Tarragona
Esports 19
El Nàstic i Repsol renoven l’acord de col·laboració que deixarà una aportació clau al futbol base
Tarragona 7
La moció d’ERC contra la nova zonificació d’aparcament no prospera pels vots en contra del PSC, Junts i els no adscrits
«Són molts els interrogants que se’ns plantegen als familiars»
L’Ajuntament mantindrà la bonificació del 50%, amb independència de si l’Estat decideix retallar els seus ajuts al transport públic
Tjerk van der Meulen 5
A Fons 2 a 4
Entrevista conjunta a Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, i Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, en la que preveuen per al 2027 la finalització del procés, amb l’aprovació al Parlament d’una llei
El projecte de remodelació de l’Eix Astorga preveu una nova rotonda Reus
Es construirà entre Sant Bernat Calvó i el carrer del Pintor Fuster. També s’adequarà un pàrquing al carrer Avellaners 10
Estudiants de la URV creen robots per a netejar els microplàstics de les platges Recerca
8
Camp de Tarragona
La Cooperativa de Cambrils cancel·la el deute milionari demanat per la fallida del 2015
Entrevista Els alcaldes preveuen que el 2025 sigui el de l’aterratge a la pràctica de l’Àrea Metropolitana i que l’agència opti als fons europeus
Oriol Aymí
Ja té nom l’Àrea Metropolitana?
Guaita: «Si, si. De fet, en un dels primers documents, quan vam encarregar l’estudi per saber si havia de ser àrea, si havia de ser regió…ja va quedar definit.»
Viñuales: «Àrea és un concepte jurídic determinat, hi ha tota una ciència al darrere. Ha de dir-se àrea, i la zona geogràfica que agafa és el Camp de Tarragona.»
Llavors ja la podem batejar com a «Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona». Històricament hi ha hagut problemes per trobar nom a les coses, aquí.
V: «Suposo que a Barcelona es diuen AMB perquè no tenen un altre nom que sigui històric per entendre una part de la seva província, i nosaltres sí que ho tenim, no? Tenim el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. No crec que sigui un tema tant rellevant. I per la gent que sigui més purista... doncs surt «Tarragona», escolti, i ja està.»
El grup impulsor de l’àrea acaba de complir ja un any de vida. Com a mínim, ha passat un any de la foto de la seva presentació. Com és que no passen coses més ràpidament?
G: «Sí que n’estan passant!
El que volíem és que aquesta àrea metropolitana fos una realitat ben estructurada. Primer va venir l’etapa dels diagnòstics. Un de molt evident és la mobilitat, però després hi ha d’altres reptes en política econòmica, mediambiental i de sostenibilitat o d’habitatge, i havíem de veure si les podíem abordar conjuntament.»
V: «Hem intentat aprendre de les errades del passat per arribar a aquesta mancomunitat de serveis que ha de ser l’àrea metropolitana. S’havia començat per la governança i després pel contingut i nosaltres hem invertit la polaritat. Hem volgut primer buscar els temes que són rellevants i, després, ja parlarem de la governança. Ara potser ja estem arribant a aquest punt.»
G: «Primer es tractava de veure què volíem, i cap on volem anar i ara es tracta de veure com ho aterrem.»
Som-hi. Com ho aterrem?
G: «L’última reunió del grup impulsor va anar clarament a buscar de què ens dotem. No estem parlant ben bé de governança sinó d’una cosa tangible i ràpida per buscar recursos i per captar-los al territori, com és una agència de promoció econòmica.»
V: «Hi ha diferents temes molt tangibles. Un és la mobilitat: està claríssim que tenim la fita de 2028 de la finalització de la concessió de transports
de la Generalitat i, després, l’atracció de talents i d’inversions amb aquesta agència, que ens permeti demanar fons europeus per aquestes àrees urbanes que Europa vol potenciar.»
Per entendre’ns, aquesta oficina de promoció seria l’embrió de l’Àrea Metropolitana?
V: «Sí, juntament amb l’agenda urbana territorial i amb la presentació d’aquesta àrea urbana a nivell europeu. Això ens permetria atreure empreses que ara mateix venen i no tenen un interlocutor únic. De vegades es perden perquè necessiten moltes coses que no els pot donar un únic municipi però que entre tots els municipis del grup impulsor sí que podríem oferir. Ja sigui vivenda, escoles, serveis públics, terrenys, etcètera. Vull recordar una cosa que és essencial: del que estem parlant és de compartir gestió de competències locals, no envaint cap competència que no sigui ja nostra. I en el món ideal, el que pensem és que es gestionin de manera mancomunada tots els serveis, per economia d’escala. És a dir, per què la jardineria l’ha de portar només Tarragona sola o Reus sola?»
De debò creuen possible arribar a aquest nivell?
G: «Es van mancomunar els residus, ja fa temps, i no és nou
d’ara. La gestió dels residus és un macroservei i els vuit municipis estem a la mancomunitat de Sirusa.»
V: «I alguns municipis s’hi volen sumar. I això és el que passarà amb l’àrea metropolitana.»
Els fundadors de la mancomunitat de residus són els mateixos que els del grup impulsor.
V: «I no és casualitat. Els vincles econòmics, socials i de tot tipus són innegables, encara que geogràficament no estiguem colindants, i l’A-27 els reforça encara més. A Sirusa hi ha municipis que s’hi volen sumar perquè se n’adonen que sols no podran gestionar un tema tant important com els residus. Això passarà amb molts serveis, i la solució
l’hem de donar des de l’àrea metropolitana.»
G: «És que hi ha reptes globals que des del món local exclusivament no els podem gestionar.»
Tornant a l’agència de promoció econòmica, imaginem que aconsegueix captar una gran empresa perquè s’instal·li al Camp de Tarragona. Si és una decisió mancomunada, com es cobren els impostos?
G: «De moment, com ara.»
V: «El model més semblant que tenim a això que vostè planteja és el CRT de Vilaseca, que comparteixen fins i tot l’IBI d’edificacions que no estan al propi terme municipal. A això s’ha de buscar un punt d’equilibri, òbviament, i també un punt de legalitat.
Ja es veurà. No estem parlant d’això ara. Són beneficis diferents. Potser Tarragona no té sòl industrial, però Reus sí. I potser ho faran allà, però voldran anar a viure a Tarragona, per dir alguna cosa. O és que potser volen fer una seu industrial allà, però una seu fiscal a una altra ciutat... Beneficia a Reus i Tarragona que Lotte s’instal·li a Mont-roig?»
Segurament sí, és clar. V: «Directament es podria dir que no, però segurament sí. Per què? Perquè hi ha moltes coses indirectes: les empreses indirectes, i moltes seran de Reus i de Tarragona. I aquestes empreses també paguen impostos i generen llocs de treball. És a dir, ser generós sempre és un bon negoci.»
G: «L’agència no decidirà on
Autobusos, taxis i tramvia
Viñuales: «Un transport metropolità implica també una aportació de la Generalitat, com passa a l’AMB»
s’instal·la una empresa. El que ha de permetre l’agència és una visió territorial per dir-li a qui s’interessi allò que quadra més amb la seves necessitats.
I llavors l’empresa decidirà on es vol acabar instal·lant.»
V: «Es tracta de poder oferir un producte i, al mateix temps, que vegin que estem organitzats.»
I tenim calendari per això?
G: «Ho estem fent.»
V: «Ho estem fent ja, igual que les agendes urbanes i optar als fons europeus.»
Perquè entri en funcionament quan? Abans de la finalització de la concessió d’autobusos?
V: «Abans del 2026. Durant el 2025.»
G: «Les agendes urbanes ter-
ritorials han d’aterrar ja, o no podrem accedir als fons europeus.»
I com es gestiona la competència entre els vuit municipis?
V: «Nosaltres a Tarragona li vam encarregar un document a Miquel Barceló per a la ciutat com a districte tecnològic, i també en vam encarregar un altre a nivell metropolità. És molt clar que les nostres ciutats poden i han de ser complementàries. En recerca biomèdica, Reus ja té un recorregut, per exemple. Nosaltres tenim altres camins: l’economia blava. La indústria petroquímica, la descarbonització o la captura de CO2. Per què Tarragona, amb Vila-seca i La Canonja no podem ser aquest trident que pugui lide-
Col·laboració i no competència
Guaita: «El que ha de permetre l’agència és una visió territorial per dir-li a qui s’interessi allò que quadra més amb les seves necessitats»
L’apunt
Primera visita de Viñuales a l’Ajuntament
El Diari Més ha propiciat la primera visita institucional al número 1 de la plaça Mercadal de Reus de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. La fotografia que acompanya aquestes línies recrea el moment. Aquesta entrevista és també la primera que tots dos alcaldes ofereixen de manera conjunta a l’edifici consistorial reusenc. De visites creuades n’hi ha hagut durant l’últim quart de segle a banda i banda de la T-11, però mai la col·laboració entre els principals líders territorials ha estat tan forta com ara.
rar tot això?»
Fa 40 anys, al Camp de Tarragona, els grans temes eren l’aigua i els residus. Es van crear el Consorci d’Aigües de Tarragona i la mancomunitat per a la gestió de residus. Avui, quins són el temes?
Els màxims responsables municipals de Reus i Tarragona pujant les escales interiors de l’edifici consistorial reusenc. Tjerk van der Meulen
G: «Aquests dos segur. Segurament la mobilitat pública també era un gran tema en aquells temps. O les infraestructures.»
V: «Potser el debat és ara més fort encara. Ara hem d’executar infraestructures que es van pensar fa anys.»
No ha decaigut la gestió de l’aigua de l’agenda de l’àrea metropolitana?
G: «No, està dins el grup de sostenibilitat. No tant sols l’obtenció del recurs, que hem de ser molt més conscients de la seva limitació, sinó de la gestió de l’aigua que ens ve. Nosaltres som mediterranis, les pluges torrencials hi han estat sempre, però ara els científics diuen que probablement s’incrementaran, tant en intensitat com en freqüències. Jo puc gestionar la meva ciutat, l’alcalde pot gestionar la seva, però és que la gestió de cada ciutat afecta més avall.»
V: «Si volem afegir un tema
que en aquell moment no hi era és l’energia. Abans era impensable la generació d’energia per part d’un municipi, i avui en dia no ho és. Reus és líder amb l’empresa energètica municipal i on nosaltres farem una aposta molt important per la generació d’energia fotovoltaica.»
Vol dir Tarragona ciutat o el grup impulsor?
V: «Tarragona. Però, té sentit que cadascun de nosaltres fem una empresa municipal d’energia? Jo no ho crec. L’actual reglament permet 2 kilòmetres de radi per a les comunitats energètiques. És absurd, això ha de canviar, s’haurà d’ampliar. A França ja estan a 20 kilòmetres. El que hem de fer és sumar aquests cercles i generar algun tipus d’empresa energètica metropolitana.»
G: «O l’habitatge, per exemple. En aquells temps hi havia creixement econòmic, i anava sol. Ara no, ara hi ha municipis molt limitats i hi ha municipis que tenen potencial de creixement. Pot ser que una empresa decideixi localitzar-se en un municipi, però que aquest no tingui capacitat de generar habitatge. Però el del seu costat, que està a 1 kilòmetre, sí que pot.»
Ja ha arribat al moment de crear un organisme que decideixi que s’han de fer pisos en algun municipi concret, i això s’ha de finançar entre tots? O encara no?
G: «No. Estem analitzant què podem fer.»
V: «Aquí hi ha un tema de molt futur, que és com s’ha de finançar. L’àrea metropolitana costarà diners a cadascun dels municipis. Però no és que costi diners nous. Són diners de serveis que ja presta cada municipi. Si, per exemple, hem d’acabar mancomunant la mobilitat, i Reus i Tarragona, que tenim dues empreses de transport, haurem de posar diners igual. El que passa és que la Generalitat en posarà prop de la meitat.»
Aquest és el pla per la mobilitat urbana metropolitana?
G: «S’està treballant des de diferents vessants, perquè també hem d’analitzar l’impacte que tindrà el tramvia, que és la columna vertebral de l’àrea
metropolitana. El tramvia ens estructura com a territori.»
V: «I ens uneix físicament, ja no només psicològicament.»
G: «I això et canvia també les dinàmiques de mobilitat, perquè ara tenim una línia d’autobusos entre Reus i Tarragona i potser haurà de continuar o potser hauran de canviar les dinàmiques i no fer aquesta línia sinó una altra.»
V: «Les xifres de transport en autobús de 2023 diuen que les línies més utilitzades són les internes a Tarragona i internes a Reus, la més nombrosa a Tarragona. I el segon flux més nombrós és entre Tarragona i Reus, i entre Reus i Tarragona. Amb el tramvia, això de l’autobús canviarà...per no dir que no hi haurà autobús.»
G: «Potser s’hauran de destinar recursos en algun altre lloc: que Reus i Tarragona connectin amb municipis de l’interior.»
I amb els taxis, no es pot crear ja una àrea conjunta de treball?
V: «L’àrea metropolitana permet diverses coses. Permet el transport públic. Les nostres empreses municipals no poden, per llei, prestar servei més enllà del nostre terme municipal. Això provoca situacions kafkianes, com que nosaltres, quan arribem a Altafulla, hem de fer un tomb ràpid, com si hi hagués allà la Gran Muralla. I això no té sentit. Potser ells voldrien participar també d’aquest transport...»
G: «...el territori el tenen absolutament continu, a Altafulla, a Torredembarra...»
V: «...i els interessaria. I el tramvia hauria d’acabar arribant a l’estació del Camp. És un tema molt lògic. Una certa intermodalitat, també, juntament amb els autobusos ben planificats. Actualment, amb els autobusos passa una situació no massa edificant: l’horari no coincideix amb els trens. Hi ha gent que arriba amb el seu tren i acaba de marxar l’autobús, buit. Buit. No té sentit.»
Vostès són els alcaldes de les principals ciutats del Camp de Tarragona. Al plenari del mes que ve podrien portar la creació d’alguna àrea metropolitana del taxi o alguna proposta per man
comunar el servei. Tot ha de passar pel grup impulsor?
G: «Les competències que tenim a nivell municipal i les capacitats de sortir del nostre terme municipal estan molt regulades, legalment. Els autobusos no poden sortir. Els taxis, no poden recollir.»
V: «Ha de ser el Parlament de Catalunya que ens habiliti amb una llei per fer això. La mobilitat sí que escapa a les nostres competències locals. La resta és una altra cosa. Però aquí, caldrà una llei que ens habiliti a ser una àrea metropolitana que ens permeti el transport de manera mancomunada i aquí sí que la governança és important. Què ha de ser: ha de ser l’ATM qui ho governi? Hem de ser nosaltres? Ha de ser l’ATM amb unes competències diferents, no només fer l’expedició de bitllets?»
Diguin, diguin...
G: «És el que s’està debatent.»
V: «És bastant probable, crec jo, que ho acabem gestionant nosaltres amb la Generalitat.
O la Generalitat amb nosaltres, és igual, digui-ho com vulgui. Aquest és un tema rellevant. I els taxis, pensi que a l’estació del Camp agafen alguns municipis que no són del grup impulsor, com són La Secuita i Perafort. Els taxistes han estat sempre un obstacle, per això, perquè no volien.»
G: «Ara estan canviant...»
V: «Els més proteccionistes eren els de Salou. No volien que entrés ningú nou. Però ara, als taxistes de Salou els agradaria agafar gent a l’estació del Camp, i creueristes a Tarragona, i buscar gent a Reus i portar-la a altres llocs. I crec que és el moment. El que passa és que és complicat. Tenim el tema de les llicències, quan ha de pagar cadascú... les de Tarragona són molt cares...Però el que no és normal és que ara costi més el taxi de l’estació del Camp a Tarragona o a Reus que el bitllet de Madrid a l’estació. Com ho expliques això?»
I per què no tenim una fase 1 del Tramcamp que sigui Reus-Tarragona ?
V: «És molt senzill i té una explicació molt tècnica. Quan es va fer el Corredor Mediterrani, l’estudi d’impacte ambiental deia que no poden existir simultàniament les dues vies, corredor i la línia del litoral. Va quedar una via morta des de l’Hospitalet de l’Infant fins
El calendari
L’any 2027, assenyalat en vermell: «no creiem que hi hagi dificultats per aprovar la llei metropolitana»
a Vila-seca. Llavors, es va decidir aprofitar aquest tram.»
Estaran d’acord en que començar el tramvia per Cambrils és començar la casa per la teulada...
G: «El TramCamp ha de ser possibilista.»
V: «No cal patir, perquè molt més aviat del que la gent es pensa es podrà anunciar que la fase 2 del projecte està avançant.»
Sembla que ja tenen apamada la governança d’aquesta àrea metropolitana... Quin és el camí?
G: «Hem d’acabar al Parlament.»
V: «Com va passar amb l’AMB.»
G: «A priori, esperem que no hi hagi moltes dificultats polítiques perquè s’aprovi. De fet, els diferents partits que estem representats al territori no hem tingut cap escarafall. Els pro-
blemes venen quan la gent no veu que això pot ser una realitat i donar servei a la ciutadania, que al final és el que volem.»
V: «La Generalitat també haurà de posar diners. Un transport metropolità implica també una aportació de la Generalitat, com passa a l’AMB. La gent que puja a un autobús a Sant Boi només veu un autobús de l’AMB, no es pregunta si és de Sant Boi, si és de Barcelona o de Cornellà. La Linia 9 del metro de Barcelona l’hem pagat tots, i nosaltres segurament no l’utilitzarem. I ha costat milers de milions d’euros. No passa res, aquí poden contribuir amb el
tramvia i també en aquesta empresa metropolitana de transport que doni un servei molt important a prop de mig milió de persones. Ha arribat el moment que el transport al Camp de Tarragona sigui totalment integrat.»
Això és un desig de l’alcalde o ja hi ha hagut accions per concretar-ho?
V: «L’aportació dinerària és que no s’ha de ni de discutir. Això haurà de ser així. El Secretari de Mobilitat, el senyor Nadal, és un tema que coneix. I em consta que Girona també està intentant generar aquesta àrea. Vaig fer una reunió telemàtica que em va demanar l’alcalde de Girona preguntant-me com ho estem fent aquí.»
La llei del Parlament de 2010 va suprimir el consell comarcal del Barcelonès. Als consells comarcals afectats, els passarà alguna cosa semblant?
G: «Aquí no passarà: formen part del grup impulsor perquè hi han de ser. I perquè donen un servei que probablement l’àrea metropolitana no podrà donar.»
La llei, objectiu 2027-2028?
V: «Sí. I hauria de ser 27, perquè el 28 tindrem el tema de la mobilitat. I potser sense llei hem de replantejar-ho tot abans, perquè la licitació d’un concurs com aquest, de transports de la Generalitat és un monstre i s’ha de començar a treballar a anys vista.»
G: «Al territori volem decidir i incidir, les dues coses. Històricament s’ha treballat d’esquenes al territori. No solament culparem als de fora, segurament també ha estat culpa nostra, però el territori ara ve amb ganes de decidir què volem ser a Catalunya, i ho tenim claríssim: som la segona àrea metropolitana. Fins i tot a Barcelona ja ho verbalitzen. Nosaltres ens ho creiem, però la resta s’ho havia de creure I sembla que ja comença a entrar. I això no és un només un títol: implica decidir quin territori volem i quina relació bilateral volem també cap amunt, cap a la Generalitat.»
V: «Des de Barcelona s’han aprofitat de la mala relació entre Reus i Tarragona. Això ja no ho poden fer, i amb això ja ens estalviem un munt de problemes i perdre un munt d’oportunitats.»
Mobilitat l El govern s’ha compromès amb ECP a garantir la continuïtat del descompte, al marge del que decideixi l’Estat
L’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona mantindrà la bonificació del 50% dels seus abonaments multiviatge durant tot el 2025. D’aquesta manera, es prorrogarà una mesura que es va començar a aplicar el 2023 gràcies a la subvenció aportada per l’Estat per a finançar el 30% d’aquest descompte. El 20% restant, ha anat a càrrec de l’Ajuntament, que continuarà cobrint aquesta part al llarg de l’any vinent. El govern municipal s’ha compromès a donar continuïtat de les bonificacions en els títols multiviatge i abonaments, amb independència de si l’executiu espanyol paga o no la part que li correspon-
dria fins al 31 de desembre del 2025. El grup municipal d’En Comú Podem comunicava que aquest va ser un dels acords que va assolir la formació amb l’alcalde, Rubén Viñuales, durant les negociacions dels pressupostos de Tarragona per a l’any vinent. Així ho confirmen també fonts del mateix govern. Un cop aprovats definitivament els comptes municipals, la formació morada assenyalava que, tal com van pactar, «l’Ajuntament garantirà la continuïtat de la mesura independentment de l’aportació final de l’Estat, mitjançant un modificatiu de crèdit si fos necessari». A més, demanaven que l’EMT «iniciï una campanya per a informar a la ciutadania que els preus actu-
als del transport es mantindran durant tot l’any vinent». «Cal fer un esforç perquè la gent pugui viatjar en bus a un preu reduït. Democratitzar el transport públic és fer una societat més integradora i dinàmica» afirmava el portaveu d’ECP, Jordi Collado.
El primer semestre, cobert Ahir també es feia públic el compromís del govern espanyol amb Podem d’allargar sis mesos més les ajudes al transport públic. La dirigent morada al Congrés, Ione Belarra, apuntava que aquesta mesura es prolongarà a través d’un decret que l’executiu de Pedro Sánchez aprovarà dilluns vinent al Consell de Ministres. Per tant, l’Estat continuarà cobrint el 30% de la
Els participants del programa Orienta reben els diplomes
Societat l L’Ajuntament de Tarragona va entregar aquesta setmana els diplomes als participants al programa Orienta de Tarragona Impulsa. Durant aquest any s’ha atès un total de 144 participants, oferint-los suport en la cerca de feina i el desenvolupament professional. El 40% d’aquestes persones han aconseguit una inserció laboral efectiva. Redacció/Cedida
L’Estat continuarà pagant el 30% de la bonificació almenys el primer semestre
bonificació dels abonaments, almenys durant els primers sis mesos de l’any.
L’Ajuntament de Tarragona pagarà el 20% restant per poder oferir els títols de l’EMT a la meitat de preu. Si el Govern Central decideix no allargar els seus ajuts fins al desembre del 2025, serà el consistori qui assumirà la part que li pertocaria a l’Estat, tal com preveu l’acord entre el PSC i ECP. Per tant, s’haurà de finançar tota la bonificació del 50% mitjançant les arques municipals.
Educació l El consistori concedirà l’espai a un centre privat per 40 anys i un cànon anual de 212 mil euros
Oriol Castro
Ara ja és definitiu. La Tabacalera acollirà estudis universitaris i de formació professional en l’àmbit esportiu a partir del 2026. L’Ajuntament de Tarragona considera «apte» el projecte i proposa adjudicar a Euses, un centre de formació privat adscrit a la URV, la concessió d’ús privatiu del mòdul 5 de l’antiga fàbrica de tabac.
La concessió serà per un període de 40 anys: els primers 20 hi estarà gratuïtament i els 20 restants hi estarà amb un cànon anual de 212.300.000 euros. La inversió, a càrrec exclusivament del centre, serà d’uns 4,5 milions d’euros i es preveu que necessitarà 20 anys per a recuperar-la. Euses és un centre universitari que té campus a Girona, les Terres
de l’Ebre i Barcelona. L’entitat educativa ofereix graus universitaris en nutrició, fisioteràpia, ciències de l’activitat
física i de l’esport i postgraus i màsters. Es calcula que a Tarragona hi haurà una oferta per a 120 alumnes, ampliable
si hi hagués més demanda. El centre s’encarregarà de condicionar i adaptar el mòdul 5 de la Tabacalera,
Els primers 20 anys el centre hi estarà gratuïtament per la inversió que hi farà
que disposa d’uns 3.000 m2 Segons exposen els Serveis Tècnics d’Arquitectura de l’Ajuntament en el document d’adjudicació, l’encaix de la proposta d’Euses és «molt bo però no arriba a excel·lent». Segons indiquen, «té alguna mancança pel que fa a la definició del tractament de les façanes i coberta».
Obres l’any vinent
Les obres per a construir el nou centre universitari arrencaran l’any vinent i s’espera poder obrir el 2026. El consell plenari de l’Ajuntament va aprovar la cessió del mòdul
el passat febrer amb els vots a favor del PSC, ERC i Junts per Tarragona i els vots en contra de PP, Vox i En Comú Podem.
Estat de degradació
La Tabacalera es troba en la seva majoria en estat de degradació, tret d’una nau on hi ha dependències municipals, l’arxiu històric de la ciutat i la Capsa de la Música. Parallelament hi ha un projecte damunt la taula perquè el ministeri de Cultura hi col·loqui la biblioteca provincial, que ocuparia bona part de l’immoble, així com destinar una zona al Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona.
També, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica està avançant en el seu trasllat des de la plaça d’en Rovellat al mòdul 6 de la Tabacalera. El canvi permetrà triplicar l’espai disponible del centre i millorar les seves infraestructures de recerca.
La Generalitat s’ha compromès a assumir el 100% del cost del projecte, amb una inversió de 5,3 milions d’euros que inclou tant el projecte com les obres i l’equipament del centre.
ESTABLIMENT RECOMANAT
A Tarragona, l’aroma a cafè acabat de torrar té un nom propi: CIANO COFFEE
Des de fa més de tres dècades, Ciano Coffee treballa incansablement per portar a cafeteries i amants del cafè un producte excepcional, resultat de passió, coneixement i compromís amb la qualitat. Són especialistes en cafè i, com a empresa familiar, posen el cor en cada gra seleccionat i torrat. Des dels inicis, la seva missió ha estat clara: oferir un cafè únic per la seva frescor i sabor. Això requereix un meticulós procés de selecció dels millors orígens, un torrat artesanal que respecta les propietats del gra i una dedicació constant per adaptar-nos als nostres clients. Treballen colze a colze amb cafeteries i professionals per garantir experiències excepcionals.
Actualment, fan un pas més enllà per arribar encara més lluny. Han re-
novat la seva imatge i transformat la botiga en línia perquè qualsevol persona pugui gaudir del seu cafè des de casa. Aquest canvi reflecteix qui són: una empresa propera, transparent i apassionada pel detall. Ara, tant professionals com particulars poden accedir a les seves varietats de cafè d’especialitat, descobrir notes de sabor úniques i rebre el producte fresc i acabat de torrar.
Tallers per a conèixer els secrets del cafè Com a part d’aquesta nova etapa, a partir de gener oferiran tallers pràctics per a professionals i aficionats que vulguin aprofundir en el món del cafè. Aprendran des dels secrets de l’extracció perfecta fins a l’art del latte i el torrat, sempre guiats pel nostre equip expert. Els valors que els han guiat durant 30 anys continuen intactes: proximi-
tat amb el client, honestedat i cura pel detall. Per a Ciano Coffee, cada client, sigui una cafeteria o un consumidor particular, forma part de la seva família. Aquest contacte humà és el que els diferencia en un mercat cada vegada més impersonal. «Ens enorgulleix assessorar, escoltar i treballar plegats amb aquells que confien en nosaltres», asseguren.
Més que una beguda, una experiència «El cafè és més que una beguda: és una experiència que connecta persones. Per això, seguim esforçant-nos per transmetre la nostra passió i oferir un cafè de qualitat inigualable», expliquen. I afegeixen: «Convidem a tothom a descobrir aquesta nova etapa de CIANO COFFEE: a la nostra botiga en línia, xarxes socials o als nostres tallers». I és que amb més de 30 anys d’història, Ciano Coffee con-
tinua escrivint un futur ple d’aroma i sabor. Vols saber més sobre el cafè? Entra al web www.ciano.coffee i parla amb ells!
Mobilitat Els veïns de la Part Alta han instat el govern a reconsiderar la seva decisió La consellera
John Bugarin
La moció presentada pel grup municipal d’Esquerra Republicana contra la nova zonificació de l’aparcament de pagament no ha prosperat. El PSC, Junts i els consellers no adscrits van votar en contra del text que van portar al ple d’ahir la formació republicana per reclamar al govern municipal socialista que reverteixi els canvis que va introduir el passat mes de novembre en la classificació de les àrees regulades. ERC feia èmfasi en el fet que els veïns la Part Alta ja no poden aparcar a les zones verdes de l’entorn del seu barri.
La moció va generar una acalorada discussió entre la consellera de Mobilitat, So-
nia Orts i el portaveu adjunt d’Esquerra, Xavi Puig. El republicà recriminava al govern que aquesta mesura tenia un «afany recaptatori» i criticava que l’executiu socialista no pintés de taronja l’ampliació del pàrquing Torroja, perquè el preu passi a ser d’un euro màxim al dia. Orts acusava Puig de fer un discurs «populista» i justificava la decisió de modificar la zonificació de l’aparcament regulat assegurant que s’ha adaptat a les delimitacions de la futura Zona de Baixes Emissions.
Alguns veïns de la Part Alta afectats van assistir al ple després que dimecres es reunissin amb la portaveu del govern, Sandra Ramos, per tractar el tema. En un comunicat, asseguren que l’edil es
va comprometre a «valorar una reconsideració de la decisió». Els veïns critiquen que zones verdes d’aparcament
més importants per a ells —Via Augusta, Ciutat Jardí, Camp de Mart i Músics— han deixat de ser-ho.
L’Espai Turisme, al carrer Major, acollirà aquest cap de setmana un taller
Agenda l L’Espai Turisme, al carrer Major de Tarragona, acollirà aquest cap de setmana un taller de llànties romanes. Es farà aquest dissabte i diumenge de 11 a 12 hores i l’activitat familiar és gratuïta. Els participants es convertiran en autèntics arqueòlegs i artesans per tal de poder interpretar de primera mà els mecanismes propis de
la manufactura de la terracota. Al mateix espai, el dissabte de 17 a 18 hores s’organitzarà l’activitat familiar Un assassinat a palau!, on dos servents d’un palau de l’edat moderna han de resoldre l’assassinat del qual són sospitosos. Al vespre, de 20 a 21 h, la plaça del Fòrum acollirà l’espectacle de jazz Mediterranean Fusion Redacció
Recerca l Estudiants d’Enginyeria Informàtica busquen solucions als pèl·lets
Redacció
Estudiants d’Enginyeria Informàtica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) busquen una solució a la problemàtica dels pèl·lets del litoral tarragoní en la primera Hackató Robotech. El projecte va sorgir a partir de la idea del president de l’Associació Empersarial Química de Tarragona (AEQT) de buscar empreses amb la capacitat de produir robots per netejar els microplàstics de les platges. El gerent del clúster TICsud, Sergi Novo, va explicar que l’objectiu és «aprofitar les tecnologies, innovació i talent del que disposem al nostre territori per poder afrontar el repte de recollir microplàstics en una platja o qualsevol altre indret». Els alumnes s’han mostrat interessats per l’activitat i per l’aprenentatge a partir de reptes reals.
Durant dos dies, ahir i avui, els estudiants d’Enginyeria Informàtica de la URV treballaran al Campus Sescelades per desenvolupar solucions innovadores aplicades a la neteja dels residus plàstics de les platges del litoral tar-
ragoní. La iniciativa ha estat impulsada per l’Àrea Digital Camp de Tarragona i la URV, i rep el suport de l’AEQT, el Clúster TIC Catalunya Sud, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona i l’Ajuntament de Reus.
Connectar talent
Durant aquestes dues jornades, la comunitat universitària també podrà gaudir d’experiències immersives presentades al Mobile World Capital Barcelona (MWC) de l’any passat. El gerent del clúster TICsud, Sergi Novo, ha
destacat la importància que «els alumnes es diverteixin, aprenguin i que surtin d’aquí motivats per després poder connectar aquest talent amb els sectors tecnològic i químic del territori». També ha plantejat la possibilitat que algun disseny del Hackató pugui inspirar i esdevenir un projecte pilot d’una nova eina tecnològica.
El projecte ha despertat un gran interès entre l’alumnat, ja que compta amb prop de seixanta participants, segons han explicat des de l’organització. L’estudiant de segon
Es vol potenciar la producció d’aquest tipus de tecnologia al territori
curs d’Enginyeria In-formàtica, Khady Yade, va assegurar que esdeveniments com aquest els permet «aprendre d’una manera més divertida», allunyant-se del model de classe tradicional. Un altre dels participants, Miguel Robledo, va expressar el seu desig d’adquirir «coneixements, fer contactes i conèixer gent» a partir d’aquesta jornada. També va destacar el seu interès per la robòtica i que l’atractiu de la proposta era «poder aplicar la intel·ligència artificial i els sensors a un problema real, com és la recollida de microplàstics i pèl·lets a les platges del territori». El jurat del projecte tarragoní el conformen tant acadèmics de la pròpia universitat com membres d’empreses tecnològiques i químiques del territori. Avui s’anunciarà l’equip guanyador, que rebrà una entrada pel MWC Barcelona.
Proposta, segons l’estudi municipal, de com quedaria la secció mínima per permetre el pas de vianants, bicicletes i vehicles. Ajuntament de Reus
Urbanisme l L’objectiu és facilitar la connexió a peu des dels barris del sud fins a l’estació de tren
Sergi Peralta Moreno
El somni de transformar el carrer d’Astorga en un eix cívic ja té el full de ruta per convertir-se en una realitat. L’Ajuntament de Reus ha tret a licitació el servei de redacció del projecte d’urbanitza-
ció del tram comprès entre l’avinguda de Sant Bernat Calvó i el carrer del Cantàbric. El pas permetrà concretar els detalls de l’actuació, però ja es preveu la construcció d’una rotonda a l’avinguda de Sant Bernat Calvó, en la cruïlla amb el carrer del Pintor Fus-
ter, la instal·lació de càmeres de seguretat i actuacions a les artèries adjacents.
L’Eix Astorga es planteja amb la voluntat d’incrementar els espais de passeig i estada per donar prioritat i més presència als vianants, de forma que es pugui anar a
peu còmodament des del sud de la ciutat fins a l’estació de tren. L’inici d’obres no es preveu fins al 2026.
Estudi previ
Les empreses —també ha sortit a concurs la redacció de l’estudi previ sobre la reurba-
Els patis de les escoles de la ciutat continuaran oberts durant aquest Nadal 2024
Societat l Els patis oberts que ho estan habitualment durant els dissabtes del curs escolar continuaran oberts durant les vacances de Nadal. A les escoles Prat de la Riba i la d’Educació Especial Font del Lleó s’hi sumen un cop més Rubió i Ors, Joan Rebull, Marià Fortuny i Doctor Alberich i Casas. Els seus horaris seran torns de
2 hores i estaran oberts els dies 21, 23, 24, 27, 28, 30 i 31 de desembre i el 2, 3 i 4 de gener. Els infants hauran de venir acompanyats d’un adult que haurà de signar les autoritzacions corresponents i cada menor té un límit de 20 hores totals. Les inscripcions ja estan obertes i es poden fer a la pàgina web tempsxcures. reus.cat. Redacció
Es preveuen la instal·lació de càmeres i canvis en la circulació dels carrers
nització fins al carrer de Flix— tindran com a punt de partida un estudi municipal. El document proposa que es traci un carril bici bidireccional amb una amplada mínima de 2,6 metres i que les voreres siguin de, almenys, 1,8 metres. Així mateix, es permetria la circu-
lació de vehicles i es mantindria el cordó de serveis —com parades d’autobús— i l’arbrat, i se’n plantaria de nou. El consistori també suggereix que hi hagi actuacions als carrers de l’escultor Sunyol i dels Antiquaris, amb nous espais d’estada, i a l’avinguda de Josep Tarradellas, amb la pacificació d’entroncaments. Es crearia una nova plaça verda al carrer de Frederic Urales i s’habilitaria un parc entre els carrers d’Extremadura i dels Antiquaris. També es contemplaria la renaturalització de l’entorn, també pensant en la millora de la capacitat dels sistemes de drenatge urbà. Addicionalment, es preveurien modificacions de la circulació pels carrers del barri, es reformularia l’oferta de places d’aparcament — se’n perdrien 25, tot i que se n’habilitarien una setantena al carrer dels Avellaners— i es preveuria un canvi de recorregut de les línies 10 i 11 de l’autobús urbà, que inclourien l’avinguda de Salou en el seu trajecte o, com a alternativa per a l’L11, el carrer del Pintor Fuster. També es proposa la creació de la nova L12, que circularia des del barri Montserrat fins a les estacions d’autobusos i de Bellissens. A més, s’haurà de tenir en compte la compatibilitat del projecte amb els horts urbans que hi haurà al número 44 del carrer d’Astorga, amb la previsió d’encabir-hi fins a 22 noves parcel·les.
Laboral La ratificació de l’acord no va ser inclosa en l’ordre del dia d’ahir i l’objectiu és lligar-la per al 2025
S. Peralta / M. Llaberia
Estava previst que, al ple extraordinari del Consell Comarcal del Baix Camp d’ahir, tots els grups polítics ratifiquessin el compromís establert amb els treballadors de tirar endavant una nova Relació de Llocs de Treball (RLT). Això no obstant, el punt no va ser inclòs, finalment, a l’ordre del dia. «La intenció és que passi per un ple que s’ha de fer al gener», confirmen fonts de l’ens supramunicipal. «Jo em comprometo a convocar aquest ple extraordinari tan bon punt tinguem l’acta signada per totes les parts, tant de bo el puguem lligar amb el del pressupost, perquè anul·li les taules salarials i iniciï la contractació de la nova RLT», va expressar el president de l’òrgan, Ernest Roigé.
Segons ha pogut saber Diari Més, una de les parts implicades en les negociacions no estava del tot conforme amb
l’acord al qual s’havia arribat, escenari que va portar a prendre la decisió d’ajornar la signatura definitiva, ja que, si no
Laboral Un grup de treballadors i exempleats dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, que havien denunciat presumptes casos d’assetjament, sancions i acomiadaments per part de la direcció, va concentrar-se ahir per assegurar que, els seus, «no som casos aïllats i puntuals». «Representem un 30% de la plantilla», van afirmar. Un dels
presents, Anton Buquera, va expressar que els fets «es venen repetint durant bastant de temps» i va criticar que l’actual gerència «està aplicant mètodes molt poc ètics», amb «el correctiu com a mètode habitual per assolir els seus objectius». Les denúncies les va fer públiques al ple de novembre el regidor José Ruiz, mitjançant una moció
en què demanava que s’obrís una investigació i que va comptar amb el suport del PP. En paral·lel, un col·lectiu format per dinou treballadors dels serveis funeraris van lamentar, en declaracions a Diari Més, les acusacions cap al gerent i consideraven que se’ls estava utilitzant com a «argument de manipulació política». SPM
és unànime, es podria impugnar, situació que es vol evitar incondicionalment després dels precedents. Una reu-
Roigé: «El que volia i hagués volgut era formalitzar l’acord en aquesta sessió»
nió posterior va acabar amb llum verda per part de la part discordant, motiu pel qual es vol reprendre la qüestió al gener. Així mateix, Roigé va esmentar que, en preguntar, l’11 de desembre, a secretaria com s’havia de procedir per incloure el punt a l’ordre del dia, es va informar que les comissions informatives del ple extraordinari ja s’havien enviat i, pel caràcter de la sessió, no podien incloure aspectes «sobrevinguts».
Així i tot, una quarantena de treballadors es van manifestar a les portes del Consell Comarcal per fer sentir les
seves proclames, amb missatges com «volem polítics compromesos, respecteu els acords» o «som precaritzats, treballadors maltractats». A continuació, accediren al ple. Durant la sessió, els partits de l’oposició van reclamar explicacions a l’equip de govern i van afirmar que el conflicte laboral «s’ha de solucionar ja». «Demano que sigui molt àgil», va expressar el portaveu d’Ara Pacte Local, Daniel Rubio. «No estem avançant en els conflictes més bàsics», va clamar la portaveu de la CUP, Mònica Pàmies. Per la seva banda, el portaveu de Nou Moviment Ciutadà, Oliver Klein, va comentar que es fa «difícil d’entendre» la situació. «Arribarà Reis, ens portaran regals, però jo crec que si alguna cosa li haurien de portar al govern del Consell Comarcal és carbó», va apuntar. Al seu torn, David Paul Chatelain, del PP, va qüestionar que «si realment els acords estan tancats i considerats correctes, el personal no s’estaria manifestant avui».
«El que volia i hagués volgut era formalitzar l’acord en aquesta sessió», va respondre Ernest Roigé.
Política l El Partit Popular ha registrat una moció referent a la diversificació dels actes culturals
Miquel Llaberia
La CUP, Junts i el PP presentaran mocions al ple municipal que se celebra avui. Un ple marcat per un ordre del dia extens amb més d’una trentena de punts, entre ells el retorn de les ordenances fiscals que han rebut esmenes o allegacions ciutadanes. Pel que fa a les mocions dels partits de l’oposició, en primer lloc, el grup municipal de la CUP a Reus defensarà una moció per instar al govern municipal a iniciar campanyes de pràctiques de simulacres d’evacuació i confinament tal com determina el DUPROCIM. El DUPROCIM és un document de protecció civil municipal d’obligada elaboració per part dels consistoris que ha de determinar l’actuació ciutadana en cas d’emergència.
«Aquesta moció ja la vam portar durant el mandat anterior en què es va aprovar el document», recorda la porta-
veu del grup municipal de la CUP a Reus, Mònica Pàmies.
«Quan es va aprovar el document el juny del 2020 es va
dir que hi hauria una revisió al cap de quatre anys. Aquest temps ja ha passat i no s’han fet els simulacres d’evacua-
Junts denuncia que l’equip de govern ha abandonat el parc per a famílies
ció i aïllament que estaven previstos», critica la portaveu. A més, també apunta que s’hauria d’haver fet una campanya informativa extensa que «tampoc es va fer».
Per un altre costat, Junts per Reus presentarà una moció per demanar la millora del parc de les Famílies. El grup municipal assegura que en les darreres setmanes veïns de la zona els han traslladat la necessitat de dur a terme actuacions de manteniment i millora. A més, es pregunten per què el govern municipal no va incloure aquest espai en les inversions del Pla
d’Acció Municipal d’aquest mandat. La portaveu adjunta del partit, Mariluz Caballero, exigeix que el govern «es posi les piles». «No podem permetre que l’abandonament i la manca de manteniment facin que sigui un lloc poc atractiu i insegur», afegeix Caballero. La moció inclou cinc accions principals per revertir la degradació del parc; renovar els elements deteriorats i crear zones d’ombra, installar un sistema d’il·luminació adequat, impulsar un estudi tècnic per definir el desenvolupament futur del parc, establir un calendari d’execució amb compromisos concrets i desenvolupar una campanya de difusió per incentivar l’ús del parc.
Finalment, el grup municipal del Partit Popular defensarà una moció per diversificar els actes culturals a la ciutat. Des del partit consideren que bona part de les activitats culturals i d’oci organitzades es concentren en el centre de la ciutat, arribant a causar molèsties als veïns de la zona, mentre que altres barris queden desatesos i sense una proposta d’aquestes característiques.
La rebaixa del cànon del Mercat Central es mantindrà
Política l L’Ajuntament de Reus aprovarà avui per Junta de Govern Local mantenir la rebaixa del cànon dels paradistes del Mercat Central durant l’any 2025. Aquesta rebaixa del 20% ha estat aplicada durant l’exercici del 2024. Un Mercat Central que ha vist diverses novetats durant l’any actual, com la inauguració de la remodelació de l’entrada sud del mercat o l’obertura de la botiga Veritas. El passat mes de maig Veritas va ocupar l’espai de la façana amb una aposta clara pels productes de proximitat. La distribució de la botiga permet que els clients circulin entre la zona de venda en format autoservei i la cafeteria, tot en un espai integrat a l’interior de l’edifici del Mercat Central de Reus. A més, aquest negoci disposa també d’un espai amb dues terrasses, una exterior i l’altra semicoberta, i una zona de degustació. SPM
Societat l El 15 de desembre ja hi havien accedit 126.484 vehicles
Des de l’inici de la campanya de Nadal el passat 28 de novembre fins al passat diumenge 15 de desembre han accedit 126.484 vehicles als pàrquings municipals de la ciutat. Això suposa una mitjana diària de 7.440 cotxes i un increment del 12% de l’ús dels 10 pàrquings que hi ha repartits per Reus respecte a les mateixes dates de l’any anterior.
En aquest sentit, el conseller delegat de Reus Mobilitat i Serveis, Daniel Marcos, apunta que «Reus disposa d’una
xarxa municipal d’aparcaments que permet absorbir un alt volum de vehicles cada dia, amb una rotació comercial molt elevada». A la vegada, el regidor recorda que abans d’adreçar-se a un aparcament en concret, es pot consultar la informació a temps real que apareix als panells electrònics desplegats a la ciutat i a través de l’aplicació mot: APARCAR. A més, per accedir de manera més àgil als pàrquings també recomana l’ús del sistema VIA P. Segons dades de l’Ajuntament de Reus, aquest sistema és utilitzat avui dia per un 30%
dels vehicles que accedeixen als pàrquings municipals de la capital del Baix Camp. El sistema permet entrar i sortir del pàrquing sense tiquet ni cues al caixer, a través de la lectura de matrícula en qualsevol dels 10 pàrquings. Per a més informació de la xarxa municipal dels pàrquings
municipals de la ciutat es pot consultar a través de la pàgina web www.reusmobilitat. cat/aparcaments/.
10 pàrquings
La xarxa municipal disposa de més de 4.400 places repartides en els 10 pàrquings. Aquests són el d’Oques, amb
450 places, el del Baluard, amb 100, el de la Llibertat, amb 900, el de la Fira Centre Comercial, amb 900, el de la Pastoreta, amb 250, el de Sant Ferran, amb 80, el del Carrilet, amb 300, el del Passeig Prim, amb 230, el de l’Hospital, amb 650, i el del Tecnoparc, amb 580.
Economia l La secció de crèdit va fer fallida el 2015, deixant un forat de 32,5 MEUR i 5.000 persones afectades
La Cooperativa de Cambrils ha cancel·lat els deutes hipotecaris de 13 milions d’euros que tenia pendents, des que es van formalitzar l’any 2016. Tot plegat, gràcies a diverses operacions financeres que han comptat amb el suport unànime de l’assemblea de socis i el vistiplau dels creditors, segons han afirmat en un comunicat.
En concret, l’entitat tenia un préstec amb l’Associació de Seccions de Crèdit de Catalunya (ASC) per un import inicial de 10 milions d’euros i un segon amb l’entitat pública Avançsa per 3 milions d’euros. Aquest finançament va permetre el 2016 pagar parcialment els 13 milions d’euros pendents —d’un total de 32,5 MEUR— arran de la fallida de la secció de crèdit que es va produir el 2015 i va afectar 5.000 persones.
La cooperativa també ha recordat que, amb l’anualitat que marca el pla de refinan-
Imatge de l’exterior de l’edifici de la Cooperativa de Cambrils. Cedida
L’entitat manté l’activitat econòmica amb 25 empleats i més de 200 productors
çament abonat aquest passat octubre, s’han retornat als creditors un total de 20,8 milions d’euros, és a dir, un 64% del deute inicial. D’aquesta manera, també s’han eliminat els interessos bancaris
que, arran de la pujada de la inflació, entre altres, havien pujat «de forma desmesurada» els darrers tres exercicis. Segons han subratllat, la nova situació també els permetrà continuar amb el com-
pliment del pla de refinançament i amortització de deute establert que s’allargarà fins al 2036, alhora que mantenen la seva activitat empresarial. Mentrestant, l’entitat cambrilenca manté la seva activitat econòmica, centrada en l’envasament i distribució d’oli d’oliva de més de 200 productors d’olives arbequines, fruita seca i garrofa, amb una plantilla de 25 empleats.
Producte estrella
Alhora, l’oli verge extra de la Cooperativa Agrícola de Cambrils va ser reconegut el divendres de la setmana passada, dia 13 de desembre, durant la Nit de l’Oli Català com un dels millors olis catalans. Se’l va incloure dins dels cinc millors a la categoria ‘Grans Productors - Afruitat Madur’. La Cooperativa cambrilenca ho va celebrar a les xarxes socials «amb orgull», assegurant que el reconeixement els «motiva a seguir oferint el millor or líquid de Catalunya a tothom interessat».
Junts i el PP fan caure l’impost a les empreses energètiques
Política l La portaveu de Junts al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, va afirmar ahir, a primera hora de la tarda, que la seva formació donarà suport a una esmena del Partit Popular al paquet fiscal del govern espanyol per eliminar l’impost a les energètiques, que segons va avisar l’empresa Repsol, i d’altres del sector, si es tirava endavant, «farien perillar les inversions a les instal·lacions del pol sud químic de Tarragona», entre d’altres. Nogueras assegurava que «el missatge és molt clar. No posarem en risc els llocs de treball del Camp de Tarragona, les inversions estratègiques a Catalunya ni les competències catalanes. El PSC i ERC hauran d’explicar el motiu perquè han votat posar en risc tot això a canvi d’un titular i un impost que saben que és ‘fake’», declarava als passadissos del Congrés. Amb aquest moviment a favor de l’esmena del PP, Junts se suma al grup de PNB i Vox, fet que permetria dibuixar una majoria suficient per eliminar el gravamen energètiques. ACN
Anna Ferran
La Pobla de Montornès ja ho té tot a punt per a estrenar una nova edició, la 48a, del seu Pessebre Vivent. Diumenge serà el primer dia de representacions i el seguiran els dies de Nadal i Sant Esteve, el següent diumenge, dia 29, i ja dins de 2025, el dia 4 i el dia de Reis. Aquest pessebre vivent és un dels que té més anomenada del territori. La seva llarga trajectòria, de prop de
da d’uns 50 minuts i es fa amb guies que acompanyen el públic. Cada dia es fan quatre passis, menys per Sant Esteve, que n’hi haurà un cinquè. L’aforament està limitat a 150 persones per passi i les entrades s’han de comprar online al web https:// www. entrades.pessebresvivents.cat. Els infants de 0 a 5 anys tenen l’entrada gratuïta, però s’ha de fer reserva igualment per a comptabilitzar-los en l’aforament. I els infants de 6 a 12 tenen una tarifa reduïda. Tots els visitants, en accedir al recinte, reben una tassa de brou calent gentilesa d’Aneto i en acabar la visita poden menjar pa amb oli i vi, per arrodonir l’experiència. També es podrà veure
mig segle, juntament amb una escenografia cuidada i un entorn únic a toca de l’ermita del poble fan d’ell un dels imperdibles del Nadal al Camp de Tarragona. Una de les claus de l’èxit del Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès és la seva aposta per a introduir millores, edició rere edició, amb l’objectiu que els visitants gaudeixin de l’experiència. «Hem millorat l’ornamentació vegetal i també la illuminació d’alguna escena», explica
el president de l’associació que organitza el Pessebre, Joan Vieito. Així mateix, en les darreres edicions, s’ha volgut apostar per a promoure els productes típics del poble, mitjançant les escenes que representen instants característics de la vida rural catalana. «Tenim una escena on es pot veure tot el procés de la garrofa, des que és al camp, fins que es recull i processa», detalla el responsable. «En l’escena del mercat, s’hi poden veure productes del poble, com formatges i verdura i, evidentment, també garrofes», afegeix Joan Vieito. En total, el Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès compta amb una quinzena de quadres, que representen escenes bíbliques i escenes de la vida de pagès.
La visita al pessebre té una dura-
Natura l El GEPEC-EdC ho considera «d’especial gravetat»
ACN
El GEPEC-EdC, que és un grup d’ecologistes del Sud de Catalunya, ha denunciat la mort d’una àguila cuabarrada per la col·lisió amb les aspes d’un aerogenerador de la central eòlica del coll de la Garganta, situada entre els municipis del Molar, la Torre de l’Espanyol i la Figuera, entre el Priorat i la Ribera d’Ebre. Segons els ecologistes, la mort es va produir el 20 d’octubre de l’any passat i és el primer cas de col·lisió que s’ha pogut documentar a Catalunya, ja que l’animal portava un emissor. Asseguren que és un fet «especialment greu i preocupant», ja que la seva mort «ha estat silenciada»
per l’administració. «Segurament amb la intenció que el coneixement i difusió de fets com aquests no dificulti l’aprovació de nous projectes eòlics en indrets d’alta sensibilitat ambiental», lamenten. Els activistes també denuncien que el Govern no hagi pres cap mesura per exigir responsabilitats a l’empresa propietari del parc eòlic ni per garantir que no es repeteixin aquests «fets tan greus». L’exemplar era un mascle adult i els Agents Rurals el van recollir del peu del molí quatre dies després de la seva mort.
Després el van traslladar al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, de Lleida, propietat de la Ge-
Moment del reconeixement de CaixaBank a Best Hotels. Cedida
atorga el ‘Premi Hotels&Tourism a la direcció territorial’
Turisme CaixaBank ha atorgat a la tarragonina Best Hotels el Premi CaixaBank Hotels&Tourism a la direcció territorial Catalunya. En la seva setena edició, els guardons han volgut reconèixer als establiments turístics que realitzen una tasca destacada en l’àmbit de la formació. Best Hotels ha rebut aquest reconeixement per la im-
portant cadena hotelera que representa en l’activitat del sector. Un grup que disposa de 39 hotels amb un total de 12.500 a Espanya, Andorra i la República Dominicana. Best Hotels ocupa la desena posició al rànquing de grups hotelers per la seva presència a Espanya, i la cadena líder amb més habitacions a Catalunya. Redacció
neralitat, on li varen practicar la necròpsia que va confirmar la mort per col·lisió.
Imatge d’un exemplar d’àliga cuabarrada solcant els cels amb les ales esteses. Cedida
Vila-seca l Apropa Cultura i Camerata XXI van oferir ahir un concert al Celler amb uns 400 usuaris d’entitats socials de tota la demarcació
La cultura és un dret. Si bé el nostre cos necessita aigua, menjar i poc més per sobreviure, per sentir-se viu necessita l’art. No obstant això, hi ha milers de persones que, per la seva condició no poden gaudir de la cultura com ho fa la majoria.
El Celler de Vila-seca va intentar ahir revertir una mica aquesta situació de la mà d’Apropa Cultura i Camerata XXI. Unes 400 persones vinculades a entitats de tota la demarcació van poder gaudir del Concert de Nadal: màgia i follia. El pú-
blic que va ocupar aquest privilegiat espai «no està acostumat a assistir a aquests actes», tal com detalla Sònia Gainza, directora d’Apropa Cultura, qui detalla que «tots els assistents es troben en una situació de vulnerabilitat», ja sigui per qüestions de salut mental, per ser persones grans o per estar en situació de discapacitat intel·lectual.
Imatge del ‘Concert de Nadal: màgia i follia’ ahir al Celler de Vila-seca. Gerard Martí
Adaptat
Álvaro Rodríguez Moliner
Per fer possible aquest acte, Gainza assenyala que és necessari trencar etiquetes, ja que «aquest públic molts cops no pot oferir el silenci que requereix un concert de cambra». A més, qüestions com el preu, el
desplaçament o els horaris també poden ser impediments per l’accés a la cultura d’aquests usuaris. No obstant això, la directora afirma que «la qualitat damunt de l’escenari és la de qualsevol concert d’aquest tipus». Aquesta iniciativa ha funcionat durant 18 anys gràcies a una xarxa de 200 programadors. L’acte d’ahir va ser la primera incursió que va fer aquest projecte a les comarques tarragonines, aconseguint transport adaptat per persones del Vendrell, Reus o Cambrils.
El concert va trencar les etiquetes permetent l’expressió lliure del públic
Part de l’èxit del matí d’ahir és també responsabilitat de l’alumnat de l’IES Vila-seca, que van participar com a voluntaris de la iniciativa.
Marta Bellón, educadora de la residència de Vila-seca, afirma que els
seus usuaris van quedar «encantats de poder estar en un espai així i en una activitat com aquesta». Manuela Moya, regidora de cultura a l’Ajuntament de Vila-seca, assegurava que «té tot el sentit fer una activitat com aquesta al celler», assegurant que l’espai és «l’esforç d’un poble de pagesos que ha de servir per al gaudi de tothom». Des d’Apropa Cultura esperen poder «tornar aviat a Tarragona» per acostar l’art a qui normalment no ho té.
Futbol Els de Salamanca només han perdut dos partits en tota la temporada, un d’ells al seu estadi
Pep Santos Alasà
L’èxtasi de l’últim partit contra el Zamora, amb gol a l’últim sospir d’Ander Gorostidi, va donar l’empenta al Nàstic per deixar enrere la mala dinàmica de dues derrotes consecutives i tornar a veure’s més a prop del cap de la classificació gràcies a una nova derrota, la tercera en quatre jornades, de la Cultural Leonesa. Ara, l’equip grana vol acomiadar l’any amb una nova alegria, tot i que s’haurà d’enfrontar a un dels reptes més exigents del curs. El proper rival és Unionistas de Salamanca, un equip que ha convertit el seu estadi, el Reina Sofía, en una autèntica fortalesa. Només la Cultural Leonesa ha estat capaç de guanyar-hi aquesta temporada, en un partit disputat al setembre.
Dani Vidal, tècnic del Nàstic, afronta el desplaçament sense cap baixa a l’equip i amb la bona notícia del retorn d’Unai Dufur, el seu central de més confiança fins ara, després de complir sanció. a principal incògnita és qui l’acompanyarà a l’eix de la defensa: Antonio Leal, que ha demostrat solidesa en els darrers partits o potser mantenir a Óscar Sanz en la posició de la rereguarda mentre que les
Continua en incògnita si Vidal apostarà per Rebollo o per Alberto Varo a la porteria
dues posicions de la medul·lar se les disputen entre Montalvo, Álex López i Gorostidi.
L’exgrana Gorka Santamaria, amb 14 titularitats, és un dels pilars de l’Unionistas
D’altra banda, els dos laterals titulars dels granes, Pol Domingo i Joan Oriol, estan aper-
cebuts de sanció i es podrien perdre el duel a Tarragona contra la Gimnástica Segoviana en cas de veure la targeta groga. A la porteria, segueix la incògnita de si Vidal donarà continuïtat al moment de Rebollo o apostarà pel retorn de Varo.
L’equip de Salamanca s’ha
El rival
Unionistas de Salamanca
Com arriba?
Dissabte, 17.30 h Estadio Reina Sofía FEFtv 9è PG 4 23 punts PE 11 PP 2 GF 22 GC 18
L’apunt
El Nàstic s’enfrontarà al Cerdanyola als vuitens de Copa
El Nàstic ja coneix quin serà el seu rival als vuitens de final de la Copa Catalunya d’aquesta temporada: El Cerdanyola CF, de Segona RFEF. El partit es disputarà a la ZEM Les Fontetes, a Cerdanyola del Vallès, amb data i hora encara per determinar, tot i que presumiblement es jugarà al gener. El Nàstic ha passat de ronda després de guanyar el Tona només amb jugadors del filial i de l’equip juvenil.
destacat aquesta temporada per ser el més difícil de superar al Grup 1 de la Primera RFEF. Amb només dues derrotes, totes dues per la mínima i contra rivals de nivell (la Ponferradina fora de casa i la Cultural Leonesa al Reina Sofía), Unionistas ha fonamentat el seu èxit en una defensa sòlida. Això els ha permès sumar fins a 11 empats, gairebé el 65% dels partits disputats, als quals cal afegir-hi 4 victòries, totes aconseguides a casa. Aquesta trajectòria els col·loca en una còmoda novena posició, amb 23 punts, empatats amb el Lugo. El tècnic Daniel Llácer ha basat l’equip en una estructura defensiva ben treballada, però a l’atac encara busca l’alineació ideal. Tot i que les xifres golejadores són acceptables, l’entrenador ha variat noms i esquemes setmanalment. De moment, els davanters més efectius han estat Arriba i Dani García, tots dos amb quatre gols, mentre que la creativitat de De la Nava, autor de tres dianes, també representa una amenaça..
Una cara coneguda Unionistas conta entre els seus atacants amb un exjugador del Nàstic. Gorka Santamaria, qui va defensar la samarreta grana el curs passat, és un dels pilars de l’atac castellanolleonès. L’ariet ha trobat a Salamanca la regularitat que no va aconseguir al Nàstic amb 14 titularitats en lliga. A més, el basc ja ha igualat els registres de l’any passat amb el gol que va marcar a la primera jornada contra el Sestao River, de moment, la seva única diana.
Activitats
- Nadal Somni | La Llum dels Desitjos. El Teatret – Divendres 20 de desembre a les 18:00 h.
- Nadal Somni | Concert de Nadal Port Tarragona ‘Hello Earth’ amb Olga Pes. Tinglado 1 – Divendres 20 de desembre a les 20:00 h.
- Nadal Somni | Taller manualitats ‘Un Nadal mariner’. Museu del Port – Dissabte 21 de desembre a les 17:00 h.
- Nadal Somni | Exposició ‘Marines tarragonines’. Museu del Port – Mostra oberta fins el diumenge 9 de febrer.
- Nadal Somni | Exposició ‘La processó d’hivern’ d’Ignasi Blanch. Tinglado 2 – Mostra oberta fins e diumenge 16 febrer.
Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
Agenda del Port del 20 al 26 de desembre de 2024
Aragonès brilla i suma un nou triomf contra l’Horta Godella
Bàsquet l L’OCA Global CB Salou va continuar el seu creixement a la Segona FEB amb una sòlida victòria contra l’Horta Godella (69-79) el passat dimecres, que els situa amb sis triomfs en onze partits. Liderats per un inspirat Adrià Aragonés (23 punts) i un consistent Víctor Aguilar (18 punts), els salouencs van dominar en els moments clau
del partit. Aragonés, peça fonamental per a Jesús Muñiz, va destacar des de l’inici amb accions determinants. Aguilar, per la seva banda, va controlar el ritme del joc, consolidant l’avantatge visitant al primer parcial. Al segon quart, Moure va brillar des del triple, permetent al Salou assolir un avantatge de fins a nou punts. Tot i això, l’Horta
Godella va reaccionar i va arribar al descans amb un ajustat 40-36 al seu favor. A la represa, el Salou va mostrar maduresa, recuperant el control amb un treball col·lectiu liderat per Aragonés, Aguilar i Moure. Van tancar el tercer quart amb un avantatge de cinc punts. Al darrer període, un parcial decisiu, incloent-hi una antiesportiva sobre Aragonés i cinc punts seguits d’Aguilar, va ampliar la diferència fins als 14 punts. Els minuts finals van ser de control absolut per als salouencs. Redaccióe
Empresa l La companyia i el Nàstic renoven per dos anys el seu conveni
Repsol i el Club Gimàstic de Tarragona han renovat el seu conveni de col·laboració per dues temporades més. Aquest nou acord situa la companyia com un dels principals patrocinadors del club. «Estem molt contents de renovar any rere any la vinculació amb Repsol. Independentment de si els moments són millors o pitjors, sempre està al nostre costat», va expressar ahir el president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas, en l’acte d’escenificació de l’acord. Per la seva banda, Javier
Sancho, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, va destacar que la col·laboració entre les dues institucions fa 20 anys que se celebra. «Considerem que és una col·laboració essencial perquè el Nàstic és l’entitat esportiva més important del territori», va afegir Sancho. En aquest sentit, la companyia aportarà un suport econòmic pel futbol base grana. «Estem molt arrelats al territori i coincidim amb molts valors amb el Nàstic», va exposar Sancho.
L’acte de presentació es va celebrar al Nou Estadi Costa
«Més enllà de si els moments són millors o pitjors, sempre està al nostre costat»
Daurada amb una fotografia de grup que ha simbolitzat un onze inicial, format per cinc treballadors del Complex Industrial de Repsol a Tarragona (Sara Andrés Manzano, Josep Tomás Gonzalez, Antonio
Treballadors i jugadors van escenificar el nou acord ahir sobre la gespa del Nou Estadi Costa Daurada. Gerard Martí
Luque, Laia Martino i Daniel Tubio); sis jugadors del primer equip masculí del Nàstic (Marc Fernández, Pablo Fernández, Ander Gorostidi, Daniel Rebollo i Álex Jiménez); i els representants institucions d’ambdues entitats.
k Carta dominical k
Som ja a les portes del Nadal: el Nadal de Jesús, anomenat Messies (cf. Mt 1,16), Senyor nostre (cf. Rm 1,4). Nadal ens omple de llum. Amb ella adornem els nostres carrers, les nostres fires, les nostres cases. Volem que tot esdevingui més bell i resplendent. En un moment de l’any on sembla que la foscor venç terreny, expressem de manera simbòlica que l’ésser humà cerca vida en abundància, claror que no s’apaga mai. La llum és un regal contingut en la creació: «Déu digué: Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres» (Gn 1,3-4). Si les tenebres haguessin ocupat el lloc de la llum, com podríem gaudir de la bellesa i de l’harmonia de l’obra de Déu? Com podríem lloar-lo per les seves criatures, tal com ens ensenya sant Francesc d’Assís? La llum simbolitza l’actitud d’obertura i de capacitat de transcendència, la mirada contemplativa amb la qual posem Déu en el centre. Sortim de nosaltres, de la foscor dels nostres egoismes, per adonar-nos que existeix l’Altre, que existeixen els altres, que hi ha l’univers sencer.
Aquesta consciència acollidora ens porta a respectar, valorar i estimar més enllà de nosaltres mateixos. Per això, el silenci interior, el contacte cordial, el diàleg sincer, esdevenen fanals que ens permeten obrir-nos a la realitat i descobrir-hi les «llavors del Verb», com deia sant Justí: tot allò de ver, bo i bell que hi ha en la humanitat.
Ek Editorial k
uses, un centre de formació privat, ja té el vistiplau dels tècnics municipals per poder ocupar el denominat mòdul 5 de l’antiga Tabacalera. D’aquesta manera, segurament de manera molt més lenta del que voldria el mateix ajuntament, es va donant sortida a la recuperació d’aquest emblemàtic recinte que, per les seves dimensions i característiques, durant any s’ha convertit més en un problema més que no pas en un equipament de futur per la ciutat. De tota manera, també és simptomàtic de què les solucions que se li han buscat a l’equipament, la que primer tirarà endavant serà l’única que és privada. Per definir i concretar
quedaran el trasllat de TAC12 i la delegació de RTVE, la nova Biblioteca Provincial, la seu de l’ICAC o el nou conservatori de la Diputació. Un nou centre de formació, a més tan especialitzat, ha de ser un servei que aprofitin els ciutadans. Amb tot, hipotecar un espai públic per una activitat privada sempre costa de justificar. En aquest cas, però, que es tracti d’una activitat docent, aplana la justificació, igual que el fet que la remodelació de l’espai l’assumeix el mateix centre –tot i que amb el matís de què, a canvi, els primers 20 anys de ‘lloguer’, els sortirà de franc. És el peatge de no disposar de prou diners públics per a tot.
En la seva edició el 18 de desembre passat, Diari Més va publicar una nota dedicada als treballs de recerca que estan duent a terme l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i l’Hospital Universitari Institut Pere Mata en l’àmbit de les malalties mentals. Un dels aspectes de transcendència especial en aquest camp és sens dubte la prevenció del suïcidi.
Ara bé, malgrat les nostres febleses, Déu continua fiant-se de nosaltres i ens crida a ser resplendor de la seva llum. El missatge no l’hem escrit nosaltres, però l’hem de transmetre amb entusiasme i coherència
Els cristians en tenim un compromís ferm. Està clar que no sempre sabem ser llum, ni personalment ni comunitàriament. A voltes esdevenim portes opaques que obstaculitzen l’entrada de la claror del Ressuscitat. I és aquest l’únic dolor que hem de tenir: «Ai de mi si no anunciés l’evangeli!», afirmava sant Pau (1Co 9,16). Ara bé, malgrat les nostres febleses, Déu continua fiant-se de nosaltres i ens crida a ser resplendor de la seva llum. El missatge no l’hem escrit nosaltres, però l’hem de transmetre amb entusiasme i coherència. La constitució Lumen gentium, del concili Vaticà II, ens hi convida: «Crist és la llum dels pobles. Reunit en l’Esperit Sant, aquest sant Concili té, per tant, el viu desig d’anunciar a tota la humanitat l’evangeli, de difondre entre tots els homes la claror de Crist que resplendeix en el rostre de l’Església» (LG 1). Se’ns demana ser una llàntia encesa que «faci llum a tots els qui són a la casa» (Mt 5,15), a la humanitat sencera.
En l’Any Jubilar avui iniciem el dia de Nadal, el papa Francesc ens en dona la clau: «L’esperança no enganya», citació de la Carta als romans (5,5), que esdevé el títol de la Butlla de convocatòria. El sant Pare ens convida a ser pelegrins d’esperança en un món assedegat i desitjós d’ella: «Ara ha arribat el moment d’un nou Jubileu, per a obrir de bat a bat la Porta Santa una vegada més i oferir l’experiència viva de l’amor de Déu, que suscita en el cor l’esperança certa de la salvació en Crist» (Spes non confundit, 6).
Aquest Nadal, doncs, preparem les nostres torxes amb l’oli sant, i fem-les brillar durant tot aquest Any Jubilar irradiant l’amor benefactor, tendre i misericordiós del Pare, esperança que no enganya.
Us desitjo que tingueu un molt bon Nadal!
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Visibilitzar el suïcidi d’un ésser estimat, interioritzant-lo i acceptant-lo, encara que aquest sigui un repte de llarga durada, potser és el desafiament més inesperat i més complex que han d’assumir els familiars supervivents.
Inesperat perquè, com en el cas de qui subscriu en perdre una germana el 13 d’octubre passat, víctima d’un trastorn depressiu major durant molts anys, hi ha –malgrat tot– una mena de consens en què avui disposem d’experiència mèdica, a través de la psiquiatria, i farmacològica, per mitjà dels medicaments, així com institucional gràcies als hospitals i centres de salut mental, que donen suport professional a les persones que pateixen aquest tipus de malalties. Tot això amb un objectiu mancomunat: evitar un desenllaç cap a la fatalitat.
Però també és un desafiament enormement complex. I és complex perquè són molts i de diversa naturalesa els interrogants que se’ns plantegen als familiars després de conèixer que l’ésser estimat ha decidit treure’s la vida.
El desig de trobar respostes a aquestes preguntes i sentiments abstractes com la culpa, la responsabilitat, l’enuig, la ira i fins i tot la por del qual cal que acabi amb l’acceptació, i la recerca d’espais per abordar el dol ens permet descobrir l’existència d’associacions que faciliten entorns de comprensió i fins i tot commemoracions com la del tercer dissabte del mes de novembre de cada any, quan se celebra el Dia Internacional del Supervivent per la pèrdua d’un ésser estimat per suïcidi. Un dia per donar veu a les persones que moltes vegades ens veiem obligats a penar el nostre dol en silenci. No és insubstancial que Diari Més m’hagi cedit part d’aquesta pàgina per compartir la meva experiència amb el lector, i ho agraeixo sincerament. No en va disposem a Reus de l’Institut Pere Mata, reconegut internacionalment pels seus treballs de recerca en el camp de la psiquiatria i el tractament de les malalties mentals. Però el suïcidi continua sent una de les causes de mort que continua ocupant alts índexs estadístics, tal com va assenyalar recentment l’Organització Mundial de la Salut: cada any més de 720.000 persones moren per suïcidi. És per això que la societat en general necessita demanar millors plans o estratègies específiques estatals per a la prevenció del suïcidi. La mateixa magnífica arquitectura modernista del complex d’edificis que conformen l’hospital psiquiàtric Pere Mata ens pot conduir a l’equívoc romàntic que al llarg de la història, la literatura, la música i d’altres arts ens han creat al nostre imaginari sobre el suïcidi. Tanmateix, això ja no és així, és més, mai no ha estat així perquè el procés d’investigar sobre els trastorns mentals, siguin quins siguin el seu origen, patologia i desenllaç continua sent encara un viatge cap a la foscor. Cal, doncs, descórrer la cortina per descobrir que el coneixement, la llum, en definitiva, ens pot ajudar a comprendre el fenomen i fer-hi front no només com a familiar sinó també com a societat en conjunt. Aquest és el meu homenatge a la meva estimada germana. Descansa en pau al teu somni, Joana.
Visibilitzar el suïcidi d’un ésser estimat, interioritzant-lo i acceptant-lo, encara que aquest sigui un repte de llarga durada, potser és el desafiament més inesperat i més complex que han d’assumir els familiars supervivents
Les Festes en portes de Nadal i
Cap d’Any, comporten fer un balanç del que ha estat un nou any de vida per un mitjà com el Diari Més, que depèn, de manera directa, dels seus lectors, però també dels seus anunciants, públics i privats, que són els que donen la viabilitat de futur per seguir persistint en el nostre projecte obert i amb capacitat de resposta per molta gent, que ens atorga la seva confiança com interlocutors lliures, per saber escoltar a tothom i oferir una alternativa informativa de primer nivell a les nostres contrades.
L’aposta de fa uns mesos, quan vàrem fer realitat el nostre número 5.000, amb el compromís de l’ampliació de la plantilla de periodistes, el nou model de diari, la consolidació del nostre mitjà, en moltes altres variables, que suposen posar, cada dia, als nostres carrers més de 25.000 exemplars, en la seva cita de convertir-se en eina de comunicació gratuïta i popular, que procura ser a tot arreu.
És evident que l’aposta en el seu moment, pel que avui és una realitat, no ha tingut cap altre alternativa d’èxit, el que fa que l’esforç per complimentar el repte de més de 20 anys, és una evidència definitiva per poder oferir un compromís de servei per sobre de qualsevol condicionant. No podem oblidar que és el nostre mitjà qui, per sota dels dos diaris de
Proteger el Tàrraco
En nombre de la junta directiva del Club Natació Tàrraco, queremos compartir la alegría que nos invade tras el reciente éxito de Carles Coll, nuestro nadador formado en las piscinas del club, quien se ha proclamado campeón del mundo en los 200 metros braza. Sin duda, este triunfo supone un motivo de orgullo para toda Tarragona y sitúa nuestra ciudad en el mapa internacional de la natación. Sin embargo, este éxito es también un recordatorio de una realidad que no podemos ignorar. El Club Natació Tàrraco, al igual que muchos clubes privados de natación en Cataluña, se encuentra en una situación económica muy delicada, con un horizonte incierto y posibilidades reales de desaparición a corto o
k Tribuna k
Lluís Badia
President
de
TAMEDIAXA, editora del Diari Més
referència del país, és el que posa més exemplars a l’abast d’una ciutadania que vol conèixer, des de la imparcialitat, i en funció del repte que hem assolit, com una obligació quotidiana que no deixa a ningú de costat. El compromís de tots els que fan possible el Di ari Més, tenen una obligació que no pot aparcar-se, sota cap
L’esforç per complimentar el repte de més de 20 anys, és una evidència definitiva per poder oferir un compromís de servei per sobre de qualsevol condicionant
concepte, i suposa la ferma aposta per un projecte engrescador; la tasca dels periodistes, de la gent d’administració, dels comercials i, de manera especial, tots els que col·laboren, ja sigui fent sentir la seva veu en els articles que publiquem, o donant suport, desinteressat, al propi projecte en sí mateix. En base a tot l’anterior, aprofitant la cita festiva, serveixin aquestes línies per desitjar el millor per un present i un demà complicat, però pel que val la pena lluitar, amb una esperança comuna de la que no hauria de quedar ningú fora, encara que puguin pensar diferent, o simplement, opinin que res és possible per millorar el que tenim.
Molt Bones Festes.
medio plazo si no recibimos el apoyo necesario.
Carles Coll es, sin duda, la mejor embajada del talento que nace y se forja en nuestro club, pero su éxito no ha surgido de la nada. Detrás de él hay años de sacrificio, entrenamientos en nuestras instalaciones, un cuerpo técnico entregado y unos valores que inculcamos a diario a todos nuestros deportistas. Carles es solo la punta del iceberg de una cantera que lucha cada día, con medios limitados, para que la natación de base, el waterpolo y la natación artística sigan vivas en Tarragona. Nuestro club no solo es un referente provincial y autonómico, sino también una institución con un peso específico en Cataluña. Sin embargo, esta importancia
no siempre se traduce en apoyo real. Las dificultades económicas asfixian al CN Tàrraco, mientras seguimos siendo uno de los pocos espacios donde niños y jóvenes pueden iniciarse en la natación, aprender valores como el esfuerzo y la disciplina, y crecer en un entorno deportivo sano y estructurado.
Es por eso que apelamos al Ayuntamiento de Tarragona, a la Diputación y a las instituciones locales: necesitamos su ayuda. El Club Natació Tàrraco no puede sostenerse únicamente con el esfuerzo de los socios y las cuotas. Si queremos que más jóvenes como Carles Coll puedan alcanzar sus sueños y que Tarragona siga formando campeones, es imprescindible una apuesta decidida por la supervivencia y el desarrollo
k Dona-li una volta
El món se’ns fa petit i la cultura de l’ofensa, antigament vanagloriada, s’esvaeix front la correcció i un fals respecte mal entès. No deixem de ser educats ni correctes per ser inadequats. Expressar una opinió o posicionament no hauria de ser delicte – bé, darrerament sí -, com tampoc hauria de generar cap trauma a ningú, en teoria.
de nuestro club. Hablamos de proteger no solo una entidad histórica para la ciudad, sino también un motor deportivo, educativo y social. Porque sin natación de base no habrá éxitos futuros, sin instalaciones adecuadas no habrá cantera, y sin clubes como el CN Tàrraco, el deporte en Tarragona perderá una parte esencial de su identidad. Carles Coll ha demostrado que el talento de nuestra ciudad puede brillar en el mundo. Aprovechemos este momento para reflexionar y actuar, porque si no se toman medidas ahora, en el futuro puede que no haya más nadadores tarraconenses celebrando victorias mundiales Alberto Vàlles, CN Tàrraco
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Les tradicions són aquelles petites coses que uneixen, per sort, a diverses generacions, ni que sigui un cop l’any, entorn d’una taula o un dia festiu
I parlo de trauma perquè estem arribant a uns extrems extremadament preocupants. Tot just aquesta setmana, en Carlos Domènech, sots director de la casa, em deia que havia vist a la xarxa social X que s’estava organitzant un moviment en contra d’embolicar regals perquè això podia generar ansietat. Sí, ansietat per no saber què hi ha dins del paquet i pel temps que suposa desembolicar el regalet. En aquestes estem. El millor de tot, però, el fil que se’n desprenia de gent preocupada, ocupada, desocupada i mobilitzada, hereva del més tradicional “barrufet rondinaire” del país. En un sentit o altre, uns arramblaven contra l’autora acusant-la de manca sensibilitat envers els autistes, d’altres consideraven que el comentari no assenyalava a cap col·lectiu i uns tercers, creuen que si s’hagués explicitat que no era un comentari cap a les persones autistes hauria estat pitjor. Per rematar el clau, els més eixelebrats apuntaven que si algú se’n volgués riure és perquè seria ‘neuro-divergent sense diagnòstic’. Podria semblar una anècdota però ara que arriba Nadal aquestes discussions, comentaris i valoracions es converteixen en norma. En norma de la secta de la pell fina que considera just i necessari batallar per qualsevol expressió, verb, tradició o opinió que trenca la bondat normativa.
No rieu, no, al col·lectiu dels que no emboliquen els regals perquè genera ansietat hi podem sumar aquelles persones que consideren que fer cagar al tió és maltractament animal i poc instructiu per a la canalla. Miri, escolti, les tradicions són aquelles petites coses que uneixen, per sort, a diverses generacions, ni que sigui un cop l’any, entorn d’una taula o un dia festiu. Diguem-ne que la tradició és cultura, la nostra cultura. Podríem seguir i parlar de si els llums de Nadal, amb motius religiosos o tradicionals, ofenen a persones de cultes diferents, de si és adequat o no relativitzar la motivació religiosa de la nostra cultura o de si, arribats al cas, passejar pares noels pel centre de les ciutats també pot ser ofensiu per a una part de la societat. Romanços! El que és evident és que hi ha una renúncia generalitzada, sota qualsevol precepte, a mostrar-se com som i a viure la cultura local. Una renúncia motivada, únicament, per la por a ofendre. I francament, la tradició i la cultura identifica però no ofèn.
Als amics de la pell fina, dels regals sense embolcall, dels pares noels, de renunciar al tió, de les llums desnaturalitzades, de comprem caganer però evitem muntar el pessebre només els puc dedicar una reflexió: que caigui ja el meteorit, que se’ns fa tard.
Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més
Doctor honoris causa 2013
La Universitat Rovira i Virgili expressa el seu condol a la família.
Tarragona
Rosario Berrocal Baca.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori.
Reus
Manuel Martínez Moreno.
Ha mort als 92 anys. El funeral serà avui
a les 12 h a les Germanetes dels Pobres.
Julian Perez Cambon.
Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
Óscar Cruz Caubilla.
Ha mort als 55 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Maria Juanpere Vallverdu.
Ha mort als 99 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.
Maria Vilardell Espinasa.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà a les 15 h a les Germanetes dels Pobres.
La Cambra de Comerç de Valls organitza un tast de vins dinàmic a Castell d’Or
Oci El passat dilluns, 16 de desembre, la Cambra de Comerç de Valls va organitzar un innovador tast de vins i caves amb la calçotada com a fil conductor a les instal·lacions de Castell d’Or, a Vila-rodona. L’esdeveniment va comptar amb la participació de diversos empresaris i periodistes. Redacció/Cedida
Nadal Les escoles infantils de pàdel i tenis del Golf Costa Daurada van celebrar el dimecres la tradicional Festa de Nadal amb diverses activitats, entre les quals van cagar el tió.Hi van participar més de 60 persones. Redacció/GCD
a: publicitat@mestarragona.com
Avui felicita als que es diuen:
ÀRIES
21/03 al 19/04
Cuidat, algú estarà pendent de tots els teus assumptes futurs. No comptis les teves coses a ningú fa el teu propi treball en solitud.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Estarás amb persones afins a tu i això t’estimularà molt en el teu treball. Possibilitats de realitzar un viatge meravellós en poc temps.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Els nervis precipitació podran portar-te a prendre decisions poc rendibles a enfrontaments amb la família. Avui convé vigilar més la dieta.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
L’activitat social i laboral et desgastarà. Guarda’t un moment del dia per a posar en ordre els teus sentiments i deixa volar la teva imaginació.
VERGE
23/08 al 22/09
Empra l’energia que avui et sobra en una cosa constructiva, en cas contrari destruiràs coses de molt de valor. Dedica-li temps a l’ordre.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
S’augmenta la teva capacitat financera juntament amb un nombre de nous contactes per al teu treball. L’atzar et donarà una sorpresa.
CANAL REUS TV
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 La comarcal (r)
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies (r)
15:30 Ben sonat!
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Destí 2030 (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Si et proposen el treballar en conjunt o el començar una nova relació, sigui d’amistat o sentimental, pensa-t’ho dues vegades, demana consell.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Sentiràs la necessitat d’avançar crear coses noves en companyia dels teus. Si centralitzes un objectiu obtindràs bons resultats.
20/01 al 18/02 AQUARI
urgiran desplaçaments per motius de treball en els quals trobaràs bones propostes per a continuar avançant en el teu camp professional.
21/06 al 22/07 CRANC
Aixeca l’ànim no deixis que la melancolia perjudiqui el teu rendiment. Et sentiràs una mica només a l’hora de les decisions, però tot anirà bé.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Arribaran persones que feia temps no veies o que realment no coneixes de res. Analitza tot el que et proposin aguditza els sentits.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Podran ficar-se en els teus plans persones que no són del teu grat. Mantente ferm en les teves idees arribaràs a tot. Algú t’està desitjant.
10.00 Efecte Mosaic. Matí
10.30 Saló de plens
11.00 In situ
11.30 Ben sonat!
12.00 L’Orsai
13.00 Saló de plens
13.30 In situ
14.00 Notícies 12
14.30 Notícies 12. Esports
15.00 Saló de plens
15.30 In situ
16.00 Notícies 12
16.30 Efecte Mosaic. Tarda
18.00 Anem de Cap
18.30 Connecta 10Comarques. Resum
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Notícies 12. Esports
21.00 Com la nit el dia. Cabaret
21.30 Destí 2030
22.00 Notícies 12
22.30 Notícies 12. Esports
23.00 Com la nit el dia. Cabaret
23.30 Destí 2030
00.00 Notícies 12
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Il·luminació de Déu de l’enteniment, el fet de moure la voluntat d’algú. Cap de porc. 2. Nimfes de les aigües. Fa versos molt ins- pirats. 3. Cabanes dels nòmades. El qui comet faltes greus. 4. Indica inten- sitat. En oposició als teus. Dona olor. 5. Béns immobles. Cal buscar-la a la cara. Atura per la dreta. 6. Recull l’aigua de la pluja. Grega capgirada. 7. Déu egipci. Provocatiu. Mot tallat. 8. L’única de tres. Excrescència del tal·lus dels líquens. Està al final 9. Riu català. Teixit mort. 10. Com el vent de la mar. Posar oli al pa. 11. Nom i cognoms. Vocals. Infraroig. Enmig del peu. 12. Lletra. Únic en la seva espècie.
VERTICALS: 1.Aquest no sap mai quan ha de callar. Preposició típica dels encreuats. 2. Vaixell gran. Vocals en línia. Part d’un període, al revés. 3. Nascut a Siam. Terriblement enfadada. 4. Ties llunyanes. Nota. 5. Indica repetició. Operació a l’úter. En tres en quatre. 6. T’arriba una carta. Les rodes del patinet. 7. Ruc. Del segle XIX. Grega que puja amb la circum- ferència. 8. Cap de ciri. Cobalt. Crit de dolor. Ruteni.Vocal. 9. Rabiosa. Mal que no ens deixa mai. 10. Persona que escolta sempre la ràdio. La paleta, per exemple. 11. Retard d’un pagament. Fons de la cuina. 12. Se situa darrere d’una barricada esperant l’enemic. Creix al revés de la figuera.
TARRAGONA:
Papaceit Sansa, Laura Florenci Vives, 10 Telèfon 977 222 260
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Font-Quer Pellicer, Raul
General Moragues, 107 Telèfon 977 313 046.
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia Av. Ramon d´Olzina, 40 Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
Diaz Marti, Maria Avda. Diputació, 12 Telèfon 977 364 510.
VALLS:
Miquel Alonso, Angeles Pça. del Pati, 18 Telèfon 977 600 606.
EL VENDRELL:
Pelegrí, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Domini de cel serè o poc ennuvolat en general, si bé fins a mig matí hi haurà núvols baixos al prelitoral sud, a l’altiplà Central i al Pirineu, mentre que al centre del dia creuaran alguns núvols alts i prims. Independentment, al vessant nord del Pirineu i al massís del Port estarà cobert tota la jornada per estrats baixos.
Temperatura
La temperatura, tant mínima com màxima, baixarà entre lleugerament i moderadament, o localment acusadament. Ambient molt fred.
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) va escriure El Poema de Nadal l’any 1931. Es tracta d’una obra dividida en quatre cants i un final que ell mateix va estrenar a Barcelona i que, amb el pas dels anys, s’ha acabat convertint en text de referència de la tradició nadalenca catalana. Tant, que són moltes les persones que se’n coneixen algun vers i són múltiples les companyies que, en aquestes dates, n’ofereixen una representació. Partint de l’Enunciació, el text evoca el camí dels pastors fins a l’Adoració. Tot plegat, escrit amb una gran riquesa lèxica i amb constants referències populars a la història sagrada. «En el text, Sagarra comença amb la il·lusió del Nadal, explicant les petites coses, l’emoció dels nens, la llum de l’estrella, els pastors i el pessebre, i va fent un caminet en què acaba posant en evidència el mateix ésser humà», explica Alícia Bescós. Ella és la directora de la companyia La Tramoia de Vilaseca, que enguany tornarà a fer tradició representant El Poema de Nadal al Teatre El Centru. «Sagarra explica la història de Maria i Josep que, fent camí, tenen el seu fill. I ho fa d’una manera bonica i senzilla, parlant de la somera que deixa les petjades en la neu, de la pell rosada de la Mare de Déu, o de com ella cantaria El noi de la mare», detalla. L’Alícia explica que, en paral·lel, l’autor desgrana «el camí que hauríem de seguir per ser persones humanes fins que, en arribar al cant final, conclou que, malgrat la deshumanització, hem de fer el possible per ser persones de bona voluntat. Parlant malament, ens acaba fument un parell de plantofades que són del tot actuals».
Els encarregats d’interpretar El Poema de Nadal
Teatre L’escenari vila-secà acollirà la representació d’El Poema de Nadal i Els Pastorets, dos clàssics de la tradició local
de Vila-seca són Irene Martin, Josep Forasté, Gemma Andreu, Anna Plaza i Ester Clavé. Els cinc rapsodes actuaran acompanyats d’Olga Prats, que tocarà el xelo, i la ballarina Clara Aguilera. «Encara que, a la gent que no l’ha sentit mai el text li pugui semblar pesat, no ho és gens. Un cop hi entres i et deixes portar pel que l’actor et va dient, és molt bonic», assegura la directora.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
«A més», conclou, «els cinc rapsodes
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
que l’interpreten són de lo millor que hi ha. Si et deixes portar per ells, el poema és una meravella». Es dona la circumstància, a més, que La Tramoia té com a seu estable el Teatre El Centru de Vilaseca, un equipament centenari que conserva tot l’encant dels teatres populars del segle passat. Aquest mateix lloc serà també l’escenari de la representació d’Els Pastorets de Vila-seca, una funció en la qual participen prop de cinquanta persones entre adults i canalla, i que l’any que ve celebrarà els 125 anys de representacions.
La Tramoia oferirà El Poema de Nadal en una única sessió, aquest
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
dissabte, 21 de desembre, a les 19 h, mentre que Els Pastorets es faran els dies 25 i 28 a les 19 h i el dia 4 de gener a les 11 h (aquesta tercera sessió és infantil). Les entrades per al Poema son gratuïtes però cal reservar-les (latramoia devila.seca@gmail.com). Les d’Els Pastorets valen 5 euros i també cal fer-ne la reserva prèvia (elspasto retsdevilaseca@gmail.com).
Tradició centenària
L’any que ve se celebraran 125 anys de Pastorets a Vila-seca
El desembre és un més especial, especial i alhora frenètic, una mena de marató que sembla no tenir fi. Les darreres setmanes de l’any es converteixen una espiral de presses i responsabilitats, amb llistes inacabables de tasques pendents que voldríem acabar abans de l’any nou: tancar aquell projecte a la feina i posar data els que vindran, trobar un regal especial, fer espai a l’agenda per quadrar trobades amb amics i familiars... Parlem sovint de Nadal com un temps de retrobament i reflexió, però és irònic com de vegades la voràgine d’aquestes setmanes ens deixa sense energia per gaudir del moment. Indubtablement, la pressió de complir amb totes aquestes expectatives, moltes vegades autoimposades, ens fa perdre de vista el sentit més profund d’aquestes dates. Les vacances de Nadal, al capdavall, no haurien de ser un premi per haver superat l’estrès, sinó un espai de tranquil·litat per recarregar-nos i connectar amb nosaltres mateixos i el nostre entorn. Aquests dies que s’acosten ens han de permetre posar el benestar personal i col·lectiu al centre, pensant en aquelles persones que viuen moments complicats, i, enmig de tant egoisme i consum, valorar molt més el temps compartit i la senzillesa dels bons moments. Com deia Russell, «el temps que gaudeixes perdent, no és temps perdut». Potser el que necessitem és una tarda tranquil·la per perdre, passejar, parlar amb algú que fa temps que no veiem, o simplement descansar sense sentir-nos culpables per allò que tenim -encara- per fer. La millor manera de preparar-nos per al nou any no és tancar amb presses el que queda pendent, sinó obrir espais per descansar, cuidar-nos i gaudir de les festes amb els nostres. Perquè, si ho pensem bé, què és més important que això?
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
