Tarragona 5
El Museu Arqueològic rep la visita de més d’un miler de persones per conèixer el nou projecte
Camp de Tarragona 15
La Fundició Artística Vilà de Valls està prop del concurs de creditors a causa dels deutes i la manca d’encàrrecs
Impostos mundials. Objectiu impossible: «La fórmula impositiva és vital per qualsevol estat»
l Tot i que el projecte de ZBE ho preveu com a possibilitat, el regidor de Via Pública descarta, per ara, que es creïn més aparcaments de zona blava
8 i 9
Tradicions 13
Valls recupera tot el ritual de la festa de Sant Antoni coincidint amb els 46 anys de la represa
L’Ajuntament perd diners cada vegada que la grua retira un vehicle Tarragona
Una empresa externa cobra 130 euros per cada servei mentre que la multa que ha de pagar l’infractor és de 113 euros 2
Les comarques de Tarragona lideren el creixement de població a Catalunya Societat 11
Municipal l Els vehicles retirats s’estan traslladant al carrer Ramon Nogués, però aviat tornaran al dipòsit
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona pagarà 7.695 euros al mes per a continuar fent ús del dipòsit municipal. Així s’exposa en una resolució emesa el passat 30 de desembre, en la qual l’alcalde, Rubén Viñuales, aprovava l’adjudicació del contracte d’arrendament d’aquesta finca —ubicada al número 2 del Camí de l’Ermita— en favor de la Fundació Casa Sant Josep de Tarragona, que n’és la propietària.
Segons les condicions estipulades, el consistori haurà d’abonar 6.360 euros, més 1.335 en concepte d’IVA, per al lloguer d’aquest terreny de més de 6.700 metres quadrats de superfície. La vigència del contracte és per a un període de sis mesos, prorrogables de forma excepcional a quatre més. En cas que s’acabi fent efectiva aquesta moratòria, la despesa total acabaria ascendint fins als 76.950 euros.
Cal recordar que la Guàrdia Urbana va assumir la gestió del dipòsit municipal i una empresa externa el servei de grua, després que el passat 31 de desembre caduqués la concessió que tenia l’empresa Grúas David des del 2020. En
L’actual dipòsit de vehicles està ubicat al número 2 del Camí de l’Ermita de la Salut i porta en funcionament des de fa vint anys. Gerard Martí
S’ha llogat el terreny on està el dipòsit per a sis mesos, més quatre prorrogables
un informe de l’Intendent en cap, Manuel Vázquez, es considera «justificat» el lloguer de l’actual dipòsit, que «es troba en funcionament des de fa més de 20 anys».
En el document, s’exposa un dels principals motius: «Hi han ingressats uns 200 vehicles que no han vingut a recollir els seus titulars». Actualment, s’estan tramitant
els corresponents expedients per abandonament, un procés que pot trigar entre dos i sis mesos. «En el supòsit de canviar el dipòsit actual per un altre, comportaria el tras-
Serveis l L'infractor paga 113 euros de sanció pel trasllat fins al dipòsit
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha hagut de contractar una empresa externa perquè presti el servei de grua de forma provisional, ja que la Guàrdia Urbana no disposa dels mitjans necessaris per fer-ho. Actualment, retirar un vehicle mal estacionat
de la via pública suposa una despesa d’uns 133 euros (IVA inclòs) per al consistori, un import superior al que cobra la policia local als infractors. Tal com s’estipula en l’Ordenança fiscal número 10, reguladora de les taxes per immobilització, desplaçament i custòdia de vehicles; el titular
del vehicle ha de pagar 113,89 euros pel trasllat de la grua fins al dipòsit.
Pel que fa a la custòdia dels vehicles, les tarifes varien segons la tipologia. En el cas dels ciclomotors, és d’1,29 euros per dia. Per a les motocicletes, el preu és 1,70 euros, mentre que els titulars de tu-
llat d’aquests vehicles i els corresponents costos econòmics i de personal», s’explica. Igualment, l’Ajuntament encara no disposa de cap altre espai que pugui ser utilitzat per a aquesta finalitat. El consistori té prevista la creació d’un nou dipòsit en un solar del PP-13, però és un projecte que veurà la llum a mitjà o llarg termini. Mentrestant, caldrà fer ús de la finca actual, on la Xarxa Santa Tecla —de la qual forma part la Fundació Casa Sant Josep— té planejat construir en un futur. De fet, el nou contracte del servei de grua es contemplarà el lloguer del terreny de l’actual dipòsit mentre no es construeix el nou espai. El govern municipal està treballant per iniciar la seva licitació. El procés d’adjudicació, però, es podria allargar fins al darrer trimestre. Mentrestant, la Guàrdia Urbana continuarà assumint les tasques de forma provisional.
Queixes veïnals
En les darreres setmanes, els vehicles retirats de la via pública s’han traslladat al carrer Ramon Nogués, davant de la comissaria, una decisió «provisional» ha provocat algunes queixes. «No ens ha afectat de forma tan directa perquè només s’han perdut algunes places de pàrquing, però ens molesta que ningú ens ho hagi comunicat prèviament», diu el president de l’AV Parc Francolí, Jordi Miguel, qui critica la «improvisació» del govern. Fonts de la GUT indiquen que els vehicles es tornaran a portar al dipòsit «al més aviat possible» després de resoldre «un tema informàtic».
rismes i camionetes han de pagar 8,95 euros per dia. La Guàrdia Urbana està gestionant el dipòsit municipal de forma provisional, mentre no s’adjudica el nou contracte del servei de grua. Així, com s’explica en un informe de l’Intendent en cap, Manuel Vázquez, els agents del cos policial «s’encarreguen del registre d’entrades i sortides de vehicles, del cobrament de les taxes corresponents i del cobrament de denúncies donant compliment a la normativa de trànsit».
Detenen un lladre després d’intentar robar al carrer Jaume I
Successos l El passat dissabte al vespre es va produir un intent de robatori al carrer Jaume I de Tarragona, a l’altura del número 16. Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les 19.45 hores, després que un individu de 20 anys sostregués el telèfon mòbil i diners a una dona que passejava amb el seu fill menor d’edat. Segons informen fonts policials, l’agressor va aprofitar un moment de distracció per posar la mà a la butxaca de la víctima, però aquesta es va adonar del furt i va intentar recuperar les seves pertinences, fet que va derivar en un forcejament. La dona va patir petites lesions a la mà durant l’incident. Un grup de vianants que es trobava a la zona va intervenir i va aconseguir retenir l’individu fins a l’arribada dels Mossos d’Esquadra, que van ser avisats per diversos testimonis en detectar una baralla al carrer. Els agents van detenir el lladre, que compta amb múltiples antecedents, i l’han acusat de robatori amb violència i intimidació, a més de lesions. Els Mossos d’Esquadra van recuperar tant el mòbil com els diners robats, que van ser retornats a la propietària. Fa poques setmanes, els Mossos d'Esquadra van detenir a la ciutat un home de 21 anys com a pressumpte autor de 31 robatoris a l'interior de vehicles. Marta Omella
Societat l Els veïns van haver d’abandonar l’immoble per patologies estructurals
Oriol Castro
L’Ajuntament de Tarragona ha començat a redactar el projecte de rehabilitació del local de l’Associació de Veïns del Barri del Port. L’entitat fa tres anys que van haver d’abandonar l’immoble, ubicat al número 9 del carrer Reial, perquè presentava problemes estructurals. Des de llavors, els veïns han demanat
al consistori que es fessin les intervencions oportunes per a arranjar l’espai i que l’entitat pogués tornar al seu local social. Una situació que es busca desencallar amb la redacció del nou projecte.
L’equipament es troba en mal estat degut a les humitats generades pels baixants del celobert, que desemboquen directament sobre les cam-
bres higièniques. Això ha provocat patologies estructurals, amb afectacions a les bigues de fusta, que van obligar l’associació de veïns a desallotjar la seva seu el novembre del 2021.
Discussió política
La situació amb el local social de l’associació de veïns va saltar a l’arena política recent-
ment. El passat desembre, els grups municipals d’Esquerra Republicana i En Comú Podem van assumir i defensar una moció al consell plenari, presentada per la pròpia AV, on es va demanar «garantir que el local esdevingui un espai accessible, funcional i segur, promotor de la cohesió social i obert a les necessitats dels veïns i veïnes del barri
Esquerra defensava rescatar un projecte redactat en l’anterior mandat
del Port». L’entitat va recordar que el desembre del 2022, l’anterior govern, d’ERC, va redactar un projecte que inclou totes les actuacions necessàries per a la reforma i consolidació estructural del local. Les obres servirien també per a solucionar els problemes d’impermeabilització i deteriorament causats per la brutícia i la colomassa al pati comunitari. Aquest anterior projecte va ser motiu de discussió al ple entre republicans i socialistes. L’executiu municipal ha sigut partidari de redactar un nou projecte.
Incendi al bloc
El local es troba sota l’edifici en el qual un pis es va cremar fa poc més d’un any. Després de més d’un any sense poder tornar a casa seva, els veïns han pogut tornar a viure a l’immoble. Un edifici on el Servei Municipal de l’Habitatge (SMHAUSA) disposa d’un habitatge. La comunitat va fer remodelacions, entre d’altres, per tal que no torni a entrar l’aigua, segons indiquen fonts municipals. D’aquesta forma, el pis de SMHAUSA ja està en condicions.
El foc es va produir a partir d’un carregador de mòbil, en un pis on hi havia molta acumulació de roba i altres coses, que van avivar l’incendi. Els veïns van denunciar la falta d’ajuda de l’Ajuntament, ja que no podien entrar a casa seva i van patir robatoris.
Espai Públic l Les pluges del passat octubre van escombrar la passarel·la que travessa el riu, situada sota el pont de Santa Tecla, que encara no s’ha arreglat
Els usuaris del pont de fusta que travessa el riu Francolí al seu pas per Tarragona denun cien el seu estat des del passat octubre. Concretament, es tracta del situat sota el pont de Santa Tecla. Aquest pas és freqüentment utilitzat per vi anants i ciclistes per a creuar el riu. Arran de les pluges tor rencials del passat octubre, la infraestructura ha cedit i s’ha quedat arrambada a la llera. «Espero que l’Ajuntament el pugi posar en servei no vament. No crec que el cost d’ubicar lo al seu lloc generi al consistori un gran cost. El temps que ha passat ja és suficient com per retornar el servei als ciutadans», explica Jordi Duro, un veí de Tarra gona que freqüenta la zona. Aquesta situació amb la pas sera de fusta no és el primer cop que es viu a la ciutat. Quan plou de forma intensa i augmenta el cabal del riu, el pont acostuma a cedir i l’ai gua l’escombra. Després de mesos de sequera extrema, el Francolí baixa amb aigua per la ciutat.
La infraestructura va ser finançada pel Consell Comar cal del Tarragonès i l’Ajunta ment de Tarragona se’n va fer càrrec del seu manteniment. El pontet va ser inaugurat el 4 de juliol del 2018 i a l’octu bre d’aquell mateix any una riuada li va provocar danys importants. La reparació va durar diversos mesos i el fe
«Ha passat temps suficient per a retornar el servei als ciutadans»
brer del 2019 va tornar al seu lloc. El 2020 i el 2021 es van viure situacions similars.
Projecte entre mans
L’Ajuntament de Tarragona té entre mans precisament el projecte de renaturalització del riu Francolí. Es tracta de la inversió més important del projecte Tarragona Green Belt’26 dotat amb una inver sió total de 3,6 milions d’eu
ros per part de la Fundación
Biodiversidad del Ministerio per a la Transició Ecològica i finançada pels fons Next Ge neration. El Riu Francolí al seu pas per l’entorn urbà de la ciutat té una longitud de 5.550 m i presenta un aspec te altament desnaturalitzat, amb estructures rígides al seu tram final. Les riberes tenen una àmplia presència de l’espècie exòtica anome nada Arundo donax, les ca nyes, que provoca pèrdua de diversitat i greus problemes en cas d’avinguda del riu. El projecte inclourà accions de caràcter més estructural so bre l’entorn i altres canvis en
morfologia dels marges o el llit del riu per tal d’afavorir la morfodinàmica fluvial.
Connector ecològic També detallarà les mesures de caràcter ambiental que es proposaran per tal de millo rar la qualitat de la vegetació i el sistema fluvial. Aquestes poden ser, entre d’altres, actu acions d’eliminació i control d’espècies invasores, millora estructural del bosc de ribera o la instal·lació de sistemes de retenció de residus sòlids. D’aquesta forma, es vol trans formar la zona en el connec tor ecològic des de la Serrala da Litoral fins al mar.
L’Ajuntament rebrà aviat la subvenció de les grades del Palau d’Esports
Equipaments l L'ajut permetrà ampliar la capacitat del pavelló fins a les 5.000 localitats
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona podrà disposar el proper 17 de gener de la subvenció de 700.000 euros de la Generali tat de Catalunya per finançar el subministrament i la instal· lació de grades telescòpiques al Palau d’Esports. Es tracta d’unes grades automàtiques i amb rodes i seients plegables que permetran expandir se o contraure’s segons sigui ne cessari que permetran que l’equipament tarragoní pugui arribar fins gairebé a les 5.000 localitats. El Consell Executiu de la Generalitat de Catalu nya va aprovar aquest ajut el passat dilluns 23 de desem bre. El conseller d’Esports, Mario Soler va voler destacar «el compromís del govern de la Generalitat per acabar amb el deute històric que tenia amb el Palau d’Esports, que per fi es completarà».
Actualment, el Palau d’Es
ports Catalunya disposa de 2.314 cadires fixes i amb les futures grades, l’aforament arribarà gairebé a les 5.000.
Sense llogar La instal·lació de les grades que s’ubicaran a peu de pis ta, reduirà molt el nombre de seients que s’han de llogar per competicions de primer nivell. La necessitat d’inau gurar el Palau d’Esports Ca talunya l’any 2018 pels Jocs Mediterranis de Tarragona, va obligar a escurçar el termi ni d’execució de les obres que van quedar incompletes. Ara, gràcies a aquesta subvenció que restava pendent per part de la Generalitat de Cata lunya, l’equipament podrà ampliar el seu aforament tal com estava previst fa sis anys. L’última gran actuació que ha rebut el Palau d’Esports ha estat la instal·lació del par quet, que es va fer a l’abril.
Cultura l Un total de 1.268 persones van visitar aquest cap de setmana les instal·lacions del futur nou Museu Arqueològic de Tàrraco. L'espai, tancat a la ciutadania des del 2018, obrirà a finals de 2026 amb la reforma completada i una nova proposta de museïtzació més moderna, immersiva i innovadora. Tot
plegat, amb una inversió estatal que ronda els 8 milions d'euros. Aquest cap de setmana, el museu va organitzar una jornada de portes obertes per a explicar en què consisteix aquesta nova proposta de museïtzació, elaborada per l'equip del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. L'esdeveniment va cridar
Patrimoni l La sala del sarcòfag d’Hipòlit del Pretori ja és oberta al públic després de la seva rehabilitació, ara fa gairebé un any. La intervenció, que ha consistit en la neteja i consolidació de paraments, ha recuperat l’esplendor de l’espai i del monument que la caracteritza.
El conseller de Patrimoni, Nacho García, destaca que
ja «podem tornar gaudir de la seva esplendor i de la importància històrica que representa» així com «d’un nou espai per a dur-hi a terme tot tipus d’activitats». Els treballs de restauració van permetre identificar dues obertures d’època medieval, així com l’estructura d’unes escales post romanes que donarien accés a la terrassa. En
un dels murs s’ha habilitat una pantalla per a projeccions multimèdia i també s’ha modernitzat el sistema d’illuminació de l’espai i installació elèctrica. També es torna a projectar el documental sobre l’ús de la torre com a presó després de la guerra civil, la presó de Pilats. Els treballs han tingut un cost de 600.000 euros. Redacció
l'atenció de centenars de tarragonines i tarragonins que no es van voler perdre detall de les explicacions del personal del museu. Durant la visita es van ensenyar imatges de com serà el futur museu i es van explicar algunes de les noves peces que s'hi exposaran. Redacció / Gerard Martí
Imatge de la sala del Sarcòfag d’Hipòlit, espai que ha obert les portes després de la restauració.
Cultura l Diumenge s’estrena ‘La passió de Sant Fructuós’ al
Redacció
La vida de Sant Fructuós s’es trena el pròxim diumenge a la gran pantalla. La pel·lícula
La passió de Sant Fructuós, rodada en diversos espais patrimonials i naturals de la ciutat, es podrà veure al Te atre Tarragona. El film està inspirat en fets reals narrats per la Passio Fructuosi que constitueix el document mar tirial més antic de la Penínsu la Ibèrica.
La peça ha estat produï da per l’l’Associació Cultural Sant Fructuós amb la col· laboració de la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona i l’Arquebisbat de Tarragona. S’ha rodat en dife rents espais patrimonials de la ciutat com el circ romà, el fòrum de la Colònia, la Cate dral, l’amfiteatre romà, la fin ca Mare Internum Platja dels Cossis i el subsòl arqueològic
S’ha rodat en espais com la Catedral, l’amfiteatre o el fòrum de la Colònia Instant de la pel·lícula, que relata els actes martirials de Sant Fructuós. Associació
del Museu Bíblic.
Té una durada de 45 minuts i vol esdevenir un instrument de difusió universal d’aquest patrimoni i vincular ho tam bé a la «Ruta dels primers cristians de Tàrraco». En
Societat l La campanya de recollida de joguines, or ganitzada conjuntament per FCC Medio Ambiente i Càri tas, amb la col·laboració de la Fundació Pas a Pas i l’Ajunta ment de Tarragona, va con cloure aquest Nadal amb un total de 1.572 joguines recolli des. Aquesta xifra supera en més de 400 unitats les jogui nes recollides en la campanya
anterior. Des de Càritas i FCC Medio Ambiente qualifiquen d’èxit les xifres d’aquest any i volen agrair a la ciutada nia de Tarragona la seva col· laboració. La recollida va du rar un total de 19 dies. Més de 230 persones van passar per la parada, ubicada al número 57 de la Rambla Nova. El dia amb més joguines recollides va ser el passat 3 de desem
bre, amb 361. Per tal d'agrair les donacions, des d'FCC es va fer entrega d'un kit de reci clatge a les persones que van portar joguines i van partici par en la recollida solidària. Les donacions d'aquest any han superat en 400 les que es van fer l'any passat. Totes les joguines es van revisar en finalitzar la campanya abans d'entregar les. Redacció
aquest sentit, la producció ro dada en català està doblada al castellà, a l’anglès i al francès. S’estrenarà en dues ses sions aquest diumenge i l’entrada és gratuïta prèvia reserva.
de
Tarragona plora la pèrdua de Mossèn Fort, icona del Joan XXIII i del barri del Serrallo
Obituari l Centenars de persones es van aplegar a la Parròquia de Sant Pau per donar l'últim adeu a Mossèn Xavier Fort, una persona molt estimada a la ciutat. Fort va ser una icona de l'hos pital Joan XXIII, on durant més de 30 anys va acompa nyar malalts i familiars, do nant suport en els moments més difícils. També va ser un
dels fundadors dels Xiquets del Serrallo i va treballar in sistentment per a cohesionar el barri pescador, on també fou mossèn de la parròquia de Sant Pere Apòstol. Un dels moments més emotius va ser el pilar de 4 aixecat pels de la camisa blava per a re tre homenatge a Fort, que va morir la matinada de dijous a divendres. Redacció
Càritas i la fundació Pas a Pas. Cedida
Comerç l Aquest sistema s’ha impulsat des del Tomb de Reus i ja l’utilitzen quatre negocis de la ciutat
Miquel Llaberia
El sistema de comandes di gitals EO! EasyOrdering va guanyant adeptes a poc a poc a Reus i els negocis usuaris asseguren que l’experiència és «molt positiva». Aquest sis tema, presentat pel Tomb de Reus a l’estiu de 2023, permet fer comandes des del mòbil a través d’una targeta NFC col· locada a la taula i sense neces sitat d’haver d’anar a la barra o cridar a un cambrer. «En el darrer any s’han implementat diferents millores, com que, a part de pagar amb targeta o Bizum, puguis també pagar al cambrer», explica Víctor Perales, membre de la junta del Tomb de Reus i propietari del Flaps, primer establiment a utilitzar el sistema. Perales afirma que també s’han dut a terme altres mi llores com recollir dades de les visualitzacions de la carta digital, indicar les hores de més afluència de clients, co nèixer el preu mitjà del tiquet, ocultar aquells plats de la car ta els quals s’hagin acabat o, fins i tot, fer una comanda a domicili. «El sistema permet que aquella persona que es posa en contacte amb mí i em demana una comanda a
Els negocis que han implementat el sistema es mostren satisfets
domicili pot fer servir aquest sistema per pagar i jo després li faig arribar», assegura. No obstant això, altres canvis se centren en fets més senzills com, per exemple, demanar
Societat l L'Ajuntament de Reus s'ha adherit a la De claració de Lima sobre el dolor infantil a petició de la Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Vir gili (URV). Amb aquest gest, l'Ajuntament es compromet a donar suport als princi pis i objectius establerts en la Declaració de Lima, que inclouen la gestió del dolor
infantil com un tema crucial per al benestar de la infància en l'àmbit global i per con tribuir a millorar la qualitat de vida dels infants. A més, també accepta donar suport a les activitats de la càtedra, a unir esforços per generar consciència i promoure polí tiques que abordin de mane ra efectiva la gestió del dolor infantil. Segons el decàleg de
la Declaració de Lima, el do lor ha de ser conceptualitzat com "una patologia transver sal" i "no com un mer símp toma associat a una altra patologia". "El tractament del dolor és un dret inalienable. Els nens i joves amb dolor tenen dret a accedir al millor tractament possible executat per professionals experts", afirma el text. Redacció
que s’acosti el cambrer: «Ima gina que t’estàs prenent un cafè i vols que et portin saca rina o sucre morè, que és una cosa que no està a la carta. Entres a l’aplicació i prems
el botó per avisar al cambrer. Aleshores, l’aparell a la barra l’avisarà i no hauràs d’estar intentant que et vegi movent el braç com un boig si estàs a fora a la terrassa».
Fins ara hi ha en total qua tre negocis que fan servir el sistema a la ciutat; el Flaps, el Batticuore, el Moto Sport Cafe i el Museu del Vermut. «Tots els locals que ho han provat i ho fan servir ens co menten que els funciona la mar de bé», expressa Víctor Perales. El gerent del Flaps apunta que el moment en què és més útil el sistema és quan hi ha més afluència de clients al local: «És molt més còmode tant pel client com pel cambrer, perquè els clients no perden el temps intentant que el cambrer els faci cas i el cambrer no perd tant de temps atenent les tau les constantment i totes les comandes apareixen en una pantalla darrere la barra. El procés s’agilitza molt».
Pel que fa al client, Perales reconeix que a algunes per sones els costa atrevir se la primera vegada, però «quan ja ho han fet servir i s’ado nen que és molt fàcil, després quan tornen ho fan servir for ça». «Fins i tot la gent gran, que normalment tenen més problemes amb les coses di gitals, ho troben molt senzill perquè no han d’escanejar un QR o fer servir un codi. És molt fàcil i pràctic per la gent», defensa. Per una altra banda, Perales assegura que és un sistema amb un preu molt econòmic: «L’empresa que ho porta t’instal·la el sis tema de franc. Aleshores, tu el que has de decidir és quantes targetes vols, que normal ment necessitaràs una per cada taula, i per cadascuna et cobraran una mensualitat i surt molt econòmic. A mi em cobren aproximadament uns 80 euros al mes».
Mobilitat l També continua la cerca de terrenys idonis a l’est i el nord, mentre les obres a tocar del Santuari encarrilen el seu final
Sergi Peralta Moreno
Amb la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a les portes de la seva implantació —es troba en fase d’exposició pública—, l’Ajuntament de Reus treballa per facilitar la transició cap a la mobilitat sostenible. «Tots els nostres esforços se centren a potenciar la Ganxeta, l’autobús urbà, els aparcaments dissuasius gratuïts i el desplegament de pàrquings soterrats per tenir una xarxa pública amb més capacitat», assenyala el regidor de Via Pública i president de Reus Mobilitat i Serveis, Daniel Marcos. La cerca de solars per habilitar més places per deixar el vehicle particular és una de les grans prioritats de l’equip de govern, tant pensant en els veïns com en els visitants que necessitin estacionar. Si ja havia anunciat que volia crear aparcaments dissuasius al nord, el sud, l’est i l’oest, Marcos concreta que s’estan «dibuixant» sobre el mapa dos espais més cap a la part meridional de la ciutat. En concret, l’edil apunta que, «segurament», un seria al barri Fortuny i, l’altre, a l’àrea de la Pastoreta. «Estem fent una anàlisi de les zones perquè són barris densos i vigilant que després puguin fer la funció de deixar el cotxe fora de la ZBE», precisa Marcos. En el cas del barri Pastoreta, l’espai estaria a tocar de l’avinguda de Sant Bernat Calvó, darrere d’Autorecanvis Enric, i l’actuació consistiria a actualitzar i condicionar un
terreny que actualment els veïns ja utilitzen per deixar els seus vehicles. «L’estem mirant per deixar-lo en condicions; volem donar-li seguretat i que sigui accessible», comenta.
A principis de desembre, l’Ajuntament va donar el tret de sortida als treballs de condicionament d’un terreny a l’entorn del Santuari de Misericòrdia per habilitar-lo com a aparcament dissuasiu. L’edil comenta que a finals del present gener s’hauria d’inaugurar l’espai, que permetrà dotar la ciutat de 132 places addicionals, de forma que s’arribarà a les 747 amb cinc indrets diferents. A continuació, els ulls es fixaran en el barri de Mas Iglesias. Una vegada acabin les obres de la nova estació de Bellissens, que haurien d’estar enllestides el 2025, es posarà al dia, amb punts de llum i millorant els accessos i la seguretat, un solar al carrer de Jaume Vidal i Alcover que ja s’empra per a deixar els cotxes particulars. En l’actualitat, s’utilitza la meitat de la seva capacitat, però la idea és ampliar-lo a la totalitat de la superfície disponible.
En paral·lel, «estem acabant de tancar la part est, de Jardins de Reus», comenta
Els esforços també es destinen al bus urbà, els pàrquings soterrats i la Ganxeta
Marcos. És una zona «molt col·lapsada i amb una situació per aparcar complicada», reconeix el regidor. «Estem acabant d’analitzar una ubicació, a veure si ens en sortim», desitja. Els quatre punts cardi-
s’hauria de situar un futur aparcament dissuasiu.
nals es completarien al nord, on també s’està estudiant on
Els nous aparcaments dissuasius
Marcos subratlla també que, el 30 de gener, el servei de bicicleta compartida de Reus,
la Ganxeta, celebrarà el seu primer any en circulació. La voluntat municipal és ampliar la xarxa cap a la perifèria. «Si anem a parar a més bar-
nord
S’està acabant de definir on s’ubicarà
Santuari de Misericòrdia
S’obrirà a finals de mes, amb 132 places
Av. Sant Bernat Calvó
Es podria condicionar un solar, ja en ús, darrere d’Autorecanvis Enric
Fortuny
S’està dibuixant un altre pàrquing al sud, «segurament» al barri Fortuny
Estació de Bellissens
S’ampliarà l’actual aparcament de Mas Iglesias quan acabin les obres del baixador
est
S’està analitzant una possible ubicació a l’entorn de Jardins de Reus i
ris, tindrem més usuaris que s’afegiran a la Ganxeta i que possiblement deixaran el cotxe per fer desplaçaments per la ciutat», apunta el regidor.
Addicionalment, recorda que es compraran nous autobusos i que s’ampliarà el servei a demanda, el Bus x tu, als polígons i el sud.
Mobilitat l Aquesta és una de les propostes que contempla el projecte de la ZBE
Sergi Peralta Moreno
El projecte de la Zona de Baixes Emissions incorpora un apartat amb mesures complementàries, l’aplicació de les quals podria estudiar-se en un futur en cas de considerar-se necessari. La millora dels estacionaments de motos, la reubicació de les parades de taxi afectades per la pacificació dels seus entorns, la instal·lació d’aparcabicis segurs als nodes intermodals i l’increment de la zona blava als primer i segon cordons són quatre de les propostes que es podrien posar sobre la taula. Així i tot, el regidor de Via Pública i president de Reus Mobilitat i Serveis, Daniel Marcos, llança un missatge de tranquil·litat: «No, ara mateix no estem en línia de crear més zona blava, sinó que estem fent tot el contrari: invertint esforços, feina i temps a desplegar aparcament dissuasiu gratuït».
L’Ajuntament prefereix apostar pels pàrquings dissuasius o soterrats
Marcos explica que calia analitzar la mesura en el marc de la implantació de la ZBE, «però no estem en aquest escenari, ni ara ni d’aquí a un any». Recorda
que, «d’aquí a un any, si tot va bé», s’obrirà el pàrquing soterrat de la Hispània, «amb què absorbirem amb més de 300 places part de la demanda d’aparcament». En un horitzó més llunyà s’inaugurarà un altre al barri del Carme i, a més, el PAM contempla «l’estudi de l’aparcament soterrat del passeig de Mata». «Preferim oferir aparcament soterrat, que surt més econòmic que la zona blava realment», expressa l’edil. «La zona blava no és tan necessària com en altres municipis», afegeix. El projecte menciona que, en cas d’ampliar les places d’aparcament regulat, la conversió podria produir-se de forma «parcial» i «escalonada» i els entorns afectats serien al voltant dels eixos comercials. «Zona blava, de moment, no, amb el que tenim és suficient; no sé en quin moment podrem creure oportú o necessari fer-ho», tanca l’edil.
Entrevista l L’investigador responsable del grup d’oftalmologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha dedicat bona part de la seva trajectòria a investigar la retinopatia diabètica i considera important coordinar l’atenció primària i l’hospital
Miquel Llaberia
Com se sent rebre el reconeixement de Col·legiat de l’Any de Reus del COMT?
«Estic molt orgullós. La junta de govern és qui m’ha donat el premi, però realment qui me’l dona són els meus companys de professió que m’han proposat per aquest premi. Per tant, sento un profund orgull en pensar que han estat els meus companys els que han pensat que mereixia rebre un premi d’aquestes característiques. A més, és important rebre un premi per la teva activitat científica, però un reconeixement que premia la teva professionalitat implica també la teva manera de ser i comportar-te amb els pacients i els teus companys. Això ho fa molt especial».
Potser el premi és Col·legiat de l’Any 2024, però imagino que aquí no només importa el 2024 no?
«Correcte. És un premi que té en compte tota la meva carrera professional que va iniciar quan vaig acabar els estudis de Medicina l’any 1987. Però el més important va ser quan l’any 1990 vaig entrar com a metge adjunt d’oftalmologia a Reus. La meva trajectòria i comportament des d’aleshores fins a l’actualitat crec que és el motiu per haver rebut aquest reconeixement».
Com ha canviat l’oftalmologia des d’aleshores?
«Ha canviat molt. Jo vaig començar a viure el gran canvi amb la meva residència de l’any 83 al 87, en què es van començar a introduir gran quantitat de nous equipaments i aparells. Per exemple, el sistema de detecció per imatge que tenim a oftalmologia hi ha molt poques especialitats que el tinguin. Avui dia fem servir molts equipaments que ens faciliten el diagnòstic de les malalties de l’ull amb una seguretat gairebé absoluta. Posteriorment, aquests equipaments els han fet servir des de l’atenció primària que són els que moltes vegades detecten els pacients. I després la introducció de la
L’apunt
Col·legiat de l’Any de Reus del COMT
El Col·legi de Metges de Tarragona (COMT) va premiar el passat divendres 13 de desembre al Dr. Pere Romero com a Col·legiat de l’Any de Reus. L’acte d’entrega del guardó va ser a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la URV i conduït pel periodista Ricard Lahoz. Romero assegura que rebre el guardó és un «orgull».
telemedicina que ha beneficiat sobretot a tres especialitats; a la dermatologia, la radiologia i l’oftalmologia».
Telemedicina et refereixes a contactar amb el pacient per una videotrucada, per exemple?
«I no tan sols al pacient, també amb el metge d’atenció primària que són els que controlen als pacients i les seves malalties. Per exemple, són els que detecten i controlen als pacients diabètics, als quals cada any se’ls ha de fer una foto de l’ull per controlar que no desenvolupi una retinopatia diabètica, què és l’afectació ocular de la diabetis i pot provocar una baixa visió o la ceguesa. Actualment, per detectar-ho fem servir les càmeres no midriàtiques que fan una fotografia de fons d’ull. Aquestes fotos es fan des de l’atenció primària i han de ser ells els que l’interpretin i, en cas de detectar una anomalia, posar-se en contacte amb nosaltres, els especialistes, que veurem què hi ha i decidirem si és necessari que el pacient sigui visitat a l’hospital o no. D’aquesta manera li estalviem també moltes visites innecessàries al pacient i fem una medicina molt personalitzada». Has treballat molt durant la teva carrera en el diag-
Gerard Martí
Conseqüències
«La retinopatia diabètica pot provocar una baixa visió o la ceguesa»
«Molt poques especialitats tenen el sistema de detecció per imatge d’oftalmologia»
nòstic i tractament de la retinopatia diabètica. Per què?
«Jo vaig fer la residència a Vall d’Hebron que és un centre on la cirurgia vitreoretinal està molt ben establerta i l’any
1995 vaig llegir la meva tesi doctoral que analitzava la presència de la retinopatia diabètica al Baix Camp. Des d’aleshores, la meva carrera ha estat en l’oftalmologia general i he fet coses com operar
cataractes, per descomptat, però m’he centrat molt en el diagnòstic i control de retinopatia diabètica».
Per què la diabetis pot afectar l’ull d’una manera tan forta?
«Hem de tenir en compte que la diabetis és una malaltia molt prevalent i que va a més. Actualment, afecta el 14% de la població, que és molt. D’aquest 14%, entre un 15 i un 20% desenvolupen retinopatia diabètica i cada any detectem un 4% de pacients diabètics que comencen a te-
nir retinopatia diabètica. Aquí a la comarca del Baix Camp tenim poc més de 20.000 diabètics. Això significa que uns 4.000 pateixen retinopatia diabètica i que cada any uns 800 la desenvolupen. En les fases inicials comencen a aparèixer petites taques vermelles a l’ull, que són petites hemorràgies. Si el pacient es controla bé pot arribar a desaparèixer o a desenvolupar molt més lentament la malaltia. Si no es controla el sucre, la pressió arterial i el colesterol pugen, la retinopatia progressarà. En el món occidental parlar de ceguesa és molt estrany avui dia, perquè els detectem a tots i els comencem a tractar abans, però si no pot acabar tenint baixa visió. Això comporta que persones laboralment actives, per sota de 60 anys, els retiraran el carnet de conduir, tindran dificultats per llegir o no podran treballar amb un ordinador. Tota una sèrie de limitacions que en el món laboral poden ser molt greus».
Destaques sempre la importància del metge d’atenció primària i la seva relació amb els especialistes. Per què?
«Potser oftalmologia i traumatologia són les especialitats que hi ha més petició des d’atenció primària de derivació als hospitals, però aquesta relació no és que sigui important en oftalmologia, sinó que és molt rellevant en tots els àmbits. Per exemplificar-ho, la manera d’evitar que la retinopatia diabètica es desenvolupi és a través del control del sucre i la tensió i això no ho fa l’especialista, ho fan al CAP. Aleshores, un dels meus objectius al llarg de tots aquests anys ha estat formar els metges d’atenció primària i el seu contacte amb els oftalmòlegs. A més, això implica una pressió assistencial molt considerable i és crucial treballar molt estretament amb els metges d’atenció primària per dur a terme una gestió eficient i que arribi a l’hospital allò que ha d’arribar».
Demografia l El Baix Penedès i Mont-roig del Camp són la comarca i municipi amb major augment percentual el 2024
Álvaro Rodríguez
Amb dades de l’1 de gener de 2024 del cens de població, Catalunya compta amb un total de 8.012.231 habitants, cosa que suposa un increment de l’1,4% respecte a 2023. El creixement de la demarcació de Tarragona supera aquesta mitjana col·locant-se en un 1,55%, sent així la que major augment percentual ha experimentat en el darrer any.
La demarcació de Girona queda en segona posició per una sola centèsima (1,54%), mentre que Barcelona (1,39%) i Lleida (0,98%) creixen per sota de la mitjana.
Si observem les comarques, l’augment poblacional més destacat es dona al Baix Penedès amb un 2,3%. La segona posició l’ocupa el Gironès amb un 2% i seguidament trobem una altra comarca tarragonina, el Tarragonès, que empata amb l’Alt Urgell i la Garrotxa amb un 1,8% d’augment.
Si mirem a la resta de comarques tarragonines, cap d’elles ha vist reduïda la seva demografia respecte a 2023. La tercera posició l’ocupa el Baix Camp amb un notable augment de l’1,39%, mentre que les comarques de l’interior –Priorat, Alt Camp i Conca de Barberà– creixen per sota de l’1%.
Respecte als municipis que més creixen trobem també un podi tarragoní liderat per Montbrió del Camp (3,7%) i seguit per Calafell (3,6%) i Cunit (3,3%).
Pel que fa als àmbits territorials, el Penedès surt clarament líder amb un augment de l’1,74%. El Camp de Tarragona ocupa la quarta posició amb un 1,49% després de les comarques gironines (1,54%) i la Catalunya Central (1,52%). Per contra, els territoris rurals com l’Alt Pirineu i l’Aran, Ponent o les Terres de l’Ebre mostren un creixement més tímid, tot i això, l’última d’aquestes tres és l’única que
població va créixer un 1,49%
Comarques on més ha crescut la població
Penedès
Municipis amb major creixement relatiu el 2024
kAnàlisi
Álvaro
Rodríguez
Moliner
Periodista
El cens poblacional de Catalunya aquest 2024 deixa alguns números que permeten analitzar com estar creixent el pais. Una de les percepcions més evidents és la saturació de Barcelona i la seva àrea metroolitana, llocs que ja no lideren l’augment de la població percentualment. Amb un preu de l’habitatge que frega els 5.000 euros per metre quadrat a la capital i que supera els 3.000 en moltes ciutats limítrofes, el canvi de tendència sembla més que lògic. De fet, les comarques de la demarcació de Barcelona no se situen en les primeres posicions de la
llista, potser aquest és un signe que la ‘metroponalitat’ s’ha fet massa gran.
En aquest context, el Baix Penedès s’erigeix en la comarca que més creix de tota Catalunya aquest 2024. Sense posar en dubte els encants de les seves platges i el seu cava, tot sembla apuntar que aquest és l’actual territori més proper a Barcelona que escapa dels preus prohibitius.
El Tarragonès, per la seva banda, també apareix en les posicions més altes pel que fa al creixement relatiu amb ritmes similars als del Gironès. En aquest cas, cal pensar si aquest
La població tarragonina va augmentar un 1,55% respecte del 2023
augmenta més d’un punt percentual. Les dades disponibles no permeten encara distingir l’origen de la població, tot i que la tendència del darrer any a la majoria de les comarques catalanes ha estat un creixement percentual de la població estrangera i la consegüent disminució de l’autòctona.
Sense anar més lluny, el 2023 hi havia un 18,9% de població estrangera al Tarragonès i un 16,6% al Baix Penedès, xifres que comporten l’augment d’un punt percentual respecte al darrer any.
fenomen pot ser fruit d’una nova centralitat o d’un nou ‘satèl·lit’ de la ciutat comtal.
Si decidim creure en allò de l’àrea metropolitana de Tarragona, podem veure que l’evolució de les comarques segueix la mateixa línia que la resta de Catalunya, amb un marcat creixement a la capital i els seus voltants i menys volum a l’interior.
Això sí, la demarcació de Tarragona mostra una clara diferència amb la resta de Catalunya, ja que cap comarca tarragonina decreix. A més, les Terres de l’Ebre, la zona més rural de Tarragona, creix més que territoris com Ponent.
Troben més de 90 granades de mà de la Guerra Civil dins d’una cabana de pedra al Pla de Santa Maria
Successos l Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís el dijous 9 de gener de la troballa de més de 90 granades de la Guerra Civil en una cabana de pedra al Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp. El vigilant d’una finca de caça va ser qui va trobar els artefactes dins de la cabana, situada en el marge d’una zona rural. Es tracta de 12 granades de mà de fabricació casolana pertanyents a la CNT-FAI i les restes de 80 més del mateix tipus.. Els Mossos d’Esquadra van activar efectius dels TEDAX-NRBQ, que van retirar els artefactes del lloc amb l’objectiu de destruir-los amb seguretat. Aquestes granades en concret havien estat confeccionades per la Confederació Nacional del Treball (CNT) durant la Guerra Civil i algunes encara duien incorporades l’espoleta, el dispositiu integrat en un projectil que inicia la detonació de la seva càrrega. ACN / Mossos d’Esquadra
Així seran els nous trens de Rodalies, que tindran wifi i vagons de dos pisos
Mobilitat l Els nous trens de Rodalies, dels quals se n’han renovat gairebé 200, començaran a provar-se a la línia R1 de Mataró i la previsió és que entrin en funcionament d’aquí a un any, segons va explicar el ministre de Transport, Óscar Puente.
Els futurs trens tindran sis vagons, els centrals amb dos pisos, on cabran més passatgers, amb més portes i arran d’andana per facilitar la pujada i baixada. Una de les novetats més destacades és que també oferiran wifi. Redacció / Cedida
Política l Es demanda el bon funcionament de la TDT, la cobertura mòbil i el dial radiofònic
Redacció
L’Ajuntament de Calafell ha reclamat a la Generalitat una millora general i immediata dels serveis de telecomunicacions del municipi. En concret, de la recepció de la TDT, de la cobertura mòbil a la temporada turística alta i fins i tot al dial radiofònic tradicional. Són xarxes que, tot i alguns progressos, continuen tenint mancances.
La demanda s’ha fet en el marc d’una reunió amb representants de la secretaria de telecomunicacions del
Clarà
govern català, que s’ha fet a l’Ajuntament. L’alcalde, Ramon Ferré, explica: «valorem positivament que ens presentin projectes de xarxes de 5G de titularitat púbica, ja que ens poden fer menys dependents dels operadors privats, però hi ha qüestions gairebé eternes que afecten una part important dels nostres habitants». En aquest sentit, Ferré recorda que «no estem parlant de tecnologies que vagin quedant obsoletes, sinó de quelcom tan bàsic com usar el mòbil sense dificultats en certes èpoques de l’any».
la Festa de
Cultura l Pel diumenge està programat el dinar popular, els tiquets del qual costaran onze euros
Clarà es prepara per viure la celebració de la Festa de Sant Sebastià, patró del barri, del 17 al 19 de gener. Enguany, la festivitat presenta novetats importants, com la incorporació d’un dinar popular i el canvi de dia del seguici popular, que es trasllada al diumenge. A més, el parc infantil es durà a terme dissabte al matí, oferint activitats lúdiques per a petits i grans. La festa està organitzada per l’Ajuntament de Torredembarra, a través de la Regidoria de Festes. El programa d’actes inclou pro-
postes culturals, gastronòmiques i d’entreteniment per a totes les edats. El regidor de Festes, Xavier Suàrez, ha destacat la importància de la festivitat: «la Festa de Sant Sebastià és un punt de trobada per als veïns i veïnes de Clarà i de tot Torredembarra. Enguany, hem apostat per introduir novetats que fomentin la participació cultural de tots els veïns i veïnes, com el dinar popular, i també traslladant l’actuació del seguici popular al diumenge, amb l’objectiu que més gent pugui gaudir de la festa».
Tradicions l La Vespra, acompanyada per l’encesa d’una foguera i un ball, és un dels actes que recupera la celebració
Ariadna Escoda / ACN
Una trentena de carros històrics i una setantena de genets han celebrat els Tres Tombs de Valls, que enguany ha recuperat el ritual complet de la festivitat de Sant Antoni 46 anys després de la seva represa. Així, s’ha reincorporat la Vespra, que ha inclòs la petició de permís per fer els Tres Tombs en el marc de la cercavila de la vigília, l’encesa d’una foguera i un ball. «Va ser una nit màgica, vam tenir un inici de Tres Tombs apoteòsic», ha afirmat la relacions públiques de la Societat de Sant Antoni, Tània Guasch. El recorregut de cavalls i carruatges pels carrers del barri antic de la ciutat ha culminat un programa que també ha inclòs una mostra amb una desena de carros històrics exposats al Pati durant tot el cap de setmana.
Benedicció dels animals al carrer de Sant Antoni i un carro històric exposat a la plaça del Pati durant la celebració de la festa. ACN
La baixada per la plaça del Blat ha tornat a ser un dels punts més espectaculars
La celebració, considerada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat, ha aplegat carros, cavalls, carruatges i genets a la capital de l’Alt Camp en un dels Tres Tombs més matiners del calendari festiu català i el primer de la demarcació de Tarragona. Com és habitual, el barri del Fornàs ha estat el punt de partida de l’itinerari, on la comitiva ha passejat la imatge de Sant Antoni, a més de la bandera i el penó de l’associació, els elements més simbòlics de la festa. No hi ha
faltat tampoc la benedicció dels animals domèstics, que ha reunit tot tipus de bestioles davant l’església de Sant Antoni.
En l’itinerari tradicional per als carros, la dificultat més destacada s’ha concentrat de nou en el doble revolt, conegut popularment com ‘el tomb de l’ajuntament’. Es troba tot just a la baixada de la plaça del Blat i és on els participants han de demostrar la destresa, mestratge i calma a
parts iguals per guiar els carruatges i carros en un dels revolts més tancats i en què s’agafa més velocitat de tot el recorregut.
Reivindicació del passat traginer
Valls ha recuperat per complet el ritual que envolta el conjunt dels Tres Tombs de Sant Antoni, 46 anys després de la seva represa a la ciutat. La relacions públiques de la Societat de Sant Antoni, Tà-
nia Guasch, s’ha mostrat satisfeta d’haver pogut celebrar la totalitat dels ritus associat a aquesta festivitat, si bé al 2022 s’havia avançat en la cercavila de la vigília. Ara, tres anys més tard, s’ha aconseguit tancar el cercle amb l’organització del ball de Sant Antoni i l’encesa de la foguera el dia previ als Tres Tombs.
Més enllà dels Tres Tombs, durant tot el cap de setmana s’ha pogut visitar l’exposició ‘Valls, Capital del Patrimoni
de Carros’ al Pati amb vuit exemplars històrics i únics, propietat de la Societat de Sant Antoni.
La mostra, plantejada com un homenatge al passat traginer de la ciutat, ha permès veure de prop més d’un centenar de peces històriques. El transport d’aiguardents i anisats, de passatgers, cotxes fúnebres o de recollida d’escombraries són alguns dels carros que s’han exposat en aquest punt.
Seguretat l El sistema està previst que entri en funcionament durant aquest any
ACN
Els 587 sensors de risc quí mic que detecten substàncies tòxiques i perilloses per a la població s’acabaran d’instal· lar el mes de febrer, tal com va anunciar el passat divendres la consellera d’Interior, Núria Parlon. Els aparells, que de tecten fins a vuit components diferents, s’estan distribuint per tot l’entorn de la petro química de Tarragona en di ferents municipis, en el marc del Plaseqta. Parlon va con cretar que el 70% ja estan col· locats i que un cop tots siguin a lloc es farà la implantació del sistema, que es preveu que estigui plenament operatiu «al llarg de l’any», més enllà, doncs, del primer trimestre d’enguany que s’havia anun ciat l’abril del 2024. En con junt, els sensors tenen un cost 1,8 milions d’euros. Els components que es de
tectaran els sensors són diò xid de sofre, òxid d’etilè, sul fur d’hidrogen, clor, amoníac, clorur d’hidrogen, fosgè i acri lonitril. Aquestes substàncies són les que poden produir ac
cidents amb núvol tòxic que afecti l’exterior de les empre ses. Aquests 587 aparells són dotze més dels que s’havien previst inicialment. Segons va informar Parlon, alguns ajun
taments com el de Vila seca han demanat un reforç de la cobertura.
Així, es col·locaran en nou àrees que s’han denominat com a «barreres». Al polígon
Aquests detectaran substàncies que poden produir núvols tòxics
ports com fanals d’enllume nat, torres elèctriques, pals de formigó de torres d’electrici tat, parets d’edificis o pals de fusta de cablejat elèctric. Els municipis que els aco lliran són Constantí, el Morell, els Pallaresos, Perafort, la Po bla de Mafumet, Tarragona, Vila seca i la Canonja i segons ha apuntat Protecció Civil, permetran protegir 96.500 persones de l’entorn del Pla seqta.
Paral·lelament, Protecció Ci vil també ha informat que ha completat la instal·lació de sirenes de risc químic arreu de Catalunya. El 2024 se n’han instal·lades set, l’última de les quals al port de Tarragona i s’ha arribat, així, a les 121 ar reu del país. Les sis restants són: dues a Vila seca, i una a Igualada, Celrà, Massanes i Fogars de la Selva. D’aquestes 121, 52 formen part de la xar xa del Plaseqta. «Ara per ara els plans no contemplen més zones d’intervenció (confina ment) on hi hagi població no coberta per cap sirena», han concretat des de Protecció Civil.
Cinc anys
En conjunt, els 587 sensors tenen un cost d’1,8 MEUR i se n’han col·locat el 70%
Al polígon nord se n’instal·laran 175, en ubicacions properes a l’A-27 i l’N-240
nord està previst instal·lar hi uns 175 sensors, en ubicaci ons properes a l’A 27 i l’N 240. En concret seran de diòxid de sofre, d’òxid d’etilè i de sulfur d’hidrogen.
Al polígon sud i al Port de Tarragona es col·locaran uns 400 sensors més. Seran de diòxid de sofre, clor, amoníac, òxid d’etilè, clorur d’hidrogen, fosgè i acrilonitril. Els sensors s’instal·len en diferents su
Tot plegat arriba pocs dies abans de la commemoració del cinquè aniversari de l’ex plosió a IQOXE (la Canonja) que va causar tres morts. Par lon va posar en valor el des envolupament del Plaseqta i de diferents elements en cas d’accident químic. «La gent actuaria diferent» si el pro duís un altre sinistre similar, va assegurar Parlon i va po sar en valor que hi ha hagut «un canvi substancial» en els darrers cinc anys, si bé «tot és millorable». «S’ha fet una feina adequada i orientada, s’ha reforçat la robustesa del sistema», va dir, alhora que va garantir el compromís per a continuar fent simulacres i més formació a la població. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va refermar que la situació és «millor que fa cinc anys, sens subte». El Plaseqta és el pla de pro tecció civil de la Generalitat que estableix les mesures per a protegir la població en cas d’accident químic a les co marques de Tarragona.
Álvaro Rodríguez
Diversos extreballadors de la Fundició Artística Vilà de Valls es van concentrar davant l’empresa durant els passats mesos de novembre i desembre. Els manifestants denunciaven haver sigut acomiadats sense rebre cap indemnització.
Aquesta situació es va donar després que la fundició es desfés del 50% de la plantilla, és a dir, sis treballadors, després de no reunir prou finançament per a poder mantenir-los. Aquesta és la segona reducció d’aquesta mida que realitza la Fundició Vilà en els darrers dos anys.
L’empresa, fundada ara fa uns seixanta-cinc anys, és la responsable d’obres artístiques rellevants a les comarques tarragonines, com el Monument als Castellers de la Rambla Nova de Tarragona, així com de les portes de la Glòria de la Sagrada Família o les estatuetes dels Premis Ondas.
No obstant això, la història recent de la companyia ha estat marcada per la manca d’encàrrecs, l’acumulació de deute i l’impagament a treba-
lladors i proveïdors.
Francesc Vilà, administrador de la fundició, assegura que els problemes van arrancar ara fa dos anys, quan van perdre un contracte d’exclusivitat amb una important galeria britànica. Des de llavors,
Xerrades l Les associacions Banc del Temps de Cambrils i Club de Cinema un cicle de conferències sobre temàtiques «per entendre el món». La primera d’elles serà el dijous 16 de gener a les amb Antonio Turiel al Casal de la Gent Gran. Turiel parlarà del futur de l’energia des d’una perspectiva «crítica amb el model del creixement infinit». Redacció / Cedida
L’empresa ha fet dues reduccions del 50% de la plantilla en dos anys
Vilà assegura que han viscut «intentant aixecar el cap sense molt èxit».
D’aquesta manera, la companyia ha passat de comptar amb més 50 treballadors a només 6. L’administrador relata que li va resultar impossi-
Per la seva part, José Luis Vera, un dels operaris acomiadats, denuncia que «l’empresa continuï operant» després de la darrera reducció de plantilla. L’extreballador manifesta haver patit un accident laboral que l’empresa no li ha reconegut.
Concurs de creditors
Segons Vilà, totes les decisions estan encaminades a generar algun ingrés que els hi permeti evitar el concurs de creditors i el posterior tancament. «Vam extingir els contractes dels treballadors perquè almenys així poguéssim cobrar l’atur, ja que no podíem pagar les nòmines», referma l’administrador.
Vilà assegura que en aquests dos anys molts dels llocs de treball «han deixat d’existir», mantenint el contracte amb els Premis Ondas com un dels pocs que generen estabilitat, mentre que la resta són «encàrrecs puntuals» que no acaben de salvar l’empresa, però permeten que es mantingui viva temporalment.
ble pagar les indemnitzacions als darrers acomiadats per la manca de facturació i defensa que aquesta era l’«opció menys dolenta», tot esperant trobar algun encàrrec abans que es tanqui el litigi obert amb els damnificats.
L’administrador afirma que el futur immediat de l’empresa passa per «intentar aconseguir finançament sigui com sigui», ja que només així podrà «pagar les indemnitzacions pendents». De fet, Vilà assegura haver sacrificat el seu pla de jubilació per tal d’amortitzar els deutes pendents, «si he de perdre la jubilació, la perdré», afirma el responsable.
El Nàstic ha tornat. El conjunt de Dani Vidal va arrencar el 2025 de la millor manera possible, una golejada per 5-0 contra la Gimnástica Segoviana per demostrar que les vacances de Nadal ha anat molt bé. Els grana es van acomiadar el 2024 amb l’amargor d’acumular tres derrotes i només una victòria. Després d’un tram final d’any replet de partits –recordem els sis duels en dues setmanes– els grana havien perdut el seu toc, el gol, i només acumulaven un remat entre els tres pals en tres partits. El Nàstic necessitava vacances, i, dissabte, es va demostrar que aquestes han servit per tornar amb les piles completament carregades.
Els de Dani Vidal van assaborir una golejada molt necessària. Va servir per tornar a la primera línia de la guerra pel play-off d’ascens –una que disputen set equips, tots ells a tres punts de distància els uns dels altres– i també retallar distàncies amb el líder, la Cultural Leonesa. A més, era clau per recuperar les bones sensacions i reforçar la confiança de qui la podria haver perdut en cas de no haver sumat la victòria. Per tot això, la golejada va ser més que gratificant, tant per la graderia com per als jugadors, que van veure com el partit podria haver acabat amb un o dos gols més en el marcador.
La realitat és que el Nàstic va fer un partit molt seriós des del principi. La Gimnástica Segoviana aterrava a Tarragona després de tancar l’any remuntant a l’Andorra i assaltant el Reino de León, camp del líder la Cultural Leonesa, en el temps de descompte. Era un rival que havia demostrat que no s’arronsava en els grans escenaris. Però contra el Nàstic es va enfonsar per complet.
El conjunt grana va recuperar les seves armes. Víctor Narro va mostrar de nou la seva imatge de superestrella inventant-se jugades de totes les maneres possibles. A més, es va sumar l’olfacte de killer de Pablo Fernández. Quan Joan Oriol va trencar les línies amb una passada en profunditat, l’asturià va encarar el porter rival per definir amb una qualitat exquisida per posar l’1-0. Poc després, va ser el braç –i quin braç...– d’Óscar Sanz qui va portar la pilota d’un servei de porteria al punt de penal, perquè l’asturià superés a tothom per posar un còmode 2-0 a la primera part. Amb aquest doblet, Pablo ja iguala el seu màxim registre golejador amb el Nàstic en una temporada amb 7 gols. I encara queda
Futbol l El Nàstic va recuperar la pólvora per sumar el primer triomf de l’any amb una golejada
tota la segona volta. El de Candás apunta a superar les dues xifres a final de temporada, i, a aquest ritme, sembla que el Nàstic haurà de superar-ne unes quantes més també si el vol renovar de cara a la pròxima temporada. Perquè pretendents no li faltaran.
Tot i el 2-0, la Gimnástica encara donava guerra. La seva pressió incomodava més del que qualsevol equip voldria, però no prou per fer que Alberto Varo s’esforcés. Amb tot, la valentia dels segovians es va esvair a l’inici de la segona part. Gairebé en la primera jugada de la segona meitat, Pablo es va vestir d’assistent per servir en safata el tercer a Jaume Jardí. Va ser en aquest punt quan la defensa visitant va adonar-se que el vaixell ja s’havia enfonsat. El Nàstic ho va aprofitar per lluir múscul. Dufur va fer el quart en un córner i Concha el cinquè poc després.
D’aquesta manera, el Nàstic de Dani Vidal va tancar la primera volta. Encara queden dinou partits més.
Dinou. De fet, ja ho va destacar Dani Vidal en la roda de premsa: «la lectura que faig del partit és que això és molt llarg. Hi haurà moments per a tot. Aquest triomf ha sigut una bar-
L’apunt
reja de pissarra i grans accions individuals, i això farà créixer a l’equip».
Encara queda la segona volta i que tothom es prepari: el Nàstic ha tornat i té les piles carregades.
CLASSIFICACIÓ
L’apunt
L’últim cop que s’ha vist un 5-0 a casa va ser el 2020 contra l’Hospitalet
La Pobla assalta el camp del líder per començar el 2025
La Pobla de Mafumet va començar amb bon peu el 2025. El filial del Nàstic va assaltar dissabte el camp del líder, el Vilanova i la Geltrú, emportant-se els tres punts amb un gol solitari de David Cabezas. Amb el triomf, el conjunt pobletà és desè i és a dos del descens.
1.CyD
2.Barakaldo
3.R.
5.Ponferradina
6.Arenteiro
8.Andorra
9.Zamora
Reus FC Reddis . Verdejo, Alberto Benito, Xavi Molina, Andy Alarcón, Pol Fernández (Casals, 59’), Ramon Folch, Xavi Jaime, Ricardo Vaz (Nico Díaz, 87’), Pau Russo (Moreno, 46’), Serrano (Benito, 73’) i Torrents (Pedro Martín, 59’). Badalona Álex Sans, Márquez (Estellés, 84’), Pereira, Bermu, Guzmán, Piñol, Serrano (Rico, 46’), Homet (Fassani, 84’), Tarensi (Munells, 73’), Jiménez (Alegre, 61’) i Toni Larrosa. Gols . 1-0, Torrents (18’); 2-0, Torrents (29’); 3-0, Ricardo Vaz (60’) i 4-0, Josep Ramon Sardà (87’). Àrbitre . Rafael Aguilar (Vallès Occidental). Va mostrar la targeta groga als locals Pol Benito, Pol Fernández, Serrano, Moreno, Martín i Benito i al visitants Márquez, Bermu i Pereira. Incidències. Partit de la jornada 10 disputat al Municipal de Reus amb 1.955 espectadors.
Futbol l Dues genialitats de Xavi Jaime i Pol Benito van culminar la remuntada en el debut de Pedro Martín
Arnau Montreal Quesada
El Reus FC Reddis va començar l’any amb una remuntada. El conjunt roig-i-negre va demostrar perquè és el líder de la categoria desfent l’avantatge del Badalona amb dos golassos de Xavi Jaime i de Pol Benito. Els visitants van sorprendre a la primera meitat amb un gol matiner que va desquadrar el conjunt local, però la segona part va ser un monòleg reusenc que va acabar per fer justícia al marcador.
El partit va encetar amb energia. La pressió reusenca va forçar aviat el primer error del Badalona en una mala sortida del porter Àlex Sans. Aitor Serrano va interceptar la passada perduda i, sense angle, va rematar a la porteria desprotegida sense poder enviar l’esfèric entre els tres pals.
El capità roig-i-negre, Xavi Jaime, durant el partit d’ahir contra el Badalona. Gerard Martí
Després d’aquest ensurt, el Badalona va prémer l’accelerador per dominar el partit. La pressió visitant va tancar el Reus en defensa, fins que va aconseguir trencar el mur. Toni Larrosa es va cuinar una jugada ell solet. El davanter del Badalona va avançar sense oposició per l’esquerra i, una vegada l’àrea, es va desfer de la defensa reusenca per encarar a Verdejo i posar el 0-1 en el marcador.
El gol va ser anticlimàtic i el Badalona va aprofitar per mantenir la lluita al centre del camp, allunyant el perill. Al Reus li costava progressar, però la seva insistència va créixer per convertir tirs tímids en ocasions més perilloses. El mateix Torrents es va aliar amb Ricardo Vaz i, entre els dos, van generar una jugada que va culminar amb un
mà a mà del portuguès amb Sans que, inexplicablement, va acabar amb la pilota sortint per sobre del travesser. Els dubtes es van quedar als vestidors. A la represa, el conjunt de Marc Carrasco va mostrar una cara completament canviada. Els roig-inegres van sotmetre el Badalona acumulant els seus atacs per la dreta. En qüestió de deu minuts, els locals ja ha-
El CV Sant Pere i Sant Pau perd contra l’Arenal Emevé al ‘tie-break’
Voleibol l El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau va patir una derrota agònica el passat dissabte al camp de l'Arenal Emevé, on va caure al tie-break. Els cooperativistes van lluitar fins al final en un duel clau per a la permanència, que va tenir un trist desenllaç per al conjunt tarragoní. La igualtat va ser màxima i així es va reflectir
en el primer set en el que es va arribar al 24-24 i que es va acabar emportant l’Emevé. Els locals van començar forts el segon set i van comptar amb fins a 4 boles de set, però els de Vlado Stevovski van poder remuntar i igualar el marcador. Després d’aquest cop dur per al conjunt gallec, es va produir un intercanvi de cops entre ambdós equips,
que es van emportar un set cadascú (2-2). En el tie-break definitiu, l’Emevé va imposar el seu ritme i va guanyar 15-9. El CV Sant Pere i Sant Pau es va emportar un punt i, ara, es troba a quatre punts respecte a la zona de descens, que la marca precisament l’Arenal Emevé, que es va emportar els dos punts davant els tarragonins. Redacció
vien gaudit de tres córners i el Badalona, en canvi, només es concentrava en treure aigua com podien per evitar enfonsar-se.
Debuta Pedro Martín El fitxatge estrella Pedro Martín va entrar en escena. La seva esperada estrena va fer efecte immediat, perquè va atraure l’atenció de la defensa rival i va obrir espais.
El conjunt roigi-negre tanca la primera volta líder i a cinc punts del segon
Un d’aquests el va aprofitar Ramon Folch per executar un tir perillós des de la frontal. Va ser un avís per al Badalona d’un Reus que feia minuts que era superior.
CLASSIFICACIÓ Equip
2.Girona
3.Tona
4.Manresa
5.Atlètic
6.Peralada
7.Europa
8.FE
9.L’Hospitalet
10.Mollerussa
En un dels atacs, Pedro Martín va forçar una falta a la frontal clau. En qualsevol equip, aquesta és una situació de perill, però, amb Xavi Jaime a l’equip, és un gol assegurat. L’especialista tarragoní no va fallar i va enviar la pilota directament al fons de la xarxa per empatar el partit. Amb un punt el Reus no tenia prou així que, tan bon punt el joc es va reprendre, la pressió local es va accentuar.
Finalment, acumular homes a porteria contrària va tenir premi i Pol Benito va engaltar una pilota perduda des de la frontal per marcar el segon golàs del vespre per posar el 2-1 que va fer embogir el Municipal. El poder local era inaturable. Fins i tot, Xavi Jaime va marcar el tercer, tot i que va ser anul·lat, equivocadament, per l’àrbitre per un fora de joc inexistent. Amb el parell de golassos, el Reus FC Reddis es manté en primera posició a cinc punts del segon.
14.L’Escala
PRÒXIMA JORNADA
Grama-Atlètic Lleida
Manresa-Vilassar
AE Prat-Europa B Girona B-Peralada
San Cristóbal-Mollerussa
Sabadell B-L’Hospitalet Tona-Montañesa
REUS FC REDDIS-L’Escala
Cerdanyola-Badalona
Reus Deportiu. Càndid Ballart, Joan Salvat, Maxi Oruste, Marc Julià i Martí Casas. També van jugar Diego Rojas, Guillem Jansà, Carles Casas i Ferran Giménez. Barça. Sergio Fernández, Ferran Font, Xavi Barroso, Marc Grau i Sergi Aragonès. També van jugar Matías Pascual, Sergi Llorca, Pablo Álvarez i Eloi Cervera. Gols . 1-0, Carles Casas (30’); 1-1, Pascual (39’) i 1-2 Pablo Álvarez (44’). Àrbitres. Jonathan Sánchez Garcia i Luís Mier Sánchez. Incidències. Partit de la jornada 13 de l’OK Lliga disputat al Palau d’Esports.
Hoquei patins l Càndid Ballart va brillar sota els pals en un partit igualat en intensitat i joc
Arnau Montreal Quesada
Primera esquerda a la ‘Bombonera’. El Reus Deportiu Virginias va perdre la invencibilitat a la seva pista després de caure contra el Barça en el clàssic de l’hoquei català. Els de Jordi Garcia van presentar un partit valent en el qual van tenir opcions clares per emportar-se’l. Sota els pals, Càndid Ballart va brillar amb llum pròpia per frenar el potencial ofensiu blaugrana, però no va ser suficient per evitar la remuntada dels barcelonins.
El Reus i el Barça van encetar el derbi amb la ment en el pròxim partit de Champions del dijous. Tots dos afronten una jornada crucial per a les seves aspiracions a Europa. Amb tot, només van ser necessaris cinc minuts perquè els dos equips aterressin en una vibrant Bombonera per pujar una marxa darrere altra. La primera ocasió la va tenir el Reus, amb tir de Martí Casas després d’una passada
de Maxi Oruste. Al seu temps, els blaugrana van contestar amb una doble acció de Ál-
El CB Salou cau derrotat a la pista de l’UPB Gandia en un partit gris (81-51)
Bàsquet l Els salouencs no van aconseguir imposar-se a cap dels parcials
Redacció L’OCA Global CB Salou ha registrat una altra derrota fora de casa aquest cap de setmana davant del UPB Gandia. Els valencians es van mostrar superiors durant els dos primers quarts. La diferència es va fer notar especialment al segon, on els salouencs es veien derrotats per 15-9. Els de groc no van ser capaços de millorar les sensacions en el tercer parcial, on l’equip de la Safor va reforçar la seva superioritat i va aprofitar les debilitats defensives i d’atac dels rivals. L’últim parcial va aconseguir millorar les
sensacions del CB Salou en comparació amb la resta del partit, però els rivals van aconseguir mantenir el ritme anotador per tancar el duel amb tranquil·litat.
L’estil del UPB Gandia es va imposar durant gairebé tot el partit, el qual es va veure sentenciar amb una contundent diferència de 30 punts al marcador. Montero va resultar el jugador més destacat entre els salouencs amb 18 punts anotats, però la seva feina no va ser suficient per ajudar a una èpica remuntada i evitar la segona derrota consecutiva fora de casa.
varez i Sergi Aragonès que va tapar Càndid Ballart.
Els reusencs van prendre el
control del partit. Esperonats per la seva afició, els de Jordi Garcia van tancar el Barça a la
La ‘Bombonera’ va fer goig amb les graderies plenes i vibrants
seva pista per avançar en atac. Per aturar aquest torrent ofensiu, els blaugrana van començar a acumular faltes. Tot i això, la defensa barcelonina i el pal van ser efectius per frenar el Reus i, en el darrer tram del primer temps, es va girar la dinàmica. Ara era el Barça qui avançava amb més perill i, fins i tot, tenia l’ajuda inesperada de la xarxa protectora. Un tir de Carles Grau va marxar fora, però la xarxa, tensada per evitar que la bola acabi a la graderia, va fer rebotar l’esfèric de nou a l’àrea i Ballart va haver d’aturar un nou tir.
Amb tot, el Reus va poder enviar el partit al descans amb un parell de gols. En el primer, el jove Carles Cases,
Bàsquet l Els tarragonins no van poder frenar l'avantatge local
Redacció
L’Ibersol CBT va començar amb mal peu la segona volta de la competició, caient dissabte a la pista del Bisbal Bàsquet Sol Gironès per 8268. Una ocasió en la qual els gironins van obrir una escletxa important a la segona part. Els locals van marcar diferències, arribant al descans amb un clar 50-32, una renda que els tarragonins no van saber retallar i que no va acabar d’inquietar a l’equip local.
El CBT va iniciar amb encert, destacant dues cistelles de Kristensen, un triple de Duch i una penetració de Mena que situaven el marca-
El jugador del CBT, Josep Fermí Cera, durant un partit. CBT
dor en un esperançador 3-9. No obstant això, el Bisbal va reaccionar liderat per Dibba,
debutant a casa, va pispar una pilota al mig del camp per protagonitzar un mà a mà, però va fallar en la definició. Finalment, sobre la botzina, Joan Salvat i Marc Julià es van inventar un contraatac i, en el teva-meva, Salvat també va errar davant del porter. A la represa, el partit es va accelerar. El Barça va engegar amb la iniciativa i Álvarez va estavellar una pilota al pal, però el duel va tornar a canviar amb la desena falta del Barça. Jordi Garcia va deixar la falta directa al jove Carles Cases que, amb decisió, va batre Sergi Fernández aguantant la bola i enviant-la a l’escaire quan el porter es va quedar vençut. El gol va tornar el domini al Reus que, en un contraatac liderat per Ferran Giménez va poder posar el 2-0. Amb tot, poc després d’un temps mort, Pascual va igualar l’encontre aprofitant un refús de Càndid Ballart. Amb l’empat en el marcador, el Barça es va quedar petit enfront del porter reusenc. Primer, els blaugrana van tenir un penal favorable provocat per Oruste que Álvarez va estavellar al pal. Poc després, Ballart va estirar una cama màgica per aturar amb els patins la desena falta directa. Quan semblava que el partit acabaria en un empat just, una jugada de pissarra del Barça ho va trencar tot. El Reus va buscar l’empat a la desesperada, però ni jugant sense porter va poder evitar la primera derrota del curs.
El CP Calafell goleja el Vic (5-1) i enceta l’any amb victòria
Espinosa i Cabrera, aconseguint un parcial favorable que tancava el primer període amb 24-18. Al segon quart, el desencert blau en triples i tirs lliures, sumat a les pèrdues de pilota i la feblesa defensiva, va permetre als gironins ampliar la distància fins als 18 punts, un abisme insalvable. Tot i tímids intents de reacció amb Pardina i Plitzuweit com a referents, el CBT no va poder fer front a la solvència local, que va dominar el ritme i el marcador fins al final. Amb aquesta derrota, els blaus tanquen una jornada complicada sense opcions d’èpica.
Hoquei Patins l El Calafell va encetar l’any de la millor manera possible. Els de Guillem Cabestany van golejar el Vic al Joan Ortoll per sumar el primer triomf de l’any i tancar la primera volta en posicions de Copa del Rei. La fortuna va somriure el Calafell. El Vic va fallar un penal a l’inici del partit i, poc després, Marimón va marcar l’1-0 amb avantatge numèric a la pista. El primer va iniciar un intercanvi de cops que va deixar el marcador amb 2-1 al descans. A la represa, el Calafell va ser rematar el partit amb gols d’Escala, Jepi Selva i Folguera. Redacció
Política l El finançament singular, el traspàs de Rodalies i l’aeroport del Prat marcaran els pròxims mesos
El pacte d’investidura entre PSC i ERC fixa terminis per a alguns compromisos que no s’han complert. Els més rellevants són la Convenció Nacional per a la resolució del conflicte polític que s’hauria d’haver impulsat en el primer ple del Parlament després de la constitució del nou govern; aprovar el Pacte Nacional per la Llengua dins dels 100 primers dies; i presentar l’esborrany dels estatuts de la nova empresa operadora de Renfe abans d’acabar el 2024. De cara al 2025, destaca el compromís de «formalitzar» la proposta de finançament singular a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat en els primers sis mesos de l’any, el traspàs de les primeres infraestructures de Rodalies i la «modernització» de l’aeroport del Prat.
Segons estableix el pacte d’investidura entre PSC i ERC, la Convenció Nacional té com a objectiu «bastir una proposta que contribueixi a
abordar la resolució del conflicte polític de fons». Concreta que estarà integrada per un grup impulsor format per representants dels grups
La UE qüestiona la «legitimitat» de Maduro per ser president i amplia
Món l Els EUA recompensen amb 25 milions de dòlars la informació sobre el mandatari
ACN
La Unió Europea posa en dubte la «legitimitat» de Nicolás Maduro per ser president de Veneçuela, instants després que el dirigent chavista jurés el càrrec sense haver presentat les actes electorals que demostren la seva victòria a les urnes. En un comunicat emès aquest divendres, els estats membres asseguren que «una majoria significativa» d’electors van donar suport al candidat opositor, Edmundo González, d’acord amb diverses còpies de les actes que es van fer públiques. Davant aques-
ta situació, la UE ha decidit ampliar la llista d’individus sancionats a Veneçuela, mentre que els Estats Units han elevat a 25 milions de dòlars la recompensa per facilitar informació que contribueixi a la detenció del mandatari. Segons el comunicat emès pels Vint-i-set, les autoritats veneçolanes encapçalades per Maduro «han perdut una oportunitat clau per respectar la voluntat del poble i garantir una transició transparent i democràtica». «És per això que Maduro no té la legitimitat d’un president escollit democràticament», apunten.
parlamentaris i presidida per un representant d’ERC; i que la Convenció Nacional haurà de presentar les seves conclusions al Parlament. Per tal de
facilitar-ne els treballs, també s’estableix que el Govern crearà una oficina per assegurar els recursos humans, tècnics i materials per desenvolupar
Trump evita la presó i una multa malgrat ser condemnat pel cas de l’actriu porno Stormy Daniels
EUA l El republicà és el primer president electe convicte abans de ser a la Casa Blanca
ACN
El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha estat condemnat per la justícia nord-americana per haver falsificat documents per ocultar diversos pagaments a l’actriu porno Stromy Daniels, amb qui va mantenir una relació extramatrimonial durant la campanya electoral de l’any 2016. Amb aquests pagaments, el magnat volia comprar el seu silenci i evitar Daniels fes declaracions que poguessin perjudicar la seva carrera electoral. Si bé Trump evitarà la presó i una multa econòmica, la sentència su-
posa tot un precedent. Amb aquesta condemna, el líder republicà es convertirà en el primer president electe dels Estats Units que entrarà a la Casa Blanca com a persona convicte.
D’altra banda, Trump, va obrir la porta recentment a la pressió econòmica i militar sobre Groenlàndia per fer-se amb el seu control. Un fet que des de la Unió Europea es va veure amb escepticisme i es va exigir respecte a la sobirania dels estats. Tot i això, Brussel·les no va condemnar rotundament les paraules de Trump.
ment, segons diu el document signat. El Govern confia que el Pacte Nacional per la Llengua no vagi més enllà del primer trimestre del 2025 i atribueix el retard al fet que hi ha moltes parts implicades.
Acord pel finançament
Paneque: «Aquest mes de gener serà el mes del traspàs de Rodalies»
les seves tasques. El primer ple del Parlament després de la constitució del govern presidit per Salvador Illa es va celebrar el 8 d’octubre, amb el debat de política general. I des de llavors no s’ha registrat cap iniciativa parlamentària per impulsar la Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític.
Pacte per la llengua També s’ha incomplert el calendari fixat per al Pacte Nacional per la Llengua, que s’hauria d’haver aprovat en els 100 primers dies del nou govern, és a dir, abans de mitjans de novembre. El compromís del PSC amb ERC és aplicar el calendari d’execució del govern de Pere Aragonès i destinar 200 milions d’euros per al primer any de desplega-
La principal qüestió que va marcar la negociació d’investidura entre PSC i ERC va ser el finançament singular. I el pacte concreta alguns terminis sobre aquest tema de cara a l’any que acaba de començar. «Amb l’objectiu d’implementar aquest nou sistema de finançament singular per a Catalunya, caldrà formalitzar el present acord durant el primer semestre del 2025 a la comissió bilateral entre el govern de la Generalitat i el de l’Estat en relació al model de finançament», diu el document. Així mateix, afegeix que el 2025 «caldrà impulsar els acords als quals s’arribi en la comissió bilateral a través de les modificacions legislatives necessàries» i que, quan correspongui, es traslladaran a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals EstatGeneralitat per tal que es puguin aprovar. Uns acords que s’hauran «d’executar» al llarg del 2026.
Pel que fa a Rodalies, s’ha incomplert el termini fixat per al desembre del 2024 per presentar l’esborrany dels estatuts de la nova operadora de Renfe. «Aquest mes de gener serà el mes de Rodalies», va dir Paneque fa pocs dies.
Els incendis a Los Angeles causen almenys 10 morts i la destrucció de més de 9.000 cases
Successos l Els focs han cremat més de 35 mil hectàrees i hi ha 180 mil evacuats
ACN
Els incendis a la ciutat nordamericana de Los Angeles han causat almenys 10 morts i la destrucció de més de 9.000 habitatges, segons ha informat aquest divendres l’oficina mèdica forense del comtat. Els cinc focs actius a la zona ja han cremat més de 35.000 hectàrees i la xifra de persones evacuades supera les 180.000. Malgrat els esforços dels cossos de bombers -que compten amb uns 7.500 efectius i el suport d’equips de mitja dotzena d’estats dels Estats Units i el Canadà- es preveu que els focs continuïn
avançant per les fortes ventades que s’esperen. L’incendi més virulent i que afecta un dels barris més exclusius de la ciutat -Pacific Palisadesja ha cremat gairebé 20.000 hectàrees i tan sols s’ha aconseguit controlar en un 6%.
Segons el cap de bombers de la metròpoli californiana, Kristin Crowley, el foc de Palisades «és un dels desastres naturals que més destrucció ha provocat en la història de Los Angeles». Les autoritats treballen per a implementar un toc de queda entre les sis de la tarda i les sis del matí en àrees al voltant dels incendis.
Año recaudatorio
Con la llegada del final de año natural y fiscal, y el área de recaudación del Ayuntamiento de Reus, en este momento dirigido por el PSC, y cuya Ilustrisima Sra Alcaldesa, al frente, se ponen las pilas para conseguir, deduzco presuntamente, los objetivos recaudatorios. En este contexto, pone en marcha, siempre deduciendo y presuntamente, el batallón de Guardia Urbana, entre otras funciones, a revisar los contenedores de basura, en la búsqueda desesperada de algunos datos personales de ciudadanos, ingenuos o obligados a depositar sus cajas de en lugares no adecuados. Debemos entender que dichos actos pueden constituir por si, una infracción de las Ordenanzas Urbanas. Entiendo también, que para no caer en dichas infracciones, el ciudadano contribuyente con sus impuestos, que dicho sea de paso, este año han sido incrementados notablemente, llegando a ser, de acuerdo a datos, la ciudad con la carga impositiva más elevada de toda Catalunya. Este incremento de carga de impuestos no se ve correspondida con los servicios a los que ahora hago referencia. Estoy hablando de los receptores de basura neumática, concretamente en la calle Alcalde Joan Bertran. Estos contenedores, y de los que aporto fotos, continuamente están repletos, sin posibilidad alguna de depositar en ellos el material desechable. Podríamos pensar, que se trata de una situación puntual, agravada por las fiestas y el consumo que estas representan. No es así, siempre se sucede el mismo escenario; contenedores repletos de material que imposibilita el uso de los mismo. En consecuencia, algunas cajas podemos verlas al suelo, a la espera de una mejor opción. Pero esta situación, supone
para el Ayuntamiento un potencial ingreso, si el ciudadano ingenuo no actúa con la malicia necesaria y no elimina “la etiqueta identificativa”. Ahí aparece el Urbano astuto a la caza de datos personales que le permita identificar al malvado ciudadano infractor.
Pediria a el Ayuntamiento que para sancionar por incumplimiento de las Ordenanzas, antes, posibilite el cumplimiento de las mismas.
M. Murillo
Reus
Contrastos nadalencs
L’Ajuntament de Tarragona ens ha obsequiat aquest Nadal amb llums i decoracions nadalenques a molts carrers i places, en especial a les més cèntriques. Per contra, continua descuidant ara i tot l’any indrets o espais com les escales mecàniques del Palau de Congressos on sovint deixa de funcionar algun tram (mai he entès com no s’hi fan escales mecàniques de baixada), per no parlar de les escales mecàniques del carrer Vapor a tocar de la Chartreuse i, encara pitjor, les escales mecàniques de la plaça dels Carros per accedir al port pel túnel que passa per sota les vies del tren que gairebé no funcionen mai, a més de la brutícia acumulada de dies i l’incivisme d’alguns que malmeten l’espai. Són tres indrets amb escales mecàniques que requeririen atenció prioritària i urgent per part del departament de la Casa Gran i l’empresa que tinguin assignat el seu arranjament i manteniment, i més quan dia sí i dia també s’hi produeixen avaries i ocasiona problemes a la ciutadania Fins quan haurem d’aguantar els veïns de la Part Baixa sobretot aquest desgavell i manca de funcionament de les escales citades durant dies i mesos? Per una ciutat més amable i accessible pel ciutadà!
F. Xavier Ferré Martí Tarragona
Lk Editorial k
es comarques de Tarragona són les que, en percentatge, més van créixer en població amb data primer de gener de 2024. De fet, tres municipis tarragonins, Mont-roig del Camp, Calafell i Cunit, són també els que, de tot Catalunya, han experimentat un major increment demogràfic respecte de l’any anterior. De manera significativa, el Baix Penedès ha estat la comarca que també ha registrat el major creixement poblacional de tot el país, en un percentatge que supera el 2%. Aquestes dades es complementen també amb les que tot just publicàvem a l’edició del passat divendres. Eren referides a la
construcció d’habitatges i s’apuntaven creixements de més del 450% a la ciutat de Tarragona (on l’any anterior l’activitat va ser minsa), però també pujades del 80 i el 34% a Salou i Reus. La dada de la construcció pot arribar a valorar-se com una conseqüència de l’augment de població, tot i que també cal valorar factors economicosocials que també intervenen, com ara l’ocupació i els sous. Perquè poden semblar xifres de creixement que conviden a l’optimisme, però si el volum més gran d’habitatge necessari encara és el social, la valoració de la situació pot ser ben bé una altra.
k Tribuna k
És evident que la càrrega impositiva és bàsica per buscar un equilibri entre els que més tenen i els desfavorits, malauradament, massa vegades, queda en un pur titular demagògic, perquè la pràctica efectiva s’allunya molt dels ‘discursos’ polítics, cada cop més manipulats en funció d’un partidisme que, el que vol és ‘copar’ els seus missatges per damunt de tot, encara que això comporti la mentida o les mitges veritats, deixant de costat, repetidament, el punt final d’aplicació de la despesa pública, que no pot complir la funció social, que hauria de ser la seva premissa inapel·lable.
De totes maneres, malgrat la negativitat evident, no oblidem que la fórmula impositiva és vital per qualsevol estat que vulgui ser, mínimament, democràtic, per tant, per sobre dels punts dolents, el tema segueix sent vital a l’hora de formular estratègies de govern, en funció d’apostes electorals refrendades, o no, per la ciutadania.
Malauradament, davant els precedents exposats, la cosa es complica quan parlem de la necessitat de poder fixar ‘taxes impossibles’, a escala global, doncs, per damunt del debat fàcil i manipulat, l’evidència posa en el marc de la discussió una variable difícil de deixar de costat, com és el conflicte que suposa l’existència d’Estats democràtics front altres on l’elecció lliure queda en pura teoria, amb el que això suposa a l’hora de buscar acords solvents, en un punt on sembla més necessari el control de les grans multinacionals, de manera especial les seves variables ‘telemàtiques’, per dir-ho suaument.
No és una novetat les dificultats que comporta arribar a consensos globals, i no en el tema impositiu, sinó també a al-
Lluís Badia Advocat
tres nivells emblemàtics de futur mundial, per tant, el que esmento, comporta una càrrega afegida difícil de controlar si no es fan esforços, per part de tots, per fer-ho possible i viable; sense oblidar les decisions unilaterals de les superpotències que, per sí mateixes, ens poden sotmetre a la resta, a complexes fórmules, que l’únic que toca és acceptar-les, sense discussió. L’avanç de la nova administració americana, amb anuncis respecte a ‘aranzels’ concrets sobre determinades importacions cap al seu territori, és una clara mostra de ‘càrrega fiscal’ que pot comportar la fallida de molts negocis a casa nostra; també la política de la Xina, respecte al sector automobilístic, que ha posat en dubte la capacitat respecte d’Europa, és una altra evidència de ‘càrrega fiscal’, sense límits, amb conseqüències inimaginables per milers de treballadors i emprenedors europeus, que poden veure’s abocats a una fallida sense alternatives; però, és que, fins i tot, acords multilaterals, en discussió recent, com els que afecten a la pagesia, la pesca o la ramaderia, són fets, per sí mateixos, amb matisos difícils de comprendre.
L’avanç de la nova administració americana, amb anuncis respecte a ‘aranzels’ concrets sobre determinades importacions cap al seu territori, és una clara mostra de ‘càrrega fiscal’ que pot comportar la fallida de molts negocis a casa nostra
Tornant a la meva primera reflexió, està bé parlar d’anhels, com la càrrega impositiva global, una altra cosa és que darrere de la primera opinió queda la possibilitat de fer-la realitat, i és aquí on topem en un marc difícil, complicar i enrevessat, on els interessos dels més forts, estan per sobre de tots els arguments que se’ns puguin presentar. És cert que la nostra societat es veu ‘assetjada’ de manera permanent per un ingent tsunami informatiu, on tothom opina i planteja ‘suposades solucions’, però quelcom hauria de posar en debat el que realment és possible o intocable per oferir conclusions solvents. Podem seguir autoenganyant-nos, pensant que totes aquestes decisions que he esmentat, ens afectarà poc, però, per desgràcia, per sobre del puntual ‘populisme’, a tots els extrems, s’hauria d’imposar una transparència que sembla que ni vindrà ‘ni se l’espera’. Seria desitjable un impost global, sens dubte, així, com uns Tribunals Globals, que poguessin fer complir el que aproven o, inclús, una organització de nacions, amb capacitat, a tots els nivells, però la realitat és una altra que, repetidament, no volem veure, i que ens portarà, més aviat que tard, a una nova convivència, lluny de la que ara gaudim, per molt que encara ens vulguin ‘vendre’ un demà millor, on la nostra llibertat passarà a un segon pla, en funció d’una seguretat que tot ho condicionarà, per sobre de poders i ideologies, legitimes o no.
k Tribuna k
L’esport ha de ser quelcom inclusiu i universal, i garantir la diversitat de la pràctica d’activitat física i esportiva és una de les formes d’aconseguir-ho, per això és una de les nostres prioritats.
Un clar exemple és la quantitat, qualitat i diversitat d’activitats esportives que hem acollit a Reus aquest 2024. Cal destacar que això inclou molts d’aquells esports mal anomenats “minoritaris” fet que posa de manifest la rellevància i importància que tenen a la societat actual.
El 2024 ha estat un any en què hem avançat en la diversificació esportiva a Reus, acollint i promocionant esdeveniments vinculats a diferents esports com el pot ser el judo amb el I Stage Internacional, la boxa amb el II Open Reus, al taekwondo i al karate, el Hip Hop i les danses urbanes amb el campionat Rock the Stage, el tenis taula amb els campionats de Catalunya de Joves, els balls de saló amb el XII Trofeu Ciutat de Reus, el motociclisme amb l’Eutiches Book, les curses de cotxes amb el Rally Legend, el ciclisme amb la Volta ciclista a Tarragona i la cursa de llarga distància Kronvojoj, a més de les Finals nacionals de voleibol, i la caminada de resistència Reus Prades Reus. Tot un plegat d’activitats i esports on tant els practicants com el públic en general han pogut gaudir de l’espectacle i de l’aprenentatge que s’obté de la presència de referents a escala nacional i mundial. Des del govern de la ciutat teníem clara la necessitat de donar suport a totes les pràctiques esportives per a disposar a la ciutat d’un gran ventall d’activitats que garanteixi una oferta diversa que doni resposta a la quantitat més gran de persones possible.
Menció a banda es mereixen el “Meeting Reus Special Olympics”, un esdeveniment molt especial per la nostra ciutat on els i les esportistes participants ens van donar una lliçó dels que són els valors de l’esport i de com s’ha de gaudir del que fas en tot moment més enllà del resultat final. Certament, vam treballar perquè l’esdeveniment deixés empremta a Reus i considerem que l’objectiu es va aconseguir especialment amb el treball que es va fer amb les escoles per transmetre la filosofia i valors de l’organització Specials Olympics que compartim plenament.
Molts d’aquests esdeveniments s’han desenvolupat al magnífic espai que és el nostre pavelló olímpic municipal, donant-li la importància que es mereixen. I és que a Reus podem presumir de tenir unes instal·lacions esportives d’alt nivell, amb dos grans destacades: el mencionat pavelló olímpic i l’estadi municipal que amb la inauguració del nou camp s’han convertit en una de les grans instal·lacions d’aquest tipus a Catalunya. Tampoc vull deixar de mencionar les nostres piscines municipals, un espai
Enrique Martín Regidor d’Esports i Salut de l’Ajuntament de Reus
desconegut per gran part de la ciutadania, a qui convido a visitar l’espai des del convenciment que s’emportaran una grata sorpresa no només per la qualitat de les piscines sinó per l’entorn. De fet, m’atreveixo a dir que pocs organitzadors d’esdeveniments esportius, siguin del nivell que siguin, no surten encantats de les nostres instal·lacions i del tracte rebut pels grans professionals de Reus Esport i Lleure, la nostra empresa municipal.
L’esport en femení també és una línia clara a treballar per aquest govern. Des del minut zero hem tingut clara la necessitat de recolzar-lo, des de les petites coses com poden ser la nostra presència als partits en igualtat de condicions que en el cas dels seus companys masculins com recolzar esdeveniments en femení sempre que hem tingut ocasió, com podria ser el cas del Reus Open Women’s World Tennis Tour W35 celebrat al Club Monterols. El cert és que l’esport femení està a un gran nivell a la ciutat, amb clars exemples a escala mundial com són l’Ari Sánchez, la Núria Gil o l’Anna Casadó entre altres esportistes, i amb entitats i clubs com el Club Voleibol Reus, Tenis Monterols, el bàsquet i el patinatge del Reus Deportiu, club Tot Judo, el club tenis taula Ganxets o el Reus Femení de la Fundació Futbol Base. En aquest últim cas vull destacar el que és un altre exemple d’aquesta aposta, ja que el màxim referent femení en aquest esport a la nostra ciutat és l’únic equip de la seva categoria, i de moltes altres superiors, que juga en les mateixes instal·lacions que el seu homòleg masculí, com hauria de ser sempre, i a més en un camp de gespa natural. Les administracions públiques hem de treballar per l’equitat i la igualtat en aquest àmbit fins que arribi un dia, espero que aviat, en què aquesta sigui una realitat en tots els esports. En aquest sentit, és necessari que els primers que hi apostin sigui el públic que gaudeix de l’esport i tinguin la mateixa consideració pel femení que pel masculí.
en altres casos i que fa que resulti especialment important per la nostra ciutat acollir-los. Són visitants que gaudeixen de la nostra restauració, comerços i oferta cultural, sent, per tant, un clar exemple de turisme esportiu tant per l’impacte econòmic per Reus com per donar-nos a conèixer.
Un altre objectiu pel 2025 que ens obsessiona a la regidoria de Salut i Esports és arribar a la ciutadania que no practica esport de forma habitual i és que aquest és un gran repte
A més dels esdeveniments que hem comentat anteriorment, molts dels quals es repetiran el 2025, de moment podem mencionar algunes novetats com són: Campionat d’Espanya de Grups Show Grans i Petits de Patinatge Artístic, Campionat de Catalunya de Cheerleading, Trofeu Nacional de balls de saló, Campionat de Catalunya de gimnàstica artística, la final de la lliga estatal de Roller Derby i l’arribada d’una etapa de la volta ciclista a femenina a Catalunya, entre d’altres esdeveniments rellevants que estan pendents de confirmar.
k Tribuna k
Malgrat que ja estem vivim un nou any, em permeto descriure les darreres novetats que poden significar per un mateix o per altri un regal. Em referiré a llibres i calendaris modernistes, perquè també hi ha penjants, polseres, arracades, medalles, peces de joiers o ceramistes modernistes.
El selvatà Armand Puig Tàrrech, és un capellà, exegeta, professor i escriptor catòlic, que ha publicat el llibre Antoni Gaudí, vida i obra, que és la primera biografia de Gaudí escrita al segle XXI. Una obra que fuig de la llegenda i les falses històries que han envoltat sempre a un dels grans genis de la cultura europea i l’arquitecte probablement més conegut del mon. L’arquitectura gaudinista neix d’egipcis i grecs i ens porta al gòtic, l’art europeu per excel·lència. Puig és fonamenta en les fonts històriques i les investigacions més recents sobre la seva obra. Puig descriu fidelment el perfil espiritual i històric del personatge. Sobretot, desfà no pocs estereotips sobre l’arquitecte de Déu, que els anys han consolidat, segons el filòsof i teòleg Francesc Torralba. Es tracta d’una biografia diàfana i precisa.
I per aquest 2025 què? Doncs a banda de continuar treballant i potenciant les línies mencionades farem una clara aposta pels esdeveniments d’esport base. En aquest tipus d’esdeveniments es calcula que cada participant ve acompanyat per 2,5 persones, una ràtio més elevada que
Un altre objectiu pel 2025 que ens obsessiona a la regidoria de Salut i Esports és arribar a la ciutadania que no practica esport de forma habitual i és que aquest és un gran repte. Més del 90% de la població no està federada i, per tant, no fa un ús de les instal·lacions de forma reglada i hem de ser capaços de captar la seva atenció amb noves formes de fer. Cada dia més, la població té clar el paper de l’esport en molts àmbits de la vida com poden ser l’educació, la transmissió de valors (la companyonia, el treball en equip, l’esforç o la perseverança), però especialment on hi ha un consens clar tant per la part de Salut com la d’Esports és en els beneficis per la nostra salut com a forma de prevenció d’aquesta. L’activitat física és una peça clau i es comença a percebre com una inversió pel mateix sistema de salut, tot el que previnguem ara serà el que el sistema no haurà d’assumir després, i és que la nostra salut està condicionada pels anomenats determinants socials (situació socioeconòmica, lloc on vius, els teus hàbits, etc.) i aquí entren en lloc molts aspectes relacionats que interaccionen i condicionen la salut. Amb l’aposta de Reus per l’estratègia transversal de “salut en totes les polítiques” aprovada pel Ple de l’Ajuntament podríem mencionar diversos exemples, com potser la planificació i el disseny urbanístic de la ciutat que permet, d’una banda, augmentar la ‘caminabilitat’ de la ciutat i de l’altra augmentar el verd a Reus, fet que beneficia la pràctica d’esports al carrer així com de la millora de la salut mental.
Com veieu tenim grans reptes, que treballarem des del convenciment dels seus beneficis per la nostra societat. Ja per finalitzar vull acomiadar-me desitjant-vos per aquest 2025. Salut i Esports!
Els Jaume’s tarragonins, Benages i Fontanet, ens ofereixen aquest any un nou llibre, que porta per títol Tarragona 18581900. Les primeres fotografies. Ens recorda la ciutat de la segona meitat del segle XIX, amb les primeres fotografies que va realitzar Charles Clifford, l’any 1858. Recordem que a partir de 1855, triomfa el colodión, el procediment més utilitzat en el món fins a 1885. Entre els fotògrafs més importants que van treballar a Espanya en aquest període, utilitzant els negatius de vidre al colodión, hem de citar al britànic Charles Clifford, al francès J. Laurent i a l’espanyol José Martínez Sánchez. Està editat per Efadós, La Cambra de la Propietat Urbana de Reus ha editat el llibre titulat Cellers i cooperativisme (1894-1923)
L’arquitectura gaudinista neix d’egipcis i grecs i ens porta al gòtic, l’art europeu per excel·lència
La historiadora Carme Puyol i el fotògraf Carles Fargas ens inviten a realitzar un passeig documental i visual per onze cellers cooperatius patrimonials, construïts entre els anys 1919-1923: Barberà de la Conca, Cambrils, Cornudella de Montsant, Espluga de Francolí, Falset, Gandesa, Montblanc, Pira, Pinell de Brai, Rocafort de Queralt i Sarral. Els autors ens recorden la crisi agrícola del sector de la vinya de finals del segle XIX a causa de la fil·loxera, la política agrària de la Mancomunitat de Catalunya i les obres noucentistes de Cèsar Martinell/8, Pere Domènech/2 i Bernardí Martorell.
Des de l’any 2019 el Museu d’Història de Tarragona i la “Fundació Trencadís. Modernisme i Cultura” editen un calendari modernista, amb l’objectiu, any rere any, de donar a conèixer el patrimoni arquitectònic modernista, també noucentista, de les nostres comarques. Aquest any tenim imatges que son vistes generals i de detall d’algunes de les obres que tenim a Tarragona/9, Reus/6, Valls/2, Salou/2, Montblanc, l’Arboç del Penedès, l’Espluga de Francolí, Falset, Cunit, Sarral, Montbrió del Camp i la Selva del Camp. Total, 27 referències de dotze poblacions.
L’editorial Efadós del Papiol, amplia la seva col·lecció ‘Catalunya desapareguda’ amb els llibres, sobre ‘el llegat indià’ i ‘les masies’, entre altres. També ha editat calendaris sobre les masies, els oficis tradicionals i el modernisme, amb imatges de les cases reusenques Navàs, Rull i Gasull. Per cert, Efadós em va editar el meu darrer llibre, l’any 2022, El Modernisme a les terres de Tarragona. L’arquitectura emblemàtica dels anys 1880-1928
Josep Maria Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís
Necrològiques
Tarragona
Didac Rodríguez Closas.
Ha mort als 24 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Rosa Maria Lapeira Fusté.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Sagrat Cor
Oci l L'orquestra actuarà a Tarragona el 21 de gener i a Vila-seca el 24
Redacció
L’orquestra tarragonina
Ex Regidora de l’Ajuntament de Vila-seca
L’Alcalde i la Corporació Municipal expressen el seu dol
Vila-seca, 13 de gener de 2025
Franz Schubert Filharmonia portarà al Teatre Tarragona, el dimarts 21 de gener a les 20 h, i al Celler de Vila-seca, el divendres 24 de gener, també a les 20 h; l’octet de Mendelssohn, op. 20, i la Serenata per a cordes, op. 48 de Txaikovski. Ho farà dins de la temporada 2024-2025. En aquesta ocasió, la direcció anirà a càrrec del violinista Vlad Stanculeasa, que prendrà la direcció de les obres des de la posició de concertino. Les entrades pels concerts es poden adquirir al web franzschubertfilh.com, a les pàgines en línia de les sales dels concerts i a les taquilles físiques d’aquestes en els horaris habituals establerts.
Pel que fa al repertori, fa 200 anys que Mendelssohn va estrenar el seu Octet. Una obra plena de la llum i energia que s’adiuen al jove de 16 anys que tenia tota la vida pel da-
L’orquestra Franz Schubert Filharmonia
El violinista romanès Vlad Stanculeasa dirigirà el concert com a concertino
vant i un amor incondicional per la música. El compositor alemany va duplicar un quartet de corda i va deixar anar
la frescor i l’optimisme que marcarien per sempre el seu llenguatge.
D’altra banda, Txaikovski ja era un compositor reconegut quan va compondre la Serenata per a cordes, una mena «d’homenatge a Mozart» amb pàgines líriques, romàntiques i amb un vals inclòs en el més pur estil vienès.
Imatge de l’exposició ‘Pintura sin ‘ismos’. Art figuratiu als anys cinquanta’. Cedida
Sefa Figuerola realitzarà dimecres una masterclass sobre l’art exposat al Museu
Cultura l El Museu de Valls clourà el proper diumenge 19 de gener l’exposició «Pintura sin ‘ismos’. Art figuratiu als anys cinquanta», però abans l’artista vallenca Sefa Figuerola serà l’encarregada de conduir el públic per la mostra en un recorregut ben especial. Figuerola realitzarà, el proper dimecres 15 de gener a les 7 de la tarda una
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Texto: Feliz Cumpleaños Campeón!! Nuestro Aarón ya tiene 13 años. El más grande de la casa! Te queremos mucho, tus titos.
Els Amics de l’Òpera acollirà una conferència sobre Idomeneo
masterclass sobre les obres dels pintors exposats amb una xerrada que, amb el títol «Les possibilitats del color i del traç en la pintura», analitzarà les obres exposades i permetrà conèixer els recursos utilitzats pels pintors. La mostra «Pintura sin ‘ismos’», basada en la col·lecció del propi museu, recull una quarantena d’obres. Redacció
Cultura l L’associació Els Amics de l’òpera de Tarragona continuarà aquest dimecres amb el cicle de conferències de la temporada 2024-25. La programada per aquest dimecres, dia 15 de gener, estarà dedicada a l’òpera Idomeneo, re di Creta, de Wolfgang Amadeus Mozart, que s’interpretarà en versió concert al Gran Teatre del Liceu. La conferència es portarà a terme al vestíbul del Teatre Tarragona i l’entrada serà lliure. Aquesta és una òpera seria de Mozart, que tenia només vint-i-cinc anys quan la va escriure. La conferència abordarà la gènesi de l’obra, l’argument d’aquesta, les característiques musicals i, a més, anirà acompanyada de diversos fragments il·lustratius. Anirà a càrrec del professor i encarregat de l'associació tarragonina, Josep Maria Rota Aleu, llicenciat en filologia clàssica per la UB. Redacció
Avui felicita als que es diuen: Hilari, Gumersind Verònica.
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Cuidat als consells que vinguin avui d’estranys, escolta’ls medita’ls abans d’actuar. Seria convenient que no et deixis influir.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La relació de parella serà motiu de més d’un pensament negatiu per part teva. Eliminaràs més d’un obstacle, la teva fermesa és l’èxit.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No et comprometis ni responsabilitzis amb tanta facilitat davant 1rs requeriments de persones pròximes. Al principi el veuràs tot fàcil.
20/04 al 20/05
El teu costat emotiu estarà més sensible a les impressions del medi ambient. Serà una jornada propícia per a aconseguir un amor intens.
VERGE
23/08 al 22/09
Gran activitat poc temps seran les normes durant aquest dia. Per això carrega’t d’una bona dosi de paciència per a no caure en l’estrès.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
El teu esperit d’aventura s’accentuarà et sentiràs amb ganes de menjar-te el món. Arribaràs a això si et centres en objectius concrets.
CANAL REUS TV
11:00 Qüestió de fons (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 (Re)poblem
14:00 Notícies
15:00 Notícies (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Qüestió de fons (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Cercle central
21:00 Notícies (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 Cercle central (r)
BESSONS
21/05 al 20/06
Hi haurà alts baixos en els teus ingressos això canviarà totalment el bon humor que tenies. Deixa’t aconsellar per experts abans de llançar-te.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Et sentiràs molt actiu ple de bones intencions envers els altres que et seran recompensades àmpliament. Tindràs una nit molt boja.
20/01 al 18/02 AQUARI
El teu instint de competència es veurà molt activat i és fàcil que tinguis conflicte amb alguns superiors o persones de poder. Nit passional.
CRANC
21/06 al 22/07
Controla el teu aire de superioritat o t’enfrontaràs amb persones que més vols. Utilitza la teva intuïció si has de decidir una cosa important.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Tràfic d’emprar més temps en coses concretes no et deixis portar per pensaments illusoris o plans utòpics. Llança’t a la conquesta.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Avui hauràs de posar en marxa la teva intuïció per a saber el camí més positiu a prendre. En l’amor hi haurà una sorpresa inoblidable.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Connecticat
11:30 Com la nit i el dia. Cabaret
12:00 SPi+TV
12:30 Destí 2030
13:00 Connecticat
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició migdia. 15:00 Com la nit i el dia. Cabaret
15:30 Destí 2030
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12. Edició migdia
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Notícies 12. Edició vespre.
21:00 La tertúlia del Dorsal 12
21:30 Aventurístic
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició vespre.
23:00 La tertúlia del Dorsal 12
23:30 Aventurístic
00:00 Notícies 12
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Son intranquil, caracteritzat per una sensació d’opressió i somnis angoixosos. Fer dos més dos. 2. Un qualsevol. Una que ha sortit de l’ou. 3. Mig calb. Patis interiors. Element volàtil. 4. Un cop fort de tramuntana. Sis. Cua de llop. 5. Ràbia. Un grup nitro en substitució d’un altre àtom. 6. Cor d’ase. Unes que han envellit al celler. Dues de res. 7. Posi el pa sobre el foc. Abaixar el cap. 8. Rebel armat contra el poble. Forat gran d’una bota. 9. Molt antic. Degusti la paella. 10. Gens recomanable per al cos. Provoca una reacció. 11. Demà sense cinc dits. Imprimir una relació. La del final. 12. Sentiment que fa amics. Reconstrueix només amb dues notes. VERTICALS: 1. Ningú no el vol veure mai. Allò que ens passa a tots molt de pressa. 2. Arbre que no dona albercocs. Ferim la sensibilitat d’algú. 3. Algú avocàlic. Llibres explicats. La del pi la figuera. 4. Xop després del gimnàs. Propis d’un arc. 5. Cap d’ovella. Relatius al taní. Molt alt, però sense cap. 6. Escandinau. Òxid d’itri. 7. Dono l’eucaristia al moribund. On es veu el sol abans que ningú. 8. Capicua que surt entre tres i tres. Resistència ajustable a voluntat. 9. Cap amunt, nois! Molt i molt extens. Bestiola sarnosa. 10. Fascinador del públic. Vent del sud. 11. Ací i de seguit. Exasperi a tothom. El principi de la fi. 12. Aspre al tacte. L’àrbitre indica una falta.
TARRAGONA:
Roset, C. B.
Plaça Generalitat, 1 A Telèfon 977 211 660
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Lluis Gine, Agnes
Av. Maria Fortuny, 48 Telèfon 977 755 052.
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Diaz Marti, Maria Avda. Diputació, 12 Telèfon 977 364 510.
VALLS:
Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763.
EL VENDRELL:
Pelegrí, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688.
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel serè arreu, si bé es podran formar alguns intervals de núvols baixos al sector central del litoral i prelitoral i que deixaran el cel poc ennuvolat.
Temperatura
La temperatura mínima i màxima baixarà entre lleugerament i moderadament arreu. Hi haurà glaçades matinals moderades i localment fortes a l’interior, i febles a punts del litoral.
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 9 m2 –70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MAYCA MASAJES. Explosión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087
REUS.
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215 CARLOS. MASAJE ZEN. Tel: 660.605.687
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
PROFESIONAL. RELAX. Tel: 641.492.358
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Aquest passat dissabte la plaça d’Estudis de Vila-seca va acollir la presentació del Ball de Pastorets, un nou element que s’incorpora al Seguici vila-secà de la mà de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina. «Tots els balls que fem estan documentats en la processó del 4 d’agost de 1775, celebrada en honor a l’arribada de les relíquies de Sant Bernat Calvó a Vila-seca», explica Mar Melero. La presidenta de l’Esbart Dansaire apunta que han decidit incorporar aquest nou element «perquè a l’Esbart tenim molta joventut i és un ball molt animat i engrescador».
Entitats l És una iniciativa de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, que aquest 2025 celebra el 50è aniversari
En la seva estrena, el Ball de Pastorets de Vila-seca va tenir com a padrins el Ball de Pastorets de Salou, que va actuar just abans dels vila-secans i van acabar la festa oferint una actuació conjunta amb ells. Els locals, explica la Mar, van ballar coreografies dissenyades per Joan Macias Bonet, incorporant coreografies pròpies que segueixen el model tradicional del Ball de Pastorets. També van estrenar vestuari, obra de l’Associació Cultural Unió d’Arts Escèniques, dissenyat també seguint el model tradicional del Ball de Pastorets i que té com a colors principals el blau i el groc en honor a la bandera de Vilaseca.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
La festa de presentació va comptar amb l’actuació d’altres balls del seguici local: el Ball del Patatuf, el Ball de Gitanes, el Ball de Cercolets i el Ball de Bastons. La festa, a més, va ser el tret de sortida de la Festa Major d’Hivern de Sant Antoni, que s’allargarà fins al 26 de gener.
L’estrena del nou ball coincideix també amb l’any de celebració del 50è aniversari de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, entitat fundada el setembre de 1975 amb la voluntat de recuperar i fomentar la dansa tradicional catalana,
posant èmfasi en les comarques tarragonines, amb jotes, balls vuitcentistes, balls típics del Pirineu o balls de bastons, entre molts d’altres. «En l’actualitat estem contents, perquè al Seguici sortim unes noranta persones», explica Melero. La presidenta detalla que l’entitat acull balladors que van des dels 3 anys fins als seixanta llargs, i que, encara que són unes bones xifres, sempre estan oberts a noves incorporacions.
Els actes de celebració del 50 aniversari de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina arrencaran al mes de setembre, però durant l’any ja es podrà veure actuar l’Esbart en dates com la Festa Major de Sant Antoni (dimarts 21 de gener a les 18 h es farà la Cercavila del Seguici); l’Aplec de Dilluns de Pasqua; Sant Jordi; la Festa de Sant Esteve o la Festa d’Aniversari que celebren anualment.
Ben acompanyats
Els de Vila-seca van tenir com a padrins el Ball de Pastorets de Salou
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Els afortunats que hem pogut encetar un nou any esperem ens depari moltes coses bones. De moment, a mi m’ha dut els llibres demanats i algun de sorpresa que encara fa més il·lusió. Entre ells hi ha L’art com a teràpia d’Alain de Botton i John Armstrong i Hygge, la felicitat de les petites coses de Meik Wiking. No sé si coneixeu aquest concepte danès que està tant de moda atès que sembla que els danesos són la gent més feliç del món i potser cal aprendre’n. Sempre he practicat el hygge sense saber que tenia un nom –segur que vosaltres també– i, quan vaig descobrir-lo, va ser rodó. M’he escarrassat a trobar un mot semblant en català i m’he decidit per caliu. El caliu d’un pastís casolà, una trobada d’amics amb caliu, una botiga que irradia caliu. Si uneixo aquesta idea de felicitat basada en gaudir de coses senzilles i quotidianes, fetes amb perfecció, i de la força de l’art com a teràpia per assolir el mateix resultat, immediatament em vénen al cap les obres d’una artista reusenca, Fina Veciana. La seva obra consisteix a capturar fragments de llocs, objectes i moments significatius que, alhora, encabeixen altres racons plens de màgia en una mena de deliciosa fantasia de nines russes. Un univers dins un altre, amb detalls gairebé secrets, paraules escrites a cau d’orella, textures preciosistes i colors curosament escollits per crear un infinit de bellesa i sensacions confortables que em transporten a una tarda primaveral llegint al jardí o hivernal prenent xocolata mentre plou al carrer. Aquesta atmosfera de benestar i seguretat, de calma d’esperit i joia absoluta forma part de tots els seus treballs –de petit o gran format– i t’embolcalla com la llum càlida i suau, meravellosament acollidora, d’una espelma. El compendi hygge
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
