Camp de Tarragona
Camp 16
Dues famílies reben les claus de dos nous habitatges públics als Garidells
Esports 17
El Nàstic busca solucions per a fer viable econòmicament la secció de tenis, enguany amb un dèficit de 56.000 euros
El Ministeri tomba el projecte de les línies de molt alta tensió
El pla, que afectava més d’una trentena de municipis, s’arxivarà després d’informes desfavorables 12
Tarragona 2
El nou intercanviador ja espera els autobusos
L’estació de Battestini no rebrà fins al mes de març la flota de l’EMT, però avui ja serà la parada principal dels autobusos del pla alternatiu de Renfe pel tall de Roda de Berà
La demanda per a instal·lar plaques solars cau un 22% en el darrer any Reus
8
Tarragona
Quatre entitats no poden fer ús del seu local a l’avinguda Andorra perquè es troba insalubre
3
Tjerk van der Meulen
Opinió 20 Raquel Sans. Si el casino no és el negoci, per què una rebaixa fiscal?: «Van prometre 20.000 llocs de treball, un oasi en mig de la desesperació»
Els busos de l’EMT començaran a fer parada a l’intercanviador de Battestini a partir del març
Mobilitat S’ha inaugurat la nova estació, que a partir d’avui acollirà els autocars del pla alternatiu de Renfe
L’intercanviador de Battestini ja ha entrat en funcionament. De moment, però, no hi faran parada els busos l’Empresa Municipal de Transports (EMT). Sí que ho faran, a partir d’avui, els autocars del pla alternatiu de Renfe, que fins ara s’havien ubicat a l’avinguda Roma. Així doncs, es traslladaran a la nova estació fins al març del 2025, quan està previst que finalitzin les obres del túnel de Roda de Berà. Serà a partir d’aquest moment quan els autobusos municipals passaran a ocupar i circular per aquest espai.
La compatibilitat de les dues operatives durant els pròxims mesos «seria com-
plexa», assenyalava l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que ahir va inaugurar l’intercanviador de Battestini acompanyat de la consellera de Mobilitat i presidenta de l’EMT, Sonia Orts, i del conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre. El batlle assegurava que aquest equipament ajudarà a «potenciar i afavorir l’intercanvi modal de transports, generant un punt d’ordenació de les línies de l’EMT i reconfigurant l’espai urbà».
Quatre carrils i rotondes
Aquest nou espai disposa d’una calçada de quatre carrils —dos per cada sentit—.
A cada extrem, hi ha dues rotondes que permetran fer maniobres als autobusos
per «optimitzar el temps i la distància del recorregut que fan». A més, apuntava Viñuales, l’intercanviador està connectat amb l’estació de busos
existent a través d’un pas de vianants situat a la zona central. L’alcalde també destacava la reforma urbanística que s’ha fet al seu voltant, la qual
L’apunt
Pla d’inversió d’11 MEUR per a renovar la flota
L’Ajuntament de Tarragona invertirà 11 milions d’euros durant els pròxims tres anys per a la renovació i ampliació de la flota d’autobusos de l’EMT, que compta actualment amb 77 vehicles. Enguany, s’ha adjudicat la compra de quatre busos elèctrics i sis d’híbrids, que s’incorporaran el 2025. El 30% de la flota serà de baixes emissions l’any vinent i, el 2027, s’arribarà al 50%.
Aquest nou espai, que ha costat 1,2 MEUR, disposa de quatre carrils
S’està fent un estudi de les línies regulars per a redissenyar la xarxa de transport
ha permès «guanyar més espai per als usuaris dels busos i també per als vianants». Per exemple, entre l’intercanviador de Battestini i el Parc de la Ciutat, on ara hi ha una vorera de nou metres d’amplada. A més, el verd ha guanyat protagonisme amb mitjanes
amb gespa i nou arbrat. No només en la mateixa estació, sinó també al carrer Domènec Guansé, on s’ha eliminat un carril de circulació i s’han col·locat parterres. «Aconseguir una mobilitat urbana més sostenible és un dels nostres objectius», deia Viñuales. L’EMT va iniciar al juny un estudi de les línies regulars — que es van dissenyar als anys 80— amb l’objectiu d’establir un nou disseny de la xarxa de transport municipal. «Ens volem adaptar als nous hàbits dels tarragonins» assegurava l’alcalde, qui afirmava que «mai a la història tants tarragonins havien utilitzat el bus» com l’any passat, quan es van registrar gairebé 11 milions de passatgers. Aquest estudi també ajudarà a decidir quines línies passaran per l’intercanviador de Battestini i com es descongestionarà el seu entorn, eliminant parades a Pere Martell, Prat de la Riba o la plaça Imperial Tàrraco.
Projecte Tarraco Sostenible La construcció d’aquest l’intercanviador és una de les actuacions projecte Tarraco Sostenible, que també inclou la implantació i posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions i l’adquisició d’autobusos. L’Ajuntament va rebre un ajut de 3,6 milions d’euros del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana per a finançar aquest projecte. Del total, s’han destinat 1,2 milions a les obres de la nova estació de Battestini.
John Bugarin
L’alcalde, Rubén Viñuales, la consellera de Mobilitat, Sonia Orts, i el conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre, van inaugurar ahir el nou intercanviador de Battestini. Tjerk van der Meulen
Una de les dues rotondes de la nova estació d’autobusos. ACN
Tarragona rebrà ajudes de l’Estat per a la transformació digital de l’oferta turística
Turisme l Són subvencions per millorar la gestió i la competitivitat de les empreses
Redacció
El Ministeri d’Indústria i Turisme ha atorgat 2.670.543 euros en subvencions per a la transformació digital de tres destins turístics de Catalunya, entre els quals està Tarragona. Es tracten d’unes ajudes per adquirir tecnologies per millorar la gestió i la competitivitat de les empreses, també pretén que amb les dades que es generin es puguin prendre decisions més eficients i sostenibles. A la vegada, aquests recursos permetran desenvolupar solucions digitals que es vinculin a la Plataforma Intel·ligent de Destins (PID), creada pel ministeri. Les altres administracions que també rebran aquestes partides a Catalunya seran l’Ajuntament de Castelldefels i la Diputació de Barcelona. En total, es repartiran 95 milions
entre una quarantena d’administracions.
Plataforma única de venda L’Ajuntament de Tarragona va demanar el passat agost aquest ajut. El pressupost total demanat és de 928.070 euros i les principals partides estaran destinades a la implantació i adequació de la Plataforma Intel·ligent de Destinació Tarragona, a un sistema de medició de fluxos, una plataforma única de venda de serveis culturals i turístics, la gamificació i accessibilitat, quioscos d’autoservei a les oficines de turisme i atenció al ciutadà, i un planificador intel·ligent de rutes. Les actuacions previstes i subvencionades tindran un període d’execució de 18 mesos. A la convocatòria del Ministeri hi han participat uns 250 destins turístics d’arreu del país.
El local per a entitats de l’Avinguda Andorra, insalubre
Societat l Les associacions que van guanyar el concurs per a ocupar l’establiment no hi poden dur a terme les seves activitats. L’Ajuntament està buscant una solució
El local de l’Ajuntament de Tarragona a l’avinguda Andorra es troba insalubre. Aquest emplaçament va sortir a concurs públic perquè entitats de la ciutat en poguessin fer ús. Quatre associacions van ser les guanyadores i aquestes van rebre fa dos mesos les claus de l’immoble. Tot i això, en entrar-hi, els tècnics de l’Ajuntament i els representants de les entitats s’han adonat que el local es troba insalubre. Segons ha pogut saber el Diari Més, mig sostre de l’immoble ha caigut, les portes i parets estan plenes de fons i les estances tenen dos dits d’aigua.
El consistori explica que té coneixement dels fets i que la situació és causada per un problema amb els baixants de l’edifici de pisos, que ha afectat amb major intensitat el local a peu de carrer. L’Ajuntament està en contacte amb les asseguradores del bloc i s’està intentant veure on es troba la fuita. Tot i això, el consistori buscarà la forma de solucionar el problema el més aviat possible. L’opció més plausible és que es faci càrrec dels treballs de rehabilitació i després demani la compensació a l’assegurança. La previsió de quan es podrà dur a terme encara és incerta.
Aquest fet ha provocat que cap de les entitats que tenen la concessió de l’espai hi estiguin fent les seves activitats.
La situació ve derivada d’un problema amb els baixants de l’edifici
Algunes associacions han hagut de llogar espais temporals a l’espera de poder entrar a l’immoble municipal.
La història que no acaba Aquest nou problema arriba després que aquest local generés polèmica entre les entitats socials de la ciutat. Durant els últims anys, l’immoble el va utilitzar l’esplai La Grapadora sense tenir la
seva situació regularitzada.
De fet, l’Ajuntament va treure a concurs la concessió de l’immoble com a local buit quan l’esplai encara hi estava duent a terme les seves activitats.
L’esplai va dur a terme mobilitzacions per a poder mantenir el local i regularitzar la seva situació amb l’Ajuntament, però el consistori va tirar endavant el concurs. Perquè aquests casos no tornin a succeir, l’executiu municipal va impulsar una nova ordenança que estableix una norma clarivident sobre aquest tipus de casos. Fins a 23 entitats van participar en el
concurs per ocupar el local a l’avinguda Andorra i van acabar sortint guanyadores quatre entitats: l’associació Assexora’Tgn, el Casal Tarragoní, el col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i trans del Camp de Tarragona H20 i l’associació Si Jo Puc, Tu També Epilep. El termini màxim de durada de la cessió de l’espai és de quatre anys, a comptar des de la data de l’atorgament de l’autorització. Excepcionalment, la durada podrà ampliar-se mitjançant una pròrroga, sense que la durada pugui excedir a la del termini inicial. La demanda de locals públics és molt superior a l’oferta.
Oriol Castro
Quatre entitats van guanyar el concurs públic per a ocupar l’espai. Gerard Martí
Imatge d’arxiu d’un tram de la muralla romana. ACN
ERC insta al govern a rectificar la zonificació d’aparcaments regulats
Política Diuen que els veïns de la Part Alta han estat els més afectats i demanen abaratir el pàrquing dissuasiu de Torroja
John Bugarin
L’Empresa Municipal de Transports (EMT) anunciava, el passat mes de novembre, diversos canvis en la zonificació de l’estacionament regulat. Aquest fet ha generat malestar entre alguns veïns que s’han vist afectats i ja no poden aparcar on ho feien habitualment. Per aquest motiu, el grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona portarà al ple de demà una moció per reclamar al govern que reverteixi els canvis que han aplicat res-
pecte als límits dels sectors d’aparcament de la ciutat.
«No té cap sentit, és una política de mobilitat profundament excloent», afirmava ahir en roda de premsa el portaveu adjunt d’ERC, Xavi Puig, qui assenyala que els veïns de la Part Alta han estat els principals afectats. I és que moltes de les places en les quals acostumaven a estacionar ara han passat a ser d’una altra zona —Nord i Llevant—. «La nova zonificació impedeix que un veí del carrer Talavera o del carrer Descalços pugui aparcar a la zona de
Músics, Camp de Mart, Miracle o Ciutat Jardí però sí fer-ho a l’alçada del Corte Inglés o l’avinguda Andorra», denunciava el conseller republicà.
«Museu mort o barri viu» «Això no és afavorir que la gent pugui viure a Tarragona», etzibava Puig, qui afegia que «ens hem de decidir si volem que la Part Alta sigui un museu mort o un barri viu». Tanmateix, assenyalava que aquest canvi de zonificació respon a una «finalitat recaptatòria». La formació republicana també reclamarà al ple,
Els republicans també demanaran recuperar i dignificar el Parc de la Coma
per tercera vegada, que les 185 noves places de l’ampliació de l’aparcament dissuasiu Torroja passin a ser zona taronja, amb un preu màxim d’un euro al dia. «No hem pagat quasi 2 milions d’euros per tenir-lo buit, és intolerable».
ERC presentarà una segona moció per a demanar la recuperació i dignificació del Parc de la Coma, situat a l’entrada nord de Bonavista, al límit amb el PP-10 a Campclar. «És una zona estratègica de connexió entre els barris de Ponent», apuntava la portaveu del grup municipal, Maria Roig, qui denunciava que, actualment, és «un lloc totalment insalubre, brut i insegur». Per aquest motiu, demanava que es netegi a fons el parc, es recullin els residus i es reorganitzi l’espai amb bancs i noves tanques. A més, proposen estudiar la possible concessió d’un servei de bar o restaurant que ajudi a dinamitzar la zona.
Roig reclamava també «planificar tasques de manteniment i fomentar l’ús del parc amb activitats». «Hauria de ser un espai que fomentés les trobades veïnals i un lloc de lleure per a la canalla» afegia. La portaveu republicana també va explicar que presentaran, amb la resta de formacions del Consell Plenari —exceptuant Vox—, una moció de suport al sector de la pesca per la reducció de jornades: «Sempre ens mantindrem al costat dels nostres pescadors, en especial els del Serrallo. Així ho hem demostrat sempre votant en contra de tot allò que els perjudica».
Política També instaran les empreses de la química a invertir en sostenibilitat i innovació
Redacció
El grup municipal d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona defensarà en el ple de demà una moció conjunta de suport al sector pesquer local, amb especial atenció a les llotges de Torredembarra, Tarragona i la Ràpita. Ahir, el portaveu de la formació Jordi Collado, explicava que faran èmfasi en la proposta de crear una Reserva Marina de Tarragona, la qual actuaria com una zona de veda per facilitar la regeneració del fons marí i la reproducció de les espècies. «Si volem salvar la pesca, hem de deixar que el mar es recuperi», va remarcar Collado, qui va aprofitar també per a criticar la reorganització de les zones verdes d’aparcament a la Part Alta i la manca de planificació en matèria de mobilitat urbana.
D’altra banda, la forma-
ció morada presentarà una moció en suport a la indústria química de Tarragona, subratllant la necessitat d’adaptar-se als reptes mediambientals i a la competència internacional. «La solució no és mirar enrere, sinó apostar per la transformació ecològica i energètica que impulsa Europa», va declarar el conseller Toni Carmona. ECP instarà les empreses del sector a fomentar inversions en sostenibilitat i innovació per garantir la competitivitat i el futur de la indústria. Carmona va destacar projectes com l’Ecoplanta i la planta d’Hidrogen Verd com a exemples del camí a seguir. En el ple, ECP també demanarà que l’Ajuntament s’adhereixi al manifest internacional contra l’acord comercial Mercosur-Unió Europea i insti l’Estat a exercir el seu dret a veto.
Els consellers d’ECP, Toni Carmona i Jordi Collado. Laura Quiñones
Una imatge de places d’aparcament de zona verda a l’entorn del Camp de Mart. ERC
Obren diligències judicials a quatre persones per conduir sota els efectes de l’alcohol
Policial Les actuacions de la Urbana es van fer en diferents indrets de la ciutat
denunciada per tinença de substàncies estupefaents.
La Guàrdia Urbana ha obert quatre diligències judicials durant el cap de setmana, de les quals tres per presumptes delictes contra la seguretat viària i un per negativa a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia. També s’ha denunciat un jove per conducció negligent. La matinada de diumenge, a les 2.19 h, una veïna va alertar a la Guàrdia Urbana que una persona en estat ebri tenia la intenció de marxar conduint una furgoneta. Amb les dades facilitades per aquesta veïna, una patrulla el va localitzar mentre circulava pel carrer Gasòmetre i el van aturar poc abans d’arribar a la plaça de Ponent.
Els agents van observar com el conductor presentava símptomes evidents d’estar sota els efectes de l’alcohol. L’home, de 52 anys, es va negar a sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia i se li van obrir diligències per un presumpte delicte contra la seguretat viària. La mateixa nit, a la 1.10 h, una patrulla va identificar al conductor i als ocupants d’un turisme que estava fent virolles a una esplanada de les Gavarres. Després de fer-li la prova d’alcoholèmia, el conductor, de 21 anys, va donar resultat negatiu, però va quedar denunciat per conducció negligent. Una de les persones que anaven al cotxe va ser
A la 1.19 h del dissabte, en un control planificat a la Via Augusta, a un home de 39 anys se li van obrir diligències per un presumpte delicte contra la seguretat viària després de donar positiu en la prova d’alcoholèmia. La persona que l’acompanyava es va fer càrrec del vehicle, ja que va donar negatiu en la prova d’alcoholèmia.
A l’Imperial i al carrer Reial Unes hores més tard, a les 5.18 h, en el marc d’un control d’alcoholèmia a la plaça Imperial Tàrraco, la Guàrdia Urbana va obrir diligències per presumpte delicte contra la seguretat viària a un home de 32 anys després que donés positiu en la prova d’alcoholèmia.
A les 6.07 h, una patrulla va aturar un altre vehicle al carrer Reial i el conductor presentava evidents símptomes de conduir sota els efectes de l’alcohol. En la corresponent prova, l’home de 32 anys va donar un resultat positiu i per aquest motiu se li van obrir diligències per un presumpte delicte contra la seguretat viària.
La Guàrdia Urbana ha preparat una campanya de Nadal per garantir que aquestes es puguin desenvolupar amb normalitat. La campanya s’allargarà fins al diumenge 12
de gener de 2025. Per portar a terme aquest pla, la policia tarragonina compta amb la col·laboració dels Mossos as-
segurant així un enfocament unificat que optimitza els recursos disponibles i garanteix una vigilància eficient.
ACN
La Guàrdia Urbana va haver d’actuar aquest cap de setmana. G. Urbana
La terminal de creuers arriba enguany a un nou rècord amb 63 escales
Turisme l L’any vinent s’espera arribar a les 71 escales
La temporada de creuers d’enguany al Port de Tarragona ha tancat amb un balanç molt positiu aconseguint un rècord històric de 136.850 passatgers i 63 escales, superant els registres del 2019 , fins ara les més altes en nombre de passatgers. Això permet al Port consolidar-se com una destinació clau del Mediterrani. La temporada ha viscut dos grans esdeveniments, la posada en funcionament de la nova terminal de creuers situada al Moll de Balears i la 64a edició de l’Assemblea General
de MedCruise. Les previsions per al 2025 són molt similars a les xifres actuals, atraient més creuers premium i de luxe que augmentaran el nombre d’escales, però no la xifra total de creueristes.
Vint mil creueristes més
L’increment respecte el 2023 ha estat de 21.641 creueristes. Segons el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Castellà, «aquest èxit és fruit de l’estratègia de les diferents administracions i empreses implicades per atreure navilieres de prestigi, millorar les infraestructures i
reforçar la col·laboració amb els agents turístics del territori».
L’anàlisi del perfil dels creueristes revela la importància del mercat espanyol, amb 40.289 passatgers, seguit d’Itàlia amb 30.790, França amb 15.026, els Estats Units amb 8.835, Alemanya amb 4.194 i el Regne Unit amb 6.243. Aquesta diversitat de mercats emissors demostra l’atractiu de Tarragona com a destinació turística internacional, capaç d’oferir una experiència atractiva a visitants de procedències diverses. Els creueristes valoren la seva
El nombre total de passatgers aquest 2024 ha sigut de 136.850
visita en un 8.8. La despesa mitjana total per creuerista ha augmentat considerable-
ment passant de 17,6 euros a 22,6. D’altra banda, està previst que per al 2026 el moll de Balears es trobi electrificat per poder donar connexió als creuers i embarcacions que es trobin atracats en aquell moll.
Per a la temporada 2025 s’esperen 35 creuers diferents, dels quals 19 atracaran
per primer cop al Port de Tarragona.
26 companyies
En total s’espera l’arribada de 26 companyies de creuers facin escala als molls tarragonins que conformaran 35 creuers diferents, 19 de nous a Tarragona.
Redacció
La nova terminal de creuers ha suposat un impuls per a l’activitat del Port. Port de Tarragona
El Parc de Nadal tindrà pista de gel i dos espectacles diaris
Nadal També estrenarà un trenet nadalenc i nous inflables, entre els quals hi haurà una pista de parkour
Enguany el Parc de Nadal de Tarragona comptarà amb dos espectacles diaris i una pista de gel situada a l’entrada del recinte, el qual s’ubicarà al Recinte Firal de la ciutat entre els dies 27 de desembre i 4 de gener. Aquesta és una de les novetats que presenta la nova edició de la tradicional proposta infantil, que ha estat «renovada, transformada i pensada especialment per a les famílies». Així ho va explicar ahir la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, durant la presentació del Parc.
Aquest també incorporarà un trenet nadalenc, nous inflables entre els quals es trobarà un circuit de parkour, i un ampli ventall de propostes per a infants d’entre 0 i 5 anys. Durant l’acte també va destacar els elements decoratius i
les llums nadalenques com a «punts estrelles» de la imatge del parc.
Pel que fa als espectacles familiars, aquests s’oferiran cada dia a les 12.30 i a les 18.30 hores en un espai per a actuacions que comptarà amb una grada semicircular, que té un aforament de 200 persones. Les exhibicions han estat dissenyades i seran interpretades per 15 companyies de teatre, circ, màgia, música i contes, entre les quals es troben diversos artistes locals com Els Barlou o La Judith Trilirí. Entre els espectacles destaquen el xou musical d’obertura, de la companyia Més Tumàcat, i el de clausura, a càrrec del grup La Colla Pirata.
Les noves propostes es complementaran amb les activitats més clàssiques del parc, com és el cas dels tallers, les atraccions o els inflables,
Durant els matins el recinte s’adaptarà per acollir als infants amb hipersensibilitat
que enguany tindran una major presència i un enfocament més educatiu i esportiu, «creats perquè siguin indrets en què pares, mares i fills puguin jugar plegats». Aquesta no és l’única activitat pensada per als adults, i és que el recinte també disposarà de diversos food-trucks, ampliant així la seva oferta gastronòmica.
Un espai inclusiu
Aquest Parc de Nadal, va explicar la consellera, és un espai que funciona «a dues velocitats», ja que durant els matins, entre les 11 i 12.30 hores, el recinte adoptarà un ambient més tranquil, reduint al màxim els sorolls i
prescindint de la música per així acollir als infants amb hipersensibilitat sensorial. Per aquest motiu també s’habilitarà la Zona de Calma, un espai tranquil lliure d’estímuls intensos per aquells nens i nenes que puguin sentir malestar. A més, el Parc estarà senyalitzat amb pictogrames realitzats per l’Escola La Muntanyeta, per així facilitar la comunicació i l’accessibilitat cognitiva a tots els usuaris.
El Parc, digitalitzat Enguany el Parc de Nadal de Tarragona s’estrenarà a les xarxes socials amb un nou perfil a Instagram (@ Parcnadaltgn) i TikTok (@ parc.nadal.tgn). D’aquesta manera, va explicar Adan, a través d’aquests comptes es compartiran reels, stories i retransmissions en directe «perquè la gent pugui conèixer el que s’està vivint i el màxim de públic conegui l’oferta del Parc».
Les entrades del Parc ja es poden adquirir per un preu de 4 €. Les famílies nombroses i monoparentals podran accedir per un cost de 3 €, mentre que els menors de 2 anys, majors de 65 i persones amb alguna discapacitat podran entrar de manera gratuïta. Els adults acompanyants pagaran 1 euro. També es pot adquirir un abonament per 18 euros. El Parc obrirà d’11 a 14 h i de 17 a 20 h.
Marta Omella Blanco
El Parc de Nadal, ubicat al Recinte Firal, obrirà les portes el 27 de desembre i es podrà visitar fins el dia 4 de gener. Miquel Solé
La instal·lació de plaques cau perquè «hem cobert gran part de la necessitat»
Medi Ambient Les aplicacions de la bonificació de l’IBI per nova instal·lació fotovoltaica disminueixen un 21,87% el darrer any
Sergi Peralta Moreno
Reus ha tramitat favorablement 734 expedients de peticions per gaudir de la bonificació de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) per la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques des del 2021. Aquest any, s’ha aplicat el descompte a 243 nous titulars. La xifra és inferior als 311 del 2023, però quintuplica els 47 del 2022. El regidor en cap de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, explica que es tracta d’un «comportament totalment lògic i coherent». La introducció de la mesura fiscal el 2021 va respondre a «la detecció de la necessitat d’impuls cap a la transició energètica i climàtica». «Hem cobert gran part de la necessitat que tenia el municipi», explica l’edil, que afegeix que «la gent, quan s’ha posat plaques, no se’n torna a col·locar l’any següent». De fet, ja està previst que 128 nous rebuts es beneficiïn de la bonificació de l’impost l’any 2025 gràcies a instal·lacions fotovoltaiques. Rubio afirma que la bonificació del 50% de l’IBI durant cinc anys ha significat «una empenta molt gran» i l’Ajuntament en fa «una valoració molt positiva». Els expedients tramitats des del 2021 representen una potència installada de 8,71 megawatts (MW) i, de fet, segons l’Observatori de l’Autoconsum de Catalunya, Reus és la setena localitat amb més potència instal·lada en règim d’autoconsum. «I anem a més», expressa Rubio. «És cert que el nombre d’expedients baixa, però la gent va fent el pas a poc a poc i no abandonem aquesta línia», apunta. La bonificació de l’IBI «la mantenim», però amb un topall anual de 400 euros. El regidor recorda que el consistori va ser «molt valent» perquè, en tractar-se d’un descompte del 50% de l’IBI, «al final són molts di-
Fotografia d’arxiu d’instal·lacions solars fotovoltaiques a teulades de Reus, una imatge cada vegada més freqüent. Gerard Martí
Reus és la setena ciutat catalana amb més potència solar instal·lada
L’Ajuntament encara té «un recorregut a explorar» amb els blocs de pisos
ners que deixa d’ingressar». «I s’ha de ser realista: va ser una aposta que va fer l’Ajuntament de Reus, hem vist com la demanda i la necessitat han estat cobertes i, tot i això, mantenim les bonificacions que es van aplicar el seu dia, amb alguna limitació», tanca. També agraeix que la res-
posta de la ciutadania hagi sigut «molt positiva» perquè permet «continuar lluitant contra la transició climàtica i energètica». «L’objectiu era ajudar i contribuir en la mesura del possible a la transició energètica i a col·laborar que la gent tingués un estalvi econòmic en la factura de la llum i altres rebuts», comenta. Rubio subratlla que aquesta era «una de les línies de treball», però «tenim altres
Aplicacions de la bonificació de l’IBI per la instal·lació de plaques solars
Any Aplicacions
2021 5
2022 47
2023 311
2024 243
2025 128
Total: 734
iniciatives». «A partir de gener o febrer veurem l’impuls d’autoconsums compartits», explica. «La campanya ens ha servit perquè la gent que té teulada pròpia es pugui posar plaques, però sabem que tenim un recorregut a explorar amb els blocs de pisos», remata.
L’apunt
Autoconsum compartit al barri
Gaudí
Rubio va detallar la setmana passada que el primer semestre del 2025 es veurà «que pren forma» l’autoconsum compartit del barri Gaudí. El regidor concreta que a la zona hi ha una instal·lació de 44 kW «que ja està feta, ja està legalitzada» i, en aquests moments, «estem en fase de redacció de les bases que han de permetre fer l’oferta pública», és a dir, «amb quins paràmetres poder atribuir i distribuir aquesta energia a comerços i a domicilis».
El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio. Aj. de Reus
El Parc de Nadal incorporarà un simulador per conduir un autobús
Miquel Llaberia
El Parc de Nadal obrirà les portes al Tecnoparc de Reus a partir del 27 de desembre i oferirà novetats com un simulador d’autobús, entre altres. Aquest s’allargarà fins al 4 de gener en horari de 15 a 21 hores, exceptuant l’1 de gener que serà de 16 a 21 hores i el 31 de desembre que estarà tancat. El cost de l’entrada serà de 4 euros per persones d’entre 2 i 17 anys i, com en anys anteriors, amb cada menor hi podrà entrar dos acompanyants adults de manera gratuïta.
«El Parc de Nadal s’ha fet des de fa més de 40 anys aquí a la ciutat, i això mostra la voluntat de la ciutat en tots aquests anys de fer un Parc de Nadal referent», reivindica l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. En aquest sentit, la voluntat de l’equip de govern és continuar innovant i oferint una àmplia proposta que englobi a tots els joves i infants de la ciutat. «L’any passat vam donar-li un tomb per incorporar un espai pels adolescents, que es quedaven una mica despenjats. Aleshores,
recuperem gràcies a les regidories d’Esports i Joventut la Zona Jove per oferir aquestes activitats», comenta l’alcaldessa. A la vegada, la batllessa remarca l’àmplia participació de diferents regidories de l’Ajuntament de Reus per fer
El Woody i la Winnie visiten l’hospital
Salut l Els personatges principals del Port Aventura, el Woody i la Winnie, van visitar ahir als infants de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Pels ingressats a l’àrea de Pediatria van portar regals, acompanyats per voluntaris de la Fundació Port Aventura. A més, la fundació també va decorar amb motius de Nadal el pati interior del centre. Redacció/Cedida
El parc tornarà a tenir una hora tranquil·la el 29 de desembre i el 2 de gener
un Parc de Nadal obert a tots els públics, implicant també a les regidories de Drets Socials, Sostenibilitat o Relacions Ciutadanes.
No obstant això, aquesta 44a edició del Parc de Nadal també compta amb una
gidor d’Esports l’Ajuntament de Reus, Enrique Martín, ha estat per donar rellevància a treballar l’expressió de les emocions per mantenir una estabilitat emocional. Per un altre costat, el regidor també destaca que hi haurà novament l’hora tranquil·la per permetre que les persones amb trastorn de l’espectre autista puguin visitar el parc. Aquestes hores tranquil·les seran entre les 15 i 16 hores el 29 de desembre i el 2 de gener, en què es disminuirà el soroll ambient.
Activitats i novetats
vintena d’entitats, empreses i organismes participants. Aquestes col·laboren per oferir una sèrie d’activitats de qualitat amb les quals els assistents podran treballar l’eix temàtic d’enguany, les emocions. Segons assegura el re-
El recinte de més de 6.000 metres quadrats acollirà múltiples activitats com kàrting, cotxes slot, inflables, pintacares, jocs de fusta, tallers, escape room, entre altres. En la Zona Jove hi haurà entitats com Irasshai, que oferirà activitats relacionades amb la cultura japonesa, o l’Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus, que dinamitzarà espais per als amants de jocs de rol. No obstant això, una de les novetats més interessants és el simulador que hi haurà a l‘estand de l’empresa municipal Reus Transport. Aquest permetrà viure l’experiència de conduir un autobús pels carrers de Reus. «Aquest Parc de Nadal és un referent més enllà de la ciutat, ja que l’any passat ens van visitar més de 22.000 persones que no tan sols eren de Reus, sinó del Baix Camp i comarques del voltant», apunta Martín.
Fotografia de la visita institucional al Parc de Nadal de Reus, que obrirà les seves portes d’aquí a nou dies. Diari Més
L’IISPV i el Pere Mata inicien un estudi sobre trastorns mentals
Salut l El grup de recerca estarà present en estands als mercats Central i del Carrilet per buscar voluntaris
Redacció
Els mercats Central i del Carrilet acolliran fins al dissabte 21 de desembre un estand amb investigadors del Grup de Recerca en Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP). Aquest grup està format per professionals i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i l’Hospital Universitari Institut Pere Mata. L’objectiu d’aquest estand és reclutar persones voluntàries per participar en dos estudis que
s’estan duent a terme per investigar, per una banda, el trastorn bipolar i, per l’altra, els trastorns psicòtics. L’única condició per poder participar és tenir entre 16 i 55 anys i amb cap diagnòstic psiquiàtric.
Els interessats a participar poden dirigir-se a la parada que s’ubicarà al Mercat del Carrilet entre les 11 i les 13 hores d’avui i demà. Divendres i dissabte s’ubicarà al Mercat Central en el mateix horari, ampliant el divendres de 18 a 20 hores. Els interessats a
Hi poden participar persones d’entre 16 i 55 anys sense un diagnòstic psiquiàtric
participar també ho poden fer a través d’un formulari web de l’IISPV.
Els dos projectes Aquests dos projectes s’han posat en marxa gràcies al finançament de la Fundació La Marató. Per un costat, el projecte anomenat l’Ins-
cription és una iniciativa innovadora amb l’objectiu d’anticipar i predir el risc de patir trastorns psicòtics. A més, utilitza informació personalitzada provinent de la genètica, d’imatges cerebrals i de característiques de l’epiteli olfactiu, és a dir, les fosses nasals. Això permet elaborar una anàlisi completa i precisa de la vulnerabilitat d’una persona amb relació a aquest tipus de trastorns mentals. Per un altre costat, el projecte Bipodex se centra a estudiar el trastorn bipolar, una malaltia psiquiàtrica greu que afecta els mecanismes que influeixen en l’estat d’ànim. Aquest fet suposa que l’individu pot oscil·lar des de l’eufòria patològica, anomenada mania, fins a la depressió, passant per fases sense cap mena de símptoma psiquiàtric. En aquesta darrera fase la persona pot fer vida normal. Es calcula que en l’actualitat unes 100.000 persones el pateixen a tot Catalunya.
Jordi
Salvadó s’incorpora a la Direcció Executiva Nacional de Junts per Catalunya
Política l El reusenc
Jordi Salvadó ha estat elegit president de l’espai ideològic d’esquerra de Junts per Catalunya. Després d’un procés de selecció intern iniciat posteriorment del congrés de Calella, Salvadó s’incorpora a l’Executiva Nacional del partit de Carles Puigdemont. Junts per Catalunya disposa de tres espais ideològics, el
liberal, el socialdemòcrata i el d’esquerra, que responen a les diverses sensibilitats polítiques que conviuen dins la transversalitat del partit, amb l’objectiu de generar un debat compartit i integrador. D’aquesta manera, el partit busca un punt d’equilibri per tal de teixir aliances amb altres organitzacions independentistes. Redacció
Imatge de la geganta Mora digitalitzada. Ajuntament de Reus
Societat l UGT se suma a la demanda de cessament de l’actual gerent
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus lamenta les denúncies contra la presumpta mala gestió del gerent dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp. En un comunicat emès per UGT, s’ha posat de part dels treballadors denunciants i ha dema-
Per la seva banda, el secretari general de la UGT Serveis Públics Tarragona, Joan Reinaldo, considera que és «inacceptable» el que està succeint, fent referència als presumptes acomiadaments i sancions sense motiu aparent a treballadors. A més, Reinaldo valora que «és evident que no podem confiar en la nova estructura FuneCamp si s’exporta aquesta nefasta gestió als altres municipis». El sindicat té dos procediments oberts davant d’Inspecció de Treball contra el gerent. L’Ajuntament lamenta
nat el cessament del gerent i que s’iniciï una investigació interna. Fonts del consistori consultades pel Diari Més comenten que «respecten la decisió dels treballadors que han decidit recórrer a la via judicial». «Quan ha estat necessari aplicar sancions s’ha fet seguint escrupolosament
el que tipifica la normativa de l’empresa», expliquen des de l’Ajuntament, i recorden que «els treballadors involucrats no han activat el protocol d’assetjament». A la vegada, també critiquen que «la situació es vulgui utilitzar per fer perillar l’empresa pública supramunicipal FuneCamp».
El Museu de Reus digitalitza en 3D els sis gegants bicentenaris de la ciutat
Cultura l El Museu de Reus digitalitza en 3D la imatgeria festiva de la ciutat. D’aquesta manera, es van escanejar els sis gegants bicentenaris de la capital del Baix Camp, és a dir, les tres parelles originals dels Indis, els Moros i els Vitxets. L’acció s’emmarca dins la tercera fase de digitalització d’imatgeria festiva impulsada per la Direcció
General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu d’aquest projecte és contribuir a la documentació, la difusió i la conservació de la imatgeria festiva de Catalunya, especialment d’aquelles peces més històriques o d’alt valor patrimonial com és el cas dels Gegants de Reus. Redacció
Jordi Salvadó, president de l’espai ideològic d’esquerra de Junts. Cedida
Fotografia de l’estand del GAP situat al Mercat del Carrilet aquest dimarts al matí. IISPV
Es reduirà el risc d’inundacions a una rotonda de l’avinguda de Riudoms de Reus
Sostenibilitat S’hi instal·larà un sistema per tractar la pluja
L’Ajuntament de Reus ja disposa del projecte executiu del primer sistema de drenatge i recuperació d’aigua de pluja del pla director de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS), infraestructures de gestió d’aigües pluvials que imiten processos hidrològics naturals de drenatge i que permeten emmagatzemar i recuperar part de l’aigua d’escolament. El primer SUDS es construirà a l’avinguda de Riudoms, a la rotonda on conflueix l’antic traçat de la riera de l’Escorial, avui canalitzada. L’obra busca gestionar i
tractar l’aigua d’escolament pluvial, redirigint-la cap al subsol, i ajudar a mitigar les inundacions que actualment s’hi produeixen. El projecte també contribuirà a la renaturalització de la zona. La redacció dels documents —el pla director de SUDS continua escrivint-se— es va adjudicar a l’empresa Green Blue Management per un import de 183.996,46 euros (IVA inclòs) i formen part del projecte RENATUReus
La intervenció també servirà per a posar en relleu elements associats a l’aigua, promovent un recorregut de l’antiga riera de l’Escorial
per fomentar el patrimoni històric, social, mediambiental i ecològic. Així mateix, contribueix a la recuperació i renaturalització urbana, mitjançant l’ús de l’aigua del SUDS i la nova estratègia de plantació amb espècies més resilients, autòctones, amb poc manteniment i no invasives, actuacions amb què es busca incrementar la biodiversitat, adaptar-se al canvi global i millorar l’habitabilitat de l’entorn urbà.
Els detalls
A grans trets, l’actuació incorporarà una sèrie de SUDS a l’interior de la rotonda i en
L’actuació contribuirà a renaturalitzar l’entorn del Parc del Lliscament
uns parterres del Parc del Lliscament. Com a peça central de l’estratègia de drenat-
ge, a la meitat sud de la rotonda es crearà una gran àrea de bioretenció, destinada a rebre, tractar i infiltrar les aigües dels vials associats a la rotonda i el seu entorn immediat. Com a complement, al parterre del límit sud del Parc del Lliscament es crearan tres jardins de pluja, destinats a
interceptar els escolaments procedents del parc, i que acostumen a presentar un alt percentatge de sediments per arrossegament. A més, es farà una depressió superficial, de manera que, quan se superi el calat al jardí, l’aigua pugui vessar superficialment cap al següent o cap a la calçada.
Redacció
Fotografia de la rotonda on s’actuarà, on conflueix l’antic traçat de la riera de l’Escorial. Ajuntament de Reus
El Ministeri arxivarà les línies d’alta tensió que havien de travessar Tarragona
Energia l Des de la Diputació de Tarragona es mostren satisfets que es respectin les consideracions de la demarcació
Álvaro Rodríguez
El Ministeri per la Transició
Ecològica té previst arxivar els dos expedients per construir línies d’alta tensió entre Aragó i Catalunya. Segons ha informat La VanguarDia, la Generalitat ha emès un informe de biodiversitat negatiu que suposarà l’enterrament del projecte de Forestalia.
Aquestes línies, conegudes pels seus traçats com Valmuel-Begues i Isona-Conca Dellà, planificaven una construcció de 180 quilòmetres dins del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i això suposa gairebé la meitat del traçat per Catalunya. A més, la línia havia de passar per un total de 38 municipis de la demarcació, tot i que el seu destí final era Begues, a la demarcació de Barcelona. Per aquest motiu, diverses entitats tarrago-
nines havien mostrat el seu rebuig al projecte.
De fet, la Diputació de Tarragona va presentar un recurs d’alçada al·legant que no s’havia tingut en compte l’avaluació d’impacte ambiental presentada per la Diputació de Tarragona que detallava la greu afectació mediambiental, paisatgística, agrícola, social, cultural i patrimonial que suposaria la construcció d’aquesta línia de molt alta tensió.
La qüestió ve de lluny, ja que l’ens supramunicipal va expressar la seva posició contrària en un acte amb diferents ajuntaments al Palau Bofarull de Reus l’any 2021. Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació, assegura rebre la notícia «molt satisfets», ja que aquest projecte «no complia la llei del sector elèctric i passava per espais
La línia d’alta tensió havia de travessar 38 municipis de la demarcació
La Diputació de Tarragona va presentar un recurs d’alçada al projecte
protegits com ho és la Xarxa Natura 2000». Llauradó puntualitza que «no estem en contra de la transició energètica, però s’ha de fer amb planificació i tenint en compte el consens i els municipis afectats».
La presidenta assegura que aquest arxivament suposarà «la protecció del territori», afirmant que «les comarques del sud sempre hem estat les
Una tercera línia encara planificada
A més de les dues línies que s’acabaran arxivant, Forestalia projecta una tercera línia entre Terol i Rubí, passant per la Conca de Barberà. Aquest projecte va rebre una declaració d’impacte favorable, tot i que el Govern anterior d’ERC va presentar algunes al·legacions contra la iniciativa.
Segons assenyalen a
afectades i està bé que comencin a canviar les coses». Llauradó espera que aquest pas sigui definitiu, manifes-
l’article publicat a La Vanguardia, l’actual govern de la Generalitat hauria emès també un informe desfavorable a aquest projecte, tot i que a diferència de les altres dues línies, l’executiu català no és condició per l’arxivament.
Tot i això, el Ministeri assegura que l’última paraula sobre el projecte la tindrà la Generalitat, motius que poden portar a pensar que el destí d’aquesta tercera línia serà similar al de ValmuelBegues i Isona-Conca Dellà.
tant que «els arguments que hi ha perquè no es faci estan i se’ns ha donat la raó».
El projecte també havia es-
tat criticat per part d’entitats comarcals com Prioritat, qui assenyalava que «partia en dos» la demarcació.
L’entitat apuntava que la MAT «desvertebra i buida» zones «ja castigades per tal de servir energia a baix cost a Barcelona».
Reconducció a l’Aragó La notícia de l’arxivament del projecte suposa un revés pels plans de Forestalia. Segons ha detallat la companyia a La VanguarDia, després d’aquest veto, la intenció és aprofitar l’energia dels seus parcs eòlics a projectes industrials dins de la mateixa comunitat autònoma d’Aragó. Els projectes per produir energia renovable a la comunitat veïna estan aprovats, tot i que la falta de línies d’evacuació podria fer canviar els plans de Forestalia.
Forestalia projectava una línia de 180 quilòmetres a la demarcació de Tarragona, el que suposava la meitat del traçat a Catalunya. Diputació de Tarragona
L’apunt
Més de 650 nens del País Valencià afectats per la DANA gaudeixen a PortAventura World
Solidaritat La iniciativa l’ha impulsat la Fundació PortAventura
Entre ahir i avui, un total de 659 nens i nenes i 42 adults, procedents dels centres escolars del País Valencià de Picanya, Paiporta, Algemesí, Catarroja, Benetússer i Aldaia gaudiran d’un parell de dies a PortAventura World. Aquests van patir les conseqüències de la DANA al seu pas per València. Entre les activitats organitzades pel grup de joves, han pogut gaudir d’un menjar grupal a un dels restaurants del complex d’oci PortAventura.
L’activitat, destinada als joves de diferents edats i cursos
escolars, reforça el compromís de la Fundació PortAventura amb el benestar infantil i el seu suport a les comunitats que passen per moments difícils. Amb aquestes jornades, solidàries, tant la fundació del complex tarragoní com el Grupo Transvia, empresa d’autobusos que ha collaborat en l’ocasió, pretenen fer tornar la il·lusió als nens i nenes afectats pel pas de la DANA a València.
L’acció també respon al propòsit de la Fundació, que des de l’any 2011 busca utilitzar el poder transformador de l’oci per a generar un impacte positiu als nens i nenes
que més ho necessiten.
L’empresa col·laboradora Grupo Transvia també ha volgut mostrar la seva preocupació per a poder ajudar a millorar el benestar infantil, a més del seu suport a les comunitats que pateixen adversitats. A més d’oferir experiències educatives i recreatives pels més joves, també han volgut demostrar la vocació solidària de l’empresa en organitzar aquesta jornada en col·laboració amb la Fundació PortAventura.
GrupoTransvia es dedica a organitzar viatges escolars, oferint als més joves moments de joia i aprenentatge. Imatge de
Vila-seca gaudirà aquest cap de setmana de dos grans concerts
Cultura La Franz Schubert Filharmonia actuarà diumenge al Celler
Redacció
Aquest proper cap de setmana, Vila-seca gaudirà d’un doble concert, repartits entre dos espais del municipi: l’Auditori Josep Carreras i el Celler del municipi.
En primer lloc, divendres, dia 20 de desembre, a les 21 h, l’Auditori Josep Carreras acollirà el concert ‘La calma de l’hivern’ de Jordi Forniés. Aquest portarà una selecció de noves obres arranjades per a orquestra de cambra, que barrejaran alguns dels èxits més coneguts del grup amb material inèdit creat per a aquesta ocasió. Per a aquest concert, Jordi col·laborarà amb músics professionals i dirigirà un grup format per l’ocasió.
D’altra banda, el diumenge 22 de desembre a les 18 h, el Celler de Vila-seca acollirà un concert simfònic a càrrec de la Franz Schubert Filhar-
L’orquestra Franz Schubert Filharmonia
Jordi Forniés portarà una selecció de noves obres per a grup de cambra
monia. El programa d’aquest portarà per títol ‘Les millors BSO de Disney’. S’hi interpretaran fragments de les ban-
des sonores de pel·lícules com ara Frozen, el Rei Lleó, Aladdin, la Bella i la Bestia, Coco, entre d’altres. Aquest no el dirigirà en Tomàs Grau, director titular de la formació, sinó Marc Timón, mestre especialista en bandes sonores. A més, hi participaran, entre d’altres, les cantants Judith Tobella i Nerea Rodríguez.
Redacció
l’arribada dels alumnes valencians ahir al complex d’oci PortAventura. Fundació PortAventura
sent dirigida per Tomàs Grau. Cedida
De BCN World a Hard Rock, de sis casinos temàtics a un sòl espai reservat al joc, els dubtes sobre la construcció o no d’habitatge i un seguit interminable de planejaments urbanístics han marcat la història recent del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou. Ahir, la Universitat Rovira i Virgili va reconèixer a una de les persones que més ha estudiat aquest projecte, Robert Casadevall, qui va impartir a una conferència sobre el Hard Rock a part de l’alumnat de la facultat de Vila-seca, amics i seguidors de la iniciativa.
A més de ser professor associat de la URV, Casadevall ha dedicat gran part de la seva vida al planejament urbanístic, sent col·laborador dels plans d’ordenació urbana de municipi com Reus, Cambrils, el Vendrell, Tarragona o Altafulla, entre molts altres així com molts altres projectes urbanístics de la demarcació.
En definitiva, Casadevall ha dedicat una vida en delinear el territori. Un territori que ha estat marcat en els temps recents pel projecte del Hard Rock, que amb més de dotze anys d’història, continua marcant el calendari polític actual.
Casadevall recorda la dimensió original d’aquesta iniciativa, la qual pretenia la
Urbanisme l La URV va acomiadar ahir a Robert Casadevall amb una conferència sobre el projecte
«El Hard Rock s’ha de pensar en escala metropolitana»
construcció de 600 hectàrees, camps de golf, sis casinos temàtics i 5.000 habitatges. «Es parlaven de 20.000 llocs de treball directes i altres tants indirectes», assenyala Casadevall. Per a Casadevall, hi ha una tònica que s’ha mantingut durant aquests dotze anys «la falta de claredat», a més remarca com «el repartiment de papers i els arguments tant a favor com en contra han estat els mateixos sempre», tot i els canvis de dimensió del projecte.
Casadevall apunta que la primera reformulació es va fer el 2014, quan l’INCASOl va assumir la compra dels terrenys i la zona del complex va quedar reduïda a 101 hectàrees on hi hauria quatre casinos dels sis plantejats originalment. Dos anys després
–amb un canvi del pla director pel mig que eliminava un viaducte d’accés– es va resoldre una sola llicència de casino. «Llavors es van anunciar 11.500 llocs de treball entre indirectes i indirectes», assegurava Casadevall, ironitzant que «semblava que amb cada bugada perdíem un llençol».
No va ser fins a 2020 que el projecte es va «tornar a animar», tal com ho defineix el professor, moment en el qual es va signar el contracte de compravenda a tres mans entre l’INCASOL, La Caixa i els promotors del Hard Rock. Casadevall alerta dels perills que suposa aquest text de 140 pàgines, on «Hard Rock posa moltes condicions a l’INCASOL, però aquests no en posen cap». Segons detalla el professor, els promotors «podrien desfer-se dels terrenys per la mínima».
El 2022 va arribar la que és, de moment, l’última reducció del projecte,
després que el TSJC tombés el pla director pel mig a través d’un recurs d’Aturem Hard Rock. L’actual iniciativa parla de 61 hectàrees on s’han retallat els espais lliures, els equipaments i el sistema viari. «Quan parlem de macrocomplex potser ho hauríem de revisar», opina Casadevall, qui apunta que «l’actual projecte de casino és de la mida mitjana que hi ha a Catalunya».
Un projecte fallit?
Casadevall no dicta que Hard Rock hagi fracassat, però assegura que «la seva història ha servit com una perversió del planejament urbanístic», indicant que «s’ha fet servir per servir uns interessos concrets». El professor apunta que «l’urbanisme ha de servir per fer ciutat» i aquest projecte ha «obviat la complexitat i diversitat dels terrenys on es vol aixecar».
El professor manté que «aquest
Redimensions
El projecte actual planteja una dècima part de la superfície original
projecte no es pot pensar només en una escala de Salou i Vila-seca», ja que «aquest condiciona tota la demarcació des de punts de vista laborals, de gestió de recursos i de mobilitat». «Ara que es torna a parlar tant de mirada metropolitana, s’ha de pensar en aquesta escala quan parlem de Hard Rock», afirma Casadevall.
Com a consells pel futur, el professor apunta al fet que és necessari «tenir un debat seriós i amb dades objectives i amb totes les parts presents». Casadevall considera que s’ha de deixar de «posar pedaços» i «fer un planejament seriós». «Tenim la capacitat, però també la necessitat de fer-ho bé», va sentenciar.
Álvaro Rodríguez Moliner
Robert Casadevall oferint la seva conferència a la facultat de Turisme de la Universitat Rovira i Virgili amb motiu de la seva jubilació. Tjerk van der Meulen
El Govern no es mulla: «ni facilitarem ni obstaculitzarem el projecte del Hard Rock»
Política
Redacció / ACN
La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, va defensar ahir dimarts que l’executiu i el PSC estiguin a favor de continuar tramitant el Pla Director Urbanístic (PDU) del Hard Rock als municipis de Salou i Vila-seca, mentre alhora s’impulsen canvis en la fiscalitat del joc que perjudicarien els beneficis que tenia el projecte. En aquest sentit, Paneque va assegurar que les dues estratègies són compatibles per a «complir absolutament» el pacte d’investidura tancat amb els Comuns i, alhora,
continuar amb la tramitació d’un projecte «important per al territori». «No estem facilitant ni obstaculitzant el projecte», va dir, sense assegurar si el Govern està a favor o en contra que es materialitzi aquest.
Paneque va assegurar que des del Govern el que s’està fent és complir amb la legalitat i amb els compromisos. «Estem tramitant un pla director i no fer-ho seria anar contra norma, es podria considerar prevaricació. La normativa urbanística és clara», va dir, tot afegint que el pacte amb els Comuns que els ha portat a modificar la llei «deia
ACTIVITAT EDUCATIVA
que s’igualaria la fiscalitat que existia prèviament».
D’altra banda, el Govern manté damunt la taula que la clau per a saber si el Hard Rock es portarà a terme o no la tindran els empresaris impulsors del projecte. «Des del govern no sabem ni estimem quina serà la decisió que no ens pertoca. Nosaltres donem compliment a l’acord per la fiscalitat del joc, és el promotor qui ha de comunicar el que vol fer», va afirmar.
La CUP s’hi resisteix
La diputada de la CUP Laia Estrada, qui també va declarar ahir, va assegurar que des
D’on ve l’aigua de casa teva?
El Consorci d’Aigües de Tarragona ofereix visites a la potabilitzadora de l’Ampolla per entendre com es gestiona l’aigua que nodreix prop de 70 municipis de la demarcació de Tarragona
Són les 10 del matí i arriba un autobús amb mig centenar d’alumnes de primària que avui podran veure, amb els seus propis ulls, com el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) capta, potabilitza i distribueix l’aigua que raja per les aixetes de casa. És un dels grups escolars que aquest curs visitarà l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de l’Ampolla.
L’experiència comença a l’Aula de l’Aigua, on una pedagoga explica el cicle de l’aigua i com funciona el sistema de captació del Consorci. L’aigua captada sense tractar arriba directament a un gran dipòsit d’emmagatzematge que és el primer punt
del grup veuen voluntat «dilatòria» en la petició del dictamen que Junts va demanar al Consell de Garanties Estatutàries sobre la proposta d’ERC i Comuns per a revertir la fiscalitat al joc, que afectaria el projecte del Hard Rock. Estrada va demanar anar més enllà dels canvis prevists
pels impostos, per tal «d’obstaculitzar el màxim possible la construcció del macrocasino». Per això, assegurava, «malgrat que l’eliminació dels privilegis fiscals ens ajuda a tombar aquest macroprojecte, no és suficient. Caldria revocar la llicència i el pla de desenvolupament urbanís-
tic». Un PDU que el Govern defensava per a continuar tramitant. La diputada de la CUP també va retreure als Comuns que no posessin sobre la taula aquests assumptes, els quals van acabar trencant les negociacions amb l’anterior Govern, d’ERC, i van provocar l’avançament electoral.
de parada del recorregut. Una imatge excepcional que deixa els visitants bocabadats perquè poden veure i entendre el volum d’aigua que es consumeix diàriament al territori
La passejada també els porta per les instal·lacions per on flueix l’aigua abans de ser 100% potable. Un petit viatge pel fascinant món de la química. El recorregut passa per la Sala de Control, el centre de telecontrol des d’on es monitora el sistema de canonades que permet servir aigua potable a més del 85% de la població de la demarcació i que incorpora tecnologia puntera.
Abans d’acabar, l’alumnat participa en un joc interactiu per repassar alguns dels conceptes que s’han explicat, tot i que la cirereta del pastís
arriba després a l’Aula Experimental, on plegats tasten diferents tipus d’aigua potable. Quins aromes pot desprendre aquest líquid? Quines propietats té cada tipus d’aigua? Per què l’aigua de l’aixeta de casa pot oferir més garanties de seguretat? Tot plegat ho esbrinen tastant aigua en una original activitat instructiva. Visitar les instal·lacions del Consorci a l’Ampolla és una proposta gratuïta i apta per a tots els nivells acadèmics que aporta coneixement aplicable a diferents àrees d’estudi i permet sensibilitzar les generacions més joves sobre la importància de fer un consum responsable i contribuir a garantir la seva disponibilitat d’ara endavant. El compromís del CAT amb el territori es materialitza en iniciatives com aquesta que demostren que amb compromís i constància és possible aconseguir que un major nombre de persones comprenguin i valorin la importància de la correcta gestió de l’aigua.
El CAT torna a obrir les portes de la seva estació potabilitzadora de l’Ampolla per descobrir tot allò que passa abans d’obrir l’aixeta de casa. Reservar cita és fàcil: només cal apuntar-vos al formulari de l’apartat Visita’ls a www.ccaait.com. No us ho perdeu!
Redacció
A dalt, escolars durant la visita i baix,
A l’esquerra, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque. A la dreta, la diputada de la CUP Laia Estrada. ACN
Els Garidells entrega les claus de dos nous habitatges públics
Societat Han estat remodelats per l’Ajuntament amb el suport de la Diputació
Redacció
El municipi dels Garidells disposa des d’ahir de dos nous habitatges públics, que han estat reformats per l’Ajuntament amb el suport de la Diputació de Tarragona. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i l’alcalde dels Garidells, Marc Bigordà, van lliurar ahir les claus dels dos immobles a les famílies beneficiàries durant un acte al qual també hi van assistir altres membres de la corporació municipal.
Els nous habitatges públics dels Garidells són dos pisos de dues habitacions que s’ubiquen al carrer de la Torre. Es tracta de dos immobles que ja eren propietat municipal i que l’ajuntament ha adequat per a que es puguin fer servir com habitatges socials. La reforma s’ha dut a terme amb el suport de la Diputació de Tarragona, que hi ha collaborat monetàriament amb 83.025,88 euros.
Aquests habitatges socials se sumen a un tercer pis que l’ajuntament disposa al carrer Castell i que es troba actualment en ús. Per adquirir
La Diputació de Tarragona hi ha col·laborat amb 83.025,88 euros
i reformar aquest immoble, la Diputació també va fer una aportació de 60.000 euros. Durant l’acte, la presiden-
ta de la Diputació, Noemí Llauradó, va destacar que «l’habitatge és una de les principals polítiques públiques que impulsa la Diputació de Tarragona arreu de la demarcació, i en especial a les zones rurals per combatre el despoblament. Aquest suport es materialitza a través del Pla ImpulsDipta, el model de
Els Tres Tombs de Valls arriben aquest gener carregats de novetats
Festes l La celebració, declarada d’Interès Nacional, compleix 46 anys
La celebració del Sant Antoni de Valls arriba enguany amb un programa carregat de novetats i amb tres dies dedicats al que és una de les festes més singulars de Catalunya. Els Tres Tombs, declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat, arrencaran el proper divendres 10 de gener i s’allargaran fins al diumenge 12 de gener, el dia gran de la que és una celebració multitudinària i espectacular.
La festa del 2025 destacarà a més per les novetats, en
especial l’exposició de carros històrics que ocuparan el Pati durant tot el cap de setmana i també per la recuperació de l’antiga Vespra de Sant Antoni que tindrà lloc a la plaça de l’Oli i que inclourà l’encesa de la foguera, el sopar i un ball que feia anys no se celebrava. La festa a Valls, que enguany compleix 46 anys des de la represa, obre ritualment el calendari dels Tres Tombs a tot el país i conserva tota l’essència que els ha convertit en únics. Hi ha contribuït la bellesa i espectacularitat del seu recorregut pel cor del Centre Històric o la recuperació de
rituals dels antics Tres Tombs tradicionals –com la cercavila de la vigília, el repartiment d’aufarsons o la rifa del porquet de Sant Antoni–, però sens dubte també ha fet gran i singular la festa comptar amb la millor col·lecció de carros històrics, tots ells vallencs.
Patrimoni de carros
Els carros seran de fet ja protagonistes el primer dia de la festa amb la inauguració el divendres dia 10 de gener a les 18.30h de l’exposició Valls, Capital del Patrimoni de Carros
La mostra, un dels grans plats forts d’aquests Tres Tombs de
La tropa dels Robobops envairà els carrers del centre històric de Valls aquest vespre
Cultura L’espectacle de robots gegants arriba al municipi en versió nadalenca
Redacció
concertació econòmica i assistencial de la Diputació». En aquest sentit, el primer habitatge públic als Garidells es va posar en marxa a meitats de l’any 2023. Aquest també va comptar amb el suport de la Diputació de Tarragona i de l’ACM. Aquest està ubicat entre mitgeres al carrer del Castell.
Els Robobops seran aquest vespre els amos dels carrers i places del Centre Històric de Valls. Els divertits robots gegants sortiran a les 18 h de la plaça del Blat en un espectacle itinerant per a tots els públics que recorrerà els carrers comercials del nucli antic. Els Robobops són uns originals robots de grans dimensions amb les bateries carregades d’energia per ballar, en un espectacle que, a més, arriba a Valls en versió nadalenca.
La cercavila robòtica sortirà de la plaça del Blat i acabarà al carrer Abat Llort, recorrent els carrers de la Cort, el Pati, Jaume Huguet, plaça Font de la Manxa, carretera de Montblanc i Abat Llort. Aquest espectacle és un dels muntatges itinerants d’animació i promoció del comerç de la ciutat programats en el marc de la campanya ‘Fent Nadal a Valls’. El pròxim i darrer espectacle itinerant de les festes de Nadal serà el 3 de gener, amb la proposta de percussió i llums led ‘Glowdrums’.
2025, reunirà al pati 8 carros històrics i únics, propietats tots ells de socis de la Societat de Sant Antoni de Valls. L’exposició es podrà visitar
durant tot el cap de setmana i és tot un homenatge al passat traginer de Valls. A l’exposició s’hi podran veure carros destinats al transport d’aiguar-
dents i anisats de Valls, també de serveis municipals com el de transport de passatgers, funeraris o de recollida d’escombraries.
Redacció
Imatge d’arxiu dels Tres Tombs de Sant Antoni de Valls. Cedida
Imatges de l’entrega de claus, celebrada ahir, dels dos nous habitatges públics dels Garidells. Tjerk van der Meulen
Imatge de la tropa dels Robobops desfilant. Ajuntament de Valls
El Nàstic busca solucions per a tapar el buit econòmic de la secció de tenis
Tenis l Aquesta divisió del club ha generat un dèficit abundant els últims anys i aquesta temporada espera perdre 56.000 euros
El Club Gimnàstic de Tarragona busca solucions i alternatives per a revitalitzar la secció de tennis, una de les més longeves en la història de l’entitat. Aquesta divisió ha generat un dèficit de desenes de milers d’euros els últims anys i en el pressupost de l’actual campanya es preveuen unes pèrdues de 56.000 euros. Davant aquesta situació, des del club es busca trobar opcions per rendibilitzar la secció. «S’estan cercant fórmules per intentar millorar els serveis i impulsar la secció. Ara mateix és la que genera un major dèficit», explica David Alonso, gerent del club. La situació es va tractar a l’Assemblea General de Socis de dilluns. Els dirigents del club van exposar els mals números de la secció i es va posar sobre la taula un possible tancament de la mateixa. Diversos socis van mostrar la seva preocupació per la situació, ja que la secció té un valor històric i sentimental a l’entitat. «No la tancarem. Ja s’ha fet una primera inversió i estem valorant la possibilitat de fer dues pistes més, en aquest cas ràpides, no de terra batuda», indica Alonso.
Les primeres millores a les pistes s’han dut a terme
La
La secció ha passat de tenir 600 socis a registrar-ne uns 200 enguany
amb un acord pactat amb un inversor xinès. Precisament, els problemes amb el man-
teniment de les pistes és una de les qüestions a resoldre a la secció. «Són velles i es necessita molt manteniment. Però estem sota mínims i és difícil. Això també complica captar socis», explica Alex López, un dels entrenadors al Nàstic.
La secció va arribar als 600 socis, però en els últims anys
Gimnàstica Rítmica és la secció que genera un major superàvit
Poliesportiu l L’atletisme i el patinatge de velocitat la segueixen
L’Assemblea General de Socis del Club Gimnàstic de Tarragona va aprovar dilluns el pressupost d’enguany. Els comptes presenten unes pèrdues d’uns 16.000 euros. D’aquesta forma, els últims anys s’està reduint el dèficit
del club. Pel que fa a les seccions, la Gimnàstica Rítmica és la que genera un major superàvit, de gairebé 25.000 euros. Les altres divisions del club que presenten superàvit són l’atletisme, el patinatge de velocitat, el tennis taula i la pilota. Les que presenten pèrdues, poc abundants, són
el futbol sala i el patinatge artístic. També les activitats dirigides, una nova aposta del club per a dinamitzar i ampliar l’oferta esportiva de l’entitat. «El meu objectiu és que trobem el major equilibri possible entre les seccions i que anem eliminant el dèficit», afirma David Alonso,
ha anat perdent massa social i actualment n’hi ha registrats uns 200.
Alta competència
«Estem en un moment on hi ha molta competència amb altres clubs i instal·lacions del territori», considera Alonso. «Altres entitats mítiques de
gerent del club. Els comptes presentats pel club van rebre el vistiplau dels socis.
A l’espera de la bonificació Uns comptes que estan a l’espera de veure com els afecta la bonificació del 100% de la quota de la seguretat social per a tots els clubs, associacions i entitats esportives no professionals sense ànim de lucre. Aquesta nova mesura es va aprovar fa poques setmanes al Congrés dels Diputats. Des del club calculen que la mesura podria estalviar uns 15.000 euros.
la ciutat com el Club Tennis Tarragona es troben en una situació similar. Volem trobar un reequilibri amb les altres seccions del club i creiem que ho aconseguirem. Les pèrdues que es preveuen al pressupost són les que veiem realistes. Però la nostra voluntat és que siguin moltes menys i
La secció existeix des del 1972
El Nàstic de Tarragona va crear la secció de tennis l’any 1972, quan es va construir el complex esportiu a la Partida de la Budallera. El club va adquirir prestigi en pocs anys al món tenístic del territori. El 1993, amb el nou pavelló, es van poder acollir les seccions de tennis taula i gimnàstica artística.
treballarem en aquest sentit», afegeix Alonso.
Decisió al primer trimestre Els dirigents del club busquen prendre una decisió el primer trimestre de l’any vinent, per a tenir suficient marge per a preparar la pròxima temporada. Una de les opcions valorada a l’Assemblea General de Socis és acordar que una empresa externa gestioni la secció. O canviar la concepció de la mateixa i contractar entrenadors d’un nivell més intermedi. L’escola de pàdel va tancar a l’octubre.
Oriol Castro
Un dels principals problemes de la secció ve derivat de l’alt manteniment que requereixen les pistes. Club Gimnàstic de Tarragona
L’apunt
Oriol Castro
L’Assemblea de Socis va aprovar el pressupost d’enguany. Diari Més
Les jugades d’estratègia i la pilota aturada: una arma del Nàstic per als duels que s’encallen
Futbol l Els granes han anotat 5 dianes per estrenar el marcador en jugades d’estratègia a pilota aturada
Pep Santos Alasà
Contra el Zamora, el Nàstic va desencallar un nou partit gràcies a una nova meravella a la pissarra durant un servei de pilota aturada. El partit es va travar més del compte i, quan els jugadors del Nàstic es van veure incapaços de desequilibrar el marcador a través del joc, els granes van aconseguir sumar els tres punts gràcies a una de les seves especialitats: la pissarra. Ja la temporada passada, aquest tipus de jugades van ser un gran aliat de l’equip de Dani Vidal marcant diverses dianes gràcies a aquest art, incloent-hi el gol de xilena d’Alan Godoy a l’anada de la semifinal del Play-off d’ascens a Segona Divisió. A més, l’equip va comptar amb el cap de Pablo Trigueros, qui es va convertir un gran baluard per a desencallar partits, sumant fins a cinc gols, tots ells amb rematades de cap a la sortida de pilotes aturades. Enguany, el Nàstic no pot comptar amb la testa del central castellanomanxec, però s’ha reinventat amb la presència d’altres rematadors i ja ha anotat fins a cinc gols en jugades d’estratègia. El primer va arribar a la dura derrota a Barakaldo. Al minut 38, el
Nàstic ja perdia per la mínima quan els de Dani Vidal gaudien d’un servei de cantonada, Gorostidi va servir en curt cap a Oriol, situat al pic de l’àrea, que va posar una gran centrada amb efecte perquè, Víctor Narro, qui no destaca per ser un gran rematador, tot sol, empatés momentàniament
Ivan Moreno és l’encarregat de les jugades d’estratègia del Nàstic
Cap jugador del primer equip del Nàstic disputarà la Copa Catalunya
Futbol l Jugadors del filial i del Juvenil s’enfronten avui a la UE Tona
Pep Santos Alasà
El Nàstic s’estrenarà avui en una nova edició de la Copa Catalunya. L’equip grana visitarà, a partir de les 18:30h, el camp de la UE Tona, a la Plana de Vic. El conjunt osonenc, que és quart classificat al grup català de Tercera
Federació, buscarà repetir la gesta que ja ha aconseguit en aquesta competició, on ha eliminat dos equips de superior categoria: l’Olot i el Badalona Futur, ambdós de Segona RFEF.
Dani Vidal va explicar ahir en roda de premsa que els granes afrontaran el
matx amb un equip format íntegrament per jugadors del filial i del juvenil. L’entrenador va defensar la decisió allegant el complicat calendari de l’equip i recordant lesions de futbolistes en anys anteriors: «Aquest tipus de camps provoquen que hi hagi moltes més disputes, amb un joc
el partit. Quatre jornades després, en la victòria al Nou Estadi contra Osasuna Promesas, l’equip va obir la llauna gràcies a una centrada al segon pal de Gorostidi des del córner que Pablo Fernández, lliure de marca, va posar a l’interior de l’àrea petita per la rematada, entrant en carrera,
més directe i al final tenim l’experiència de fa dos anys, a Castelldefels i a Vilafranca, quan van caure tres o quatre jugadors lesionats cada partit, algun de llarga durada com Lupu». A més, va posar en valor l’oportunitat que tindran els futbolistes del planter, la majoria dels quals «ja han entrenat amb nosaltres». Malgrat els condicionants, com la gespa artificial i el desplaçament entre setmana, el Nàstic buscarà passar ronda en una competició que Vidal ha defensat que «no fa nosa. És una competició oficial».
fer, probablement, la millor demostració de treball de la pilota aturada amb una gran jugada de pissarra en un córner centrat ras cap al punt de penal amb Marc Fernández, aprofitant els bloquejos dels companys, entrant en carrera i lliure de marca per anotar el 0-1 inicial. Finalment, el Nàstic va aconseguir doblegar al Zamora amb un gol a l’afegit d’Ander Gorostidi que va aprofitar una gran centrada tancada de Jaume Jardí. I és que el Nàstic combina les tres claus per a una bona execució de les jugades assajades: bons llançadors, bons rematadors i estratègies adequades. L’equip compta amb peus com els de Gorostidi, Jaume Jardí, Víctor Narro o Álex López i rematadors contundents com Marc Fernánez, Antoñín, Unai Dufur o Pablo Fernández, qui encara no ha marcat en aquest art, però és el màxim golejador de cap de la categoria.
Gols encaixats
de Marc Fernández. El Nàstic també va anotar, aquesta vegada aprofitant una falta a tres quarts de camp, en la primera eliminatòria de la Copa del Rei. Òscar Sanz va aprofitar una centrada precisa d’Álex López per obrir la llauna contra l’Ibiza Islas Pitiusas. En el següent partit, l’equip va
A més, en defensa, l’equip també ha aconseguit dominar aquest art i patir poc mal en les jugades d’estratègia del rival. Els de Dani Vidal només han encaixat dos gols en jugades de pissarra en la lliga regular, tres si hi afegim la Copa. El primer va ser el gol d’Etxainz, del Sestao, en l’empat de l’equip basc al Nou Estadi, a la jornada 2. El davanter basc va veure l’espai lliure per rematar, totalment sol, al segon pal al minut 70. També sol, al segon pal i lliure de marca va rematar Erik Ruiz, del Lugo, al minut 74 per firmar el definitiu 2-2 amb el que va acabar la setena jornada de lliga. Des d’aquell partit, només el Huesca, en l’encontre de Copa del Rei de fa uns dies, ha pogut batre el mur defensiu grana.
Marc Fernández remata a gol una jugada despenjada per Pablo Fernández. Nàstic
La UE Tona va superar al Badalona Futur de Segona RFEF. UE Tona
Educació fa marxa enrere i mantindrà la literatura com a modalitat al batxillerat
Política Niubó assegura que han marcat una «línia vermella» a l’hora d’aplicar la LOMLOE
La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, va assegurar ahir que garantirà que la literatura catalana i la castellana es mantinguin com a modalitat al batxillerat de manera que no passin a ser optatives. Segons va argumentar des de Palau, el Govern ha fixat la literatura com una «línia vermella» a l’hora d’aplicar la LOMLOE, una decisió que atén «a la singularitat lingüística i cultural» a Catalunya.
Segons Niubó, estan en converses amb el Ministeri i veuen «bona receptivitat» per atendre la «singularitat» de Catalunya.
La consellera també es va referir a un altre dels canvis curriculars comunicats dilluns, que apuntava que s’agruparan en una sola assignatura biologia, geologia i
Koldo
ciències ambientals -fins ara eren dues assignatures separades- i també física i química a primer de batxillerat. Per tant, va assegurar que estan «trobant itineraris formatius que ens permetin mantenir el mateix nombre d’hores de les matèries que ara s’estan impartint». D’altra banda, va descartar suprimir el treball de recerca i va assenyalar que l’escenari és aplicar el canvi previst, de manera que el treball comptarà a la ponderació de la nota final com una assignatura més, i no el 10% que suposa actualment.
Al seu torn, Junts va demanar que el Govern reverteixi la decisió de relegar la literatura catalana a assignatura optativa i ERC vol que el Parlament demani «aturar» la decisió. De fet, tant ERC com Comuns van demanar per separat la compareixença de Niubó pels canvis al currículum.
García nega
La Fiscalia dona suport a investigar a Mazón per la DANA
Tribunals El ministeri públic avala que les set querelles presentades fins ara s’agrupin en una causa
La Fiscalia Superior de la Comunitat Valenciana secunda que la justícia investigui la possible responsabilitat penal del president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la gestió de la DANA, que ha causat 223 víctimes mortals fins al moment i milers de damnificats a la província de València.
Fonts fiscals han confirmat la informació avançada per El País, referida a un escrit del Ministeri Públic presentat davant el Tribunal
haver cobrat comissions de la trama de les mascaretes
Política Assegura no haver estat present a la reunió d’Ábalos i Aldama
Koldo García va negar ahir que ell, l’exministre José Luis Ábalos o el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, cobressin comissions a través d’una trama de presumpta corrupció en la compra de mascaretes durant la
pandèmia. Segons han indicat fonts jurídiques presents durant la seva declaració al Tribunal Suprem, que va durar dues hores i mitja, Koldo va afirmar no haver comès cap mena de delicte, descartant la veracitat dels documents aportats per Aldama en la seva declaració dilluns
també al Suprem. De fet, fins i tot va assegurar que el que allà apareix no és la seva lletra i es podria fer una prova grafològica. Amb tot, va reconèixer que tenia relació amb aquest empresari que dilluns va assegurar que la trama va moure fins a quatre milions d’euros en comis-
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que ha acumulat en una mateixa causa les set denúncies i querelles interposades contra Carlos Mazón per la gestió de la dana, en tractar sobre els mateixos fets.
El Tribunal Superior de Justícia ha confirmat la recepció de l’informe que havia de presentar la Fiscalia, al qual el va emplaçar el tribunal perquè en el termini de dos dies emetés un informe sobre la competència d’aquest tribunal i l’admissió o inadmissió dels escrits remesos per les parts.
sions i que una part van anar al PSOE. García va respondre a totes les parts presents a la sala, però no va respondre a les preguntes relacionades amb el viatge de la dirigent veneçolana Delcy Rodríguez a Madrid l’any 2020. Pel que fa a la suposada reunió entre Aldama i Ábalos en un pis del carrer Balbina Valverde de Madrid, va remarcar que no sap de què van parlar, ja que afirma haver-se quedat a la porta, i va apuntar que l’empresari anava habitualment al ministeri, però que sovint era per tractar temes banals.
Els querellants atribueixen delictes d’homicidi imprudent o de lesions
Per a la Fiscalia, és raonable una única instrucció donada la magnitud de la causa, la complexitat dels fets, la participació com querellats i denunciats de múltiples autoritats polítiques i responsables d’organismes públics, la previsible dificultat de la recerca, i l’ingent número de perjudicats, i de possibles testimonis i perits, i que aquesta instrucció es dugui a terme per l’òrgan judicial que naturalment té atribuïda aquesta funció investigadora, el Jutjat d’Instrucció.
Els querellants atribueixen als denunciats la comissió dels delictes de prevaricació, de lesions i homicidis imprudents, omissió del deure de socors, danys imprudents i contra els drets dels treballadors, a conseqüència de la no adopció d’algunes decisions que, a parer seu, haguessin evitat o mitigat el fatal resultat pel nombre de morts.
Sobre aquest tema, fonts de la Generalitat han indicat que la Fiscalia «no atribueix ni assenyala» cap conducta concreta contra Carlos Mazón, i per això demana que la causa la instrueixi un jutjat ordinari i no el TSJCV, que és l’únic competent per a jutjar al president donada la seva condició d’aforat.
Segons l’escrit de la Fiscalia es considera que la recerca dels fets i, si és el cas, de les responsabilitats penals dels distints querellats ha de ser única i conjunta, entenent que és funcional i necessari.
I d’aquí deriven «una genèrica relació causa/efecte amb una atribució de responsabilitat criminal de naturalesa objectiva, que es verifica en exclusiva atenció al resultat, al marge de la concreta intervenció dels denunciats que, avui dia, no consta singularitzada».
Per això, l’òrgan instructor, és necessari que dugui a terme una completa recerca judicial sobre els fets esdevinguts concretant la intervenció, o, si és el cas, inacció, de cadascun dels querellats i denunciats, i elevi exposició raonada en el cas que estimés que existeixen indicis de criminalitat
EFE
El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, en un acte a Santander. Miquel Vera/ACN
La consellera d’Educació, Esther Niubó, ahir en roda de premsa. M. Puig
ACN
Imatge d’arxiu de Koldo García en una compareixença al Senat. M. Vera
k Tribuna k
Més enllà del 25-N
El 25N és el Dia Internacional per l’erradicació de les violències contra les dones, i pensareu que d’això ja en fa molts dies, i que potser ara potser ja no toca parlar-ne.
Però sortir al carrer a fer un minut de silenci per una víctima, quan a través de les notícies ens assabentem d’un nou feminicidi, o fer actes el 25N amb motiu d’aquesta data no és suficient. I la resta de l’any?
El cas és que les violències masclistes no entenen de dates i dies, són un fet que, malauradament, ens acompanya tot l’any (no fa festa) a totes hores i en tots els àmbits, per això avui voldria posar el focus, en espais en els que no se sol parlar de les violències masclistes vers les dones: l’espai públic, dins les institucions i en el mon de la política.
Perquè sí, dins la política i en l’àmbit institucional també es produeixen violències masclistes, comportaments i actituds que passen desapercebudes i són legitimades i tolerades per una societat heteropatriarcal que alimenta i consent aquesta manera simbòlica d’utilitzar la violència contra les dones, és una violència estructural que forma part del sistema, manifestada, de vegades, de forma molt subtil i d’altres de forma més explicita amb una forma d’actuar que només pretén preservar els privilegis i el poder per part d’algunes elits i lobbies masculins.
El passat 26 de novembre, des d’ERC Reus vam convidar la Mireia Boya a presentar el seu llibre ‘Trencar el Silenci’ i vam conversar sobre la seva experiència de supervivent (ella sí) d’un cas d’assetjament psicològic per part d’un company del seu propi partit. Vam fer esment, a tall d’exemple, d’alguns casos mediàtics d’assetjament que s’han produït en aquests entorns i que han sortit a la llum durant aquest any: el cas Rubiales a la RFEF, el cas Errejón dins el seu partit o més recentment el de Saül Gordillo, alt directiu de mitjans de comunicació i tots ells, també el de la Mireia, tenen dues característiques en comú: les persones assetjades són dones i a més a més, els agressors són homes que tenen càrrecs d’autoritat en les seves respectives corporacions dels quals s’aprofiten per exercir un abús de poder, és a dir, es valen de la seva posició i es creuen impunes per exercir violència cap a companyes o treballadores del seu entorn. Aquests abusos pretenen desprestigiar les dones que els pateixen avergonyint-les, humiliant-les, menystenint-les i ridiculitzant-les, minimitzant o negant després l’assetjament i els abusos amb l’objectiu de malmetre la seva autoestima.
I quin és el tallafocs que fa que tot això s’aturi? La visibilització i la denúncia. El silenci és còmplice de la impunitat, d’aquí que traspassar aquesta barrera sigui un pas difícil però necessari, perquè primer cal identificar i admetre que això t’està passant a tu i això desencadena tot un seguit d’emocions (por, ira, vergonya, culpa, entre altres) difícils d’afrontar i gestionar.
La reparació psicoemocional després d’una vivència com aquesta passa, no tan sols per la denúncia, sinó per buscar aliances, teixir xarxes de complicitat i acompanyament, i no qüestionant el relat de les dones que fan el pas d’explicar la seva història, com en el cas de la Mireia, que va trencar el silenci escrivint el llibre i buscant el suport d’altres dones del seu entorn.
L’empatia i la sororitat són guaridores i ens salvaran, però no només això, sinó que actuen com element de detecció i prevenció de les violències masclistes i ens poden ajudar a iniciar un canvi de mirada dins les estructures institucionals, polítiques i també empresarials. Feminitzar els espais de relació i de poder dins aquestes estructures pot resultar un revulsiu per enriquir i transformar el seu funcionament, relacionar-nos i interactuar d’una manera més sana cultivant el respecte i l’equitat entre tota la comunitat.
Lourdes Camprubí i Reverté Psicòloga i secretària de Feminismes de la Secció Local d’ERC Reus
EEditorial
Creuers, un rècord perillós
l nombre de creueristes que han arribat a Tarragona aquest any ha estat de rècord: 136.850 passatgers, segons el recompte oficial que va comunicar ahir el Port de Tarragona. El nombre d’escales també ha estat el major fins a la data, 63, per sobre dels registres de l’any 2019, fins ara l’any amb major afluència. De cara a l’any vinent, el Port espera créixer encara més i arribar fins a les 71 escales. Tot plegat, enmig d’un debat ciutadà sobre la necessitat, o no, que els creuers es converteixin en un dels motors de l’economia tarragonina. Fa anys que el posicionament del Port és clar amb
respecte els creuers: l’objectiu és consolidar-se com una destinació clau del Mediterrani. Es troba a faltar, però, un encaix real amb la ciutat: no només des del punt de vista logístic, amb espais adequats per a l’arribada i sortida d’autobusos -es demostra que la Via Augusta es queda petita-, sinó també des de l’àmbit social. La ciutadania tarragonina ha de sentir-se còmode amb l’arribada de creueristes, i si no ho està, deu ser per alguna cosa. Que aportin més -almenys, més que ara- a la ciutat, amb impostos que repercutiran en millores per a tarragonines i tarragonins, podria ser la fórmula correcta.
k Tribuna k
Si el casino no és el negoci, per què una rebaixa
fiscal?
Revertir la fiscalitat a mida per al projecte del Hard Rock, aprovada el 2014, és una de les tasques que centra l’acció parlamentària del grup d’Esquerra a la cambra catalana a les acaballes d’aquest any. Això significa que es treballa per eliminar la rebaixa del tipus impositiu al joc, no tan sols pel que refereix al Hard Rock sinó també a tots els casinos de Catalunya. El canvi, que contempla un augment del 10% fins al 55% d’aquest gravamen, s’emmiralla en altres referents europeus i no pas en indrets com Macau o Singapur.
El posicionament dels diferents partits ara fa una dècada va ser clar: l’aleshores CiU i el PSC van votar a favor de la disminució dels impostos dissenyada expressament per al projecte -anomenat en aquell moment BCN World- mentre que Esquerra Republicana, juntament amb Iniciativa i la CUP hi van votar en contra.
És en aquell moment que definim la nostra postura i on ERC expressa que el model d’oci i turístic de l’actual Hard Rock no és el que considerem més idoni pel nostre territori. Ara bé, hem de tenir en compte que fa dotze anys estàvem immersos en una crisi econòmica galopant, amb uns índexs d’atur desorbitats i amb una demanda social -dels sectors econòmics, dels sindicatsde generar nous llocs de treball. El que es va anunciar i prometre en aquell moment eren la creació de vint mil llocs de treball,
Raquel Sans Guerra Vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya i diputada d’ERC
una mena d’oasi en mig de la desesperació que vivien moltes persones, especialment al Camp de Tarragona. Des del moment que ERC assumeix responsabilitats a la Generalitat, l’any 2016, entomem el repte que tenim com a govern. Sempre vam dir que si el projecte tenia un suport majoritari -són les regles democràtiques- el projecte havia de tirar endavant.
Ara bé, si ho feia, ho havia de fer complint tota la normativa de manera escrupolosa i transparent. Recordo les paraules del vicepresident Junqueras en aquell moment dient “si s’ha de fer, s’ha de fer bé”. Precisament va ser durant aquesta etapa que el projecte es va redimensionar i
La resposta és inequívoca: perquè el PSC ja va anunciar, la legislatura passada, que hi votaria en contra Però ara les regles han canviat i el PSC s’ha mogut. Però no ho ha fet pas sol. Ho ha fet obligat per l’aritmètica parlamentària i per la força d’Esquerra Republicana
va passar de 6 a només un casino. Seria lògic que la ciutadania es pregunti per què no hem impulsat abans aquesta modificació de la fiscalitat? La resposta és inequívoca: perquè el PSC ja va anunciar, la legislatura passada, que hi votaria en contra. Però ara les regles han canviat i el PSC s’ha mogut. Però no ho ha fet pas sol. Ho ha fet obligat per l’aritmètica parlamentària i per la força d’Esquerra Republicana. Perquè si ara estem fent les primeres passes per aturar el Hard Rock és perquè vam incorporar aquesta llei a l’acord d’investidura. Per tant, en un acte de coherència amb allò que hem defensat i votat des de 2014, respecte a la fiscalitat del joc, posem tots els nostres esforços en aquesta llei per revertir les catifes vermelles al casino més gran d’Europa. I una darrera reflexió. L’addicció al joc és un problema de salut mental gravíssim creixent entre els joves. No ho podem normalitzar ni minimitzar. Des d’Esquerra Republicana de Catalunya tenim molt clar que aquest NO és el futur més desitjable per a les pròximes generacions i ens mantindrem ferms en aquesta defensa.
k Tribuna k
Per què saltar compulsivament d’un vídeo a un altre a TikTok
o Youtube augmenta l’avorriment
Penseu què estàveu fent abans d’arribar aquí. Potser fa un moment, o fa unes hores. Estàveu saltant d’un vídeo a un altre a Youtube? Lliscant el dit per Instagram o TikTok? Heu començat un capítol d’una sèrie a Netflix i l’heu deixat a mitges?
És probable que alguna d’aquestes activitats us resulti familiar. Saltar constantment d’un contingut digital a un altre o avançar i retrocedir en el mateix s’ha tornat un comportament molt habitual. Teòricament, ho fem per distreure’ns i combatre l’avorriment. Si alguna cosa no ens entreté prou, simplement passem a la següent, i així successivament. Però és realment una forma efectiva d’alleujar l’avorriment?
Vivim en una era amb una oferta d’entreteniment sense precedents, sobretot en l’àmbit digital. I, paradoxalment, seguim avorrint-nos igual que abans, o fins i tot més. De fet, alguns estudis mostren que aquesta sensació ha augmentat entre els adolescents en les darreres dues dècades. Què està passant?
Atrapats en el bucle atencional L’avorriment sol definir-se com una experiència frustrant: volem involucrar-nos en quelcom que ens ompli, que sigui immersiu i que capti la nostra atenció, però no ho aconseguim.
La psicologia profunditza en aquest concepte i el relaciona amb els processos atencionals. Des d’aquesta perspectiva, es produeix per l’activitat d’un bucle atencional.
És a dir, tots tenim un nivell “ideal” d’atenció al què aspirem quan ens impliquem en una activitat, i després hi ha el nivell “real” que experimentem. Sovint, tots dos estan molt allunyats: l’atenció que l’activitat ens demanda dista molt de la que volem assolir, sobretot perquè el nostre nivell “ideal” sol ser poc realista.
Ser conscients de com d’allunyats estem d’assolir tal nivell és el què ens genera una sensació de desgana i avorriment. I aquesta s’incrementa i prolonga en el temps, ja que es tracta d’un mecanisme que funciona en bucle. Ens diem: “Estàs lluny del teu nivell ideal d’atenció, fes alguna cosa per solucionar-ho”. Però aquests intents no fan més que mantenir o fins i tot augmentar la distància.
Factors com la falta de novetat, significat, autonomia o desafiament amplien la bretxa entre el nostre estat actual i l’ideal, cosa que incrementa encara més l’avorriment.
La paradoxa del mòbil com a solució a l’avorriment
El sentiment que ens ocupa sol anar
Juan Haro Rodríguez Investigador del Departament de Psicologia de la URV
associat a sensacions negatives com la frustració, el buit i la insatisfacció. El percebem com quelcom desagradable i anormal, i per això desitgem escapar d’aquest estat.
La necessitat de fugir ens impulsa a explorar i provar diferents alternatives.
I una de les més accessibles és el telèfon mòbil: el traiem de la butxaca i ja tenim entreteniment per una bona estona. Sembla el remei perfecte contra l’avorriment, oi? Doncs la ciència suggereix el contrari. Per exemple, fer servir el mòbil durant la jornada laboral, en moments en què estem més cansats i avorrits, en realitat augmenta la sensació d’avorriment. A més, redueix el gaudi de les interaccions socials en el món real. Un estudi mostra que tenir el dispositiu a mà en reunions amb amics ens distreu i fa que l’experiència social sigui menys agradable. Tot això pot semblar contradictori. No se suposava que era la solució contra l’avorriment i ens permetia connectar amb qualsevol, a qualsevol lloc?
Contra tota intuïció, quan els voluntaris podien canviar de vídeo experimentaven més avorriment, menor satisfacció i atenció que si només estaven autoritzats a veure un vídeo. Aquest patró de resultats es va repetir quan les condicions eren retrocedir i avançar lliurement en un vídeo (switch) o tenien prohibit fer-ho (no-switch).
També es va observar en situacions més naturals, com quan podien navegar i veure vídeos de YouTube lliurement durant deu minuts (switch) o veure’n només un durant el mateix temps (no-switch). En tots els casos, els participants van informar de nivells més alts d’avorriment en la condició switch que en la noswitch.
L’avorriment sol definir-se com una experiència frustrant: volem involucrar-nos en quelcom que ens ompli, que sigui immersiu i que capti la nostra atenció, però no ho aconseguim
Els autors de l’estudi suggereixen que el bucle atencional és el responsable d’aquest increment. Canviem d’un contingut digital a un altre perquè l’actual no capta la nostra atenció al nivell “ideal”. A més, al tenir accés a un repertori enorme, pensem que l’altra opció podria oferir-nos aquella dosi d’atenció que busquem.
Així, saltem al següent vídeo i la nostra atenció també salta, desconnectant-se momentàniament. El nou contingut capta de nou la nostra atenció, que estava en pausa, però només de manera superficial. Aviat ens adonem que tampoc ens satisfà i tornem a saltar. I així successivament.
k Tribuna k
Mariano Fortuny, 150è aniversari
Reus sempre ha presumit de tres fills insignes, illustres i magnífics com son l’arquitecte més conegut del mon Antoni Gaudí Cornet (1852-1925, Barcelona), el president del Consell de Ministres 1869-1870 Joan Prim Prats (1814 - 1870, Madrid) i el pintor, aquarel·lista i gravador Mariano Fortuny i Marsal (1838-1874, Roma). La ciutat de Reus està commemorant el 150 aniversari de la mort del pintor reusenc, considerat junt a Eduardo Rosales com un dels pintors espanyols més importants dels segle XIX, després de Goya. Sols va viure trenta-sis anys, orfe des del sis anys i va ser criat pel seu avi. El 1852 va anà a viure a Barcelona i es matricula a l’Escola de Belles Arts de la Llotja. En 1858 va per primera vegada a Roma amb una pensió de la Diputació de Barcelona.
La trampa del “switching digital” Sembla ser que el culpable no es tan el mòbil sinó com l’utilitzem. Aquí entra en joc el concepte de “switching digital”, aquell hàbit tan comú de passar compulsivament d’un contingut digital a un altre. Una investigació recent posa el focus en la relació entre aquest hàbit i l’avorriment. En diversos experiments, els investigadors van col·locar a cada participant en dues situacions diferents. En la primera, podien entretenir-se veient diversos vídeos i tenien l’opció de saltar lliurement d’un a un altre durant deu minuts (condició switch). En la segona, només podien veure un únic vídeo durant el mateix temps (condició no-switch).
Aquest procés retroalimenta el bucle atencional: com que l’atenció que dediquem a cada vídeo és superficial i s’interromp en cada salt, la distància entre el nostre estat atencional i l’ideal segueix sent gran, augmentant així la nostra frustració i avorriment. En canvi, quan no tenim la opció de canviar entre continguts, l’experiència és més immersiva i aconseguim una major implicació atencional, similar a la de veure una pel·lícula al cine.
Així doncs, encara que els nostres mòbils ens ofereixin una oferta quasi infinita d’entreteniment, no són la panacea contra l’avorriment. Al menys, si no sabem utilitzar-los de manera adequada. El “switching digital” és un hàbit que hauríem d’intentar controlar i substituir per altres que se centren en la immersió i l’atenció constant.
Quan l’any 1860 esclatà la primera guerra de Marroc, la Diputació envia a Fortuny a aquest país com si fos un cronista gràfic. Allí es troba amb el general Prim. Àfrica enlluerna a Fortuny per la llum nordafricana i per les planúries obertes, les llums i els habitants marroquies.. El pintoresquisme àrab apareix en tota la seva obra. Acabada la guerra torna a Barcelona i es casa amb Cecilia Madrazo, filla del pintor Federico de M., amb qui té una íntima amistad i comparteix la taleia per la tauromaquia, per la seva plasticitat, color i drama ritual, elegància i brutalitat del univers taurí, a més la sensació de força bruta i dramatisme desaforat dels protagonistes. Pintà un dels seus quadres més famosos: La Vicaria (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona), inspirat suposadament en la vicaria de la seva parròquia a Madrid, però molts la identifiquen com la prioral de Sant Pere de Reus. La seva obra es caracteritza per la minuciositat i precisió del seu traç, l’ús metòdic del color i l’estudi exhaustiu la llum. Després de viure a Granada en 1868, se’n va a París cap a 1870, contempla les obres dels Museus del Louvre i de Luxemburgo i exposa en la sala d’Adolphe Goupil, que va ser força elogiada per la crítica i significà un pas clau en la seva consagració internacional. Fortuny està a Londres, Nàpoles i Portici. Pateix una depressió. El mes de maig de 1874 torna a París i el 9 de novembre va a Roma, on degut a una hemorràgia estomacal provocada per una úlcera mor el nou de novembre.
Quan l’any 1860 esclatà la primera guerra de Marroc, la Diputació envia a Fortuny a aquest país com si fos un cronista gràfic. Allí es troba amb el general Prim
Reus ha iniciat l’Any Fortuny amb una sèrie d’actes per recordar-lo, que es faran a Madrid, Roma , París, Nàpols, Tànger, Venècia, Granada, Sevilla i Almeria. Al Museu de Reus hi haurà dues exposicions temporals: Marià Fortuny. Una biografia sobre paper i Fortuny, l’observació de la natura. Serviran per revisar l’obra del pintor, que tenia un gran domini tècnic i una capacitat per convertir les escenes en imatges icòniques, contribuint en les expressions tan bàsiques com és el dibuix i l’estampació.
Fortuny està present en la vida dels reusencs ja que el seu cor descansa a Reus en la prioral, el seu nom el té: 1. El teatre principal de la ciutat,; 2. Una plaça/ ‘el Condesito’; 3. Una avinguda i 4. Una zona residencial.
Josep M. Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís
Necrològiques
Tarragona
Roberto Compte Perello.
Ha mort als 62 anys. El seu funeral
serà avui a les 16 h al Tanatori.
Juana Mari Teruel Guirao.
Ha mort als 70 anys.
Cristina Tomé Tocino.
Ha mort als 34 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori.
Reus
Pere Torres Bruno.
Ha mort als 60 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
José María Fernández López.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Josep Besora Crusat.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral
serà avui a les 15 h al Tanatori.
Down Tarragona imparteix una xerrada als futurs mestres de la URV
Educació l Down Tarragona han impartit recentment a la Universitat Rovira i Virgili, per sisè any, una xerrada formativa sobre la síndrome de Down al Campus Sescelades i a la seu del Baix Penedès. La xerrada va estar dirigida als futurs mestres de la URV que cursen el grau d’Educació Infantil, sota el títol de ‘La realitat de la síndrome de Down, com aprenem?’. L’objectiu d’aquesta xerrada de Down Tarragona va ser de donar informació sobre la síndrome de Down i eines als futurs docents, per tal que en el moment de tenir un alumne amb aquesta discapacitat a l’aula disposin de més recursos per ensenyar-los de manera correcta, tenint en compte les seves necessitats en el procés d’aprenentatge. Per part de la URV, es dona una formació específica i contextualitzada comptant amb tècniques expertes en la matèria. Redacció/Cedides
Avui felicita als que es diuen: Mare de Déu de l’Esperança, Gracià i Adjutori.
L’horòscop
21/03 al 19/04
És fàcil que rebis bones notícies que aquestes et potenciïn a realitzar d’interessants objectius. Amb una mica d’astúcia arribaràs molt lluny.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No et deixis portar per les enraonies d’altres persones. Demostra fermesa, serà la clau que et porti a l’èxit. Demostra amor als teus.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Assumptes llunyans o persones que fa temps no contactaves apareixeran de manera imprevista. Avui viuràs moments forts sorprenents.
TV local
20/04 al 20/05
Si no controles una mica les teves finances en la jornada tindràs més despeses que entrades. Controla’t, avui fa falta temprança.
23/08 al 22/09 VERGE
Intenta ser més seleccionador dels teus propis interessos no et deixis convèncer tan fàcilment per les necessitats dels altres.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
No permetis que la teva excessiva responsabilitat et condueixi a actuar d’una manera massa estricta. Tindràs una nit molta boja.
CANAL REUS TV
10:30 Teló de fons
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 Qui cuina avui?
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies (r)
15:30 Fot-li (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 + Xarxa + sostenibilitat
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 G raus
20:00 Notícies (r)
20:30 La comarcal
21:00 Notícies (r)
21:30 La comarcal (r)
El temps
21/05 al 20/06
Sentiràs una profunda necessitat de canviar d’aires de buscar noves experiències. Aconseguiràs tots els teus objectius si adoptes una actitud liberal.
BALANÇA
23/09 al 22/10
En més d’una oportunitat la teva excessiva insistència pot arribar a esgotar la paciència dels pròxims. És un dia molt propici a això per tant controla’t.
20/01 al 18/02 AQUARI
S’accentuarà la teva facilitat de comunicació per aquest motiu en el pla social ocorreran esdeveniments summament interessants d’alt risc.
21/06 al 22/07
La relació amb els pròxims serà molt amistosa però una cosa tensional en principi. Sort en l’atzar en els assumptes de negocis viatges.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
El teu afany de possessivitat es veurà avui matisat, no li donis tantes voltes al capdavant deixa’t portar pels esdeveniments. Ves amb compte.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Els teus anhels esperances poden veure’s truncades per la senzilla raó de no arriscar-te fins al final. No deixis passar les oportunitats.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Com la nit i el dia. On tour
11:00 Teló de fons
11:30 Qui cuina avui?
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 Qui cuina avui?
13:00 Teló de fons
13:30 Com la nit i el dia. On tour
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit i el dia. On tour
15:00 Teló de fons
15:30 Qui cuina avui?
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 + Xarxa + Sostenibilitat
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
21:00 Com la nit i el dia
22:00 Notícies 12
Sudoku
HORITZONTALS: 1. Que oblida o menysprea els beneficis rebuts. Arrencar de socarel. 2. Sap dir no. Cridava com un llop. 3. L’interior dels cofres. Es col·loca als antípodes del zenit. Unitat d’informació. 4. Del club nàutic. Sotmeti el teixit a l’acció del vapor. Un empat a la travessa. 5. La mil·lenària. Figura al marge del text. En mig del desert. 6. Farcir l’ham. Sol·licito. 7. Afegitó comercial. Multa. Cap amunt! 8. Més enllà de l’extrema dreta. Camp parisenc. 9. Associa metalls. Orin. Erra. 10. Arbre malmès pel fred. Dels primats. 11. Un mal dia. Cim a l’orografia catalana. Adhesiu molt nostrat. 12. Cansada. El seu aixecament sol ser fraudulent.
VERTICALS: 1. Unes de molt inferiors. Ràpid. 2. Un home cruel. Hàbitat natural dels salzes. 3. Dues que fan goig. Pot fer caramboles. Flors violades. 4. Arran, però menys. Massa de paper mastegat. Sol advocar per la pluralitat. 5. Vocal absent a la reunió. Llançar el bot al mar. Aixeca’t! 6. Fer malbé. Un forat de nassos. 7. Tauleta doble plegable. Moralment correcte. 8. Surt escuat a la plaça i després el maten. Fas el teu niu. Ànima dels pagans. 9. Contracció del piramidal.Aiguardent. Boca de metro. 10. Que té el calze amb un o dos llavis. Punt original. 11. Amb molts anys d’experiència. Mesades. Casa pairal. 12. Bufi a ràfegues. Sulfur de ferro.
20º 7º
Farmàcies
TARRAGONA:
Angels Dronda, Ayza. Vidal i Barraquer, 7 Telèfon 977 221 862 Molero, Rosa M. La Granja: Gran Canaria, 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Cacho Ruiz, Eduardo. Mare Molas, 27-29. Telèfon 977 311 047.
SALOU:
Boquera, Dolores Vía Roma 17-19. Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia Av. Ramon d’Olzina 40. Telèfon 977 396 671.
CAMBRILS:
Gomez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912.
VALLS:
Pérez, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370.
EL VENDRELL:
Juste, Jose Luis Les Flors, 74. Telèfon 977 664 422.
Degut a problemes informàtics amb la pàgina web del COFT, les dades oferides podrien ser errònies.
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Predomini de l’ambient assolellat o enteranyinat, ja que al llarg del dia circularan núvols alts i prims, així com algunes bandes de núvols mitjans al migdia i tarda. Malgrat tot, al Pla de Lleida hi haurà estrats baixos fins a mig matí, i fins a migdia també al litoral i prelitoral nord.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta. Hi haurà una acusada inversió tèrmica matinal i nocturna. La temperatura màxima pujarà entre lleugerament i moderadament, excepte a punts del Pla de Lleida on quedarà semblant i a punts del quadrant nord-est on podrà baixar lleugerament.
Anuncis classificats TREBALL
por un estudio nutricional GRATIS Valorado en 50 € 629.810.108
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
TERÀPIES
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MAYCA MASAJES CAMILLA. Libera tensiones cuerpo-mente. Final NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
CRISTINA MASAJES. VILAFRANCA del PENEDÉS. Tel. 632.340.361
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 ALTRES
PERDIDO ANILLO el Domingo dia 8/12 por la tarde en el parquing exterior de la tienda Bauhaus de Tarragona. Si alguien se lo ha encontrado le agradecería se pusiera en contacto conmigo. Tel. 660604770 PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Mots encreuats
Nadal Els dies 27 i 28 de desembre el poble es mobilitzarà per representar diverses escenes del pessebre tradicional català, recuperant així una tradició dels anys 70 que es va deixar de fer
La Canonja recupera el Pessebre vivent
Tot va arrencar a partir de la localització d’unes fotografies, datades de 1974, en què es veia el Pessebre vivent de la Canonja. Aquelles imatges, que documentaven una tradició que només va durar tres anys, va aconseguir posar d’acord dos canongins, el Pep Torrents i el Miquel Sabater: «El Miquel tenia ganes de fer uns Pastorets, i jo volia fer una Passió. Al final, hem acabat fent un Pessebre vivent», explica el Pep. Els dos impulsors del projecte de seguida van aconseguir la complicitat de la Parròquia de la Canonja, el Centre d’Estudis Canongins –del qual tots dos en formen part– i l’Agrupament escolta local, que enguany celebra el 60è aniversari. També s’hi ha implicat l’Ajuntament, que hi col·labora econòmicament i amb la logística. Va ser precisament el grup escolta qui va engegar la iniciativa ara fa seixanta anys. Entre aquells primers figurants del pessebre, que llavors eren canalla, n’hi ha una bona colla que s’han engrescat a repetir l’experiència, ara ja com a adults. La resta de figurants, fins a arribar a la seixantena que s’hi han apuntat, són nous pessebristes que s’han engrescat amb la idea. Aquests, juntament amb la vintena de persones que formen part de l’organització, estan treballant a contrarellotge per tenir-ho tot enllestit passat Nadal. Això vol dir preparar decorats i vestits des de zero –costejant-lo de les seves butxaques–, així com pensar les
Golfus de Tàrraco
24? 25?
Podrien ser 30 o més
Ala plaça pública de Tàrraco, al Fòrum, s’explica que fa poc vam celebrar el 25è aniversari de la proclamació d’aquesta urbs com a Patrimoni de la Humanitat. Que el vol dels drons, com a modernes aus, va portar-nos els bons auspicis dels déus per a aquesta celebració. Diu un informe recent que els alumnes catalans van malament de matemàtiques, i ja es veu que en aquest cas és cert. Si sabem sumar i tenim que el 2000 va ser l’any que la UNESCO va fer-ne la proclamació, sumant-hi 25 el resultat és 2025, o sia l’any que ve.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
escenes i les seves localitzacions. El recorregut, pensat per fer en una mitja hora aproximadament, se situa al mateix lloc on es va fer ara fa mig segle: l’hort i el pati de l’Abadia, fins al replà de l’Església. Els organitzadors han pensat la visita de manera que el primer espai el visitant hi trobarà les escenes relacionades amb la pagesia: «S’hi veuran pagesos, el llenyataire, les bugaderes… I també una de les escenes més importants de la història bíblica, com és l’Anunciació». A continuació es passarà al pati, on es reproduiran els oficis tradicionals que s’estan perdent. El tercer espai és el mercat tradicional i, un cop
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
superat, els visitants arribaran a l’epicentre del Pessebre: el Naixement, situat al porxo de l’Abadia. El recorregut es clourà a Cal Bisbe, on es podrà veure com era la vida en una casa pairal, i tindrà un toc
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
gastronòmic, amb un tastet de pa torrat amb vianda i vi. El Pessebre vivent de la Canonja es farà el 27 i 28 de desembre, de 18.30 a 21.30 h. L’entrada val 2 euros i s’ha de comprar allà mateix.
La confusió prové del fet que la celebració del 25è aniversari durarà tot un any. Ah! Però també és cert que si són 24 o 25 podrien haver estat 30 anys o més. El 1993 jo treballava a Comunicació de la Fundació “la Caixa”. El director general era Lluís Monreal i Agustí. Julià Guillamon en fa un fi retrat al seu darrer llibre, El rellotge verd. Hi escriu que Monreal “tenia unes idees ben fonamentades de com havia de ser la comunicació cultural: amb contingut, interessant i molt clara.” Aleshores ell estava vinculat a ICOMOS, l’associació que proposa els béns candidats a ser Patrimoni Cultural de la Humanitat. Quan va saber que jo era de Tarragona em va dir, amb pena, una cosa així com: “fa anys que tenim ganes que Tàrraco ho sigui, però cada cop que ho volem proposar, a la ciutat fan alguna cosa amb el patrimoni que ens ho impedeix.” Això era a principis dels 90... El 2000 es van fer les coses bé però és el moment d’examinar-nos per saber si ara ens aprovarien.
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Amb la col·laboració de:
Distribució controlada:
Cristina Serret Alonso
El Naixement del Pessebre vivent de la Canonja dels anys 70. Cedida
Preparatius del Pessebre vivent del 2024. Cedida