Reus 9
Un projecte vol donar a conéixer amb recreacions històriques el general Prim i els Voluntaris Catalans
Tarragona 6
La URV desenvolupa un simulador d’esternuts que ajudarà a prevenir la transmissió de malalties respiratòries
L’art d’educar estúpids: «Ja no es generen a classe debats polèmics i no es parla de segons quines coses»
La paralització del projecte pot costar fins a 50 milions d’euros segons un informe encarregat pel govern de Pere Aragonès per determinar el cost de possibles reclamacions 12 Política
Tarragona 4
El mal estat dels talussos posa en perill la reserva arqueològica del carrer Eivissa, un espai que l’Ajuntament vol obrir al públic aquest 2025
Més del 50% de les subvencions del 2025/27 es dedicaran a temes socials Reus
L’Ajuntament ha elaborat el pla estratègic que regularà els ajuts públics, amb un increment d’1,7 MEUR respecte del 2024 8
Urbanisme
El Nàstic es quedarà amb 12 habitatges de la nova promoció al costat del camp
2
Cambrils
La millora i ampliació de les instal·lacions esportives estarà llesta al setembre
13
Habitatge l El club es quedaria en propietat de dotze o tretze habitatges de la promoció a la Vall de l’Arrabassada
Oriol Castro
El Club Gimnàstic de Tarragona podria ingressar nou milions d’euros amb la construcció del nou barri a l’Arrabassada, a tocar del Nou Estadi Costa Daurada. La promoció d’habitatges en els terrenys, que en un 45% són propietat del club, suposaria una gran injecció econòmica per l’entitat grana. Si l’operació tirés endavant, una possibilitat seria que el Nàstic ingressés 4,5 milions d’euros i es pogués quedar en propietat de dotze o tretze immobles de la promoció, per valor de 4,5 MEUR, per la venda dels terrenys. Així va explicar el club als socis la situació en la passada Assemblea.
La construcció del barri està a l’espera de rebre els permisos urbanístics definitius, que es preveu que arribin enguany. L’operació urbanística no suposarà en cap cas cap pèrdua patrimonial per al club grana. La previsió màxima amb la qual es treballa és de 525 pisos, que es dividiran en dos blocs. 162 habitatges seran de protecció pública i 363 seran de promoció lliure. Tots seran habitatges plurifamiliars i es dividiran en illes. Hi hauria quatre sectors amb 46 pisos, mentre que les illes més grans podrien arribar als 94 habitatges. El sector ocupa una superfície de 124.000 metres quadrats.
A la zona nord seria on s’ubicarien els pisos, en la zona d’aparcament habitual en els dies de partit del Club Gimnàstic. El 45% de la propietat dels terrenys és del club grana i l’Ajuntament també posseeix el 45% de la superfície. El 10% restant pertany a petits promotors.
Precisament, una de les incògnites per resoldre és on aparcaran els centenars de vehicles que ho fan en els dies de partit del Nàstic.
Aquest espai també l’utilitzen alguns veïns per a deixar
La construcció està a l’espera de rebre els permisos urbanístics definitius, però els moviments de terra ja han començat. Gerard Martí
La previsió amb la qual es treballa és de fer-hi 525 pisos plurifamiliars
els seus cotxes i fins i tot ha acollit alguns espectacles de circ.
El club ha rebut algunes ofertes els últims temps de compradors interessats en el terreny. Tot i això, aquestes parts sempre han volgut assegurar-se la viabilitat de la construcció de pisos, que no es tindrà fins que la Comissió Territorial del Camp de Tarragona doni el vistiplau definitiu al projecte. Des de l’entitat grana s’expressa que no s’avança al ritme desitjat, però es confia a desencallar enguany el projecte. Una operació que podria ajudar a pal·liar el buit econòmic que la secció de tennis ha anat generant els últims anys.
L’apunt
Un Pla aprovat inicialment el 2020
El Pla de millora urbana 34 es va aprovar inicialment l’any 2020. Aquest Pla ocupa 124.000 m2 ubicats entre la rotonda de la Via Augusta, la ITV i els terrenys del Club Gimnàstic. La Vall de l’Arrabassada és una de les entrades a la ciutat i per aquest motiu es crearan nous vials a la zona. A més, en la zona sud de l’actual aparcament, s’hi crearà una zona verda, on recentment s’han començat els moviments de terra. La intenció és cohesionar tot l’espai amb el barri.
La tarifa social de la taxa de la brossa ja es pot sol·licitar
Neteja Fins al pròxim 31 de gener, es pot sol·licitar l’aplicació de la tarifa social de la taxa pel servei de recollida, transport i tractament de residus per part de persones en risc d’exclusió social. Aquesta iniciativa que promou l’Ajuntament de Tarragona, des dels departaments de Neteja Pública i Hisenda, està principalment pensada per a persones i unitats familiars en risc d’exclusió social, respecte al seu domicili habitual i que correspon a una quota fixa de 50 euros per habitatge. La tarifa es va començar a aplicar l’any passat. Les persones que la poden sol·licitar han d’haver estat perceptors en l’exercici anterior de la renda garantida de ciutadania (RGC) o de l’ingrés mínim vital (IMV). La sol·licitud s’ha de presentar a les oficines de l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC) o a través de la Seu electrònica de l’Ajuntament, accedint a la pàgina seu.tarragona.cat. Així mateix l’any 2025 comença amb una novetat, que és un descompte de fins a 12 euros per tal de generar l’hàbit de l’ús de la deixalleria. En aquest sentit, per tal d’obtenir aquest descompte en la taxa de residus, només cal fer ús de la deixalleria fixa un mínim de tres vegades l’any. Els requisits que cal complir són com a mínim entrar un residu voluminós i dos de tipus diferents, però de més impacte ambiental com poden ser pintures, piles, petis aparells domèstics, entre d’altres. Redacció
Seguretat El futur equipament costarà uns 200.000 euros i els treballs s’allargaran durant tres mesos
Després d’un primer intent fallit, l’Ajuntament de Tarragona ha aconseguit adjudicar les obres per a la construcció de la futura galeria de tir de la Guàrdia Urbana. L’empresa Couvert Intelligent Security Systems SA serà l’encarregada de crear aquest nou equipament per un import de 203.951,55 euros (IVA inclòs). Està previst que els treballs comencin en les pròximes setmanes i s’allarguin durant tres mesos aproximadament. El projecte consisteix en l’adequació d’una sala de l’actual comissaria de la policia local, situada al número 8 del carrer de l’Arquebisbe Pont i Gol, per convertir-la en una galeria de tir. Actualment, aquest espai forma part de la zona d’aparcament dels vehicles oficials del cos. Tal com s’estipula en els plecs tècnics, l’equipament tindrà 25 metres de longitud i estarà totalment insonoritzat. Aquest comptarà amb una zona freda per a la manipulació d’armes, així com un sistema d’extracció de fums.
La proposta ha requerit d’una sèrie d’informes de seguretat donades les característiques de les instal·lacions que es volen construir. Segons s’explica a l’informe justificatiu, l’adequació de la galeria de tir pretén respondre a una «aposta continuada per a la millora del servei» i servirà per a «renovar la infraestruc-
La primera licitació va quedar deserta i es va augmentar el pressupost inicial
tura vinculada a la formació i ensinistrament del personal adscrit a les unitats operatives de la Guàrdia Urbana».
Es va licitar l’any 2023
L’Ajuntament va licitar les obres per primer cop l’abril del 2023. El pressupost inicial era de 165.810,32 euros
La portaveu d’ERC, Maria Roig, passa de dedicació parcial a exclusiva
Política La portaveu del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona, Maria Roig, ha passat a exercir el seu càrrec en règim de dedicació exclusiva. Així consta en un decret que es va emetre ahir, en el qual l’alcalde, Rubén Viñuales, «aprova íntegrament» aquesta modificació. La consellera republicana mantenia una dedi-
cació parcial des de l’inici del mandat, però el passat 10 de desembre va sol·licitar passar a exclusiva. Arran d’aquest canvi, que es va fer efectiu el passat 1 de gener, l’edil passarà de cobrar 28.654 a 34.088 euros anuals. «Fins ara, he intentat compaginar la meva feina fent projectes culturals i l’Ajuntament, però passat aquest temps m’ha estat di-
fícil vist que ens erigim com a única oposició en aquest ajuntament». «Per això, he decidit centrar-me en el meu compromís amb la feina de portaveu i consellera d’ERC, que és pel qual la ciutadania em va escollir i vaig adquirir aquesta responsabilitat pública», afirma la consellera republicana justificant el canvi en el règim de dedicació. J.B.
i el concurs va acabar quedant desert. El consistori va decidir reiniciar el procés de licitació, però augmentant el pressupost fins als 220.488,20 euros. L’anunci es va publicar el passat juliol —més d’un any després del primer intent— i, en aquesta ocasió, sí que s’ha acabat adjudicant el contracte a l’empresa Couvert Intelligent Security Systems SA. L’alcalde de Tarragona i responsable de l’àrea de Seguretat Ciutadana, Rubén Viñuales, afirma que «l’adjudicació d’aquest projecte és
una molt bona notícia perquè la Guàrdia Urbana necessita aquest equipament». «Amb la construcció d’aquesta galeria de tir, la comissaria fa un pas endavant i es dona solució a una demanda que fa temps que s’arrossega», afegeix. El batlle també considera que, amb els reajustaments que es van fer del projecte quan va tornar a sortir a licitació, la galeria s’adapta perfectament a les necessitats actuals i, per tant, suposa una millora molt significativa de les dependències policials i
un benefici per als agents, que ja no hauran de desplaçar-se a unes altres instal·lacions per fer les pràctiques de tir. Actualment, es realitzen al camp de tir de Sant Salvador.
Com passa a alguns municipis de la demarcació com Reus i Torredembarra, la Guàrdia Urbana de Tarragona també tindrà galeria de tir pròpia. Aquesta s’ubicarà en la mateixa seu del cos policial, en una sala que ja s’havia dissenyat per a aquesta finalitat quan es va construir la comissaria inaugurada l’any 2013.
Patrimoni l L’Ajuntament actuarà per assegurar i fixar els murs sense afectar
Oriol Castro
L’Ajuntament de Tarragona actuarà pròximament per a assegurar i fixar els talussos perimetrals de la reserva arqueològica del carrer Eivissa, a l’antic camí de la Fonteta. L’estudi geotècnic que s’ha fet
de l’espai recomana aquesta intervenció, que suposarà uns 80.000 euros per les arques municipals. Aquest estudi va posar al descobert que sota els paviments actuals i la seva sota base es troba una capa de materials de «baixa resistència» i «elevada deformabili-
tat». Això, segons s’explica al projecte de fixació dels talussos, pot ser considerat com una «unitat geotècnica dolenta per a fomentacions».
Per a revertir la situació, s’instal·larà una tècnica anomenada soil nailing, utilitzada freqüentment en carrete-
L’Ajuntament convertirà l’antic Hostal del Sol en un jardí que farà de mirador
Urbanisme El govern havia descartat el projecte, però s’acabarà fent
L’antic Hostal del Sol es convertirà, finalment, en un jardí que servirà de mirador des d’on poder observar el mar Mediterrani. El govern municipal de l’Ajuntament de Tarragona havia descartat el projecte, però ha acabat fent marxa enrere. El passat estiu, l’executiu explicava a Diari Més que no hi havia la intenció de tirar endavant una proposta elaborada per l’anterior govern, anunciada el març del 2022. Els socialistes allegaven que s’havia descartat la creació del mirador a causa
de les «dificultats» que s’havien trobat amb la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. En aquest solar, que és de titularitat municipal des del 2008, es troba el baluard napoleònic de Sant Climent, construït durant el segle XVII i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). El govern municipal ha acabat rectificant i acabarà construint el mirador. En el pressupost d’enguany, s’ha previst una partida de 40.000 euros per al projecte d’enjardinament de la finca de l’antic Hostal del Sol. Aquesta inversió va ser una de les con-
dicions del grup municipal de Junts per Catalunya per a l’aprovació dels comptes del 2025. En una fase posterior, s’invertiran 200.000 euros per a fer realitat el futur mirador. Així ho assegura la consellera juntaire, Elvira Vidal, qui assenyala que han treballat «incansablement» per «posar en valor aquest espai únic de la ciutat».
«Transformar el solar de l’Hostal del Sol en un jardí obert al públic i amb vistes privilegiades al mar és una reivindicació històrica», apunta. De fet, va ser Vidal qui va impulsar aquest projecte
res. Es tracta d’una tècnica de reforç del terreny amb la qual s’introdueixen al talús existent barres d’acer, s’injecta morter fluid a les perforacions i es revesteix el talús reperfilat amb formigó projectat o amb una mall, conferint, tot plegat, estabilitat al talús a arranjar.
La intervenció s’acabarà amb una geomalla. En un futur, en el cas en què es decideixi més endavant desmuntar el talús estabilitzat, la geomalla es podrà enretirar i els ancoratges es podran, a mesura que s’excava, trobar i enretirar. Aquestes actuacions no afec-
A l’espai s’hi troben restes arqueològiques de diferents èpoques
taran la zona del jaciment i es consideren les més adients per a l’espai patrimonial.
Des del 2009
El 2009, es van trobar diferents mausoleus funeraris i estructures de construccions domèstiques i industrials d’entre els segles II i IV d.C, en unes excavacions de 1.400 m2. Les restes arqueològiques del jaciment consten d’un seguit d’estructures funeràries romanes i de la via romana al costat de la qual es van construir, restes arqueològiques que són majoritàriament d’època alt-imperial i baix-imperial, amb presència d’elements d’època tardo-republicana. També hi ha, puntualment, elements d’època visigòtica.
Partida de 125.000 euros
Tot i que en diferents ocasions, al llarg dels anys, s’ha parlat de la possibilitat de museïtzar l’espai, cap projecte ha acabat reeixint. De fet, les males herbes han envaït l’espai molts cops i experts i entitats han alertat del seu deteriorament. Una situació que el govern municipal vol revertir. Pel pressupost d’enguany, l’Ajuntament ha reservat una partida de 125.000 euros per a obrir l’espai al públic.
quan estava a govern. Ara, des de l’oposició, ha insistit perquè s’acabi tirant endavant: «Ens sentim orgullosos d’haver aconseguit, a través
de la negociació pressupostària, que aquest projecte sigui una realitat». Des de Junts destaquen que «aquest èxit s’emmarca dins del compro-
mís del grup municipal per revitalitzar el centre històric de Tarragona i dotar-lo de nous espais verds i d’oci per a residents i visitants».
Salut Fonts de Salut asseguren que encara hi ha marge per rebre nous pacients
Els casos de grip a Tarragona incrementen, però de moment, els hospitals de la ciutat no viuen una situació alarmant. Fonts de Salut han apuntat que, la situació a les urgències de l’hospital de referència, el Joan XXIII de Tarragona, no és extraordinària, ja que «hi ha un increment de l’activitat, però aquesta activitat està assumida». Per tant, asseguren, el servei encara hi ha marge per rebre nous pacients. Pel que fa a Catalunya, en canvi, la grip es manté en «marcat ascens» amb 294 casos per 100.000 habitants i supera el nivell de transmissió moderat, segons dades del Sistema d’Informació per
a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SIVIC), corresponents a la setmana passada i actualitzades ahir. En declaracions a l’ACN, el subdirector general de Vigilància Epidemiològica, Jacobo Mendioroz, preveu que els nivells màxims de contagis de la temporada es registrin en «set o deu dies», aproximadament. També demana «protegir» les persones grans i reconeix que voldrien que la cobertura vacunal fos més alta en aquests grups; més en una temporada amb una «bona coincidència» entre la vacuna i les soques circulants i en què esperen que la protecció sigui «superior a anys anteriors».
Segons les dades del SI-
VIC, durant l’hivern passat -quan la grip ja va circular de manera molt similar als anys anteriors a la pandèmia de la covid-19-, va ser en aquests primers dies de l’any quan es van assolir el màxim de contagis. «Aquest any vam veure el canvi de tendència que marca l’inici de la temporada de la grip una mica més tard i per això segurament el pic també es retardarà», indica Mendioroz. Una altra de les dades que recull el SIVIC són els diagnòstics de grip a l’atenció primària: del 30 de desembre al 5 de gener, s’han diagnosticat als CAP 155 casos per 100.000 habitants (el llindar alt se situa en els 169 casos), mentre que la setmana anterior aquesta taxa s’ha-
Els nivells màxims de contagi es podrien registrar en «set o deu dies»
via situat en 93.
Menys vacunats
El 64% de les persones majors de 80 anys s’han vacunat de la grip i el 51% dels que tenen entre 70 i 79 anys. En el cas de la cobertura vacunal de la covid-19, és del 55% per als majors de 80 anys i del 40% entre les persones entre 70 i 79 anys. Com en anys anteriors, la campanya de vacunació d’aquesta temporada es fa conjunta amb la de la covid-19 i s’adreça especialment a les persones que tenen un alt risc
de complicacions d’aquestes malalties, sobretot persones grans i dones embarassades. També es recomana a altres grups de risc i a les persones que poden contagiar persones en situació de vulnerabilitat, com són els professionals sanitaris.
Ahir, la consellera portaveu,
Sílvia Paneque, va dir que no es preveu prendre mesures extraordinàries, i que les dades de Salut indiquen que les xifres d’infeccions no superen les d’altres anys en aquesta època de l’hivern. En tot cas, va insistir en la necessitat de la vacunació per a les persones més vulnerables.
Recerca Els resultats ofereixen informació per a prevenir la transmissió de malalties respiratòries
Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili han desenvolupat un simulador capaç de replicar episodis respiratoris intensos —com la tos o els esternuts— per estudiar la dispersió d’aerosols, és a dir, núvols de partícules que transporten malalties respiratòries. Els resultats demostren l’impacte de la cavitat nasal en el comportament dels aerosols pel que fa al seu abast i dispersió. Les noves dades ofereixen informació per millorar els equips de protecció individual, com ara les mascaretes, i dissenyar sistemes de ventilació que redueixin l’exposició a patògens en entorns compartits i la consegüent transmissió de malalties com la grip, la COVID-19 o la tuberculosi.
El simulador, creat pel grup de recerca ECoMMFiT, és un model tridimensional del tracte respiratori superior que inclou la cavitat nasal, òrgan que determina la tra-
jectòria d’evacuació dels aerosols. L’aparell utilitza fluxos d’aire per reproduir els episodis respiratoris amb diverses configuracions, variant el
grau d’obertura de les fosses nasals. Aquest dispositiu permet ajustar paràmetres com la velocitat, el volum d’aire i la duració de l’exhalació per
Societat La directora general parlarà dels reptes del sector comercial
Marta Angerri, directora general de Comerç del Departament d’Empresa i Treball, vindrà a la Cambra el pròxim 16 de gener a les nou del matí per tal de prendre part a una nova sessió, la primera de l’any, del cicle de jornades Bon dia Tarragona, que organitza la Corporació tarragonina. Angerri parlarà de «Els reptes del sector comercial: formació, digitalització i competitivitat» i en el decurs de la seva intervenció explicarà que en un món en constant transformació, el sector comercial afronta de-
safiaments que marquen el seu futur, en un context de canvis constants en els hàbits
de consum i d’evolució tecnològica. En la xerrada, es destacarà que la formació, tant la continua dels professionals com la necessària per atraure talent jove al sector, és clau per adaptar-se i garantir un personal preparat per afrontar les noves demandes dels consumidors i les tendències del mercat. Alhora, la digitalització es presenta com un element imprescindible per millorar l’eficiència, optimitzar els processos, ampliar la presència en línia i arribar a un client cada vegada més connectat. Els Bon dia són una iniciativa de la Cambra amb el suport de Repsol.
aconseguir una reproducció precisa dels fluxos respiratoris en diferents condicions. En la recol·lecció de dades, l’equip investigador va utilit-
Es tracta d’un model tridimensional del tracte respiratori superior
zar càmeres d’alta velocitat i un feix làser, que els van permetre estudiar amb detall la dispersió de partícules en temps real.
L’impacte de la cavitat nasal Els resultats de la recerca revelen que la cavitat nasal té un impacte significatiu en la dinàmica dels aerosols. Quan el nas participa en l’exhalació —quan s’esternuda amb el nas— els aerosols tendeixen a dispersar-se més verticalment i menys horitzontalment. Això pot reduir el risc de transmissió directa entre persones properes, però també facilita que les partícules es mantinguin en suspensió més temps i es distribueixin uniformement. En entorns poc ventilats, aquesta acumulació augmenta la concen-
tració d’aerosols i, per tant, el risc d’exposició a llarg termini per part d’altres individus. En canvi, en absència de flux nasal —quan s’esternuda per la boca— els aerosols segueixen una trajectòria més horitzontal i cobreixen una major distància. Aquest patró incrementa el risc de transmissió en proximitat, ja que les partícules tenen més probabilitat de dipositar-se directament sobre persones situades a prop, especialment en situacions com converses cara a cara o en entorns compartits. Durant la investigació, l’equip també va dissenyar un model analític capaç de predir l’evolució dels núvols d’aerosols en funció de variables com la velocitat de sortida, el volum d’aire exhalat i les condicions del sistema respiratori. «És una eina que hem pogut validar experimentalment; és aplicable en diferents situacions i pot ser un recurs útil en futurs projectes», afirma Catalán, investigador del Departament d’Enginyeria Mecànica de la URV i coautor de la recerca. El mètode utilitzat representa un avenç respecte als estudis anteriors —que recollien dades de voluntaris—, eliminant la variabilitat individual i oferint dades més consistents. Tot i això, els investigadors subratllen la necessitat d’ampliar la recerca per «incloure factors ambientals, com la temperatura i la humitat, i explorar la dispersió dels aerosols a llarg termini».
El Port culmina la planta fotovoltaica a l’edifici de la Policia Portuària
Energia Aquesta nova instal·lació té una potència nominal de 90 kW
El Port de Tarragona ha finalitzat la instal·lació d’una planta fotovoltaica a l’edifici de la Policia Portuària, consolidant el seu compromís amb la sostenibilitat i la transició energètica. Amb una potència nominal de 90 kW, aquesta instal·lació s’afegeix a les set plantes fotovoltaiques ja existents als edificis del Port, reforçant l’aposta per l’ús d’energies renovables dins del Pla de SostenibilitatAgenda 2030.
L’energia generada es destinarà majoritàriament a l’autoconsum de l’edifici, mentre
que l’excedent es canalitzarà cap a la xarxa de baixa tensió de l’estació transformadora ET 12.2, situada al Moll de Reus. Aquesta integració forma part de la xarxa intelligent Smart Grid, que optimitza la gestió de l’energia renovable al Port.
El projecte, executat per l’empresa COMSA SERVICE, va suposar una inversió de 144.175,59 € (sense IVA). Les obres, iniciades el setembre de 2024, es van completar en només quatre mesos, i la posada en marxa de la installació està prevista per al primer trimestre de 2025.
Aquesta nova planta con-
tribueix a millorar l’eficiència energètica dels equipaments del Port, especialment al Moll de Costa, i a avançar cap a l’objectiu de reduir la petjada de carboni. La instal·lació forma part d’una estratègia global que prioritza l’autosuficiència energètica i l’ús d’energies renovables.
El Port de Tarragona ja comptava amb plantes fotovoltaiques en set edificis: el Museu del Port, el club de rem de Tarragona, el Refugi 1 del Moll de Costa, l’edifici administratiu del Port, el Punt d’Inspecció Fronterer (PIF), les dependències de Duanes i la Confraria de Pescadors.
El Seminari acull una xerrada sobre el retaule de la
Patrimoni Els Amics de la Catedral organitzaran la conferència El retaule major de la Catedral, durant la qual els assistents podran descobrir la història, l’art i el significat d’aquesta estructura. L’activitat tindrà lloc l’11 de gener a les 11 hores al Seminari i inclourà una visita posterior al retaule. La conferència anirà a càrrec de la doctora Francesca Español Bertran, professora titular del Departament d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i reconeguda experta en escultura gòtica i patrimoni artístic català. La doctora Español compta amb una trajectòria destacada en el camp de l’estudi de l’escultura medieval, amb un enfocament especial en l’obra d’escultors catalans del període gòtic. Ha publicat nombrosos articles científics en revistes especialitzades, així com monografies sobre l’art gòtic a Catalunya i estudis de restauració i conservació del patrimoni. També col·labora activament amb institucions com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i forma part de diversos comitès científics i de conservació del patrimoni cultural. L’entrada serà gratuïta. Redacció
Solidaritat ‘L’Arbre dels Somnis’ ha arribat a més de 34.000 infants de tota Espanya
Redacció
CaixaBank ha lliurat un total de 317 regals a nens en situació de vulnerabilitat de Tarragona gràcies al programa L’Arbre dels Somnis, una iniciativa solidària impulsada per l’entitat financera gràcies a la qual els menors han rebut aquest Nadal exactament el regal que han demanat a les seves cartes. Gràcies a les 89 oficines de CaixaBank que participen en aquest programa, L’Arbre dels Somnis ha arribat a Tarragona, a través de vuit entitats socials. A més, enguany, el Club Gimnàstic de Tarragona va participar en una cadena solidària a través de les xarxes socials per donar visibilitat al programa de l’entitat financera a través del jugador Òscar Sanz que va formar part de la iniciativa explicant, mitjançant els perfils oficials dels clubs en xarxes, com participar i va reptar un esportista d’un altre club a formar part del programat. A tot Espanya, L’Arbre dels Somnis ha arri-
El programa ha superat el seu rècord durant aquesta setena edició, amb 34.026 cartes ateses. Cedida
El Club Gimnàstic de Tarragona va visibilitzar la iniciativa a través de les xarxes
bat en la seva setena edició a més de 34.000 nens, gairebé 5.000 més que l’any passat, gràcies a la participació de clients particulars i empleats de CaixaBank i a la col·laboració d’un total de 360 entitats socials, així com al suport de 336 empreses.
de cartes escrites per nens de fins a 12 anys que es troben en situació de risc per diferents motius com famílies desestructurades, pobresa alimentària o trobar-se a centres residencials entre d’altres.
Repartint il·lusió Per col·laborar amb aquesta iniciativa el client va haver de dirigir-se a una oficina de CaixaBank, on se li va assignar una de les cartes escrites per un nen en què es detallava el regal concret que desitjava per a aquest Nadal. Un cop recollida la carta, els participants van tenir fins al 13 de desembre per portar el seu regal a la seva oficina, amb un límit màxim de 50 euros. A partir d’aquesta data, CaixaBank i 360 entitats socials vinculades a la lluita contra la pobresa i la vulnerabilitat infantil s’han encarregat de la recollida i repartiment dels regals, de manera que els nens han pogut veure convertida la seva il·lusió en realitat tenint en compte que per a moltes famílies aquest ha estat l’únic regal que han rebut per Nadal.
Gràcies a les més de 3.300 oficines que participen en aquest programa, CaixaBank ha aconseguit portar, un any més, L’Arbre dels Somnis a totes les comunitats autònomes. Entre el 21 de novembre i el 13 de desembre, les oficines de CaixaBank van disposar
Durant aquesta setena edició del programa s’han atès un total de 34.026 cartes, la qual cosa implica superar el rècord de beneficiaris de la iniciativa. Des de la primera edició l’any 2018 de L’Arbre dels Somnis, CaixaBank ha aconseguit, amb aquesta campanya, ajudar a complir els desitjos de més de 180.000 nens en risc de pobresa.
Hisenda l Més de la meitat del Pla Estratègic de Subvencions 2025-2027 es destina a Drets Socials
Miquel Llaberia
El Pla Estratègic de Subvencions de l’Ajuntament de Reus 2025-2027 posa l’accent en la línia destinada a ajuts a les famílies monoparentals. Mostra d’això és el fet que més de la meitat del pressupost va destinat a l’àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials. «Pràcticament, els 1,7 milions d’euros que s’incrementa el Pla de Subvencions es destina a reforçar aquest vessant social del pla», afirma el regidor de l’àrea de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern, Manel Muñoz. El consistori va aprovar el passat 20 de desembre el Pla Estratègic de Subvencions 2025-2027 amb un import anual de 8.489.687,03 euros.
Aquests estarien dividits entre l’Ajuntament, que assumeix un total de 8.022.587,03 euros, i altres organismes autònoms municipals com l’Institut Municipal Reus Cultura o l’Agència Reus Promoció amb un import total de 467.100 euros. D’aquesta manera, s’incrementa en 1,7 milions d’euros respecte al pla de l’any 2024. «Aquest pla és hereu del qual fins ara teníem, que era de l’any 2021 i tenia una vigència fins a enguany, per aquest motiu ens hem vist obligats a crear un de nou tenint en compte el Pla d’Acció Municipal (PAM) d’aquest govern», comenta Muñoz. En aquest sentit, el regidor argumenta que el Pla de Subvencions ha
El Pla de Subvencions resol allò que no s’ha pogut aconseguir amb les ordenances
estat una eina més del govern per desenvolupar les línies d’acció que creien convenients: «Les línies de subvencions obertes van en la direcció de donar cobertura a allò que, per exemple, no hem pogut cobrir a través de les bonificacions de les ordenances fiscals o el Pla d’Inversions».
Un dels exemples més importants són les ajudes previstes per a les famílies monoparentals, ja que la llei ho prohibeix que aquestes es beneficiïn de bonificacions
L’apunt
Les beques menjador fins al 2025-2026
Dins del pressupost també s’inclou les beques menjador dels centres educatius que, a partir del curs escolar 2026-2027, les assumirà el Consell Comarcal del Baix Camp. Per aquest motiu, aquesta tipologia d’ajuts tan sols s’han previst fins al curs 2025-2026,
fiscals. «La llei no permet que hi hagi bonificacions de l’IBI o en determinats impostos en
La xifra
1,7
milions d’euros És l’increment que ha experimentat la partida de subvencions respecte de l’any anterior
l’últim que assumirà l’Ajuntament de Reus. «Estem parlant d’una partida de més de dos milions d’euros, per tant, és molt important», apunta Muñoz. Una oportunitat per destinar aquests recursos a altres partides, però el regidor recorda que «el Consell Comarcal es nodreix de les aportacions dels municipis, així que no ho gestionarem nosaltres, però de nosaltres sortiran els recursos».
les famílies monoparentals, tan sols preveu bonificacions amb famílies nombroses,
però nosaltres ens havíem compromès a donar aquest cop de mà a les famílies monoparentals», reivindica el regidor d’Hisenda. A més, també recorda que diverses de les al·legacions presentades a les ordenances fiscals del 2025, aprovades a finals de l’exercici 2024, demanaven que les ordenances preveiessin bonificacions en determinats impostos cap a famílies monoparentals amb una persona amb discapacitat a càrrec seu. Davant d’aquesta situació, una de les línies incloses en el Pla de Subvencions ha estat encaminada a aquelles famílies monoparentals amb una situació de vulnerabilitat. Aquestes subvencions preveuen oferir ajuts a aquestes famílies davant d’impostos com l’IBI, l’ICIO o la taxa de la recollida d’escombraries. «Com que no podíem establir cap mena de bonificació perquè la llei ho prohibeix, hem trobat la resposta a través del Pla de Subvencions i així ajudar a aquestes famílies monoparentals que no tenen prou recursos», assegura Manel Muñoz. El pla també preveu ajuts socials en altres casuístiques com a persones que viuen soles, majors de 65 anys o les que pateixen una discapacitat superior del 50%. Aquesta última ja es va incloure en la modificació del Pla de Subvencions que es va dur a terme l’any passat. A la vegada, el regidor Muñoz treu pit de la gestió feta fins ara: «Els impostos es van ajustar en el seu moment i, després, en comptes d’una baixada generalitzada, el que hem fet és destinar d’una manera molt sectoritzada aquests recursos a persones amb necessitats. Potser no vam abaixar els impostos directament, però sí indirectament amb tot el seguit d’ajuts i bonificacions que suposa una reducció del que el consistori recapta».
Cultura l El projecte es va presentar en un acte d’homenatge a l’històric general el passat 30 de desembre
Miquel Llaberia
Un grup d’historiadors i recreadors històrics s’han unit per impulsar el projecte Prim, Sugranyes i Voluntaris Catalans. Aquesta iniciativa té com a objectiu donar a conèixer la figura del general reusenc Joan Prim, que va arribar a ocupar el càrrec de president del govern espanyol. Amb aquesta voluntat, el projecte està obert a dur a terme diferents activitats en un futur, però la idea principal és compaginar recreació i divulgació històrica. «La idea és fer-ho tot amb un fonament científic important. La recreació és una eina didàctica molt útil, perquè és més visual i facilita que la gent entengui els fets històrics», explica Aleix González, un dels tres membres impulsors del projecte i que encarna al personatge del comandant Victorià Sugranyes, reusenc i amic de Prim. A més, la idea és centrar-se en un esdeveniment important per Espanya i Prim, la Guerra d’Àfrica. «La Guerra d’Àfrica, que enguany fa 165 anys del seu final, va ser un esdeveniment crucial en el context històric del moment. El que volem és fer una recreació de la rebuda dels Voluntaris Catalans, que venien de combatre a Àfrica comandats per Prim, a l’Ajuntament de Reus el maig de 1860», explica Manu Moreno, membre del projecte i qui encarna la figura protagonista, Joan Prim. Per aquest motiu, ja estan en negociacions per buscar sinergies amb entitats que els ajudin en aquesta iniciativa. «Estem parlant amb el Centre de Lectura de Reus, perquè són els que van organitzar aquest acte l’any 1860, i també amb el Bravium Teatre que en saben molt de recreacions històriques», explica González. Així i tot, els mateixos integrants del grup accepten que el projecte és «ambiciós». «Ens haurem d’acabar
Els Voluntaris Catalans a la Guerra d’Àfrica
Els Voluntaris Catalans van ser una unitat militar de voluntaris catalans creada a Catalunya amb la voluntat de combatre a la Guerra d’Àfrica (1859-1860). Aquests van estar comandats pel reusenc Joan Prim i van participar en esdeveniments com la batalla de Tetuan. El seu vestuari està descrit en l’articulat del decret de creació del cos del 24 de desembre en els articles 10 a 12 i va ser la Diputació de Barcelona qui es va fer càrrec d’aquest. L’uniforme pels soldats era un gorro de llana, jaqueta de pana blava desbotonada, armilla ratllada, faixa vermella, pantalons de
entenent amb l’Ajuntament i és el primer any del projecte. Segur que es pot desenvolupar al llarg del temps i, a més, podem parlar de més coses a part de Prim. Per exemple, com era Reus en aquella època o altres personatges rellevants com Victorià Sugranyes, Macià Vila o Marià Fortuny, pintor que ara se celebra l’Any Fortuny en el seu honor i va ser enviat a la Guerra d’Àfrica», apunta Alfredo Redondo, membre del projecte i historiador. Precisament, la Diputació de Barcelona va encarregar a Fortuny pintar un quadre representant la batalla de Tetuan, de gairebé deu metres d’amplada, i que actualment s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Acte d’homenatge a Prim El passat 30 de desembre al matí, amb motiu del 154è aniversari de l’assassinat de Joan Prim a Madrid, el grup va dur a terme un acte d’homenatge al Mausoleu de Joan Prim, al Cementiri General de Reus, per recordar la seva figura i presentar oficialment el projecte. S’espera que el pròxim acte sigui el mes de juny d’enguany amb la presentació del segon llibre de les cartes de Prim que es conserven a l’Arxiu Municipal de Reus. Segons explica Redondo, es tracta de correspondència variada i personal del militar i polític reusenc.
pana blava i subjectes per sota del genoll, polaines de cuir i espardenyes. En les mànigues dels uniformes portaven les corresponents identificacions per distingir al soldat del comandant. La idea de la diputació era
tenir enllestits els uniformes el 23 de gener de 1860, ja que s’havia establert el dia 25 del mateix mes com a data màxima per agafar els vaixells que els portarien als voluntaris primer a Tarifa i, posteriorment, a Ceuta.
Sergi Peralta Moreno
El Clúster TIC Catalunya Sud va néixer un llunyà setembre del 2013 per teixir complicitats entre els sectors públic i privat i promoure la competitivitat del sector tecnològic. «Hi havia presència d’empreses tecnològiques? Sí. Tenien sentiment de territori? No», reflexiona l’actual president de l’associació, Pablo Mazón. De la mà de l’Ajuntament de Reus, es va detectar que «en 10 o 11 anys començarem a veure els resultats d’aquesta acció». Una dècada més tard, Reus aspira a convertir-se en Ciutat de la Ciència i la Innovació; el Tecnoparc, en districte tecnològic; i el Clúster aglutina un centenar de socis. «Metafòricament, aquest darrer any el Clúster ha passat d’adolescent a adult amb tot el que implica referent a relacions, impacte i compromís amb el territori», reflexiona el gerent de l’entitat, Sergi Novo.
De fet, a la partida de naixement figurava la denominació Clúster TIC Reus. «La junta directiva, encapçalada per Marc Arza, va entendre que no tenia sentit fer-ho només de Reus, sinó que hauria de ser de l’àmbit de la demarcació», apunta Novo. D’aquesta manera, l’entitat va ser una de les primeres en adoptar el cognom Catalunya Sud «Crec que és una forma molt encertada perquè, al final, el que busquem és potenciar no només una ciutat i un entorn, sinó tot el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre», remata el gerent del Clúster. Del naixement es passà a l’adolescència, «que és sempre l’etapa més complicada, i al Clúster també ho va ser», rumia Novo. En els últims dos i tres anys, s’ha viscut una
l Tecnologia
El projecte que uneix socis públics i privats celebra els seus 11 anys de recorregut
explosió. «Hem passat d’una trentena de socis a gairebé un centenar, hem multiplicat per sis la facturació, hem quadruplicat l’equip, hem entrat a projectes europeus i de territori, estem fent moltes més activitats que abans... Al final, obrir-se a la Catalunya Sud va ser una decisió molt
Organitzen un taller per ajudar pimes i autònoms a potenciar la seva presència a les xarxes
Tecnologia l L’organització reusenca DomSpain i la Cambra de Comerç de Reus organitzen el taller gratuït Xarxes que Venen, una iniciativa adreçada a petites empreses i autònoms per potenciar la seva presència a les xarxes socials i fer créixer els seus negocis. Aquesta sessió pràctica, que tindrà lloc el pròxim 22 de gener de 15
a 16.30 hores a l’Espai Boule, s’emmarca dins del projecte europeu Erasmus+ Scale Up, que busca millorar les competències digitals dels petits empresaris a través de materials formatius innovadors. El taller està pensat perquè els participants aprenguin a desenvolupar estratègies efectives per a les seves xarxes socials i a integrar eines
encertada i que ens ha portat on estem ara», expressa Novo. «Els últims anys és quan hem començat a veure que aquest projecte agafava forma, solvència, i s’ha passat d’una dinàmica on el Clúster havia de fer molts esforços per alinear totes les visions a una situació en què la mateixa administra-
d’intel·ligència artificial que optimitzin la gestió de continguts. Aquesta activitat comptarà amb especialistes en la matèria que ajudaran els assistents a entendre com crear i adaptar estratègies digitals a les necessitats del seu negoci i maximitzar l’impacte de la seva presència en línia en un mercat cada vegada més competitiu. Les places per assistir a la sessió són limitades i s’assignaran per ordre d’inscripció. Es pot formalitzar enviant un correu electrònic a empreses@ cambrareus.org Redacció
ció pública i les diferents entitats són coneixedores del projecte», assenyala Mazón. «Ara estem en una etapa on encara podem créixer molt més», comenta el president. A l’horitzó, el sector albira reptes i oportunitats. D’una banda, les empreses han d’agafar «el relleu d’aquest
Un centenar de persones assisteix al concert de Nadal al Temple de la Sang
Religió l Gairebé un centenar de persones van assistir al tradicional concert de Nadal en memòria del mestre Santiago Buqueras que va tenir lloc a finals de desembre al Temple de la Puríssima Sang de Reus. Els diners recaptats es destinaran a finançar les obres de rehabilitació de la teulada. SPM/Cedida
El Clúster ha permès teixir complicitats entre el sector privat i les administracions
Un dels atractius que ofereix la Catalunya Sud és la «qualitat de vida» i l’‘slow life’
seguir mantenint», apunta Mazón. «Crec que hem de mantenir la visió a llarg termini, recordar que estem treballant no per com ens imaginem el territori d’aquí a 3 anys, sinó d’aquí 10», valora el president. El gerent destaca que el Clúster ha de «liderar l’impuls d’un nou @ a la Catalunya Sud». «Ara tenim tots els ingredients: o ho fem ara o no ho farem», assevera. L’àrea metropolitana i els districtes tecnològics són eines que s’han d’aprofitar «per fer que el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre siguin vistos a ulls del món com un territori TIC de referència».
treball que està fent el Clúster d’atraure, captar i retenir talent i treure-li un profit». De l’altra, «alinear-nos amb el territori». «Necessitem que s’entengui que si les companyies tecnològiques creixen, aquest valor afegit que oferim als nostres treballadors, que és la qualitat de vida, s’ha de
Un dels principals desafiaments és «que el que hem aconseguit a escala d’entitats públiques no es desfaci amb els canvis polítiques que pugui haver», tem Mazón. També s’ha de preveure «si aquest projecte acaba sent un èxit, quina mena de situacions futures ens portarà, amb temes com l’habitatge o les comunicacions», i, de retruc, «com podem ajudar que les petites poblacions annexes a les grans ciutats també surtin beneficiades». I és que Mazón i Novo consideren que la Catalunya Sud té els avantatges de tenir un territori molt unificat i que es té «una gran qualitat de vida en termes de costos de vida i slow life», un model «que ciutats com Barcelona han esgotat».
Entrevista l L’emprenedor reusenc va fundar, el 2007, amb dos socis més, Dexma, una empresa de gestió energètica que acabaria sent comprada per una multinacional. Pinyol va ser ponent a una edició del Tarraco Startup Community de Startsud
Sergi Peralta Moreno
Què és Dexma?
«És una empresa que es dedica al programari de gestió energètica. Bàsicament, monitorar i recollir dades i ajudar els propietaris a controlar i reduir els costos energètics».
Quines dades?
«L’exemple és que en comptes de rebre una factura mensual, tinguis al teu abast informació diària i en temps real del consum energètic. D’aquesta manera, pots prendre les decisions més adequades segons la climatologia, l’ocupació dels edificis o el preu de l’energia».
Ens referim a grans obres o a gestos quotidians?
«Hi ha una part que és més de difusió a les persones que ocupen els espais, fer-los entendre que els seus gestos poden tenir un impacte, però, sobretot, es tracta d’automatitzar els grans consums, com la climatització, la il·luminació o l’ús d’ordinadors».
Automatitzar els consums?
«Sí. Quan diem que els sistemes de climatització dels edificis consumeixen un 50% de l’energia, en molts casos, en molts edificis, aquests sistemes són manuals. Posant tecnologia, pots operar aquests sistemes de forma automàtica. Un exemple el vam viure amb una empresa bancària i els seus edificis corporatius. Es tractava d’automatitzar els sistemes de climatització
i il·luminació. Què vol dir? Que pots apagar i encendre els llums de forma remota, o que s’encenguin automàticament els sistemes de climatització segons la temperatura de fora. Fins i tot pots arribar a regular la il·luminació de dintre segons si és un dia més assolellat o si està ennuvolat». Significaria un estalvi de costos, però també una im portant inversió d’inici. «El gran retorn de l’eficiència energètica és que el quilowatt més econòmic és el no consumit. La tecnologia tenia uns retorns al voltant dels dos anys de la inversió. Aleshores, moltes empreses, tant públiques com privades, estaven molt interessades, i més tenint en compte com ha fluctuat el preu de l’energia». Ara és un tema d’actuali tat, però Dexma va néixer el 2007.
«Exacte. El 2007 no estàvem justament pensant en la gestió energètica. En el nostre cas, érem tres informàtics de 24 anys que estàvem fent coses sobre el que es coneix com a Internet of Things. Al cap de tres anys, vam començar amb el tema de l’energia. Es podria dir que vam ser una mica pioners des del 2010». Ja hi havia necessitat?
«Vam detectar que a molts clients els faltava informació.
Futur
«Mentre el canvi climàtic avanci, per solucions que hi hagi, faltarà feina per fer»
productes. Érem una fulla en blanc que es va haver d’anar equivocant amb tot el possible i anar rectificant».
Dels errors s’aprèn.
encara falta feina per fer. A Europa, costa molt que les noves tecnologies tinguin un impacte ràpid i gran per una problemàtica: hi ha diferents països, diferents regulacions, diferents idiomes. Encara falta molt en termes d’eficiència energètica i sostenibilitat, jo crec que una dècada segur». S’ho han d’acabar de creure les empreses?
«Les empreses tenen els seus propis reptes i dificultats del dia a dia. Per a una pime, el canvi climàtic no és la primera prioritat. Abans ha de sobreviure. Lluitar per mitigar el canvi climàtic ha de venir més pel que fa a regulacions europees».
És més fàcil emprendre avui dia?
«Sí, molt més, tant pel que fa al producte, ja que és molt més ràpid i senzill prototipar i desenvolupar, com en la cerca del finançament. Entre el 2007 i el 2010 hi havia pocs inversors professionals a Espanya en el món del programari i ara n’hi ha força».
Quins consells donaria a algú que vol emprendre?
Vam veure que era un model de negoci interessant perquè hi havia un retorn econòmic que feia que els clients es decidissin a implantar-lo». Quins reptes suposa em prendre?
L’exposició ‘Black is Afrika’ romandrà oberta a l’Espai Mil Nou fins aquest divendres
Cultura l L’exposició Black is Afrika enceta la recta final a l’Espai Mil Nou. La mostra es podrà visitar al carrer de Sant Llorenç fins al divendres, 10 de gener. Black is Afrika és la cinquena i última exposició del cicle artístic Black, dedicat a les diferents connotacions del concepte Negre, que s’ha allargat durant el 2024. En aquesta ocasió, les obres se
centren en el continent africà «per parlar ja no del color negre, ni de la seva llum, ni de la foscor, ni del dol/dolor, sinó d’un concepte que per molts de nosaltres encara és desconegut: la negritud», destaca l’Espai Mil Nou. En la mostra, han participat els artistes Yermine Richardson, Kassy Nova, Nalla i Montserrat Anguiano. Redacció
«No teníem ni experiència laboral, ni recursos econòmics, ni experiència amb emprendre, ni gestionar gent, ni crear
«Són part del camí. Sense ells, no hauríem arribat on vam arribar. L’únic que passaria si ara tornéssim a començar és que aniríem molt més ràpid». Com ha evolucionat el sec tor?
«El món de l’estalvi i l’eficiència energètica continua sent
inaugura una nova temporada
Cultura l El pub Teïna serà, divendres, a les 20.30 hores, escenari del concert de Paco Pecado que donarà el tret de sortida a la nova temporada del Reus Cultura Contemporània. Paco Pecado, alter ego del barceloní Javier Morales, és una barreja única de bandoler melodramàtic i tarambana. Amb la seva música kitsch i l’esperit d’un
crooner del segle XXI, submergeix els espectadors en un món de cúmbia, flamenc, bolero i pop minimalista. «És el poeta que et fa ballar i, alhora, reflexionar amb els seus versos afilats i plens de duende», destaca l’organització. En el concert, d’entrada gratuïta, Morales presentarà les cançons que ha anat creant el 2024. Redacció
un sector molt fragmentat, on es barregen les empreses més tradicionals amb les noves start-ups. Continua sent un sector amb un potencial immens, però no és gens fàcil d’executar».
Hi ha saturació d’empreses del sector energètic?
«Jo crec que no. Mentre el canvi climàtic avanci, encara que hi hagi moltes solucions, si no estan sent adoptades i tenen un retorn vol dir que
«El primer és sempre llançar-se a la piscina. No trobaràs mai el moment ideal, i del que pensaves inicialment al que acabi sent l’empresa hi haurà dues o tres voltes, però sobretot no deixis d’emprendre. També s’ha de ser ambiciós i apuntar cap a grans problemes i grans mercats, com el canvi climàtic».
Els joves de Mas del Jazz Orchestra oferiran un concert a l’Orfeó Reusenc el 25 de gener
Cultura l El Teatre de l’Orfeó Reusenc serà l’escenari d’un concert de Mas del Jazz Orchestra el dissabte 25 de gener, a les 20 hores. Mas del Jazz Orchestra és una proposta pedagògica en format de big band. Alumnes del Camp de Tarragona que actualment cursen el Grau Superior de Música en algun dels tres conservatoris superiors
de Catalunya (ESMuC, Liceu i Taller de Músics) i músics joves es reuniran en aquest ambiciós projecte dirigit per Iván Sáez, que pretén consolidar-se amb l’objectiu de fomentar el jazz entre el jovent. Les entrades es poden adquirir a través del portal web https://www.entrapolis. com/entrades/mas-del-jazzorchestra Redacció
Turisme l Un informe revela el preu de les reclamacions per aturar el projecte turístic a Vila-seca i Salou
Redacció / ACN
El Govern de la Generalitat es podria enfrontar a indemnitzacions de més de 50 milions d’euros si acaba paralitzant en projecte del Hard Rock a Vila-seca i Salou. Així ho detalla un informe elaborat pel gabinet jurídic de l’executiu català durant la legislatura de Pere Aragonès, el qual ha sortit a la llum en el diari El País. El document va ser sollicitat a finals de 2023 pel Departament d’Economia cercant la possible responsabilitat patrimonial de la Generalitat en cas d’enterrar la iniciativa. Com a resultat, aquest assenyalava dues probables reclamacions per part del grup promotor en cas decaïment de l’autorització.
Hard Rock podria interposar una reclamació per «danys emergents» si el Go-
vern decidís revocar l’autorització d’explotació del casino o bé no s’aprovés el Pla Director Urbanístic que l’ha de facilitar. Aquest procediment podria ser obert pel grup promotor d’acord amb l’aval de 10 milions i el dipòsit de 2,5 milions que van presentar el 2018. La compensació per aquesta qüestió ascendiria als 21 milions d’euros.
A més, l’informe també assenyala la possibilitat «menys probable» d’una reclamació de lucre cessant que costaria entre 8 i 18 milions. Aquesta quantia respon a un 11,3% de les inversions executades pel grup turístic fins ara, corresponents al desemborsament del capital social requerit. Una xifra que podria ser encara més alta si l’operador ha realitzat altres inversions per l’execució del projecte en els darrers anys.
21
Possibles costos del bloqueig al projecte del Hard Rock 8/19
milions d’euros
Reclamació per danys emergents
milions d’euros
Reclamació per lucre cessant
7,8/10,4
milions d’euros
Costos judicials vinculats a les reclamacions Hipòtesi ‘més barata’ Hipòtesi ‘més cara’
27,8 milions d’euros
A aquests dos supòsits s’hauria de sumar el cost del procés judicial, estimat per l’informe entre 7,8 i 10,4 milions d’euros.
Amb tot, la paralització del projecte deixa un escenari on
50,4 milions d’euros
el cost ‘més barato’ seria de 27,8 milions d’euros per l’executiu català i de 50,4 milions d’euros en el pitjor dels casos.
Tot i això, la xifra pot continuar elevant-se si l’explotació
L’alcalde de Salou alerta el Govern de les possibles reclamacions
econòmica es manté bloquejada.
El perill del canvi fiscal La revelació d’aquest informe arriba en ple debat per la fiscalitat del projecte. Recentment, el PSC de Salvador Illa va donar suport a augmentar l’impost del joc del Hard Rock fins al 55%, revocant així la rebaixa fiscal fins al 10% que es va signar ara fa deu anys. Aquesta mesura va ser impulsada pels grups parlamentaris d’ERC i els Comuns, socis que necessita el govern socialista per l’aprovació dels pressupostos.
Aquest moviment va ser denunciat des del grup majoritari a l’oposició, Junts x Catalunya, qui va presentar esmenes a la totalitat a les proposicions de llei i va sollicitar un dictamen al Consell de Garanties Estatuàries. Pere Segura, alcalde de Vila-seca i membre del partit de Puigdemont, alertava que «el canvi a les regles del joc podia posar en risc el projecte» i abismava la possibilitat de reclamacions per part dels promotors. A aquesta preocupació s’ha sumat també el batlle de Salou, Pere Granados, qui ha alertat als membres del Govern que «la reforma de la fiscalitat pot portar a assumir responsabilitats patrimonials». El batlle socialista indica que «a banda de les responsabilitats polítiques, hi ha qüestions jurídiques i responsabilitats econòmiques» i que si una resolució judicial obligués l’executiu català a indemnitzar els promotors del complex «qualsevol persona» podria demanar que aquest import «es traslladés a una responsabilitat de les persones que han pres aquesta decisió». Recentment, el batlle va signar un manifest junt amb els seus socis de govern per instar a signar el Pla Director Urbanístic.
Així mateix, Granados carrega contra els Comuns assegurant que «llancen la pedra i amaguen la mà; carreguen la qüestió als membres del Govern».
Urbanisme
El projecte, que rep 1,2 milions d’euros d’ajuts de fons europeus, es troba en exposició pública
Les obres de millora i ampliació de les instal·lacions esportives de Cambrils estaran enllestides el pròxim setembre. El projecte, que es troba en fase d’exposició pública, ha rebut una subvenció d’1,2 milions d’euros dels fons europeus, dels quals 622.000 els ha aportat el Consell Superior d’Esports i la resta de la Secretaria d’Estat de Turisme. L’Ajuntament ha destinat mig milió més per completar l’actuació. Els treballs permetran reformar els vestuaris de la pista d’atletisme, així com renovar l’enllumenat. També es preveuen millores en diferents pavellons esportius en l’àmbit de la sostenibilitat. «Els treballs es faran durant el 2025, és immediat», va dir el delegat del govern espanyol, Carlos Prieto, aquest dimarts. Durant la seva visita a la zona esportiva de Cambrils, el delegat del govern espanyol a Catalunya va recordar l’import de les subvencions
atorgades per part de l’Estat al municipi per millorar els equipaments esportius. En concret, va assenyalar l’ajut de 622.000 euros concedit pel
Junts presenta un contenciós administratiu per catalanitzar el nom del municipi de ‘Cabacés’
Política Demanen que la Justícia obligui a complir la Llei de Política Lingüística
Redacció
Cabacés o Cabassers? L’Ajuntament del municipi de la comarca del Priorat, governat per ERC, va acceptar a principis de juliol de l’any passat catalanitzar el nom, fent complir la llei de memòria democràtica. Tot i això, segons el grup Junts, van faltar a la seva paraula, ja que no es va presentar una consulta popular perquè la població decidís si l’Ajuntament havia d’iniciar l’expedient per a complir la llei o no. Ara, el grup de Junts ha presentat un contenciós administratiu
al Jutjat de Tarragona contra l’equip de govern del municipi per a obligar-lo a complir la Llei de Política Lingüística, oficialitzant així el topònim en català, Cabassers. L’equip de govern actual encara manté la forma espanyolitzada, Cabacés, imposada com a oficial l’any 1939 pel franquisme en el marc de la repressió contra la llengua catalana. El 1998 el Parlament de Catalunya promulgà la Llei de Política Lingüística, que estableix que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa de l’IEC.
Consell Superior d’Esports, els quals permetran reformar els vestuaris de la pista d’atletisme i zona complementària, a més de renovar de forma
integral l’enllumenat esportiu de la pista i els camps de futbol.
Així mateix, vinculat amb l’esport i dins del projecte
Govern S’encarregarà de continuar impulsant el sector agroalimentari català
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, mitjançant el comitè de direcció de Prodeca, la promotora dels aliments catalans, ha nomenat Dèlia Perpiñà Ginè com a nova directora gerent d’aquest organisme, posant fi a una etapa de vuit anys sota la direcció d’en Ramon Sentmartí. Aquest canvi arriba amb l’objectiu de continuar impulsant el sector agroalimentari català i reforçar la seva projecció tant a escala
nacional com internacional. Nascuda a Els Guiamets, Perpiñà compta amb una trajectòria professional consolidada en àmbits clau per a l’activitat promotora de Prodeca com el màrqueting, la comunicació corporativa, l’enoturisme i la promoció internacional. Filla de pagès, disposa d’una sensibilitat especial i un fort compromís cap al sector agroalimentari, la qual cosa ha estat determinant en el seu recorregut professional. Prodeca és una empresa pública adscrita al Departa-
Entre d’altres, es reformarà l’enllumenat i els vestuaris de la pista d’atletisme
Next Generation—. Aquests ajuts serviran per delimitar un circuit destinat al Bike Trial, un camp de tir amb arc a l’aire lliure, i per adequar la pista d’atletisme per a l’homologació de la Federació Espanyola d’Atletisme. En el marc d’aquest projecte, també s’hi sumen 147.000 euros dels fons europeus per installar 240 plaques a les cobertes del Palau Municipal d’Esports i 316.000 euros més per al sistema ‘envolvent’ d’aïllament tèrmic de les façanes i teulades. «En total, l’Estat inverteix 1,2 milions d’euros a Cambrils per fer una cosa molt intelligent que és millorar la salut del conjunt dels ciutadans del municipi, donant l’oportunitat de fer esport en unes installacions modernes i eficients», va destacar Prieto.
‘Cambrils, Vila Marinera Sostenible’, s’ampliaran infraestructures esportives amb una inversió de 183.000 euros —també procedents dels Fons
Per la seva banda, l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, va assenyalar que van demanar les subvencions a principis del mandat i que les complementaran amb mig milió d’euros per acabar la reforma dels vestuaris, de la sala de boxa i gimnàs, així com per altres actuacions previstes als pavellons. «Compromís ferm de l’Ajuntament per a complementar els 1,2 milions d’euros, és una aposta forta per a la salut i l’esport», va tancar.
Dèlia Perpiñà Ginè, nova directora gerent de Prodeca. Generalitat
Prodeca promou els productes agroalimentaris catalans
ment d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, de la Generalitat de Catalunya, que té per objecte la promoció dels productes agroalimentaris catalans.
Cultura l Les dades d’ocupació des de la remodelació han superat les expectatives de l’Ajuntament
Álvaro Rodríguez
L’Orfeó Canongí vol mostrar-se com un «referent teatral al Camp de Tarragona» en la tercera temporada des de la seva remodelació. Així ho assegura el regidor de Cultura de l’Ajuntament de la Canonja, Salvador Ferré, qui afirma que les dades d’ocupació han «superat les expectatives» del consistori.
Aquest emblemàtic edifici va ser recuperat el gener del 2023 després d’una remodelació que li ha permès posicionar-se a «la primera línia» pel que fa a les necessitats tècniques. Una recuperació que ha estat acompanyada pels canongins, ja que, segons les dades de l’Ajuntament, s’ha assolit una ocupació del 70% i molts espectacles amb localitats exhaurides. Ferrer afirma que el nou espai els hi permet «fer allò que volien».
La gran part d’aquestes butaques han estat ocupades per veïns i veïnes de la Canonja, tot i que l’espai també ha
aconseguit atraure a un 30% del seu públic de fora del poble, un equilibri que és «ideal» pel regidor.
Davant d’aquesta bona
rebuda, aquesta temporada d’hivern-primavera l’Orfeó programarà cinc espectacles lligats als abonaments i altres cinc vinculats a esdeveni-
Cultura El duo Tarta Relena s’encarregarà de donar el tret de sortida
El Teatre Auditori del Morell donarà el tret de sortida a la temporada teatral 2025 el pròxim dissabte 11 de gener amb l’actuació de Tarta Relena. El duet, format per Marta Torrella i Helena Ros, presentarà el seu darrer treball discogràfic, oferint una proposta que fusiona la música vocal mediterrània amb elements reflexius i sensorials.
Tarta Relena, conegudes per la seva capacitat d’explorar les sonoritats de diferents estils de músiques vocals, han captivat el públic amb arran-
jaments que combinen tradició i modernitat. El seu nou espectacle promet una experiència única que no deixarà indiferent a ningú.
Segons l’alcalde del Morell, Eloi Calbet, «aquest tipus de programacions no només enriqueixen la vida cultural del nostre municipi, sinó que també reforcen la nostra aposta per un teatre de qualitat i diversitat al territori que fomenti la diversitat cultural i social».
L’alcalde també ha destacat que «és un honor comptar amb artistes com Tarta Relena per obrir una temporada
que ben segur serà memorable».
El regidor de Cultura i Festes, Miquel Roig, ha volgut remarcar que «l’objectiu d’aquesta temporada teatral és oferir propostes que connectin amb el públic i que reflecteixin la riquesa de les arts escèniques. Aquest concert inaugural és el preludi d’una programació pensada per a totes les persones que tinguin ganes d’apropar-se a viure diversos mons de sensacions».
Les entrades per a aquest concert, així com per a la resta de la programació teatral, ja estan disponibles, ja que
ments festius del municipi. Una programació carregada de comèdia, tot responent a les enquestes de satisfacció que ha realitzat l’ens muni-
Un 30% del públic de l’Orfeó Canongí de 2024 va ser de fora del municipi
També responent al resultat de l’enquesta l’Orfeó Canongí apostarà pel seu primer musical el primer 17 de maig amb The day the music died Des de l’Ajuntament assenyalen que ha estat «tot un repte» poder acollir un musical en el petit espai de 350 localitats.
El 22 de març l’espai acollirà un espectacle de màgia amb Strafalari, del Mag Lari, que suposa la primera adscripció de l’equipament al programa Cap Butaca Buida i estarà vinculada a la celebració dels vint anys del festival de Màgia Impossible.
Completen la programació el monòleg De perras y criadas, el 9 de març, i la sarsuela Suspiros de España, el 13 d’abril. A més, els dies 14 i 28 de juny l’equipament comptarà amb dos espectacles musicals d’arrels canongines: Outside The Wall, banda tribut a Pink Floyd i Reflexes, un concert a piano i clarinet. Els abonaments per diversos espectacles ja estan a la venda tant a la pàgina web de l’orfeó com al Castell de Mariscart. Les entrades individuals sortiran a la venda a partir del 21 de gener.
cipal. De fet, la temporada arrancarà aquest 19 de gener amb la comèdia catalana El joc de la veritat. Altres obres amb humor seran Els bons; el 8 de febrer, La presència; el 21 de febrer o Bonobos el 5 d’abril.
la seva adquisició és possible des del 17 de desembre de l’any passat. Es poden adquirir de manera anticipada a l’oficina del
Centre Cultural del municipi, de dilluns a divendres de 16 a 20 hores, o en línia a través de elmorell.koobin.cat. A més, el mateix dia de l’espectacle,
la taquilla del Teatre Auditori obrirà una hora abans per a la venda d’entrades, sempre que no s’hagin exhaurit prèviament.
ha de ser un instrument al servei de les persones i del seu benestar»
Entrevista l L’alcalde de Salou explica que des del consistori treballen per a continuar posicionant el municipi com un espai innovador, capaç d’atreure inversions i crear ocupació de qualitat
Redacció
Salou, en els darrers anys, ha aconseguit uns 65 mili ons d’euros des de diverses administracions i fons eu ropeus Next Generation. A què es destinaran aquests recursos?
«Aquesta quantitat, procedent de la Diputació, la Generalitat, el Govern Espanyol i fons europeus, reflecteix la feina de gestió i reivindicació realitzades. Aquests 65 milions es destinaran a projectes estratègics que transformaran Salou, com ara la nova estació de ferrocarril, la gestió del Barranc de Barenys, la digitalització dels serveis públics, la millora de la ciutat i de l’espai públic a favor de les persones, aparcaments dissuasius, carrils bici, la renaturalització d’11 places i la vianalització del carrer Carles Buïgas, entre altres iniciatives. El repte ara és assegurar que aquests projectes es desenvolupin de manera eficient, transparent, sostenible i amb un impacte positiu per a tots els salouencs.»
Un dels objectius és la trans formació de Salou en un municipi sostenible, intel· ligent i desestacionalitzat... «Aquesta transformació és un projecte integral que va molt més enllà de ser una simple destinació turística. Treballem per millorar l’espai urbà,
ja que aquesta millora representa una oportunitat per incidir en la qualitat de vida i el benestar de les persones. També impulsem la recuperació i protecció del patrimoni natural, com ara parcs i el camí de ronda de Salou. Apostem per la digitalització dels serveis públics, una eina clau per modernitzar el municipi i optimitzar els serveis. Paral·lelament, estem treballant en la recuperació del patrimoni històric, que reforça el sentiment de pertinença i esdevé un nou producte turístic. Incrementem la diversitat de l’oferta turística perquè els visitants gaudeixin d’una experiència única. Tot això ho fem amb un objectiu clar: garantir el benestar de les persones, consolidant Salou com un dels millors llocs per viure amb qualitat de vida, i també com una destinació de referència per visitar.
Pere Granados, alcalde de Salou, al seu despatx d’alcaldia. Cedida
Des del punt de vista turístic, Salou és el municipi de costa més important de Catalunya i el quart en importància turística a la península Ibèrica. A més, comptem amb un alt grau de fidelització, amb visitants que tornen any rere any gràcies a la qualitat de vida i el benestar que troben aquí.» Salou exercirà, en breu, com a Capital de la Cultura Cata lana. Què significa aquest reconeixement per al mu nicipi?
El futur
«El nostre lema per resumir el que serà el 2025 és ‘Salou progressa’»
«Exercir com a Capital de la Cultura Catalana és un orgull i una gran oportunitat per mostrar que Salou és molt més que sol i platja. La cultura és benes-
tar mental, emocional i social. És una peça fonamental en la nostra estratègia per mostrar el que som i sentim com a poble. Salou té un ric patrimoni cultural i històric que també ens permet diversificar l’oferta turística i enriquir la vida dels residents. Hem programat activitats i esdeveniments culturals que no només promouen la cultura catalana, sinó que també pretenen posicionar
Salou com un referent cultural a escala nacional i, per què no, internacional.»
El projecte Hard Rock ha estat objecte de debat. Con tinua defensant la seva im plementació?
«Absolutament. El projecte Hard Rock no es limita al joc o a un casino; és molt més que això. En aquesta primera fase inclou dos hotels, més de 100 botigues gestionades per
Value Retail i dos grans equipaments amb capacitat per a més de 10.000 persones, ideals per a congressos de gran format, apostant pel turisme MICE i esdeveniments culturals com concerts, obres de teatre, entre altres. Però el més important és la creació de llocs de treball estables durant tot l’any, que contribuiran a desestacionalitzar l’activitat econòmica i social. És un projecte que genera riquesa no només per a Salou, sinó per a tota la Costa Daurada i Catalunya.»
Quina és la seva posició so bre l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona?
«L’Àrea Metropolitana és una oportunitat per millorar l’eficàcia i la qualitat dels serveis públics gràcies a la col·laboració entre municipis. Apostem per un model funcional, centrat en optimitzar recursos i garantir el progrés dels territoris implicats. El que no pot ser és convertir-se en una estructura burocràtica ineficient. Ha de ser un instrument al servei de les persones i del seu benestar.»
Quins són els seus princi pals propòsits per al 2025?
«Estan basats en tres pilars: prosperitat i progrés, transformació urbana i unitat i convivència. Treballem per continuar posicionant Salou com un municipi innovador, capaç d’atreure inversions i crear ocupació de qualitat. Volem un desenvolupament sostenible que equilibri els àmbits econòmic, social i mediambiental, sempre posant les persones al centre.
Com a alcalde, si pogués do nar nos un titular pel 2025, quin seria?
«‘Salou, progressa’. Amb aquest lema resumim l’esforç i la visió del nostre municipi per avançar en tots els àmbits i construir un futur millor per a tothom.»
Futbol l Els de Dani Vidal disputaran quatre partits, tres de lliga i un de la Copa Catalunya per engegar el 2025 amb bon peu
El Nàstic de Tarragona engega el 2025 amb les piles carregades. El conjunt de Dani Vidal va tancar el 2024 amb la necessitat d’unes vacances després d’un mes de desembre per oblidar amb una victòria i tres derrotes. Els grana van tornar als entrenaments el 30 de desembre i aquesta setmana ultimen els preparatius per engegar el 2025 amb bon peu contra la Gimnástica Segoviana. Aquest mes les oficines de la Budallera treuen fum. La direcció esportiva treballa en ultimar sortides que habiliten noves arribades després del fitxatge de Migue Leal. A la part esportiva, Dani Vidal treballa sense prestar tanta atenció al mercat perquè l’equip travessi la pujada de gener de la millor manera possible. Després de superar el primer cap de setmana de l’any sense partits a causa de l’aturada per disputar la Copa del Rei, el Nàstic tornarà al Nou Estadi Costa Daurada aquest dissabte. En aquest mes de gener el conjunt grana haurà de disputar quatre partits, tres de lliga –dos d’aquests a casa– i un de Copa Catalunya com a mínim. El primer dels duels serà el
Els grana tornaran a la competició aquest dissabte a les 17.30 h contra la Segoviana
darrer de la primera volta de la Primera Federació. El Nàstic tindrà un duel particular
contra la Gimnástica Segoviana amb l’objectiu de tornar a sumar una victòria després d’un mes de desembre complicat. Com a curiositat, el duel contra la Segoviana serà el cinquè partit consecutiu contra un equip de Castella i Lleó. De la mateixa manera que els grana han demostrat
La Pobla de Mafumet enceta l’any per continuar creixent a la classificació
Futbol l El filial grana va tancar l’any amb tres victòries en cinc partits
La Pobla de Mafumet no va tenir la millor de les arrencades a la Lliga Elit aquesta temporada. Després de dos mesos sense sumar la primera victòria i enfonsats en posicions de descens, el conjunt de Manel Cazorla va veure la llum al fi-
nal del túnel i els progressos en el joc es van transformar en resultats.
El conjunt pobletà, com a tots els filials, va encetar el curs amb una plantilla molt jove que li va costar adaptar-se a la dificultat d’aquesta categoria de nova creació. Per aquest motiu, el filial del Nàs-
tic va reforçar la plantilla amb jugadors contrastats i amb experiència com és el cas de Nil Coch i Maxi Rosales. A més, jugadors claus com Santi Guzmán i Albert Querol van fer un pas endavant per liderar l’equip. En el cas de Querol, el rapitenc és actualment el màxim golejador de l’equip
que els equips filials són una presa fàcil, els equips castellanolleonesos són el seu punt dèbil. Dels quatre partits disputats fins al moment, els grana només van poder guanyar contra el Zamora a casa i van sumar derrotes contra la Cultural Leonesa, la Ponferradina i l’Unionistas de Sala-
amb sis dianes. Actualment, els de Manel Cazorla tenen 15 punts amb 4 victòries –tres d’aquestes aconseguides en els darrers cinc partits– tres empats i sis derrotes. Els grana marquen les posicions de descens i es troben a un punt de la salvació. Amb tot, la categoria és extremadament igualada i els de Cazorla es troben només a quatre de la zona de play-off d’ascens a la Tercera Federació. De moment, els pobletans tornen a la competició aquest dissabte al camp del líder, el Vilanova i la Geltrú.
manca.
Amb una data encara per determinar, però previsiblement la pròxima setmana, els grana afrontaran la fase 8 de la Copa Catalunya a la pista del Cerdanyola FC, el cuer del grup 5 de Tercera Federació. De la mateixa manera que l’anterior eliminatòria contra
el Tona, es preveu que Dani Vidal torni a apostar per donar una oportunitat per brillar als jugadors de la Pobla de Mafumet i del Juvenil A que van formar part de l’anterior duel. En cas de guanyar, el format de la competició estableix que la novena fase s’hauria de disputar aquest mateix mes de gener, tot i que serà la Federació Catalana de Futbol qui acabi de completar el camí a seguir d’aquesta competició catalana.
La primera sortida de l’any a la lliga serà el pròxim dissabte 18 de gener a la pista de la Real Sociedad B. El conjunt grana s’enfrontarà al primer filial de l’any i el més en forma de la categoria, perquè, actualment, és el segon classificat amb 31 punts. Aquest encontre serà també el primer d’una segona volta important per a les aspiracions grana. En el partit d’anada al Nou Estadi, els de Dani Vidal van assolir la victòria per 2-1 després de remuntar un gol matiner del Sanse.
Finalment, els grana tancaran el mes a casa contra l’Amorebieta, l’equip que actualment és el cuer del grup. Aquest duel serà en una hora atípica perquè la Real Federació Espanyola de Futbol va establir que es disputaria el diumenge 26 a les 15.30 h.
Futbol l El conjunt reusenc és líder de Tercera RFEF i ja podrà comptar a l’onze amb el punta Pedro Martín
El Reus FC Reddis escalfa motors per encetar el nou any amb bon peu aquest cap de setmana. El conjunt roig-i-negre van tancar el 2024 de la millor manera possible. Malgrat la darrera derrota contra el Tona, els reusencs van marxar a les vacances de Nadal com a líders absoluts de la Tercera Federació amb 35 punts, cinc més que els seus perseguidors, el Girona B, el Tona i el Manresa. El conjunt de Marc Carrasco va dominar tots els registres per convertir-se en l’equip més fort de la categoria. Amb 31 gols anotats, els roig-i-negres gairebé doblen la xifra assolida el curs passat en aquesta mateixa jornada, mentre que encara s’han fet més eficients en defensa rebent 13 gols, un menys que la temporada passada.
El secret d’aquesta millora en la parcel·la ofensiva té nom i cognom: Joan Torrents. El
davanter de la Selva del Camp està en estat de gràcia. Després de dues temporades a la Pobla de Mafumet, el davanter va deixar el filial del Nàstic
El Reus Ganxets torna a Europa el dia 20
Tennis Taula l El Miró Ganxets Costa Daurada ja coneix els dies i els horaris dels vuitens de final de l’Europe Cup. Les reusenques a Europa per jugar contra el Son Cladera, l’equip mallorquí que també juga a la Superdivisió femenina amb el club reusenc. Les ganxetes jugaran el 20 de gener a domicili i el 21 de febrer serà la tornada a Reus. Redacció/Cedida
per incorporar-se al conjunt reusenc aquest mercat d’estiu i és entre les files roig-i-negres on ha aconseguit despertar el seu olfacte golejador. Torrents
és actualment el segon màxim anotador de la categoria amb 9 gols, només per darrere de Jofre Graells, del Mollerussa, amb 11 dianes.
Ara, el Reus FC Reddis suma més pólvora. El davanter Pedro Martín ja podrà estar disponible per a Marc Carrasco en el que serà el dar-
El Reus FC Reddis reprèn la lliga aquest diumenge a les 17 h a l’Estadi Municipal
rer duel de la primera volta aquest diumenge contra el Badalona. L’experimentat davanter es va incorporar a l’octubre provinent de la lliga de Gibraltar, però el club reusenc no l’ha pogut inscriure fins a aquest mercat d’hivern perquè la normativa no ho permetia, en tant que Martín arribava d’una lliga professional. Amb tot, Martín ha entrenat com a un més de la plantilla fins ara i, diumenge, podria tenir l’oportunitat d’estrenar-se davant de la seva afició.
Il·lusió a la ciutat
El gran estat de forma de l’equip ha acabat per illusionar encara més una ciutat que ja estava unida al nou projecte. Amb més d’un miler d’espectadors a les graderies de l’Estadi Municipal cada dia de partit, l’afició roig-i-negra està il·lusionada i entregada per animar el seu equip. De fet, el Reus té la millor arrencada de l’any possible, amb dos partits consecutius a l’estadi.
Diumenge als 17 h, els reusencs reprenen la competició amb l’objectiu de mantenir i reforçar les bones sensacions que l’han portat a ser líder per assolir l’ambiciós objectiu de l’ascens a final de la temporada.
Reus tanca amb èxit el Campionat de Catalunya de Joves al Pavelló Olímpic
Tennis Taula l El pavelló Olímpic de Reus va posar el punt final el darrer cap de setmana a nou dies intensos de competició amb la celebració del Campionat de Catalunya de Joves de tenis de taula. El recinte es va omplir amb 28 taules, que van
rebre partits des de la categoria prebenjamí fins a la sub-21. El Club Tennis Taula Ganxets de Reus, que va actuar com a amfitrió, va tancar en cinquena posició a la general i en segon a la classificació femenina Redacció/Cedida
Política l Els grups de l’oposició demanen el compliment dels acords abans d’entrar en negociacions
ERC es reunirà amb el Govern pels pressupostos en el marc de la ronda de contactes que ha anunciat la consellera d’Economia, Alícia Romero. Tot i això, els republicans no designaran cap equip negociador perquè «no hi ha cap negociació». «Els escoltarem, però no estem negociant», detalla la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany.
La secretaria nega que hi hagi converses amb l’executiu de Salvador Illa per abordar els comptes del 2025, i reitera que no es negociarà fins que el PSC no compleixi els acords ja signats per les investidures d’Illa i Pedro Sánchez. «No té sentit obrir nous acords quan no s’ha tingut temps de complir aquells que ja s’han tancat», argumenta Alamany.
ERC situa com a exigències el finançament singular, la condonació del 20% del FLA i el traspàs de Rodalies, si bé no ho situa com a condicions encara perquè «no hi ha negociació».
El règim sancionador
Per la seva part, els Comuns avisen el Govern que «frena-
Els Comuns demanen aprovar aquest gener el règim sancionador d’habitatge
ran en sec» les negociacions sobre pressupostos si no compleixen amb alguns compromisos abans que acabi el mes de gener: l’aprovació del règim sancionador per
Economia l Salvador Illa reclama una resposta extraordinària a l’Estat
El Govern ha fet front comú amb sindicats i patronals per reclamar a l’Estat que condoni el deute generat per Catalunya a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA). El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat la
primera reunió de la legislatura del Consell del Diàleg Social, de la qual s’espera que en surti una declaració conjunta demanant al govern espanyol que condoni el 20% del deute català del FLA, que equival a uns 16.000 milions d’euros. Illa ha defensat la mesura per tal que Catalunya tingui més
recursos per oferir millors serveis públics i ha argumentat que ara és un bon moment perquè «hi ha creixement econòmic».
El FLA es va activar per dotar de liquiditat les autonomies arran de la crisi econòmica de principis del millenni, fa uns 15 anys, que va
de comunicació en una roda de premsa. ACN
incompliments en matèria d’habitatge i la campanya publicitària per a informar els llogaters dels seus drets. Així ho adverteix el portaveu del grup parlamenta-
dur els governs d’aleshores a apostar majoritàriament per polítiques d’austeritat. Illa considera que l’esforç fet en aquella època «requereix una resposta extraordinària per part del govern de l’Estat en forma de condonació». La demanda la traslladarà el Govern a la propera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que s’ha de celebrar aquest mateix gener. Illa ha assegurat que cal «un exercici de pedagogia i rigor» i que la condonació «no és una mesura de privilegi per a Catalunya».
Musk, com ha fet Emmanuel Macron o Keir Starmer. En aquest sentit, els Comuns impulsaran una declaració institucional al Parlament per rebutjar aquestes «ingerències directes a països europeus».
ri, David Cid, qui també té previstes reunions tant amb Economia com amb Territori. D’altra banda, també insta Pedro Sánchez i Salvador Illa a «plantar cara» a Elon
Tranquil·litat al Govern La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, assegura que l’executiu està «tranquil» i que té «l’esperança» d’aprovar els pressupostos per al 2025. Després de la primera reunió de l’any del Consell Executiu, Paneque ha posat en valor la nova ronda de reunions que farà el Departament d’Economia amb grups parlamentaris, agents econòmics i socials per traslladar la necessitat dels nous comptes. «Si no es pot tenir aprovat, sí que estarà acordat per la seva tramitació», declara Paneque. Segons la portaveu del Govern, abans de Nadal es va traslladar als Comuns una proposta sobre el règim sancionador que ara el grup parlamentari de Jéssica Albiach està estudiant. Pel que fa al calendari previst per tenir pressupostos aprovats, Paneque evita concrecions i es limita a dir a «principis d’any». Segons la portaveu, a finals de gener, quan acabi la nova ronda de contactes, especialment amb els grups que van donar suport a la investidura, «potser es podrà aproximar més el calendari». Segons Paneque, «els pressupostos donen compliment als acords d’investidura i, sense recursos, és difícil que puguin avançar aquests acords».
Mor el polític d’extrema dreta
Jean-Marie Le Pen als 96 anys
França El polític francès i fundador del Front Nacional, Jean-Marie Le Pen, ha mort aquest dimarts als 96 anys, segons ha informat la seva família a través d’un comunicat que recullen diversos mitjans del país. Le Pen, que portava diverses setmanes ingressat a un centre degut al seu estat de salut, ha traspassat «envoltat de la seva família», tal com indica l’escrit. Figura referent de l’extrema dreta europea, Jean-Marie Le Pen va ser candidat a la presidència francesa fins a cinc vegades i va arribar a disputar una segona volta l’any 2002 davant Jacques Chirac. El dirigent va liderar el partit fins l’any 2011, quan va entregar el relleu a la seva filla Marine Le Pen i que ara encapçala la formació rebatejada amb el nom de Reagrupament Nacional. El ja difunt Le Pen va ser condemnat tant per la societat i el seu grup com per la justícia per haver arribat a pronunciar frases com que les càmeres de gas utilitzades pels nazis eren «un petit detall de la història de la Segona Guerra Mundial». També en els seus discursos va acusar els immigrants de provocar la «decadència» de França. ACN
Un terratrèmol al Tibet provoca la mort de més de 100 persones
Successos A primera hora del matí d’ahir dimarts, un terratrèmol de 6,8 graus va sacsejar la regió del Tibet, tenint com a epicentre la ciutat xinesa de Shigatse. Aquest va deixar, comptabilitzats fins el moment, 106 morts i 130 ferits. Segons la cadena de notícies estatal CCTV, al voltant d’un miler de cases de la zona van patir desperfectes i els tremolors també es van notar en diversos punts de l’Índia i el Nepal. Altres serveis d’estudis geològics dels Estats Units d’Amèrica van elevar la magnitud del terratrèmol d’ahir fins als 7,1 graus. Redacció / ACN
Imatge d’arxiu de l’exministre José Luis Ábalos, en roda de premsa al Congrés dels Diputats, a Madrid. ACN
Tribunals El magistrat assegura que no només es fonamenten en la declaració d’Aldama
ACN
El magistrat instructor de la sala penal del Tribunal Suprem Leopoldo Puente ha rebutjat aquest dimarts el recurs presentat per l’exmi-
nistre i diputat socialista José Luis Ábalos contra la interlocutòria, del 18 de desembre passat, en què va elevar suplicatori al Congrés per suspendre la seva immunitat en la causa que segueix contra ell
Política L’exsecretari general d’Indústria deixa el càrrec per a treballar al sector privat
Redacció / ACN
Raül Blanco dimiteix com a president de Renfe per motius personals. L’exsecretari general d’Indústria deixa el càrrec a l’operadora pública de tren després de gairebé dos anys de mandat. Durant la seva presidència, s’ha acordat el traspàs parcial de Rodalies a la Generalitat. També s’han recuperat les connexions d’alta velocitat amb França, tot i que encara falta l’enllaç entre Barcelona i París en solitari per part de Renfe. Precisa-
ment, Blanco va comparèixer a la roda de premsa per anunciar inversions a la xarxa de Rodalies de Catalunya per als pròxims dos anys. Blanco va substituir Isaías Táboas al capdavant de Renfe, que actualment és el president d’Infraestructures.cat. Táboas, va ser rescidit del seu càrrec per Raquel Sánchez, que era en aquell moment la ministra de Transport.
La decisió es va prendre degut als retards acumulats en el disseny i fabricació d’uns trens d’ample mètric encar-
per diferents delictes, en confirmar els indicis existents que, segons destaca, no són “meres o simples sospites”.
En aquest sentit, l’instructor detalla en la resolució aquests indicis que, en contra del que
pretén l’exministre no es fonamenten únicament a la declaració de l’empresari Víctor de Aldama.
En la mateixa interlocutòria, el magistrat rebutja la nul·litat de les actuacions ins-
José Luis Ábalos va presentar el recurs contra la interlocutòria el 18 de desembre
tada per Ábalos basant-se que agents de la Guàrdia Civil, que participaven en la investigació que se seguia a l’Audiència Nacional, haurien procedit sense autorització judicial prèvia, a l’obertura d’un sobre tancat dirigit expressament a l’exministre i que portava un germà del també investigat Koldo García, i que van fotografiar els documents que contenia.
No autoritza el PSOE a querellar-se contra Aldama
El jutge declina atorgar, en aquest moment, la preceptiva llicència que va sol·licitar el PSOE per interposar una querella per injúries i calúmnies en contra De Aldama pel contingut de la seva declaració davant de l’instructor. L’instructor explica que en el moment marcadament embrionari en què es troba la investigació no es pot asseverar la mendacitat de les declaracions esmentades ni tampoc que resultin alienes a l’objectiu de la investigació. Afegeix que l’obertura, mentre es desenvolupa la fase d’instrucció, d’un procediment paral·lel per calúmnies generaria inacceptables disfuncions processals. Tot i això, assenyala que la negativa a l’autorització no és de caràcter definitiu.
Imatge d’arxiu del fins ara president de Renfe, Raül Blanco, durant una atenció als mitjans de comunicació. ACN
regats a l’empresa basca CAF per a les xarxes de Rodalia d’Astúries i Cantàbria.
Va ser el famós escàndol dels trens que suposadament no cabien pels túnels, encara
que en realitat els combois no havien passat de la fase de disseny. El cas també es va cobrar el lloc de la fins llavors secretària d’Estat de Transports, Isabel Pardo de
Vera. Amb la decisió de dimitir com a president, Blanco es deslliga de l’àmbit públic per a dedicar-se al sector privat, després d’un seguit d’anys al capdavant de Renfe.
Tribuna
Sant Esteve. D’aplecs familiars a l’hora del pica-pica, pròlegs a peu dret per seure a taula respirant flaires de canalons, alleugerits a les postres de fruita i paint-se mentre la canalla juga i encara no treballa. Enguany, al temple de la saga de ca Manel Roig d’Altafulla, presentació dels bessons Berta i Martí. Nascuts un 10 d’octubre, el del 2024; el del 1860 començava la vida al del poeta Joan Maragall... el lletrista d’El Cant de la senyera Amb música de Lluís Millet, l’himne culmina els anuals concerts al Palau de la Música. A Anglaterra, a la Premier juguen el boxing day, cada sant Esteve. A la Catalunya catalana, esperem amb candeletes i escoltem amb fervors d’anyades els repertoris de nadales, pròlegs d’El cant de la senyera. La primera vegada que vaig escoltar-lo com em va commoure: corejada per l’Àncora, a l’església de sant Martí d’Altafulla; era més aviat criatura, i la manera de remoure’m manifestava un sentiment patriòtic, per quedar-s’hi, per empènyer un compromís nacional que pel propi escenari aniria indestriable – i amb la mateixa intensitat - del compromís social. Fa dècades que dura; i amb totes les oportunitats d’expressar-los militant, votant i nodrint les institucions.
Ak Editorial k
quest ha estat un Nadal en què el fenomen estacional de la grip no ha estat protagonista a la gran majoria de les llars. Segons la previsió del departament de Salut de la Generalitat, no serà fins d’aquí un parell de setmanes quan s’assolirà el pic de l’afectació de la grip. Les dades indiquen que a hores d’ara s’està produint un creixement progressiu dels contagis, amb gairebé 300 casos per cada 100.000 habitants, és a dir, que ja s’ha superat el llindar del risc ‘moderat’ que els factors estadístics determinen. Amb tot, res fa preveure que la pujada sigui tan important com perquè puguin arribar a col·lapsar-se
(cosa que sí que ha passat altres anys), les instal·lacions dels centres sanitaris. Es tracta d’una situació per la qual cal estar alerta, però que no genera cap reacció d’urgència. I la situació encara seria millor si les dades de vacunació de la gent gran fossin més altes. Tot just un 64% de la població de més de 80 anys, s’ha vacunat de la grip (un 51% entre els de 70 a 79 anys), unes xifres massa baixes tractant-se d’una malaltia que pot ser especialment agressiva per les persones més dèbils i amb menys defenses, factors indestriables de l’edat avançada. El populisme i la desinformació ha fet molt mal, també, en el sector sanitari.
VEn el meu cor, l’himne nacional català és el Cant de la senyera: un full de ruta per als banderers de les corals / orfeons: aixecant la senyera, els nostres cants són triomfants; triomfants gens agressius, com en repetir «endarrera aquesta gent / tan ufana i tan superba». Enarborant la senyera, ens agermanem; lluny de cap ’cop de falç’. Desfent la senyera ens alliberem; sense esperar «quan vingui un altre juny / esmolem ben bé les eines». La resta de rimes, diria que han perdut la inspirada ‘paraula viva’ de Maragall per allargassar-se en «virtuosa retòrica arbitrària» de Carner. Triomfants, agermanats, alliberats. Aixecant-la, enarborant-la, desfent-la. Al damunt dels nostres cants. Cantant cadascú amb la seva qualitat de veu (soprano, contralt, tenor, baix): harmonia de polifonia!
En el meu cor, l’himne nacional català és ‘El Cant de la senyera’: un full de ruta per als banderers de les corals / orfeons
ila-seca puede presumir de poseer un amplio repertorio de equipamientos culturales de primerísimo nivel. El Celler, el Auditori o el Castell son buenos ejemplos de cómo la cultura puede convertirse en un faro en el que proyectar el nombre de una localidad. Con eventos de gran calidad y una programación destacada estos espacios nos colocan de lleno en el mapa cultural del territorio. Sin embargo, detrás de estos focos de prestigio, la realidad cultural de Vila-seca muestra contrastes que no podemos obviar.
Mario Téllez Molina Sociólogo especializado en educación y cultura
Concejal en el Ayuntamiento de Vila-seca de 2015 a 2023
igualmente valiosas. Sin embargo, dos años después, esa promesa sigue en el tintero.
guntarnos qué tipo de municipio queremos ser. Vila-seca tiene recursos y talento suficiente para construir un modelo cultural más transversal. Por supuesto no se trata de renunciar a los grandes eventos ni dejar de invertir en lo que ya funciona bien, sino de complementar esa oferta con espacios y políticas que pongan a las personas en el centro.
Sant Esteve, rera sant Esteve, els plans finals de l’audició TV3 del Cant de la senyera focalitzen les imatges de les ‘estelades’, desplegades a les baranes dels pisos del Palau de la Música.
Canten la senyera i segurament una majoria dels assistents només pensen en l’estelada... I temps els falta per trencar l’harmonia coral amb el crit de combat que encara no ha reeixit a remarcar la tònica que pertoca: la postissa «in-de-pen-den-ci-à». No cal disposar d’una orella massa fina per adonar-se que «in-de-pen- dèn- cia», sona més que molt lírica / acollidora que la brusca acabada en una aguda més que forçada.
Re-escoltem. Amarem-nos d’El cant de la senyera. «Au, germans, al vent desfem-la / en senyal de llibertat»... Llibertat de tria de sigles / organitzacions en la polifonia de la política pluralitat...
Fonxo Blanc
Exregidor
d’Altafulla
El estado de dejadez de la biblioteca municipal es un paradigma claro de este contraste. Ya en 2014 el Mapa de la Lectura de la Generalitat de Catalunya indicaba que la biblioteca se había quedado pequeña para atender las necesidades de una población creciente. Una década después, seguimos igual. Sin una biblioteca moderna, accesible y útil como herramienta de aprendizaje, cohesión y acceso al conocimiento.
A esto se suma el abandono, cuando no la ausencia, de infraestructuras para los jóvenes. Ejemplo de ello es el skate park, relegado a las afueras y en un estado lamentable. No se trata sólo de un espacio físico deteriorado sino de todo un símbolo de la falta de atención hacia las subculturas urbanas. Otro ejemplo más de esta desidia lo encontramos en la moción aprobada por el pleno municipal en 2022 para potenciar el arte urbano. En ella se prometía habilitar espacios para grafitis y otras expresiones creativas, un compromiso que en su momento parecía abrir la puerta a formas de cultura menos tradicionales, pero
¿Es casual que Vila-seca potencie ciertas formas de cultura mientras margina otras? No lo creo. Como señala el sociólogo Pierre Bourdieu, la cultura a menudo se utiliza como un mecanismo de distinción, un recurso para marcar jerarquías y establecer quién pertenece y quién queda fuera. En Vila-seca, esto se traduce en una apuesta por las expresiones culturales de prestigio, dejando de lado la cultura popular, la mainstream y la underground Este modelo no solo excluye, sino que también desperdicia oportunidades. La Casa de la Cultura, prometida en el programa electoral del equipo de gobierno ya en 2019, podría haber sido un espacio central para democratizar la cultura, un lugar de encuentro para todas las expresiones culturales del municipio. Pero, cinco años después, la casa de la cultura ni está ni se le espera.
Se trata de comprender que la verdadera esencia de la cultura se encuentra en cada recoveco del municipio. No solo en los auditorios, sino también en los barrios y en las plazas donde la gente se reúne, se expresa y crea
Ante este panorama conviene pre-
Precisamos una biblioteca adaptada a las necesidades de la Vila-seca del primer cuarto de siglo, un skate park donde los jóvenes puedan socializar y espacios para el arte urbano que transformen muros grises en luz y color. Pero, por encima de todo, necesitamos políticos y gestores que entiendan que la cultura no es solo un espectáculo a contemplar, sino también una herramienta para construir comunidad, identidad y futuro. Se trata de comprender que la verdadera esencia de la cultura se encuentra en cada recoveco del municipio. No solo en los auditorios, sino también en los barrios y en las plazas donde la gente se reúne, se expresa y crea. De entender que acciones como recuperar el mercado o dignificar los antiguos lavaderos es también fomentar la cultura. Se trata, en definitiva, de asumir que la verdadera riqueza cultural no se mide exclusivamente por el impacto de los grandes eventos, sino también por la capacidad de un municipio para hacer que todos sus ciudadanos encuentren su lugar en ella.
Tribuna
Soc treballadora d’una residència de gent gran i familiar-client d’aquest negoci, sí, negoci encara que ho vulguin maquillar; un negoci al qual, després de la Covid-19 on es va destapar el mal funcionament en moltes residències, i tot i que semblava que es volia posar solució a les moltíssimes mancances i al maltractament que rebien els usuaris, res no ha canviat. Les famílies ens queixem contínuament, però serveix de poc o res.
Les treballadores som insuficients per atendre a les persones que tenen dependència (fer higiene, dutxa, vestir, donar els àpats, WC, etc.). Des de l’administració es basen en unes ràtios que no són reals, ja que segons el departament de Serveis Socials la ràtio és o hauria de ser de 0,25 professionals d’atenció directa per usuari, i aquí és on hi ha l’error principal. Dins d’aquesta atenció directa hi ha també els professionals d’infermeria, psicòleg, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional, metge: aquestes professionals, el temps que hi dediquen és molt menor (tot i ser tan important, clarament insuficient) del que hi dediquem els auxiliars de geriatria, on sempre s’ha d’anar contra rellotge per fer l’enorme quantitat de tasques de cures diàries, que ja són costoses amb les ràtios assistencials estipulades; però si a més falten professionals als torns, l’assoliment de les tasques comença a ser gairebé impossible, decaient ràpidament la qualitat de les cures que podem prestar a les persones a càrrec nostre. Tant per les baixes com per la disponibilitat de plantilles retallades de bon començament, a molts centres al torn de nit pot haver-hi, en el millor dels casos, una auxiliar de geriatria per cada 35 usuaris, però en general aquesta taxa és encara pitjor; i aquesta sobrecàrrega excedeix amb escreix la capacitat de plantilles completament minvades, fins i tot, en situacions sense cap complicació de salut dels residents.
Glòria Risaldes CATAC-CTS
No som superheroïnes ni superherois!
La falta de personal de totes les categories és general i la d’auxiliars de geriatria és persistent; un exemple és que les tasques que han de fer quatre professionals d’auxiliar de geriatria les hagin de fer dues o només una, p. ex. per baixes mèdiques, i mai no hi ha substitucions. Els retalls en nombre de professionals és generalitzat, crònic i normalitzat a la majoria de les residències, i afecta tant a la manca de confort com a pèrdues greus en termes de seguretat i salut de l’usuari. Amb sous irrisoris i sense uns retens o plusos de disponibilitat, quan hi ha baixes laborals per estrès i patiments físics, cada cop més freqüents, l’excusa o motiu per no cobrir-les és que no troben personal per substitucions, i qui rep les conseqüències? Doncs tant els residents com les treballadores; i les treballadores a banda de tenir obligacions, també tenim vida pròpia, família i drets laborals que en general no són respectats. Però a més, tot això repercuteix directament en els usuaris que necessiten aquesta atenció; el que no pot ser és que una auxiliar de geriatria durant un torn estigui sola per atendre totes les necessitats dels usuaris i que si no hi ha el personal que toca, no s’arriben a fer.
La falta de personal de totes les categories és general i la d’auxiliars de geriatria és persistent; un exemple és que les tasques que han de fer quatre professionals d’auxiliar de geriatria les hagin de fer dues o només una
mancances les rebem en primera persona –amb l’afectació psicològica que això comporta i més sabent que són queixes fonamentades– amb un sentiment de plena impotència en no tenir responsabilitat sobre aquest estat tan precari d’assistència. La resta del personal (neteja, cuina, tècnics, manteniment) tampoc queda exempt de problemàtica, i la seva precarietat també repercuteix en l’atenció als usuaris i el bon funcionament del centre. En són els residents, qui surten finalment més perjudicats: són persones fràgils, que estan allà perquè en el seu entorn familiar no poden veure prou cobertes les seves necessitats i mancances. Tant a ells i les seves famílies, els costa un considerable esforç emocional i econòmic, que molts gairebé no es poden permetre i en tot cas suposa despeses molt difícils d’assolir. Persones que al final de les seves vides i esforços, ara no reben el bon tracte i les cures que mereixen, per què hi ha polítiques que no els tenen en compte, que només compten amb xifres fal·laces de resultats, que de tot fan discursos de bones intencions però sense solucions reals.
El meu gat i jo
Ahir, en arribar a casa des de Picamoixons, després d’haver acompanyat a un amic que va adoptar un parell de mixos dels que acull bigotisdepica@gmail.com, em vaig trobar amb els meus gats rient a cor que vols.
«Què us passa?», vaig preguntar.
«Res –digué Mixeta–, estavem llegint aquest llibre», i em va mostrar un volum amb un títol cridaner: El arte de educar a estúpidos. Una crítica sociológica para recuperar la confianza en la educación, editat per Barlin Libros i obra d’un professor de l’Institut Campanar a València, Alberto Torres Blandina, qui, a més d’ensenyant és un escriptor de reconegut prestigi.
«I de què va aquest llibre?».
«L’expressió generació de vidre ha estat encunyat per a definir a tots aquells infants nascuts des de l’any 2000, la característica principal és la fragilitat, sovint causada per la sobreprotecció a la que han estat sotmesos per part dels seus pares des de ben petits. Alberto Torres ha escrit un document on descriu les conseqüències que té a les aules aquesta mena de protecció excessiva dels pares envers els seus fills. Si els pares poden sobreprotegir -diu el professor- és perquè la legislació permet que poden fer-ho, ja que si a un infant li passa alguna cosa en una excursió o la classe de Tecnologia, per usar eines, els pares en poden presentar una demanda». «És veritat!», vaig haver d’admetre.
«El professor Torres –va seguir Mixeta– es lamenta que aquesta mena de conducta genera un ‘clima antieducatiu’, perquè no es pot aprofundir en segons quins temes, ja que els pares ens poden demandar per fomentar ideologies contràries als seus criteris. Volen que els professors eduquem els seus fills com ells voldríem, perquè no tenen temps d’educar-los. A més, segons aquest docent, explica que hi ha una espècie de sobreactuació del paper dels pares o mares que no estan presents en l’educació i ho deleguen tot a l’escola. Arriben a l’institut i comencen a insultar els professors, a queixar-se i, de sobte, senten que ja estan fent quelcom per l’educació dels seus fills o filles. Té a veure amb una certa culpabilitat, òbviament inconscient. Això és molt pervers».
«Aleshores…?», vaig preguntar.
Això s’agreuja quan els caps de setmana i festius, no hi ha els altres professionals assistencials per poder donar una mica de suport, almenys en vigilar als residents. Les auxiliars de geriatria som la cara visible dels centres, i les queixes dels familiars en veure totes aquestes
És per això que animo tothom: familiars, residents i treballadores, a fer ressò i denunciar aquesta situació, que tots en som (i serem!) perjudicats i més els residents. Ja n’hi ha prou de promeses falses i sempre endarrerides: el que necessiten i necessitem és més suport humà amb condicions dignes per a la cura dels que ens van cuidar, la nostra família, als qui no volem de cap manera desatesos, amb perill de la seva salut, i del confort al final de les seves vides que s’han ben guanyat.
Si callem, també ens convertim en maltractadors i/o còmplices.
«Mireu, diu el professor Torres, davant aquestes situacions els docents ‘no volen problemes’. La majoria d’ensenyants s’està moderant. Ja no es generen a classe debats polèmics i no es parla de segons quines coses per si algun alumne s’ofèn. Si a l’institut els alumnes no poden argumentar, parlar i crear una consciència de sentit crític, on ho faran? En el seu dia a dia, els docents es troben amb certes situacions en les quals els carreguen amb responsabilitats que no els pertoquen. Parla també d’un alumne de setze anys va saltar una tanca i va venir la mare escridassant-nos perquè no l’havíem vigilat, com si el noi no tingués la seva responsabilitat. Això genera un pensament esbiaixat: ‘Si la meva mare no em culpa a mi i culpa a l’institut, és que jo no en tic cap culpa’. Una mare -afirma Torres- va venir a veure’m en certa ocasió demanant que aprovés al seu fill perquè… no es traumatitzés».
«Renoi!», vaig exclamar.
«Aquesta sobreprotecció s’evidencia quan he fet la prova de programar un examen a la tercera hora de classe. Llavors, no acudeixen ni a la primera ni a la segona hora i els pares no tarden a telefonar dient que l’alumne està malalt. Aleshores, t’adones que els pares estan mentint, possiblement enganyats pels seus fills… I no s’acaba aquí la cosa, perquè Torres explica una altra anècdota: Una vegada va venir un pare enfurismat perquè havia suspès al seu fill. Quan li vaig mostrar el full de l’examen en blanc, va quedar garratibat. El seu fill l’havia enganyat miserablement dient que el professor li tenia mania.»
«Total…»
«Total –va reflexionar Mixeta– que estan contribuint a crear uns éssers irresponsables. I aquests joves són el nostre futur. Que Déu ens agafi confessats!».
Tarragona
Agustina Aguilo Tomas.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a Sant Joan.
Montserrat Ciordia Abad.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Reus
Vicente Navarro Caballero.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Carlos Massó Cavallé.
Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Juan Aguiló Pérez.
Ha mort als 81 anys.
esqueles
977 21 11 54
El ‘Txoco d’en Conrad’ brinda per les aventures gastronòmiques del 2025
Gastronomia Una colla d’amics es van reunir per acomiadar l’any i donar la benvinguda el 2025. Ho van fer al ‘Txoco d’en Conrad’. Un espai on van poder gaudir d’un dinar excel·lent en bona companyia i amb un immillorable ambient acollidor.
Després dels tradicionals aperitius, van gaudir d’unes bones espatlletes de corder. Una delícia que van acompanyar amb un bon vi, delectant així als comensals. Per a finalitzar, van gaudir d’unes bones postres, brindant pel 2025 . Redacció/Cedida
La Mas del Jazz Orchestra actuarà a Reus el dia 25
Cultura La Mas del Jazz Orchestra actuarà el pròxim 25 de gener a les 20 h al Bravium Teatre de Reus. Les entrades generals tenen un cost de 15 euros. La Big Band està formada per diversos alumnes del Camp de Tarragona que actualment cursen el Grau Superior de Música a Barcelona. Tant el projecte com el concert els dirigeix l’Iván Sáez. Redacció
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Hoy me acuerdo del pasado con cariño, siento orgullo del presente y ansío el futuro brillante que tienes por delante. Felicidades, hijo. Te amo un millón.
Avui felicita als que es diuen: Apol·linar, Severí, i Pere Tomàs
ÀRIES
21/03 al 19/04
Para esment als teus deures conjugals a la teva relació amb els més pròxims. Descuits en aquest pla t’aportaran enfrontaments.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Cuida’t dels nous coneguts, entre ells hi haurà una persona que intentarà danyar els teus objectius. Centra’t en el teu, més temprança.
SAGITARI
22/11 al 21/12
T’arribaran beneficis de treballs passats estàs en un bon moment per a realitzar noves positives inversions. No dubtis de llançar-te.
TAURE
20/04 al 20/05
Descansa més prente el temps suficient per a resoldre els teus assumptes, no et precipitis. En la llar hi haurà sorpreses. Nit moguda.
VERGE
23/08 al 22/09
Si t’obstines seràs en la jornada centro d’atenció de molts. Deixa’t voler però no t’oblidis de les teves responsabilitats sobretot amb els pròxims.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Podràs beneficiar-te dels nous coneguts els teus contactes socials que avui desenvolupis. Els viatges les visites t’aportaran alegries.
CANAL REUS TV
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 Qui cuina avui?
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies (r)
15:30 Fot-li (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 + Xarxa + sostenibilitat
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 La comarcal
21:00 Notícies (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 La comarcal (r)
El temps
BESSONS
21/05 al 20/06
No esperis que arreglin els teus problemes. Avui hauràs de prendre una actitud seriosa decidida darrere de concretar els desitjos.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Serà avui una tranquil·la jornada que només es veurà alterada si et fiques en assumptes de tercers. Avui és un dia per al gaudi.
20/01 al 18/02 AQUARI
En l’amor les coses no aniran tal com la teva desitges, intenta donar temps al temps perquè tot s’equilibri. Seran fàcils les discussions en família.
21/06 al 22/07 CRANC
Les responsabilitats professionals aniran augmentant. Deixa que sigui la teva intuïció la que orienti els teus passos aconseguiràs èxits.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
T’arribaran notícies que faran canviar diversos dels teus projectes. Encara que en un principi et confonguin al final aportaran beneficis.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Si et llances a viure situacions intenses en el pla passional eròtic recarregaràs la teva energia vital et sentiràs amb ganes de començar tot de nou.
10.00 Efecte Mosaic. Matí
10.30 Com la nit i el dia. On tour
11.00 Ben sonat!
11.30 Converses Connecticat
12.00 Quina animalada!
12.30 Converses Connecticat
13.00 Ben sonat!
13.30 Com la nit i el dia. On tour
14.00 Notícies 12
14.30 Com la nit i el dia. On tour
15.00 Ben sonat!
15.30 Converses Connecticat
16.00 Notícies 12
16.30 Efecte Mosaic. Tarda
18.00 + Xarxa + Sostenibilitat
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Com la nit i el dia
21.30 Va passar aquí
22.00 Notícies 12
22.30 Com la nit i el dia
23.30 Va passar aquí
00.00 Notícies 12
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Que té l’aspecte o la natura de les fulles. Reunió de coses. 2. Posi un anunci. Imatges de falsos déus. 3. Gèneres d’ocells. Condemnat. Una de feble. 4. Dos sense el mig. Fabricant de cartes. Negació invertida. 5. Oxigen. Antic poble d’Itàlia. Sentiment negatiu. 6. Mitja màniga raglan. Mal sense principi. Un insecte tallat pel mig. 7. Espècie d’alga. Semblant a l’os. 8. Igual que el cel. Canvio de direcció. Extrem de la cama. 9. Article. Formiga amb ales. Forat poc profund. 10. Plena d’àcid. Vermellor a les galtes. 11. Una que actua sense por. Femella de l’os. 12. Mar sense entrada. Sortir del port. Símbol de l’or. VERTICALS: 1. Déu. Igual que la mar. 2. Tub encorbat que dona pas a dos nivells, al revés. Apaivagar. 3. Xifres romanes. Mar dins la Medi- terrània. Cinquanta-un, al revés. 4. El Sol quan surt. Lligades amb un nus. 5. Faran aire. Rectal des de baix. 6. Xifra cent. Xiulava. Telèfon sense el mig. 7. Xifra dos. Pes sense el mig. Ocell molt conegut, al revés. 8. Vagi tot dret. Lleva el pèl. Vocal. 9. Afrikaner. Jove. Element no metàl·lic. 10. Dos en cada rostre i al revés. Relatius als ossos. 11. Teixit dur del cos. Poesies. Navega cap a sobrevent. 12. Carboni. Instruït en un secret. Ocell.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Piqué, Maria Luisa Ramón y Cajal, 37 Telèfon 977 212 286 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Giné Anguera, Noemí Passeig Prim, 10 Telèfon 977 316 105.
SALOU:
Oliva, Dolors
Passeig Jaume I, 28 Telèfon 977 350 555.
VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.
CAMBRILS:
Esqué Englund, Teresa Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702.
VALLS: Granell, Jose Carlos Av. del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435.
EL VENDRELL:
Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà entre poc i mig ennuvolat pel pas de bandes de núvols mitjans i alts, que s’aniran desplaçant d’oest a est. A partir de la tarda la nuvolositat serà més abundant i compacta, deixant el cel mig ennuvolat. Malgrat tot, la nuvolositat minvarà ràpidament al final del dia sobretot vessant sud, on continuarà entre molt ennuvolat i cobert.
Temperatura
La temperatura mínima serà entre lleugerament i moderadament més alta arreu, amb un ascens més marcat cap al Pirineu. Per la seva banda, la màxima serà entre lleugerament i moderadament més alta.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MAYCA MASAJES. Explosión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087
MASAJES
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
JUAN MASAJE PROFESIONAL para chicos. Tel: 645.412.113
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJISTA PROFESIONAL. RELAX. Tel: 641.492.358
ALTRES
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Quaranta retrats de quaranta botiguers i empresaris que mantenen viu el petit comerç de Tarragona. Cares i mans de persones que els tarragonins veiem sovint, dels quals potser no en sabem ni els noms, però que tenim per botiguers de referència. Ells i elles són els protagonistes de l’exposició Fent xarxa. El petit comerç a Tarragona, que el fotògraf tarragoní Albert Nel·lo inaugura aquest mateix dimecres a Tarragona. Tot parteix, explica el mateix Albert, de la presa de consciència «que el petit comerç tarragoní s’està morint». Com a resposta, el fotògraf va decidir catalogar, en forma de retrats, una selecció de professionals que representen bona part del sector comercial local, abastant tots els àmbits, des de l’alimentació als serveis o els productes de primera necessitat. També hi són comerciants que treballen sectors com la joieria
Exposicions Aquest dimecres s’inaugura l’exposició ‘Fent xarxa. El petit comerç a Tarragona’ del fotògraf tarragoní Albert Nel·lo
o les antiguitats. En definitiva, detalla l’autor, persones que representen els valors del comerç de proximitat, «aquell tu a tu, en què el tracte és important i el servei és perfecte, gens fred».
Un cop decidit, Nel·lo va fer els retrats en un període de quatre mesos, durant els quals va recórrer els establiments escollits buscant el retrat que millor definís
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
la persona, però també el comerç. Ara, tots aquests homes i dones estan exposats al Pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona, convertint així l’espai en un autèntic eix comercial i emocional de la ciutat. El visitant hi podrà trobar rostres familiars que els atenen des de darrere de taulells com els de la botiga de roba Escorpios, la cafeteria Cisne, la joieria Serramià, la sastreria Pluvinet, la botiga de roba i complements Minimum, la pastisseria Conde, els sabaters de Rapid Rion, la botiga d’electricitat Moncunill o la floristeria
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Romeu. També hi són comerços que han tancat o estan a punt de la jubilació. És el cas de les pastisseries Rabassó i Palau, o la Barberia d’en Francisco Gallinat Samà, entre altres.
«Els negocis de proximitat són l’últim bastió de resistència d’allò genuí, que no només vertebra una xarxa urbana més humana, sinó que pot ser una de les solucions al problema ambiental mundial», assegura l’autor. Amb aquesta mostra, Nel·lo convida el ciutadà a «fer-nos prendre consciència de la importància de mantenir aquest teixit comercial que, per altra banda, només depèn de nosaltres i de la nostra militància diària». Fent xarxa. El petit comerç a Tarragona s’inaugurarà aquest dimecres, 8 de gener, a les 19 h al Pati de Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona. L’exposició es podrà visitar fins al 31 de gener.
Cares de proximitat
L’exposició és una reivindicació del petit comerç a través dels seus propietaris
k Golfus de Tàrraco
Quan tot el món acaba d’entrar al 2025, a Tarragona el 16 de gener tornarem als anys 80. No és una metàfora ni una crítica, tot i que en el fons potser sí. Aquells temps tan divertits, postmoderns i accelerats són els que marca El rellotge verd, el nou llibre de l’escriptor Julià Guillamon. Subtitulat Memòries d’un nen gran, no parla només d’aquells anys tan feliços, passats entre bars i vestits amb americanes ‘d’hombreres’, sinó que arrenca de la infantesa d’ell, al Poblenou, Arbúcies i Vila-rodona.
Qualsevol nen o nena gran de la generació búmer, X, Y, Z, A, B, C... s’hi pot identificar. Aquesta és una de les gràcies dels llibres memorialístics del Guillamon, plens de detalls minuciosos de gran observador. Que totes i tots ens hi podem reconèixer i ‘traduir’ les experiències guillamonesques, narrades amb crua valentia, a les nostres. I ‘traduir’ els escenaris barcelonins als nostros. Així, el bar Amagatotis d’El rellotge verd, on es troben els amics del Guillamon, podria ser perfectament el Poetes de Tarragona. Però també hi surten espais de memòria directament camptarragonins. Una psicogeografia, com en diu l’autor, de llocs que revelarem, entre moltes d’altres coses i sorpreses, en una conversa amb Julià Guillamon el dijous 16, a les 7 del vespre, al Centre Cultural Antic Ajuntament, de Tarragona. I ho farem dos dels cinc millors articulistes d’aquesta columna de la dreta de l’última pàgina del Diari Més: el Miquel Bonet i servidor.
Vine i posa’t a l’hora del rellotge verd.
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
