Tarragona 4
La ciutat ha acollit 91 rodatges de projectes audiovisuals durant el 2024
Esports 11
Juan González i Sira Bó guanyen la cursa de Sant Silvestre a Tarragona i Kilian García i Nur Ortega ho fan a Reus
Tarragona
L’Arquebisbat, disposat a convertir el camp del Roqueral en un pàrquing
Demana a l’Ajuntament que canviï la catalogació urbanística dels terrenys per a iniciar les converses per a fer possible l’aparcament 2
Reus 7
L’Hugo, el primer nadó de la província
Va néixer a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus a les 2.21 hores de la matinada
La sinistralitat a les carreteres baixa lleugerament i el 2024 es tanca amb 34 víctimes mortals Camp de Tarragona 8
Reus
Les obres del carrer Ample, ajornades a causa d’una «incidència administrativa»
Les obres havien de començar el 13 de gener i negocis de la zona demanen que «no es repeteixin els errors del passat» 6
Camp de Tarragona 10
‘La Marina sta morena’, dels Figa Flawas, videoclip més vist en català a YouTube
Baix Penedès
El nou sistema de recollida de residus arrenca amb el porta a porta com a novetat
9
Tarragona
L’EMT assoleix rècord històric: durant el 2024 es van registrar 11,7 milions de viatges, un 7,3% més que l’any 2023
Tarragona 3
Tres detinguts per un robatori en una reconeguda marca de restaurants
5
Opinió 13 Ricardo Mor. Superant Carmina Burana al Teatre Fortuny: «Parlem de l’amor, parlem del gaudi del ball, parlem del cant a la vida?»
Hospital Universitari Sant Joan de Reus
Imatge del carrer Ample de Reus, on es faran obres de pacificació. Cedida
Planellas: «Si fos per nosaltres, el pàrquing al Roqueral ja s’hauria fet»
Mobilitat l L’arquebisbe de Tarragona veu amb bons ulls el projecte i espera converses amb l’Ajuntament
Oriol Castro
«Si fos per nosaltres, l’aparcament al Roqueral ja s’hauria fet». Així de clar i contundent es mostra l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, en declaracions al Diari Més. Recentment, el govern municipal de l’Ajuntament ha mostrat el compromís de recuperar i tirar endavant el projecte de fer aparcament en superfície al camp de futbol, que és propietat de l’Arquebisbat.
La zona esportiva està al costat del col·legi Sant Pau. L’associació de pares i mares de l’escola va demanar a l’Arquebisbat mantenir l’espai perquè els alumnes hi poguessin fer activitats esportives. «Sempre ens ho han reclamat. Però també creiem que tenen alternatives al seu abast», indica l’arquebisbe. Planellas recorda que aquesta transformació de l’espai ja va ser un tema sobre la taula de l’anterior arquebisbe. «Ja hi havia un projecte per tirar-ho endavant, que potser era massa agosarat. Però ara crec que es pot fer i que és important», expressa l’arquebisbe.
En aquest sentit, la visió de l’Arquebisbat és global, sobretot pel que podria suposar per la Part Alta. «Si volem tenir visitants als nostres museus,
Els terrenys del Roqueral, propietat de l’Arquebisbat, estan catalogats com a zona esportiva.
«El primer que s’ha de fer és canviar la catalogació
urbanística»
als actes del Seminari, entre d’altres, en algun lloc hauran d’aparcar», diu Planellas. Segons l’arquebisbe, el gran
escull que té el projecte és la catalogació i els tràmits urbanístics. «La zona encara està catalogada com a espai esportiu. Per tant, el primer que ha de fer l’Ajuntament és canviar aquesta catalogació urbanística», explica Planellas. L’arquebisbe espera abordar el projecte amb l’Ajuntament i poder tirar-ho endavant.
Es calcula que uns 200 vehicles es podrien encabir a l’espai.
Problemes tècnics
Una zona que també té uns problemes geològics i tècnics a resoldre. «Està en un lloc proper a la muralla i això també s’ha de tractar de forma respectuosa i amb cura»,
Roben el nen Jesús del pessebre de Campclar
apunta Planellas. Per a l’Ajuntament, aquest aparcament en superfície fora dels murs seria la baula que falta per a restringir el trànsit rodat a la Part Alta. L’equip de govern esgrimeix que és una reclamació de l’Unesco, ja que el nucli històric de la ciutat és d’un gran valor patrimonial.
Successos l El pessebre que l’Ajuntament de Tarragona ha muntat aquest Nadal al barri de Campclar no té nen Jesús, ja que la figura va ser robada al poc temps d’instal·lar-ho, asseguren els veïns. El pessebre, situat a la plaça Major, al costat de la Rambla de Ponent de Campclar, sí compta amb la resta de personatges habituals en aquest tipus de representacions, com Josep, Maria, el bou, l’ase o els Reis Mags, però no hi ha ni rastre del nen Jesús, que sí estava quan el pessebre va ser visitat per l’alcalde, Rubén Viñuales, i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el passat 19 de desembre. «L’endemà de posar-ho ja faltava el nen Jesús», lamenta Maria dels Àngels, veïna del barri. «És una llàstima que no s’hagi respectat aquesta tradició i algú s’hagi portat la figura, però la veritat és que no m’ha sorprès», assenyala Antonio, un altre veí, que, això sí, agraeix que el consistori apostés per muntar aquest pessebre allí. El de Campclar és un dels dos pessebres municipals de Tarragona; l’altre està en la Rambla Vella. Viñuales va destacar durant la seva visita la importància de situar aquest pessebre en Campclar i va expressar que era una mostra de respecte cap als veïns del barri. Planellas també va ho va trobar encertat. EFE
La
Corsini s’omple per entrar al 2025
Festes l La plaça Corsini de Tarragona es va omplir de gom a gom per a celebrar l’entrada i la revetlla d’any nou. Els presentadors de la festa van ser Sílvia Petit i Roberto Vara i Band the Cool i Jose JL van posar la música. Redacció/Ajuntament
Gerard Martí
L’oferta d’aparcament als residents de la Part Alta s’ampliarà
amb 130 places
Mobilitat l Es traslladaran d’alguns carrers del sector Nord cap al sector 1
Redacció
Amb motiu de la reordenació d’alguns sectors de les zones regulades per adaptar-se a la implementació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que entrarà en funcionament l’1 de gener de 2026, l’Ajuntament i l’EMT estan treballant per donar resposta a les demandes dels residents de la Part Alta i poder impulsar mesures per millorar l’oferta d’aparcament als residents d’aquesta zona de la ciutat. D’aquesta manera, s’està treballant per traslladar 130 places d’alguns carrers de l’actual Sector Nord cap al Sector 1 (sector que correspon als residents de la Part Alta). En concret l’avinguda Reina Maria Cristina des de l’avinguda de Catalunya fins a la plaça de Mossèn Prefecte Cabré i la zona taronja del passeig Torroja, des de la plaça de Mossèn Prefecte Cabré fins al Baluard de Sant Pere inclòs. La consellera de Mobilitat i presidenta de l’EMT, Sonia Orts, detalla que, «després d’un procés d’escolta activa amb els veïns de la Part Alta i de recollir les seves demandes, tot i que hem de treballar en l’horitzó de la implantació
de la ZBE i donar resposta als compromisos de la Unió Europea, s’han detectat possibilitats de millora arran de les converses mantingudes amb els veïns i veïnes de la Part Alta». «El nostre objectiu és fer compatible la mobilitat sostenible i els objectius de reducció d’emissions amb la vida quotidiana dels tarragonins i tarragonines», afegeix la consellera.
Els residents de la Part Alta van denunciar el repintat de les zones verdes en blaves, fet que l’EMT nega, però que els veïns, afirmaven, els deixava sense suficients places per aparcar, «expulsant-los» del barri. D’aquesta manera, els veïns reclamen recuperar la política anterior, que els permetia aparcar de forma gratuïta al sector de Llevant i a tot l’Eixample Nord. Per aquest motiu, un grup de veïns va posar en marxa una recollida de signatures en contra del canvi en la política d’aparcament del barri.
L’1 de febrer entrarà en vigor la reordenació de les zones regulades
L’EMT assoleix un nou rècord
amb 11,7 milions de viatgers
Mobilitat l La xifra representa un increment del 7,3% respecte de l’any passat
Redacció
Aquest 2024 l’EMT ha tornat a assolir un rècord històric de viatgers anuals en els autobusos municipals, amb 11.700.000 passatgers. Aquesta xifra representa un increment del 7,3% respecte als usuaris de l’any 2023, que, fins al moment, se situava com l’any rècord de l’EMT amb 10.900.000 viatgers anuals.
Tal com va avançar el Diari Més, pel 2025 es manté la gratuïtat per a nens i nenes d’entre 0 i 3 anys i es manté el preu de renovació per a jubilats i pensionistes. També hi haurà continuïtat dels abonaments T-50/45, T-Tarraco i T-Jove, destinats als usuaris habituals del servei de bus urbà.
S’oferirà la bonificació del 25% en els títols T-20/90E, T50/45E, T-TarracoE i T-JoveE per a persones empadronades a Tarragona. I es manté la utilització dels títols ATM bonificats T-16, per a nens i nenes d’entre 4 i 16 anys. Les persones en situació d’atur tindran bonificades la T-MES i la targeta Condició Social EMT. Finalment, es manté
ESTABLIMENT RECOMANAT
L’EMT es troba en un procés de renovació de la flota d’autobusos
la utilització dels títols ATM T-MES FM/FN i T-FM/FN 70/90, adreçats a membres de Famílies Monoparentals i
L’establiment disposa d'una gran exposició al centre de la ciutat i un extens catàleg
Fa un any i mig va obrir portes a la ciutat de Tarragona Trama Home & Design, un establiment especialitzat en la venda de mobles que també ofereix servei de tapisseria i decoració. La botiga, situada al carrer de Cristòfol Colom número 4, té un extens catàleg de mobles de tots els estils, a més de disposar d’un espai expositiu de dues plantes, amb una planta bai-
xa de 500 m2 on el client pot veure i provar els mobles, així com l'extensa gamma d'objectes decoratius que complementa l'oferta de Trama. Una oferta, a més, que inclou les últimes tendències del mercat. El segell, que té altres botigues al Vendrell, Martorell, Alcarràs i Reus, ofereix també el servei de transport i muntatge. Tot plegat, amb garantia de professionalitat, qualitat i rapidesa.
El client hi podrà trobar des del
moble bàsic fins al més sofisticat, i tot amb la facilitat de poder-lo adaptar a l'espai que sigui necessari. Entre els productes destacats de l'establiment hi ha els sofàs i els sillons de relax. També disposen d'un amplíssim repertori de matalassos de tots els preus i tipologies (viscoelàstica, molla ensacada o làtex entre altres).
En tots els casos, el client rep una atenció professional i especialitzada. Pel que fa als preus, Trama Home & Design es caracteritza
Famílies Nombroses. La presidenta de l’EMT, Sonia Orts, va destacar que «per al 2025 congelem les tarifes del bitllet senzill, dels abonaments, els preus dels aparcaments municipals i de la zona regulada. I també assumim el cost del 20% de bonificació perquè la ciutadania es beneficiï del 50% de descompte en tots els
abonaments dels autobusos municipals a Tarragona».
De qualitat i accessible «Treballem per oferir un transport públic de qualitat i accessible a tothom, a més, a aquestes ajudes se sumen a altres millores com la renovació de la flota dels autobusos», va afegir Orts.
Una de les especialitats del comerç són els sofàs. CEDIDA
per la seva extraordinària relació qualitat-preu. A més, s'ofereix finançament de fins a 24 mesos (inclou despeses d'obertura).
L'horari de Trama Home & Design és de dilluns a divendres de 9.30 a 13.30 h, i de 17 a 20 h. Els caps de setmana és obert només els matins de dissabte. També s'hi pot contactar per telèfon a través dels números 977 079 740 i 657 164 425 o a través d'Instagram (@tramatgn).
Redacció
Aquest any s’han congelat les tarifes del transport públic a Tarragona. Cedida
La ciutat de Tarragona es converteix en l’escenari de 91 produccions audiovisuals el 2024
Cultura Durant els darrers anys s’ha posicionat entre els municipis catalans que registra més projectes
Durant el 2024, Tarragona ha estat, un any més, la localització triada per esdevenir l’escenari de diversos projectes audiovisuals, que han transformat els carrers de la ciutat en un gran plató. Des d’exercicis acadèmics fins a grans produccions, la capital tarragonina ha acollit un total de 91 rodatges i sessions fotogràfiques. Així ho indiquen les dades recollides per la Tarragona Film Office. Segons expliquen des del servei municipal, durant els darrers anys, Tarragona s’ha posicionat entre els municipis catalans que més produccions audiovisuals han acollit, situant-se així entre els primers llocs en el rànquing de la Catalunya Film Comission.
De fet, afirmen, es tracta d’una de les localitats que
més projectes registra fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, un fet que valoren molt positivament. «És una satisfacció veure com la ciutat continua reafirmant la seva posició com una localització audiovisual de referència. Fet que no només crea un impacte directe en la projecció exterior de la imatge de la marca Tarragona, sinó que també reflecteix el compromís de la ciutat amb l’art, la cultura i la indústria audiovisual nacional i internacional», afirma la consellera de Turisme de l’Ajuntament, Montse Adan.
Els programes, al capdavant
Ara bé, què s’ha creat exactament a Tarragona durant el 2024? La major part de les produccions han estat filmacions, amb un total de 74 projectes, mentre que les sessions fotogràfiques han arri-
bat a les 17. La tipologia més repetida ha estat el programa de televisió, amb 16 rodatges. Seguida dels exercicis acadèmics, amb 10. Els continguts per internet comercials i no comercials ocupen la tercera posició, amb 8 projectes de cada tipus. També es van en-
registrar 7 videoclips musicals i 7 reportatges, a més de diversos documentals, espots publicitaris, sèries i llargmetratges entre d’altres.
Noms reconeguts Cinc dels projectes filmats a la ciutat el 2024 són consi-
L’Amfiteatre ha estat la localització més utilitzada, amb 19 rodatges
Michelle Yeoh, es va filmar al Moll de Reus del Port de Tarragona i s’estrenarà a Prime Video durant aquest 2025. Aquests no van ser els únics noms reconeguts que van portar la creació dels seus projectes a la ciutat. De fet, el primer rodatge de l’any va ser per un episodi del programa de «true crime» català per excel·lència, Crims. Aquest, tot i que va ser enregistrat a Tarragona, relatarà un cas que va tenir lloc als Pallaresos. El primer episodi de la cinquena temporada s’estrenarà a TV3 el dilluns 27 de gener. Un altre popular programa emès a TV3 que es va gravar a Tarragona durant el 2024 va ser Joc de Cartes, que durant la seva visita a la ciutat va coronar el restaurant El Trull com a guanyador de l’episodi. A més, per primera vegada el canal català va retransmetre en directe l’emblemàtica Baixada de l’Àliga de Santa Tecla en el seu programa Únics. Aquesta no és l’única producció on Tarragona, més enllà d’un escenari, va esdevenir la protagonista. National Geographic, Wonderlust Travel Magazine, i Viajeros Cuatro són alguns dels projectes que van dedicar un programa a mostrar l’atractiu turístic de la ciutat.
‘Machos Alfa’ és un dels 5 projectes considerats «grans produccions»
La tipologia dominant ha estat el programa de televisió, amb 16
derats «grans produccions». Entre aquestes destaquen títols com el de la sèrie còmica de Netflix Machos Alfa, que va traslladar el rodatge de la seva tercera temporada al Tamarit Beach Resort durant un parell de dies, o l’esperada Blade Runner 2099, una sèrie de ciència-ficció, ambientada 50 anys després de l’emblemàtica pel·lícula homònima Aquesta, protagonitzada per
Els espais més populars Entre les localitzacions més sol·licitades es troben l’Amfiteatre, que ha estat utilitzat en 19 produccions, la Part Alta, que ha estat l’escenari de 16 projectes, i el Circ Romà, que ha acollit 11 rodatges. Altres espais populars han estat la Tabacalera, el Port, la Casa Canals i diferents platges de la ciutat. La major part dels projectes han estat produccions espanyoles, algunes d’elles tarragonines, com és el cas del documental El vincle, de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Aquest, enregistrat a la Tarraco Arena Plaça, explora la relació de l’agrupació castellera amb el 5d9f. No obstant això, 12 de les produccions totals són d’origen estranger. Entre aquestes predominen les angleses, amb 4; i les franceses amb 3. També n’hi ha 2 alemanyes, una estatunidenca, una de la República Txeca i una de Xile.
Marta Omella Blanco
La major part de les produccions han estat filmacions, amb un total de 74 projectes, mentre que les sessions fotogràfiques han arribat a les 17. Tarragona Film Office / Txell Roig
Imatge del rodatge de ‘Machos Alfa’ a Tarragona. Tarragona Film Office
Detenen tres persones implicades en el robatori d’un dels restaurants The Cube
Successos Els detinguts estan acusats d’un delicte de robatori amb força
Shaila Cid
Els Mossos d’Esquadra han detingut tres persones com a presumptes autores del robatori que va patir el restaurant
The Cube de la plaça de la Font la nit del 26 de desembre. Els arrestats, que tenen entre 18 i 21 anys, acumulen una desena d’antecedents policials. La cadena de restaurants veneçolans ha estat víctima de tres robatoris en els seus tres establiments en un mes.
Segons explica la policia autonòmica, les patrulles van ser requerides la matinada del 26 de desembre per la central d’alarmes de local i es van desplaçar fins al lloc dels fets, Allí van veure com la persiana metàl·lica havia estat extreta de la guia i la porta de vidre del local estava trencada. A més a més, la càmera de videovigilància que hi havia a l’interior del restaurant i que enfocava l’entrada també havia estat malmesa. Finalment, van comprovar que a l’interior no hi havia ningú. Després de parlar amb el propietari
del negoci, aquest va detallar que li faltaven dos recipients amb diners en efectiu.
Els efectius dels Mossos van iniciar una recerca per la zona i van trobar tres individus, els quals van ser escorcollats. Durant l’escorcoll els van localitzar els dos recipients robats al restaurant de la plaça de la Font. Per aquest motiu van quedar detinguts per un presumpte delicte de robatori amb força. El dia 27 van passar a disposició judicial.
Els Mossos mantenen una investigació per esclarir els altres dos robatoris i esbrinar si els detinguts també podrien estar relacionats amb aquests fets.El primer robatori es va produir nit del 8 al 9 de desembre al restaurant de la plaça dels Castellers, on els lladres haurien sostret la caixa registradora. Mentre que el
Els arrestats tenen entre 18 i 21 anys i una desena d’antecedents
Un
bany de Sant Silvestre multitudinari
Tradició l Centenars de persones van acomiadar el 2024 banyant-se a la platja del Miracle l’últim dia de l’any. A la una del migdia, es van aplegar a tocar del Port Esportiu per remullar-se vestits amb banyadors i barrets de Pare Noel. Enguany es tractava de la 39a edició del bany de Sant Silvestre, tota una tradició tarragonina. Redacció/ACN
tercer va tenir lloc al restaurant The Cube Fusion, situat al carrer Major, al voltant de les 6 de la matinada del dia 28.
En aquest, els Mossos van trobar el vidre de la porta d’entrada parcialment trencada i pedres.
El The Cube del carrer Major també va patir un robatori el dia 28. Cedida
L’inici de les obres del carrer Ample s’ajorna per «incidència administrativa»
Urbanisme l Els negocis de la zona demanen a l’equip de govern que no es repeteixin «els errors del passat»
Miquel Llaberia
L’inici de les obres del carrer
Ample es posposa per principis del mes de febrer. Segons ha pogut saber Diari Més, a causa d’una «incidència administrativa» les obres no començaran el 13 de gener com estava previst. L’objectiu d’aquestes és que el vianant guanyi espai, passant d’un 57% d’espai ocupat pel cotxe a un 33% al carrer i reordenar la plaça del Condesito. Aquestes obres generen incerteses entre alguns veïns de la zona, motiu pel qual fa unes setmanes la regidora d’Urbanisme de Reus, Marina Berasategui, i la regidora de Projecció de Ciutat de Reus, Noemí Llauradó, van tenir una reunió amb els veïns del nord de la ciutat per explicar el projecte. Segons va explicar la regidora d’Urbanisme durant la troba-
da, les obres, que tenen una duració prevista de 14 mesos, es desenvoluparan per trams. Enmig d’aquest context, hi ha comerciants que viuen amb preocupació l’arribada de les obres, com és el cas de la propietària de Quatre Punts Estudi, Rocío Figuerola, una botiga de decoracions i mobiliari per la llar localitzada al carrer de Sant Joaquim, que conflueix amb el carrer Ample. «Jo vaig anar a la reunió informativa que van fer fa unes setmanes. Jo tinc els meus dubtes sobre fer el carrer més per a vianants, però si la gent pot aparcar i venir caminant a les botigues, no hi ha problemes amb els proveïdors i es posa fàcil pels veïns doncs és el futur de la ciutat», considera Figuerola. «El que sí que vaig veure i m’amoïna és que hi havia un descontrol del plantejament. Sembla que
Urbanisme té claríssim com ha de ser, administrativament podien començar, però de Mobilitat no hi havia res solucionat», critica la propietària de Quatre Punts Estudi. Segons explica, en la reunió va preguntar a les regidores com accedirien, per exemple, els camions que transporten un sofà al seu negoci durant les obres. Davant de la qüestió, va rebre la resposta de què els tècnics ho estan estudiant.
«Que em diguis que els tècnics ho estan estudiant quan d’aquí a un mes comencen les obres, no té sentit. Això ha d’estar més que estudiat», argumenta la venedora.
«Aleshores, fa una setmana em van venir les regidores Berasategui i Llauradó aquí a la botiga i em van dir que havien reflexionat i que les obres no començaven a la data prevista perquè s’havien adonat
L’apunt
El Centre Cívic Gregal, punt d’atenció
Davant d’aquesta situació d’incertesa per part dels veïns i negocis de la zona, la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui, visitarà de forma recurrent el Centre Cívic Gregal, ubicat al carrer d’Antoni Gaudí, per resoldre els dubtes que sorgeixin mentre s’efectuïn les obres de remodelació del carrer Ample.
que no estava ben plantejat», afirma. Un fet que, malgrat no deixar-la del tot tranquil·la, agraeix: «Em va semblar bé,
La previsió actual és que les obres comencin a principis del mes de febrer
Un tema a resoldre serà la mobilitat dels vehicles durant les obres
perquè un altre hauria tirat endavant i ja ens trobaríem el problema després, però crec que això és un desastre».
Per un altre costat, el propietari del Forn Sistaré, Xavier Pàmies, es mostra optimista tot i els dubtes: «Unes obres en un carrer sempre genera incerteses, però, per una altra banda, vull una ciutat moderna i del segle XXI, que sigui més amable amb els vianants
i s’assembli més a Amsterdam o Copenhaguen». «A mi m’agradaria que el carrer Ample torni a ser aquella via per anar fins a l’estació. Quan jo era jove hi havia un gran moviment que ja fa temps s’ha perdut», recorda. El dubte més important per Pàmies actualment és resoldre com serà l’entrada de vehicles pels negocis, però confia que l’Ajuntament hi posi solució: «Si volem una ciutat comercial, està clar que han d’arribar els subministraments». Així i tot, el propietari del forn centenari adverteix que el que no vol és que es repeteixin «els errors del passat». «Si l’endarreriment serveix perquè després les obres estiguin ben fetes i sense interrupcions com en la fase anterior, benvingut sigui. És igual si comença un mes més tard», valora Pàmies.
Fotografia de l’estat actual del carrer Ample de Reus, espai on s’espera que a partir del febrer comencin les obres que prioritzaran els vianants per sobre dels cotxes. Gerard Martí
El primer nadó del Camp de Tarragona del 2025 neix a Reus i es diu Hugo
Societat l L’Hugo és fill de la Cristina, resident de Mont-roig del Camp, i va néixer gairebé a dos quarts de tres de la matinada
Redacció/ACN
Un cop més l’expectativa de conèixer qui serà el primer nadó al Camp de Tarragona s’ha resolt amb el naixement d’un nen a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR). A les 2.21 hores de la matinada ha nascut l’Hugo, el primer nadó del 2025 a Reus i al Camp de Tarragona i tant la mare com el nen es troben en bones condicions tal com informen des de l’hospital reusenc. Uns fets que repeteixen el que ja va passar amb el primer nadó del Camp de Tarragona l’any anterior, el Víctor, també nascut a l’HUSJR.
El nen ha pesat 2,62 quilograms i feia 48 centímetres d’alçada en el moment de néixer. La seva mare, la Cristina, resideix al municipi de Montroig del Camp, al Baix Camp. Per part de la Fira Reus Centre Comercial s’ha obsequiat la família amb un pastís de bolquers que també rebran el segon i tercer infant del 2025. Dos minuts abans que l’Hugo va néixer el primer nadó de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre. A les 2.19 hores, a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta ha nascut l’Anoop amb 3,44 quilograms. Els seus pares són Sukhdevsingh i Kawaliit, d’Amposta.
No obstant això, qui ha estat puntual amb les campanes d’Any Nou ha estat la Nayeli, el primer nadó de Catalunya l’any 2025, amb 2,19 quilograms. Segons informen des del Departament de Salut, ha arribat al món a les 00.00 hores a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. A més, la seva puntualitat ha fet que empatés amb la Lucía, primer nadó de la Comunitat de Madrid, com a primeres nouvingudes a l’estat espanyol l’any 2025. La seva mare es diu Juana i resideix a Sabadell. Menys d’una hora més tard ha estat el torn de la primera nouvinguda a la regió sanitària Metropolitana Sud, la Siena. Aquesta ha nascut a les 0.45 hores amb un pes de 3,07 quilograms a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Els seus pares
El primer nadó a Catalunya del 2025 va ser la Nayeli, a Sabadell
A les 2.19 hores va néixer a Tortosa el primer nadó a Terres de l’Ebre, l’Anoop
són la Sonimer i l’Oscar, que viuen a Cornellà de Llobregat. Poc després, a les 1.08 hores d’aquest dimecres ha nascut el Samuel a l’Hospital del Mar amb 4,335 quilograms i ha estat el primer nadó a Barcelona. Els seus pares, la Luisa i el Gonzalo, viuen a la ciutat comtal.
La següent posició en la llista l’ocupa el primer nadó de la demarcació de Lleida del 2025. El seu nom és Derek i ha nascut a les 1.37 hores a
l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Ha pesat 3,28 quilograms en el moment de néixer i els seus pares, Stephany i Luis, viuen a
la capital del Segrià. Cinc minuts abans del naixement de l’Hugo a Reus, a les 2.16 hores, ha nascut el primer nadó de la Regió Sanitària de Girona,
el Saúl. El naixement ha estat a l’Hospital de Palamós i ha pesat 2,85 quilograms. Els seus pares, Yasmina i Carles, viuen a Palafrugell. Més tard,
a les 2.57 hores ha estat el torn del primer nadó de la Regió Sanitària del Penedès. Ha estat el cas d’una nena que ha nascut amb 2,87 quilograms a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. La família viu al municipi de Santa Margarida i els Monjos. I, finalment, la Catalunya Central s’ha hagut d’esperar fins molt més tard per veure el seu primer nadó. Ha estat l’Erola, filla de la Berta i el Raül que resideixen a Torelló. El naixement ha estat a les 7.32 hores a l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic i la nena ha pesat 4,2 quilograms.
Una manera única amb la qual han viscut l’entrada d’any totes aquestes famílies que, ben segur, no van poder menjar-se els 12 grans de raïm tradicionals de Cap d’Any. No obstant això, amb el regal que la vida els ha donat, segurament enguany no els cal demanar res als Reis d’Orient. Com a molt, bolquers.
Fotografia de la Nayeli, el primer nadó de Catalunya de l’any 2025, amb la seva mare, la Juana. ACN
Fotografia del primer nadó del Camp de Tarragona de l’any 2025, l’Hugo, nascut a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Hospital Universitari Sant Joan de Reus
N-420, a Riudecols, on van morir tres persones en un xoc frontal entre un camió i un turisme. ACN
Es redueix la sinistralitat a les carreteres del Camp de Tarragona el 2024 amb 34 víctimes mortals
Mobilitat Al Baix Camp hi van morir dotze persones, representant el 35% de les víctimes de la demarcació
Redacció / ACN
El 2024 van morir 34 persones en accidents de trànsit a les carreteres interurbanes de la demarcació de Tarragona. La sinistralitat ha baixat lleugerament dels 36 del 2023. El desembre ha estat el mes amb més mortalitat, amb set víctimes. El Baix Camp, amb 12, representa el 35% de les víctimes de tota la demarcació. A més, la meitat (3 de 6) dels ciclistes morts enguany a les carreteres catalanes han perdut la vida en aquesta demarcació.
A Catalunya, l’any passat van morir 136 persones en 121 accidents de trànsit a les carreteres interurbanes de Catalunya. La xifra és un 11%
inferior a les 152 del 2023, quan van ser 136 els sinistres mortals. Si la comparació es fa amb el 2019 (any de referència per al compliment d’objectius), la reducció és del 23%, ja que llavors hi va haver 175 morts en 161 sinistres. En canvi, pel que fa als ferits greus, aquest 2024 n’hi ha hagut 803, un 11,5% més que el 2023. Del total de víctimes mortals de l’any passat, el 45,5% van ser de col·lectius vulnerables: 47 motoristes (set menys que el 2023), 8 vianants (cinc menys), sis ciclistes (dos més) i un usuari de vehicles de mobilitat personal. La carretera amb més sinistralitat ha estat la C-37, amb set víctimes. Pel que fa als col·lectius, la proporció de
motoristes morts respecte del total de víctimes continua sent una tercera part, en concret, un 34,5%, i se situa en valors pròxims als d’ocupants de turismes, amb 53 morts. D’altra banda, per tipologia de vehicle, Trànsit destaca un augment de la sinistralitat en furgonetes. De l’1 de gener al 31 de desembre han mort 13 persones que viatjaven en furgonetes, quan el 2023 va ser una. El 2019 van ser nou morts en aquest tipus de vehicle.
Pel que fa al tipus de sinistre, dels 121 accidents mortals, 44 han estat en accidents amb un sol vehicle implicat i a la resta s’hi han vist implicats més d’un vehicle. D’aquests, 30 han estat en xocs frontals,
però també n’hi ha hagut 16 de laterals i 15 encalçaments, entre d’altres.
Baixa la sinistralitat a l’AP-7 Trànsit ha afirmat en el seu balanç de l’any que la sinistralitat s’ha mostrat «molt dispersa» el 2024. Tot i això, la C-37 és la via amb més víctimes mortals, amb un total de set, de les quals tres en un mateix accident a Castellfollit del Boix al juny. En segon lloc, amb sis morts cadascuna, hi ha l’Eix Transversal (C-25), l’N-II, l’N420 —que també va registrar un sinistre amb tres morts a Riudecols— i l’AP-7. Aquesta darrera via, però, ha tingut una reducció important de víctimes mortals, amb nou
L’apunt
El 2024 van morir a Catalunya 136 persones en 121 accidents de trànsit
Aquesta xifra representa una reducció de l’11% respecte al 2023, quan es van comptabilitzar 152 morts en 136 sinistres mortals. Comparat amb les dades del 2019, any de referència pels objectius de seguretat viària, la disminució és del 23%, ja que aquell any es van registrar 175 morts en 161 accidents.
Les víctimes
De les 136 víctimes mortals des del punt de vista de gènere, 117 eren homes i 19 dones. Entre els ferits greus també hi ha més homes: 803 (76%).
El 86% de les víctimes mortals catalanes van ser homes
L’AP-7 ha reduït en nou el nombre de víctimes mortals respecte del 2023
menys que l’any passat i també nou menys que en el mateix període del 2019 (abans de la gratuïtat).
Per darrere d’aquestes vies, se situen la C-32 amb cinc víctimes mortals, i després l’A-2, la C-12, l’N-340 i la C-31, amb quatre morts cadascuna.
Les franges d’edat que acumulen més morts enguany són la de 55 a 64 anys, amb 29 víctimes, i la de 45 a 54, amb 21 víctimes. La franja d’edat, però, que registra un major augment respecte de l’any anterior és la d’entre 65 i 74 anys, amb 17 morts i una pujada del 89% sobre els nou del 2023. Per franja horària, la meitat dels morts es van accidentar a la tarda, que acumula 68 víctimes. El matí n’acumula 46. D’altra banda, els caps de setmana i festius continuen registrant la meitat dels morts. Enguany, en total, n’han sigut 70.
Reducció a totes les demarcacions excepte a Lleida El balanç mostra que es manté la reducció de la sinistralitat a la majoria de les demarcacions respecte al 2023, amb l’excepció de la de Lleida. En primer lloc, hi ha Barcelona, que amb 55 morts continua sent la demarcació amb més víctimes, tot i que n’ha registrat nou menys que el 2023 (-14%). En segon lloc, Tarragona, amb 34 morts, baixant dels 36 del 2023. A la demarcació de Girona s’han registrat 21 víctimes mortals en accidents de trànsit el 2024 i a Lleida un total de 26, sumant-ne dues més que les registrades l’any 2023.
Imatge de l’accident del passat dilluns 23 de desembre a la carretera
Aspecte que oferia l’àrea d’emergència de l’Arboç al desembre, abans de la neteja de l’espai durant la segona alerta sanitària, provocada per la vaga indefinida dels treballadors de PreZero. Cedida
El Baix Penedès inicia l’any
amb un nou servei de recollida
selectiva i transport de residus
Societat S’implementarà de manera gradual i específica a cada municipi durant el 2025
Redacció / ACN
Comença el nou any, i el Baix Penedès va engegar ahir l’execució del nou contracte comarcal de recollida i transport de residus. Aquest anirà a càrrec de l’empresa Fomentos y Contratas i té una durada prevista de deu anys. Tot i aquest canvi, a partir de l’entrada al 2025, el servei
es prestarà exactament igual i la població no notarà res. On sí que es notaran els canvis d’acord amb el nou contracte és amb l’ús de les deixalleries comarcals. En virtut d’aquest nou contracte, només els ciutadans dels següents municipis tindran dret a fer ús de les deixalleries comarcals, prèvia identificació: El Vendrell, Bellvei, la Bisbal del Penedès,
Albinyana, Santa Oliva, l’Arboç, el Montmell, Bonastre, Masllorenç i Banyeres del Penedès, mentre que ja no en podran fer ús els ciutadans del municipi de Calafell, que com Cunit, Sant Jaume dels Domenys i Llorenç del Penedès, disposen de la seva pròpia deixalleria. Els ciutadans dels municipis que en formen part podran fer ús de dues
deixalleries comarcals, una situada a Bellvei i l’altra a la Bisbal del Penedès.
Recollida selectiva La implementació del servei de recollida selectiva de residus s’anirà fent de manera gradual i específica en cada municipi segons com s’estigui fent actualment i el sistema que s’hagi d’implementar.
Els municipis que fan o faran la recollida mitjançant el sistema de contenidors intelligents són: Albinyana, Bellvei, Masllorenç, el Montmell i algunes zones del Vendrell. Els municipis que fan o faran la recollida amb el sistema del porta a porta són: l’Arboç, Banyeres del Penedès, la Bisbal del Penedès, Bonastre i algunes zones del Vendrell.
Alguns municipis recolliran la brossa amb un sistema de contenidors intel·ligents
Aquest contracte preveu la recollida selectiva de residus als municipis participants de tres maneres diferents: contenidors intel·ligents, recollida porta a porta o un sistema mixt. Un cop s’hagi implementat a tots els municipis el nou sistema de recollida de residus per fraccions es preveu una millora substancial en el percentatge de recollida selectiva i complir amb la normativa europea. El contracte també estableix la recollida a establiments comercials, recollida de residus generats en mercats, recollida de residus generats en esdeveniments i actes festius, recollida de residus abandonats, recollida d’oli, gestió de les deixalleries mòbils, neteja de contenidors, manteniment de contenidors, gestió de les deixalleries fixes, comunicació i educació ambiental.
75 dies amb la brossa al carrer L’Arboç, Sant Jaume dels Domenys i Llorenç del Penedès van patir els darrers mesos de l’any passat la vaga indefinida de recollida d’escombraries dels treballadors de l’empresa PreZero. Un total de 75 dies sense servei de recollida de la brossa. A l’Arboç es va declarar dues vegades l’emergència sanitària per a netejar l’àrea d’emergència designada per a deixar les escombraries durant la vaga indefinida. Tot i això, la plantilla de l’empresa PreZero va ratificar un preacord entre la direcció i els treballadors i el dia de Sant Esteve, els representants dels treballadors van desconvocar la vaga indefinida.
‘La Marina sta morena’ encapçala el rànquing dels videoclips més vistos en català el 2024
ACN
El videoclip de la cançó ‘La Marina sta morena’ del duet vallenc Figa Flawas ha estat el clip en català més vist de l’any 2024 a la plataforma YouTube, amb 3.413.000 visualitzacions. Una xifra que es troba per sota del guanyador de l’any passat, ‘Coti x coti’ de The Tyets, però que supera el clip que va encapçalar la llista l’any anterior, ‘Supermercat’ de Lildami. Mushka, The Tyets, Nil Moliner, Rock per Xics i La Fúmiga són altres noms que es troben entre els primers llocs de la llista elaborada per Enderrock per
novè any consecutiu. Els 1.177 videoclips en català publicats el 2024 han sumat 30.070.500 reproduccions; una xifra que suposa una baixada del 4% respecte al 2023, malgrat produir-se un augment del 9% en la producció.
L’èxit de la cançó ‘La Marina sta morena’ de Figa Flawas s’ha traduït també en visualitzacions a YouTube, esdevenint el clip en català més vist de l’any a la plataforma de tots els publicats durant el 2024 amb 3.413.000 visualitzacions. De fet, les tretze peces que el duet ha elaborat com a suport audiovisual del disc ‘La calçotada’ (Halley
Torredembarra recapta més de 1.300 joguines
Solidaritat Aquest passat dilluns, Ecologistes en Acció va lliurar a Càritas Torredembarra les més de 1.300 joguines recollides en la campanya ‘Cap infant sense joguina’. Demà, divendres 3, de 10 a 12 h, Càritas Torredembarra obrirà les portes a tots els nens i nenes que vulguin recollir alguna d’aquestes joguines solidàries. Redacció/Cedida
Records, 2024), han sumat 5.495.400 visualitzacions, xifra que significa un 18,3% de tot el consum de videoclips en català a YouTube.
Només un altre videoclip ha superat el milió de visualitzacions: ‘SexeSexy’, la cançó interpretada per les germanes Mushka i Bad Gyal, que suma 2.478.100 visites. El tercer lloc l’ocupa ‘Solucions i no problemes’, de Figa Flawas (930.100) i la segueix la col·laboració entre The Tyets i la menorquina Chiara Oliver, ‘Fa dies’ (775.800). També es troba a la part alta de la llista la cançó en català de Nil Moliner, ‘Ara’ (745.700), i la cançó infantil
Els 1.177 videoclips en català publicats el 2024 han sumat 30.070.500 reproduccions
‘Jordi l’esquelet’ (704.700) dels gironins Rock per Xics. En els deu primers llocs també hi ha
clips de La Fúmiga i Oques Grasses.
Els 1.177 videoclips en català publicats el 2024 han sumat 30.070.500 reproduccions. Els 100 videoclips en català més vistos han acumulat un total de 24.646.200 reproduccions, i representen un 82% del total del consum de clips en
català publicats aquest any. Un retrocés respecte a les 25.243.300 visualitzacions del 2023 (-1%), que recollien el 81% de les visites a videoclips catalans. Els clips de Figa Flawas han estat els més reproduïts amb les 5.495.400 visualitzacions dels seus productes audiovisuals del 2024.
Els treballadors de l’Ajuntament de
Cambrils
cobren la nòmina de desembre vuit dies tard
Laboral Els empleats municipals ja han percebut tots els diners que se’ls hi devia del mes passat
Redacció / EFE
Els treballadors municipals de l’Ajuntament de Cambrils van cobrar aquest dilluns, 30 de desembre, la nòmina de l’últim mes de l’any que tenien pendent des del passat dia 22, segons informa la junta de personal del consistori i el comitè d’empresa d’aquest a través d’un comunicat.
D’aquesta manera, la plantilla municipal ja ha percebut tots els diners que se li devia aquest mes: el 24 de desembre va cobrar la paga doble i entre els dies 27 i 28, els increments salarials del 0,5% i el 2% fixats pel Govern central per als funcionaris i treballadors laborals de l’Administració.
L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, va assegurar que l’Ajuntament no va poder pagar als seus empleats el 22 de desembre a causa de «problemes tècnics», no per manca de liquiditat, i es va compro-
Imatge d’arxiu dels treballadors de l’Ajuntament de Cambrils protestant al consistori pel retard de les nòmines. Cedida
Des del consistori asseguren que no es van pagar abans per «problemes tècnics»
metre a abonar tots els diners abans del 31 de desembre, com així ha estat.
La junta de personal i el comitè d’empresa agraeixen en el comunicat l’esforç dels
treballadors de Recursos Humans perquè hagin pogut cobrar la nòmina i assenyalen que els treballadors d’aquest departament «han viscut una tensió que no és de rebut».
Imatge d’arxiu d’un dels moments del concert de Figa Flawas al Festival Cruïlla, a Barcelona. ACN / Eli Don
Cultura Els vallencs Figa Flawas han aconseguit més de 3 M de visites
Juan González i Sira Bó guanyen la cursa de Sant Silvestre de Tarragona
Atletisme l El Moll de Costa es va omplir amb més de 2.000 corredors que van acomiadar l’any fent esport per la ciutat
Redacció
Juan González i Sira Bó van ser els guanyadors de la cursa Sant Silvestre de Tarragona 2024. En categoria masculina, González, del club Flor de Triatlón, va vèncer amb una marca final de 00:20:31. Només sis segons més ràpid que el segon classificat, Jaume Albarañez, del club Metaesport. En l’últim calaix del podi va quedar Biel Colomia, del club d’atletisme Katoa Barcelona, amb un registre final de 00:20:42.
Pel que fa a la categoria femenina, la corredora més ràpida va ser Sira Bó, del Club Atletisme Tarragona, amb una marca de 00:23:25. La corredora tarragonina va ser la número 24 en la classificació general. La segona posició en la categoria femenina se la va emportar Anna Artero, també del Club Atletisme Tarragona, amb un registre de 00:23:31. En tercer lloc, va travessar la meta Lucía Santamaría, del CD Metaesport, amb un temps de 00:24:32.
La mítica i tradicional cursa del 31 de desembre a Tarragona va reunir fins a 2.100 corredors. L’ambient festiu i nadalenc va predominar entre els participants que, més enllà d’aconseguir una bona marca, van voler acomiadar
El Club Atletisme Tarragona va regnar en la categoria femenina
l’any amb els seus éssers estimats i fent esport pels carrers del barri del Serrallo. A Reus,
L’ambient festiu va predominar entre els participants en la cursa
els vencedors de la cursa van ser Kilian García en categoria masculina i Nur Ortega en la
Mitjans-Valero i Vila-Gascó s’imposen al Nadal Parelles de Golf del GCD
Golf l El Nadal Parelles, l’última cita anual al calendari de la secció de Golf, va reunir fa pocs dies prop de 90 participants en què és, per mèrits propis, un dels tornejos més atractius de la temporada.
La prova, disputada sota la modalitat scramble stableford parelles, se la van adjudicar el tàndem Mitjans-
Valero, a scratch, i Vila-Gascó a handicap. Amb una targeta final de 45 punts, la parella formada per la Raisa Valero i la Marina Mitjans s’ha consagrat com la millor parella del dia. A dos punts a la classificació s’han quedat David Solé i Marc Roig, en segellar una actuació amb 43 punts. En categoria handicap, Enrique Vila i Galo Gascó es van
imposar a Raisa Valero i Marina Mitjans al capdamunt del pòdium, després d’obtenir 44 punts finals. La cita esportiva va finalitzar a Flamingo, el nou restaurant del Golf Costa Daurada, on es va celebrar el dinar, així com el lliurament de premis i el sorteig de dues espatlles, green fees, vals bescanviables per serveis i lots Padró. Redacció
femenina. La Sant Silvestre a Rues va reunir 1.500 persones.
Vessant solidària
Per setè any consecutiu i gràcies a la col·laboració del Banc de Sang i Teixits, es va posar en marxa la campanya Sang Silvestre a Tarragona per incentivar les donaci-
ons de sang a la demarcació. Aquesta campanya, que es desenvolupa en paral·lel a la cursa, pretén augmentar les donacions de sang abans de les Festes de Nadal, una època en la qual baixen molt els donants pel canvi d’hàbits de la ciutadania. Els 250 dorsals que es van repartir entre els
donants de forma gratuïta es van esgotar en pocs dies. També, en el marc de la cursa, es fan accions per ajudar a la Lliga Contra el Càncer, #Epilep ‘si jo puc, tu també’ i la Fundació Bonanit. Concretament, s’ha destinat un euro de cada inscripció a aquestes associacions.
La Cursa de Sant Silvestre de 2024 va reunir 2.100 persones que van acomiadar l’any corrent per la zona baixa de la ciutat. X
La última cita anual al calendari va reunir prop de 90 participants. Golf Costa Daurada
Els Mossos detenen 75 persones durant la nit de Cap d’Any, 10 de les quals per violència de gènere
Societat l Dues persones van morir en accidents de trànsit a Badia i Sant Quirze del Vallès
ACN
Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir 75 persones en el marc del dispositiu de la nit de Cap d’Any, que va mobilitzar 3.157 agents arreu del país. El dispositiu es va iniciar a les 22.00 hores i va finalitzar a les 10.00 hores. El balanç és de 75 detinguts, dels quals 35 estarien relacionats amb delictes contra el patrimoni, set per delictes amb lesions, deu per delictes de violència de gènere o en l’àmbit de la llar, un per delicte contra la llibertat sexual i 22 per altres fets, segons ha informat el Departament d’Interior.
Pel que fa al trànsit, es van fer 44 controls d’alcoholèmia a tota Catalunya. En aquests es van realitzar 1.023 lectures d’alcoholèmia, de les quals 44 van resultar positives. Durant els controls també es van fer 15 lectures per drogues, onze de les quals van resultar positives.
Per altra banda, dos homes van morir en dos accidents de
trànsit a Badia i Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) durant la nit de Cap d’Any. El primer accident va passar a les 00.00 hores al punt quilo-
El ministre Cuerpo diu que l’economia espanyola creixerà per sobre del 2,4%
Política l Assegura que el 2024 tancarà amb un creixement d’entre el 3,1% i el 3,2%
El ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, va afirmar ahir que l’economia espanyola creixerà «per sobre del 2,4%» el 2025. Ho va dir a la Cadena Ser, on va assegurar que les previsions per aquest any són de «creixement fort i robust» i va concretar que el govern espanyol les actualtizarà a finals de gener.
La previsió anunciada fins ara per l’executiu era un creixement del 2,4% del PIB espanyol per al 2025. Cuerpo
va dir ahir que la previsió per al 2025 és «prudent» però la va situar «molt per sobre» del 2%. «Quedarà patent que podrem estar per sobre del 2,4%», va declarar. Pel que fa al 2024, va assegurar que cal veure l’impacte final de la dana en l’economia però va afirmar que tot indica que estarà entre el 3,1% i el 3,2%.
El ministre va recalcar que la clau és un creixement «sostenible» i «equilibrat», aconseguint, entre d’altres, «moderar» la inflació. va asseverar que Espanya està aportant el 40% del que creix
mètric 9,6 de la C-58 a Badia, en sentit Barcelona, quan hi va haver l’atropellament d’un jove de 30 anys amb dos turismes implicats. El segon
va ocòrrer a les 5.09 hores al punt quilomètric 20,5 de la BP-1503 a Sant Quirze, en sentit Terrassa, quan un turisme va bolcar. La víctima és el con-
El ministre Cuerpo en una fotografia d’arxiu. ACN
Europa.
Pel que fa als pressupostos, el ministre d’Economia va garantir que l’executiu posarà sobre la taula un projecte i, com ja va fer el president es-
panyol, va dir que estan «suant la samarreta» per arribar a un acord. Tot i això, Cuerpo va defensar que el govern ha complert els compromisos del 2024 sense comptes.
problemes de seguretat; 150 (3,6%) per alertar d’incendis i rescats de persones; i 222 (5,4%) per robatoris, entre d’altres.
Es van realitzar 1.023 lectures d’alcoholèmia i 44 en van resultar positives
ductor del vehicle, un home de 83 anys, mentre que l’altra ocupant, una dona, va resultar ferida menys greu i va ser traslladada a l’hospital Mútua de Terrassa.
Gairebé 5.700 trucades al 112 Pel que fa al telèfon d’emergències 112, va rebre 5.698 trucades durant la nit de Cap d’Any i fins aquest dimecres a les nou del matí. Això representa un 9,6% de trucades menys que l’any passat. Les gairebé 5.700 trucades de la passada nit van ser per alertar de 4.098 incidents (un 8,1% menys que l’any passat).
El 32% de les trucades (1.315) van ser per demanar assistència sanitària; 871 (21,2%) per alertar d’agressions; 532 (12,9%) per actuacions incíviques; 470 (11,4%) per
Per demarcacions, el 76,8% de les trucades es van realitzar des de Barcelona (4.364), seguit de Tarragona (8,7% amb 499 trucades), Girona (8,2% amb 467 trucades) i Lleida (6,2% amb 352 trucades). Per municipis, Barcelona fou la localitat amb més trucades (1.941), seguida de l’Hospitalet de Llobregat (273), Badalona (169), Terrassa (157), Lleida (137), Santa Coloma de Gramenet (135) i Sabadell (134). La franja horària en què es van rebre més trucades ha estat entre les tres i les quatre de la matinada: 535 a les tres i 504 a les quatre. Pel que fa a Protecció Civil, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya no ha registrat cap incidència de gravetat. D’altra banda, els Bombers de la Generalitat van treballar en l’extinció d’un incendi en una llar de foc al barri de Sant Cristòfol de Campdevànol (Ripollès), on van resultar ferides de poca consideració dues persones. Van actuar també en un segon incendi, en aquest cas a Olost (Lluçanès), arran d’un avís rebut poc després de la una de la matinada. L’incendi s’havia produït en una habitació d’una casa de tres plantes del carrer de l’Era del Sorina. L’últim incendi de la nit de Cap d’Any fou al Vendrell a causa d’uns contenidors cremats.
Almenys 10 morts i més d’una
trentena
de ferits en un atropellament a Nova Orleans
EUA l El conductor del vehicle va disparar contra la gent i la policia i ara estaria mort
ACN
Almenys 10 persones van morir i més d’una trentena més van resultar ferides després d’un atropellament massiu durant la celebració de Cap d’Any a Nova Orleans, als Estats Units, segons va informar ahir el servei d’emergències de la ciutat nord-americana. En concret, cap a les 03:15 de la matinada, hora local (les 10:15 a Catalunya) un vehicle va atropellar la multitud que celebrava l’inici del 2025 al popular barri francès de la ciutat, a Bourbon Street. Segons va informar l’FBI a
les xarxes socials, després de l’atropellament l’home va sortir del vehicle i va començar a disparar contra la gent i la policia. L’FIB va confirmar que l’atacant va acabar mort. L’FBI informava ahir que investiga l’atac com un «acte de terrorisme». El governador de l’estat de Louisiana, Jeff Landry, va condemnar el que descriu com un «horrorós acte de violència» i va demanar a tothom evitar la zona. En un comunicat, la Casa Blanca va informar que el president Joe Biden ha ofert «tot el suport federal» disponible.
Imatge d’arxiu dels Mossos, que es van desplegar amb 3.157 agents durant la nit de Cap d’Any. ACN
ACN
Editorial
Tarragona, ciutat de pel·lícula
Durant el 2024 Tarragona va acollir un total de 91 rodatges de projectes audiovisuals de diversa tipologia, magnitud i pressupost. Són més de 7 rodatges al mes, una xifra que referma la posició de la ciutat com un atractiu a l’hora de gravar pel·lícules, documentals, sèries o continguts per a xarxes socials. Des de l’oficina encarregada de la gestió dels permisos per a gravar a la ciutat, la Tarragona Film Office, asseguren que Tarragona s’ha posicionat com una de les localitzacions «estrella» en l’àmbit català. Malgrat que els projectes més habituals són els programes de televisió, també hi
ha hagut lloc per a cinc «grans produccions». Fets com aquest demostren que Tarragona pot posicionar-se en el mapa de les ciutats atractives i actives amb facilitat, sempre que hi hagi directrius clares, organització i aposta ferma. Veure la ciutat com a localització en una producció de Netflix, per exemple, hauria de ser motiu d’orgull. Però ja se sap que a la televisió tot és bonic, i és la ciutadania la que coneix a la perfecció les fortaleses i debilitats del lloc on viu. Tarragona ja és una ciutat de pel·lícula per moltes coses, només cal cuidar-la perquè brilli dins i fora de la pantalla.
k
Tribuna k
Tertúlies de firaires sobre l'habitatge (1)
Ja cansa engegar la tele o la ràdio i veure els mateixos de sempre parlant de tot. Quals savis grecs, avesats en medicina, en lleis, economia, en educació, en habitatge; en tot. Anys enrere, televisions i ràdios s’afanaven a buscar programa a programa l’expert o experts adequats per a cada tema. Ara no. Ara son “tertulians Nobel” que entenen de tot. Tant serveixen per un sorgit com per un descosit. I senten càtedra. La comoditat dels mitjans ha creat aquests infal·libles controladors de l’opinió. Quan parlen d’habitatge ho fan amb una superficialitat i banalitat estranyament especulativa, curiosament mediatitzada per la línia vermella del mitja que els paga o convida. I es que la desinformació repetida genera dogmes creïbles. I avui, molts d’aquests tertulians han menyscabat la reputació de tots els que ens dediquem al sector de la construcció, l’urbanisme o l’arquitectura. Segons aquests “tertuliandistes” som, d’entrada, presumptes especuladors.
La Constitució Espanyola proclama el dret a l’habitatge digne en l’article 47. És ben cert. Però també es proclama a la Constitució el dret l’educació, article 27. I al dret a tenir un treball remunerat per a satisfer les necessitats bàsiques, a l’article 35. I el dret a la protecció de la salut, article 43. I a ningú se li escapa que el dret a la salut passa pel dret a una alimentació digne i sana. Es una obvietat que l’alimentació és fonamental per a la salut. Avui, una família amb dos fills gasta més en menjar que pròpiament en una hipoteca o lloguer. És un fet constatat que la cistella setmanal de la compra d’una família normal de
Enric Casanovas Ripoll
Arquitecte i Arquitecte Tècnic
4 membres no baixa dels 180 euros. Multiplicats per 4,34 setmanes per mes, dona una xifra de 781 euros. O més. Però de la disbauxa del gran negoci del sector alimentari (les grans cadenes) ni se’n parla, ni se’n vol parlar. Hi ha masses silencis d’aquests grans erudits de la paraula que, la fan servir només per al discurs fàcil. És més fàcil dirigir la ira a rebentar un sector del qual tothom en mal parla malament que enfrontar-se a les grans corporacions dels aliments o de l’aigua, un producte de salut de “luxe”. Això no es toca!
Si el nostre President Illa i el seu equip de govern, i la resta de parlamentaris fossin molt valents, traurien demà un Decret obligant a tots els Ajuntaments a publicar una llista de sòl públic edificable o edificis públics rehabilitables per posar-los immediatament a licitació d’habitatge públic amb dret de superfície a 99 anys. I a cost zero. Els tertulians “Nobel” ni tan sols ,mencionen que de de les primeres Lleis del Sòl, inclòs abans dels anys 90, els promotors privats havien de “entregar” als Ajuntaments terrenys edificables per a poder tenir el 10% d’aprofitament urbanístic del sector que es desenvolupava per a edificar-hi habitatge públic (sostre, densitat i usos). Posteriorment, els Ajuntaments ja ni participaven en les despeses d’urbanitzar aquests ter-
k Tribunak
Superant Carmina Burana al Teatre Fortuny
Sempre que a la programació del Teatre Fortuny hi figura la cantata Carmina Burana, l'obra més famosa del compositor alemany Carl Orff (1895-1982), s'hi inclou una ressenya en què es llegeix que «és un cant a la vida, a l’amor, al ball, la beguda i l’hedonisme, però sempre estant pendent dels designis del destí». Aquesta cantata radical i potent va ser un gran èxit en la seva estrena el 1937 a l'Alter Oper de Frankfurt. L´obra està inspirada en la poesia clàssica (Horaci, Catul, Ovidi) «i la seva popularitat a tot el món des de llavors l'ha convertit en una ferma favorita entre cantants i públic per igual».
renys. Els rebien ”regalats” i inscrits al registre de la Propietat. Si, lectors, els promotors havien d’entregar un 10% del sol per edificar als Ajuntaments, sense cost per a aquests. I on esta amagat aquest sòl? Que surti ja!. O els Ajuntaments se l’han petat, venut o subhastat? Perquè no se’n parla d’això?
A tota Espanya, els milers de metres quadrats de sol edificable en mans d’Ajuntaments i Ens públics hauria de ser l’objectiu per treure a la llum aquest escàndol de manca d’habitatge sense precedents per part de les administracions públiques. Aquest, seria el veritable periodisme d’investigació, que no de vestit i corbata, focus i camerino per apuntar a un sector tocat de mort d’impostos, càrregues i taxes com és el de la construcció. No em queda cap dubte que l’administració és incapaç de fer habitatge ràpid. De 8 a 3 de la tarda no es pot dirigir un país, ni un Ajuntament, ni un negoci. Però el sector privat si pot fer-ho, òbviament amb uns mínims de rendibilitat o estaríem en un país absolutament intervingut per una economia comunista. I per això el Codi Civil català ens parla del Dret de Superfície. Es una formula per posar a lloguer zero o simbòlic tot aquell parc de solars edificables i edificis per fer habitatge social de lloguer. No descobreixo res nou. És mes vell que anar a peu. L’administració posa al mercat privat sol públic que mai deixa de ser seu. Ja ho ha fet amb aparcaments des de fa dècades i no ho vol fer amb habitatges? Passats els 99 anys (màxim) l’administració recupera el sòl i el vol (edificació) (...).
Jo afegiria que, al llarg de la seva existència, aquesta obra musical ha estat present també a la cultura pop, al cinema, a la televisió i a la publicitat. Gairebé no hi ha corrent popular que escapi a l'atractiu de la història desenfrenada a què les set parts de Carmina Burana ens eleven en la nostra imaginació. Però el més rellevant en el cas que ens ocupa en aquest escrit és que per al 15 de febrer proper, la Programació Consorci del Teatre Fortuny ens proposa gaudir de l´atmosfera mitològica de Carmina Burana en forma de concert solidari a benefici de l´Associació Supera't.
Com és sabut, l’Associació Supera’t de persones amb Trastorn de l’Espectre Autista i les seves famílies de Reus, té per objectiu millorar la qualitat de vida de les persones amb aquesta condició de vida i les seves famílies. Ara bé, ens podem preguntar on es troba el punt de connexió entre Carmina Burana i l'objectiu d'una associació com Supera't, fora de perill és el fet solidari de demanar fons destinats a millorar els programes d'inclusivitat de les persones amb les capacitats especials i els seus familiars que s'hi agrupen. Al meu entendre hi ha paràmetres coincidents que ens sorprendran a primera vista, però que en essència són comuns a tots. Parlem de l'amor, parlem del gaudi del ball, parlem del cant a la vida? Molts reusencs i gent forana ja han tingut ocasió de conèixer el que ha estat una destacada i reconeguda novetat recent a les festes que se celebren a la ciutat de Reus i a la comarca en general: parlo del Superadrac, símbol inequívoc de la força que es desprèn dels poemes cantats a Carmina Burana. El drac és una figura important, símbol de força, energia, fertilitat, fortuna... ah, sí, fortuna amb doble cara però amb la qual podem bregar amb una clara actitud crítica contra els prejudicis encara existents a la nostra societat quan presenciem aquest grup de joves que ballen i formen part d´aquest estrany seguici especial. Aprofitem doncs aquesta oportunitat que des de l'escenari del Teatre Fortuny ens oferirà el Consorci per entrellaçar els missatges que Carl Orff va voler fer arribar al públic amant de la música a través d'aquesta cantata excepcional amb les capacitats d'estimar, ballar, viure en harmonia amb tots, en definitiva, que ens proposa l'Associació Supera't.
L'objectiu d'una associació com Supera't, fora de perill és el fet solidari de demanar fons destinats a millorar els programes d'inclusivitat de les persones amb capacitats especials i els seus familiars. Al meu entendre hi ha paràmetres coincidents que ens sorprendran a primera vista, però que en essència són comuns a tots. Parlem de l'amor, parlem del gaudi del ball, parlem del cant a la vida?
Ricardo Mor Solá Diplomàtic
Necrològiques
Tarragona
Rosa Farré Carnicer.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Sant Pau.
Reus
María Clotilde Martínez Saura.
Ha mort als 93 anys.
Carmen Lopez Torres.
Ha mort als 88 anys.
Maria Teresa Pitarch Morell.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Isabel Tello Amezcua.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori.
Dolors Olivé Mañé.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h a Sant Joan.
Anunciació Panizo del Campo.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Bárbara Ruiz Sánchez.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h a Bernat
Calvó.
Salou
Manolo Guirao Muñoz.
Ha mort als 51 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Altafulla
Clara Hesse.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la parròquia.
Mor el científic Joan Guinovart, fundador de l’IRB, als 77 anys
Obituari Nascut
Redacció / ACN
El fundador i exdirector de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), Joan Guinovart, va morir ahir a la matinada amb 77 anys, segons va informar l’IRB. Guinovart va néixer el 3 de juliol de 1947 a Tarragona, es va llicenciar en Química i Farmàcia per la Universitat de Barcelona (UB) el 1969 i va dirigir l’IRB des de la seva fundació, el 2005, fins al 2018. Posteriorment va continuar vinculat al centre. També va ser president de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular entre el 1996 i el 2000. El 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’IRB va destacar a través de les xarxes socials que va estar una «figura clau» en l’àmbit de la bioquímica i que deixa una empremta «inesborrable» tant a
a
Tarragona
l’any 1947, va presidir la SEBBM entre el 1996 i el 2000
Guinovart ser el director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona del 2005 fins al 2018
nivell científic com de gestió. El centre va expressar el seu condol a la família, amics i comunitat de l’IRB. «La seva intel·ligència, lideratge i el seu profund humanisme van ser fonamentals per a les persones que hem tingut la sort de compartir camí amb aquest home irrepetible», va comunicar l’IRB a les xarxes socials.
Per la seva banda, la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular va destacar que Guionvart va
estar una «figura clau» per a la societat i un referent de la bioquímica a escala nacional i internacional. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va destacar el «gran llegat» de Guinovart i la seva «contribució a l’ensenyament, la pràctica i la projecció de la ciència a Catalunya i arreu del món», que va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi. «Tot l’escalf als seus familiars i amistats», va dir en un missatge a X. El científic es va doctorar en Bioquímica el 1973 també per la UB i es va especialitzar en Bioquímica Clínica i Anàlisis Clíniques.
El científic tarragoní Joan Guinovart. Cedida / IRB
Avui felicita als que es diuen: Basili, Gregori, Macari, Isidor i Emma
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
És recomanable que durant la jornada controlis l’excitabilitat. Les metes imposades les arribaràs a aconseguir però no intentis voler-ho tot.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Desprenderás un fort magnetisme en la teva àrea social. Tots estaran molt alerta a les teves paraules indicacions. Vells assumptes financers.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Apareixeran un viatge a desplaçament imprevist que alterarà tot el teu pla per a avui. Li trauràs bon rendiment si no barreges la diversió.
TV local
TAURE
20/04 al 20/05
Al teu voltant abundaran les persones que intentaran captivar la teva atenció fins tot el teu cor. Abans de prendre la iniciativa, pensa.
VERGE
23/08 al 22/09
Algú estarà durant la jornada pendent del que diguis del que facis. No et tanquis en les teves pròpies lamentacions viu més intensament.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Serà en la parella on durant tot el dia trobaràs el pla més positiu per al teu total equilibri. No busquis el que avui tens tan a prop. Bon moment.
BESSONS
21/05 al 20/06
Assumptes domèstics i de família retardaran els teus plans activitats. Amb la teva natural diplomàcia podràs llevar-te els obstacles.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Viatges passejos t’ajudaran en gran manera per a canalitzar les tensions acumulades pel treball. Els teus estimats et donaran suport en tot.
20/01 al 18/02 AQUARI
Al llarg de la jornada es produiran diverses trobades fortuïtes que alegraran molt la teva vida. Un d’ells podrà fer canviar els teus sentiments.
CRANC
21/06 al 22/07
Arribaran a tu nous projectes interessants plans de futur, els amics associats es posaran al teu favor aconseguiràs les teves metes més ràpid.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Brollarà de tu una forta necessitat d’afecte comprensió que es veurà plasmada en el contacte amb els íntims. Novetats canvis a millor.
19/02 al 20/03 PEIXOS
No et deixis aixafar pels comentaris fora de to d’algunes persones que poc o res et coneixen. Al temps veuràs com venen a demanar-te ajuda.
REUS TV
10:30 Notícies en xarxa
11:30 Concurs internacional de gossos d’atura de Torroella
13:30 Moving
14:00 Notícies
14:30 Moving
15:00 Parcs de llegenda
15:30 Moving
16:00 Notícies
16:30 Concert: paraula de jazz
18:00 Documental: el silenci de les ones
19:00 Converses connecticat
19:30 Sèrie: els pastorets del dret del revés 20:00 notícies
20:30 Moving
21:00 Notícies
21:30 Concert de nadal de l’orfeó reusenc
23:00 Notícies
23:30 Moving
El temps
12.00 Doc. “70 anys formant músics: Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona (1954-2024)”
12.30 Els Pastorets de Tarragona
14.00 Notícies 12
14.30 Ben Sonat!
15.00 Aventurístic
15.30 Quina animalada!
16.00 Notícies 12
16.30 Ben Sonat!
17.00 Aventurístic
17.30 Quina animalada!
18.00 Doc. “El silenci de les Ones” 19.00 Converses Connecticat
19.30 Els pastorets del dret del revés
20.00 Notícies 12
21.00 Gaudeix la festa
21.30 Doc. «Llegat Indià - 200 anys de l’Hospital Pere Badia de Torredembarra»
22.00 Notícies 12
23.00 Gaudeix la festa
23.30 Doc. «Llegat Indià - 200 anys de l’Hospital Pere Badia de Torredembarra»
00.00 Notícies 12
Sudoku
HORITZONTALS: 1. Que fa pudor. Canvieu de posició. 2. Són per volar alt. Bacallà desfet. 3. Part central de l’orla. Retall. El fons del terrat. 4. Lliuradores d’una lletra de canvi. Límits de l’aire. Mirant el mar. 5. Deixi tocat de l’ala. El de les Bermudes és el més misteriós. 6. Un rellotge a les tres.Amanits, però malament. Li falten cinc-cents per ser un al·lucinogen. 7. Una peça del calze. On van a parar tots els impostos. 8. Carregada de durícies. Setena lletra grega. 9. Brancam. Immòbil. 10. Allò que fan les flors. Igualaré la nota del millor. 11. Cedir sense parlar. Vaig captar amb el tercer ull. Un article per a elles. 12. Atractiu. Ella camina pel pol Nord. VERTICALS: 1. Ocellets que viuen a les ciutats. Cal netejar-la bé cada dia. 2. El més incisiu. El que posa més interès pel medi ambient. 3. Déu sense urani. Marca el compàs musical. Al principi del riu. 4. Seient per legislar, en principi. Li diu a tot que sí al nen. 5. Cap de ninot. Prepara les peces d’ar- tilleria. Dues que neden juntes. 6. Especialitzada en taps de suro. Deixo de banda el que no m’interessa. 7. Filles del meu oncle. Joc de cartes. 8. Mig ani- mal. Deixi un vaixell al port. 9. Obús que ha deixat d’usar-se. Col·loca aga- fadors a l’olla. Ull mig obert. Enmig del foc. 10. Antic poble normand. Les famílies que fugen de la república. 11. Dues en cada lletra. Els llits que tenen dos pisos. 12. Els més radicals dels radicals. Ha estat rebuda amb amabilitat.
Farmàcies
TARRAGONA:
Salomo Tuset, Esther Canyelles, 6 Telèfon 977 506 595
Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria, 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Ferrús, Margarida Raval de Jesús, 1 Telèfon 977 342 237.
SALOU: Oliva, Dolors Jaume I, 28 Telèfon 977 350 555.
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de Voltes, 4 Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
Esqué Englund, Teresa Av. Vidal Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702.
VALLS: Fernandez, Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490.
EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873.
Solucions
Solució dels mots encreuats
16º 4º
Màxima Mínima Estat del cel Predominarà l’ambient assolellat en general, si bé els núvols alts i mitjans augmentaran al llarg de la jornada, sobretot al nord del país durant la tarda. A més, hi haurà estrats baixos a l’oest de la depressió Central, sobretot al nord de Ponent i l’altiplà Central on localment es podran mantenir durant tota la jornada.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar, o lleugerament més baixa sobretot al nord-est. Ambient matinal i nocturn molt fred, sobretot a l’interior on hi haurà glaçades localment moderades. Pel que fa a la màxima, serà similar en general, tot i que pujarà lleugerament, o localment moderadament.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Solució: nivell mitjà
Mots encreuats
La pesca amb nanses elaborades amb fibres vegetals com la canya, la branca d’olivera, la de tamariu o els joncs de mar ha estat, durant segles, una forma eficient i sostenible de pescar, ja que aquests cistells permetien capturar peix i marisc de bona qualitat sense malmetre el fons marí. Les nanses són un orneig de parany, que se solien calar soles o en grups de cinc a deu, i que eren fetes pels mateixos pescadors o pels anomenats cistellers de mar, autèntics professionals experts a teixir aquestes petites obres d’art. Amb el pas del temps, aquelles nanses han estat substituïdes per aparells confeccionats amb fibres sintètiques, i els sistemes de pesca artesanals han estat substituïts per tècniques intensives. En conseqüència, també ho ha fet l’ofici dels cistellers de mar.
L’exposició Nanses i pescadors, que es va inau-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Exposicions El Museu d’Història acull l’exposició ‘Nanses i pescadors’, que es podrà visitar fins al 9 de març
Cambrils exposa les obres mestres dels cistellers de mar
gurar el passat mes de desembre al Museu d’Història de Cambrils, recull tot aquest patrimoni mitjançant una selecció de diverses nanses fetes amb la tècnica del teixit de malla triangular, elaborades al litoral mediterrani dels Països Catalans. La mostra és fruit del treball de Josep Mercader, cisteller de Torroella de Montgrí que, durant anys, ha documentant
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
nanses i estris de pesca per tot el litoral català, des de l’Ebre fins a la Catalunya Nord. L’exposició, de caràcter itinerant, arriba ara a Cambrils per oferir una visió detallada de les tècniques tradicionals i els materials utilitzats pels pescadors durant segles. Els visitants a l’exposició poden contemplar les nanses, tocar els diferents materials naturals i entendre la funció específica de cada nansa per a les diferents espècies marines. A més, la mostra està plantejada de manera que les peces es relacionen amb els pes-
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
cadors que les han fet servir. En paral·lel, també hi ha espai per mostrar com les nanses són utilitzades actualment per científics per estudiar la sostenibilitat de la pesca amb nanses, i com en són de beneficioses per protegir el fons marí.
I, encara més, Nanses i pescadors vol ser també un esperó que convidi a inspirar noves creacions en àmbits com l’arquitectura, l’enginyeria, la biologia i les arts plàstiques. D’aquesta manera, expliquen els impulsors de la mostra, l’exposició no només recorda el passat, sinó que també ens encoratja a imaginar un futur sostenible i creatiu a partir del coneixement acumulat pels pescadors artesans.
Nanses i pescadors es pot visitar fins al 9 de març al Museu d’Història de Cambrils (Torre del Port), i l’entrada és gratuïta.
Art de pesca
L’exposició també vol inspirar àmbits com l’arquitectura o les arts plàstiques
Camí de ronda
Professionals
Aquests dies nadalencs en què bona part de la població pot gaudir d’una pausa laboral —encara que això no vol dir necessàriament uns dies de descans, atesa la intensa vida social d’aquest període de l’any—, es pot veure com una altra bona part de la població fa mans i mànigues per donar el millor servei possible i fer la vida més fàcil, plaent o, senzillament, suportable als altres. Hi ha els botiguers i botigueres, els repartidors i repartidores, la gent del ram de l’hosteleria i la del ram del transport, tants servidors i servidores públiques en diversos camps, i també, particularment, les persones del sector sanitari, al peu del canó en torns de guàrdia quan la resta la gent està de celebració, com m’ha tocat comprovar personalment a l’hospital de Santa Tecla fa uns dies.
Cal agrair aquest esforç immens i generós de totes aquestes persones que treballen en moments de recolliment o celebració col·lectiva, però més enllà del reconeixement que mereixen i que voldria reiterar en aquestes línies, també és ocasió per reflexionar sobre el sentit i la importància de la seva feina; en realitat, de la de tots els professionals que, dia rere dia, compleixen amb el seu deure amb responsabilitat, sense escarafalls, sense focus, sense cridar l’atenció.
Ara que comença l’any, sembla que l’horitzó es presenta més aviat incert i que moltes de les nostres seguretats potser estan amenaçades. En una situació com aquesta, només la confiança en aquelles persones que no coneixem i que fan la seva feina és motiu per a una certa tranquil·litat i una certa esperança. Quan els lideratges col·lectius fallen, quan els discursos habituals es gasten i perden vigor, quan les promeses sonen buides, resta, en acabat, la dedicació de tots els professionals, que fa que tot plegat encara funcioni raonablement bé. Cal estar-ne agraït.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Cristina Serret Alonso
Dues de les peces de l’exposició, fruit del treball de recopilació de Josep Mercader, cisteller de Torroella de Montgrí. Cedides