Pàgines centrals
Opinió 16 Andreu Martín. Cap motiu per a la nostàlgia: «Això no va de dretes ni d’esquerres, va de democràcia versus dictadura»
Tarragona
L’alcalde, Rubén Viñuales, va replicar al ministre de Cultura que «ja hi ha ubicació» i que «aquesta serà la Tabacalera»
Tarragona 2
El nou Museu Arqueològic, a finals de 2026
S’exposaran noves peces amb una presentació més moderna i immersiva
3
Camp de Tarragona
La construcció d’habitatge nou va créixer en un 40% l’any 2024 a les comarques tarragonines
Sindicats i entitats veïnals reclamen millores en matèria de seguretat cinc anys després de l’accident d’Iqoxe
Salut
Les infermeres demanen l’ús de mascaretes pel repunt de casos de grip
Segons ha reconegut Salut, la situació als centres hospitalaris de la demarcació és «tensa» o «molt tensa» 6
Els transportistes, «farts» del mal estat de la carretera A-27 a la Pobla de Mafumet Camp de Tarragona 11
Mas Iglesias necessita 5.000 firmes per fer la consulta sobre l’estació de bus Reus
La Plataforma ha recorregut al Reglament de Participació Ciutadana per a poder convocar la consulta 7
Es compleixen 50 anys de l’entrada de dones al cos de la Guàrdia Urbana de la ciutat Tarragona 5
El Consell diu «no» a la repotenciació de la central eòlica de Trucafort
Patrimoni l L’espai exposarà noves peces amb una presentació més moderna i immersiva
Oriol Castro
Set anys després del seu tancament, el Museu Arqueològic de Tàrraco ja té nova data d’obertura. Serà a finals del 2026, quan s’espera que la nova museïtzació de l’espai quedi enllestida. La reforma de l’edifici de la plaça del Rei, que ha tingut un cost de 4,4 milions d’euros, ja s’ha acabat. Ara falta licitar el projecte museogràfic, que suposarà una inversió de 3,7 milions d’euros.
«Aquesta actuació evidencia que Tarragona és una referència del patrimoni de tots els catalans, espanyols i europeus», va expressar Ernest Urtasun, ministre de Cultura, en l’acte de presentació del projecte. El finançament dels projectes ha anat a càrrec del Ministeri, propietari del museu. «Tarragona és inabastable en matèria de
patrimoni i les intervencions són múltiples. I la ciutat mereix que així sigui», va afegir Urtasun. En el projecte també hi han col·laborat la Generalitat i l’Ajuntament. «Portàvem molts anys d’espera. Ens neguem a pensar que el millor
Reaccions
Què suposa el nou projecte del Museu Arqueològic?
que va passar a aquesta ciutat va passar fa milers d’anys», va exposar Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona.
El Departament de Cultura ha destinat 1,1 MEUR en la restauració de la col·lecció i elements de l’interior del museu, com ara el fragment de muralla romana que hi ha als baixos. «És una col·lecció que volem posar en valor i que sigui accessible per a tothom», va afirmar Sònia Hernández, consellera de Cultura. Per a aconseguir-ho, es vol fer una
Ernest Urtasun
Ministre de Cultura
«Aquesta actuació evidencia que Tarragona és una refe rència del patrimoni de tots els catalans, espanyols i eu ropeus»
Hernández
Consellera de Cultura
«Volem posar en valor la col· lecció del Museu Arqueolò gic i que sigui accessible per a tothom»
nova exposició més moderna i immersiva. «El projecte del nou museu neix amb la voluntat de ser un referent per a explicar l’època romana a Catalunya», va explicar Mònica Borrell, directora del MNAT. La nova exposició ocu-
Rubén Viñuales
Alcalde de Tarragona
«Portàvem molts anys d’es pera. A Tarragona ens ne guem a pensar que el millor que va passar a la ciutat va passar fa milers d’anys»
La nova exposició comptarà amb un miler de peces, algunes mai vistes
parà un total de 2.500 metres quadrats i inclourà prop d’un miler de peces, algunes de les quals mai s’han exposat. Una de les joies de la corona serà un gran sostre amb decoració pictòrica, trobat a la Vil·la romana dels Munts.
Revisió i restauració
«Aquests anys s’ha fet una feina intensa de revisió i restauració. Volem que amb la nova presentació les peces prenguin una nova vida i que els visitants les coneguin d’una altra manera», va indicar Borrell. S’incorporaran elements tecnològics i s’inclourà una selecció de paviments de mosaic, ubicats segons criteris cronològics i temàtics. «Tots aquests elements faran que s’entengui millor la història», va concloure la directora. El nou equipament a més estrenarà definitivament un nou nom: Museu Arqueològic de Tàrraco. Així doncs, el MNAT seguirà sent el paraigua sota el qual hi ha el museu, però també la resta d’elements patrimonials com el teatre romà, la Vil·la dels Munts d’Altafulla, el conjunt de Centcelles de Constantí o l’Arc de Berà. «Ens estem presentant tal com som», va aclarir Borrell. Pel que fa a la propietat del museu, que en alguna ocasió s’havia obert la porta a que passés a mans de la Generalitat, el ministre Urtasun va negar que aquesta possibilitat estigués sobre la taula.
Mònica Borrell
Directora del MNAT
«El projecte del nou museu neix amb la voluntat de ser un referent per a explicar l’època romana a Catalunya»
Política l Durant la seva visita, el ministre no va concretar les previsions d’altres projectes a la ciutat
Oriol Castro
Durant la seva visita a Tarragona, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, no va aclarir si finalment la Biblioteca Provincial es farà a la Tabacalera. «Estem en diàleg amb l’Ajuntament. S’ha d’acabar de definir la ubicació i el projecte, ho estem estudiant. Esperem que aviat puguem anunciar novetats», va dir el ministre. Un fet que va sorprendre al govern municipal, ja que els últims mesos tècnics de les dues institucions han treballat sobre la ubicació a la Tabacalera.
«L’alcalde té ubicació», va dir entre riures, mig forçats, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, en sentir les explicacions d’Urtasun. Segons expliquen fonts municipals, la ubicació no està en dubte i l’única incògnita a resoldre és quin espai específic de l’antiga fàbrica de tabacs ocuparà el Ministeri. L’última reunió sobre aquest assumpte entre les dues parts es va produir al juny. Les mateixes fonts apunten que l’últim gran escull que queda pendent per impulsar el projecte és el Pla d’Usos de la Tabacalera. Un document al qual ha de donar forma la Generalitat de Catalunya i que serà una demanda que farà l’executiu municipal en els pròxims mesos. Més enllà. pel que fa a la cre-
ació d’un consorci pel patrimoni tarragoní entre administracions, el ministre es va mostrar obert a escoltar la proposta de l’Ajuntament, però no va concretar si la seva voluntat és tirar-ho endavant o no. «Ho estudiarem. Però més enllà del consorci, l’aposta del Ministeri per la
El ministre no va aclarir si està a favor de crear un consorci del patrimoni
conservació patrimonial de Tarragona és inequívoca», va expressar Urtasun. El ministre, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, els consellers de Patrimoni i Cultura i el conseller d’ECP Jordi Collado, van mantenir una reunió breu ahir on van tractar aquest tema. «És una lluita
de fa dècades. Crec que hi ha una voluntat clara de la Generalitat. El ministre ha dit que li agrada com sona, però ha fet de ministre i també ha dit que ho ha d’explorar», va asseverar Viñuales.
El mirall de Mèrida L’alcalde tarragoní ha plan-
tejat en els últims mesos un greuge comparatiu amb Mèrida, una ciutat amb un patrimoni semblant, i ha demanat que el ministre pensi més en Tarragona. «Mèrida i Tarragona són les dues grans ciutats patrimonials d’Espanya, tot i que les seves realitats són diferents. La fórmula administrativa de Mèrida fa molts anys que existeix, que no vaig dissenyar jo sinó que me l’he trobat. Crec que més enllà d’això, l’important és que les administracions facin bé la seva feina, i crec que ho estem fent. No hi ha un greuge per part del Ministeri», va reblar Urtasun. Per la seva banda, la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, es va mostrar en sintonia amb Viñuales. «És un dèficit que tenim, manca aquest instrument administratiu. L’hem de trobar per poder gestionar de manera eficient el patrimoni», va exposar Hernàndez.
Pilotes fora El ministre es va voler centrar en la presentació del projecte del MNAT i no va entrar a fer valoracions dels treballs de rehabilitació de la Necròpolis. «Les inversions que hem fet a Tarragona els últims anys, que sumen gairebé 14 milions d’euros, són molt importants. Tinc un compromís personal amb la ciutat», va concloure el ministre de Cultura. L’actitud cauta i dialogant, però massa previnguda d’Urtasun pot ser perillosa. No ho seria si l’Estat hagués complert els compromisos i terminis amb Tarragona de grans projectes en els últims anys. Però no ha sigut el cas i la paciència dels tarragonins s’acaba. El ministre va perdre una oportunitat d’esvair dubtes amb altres projectes i guanyar-se la confiança de la ciutat.
Seguretat l Les federacions veïnals, UGT i CCOO han convocat una concentració el pròxim 14 de gener
John Bugarin
Els tarragonins no han oblidat el fatídic accident d’Iqoxe de l’any 2020, el qual va ocasionar tres morts. El pròxim dimarts 14 de gener es compliran cinc anys d’aquest sinistre i, per a recordar les víctimes, tindrà lloc una manifestació aquell mateix dia, a partir de les 18 hores, davant de les portes d’Iqoxe. La Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), la Federació de Veïns de Llevant, UGT i CCOO han convocat aquesta concentració sota el lema «No oblidem».
Aquesta mobilització també servirà per a reclamar més millores en matèria de seguretat. «És un tema en el que no s’està avançant», criticava ahir el secretari de la FAVT, José Martín Carrasco, qui lamentava que «fa falta més informació i coordinació». «Si sortim al carrer a preguntar què ha de fer en cas que es produís una nova explosió, la gent no sabria com actuar», afirmava amb preocupació En aquest sentit, la FAVT reclama un pla d’autoprotecció específic per al Mercat de Bonavista, que aplega milers i milers de persones.
«Sembla que estiguem una altra vegada com abans de l’explosió i que no hagi passat res», expressava també el secretari general de CCOO
Indústria a Tarragona, Pedro Carmona. El representant sindical reconeixia que «s’han fet algunes coses, com la recuperació del Plaseqta a Tarragona o la col·locació de sensors de risc químic; però al final s’ha afluixat el ritme». Tot i això, insistia que «fa falta més inversió en seguretat
Carmona: «Fa falta més inversió en seguretat i, sobretot, en conscienciació»
Mobilitat l Ahir es va produir la primera trobada institucional
Redacció
El president del Port de Tarragona, Santiago J. Castellà, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i del diputat Eduard rovira, es van reunir ahir al Palau de la Diputació per a tractar temes estratègics de territori. Entre d’altres, van abordar el des-
plegament del conveni signat recentment entre les dues institucions per al condicionament del tram PK-0+000 a PK 0+400 de la carretera TV3146 de Tarragona al Far de Salou que ara dona accés a la Zona d’Activitats Logístiques situada al terme municipal de Vila-seca. Aquesta és la
primera trobada institucional amb la presidenta de la Diputació des de que Santiago J. Castellà va ser nomenat president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) a finals d’octubre de 2024 i s’ha centrat a fer un repàs i a compartir el posicionament sobre temes estratègics del
i, sobretot, en conscienciació i informació, perquè la ciutadania sàpiga què fer». Carmona també reclamava la necessitat de fer més simulacres i, sobretot, de fer un seguiment de les mancances. Hi coincidia el secretari general d’UGT a Tarragona, Joan Llort, qui creu que «els tres
territori. Castellà ha explicat l’estat d’execució de diversos projectes portuaris, com la ZAL, el contradic de Ponent, la segona fase de construcció del Moll de Balears o les obres per a la recuperació de l’espai natural dels Prats d’Albinyana de Vila- seca. L’acord entre Llauradó i Castellà servirà per a connectar el vial principal de la ZAL i del Port de Tarragona amb la carretera C-31, la qual cosa permetrà l’accés a aquest espai logístic des de l’autovia de Tarragona a Salou. Les obres aniran a càrrec de l’APT.
afegia el secretari general. Respecte a això, Llort alertava que «hi ha cada vegada més empreses externes» als polígons químics, que «tenen uns nivells de formació més baixos» en matèria de seguretat. A més, indicava que «les sirenes són diferents a cada empresa», fet que genera confusió. D’altra banda, recordava que «les mútues dels accidents de treball tenen l’obligació de formar als autònoms». El representant sindical també instava les administracions a «intervenir» quan hi hagi empreses amb «un historial de mancances de seguretat, ja que presenten un risc per als treballadors i la ciutadania».
A l’espera del judici
simulacres que s’han fet no són prou eficients». «Ens fa falta molta informació i molta informació, i això és responsabilitat dels ajuntaments i de l’administració catalana», assegurava. «Volem que la química continuï, però amb seguretat per a la ciutadania i també per als treballadors»,
La FAVT, així com UGT i CCOO aprofitaven també per reclamar una data definitiva per a la celebració del judici als directius d’Iqoxe durant l’accident mortal del 2020. Demanen posar fi a aquesta dolorosa espera per als afectats amb una resolució que pugui donar respostes a la població sobre el que va succeir. «Estan deixant que passi el temps i estan tirant sorra sobre tot aquest assumpte», criticava Carrasco, qui assenyalava que ha de ser la mateixa Generalitat qui exigeixi celeritat en la celebració del judici. Per la seva banda, Carmona explicava que la relació entre Iqoxe i els seus treballadors «ha millorat» en els tres darrers anys. «Després de l’accident esperàvem un canvi d’actitud, una cura d’humilitat, però ens vam trobar tot el contrari», deia el secretari general d’UGT a Tarragona, qui afirmava que, «la situació ha anat canviant i s’ha reconduït». «Hi ha més diàleg, es coopera per a millorar la seguretat», afegia.
Efemèride l El primer servei on van participar va ser a la cavalcada de Reis de l’any 1975
Redacció
La incorporació de les dones a la Guàrdia Urbana de Tarragona compleix 50 anys. El 27 de desembre del 1974, el plenari de l’Ajuntament va aprovar l’expedient que va donar origen a la «secció femenina de la policia municipal», un fet que donava llum verda a l’entrada de les dones al cos. La primera acció on van participar les policies va ser a la cavalcada de Reis del 1975.
Tarragona va ser una de les capitals pioneres en la incorporació de les dones a la seva policia municipal. Segons documents de l’època,
Ecologistes de Tarragona celebren el seu 25è aniversari
Societat l Enguany el Grup d’Amics de Toni Achón - Ecologistes de Tarragona (GATA) celebra 25 anys de la seva fundació i organitza un acte commemoratiu obert a tota la ciutadania el proper divendres 17 de gener, a les 19hores, a la sala d’actes del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona. En aquesta jornada de celebració es projectarà un vídeo per donar a conèixer la tasca del GATA i es realitzarà una taula rodona sobre la interrelació entre la salut i la natura. Presentarà l’acte el periodista Josep Suñé. Intervindran en el debat Sílvia Gili, Ricard Fernández i Jaume Descarrega. Posteriorment s’obrirà un torn obert de paraula. Al finalitzar l’acte s’oferirà un aperitiu. L’activitat l’organitzen el Grup d’Amics de Toni Achón - Ecologistes de Tarragona (GATA) i l’Ajuntament de Tarragona amb la col·laboració de Planeta Blau. Redacció
en un escrit dirigit a Alcaldia, el cap de la Guàrdia Urbana Francesc Garcia Barberà, va afirmar que Tarragona va ser la primera ciutat a l’Estat que es va plantejar la possibilitat d’incorporar dones a la plantilla. Ara bé, aquesta iniciativa es va veure paralitzada per manca de legalitat, però uns anys més tard es va reactivar.
En total van ser 8 dones les que van superar el procés selectiu, les quals van ser contractades amb la mateixa remuneració que els homes. Alguns dels requisits per poder accedir al cos policial en aquella època eren tenir entre
18 a 35 anys, una alçada mínima d’1,6 m, ser solteres o vídues i superar les proves que fixava el Reglament.
«Els inicis van ser durs»
La Maria Teresa Roca Navarro treballava en una fàbrica tèxtil quan va decidir fer les oposicions per entrar a formar part del cos. Tenia 20 anys quan s’hi va incorporar i en va treballar 42, fins que es va jubilar. Recorda que «els inicis van ser durs, però la cosa va anar canviant amb el temps. Al principi els companys no acceptaven que estiguéssim al cos, no va ser fàcil».
«Al
principi els companys no ens acceptaven, no va ser fàcil»
Roca explica que «per ser dona em van posar en un encreuament durant molts anys
gestionant el trànsit durant 8 hores cada dia fins que no hi va haver semàfors. Tant si feia fred com si plovia havies d’estar allà, no podies abandonar el lloc».
Sobre la vestimenta, apunta que les dones «portàvem minifaldilla, botes i una jaqueta primeta. Recordo que
el dia de la cavalcada de Reis del 1975, quan vam sortir el primer dia, ens vam quedar gelades. Allò no era un uniforme per estar al carrer a ple hivern, però és el que hi havia en aquell moment». Fent una comparació entre el passat i el present, celebra que «s’hagi avançat» en termes d’igualtat.
Salut l El sindicat SATSE Tarragona exigeix més llits i personal a l’Hospital Joan XXIII
Redacció / ACN
disponibles i personal designat durant les èpoques d’augment d’activitat assistencial evitaria els «embussos» que reiteradament es donen a Urgències, assenyalen des de SATSE. En aquest sentit, apunten que, quan es produeixen aquests pics, la distribució dels usuaris i professionals esdevé un «autèntic trencaclosques».
El PP lamenta que el Govern abandoni el Joan
Salut informava ahir que la situació assistencial dels centres sanitaris davant de l’augment de la grip en els darrers dies és «tensa» o «molt tensa» a les regions sanitàries del Camp de Tarragona, Penedès, les Terres de l’Ebre, les Metropolitanes Nord i Sud i a Barcelona Ciutat. En una situació de nivell epidèmic moderat de grip, Salut ha recomanat l’ús de la mascareta en espais comuns com sales d’espera o urgències hospitalàries, però en deixa l’obligatorietat en mans dels centres. També recomana «activament» als grups de risc que es protegeixin fora de l’entorn familiar. La grip es troba en «marcat ascens» a Catalunya i ha superat el llindar moderat de transmissió en els darrers dies, segons les últimes dades disponibles del Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SIVIC), actualitzades aquest dimarts. Salut preveu que els contagis continuïn augmentant i que d’aquí a una o dues setmanes s’arribi al pic. Pel que fa a la recomanació de les mascaretes, des de Salut indiquen que els centres sanitaris «poden obligar els usuaris a portar la mascareta si així ho consideren per temes de seguretat del pacient». «Cada centre pot fer el que consideri», remarquen. Respecte a aquesta mesura, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) s’hi ha mostrat a favor i ha defensat que és «recomanable en espais públics
L’any passat, els pacients per grip ja van saturar les urgències de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Cedida
CODITA està a favor de la recomanació d’usar mascareta en espais comuns
amb molta gent, així com en centres de salut i hospitals».
L’ascens de la grip ha generat una saturació d’usuaris als centres hospitalaris de la ciutat de Tarragona. Davant d’aquesta situació, el Sindicat d’Infermeria SATSE Tarragona ha denunciat la manca de planificació al Joan XXIII de Tarragona davant l’increment de pacients que es produeix durant els mesos d’hivern a causa dels virus es-
tacionals. «Calen prou espais de planta, amb llits i personal adequats, per a poder traslladar als pacients i atendre els usuaris que entren per la porta», expliquen. Des del sindicat, detallen que, a l’hivern, trobar una ubicació a planta per a l’ingrés de pacients esdevé encara més difícil perquè una gran majoria pateixen malalties respiratòries pròpies d’aquests mesos. Comptar amb llits adequats
ANUNCI BASES I CONVOCATÒRIA DEL PROCÉS DE SELECCCIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE RESPONSABLE DE LA UNITAT CENTRALITZADA DE RECURSOS HUMANS DE L’AGRUPACIÓ D’EMPRESES MUNICIPALS DE TARRAGONA (AIE).
L’Assemblea de socis de l’AGRUPACIÓ D’EMPRESES MUNICIPALS DE TARRAGONA, AIE, en sessió celebrada el 29 d’octubre de 2024, va aprovar les bases per a la selecció d’un lloc de treball de Responsable de la Unitat Centralitzada de Recursos Humans, la corresponent convocatòria i la composició del tribunal qualificador.
El termini de presentació de sol·licituds de participació serà de vint dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació de l’anunci d’aquesta convocatòria a la pàgina web de l’empresa (www.aemt.cat), al portal de transparència de l’empresa (www.seu-e.cat/ca/web/aemt) i a la seu electrònica de l’Ajuntament de Tarragona
Gerent AEMT AIE
Problema recurrent SATSE Tarragona reclama una solució estructural i planificada que inclogui l’ampliació de llits i la contractació de personal d’infermeria suficient per donar resposta a les necessitats reals. «Cada any, ens trobem amb les mateixes mancances i les solucions s’improvisen sobre la marxa quan la situació ja és insostenible», conclouen. L’organització indica que «no és cap novetat per a la direcció, ja que és un problema recurrent».
La dificultat per drenar els pacients d’urgències no es produeix només al Joan XXIII. Altres hospitals catalans pateixen també fluctuacions, agreujades per la falta de previsió i recursos. Els usuaris es veuen afectats durant l’estada al centre, ja que les esperes per ser atesos es dilaten, l’estada al box —o als passadissos— s’allarga amb la consegüent incomoditat i manca d’intimitat. A més, un cop ingressats, sovint es troben en una unitat que no és l’adequada o s’han de moure diverses vegades. El sindicat també denuncia que infermeres i infermers treballen en unes condicions de tensió i sobrecàrrega que deriven en problemes físics i psicològics: «Els professionals veuen la seva salut afectada tant mental com físicament».
Política l El Partit Popular de Tarragona exigirà al Parlament que l'Hospital Joan XXIII s’incorpori al projecte de detecció de càncer de pulmó, CASSANDRA. El diputat per Tarragona Pere Lluís Huguet ha lamentat que l’hospital de referència de la província estigui abandonat per la Generalitat. Els populars han presentat una proposta de resolució per ser debatuda al Parlament de Catalunya. «L’exclusió de l’hospital representa una limitació significativa en la cobertura territorial. Tarragona segueix abandonada per la Generalitat», ha expressat el diputat. Redacció
Julià Guillamon presentarà el seu llibre a l’Antic Ajuntament
Cultura l L'escriptor Julià Guillamon presentarà el seu llibre al Centre Cultural Antic Ajuntament de Tarragona el pròxim 16 de gener. L'acte serà a les 19 hores. L'autor conversarà amb els articulistes del Diari Més Miquel Bonet i Carles Marquès. L'obra de Guillamon, titulada El rellotge verd, gira entorn els anys vuitanta, tant a Barcelona com al Camp de Tarragona. Uns anys en què es va acabar la crisi del petroli i els joves volien ser escriptors experimentals. La conversa tractarà temes com la literatura, el disseny, l'art, el periodisme i la vida nocturna. Redacció
Societat l La Cambra ha lliurat quatre targetes de regal, valorades en 50 euros, a les guanyadores del sorteig que es va fer entre tots els qui van visitar l’estand d’Emprenedoria, a la darrera edició de la Fira de l’Ocupació. Redacció / Cedida
Societat l El passat 13 de novembre l’AV Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias va presentar la petició per a convocar-la
Miquel Llaberia
Els tràmits per convocar una consulta per decidir el futur de l’estació d’autobusos al parc Mas Iglesias s’allarguen per una esmena. Tal com va avançar Canal Reus, l’Associació de Veïns Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias ha recorregut al Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Reus per a iniciar una recollida de signatures per convocar una consulta que podria arribar als mesos d’estiu si no hi ha més entrebancs. Així i tot, aquesta no seria en cap cas vinculant, sinó consultiva. «A l’inici vam pensar a fer una recollida de signatures, però parlant-ho amb partits polítics, alguns dins del govern, ens van advertir que tan sols seria simbòlic. Aleshores, va ser la regidora Flores qui ens va aconsellar recórrer a aquesta ordenança», afirma Òscar Mendoza, portaveu de l’associació. «El primer que vam pensar és en crear una normativa que defensi els parcs i zones verdes», comenta. No obstant això, finalment van optar per demanar la convocatòria d’una consulta, ja que «érem nosaltres els encarregats de crear la normativa i no disposem dels coneixements per fer-ho».
Per a tirar endavant la con-
L’associació de veïns ha de recollir
5.000 signatures per convocar la consulta
sulta és necessari que ho impulsin tres persones majors d’edat empadronades a Reus
o persones jurídiques inscrites al Registre Municipal d’Entitats de Reus. En el moment que s’accepti la recollida de signatures, serà necessari recollir-ne un total de 5.000 per a convocar la consulta. «A mi no m’agrada arribar a això, però sembla que és l’única manera de fer que el govern
escolti al barri», argumenta Mendoza. Així i tot, el procés s’ha trobat un entrebanc: «Nosaltres vam presentar la petició el 13 de novembre i els serveis jurídics de l’Ajuntament tenien un mes per comprovar que estigués en regla o presentar esmenes, com ha sigut el cas». Pel que explica
el portaveu, el 22 de desembre els van notificar que s’esmenava el text sencer de la petició: «Quan proposes fer una consulta has de posar el motiu. El que passa és que ens han esmenat el text íntegre perquè hem posat la pregunta, de si la gent vol tenir una estació d’autobusos en el parc
o no, i ara el que toca és explicar el perquè es vol iniciar la consulta». Un fet que no acaba de convèncer a Òscar Mendoza, ja que «en el moment en el qual es convoqui la consulta, serà l’Ajuntament qui establirà la pregunta i sabem que es pot fer de mil maneres. Si la pregunta no s’adequa al que busquem retirarem la consulta». L’entitat presentarà avui el text rectificat i l’Ajuntament tindrà un mes per donar el vistiplau. «Ho hem treballat amb la regidoria, així que esperem que ara tiri endavant», preveu el portaveu.
Següents passos
Quan tinguin el vistiplau del consistori, que no hauria de ser més tard del 10 de febrer, la regidoria entregarà els plecs de signatures i l’associació tindrà un mes per recollir-ne 5.000. Aquestes es presentaran a l’Ajuntament que verificarà totes les signatures, ja que només poden signar persones empadronades a Reus i majors de 16 anys. En cas d’estar tot correcte, l’alcaldessa tindrà tres mesos per convocar la consulta a través d’un decret d’alcaldia. Per tant, en cas de no haver-hi cap entrebanc més i que l’entitat reculli les signatures necessàries, la convocatòria podria arribar a l’estiu.
Comerç l Els comerciants creuen que s’haurien d’haver repartit més les llums de Nadal per la ciutat
Miquel Llaberia
La campanya de Nadal a Reus finalitza amb una valoració positiva generalitzada per part del teixit comercial de la ciutat, però amb lliçons i aspectes a millorar de cara l’any vinent. Víctor Perales, membre de la junta del Tomb de Reus, apunta que la campanya ha anat de menys a més: «La campanya de Nadal ha estat positiva pel Tomb, però les compres han arribat bastant tard». A la vegada, el membre de la junta del Tomb de Reus assegura que «s’han superat els números de l’any passat». Una opinió amb la qual coincideix el president de l’Associació de Comerciants del Pallol, Pau Salvadó: «Les opinions que hem recollit fins ara són molt satisfactòries i ha estat una bona campanya, encara que potser va costar una mica al començament».
No obstant això, aquesta problemàtica no l’han detectat des de la Fira Reus Centre Comercial, en què la seva gerent, Patricia Perugini, assegura que «respecte a l’any passat hem percebut que la gent s’ha avançat amb el tema de les compres des del novembre. Ha estat molt bona campanya i ho hem notat en el servei d’empaquetatge que ha incrementat en un 30% la seva activitat». Una valoració també positiva és la que fa la presidenta de la Unió de Botiguers de Reus (UBR), Rosa Lucas, que assegura que «la campanya ha estat bastant positiva, més o menys igual que la de l’any passat, i durant tot el mes de desembre hem tingut moltes vendes».
A més, cal tenir en compte que la campanya de Nadal cada vegada és més llarga. Enguany va iniciar amb l’encesa de les llums de Nadal el 28 de novembre i es va allargar fins al 6 de gener, el Dia de Reis. «Abans s’acumulava tot en uns dies més concrets i ara, que la campanya és més llar-
Fotografia d’arxiu del carrer de Llovera de Reus durant la campanya de Nadal 2024-2025. Tjerk van der Meulen
ga, tot s’ha de treballar més. Però en general la campanya continua sent positiva», opina la presidenta de la UBR. Per la seva banda, Salvadó considera que «potser sí que
Reaccions
Com ha anat la campanya de Nadal al comerç de Reus?
Els comerciants tenen previsions contràries de cara a les rebaixes del gener
Rosa Lucas
Unió de Botiguers
«La campanya ha estat bastant positiva per nosaltres, similar a l’any passat, i durant el mes de desembre hem tingut moltes vendes»
la gent s’esgota una mica, però també està bé que no es concentri en quatre dies concrets». «Hem tingut 40 dies de campanya de Nadal. En l’època just després de la pandèmia la gent estava boja per sortir i tot era xampany i galetes, però ara la cosa s’ha relaxat i la campanya serà més o menys llarga, però això no ha evitat que la gent fes les
Patricia Perugini
La Fira
«Respecte a l’any passat hem percebut que la gent s’ha avançat amb el tema de les compres des del novembre. Ho hem notat en el servei d’empaquetatge»
compres més cap al final», valora Perales.
Les llums, millorables
Per un altre costat, l’Ajuntament de Reus va anunciar a bombo i plateret una important inversió per tenir «les millors llums de Nadal de Catalunya». Així i tot, en aquest punt els botiguers coincideixen en què podria haver estat més repartit. «Potser cal reforçar una mica més alguns carrers que quedaven apagats i el pressupost s’ha centrat massa en l’eix de Llovera i Monterols», critica el president de l’Associació de Comerciants del Pallol. En aquest sentit, des del Tomb de Reus hi coincideixen: «Llovera i Monterols són carrers importants, però no són tot Reus. Els comparaves amb Galanes o Galera i no hi havia color». Per la seva banda, Lucas defensa que s’hauria d’haver il·luminat més altres espais com el Tomb de Ravals.
Les rebaixes
Per un altre costat, arriba l’època de rebaixes que s’encara des de posicionaments diferents. «Gener i febrer sempre són dos mesos molt durs i com ha estat una campanya llarga, pensem que hi haurà una repercussió negativa en les rebaixes», prediu Rosa Lucas. «Hi ha hagut una bona venda i s’han rebaixat estocs, però hi ha descomptes importants i ha començat bé el gener», preveu Salvadó. Per la seva banda, la gerent de la Fira Reus Centre Comercial assegura que continua movent-se un important volum de gent tot i finalitzar les vacances: «Els primers 9 dies de gener hem vist a molta gent i les botigues aprofiten. A més, hem arrencat amb descomptes molt potents».
Víctor Perales
Tomb de Reus
«La campanya de Nadal ha estat positiva pel Tomb de Ravals, però les compres han arribat bastant tard. Però s’han superat els números de l’any passat»
Pau Salvadó El Pallol
«Les opinions que hem recollit són molt satisfactòries i ha estat una bona campanya, encara que potser va costar una mica d’arrencar al començament»
El Fortuny
acollirà un concert solidari amb Supera’t
Cultura l L'Associació de Concerts de Reus celebrarà el 15 de febrer, a partir de les 20.30 hores, el seu tradicional concert solidari. En aquesta ocasió, els diners que es recaptin es destinaran a l'Associació Supera't, que treballa per a la inclusió de les persones amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA). El Teatre Fortuny serà l'escenari escollit per gaudir de la interpretació de l'obra Carmina Burana, de Carl Orff. Les entrades ja es poden adquirir, a través del portal web https:// teatrefortuny.4tickets.es, per preus que oscil·len entre els 15 i els 25 euros. Redacció
Bravium Teatre prepara un febrer de màgia, bogeria i música
Cultura l Bravium Teatre ja té llesta la programació per al mes de febrer. M.A.M. Modern Art Modern s’encarregarà d’aixecar el teló els dies 7, 8 i 9, amb la promesa de captivar el públic amb una experiència única. El dijous 13 de febrer serà el torn de l’Associació de Mags i Il·lusionistes de Reus, que presentaran l’espectacle Espurnes de Màgia, un xou amb accés lliure. Les activitats continuaran el dia 21 amb la presentació del poemari Els problemes de les mosques (cibernètiques), i el dia 22, amb el projecte cultural d’Angie Rodríguez Quartet. Redacció
Presentacions de llibres obriran la setmana al CdL
Cultura l El Centre de Lectura ha organitzat, per a la setmana vinent, diversos actes. Dilluns es presentarà el llibre El gemec silenciat. Cartes del Rif 1921-1922, d’Enriqueta Moix, i, dimarts, Sonets, de Walter Benjamin. Rosa Mateu compartirà dimecres la temporada hivern-primavera del Bartrina i, dijous, tindrà lloc una xerrada d’aviació. Redacció
Els representants de les entitats socials van conèixer ahir les activitats culturals que tindran lloc entre l’hivern i la primavera. Ajuntament de Reus
Cultura l Es van triplicar el nombre de tiquets repartits respecte de l’any anterior
Redacció
Els teatres Fortuny i Bartrina i l’Orquestra Camerata XXI van facilitar 2.513 entrades a 47 entitats socials al llarg del 2024 a través del programa Apropa Cultura, que busca facilitar l’accés als espectacles a població en situació de vulnerabilitat. La xifra triplica els 713 tiquets repartits l’any anterior. El balanç es va efectuar ahir, en el marc de la presentació de les activitats que
Laboral l Anton Buquera va explicar a 3Cat que s'està vivint «tensió dintre del treball»
Sergi Peralta Moreno Anton Buquera, la veu dels treballadors i exempleats dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp que havien denunciat presumptes casos d’assetjament, sancions i acomiadaments per part de la gerència, ha activat el protocol d’assetjament de l’empresa municipal. Fins ara, cap dels afectats l’havia posat en funcionament. A micròfons del programa Tot es mou, de 3Cat, Buquera va explicar que, «evidenciant els fets, fa uns 15 dies vaig activar el ser-
vei de protocol d’assetjament perquè em citessin i pogués defensar la meva situació en aquest cas».
El grup denunciant ja va concentrar-se a finals de desembre a les portes del Tanatori Municipal per expressar que «no som casos aïllats i puntuals» —asseguren que representen un 30% de la plantilla— i denunciar que l’actual direcció «està aplicant mètodes molt poc ètics» que es «venen repetint durant bastant de temps». «Tenim una tensió dintre del
se celebraran a l’hivern i la primavera i que tindran com a principal novetat l’adhesió de l’associació Mas del Jazz. En l’àmbit de la demarcació, també s’hi ha sumat Ocine Gavarres.
Durant el 2024, Camerata XXI ha estat treballant amb l’Ajuntament de Reus en un projecte de creació comunitària al voltant de la música. Hi van participar usuaris del Centre Social El Roser i del
L’associació Mas del Jazz s’adhereix a la programació des d’aquest hivern
Casal de les Dones. Els tallers van acabar amb un concert col·lectiu al Teatre Bartrina el 31 d’octubre, en què van participar més de 120 persones.
Col·lectius vulnerables
Cada temporada, Apropa Cultura centra els esforços a donar visibilitat a un col·lectiu. Des de l’octubre de 2024 fins a l’octubre de 2025, s’acosta a les persones amb discapacitat. Amb anterioritat, es va centrar en les persones sense llar. Així mateix, cal destacar que continuarà vigent el projecte Un matí d’orquestra, que organitzen l’Orquestra Camerata XXI i la musicoterapeuta Montse Navarro des de novembre. L’activitat s’adreça a persones amb discapacitat intel·lectual, alzheimer o un trastorn mental, i consisteix en l’assistència a un assaig de l’orquestra, una trobada amb els intèrprets i un taller de música.
Addicionalment, per a facilitar l’assistència als espectacles que organitzen els programadors adherits a Apropa Cultura a altres municipis, les entitats socials de la ciutat poden sol·licitar autocars a un preu reduït. S’ofereix la possibilitat de fer trajectes de fins a 60 quilòmetres durant un màxim de 5 hores.
Alguns treballadors i exempleats van concentrar-se el desembre per denunciar la seva situació. Gerard
treball que no és normal pel servei que estem prestant nosaltres», va denunciar ahir Buquera.
Cal recordar que un collectiu format per dinou tre-
balladors dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp van desmarcar-se dels companys crítics i van lamentar les acusacions que s’estan vessant cap al gerent de l’empresa, tal com va recollir aquest rotatiu el 19 de desembre. Aquesta representació considerava que s’està fent servir la plantilla «com un argument de manipulació política».
Economia l Tarragona i Salou lideren l’augment respecte del 2023, amb una important presència de la protecció oficial
Álvaro Rodríguez
El sector de la construcció ha tancat aquest 2024 amb unes dades positives a Tarragona i un marcat creixement respecte a 2024. Segons les dades aportades pel Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT), el nombre d’habitatges nous s’ha vist augmentat en més d’un 40% a les comarques tarragonines. El sector s’ha vist reforçat també econòmicament amb més de 230 milions d’euros invertits, un 34% més que l’any anterior.
L’any 2024 es van construir un total de 1.725 nous habitatges, dels quals 430 corresponen a obres de gran envergadura. Les obres aixecades compten amb major nombre d’habitatges i import econòmic que les del darrer període.
Xavier Llorenç, president del COATT, explica que «s’ha viscut una clara tendència ascendent des de l’etapa pandèmica», arribant a superar ja les xifres del 2019. Tot i això, el president lamenta que l’augment dels costos i la manca de sol on desenvolupar impedeixen que el sector «creixi al ritme que hauria de fer-ho».
Per municipis, la ciutat de Tarragona lidera l’augment amb un 450% més d’habitatges nous que l’any passat. Cal destacar que l’any 2023 no-
COAATT
El 34% dels habitatges nous a Tarragona són de protecció oficial Augment de construcció de nous habitatges per municipis
més es van aixecar 114 pisos a la capital. Llorenç apunta que «la manca d’un Pla d’Orde-
nació Urbanística Municipal encara és un gran problema a la ciutat».
No obstant això, el president celebra que 180 habitatges dels 520 construïts aquest 2023 han estat de protecció oficial. Llorenç assenyala que «la ciutat necessita continuar desenvolupant sol per tal
d’evitar la tensió al mercat». Per a Llorenç, la solució a l’actual crisi residencial passa per «reforçar el contacte entre l’administració pública i el sector privat». Com a exemple, el responsable apunta que «Tarragona i Reus han iniciat promocions molt interessants en aquesta línia» durant
el darrer any. D’altra banda, els municipis més petits i amb més sol disponible, com Riudoms o Vinyols i els Arcs, també han vist notablement incrementada la promoció d’habitatge. També destaquen les xifres de Salou, on s’ha viscut un augment del 89%. Xavier Llo-
rença afirma que aquest ha estat liderat per l’habitatge de luxe construït a Infinitum i la zona del barranc de Barenys. Pel que fa al sector de la rehabilitació, les xifres de 2024 se situen similars a les de l’any anterior. Tot i aquesta continuïtat, la inversió s’ha vist augmentada, especialment gràcies als fons Next Generation destinats a la millora deficiència energètica. Així, s’ha invertit un 38% més que el 2023 en aquest àmbit. Per municipis, el Vendrell se situa al capdavant amb un augment del 50%. Valls, Vilaseca, Salou o Cunit pugen per sobre del 10%.
cremat un matalàs
Tribunals l La magistrada avala l'informe que la considera inimputable
ACN
L’Audiència Provincial de Tarragona ha absolt una interna de Mas d’Enric acusada d’haver incendiat el matalàs de la seva cel·la el 2020. En un acord de conformitat entre la defensa i Fiscalia, la magistrada del cas ha avalat l’informe que considera inimputable la
dona atenent els problemes de drogoaddicció i trastorns emocionals que presenta. El ministeri públic demanava una pena de quinze anys per un delicte d’incendi i un delicte lleu de danys. La dona haurà de pagar una multa com a responsabilitat civil de 418,19 euros en
concepte dels danys ocasionats. Alhora, la magistrada ha ordenat l’ingrés a centre terapèutic durant un període màxim de deu anys un cop la presa acabi la pena per la qual està ingressada al centre penitenciari.
La interna també va llençar diversos objectes des de
la finestra de l’habitació cap al pati. Arran de l’incident, se li va requerir que sortís de la cel·la, però s’hi va negar i va haver de ser desallotjada per funcionàries del centre.
La dona s’ha sotmès a una visita mèdica forense en què s’ha determinat que pateix psicosi, dependència de drogues, trastorn de personalitat no especificat i trastorn d’ansietat no especificat. Alhora, l’informe apunta que no pot ser imputable, ja que les seves capacitats volitives podien estar afectades en grau moderat-sever.
Oriol Aymí
Són com la nit i el dia: l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona i la futura estació intermodal de Vilaseca s’assemblen com un ou i una castanya. A un any vista de l’inici de les obres, hi ha qui la voldria batejar com a “Estació Metropolitana”, precisament per subratllar la funció vertebradora que adoptarà una estació situada en una cruïlla estratègica, a prop de tot arreu. La ubicació, a més, funciona a la perfecció per les distàncies llargues o intermitges, però allà on queda clara la diferència amb la de la Secuita i Perafort és en el paper transformador de la mobilitat territorial. El centre de gravetat de la mobilitat tarragonina, el lloc que generarà més viatges o, per dir-ho d’una manera més planera, la nostra estació de Sants.
La comparació no s’aguanta amb la capacitat i el trànsit: les previsions del Ministeri de Transport són que Sants -la segona estació en volum de l’Estat- aculli poc menys de 60 milions de passatgers anuals l’any 2030, mentre que la previsió de demanda per la de Vila-seca ronda els 2 milions. Però és en el terreny simbòlic on la comparació sí que resulta útil: quin rol jugarà la futura estació de Vila-seca?
Aquesta és la pregunta a la qual aquest article, gens científic, intenta aproximar-se.
«Vila-seca serà la principal aglutinadora de moviments a la zona. A escala, com l’estació de Sants», assenyala el delegat a Tarragona de l’associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), Daniel Pi. «A ningú del barri de Gràcia se li fa estrany fer set o vuit estacions de metro per anar a Sants. Aquí serà el mateix», afegeix el professor de la URV, recentment jubilat, Robert Casadevall. Ningú posa en qüestió l’encert del lloc: «És el centre neuràlgic del territori. Reus tindrà les seves estacions, Tarragona haurà de decidir la seva, però la que tindrà caràcter metropolità serà la de Vila-seca», sentencia el president del Port i ex representant de l’administració de l’Estat a Tarragona, Santiago Castellà. Ara bé, les incògnites al
L’apunt
l La metamorfosi cap a l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona
La futura estació canviarà la centralitat territorial i crearà un nou imaginari
voltant de l’estació fa que aquest rol d’estació ‘central’ se suposi, però no es pugui assegurar. «Ens ho juguem tot al tramvia», apunta Casadevall, que subratlla el paper clau de les connexions de la nova estació per al seu èxit. Per Daniel Pi, en canvi, per estimular al màxim la demanda i estirar el potencial de l’estació cal anar un pas més enllà del que ofereix avui el transport ferroviari i «facilitar-li la vida» al viatger. «Hi haurà un usuari que necessita una gran flexibilitat i, per tant, caldria un sistema de trens molt freqüents i fugir del bitllet tancat per un dia i un tren en concret», reflexiona el també ex regidor reu-
senc.
En l’escenari que obrirà l’estació intermodal, l’àrea metropolitana tarragonina emergeix de forma natural. Amb independència dels ajuntaments que empenyen avui la creació de polítiques metropolitanes, l’estació de Vila-seca fa emergir el que Casadevall anomena “la ciutat real”. És a dir, el conjunt del territori entès com un organisme que es relaciona entre ell i amb l’exterior i es mou. «La ciutat real és aquest paquet més o menys entre Cambrils, Reus i Tarragona, i el centre és allà», diu l’acadèmic. La ciutat real no té capital, el que té són centralitats, i el centre de la mobilitat al
Camp de Tarragona passarà a ser l’estació de Vila-seca. Els barris de Ponent de Tarragona, fins ara allunyats del tren, de sobte seran una opció residencial híper ben comunicada. «Això ens canviarà dinàmiques, sobretot pensant en el tramvia. Ens hem queixat molt, i amb raó, de ser un territori mal connectat, però això ens portarà a pensar el contrari», pronostica Castellà.
Tot plegat és fruit del consens territorial signat el 2018 entre els principals ajuntaments i el govern català. Un acord que l’ajuntament de Tarragona assegura que no vol trencar, en una giragonsa difícil de quadrar després que
La connexió amb el tramvia serà la clau de la transformació
hagi manifestat la seva preferència per fer una nova estació a l’Horta Gran, i que estigui connectada també a l’alta velocitat. Diu un informe municipal que amb l’estació de Vila-seca en funcionament, la ciutat pot perdre trens. La ciutat pot ser, però no la ‘ciutat real’ que, de fet, té un gran potencial de creixement de transport públic fruït d’una oferta -deixem-ho així- insuficient. Sigui com sigui, la proposta d’estació a l’Horta Gran –que corre el perill
De Vila-seca a Montblanc, Falset
L’estació intermodal, pot ser un punt d’enllaç amb les vies convencionals. I si els operadors fan sortir de Vila-seca un tren cap a Lleida només 10 minuts després de que hagi arribat un tren altres prestacions? La proposta és de Daniel Pi, i resulta similar a una de recent de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, per al transport en autobús: «que Reus i Tarragona connectin amb municipis de l’interior». Guanya el territori.
d’ocupar zona inundable– resideix de moment en el món de les idees. Difícilment seria acceptada pel ministeri de Transports, tenint en compte que en uns quinze quilòmetres a la rodona conviurien no una, ni dos, sinó tres estacions d’altes prestacions. La primera va ser la de Perafort i la Secuita, el 2006. «Quedarà molt disminuïda, la intermodal és més accessible i dona servei a més gent», preveu Casadevall.
Oriol Aymí
Valls, sobretot, i Cambrils, en menor mesura, no ho tenen fàcil per ser considerats municipis metropolitans. De fet, el Pla Director Urbanístic (PDU) anomenat “de l’àmbit metropolità de Tarragona” que redacta el departament de Territori no inclourà, expressament, la capital de l’Alt
Camp, entre d’altres coses perquè no existeix cap àrea metropolitana reconeguda que no tingui una continuïtat territorial. Dit d’una altra manera, l’àrea metropolitana que proposen els ajuntaments de Tarragona, Reus, Valls, Salou, Cambrils, Vila-seca, La Canonja i Constantí conté un espai buit de 20 kilòmetres, els que separen Constantí de
Valls. El mapa que presideix aquesta plana és gràfic: Valls, com Sabadell, queda lluny de la metròpolis. La seva presència al grup no s’aguanta per cap estudi científic que analitzi fluxos de mobilitat o altres indicadors.
Ara bé, els vincles al Camp de Tarragona són antics, i una prova del paper de Valls -també de Cambrils- en la configu-
ració metropolitana és la seva participació, l’any 1987, en la fundació de la Mancomunitat per a la Gestió de Residus Urbans. Els seus fundadors són els mateixos que avui configuren l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Ningú amaga que la inclusió al grup de la capital de l’Alt Camp és deu tant a mantenir
Els municipis que van impulsar Sirusa als vuitanta lideren avui l’àrea metropolitana
els equilibris polítics per fer possible l’entesa com a la voluntat de Valls de formar-ne part. Poc abans de Nadal, l’alcalde de Tarragona, Ru-
L’apunt
Una àrea metropolitana de 400.000 habitants
De la mateixa manera que deixar fora Cambrils i Valls de l’àrea metropolitana suposaria excloure més de 60.000 persones, incloure aquests quatre municipis representaria sumar-ne més de 27.000 i, de pas, superar la xifra rodona dels 400.000 habitants. Els vuit municipis que formen el grup impulsor -Tarragona, Reus, Valls, Salou, Cambrils, Vilaseca, La Canonja i Constantí- és de 380.000, segons l’IDESCAT.
bén Viñuales, subratllava en aquestes planes precisament això: “Els vincles econòmics, socials i de tot tipus són innegables, encara que geogràficament no estiguem colindants, i l’A-27 els reforça encara més”, deia.
Amb Cambrils la situació és similar però no tan extrema. A l’estiu, el turisme fa que els fluxos de mobilitat amb la resta de l’àrea metropolitana tarragonina compleixin els estàndards, però una cosa ben diferent és a l’hivern. Ara bé, Cambrils és a l’eix ferroviari i viari principal del territori i manté una continuïtat de la trama urbana amb Salou, una raresa que, paradoxalment, en altres punts on també succeeix no ha servit perquè aquells municipis siguin convidats, de moment, a formar part del grup impulsor. Salou, Vila-seca i Cambrils mantenen polítiques conjuntes, com la normativa per circular amb patinets o els carrils bici. Torredembarra i Altafulla són un continu de Tarragona per ponent, i Almoster i Castellvell funcionen a nivell pràctic com a barris de Reus, però cap d’aquests municipis formaran tampoc part de l’anàlisi del PDU. Seguint el joc que ens proposa el mapa, Altafulla i Torredembarra es correspondrien perfectament amb Sant Adrià i Badalona. Almoster i Castellvell, resulten més difícils de comparar, però formen un continu amb Reus de la mateixa manera que formen un continu Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat.
Infraestructures l L’Estat assegura comptar amb una partida per arreglar-la, però encara no hi ha un projecte redactat
Álvaro Rodríguez
El sector del transport per carretera denuncia el mal estat de l’autovia A-27 en la seva connexió entre Tarragona i la Pobla de Mafumet. El paviment està desgastat i ple de sots, posant en perill la seguretat i comoditat dels que circulen per ell, especialment els vehicles pesants.
Aquest tram de carretera suposa la principal connexió entre el Port de Tarragona i el pol industrial de Tarragonès, propiciant que més de 3.000 camions hi passin cada dia, segons les dades facilitades per la Federació Empresarial
d’Autotransport de Tarragona (FEAT), una dada a la qual s’hauria d’afegir el pas de centenars de turismes.
És precisament aquest elevat tràfic el que ha propiciat el seu desgast, segons detalla Josep Lluís Aymat, president de la FEAT. Aymat considera que aquest tram «hauria de comptar amb un material més resistent o, almenys, tenir un manteniment més intensiu».
El president assegura que «molts dels camioners que hi passen circulen pel carril esquerre per tal de no trepitjar la zona més desgastada». No
obstant això, Aymat apunta que aquesta deriva acabarà produint que s’acabi desgastant tota la calçada. Aymat recorda que «del transport de carretera depèn tota la indústria i el sector serveis del territori», motiu pel qual considera «essencial cuidar infraestructures com aquesta».
Una partida sense projecte Fonts del Ministeri de Mobilitat i Transports, de qui depèn la conservació d’aquesta carretera, asseguren ser coneixedors de la problemàtica. De fet, existiria una «abundant
L’Escola de Música de Valls celebrarà la 12a edició de la Xilofonada Poètica
Cultura l L’Escola Municipal de Música Robert Gerhard de Valls ho té tot a punt per a la que és ja la dotzena edició de la Xilofonada Poètica, un projecte singular que combina poesia i música, cant i instruments d’Orff a partir d’un llibre de poemes infantils. En aquest ocasió, l’Escola de Música porta la Xilofonada amb un únic concert, el pròxim
dimecres 15 de gener a les 18 h al Teatre Principal, i el llibre escollit és «Mitja closca de nou plena de pluja», de Ramon Besora i il·lustracions de Zuzanna Celej. La Xilofonada Poètica va néixer fa el seu dotzè aniversari i s’ha presentat cada any de forma ininterrompuda, en un recorregut entre autors de poesia infantil que va obrir Joana Raspall
en la primera edició i que van seguir els poemes de Montse Ginesta, Tomàs Lluc, Lola Casas, M.Mercè Marçal, Salvador Comelles, Ramon Besora, Vanesa Amat o Marc Granell, entre d’altres. La composició musical va sempre a càrrec de Rosabel Bofarull. El projecte s’ha consolidant com a clàssic de la programació municipal. Redacció
S’estima que per aquesta autovia hi transiten més de 3.000 camions al dia
partida» per l’arranjament de carreteres aquest 2025 que contempla actuacions
en aquest tram. Tot i això, el ministeri no hauria redactat encara el projecte.
No obstant això, Josep Lluís Aymat considera que hi ha una «manca d’inversió pública en qüestions que són fonamentals» i apunta que «els poders públics han de contemplar que el transport
per carretera és un servei essencial».
El president recorda que el sector paga «una gran quantitat d’impostos» per l’ús dels carburants. Aymat assegura que l’any passat «l’Estat va ingressar 13.000 milions d’euros per la fiscalitat de l’automoció».
Natura l L’ens sosté que perjudica els valors ambientals i dificulta el desenvolupament de la comarca
ACN
El Consell Comarcal del Priorat ha presentat al·legacions al projecte de repotenciació de parc eòlic del Trucafort, que afecta directament els municipis de la Torre de Fontaubella, Pradell de la Teixeta, Marçà i Falset. Consideren que la construcció del projecte com el desmantellament dels aerogeneradors existents, així com la remodelació dels
accessos, tenen un important impacte en el paisatge, el medi ambient, la població i l’ordenament urbanístic municipal. L’ens reclama que es denegui la sol·licitud d’autorització de la promotora i s’arxivi el projecte per no adequar-se a la normativa vigent, tant estatal com de la Generalitat, en matèria d’energies renovables.
Segons denuncia el Consell
Els Mossos d’Esquadra detenen un home pel robatori amb força en un domicili de Vallmoll
Successos l Els agents el van sorprendre quan sortia d'una casa amb diners en efectiu
ACN
Agents dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Valls van detenir aquest dilluns a Vallmoll un home de 31 anys, com a presumpte autor d’un delicte de robatori força. Els fets van tenir lloc pels volts de les 19.15 hores, quan una patrulla va rebre l’avís d’un possible robatori a l’interior d’una casa de la urbanització Bogatell. Diverses patrulles s’hi van desplaçar ràpidament. Alguns testimonis van assenyalar que un desconegut, vestit amb roba fosca, va fugir després de saltar el mur d’una casa ubicada al carrer
Piscis, on prèviament hi podria haver robat. Els agents van fer recerca i poc després van localitzar un home el qual coincidia plenament amb la descripció facilitada. Duia dues bosses, una de les quals contenia diners en efectiu en bitllets fraccionats. En mostrar-se molt neguitós i oferint arguments incongruents i contradictoris sobre el motiu de la seva presència al lloc, i sense poder acreditar la procedència dels diners, els mossos el van detenir. El detingut va passar ahir a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Valls.
en un comunicat, el projecte no aporta la documentació necessària sobre l’impacte ambiental i una alta part està caducada. També addueix els perjudicis que causaria sobre el medi natural i la fauna local, en especial sobre les aus protegides.
Recorden, en aquest sentit, que la central eòlica de Trucafort s’ubica en una zona molt propera a l’Espai d’Interès
Natural de la Serra de Llaberia que, alhora, forma part de la Xarxa Natura 2000 i, per això, és un espai que cal considerar com a protegit. També
argumenten que la central es troba relativament a prop dels nuclis de població de Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella. Des del Consell
Comarcal creuen que el projecte de repotenciació hauria d’estudiar l’impacte acústic que els nous molins generaran sobre les poblacions.
El Pessebre de Sorra d’enguany ja és història
La Pineda l El Pessebre de Sorra de la Pineda d'enguany ja és història i s'ha confirmat la pròxima edició. Al llarg d'ahir al matí es van dur a terme els treballs de destrucció del pessebre de sorra del municipi, que es va poder visitar des del passat 8 de desembre. Aquest grup escultòric construït per artistes de diversos països d’Europa, ha estat exposat al Parc del Pinar de Perruquet. Redacció/Cedides
Els protagonistes
Davanter Minuts Gols Minuts Gols Davanter 1.392 5 1.394 9
Futbol l El pitxitxi Davo és l’amenaça d’una Segoviana que ja sap el que és assaltar camps difícils
Arnau Montreal Quesada Les vacances de Nadal ja han acabat. Torna la rutina a can Nàstic i la pilota tornarà a rodar al Nou Estadi Costa Daurada demà a les 17.30 hores en un partit inèdit que servirà per donar punt final a la primera volta de la lliga. El Gimnàstic de Tarragona s’enfrontarà per primer cop a la Gimnástica Segoviana en un duel de davanteres.
Tarragona i Segòvia tenen més en comú que dos equips de futbol amb el nom de gimnàstic. Les dues ciutats comparteixen monument històric: l’aqüeducte. L’Aqüeducte de les Ferreres tarra-
goní, també conegut com el Pont del Diable, competirà d’una particular manera contra l’Aqüeducte de Segòvia. Els dos elements proveïen a les dues ciutats un bé elemental com és l’aigua. A nivell futbolístic, aquests dos monuments representen les dues davanteres de dos equips que tenen facilitat amb el gol i que estan representats amb Pablo Fernández, pitxitxi grana, i Davo Martínez, ariet dels castellanolleonesos.
El Nàstic de Tarragona busca iniciar l’any recuperant el seu punt fort, el gol. En els darrers tres partits, els grana només van veure porteria una vegada. De fet, només van rematar una vegada entre els
tres pals. Una sequera ofensiva que va condicionar un final d’any difícil. Després de les vacances de Nadal, els grana tornen amb els ganivets esmolats i amb la confiança de recuperar l’encert contra una Gimnástica Segoviana dèbil en defensa.
El conjunt castellanolleonès acaba d’aterrar a la categoria amb un projecte continuista i s’ha aconseguit adaptar a la categoria assolint la seva posició a la meitat de la taula. L’equip entrenat per Ramsés Gil és un dels equips que més gol rep de la categoria. De fet, amb 28 dianes en contra, només és superat pels equips que es troben en posicions de descens. Els segovi-
Davo ha marcat 9 gols, només tres menys del total del curs passat
ans han trobat la manera de compensar aquesta carència a base de gol i aquest està representat per Davo Martínez. L’atacant gallec aterrar enguany a la Primera Federació després d’acabar la darrera temporada amb 11 dianes amb el Coruxo de Segona Federació. El punta s’ha aclimatat a la categoria de la millor manera i és el màxim representant de la pólvora segoviana amb 9 gols en 18 partits. Davo ha demostrat la seva
El darrer duel a domicili de la Segoviana va ser un triomf a León
sang freda de cara a porteria i, enguany, ja ha marcat de totes les maneres possibles. El davanter és un rematador nat i té un bon olfacte per situar-se en el moment requerit. A més, també ha demostrat l’encert a l’hora de resoldre les situacions de mà a mà davant els porters. Tot i que la diferència entre el registre golejador de Davo i els seus companys és abismal, la Segoviana també ha mostrat altres eines per superar partits difícils.
El rival Com arriba?
Gimnástica Segoviana
Ortega Herrera xiularà el NàsticSegoviana
Francisco José Ortega Herrera és l’àrbitre seleccionat per xiular el duel del Nàstic contra la Gimnástica Segoviana d’aquest dissabte a les 17.30 h. El col·legiat valencià dirigeix partits a la Primera Federació des de fa tres temporades. Enguany només ha xiulat en quatre partits amb un resultat de dues victòries locals, un empat i una victòria visitant. L’any passat, Ortega Herrera va dirigir els partits del Nàstic al Nou Estadi contra el Barça Atlètic i el Sestao River, uns encontres que van acabar amb victòria grana i empat respectivament. El curs 22-23 va xiular la fatídica derrota per 1-0 del Nàstic contra el Cornellà, el que va ser el darrer partit de Raül Agné a la banqueta grana.
El conjunt de Ramsés Gil va tancar l’any en una ratxa brutal de tres victòries i un empat. Aquestes no van ser triomfs qualsevol, sinó que van ser capaços de superar equips que competeixen per al playoff com l’Andorra i la Cultural Leonesa a l’últim minut. Aquest serà el cinquè duel consecutiu del Nàstic contra equips de Castella i Lleó. Fins al moment, els grana acumulen un rècord de tres derrotes i una victòria. Aquesta, però, va ser a casa i els grana volen repetir la fita per encetar l’any de la millor manera possible.
Reus Deportiu. Càndid Ballart, Joan Salvat, Maxi Oruste, Marc Julià i Martí Casas. També van jugar Diego Rojas, Guillem Jansá i Ferran Giménez. FC Porto. Xavi Mailan, Eduard Alsina, Carlo Di Benedetto, Gonçalo Alves i Helder Nunes. També van jugar Diego Barata, Eze Mena, Telmo Pinto i Tomás Santos. Gols . 1-0, Maxi Oruste (8’); 2-0, Martí Casas (27’); 3-0 Martí Casas (30’); 4-0, Guillem Jansà (34’); 5-0, Martí Casas (38’); 5-1, Diogo Barata (45’) i 5-2, Golçalo Alves 45’). Àrbitres. Mario Rondina i Francesco Stallone. Incidències. Partit de la jornada 5 de la WSE Champions League disputat al Palau d’Esports.
Hoquei patins l Martí Casas va anotar un ‘hat-trick’ per enfonsar un Porto que va ser inferior
Arnau Montreal Quesada
La Bombonera és un fortí inexpugnable. El Reus Deportiu Virginias va viure ahir una nit màgica a la Champions amb una maneta per a la història contra el Porto (5-2). Feia dotze anys que el Reus no guanyava el tità portuguès i, ahir, els dracs del Porto no van ser més que simples llangardaixos que van patir el domini i la pressió d’un conjunt roig-inegre superior. Martí Casas va anotar un hat-trick aprofitant la gran capacitat de l’equip reusenc de castigar els errors i forats defensius dels portuguesos.
Si l’equip de Jordi Garcia ha arribat invicte en el seu estadi fins al gener és per un motiu concret. El Reus Deportiu va començar a créixer amb els pas dels minuts i la disputa inicial de la bola va quedar resolta ràpidament en favor dels reusencs. Els roig-i-negres van colpejar primer. Joan Salvat va iniciar un contracop
El jugador del Reus Deportiu, Martí Casas, encarant la porteria del Porto durant el partit d’ahir.
per l’esquerra i va enllaçar amb Maxi Oruste que, a la mitja volta, va anotar l’1-0 en
el marcador. Els reusencs ho van fer fàcil i el gol va ajudar a acabar d’estabornir el Porto.
Bàsquet l El jugador de 2,03 m d'alçada arriba procedent del CB Prat
L’Ibersol CB Tarragona reforça el seu joc interior amb la incorporació del pivot nigerià Tope Arikawe. El jugador de 29 anys i 2,03 d’alçada arriba al conjunt tarragoní procedent del CB Prat amb la intenció d’acumular minuts i fer un salt de qualitat a l’equip. Ahir, Arikawe va completar el primer entrenament a les ordres de Toni Larramona i estarà disponible de cara al duel decisiu del dissabte contra el Bisbal Bàsquet, l’equip que, actualment, marca la permanència amb 6 victòries.
El pivot nigerià jugava
aquesta temporada al CB Prat de la Segona FEB, on ha tingut poc protagonisme, una situació que l’ha portat a buscar una sortida al mercat. Amb els del Baix Llobregat, Arikawe ha tingut unes mitjanes de 3,5 punts i 1,8 rebots en 12 minuts de joc. Uns registres que contrasten amb els que Arikawe va deixar la temporada passada amb el Malbas de la primera divisió de Suècia: 19,6 punts, 7,7 rebots, 54% en els llançaments de dos punts i 43% en els de tres punts.
L’entrenador del CBT, Toni Larramona, es va mostrar molt satisfet pel fitxatge
d’un jugador «experimentat i que ens pot ajudar molt a la pintura, tant pels seus recursos ofensius com per la seva energia en defensa i en el rebot». El tècnic considera que «amb Okeke i Arikawe reforcem la nostra capacitat atlètica en un moment, a més, en què estem justos d’efectius per les diverses lesions que ens estan afectant». En aquest sentit, el CBT travessa una situació complicada amb les lesions. Els blaus van perdre Boe Nguidjol fins al març i Ousmane Ndour no estarà disponible de cara al duel de demà perquè encara es recupera de les seves molèsties.
El conjunt portuguès, un dels candidats a emportar-se el trofeu, no ensumava la bola
Amb el triomf, el Reus tanca la primera volta tercer a la Champions
per enlloc. El Reus feia i desfeia com volia i Marc Julià, ahir emmascarat després de rebre un cop de bola a la cara, va tenir l’oportunitat posar distància amb una gran jugada individual. Va fer el més difícil, una finta i sortir a la contra després de deixar enrere a la seva marca, però el tir no va entrar.
No va ser fins als darrers minuts de la primera meitat quan el Porto va intentar reaccionar, però llavors es van trobar un Reus ordenat en defensa que no es va deixar sorprendre.
A la represa, el Porto va allargar el seu domini de la bola, però el Reus va estar atent per aprofitar els errors. Salvat va interceptar una bola
al mig del camp per engegar un contraatac de manual. El capità reusenc va allargar la jugada a Rojas i aquest, al seu temps, va servir en safata el gol a un Martí Casas encertat. Els atacs locals no s’aturaven. Concretament, Martí Casas va insistir fins que va trobar premi. Després d’un tir creuat desencertat, l’atacant roig-i-negre es va inventar un gol del no-res encarant la porteria tot sol i anotant el 3-0 aixecant i picant la bola mentre que un defensor del Porto movia la porteria en un intent d’anul·lar la jugada. La intensitat del Reus superava totes les expectatives del Porto, que eren incapaços de controlar el torrent d’ocasions. Martí Casas, des de darrere de la porteria, va obrir espai a Guillem Jansà. La jove perla va demostrar sang freda i va definir a l’escaire per posar el 4-0. La Bombonera vibrava i el seu equip gaudia amb ells. Poc després, Casas i Maxi Oruste van aprofitar una nova errada del Porto per engegar un nou contraatac que va acabar amb un teva-meva que, finalment, va executar Casas per completar el seu hat-trick No va ser fins als darrers cinc minuts de partit quan els portuguesos van reaccionar. Barata marcava el gol de l’honor en una bola perduda. Alves va transformar un altre error local en el 5-2 a falta de tres minuts i això va tornar a portar esperança al Porto. Amb tot, va ser massa tard per evitar la festa del Reus.
El CV SPiSP afronta un partit clau al camp de
l’Emevé
Voleibol l El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau afronta demà una sortida clau per assolir la permanència. Gràcies a la victòria del darrer dissabte, el conjunt de Vlado Stevovski és a cinc punts del descens i, demà, tenen l'oportunitat de posar més distància amb les posicions de perill. Els cooperativistes visiten la pista de l'Arenal Emevé, l'equip que marca la zona de descens amb 8 punts. Els rojillos tenen compres pendents amb els gallecs perquè aquests es van emportar un triomf per 2-3 a la primera volta. Demà, serà moment de la revenja. Redacció
Societat l L’onada de focs ha obligat a evacuar més de 180.000 persones
Redacció / EFE
Los Ángeles viu un dels pit jors moments de la seva his tòria recent. Més de 100.000 persones residents al condat situat a California, als Estats Units d’Amèrica, van ser obli gades ahir a evacuar les seves vivendes degut als sis incen dis que afecten la zona i que, a l’hora d’escriure aquesta edició, ha deixat cinc morts comptabilitzats oficialment, a més de desenes de ferits i més d’un mil·ler d’estructures consumides per les flames.
L’encara president d’EUA, Jose Biden, va anunciar ahir
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Molts felicitats, Álvaro! De part dels teus companys de redacció, disseny i maquetació! Que gaudeixis molt del dia.
l’aprovació de la declaració de ‘catàstrofe greu’ per a Califor nia i va mobilitzar recursos federals per a reforçar la con tenció del foc. D’altra banda, el govern de l’estat va declarar l’estat d’emergència. Durant la tarda de dimecres, un nou incendi va començar a cre mar a les famoses muntanyes de Hollywood, conegudes per aparèixer a tantíssimes pel· lícules produides al complex fílmic. Aquest va ser el darrer focus vigent a l’estat.
Degut als incendis, al menys vint persones han es tat detingudes acusades d’ha
ber aprofitat els focs i la tragè dia a la zona de Los Ángeles per a perpetrar saquejos a les zones evacuades, segons van informar ahir les autoritats locals. En una roda de prem sa, la supervisora del comtat de Los Angeles, Kathryn Bar ger, va anunciar que els sos pitosos van ser detinguts per agents del xèrif del comtat a les zones evacuades. «Els prometo que rendiran comp tes», va assegurar Barger. «És una vergonya que hi hagi qui s’aprofiti dels nostres resi dents en aquest moment de crisi». va afegir.
Política l La líder dels Comuns al Parlament, Jés sica Albiach, ha negat que quedin «serrells» per acor dar els pressupostos, tal com va apuntar la consellera d'Economia i Hisenda, Alícia Romero. En una entrevista a TV3, Albiach ha assegurat que les negociacions en ha bitatge encara estan «molt verdes» i què encara no s'ha
entrat a parlar de temes com sanitat o educació. A més, els Comuns reclamen multes de més de 90.000 per saltar se els índex de preus del lloguer en més del 30% o utilitzar el lloguer de temporada de manera fraudulenta. Albiach també vol que l'impost de transmissió patrimonial pas si del 10% al 20% per als grans tenidors. ACN
Política l La vicepresi denta primera del govern es panyol, María Jesús Montero, ha defensat aquest dijous la celebració d'una reunió en tre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont per facilitar la relació amb Junts. «Hem de donar normalitat a la rela ció», ha dit en una entrevista a la Cadena SER. «M'és igual on i com, l'important és nor
malitzar aquesta situació», ha afegit la vicepresidenta. A finals de desembre la Mon cloa ja va apuntar la volun tat del president espanyol de trobar se amb el líder de Junts malgrat que encara no hi ha data i lloc. D'altra ban da, Montero ha reiterat el compromís de presentar els nous pressupostos durant el primer trimestre. ACN
Almenys vint persones han estat detingudes acusades de saqueig
Ahir al vespre, el nombre de focs comptabilitzats ac tius a la zona de Los Angeles eren cinc, que han arrasat unes 11.770 hectàrees, segons les dades del Departament de Bombers de Califòrnia. El més destructiu és el de Pa lisades, que va començar el passat 7 de gener i ha devas tat 6.975 hectàrees.
Mobilitat l Catalunya va acabar el 2024 amb 9.125 estacions de recàrrega de vehicles elèctrics, un 28,11% més que el 2023, segons el ba ròmetre de l'electromobilitat, elaborat per Anfac. És la co munitat autònoma que més en va registrar de l’Estat, con centrant pràcticament una quarta part del total (38.725), per davant de Madrid (4.873)
i Andalusia (4.676), les altres dues regions que més en van notificar l’any passat. L’enti tat també destaca la pujada en 2,2 punts de l’indicador global d’electromobilitat català, passant de 16,3 a 18,5 sobre 100. Catalunya va con tribuir a l’impuls d’aquesta mobilitat sostenible a l’estat espanyol, juntament amb Madrid i Navarra. ACN
k Carta dominical k
Benvolguts i benvolgudes, les nostres parròquies i comunitats hauríem de sentir, cada vegada més, la necessitat de retornar a la vivència de les primeres comunitats cristianes. Compartir els béns, tant materials com espirituals, és font de fraternitat autèntica que neix de la comunió eucarística: «Quan us reuniu per menjar, sigueu sol·lícits els uns pels altres» (1Co 11,33). La nova estructura de les unitats pastorals ha de ser una bona oportunitat per ajudar-nos a viure-ho. Davant l’escassetat de recursos pastorals, veiem la necessitat de donar-nos més suport, de compartir millor tant els béns materials com els espirituals.
El sol fet de reunir-nos per a la revisió de vida implica la intenció de posar en comú la nostra pròpia vivència de fe, a fi de contrastar-la amb els germans i a la llum de la paraula de Déu. Sempre que sigui possible fomentem les activitats comunes, de la unitat pastoral, dels arxiprestats i de la diòcesi, perquè és fonamental que ens sentim tots membres de l’única Església que peregrina a Tarragona, unida a totes les Esglésies d’arreu del món. Quin goig no fa quan ens apleguem a la Catedral i podem contemplar la riquesa de persones i carismes que tenim!
A les nostres comunitats, doncs, és prioritari crear l’espai de la llar pairal on tots ens trobem a casa. I aquest espai ningú no se’l troba fet; l’hem de crear entre tots.
En la comunió de béns espirituals, l’Església ha de ser la llar de la fraternitat cristiana. Entre tots hem d’ajudar-nos per aprendre què és treballar sinodalment, clergues, laics i laiques, religioses i religiosos. Entre tots hem de discernir estructures noves que ens ajudin a fomentar la fraternitat. Podem començar pensant que tot el que fem, sigui el que sigui, ha de tenir el segell de la comunió, i que res no val la pena, per molt perfecte que sembli, si ens aparta d’aquest camí.
Podem començar pensant que tot el que fem, sigui el que sigui, ha de tenir el segell de la comunió, i que res no val la pena, per molt perfecte que sembli, si ens aparta d’aquest camí
Hem de fomentar la comunió de béns espirituals entre les persones que formen part dels diversos serveis parroquials, d’aquells que treballen per a fer créixer la unitat pastoral o l’arxiprestat, o d’aquells altres que treballen i fomenten la fraternitat en el marc de les diferents delegacions diocesanes. Conèixer els altres germans i com viuen les seves tasques eclesials ens ha de convidar a valorar més el que està fora de nosaltres mateixos, i, sobretot, a pensar eclesialment, diocesanament, perquè el meu projecte individual sempre s’ha de sotmetre a allò que porti a l’edificació de la comunitat sencera.
Som «pelegrins d’esperança», ens explicita el lema d’aquest Any Jubilar que acabem de començar. ¡Quin far d’esperança no seríem si tothom ens veiés actuar amb respecte, cura i empatia envers els altres, si la nostra Església fos la casa que consola i aixopluga cada ésser humà, membres tots de la gran família humana, per oferir-li les riqueses del missatge de Jesús de Natzaret!
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
AEditorial
hir el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va visitar Tarragona. Ho va fer per primer cop en una visita institucional, i amb l’objectiu de presentar el projecte de renovació del Museu Arqueològic de Tàrraco. Tot plegat, en l’any en què es compleix un quart de segle com a Ciutat Patrimoni Mundial. Urtasun va arribar amb diversos deutes pendents: la futura Biblioteca Provincial, la remodelació de la Necròpolis, el propi museu i la creació d’un consorci del patrimoni. No és habitual que un ministre vingui a Tarragona i, per tant, de la visita d’aquest dijous s’esperava molt més que una roda de premsa i un mut d’imatges de la reunió amb
l’alcalde, Rubén Viñuales. Era un dia per a concretar, explicar-se i no llançar pilotes fora. La ciutadania tarragonina es mereix conèixer quins son els plans de l’Estat per a la conservació d’un patrimoni romà reconegut internacionalment. També què passarà amb la Tabacalera i la Biblioteca, o amb les inversions a la Necròpolis. No n’hi ha prou amb dir que és «inequívoca» l’aposta per la conservació patrimonial de Tarragona, cal que sigui molt més que un propòsit. Fa anys que ni la Generalitat ni l’Estat demostren un compromís ferm amb la ciutat i la seva història. Si no és aquest any el moment idoni, costa de creure si arribarà mai.
k Tribuna k
Us proposo un exercici molt simple. Imagineu-vos al portaveu de la Democràcia Cristiana alemanya (la poderosa CDU de la senyora Merkel) –el soci europeu del PP de Feijoo–, sí. Bé, imagineu-vos que, en la commemoració del suïcidi de Hitler, sortís públicament a dir que «no s’ha de parlar del passat», que «s’està intentant establir un relat de bons i de dolents», que els partits democràtics i d’esquerra «estan actuant amb afany revengista» i que «qui vulgui parlar bé de Hitler ho pot fer». Us imagineu l’escàndol internacional, oi?
Doncs és exactament el que acaba de fer el Vox-PP ara que es compliran 50 anys de la mort del dictador Franco. Val a dir que la dreta democràtica alemanya ni ha jugat mai a contemporitzar amb el feixisme, ni pacta amb l’extrema dreta del seu país, ni intenta ni que sigui el·lípticament justificar els crims nazis. Val a dir també, tristament, que la dreta diguem-ne tradicional que tenim aquí segueix amagant el cap sota l’ala, intenta establir una mena d’equiparació moral entre els republicans que van defensar la democràcia i els franquistes que la van derogar, i continua amb la martingala que hem d’oblidar el passat, que s’ha de mirar el futur, etcètera, (imagineu-vos la reacció dels corifeus del PP si algú digués que com que «no hem de mirar el passat, sinó observar el futur» algú defensés que hem d’oblidar els crims d’ETA i tal, imagineu els crits, sí).
Em dirigeixo, sobretot, a la gent jove. Enguany es compliran 50 anys de la mort del dictador. Ras i curt: el febrer del 1936 van haver-hi unes eleccions generals que van donar la victòria al Front Popular –una aliança dels partits republicans d’esquerra amb els partits obrers amb un programa mínimament reformista (no revolucionari)–. Com a
Andreu Martín Diputat del PSC per Tarragona al Congrés
conseqüència d’això, els que sempre s’han cregut propietaris de totes les coses i del país no van acceptar la derrota a les urnes i van conspirar per donar un cop d’Estat militar que es va iniciar el 18 de juliol. El cop d’Estat va fracassar parcialment, donada la resistència de les masses populars, el que va donar lloc a una guerra civil que va durar quasi tres anys i on els franquistes –amb el suport militar de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista- es van imposar a sang i foc.
les restes d’un nen d’11 anys i d’un grup de noies teixidores que havien organitzat un sindicat... Estem parlant d’això: d’una dictadura que va practicar una brutalitat extrema i que va provocar la pitjor massacre en la història del país. Mireu, això no va de dretes ni d’esquerres, va de democràcia versus dictadura. Per això no podem oblidar, per això m’agradaria molt que la dreta liberal espanyola -en cas d’existir- s’unís en la condemna del franquisme i en la defensa dels valors democràtics que ens han d’unir a tots i a totes.
Els i les joves teniu una gran responsabilitat, us heu de mantenir ferms en la defensa de la democràcia
D’aquesta guerra civil va sortir una dictadura personal del general Franco que va acabar -amb la mort del dictador- el 1975. Aquesta dictadura va arrasar amb tot: amb les llibertats democràtiques, amb la Constitució, amb la llibertat de premsa, la separació de poders, va tancar el Parlament, va prohibir els partits polítics tret del partit únic del règim, etc. Entre el 1936 i el 1952, primera fase de la dictadura, es van executar desenes de milers de persones, es va empresonar centenars de milers més i entre mig milió i un milió d’espanyols es va veure obligat a marxar a l’exili per salvar la vida.
Quan parlem d’execucions vull recordar que aquests dies s’està duent a terme la exhumació d’una fossa a les afores de Granada. Doncs bé, s’han trobat
Per això els i les joves teniu una gran responsabilitat, us heu de mantenir ferms en la defensa de la democràcia. L’extrema dreta està emprant les xarxes socials i els nous mitjans tecnològics per blanquejar la dictadura i difondre les mentides més insensates per fomentar la anti-política que sempre acaba amb el gran líder providencial que sigui que arriba per «posar ordre» i alimentar els discursos d’odi contra el considerat diferent.
Heu de ser crítics, sí, heu de ser exigents amb els partits progressistes, sí, però també heu de defensar la democràcia, l’Estat del benestar, la justícia social i la llibertat. Si no ho feu l’extrema dreta tornarà al poder i haureu de tornar a començar de zero. I aleshores serà massa tard per a lamentar-ho...
Aquesta commemoració dels 50 anys de la mort del dictador és una bona oportunitat per llegir i saber que fins i tot en els pitjors anys del règim va haver-hi nois i noies valentes com vosaltres que van lluitar contra la dictadura. Si ho feu, i coneixeu el que de debò va suposar el franquisme, comprendreu que no hi ha cap motiu per a la nostàlgia.
k Tribuna k
Prefereixo ser un ‘bonista’, un ‘woke’ i un porc abans que un feixista
L’any 1992, el director japonès Hayao Muyazaki dirigia Porco Rosso, una pel·lícula d’anime sobre un pilot d’avions de combat que perseguia pirates al mar Adriàtic després de la I Guerra Mundial a canvi de diners. L’aviador Porco Rosso realment es deia Marco Pagot però el seu cos tenia la forma d’un porc com a conseqüència d’una maledicció. La pel·lícula és una fantàstica història d’amor i desamors enmig d’aventures inquietants. En una d’elles, Porco Rosso ha d’anar fins a Milà a reparar el seu avió, destrossat en un combat aeri. D’allí n’acaba fugint perquè el govern italià li exigeix que posi els seus coneixements pràctics i teòrics al servei de la causa feixista. Porco, amb tot en contra, s’hi nega i pronuncia una frase que per ella sola ja val el metratge de tota la pel·lícula: «Prefereixo ser un porc que un feixista». La frase és tan rotunda que quan la vaig sentir per primer cop, a la Universitat Catalana d’Estiu en una d’aquelles sessions de cinema en català al Lido de Prada de Conflent, va fer aixecar de la butaca part de l’auditori: «Prefereixo ser un porc que un feixista».
A les darreres enquestes s’assegura que Bocs i la racista de Ripoll creixeran en propers comicis; mentre a Europa ja governen Meloni i Orban; guanyen les eleccions a Àustria i Bèlgica opcions de dreta extrema racista; a estats com el francès, el polonès o l’alemany tenen opcions de quedar primera o segona força partits ultres; i en les darreres eleccions al Parlament Europeu el 25% dels vots els van acumular partits de dreta extrema. Un panorama fosc al qual hem de sumar el domini de l’Estat d’opcions ultraliberals, racistes, masclistes i autoritàries fins a l’extenuació a llocs com Argentina, Rússia o els Estats Units, amb un Musk entestat a aconseguir que l’extrema dreta governi Europa i destrossi les restes de l’estat del benestar. I aquí m’aturo perquè aquest és el centre de tot: la destrucció de les con-
El nazismo del siglo XXI
Con la llegada de Donald Trump a la presidencia de Estados Unidos estamos observando que desde Estados Unidos llega el nuevo nazismo del siglo XXI. Es un nazismo financiero, tecnológico, imperialista y terrorista. Donald Trump ya amenaza
Jordi Martí Font Escriptor i editor
questes socials posteriors a la Segona Guerra Mundial en bona part del món capitalista.
L’objectiu d’aquesta colla de criminals mudats és fer desaparèixer totes les conquestes socials del darrer segle i mig (sanitat, escola, garanties socials, jubilacions...), fer desaparèixer el dret laboral i construir una internacional del terror amb diversos bocs expiatoris i amb l’assenyalament, com sempre, d’enemics externs i interns a cada un dels països. A nivell internacional, coincideixen en la culpabilització i estigmatització de la immigració, de les persones migrades, com a culpables de tot. Repeteixo: de tot. I hi torno: de tot.
A nivell internacional, coincideixen en la culpabilització i estigmatització de la immigració, de les persones migrades, com a culpables de tot. Repeteixo: de tot. I hi torno: de tot
Tenim prou experiència històrica per entendre que la funció d’ase dels cops que fa cent anys van fer «els jueus» avui és més necessària que mai. Una funció que, evidentment, ara no va dirigida contra ‘els jueus’ sinó que assenyala nous ‘culpables’ i aquests són, tatxan!: ‘els immigrants’. Trobar un nou ase dels cops és imprescindible per als que manen, que són els mateixos que desmunten les restes de l’estat del benestar per continuar folrant-se entre amics. Això provoca dolor, perquè si estàs malalt i no pots anar al metge perquè el metge ara l’has de pagar sempre és més fàcil trobar un ‘culpable’ que no es pugui defensar que assenyalar als manaires de cada estat amb noms i cognoms i fer alguna cosa. Per tant, la funció que fa cent
abiertamente a países como Canadá, México, Panamá o Dinamarca. Trump, el matón del planeta, se ha quitado la careta definitivamente porque se siente poderoso gracias a su guardia pretoriana. Una guardia pretoriana peligrosa que se compone de terratenientes planetarios como Elon Musk,
anys van tenir «els jueus» avui la tenen ‘els immigrants’ i de forma especial els que practiquen la religió musulmana. En la sèrie d’articles que obro amb aquest, que aviso ara que serà llarga i ho explicarà tot tal com ho veig, no m’estalviaré de dir noms concrets, partits i fets no només identificables sinó reals, d’ara mateix, perquè parlar en abstracte mai no ha portat res de bo i no és el meu estil. I sé que això pot generar problemes que assumeixo des del primer moment. No m’importa massa perquè el que tenim al davant és molt més preocupant i fastigós. És per això que començo aquesta sèrie d’articles parlant de Porco Rosso, perquè el llenguatge el tenim tan manipulat com el tenien els europeus de fa cent anys. Avui no pots anomenar feixistes als feixistes per múltiples motius, però jo crec que cal fer anar les paraules, també, com a punys i per això els anomeno, també, feixistes. I ho faig conscient de la construcció lingüística que ells han fet per tal de dominar. Ja sabeu que als que no responem a pulsions assassines, de baixa o alta intensitat, contra altres persones ens anomenen ‘bonistes’. I sí, jo soc un ‘bonista’, sempre abans que assassí. I també soc ‘woke’, sempre abans que neoliberal i racista. Jo soc un ‘woke’ abans que inhumà. I vull afegir, perquè això he començat, que també soc un «porc roig». Jo soc un «porc roig», qualsevol cosa abans que un feixista.
I m’ho dic i me’n sento orgullós (jo que sempre he considerat l’orgull com una paraula patètica i ridícula) perquè «Prefereixo ser un ‘bonista’ que un feixista», perquè «prefereixo ser un ‘woke’ que un feixista» i, també, perquè «prefereixo ser un porc que un feixista». I tu?
Jeff Bezos o Mark Zukerberg que ponen su imperio tecnológico y financiero al servicio del odio mundial.
El neo colonialismo de esta banda ya está financiando el golpismo en países como Alemania o Reino Unido. Además, están financiando a los políticos fascistas como Milei, Meloni, Orban o Bolsonaro. Musk, apoya
k Volta i mitja
El novembre de l’any passat, aquesta casa –Diari Més – va estrenar una secció periòdica anomenada ‘més a fons’. Es començava a plasmar en el paper la voluntat de la capçalera d’apostar per continguts que aportessin informació però també opinió i visió en qüestions estratègiques per al Camp de Tarragona.
Per què? Perquè considerem que som un dels pals de paller comunicatius d’aquest territori nostre i perquè creiem fermament que tenim el deure de contribuir a generar informació de qualitat per als nostres lectors. També perquè volem aportar el nostre granet de sorra en la configuració d’un imaginari col·lectiu territorial.
I és aquesta voluntat la que ens va portar a escollir l’àrea metropolitana de Tarragona com el primer dels tres projectes que abordaria aquesta secció. No va ser una elecció qualsevol sinó que la voluntat última era reflexionar sobre els reptes que el nucli central del Camp de Tarragona ha d’afrontar en els mesos vinents i anys.
De la mà del periodista Oriol Aymí hem publicat reportatges, cròniques, anàlisis i entrevistes sobre diferents temàtiques, amb la mirada posada en generar coneixement. També en fer pensar i reflexionar. Per fer-ho hem comptat amb la participació d’experts, càrrecs electes, professors universitaris, directius públics i persones que, per la seva trajectòria, poguessin aportar la seva visió o experiència.
Considerem que som un dels pals de paller comunicatius d’aquest territori nostre i perquè creiem fermament que tenim el deure de contribuir a generar informació de qualitat per als nostres lectors
Totes aquestes persones han exposat lliurement – i aquesta era la idea – els seus pensaments, plantejaments, projectes, hipòtesis o visions sobre com organitzar millor les dinàmiques municipals i les relacions socials dels diferents nuclis. I ho han fet perquè han confiat en la rigorositat de la secció i en l’aposta editorial de Diari Més per publicar un producte blanc amb voluntat constructiva.
Sorprèn, però, la reacció d’alguns sectors i persones que, enfront de la voluntat d’un mitjà de comunicació de generar debat i pertinença territorial, han volgut enquadrar aquesta iniciativa en la dinàmica política actual. Res més lluny de la realitat.
Parlar i reflexionar sobre el Camp de Tarragona, donar veu a experts i fer propostes atrevides com la que Diari Més publicat avui en pàgines centrals s’hauria de veure com una oportunitat de repensar-nos, si convé des de la provocació. Perquè fins i tot una provocació pot acabar esdevenint una idea de futur.
tecnologicamente a un genocida como Netanyahu. El poder militar, tecnológico y financiero de Estados Unidos amenaza la paz mundial, pero ya no estamos en 1945.
Andrés J. Moreno Vila-seca
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Amb tot, perquè les idees de futur brotin calen actituds obertes i constructives, ganes de pensar i escoltar. I és que mentre algunes persones considerin l’àrea metropolitana com el seu vedat particular, pensar serà arriscat?
Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més
Necrològiques
Tarragona
Juan Navarro Sanchiz.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori.
Carmen Olaria Domènech.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Tere Ventura González.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Francesc Fortuny Zuerez.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
Pilar Argilaga Farré.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.
Lucilli Miravete Quilez.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Reus
Joaquima Garcia Puigvert.
Ha mort als 103 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Cambrils
Isidro Arenaza Gana.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Jose Antonio Rodriguez Martinez.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Valls
Magda Linares Sesplugues.
Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Verge del Lledó.
Falset
Xavier Hernández Amorós.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la Puríssima Sang.
Vídua de Lluís Roig Gassol
Ha mort cristianament a l’edat de 94 anys.
(E.P.D)
Els seus fills, Jordi i Anna; la seva jove, Montse; els seus nets, Laia i Javi; la recentment arribada besneta, Ariadna i tota la família, us comuniquem la trista notícia.
La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dia 10 de gener del 2025, a les 17:30 hores, al Tanatori de Tarragona.
Tarragona, 10 de gener de 2025
Èxit de la campanya ‘Busca el Caganer Amagat’ organitzada a Valls
Comerç l La Unió de Botiguers de Valls, Comerç de Valls, ha celebrat una nova edició de la campanya 'Busca el Caganer Amagat' amb un gran èxit de participació. La iniciativa, que va tenir lloc del 2 al 31 de desembre, va registrar una participació
de més de 120 persones, fomentant així la visita de nombroses famílies als establiments comercials locals i impulsant la compra de proximitat. Els guanyadors han sigut en Lluc Casanova, en Martí Rubió i en Daryl Bailen. Redacció / Cedida
Avui felicita als que es diuen: Agató i Pere Ursèol.
L’horòscop
21/03 al 19/04
Ves amb compte en els viatges desplaçaments, els teus nervis poden jugar-te avui una mala passada. Tindràs una nit molt boja.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Molt bon moment per a iniciar noves activitats o buscar aventures excitants en l’afectiu. Pots anar de guanyador ja que la sort t’acompanya.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Les circumstàncies que visquis avui et propiciaran aventures intenses i inoblidables. Cuida la dieta els excessos en tot. Sorpreses en l’amor.
TV local
10:30 Impuls
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
20/04 al 20/05
L’afectiu es potenciarà enormement durant el dia. Tota la fogositat que aplicacions serà resposta en grau més alt per la parella o amant.
VERGE
23/08 al 22/09
Si realment desitges aconseguir canvis profunds en la teva vida aprofita per a realitzar-los. Però has d’actuar decididament sense pors.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Estaràs obligat a reflexionar per un assumpte d’interès per al teu futur emocional. Analitza totes les probabilitats abans d’actuar, amb fermesa.
BESSONS
21/05 al 20/06
La teva intuïció es veurà en la jornada molt reforçada reeixida. Aplica-la en tot moment obtindràs resultats feliços. Amores estables profunds.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Canvis importants en la teva vida en general que et faran sentir més feliç. La vida en família serà equilibrada els viatges positius i molt feliços.
20/01 al 18/02 AQUARI
Com més natural actuïs amb els altres siguis directe aconseguiràs millors resultats de les teves exigències. Demostra amor a la gent.
21/06 al 22/07 CRANC
Arribaran notícies o persones de llocs llunyans que alegraran la teva vida t’aportaran noves positives perspectives. Amb la parella hi haurà equilibri.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Tot el que realitzis sense titubejos, t’aportarà grans beneficis. No dubtis a canviar les teves idees si el moment l’exigeix, llança’t sense pors.
19/02 al 20/03 PEIXOS
No intentis tancar-te per a no veure la realitat. La llavor de l’amor la passió està germinada no podràs tornar-te enrere. Nit molt ardent.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Boronat Poderós, Jorge Reial, 23 Telèfon 977 240 672 Escoda Llop, Oriol
La Canonja: Raval, 56 Telèfon 977 545 090
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Font-Quer Pellicer, Raul General Moragues, 107 Telèfon 977 313 046.
SALOU: Gonzalez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Telèfon 977 382 223.
LOCALS
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 9 m2 –70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
12:00 La comarcal (r)
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies (r)
15:30 Ben sonat!
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum 20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies resum (r) CANAL REUS TV
El temps
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Com la nit i el dia
11:30 Va passar aquí
12:00 + Xarxa + Sostenibilitat
12:30 Va passar aquí
13:00 Com la nit i el dia
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit i el dia
15:30 Va passar aquí
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12 19:30 180 graus
20:00 Notícies 12 20:30 Saló de Plens
21:00 In situ
21:30 Qui cuina avui?
22:00 Notícies 12
22:30 Saló de Plens
23:00 In situ
23:30 Qui cuina avui? 0
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Plat amb viandes lleugeres que hom serveix ordinàriament abans de la sopa o del primer plat. El Negre o el Roig, per exemple. 2. Bullícies i molt de soroll. Té cinc dits. 3. Extensió plana d’herba. Posat a llei. Carboni. 4. Cerca sense trobar límits. Tros llarg de fusta. Prengui nota. 5. Les que fa el govern central. Oxigen. 6. Així es faci. Xifra d’un número. Sodi, al revés. 7. Nitrogen. Primat. Carboni. Femella de l’oc. 8. Final de la caça. Format per una massa compacta. Ciutat sumèria. 9. Passa cada any. Gènere de lianes d’Àsia. 10. Emblemes de la mort. Boig. 11. Pronom. La del punt. Sofrirà al revés. 12. Principi d’una afirmació. Encerclament. Riu de Suïssa. VERTICALS: 1. Viuen confiades en el futur. 2. Expliquem un conte als infants. Rectal. 3. Acords portats a terme. N’hi ha dos a cada cara. 4. Rata. Ésser viu. Vocal. 5. Rega sense marges. És quasi pla. Condemnat eternament. 6. Sempre està malalt. Una de sis. Una mica de gana. 7. Fer una etilació. Societat anònima. Venen amb el pare. 8. Gens humit. Prendre una direcció en comptes d’una altra. 9. Canyís posat al revés. Podria ser. 10. Xifra mil. Expectoració. Oxigen. Part blanca i sòlida de la llet. 11. Cama sense extrems. Indica un bilió. Empaitar. 12. Posarà racions a la cuina. Lletra amb una sola cama.
VILA-SECA:
Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.
CAMBRILS: Guillen, Núria Joana Verge de Montserrat, 6 Telèfon 977 364 512.
VALLS:
Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517. EL VENDRELL: Bueno Andreu, Vicent Carretera de Valls, 57 Telèfon 977 661 656.
Solució: nivell mitjà
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MAYCA MASAJES. Explosión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087
JUAN MASAJE PROFESIONAL para chicos. Tel: 645.412.113
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJISTA PROFESIONAL. RELAX. Tel: 641.492.358
ALTRES
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Màxima Mínima Estat del cel Fins al migdia estarà mig o molt ennuvolat per la circulació de núvols alts i mitjans. A partir d’aleshores s’obriran clarianes, si bé, a partir del vespre, els núvols tornaran a augmentar i el cel quedarà cobert o molt ennuvolat al final del dia.
Temperatura
La temperatura mínima quedarà semblant o lleugerament més baixa, excepte al litoral sud on podrà pujar lleugerament. Per la seva banda, la màxima serà lleugerament més baixa, excepte a la meitat sud del litoral on quedarà semblant. Solució dels mots encreuats
Esport l El diumenge 2 de febrer se celebrarà la 13a edició d'aquesta cita esportiva no competitiva, que transcorre pel Baix Gaià, enllaçant els castells d'Altafulla, Tamarit, Ferran i el Catllar
Apoc més de tres setmanes perquè se celebri una nova edició de la Marxa dels Castells del Baix Gaià, les inscripcions ja s’acosten al miler de participants. De fet, els organitzadors d’aquesta jornada, l’Ajuntament d’Altafulla, compten assolir aquesta xifra, de la mateixa manera que es va fer l’any passat, quan més d’un centenar de persones es van quedar en llista d’espera. Com en anteriors edicions, aquest esdeveniment esportiu, que combina natura, esport i cultura, transcorrerà pel Baix Gaià agrupant els quatre castells que donen nom a la Marxa: Altafulla, Tamarit, Ferran i el Catllar. La prova, que arrencarà diumenge dia 2 de febrer al matí, combina dues modalitats de Marxa i Trail amb dos recorreguts, de 16 km i 26 km, totes dues amb sortida i arribada al Parc del Comunidor. Es tracta d’una prova inclusiva no competitiva, pensada perquè els participants facin esport a la vegada que gaudeixen de la natura i el patrimoni en un entorn singular. Una de les principals novetats de l’edició d’enguany és la Marxa Pet Friendly, que permetrà als participants fer el recorregut acompanyats de les seves mascotes. A més, els participants en aquesta marxa disposaran de serveis específics, com ara un veterinari a la meta o avituallament i regal per a les mascotes. Així ho explicaven aquest dijous Àlex Cañas, regidor de Festes de l’Ajuntament d’Altafulla, i Juanan Fernández, director tèc-
k
Llegim aquests dies que l’OCDE presentarà un diagnòstic integral del sistema educatiu català a finals de 2025, acompanyat de recomanacions específiques per la millora del sistema. Els darrers resultats de Catalunya en les proves PISA, proves que avaluen el rendiment educatiu a escala internacional, han estat dolents. Els indicadors apunten a mancances en àrees fonamentals com la comprensió lectora, les matemàtiques i les ciències. Aquestes dades conviden a reflexionar profundament sobre la situació del nostre sistema educatiu i, sobretot, sobre com podem millorar-lo. Per això, la notícia que l’OCDE presentarà un diagnòstic integral de l’educació catalana a finals de 2025 és una oportunitat que no s’ha de desaprofitar.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
nic de la marxa. Els organitzadors també van subratllar que un dels trets destacats de la festa d’enguany és l’elevada participació femenina: del total d’inscrits fins al dia d’avui, les dones ja superen el 53%. Enguany la Marxa arrencarà dissabte dia 1 de febrer a la tarda, amb l’entrega de dorsals al Centre d’Entitats d’Altafulla. Aquests també es podran recollir l’endemà diumenge, de 8 a 9 del matí, al mateix lloc. La primera sortida serà la de Trail (16K+ 26K), que es farà a les 9 h. A les 9.05 h es donarà el tret de sortida del Trekking 26K, i a les 9.30 h la de Treking 16K. A l’arribada hi haurà una botifarrada, festa i música
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
per a tots els participants. Les inscripcions encara són obertes i es poden formalitzar a través del portal web de la Marxa (www. marxacastells.com). Els preus per participar-hi són de 23 i 26 euros.
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Dones en marxa
Enguany destaca l’alta participació femenina, amb més del 53% de les inscripcions
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Malgrat el fet que aquesta mesura ja ha aixecat força polseguera, la intervenció de l’OCDE no ha de ser vista com una amenaça, sinó com una possibilitat per replantejar polítiques educatives des d’una base sòlida. L’OCDE, amb la seva experiència internacional, pot aportar una perspectiva objectiva sobre les dinàmiques polítiques i socials que sovint condicionen els debats educatius interns. Així, aquest diagnòstic no només identificarà les febleses del sistema, sinó que també oferirà recomanacions basades en experiències d’altres països que han aconseguit superar reptes similars. A més, aquesta iniciativa ens obliga a afrontar una altra realitat: l’educació és un procés dinàmic que requereix canvis constants. Ens agradi o no, la comparativa entre sistemes educatius existeix, i només aquells sistemes que s’atreveixin a avaluar i mesurar les seves polítiques aconseguiran preparar adequadament les generacions futures. Si aquesta mirada que ve de fora ens garanteix que el nostre sistema educatiu estigui a l’altura dels reptes del segle XXI, benvinguda sigui.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
