Dimarts 7 de gener de 2024

Entrevista 6-7

Arquebisbe Planellas: «Les administracions ens han d’ajudar a acabar el Museu Diocesà»

Nàstic 17

Els mercats d’hivern del club grana: pocs fitxatges però precisos per a reforçar la plantilla de cara a final de temporada

Tarragona lidera el temps d’espera

per a operar de fístula arteriovenosa

És l’operació més habitual pels pacients que necessiten hemodiàlisi regular i la llista d’espera és d’uns quatre mesos i mig, la més llarga de Catalunya segons la Sindicatura de Comptes 12

Cambrils 16

Ses Majestats, casa per casa

L’arribada dels Reis Mags d’Orient ahir al matí va omplir d’emoció, alegria i felicitat els carrers del municipi, plens d’infants que esperaven els seus regals

La galeria de tir de la Guàrdia Urbana es llogarà a altres cossos policials Reus 8

Tjerk van der Meulen

Opinió 21 Lluís Badia. El pèndul polític: «No estaria de més incidir en el record per no recaure en un esvoranc de difícil sortida»

La neteja, el patrimoni i el POUM: els grans reptes de ciutat pel 2025

Política l Quan arribarà a l’equador del seu mandat, el govern municipal haurà d’afrontar enguany temes que s’han enquistat

Oriol Castro

El nou any arriba ple de grans reptes per l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. En un 2025 on arribarà a l’equador del seu mandat, el batlle i el seu executiu hauran d’aplicar una solució al contracte de la neteja de la ciutat, complir els terminis dels projectes relacionats amb el patrimoni i negociar el POUM amb els grups municipal.

En primer lloc, la neteja a Tarragona viu en un coitus interruptus que s’ha allargat durant massa mesos. L’executiu municipal espera que enguany la situació amb l’adjudicació del contracte de la brossa es pugui desencallar d’un cop per totes. Des de fa mesos, l’Ajuntament espera una resolució judicial que en un principi s’esperava per aquesta tardor, tot i que no s’ha produït. En diferents ocasions, el batlle ha expressat la voluntat d’adjudicar a la companyia que indiqui la Justícia. L’alcalde tarragoní considera que aquesta situació té prejudicis clars cap a la ciutadania i espera que enguany aquests problemes puguin acabar.

Un altre dels reptes, recurrents en una ciutat com Tarragona, és la gestió del patrimoni. Aquest any aquest fet s’accentua, ja que abans

El govern ha avançat els últims mesos en diferents informes sobre el POUM

del 2026 s’hauran d’acabar els projectes que reben fons europeus Next Generation,

i això suposa uns 30 milions d’euros a la ciutat. Un dels més importants és el del Fòrum de la Colònia. El projecte té un pressupost de 3 milions d’euros.

A banda, projectes de la conselleria de Medi Ambient, com l’enderrocament de la plataforma del Miracle o la

Mor un conductor implicat en un accident múltiple a l’A-7 a Tarragona

Successos El sinistre també va deixar un ferit greu i dos menys greus

ACN

Diumenge va morir el conductor d’un dels tres turismes implicats en un accident de trànsit que va tenir lloc dissabte a l’A-7 a l’altura de Tarragona. Segons va informar el Servei Català del Trànsit, la víctima mortal és un home

de 55 anys que va ser traslladat en estat crític a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on finalment va perdre la vida.

L’accident es va produir cap a tres quarts de dues del migdia de dissabte, quan hi va haver una col·lisió per encalç entre tres turismes. Tres persones més van resultar ferides, una

greu i dues de menys greus, que també van ser traslladades al mateix centre hospitalari.

Arran del sinistre, es van activar dues patrulles dels Mossos d’Esquadra, dues dotacions dels Bombers de la Generalitat i sis unitats del Sistema d’Emergències Mèdi-

renaturalització del Francolí tindran damunt l’espasa de Damocles amb la data de termini.

Negociar el POUM

Per últim, una de les grans carpetes a afrontar pel batlle tarragoní és la del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

ques (SEM). La via es va tallar en sentit nord fins a les cinc de la tarda.

Aquest va ser el primer accident mortal del 2025 a la demarcació de Tarragona. El segon va tenir lloc el diumenge al migdia a Aiguamúrcia, concretament a la carretera TV-2441, on un motorista de 35 anys veí de Castelldefels va perdre la vida després de patir una caiguda en sortir de la via. Amb aquests, s’eleven a cinc les persones mortes en accident de trànsit a les carreteres catalanes aquest 2025.

(POUM). L’Ajuntament ha avançat en els darrers mesos amb els informes preceptius i els estudis de viabilitat econòmica. L’objectiu de l’equip de govern és presentar l’aprovació inicial del plantejament urbanístic enguany.

Per a fer-ho, abans, un dels estudis a desencallar és el

d’inundabilitat. Un document que, després dels aiguats de la Dana, prendrà encara més importància.

Últim de creixement

El govern municipal ha recordat els últims mesos que el pròxim POUM serà l’últim de creixement a Tarragona. Segons el batlle, en el futur, els altres plantejaments seran de transformació, però no de creixement de ciutat. Aquest fet és una responsabilitat afegida per l’alcalde, que espera aconseguir el consens amb els grups municipals per tirar-ho endavant.

Un altre any en solitari

Uns grups municipals que es mantenen tots a l’oposició, tot i les converses per a ampliar l’executiu que s’han succeït en diferents ocasions. Viñuales ha elogiat el paper d’En Comú Podem i de Junts a l’hora d’aprovar pressupostos i ordenances en diferents ocasions i els ha ofert entrar al govern. Ara bé, per ECP estar en un govern amb Junts és una línia vermella que no volen passar. Per tant, la situació no sembla que es desencalli tampoc enguany. Tot i que no és un maldecap per Viñuales, que ha pogut tirar endavant polítiques clau pactant individualment amb cada grup.

Tarragona viu una nit màgica

Festes Diumenge, Tarragona va viure la nit més màgica de l’any. Com cada 5 de gener, Ses Majestats els Reis Mags van desfilar pels carrers de la ciutat en la seva tradicional cavalcada, repartint il·lusió i caramels als més petits. Redacció/M.Rovira

L’alcalde de Tarragona arriba enguany a la meitat del seu mandat amb grans temes sobre la taula per abordar. Gerard Martí

El PP vol que el pessebrisme sigui Patrimoni de la Humanitat

Política El Partit Popular de Tarragona demana que el Pessebre i el pessebrisme siguin declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. La diputada Elisa Vedrina es va reunir el passat diumenge amb la presidenta de l’Associació Pessebrista de Tarragona i presidenta de la Federación Española de Belenistas, Maria Antonia Martorell, juntament amb la diputada provincial del PP, Maria Mercè Martorell, a la seu i exposició de l’Associació, des d’on va instar al Govern d’Espanya a «impulsar, donar suport i protegir aquesta tradició tan important per a la nostra cultura». Per aquest motiu, el grup Popular va aprovar una proposició no de llei (PNL) a la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats per reconèixer el Pessebre i el pessebrisme a Espanya com a valor artístic, cultural i un senyal d’identitat del país. Vedrina va expressar que «s’ha de protegir la tradició com a símbol de la tolerància i com a exemple de llibertat religiosa que reconeix la Constitució». El PP, mitjançant la PNL, insta al Govern a promoure la candidatura del pessebrisme com a Patrimoni Cultural. També demana un programa per a la promoció turística nacional i internacional dels pessebres d’Espanya, desenvolupar la Ruta dels Betlems amb la implicació de la societat civil i garantir un programa d’impuls a la indústria pessebrística artesanal. Redacció

El consistori considera que la feina preventiva està funcionant, sobretot en aquells punts més conflictius. Twitter

L’Ajuntament atribueix la reducció de sancions per residus a una major prevenció

Neteja l Les multes per abocar malament la brossa han passat de 452 a 90

Oriol Castro

L’Ajuntament de Tarragona atribueix la reducció de sancions per llençar residus on no toca a una major prevenció. Durant tot l’any passat, es van interposar 90 sancions relacionades amb els residus. 30 sancions són de la Llei reguladora de residus, que poden anar de 1.000 a 4.001 euros. Segons expliquen des de la plaça de la Font, la majoria de multes són de 1.000 euros

perquè no es troben casos molt greus. Per posar en comparació, el 2020 el consistori va interposar 156 sancions en aplicació d’aquesta llei i el 2022 en van ser 58. A aquestes 30 sancions per la llei de residus se’ls hi sumen unes 60 multes per l’Ordenança de Convivència Ciutadana i ús dels espais públics. Aquestes sancions oscil·len entre els 100 i els 300 euros. Així tot, durant l’any passat l’Ajuntament va interposar 90 san-

cions. Des del consistori es remarca que aquestes dades són fruit de la feina de prevenció que es porta fent i que les sancions, a falta d’acabar de recollir tota la informació, podrien ser més. L’Ajuntament ha posat més d’un centenar de cartells en diferents espais de la ciutat advertint de les possibles multes si no es llencen els residus de forma correcta.

Quan aquesta tasca intensiva va començar per

El consistori informa els comerços dels punts més greus pel compliment de la llei

acabar amb els abocaments il·legals es van destinar dos agents només dedicats als abocaments il·legals. En aquell moment, a la ciutat hi havia molts més abocaments, segons apunten fonts municipals. L’Ajuntament

considera que aquesta feina preventiva està funcionant perquè es fa molta vigilància dels punts conflictius amb controls posteriors i l’àrea de Neteja Pública es desplaça a tots els requeriments dels veïns. Paral·lelament, també es dona informació a tots els comerços dels punts més greus per al compliment de l’ordenança per fer-los partícips i perquè informin de qualsevol incompliment per part d’altres persones o altres comerços i això també està funcionant.

Tema polèmic

La situació de la neteja a Tarragona és un dels temes més polèmics a la ciutat. El passat octubre, el grup municipal d’Esquerra Republicana va fer una petició d’informació sobre les multes per abocar residus on no toca en els primers nou mesos de l’any al Departament d’Alcaldia. Tal com va explicar el Diari Més, la resposta d’Alcaldia va ser que s’havien interposat 16 sancions per aquest motiu. Un fet que va fer posar el crit al cel als republicans, que consideren que l’Ajuntament hauria de fer una feina més intensiva a l’hora de perseguir aquestes infraccions. Des del consistori s’explica que les dades facilitades a ERC estan desfasades. Tots els grups municipals han expressat la seva preocupació els darrers mesos per la interrupció del nou contracte de la brossa a la ciutat, que afecta una plantilla de més de 300 treballadors. El govern municipal espera des de fa mesos que els tribunals resolguin jurídicament el conflicte entre les empreses concursants per a poder adjudicar d’una vegada el servei. Es tracta del contracte més gran per les arques municipals, ja que costa 234 milions d’euros en 10 anys.

Els pescadors fan vaga i rebutgen les «imposicions» del ministeri

Economia l El sector reclama un pla de viabilitat per saber els dies que podran treballar a l’inici d’any

ACN

Els pescadors de la Confraria de Tarragona rebutgen les mesures del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació arran de l’aprovació del pla de pesca de la Comissió Europea al desembre. Demanen mantenir les mateixes condicions de pesca que tenien, amb els tres mesos de parada biològica. «És inacceptable les imposicions, sense cap garantia, diem no a tot», va afirmar Esteve Ortiz, president de l’entitat. A més, reclamen que el Ministeri concreti els dies que podran sortir a la mar. El passat divendres, els pescadors de les 25 embarcacions d’arrossegament van fer vaga i es van aplegar davant la confraria per mostrar el seu malestar. Tot i que tenen previst tornar a pescar avui, dia que es reuniran amb el Ministeri, no descarten noves vagues. «Ja n’hi ha prou de pressionar-nos, Tarragona i província som els que hem fet més parades biològiques i hem complert més la normativa, som els que hem rebut més sancions en comparació amb la resta de Catalunya, injustament», va manifestar el president de la confraria. Els pescadors tarragonins asseguren que no estan disposats a acceptar «més condicions». «Ens han donat 130 dies de pesca, més els que ens van afegint, que serien uns 160

Els pescadors de Tarragona concentrats davant la Confraria en la jornada de vaga del passat divendres. ACN «Som els que hem fet més parades biològiques i hem complert la norma»

dies a final d’any», va apuntar Ortiz.

Demanen concreció

Per això, el sector reclama al Ministeri d’Agricultura que els concreti els dies que podran pescar a principis d’any i

Els treballadors de la Creu

Roja es manifestaran demà per protestar pels seus salaris

Societat l Reclamen que l’empresa s’assenti a negociar l’augment salarial promès

Els treballadors de la Creu Roja de Tarragona es mobilitzaran demà per protestar contra les seves condicions laborals. En el conveni anterior, signat amb l’empresa, es va incloure un article pactat que establia que, abans d’acabar l’últim trimestre del 2023, es negociaria l’augment salarial corresponent a l’any 2024. Tot i això, malgrat que es va crear una taula de negociació, la proposta d’augment per part de l’empresa, des de l’inici fins al final d’aquest

procés, ha estat la d’augmentar un 0%, tancant la porta a la possibilitat de negociar més, segons indiquen els treballadors.

«Aquesta situació no només afecta el 2024, sinó que, vista la voluntat per part de l’empresa, el panorama per al 2025 és igual de desolador i no sembla que l’empresa tingui intenció de mostrar una actitud proactiva per millorar les condicions salarials de les treballadores i treballadors», afegeixen. «Ens sentim cansats, desprotegits. Aquesta realitat no només afecta a

Els treballadors sortiran al carrer demà a Tarragona. ACN

«Ens sentim cansats i desprotegits. Això afecta en l’àmbit estatal»

Tarragona, sinó que, en l’àmbit estatal, la situació a Creu Roja està molt lluny de ser la que hauria de tenir una institució d’aquesta naturalesa», expressen.

rebutgen les mesures proposades per l’executiu espanyol per compensar la reducció de 27 dies de pesca després de l’aprovació del pla de pesca europeu. Entre les mesures «imposades» que no volen hi ha el canvi de les portes que

s’usen en les xarxes d’arrossegament o les mides de les malles. «A qui beneficiarà totes aquestes inversions? Potser les empreses que venen les portes. No es pot pescar amb aquest sistema de portes sense uns escàners, els quals costen un dineral», va denunciar. Ortiz va asseverar que l’acord europeu pretén potenciar la pesca al nord d’Àfrica i a l’Atlàntic: «Arruïnant la pesca del Mediterrani i escudant-se amb el medi ambient. Tot això és mentida perquè estem plens de tonyines que devoren tots els altres peixos. Per tant, no a tot, no estem d’acord amb les imposicions del Ministeri ni amb el que diu la Generalitat», va dir. Tot i això, es mostren oberts a negociar amb els governs. «Si no, continuarem amb les vagues i pressionarem tot el que faci necessari. Morirem matant, perquè ja no ens queda res més», va afirmar el president de la confraria, qui lamenta que quedin pocs pescadors. «Generacions ja no en queden, darrere meu només en queda una», va lamentar. Els pescadors de la Confraria de la Ràpita, que aplega la flota d’arrossegament més important del país, també es van sumar a la jornada de vaga del passat dijous. Tot i això, els patrons que van sortir a la mar ho van fer a títol individual, ja que des de la confraria indiquen que resten a l’espera de la decisió conjunta de les federacions per secundar jornades de vagues.

Dow i la Pobla de Mafumet, amb Joan XXIII

Societat l Fidels a la tradició, diferents representants de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet i de Dow Tarragona es van desplaçar fins a l’Hospital Joan XXIII per fer lliurament d’un carregament de joguines noves, educatives i adaptades a diferents edats, perquè cada infant ingressat en pugui rebre una d’adequada als seus interessos i habilitats. Redacció/Cedida

Redacció

Joan Planellas: «Vivim a casa nostra una indiferència religiosa que no es veu enlloc»

Entrevista Aquest 2025 farà sis anys de l’arribada de Planellas a Tarragona. L’arquebisbe deixa enrere un 2024 on ha hagut de gestionar conflictes socials entre les congregacions de Setmana Santa i projectes relacionats amb el patrimoni

Oriol Castro

Enguany complirà sis anys com arquebisbe. Quina valoració en fa? És com s’esperava ?

«Quan arribes tot és una novetat i hi ha incertesa i expectació. La primera gran sorpresa va ser la pandèmia de la Covid i haver de gestionar aquella situació. Però ho vam superar i hem intentat organitzar la diòcesi de manera diferent, a través del consens. Ara farà dos anys que vam crear les 24 unitats pastorals per tal de millorar els serveis i la inversió en cada espai.»

Aquests canvis han pogut crear un clima de tensions i dubtes. Creu que ara ja s’ha superat?

«Sí. Quan fas canvis hi ha tensions òbvies, però les persones es van readaptant. El Consell Episcopal es van renovar, així com altres organismes.»

Quin creu que ha de ser el paper de l’educació religiosa?

«Crec que, per a aquelles famílies que no opten per cap opció religiosa, hi hauria d’haver una atenció educativa. Que hauria de formar sobre els valors i el llegat cultural que tenim.»

En quin sentit? Com veu el jovent?

«Crec que el nostre jovent cada cop és més ignorant del fet religiós. Hem de cuidar molt més l’aspecte cultural. Celebrem Nadal, no les festes d’hivern. Aquí hi ha una tradició que s’ha anat conservant de generació en generació.»

Hi ha parlat amb el Govern de la Generalitat?

«Sí, li hem manifestat aquesta opció. El 80% del Museu del Louvre, per exemple, té directament o indirecta relació amb el fet religiós. Si els joves no coneixen els relats bíblics, com ho poden entendre? No els hi podem negar als nostres joves. Però sembla que no interessi.»

A què es refereix?

Educació

«S’hauria de crear una atenció educativa que formi sobre els valors i el llegat cultural que tenim, tot i no optar per cap religió»

«Com donem resposta a les grans preguntes de l’ésser humà? S’ha optat molt per la ciència empírica. Quan es pregunta a un jove què vol fer de gran tots diuen ‘guanyar diners, faré una carrera d’enginyeria’. Però crec que el sentit més profund de la vida es deixa de racó, s’amaga, no se’n vol parlar.

Per què?

«Les Humanitats estan en crisi. I crec que com a socie-

tat no ho entenem o acabem d’enfrontar aquest problema de la forma correcta».

El nombre de capellans ha caigut un 16% els últims anys. Li preocupa la manca de relleu generacional?

«El primer que hem de posar sobre la taula és que a l’Europa Occidental s’està vivint una indiferència religiosa. Un fet que no es veu ni a l’Àfrica ni a l’Àsia i que es comenta molt en trobades

Futur

«Les comunitats cristianes seran més reduïdes en un futur. Però si tenen esperit actiu, hi haurà les vocacions necessàries»

internacionals. A casa nostra les comunitats cristianes seran més reduïdes. Però si tenen un esperit actiu, convençuts de la seva fe i esperança per tirar endavant, hi haurà les vocacions que realment necessitarem.»

També vivim en un context d’arribada de molts immigrants. Com conviuen les diferents religions a casa nostra?

«Els refugiats i els immi-

grants arriben a Catalunya perquè als seus països no es donen les condicions per viure d’una forma segura i digna. Un cop aquí, els hem d’acollir amb tot el que poden aportar, que és molt, i respectar la seva cultura. I ells també han de respectar la nostra, no vol dir que arribin aquí i creïn una altra realitat.

Vostè defensa l’acollida. Hem de pensar que Catalu-

L’apunt

Un gironí a Tarragona

Planellas va néixer a Girona el 1955, tot i que va viure la seva infantesa a Verges. Ha estat canonge de la Catedral de Girona i degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. L’any 2016 va ser nomenat Missioner de la Misericòrdia pel Sant Pare Francesc. Ell mateix el va nomenar arquebisbe de Tarragona el 2019.

nya es va formar gràcies a la migració de països del nord a partir de l’any 800. Tots som fills de la migració. Els immigrants enriqueixen la nostra mateixa església.»

Perplexitat davant la Sang

Un dels temes més delicats que ha hagut de gestionar recentment ha sigut el conflicte a la Congregació de la Sang. Com ho ha viscut?

«Ho he viscut amb una certa perplexitat. Crec que hi ha hagut dues posicions excessivament polaritzades. Jo considerava que no s’havia d’anar a la justícia civil per a resoldre l’afer, però com els ànims estaven molt polaritzats es va fer igualment. I llavors nosaltres hem de respectar els procediments judicials. I estem a l’espera del que dirà la sentència. Després es van haver de celebrar eleccions i hi va haver acusacions mútues. Vaig demanar el cens i hi vaig veure moltes llacunes. Per això vam decidir aturar els comicis i nomenar un prefecte només per aquell període. I que tot es pogués aclarir i es pogués celebrar amb garanties.» En paral·lel, ha limitat la durada dels alts càrrecs de les entitats. Alguna cosa no funcionava?

Planellas ha buscat el consens entre les entitats religioses a l’hora d’aprovar un decret que modifica els seus estatuts. Gerard Martí

«És complir amb la voluntat de la Santa Seu. Tots tenim data de caducitat, jo també.

Aquest procediment ja s’ha anat fent en altres ciutats, com per exemple a Sevilla. Allí, fa 25 anys que ho van limitar i jo vaig preguntar al seu arquebisbe per la qüestió. I també hi va haver descontentaments, perquè les novetats porten tensions. Però crec que hem d’anar fent pedagogia. I cal remarcar que hi haurà elasticitat i que si alguna entitat té una situació extraordinària, en parlarem i buscarem una solució.»

Un dels aspectes que ve en el càrrec d’arquebisbe és la gestió d’un gran patrimoni a Tarragona. En quin moment es troba?

«Moltes vegades no som conscients de tot el llegat patrimonial que tenim a la

Patrimoni

«Les administracions han d’ajudar a acabar l’ampliació del Museu Diocesà. És un projecte de país, explica la nostra història»

ciutat. D’una gran varietat d’estils i èpoques. Podem fer un relat des del segle I fins als nostres dies sense sortir de la Part Alta. Tenim el document material cristià més antic de la península Ibèrica, de l’any 259, del Martiri de Sant Fructuós. Tàrraco era la capital d’Occident.»

I creu que ens n’oblidem d’això?

«En certa manera sí. El cristianisme entra a Tarragona entre els anys 60 i 68. Tenim documents que acrediten que Pau va ser a Tàrraco, que va estar a Hispània. Crec que n’hauríem de ser molt més conscients i promoure aquest llegat cultural que

tenim. Des de l’àmbit turístic això interessa. El turisme cultural té un valor afegit, no és com el turisme de sol i platja, amb tots els respectes. I tot això ens hauria d’ajudar a poder-hi invertir més diners.»

Quins projectes de l’Arquebisbat necessiten més finançament?

«Tenim el projecte per acabar l’ampliació del Museu Diocesà. Tenim tota una part mig buidada perquè les bases estan fetes, però s’hauria d’acabar. El projecte ja es va iniciar anys enrere i espero que es pugui donar-li l’impuls definitiu per fer-lo realitat.»

Falta més implicació de les administracions públiques?

«Sí, caldria que hi collaboressin. Pel bé de la ciutat, del territori i del país. El Museu Diocesà és un projecte de país, perquè ens està explicant la nostra història. La història de Catalunya.»

Una altra de les seves preocupacions recents és la prestació de serveis als centres sanitaris. Què passa?

«Hem vist un retrocés en aquest sentit. També després de la pandèmia, que evidentment va ser un moment molt complicat. Demanem a la Generalitat que, respectant sempre la llibertat de religió, es pugui donar aquest acompanyament als pacients que així ho demanin. Que se sigui més flexible o que es trobi un equilibri.

Són situacions complicades.

«Molt. Abans, amb tota la precarietat, la gent moria a casa. Ara, en certes ocasions que pots acabar a l’hospital, hi ha unes experiències de soledat molt grans. I un treball que pot fer l’Església és aquest treball d’acompanyament. De discernir, d’ajudar també la família. Això ho ha fet l’Església des de fa segles i demanem que ho pugui continuar fent, sempre respectant la llibertat religiosa. Aquests problemes també els troben a les presons? «Sí, tot i que últimament ha millorat la relació. A la província només en tenim una. Jo miro d’anar-hi uns tres cops l’any. I també demanem als organismes més flexibilitat, amb totes les degudes prudències per un lloc com la presó. Acabar de trobar el to, perquè és una demanda de les persones. I aquest treball s’ha de continuar fent.»

L’inici del Jubileu de 2025 aplega més de 1.300 persones a la Catedral

de Tarragona

Societat l Es van lliurar també diplomes als matrimonis que han fet l’aniversari de noces

Redacció

Després de l’obertura de la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, el dia 24 de desembre, les diòcesis d’arreu del món van iniciar el Jubileu de 2025 el passat 29 de desembre. A l’arxidiòcesi de Tarragona, la celebració va aplegar més de 1.300 persones, entre preveres i diaques, seminaristes, religiosos i religioses i laics vinguts de les parròquies dels cinc arxiprestats.

L’estació inicial de l’obertura del Jubileu va tenir lloc al claustre de la capella de Sant Pau del Centre Tarraconense El Seminari. Després de la salutació de l’arquebisbe Joan Planellas i la proclamació de l’Evangeli, es va llegir un fragment de la butlla de convocació del Jubileu Spes non confundit. A continuació, es va donar inici a la processó

fins a les portes de la Catedral, encapçalada pel Sant Crist dels Gitanos de la Parròquia de la Santíssima Trinitat de Tarragona, la creu jubilar que «durant tot l’Any Jubilar romandrà presidint la misericòrdia i el perdó a la Catedral i que és el signe del camí d’esperança del poble pelegrí, que va tot rere la creu de Jesucrist, tal com es representa en el mateix logotip del Jubileu», va explicar l’arquebisbe. Després de la litúrgia eucarística i que centenars de persones rebessin la sagrada Comunió, l’arquebisbe Joan Planellas va impartir la benedicció apostòlica amb indulgència plenària als assistents. I, encara abans de finalitzar aquesta solemne celebració, es van lliurar uns diplomes commemoratius als matrimonis que durant aquest any van celebrar l’aniversari de noces.

L’arquebisbe defensa els serveis religiosos en centres hospitalaris i en presons. Gerard Martí

La Catedral es va omplir de gom a gom per l’esdeveniment. Arquebisbat

Reus cobrarà a altres policies locals per a fer ús de la galeria de tir de la Guàrdia Urbana

Seguretat l Diversos cossos policials del territori han demanat poder fer les pràctiques de tir a Reus

Miquel Llaberia

L’Ajuntament de Reus treballa per obrir la galeria de tir de la Guàrdia Urbana per a altres cossos policials del territori. Actualment, només la policia reusenca fa ús d’aquesta galeria per fer les pràctiques de tir necessàries perquè els agents mantinguin les llicències d’armes. En l’actualitat, només la Guàrdia Urbana de Reus fa ús de la galeria de tir localitzada a la comissaria de l’avinguda Marià Fortuny. «Altres cossos i forces de l’Estat de la vora, com policies locals d’altres municipis, ens han sol·licitat poder fer servir les installacions de la Guàrdia Urbana de Reus per fer les pràctiques de tir», explica el regidor de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern de l’Ajuntament de Reus, Manel Muñoz, que evita especificar quins cossos en concret ho han demanat. «Com que no ho teníem regulat no hem pogut ni tan sols plantejar la idea de cedir-ho. Per aquest motiu, hem aprovat la taxa perquè es pugui cobrar aquest servei a altres administracions i ara queda

El Reis Mags d’Orient visiten

Reus per portar els regals a tots els nens i nenes de la ciutat

Societat l Ses Majestats els Reis d’Orient van arribar a Reus el diumenge 5 de gener a la tarda per portar regals a tots els nens i nenes de la ciutat. Van ser rebuts a primera hora de la tarda al Parc de Sant Jordi per l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, junt amb altres regidors. Van visitar als nens ingressats a l’Hospital

Reus i, posteriorment, van iniciar la Cavalcada pels carrers del centre de la ciutat, fent el mateix recorregut que l’any passat, per finalitzar al balcó de l’Ajuntament, on van rebre les claus de la ciutat de la mà de la batllessa de Reus. Durant la cavalcada, es van repartir un total de quatre tones i mitja de caramels aptes per a celíacs. Redacció

Actualment, s’està definint el reglament d’ús per habilitar aquest servei

fer l’ordenança reguladora. Aquestes dues coses són imprescindibles si ho volem fer», afirma el regidor, que afegeix que en cap moment es preveu obrir aquest espai per ús de «cossos de seguretat privats». Per la seva banda, la regidora de Seguretat i Convivència de l’Ajuntament de Reus, Dolors Vázquez, confirma a Diari Més que actualment la regidoria treballa en la redacció d’aquest reglament. «La Guàrdia Urbana de Reus és una policia moderna i de referència. Des de l’Ajuntament fem esforços per continuar-la dotant adequadament dels recursos humans i materials necessaris per donar el millor servei possible», reivindica la regidora, que considera que «amb l’obertura de la galeria de tir a altres policies, la Guàrdia Urbana serà encara més un cos de referència». La galeria de tir de la Guàrdia Urbana de Reus es va posar en funcionament fa dos anys, al mes de gener de 2023 amb l’objectiu d’oferir un espai de formació pels agents del cos amb totes les garanties de seguretat. L’article 54 del Reglament de la Guàrdia Urbana de Reus especifica que «els policies locals efectuaran pràctiques regulars de tir, en els llocs establerts convenientment a aquest efecte, amb la periodicitat que el cap del cos estableixi, que en tots els casos haurà de ser, almenys, un cop a l’any».

Fotografia d’arxiu d’agents de la Guàrdia Urbana de Reus fent ús de la galeria de tir. Cedida

Fotografia de la carrossa del Rei Baltasar durant la Cavalcada de Reis de 2025. Ajuntament de Reus

Sant Joan de

Miquel Llaberia

Reus sempre ha estat considerat un mercat a cel obert o la ciutat del comerç. Testimoni d’això és la gran quantitat d’històries empresarials que, fins i tot, perduren avui dia. Un d’aquests negocis històrics ha obert fa poc una nova etapa, la Fotografia Niepce. Fundada fa gairebé un segle, la botiga de fotografia s’ha hagut de traslladar del seu històric local situat al carrer de Llovera a un nou a raval de Santa Anna. «En morir el meu pare el passat mes d’abril es va rescindir el contracte de lloguer i després de negociar amb els propietaris del local al carrer Llovera no vam arribar a un acord», exposa Dolors Busquets, propietària de Fotografia Niepce.

Aquest canvi va suposar un breu parèntesi en l’activitat de la botiga que ja funciona al número 47 de raval de Santa Anna, a prop de l’anterior ubicació, però amb un ambient diferent. «Al carrer Llovera sempre hi passa molta gent perquè és un carrer comercial i de pas, forma part de l’eix que travessa Reus de punta a punta, però també és cert que raval de Santa Anna des que és només per a vianants hi passa molta més gent i hi ha hagut comerços d’aquí a la vora que m’ho han assegurat. I quan és l’hora que els nens surten de l’escola encara passa més gent», comenta Busquets.

Per un altre costat, Dolors Busquets afirma que ha detectat un canvi en el client: «Qui passeja per l’eix de cop pensa que li fa falta una cosa, entra a la botiga i ho fa. Aquí la gent ve expressament, sigui pel que sigui». No obstant això, els clients habituals del negoci continuen confiant en

Els Reis d’Orient visiten la Fundació Bara per donar regals als infants

Societat l El passat divendres 3 de gener al matí Ses Majestats els Reis d’Orient van visitar la Fundació Bara per repartir els regals que els infants que participen en les seves activitats havien demanat. Més de 150 menors assisteixen a les activitats socioeducatives que organitza la fundació. Redacció/Cedida

l Comerç

«Niepce és Niepce, sigui a un carrer o a un altre»

Fotografia Niepce està situada on antigament s’hi ubicava la Llauneria Mata

el negoci, ja que «Niepce és Niepce, sigui a un carrer o un altre». «Sí que fa una mica de pena marxar d’allí, però no ha suposat cap cosa dramàtica ni per mi ni pels clients que saben els motius», reconeix Busquets, alhora que agraeix la confiança i fidelitat per part dels clients. A més, també

comenta amb una rialla que encara «hi ha algun client que per inèrcia va al local del carrer de Llovera, però després ja ve aquí».

Per una altra banda, la botiguera admet que els negocis de proximitat viuen una situació difícil. «Costa barallar-te amb les grans superfícies,

la fotografia s’ha desvirtuat. Tothom es pensa que és bo fent fotografies perquè qualsevol pot fer una foto amb un mòbil, però la fotografia no fa el fotògraf. El fotògraf és el que sap enquadrar, buscar la millor llum i captar el que el client vol transmetre. El teu tiet amb el mòbil no serà mai

La Guàrdia Urbana porta regals als nens ingressats a l’hospital

Societat l Ahir, dia de Reis, la Guàrdia Urbana de Reus va visitar l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus per portar regals als infants ingressats. A aquesta visita els van acompanyar el regidor de l’àrea de Salut, Enrique Martín, i la regidora de l’àrea de Seguretat, Dolors Vázquez. Redacció/Cedida

El nou negoci ha respectat l’estètica modernista de l’aparador del local

Busquets: «El teu tiet amb un mòbil no serà mai com un fotògraf professional»

156 anys i que va tancar l’any 2017. «Quan em vaig traslladar aquí vaig decidir conservar aquest local històric. Els aparadors i la porta són els originals. Crec que és molt important respectar-ho», afirma la propietària de Fotografia Niepce.

Un respecte pel patrimoni comercial de la ciutat que ha obtingut la seva recompensa: «Els que van ser els propietaris de la Llauneria Mata es van apropar perquè estaven molt contents amb què em quedés amb el local. Aleshores, van decidir regalar-me els agafadors de la porta principal i la porta del quadre de llums, que són elements modernistes. Per mi és un gran privilegi», assegura orgullosament.

Els carrers pels vianants

com un fotògraf professional», valora.

Un local històric

A més, tot i canviar la seva ubicació històrica i estratègica al carrer de Llovera, Fotografia Niepce s’ha ubicat en l’antic local de la Llauneria Mata, negoci que va estar obert durant

En aquest sentit, la botiguera es troba còmoda i es defineix com una «defensora dels carrers per a vianants». Fins i tot, desitja que algun dia tot el Tomb de Ravals estigui tancat al trànsit rodat. «S’hauria d’estudiar i sobretot veure com fer-ho factible pels negocis i serveis d’emergències, però a mi m’agradaria que es fes realitat», apunta. A la vegada, en aquest hipotètic futur on el Tomb de Ravals és dominat pel vianant, proposa que el pàrquing de la plaça de Prim es convertís en «un centre logístic» pels transportistes i botiguers.

Dolors Busquets, propietària de Fotografia Niepce, negoci històric de la ciutat de Reus. Gerard Martí

Joaquim Llavoré:

«Les lleis de benestar

animal

són una millora, però suposen un cost milionari, i això grava el producte»

Entrevista l Llavoré, un dels artífexs de la implantació del Centre de Sanitat Avícola de Catalunya i Aragó (CESAC) a Reus, va rebre el Premi d’Honor Llotja de Reus, en el marc dels Premis Cambra 2024

Sergi Peralta Moreno

Quan va entrar en contacte amb la Llotja de Reus?

«Jo sóc de la Cambra de Reus des de l’any 1986. Tenia una empresa ramadera i era el president de l’Agrupació de Productors d’Ous de Catalunya. Una mica abans havíem constituït la Federació Avícola Catalana (FAC), que representa tot el sector, tant d’ous com de pollastres, i tinc un lloc a la junta. El 1986, entrem a la Llotja, que cotitza en origen. A Reus ja hi havia la Cooperativa Comarcal d’Avicultura».

Com ha evolucionat el sector en aquests anys?

«L’avicultura catalana era una de les primeres en producció a Espanya, tant en pollastres com en ous. Ara, no. L’any 1986, hi havia, més o menys, 6 milions de gallines ponedores. S’han reduït a la meitat, estem al voltant dels 4 milions. Per què s’ha perdut? Perquè no ha estat rendible. Hi ha hagut moments de crisi en què els avicultors han perdut molts diners. També ha passat que s’han fet grans, s’han jubilat i els fills, o els nebots, o qui sigui, no han volgut continuar el negoci i ho han traslladat. A més, durant aquests anys, hi ha hagut una reconversió, de tenir gallines ponedores s’ha passat a fer pollastres. També ha tingut efecte

és

Negoci

l’Agrupació

trols molt estrictes.

«El sector avícola no ha estat rendible, s’han arribat a perdre molts diners»

la Llei de Benestar Animal, en què els avicultors gairebé fem de farmacèutics». S’han de seguir uns con-

«Sí, i això ha fet que els costos de producció s’hagin incrementat. Diuen que el preu dels ous ha pujat i és veritat, però el pinso i els envasos també. Al voltant dels 2000 van començar a venir les directrius de Brussel·les, com la llei de protecció de les gallines ponedores. Representen

Els Bombers actuen la tarda de Reis per l’incendi d’un vehicle a un pàrquing

Successos l Els Bombers de la Generalitat van treballar la tarda de Reis en l’extinció d’un incendi a Reus. Al voltant de les 18.33 hores de diumenge, el cos va rebre l’avís d’un foc encès al carrer Salvador Dalí. El fum sortia pròxim a un gimnàs. Els bombers van accedir amb un primer trinomi a l’equipament esportiu i amb un segon equip al pàrquing soterrat, on van

localitzar un cotxe cremant. A les 19.04 h., van donar el foc per controlat i es va procedir a fer revisió del pàrquing i el gimnàs. A les 21.18 h., ja van donar l’incendi per extingit i, cap a les 22.22 h., van concloure les tasques de ventilació, donant per acabat el servei. Totes les persones van poder ser evacuades i no va haver-hi ferits. El cotxe va cremar completament. Els bombers

hi van treballar amb 10 dotacions. Diumenge al migdia, el cos ja havia actuat per un petit incendi ocasionat en un aparcament al carrer d’Antoni Fabra i Ribas. Després de rebre l’avís a les 12.17 h. i desplaçar-se amb una dotació al lloc dels fets, el foc, de poca envergadura, es va controlar i extingir en pocs minuts, evitant que es propagués o causés danys importants. Redacció

una millora del comfort dels animals, això és indiscutible, però s’han hagut de fer installacions noves que han costat una milionada i totes les comunitats autònomes no han ajudat. Encara no està pagat al 100% i ara ho volen canviar. Això grava el producte». Si baixa la producció, s’hauran d’importar ous?

Sant Francesc recapta 785 euros amb el Gran Concert de Nadal

Cultura Unes 80 persones van assistir al Gran Concert de Nadal que la Parròquia de Sant Francesc va celebrar a finals de desembre. L’actuació va permetre recaptar un total de 785 euros en benefici de les obres de restauració de la façana de l’església, segons explica el rector Josep Maria Gavaldà. SPM/Cedida

L’apunt

Un premi per reconèixer la seva trajectòria

La Cambra de Comerç de Reus va reconèixer la implicació de Llavoré amb la corporació amb un Premi d’Honor Llotja de Reus. Llavoré afirma que, en un primer moment, no entenia per què volien donar-li un guardó, però «em va emocionar». Era el reconeixement a una unió que ve des del 1986.

«Ja se n’importen, però també n’exportem. No crec que tingui gaire importància». Es nota la diferència entre un ou d’aquí i un de fora?

«Es veu perquè l’ou va marcat i s’hi menciona el territori, però de gust, no. Es notarà amb què un serà més fresc que l’altre».

La FAC va ser una de les impulsores del Centre de Sanitat Avícola de Catalunya i Aragó (CESAC), un laboratori designat per la Generalitat que es troba a l’avinguda de Castellvell.

«Els representants de la FAC vam instaurar que faríem

un centre de sanitat avícola en col·laboració amb l’administració pública. D’aquí va néixer el CESAC, i més endavant s’hi adheriria Aragó. El CESAC controla tot el que té a veure amb les aus des de diferents branques, com la posta, les aus reproductores... Està controlat per la Generalitat. Si no hagués estat per mi, no estaria a Reus. La Generalitat volia que ens cedissin el terreny i hi havia ajuntaments que te’l regalaven, es podria haver fet a qualsevol lloc, perquè és un laboratori de referència en l’àmbit avícola. Vaig aconseguir que el consistori de Reus cedís el terreny i els altres es van quedar amb un pam de nas. Reus era el galliner que ponia els ous». Continua vostè en actiu?

«Jo continuo sent el president de l’agrupació, però, cap a la dècada del 1990, em vaig jubilar per poder cuidar la meva dona, i vaig haver de vendre’m instal·lacions. La junta sí que es renova, però la presidència no hi ha manera. El dia de Nadal vaig fer 85 anys i clar que tinc capacitat per continuar, però haurien de procurar buscar gent que segueixi la meva feina».

Com es va sentir quan li van comunicar que rebria el Premi d’Honor de la Cambra de Comerç de Reus? «Primer, no ho entenia. Em vaig quedar parat, però em va emocionar. Després de llegir el discurs, el públic va estar molta estona aplaudint-me. Vaig baixar de l’escenari i, en arribar al meu seient, encara continuava. També em va felicitar el conseller Sàmper. Fins i tot la Llotja de Barcelona m’ha reconegut els mèrits». Li ha agradat treballar al sector avícola?

«A mi m’ha agradat, m’he divertit i he conegut molta gent».

Llavoré

president de

de Productors d’Ous de Catalunya i membre de la FAC. Tjerk van der Meulen

Crearan una «àrea de biodiversitat» al nord amb més arbres i refugis per a fauna

Medi Ambient l La zona verda estarà a tocar del barranc de Calderons i s’emmarca en el projecte ‘RENATUReus’

L’Ajuntament millorarà l’entorn periurbà de Reus per millorar-ne la connectivitat, fomentar la biodiversitat dels ecosistemes i donar confortabilitat i continuïtat als camins públics. Les actuacions es concentraran al nord de la ciutat. En concret, el consistori es proposa crear una «àrea de biodiversitat», mitjançant la plantació d’arbres i arbustos, al voltant del barranc de Calderons, on també s’establiran refugis per a fauna, i restaurar ambientalment un tram del barranc del Molí a

l’altura del passeig de la Boca de la Mina. Així mateix, es millorarà un pas de fauna, a tocar de la carretera del Morell. El consistori ha tret a licitació el contracte per a la redacció del projecte executiu que concretarà les tres actuacions. Així mateix, l’empresa adjudicatària tindrà l’encàrrec d’efectuar un inventari dels hàbitats de la flora i la fauna en sòl no urbanitzable, que haurà de quedar plasmat en un mapa temàtic dels ecosistemes, que haurà de determinar l’abundància de les espècies, després d’un treball de camp. En el cas del

directori d’animals, s’utilitzaran metodologies com el fototrampeig o els anellaments científics i s’analitzarà el pas d’aquests per les infraestructures ja existents. Els estudis serviran, a més, per desxifrar les problemàtiques principals causants de la pèrdua de biodiversitat al territori i focalitzar com fer-hi front. La companyia també s’haurà d’encarregar de divulgar els resultats a la població. El regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, destaca que tot plegat «planteja mitigar les illes de calor urba-

També es farà un inventari de la flora i la fauna i s’elaboraran mapes temàtics

nes, frenar el canvi climàtic i millorar les condicions i processos d’adaptació». «En

definitiva, incrementar la resiliència de la ciutat i reduir la seva vulnerabilitat», tanca. El conjunt d’aquestes intervencions, que surten a concurs públic amb un pressupost base de 84.690,31 euros (IVA inclòs), s’emmarca en el projecte RENATUReus. El global de totes les accions plan-

tejades sota aquest paraigua, centrat en la renaturalització de la ciutat, compta amb un pressupost total de 4,2 milions d’euros, finançat fins a un 95% amb fons europeus. El calendari fixa que els treballs han d’estar acabats, com a data límit, el desembre del 2025.

Sergi Peralta Moreno

L’actuació tindrà lloc al voltant del barranc de Calderons, el pont del qual s’ha realçat recentment. Gerard Martí

El Camp de Tarragona, líder en temps d’espera per a l’operació de fístula arteriovenosa a Catalunya

Salut Es realitza a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i el temps d’espera supera els quatre mesos i mig

Lizano

La Sindicatura de Comptes ha revelat desigualtats significatives en l’atenció extrahospitalària per a la insuficiència renal al Camp de Tarragona en l’exercici de l’any 2022 en un estudi publicat recentment. Específicament per aquells a qui se’ls ha de realitzar una fístula arteriovenosa. L’Hospital Joan XXIII de Tarragona va comptabilitzar el temps mitjà d’espera per a la intervenció quirúrgica esmentada els anys 2021 i 2022 en 148 i 131 dies, la mitjana dels quals equival a més de quatre mesos i mig esperant. Altres centres catalans, com el de Bellvitge o Terrassa, van registrar 41 i 14 dies d’espera per a l’operació, respectivament.

La intervenció quirúrgica per a realitzar una fístula arteriovenosa és habitualment l’accés vascular més habitual per als pacients que necessiten hemodiàlisi regular i prolongada. Aquesta implica la connexió d’una artèria amb una vena, cosa que permet el flux sanguini suficient per a la posterior diàlisi. A més, aquesta és més segura que el catèter i té una durada més llarga. La fístula arteriovenosa també assegura el flux sanguini adequat per a purificar la sang de manera efectiva durant les sessions de diàlisi. És habitual el cas de pacients que inicien l’hemodiàlisi amb un accés de catèter. Aquest és un dispositiu temporal que es col·loca en una vena central, habitualment al coll, al pit o a la cuixa, i que permet connectar el pacient a la màquina d’hemodiàlisi quan no hi ha un accés disponible, com és la fístula intravenosa. En aquest sentit, els informes anuals publicats del registre de malalts renals

L’operació de fístula consisteix a connectar una artèria amb una vena

Fresenius Tarragona va superar les 27.000 sessions de diàlisi l’any 2022

de Catalunya mostren diferències entre l’accés incident, aquell amb el que els pacients inicien l’hemodiàlisi, i el prevalent, aquell que tenen en un moment determinat. L’accés prevalent de fístula arteriovenosa, registrat fins al 31 de

desembre de l’any 2021, va ser del 53,4%.

Cal recordar que els serveis d’hemodiàlisi s’encarreguen de tractar mèdicament a les persones que no els funcionen correctament els ronyons i, a conseqüència, no poden eliminar els residus, l’excés de líquids i les toxines de la sang. Aquest procediment substitutiu renal, que al Camp de Tarragona es realitza a l’Hospital Joan XXIII i als centres extrahospitalaris Fresenius de Tarragona, Reus i el Vendrell; neteja i purifica la sang mitjançant una màquina que actua com un ronyó artificial, el dialitzador.

Disponibilitat dels centres Pel que fa a la disponibilitat

horària dels centres, dels quals a l’informe només s’han comptabilitzat els que ofereixen la diàlisi extrahospitalàriament, Fresenius Tarragona i el Vendrell són dels que ofereixen menys hores per monitor a la setmana a Catalunya, amb només 55 hores i quatre torns per centre. En canvi, Fresenius Reus disposa de 89 hores setmanals i cinc torns, situant-se com el segon centre amb més disponibilitat després de Sistemes Renals, que lidera el rànquing.

Aquesta menor disponibilitat es reflecteix en l’ocupació dels monitors i el nombre de sessions de diàlisi facturades. Fresenius Tarragona registrà el 2022 un 88% d’ocupació, amb 27.488 sessions, mentre

que Fresenius Reus, amb una ocupació del 80%, va realitzar 21.734 sessions. Els costos del CatSalut per sessió també van variar: 249 euros a Tarragona i 256 euros a Reus.

Personal d’infermeria i auxiliar Un altre aspecte destacat per la Sindicatura és la dedicació del personal d’infermeria i auxiliar. Fresenius el Vendrell queda per sota del mínim normatiu amb una dedicació del 19% de la jornada d’un professional d’infermeria per pacient, en comparació amb el 20% requerit. En canvi, Fresenius Tarragona i Reus superen aquest llindar amb un 35% i 30%, respectivament. Tot i les diferències, Fresenius Tarragona i Reus van complir el 100% dels indicadors de qualitat establerts pel CatSalut tant el 2021 com el 2022, garantint així la garantia dels serveis oferts al pacient. La Sindicatura, però, tal com indica a l’informe, adverteix que cal millorar la disponibilitat horària i reduir els temps d’espera per assegurar una atenció equitativa.

L’apunt

Reus destaca en la disponibilitat de monitors per a la diàlisi

Fresenius Reus es posiciona com el segon centre amb més hores setmanals per monitor a Catalunya, amb un total de 89 hores distribuïdes en cinc torns. Aquesta disponibilitat supera la dels centres de Tarragona i el Vendrell, que ofereixen 55 hores setmanals cadascun, segons l’informe de la Sindicatura de Comptes que recull les dades de l’exercici de l’any 2022.

Externalització dels serveis En l’exercici de l’any 2014, el CatSalut va motivar la contractació dels serveis d’atenció extrahospitalària a causa de la falta de recursos propis per a portar-la a terme. Una part del servei d’hemodiàlisi va passar a realitzar-se en centres autoritzats. Al Camp de Tarragona, l’empresa a la qual se li va assignar el servei va ser a Frenesius Medical Care, que se’n va fer càrrec amb tres clíniques: una a Tarragona, una altra al Vendrell i la darrera a Reus. Segons les conclusions de l’estudi, la fiscalització del servei mostra una resposta desfavorable, posant de relleus problemes cabdals que afecten la planificació dels punts d’atenció hemodialítica, el volum de tractaments domiciliaris, el seguiment, control i avaluació dels contractes, entre d’altres. Els fets descrits a l’estudi mostren que no garanteixen l’actuació de manera efectiva, econòmica, eficaç i eficientment. Així mateix, també s’avisa en aquest la detecció de mancances quant als criteris d’equitat i governança de la intervenció pública.

Joan

Imatge del servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Institut Català de la Salut

DIARI MÉS ARRIBA AL PRIORAT

FALSET S’INCORPORA ALS MUNICIPIS ON DIARI MÉS DISTRIBUEIX

ELS 25.000 EXEMPLARS DIARIS QUE EL FAN LÍDER AL CAMP DE TARRAGONA

Les cases rurals fan el ple per Cap d’Any en una campanya de Nadal amb ocupacions desiguals

Turisme l El sector omple principalment els dies festius amb una baixa demanda els dies laborables

Les cases rurals han estat l’espai més sol·licitat en el sector turístic durant aquestes festes. Aquests establiments han fet el ple per Cap d’Any en una campanya de Nadal que ha deixat ocupacions desiguals, amb un ple principalment els dies festius i una baixa demanda en els dies laborables en hotels i apartaments turístics. De fet, a les comarques tarragonines només ha obert un de cada cinc allotjaments, segons dades de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT).

Amb un 20% de l’oferta oberta, els establiments de la FEHT han registrat ocupacions entre un 60 i 70% al conjunt de la demarcació. Es tracta d’unes xifres «habituals» per les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. «En aquesta època no som líders turístics perquè hi ha la neu i altres tipus d’estades», assenyala el portaveu de la federació,

Només un de cada cinc establiments turístics obre durant els Nadals a Tarragona. ACN

Xavier Guardià. Segons ell, aquestes xifres es deuen al bon temps i al pes del turisme rural tant de l’interior de la Costa Daurada com de les

La rifa de Reis esquitxa Tarragona, Vila-seca i la Pobla de Montornès

Loteria l S’han repartit alguns dècims del 66.777, el tercer premi de la rifa de Reis

Redacció / ACN

Tres administracions de la demarcació van repartir sort, aquest dilluns, amb el tercer premi de la rifa de Reis. De fet, el 66.777, dotat amb 25.000 euros per dècim, es va repartir a la ciutat de Tarragona, a Vila-seca i a La Pobla de Montornès.

A la capital, l’administració afortunada va ser la que s’ubica a la rambla de Ponent, número 6. A Vila-seca, el premi es va repartir a l’establiment del número 47 de l’avinguda Ramon d’Olzina. Per últim,

els dècims del tercer premi venuts a la Pobla de Montornès es van repartir a l’administració del passeig de l’Estació.

On menys es gasta

La demarcació de Tarragona és la zona de Catalunya on menys diners per habitant es van destinar a la rifa de Nadal. Van ser un total de 8,7 milions d’euros, 10,31 euros per habitant. En aquesta edició de la rifa de Reis, Catalunya es va gastar 93,332 milions d’euros, un 0,68% menys que l’any passat. Enguany la despesa

Terres de l’Ebre. A més, detalla que aquestes vacances els turistes es reparteixen en tres fases, segons les festivitats i les seves necessitats.

«Hi ha clients que són molt de fer Nadal a casa i aprofitar el Cap d’Any o Reis i n’hi ha al revés, que tenen nens molt petits i es queden més a casa

Instant de la rifa de Reis celebrada ahir. Loterías y Apuestas del Estado

per habitant ha estat d’11,80 euros. L’any passat la despesa catalana va ser de 93,9 milions i la despesa per habitant es va situar en els 12,24 euros. Segons les dades de Loteries i

Apostes de l’Estat, en tot Catalunya s’havien consignat 102.940.200 euros, amb una mitjana de 13,02 euros per habitant. La mitjana a l’Estat va ser de 18,2 euros per habitant.

tat i la majoria dels visitants són famílies.

La gran majoria dels visitants són nacionals, segons dades de la FEHT

per Reis», puntualitza Guardià. Així mateix, subratlla que els «pics» s’han produït els dies festius. «És molt un turisme familiar i aquest tria fer estades curtes», remarca. Per contra, l’internacional és residual durant la campanya de Nadal.

Tot i això, Guàrdia explica que reben turistes francesos, amb un perfil de «jubilat jove», als quals se’ls ofereix paquets per passar Cap d’Any, ja que des de fa anys hi ha turoperadors que hi treballen. «Els grans hotels, de Salou o Cambrils, els hi poden fer una bona revetlla, un sopar i ball de gala, i tot això atreu un públic determinat, però pel que fa a la resta és tot de l’estat espanyol», subratlla. En el cas dels establiments rurals, també és un turisme de proximi-

Pel que fa a les Terres de l’Ebre, les cases rurals grans han fet ple durant els dos dies de Cap d’Any, mentre que algunes de les petites han quedat buides, ja que en aquestes dates es busquen, principalment, allotjaments grans per compartir amb el grup d’amics. De fet, ha explicat que no van poder atendre totes les trucades perquè molta gent volia reservar els habitatges més grans. «He apuntat dos o tres telèfons en llista d’espera, però no ha sigut efectiu perquè la petició era de cases grans, que és el que passa sempre», explica el president d’Aturebre, Juanjo Bel .

Fins a Setmana Santa Un cop passades les festes de Nadal, el sector turístic encara els mesos més crus de l’any, on molts allotjaments tanquen per la manca de reserves i molts aprofiten per fer tasques de manteniment. Des de la FEHT són optimistes de cara a l’arrencada de la temporada, que començarà un mes abans de Setmana Santa. «Hi ha un turisme escolar molt important, de viatge típic de final de curs, que té molta estirada a la Costa Daurada, per molts motius, com culturals, PortAventura, per la bona climatologia», concreta el portaveu de la FEHT, qui també destaca la importància del turisme esportiu a les comarques tarragonines.

Mor un motorista de 35 anys en una sortida de via a la TV-2441, al municipi d’Aiguamúrcia

Successos l És la quarta víctima mortal en un accident de trànsit a Catalunya aquest any

ACN

Un motorista va morir aquest diumenge en un accident de trànsit a la carretera TV-2441 a l’altura d’Aiguamúrcia (Alt Camp), segons va informar el Servei Català del Trànsit. Es tracta d’un home de 35 anys veí de Castelldefels (Baix Llobregat). Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís quan passaven pocs minuts de les 12.00 hores. Per causes que s’estan investigant, el motorista va patir una sortida de via i va caure. Arran de l’accident, es van activar tres patrulles dels Mossos, una

dotació dels Bombers de la Generalitat i una unitat terrestre i l’helicòpter medicalitzat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Amb aquesta, s’eleven a quatre les víctimes mortals en accident de trànsit aquest any a les carreteres catalanes. Un accident a Tarragona, a l’autovia A-7 a l’altura del barri de la Móra, també va deixar aquest cap de setmana una altra víctima mortal. En aquest cas, es tractava d’un accident amb tres vehicles implicats i que també va deixar tres persones més ferides de caràcter lleu.

Imatge de la primera edició de la Fira de la Tòfona Negra.

Vimbodí i Poblet celebrarà una nova edició de la Fira de la Tòfona

Negra els dies 18 i 19 de gener

Societat El cap de setmana dels dies 18 i 19 d’aquest mes de gener, Vimbodí i Poblet acollirà una nova edició de la Fira de la Tòfona Negra. El municipi celebrarà l’ocasió per segona vegada, després que el 2024 se celebrés els dies 20 i 21 de gener. Continuant amb la programació de l’edició anterior, la zona firal se situarà a l’inte-

rior del pavelló municipal, on s’instal·larà el mercat de tòfona fresca i altres productes de proximitat. També hi haurà diversos ‘showcookings’ i el vuitè concurs de gossos tofoners.

Enguany, la fira ampliarà horaris (dissabte al matí i tarda i diumenge fins a la tarda) i l’entrada al recinte serà gratuïta. Redacció

Societat Torredembarra va lliurar el passat dijous el sorteig dels guanyadors de la Gimcana d’aparadors de Nadal de l’any 2024. Hi van participar els infants nascuts entre 2011 i 2019. L’Arnau Solé es va emportar el 1r premi. Redacció/Cedida La Gimcana d’aparadors ja té guanyadors

Els productors de tòfona preveuen una bona collita

Natura Seria millor que la de l’any passat gràcies a les darreres pluges

ACN

L’Associació de Productors de Tòfona de Catalunya preveu una collita millor que la de l’any passat gràcies a les pluges de la tardor. Tot i que encara no hi ha una estimació acurada, l’entitat dona per fet que se superaran les tres tones del 2023. Del volum que s’obtingui, el 80% es dedicarà a exportació a més de 50 països, especialment a França, Itàlia i els Estats Units. «Tot i que som els grans productors de tòfona negra de l’Estat, encara ens falta molt con-

sum intern», explica el vicepresident de Protocat, Dídac Espasa. Segons concreta, el quilo se situa entre els 800 i els 1.200 euros i és per Nadal quan augmenta més la demanda i, en conseqüència, el preu.

La collita va començar a mitjans de novembre i s’allargarà fins a mitjans de març. Després de tres anys marcats per la sequera, els ruixats dels darrers mesos han ajudat el creixement del fong. «Qui va poder regar a principi de temporada l’ha poguda salvar bé», remarca Espasa. De

tota manera, el vicepresident assegura que el canvi climàtic està afectant de manera important aquest bolet. «Antigament, el clima mediterrani beneficiava la tòfona, que apareixia de manera silvestre a França, Espanya i Itàlia. Això ha canviat i avui dia, sense una bona gestió i sense reg de suport, seria inviable cultivar tòfona», assegura.

L’associació agrupa uns 150 productors d’un conreu que, en comparació amb altres de mil·lenaris com l’oli o el vi, «encara és a parvulari». De fet, a Catalunya s’hi treballa

El quilo de tòfona se situa al voltant dels 1.000 euros, augmentant al Nadal

des de fa uns 30 anys. Això fa que provin diferents tècniques cada any. Espasa apunta que és un producte «complicat» ja que és «la simbiosi entre un fong i un arbre». «Hi intervenen factors que encara se’ns escapen», expressa. Això fa que tot i repetir els procediments d’un any a un altre, el resultat sigui diferent.

Cedida

Imatge d’un pagès buscant tòfones amb l’ajut d’un gos tofoner. ACN / Eloi Tost

La canalla de Cambrils

gaudeix de l’entrega dels regals dels Reis porta a porta

Societat La màgia de Ses Majestats els Reis d’Orient va omplir Cambrils de felicitat, alegria i emoció aquest dilluns al matí. De bon matí, els nervis es podien veure en tots els infants del poble, que sabien que faltaven pocs minuts perquè els Reis toquessin la porta de casa seva. Aquesta iniciativa, organitzada

per l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle i el departament de Festes, va tornar a ser molt ben rebuda per les famílies del municipi. Des de les 9 del matí, els Reis van visitar els barris de l’Eixample, la plaça del Pòsit, les urbanitzacions de Llevant i Ponent i Nou Cambrils. Carregats de regals ben embolicats,

Melcior, Gaspar i Baltasar van picar casa per casa amb l’objectiu d’entregar els presents que anteriorment se’ls havia demanat a través de la missiva reial. Ara, tocarà esperar un any més per tornar-los a rebre, amb la condició que la canalla es porti bé si vol tenir el seu regal. Redacció/Tjerk van der Meulen.

Salou viu una Cavalcada multitudinària

Nadal l La nit més màgica per petits i grans va arribar a Salou carregada d’il·lusió, somriures, molta alegria i emoció. Aquest diumenge al vespre, Ses Majestats els Reis d’Orient, acompanyats pels seus patges reials, van portar la màgia als carrers en una espectacular Cavalcada que va congregar unes 10.000 persones. Redacció/Cedida

Els mercats d’hivern del Nàstic: precisió i pocs moviments per reforçar la plantilla

Futbol l L’entitat no ha fet més de tres fitxatges al gener en les darreres tres temporades i Migue Leal ha sigut el primer d’enguany

Els Reis d’Orient van deixar el darrer diumenge un regal abans d’hora per als nastiquers. El Nàstic de Tarragona va oficialitzar l’arribada de Migue Leal, un lateral dret amb destacat poder ofensiu que competirà per la posició amb Pol Domingo. Al mateix temps, l’arribada va anar de la mà de la primera sortida, la d’Alexandru Tirlea, que va deixar el conjunt grana després de dues temporades a l’entitat grana. Aquests moviments van servir per encetar el mercat d’hivern de fitxatges del Nàstic, que romandrà obert fins al 31 de gener.

Aquesta finestra d’incorporacions a mitjan temporada serveix, per a molts clubs, apuntalar els seus projectes amb nous jugadors i reforçar aquelles posicions que han arrossegat mancances des del mercat d’estiu. Hi ha equips que sacsegen la plantilla amb múltiples canvis per assolir els seus objectius a final de temporada, mentre que d’altres fitxen més aviat poc. Des de la creació de la Primera Federació, el Nàstic ha apostat per afrontar els mercats d’hivern amb precisió i pocs moviments.

En aquests darrers anys, el mercat amb més fitxatges va ser el 21-22 amb tres

La darrera temporada, el conjunt de Dani Vidal va arribar a les vacances de Nadal amb fortaleses i debilitats

ben marcades. Mentre que la defensa era superior, els grana necessitaven gol i el club es va moure per assolir dos fitxatges: Alan Godoy i Álex Mula. Els dos atacants van viure dues trajectòries ben diferents, Mula va revolucionar l’atac en els primers partits i es va anar apagant al llarg

El CA Tarragona, sisè en el Campionat de Catalunya de Clubs Màster

Atletisme l Óscar Gómez va destacar guanyant la cursa de 1.500 m

Redacció

L’equip masculí màster del Club Atletisme Tarragona va assolir la sisena posició en el Campionat de Catalunya de Clubs Màster que es va celebrar el darrer dissabte a Sabadell. Els tarragonins van aconseguir millorar la desena

posició obtinguda l’any anterior. Les proves en les quals va destacar l’equip lila van ser els 1.500 metres, cursa en la qual Óscar Gómez va guanyar amb un excel·lent temps de 4’18,52’’; el llançament de pes, on Dídac Expósito va ser segon amb una marca d’11,58 metres; els 3000 metres, amb

Julio León que va obtenir el tercer millor coeficient amb un esplèndid registre de 9’40,81’’ i els 60 metres llisos, on Josep R. Argilaga també va quedar en tercera posició amb un temps de 8.17 segons. La resta d’integrants de l’equip masculí van ser Josep Maria Puig, als 200 metres;

de la temporada, mentre que Godoy va esclatar com a golejador en el tram final. El curs 22-23 el Nàstic va afrontar un mercat convuls. Marc Fernández va ser l’únic moviment. L’actual segon capità grana va aterrar a Tarragona abans, fins i tot, que s’obrís oficialment el període

Ginés Sánchez, als 400 metres; José Miguel Diaz, als 800 metres; Dídac Rios, als 60 tanques i salt d’alçada; Francesc Mosquera, al salt de llargada i al triple salt; Josep Maria Mateo, al salt de perxa; i el relleu 4x200 format per Josep Maria Puig, Ginés Sánchez, Jose F. Garcia Navarrete i Julio León. Amb aquesta competició s’inicia la temporada 2025 d’atletisme màster. Les properes cites en pista coberta dels atletes veterans seran al mes de febrer amb els campionats de Catalunya de proves individuals.

de fitxatges. No va haver-hi més moviments a la plantilla, però sí al cos tècnic. Raül Agné va ser destituït de la banqueta grana i en el seu lloc va entrar Iñaki Alonso per intentar remuntar una temporada més que difícil. Poc més d’un mes després, Alonso també va ser acomiadat i Dani Vidal va

agafar el càrrec. Llavors, Marc Fernández va ser un home fort per reactivar l’equip amb 4 gols i una assistència que van ajudar el Nàstic a acabar en posicions de Copa del Rei. Finalment, en la temporada 21/22, l’any del debut a la Primera RFEF, el Nàstic també va encarrilar el mercat d’hivern aviat amb les incorporacions d’Elías Pérez i Dani Romera. A última hora, Juan Camilo Becerra va aterrar per acabar de reforçar la davantera grana. Dels tres, qui més impacte va tenir va ser Romera, que va assolir set gols i una assistència. Pérez va ser un jugador de rotació en el centre del camp i Becerra va ser el fitxatge més desencertat.

Tot i la tendència de pocs moviments a l’hivern en els darrers anys, el Nàstic també ha sigut en el passat un equip que ha fet tabula rasa al gener. Per exemple, la temporada 18-19, els grana van incorporar més de deu jugadors, com José Kanté, Miguel Palanca i Mikel Villanueva, entre d’altres.

Enguany, la direcció esportiva espera molts més fitxatges. Després de Migue Leal, els grana volen reforçar el lateral esquerre i l’eix de la defensa. Això sí, per poder entrar, primer hi ha jugadors de l’actual plantilla que hauran de sortir.

L’equip màster del CA Tarragona a Sabadell. CA Tarragona

Arnau Montreal Quesada

El nou lateral dret del Nàstic, Migue Leal, la darrera temporada en un duel amb l’Andorra, el seu exequip, a Segona Divisió. FC Andorra/Walter Cunha

El CV Sant Pere i Sant

Pau creix i es consolida

fora del descens

Voleibol l L’equip de Vlado Stevovski va vèncer al Cisneros i es posa a cinc punts de distància de les posicions de perill

El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau va encetar l’any de la millor manera possible. El conjunt tarragoní va assolir una important victòria contra el Cisneros Alter Tenerife a casa per 3-2 i es posa a cinc punts de les posicions de descens. El mètode Stevovski ja s’ha consolidat. Els cooperativistes van enllaçar la segona victòria consecutiva de la segona volta. Primer, van tancar la temporada amb un triomf

sobre el CV Manacor, el tercer classificat i, el darrer dissabte, ho van fer contra un equip en plena lluita per les posicions de play-off. El conjunt de Vlado Stevovski ha canviat completament de cara respecte a l’inici de lliga. Llavors, tant el CV Manacor com el Cisneros Alter van passar per sobre dels tarragonins per derrotar-los per 0-3 i sense cap opció. En aquell moment, els cubans Dayan Torres i Denys González encara no havien arribat i els joves jugadors s’estaven adaptant a la categoria.

Stevovski tenia les idees clares des de llavors. Jugar a la Superliga 1, l’elit del voleibol estatal, requeria perseverança, treball i molt d’esforç i, des de llavors, el conjunt tarragoní no va afluixar el ritme i la seva progressió ha sigut constant. Els rojillos van passar de competir sets a partits, i de guanyar parcials a vèncer els duels per sortir de les dues darreres posicions de la categoria, les que marquen el descens a Segona Divisió.

Actualment, els cooperativistes se situen en novena posició amb 13 punts, cinc de

Aquest dissabte els ‘rojillos’ s’enfronten a l’Arenal, l’equip que marca el descens

distància de les posicions de descens que marca l’Arenal Emevé amb 8 punts. De fet, els tarragonins tenen l’oportunitat d’or de fe run pas de gegant per a apropar-se a l’objectiu de la permanència aquest dissabte, perquè els d’Stevovski juguen a la pista del conjunt gallec. A la primera volta, els de Sant Pere i Sant Pau van patir una derrota cruel per 2-3, però, ara arriben amb un ritme elevat i carregats de confiança per mirar cap al play-off

Tot i que els rojillos estan a més d’un triomf de distància del descens, la Superlliga 1 no permet cap relaxació. Encara hi ha tota la segona volta per al davant i el dissabte els tarragonins van patir la igualtat de la categoria. El CV Sant Pere i Sant Pau es va imposar amb autoritat en els dos primers quarts. Una bona arrencada dels tarragonins en els atacs i el bloqueig i els errors dels rivals van deixar als locals amb un avantatge de 23-16. Quan tot semblava que estava a favor, els canaris van amenaçar amb la remuntada amb una ratxa de quatre punts, però el Sant Pere i Sant Pau va assolir el punt per 2521. El segon set també va ser favorable i, quan semblava que el triomf estava a tocar, el Tenerife es va emportar dos sets per igualar el duel. Els rojillos no van deixar escapar la victòria a casa, però van veure com el Cisneros els esgarrapava un punt amb el 3-2. El CV Sant Pere i Sant Pau ja ha agafat el ritme d’una Superlliga 1 que no permet errors.

El CB Salou i el CB Tarragona reprenen la Segona FEB amb derrotes a domicili

Bàsquet l Els salouencs van caure contra el Sant Antoni i els cebetistes contra el Llíria

Redacció

L’OCA Global CB Salou i l’Ibersol CB Tarragona no van començar l’any amb bon peu. Després de l’aturada nadalenca, els dos equips van ser derrotats a domicili en la represa de la competició. El conjunt salouenc encarava el duel amb l’absència d’un dels seus jugadors més en forma de la temporada: Adrià Aragonès. Els de Jesús Muñiz van anar a remolc des del primer quart, quan el conjunt balear va agafar distància amb un 24-17 en el marcador. Els blaus van prémer l’accele-

rador al segon quart i Víctor Aguilar va escurçar la distància a tres punts, però els locals van saber jugar el seu paper i no es van deixar remuntar en cap moment fins a tancar el duel amb un 81-73 a l’electrònic. D’altra banda, el CBT estrenava any i entrenador a la banqueta. Els cebetistes, ara dirigits per Toni Larramona, van caure per 92-83 al camp del Llíria. Després d’un primer quart igualat, els locals van trencar el partit a favor seu per establir una diferència difícil de remuntar per a un conjunt tarragoní llastrat per les baixes.

Pueyo i Amurgo, campions provincials

Tennis l Els jugadors de l’Escola de Competició i Tecnificació de Tennis del Golf Costa Daurada, Max Pueyo i Luca Amurgo, es van proclamar Campions Provincials de Tarragona en categoria benjamí masculí en la modalitat de dobles de tennis després de guanyar a Bruno Moreno i Mario Proaño. La prova va ser disputada al Club Tennis Reus Monterols. Redacció/Cedida

Arnau Montreal Quesada

Denys González i més jugadors del CV Sant Pere i Sant Pau celebrant la victòria el dissabte. @afabremk/CV SPiSP

Núria Parlon assisteix a la Pasqua Militar després d’anys d’absència del Govern català

Política Durant l’acte, el representant de l’exèrcit a Catalunya va reivindicar l’actuació durant la DANA

ACN

Després de vuit anys d’absència de representants del Govern, la consellera d’Interior, Núria Parlon va trencar aquesta tendència i va assistir ahir a la celebració de la Pasqua Militar a Barcelona, que marca l’inici de l’any militar. Entre els assistents també hi eren el comissari en cap de Mossos d’Esquadra, Miquel Esquius, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, i el tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, entre d’altres.

Durant l’acte, el tinent general de l’exèrcit espanyol, Manuel Busquier, representant de les forces armades a Catalunya, va reivindicar el «compromís» de l’exèrcit en el suport a les autoritats civils, posant com a exemple l’assistència a les zones

afectades per la DANA al País Valencià i agraint la tasca als 8.000 militars que van participar en l’ajuda als afectats pel temporal i va posar en

Trudeau dimitirà com a primer ministre del Canadà i demana al seu partit que busqui successor

Política El futur govern se sotmetrà a un vot de confiança a partir del mes de març

ACN

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, va anunciar que dimitirà del càrrec després de nou anys al poder. En una roda de premsa ahir dilluns, Trudeau va explicar que renunciarà com a primer ministre quan el partit liberal seleccioni el seu successor i que el futur govern se sotmetrà a un «vot de confiança» a partir del març. «Eliminar-me a mi de l’equació és una oportunitat per abaixar la temperatura, reduir el nivell de polarització al Canadà (...), de manera que puguem tenir

un govern que se centri en els problemes complexos del país», va dir Trudeau, tot remarcant que en el seu tercer mandat ha tingut un govern en minoria i un parlament «paralitzat». El fins ara primer ministre canadenc va informar que el Parlament Canadenc romandrà tancat fins al 24 de març, fet que evitarà, segons les seves paraules, «que els partits de l’oposició puguin presentar de manera immediata l’anunciada moció de censura contra el Govern». Una decisió que ha sigut aprovada per la governadora del país, Mary Simon.

valor la «flexibilitat i capacitat d’adaptació» que van mostrar. En el seu discurs, el tinent general va destacar el «gran reconeixement» de les

forces armades espanyoles en l’àmbit internacional per la seva participació en diverses operacions i missions, com per exemple a l’Iraq, Turquia

El partit d’ultradreta FPÖ rep l’encàrrec d’intentar

formar govern a Àustria

Política Kickl iniciarà converses amb els populars després de diversos fracassos

El president austríac, Alexander Van der Bellen, ha encarregat a l’ultradretà Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) que iniciï converses amb el Partit Popular d’Àustria (ÖVP) per intentar formar govern. Així ho va comunicar ahir dilluns després de reunir-se amb el líder de l’FPÖ, Herbert Kickl. «És el meu deure constitucional explorar la possibilitat d’un govern amb una majoria al Consell Nacional», afirmà Van der Bellen en un comunicat. El president del país ha

pres la decisió després del fracàs de les negociacions entre populars i socialdemòcrates per formar un nou govern a Àustria.

El canceller austríac, Karl Nehammer, va anunciar dissabte que presentarà la dimissió «els propers dies» després d’haver fracassat les converses entre el seu partit, el Partit Popular d’Àustria (ÖVP), i el Partit Socialdemòcrata d’Àustria (SPÖ) per formar govern. Les eleccions del 29 de setembre van situar la ultradreta del Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) com

El tinent general va remarcar l’OTAN com a «centre de gravetat»

amics» i que enguany han tingut un «alt nivell d’activitat». El tinent general també va remarcar l’OTAN com a «centre de gravetat» i va destacar la contribució de les forces armades espanyoles al reforç del flanc est de l’aliança, fet en el marc de la guerra d’Ucraïna.

Objectius «continuistes»

i el Líban.

També va remarcar que les forces armades «continuen funcionant amb gran sinergia amb les d’altres països aliats i

D’altra banda, va destacar totes les millores d’enguany en les capacitats, com nous vehicles amb més capacitat de supervivència, drons, defensa antiaèria i antimíssils o més capacitats aeronàutiques, entre d’altres. També va assenyalar que els objectius per a l’any que ve són «continuistes», entre ells la millora de les capacitats, consolidar el procés de transformació digital i mantenir els compromisos internacionals adquirits. Busquier també va fer un repàs de les activitats fetes a Catalunya, des de la promoció de la carrera militar al Saló de l’Ensenyament o la contribució en la Copa Amèrica. Finalment, el tinent general també va voler agrair la «collaboració» i «generositat» als diferents cossos policials de Catalunya, entre ells els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana.

El líder del partit ultradretà austríac, Herbert Kickl. EFE

Karl Nehammer, canceller austríac, va anunciar la seva dimissió dissabte

a primera força, per davant dels conservadors de l’ÖVP de Nehammer i dels socialdemòcrates. Tot i això, Nehammer va decidir continuar com a canceller.

ACN

El president del TSJC, Jesús María Barrientos, la consellera d’Interior, Núria Parlon, i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Pietro. N.Romero

Desde el corazón

‘¿Cuánto pesas?’

Tranquilos que no voy a escribir sobre kilos. Escribiré sobre propósitos, metas, deseos, ilusiones, expectativas… porque enero es un mes que llega siempre pisando fuerte. Inicio de año, tal vez te pille con ganas de cambio, o tal vez con la ilusión de seguir tal cual estás. Sea como sea, es un mes que se presta a pensar en lo que vendrá, en cómo se manifestará ese número que cambia respecto al de hace unos días. Y según te manejes con tu vida, es posible que todo eso te suene a carga. Y no me refiero a los camellos de los Reyes Magos.

Hablo de lo que conlleva un inicio, con la posibilidad y el margen de cambio, o de hacer las cosas de otra manera a la que tal vez estamos acostumbrados. Actitud que personalmente considero que es buena, aunque si se hace desde el pesar, desde la imposición a uno mismo, desde la moda o tal vez desde el no convencimiento, o sin adaptarte a la realidad, entonces ahí se siente como una carga de esas enormes que pesan mucho.

Tanto si quieres seguir como estás, como si quieres cambiar algo hay que ser realista respecto a lo que se quiere. Porque lo de soñar a lo grande está bien, pero si te quedas en lo grande, sólo en el final, es bastante factible que llegue la frustración. Porque a lo grande llegas pasando por lo pequeño, y ahí creo que es donde se han de dirigir los esfuerzos. Y de lo pequeño nos olvidamos muchas veces.

Si quieres algo creo que hay que desmenuzarlo y ponerte metas que sean posibles. Nada da más ganas de abandonar que el sentir que no puedes con ello. El sentir que te pesa, como cuando llevas una bolsa de la compra que va tan cargada, llegas a casa la sueltas y respiras, por el peso que te has quitado de encima. ¿Reconoces esa sensación? La próxima vez igual repartes mejor el peso de las bolsas, y no pones todas las botellas junto con el suavizante, y el bote enorme de jabón de la lavadora.

Pues en la vida deberíamos hacer igual, repartir el peso. En diferentes bolsas, en diferentes semanas, o incluso en diferentes meses o años. Porque cuando quieres hacerlo todo de golpe y a la vez, suele pesar, a veces mucho más de lo que podemos sostener. Y la bolsa se puede romper... Igual podríamos dar un sentido diferente al mes de enero, y en vez de cargarlo, con todo lo que queremos hacer y con los cambios que nos juramos tendrán lugar en nuestra vida, utilizarlo para revisar la carga que llevamos ya encima. Porque todos llevamos, eso es seguro. Igual la tenemos bien repartida, o igual pesa tanto que hay que quitar algo para que pueda entrar algo más, o hay que quitarlo porque no nos hace bien. Y por supuesto si llevas alguna carga que no te corresponde, esa estaría bien que se la enviaras a su verdadero dueño. Bastante tenemos cada uno con lo nuestro, para hacernos cargo de lo que no nos toca. Y como os decía al principio, si el sueño grande lo hacemos pedacitos, no nos pesará, y será más fácil llevarlo, hasta que consigamos juntarlo todo. Cada vez que vas consiguiendo esos propósitos con los que te has cargado, ya dejan de pesar.

Por eso ahora te pregunto y tú ¿cuánto pesas?

Esther Neila Maestra y escritora

Editorial

Els hotels deixen pas a les cases rurals

Aquestes festes de Nadal les cases rurals de la demarcació han tornat a ser l’emplaçament més buscat per a una escapada, una trobada amb amics i familiars o l’espai idoni per a donar la benvinguda al 2025. La resta d’equipaments turístics, com els hotels, han passat a una segona línia. De fet, residual. Només un de cada cinc d’aquests establiments, més vinculats al turisme de sol i platja, han obert durant aquestes dates, segons la FEHT. Les comarques tarragonines tenen la sort de comptar amb tot tipus d’atractius turístics: del mar a la muntanya, de les vinyes als monu-

ments. Dels hotels a les cases rurals. El repte continua sent, però, desestacionalitzar el turisme. Les cases rurals ‘brillen’ només en èpoques de l’any considerades «vall», és a dir, amb poca afluència turística. Són les mateixes èpoques en les quals la gran majoria dels hotels tanquen. Quan el sol i la platja deixin de ser la pedra angular del sector turístic, de segur que la resta d’economies del territori gaudeixen d’una millor salut. El turisme cultural, el vinícola, el món rural i els seus atractius... Les oportunitats que ofereix el Camp de Tarragona són infinites si es gestionen de la manera adequada.

Augurios para el nuevo año

Ha finalizado el año 2024 y ha entrado el 2025. Acaba un año con sus penas y alegrías, con sus aciertos y errores, donde algunos de nuestros seres queridos se han ido y otros han llegado para serlo. El inicio de año es todo un ciclón de buenos deseos: de prosperidad, de salud, de amor, de paz, de convivencia, etc., pero lo que más se repite y se anhela es la tan deseada felicidad, palabra mágica que no deja de ser más que un valor absoluto. La felicidad, como tal, es un bienestar donde todo se tiene y nada falta. Si tengo que ser sincero conmigo mismo, yo tengo 66 años y todavía no he tenido la fortuna o suerte de gozar la plenitud de la felicidad, pero sí de sentirme bien conmigo mismo, fruto del trabajo o esfuerzo realizado, que ya es mucho.

Mientras tanto, las ilusiones de los buenos deseos no dejan de fluir, ya sea con las 12 uvas o, para los más supersticiosos o supersticiosas, con alguna prenda de color rojo, para posteriormente quemar en las hogueras de San Juan, con el objetivo de ver cumplidos los deseos, si es que se hacen realidad. Sin embargo, es imposible pasar por alto el mal gusto y poco respeto al colectivo católico mostrado por la presentadora Lalachus, en la retransmisión de las 12 campanadas del ente público de TVE que, por cierto, pagamos todos los españoles con nuestros impuestos.

Todos los medios de comunicación, incluidas las redes sociales, son un sin parar de comentarios sobre el año que dejamos atrás, pero con pocas intuiciones sobre lo que nos puede deparar el nuevo año. En mi opinión personal, aunque no quisiera ser un pájaro de mal agüero, no pinta del todo bien; más bien parece que será un año complicado.

Rafa Luna Ex diputat i senador del PP

En lo que se refiere a lo internacional, las guerras de Ucrania y Palestina continúan y, en algunos casos, se recrudecerán las actividades bélicas, con un coste inaceptable de vidas humanas. La reelección a la presidencia de los EE.

UU. de Trump no va a pasar desapercibida. Conociendo al personaje, es imprevisible lo que pueda suceder. Tampoco en Europa está clara la situación: la crisis económica que está sufriendo Alemania puede afectar, sin duda alguna, al resto de países de la Unión Europea. Alemania está verdaderamente afectada por el Brexit, las medidas arancelarias de Trump, el conflicto de Ucrania con Rusia y el liderazgo de China, que pasa de ser cliente a competidor. Todo esto ha tocado seriamente el tejido empresarial alemán, haciendo que pierda su liderazgo europeo y afecte a los países miembros.

natura pendiente más urgente y necesaria.

A todo esto se añade la problemática de la vivienda, tema que, una vez más, Pedro Sánchez prometió resolver con la creación de un gran parque de viviendas sociales y una empresa ad hoc. Sin embargo, parece repetirse la ya conocida “cantarella” sanchista de que “donde dije digo, digo Diego”. Tampoco se pueden ignorar una inmigración descontrolada ni unos índices de paro camuflados por contratos indefinidos temporales, que suelen esconder una realidad del desempleo o bien, la afectación de la turismofobia, al primer sector productivo de nuestro país, como es el turismo.

La gran incógnita, y es de valientes aventurarse a contestar, es saber qué hará Pedro Sánchez en los próximos 12 meses

Pero tampoco en España parece que todo vaya a ser un camino de rosas. Para muestra, las 12 campanadas del año nuevo coinciden numéricamente con la subida de los 12 impuestos que ha ordenado Pedro Sánchez, sin olvidar el incremento de la presión fiscal. Todo ello afectará a las economías domésticas y empresariales. La reconstrucción de los municipios afectados por la DANA es quizás la asig-

La gran incógnita, y es de valientes aventurarse a contestar, es saber qué hará Pedro Sánchez en los 12 próximos meses. Una cosa es segura: hará todo lo posible e incluso lo imposible por continuar siendo presidente del gobierno, porque, para él, el fin justifica los medios, sean estos los que sean. Quizás no es consciente de que como ex no se vive tan mal. Que se lo pregunte, si no, a González, Aznar, Zapatero o Rajoy. Para nuestras comarcas de la provincia de Tarragona, los retos del 2025 tampoco son fáciles. Entre ellos, el transporte ferroviario, también el de mercancías por el interior, que tanto debate ha creado en el pasado año; el apagón nuclear, que no solo afectaría a las dos poblaciones con reactores nucleares, sino también a otros municipios; y el sector pesquero, en especial el de arrastre, gravemente afectado por las medidas de la Unión Europea o bien la inversión del proyecto urbanístico del Hard Rock en PortAventura.

Tribuna

Tribuna

El pèndul polític

L’evidència dels diversos resultats electorals, pràcticament arreu del món, posa de manifest que els ‘discursos’ més conservadors s’accentuen majoritàriament, a la nostra societat en una evidència pràctica respecte a les opcions més extremes que son la proposta guanyadora davant un marc d’enfrontament de les opcions partidistes clàssiques, que no han tingut resposta a molts dels problemes socials que afecten a milions de conciutadans, tant a la ‘vella’ Europa, com als USA i SudAmèrica.

És més, les properes consultes electorals, posen de manifest unes ‘enquestes d’opinió’, on es produeix un ascens com tendència, que plantejarà resultats, quan menys, preocupants, per una societat democràtica farta de desacords, politització, discursos impossibles i fora de la realitat, a més de corrupció general; però és que igualment tot això ve lligat a una crisi econòmica evident, una pèrdua de confiança cap a determinats missatges insolvents i enfrontaments ‘possibles’ en un tema com la immigració que agreuja, encara més, el debat esmentat.

La inestabilitat que avui percebem i que, en tot cas, aparquem en base a una lectura on la proximitat i el ‘futur’, com concepte, es limiten a un ‘curt termini’ que tot ho condiciona i on l’important és avui, doncs demà a la tarda és el llarg termini, amb el que això comporta a l’hora de prendre decisions per una població que veu pocs fonaments de garantia, per fixar uns objectius que avui brillen per la seva absència.

Davant el panorama, no oblidem les crisis alienes que, en tot cas, no podem fugir d’elles, sinó que han vingut per quedar-se i que, a més, faran que la globalització sigui un fet inapel·lable per sobre dels anàlisis interessats per la seva existència; sense oblidar els enfrontaments bèl·lics que podem veure llunyans, però que són a la porta de casa, amb un risc evident i on ‘les armes’ ens traslladaran a fronts de

Lluís Badia Advocat

guerra més propers dels que puguem sospitar, fruit d’una mínima lectura dels avanços en aquest sentit i la propis sofisticació d’un armament descontrolat.

Davant del que plantejo, les respostes partidistes es constitueixen en un ‘populisme’ general, més o menys ampli, depenent de qui sigui l’interlocutor, però al que tots s’apunten, sense cap rubor, és a una ‘lluita pel vot’, on val tot per mantenir-se al poder o accedir a ell.

Podem optar per ‘esperar’ com estratègia, en una decisió difícil de comprendre o, fins i tot, podem auto convencer-nos de que tot es reconduirà, però el que és evident és que ‘venen’ polítiques diferents i el que és més referencial, de manera més generalitzada de la que es podria suposar.

a ser més real del que se’ns pugui vendre, amb lideratges evidents i amb polítiques on el missatges de consolidació són cada cop més evidents; no oblidem, tampoc, el que ha estat la nostra historia al llarg del segle passat, amb exemples, esperem superats, però no estaria de més incidir en el record per no recaure en un esvoranc de difícil sortida.

És cert que tot l’exposat és de difícil comprensió per una comunitat ‘adormida’ per un model comunicatiu acaparador que ens vol submisos i amb poca capacitat de discernir lliurament, amb una vocació de control fins a límits indefinits, ara bé, tampoc oblidem la pròpia capacitat personal per resistir si realment volem ser part d’un futur, o ens conformem en acatar el que ens manen, en una activitat de ‘vist i plau’ permanent, cap a un demà que, en cap cas, serà el que desitgem.

Davant el panorama, no oblidem les crisis alienes que, en tot cas, no podem fugir d’elles, sinó que han vingut per quedarse i que, a més, faran que la globalització sigui un fet inapel·lable per sobre dels anàlisis interessats per la seva existència; sense oblidar els enfrontaments bèl·lics que podem veure llunyans, però que són a la porta de casa, amb un risc evident i on ‘les armes’ ens traslladaran a fronts de guerra més propers del que puguem sospitar

Poques són les alternatives per ‘donar el tomb’ al que sembla irreversible, però no estaria de més incidir en plantejaments on fos possible ‘sumar’ diferents punts d’opinió, no deixant de costat a una part de la societat, amb clares alternatives de ‘millora de com gestionar la cosa pública’.

El moviment pendular que esmentava s’ha posat de manifest ja a l’Amèrica del Nord i serà real també a Europa, on ja existeixen suports majoritaris al respecte, en economies de referència comunitàries, per tant, el repte comença

Ens podem creure els missatges, d’uns i altres, però el que és intransigent en aquest camí, es que ens porta a efectes pràctics a una ‘manera de fer’ molt estricta on, un cop consolidada, serà molt difícil superar. Per acabar, es parla molt del ‘relat’ i del que qui condiciona el mateix té totes les garanties d’èxit, oblidant interessadament que, malgrat el suposat ‘control de les explicacions’, tampoc és garantia de res, si darrera d’això no existeix una manera de fer que ofereixi garanties pràctiques per una societat massa saberuda per una manera de fer que, ens agradi o no, ens porta irremeiablement a un ‘pèndol cada cop més escorat’, i posa en perill una llibertat que no pot ser moneda de canvi per res.

Tribuna

ERC aposta per un Camp de Tarragona amb indústria, impostos justos i sostenibilitat

ERC ha treballat intensament en el paquet fiscal del Govern de l’Estat, centrant-se especialment en l’impost a les empreses energètiques. Aquest impost aplica taxes justes al sector energètic per garantir la sostenibilitat i assegurar ingressos públics essencials per finançar serveis com educació, sanitat i infraestructures.

El model econòmic d’ERC aposta per una indústria forta al Camp de Tarragona, amb llocs de treball de qualitat i compromís amb la descarbonització i la innovació. Un exemple podria ser si9 es demostra la planta de metanol circular de Repsol, que converteix residus en recursos útils, creant ocupació i promovent la transició ecològica.

Tot i que aquest impost s’ha aplicat amb èxit durant el 2023 i 2024, ERC ha hagut de lluitar contra l’acord del PSOE amb Junts i PNB per suprimir-lo. Gràcies a una aliança amb Bildu i BNG, s’ha aconseguit prorrogar-lo un any més i incloure deduccions per inversions en transició ecològica que generin llocs de treball.

En aquest context, ERC també denuncia l’impost sobre el valor de la producció elèctrica, introduït pel PP el 2013. Aquest impost encareix l’electricitat, penalitza el consum d’energia renovable i frena la transició ecològica. No existeix en cap altre país europeu i ha estat criticat per la Comissió Europea.

Les grans empreses energètiques van guanyar més de 10.000 milions el 2023, mentre que els cinc principals bancs van obtenir beneficis rècord de 26.000 milions. Aquests números evidencien la necessitat d’una fiscalitat progressiva per gravar beneficis astronòmics, sense els quals no es poden finançar o donar ajuts a projectes clau com la digitalització de la indústria i la transició energètica al Camp de Tarragona.

En contraposició, Junts per Catalunya, alineada amb PP i Vox, ha votat en contra de reformes socials i laborals que haurien beneficiat la ciutadania. Aquest bloc cada cop més consolidat ha bloquejat mesures per fer l’acomiadament dissuasiu, mantenint la reforma laboral de Rajoy. També ha rebutjat impostos a la banca i les energètiques, prioritzant els beneficis de grans corporacions a costa dels treballadors i festejant en temes d’immigració i drets humans amb VOX i Aliança Catalana.

ERC aposta per un marc laboral més just i per garantir que les grans empreses tributin pels seus beneficis com correspon. Aquest model contrasta amb el de la dreta catalana i espanyola, que perpetuen polítiques que afavoreixen les elits i abandona les necessitats de la majoria.

Els impostos justos són una eina fonamental per construir una societat equilibrada. Igual que les persones paguem l’IRPF segons els nostres ingressos, és just que les empreses contribueixin proporcionalment segons els seus beneficis, especialment aquelles amb guanys multimilionaris. Això permet finançar projectes estratègics amb retorn social com la descarbonització industrial o la innovació tecnològica.

La transició ecològica no pot ser una excusa per mantenir privilegis fiscals. Per això, Esquerra Republicana planteja una reforma fiscal que inclou: Convertir en permanent l’impost a la banca.

- Augmentar el tram més alt de l’IRPF per rendiments del capital.

- Fer permanent l’impost a les energètiques, gravant beneficis de més de 700 milions d’euros.

El nostre compromís amb el Camp de Tarragona és clar: volem una reindustrialització que reforci la sobirania energètica i asseguri llocs de treball de qualitat. Aquesta transformació ha d’anar de la mà d’una fiscalitat justa que garanteixi el benestar col·lectiu. És el moment de decidir si volem una societat amb càrregues equitatives que garanteixin drets socials i sostenibilitat. ERC aposta per posar les persones al centre i construir un futur més just per a tothom.

Jordi Salvador Diputat d’ERC

Necrològiques

Tarragona

Santiago Cantera Martin.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Margarita Meneses Vazquez.

Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.

Blanca Gómez Alfonso.

Ha mort als 73 anys.

Reus

Maria Albal Sánchez.

Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Neus Cano Padilla.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a Sant Pere.

Juan Aguiló Pérez.

Ha mort als 81 anys.

L’Ametlla de Mar

Rosa Dempere Vinuesa.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.

El Consolat General del Marroc a Tarragona rep els Reis Mags d’Orient

Nadal El Consolat General del Marroc a Tarragona va acollir abans-d’ahir al vespre els Reis Mags d’Orient durant més de dues hores. L’acte va acollir la joia de més de cent vint infants. L’ocasió la va coorganitzar el Club Rotary Tarragona de l’Amistat Hispano-marroquí amb el Club Rotary de Reus. Redacció/Cedida

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Muchísimas felicidades Ricitos. No cambies nunca. Te queremos pequeña!!!

El domingo se celebró el día en que Miguel Ángel se inspiró en sus creaciones. Muchísimas Felicidades

!!Muchas felicidades!! Deseamos pases un bonito día en tu 18 aniversario. Afortunados y orgullosos de tenerte en nuestras vidas y en nuestros corazones. Te queremos infinito. Tu familia.

Moltes felicitats Gisela, que gaudeixis molt del teu dia al

voltant de la gent que més estimes!

Avui felicita als que es diuen: Ramon,

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

Et costarà prendre decisions, però la situació t’obligarà al fet que ho facis com més aviat millor d’una forma ferma. No esperis més.

LLEÓ

23/07 al 22/08

No siguis tan pessimista ni tan detallista en assumptes del cor menys respecte a la relació dels altres. aquesta actitud et portarà problemes.

SAGITARI

22/11 al 21/12

De moment els teus plans i projectes laborals van ben encaminats, només és la teva inquietud la que pot provocar retards.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

Et comptaran secrets o et veuràs embolicat en una rara relació on els assumptes ocults o temors a ser descoberts et perseguirà tot el dia.

VERGE

23/08 al 22/09

Serà la teva imatge personal i la teva seguretat en l’actuar el que et farà avançar avui en els teus assumptes professionals emotius. l’amor.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

Situacions favorables per al teu avanç personal es veuran accentuades per la teva rapidesa en moviments. Aprofita la bona ratxa.

CANAL REUS TV

11:00 De tramuntana a mestral. Capítol 1

11:30 L’ofici en viu

12:00 Quina animalada!

12:30 Aventurístic

13:00 Parcs de llegenda

13:30 Documental: Freqüència local, el gran bressol

14:00 Notícies

14:30 Teló de fons

15:00 Notícies

15:30 Moving

16:00 Notícies

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Qui cuina avui?

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Parcs de llegenda

19:30 180 Graus

20:00 Notícies

20:30 Fot-li

21:00 Notícies

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies

23:30 Fot-li (r)

El temps

21/05 al 20/06 BESSONS

Assumptes financers alteraran la teva ordre de treball. Un cert mal humor complicarà la relació amb els altres ja que els teus cinc sentits.

BALANÇA

23/09 al 22/10

La teva situació dins de la parella es tornarà una cosa inestable seran possibles alguns enfrontaments sense molta importància.

20/01 al 18/02 AQUARI

Un possible cansament o una certa tendència depressiva podria fer-te perdre una bona ocasió o donar fi a un treball o assumpte.

21/06 al 22/07 CRANC

Jornada bastant alterada per esdeveniments dels pròxims que et faran perdre temps algunes oportunitats en la teva labor professional.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Molt bons moments per a la vida social en general que vindrà acompanyada de sorpreses trobades que et seran profitoses.

19/02 al 20/03 PEIXOS

L’ambient en la família es farà de nou més pesat que altres dies requeriran la teva presència per a solucionar assumptes bastant complexos.

12

10.00 Efecte Mosaic. Matí

10.30 Converses Connecticat 11.00 SPi+TV

11.30 Aventurístic

12.00 Quina animalada! 12.30 SPi+TV

13.00 Aventurístic

13.30 Converses Connecticat

14.00 Notícies 12 14.30 SPi+TV

15.00 Aventurístic 15.30 Converses Connecticat 16.00 Notícies 12

16.30 Efecte Mosaic. Tarda

18.00 Qui cuina avui?

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.45 Com la nit i el dia. On tour

21.00 Ben sonat!

21.30 Converses Connecticat

22.00 Notícies 12

22.30 Com la nit i el dia. On tour

23.00 Ben sonat!

23.30 Converses Connecticat

00.00 Notícies 12

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Cadascun dels tons d’un mateix color que van per graus des del més clar fins al més fosc. Avançarà amb la barca. 2. Posarem punt final a un problema. Gran extensió d’aigua. 3. Donarem la benvingu- da. Relat inacabat. 4. Tresors públics. Mur de pedra. 5. Xifra mil. Article. Pensada espontània. 6. Propietari del gos. Pertany a l’Aràbia. Vocal. 7. Disbarat. Individu esquerp. 8. Despullat. Part on s’agafa un estri. Jove. 9. Utilitzant quelcom. Fòsfor. Autèntic i invertit. 10. Posar d’acord dues persones. Conjunció. 11. Principi de raó. Cap sense el mig. Hidrocarbur. 12. Xifra mil. Mitja casa. Organització compassiva de l’Església. VERTICALS: 1. Confusió estatal. Comença el mes. 2. Mescla de carboni i ferro. Fusell de repetició de creació alemanya. 3. Té poc seny. Nadó sense límits. Vitamina. 4. Nascuda a l’antiga Ibèria. Relatiu a la membrana que recobreix l’embrió. 5. Vestit de les dones índies. Cop donat, al revés, amb la cama. 6. Oraran. Cent. Una altra. 7. Fa avançar una barca. Calci. Relativa a una epopeia. 8. Tema central. Localitzat al pubis. Parla amb la veritat, al revés. 9. Xifra mil. Van del centre al marge d’un cercle. Cinquanta. Ric sense límit. 10. Peça de vestir. Mot sense començar. 11. Moneda antiga. Está calenta i crema. 12. Desperfecte, al revés. Acceptaries.

Màxima Mínima Estat del cel

15º 5º

Farmàcies

TARRAGONA:

Fullana Galofré, Jaume Apodaca, 28 Telèfon 977 232 516

Ciutat, Rosa M.

La Granja: Gran Canaria, 11. Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Freixas Bazaco, Maria Camí de Riudoms, 14 Telèfon 977 311 359.

SALOU:

Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS:

Diaz Marti, Maria Avda. Diputació, 12 Telèfon 977 364 510.

VALLS:

Galimany, Roman Plaça Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597.

EL VENDRELL:

Pelegrí, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El cel estarà poc o mig ennuvolat en general amb la circulació de bandes de núvols alts i mitjans d’oest a est, més abundants durant la tarda. A banda, hi haurà alguns intervals de núvols baixos fins a primera hora del matí al sud de la Costa Brava i nord del litoral i prelitoral central, i fins a mig matí a la Catalunya central. A partir de mitja tarda augmentarà la nuvolositat.

Temperatura

La temperatura, tant la mínima com la màxima, serà lleugerament o moderadament més baixa, tret del Pirineu on serà semblant.

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898 MAYCA MASAJES. Explosión de terapiaplacer. Final al gusto. Tel: 692.780.087

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186 MASSATGES

Julià, Virgínia i Crispí

Exposicions El CaixaForum Tarragona va rebre un total de 72.789 visitants durant el 2024, 16.794 dels quals van veure l’exposició ‘Homo ludens. Videojocs per entendre el present’

Un 2024 entre pantalles i vinyetes

Un recorregut interactiu pel món del videojoc des d’una perspectiva antropològica i un viatge per la història del còmic a través de les vinyetes més emblemàtiques del novè art, aquestes van ser les exposicions protagonistes del CaixaForum Tarragona durant el 2024. L’any passat, el centre cultural de la Fundació ‘la Caixa’ a la ciutat va rebre un total de 72.789 visitants, entre els quals destaquen els 16.794 que van endinsar-se en l’univers dels videojocs amb Homo ludens. Videojocs per entendre el present.

La mostra, exposada entre el 21 de març i el 28 de juliol, oferia una mirada analítica del format virtual, convidant a reflexionar sobre aquest com un factor social, cultural i artístic que, més enllà de l’entreteniment, convergeix cada dia més amb la vida humana. Durant el recorregut, el visitant esdevenia un gamer, però no descobria quin tipus d’avatar era fins al final del circuit. Una resposta basada en les opinions que el mateix usuari havia anat manifestant durant el transcurs de l’exhibició. D’aquesta manera, el resultat exposava les relacions dels visitants amb els videojocs, que variaven des d’aficionats fins a escèptics.

Actualment, el centre acull Còmic. Somnis i història. L’exposició, que va arribar a Tarragona el 8 d’octubre, on romandrà fins al pròxim 23 de febrer, ja acumula 14.611 visites. Aquesta repassa la història del còmic des dels seus orígens fins a l’actualitat, reunint les millors

‘Homo ludens. Videojocs per entendre el present’ oferia un recorregut interactiu amb 55 obres. Fundació ‘la Caixa’

vinyetes del món occidental, amb una atenció especial a l’evolució del còmic a Espanya. D’aquesta manera, l’exhibició reuneix 144 peces originals d’autors de renom com Quino, Richard Felton Outcault, Hergé o Elzie Crisler, entre altres. També inclou reproduccions d’alguns dels còmics més destacats de la història del gènere, com són Little Nemo in Slumberland de Winsor McCay, Tintín d’Hergé o Mafalda de Quino, entre altres.

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

La pròxima exposició aterrarà al CaixaForum Tarragona el 25 de març, i es podrà visitar fins al 27 de juliol. Es tracta de Mamut. El gegant de l’Edat de Gel. Tal com avança

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

el seu títol, la mostra serà protagonitzada per aquest mamífer de grans dimensions, extingit fa uns quatre mil·lennis. L’exhibició, farcida d’informació històrica i científica sobre aquest gènere, promet traslladar als visitants a l’època de les glaciacions, apropant-lo al seu hàbitat i estil de vida. La peça estrella serà, sense dubte, el fòssil d’un mamut siberià de 6 metres de llarg i 3,5 metres d’alt.

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

El vigilant del Camp

Boicot a l’anglès

Que sabia anglès Jujol? No. I Joan Miró? Ja hi podeu pujar de peus que ni un borrall. O Pau Casals: un cop sentit el discurs de l’ONU, voleu dir que en sabia gaire? I Gaudí, que voleu dir que sabia defensar-se en la llengua de Shakespeare, Donald Trump i Taylor Swift? Doncs tampoc. De fet, al genial arquitecte baixcampí li tocava bastant els ous parlar qualsevol cosa que no fos català i ara ha fet just un segle que el van fotre al calabós per haver-se negat a dirigir-se en espanyol a la policia. No sé si comenceu a veure el patró, però per a mi és bastant clar: els artistes més universals que ha fruitat el Camp de Tarragona, els millors productes que hem donat al món —perquè desenganyem-nos, l’únic que sabem fer més bé que la resta de la humanitat són productes culturals— no han tingut cap mena de necessitat d’expressar-se en anglès. Si algú els ha interessat el que feien ja s’han cuidat prou de traduir el que convingués. I no és només cosa d’un passat gloriós. El jove compositor Joan Magrané ha triomfat arreu del món i enguany l’han convidat inclús a la glamurosa Kansas City perquè hi vagi a fer els seus nyigo-nyigos. Parla anglès Magrané? Esclar que no. I se’n sap una mica s’ho amaga, per dignitat nacional i actitud artística. Faig una crida pública a deixar estar aquesta rucada d’aprendre anglès, que ja fa massa anys que dura. Ja tenim prou feina a saber bé el català i a produir-hi coses que valguin la pena. I total, per parlar aquest anglès que s’ensenya a l’ESO, no cal fer tants escarafalls.

Miquel Bonet

Escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Marta Omella Blanco

‘Còmic. Somnis i història’ es pot visitar fins al 23 de febrer. Fundació ‘la Caixa’