Nadal 4
Els tortells més tarragonins tindran una corona amb els elements del seguici festiu
Salut 6
L’Hospital de Sant Joan de Reus implanta per primera vegada un marcapassos que no presentarà problemes a llarg termini
Opinió 13 Lluís Badia. Trencadissa social: «Estaria bé buscar sumes, complicades, per trobar camins d’entesa, amb un objectiu comú d’eficiència»
Seguretat
Tarragona 5
Ubicat al Recinte Firal i inaugurat aquest cap de setmana, ahir va comptar amb la presència de centenars de famílies
L’enllumenat de Sant Pere i Sant Pau i Campclar es renovarà amb 650.000 euros
L’Ajuntament treballa per fer més eficient l’enllumenat i aprofitarà, en aquest cas, una subvenció de la Diputació 2
Els pastors denuncien que enguany els han robat més de 300 caps de bestiar
Camp de Tarragona 10
Camp de Tarragona 8
La Diputació licita la redacció del pla per a teixir l’estratègia metropolitana
Es preveu que aquestes inversions s’executin durant el segon semestre de 2026, segons han explicat fonts municipals. Gerard Martí
Espai Públic El consistori rebrà una subvenció de la Diputació per a finançar aquestes actuacions
L’Ajuntament de Tarrago na invertirà 650.000 euros en la renovació del sistema d’enllumenat dels barris de Campclar i Sant Pere i Sant Pau. Aquestes intervencions, que es preveu que s’executin de cara al segon semestre del 2026, formen part del pla que està impulsant el consistori per a potenciar l’eficiència energètica a la ciutat. Més
enllà de l’estalvi econòmic i la reducció de les emissions de CO2, també serviran per mi llorar la il·luminació i, a la ve gada, la seguretat en aquestes a Ponent i al districte Nord. En concret, Campclar s’en
durà una inversió de 350.000 euros i Sant Pere i Sant Pau, un de 300.000. Ambdues ac tuacions es finançaran amb una subvenció que atorgarà la Diputació de Tarragona a l’Ajuntament mitjançant el seu Pla d’Acció Municipal (PAM). «En aquest cas no su posaran tant un estalvi eco nòmic, perquè la inversió serà gran, però sí que aportarà un estalvi energètic molt gran», assenyala el conseller d’Es
El consistori preveu executar aquest procés de renovació als dos barris el 2026
pai Públic, Guillermo García de Castro, qui remarca que l’enllumenat de Campclar «és molt antic». A diferència d’al tres actuacions que s’estan duent a terme al centre de la ciutat actualment, en aquests barris farà falta «canviar tot el sistema elèctric», ja que ha quedat desfasat. Per tant, indica el cinquè tinent d’al calde, no serà un simple canvi de llumeneres, sinó que serà una renovació més integral i «s’hauran d’obrir rases». Tant a Campclar com a Sant Pere i Sant Pau, també estan previstes altres intervencions més petites que estan incloses dins del projecte Lux Tarraco per a la millora de les instal· lacions d’enllumenat munici pal de la ciutat. L’Ajuntament va aconseguir una aportació de l’Instituto para la Diversi ficación y Ahorro de la Ener gía (IDAE) per a dur a terme aquest projecte. L’ajut consis teix en un finançament del 100% de la inversió amb un ti pus d’interès al 0%, a retornar en 10 anys, i l’import atorgat és d’1,2 milions d’euros. Amb aquests diners es renovarà l’enllumenat a la Imperial Tàrraco (238.408,64 euros) o al passeig Rafael Casanovas i la platja de l’Ar rabassada (113.242,25 euros), entre altres. També es des tinaran 58.945,81 euros per a substituir les llumeneres d’alguns punts de Sant Pere i Sant Pau, i 57.217 euros per a certs carrers de Campclar.
Mobilitat Serà en 130 places i el canvi es farà efectiu el 15 de febrer
L’Ajuntament de Tarragona i l’EMT estan treballant per a traslladar 130 places d’alguns carrers de l’actual Sector Nord cap al Sector 1 (sector que correspon als residents de la Part Alta). El canvi es preveu que es faci efectiu el 15 de febrer. En concret l’avingu da Reina Maria Cristina des de l’avinguda de Catalunya fins a la plaça de Mossèn Pre fecte Cabré i la zona taronja del passeig Torroja, des de la plaça de Mossèn Prefecte Cabré fins al Baluard de Sant Pere inclòs.
La consellera de Mobilitat i presidenta de l’EMT, Sonia Orts, va assegurar que «des prés d’un procés d’escolta activa amb els veïns de la
La
Part Alta i de recollir les se ves demandes, tot i que hem de treballar en l’horitzó de la implantació de la ZBE, s’han detectat possibilitats de mi llora arran de les converses mantingudes amb els veïns i veïnes de la Part Alta». «El nostre objectiu és fer compa tible la mobilitat sostenible i els objectius de reducció d’emissions amb la vida quo tidiana dels tarragonins», va afegir.
Sense places suficients
Els veïns de la Part Alta van denunciar el repintat de les zones verdes en blaves, un fet que, afirmaven, els deixa sen se suficients places per apar car, «expulsant los» del barri. D’aquesta manera, els veïns reclamen recuperar la políti
Societat l La Plaça Cor
sini acull avui el Cap d’Any In fantil. De 11.45 a 12.05 hores, infants i famílies podran gau dir de les dotze campanades i quarts inclosos amb el Carilló del Mercat Central. És neces sari portar el raïm de casa. A més, durant el Cap d’Any In fantil es descobrirà, per segon any consecutiu, qui serà el Rei i Concubina 2025 del Car
naval de Tarragona. A partir de les 11 hores i fins les 14 ho res hi haurà activitats que en voltaran l’acte principal i tots els infants rebran un obsequi il·lustrat per Edu Polo. A ban da, Mercats sorteja 25 premis que els comerciants de la ciu tat posen a disposició de tots els participants que comprin la butlleta corresponent als establiments. Redacció
ca anterior, que els permetia aparcar de forma gratuïta al sector de Llevant i a tot l’Ei xample Nord. Amb la nova
divisió, en canvi, els habitants perden les zones ubicades a la Via Augusta i voltants, Ciutat Jardí, Camp de Mart i Músics.
Els
Gastronomia l Els dolços es vendran amb una corona del seguici festiu de la ciutat
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona, juntament amb el Gremi de Pastissers, va presentar la Corona del Tortell de Reis de Tarragona. La peça ha estat ideada pel dissenyador Marc Volpini, artífex del cartell de la darrera Santa Tecla i de la que s’han imprès fins a 10.000 exemplars.
Les corones es podran ob tenir adquirint un tortell de Reis a les 8 pastisseries del gremi a Tarragona fins esgo tar existències. Els establi ments del gremi són Pastis7,
Cal Jan, Velvet, Mon Pastisser, Conde, Mil·leni, Sant Miquel i Trill.
«Tarragonitzar-lo»
La consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Co merç, Montse Adan, va desta car que «volíem tarragonitzar els tortells de reis del 2025, que els tortells tinguessin se gell tarragoní». La iniciativa comença enguany, però «vo lem anar més enllà i ja estem treballant perquè l’any vinent aquesta idea segueixi crei xent».
A més dels clàssics com
la fava i el Rei, els tortells de Tarragona del 2026 amaga ran també una figureta del Seguici de Tarragona. La idea és que, en els propers anys, puguem fer la col·lecció dels diferents elements. «D’aques ta manera, lliguem les tradici ons de la nostra ciutat amb el Nadal», ha explicat la conse llera. Enguany s’ha treballat amb el dissenyador Marc Vol pini degut a l’èxit de la imatge de Santa Tecla d’aquest 2024 i «l’entesa amb ell ha sigut molt fàcil», va dir Adan. El dissenyador Marc Volpini ha explicat que «el disseny
La iniciativa arrenca enguany però ja es treballa per repetir-la l’any vinent
de la corona és una adapta ció dels elements que ja vam veure al cartell de Santa Tecla i és un honor col·laborar en una iniciativa amb un gremi d’artesans com són els pas tissers». El Gremi d’Artesans Pastissers de les comarques de Tarragona va agraïr la col· laboració de l’Ajuntament de Tarragona.
Successos l El restau rant The Cube Fusion, situat al carrer Major de Tarragona, va ser víctima d’un robatori la matinada de divendres a dissabte. Segons fonts poli cials, els fets van tenir lloc al voltant de les 6 de la matina da, quan els Mossos d’Esqua dra van trobar el vidre de la porta d’entrada parcialment trencada i les pedres amb les
quals s’hauria produït l’im pacte. Quan els agents van arribar al lloc, van protegir la zona i van alertar el propieta ri del restaurant. Es tracta del tercer robatori que pateix la cadena de restaurants vene çolans a la ciutat. Els Mossos han obert una investigació, durant la qual determinaran si els tres robatoris estan re lacionats entre ells. Redacció
Societat l La Diputació de Tarragona ha concedit 5 línies d’ajuda per valor de 331.048,15 euros a Creu Roja Tarragona que han permès reforçar els seus projectes dirigits a col·lectius vulnera bles, així com adequar un es pai on es desenvolupen part d’aquests projectes. Aquesta col·laboració ha estat fona mental per sostenir inicia
tives dirigides a famílies en situació de risc d’exclusió so cial, persones que es troben en la recerca activa de feina, infants i joves, així com per sones grans. En total, s’han distribuït més de 1.000 targe tes moneder amb un valor de 100 euros cadascuna per ad quirir directament aliments frescos i de productes essen cials i de la llar. Redacció
www.tarragona.cat/zbe
Els dies entre les dates asse nyalades de les festes nada lenques són com llacunes. De recuperar se dels àpats copiosos i d’algunes ressaques. De fer vacances, de repassar el fet els últims dotze mesos, de pensar en propòsits per l’any vinent. Però els infants d’això no n’entenen i, amb les escoles tancades, necessiten d’altres coses per omplir aquests dies. Per a ells, i per les seves famílies, el Parc de Nadal és el gran aliat.
«Que queda molt?», pregunta va un infant a la seva mare mentre baixaven pel carrer d’Orosi. «No, estem aquí mateix», li responia ella. En tombar el carrer i veure la cresta dels inflables, la cara del nen ja es va il·luminar. A mig matí, s’acumulaven carrets amb infants petits a les por tes del Recinte Firal. La cua d’aquells que no havien comprat l’entrada abans creixia a poc a poc.
En entrar, els nens no sabien ben bé on anar, sobrepassats pels estí muls que hi trobaven dins. Una no vetat del Parc d’enguany és una pista de gel. Una de les parades obligatòri es dels infants. «Grava’m papa, mira com patino!», cridava una nena. Els adults preferien mirar l’espectacle de patinatge des de la tanca. Una altra de les novetats d’enguany ha sigut que sota el lema Un parc de Nadal de conte, es fan espectacles professionals diaris. S’han muntat unes grades en una pista de circ amb 250 seients i la Cia Passabarret està al càrrec de la programació. «Crec que enguany està millor que altres anys. Hi ha més varietat», deia en Marçal, que visitava el parc amb els seus infants de 8 i 5 anys. L’Irene, amb la seva filla de 6 anys, hi coincidia: «Sembla que hi hagi més espai i estigui millor dis tribuït. Nosaltres cada any venim», expressava.
El Recinte Firal es transforma aquests dies en un gran pati d’escola. A excepció que, en comp tes de professors, als infants els acompa nyen els seus pares.
Societat El Parc de Nadal és el gran passatemps d’aquests dies pels petits tarragonins
I, com no, també els avis. «La meva filla i el gendre treballen i aquests dies els fills estan amb nos altres. Aquí es distreuen molt. A casa s’avorriri en», expressava la Pa quita, que venia al Parc amb els seus tres nets.
Els infants tenen a l’abast també jocs espor tius i de psicomotri citat, com tir amb
arc, rugbi, bàsquet, competicions zig zag i parkour. I també hi ha jocs més d’enginy i misteri, com els que ofereixen els Jocs Tronats. O de cons trucció, on més d’un adult s’apunta i es posa a prova per no defraudar els seus petits.
Les previsions de l’Ajuntament de Tarragona és que pel Parc hi passen cada dia més de 1.500 persones i es tarà obert fins al 4 de gener al vespre. L’horari és d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores.
Salut l Els marcapassos es van implantar en dos pacients amb una alta necessitat d’estimulació del cor
Miquel Llaberia
L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR) va im plantar per primer cop uns marcapassos innovadors per evitar complicacions a llarg termini. Aquesta cirur gia es va fer en dos pacients el passat 12 de desembre i, amb aquests, sumen un to tal de vuit marcapassos amb aquesta tecnologia que s’han implantat a la demarcació de Tarragona. «El cor està for mat per quatre cavitats que formen una part dreta i una esquerra que es contrauen de forma sincrònica. Aquesta contracció ve determinada per un sistema elèctric propi», explica el Dr. Óscar Palazón, responsable de la Unitat d’Es
timulació Cardíaca del servei de cardiologia de l’Hospital Sant Joan de Reus. «El marca passos es posa quan el ritme del cor d’una persona no va com hauria d’anar. Això pot ser perquè en aquest sistema elèctric s’ha tallat un cable. Aleshores, el marcapassos és un sistema d’estimulació artificial perquè el cor pugui treballar amb millors condici ons», detalla Palazón.
El marcapassos és un apa rell que, tal com defineix el doctor Palazón, introdueix un cable per la vena fins a arribar al cor, concretament al ventri cle dret. «Aquest cable fa que ambdues parts es contraguin, però el marcapassos fins ara tenia un petit defecte. Com que va al costat dret, fa que
primer es contragui el dret i després l’esquerra, per tant, hi ha una lleugera asincronia», apunta. Tanmateix, el doctor assegura que això no resulta
un greu problema: «Fins ara els marcapassos han anat bé i estem parlant d’una diferèn cia de mil·lèsimes de segon. Però hi ha casos, molt pocs
L’apunt
Una operació difícil
Tot i que sigui un avenç important, també suposa una major dificultat quirúrgica. «El cable s’ha de clavar en un envà que fa un centímetre de gruix aproximadament, i l’has de clavar prou profund perquè estimuli bé el cor, però sense passar-te per no fer forat. L’operació és més laboriosa i llarga», afirma Palazón. Per aquest motiu, els van haver de fer una formació específica per l’operació.
tiu, però passa. En els casos que això succeeix el que fem és implantar un marcapassos especial que ajuda a recupe rar el bombeig, però és molt més complex», afegeix.
El nou marcapassos
El nou aparell evita que es generi una asincronia en l’estimulació del cor
L’Hospital Sant Joan de Reus implanta entre 80 i 90 marcapassos a l’any
per sort, que aquesta diferèn cia provoca problemes a mitjà o llarg termini». El problema principal que pot generar és una «caiguda de rendiment del muscle cardíac» i, per tant, que caigui la força del bombeig de sang entre un 40 i 60%. «No sabem ben bé el mo
Aquesta possible situació es corregeix gràcies a la nova tecnologia. «Fa un parell o tres d’anys que s’ha començat a implantar en àmbit mundi al. Aquest nou marcapassos el que fa és col·locar el cable justament al punt on arriba el cable principal, entre els dos ventricles», descriu Óscar Palazón. Amb aquest sistema s’aconsegueix que l’estimu lació sigui sincrònica i evita complicacions a posteriori. No obstant això, el doctor no descarta que es continuïn col·locant marcapassos con vencionals: «Tot depèn de les necessitats del pacient, hi ha gent que el seu cor fa una davallada esporàdica, però en general funciona bé. Amb aquests col·locarem un mar capassos dels de sempre». En els casos que la necessitat d’estimulació prevista superi el 50%, com és el cas dels dos pacients operats, s’implanta rà el nou marcapassos. Així i tot, el doctor assegura que el camí a seguir és aquesta nova tecnologia emprada per pri mer cop a Reus fa poques set manes. «Al Sant Joan de Reus implantem entre 80 o 90 mar capassos a l’any i la previsió és que el 2025 uns 20 siguin del nou tipus i, més endavant, potser 40 o 50», clou.
Societat l Càritas i diferents empreses i centres educatius de la ciutat han donat joguines, aliments i altres productes
Redacció
El Centre Social El Roser ha rebut durant aquest Nadal diferents donacions solidà ries per part de Càritas, em preses i centres educatius de la ciutat. Aquest equipament, que depèn de la regidoria de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus, assisteix a persones en situació de vulnerabilitat a través d’un pla d’atenció. Entre les donacions hi ha les de l’Institut Lluís Domènech i Montaner, l’Institut d’Hor ticultura i Jardineria de Reus
i el Lycée Français Interna tional de Reus. L’Itinerari Formatiu Específic del Lluís Domènech i Montaner va fer una donació de joguines, sent el tercer any que fan aquesta donació a favor de les famílies amb menors que atén el cen tre social. El Cicle Formatiu de Grau Superior de Química i Salut Ambiental de l’Institut d’Horticultura i Jardineria va donar aromes de Nadal ela borats per l’alumnat i cítrics. I, finalment, l’alumnat del Lycée Français participarà en el dinar de Nadal del menja dor social fent entrega d’un
regal, que consisteix en una peça d’abrigar, un producte d’higiene, un joc, una felicita ció i un dolç.
Per un altre costat, les em preses reusenques Virginias i CertifiedOrigins també s’han volgut sumar amb aporta cions solidàries dirigides al Centre Social El Roser. Virgi nias ha fet donació de torrons i neules pels usuaris dels dos serveis d’alimentació del centre, el menjador social i el rebost social. Per la seva ban da, CertifiedOrigins ha donat oli d’oliva verge extra i pro ductes amb fruits secs que
Les joguines es destinen als menors de les famílies que atén el centre social
es destinaran a la cuina del menjador social. Finalment, Càritas ha fet una donació de joguines que seran entrega des a les famílies que atén el rebost social.
La regidora de l’àrea de Ser veis a les Persones i Drets So cials de l’Ajuntament de Reus, Anabel Martínez, agraeix afirma que «és important que els usuaris i usuàries del Cen tre Social El Roser, que són persones que travessen una situació difícil, rebin l’afecte i l’ajuda de diverses organitza cions de la ciutat». Per aquest motiu, la regidora de Drets Socials agraeix aquest gest solidari a les entitats i empre ses i «a tothom que ha fet pos sible aquestes donacions».
Gestió Alimentària
Entre totes les accions que dur a terme el Centre Social El Roser, hi ha el Programa de Gestió Alimentària de Reus. Aquest va sorgir del progra ma de la mateixa tipologia creat l’any 2012, en context de crisi econòmica. Des del ge ner de 2022, el programa for ma part del projecte del Cen tre Social El Roser, des d’on es coordina i lidera. Gràcies a aquest, el menjador social i el rebost social de l’equipa ment reben aliments frescos i cuinats. L’objectiu del progra ma és recuperar els aliments frescos que, tot i que són ap tes per al consum humà, que den fora del circuit comercial i acaben com a residus. En aquest, a part de l’Ajuntament de Reus, també col·laboren entitats com la Fundació Banc dels Aliments, el Taller Baix Camp, entre altres.
El CNL de Reus difon una llista amb 20 botigues on comprar jocs en català al Baix Camp i Priorat
Societat l Les botigues estan adherides al programa Totjoc impulsat pel CNL de Reus
Redacció
El Consorci per a la Norma lització Lingüística (CNL) de Reus ha difós una llista amb una vintena de botigues on comprar jocs en català a les comarques del Baix Camp i Priorat. Aquests negocis es tan adherits al programa Tot joc, impulsat pel CNL de Reus des de l’any 2004, que té com a objectiu visibilitzar l’oferta de jocs i joguines en català del territori. A la capital del Baix Camp les botigues que consten en el programa són Abacus, Don Dino, Drim, Esclat Reus, Galatea Llibres,
Joguines Segú, Juguettos, La Caseta de l’Arbre, Llibreria Domingo, Llibreria Gaudí i Tomàs Barberà. Les altres botigues que apareixen en el llistat estan localitzades als municipis de Cambrils, Fal set, Riudoms, Mont roig del Camp i Vinyols i els Arcs. Per a conèixer totes les botigues adherides a aquest progra ma i agafar idees de joguines per demanar a la carta als Reis d’Orient, els interessats poden visitar la pàgina web www.totjoc.cat, que disposa d’un cercador amb infor mació detallada dels més de 1.300 jocs en català existents.
Seguretat l És la tercera província de l’estat espanyol que més agressions sexuals per cada 100.000 habitants registra
Redacció
Els delictes han augmentat un 5,9% a Tarragona entre ge ner i setembre del 2024, una xifra que situa la demarcació per sobre de la mitjana catala na, situada en un 4,425% i es panyola amb un creixement de l’1,2%, segons dades del Mi nisteri de l’Interior. Aquestes dades converteixen Tarrago na en un dels punts calents de Catalunya pel que fa a l’aug ment de la criminalitat.
En l’àmbit català, Girona segueix Tarragona amb un augment també del 5,9%, mentre que Lleida registra un 4,9% i Barcelona un 1%.
Això reflecteix una tendència generalitzada a l’alça de la cri minalitat a Catalunya.
Comparativament, a l’Estat espanyol es registren casos dispars. Àvila lidera amb un increment de l’11%, seguida de Santa Cruz de Tenerife (+10%) i Osca (+9%). A l’altre extrem, algunes províncies han experimentat una reduc ció notable, com Conca ( 8%), Salamanca ( 5%) i Cadis ( 4%).
Agressions sexuals
Paral·lelament, Tarragona és la tercera província d’Es panya amb una major taxa d’agressions sexuals, regis trant 16,5 casos per cada 100.000 habitants durant els
Catalunya i País Basc són els punts negres pel que fa a les agressions sexuals
primers nou mesos de l’any. Per damunt, Tarragona té altres dues demarcacions
catalanes, Lleida ocupa la pri mera posició amb una taxa de 20,0 agressions per cada 100.000 habitants, seguida de Girona amb 17,9. Barcelo na se situa només mig punt per sota de Tarragona amb 16 casos per cada 100.000 habi tants.
D’aquesta manera, Catalu
Política La Diputació de Tarragona ha posat en marxa la licitació per a l’elaboració de l’Estratègia de Desen volupament Integrat Local (EDIL), un document clau per accedir a fons europeus i fomentar el creixement del territori. El pressupost de la licitació és de 120.177,21 euros i el valor estimat del contrac te de 99.320,01 euros.
La presidenta de la Dipu tació de Tarragona i del Grup Impulsor, Noemí Llauradó, va destacar el passat mes de novembre, quan es va pre sentar l’eina, la importància de l’EDIL: «És imprescindible per accedir al finançament europeu i establir un model sostenible basat en l’orde nació territorial, la cohesió social i la innovació». Paral·
lelament, Sandra Guaita, al caldessa de Reus, va remar car l’eina com a «fonamental per transformar les nostres ciutats» des d’una perspecti va metropolitana i escoltant la ciutadania. L’EDIL serveix per a captar els recursos de la Unió Europea destinats al desenvolupament de projec tes per als municipis del Grup Impulsor. Redacció
nya se situa com un clar punt negre pel que fa a aquests tipus de delictes. Altres pro víncies amb dades elevades inclouen Àlaba (12,3), Guipús coa (10,2), Biscaia (10,1) i les Illes Balears (10,1).
Les províncies amb menor incidència d’agressions sexu als es concentren principal
ment a l’interior del país. Sò ria registra la taxa més baixa (1,1), seguida de Càceres (1,8), Terol (2,2), Zamora (2,4) i Lugo (2,5).
Aquestes dades també po den tenir una altra interpre tació que indicaria que, en les províncies amb més agressi ons registrades, s’ha treba
llat més en la conscienciació de les joves per a denunciar alguns actes que, en altres punts, encara no tothom in terioritza com a agressions o decideix no denunciar les com a violència sexual. Sigui com sigui, aquestes xifres alarmants indiquen una peri llosa tendència.
Pel que fa als furts, la de marcació de Barcelona con tinua encapçalant el registre d’aquests fets en l’àmbit es tatal amb 18,3 casos per cada 100.000 habitants. A conti nuació se situen les Balears (16,7), Girona (13,7) i Madrid (13).
Tot i que la demarcació de Tarragona no destaca en aquest rànquing, entre el ge ner i el desembre d’aquest any es van registrar 10,1 furts per cada 100.000 habitants, situant se així per sobre de territoris veïns com Lleida, Saragossa, Castelló o Terol, qui tanca la classificació amb només 2,7 delictes d’aquest tipus.
En línies generals, en aquest període els delictes greus han crescut un 8,4% al conjunt de l’Estat espanyol i els delictes contra la lliber tat sexual han augmentat un 6,1%. En contraposició, s’han vist reduïts els casos de se grest en un 15% i els robatoris a domicili en un 4,3%.
Treball l Els ramaders asseguren que algú ja ha plegat per aquesta situació
ACN
Diversos pastors del Camp de Tarragona denuncien el ro batori de més de 300 caps de bestiar aquest 2024. Les co marques més afectades són la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i també s’han donat casos a Ponent, a les
Garrigues. Segons ha pogut saber l’ACN és una problemà tica que s’allarga des d’inicis d’any i diversos ramaders han instal·lat videovigilància i dor men al costat del corral per evitar més furts. Algun pastor ha plegat perquè és una situ ació «insuportable», diuen des de la Federació d’Entitats
Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum (FECOC). El presi dent, Xavier Rivera, demana a les administracions «posar fil a l’agulla». S’han reunit amb els Mossos d’Esquadra, «però els robatoris continuen», la menta Rivera.
Al gener, al Pere Domè nech li van robar més de 200
cabres i ovelles en una sola nit. «És una situació que no l’havíem viscut mai, i que no sabem com posar hi fi perquè hem fet les denúncies perti nents i quan menys ho espe res, tornen a vindre», explica el pastor de Vimbodí i Poblet. Pel pont de la Puríssima van tornar a sostreure li una vin
Els pastors s’han reunit amb els Mossos però «els robatoris continuen»
tena més. «És com si hagues sin aparegut llops, però de dues potes», resumeix. Domènech assegura que els Mossos d’Esquadra ja te nen identificats alguns dels lladres, però la policia els vol agafar in fraganti. «És una si tuació insuportable, no es pot aguantar més», diu Rivera. Creu que és «definitiu» i avisa que algun pastor ha venut el ramat i ha plegat per aquest motiu. «Això s’ha de resol dre», rebla.
Els lladres han robat cor ders i cabres de ramats que es troben en pobles com l’Espluga de Francolí i les Piles, a la Conca de Barberà, Mont roig, al Baix Camp, i Cabra del Camp, a l’Alt Camp, entre altres municipis. «És un mal viure», diu. Han ha gut d’instal·lar càmeres de videovigilància, optar per no guardar en ramat en corrals allunyats, i alguns d’ells han començat a dormir al costat dels estables, en furgonetes o cases adjacents. «La millor manera per vigilar les ets tu personalment», comenta. Domènech recorda que al segle passat es van allunyar dels pobles per evitar, per exemple, males olors. «Ara el que estem fent és sacrificar la vida familiar per viure al costat del bestiar. Fem la vida com un gos», afegeix. Per re vertir la situació, Domènech demana poder matar els ani mals al mateix corral en un espai net i amb garanties sa nitàries.
S’ajornen les obres a l’estació de trens de Sant Vicenç de Calders
Mobilitat l Adif va anunciar el passat diven dres l’ajornament de les obres de l’estació de trens de Sant Vicenç de Calders per les feines del corredor mediterrani, segons va in format Renfe. Això afectarà els usuaris, ja que en tres caps de setmana el servei estarà totalment tallat entre aquesta estació i Tarragona. Com a conseqüència, Renfe també va posposar el pla alternatiu de transport que havia previst. Així, l’aturada prevista en un cap de set mana de gener i dos caps de setmana de febrer a les líni es R2 sud, R4 sud i serveis Regionals s’ha traslladat a la primavera, si bé encara no hi ha dates confirmades. Paral·lelament, sí que es manté la previsió del tall del cap de setmana de l’1 i 2 de març, previ al restabliment del servei al tram entre Sant Vicenç un cop finalitzin les obres del túnel de Roda de Berà. Renfe va assegurar que els treballs «mantenen la data de finalització pre vista» pel 3 de març. A la ve gada, el 5 de gener entraran en servei els nous horaris de les línies R14, R15 i R17 «per ajustar l’oferta als temps de trajecte actuals» a causa de les obres. En el cas de l’R15 es modifiquen horaris i es redueix l’oferta en hora vall. Els temps seran cinc minuts més alts en els trajectes des de Barcelona cap a Tarrago na, i deu minuts més alts a la inversa. ACN
Història Els treballs s’han portat a terme als Pallaresos, al Catllar i a la Riera de Gaià
Redacció
Tres noves excavacions ar queològiques han aportat da des clau sobre els aqüeductes romans del Camp de Tarra gona. Dirigides pel grup MIR MED de l’Institut Català d’Ar queologia Clàssica (ICAC), les intervencions han permès aprofundir en la construcció i traçat d’aquestes infraes tructures hidràuliques. Els treballs s’han centrat en tres localitzacions: el Pont del Tu pino, als Pallaresos; la zona de la Cativera, al Catllar; i una finca entre Ardenya i la Riera de Gaià.
El Pont del Tupino En aquest indret, als Palla resos, l’equip ha descobert una part de l’estrep nord del pont romà i un petit tram de l’aqüeducte al sud. Un marge de pedra seca situat a mig me
tre de fondària indica que els basaments del pont podrien ser molt més profunds i que l’orografia d’època romana era molt diferent de l’actual. Les fortes pluges de novem bre van inundar la zona amb fins a dos metres d’aigua,
complicant l’excavació.
La Cativera
La segona intervenció ha tin gut lloc en un barranc sota la carretera de la Cativera, al Catllar. Els investigadors han identificat un pont de fusta
A la Riera de Gaià s’hi ha descobert un tram de 110 metres excavat íntegrament a la roca
fossilitzat amb travertí, on la séquia de fusta connecta va amb l’aqüeducte. Aquest descobriment evidencia l’ús avançat de tècniques hidràu liques per part dels romans.
Un tram a la Riera de Gaià També s’ha documentat un tram de 110 metres de l’aqüe ducte de l’esquerra del Baix Gaià excavat íntegrament a la roca.
Les excavacions confirmen la complexitat de les infraes tructures hidràuliques que abastien l’antiga Tàrraco. L’ICAC consolida així la recer ca sobre l’enginyeria hidràuli ca romana.
Oriol Castro
El fons d’armari és una de les principals característiques dels grans equips. El Gimnàs tic de Tarragona va arribar al gener de l’any passat en posi cions de play off en gran part gràcies al rendiment dels su plents. Enguany, hi arribarà sisè, fora de les posicions per a jugar l’ascens. I una de les raons és que enguany alguns futbolistes de la banqueta grana no reben la confiança de Dani Vidal. El cas més evident és el de Biel Vicens. El de Palamós va arribar a finals d’estiu cedit del FC Barcelona i es va rei vindicar com un jugador ver sàtil, capaç de jugar al mig del camp i als laterals. Tot i això, Vicens no ha debutat encara en lliga. Només va disputar 12 minuts a Eivissa en el par tit de Copa del Rei contra el CD Ibiza Islas Pitiusas. En l’últim partit de lliga contra l’Unionistas de Salamanca, Vicens no va ser convocat. Una situació calcada a la de Gorka Pérez, que tampoc va ser a la banqueta del Nàstic. El central basc va arribar a Tarragona amb la difícil tas ca de fer oblidar la parella Nacho Trigueros a l’eix de la defensa. Però, de moment, no ho ha aconseguit. Pérez ha sumat 84 minuts en lliga
No tots els reforços del mercat d’estiu al Nàstic han sortit com s’esperava. Gimnàstic de Tarragona
Dani Vidal confia més en Óscar Sanz com a central que en Gorka Pérez
aquesta temporada. Només ha sigut titular en un partit, a casa del CD Arenteiro. El ne fast partit del Nàstic, caient a
La Cursa Sant Silvestre afectarà la mobilitat del barri del Serrallo i dels carrers adjacents
Societat l La Cursa Sant Silvestre se celebrarà demà a Tarragona. L’esdeveniment arrencarà a les 17 hores i fins a les 18.20 hores i hi haurà restriccions a la mobilitat. La sortida i arribada de la cursa serà al carrer Trafalgar en di recció a la rotonda del Moll de Costa. Passarà pel Pont de la Petxina, carrer Pere Martell,
Torres Jordi. De tornada, la cursa també passarà pel car rer Felip Pedrell i per la plaça Salvador Allende. La cursa és una trobada popular molt esperada per a tots els corre dors i corredores de Tarrago na. L’itinerari de 6,5 km pels carrers de la part baixa de la ciutat. Els dorsals es poden passar a recollir al Mercat Central de 10 a 20 h. Redacció
Galícia per 4 a 0, va ser el pit jor dels debuts a l’onze titular. Des d’octubre, el central basc no juga cap minut.
Cap minut des d’octubre Tot i el calendari exigent d’aquest desembre, amb par tits aplaçats i de Copa del Rey, Pérez no ha comptat amb la confiança de Dani Vidal, que
prefereix jugar amb Unai Du fur, Antonio Leal o Óscar Sanz a l’eix de la defensa. Per dar rere de Vicens i Pérez, el ju gador del Nàstic amb menys minuts és Mario Rodríguez. El davanter català ha sumat 99 minuts en el primer tram de la campanya. Rodríguez només ha sigut un cop titular, al partit de Copa del Rey a Ei
L’apunt
Iker Recio, a l’òrbita del Cadis
Iker Recio, un dels suplents amb menys minuts l’any passat al Nàstic, està a punt de fitxar pel Cadis. El defensa només va disputar 415 minuts la temporada passada a Tarragona. Enguany, a l’Antequera CF està jugant a un gran rendiment i ha despertat l’interès d’un dels grans clubs d’Espanya.
vissa. A la lliga, només ha ju gat 32 minuts, sempre sortint de la banqueta en els minuts finals. Tot i això, Rodríguez ha anat convocat a tots els partits.
El cas de Jiménez i Tirlea Més enllà, els futbolistes amb menys minuts són Nil Jimé nez i Alexandru Tirlea. Amb 244 i 233 minuts respectiva ment, cap dels dos ha sigut un suplent de garanties per Oriol i Domingo. De fet, Tirlea només ha sigut titular en els partits de Copa i Jiménez ho va ser també a la lliga a Lugo.
Joan Soteras, nomenat vicepresident de la RFEF
Futbol l El president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras, va ser nomenat com a un dels vicepresidents de la Reial Federació Espanyola de Futbol en la primera reunió de la nova junta directiva presidida per Rafael Louzán celebrada el passat dijous a Madrid. D’aquesta mane ra la feina duta a terme pel màxim dirigent de l’FCF en els darrers anys té un reco neixement en què ha reno vat la seva condició com a vicepresident del màxim organisme del futbol estatal per al pròxim període olím pic del 2024 2028. La nova junta directiva de la RFEF té paritat de gènere formada per un 50% d’homes i 50% de dones per primera vegada a la història de la federació. La reunió va establir les bases dels reptes del futbol estatal per als pròxims anys així com els compromisos i polítiques que es duran a terme. La junta directiva no menada per Louzán integra tots els estaments del futbol espanyol, dirigents territori als; Javier Tebas com a presi dent de LaLiga; Beatriz Ál varez, presidenta de la Liga F; David Aganzo, president d’AFE. A més, es van sumar a la junta directiva de Louzán professionals independents de reconeguda trajectòria al món de l’esport, entrena dors i entrenadores, àrbitres i esportistes d’elit d’arreu del país. Redacció
Editorial
L’Hospital Sant Joan de Reus ha començat a implantar marcapassos d’última generació que eviten problemes a llarg termini. El passat 12 de desembre, dos pacients amb una alta necessitat d’estimulació del cor van ser els primers a passar pel quiròfan amb aquesta nova tècnica. Segons el doctor Óscar Palazón, es tracta d’una operació difícil: és un avenç important, però també té una major dificultat quirúrgica. Per sort, a les comarques tarragonines comptem amb professionals sanitaris de primer ordre, capaços de dur a la pràctica tècniques de difícil execució. Segons dades del
mateix hospital, al cap de l’any, s’implanten entre vuitanta i noranta marcapassos. De ben segur que, per a les persones que s’enfrontaran pròximament a una operació d’aquestes característiques, els tranquil·litzarà llegir que es troben en les millors mans. No només pel que fa als i les professionals que l’atendran, sinó perquè comptaran també amb la tecnologia més avançada que es pot aconseguir avui dia. Cuidar l’atenció sanitària, la salut pública, és imprescindible per a mantenir l’anomenada societat del benestar. El sistema sanitari és un bé preuat, i és potestat de tothom defensar-lo.
k Tribuna k
Cada vegada més la problemàtica que genera l’habitatge es fa palès en les converses i en els mitjans de comunicació social. Aquí teniu un recull de titulars.
12 de novembre. Promotors d’habitatges demanen a l’administració collaboració per a respondre a la demanda; La construcció d’habitatge nou es dispara un 54% en la província; La ciutat de Tarragona lidera el mercat de segona mà, amb 795 compravendes.
19 de novembre. La Generalitat, Adif i més de 160 empreses, els grans tenedors de Tarragona; A la ciutat hi ha 4.706 en lloguer de propietaris amb deu pisos o més, un 36,59% de l’oferta total, dades superiors a la província: 15.663 son els pisos que els grans tenedors tenen llogats en el conjunt de la demarcació de Tarragona.
24 de novembre. Atrapats en el lloguer; Els alts preus impedeixen estalviar i millorar en habitatge a joves i rendes baixes; Els salaris en les franges de menor edat han crescut menys que el cost dels pisos; El mercat de l’habitatge està copat per la classe mitja-alta; Es criminalitza la propietat privada i al propietari; L’habitatge es motiu de disputa en els divorcis, ja sigui amb acord o per intermediació judicial.
28 de novembre. L’accés a l’habitatge és el principal problema dels catalans segon el Centre d’Estudis d’Opinió/ CEO; El primer nguit de més d’un terç
Josep Maria Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís
dels joves es trobar una llar.
1 de desembre. L’habitatge, un problema europeu; Augmenta la població i la manca d’oferta nova aguditzen la crisi d’accessibilitat en diversos països d’Europa; Creació de sol, menys burocràcia i inversió pública entre les solucions estructurals; La compra d’habitatge es va carvendre un 48% de mitja en la Unió Europea entre 2015 i 2023; Molts països han aplicat fórmules per regular els lloguers davant l’augment continuat; Llogar un pis després de passar per un càsting de llogaters.
2 de desembre. Sánchez crearà una empresa pública per construir i gestionar habitatges.
4 de desembre. La compravenda i el lloguer deuran certificar si l’habitatge té amiant; Aquest producte està installat em més de 500 edificis de la Generalitat; Sols el 2% dels pisos socials en construcció de la Generalitat estan a Tarragona; Dels 50.000 habitatges que el Govern ha promès per 2030, 3.551 ja s’estan edificant, dels quals el 39,9% està a la nostre demarcació.
5 de desembre. Tarragona és la ca-
pital catalana en la que pitjor es conserven els edificis i és la segona amb el parc d’habitatges més antic i menys accessible; Vuit de cada deu immobles deurien haver passat la inspecció tècnica (la ITE) i encara no ho han fet; Un parc residencial en el que més del 59 % dels edificis daten d’abans de 1980 i el 33% manca d’ascensor, planteja un desafiament monumental.
6 de desembre. El preu dels pisos accentua la seva escalada davant l’augment de demanda; El darrer any s’ha encarit un 8,1% l’habitatge.
10 de desembre. L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona assenyala la necessitat de crear entorns urbans més dinàmics, adaptables i inclusius per millorar la qualitat i sostenibilitat dels edificis residencials, introduint regulacions més flexibles i innovadores.
L’estudi apunta que la flexibilitat de les normatives beneficiaria a arquitectes i promotors per iniciar projectes més responsables; De deu a quinze anys per transformar, gestionar un sol i construir habitatge; Amb els actual nivells de producció d’habitatge, en 2039 el dèficit arribarà els 2,74 milions d’habitatges, davant els 408.000 unitats de 2023.
Sens dubte, amic lector compartiràs amb mi que davant la necessitat de disposar d’un habitacle per viure hi ha molta, molta feina a fer.
kTribunak
Les darreres conteses electorals en institucions de referència a casa nostra, com el col·lectiu de l’Advocacia de Tarragona o la direcció d’una Confraria de Setmana Santa referencial, amb resultats igualats i, sobre tot, amb guanyadors per pocs suports de diferencia, respecte dels «perdedors», en cada cas, crec que és un reflex més de la precarietat vigent per part de la nostra societat a l’hora de donar respostes acaparadores a les diferents alternatives que es plantegen
És cert que el que esmento pot tenir moltes lectures, des de les de recolzament cap a una diversitat evident, fins les que es fan de trencadissa social, al no obtenir els «guanyadors» uns resultats majoritaris; des d’una visió democràtica, és clar, que, d’entrada, l’existència de diferents opcions es positiu, i ve a reforçar el propi model de llibertat que ens hem donat, una altra cosa és com es reconduirà aquesta situació de divisió pel futur; el fàcil és el «discurs» de que tots han de sumar, els que perden i els que guanyen, però aquest és un punt de difícil concreció. Ja sé que l’alternativa al que dic és la competència a la «búlgara» amb majories acaparadores i inexistència d’alternatives a l’opció majoritària, ara bé, crec que el problema es visualitzarà com negatiu, si els vencedors no som capaços d’oferir formes de fer que garanteixen el discurs d’èxit, però sense arrabassar, el que puguin dir els que no han tingut l’èxit esperat
És evident que, després de qualsevol «campanya electoral», es fa difícil parlar de «consens» o buscar acords, però no estaria de més, fer un esforç en aquesta línia
Tot el que dic, a més, crec que és un reflex de la pròpia societat, on els extremismes cada cop tenen més pes, i que, tot això, ens porta cap a un desacord generalitzat, on es farà més complicat trobar punts d’entesa, per sobre de la discrepància, en els temes d’interès general comuns en cada opció
En tot cas, el que refereixo, és un punt més a valorar per la nostra comunitat, especialment quan arribem a les lectures polítiques, on podem veure una atomització del vot fins a límits insospitats i una proliferació d'actors amb propostes de tot tipus, especialment les que busquen el vot a qualsevol preu
Espero i desitjo que els que han obtingut l’aval per tirar endavant els seus projectes, tinguin tota la sort per fer-ho possible, però també estaria bé buscar sumes, complicades, per trobar camins d’entesa, amb un objectiu comú d’eficiència, a tots els nivells.
És evident que, el que dic, si s’arriba a la darrera conseqüència, és una via pel desacord consolidat, amb una opció cap el «desentendre’s» com primer pas per una desconnexió gradual; segurament tot és legítim i acceptable, una altra qüestió és si ens ho podem permetre.
En tot cas, el que refereixo, és un punt més a valorar per la nostra comunitat, especialment quan arribem a les lectures polítiques, on podem veure una atomització del vot fins a límits insospitats i una proliferació d’actors amb propostes de tot tipus, especialment de les que busquen, per sobre de tot, «el vot» a qualsevol preu, oblidant la tasca a fer en l’interí, entre elecció i elecció, a l’hora de fixar programes possibles i executables o, simplement, apuntar-se a ideològiques fora de la realitat global. Finalment, no oblidem, tampoc, en aquest modest anàlisi, els frens que tota tasca pública comporta a l’hora de limitar «els poders» que, no podem oblidar, de cap manera, si realment volem, també, garantir-nos una «capacitat de triar» a la que no hauríem de renunciar, sota cap concepte, com assegurança d’un futur possible i democràtic.
Lluís Badia Advocat
Tarragona
Antonio Ceballos Martos.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Julian David Prieto Hurtado.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Reus
Zoilo Gómez Moreno.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Gregoria Alquézar Lázaro.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
L’Ajuntament de Cambrils lliura els certificats de Primera Acollida
Inclusió L’Ajunta ment de Cambrils va lliu rar la darrera setmana els certificats dels cursos de Primera Acollida a una vin tena de persones que l’han realitzat durant el darrer trimestre de l’any. Enguany, com a novetat, el Servei d’Acollida ha començat a oferir cursos inicials de ca talà Redacció/Cedida
Antònia Font omple de màgia la Pobla de Mafumet amb un concert multitudinari
Cultura La banda mallorquina Antònia Font va omplir el Casal Cultural de la Pobla de Mafumet el passat 23 de desembre. Al concert hi van assistir més de quatre centes persones. La darrera vegada que el grup va actuar a la Pobla va ser l’any 2012, amb mo tiu de la Festa Major de Sant Joan. Redacció/Cedida
¡Hermano, muchas felicidades! Espero que lo pasaras bien en tu día, sigue siendo como eres y cantando como tú sabes, con esa buena vibra que transmites.
Avui felicita als que es diuen:
21/03 al 19/04 ÀRIES
Si et queden coses per resoldre avui és el dia. Llança’t amb força a l’obtenció dels teus drets veuràs el fàcil que serà aconseguir-los.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Mantén les distàncies amb la gent, no li facis el joc als altres concentra’t en els teus objectius o dispersaràs energies inútilment.
SAGITARI
22/11 al 21/12
El teu món emocional es trobarà bastant descontrolat i la teva gran sensibilitat sofrirà alguns cops baixos. No subestimis al contrari.
10:00 Activa’t
20/04 al 20/05
Intenta refrenar-te en les teves accions. Cuida les teves paraules ja que avui és fàcil que metes la pota. En la família trobaràs el refugi buscat.
23/08 al 22/09 VERGE
Les persones que t’acompanyin t’ajudaran en tots els teus plans. Hauràs de mostrar-te enèrgic perquè compleixin els teus desitjos.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Assumptes d’índole familiar centralitzaran la teva atenció alteraran els teus plans. Actua amb sigil no et deixis convèncer a la primera.
10:30 Notícies en xarxa
11:30 Documental: Ona local.
La ràdio propera
12:30 Caminant per catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 De tramuntana a mestral. Capítol 1
14:00 Notícies
14:30 El resum de l’any
15:30 Destí 2030 (r)
16:00 Notícies
16:30 Moving
17:00 Notícies
17:30 Parcs de llegenda
18:00 Fira tàrrega. Rien d’inclus
19:00 Converses connecticat
19:30 Els Pastorets del dret i del revés
20:00 Notícies
20:30 Aventurístic
21:00 Notícies
21:30 El resum de l’any
22:30 Destí 2030 (r)
23:00 Notícies
23:30 El resum de l’any
BESSONS
21/05 al 20/06
L’amor et somriurà. Les situacions més difícils seran salvades sense problemes t’aportaran beneficis. L’atzar estarà del teu costat però no et passis.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Bon moment per a trobar sortida ràpida als problemes dubtes que pesen. No temis als enemics ni als obstacles encara que siguin grans.
20/01 al 18/02 AQUARI
El dia serà molt actiu però hauràs de prendre-ho amb molta paciència per a no caure en el mal humor. Els teus esforços no seran recompensats.
CRANC
21/06 al 22/07
Mostra’t el més natural possible deixa’t portar per la improvisació, veuràs que això t’ajudarà molt per a aconseguir els objectius.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Molt bona jornada per a trobar un equilibri físic emocional tan necessitat per tu. No t’oblidis de les teves responsabilitats, però relaxa’t.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Estaràs molt sensible a les accions dels altres. Et sentiràs comprès només pels pròxims, això t’empenyerà cap a la solitud. Tindràs una nit boja.
Mots encreuats
10:00 Destí 2030
10:30 Com la nit el dia. Cabaret
11:30 Destí 2030
12:00 SPiTV
12:30 Destí 2030
13:00 Com la nit el dia. Cabaret
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit el dia. Cabaret
15:30 Destí 2030
16:00 Notícies 12
16:30 Com la nit el dia. Cabaret
17:30 Destí 2030
18:00 Fira Tàrrega. Rien d’Inclus
19:00 Converses Connecticat
19:30 Els Pastorets del dret del revés
20:00 Notícies 12
20:30 Les 12 notícies de l’any
21:30 Aventurístic
22:00 Notícies 12
22:30 Les 12 notícies de l’any
23:30 Aventurístic
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Persona física que, per causa de la seva mort, provoca la successió legal o testamentària dels seus béns. Cops delicats. 2. Contracció. Prenies una opció. Vocal de l’estiu. 3. Molt religiosa. París a trossos. Comença l’adéu. 4. Tija de ferro. Posava vermell el ferro. 5. Marca registrada. Referida a l’oceà. Nen. 6. Racials. Persona que en serveix d’altres. 7. Dos més un. Os del coxis. Final de mes. 8. Actua inconscientment. Delegat del papa. 9. Primera i segona. Entonació realçada. El mig de la pana. 10. Sensacions de fàstic. Talli els cabells al zero. 11. Pals sense principi. Posaria dificultats. 12. Cullera gran. Posar oli a les juntes. VERTICALS: 1. Sala nocturna de festes. Rectal. 2. No podrien volar sense. Estem obligats a tenir-lo. 3. Una de feble. Unes que no porten accent. Utilitzo. 4. Desnivell a terra. Divisions de pensament religiós. Sofre. 5. Surto de sobte. Envies ones. 6. Nota sense vocals. Lloc de descans. És devoradora. 7. Determinen el pes. Cansada. 8. Semblants al vi. Mig vult. 9. Prova escrita. Cridaran com lleons. 10. Part dura del cos. Dóna bon ambient. N’hi ha set de diferents. 11. Vitamina. Mare del pare. Paret alta. 12. Fan dormir. Fer el niu.
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Salazar Mena, Manuel Av. Catalunya, 17 Telèfon 977 223 020 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Feliu llovera, Ernest Ample, 38 Telèfon 977 314 062.
SALOU:
Calatayud, M. Dolors Via Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de Voltes, 4 Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
Vidal Cañas, Núria Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712.
VALLS:
Miquel Alonso, Angeles Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606.
EL VENDRELL:
Mestres, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà serè en general, si bé hi haurà estrats baixos a l’oest de la depressió Central, sobretot a Ponent, més trencats durant la tarda i al final del dia. A punts del litoral nord es formaran núvols baixos de matinada i sobretot durant la segona meitat de la jornada, mentre que també n’apareixeran a partir del vespre a l’extrem sud del sector.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més alta, mentre que la màxima quedarà similar o lleugerament més baixa. Ambient molt fred a Ponent tot el dia.
MASAJES. Explo-
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
Exposicions El Museu de Valls acull dues interessants exposicions temporals, una dedicada a la il·lustració local i una altra sobre els pintors figuratius dels anys 50 vinculats a la Sala Parés
El passat 13 de desembre s’inaugurava al Museu de Valls l’exposició Galeria de Vallencs Il·lustradors, una mostra que recull l’obra de tretze artistes nascuts o vincu lats a Valls o l’Alt Camp que s’han mogut en el camp de la il·lustració. Els seus impulsors expliquen que no es tracta d’una mostra exhaus tiva, sinó d’una selecció entre els creadors que, especialment en els últims anys, s’han dedicat a fer il· lustració.
D’aquesta manera, la mostra es devé una síntesi força interessant de la il·lustració local contempo rània, a la vegada que reivindica el talent nascut o instal·lat a la ciutat. Entre els artistes que mostren la seva obra hi ha autors com Mau rici Ribé, Manel Concernau i Jordi Figuerola, els quals, a més de tre ballar el còmic, han desenvolupat la seva trajectòria cap al disseny, la il·lustració científica i la carica tura, respectivament. També hi és Lluís Albert Arrufat, un dels au tors més prolífics de la zona, que ha publicat periòdicament a la revista Cavall Fort i compta amb un ampli catàleg editorial. Júlia Olivella i Jaume Bernabeu són dos joves artistes que també treballen en el món de la vinyeta; del treball d’Olivella en destaca la versatilitat i el dinamisme del dibuix, mentre que Bernabeu demostra un hu mor mordaç que ha arribat fins a les pàgines de la revista El Jueves. David Rovira, per la seva banda, destaca en l’àmbit de la il·lustració editorial, mentre que artistes com Alba Pocurull, Meritxell Garriga
o Marc Volpini combinen la il· lustració i el disseny. Completen el planter d’il·lustradors exposats Marina Barberà, Laura Gallofre i Berta Artigal, autores que treba llen la il·lustració des del vessant més artístic. La mostra, comissa riada pel crític d’art Quim Torres, es podrà veure fins al mes de març al Museu.
Aquests dies, a més, el Museu de Valls acull també una altra exposició temporal. Es tracta de Pintura sin ‘ismos’ que evoca als pintors figuratius de meitats dels anys cinquanta del segle XX a Ca talunya, especial ment dels artistes de la coneguda Sala Parés –que, als anys cinquan ta, era la galeria
Il·lustradors vallencs o de l’Alt Camp participants en l’exposició. Museu de Valls
d’art més reconeguda a Catalu nya, on exposaven els artistes més apreciats del moment. La mostra, que es podrà veure fins a finals de gener de 2025, recull una quaran tena d’obres de pintors com Josep
de Togores, Josep Mompou, Joan Serra, Pere Pruna, Rafael Duran camps, Josep Amat, Mallol Suazo, Ramon de Campmany, Domènec Carles, Manuel Humbert o Alfred Sisquella.
Si vols avençar en civilització, ensenya els teus fills a fer alguna cosa desinteressada. No recordo qui ho va dir. Un dels secrets de Catalunya ha estat sempre la densa xarxa de persones i d’entitats que, sense cap ànim de lucre, han treballat pel país. En llibertat o sota tiranies, en la bonança i en la misèria, malgrat les derrotes i injustícies patides, exèrcits de catalans han dedicat hores i hores a formar nens i joves en oficis, esports, arts, lletres... alhora que a ajudar la gent gran i els més vulnerables. La força diferenciadora d’aquesta nació ha estat una societat civil, a pesar de tot, sempre esperançada i decidida a progressar. Exemples claríssims de tal idiosincràsia en són la sardana, una de les poques danses populars on els participants sempre es mantenen enllaçats, i els castells, una proesa impossible sense la unió de manta persones amb una pinya a la base - no existeix un símil millor-, reflex de la nostra ànima com a poble. Sense xarxes de protecció de la comunitat, els països cauen al buit i acaben al segon i tercer món. Dissabte vaig assistir a la primera representació d’enguany d’Els Pastorets a l’Orfeó Reusenc, un clàssic nadalenc nostrat, un altre exemple paradigmàtic de xarxa viva. Canalla, jovent i adults, professionals i no professionals del teatre i la música, treballant plegats de manera altruista per mantenir una gran tradició. El resultat és magnífic i corprenedor perquè, enllà d’una anyenca i divertida representació, el que reps a la butaca és una carta d’amor i compromís, de generositat, dedicació i fe en la humanitat sense esperar res a canvi tret d’una rialla amb substància, que són l’esperit mateix del Nadal i el nostre. Per a 2025, demano la supervivència d’aquesta malla col·lectiva atès que això va de pinya o barbàrie.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
