Gastronomia 3
El romesco serà el protagonista d’un congrés que se celebrarà aquest any a Tarragona
Esports 16
El Nàstic pentina el mercat amb calma i amb la principal prioritat de reforçar la plantilla amb un lateral esquerre
Opinió 20 Jordi Fortuny i Guinart. Cuidem la pesca: una economia blava: «Els mateixos pescadors s’han anat adaptant sense perdre l’essència»
El sou mitjà a Catalunya se situa en 30.515 euros, una xifra que no superen les comarques tarragonines
La mitjana salarial d’un treballador a la ciutat de Tarragona és 4.000 euros més alta que a Reus
Tarragona
Tarragona 4
L’ONCE posarà a la venda cinc milions i mig de cupons, per al sorteig del 14 de gener, dedicats a la rambla tarragonina
Aquest febrer es renovarà el conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat per a la conservació del patrimoni
l 2
Salut
La demarcació de Tarragona va registrar l’any passat més de 32.000 donacions de sang
l 6
Laboral
Els treballadors de Creu Roja tallen la N-240 per reclamar millores salarials
Protesten per la congelació salarial dins d’un conveni que afecta 250 treballadors l 5
Tarragona
Els residents podran canviar de sector d’aparcament quan ho necessitin
l 2
Patrimoni l L’Ajuntament i la Generalitat el signaran al febrer i l’objectiu és obrir-lo també a privats
L’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya renovaran enguany el conveni per al manteniment i conservació del patrimoni. Es tracta d’un document que es va acordar entre les dues administracions l’any 2019, sota mandat d’ERC, i que es trobava caducat. El conveni es va signar inicialment el desembre de 2019 i contemplava que, anualment, cada administració destinaria 100.000 euros per a la conservació del patrimoni romà. Tot plegat, mentre es treballa en la creació del Consorci. «L’objectiu és el consorci, però mentre no arriba, i com es trigarà un temps a donar-li forma, el conveni es renovarà», han explicat fonts municipals a Diari Més.
La previsió és que la signatura de renovació arribi el pròxim mes de febrer. A hores d’ara, des de la conselleria de Patrimoni, amb el conseller Nacho García al capdavant, es treballa per a donar forma al conveni, que podria portar algunes novetats. D’entrada, la durada. El primer conveni signat l’any 2019 tenia una durada de quatre anys. Ara, es treballa amb l’objectiu de formalitzar el Consorci del Patrimoni, amb l’Estat, la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament com a parts implica-
Imatge d’arxiu del passeig arqueològic de Tarragona. Gerard Martí
des. Aquest va ser l’encàrrec de l’alcalde, Rubén Viñuales, a Salvador Illa. Si es formalitza el consorci, el conveni quedarà en desús.
L’Ajuntament permetrà als residents canviar de sector d’aparcament
Mobilitat l Es vol facilitar la mobilitat i l'accés a les zones regulades
Redacció
L’Àrea de Mobilitat de l’Ajuntament i l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) han presentat una nova iniciativa amb l’objectiu de millorar l’accés a l’aparcament per als residents de les zones regulades de la ciutat. Aquesta mesura permetrà
als veïns i veïnes permutar de sector per adaptar-se millor a les seves necessitats d’aparcament.
A partir d’ara, qualsevol resident de les zones regulades podrà sol·licitar canviar-se a un altre sector de la ciutat, amb algunes excepcions. Els residents dels sectors fora
del sector 1 i 3 no podran sollicitar permutes per accedir a aquests sectors, ja que es vol garantir el compliment de les normes de la Zona de Baixes Emissions i prioritzar l’accés d’aquests espais als seus residents. D’altra banda, els veïns de les zones 1 i 3 sí que podran permutar cap a altres sectors.
«Ajudar als privats» La segona novetat té a veure amb els particulars i les entitats, com l’Arquebisbat, que també compten amb una part
Sonia Orts, consellera de Mobilitat i presidenta de l’EMT, va explicar que «aquesta iniciativa reflecteix el compromís de l’Ajuntament per adaptar-se a les necessitats reals dels residents, afavorint una mobilitat més còmoda». També va afegir que aquesta mesura serà una solució innovadora i efectiva per facilitar la vida quotidiana de la ciutadania.
La normativa s’implementarà en les pròximes setmanes, amb accions informatives per assegurar que tots els residents coneguin els detalls.
El conveni va néixer el 2019 i el compromís era invertir 800.000 euros en quatre anys
del patrimoni romà en propietat. Des de l’Ajuntament i la Generalitat es treballa perquè es pugui ajudar a fer actuacions de conservació i manteniment. En aquest sentit, des del consistori asseguren que les bases s’estan redactant i «veurem quins privats poden accedir a aquests ajuts i quins no».
L’import d’aquest conveni, ara per ara, també és una incògnita. L’any 2019 es va assegurar una inversió de 800.000 euros en quatre anys, a raó de 200.000 per any. Per a l’any vinent, d’entrada, l’Ajuntament ha reservat una partida als pressupostos de 865.000 euros per a patrimoni. D’aquests, 100.000 seran per a conservació, la xifra acordada en el conveni del 2019. La resta, serviran per a donar forma a projectes com Ca l’Agapito, el Fòrum de la Colònia o el camí de la Fonteta.
Urtasun visita avui la ciutat amb tres deutes pendents
El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, visita avui Tarragona per a presentar el projecte del Museu Arqueològic de Tàrraco al Museu Nacional Arqueològic. Es tracta d’un projecte en marxa des de fa anys i que ja s’hauria d’haver finalitzat. En aquesta presentació també hi participarà la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernàndez. Abans de dirigir-se al MNAT, Urtasun es reunirà amb l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, a l’Ajuntament. Durant aquesta trobada s’hi tractaran temes d’interès, com per exemple la creació del Consorci del Patrimoni. El passat mes de desembre, Viñuales va reclamar a Urtasun que, si Mèrida rep 8 MEUR per al consorci, Tarragona també els ha de rebre. Una altra de les converses pendents és la relacionada amb la futura Biblioteca Provincial a la Tabacalera. Els tècnics del Ministeri ja han visitat l’espai i s’està redactant el projecte, que es preveu per al 2028. La visita d’Urtasun hauria de servir per a desencallar aquests projectes, on l’Estat hi té un paper crucial.
Gastronomia
John Bugarin
Tarragona celebrarà un congrés tècnic i cultural sobre el romesco aquest 2025. Serà la primera vegada que s’organitzarà un esdeveniment d’aquest tipus, el qual tindrà lloc durant el tercer quadrimestre de l’any. «L’objectiu és posar en valor la gastronomia de pròpia de la ciutat com a tret diferencial de la nostra cuina bimil·lenària vinculada a la Mediterrània», explica Montse Adan, consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç.
L’Ajuntament va licitar ahir per 129.985,93 euros (IVA inclòs) els serveis de secretaria tècnica i secretaria científica per a la realització d’aquest congrés d’investigació al voltant del romesco que inclourà la creativitat gastronòmica, però també la història i la investigació. Amb aquesta convenció, es vol aconseguir un retrobament de la població, agents turístics, l’entorn acadèmic i l’administració amb el Romesco com a element identitari de la ciutat.
Durant l’esdeveniment, que tindrà una durada d’un dia i mig, s’oferirà un espai de trobada entre el sector públic i el privat. Així, es compartiran experiències i coneixement per a la creació d’una estratègia en comú de tots els implicats que s’englobi dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. El congrés estarà dirigit a 250 persones,
principalment professionals. Es comptarà amb la presència de restauradors, empreses turístiques i patronals, així com de gestors públics, tècnics i polítics de l’àmbit turístic vinculats a l’administració local, autonòmica i estatal. També hi participaran associacions, entitats i agents del territori vinculats a la gastronomia; universitats i escoles d’hostaleria i turisme; inves-
La ciutat també tindrà per primera vegada un Pla Estratègic de Gastronomia
tigadors i premsa especialitzada. «Volem que Tarragona es posicioni com a destinació de turisme gastronòmic estretament lligat a la dieta Mediterrània, cada vegada amb més prestigi arreu del món», apunta Adan.
El romesco és un plat més típicament tarragoní i presenta moltes oportunitats per a potenciar la identitat pròpia de la ciutat i la cultura au-
tòctona gastronòmica, com a eix vertebrador. L’organització d’aquest congrés serà una gran ocasió per aconseguir-ho. L’impuls d’aquest esdeveniment forma part del Pla de Sostenibilitat Turística en Destí, anomenat «Tarragona, entre el blau i el verd», el qual està finançat amb fons europeus Next Generation. Aquest contempla diferents accions per a posicionar Tar-
ragona com a destinació referent en turisme sostenible. «Volem oferir experiències integrals al llarg de tot l’any», indica la primera tinent d’alcalde.
Definir una estratègia
Una de les actuacions previstes és la redacció d’un Pla Estratègic de Gastronomia. Ahir, l’Ajuntament va licitar el servei d’assistència tècnica per al seu desenvolupament i posada en marxa per 59.496 euros, amb IVA. Serà el primer cop que Tarragona definirà una estratègia per a potenciar la seva identitat gastronòmica. Es farà èmfasi en la sostenibilitat i es buscarà la creació i promoció del producte local, així com la participació activa de la comunitat. D’aquesta manera, es pretén atraure un public més ampli i divers que suposi un benefici econòmic i social a llarg termini per als tarragonins.
Després d’una diagnosi inicial per conèixer la situació actual, es faran tallers participatius i dinamitzacions per a incentivar la connexió entre els actors claus: productors, distribuïdors, mercats, restauradors, organismes turístics, associacions gastronòmiques i consumidors locals. Dissenyar el pla estratègic servirà per a analitzar la competència i detectar fortaleses i debilitats; crear noves oportunitats de negoci i ocupació en el sector; o crear la marca gastronòmica de Tarragona.
Societat l Es vendran cinc milions i mig de cupons per al sorteig del 14 de gener
John Bugarin
La Rambla Nova és una de les protagonistes del Cupó Diari de l’ONCE, que ja ha posat a la venda 5,5 milions de paperetes amb la imatge d’aquest emblemàtic espai de Tarragona per al sorteig del pròxim 14 de gener. Ahir al matí va tenir lloc l’acte de presentació d’aquest nou cupó, el qual forma part de la sèrie monogràfica «A peu de carrer», dedicada als principals carrers de 50 ciutats d’arreu de l’Estat. A Catalunya, han format part d’aquesta col·lecció la Rambla de Barcelona, l’avinguda
S’Agaró a Platja d’Aro (Girona) i el carrer Major (Lleida).
El delegat de l’ONCE a Catalunya, Enric Botí, i el director de l’ONCE a Tarragona, Josep Vilaseca, van presidir l’acte juntament amb l’alcalde, Rubén Viñuales, qui va destacar el «compromís» de l’Ajuntament «per la inclusió i el benestar de totes les persones». Igualment, el batlle destacava la tasca de l’ONCE, que «ha estat i continua sent un pilar fonamental en la vida de moltíssimes persones proporcionant eines que permeten superar barreres i fomentar
l’autonomia». D’altra banda, destacava com és d’important la Rambla Nova per a la ciutat: «És un espai que hem trepitjat moltes vegades i que ens ha vist passejar i somriure. Què hi pot haver més tarragoní que passejar per la Rambla i anar a tocar ferro?».
«Dediquem a la bonica ciutat de Tarragona el millor que tenim», afirmava, per la seva banda, Enric Botí, qui assenyalava que el Cupó Diari és «una targeta de presentació que ha donat oportunitats de vida a milers de persones amb discapacitat».
L’ONCE ha dedicat una sèrie als principals carrers de tot el territori
De fet, assenyalava que gràcies a aquests sortejos s’han generat 75.000 llocs de feina. «L’ONCE aporta il·lusió i solidaritat i els venedors distribueixen somnis», apuntava. En aquest sentit, Josep Vilaseca remarcava la voluntat de l’entitat de «treballar i lluitar per la plena integració de les persones amb discapacitat».
Afectacions al trànsit al carrer Barcelona i l’avinguda
Mobilitat l Els treballs van començar dimarts i s'allargaran durant les pròximes setmanes
Redacció
La mobilitat del trànsit rodat es veurà afectada per unes obres que s’estan executant a dos punts de la ciutat. Per una banda, aquest dimarts Ematsa va començar les obres per a la millora de la xarxa de sanejament al carrer Barcelona a l’encreuament amb el carrer Comerç. Està previst que la durada d’aquesta intervenció sigui d’un mes. Durant les obres es produirà el tall total de circulació de vehicles al carrer Barcelona en el tram afectat i s’habilitaran circuits alternatius per facilitar la mobilitat a la zona. En el tram del carrer General Contreras entre el carrer Barcelona i Santiyán s’invertirà el sentit de la circulació per facilitar que els vehicles puguin arribar a l’estació de la Renfe. Per altra banda, aquest mateix dimarts també han començat els treballs pre-
vis a la primera fase d’unes obres de Fecsa-Endesa que afectaran la zona entre les avingudes de Ramón y Cajal i Vidal i Barraquer. La primera fase començarà a finals de setmana a l’avinguda de Ramón y Cajal, en el tram entre Francesc Bastos fins a la cruïlla amb Frederic Mompou. Aquesta actuació comportarà la reducció a un carril de circulació per cada sentit de trànsit, eliminant provisionalment la zona d’estacionament de davant de l’IMET i no hi haurà talls de trànsit. La durada prevista és de quatre setmanes. Un cop acabada la primera, s’iniciarà la segona, que afectarà els trams des del núm. 59 de Ramón y Cajal fins a Vidal i Barraquer. La tercera implica actuacions a Ramón y Cajal, Vidal i Barraquer i Passeig de la Independència. Cada fase s’allargarà durant quatre setmanes.
Societat l Parc Central ha fet un pas més en el compromís de donar suport a les tasques dels Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona. El centre comercial ha assumit el cost d'una nova motobomba d'alta capacitat, capaç de desguassar fins a 62.000 litres d'aigua/hora. El nou dispositiu serà fonamental per respondre de mane-
ra més eficient a situacions d'emergència, com ara inundacions. «A Parc Central sempre hem cregut que ser part de la ciutat significa també estar compromesos amb els que la cuiden i protegeixen. Per això, invertim esforços a donar suport a entitats com Protecció Civil», expressa el gerent del centre comercial, Francisco Lambea. Redacció
Societat l La situació laboral afecta uns 250 empleats repartits entre 21 punts d’atenció arreu de la província
Oriol Castro
Els treballadors de la Creu Roja es van manifestar ahir al matí per protestar contra les seves condicions laborals. Els empleats de l’Oficina Provincial de Tarragona van sortir de l’edifici i van tallar la carretera N-240 durant aproximadament vint minuts. Segons el Comitè d’Empresa, el seguiment de la mobilització va ser del 99%.
Els treballadors es queixen sobre la «negativa reiterada» de l’organització a incrementar els salaris dels treballadors, tot i el compromís adquirit amb el Comitè d’Em-
presa durant el darrer trimestre del 2023. Segons el pacte assolit, expliquen els treballadors, s’havia d’obrir un procés de negociació per actualitzar la taula salarial de 2024. No obstant això, l’empresa «ha eludit qualsevol ajust real i ha presentat sempre una proposta de pujada salarial del 0, un fet que ha provocat un profund malestar entre la plantilla.
«Actitud inacceptable»
El conveni laboral en qüestió afecta aproximadament uns 250 treballadors repartits entre els 21 punts d’atenció que
la institució té a la província. «Entenem que l’actitud de l’organització és inacceptable pels treballadors i posa en risc l’estabilitat laboral d’un col·lectiu que ens dediquem a tasques essencials per a la comunitat. Nosaltres hem estat pacients i hem complert amb la nostra part de l’acord, però l’empresa s’ha negat de manera sistemàtica a avançar en les negociacions. No podem acceptar una pujada salarial del 0% en un context on el cost de la vida segueix augmentant», explica el Comitè d’Empresa en un comunicat. «A més de Tarragona,
«L’empresa s’ha negat de manera sistemàtica a negociar»
treballadors d’altres centres han sortit a les portes del seu lloc de treball per protestar»,
assegura el comitè d’empresa. Els treballadors expressen que les mobilitzacions es poden repetir si no Creu Roja no fa moviments per a acostar posicions. «Fem una crida a la responsabilitat de l’empresa perquè reconsideri la seva postura i reprengui les negociacions de bona fe oferint
increments superiors al 0%», reblen. En els últims mesos, les mobilitzacions arreu del país de treballadors de la Creu Roja s’han anat repetint. L’entitat compta amb uns 9.000 treballadors a Espanya, així com amb més de 175.000 voluntaris i més de 700.000 socis.
Salut l Al territori es van fer 32.000 donacions l’any passat. La Marató de Sang se celebrarà aquest gener
Redacció Tarragona és la segona província catalana on més sang es dona. L’any passat, el territori va sumar 32.ooo donacions. Unes xifres que es volen augmentar encara més enguany, ja que la demanda de donacions de sang és alta arreu del país. Per a aconseguir-ho, s’impulsen diferents iniciatives arreu de l’any i una de les més significatives és la Marató de Sang.
El Banc de Sang i Teixits posarà en marxa del 9 al 18 de gener la Marató de Donants més gran de la història. Durant aquest període, s’espera que al voltant de 10.000 persones vagin a donar als principals hospitals catalans, i a les campanyes de donació de sang i plasma en 104 municipis d’arreu del territori. Més de la meitat d’aquestes campanyes són col·lectes especials que compten amb activitats organitzades amb la col·laboració d’entitats, associacions, institucions i ciutadania, que convertiran la diada de donació en una veritable festa major.
La crida a donar s’amplifica enguany amb la multi-
Les autoritats van fer una crida a la solidaritat dels tarragonins. Ajuntament de Tarragona
Durant la Marató, del 9 al 18 de gener, s’espera sumar 10.000 donants
tud d’edificis il·luminats de vermell arreu del territori, que més enllà de simbolitzar la donació de sang,
són una invitació visual a sumar-se a aquest batec collectiu de donar i rebre vida. En el marc de la roda de premsa de presentació de la campanya, l’alcalde Rubén Viñuales va fer una crida a «la solidaritat dels tarragonins i tarragonines, per recuperar les donacions i les reserves de sang» i va afegir que és un
Religió l L’arquebisbe Joan Planellas ha nomenat 10 nous canonges de la Catedral Basílica de Tarragona. Concretament, son els rectors de les parròquies de la ciutat, a més del Vicari General, que ho seran mentre romanguin en el càrrec. Aquesta ampliació del
nombre de canonges del Capítol de la Catedral s’ha produït amb motiu de l’any Jubilar de l’Esperança, que en preveure’s una afluència més gran de pelegrins i feligresos, hi ha la necessitat d’atendre degudament les persones que s’hi apropin al temple. Redacció / Arquebisbat
«gest senzill que pot salvar vides».
Calen 240.000 donacions
Aquest 2025 més de 70.000 persones ingressades als centres hospitalaris de Catalunya necessitaran alguna transfusió de sang, plasma o plaquetes provinents de la donació de sang. Enguany caldran
més de 240.000 donacions per a cobrir aquestes necessitats dels pacients, una xifra que es manté estable els darrers anys. Del total de transfusions que es fan diàriament a Catalunya, el grup que requereix més transfusions de sang actualment és el de les neoplàsies, un 34%, seguit de les de l’aparell digestiu, un 15,5%.
La Colla La Bóta obre inscripcions per celebrar 40 anys de sàtira al Carnaval
Societat l Enguany la colla s'inspira en la Queta, la boca saltadora de la Generalitat
Redacció
La Colla La Bóta, la més irreverent i satírica del Carnaval de Tarragona, fa una crida massiva a la ciutadania: inscriure’s per formar part de la festa més gamberra i divertida de l’any. Coincidint amb el seu 40è aniversari i inspirant-se en la campanya de la Queta, la icònica boca saltadora creada per la Generalitat, La Bóta vol sumar més membres que mai per fer d’aquest Carnaval 2025 un autèntic espectacle de crítica i humor. «Aquest any és especial. Volem desbordar el Carnaval amb sàtira i ganes
Successos l La Unitat de Recerca de la comissaria de Tarragona dels Mossos d’Esquadra investiga la mort d’un home que va aparèixer el passat dilluns, 6 de gener, a la tarda, a terra, al costat d’una torre d’alta tensió a la zona Comercial de les Gavarres, tal com va informar ElCaso.com. Segons les primeres investigacions, la policia catalana no tracta aquest succés com una mort violenta. Tot sembla indicar que l’home va pujar a la torre de manera voluntària i es va llançar contra els cables d’alta tensió, la qual cosa va provocar una greu electrocució i posterior caiguda a terra. Segons les primeres investigacions, la policia catalana no tracta aquest succés com una mort violenta. Tot sembla indicar que l’home va pujar a la torre de manera voluntària i es va llançar contra els cables d’alta tensió, la qual cosa va provocar una greu electrocució i posterior caiguda a terra. Segons publica ElCaso.cat les declaracions de testimonis que van ser recollides pels agents dels Mossos d’Esquadra, tot apunta que l’home es va llançar voluntàriament contra els cables de la torre amb la intenció de treure’s la vida. Redacció
de riure. Si alguna vegada has volgut viure el Carnaval des de dins, aquest és el moment! T’ho posem fàcil, barat i sobretot divertit», expliquen des de La Bóta.
La Colla La Bóta és l’encarregada d’organitzar els actes més irreverents del Carnaval, com el Judici del Rei Carnestoltes i l’Enterro de la Sardina, on el poder establert és objecte de mofa i enginy. Amb la seva essència gamberra, la colla vol que més gent s’uneixi a la seva missió de fer riure, implicar el públic i mantenir viva la tradició satírica del Carnaval de Tarragona.
Cultura l La Sala Trono de Tarragona programa aquest cap de setmana un espectacle de cabaret. Neon hand, escrivint un musical és un espectacle de la companyia uVe Teatre. La història gira entornAnton i Alain busquen inspiració per acabar el seu musical en un viatge a Nova York per presentar el seu espectacle Paquito Forever. Una trobada misteriosa en un teatre de l’Off els portarà per camins insospitats. L’obra es podrà veure al Teatre Magatzem, al carrer de Reding, el divendres i el dissabte a les 20 hoes i les entrades ja estan a la venda. Redacció La Trono programa un espectacle de cabaret
Cultura l Els treballs tindran un cost aproximat de 2 milions d’euros i s’espera que el museu pugui reobrir les portes el 2026
Sergi Peralta Moreno
La transformació del Museu d’Art i Història de Reus per adaptar-se a les necessitats i les exigències del segle XXI és cada vegada més a prop de ser una realitat. L’Ajuntament de Reus i les empreses encarregades d’executar el projecte de renovació de l’espai signaran, «segurament», el contracte la setmana vinent, tal com apunten fonts municipals. Amb la firma rubricada, les adjudicatàries tenen un màxim d’un mes per començar les obres. Si bé la data exacta encara no s’ha concretat, el tret de sortida s’haurà de donar durant el primer trimestre del 2025.
Amb aquesta intervenció, el Museu d’Art i Història presentarà una nova museografia, serà més accessible i estarà més integrat amb l’entorn. El cost serà d’uns 2
milions d’euros i la intenció és que l’equipament reobri les seves portes als visitants el 2026. Junt amb el patrimoni que s’hi conserva, recursos audiovisuals —projeccions, taules interactives, vídeos, videowalls—, audioguies i plafons informatius ajudaran a copsar millor la història de la capital del Baix Camp i el territori i a gaudir d’una experiència més immersiva.
La nova fisonomia permetrà estructurar el relat a través de les diverses sales per endinsar-se en l’evolució de la societat i l’expressió artística del territori al llarg dels segles La visita començarà amb Festa i celebració, amb els Gegants i la Mulassa presidint una tarima central. Serà un espai dedicat al folklore i la seva vinculació amb l’organització social i gremial de l’Antic Règim.
Es renovarà la museografia i s’eliminaran barreres arquitectòniques
Amb l’actualització, es posaran en relleu figures locals com Gaudí i Fortuny
Es continuarà per La capital del sud, referent a la trajectòria de Reus fins al primer terç del segle XX, prestant atenció a aspectes com l’aiguardent o la indústria tèxtil, i per Camp i ciutat, on es recordarà la configuració agrícola de la comarca mitjançant la presentació d’elements conservats com premses i molins. L’art serà el principal protagonista de la Sala Retaules, que
La museografia del Salvador Vilaseca, la següent renovació
El Museu Salvador Vilaseca també espera una rentada de cara. L’equip de govern preveu actualitzar la museografia de l’exposició permanent de la seva col·lecció d’arqueologia per posar-la en relleu. En aquesta voluntat, inclosa al Pla d’Acció Municipal 202327, «s’hi està treballant», assegura el director del
evocarà un retaule barroc i que permetrà presentar la collecció del segle XVIII, i de Geni i creació, destinada a conèixer
Museu de Reus, Marc Ferran. En aquests moments, s’estan fent «els primers passos», però la prioritat «és el Museu d’Art i Història». «Un cop el projecte del Museu d’Art i Història tingui la velocitat de creuer, avançarem en el preprojecte del Museu Salvador Vilaseca», tanca Ferran. El desembre del 2023, Ferran comentava que és una col·lecció «única» perquè és capaç d’explicar el poblament al territori des del paleolític fins al món romà sense «cap forat cronològic».
artistes com Antoni Gaudí — amb els pocs materials que es conserven de l’arquitecte a la ciutat— o Marià Fortuny.
La visita acabarà amb Patrimoni en perill, l’obra anterior al segle XVIII i l’atac a què ha estat sotmès l’art en determinats moments de la història, i Col·leccionisme i salvaguarda, amb la col·lecció donada per Antoni Pedrol Rius i on s’explicarà la missió contemporània dels museus.
Un museu més accessible
El projecte també contempla actuar en la relació amb l’exterior d’un equipament inaugurat el 1961. Es reformarà l’accés i el vestíbul perquè l’entrada sigui, d’una banda, més accessible per als vianants, eliminant les barreres arquitectòniques, i, de l’altra, més atractiva i integrada amb el seu entorn, amb la seva connexió amb la coca central de la plaça de la Llibertat. També s’aprofitarà per rehabilitar i netejar la façana.
Empresa l Al llarg de deu sessions, han après sobre temes com l’‘storytelling’ o la intel·ligència artificial
Sergi Peralta Moreno
Els emprenedors de Reus sabien que els dimecres tenien l’agenda ocupada. La regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement ha dut a terme, al llarg del 2024, el programa #Dimecres per crear i connectar, l’espai per potenciar el teu negoci, una iniciativa que tenia per objectiu fomentar la creativitat i la incorporació de les tendències i els formats més actuals al teixit empresarial, així com impulsar connexions i sinergies. Després de deu tallers,
Reaccions
Com s’estan adaptant les empreses als nous formats?
l’edil de l’àrea, Josep Baiges, fa una valoració «molt positiva» de la proposta. «Hem tingut un total de 260 inscripcions en les deu sessions que hem realitzat, amb l’assistència d’empreses provinents de diversos punts del territori», assenyala.
Baiges explica que el programa va començar amb una enquesta a diverses empreses per copsar «quins eren els temes de més interès i quins horaris serien els més adients». Els principals reclams van ser la innovació digital, en
màrqueting i en comunicació. Anna Ferran, del centre de fisioteràpia respiratòria Inspira’t, va assistir-hi amb ganes d’aprendre sobre l’ús de les xarxes socials i l’storytelling Javier Allué, d’Hacerclick Publicidad, per descobrir els secrets de la intel·ligència artificial (IA). «Avui dia, la societat ha d’estar connectada», expressa Allué.
Ferran fa servir Instagram «perquè és una manera molt clara d’arribar a nova gent i explicar el que faig». «Ensenyo la gent a respirar més fe-
Anna Ferran Inspira’t «Vaig descobrir que les xarxes socials són una manera de poder ajudar la gent a través de la meva finestreta i ara són una eina fonamental per explicar el que faig»
liç», concreta. Va començar a utilitzar la plataforma de forma professional amb motiu de la pandèmia. Va adonar-se que, per Internet, també pot «ajudar a través de la meva finestreta». «Ara és una eina fonamental», valora. Així i tot, Ferran alerta del «perill» que comporten les xarxes. «Intento donar consells generals, però que després els seguidors contactin amb un especialista a prop de casa seva», demana.
En el cas d’Allué, la tecnologia «ha canviat la forma de
Javier Allué
El programa pretén que els emprenedors adoptin els formats més actuals
Allué assegura que, amb les sessions i la IA, la seva manera de treballar ha canviat
treballar». «He descobert la IA i és com si hagués començat des de zero», celebra. És cons-
Hacerclick Publicidad «Has d’estar constantment reconduint-te, no pots adormir-te; així mateix, el més important és ser regular, estar sempre allí i adaptar-te al que vingui»
La regidoria treballa per reprendre el cicle aquest febrer amb nous àmbits clau
cient que s’ha de gestionar i racionalitzar el seu ús i explica que l’ha ajudat a optimitzar el temps, per exemple, a l’hora de redactar un discurs. Amb 25 anys de trajectòria, «has d’estar constantment reconduint-te, no pots adormir-te». «Les empreses es mouen i es desenvolupen en un entorn molt canviant i això obliga a moure’s amb agilitat per adaptar-se a les noves situacions que planteja el mercat», analitza Baiges. La connexió, però, no només ha estat amb les noves tecnologies. «Per a mi, ha estat una oportunitat per conèixer gent emprenedora amb ganes de fer coses», afegeix Ferran. A més, la fisioterapeuta explica que el simple fet de tancar l’agenda per assistir a la jornada formativa permet ser conscient que «aquell dimecres no tinc pacients, però estic fent altres coses pel negoci». De fet, durant la trobada, Allué va comentar que contactaria amb Ferran perquè l’ajudés amb una casuística personal. «Per això venim també a aquestes sessions», va declarar.
El regidor avança que s’està treballant per reprendre el cicle el febrer. «En aquesta nova programació, les empreses podran participar en tallers on trobaran els aspectes més innovadors dels àmbits estratègics, així com activitats amb dinàmiques innovadores que permeten continuar creant xarxa», detalla. Hi podrien tenir cabuda sessions sobre el finançament i l’estratègia empresarial, la millora d’habilitats i el lideratge empresarial. «El món és dels atrevits, i per això la regidoria ha de ser valenta a l’hora de programar iniciatives que trenquin esquemes, que fugin de l’emprenedoria clàssica. Estem en un moment en què cal ser capdavanters, innovadors, i el programa recull, en essència, aquesta voluntat», tanca.
Josep Baiges
Regidor d’Innovació «El món és dels atrevits, i per això la regidoria ha de ser valenta a l’hora de programar iniciatives que fugin de l’emprenedoria clàssica; cal ser capdavanters»
Societat l L’anterior presidenta, Misericòrdia Márquez, torna al seu càrrec com a tresorera de l’entitat
Miquel Llaberia
Josep Machado torna a ocupar la presidència de l’Associació de Veïns l’Harmonia del Carme. Així es va decidir en l’assemblea celebrada per l’entitat el passat 12 de desembre i que retornava el càrrec a l’històric líder veïnal un any després que decidís fer un pas al costat per motius de salut. D’aquesta manera, la que durant el darrer any va ocupar el càrrec de presidenta, Misericòrdia Márquez, torna al seu anterior càrrec com a tresorera de l’entitat. «Ho hem preferit d’aquesta manera, tornar a com estàvem abans i els veïns també ho han volgut així, perquè ens han votat», explica el recentment nomenat president de l’associació. Així i tot, admet que el seu objectiu a llarg termini és que el seu càrrec l’ocupi algú més
jove: «Torno al càrrec perquè cal, però les persones no som eternes». Per tant, Machado torna a agafar el timó de l’en-
titat que lidera des de fa anys la remodelació urbanística del barri, referent a la ciutat. L’acció de l’associació en
els darrers anys ha fomentat que diversos edificis del barri del Carme s’hagin remodelat o reformat i hagi augmentat
L’entitat ha treballat els darrers anys per a millorar l’estat urbanístic del barri
l’oferta d’habitatge en la zona. «Hi va haver un moment que hi havia molts habitatges buits o amb gent ocupant-los i s’havia generat una mala imatge al barri i, per canviar-ho hem decidit sempre pensar en positiu. Gràcies a això ara hi viuen unes 400 famílies al barri», assegura. No obstant això, aquesta feina encara no ha acabat i hi ha encara molts edificis i solars al barri on demanen l’ajut de l’Ajuntament: «Tenim solars buits des de fa anys que, si els propietaris no tenen intenció de fer res, haurien de ser expropiats perquè s’aprofitin».
Per un altre costat, també es preveu unir el carrer de Sant Jaume amb el del Vent a través d’un carrer de quatre metres d’amplada. Per aquesta actuació, es preveu la demolició de l’edifici número 24 del carrer del Vent. Una actuació semblant és la que reclamen al carrer de la Girada, on proposen obrir un carrer per a vianants que comuniqui amb la plaça de la Patacada, però per ara no està previst. L’objectiu amb aquestes noves connexions és «donar vida» a carrers que actualment «estan morts».
Macroprojecte del Carme
Per un altre costat, aquesta junta també té en les seves mans acompanyar el macroprojecte que preveu edificar un CAP, un aparcament subterrani i una setantena d’habitatges de protecció oficial al barri. Una actuació que, per ara, segueix els passos necessaris per arribar a bon port, ja que, la Generalitat va donar llum verda al projecte fa un any i, el passat mes de maig, l’Ajuntament de Reus va aprovar en el ple municipal la modificació urbanística necessària.
Redacció
El Parc de Nadal de Reus tanca la 44a edició amb un nou rècord de visitants. Durant els vuit dies d’activitat que es van dur a terme entre el 27 de desembre i el 4 de gener, 23.500 persones van visitar el parc situat a les instal·lacions del Tecnoparc de Reus. Això suposa un increment del 5% respecte als visitants de l’edició anterior, la qual va superar el nombre de visitants de la 42a edició i marca una tendència positiva.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Reus apunta que l’increment ha estat notable des del primer dia d’obertura i al llarg dels dies, tal com el regidor de l’àrea de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus, Enrique Martín, va transmetre a Diari Més. A més, es va assolir una asistència diària força equilibrada en el temps, arribant en alguns moments a la capacitat màxima del recinte. El regidor de l’àrea de Salut i Esports valora positivament aquesta edició del Parc de Nadal: «Estem molt contents amb l’edició d’aquest Nadal, en la que s’ha consolidat el nou model impulsat en l’edi-
ció passada i que ha estat avalat novament pel nombre d’assistents, ja que hem tornat a batre rècord de visitants».
Pel que fa a l’oferta del parc, la consolidació la ludoteca com un espai més ampli i
La franja d’edat més present ha estat la de 5 a 10 anys, amb un 68% de presència
Cultura l Els alumnes participants provenen de sis centres educatius de la ciutat
Redacció
Aproximadament 250 alumnes de 6 centres educatius de la ciutat participen en el projecte Tots Dansen 20242025. Aquest té com a objectiu apropar el llenguatge del moviment i la dansa contemporània al públic jove, a la vegada que esdevé una eina educativa pel professorat. El projecte que es treballarà en l’edició d’enguany és anomenat Correspondències i les autores i coreògrafes són Emma Villavecchia i Maria Fernanda Soberón. Els formadors locals són Ció Borràs i Hèctor Tarro. Aquesta peça fa servir la imat-
ge de la xarxa com a metàfora i com a reflex directe d’allò que ens uneix. Una xarxa formada per un entramat d’individus que conforma un grup i que no apunta a l’entorn digital, sinó més a una dimensió relacional corporal i analògica on es necessita la presència dels cossos, del contacte directe, dels objectes i de la paraula viva.
El projecte apropa la dansa contemporània i el llenguatge del moviment als joves
«Tots Dansen és un aprenentatge, una vivència i experiència positiva, tant personal com col·lectiva, per a l’alumnat dels instituts d’ensenyament secundari», valora el regidor de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens. A més, un dels eixos principals del Pla d’Impuls de la Dansa, promogut per la Generalitat, pretén reforçar i incrementar el compromís de la dansa amb l’educació, les escoles i la comunitat.
El projecte s’impulsa pel Mercat de les Flors de Barcelona i el Consorci Transversal - Xarxa d’Activitats
tranquil, així com les activitats de la Zona Jove, adreçades als adolescents d’entre 11 i 17 anys, han estat els punts destacats segons les enquestes de satisfacció. Si ens centrem en activitats més concretes, les més valorades han estat els
llits elàstics, els karts, el pinta cares, les activitats de realitat virtual i els inflables. Respecte a la procedència dels assistents, un 63% eren de la comarca del Baix Camp, seguit d’un 28% del Tarragonès. La franja d’edat amb més afluèn-
cia ha estat la d’entre els 5 i 10 anys amb un 68%, seguida de la de més de 10 anys amb un 17%. Finalment, el 15% restant són de la franja més jove, de 0 a 4 anys. Per un altre costat, amb l’objectiu de potenciar l’atenció a la diversitat, el parc ha tornat a implementar l’hora tranquil·la, que es va dur a terme els dies 29 de desembre i 2 de gener. Durant una hora es va reduir el soroll i la lluminositat de les instal·lacions del parc per millorar l’experiència dels visitants amb TEA (trastorn de l’espectre autista) i hipersensibilitat. Per tant, el Parc de Nadal més veterà de la demarcació referma el seu compromís amb la diversió, però també amb la diversitat i la inclusió per tal d’adaptar-se a les necessitats de les famílies que el visiten. A més, cal destacar que enguany l’eix temàtic del parc va girar al voltant de les emocions, una temàtica que els nens van treballar gràcies a la participació de múltiples entitats que van participar en el parc.
44 edicions Nascut com una iniciativa de l’entitat Jove Cambra Internacional de Reus, en el marc de l’Any Internacional de la Infància declarat per la UNESCO l’any 1978, es porta a terme sota la coordinació de la regidoria de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus i Reus Esport i Lleure, amb la col·laboració d’una vintena d’entitats de la ciutat.
Culturals, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la regidoria de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament
de Reus. Per un altre costat, els alumnes participants cursen 2n i 3r d’ESO en els instituts Gaudí, Gabriel Ferrater i Soler, Baix Camp, Sant Josep,
Mauri i Pi del Burgar. Està previst que el resultat final del projecte es mostri i presenti en públic els dies 28 i 29 d’abril.
Economia l La demarcació de Tarragona se situa com la segona amb els salaris més alts de Catalunya, segons les dades de 2023
Álvaro Rodríguez
La Generalitat de Catalunya ha fet públics els salaris mitjans de 2023 a partir de la mostra contínua de vides laborals. Aquesta estadística permet dibuixar quant cobren després d’impostos diferents sectors de la població a municipis de més de 50.000 habitants.
En general, els catalans van cobrar l’any 2023 30.515 euros de mitjana, una xifra que no supera cap ciutat tarragonina. No obstant això, la capital de la demarcació s’apropa amb 30.399 euros. De fet, aquest és municipi fora de la demarcació de Barcelona on més es cobra de Catalunya i supera altres poblacions de l’àrea metropolitana com Sabadell, Sant Boi de Llobregat o Mollet del Vallès.
Més a baix figura l’altre municipi tarragoní amb dades públiques, Reus, que compta amb un salari anual de 26.141. Així, podem dir que els tarragonins cobren més de 4.000 euros l’any que els reusencs de mitjana. Tot i això, la capital del Baix Camp té salaris més alts que la resta de municipis de la província, que se situen en 25.506 euros de mitjana.
Les dades de Reus marquen també una important diferència amb la ciutat que
Un cambrer atenent una
Els tarragonins majors de 65 anys són els pitjors pagats de Catalunya
se situa a la cua, Lloret de Mar, amb una retribució anual de 21.179 euros. La diferència és
Mitjana Catalunya 30.515,34
Resta municipis Tarragona
Esplugues Llobregat (més
Ordeig defensa que hi ha prou estoc per ampliar els dies anuals de pesca
Economia l Es crearà una unitat per defensar el sector a Europa
Salari anual net de mitjana per municipis ACN
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Óscar Ordeig, ha afirmat que «hi ha prou estoc de peixos» per augmentar la xifra actual de dies anuals de pesca al Mediterrani. Segons ha detallat aquest dimecres en una entrevista a el Cafè d’idees de
Ràdio 4 i La 2, actualment són al voltant de 130 dies, una xifra que considera no és viable per sostenir aquesta activitat. Tot i que ha dit que és conserva el mateix nombre de dies que 2024, «no es pot estar content perquè es venia de pèrdues» els últims anys. Ordeig ha explicat que es
farà una «unitat permanent» a la delegació del Govern a Brussel·les per «defensar els interessos» del sector, amb un representant de la confraria i membres d’Agricultura i Pesca.
El conseller ha recordat que en aquest mandat a la Comissió Europea es farà la
revisió de la Política Agrària Comú (PAC) i el sistema de càlcul dels estocs pesquers a la Mediterrània.
En aquest sentit, el titular de la conselleria ha assegurat que els estudis que han fet diuen que «els peixos estan bé i s’han recuperat». Ordeig ha precisat que, per exemple, la gamba vermella «està millor que mai».
Per una altra part, Ordeig ha subratllat que es posaran «tots els recursos necessaris» per aplicar les mesures sostenibles com ara la modificació de les malles.
més marcada encara quan comparem Tarragona amb el líder, Esplugues de Llobregat, que s’apropa als 40.000 euros de mitjana.
Joves i grans
Si mirem les dades globals de la demarcació, els tarragonins cobren de mitjana 27.089 eu-
ros. Aquesta xifra empitjora el global de Catalunya i la de la resta de l’Estat espanyol, però situa a Tarragona com la segona província amb millors sous, només per darrere de Barcelona.
Malgrat això, aquest rànquing no es manté igual en tots els grups d’edat. Pel que fa als majors de 65 anys, els tarragonins són els pitjors pagats de tot el país, amb una mitjana de 25.774 euros l’any. Pel que fa als joves d’entre 16 i 19 anys, Tarragona se situa en 19.230 euros, resultant així la segona pitjor opció només per darrere de Lleida.
Per poblacions, aquesta bretxa es fa molt més notòria a Reus que a Tarragona, ja que tant joves com grans cobren menys que la mitjana a la resta de la demarcació a la capital del Baix Camp.
Per altra banda, Tarragona millora les xifres de la demarcació i se situa al voltant de la mitjana catalana en aquests grups d’edat.
Per sectors, la indústria compta amb els salaris més alts de la demarcació amb una mitjana de 35.643 euros l’any, marcant una diferència de 10.000 euros l’any amb els serveis. Aquests treballadors tenen un salari notablement més alt a Tarragona (47.050) que a Reus (32.886).
Obres l Els treballs donaran continuïtat al canal d’aigües pluvials eliminant un antic accés a PortAventura
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Vila-seca ha tret a licitació les obres per condicionar i naturalitzar el canal d’aigües pluvials del Raval de la Mar. Els treballs compten amb un import total de 218.112 euros, els quals seran assumits de manera íntegra pel consistori.
Aquesta infraestructura discorre en paral·lel a l’avinguda del mateix nom i canalitza una important quantitat d’aigües pluvials del nucli urbà de Vila-seca, l’autovia A 7 i el parc de la Torre d’en Dolça. Després de més de 30 anys en funcionament, el canal s’ha vist deteriorat i s’ha anat acumulant àrids que afavoreixen la cria de mosquit.
Les obres previstes contemplen la reparació de diferents trams del revestiment de formigó i l’escullera així
com donar continuïtat a tot el traçat del canal, d’uns quatre kilòmetres de longitud.
A més, es milloraran dife-
La divuitena edició
Valls l Set jurats diferents decidiran els onze premis de la cita
Redacció
El Centre Cultural de Valls serà novament el punt de trobada del món casteller el dissabte 25 de gener, durant la celebració de la divuitena edició de la Nit de Castells.
Onze premis per a reconèixer diferents vessants del món casteller i un acte social entre els dirigents de les colles donaran el tret de sortida al 2025 casteller. La Nit de Castells 2025 lliurarà 11 premis, que atorgaran set jurats dife-
rents sortides de drenatge del parc de la Torre d’en Dolça i de la Raval de la Mar, tan funcional com estèticament.
La celebració acollirà 300 persones i es farà novament al Centre Cultural
rents: els cronistes castellers, les colles de gamma extra, la CCCC, l’Ajuntament de Valls, el Consell Assessor de la Revista Castells i la pròpia organització, composta per la Revista Castells, l’Ajuntament de Valls i TAC 12 - La Xarxa. A més, hi ha un darrer premi, el del Baròmetre Casteller, decidit en base als resultats i consecucions de la darrera temporada. En la darrera edició, ara fa un any, els premis de la Nit de Castells van tenir com a principals protagonistes als Castellers de Vilafranca, la Colla Joves, els Capgrossos de Mataró, els Castellers d’Altafulla, la castellera dels Minyons Amaia Comas i la plaça del Vi de Girona.
La Nit de Castells preveu acollir més de 300 persones, entre representants de colles, organismes, institucions i altres agents vinculats a l’univers casteller. L’acte serà retransmès per les televisions de La Xarxa.
Algunes d’aquestes sortides manquen de formigonat o tenen un tub que es veu en excés.
Els treballs obriran un nou accés rodat al parc de la Torre d’en Dolça
A més es reforçarà la vegetació de l’entorn amb 200 arbres (pins i lledoners) i més de 1.500 arbustos autòctons.
A aquesta darrera actuació es destinarà una part important del pressupost per tal atraure biodiversitat i consolidar les terres del marge del canal.
De fet, aquest canal travessa l’àrea protegida dels Prats d’Albinyana i la remodelació pretén convertir-lo en un eix ecològic i paisatgístic del municipi.
Un pas de PortAventura
Part del canal obert del Raval de la Mar es veu interromput
per una obra de pas inferior. Aquesta secció produeix un canvi de velocitat de l’aigua que causa l’acumulació de sedimentació al canal i la consegüent pèrdua de capacitat hidràulica.
Aquest canvi de secció ve produït per un antic pas del personal i proveïdors de PortAventura, el qual es troba en desús. L’accés a les installacions es va ressituar per mitjà d’una rotonda ubicada aigües amunt, motiu pel qual s’ha decidit demolir l’antic pas.
L’actuació s’aprofitarà per generar una rampa cap al canal que permeti l’accés de maquinària per a tasques de manteniment i conservació. Els treballs també eliminaran els esgraons d’un dels accessos al parc de la Torre d’en Dolça, cosa que permetrà que accedeixin els vehicles municipals.
Les diferents actuacions no comportaran cap afectació al trànsit rodat. No obstant això, durant la durada de les obres, s’impedirà l’accés als vianants que circulin pel camí que en volta al parc. Es preveu que els treballs tinguin una durada de quatre mesos.
Oci l Se celebrarà el 26 de gener, costant 14 euros cada tiquet anticipat
Redacció
Els tiquets del lot degustació de la Gran Festa de la Calçotada de Valls, que se celebrarà el diumenge 26 de gener, ja estan a la venda. Es poden adquirir de manera anticipada a un preu especial de 14 euros a través del web oficial festacalcotadavalls.cat o a la plataforma Entradium (https:// entradium.com/events/granfesta- de-la-calcotada-2025). El mateix dia de la festa, els tiquets es podran comprar a partir de les 10 del matí als punts de venda habilitats a l’Ajuntament de Valls, a l’Institut d’Estudis Vallencs i a la Plaça del Pati. El preu del lot degustació el dia de la festa serà de 15 euros.
Aquest inclourà 12 calçots cuits IGP Calçot de Valls, una ampolla de cava Castell d’Or de 375 ml, una terrina de Salsa Calçotada de Salses Fruits, una ració de pa Cristallino d’Europastry, una ampolla
El lot inclourà, entre d’altres, 12 calçots cuits i una ampolla de cava Castell d’Or Imatge d’arxiu de la Gran Festa de la Calçotada de Valls. Ajuntament de Valls
d’aigua, una taronja, carquinyolis artesans gentilesa de la Fleca Cal Cesc, un pitet commemoratiu i una promo-
ció 2x1 d’entrades pel Museu Casteller de Catalunya. Els lots s’hauran de recollir el mateix dia a l’espai de degustació, davant la Cooperativa Agrícola de Valls. L’espai comptarà amb graelles disponibles durant tot el matí i fins al vespre, per aquells que desitgin coure’s la seva carn, a més de servei de bar i música.
Tribunals l L’investigat va colpejar la víctima durant uns trenta minuts provocant-li lesions mortals
ACN
La Fiscalia demana dinou anys de presó per l’home acusat de matar el seu pare, de 81 anys, el juliol de 2023 al Catllar. Segons l’escrit del ministeri fiscal, l’investigat va colpejar la víctima «repetidament» al cap i al cos durant aproximadament 30 minuts amb el propòsit de causar-li la mort mentre li cridava expressions com «et pego com pegues a la mare, t’he dit que no peguis als meus gossos». El ministeri públic, que l’acusa d’un delicte d’assassinat per traïdoria, també sol·licita deu anys de llibertat vigilada i una indemnització de 42.135,06 euros pels perjudicis causats, així com 1.258, 53 euros per les lesions i seqüeles causades a un agent policial. El judici està pendent d’assenyalar-se.
Segons l’escrit acusatori del ministeri públic, l’acusat havia consumit una botella de vodka i cocaïna el dia anterior als fets, el 15 de juliol, i es va quedar adormit al domicili on residia amb el seu progeni-
tor. Aquell dia, es va produir una discussió entre tots dos al porxo de l’habitatge, on la víctima estava assegut en una cadira. «Amb el propòsit
Economia l S'han creat quatre padrons per a fer més entenedors els rebuts
Redacció
L’Ajuntament d’Altafulla ha anunciat el canvi en la gestió de diversos tributs municipals per aquest 2025. Fins ara, tots els conceptes fiscals relacionats amb els serveis de la taxa d’escombraries, el cementiri, l’entrada de vehicles (guals) i l’ocupació de la via pública amb taules i cadires es cobraven en un únic padró. Això es traduïa en un únic rebut per a tots aquests conceptes. Ara, aquest sistema canvia radicalment: s’han creat quatre padrons diferents, un per a cada concepte esmentat. Així, els contribuents re-
bran quatre rebuts separats al llarg de l’any, corresponents a cadascun d’aquests serveis. D’aquesta manera, es fa més entenedor de cara a la ciutadania que sap, així, què paga per cada concepte. Una altra novetat important és la forma de pagament fraccionat de la taxa d’escombraries i l’IBI, que es distribuiran en diverses fraccions al llarg de l’any per facilitar-ne el pagament. La taxa d’escombraries es fraccionarà en quatre terminis i l’IBI en tres. El nou calendari fiscal vol millorar la gestió dels pagaments municipals.
d’acabar amb la seva vida, li va pegar repetidament al cap i al cos durant aproximadament 30 minuts, amb la mà i puny, fins a provocar-li les lesions
que dies després li van causar la mort», descriu Fiscalia en el seu escrit, qui també assenyala que el pare no es va poder defensar de l’agressió.
L’Ajuntament d’Altafulla ajuda les famílies dels alumnes del municipi
Economia l Es repartiran entre els centres d'infantil i primària, l'Institut i l'Escola de Música
Redacció L’Ajuntament d’Altafulla ha aprovat la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a les Associacions de Famílies d’Alumnes dels centres educatius públics i municipals. La iniciativa, que compta amb un import global de 9.000 euros, té com a objectiu fomentar les activitats dutes a terme per aquestes entitats en benefici de la comunitat educativa.
Els imports concedits a les AFA s’han distribuït en funció dels criteris establerts a les bases reguladores i les
quantitats adjudicades han sigut les següents: a l’AFA de l’Institut Altafulla, 2.615,09 €; a l’AFA de la Llar d’infants Hort de Pau, 947,15 €; a l’AFA de la Llar d’infants Francesc Blanch, 859,53 €; a l’AFA de l’escola El Roquissar, 1.332,06 €; a l’AFA de l’escola La Portalada, 2.014,26 €; i a l’AFA de l’Escola municipal de Música, 1.213,92 €.
La convocatòria, aprovada per la Junta de Govern Local el passat 7 d’octubre de 2024, va ser publicada al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT) el 16 d’octubre de l’any passat.
L’acusat porta en presó preventiva des del 17 de juliol de l’any 2023
L’actuació policial Els serveis d’emergències i els Mossos d’Esquadra van acudir al domicili alertats pels veïns. Segons el ministeri fiscal, el processat els va rebre amb restes de «sang recents als braços i a les cames, sense samarreta, mullat i exaltat», i també sense símptomes d’haver consumit alcohol. Els agents li van preguntar sobre el seu pare i li van demanar parlar-hi. L’acusat els va deixar entrar a la finca i els va dir: «El meu pare pegava als meus gossos, i jo acabaré a la presó perquè el mataré». Llavors, van trobar l’home a terra, «ple de sang, conscient, però sense moure’s, amb la cara plena de cops».
Així mateix, l’escrit d’acusació recull que hi havia sis gossos, de raça mestissa. Un
d’ells va mossegar un agent, fet que li va causar lesions. Durant el trasllat a les dependències policials, l’investigat, ja en qualitat de detingut, va repetir diverses vegades que li demanava al seu progenitor que no pegués als seus animals, ja que, deia, que «això passa perquè els hi pega». L’acusat es troba en presó preventiva des del 17 de juliol de 2023. La víctima va morir tres dies després, el 20, arran de les lesions derivades de l’agressió.
L’acusat té antecedents per violència intrafamiliar mantinguda en el temps. «Aquestes van actuar de desencadenant, generant disfuncions en el sistema neuro regulador, relacionat amb dèficits en el funcionament cognitiu i amb dificultats d’autoregulació afectiva i conductual», assegura la Fiscalia. Amb tot, apunta que no ha quedat acreditat que hagués consumit begudes alcohòliques abans dels fets. «L’acusat presentava consum habitual de cocaïna, però no va suposar una afectació de les seves capacitats cognoscitives ni volatives», afegeix el ministeri fiscal.
Per tot plegat, la Fiscalia li demana dinou anys de presó per un delicte d’assassinat per traïdoria, amb l’agreujant de parentescs, així com deu anys de llibertat vigilada. A més, també sol·licita una indemnització per a l’agent ferit per un dels gossos que suma un total de 1.258 euros.
Infraestructures l Així ho va confirmar ahir el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, en declaracions a TVE
ACN
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va assegurar ahir que les obres al pantà dels Guiamets es posaran en marxa en «els pròxims dies». Explicava que així se’ls hi havia confirmat des del ministeri. Ordeig va recordar que, des de la Generalitat, es van comprometre a accelerar el projecte en la part que fa referència a la portada d’aigua, ja que es
troba sota mínims.
D’altra banda, el conseller d’Agricultura va assenyalar que el nou pla de regadius 2025-2040 ha de servir per marcar l’horitzó per a modernitzar «tots els regadius de Catalunya». En declaracions a TVE, el conseller va recordar que fa quatre anys que el pla està «caducat» i va remarcar la importància de gestionar «cada gota d’aigua d’una ma-
L’ACA treu a licitació les obres d’ampliació i millora de la depuradora
Economia l Amb 4,85 MEUR de pressupost, garantiran el bon sanejament residual del municipi
Redacció
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha obert el procés de licitació per executar els treballs d’ampliació i millora de l’estació depuradora d’aigües residuals de Falset, així com per gestionar l’explotació hídrica en el mateix municipi. El cost previst del projecte ascendeix a 4,85 milions d’euros (amb IVA), finançats íntegrament per l’ACA sense suport de fons europeus. L’objectiu principal és assegurar un tractament òptim de les aigües residuals produïdes a la capital del Priorat.
Les empreses interessades poden presentar les seves ofertes fins al pròxim 4 de febrer, data en què també finalitzen els concursos per adjudicar la direcció dels treballs (valorada en 246.504,37 euros amb IVA) i la coordinació en matèria de seguretat i salut (31.604,16 euros amb IVA). Un cop iniciades, les obres tindran una durada aproximada d’un any, després del qual es realitzaran proves mensuals per verificar el correcte tractament de l’aigua d’entrada i sortida. En el cas d’una estació de-
nera eficient». Això costa «diners i planificació», afegia, i per això va apostar per l’ús de noves tecnologies per regenerar i dessalar aigua.
Segons el conseller d’Agricultura, l’objectiu de modernitzar els regadius amb els paràmetres que es fixaran en el nou pla de regadius que entrarà en vigor aquest 2025 fins al 2040, ha de servir per, entre d’altres, evitar l’aban-
donament de cultius i la «desertització» d’una part del territori amb nous recursos i tecnologies.
D’igual manera, el Go-
vern va assegurar la setmana passada que mantenia el compromís de canalitzar l’abastiment d’aigua per a la Comunitat de Regants del
Baix Priorat a partir de gener. L’actuació tindria un impacte directe en 2.500 hectàrees de cultiu a través de l’embassament dels Guiamets.
puradora, no complir els estàndards de qualitat exigits per la normativa europea pot
Successos l L'embarcació va ser remolcada fins a Torredembarra
Redacció
El passat 2 de gener, cap a les 11.00 hores, els agents del Servei Marítim Provincial de la Guàrdia Civil de Tarragona van auxiliar tres persones que es trobaven a la deriva en una embarcació d’esbarjo a una milla de la costa de Creixell.
L’operatiu es va activar després que Salvament Marítim rebés una trucada d’auxili per part dels ocupants de la llanxa. Els agents van acudir a les coordenades indicades, on van trobar una una llanxa foraborda blanca amb pavelló espanyol, sense capacitat de maniobra.
Els tres tripulants, adults i de nacionalitat espanyola, van explicar que l’embarcació havia patit una avaria al sistema hidràulic del motor, fet que va provocar la seva aturada total. Aquesta situació, especialment perillosa en condicions de mala mar o prop de la costa, posava en risc la
derivar en sancions administratives o responsabilitats penals. Per aquesta raó, la
seguretat dels ocupants.
Després de comprovar l’estat de salut dels afectats, els agents van procedir a remolcar la llanxa fins a un lloc segur. L’embarcació va ser finalment atracada al port de Torredembarra sense incidents.
La Guàrdia Civil ha destacat la seva tasca conjunta amb Salvament Marítim en l’auxili a persones i embarcacions en situació de risc al mar. Aquest tipus d’intervencions reforcen el compromís de les autoritats amb la protecció en l’entorn marítim.
licitació inclou un període d’explotació d’un any addicional, durant el qual l’empresa
constructora haurà de garantir el bon funcionament de les noves instal·lacions.
Projectes l La renaturalització de les rieres i l’ampliació de l’hospital són prioritàries
Redacció
L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, en la roda de premsa d’inici d’any, ha afirmat que aquest 2025 és el ‘moment Vendrell’. El batlle assegura que l’objectiu és «consolidar i ampliar la posició del Vendrell» amb les obres d’ampliació del nou hospital, la reforma de la riera de la Bisbal i la instal·lació de la xarxa de videovigilància a tot el municipi, que «suposaran un salt de qualitat per a fer del Vendrell un municipi capdavanter». L’alcalde del Vendrell ha expressat els
bons propòsits i perspectives per a aquest any, un cop s’han actualitzat els contractes de neteja viària i el contracte de recollida de residus. Segons l’alcalde «aquests dos contractes i serveis nous, que son les principals despeses anuals i les que la ciutadania valora més, i que portaven molts anys vençuts, han passat, per contra, a ser els exemples de la millora administrativa, de la qualitat dels serveis i del lideratge de l’Ajuntament». El nou hospital, la regeneració de la riera i el seu entorn immediat, i la millora de la segu-
Avancen les obres de recuperació de l’antiga fàbrica Superave de la Muntanyeta Nord
El Vendrell l El regidor d’Activitats Econòmiques del Vendrell, Jero Merino, ha visitat aquest dimecres les obres de recuperació i adequació dels terrenys on hi havia l’antiga fàbrica Superave SA, a la zona de la Muntanyeta Nord. L’actuació municipal en aquest sector preveu, a més, potenciar el dinamisme econòmic del municipi. Des de
la Regidoria d’Activitats Econòmiques es treballa perquè la requalificació dels terrenys permeti la instal·lació de nous operadors comercials, amb l’objectiu de generar ocupació i oportunitats al Vendrell. Aquesta intervenció urbanística també contempla noves connexions de vianants i la millora general de les infraestructures.
retat amb la videovigilància esdevindran aquest nou any projectes estratègics en el projecte de municipi del Vendrell com a capital regional entre Barcelona i Tarragona. Segons Martínez, en aquest mateix propòsit de lideratge, «la transformació verda i blava a través dels projectes que executarem aquest 2025 del torrent dels Aragalls, de l’espai natural de les Madrigueres i del Riuet de Comaruga, a més de la riera de la Bisbal, faran del Vendrell un municipi capdavanter en la preservació del patrimoni na-
L’alcalde ha destacat la renovació del contracte de recollida de residus
tural i de la regeneració urbana, que ha der ser la palanca de la dinamització turística i comercial, a més de proporcionar qualitat de vida als veïns i veïnes». L’alcalde ha acabat la roda de premsa afirmant que «hem posat les bases, tenim els projectes i ara toca el ‘Moment Vendrell’, el salt de qualitat del Vendrell».
Successos l L’arrestat circulava per l’AP-7 amb un cotxe d’alta gamma sostret a França
ACN
Els Mossos d’Esquadra del Vendrell van detenir aquest dilluns a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) un home de 22 anys com a presumpte autor del robatori d’un vehicle d’alta gamma i de la falsificació de document públic. Els fets van succeir a les set del matí a l’estació de servei de l’AP-7. Els agents van observar el cotxe estacio-
nat i a l’home que el portava. Davant la seva actitud neguitosa i les explicacions contradictòries van realitzar unes comprovacions. Finalment, van constatar que la matrícula no es corresponia amb el vehicle i que constava com a sostret a França. A l’interior van localitzar quatre plaques més de dos turismes diferents. L’home va ser detingut i ha passat a disposició del jutjat d’instrucció del Vendrell.
Futbol l La direcció esportiva busca competència per a Joan Oriol i es planteja l’opció de Pol Domingo com a central comodí
Arnau Montreal Quesada Mentre que Dani Vidal efectua els darrers entrenaments de la setmana per afrontar el duel de dissabte contra la Gimnástica Segoviana, la direcció esportiva treballa amb calma i precisió per sumar noves incorporacions a la rereguarda. Després d’incorporar a Migue Leal al lateral dret, la prioritat actual del Nàstic és sumar un nou lateral esquerre que aporti més competència a una banda que actualment Joan Oriol domina amb mà de ferro.
És una realitat que en els darrers mercats d’hivern el Nàstic s’ha mogut de pressa perquè les noves incorporacions s’adaptin al grup com més aviat millor, però aquesta finestra de fitxatges es presenta clau per a les aspiracions grana de millorar l’equip. Els reforços a la defensa són més difícils d’executar, és una demarcació important en la qual els errors es paguen més que en altres posicions, d’aquesta manera, des de l’entitat grana estan atents al mercat per trobar un perfil contrastat i segur que doni guerra a Joan Oriol. Això sí, sempre amb la norma d’aconseguir primer una sortida que habiliti un nou fitxatge.
Joan Oriol només s’ha perdut una titularitat aquest curs i va ser per lesió
Actualment, el capità grana ha sigut l’amo i senyor de la banda sense cap oposició. De
fet, dels 18 partits disputats només es va perdre una titularitat, contra el Lugo, i va ser per problemes de lumbàlgia. Amb tot, va acabar disputant tota la segona part. D’aquesta manera, Nil Jiménez, amb contracte fins al juny de 2026, tindria l’opció de marxar en qualitat de cedit per sumar
Rugbi l El Salou Academy Rugby Club va exercitar-se per primera vegada en el remodelat camp de rugbi municipal de Salou el darrer dimarts. Aprofitant que els membres més joves del club salouenc no van tenir escola, l'entitat va preparar una jornada matinal d'aquest esport que va servir com a inauguració de l'equipament. Des
del club salouenc van destacar que el terreny de joc ja disposa de totes les línies de joc marcades sobre la gespa artificial i també unes noves porteries, que s'hauran de muntar i desmuntar per a cada partit que es jugui. A més, apunten que esperen «inaugurar com es mereix» la instal·lació amb la programació d'alguns partits.
Aquesta zona va ser habilitada durant les obres d’arranjament i millora dels camps de futbol afectats per les riuades del passat mes de setembre. Des de l’Ajuntament de Salou van invertir mig milió d’euros en la rehabilitació de les instal·lacions així com la senyalització de l’espai per al rugbi per potenciar el club local. Redacció
minuts que l’ajudin a créixer en un altre equip.
Comodí Pol Domingo
La defensa és la demarcació a reforçar, però de moment la prioritat és el lateral esquerre. Actualment, els grana compten amb tres centrals a la plantilla amb Unai Dufur i
Antonio Leal com a titulars i Gorka Pérez com a tercer en discòrdia. Tots tres es mantindran en aquest segon tram de curs i des del club esperen que Pérez faci net i acabi amb la seva particular tortura amb les lesions.
Amb el mercat obert, la direcció esportiva grana treba-
lla amb múltiples opcions per reforçar l’eix de la defensa. Una de les quals que es treballa és la de no fitxar i comptar amb el comodí de Pol Domingo per reforçar aquesta posició. Quan de la Pobla de Montornès va debutar amb la samarreta del primer equip ho va fer com a central. De fet, aquesta va ser la seva posició més comuna les temporades 19-20 i 20-21 mentre que Carlos Albarrán ocupava el lateral dret.
El curs 21-22, en l’estrena de la Primera Federació, Domingo va fer la transició al lateral dret de la mà de Raül Agné. Poc abans de l’inici de lliga, Albarrán va patir una lesió que va deixar la demarcació òrfena i el de la Pobla de Montornès la va ocupar. El seu creixement a la banda dreta va ser d’escàndol, convertint-se en qüestió d’una temporada en l’amo i senyor de la banda dreta. Ara, amb Migue Leal per la dreta, Pol Domingo podria ser el nou comodí a l’eix de la defensa, de la mateixa manera que Óscar Sanz ho ha sigut fins ara. Ara mateix, el lateral esquerre és una prioritat, mentre que l’atac grana es considera que ja està cobert. Amb tot, el mercat és llarg i el Nàstic està obert a tota possibilitat.
Hoquei l El Porto, a la Champions, i el Barça, a l’OK Lliga, posaran a prova la invencibilitat reusenca a casa
Arnau Montreal Quesada
Aquesta és una setmana gran per al Reus Deportiu Virginias. El conjunt roig-i-negre engega aquest vespre el primer dels dos partits clau per a les seves ambicions a Europa i a l’OK Lliga. Els de Jordi Garcia han arribat al mes de gener sense conèixer la derrota al Palau d’Esports, també anomenat per als aficionats com la Bombonera. A les 21 hores, els reusencs s’encomanaran a la fortalesa de la seva pista per afrontar el duel de Champions contra el FC Porto. El Reus Deportiu va començar l’any de la millor manera possible. El darrer cap de setmana, els de Jordi Garcia van demostrar que l’aturada per les vacances de Nadal no ha causat cap mena d’impacte en el gran estat de forma amb el qual van acabar el 2024. Els roig-i-negres van superar en intensitat i en joc al Deportivo Liceo a la seva pista per sumar la primera victòria del 2025 per 2-5. Els de sempre, Joan Salvat i Maxi Oruste es van encarregar d’encarrilar el duel amb un doblet cadascú, mentre que Martí Casas va posar la cirereta en el pastís anotant el cinquè i definitiu gol. L’única mala notícia va ser la lesió de Marc Julià després de rebre un fort cop amb la bola a la cara.
Bea Lahoz
s’incorpora a l’Escola de Pàdel del Golf Costa Daurada
Pàdel l Bea Lahoz s’ha incorporat a la disciplina de l’Escola de Pàdel del Golf Costa Daurada amb l’objectiu de seguir impulsant el fort creixement que està experimentant la secció esportiva del club tarragoní. La padelista s'uneix al cost tècnic format per Gerard Sarlé i Aaron Torres. Redacció/Cedida
Els roig-i-negres encara no han perdut davant la seva afició
A la Champions, el Reus Deportiu arriba amb ganes de revenja. Els darrer partit dels de Jordi Garcia a la màxima competició europea va acabar amb una polèmica derrota per 2-1 a la pista del Barcelos. Això ha deixat a l’equip roig-inegre en tercera posició amb 6 punts, amb un balanç de
dues victòries i dues derrotes. El Porto no és un rival qualsevol. El darrer curs es va quedar a les semifinals de la Champions i enguany té entre cella i cella emportar-se el trofeu. En el darrer duel van demostrar aquesta capacitat golejant el Barça per 6-2. Els portuguesos, però, hauran de
superar la prova de foc de la Bombonera
Fins ara, cap rival ha estat prou fort per superar el Reus Deportiu davant de la seva afició. Ni a lliga, ni a la Champions. Qui provar aquesta medecina va ser el Barça, que va caure per 5-4 en un duel per al record dels roig-i-negres a
Veronika Stevovska, millor jugadora del Torneig Juvenil U19 d’Esplugues
Voleibol l La jugadora del CV Sant Pere i Sant Pau, Veronika Stevovska, es va emportar el trofeu d’MVP del Torneig Ciutat d’Esplugues Juvenil U19. La competició va tenir lloc el darrer cap de setmana i l’equip juvenil-cadet tarragoní, liderat per Stevovska, va quedar en segona posició. Redacció/Cedida
la Champions. Aquesta temporada, els de Jordi Garcia han demostrat ser un equip capaç de competir de tu a tu en qualsevol escenari i contra qualsevol equip, fet que els ha col·locat també a la segona posició a l’OK Lliga. De fet, aquest diumenge el Palau d’Esports rep el segon gran partit de la setmana amb el clàssic contra el Barça.
De moment, el Reus Deportiu ja ha fet la feina a la lliga i, amb la victòria contra el Liceo, ja està classificat com a cap de grup de cara a la Copa del Rei de Calafell. Amb tot, els roig-i-negres no volen aturar el seu estat de gràcia i afronten la setmana amb l’ambició de sumar dues victòries que facin vibrar encara més la Bombonera
Política l Esquerra Republicana demana que es compleixin els acords pactats independentment dels comptes
ACN
Junts per Catalunya veu «atrapat» el Govern de Salvador Illa, tant a Barcelona com a Madrid. Així ho va assegurar ahir la portaveu del grup al Parlament, Mònica Sales, abans d’iniciar dos dies de jornades de treball a Cardona amb motiu del nou període de sessions. «L’exemple més clar són els pressupostos. Avui som 8 de gener i no n’hi ha; no estan ni tan sols presentats, tot i que s’hi van comprometre a fer-ho abans del 31 de desembre», va criticar Sales. En aquest sentit, el partit de Carles Puigdemont va apressar l’executiu a portar els comptes a la cambra tan aviat com pugui, argumentant que la seva «responsabilitat» és «trobar un encaix amb els seus socis», ERC i els Comuns. Sales va ironitzar que «potser això és l’estabilitat que reclama, dia sí i dia també, el president Salvador Illa, i aquesta és la manera de funcionar del seu partit». En aquesta línia, va recordar que no hi ha pressupostos ni a Catalunya, ni a l’Estat, ni a l’Ajuntament de Barcelona.
En paral·lel, la consellera d’Economia, Alícia Romero, es va reunir ahir amb el grup parlamentari dels Comuns, i es van emplaçar a seguir negociant amb l’objectiu d’ar-
Els Comuns marquen l’habitatge com la clau per arribar a acords
ribar a un acord. En el marc de la ronda de contactes per abordar el pressupost de la
Ordeig apunta que el nou pla de regadius ha de modernitzar tots els regs de Catalunya
Política l El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va assenyalar que el nou pla de regadius 2025-2040 ha de servir per marcar l’horitzó per modernitzar «tots els regadius de Catalunya». En declaracions a TVE, el conseller va recordar que fa quatre anys que el pla està «caducat» i va remarcar la importància de gestionar «cada gota d’ai-
gua d’una maner eficient».
Això costa «diners i planificació», va afegir, i per això va apostar per l’ús de noves tecnologies per regenerar i dessalar aigua. El conseller també va avançar que des de l’executiu espanyol se’ls va comunicar que en «pocs dies» començaran les obres per portar aigua l’embassament dels Guiamets, al Prio-
Generalitat per al 2025, Romero i el seu secretari general, Juli Fernández, va traslladar als Comuns el compromís de complir l’acord d’investidura, especialment les mesures sobre regulació i promoció d’habitatge. També va subratllar la necessitat d’aprovar el Decret llei de necessitats fi-
rat, que està «sota mínims».
Segons el conseller d’Agricultura, l’objectiu de modernitzar els regadius amb els paràmetres que es fixaran en el nou pla de regadius que entrarà en vigor aquest 2025 fins al 2040, ha de servir per, entre d’altres, evitar l’abandonament de cultius i la «desertització» d’una part del territori amb nous recursos i tecnologies. En relació al pantà de Guiamets, segons Ordeig, des del ministeri se’ls ha confirmat que els treballs començaran en els «propers dies». ACN
nanceres del sector públic en pròrroga pressupostària.
Implementar les sancions
Al seu torn, el portaveu dels Comuns, David Cid, i Susanna Segovia i Andrés Garcia Berrio van reclamar implementar el règim sancionador abans d’acabar gener. Es
tracta d’una iniciativa «indispensable» per continuar negociant els pressupostos i que ha d’anar acompanyada d’una campanya informativa «ambiciosa i clara» perquè la ciutadania conegui els seus drets com a llogaters i llogateres, segons van remarcar fonts dels Comuns.
Catalunya es consolida com la cinquena destinació europea amb més reserves en línia
Turisme l Catalunya es va consolidar com la cinquena regió europea que més reserves turístiques va registrar a través de plataformes en línia, Booking, Airbnb, Expedia i Tripadvisor, durant el segon trimestre. Segons les últimes dades publicades ahir per l'Eurostat, el país va sumar més de 6,4 milions de pernoctacions des d'aquests
portals entre els mesos d'abril i juny, un 16% més que el mateix període de l'any passat. Per davant de Catalunya tan sols apareixen Andalusia, amb 10,9 milions de pernoctacions; la regió de la Croàcia Adriàtica, amb gairebé 8,3 milions; i les franceses Provença-Alps-Costa Blava i l'Illa de França, amb 7,5 i 7,1 milions de pernoctacions, respectiva-
L’apunt
Calma momentània al Govern
Mentrestant, el Govern de la Generalitat es mostra «tranquil» davant la negociació dels pressupostos. Els membres de l’executiu i la seva portaveu, Sílvia Paneque, han assegurat en diferents ocasions que tenen l’esperança d’aprovar-los. També, el Govern indica que ls acords es compliran si hi ha els recursos.
Per la seva banda, la secretària general d’Esquerra Republicana, Elisenda Alamany, va tornar a demanar al PSC ahir que compleixi amb els acords assolits independentment dels pressupostos. «El que ha de fer el PSC és complir amb els acords que contreu» va dir en una atenció a mitjans. Alamany ho va afirmar després que el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig, assegurés en una entrevista a TVE que «molta part dels acords d’investidura dependran dels pressupostos».
ment. De fet, entre les 20 regions amb més afluència de visitants durant el segon trimestre, sis es troben a l’Estat. França, líder En la mateixa línia, Espanya es va consolidar com la segona destinació turística més popular al conjunt de la Unió Europea, només superada per França. Segons les dades de l’Eurostat corresponents al tercer trimestre, l’Estat va registrar gairebé 67,3 milions de reserves entre juliol i setembre en línia, un 20,2% més. ACN
Política l El president diu que només cal ser «demòcrata» per tenir «terror» d’una reaparició del franquisme
ACN
El president espanyol, Pedro Sánchez, va alertar del pos sible retorn d’una dictadura i de la pèrdua de les llibertats assolides les últimes dècades: «Pot tornar a passar», va ad vertir durant la presentació dels actes dels 50 anys de la mort de Franco, ahir al Mu seu Reina Sofia. Sánchez va afirmar que no cal ser de dre tes, d’esquerres ni de centre sinó «demòcrata» per tenir «terror» que el franquisme reaparegui. El president espa nyol va destacar que els actes de l’aniversari de la mort del dictador commemoraran que la societat va «apostar per la democràcia». S’organitzaran més de 100 activitats a l’Estat per «aprendre i reflexionar» en museus, biblioteques, cen tres culturals, escoles, univer sitats i cinemes, i actes pels carrers.
Sánchez va interpel·lar tots els demòcrates i la ciutadania que cregui en la Constitució. El president del govern espa nyol va afegir que la història
ha ensenyat que la llibertat no es conquereix mai de for ma «permanent» i que es pot «perdre». I va recordar les dic tadures del segle passat, així
com la pèrdua de drets i lli bertats: «Pot tornar a passar», va alertar.
Així mateix, Sánchez va subratllar que no cal ser
Meta ha d’emetre una anàlisi de riscos sobre la verificació a la UE
ACN
d’esquerres, de dretes ni de centre per mirar amb «enor me tristesa i terror» els anys «obscurs» del franquisme, i «témer» que aquest «retro
S’organitzaran un centenar d’activitats per «aprendre i reflexionar»
cés» es repeteixi. El president espanyol va constatar que els valors i règims autocràtics ja estan avançant a mig món, i que el feixisme ja és la tercera força política a Europa.
Hereus del nazisme
Sánchez va remarcar que les forces reaccionàries i ultra dretanes internacionals fins i tot van cridar a votar els «he reus del nazisme» a les pro peres eleccions a Alemanya. En aquest sentit, el president d’Espanya va fer una crida per entendre que la «verita ble llibertat» és la que fa que les persones i les societats si guin «millors», a partir de la democràcia i sense por a la censura.
El també líder del PSOE va reiterar que Espanya no és l’únic país que celebra aquest
Món l La Comissió Europea avisa Zuckerberg del reglament comunitari Zuckerberg segueix una línia traçada per Elon Musk. ACN
La Comissió Europea va llan çar un avís a Meta després que el seu fundador, Mark Zucker berg, anunciés que posava fi al seu programa de verificació de continguts als Estats Units, adoptant un sistema de notes de la comunitat similar al que aplica Elon Musk a X. Si la ma triu de Facebook volgués ac tuar de la mateixa forma a la Unió Europea, hauria d’eme tre prèviament una anàlisi de riscos per complir amb la Llei de Serveis Digitals, el regla ment comunitari que regula les plataformes, ha indicat aquest dimecres en una roda
de premsa. Si bé Brussel·les es va limitar a dir que «pren nota» de l’anunci de Meta, també va defensar que tre ballar amb verificadors inde pendents és la forma «més efectiva» de reduir riscos com la desinformació.
Impacte crític
Per al portaveu de la Comis sió Europea sobre sobirania tecnològica, Thomas Regnier, la posada en marxa de nous sistemes pot tenir un impac te «crític» a l’hora d’abordar els riscos a les plataformes. En aquest sentit, va reiterar que la feina dels verificadors
de contingut a la Unió Euro pea es basa en els estàndards «més alts» per garantir el mà xim nivell d’independència. Al mateix temps, Regnier va voler deixar clar que la Llei de Serveis Digitals en cap cas pretén censurar continguts, sinó eliminar aquells materi als que es consideren il·legals d’acord amb les definicions internacionals. «Nosaltres no demanarem a les plataformes que esborrin contingut legal, sinó que es prenguin les me sures per mitigar la publica ció de continguts il·legals», va insistir.
Tot i que el portaveu de la
tipus d’efemèride, en referèn cia als 50 anys de la mort de Franco (20 de novembre de 1975): «Tots els països del nos tre entorn han commemorat les seves democràcies», va in sistir. Sánchez també va apel· lar la joventut per reconèixer que els pot costar entendre «l’escala del canvi» que s’ha produït els últims 50 anys a Espanya, i que fins i tot hi ha gent adulta que també li costa. El president espanyol va con cloure que hi ha qui vol obviar aquests avenços o oblidar que el 1970 l’Estat estava governat per una «minoria autocràtica i repressora». I que usava «la por i el poder» per imposar els seus interessos i valors a tota la societat.
Cortina de fum pel PP
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va fer ahir un viatge al País Valencià per visitar diversos municipis afectats per la dana del mes d’octubre. El desplaçament es va pro duir mentre a Madrid Pedro Sánchez presidia el primer dels actes commemoratius pel cinquantè aniversari de la mort de Francisco Franco, cita a la qual els populars van criticar en considerar la una «cortina de fum» de la Mon cloa. «Sánchez, amb Franco. Feijóo, amb els valencians», van resumir fonts de Gènova. El cap de files dels populars va compartir part de la jorna da amb el president valencià, Carlos Mazón. El viatge del líder popular continuarà avui amb una reunió amb alcaldes.
Comissió no va voler antici par esdeveniments, també va recordar que, en cas que les plataformes implementin nous sistemes de verificació
que incompleixin la Llei de Serveis Digitals, aquestes es poden enfrontar a sancions de fins al 6% de la seva fac turació anual global. Caldrà
veure com es resol aquesta si tuació, generada en gran part per la decisió d’Elon Musk de no optar la verificació de con tinguts a X.
k Roda el món i torna el mot k
Em fa gràcia estrenar l’any (si és que aquesta setmana la podem considerar d’estrena, que jo trobo que sí, de la mateixa manera que tots els sants tenen capvuitada, oi?), doncs em fa gràcia, deia, engegar amb un tema que trobo especialment interessant i del qual ja n’he parlat alguna vegada, perquè és d’aquells que als qui no són de l’ofici els costen una mica d’entendre. Ho presentaré amb un titular de diari que ho recollia: «L’euroenglish, la nova llengua que més es parla a les institucions europees». Més enllà d’escandalitzar-se o esverar-se per una cosa que és una obvietat (i no solament a les institucions: a qualsevol localitat turística, fins i tot fora d’Europa, passa igual), l’interès d’aquesta notícia rau en la descripció de com és aquest euroanglès que s’està modelant: “ple de manlleus d’altres llengües i tecnicismes propis de la política i la diplomàcia”. I tot seguit n’enumera uns quants trets, deguts a l’influx d’altres idiomes i que, proficiency en mà, es podrien considerar errades. Justament per això un dels noms que li han posat a Brussel·les és el de bad english (a més d’eurish, que segurament no arrelarà, però que trobo força millor).
Lk Editorial k
es estadístiques sovint dibuixen panorames esbiaixats de la realitat. Les dades sempre poden interpretar-se segons la manera en què es ‘cuinen’ i atenent el context en què es mostrin. Per això, les dades que avui expliquem al voltant de la mitjana dels sous dels treballadors poden sorprendre d’entrada, sobretot quan la diferència entre les ciutats de Tarragona i Reus és de més de 4.000 euros. Els condicionants, però, tenen molt a veure amb el teixit productiu que hi ha a cada terme. Les retribucions salarials que, per exemple, es donen a la indústria química o petroquímica són ben diferents
de les que es poden registrar al sector dels serveis turístics o del comerç. Aquest últim és el motor principal de l’activitat econòmica reusenca. Les dades també indiquen que a la resta de ciutats tarragonines d’una certa dimensió, la mitjana dels sous encara és més baixa. La distribució de pesos del sector primari, respecte de serveis i indústria és ben diferent que a la capital. Les dades també posen de manifest que, malgrat la importància industrial concentrada a les comarques de Tarragona, aquestes es mantenen per sota dels salaris que es cobren de mitjana al conjunt de Catalunya.
k Tribuna k
Ales 7 o a quarts de 8 de la tarda, de qualsevol dia feiner de l’any, a Tarragona pots anar a la peixateria i trobar que tot just la parada ha renovat el peix, peix de la llotja del mateix dia, peix fresquíssim que feia unes hores nedava per la costa de Tarragona, peix de platja, maire, llucets, molls... I cap a casa a preparar el sopar.
Jordi Fortuny i Guinart Conseller d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
És un fenomen inevitable, i com més avança la comunicació global més. Dit d’una altra manera: el preu d’esdevenir llengua planetària serà convertir-se en una altra cosa, que potser ni tan sols serà estrictament anglès
Per què m’interessa aquest tema? Doncs perquè és un exemple molt clar, entenedor per a tothom, de les conseqüències del contacte de llengües, que de vegades té forma de bilingüisme i de vegades de multilingüisme. Quan es diu que l’anglès es convertirà en la llengua franca del món, no s’acostuma a afegir que això té un preu, i no precisament barat; perquè les distorsions que aquesta nova parla universal (com a mínim del món occidental i àrea d’influència) rebrà a causa dels centenars de substrats (les llengües maternes dels neoparlants, és a dir, nosaltres) acabaran penetrant, vulgues no vulgues, en el mateix anglès, i per tant també en els parlants nadius (de les següents generacions, és clar). És un fenomen inevitable, i com més avança la comunicació global més. Dit d’una altra manera: el preu d’esdevenir llengua planetària serà convertir-se en una altra cosa, que potser ni tan sols serà estrictament anglès. I alerta que no em refereixo només al lèxic: això també afecta la fonètica (la pronúncia, si en voleu dir així). I els catalans sabem bé què passa quan l’eina amb què tu et comunicaves amb el món, la cara amb què et presentaves a tothom, es converteix en una altra cosa, encara que en el nostre cas no sigui per aquest motiu sinó per un de molt més lúgubre.
Un tema per rumiar-hi, oi? Apa, bona entrada de quart de segle.
Pau Vidal Filòleg i escriptor
Fem una bona escalivada: esbargiria, pebrot vermell, ceba... I el peix enfarinat i fregit o fet a la brasa, amb un bon oli d’oliva. Tot un luxe de sopar mediterrani, una manera gastronòmica de ser, una manera de ser. Tot plegat ho tenim en risc, aquest privilegi que sols es pot gaudir als pobles i ciutats de la costa.
L’economia blava, la pesca a les ribes del Mediterrani, no és només economia, sinó que també és cultura, gastronomia i tota una manera de viure que configura petits pobles i barris mariners. És una tradició que configura una manera de ser que, com tot, cal conèixer per poder estimar-la i, en conseqüència, preservar-la. Realment els buròcrates i polítics centreeuropeus, influenciats per lobbies de tota mena, coneixen aquesta realitat?
La cadena econòmica no acaba a la llotja, a la confraria, sinó que s’estén per la distribució, la comercialització i la restauració, així com per la producció de producte elaborat: la conserva. Han
estat els mateixos pescadors i moltes confraries que han anat adaptant-se als temps sense perdre mai l’essència de la cultura del Mediterrani. Han establert vedes, un diàleg constant amb el món ecologista, una diversificació d’activitats més enllà de la pesca i que fa més resilient a tot el collectiu.
La confraria dels pescadors de Roses, per exemple, ha desenvolupat productes que fins i tot serveixen per internet. Del pelut, aquell peix que es rebutja perquè és de difícil comercialització, en fan un suquet que envasen en pots de vidre, mentre que de la gamba blanca, també de difícil comercialització, en fan un carpaccio, entre altres iniciatives. No és nova la conserva d’anxova i altres salaons, però, en definitiva, existeix tot un univers als voltants del mar i cal tenir-lo present abans de tirar pel dret i prendre decisions polítiques que perju-
diquen tota una cultura. No obstant això, sí que hi ha una cosa que realment ens ha d’amoïnar i molt, i és l’escalfament de l’aigua del mar. Hi ha una alteració dels hàbitats naturals on viuen les espècies marines. Algunes espècies poden migrar a aigües més fredes, però altres no tenen aquesta capacitat d’adaptació i poden veure’s amenaçades o fins i tot extingir-se. Aquesta realitat afecta les xarxes alimentàries marines, ja que amb l’escalfament de l’aigua del Mediterrani disminueix la concentració d’oxigen i la vida marina no sobreviu, una circumstància de gran impacte sobre els ecosistemes i les pesqueries.
Han estat els mateixos pescadors i moltes confraries que han anat adaptant-se als temps sense perdre mai l’essència de la cultura del Mediterrani
Calen accions contundents sobre el canvi climàtic i establir un diàleg clar amb els sectors de la pesca per arribar a la sostenibilitat sense perdre la nostra cultura, la nostra gastronomia, la nostra economia. Busquem la millor fórmula per preservar el medi ambient i, alhora, la tradició i la manera de viure dels nostres pescadors, perquè les tarragonines i els tarragonins puguin anar a la peixateria a les 7 o a quarts de 8 de la tarda, qualsevol dia feiner de l’any, i preparar un sopar saludable, amb productes de proximitat i arrelat a tot allò que som.
k Tribuna k
El crecimiento del uso de medios telemáticos en el tráfico comercial, especialmente desde la pandemia, ha sufrido un auge considerable.
De forma paralela, la ciberdelincuencia también ha experimentado un aumento alarmante, con la utilización de “trampas”, cada vez más sofisticadas, tendentes a causar el error en el usuario de buena fe.
En el año 2023 hay formuladas 427.448 denuncias de fraude de casos bancarios, el 90% del total de fraudes denunciados.
El crecimiento está siendo incesante, y previsiblemente, en el año 2024, se superará ampliamente esas cifras.
Desde 2016, hasta hoy, se ha multiplicado por cinco el incremento de fraudes detectados, teniendo como víctimas preferentes a personas mayores, poco familiarizadas con internet, siendo, además, Cataluña la autonomía más perjudicada por estas estafas. Ante esta evidencia, la normativa jurídica, ha de adaptarse a la realidad social, e implementar controles al fraude bancario, a la vez que protege al usuario, como eslabón más débil de estas cadenas.
El ciberdelincuente actúa desde diversas perspectivas y métodos, cada vez más innovadores y sofisticados, así tenemos el “phishing” (pesca de datos), en las que, mediante ingenio se consiguen los datos de la víctima, el “pharming”, variante del Phishing, en el que se realiza directamente un ataque DNS, los troyanos, “vishing” (a través de llamada telefónica), “smishing” (utilizando el SMS), e infinidad de métodos alternativos.
Con el objetico de garantizar al máxi-
k Dels lectors
Buenos momentos
Para celebrar las Navidades siempre procura encontrarse la familia, pero este año ha resultado muy provechoso. Hemos podido asistir al concierto de órgano de la Catedral. Un deleite para los oídos, esa música que nos transportaba en el tiempo y tan bien ejecutada. Y, por otra parte, ver el interior todo iluminado y con el recogimiento del momento, te hacía vivir unos minutos
José Ángel Susín Díaz Badia Advocats
mo nivel posible al usuario frente a estos fraudes, tanto la Unión Europea (Directiva 2015/2336), como su incorporación en la legislación nacional (RDL 19/2018 de 23 de noviembre), han conformado criterios cuasi objetivos de responsabilidad de las entidades bancarias en la estafa sufrida por el cliente en el uso de los servicios de pago (SEPA), recayendo, además, sobre los bancos la responsabilidad, conforme ya señalaba el art. 1104 CC, su deber de cumplir con la mayor diligencia, la prestación de servicios; como “un buen padre de familia” se determina.
el ciberdelincuente.
Así, la Sentencia de la Audiencia Provincial de Madrid nº 184/2022, de 20 de mayo, ya establece que “como se indica en la Directiva 2015/2436, la negligencia que le hace responder al cliente es la que se deriva de una conducta caracterizada por un grado significativo de falta de diligencia, lo que supone que la misma sigue o se produce por iniciativa del usuario, no como consecuencia del engaño al que ha sido inducido por delincuentes profesionales”.
Desde 2016, hasta hoy, se ha multiplicado por cinco el incremento de fraudes detectados, teniendo como víctimas preferentes a personas mayores, poco familiarizadas con internet
El uso telemático en los servicios de pago, no solo beneficia al banco, sino que es este quien lo promociona, e incluso, en la actualidad, obliga al cliente, tenga el nivel que tenga de conocimiento informático, a utilizarlo, por tanto, deberá ser el banco quien responda ante engaños y fraudes que aprovechen su cobertura para cometerlo. Solo se excluya de esta responsabilidad de la entidad financiera, la comisión, por parte del cliente, de una negligencia grave, que tampoco puede calificarse en ese sentido, cuanto este cliente ha sido inducido al engaño por
muy especiales. También la visita al Belén viviente de La Pobla de Montornés, nos sorprendió por lo bien montado que están todos los cuadros representados. Muchas horas de trabajo hay tras este montaje y muchas personas dedicadas con amor a ejercer su papel. Una excelente organización que ofrecía un delicioso caldo antes de comenzar y te despedían con una tostada con aceite antes de
La Audiencia Provincial de Tarragona, en Sentencia de la Sección Tercera nº 278/2024, de 9 de mayo, establece, a mayor abundamiento, que esta prueba de grave negligencia corresponde a la entidad bancaria, ni siquiera pudiendo responsabilizar al cliente por no revisar regularmente el histórico de sus movimientos de su cuenta, al no estar obligado a ello.
Toda esta salvaguarda normativa al usuario, conforme el art. 34 de la Ley de Servicios de Pago (LSP), no solo ampara al consumidor, sino a las pequeñas empresas que no tengan servicios de asesoría especializados que le permitan detectar el fraude.
Como consecuencia, cabe animar a aquella víctima de fraudes bancarios telemáticos a reclamar el cumplimiento de la Ley, y su régimen de responsabilidades que establece en el banco la obligación de indemnizar al cliente por los perjuicios sufridos, reponiendo las cantidades indebidamente sustraídas.
abandonar el recinto. Todo lleno a rebosar. Las vistas sobre momentos de la Natividad, que se proyectaban en el muro del Pretori, en la plaza del Rey, causaron sensación. Una excelente idea.
La Cabalgata de los Reyes Magos, en Tarragona, cautivó a niños y mayores. Mejora cada año y lo que es de agradecer es el ritmo que no cesó ni un momento. La exposición de dioramas de la calle Mercería es algo
k Tribuna k
És de coneixement comú que l’any 2030 les centrals nuclears han de tancar. Cert que, com tantes decisions que es prenen al nivell del govern de la Unió Europea, i fruit de consensos amplis entre els països, poden arribar a implementar-se en terminis variables. Fins i tot ajornar-se per períodes notablement llargs que fan dubtar del poder de la Unió.
Sembla que França que va apostar fortament per l’energia nuclear, s’ha mostrat reticent a acceptar la data de tancament de les nuclears. La dependència actual no té gaire alternativa en un termini breu tan breu com els cinc anys pròxims. Però el compromís de la Unió Europea no és evitable. L’energia nuclear ha estat un molt valuós recurs energètic. Hi ha qui pensa que és un recurs net, especialment si es compara amb les energies que porten els recursos fòssils: el carbó i el petroli. I aquests perquè la seva explotació indefectiblement produeix una alteració significativa de l’equilibri mediambiental.
Per si no ho recordeu, els combustibles fòssils són hidrocarburs, és a dir, compostos d’aigua i carboni que, en la seva combustió generen residus: aigua que habitualment pren forma de vapor i que s’incorpora a l’atmosfera, i compostos gaseosos de carboni. D’una molècula com el monòxid de carboni, CO, o de dos, biòxid de carboni CO2. Aquests, eliminats a l’atmosfera, impedeixen l’intercanvi de gasos i contribueixen el que es coneix com a efecte hivernacle. Això vol dir que produeix l’escalfament de l’atmosfera, el que estem experimentant com a canvi climàtic. Mal rotllo.
Les centrals nuclears utilitzen com a combustible metalls radioactius, més concretament l’urani. L’urani radioactiu un cop ha tramès la seva energia i transformar-la en electricitat, es degrada en isòtops inerts però encara radioactius, que s’han de rebutjar. Aquests residus, però, romanen radioactius milers d’anys i és difícil fer-ne un emmagatzematge. Un altre mal rotllo.
Els combustibles fòssils són hidrocarburs, és a dir, compostos d’aigua i carboni que, en la seva combustió generen residus: aigua que habitualment pren forma de vapor i que s’incorpora a l’atmosfera, i compostos gaseosos de carboni
A Catalunya produïm menys quantitat d’energia de la que necessitem. No hem estat prou previsors en dispondre de fons d’energia neta, que no generi massa residus, com l’energia dels molinets de vent o la solar de les plaques fotovoltaiques. Una part de la dificultat per intentar instal·lar generadors, ha estat que notables extensions de territori s’han exclòs per considerar que són causants de la mort de certes aus que es consideren en perill d’extinció. I què, per tant, han de ser protegides. No és fàcil trobar l’equilibri entre recursos i altres circumstàncies com la necessària protecció de bens considerats comuns, com són certes espècies d’animals.
que no me pierdo nunca. Un arte muy delicado que deja gran satisfacción por la belleza de sus paisajes y figuras.
Un privilegio poder vivir tantas emociones en pocos días.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Si no produïm energia, l’haurem de comprar fora. I pagar el preu que ens demanin, que mai podrem controlar. Això és una dependència que pesarà sobre les nostres economies i que limitarà la nostra llibertat.
Una de les obligacions dels responsables polítics, pel que els hem elegit, és la presa de decisions. Si no són capaços de prendre decisions, els governants són sobrers, inútils.
En cinc anys el principal recurs energètic que tenim que són les centrals nuclears de Vandellòs 2 i d’Ascó hauran de tancar. I si no hem trobat alternatives suficients, l’àliga cuabarrada ens apagarà la llum.
Xavier Allué
Tarragona
Enrique Fernandez Membribe.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Sant Pau.
Lucas Caro Caro.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Clemente Fuentes Lopez.
Ha mort als 58 anys.
Reus
Carmen Rodríguez Marin.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Eusebio Jurado Jurado.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Torredembarra
Catalina Riera Clapes.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Residència
Fundació Pere Badia.
Cambrils
Jesus Garcia Pardo.
Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Cultura l Com cada Nadal des de fa 25 anys, els Pastorets Principals de Valls continuen sent un dels grans atractius de les festes nadalenques. Petits i grans no han volgut faltar-hi enguany, quedant pràcticament exhaurides les entrades des
de feia setmanes. Més d'un centenar de membres del Grup del Teatre Principal, comptant els tècnics, músics, maquinistes, caracteritzadors i actors, van fer possible set representacions que van començar el dia de Sant Esteve. Redacció/Cedida
Arriben els Tres Tombs de Sant Antoni a Valls
Cultura l Aquest diumenge, els carros desfilaran pels carrers de Valls en un recorregut que inclourà la benedicció dels animals i el pas pel carrer Major, conegut com 'els Tombs de l'Ajuntament'. Els Tres Tombs vallencs són un dels més concorreguts de Catalunya. La primera constància documental de la celebració va ser el 1879. Redacció
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡¡Feliz cumpleaños mi niña!! Desde luego que no pasan los años por ti. Que pases un día fantástico junto a todos los que te queremos. ¡¡¡ÍDEM!!!
Antoni Camarasa Benseny, més conegut com Toni Camarasa, és fill del poble de Santa Linya, a la Noguera. Fins als setze anys va viure al seu poble natal i el 1973 es va traslladar a Barcelona. A finals dels anys 80, va començar la seva carrera artística professional amb les primeres exposicions a Barcelona. Més endavant, les seves obres acabarien viatjant fins a ciutats com Girona, Madrid, Xàbia, París, Amsterdam, Düsseldorf, Niça, Seül i Tòquio, entre d’altres. Ara, la seva obra es pot contemplar també a la Galeria Antoni Pinyol de Reus, on exposa una extensa selecció de pintura i escultura, gèneres que ha treballat profusament durant la seva trajectòria.
«És la segona vegada que Camarasa exposa a la Galeria», explica el mateix Antoni Pinyol. El galerista assegura que, tot i que «la línia del nostre espai és anar introduint artistes nous», també aposten per autors que ja hi han exposat «per mantenir viu el seu treball i, sobretot, perquè hi creiem».
A la galeria del carrer del Vidre s’hi pot trobar una bona síntesi de l’obra de Camarasa, reconegut per la seva sensibilitat i capacitat d’experimentació en diferents disciplines, i que a més se sent molt identificat amb el seu poble i el seu paisatge. D’aquí, assenyala Pinyol, «que en el seu treball hi hagi elements que es repeteixen, com els moixons, les guineus o les cases». Les escultures del noguerenc, explica, «gairebé sempre estan fetes amb materials trobats i reciclats, com filferros o pinzells», mentre que la pintura «és molt matèrica i poc plana, perquè introdueix elements superficials, com ara relleus o altres materials. I, sempre, treballant amb
Exposicions La galeria Antoni Pinyol mostra l’obra d’aquest pintor i escultor en una exposició que es pot visitar fins al 25 de gener
colors de la natura com els verds, els grisos o els blaus, però lleugerament esmorteïts».
I, tot plegat, subratlla Pinyol, «amb un aire una mica irònic que fa pensar que, de vegades, se n’en fot una mica de les coses». Per això, explica, «si les seves obres es miren amb detall sempre és possible trobar-hi una segona lectura».
Així i tot, assegura el galerista, «l’obra de Camarasa és espontània i natural i, a
diferència d’altres treballs en què t’has de parar al davant i mirar què et suggereixen, entra pels ulls, és molt assequible». I ho és, també, des del punt de vista econòmic: a Reus hi ha peces exposades que no superen els 70 euros.
L’exposició es va inaugurar el passat mes de desembre amb la presència del mateix autor, que té lligams amb el Camp de Tarragona, ja que sovint treballa des del poble de Prades, on també té un petit taller.
La mostra es pot visitar fins al 25 de gener i l’entrada és lliure. Les peces exposades també estan a la venda.
Amb aquesta exposició, la Galeria Antoni Pinyol enceta un any amb la mirada posada en l’ampliació de l’espai. «Estem molt il·lusionats, comptem tenir-ho d’aquí a un any i mig i poder dur a terme la nostra idea, que és crear una fundació amb tota l’obra que hem anat recollint en aquests 30 anys que ja portem en aquest món», avança l’Antoni.
Art de muntanya
Camarasa, que és fill de la Noguera, també té un petit taller al poble de Prades
k Camí de ronda
Per a la gent de la meva generació, ‘Blue Monday’ és una cançó de New Order. Originalment publicat el 1983, es va convertir en el dotze polzades més venut de la història, amb reedicions notablement exitoses el 1988 i el 1995. Tot un himne, en definitiva. Avui, però, sembla que, per a molts, el Blue Monday és el tercer dilluns de gener. Suposadament, es tracta del dia més trist de l’any, si més no d’acord amb una pretesa equació difosa per companyia Sky Travel l’any 2005. Segurament, el hit de New Order no és aliè a la utilització precisament d’aquest nom.
Tot i que, la credibilitat científica de l’equació és, en el millor dels casos, dubtosa, el cas és que l’expressió ha fet una certa fortuna, perquè, certament, connecta amb aquesta combinació de l’esgotament social i econòmic després dels excessos de les festes de Nadal i la perspectiva d’una rutina laboral que s’ha de perllongar fins a l’estiu... vaja, el panorama depriment de mirar de de pujar una muntanya amb ressaca.
Amb un nou Blue Monday a la pròxima cantonada, esgotats i deprimits, no és estrany que els bon propòsits per a l’any nou s’esvaeixin immediatament i siguin substituïts per l’hàbit. En realitat, bona part de les celebracions que puntegen el calendari i que donen sentit al transcurs del temps estan lligades a una vida molt diferent de la que portem. Pertanyen a una altra societat, a uns altres ritmes, a una altra manera de fer. Per això, l’any nou té tan poc de nou per a nosaltres. Ho constatem passats uns dies. Tot és igual que abans i això ens entristeix. Diguem-n’hi Blue Monday
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
