Esports 16-17
El Nàstic es mou al mercat: David Juncà reforça el lateral esquerre i Nil Jiménez marxa cedit al Mérida
Reus 9
La Cambra de Reus descarta demanar una Indicació Geogràfica Protegida per al vermut per falta de quòrum al sector
Esports 16-17
El Nàstic es mou al mercat: David Juncà reforça el lateral esquerre i Nil Jiménez marxa cedit al Mérida
Reus 9
La Cambra de Reus descarta demanar una Indicació Geogràfica Protegida per al vermut per falta de quòrum al sector
GERARD MARTÍ
Societat 2
L’equipament per a gent gran hauria d’estar obert des de fa un any i mig, però primer ha de resoldre les afectacions que les obres provoquen als veïns quan plou
l El patrimoni romà de Tarragona va aplegar més de 540.000 visitants, amb una mitjana mensual que a l’estiu es redueix respecte de la resta de l’any
Reus va superar els 2,6 milions de visitants durant la campanya de Nadal Ciutat
La Nit de Cap d’Any els hotels de la ciutat van assolir la plena ocupació 8
Tarragona
Els professionals sanitaris del Joan XXIII es queden sense el seu aparcament
3
Mobilitat
Les tarifes dels busos interurbans de Tarragona pel 2025 pugen un 3%
12
l La construcció del nou equipament de DomusVi ha causat inundacions en habitatges propers a la zona
Marta Omella Blanco
La nova residència privada per a gent gran al barri de l’Arrabassada no podrà entrar en funcionament fins que no solucioni un error en la construcció en el sistema de recollida i evacuació de pluvials. Segons ha pogut saber Diari Més, l’Ajuntament de Tarragona no permetrà l’obertura de l’equipament fins que DomusVi, el grup responsable de la seva construcció, acrediti que la solució constructiva executada és l’adequada. Segons fonts del consistori, els serveis tècnics municipals ja estan en contacte amb els tècnics responsables de les obres per no demorar aquest tràmit. La residència, situada al carrer Mercè Rodoreda, va començar la seva construcció durant el 2022 i es preveia l’obertura a finals de 2023. Des de llavors, veïns de la zona han patit les conseqüències. «Cada vegada que plou amb intensitat s’inunda el pis, és com si passés un riu per casa», lamenta Eva María Abat, que viu en un baix al carrer Llorens Vilallonga. Segons explica la resident, el terreny que es va tapar per construir el complex no és capaç d’absorbir l’aigua, la qual baixa cap a les propietats situades a la part inferior de la muntanya, on es troba la seva llar. La darrera inundació, explica, va tenir lloc el passat novembre, quan la DANA va caure amb força sobre Tarragona. «Aquesta va ser la pitjor. L’aigua entrava per la finestra i sortia per la porta. Vam haver de passar tota la nit assegudes a l’escala», explica Abat. Aquesta, afirma, és una situació recurrent que l’ha deixat amb una sensació constant d’angoixa. «Ja he hagut de substituir els electrodomèstics i els mobles tres cops. Cada vegada que plou sento una ansietat immensa. Així no es pot viure», assegura. La
La nova residència privada comptarà amb 140 places residencials i 20 places per al seu centre
El centre es va començar a construir el 2022 al c/ Mercè Rodoreda
El grup DomusVi va ser denunciat durant la pandèmia de la Covid-19
veïna explica que el mur que envolta el seu edifici està en mal estat i que no pot resistir ni l’aigua ni la terra, cosa que ha empitjorat la situació. En comparació amb altres veïns, que han construït murs més alts per protegir-se, el seu no ha estat renovat, i això fa que sigui més vulnerable a les in-
undacions. «Està vell i trencat, gairebé cau a trossos. A sobre, ara l’aigua que ja no passa per sobre dels altres murs acaba entrant a casa meva», lamenta Abat. Per aquest motiu, la veïna reclama indemnit-
zacions pels danys causats que, assegura, han estat tant econòmics com psicològics. Aquest mitjà s’ha intentat posar en contacte amb el grup DomusVi per saber en quin estat es trobava la correcció
de l’equipament, però no ha obtingut resposta.
Un projecte polèmic
El procés per edificar aquest centre va començar el 2018, quan l’Ajuntament va treure a concurs el projecte en règim de concessió i gestió per 50 anys. Finalment, el projecte de DomusVi va resultar el guanyador, superant altres propostes de grups especialistes en gestió i promoció geriàtrica com Vitalia i l’Onada. Des de llavors aquest ha provocat les queixes de grups municipals com la CUP, a qui els preocupava les denúncies contra l’empresa durant la pandèmia de la Covid, o ECP, que s’oposaven a la construcció de més residències privades a Tarragona, exigint més places públiques.
L’apunt
10.473 m2, 140 llits i un centre de dia amb 20 places
La nova residència privada serà el primer centre de DomusVi a la demarcació de Tarragona. Aquest compta amb un terreny de 10.473 metres quadrats i oferirà 140 places residencials per a gent gran i 20 places per al centre de dia. També disposarà de 10 habitacions dobles destinades als familiars, parelles i cònjuges que vulguin visitar els pacients. DomusVi abonarà 135.000 euros anuals en concepte de cànon a partir de la seva obertura.
Mobilitat l El COMT denuncia que aquesta situació també acabarà afectant els pacients i acompanyants
John Bugarin
«A causa de l’inici de les obres corresponents a la Fase 1.2 de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, us informem que, a partir del dimecres 15 de gener del 2025, es procedirà al tancament del pàrquing de professionals».
Aquest ha estat el comunicat que ha fet l’Institut Català de
la Salut (ICS) per a anunciar als treballadors del Parc Sanitari Joan XXIII la clausura de l’àrea d’estacionament reservada per als empleats, situada entre l’Hospital Sociosanitari Francolí i l’aparcament dissuasiu Guillem Oliver. La preocupació és latent entre el personal, que es veurà obligat a buscar pàrquing en altres zones a l’entorn del
centre hospitalari. «Es generaran problemes de mobilitat», denuncia el president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), Sergi Boada, qui fa un mes ja reclamava que no es podien iniciar les obres sense que hi hagués una solució clara per a l’aparcament dels professionals. Finalment, aquest dimecres es produirà el tancament
«sense cap solució alternativa per als treballadors». Boada feia èmfasi en el fet que no només afectarà els empleats del Parc Sanitari, sinó que també suposarà un perjudici directe per als pacients, sobretot per als que tenen mobilitat reduïda, i acompanyants que hagin d’anar a l’hospital en cotxe. Com ja va afirmar fa unes setmanes, el president del COMT
reitera que «la pilota continua sobre la teulada» del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Una solució urgent El passat 13 de desembre, Salut assegurava que estaven treballant «en cercar solucions efectives» per a resoldre la situació que es viurà amb el tancament del pàrquing de
Des del COMT també critiquen que l’anunci s’hagi fet amb pocs dies d’antelació
professionals, que té una capacitat de 250 places. De moment, no han proposat cap alternativa per als treballadors. «Ha passat molt de temps des que ho vam denunciar per primer cop i demanem que hi posin remei», afirma Sergi Boada, qui recorda que el COMT va presentar una moció al ple de l’Ajuntament de Tarragona el març del 2024. En aquesta, exigien tant al consistori com a la Generalitat que solucionessin les dificultats que estava tenint el personal del Parc Sanitari per a estacionar i que s’accentuaran demà quan s’iniciïn les obres del futur edifici principal de l’Hospital Joan XXIII. «El consistori ja va adoptar mesures pal·liatives i ara cal posar el focus en qui construirà l’edifici, que és qui ha de trobar solucions», assenyala. En aquest sentit, apunta que el pàrquing dissuasiu de Guillem Oliver, inaugurat el mes de desembre del 2023, va ajudar a facilitar l’estacionament. Aquest aparcament compta amb 388 places de zona taronja, on es pot aparcar per un euro al dia. L’Ajuntament també va repintar de color taronja 390 places verdes de l’entorn del centre hospitalari i altres 132 blanques a tocar del parc del Francolí.
D’altra banda, des del COMT critiquen que l’anunci sobre de la clausura de l’aparcament de professionals «no s’hagi fet amb més antelació». «Sabíem que les obres començarien a principis d’any, però Salut no havia comunicat la data del tancament fins fa uns dies», apunten.
Societat l L’any passat es van atendre més d’un miler de persones i les professionals alerten de la violència vicària
Des de fa poques setmanes, ha entrat en funcionament a Tarragona el nou Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) per atendre dones i menors víctimes de violència masclista les 24 hores els 365 dies de l’any. L’equipament, ubicat a l’avinguda Catalunya, dona cobertura a tota la província, ofereix un acompanyament integral a les víctimes, i també als familiars, amb suport psicològic i jurídic.
«Les dades a Catalunya no són bones. És un fet que no hem d’amagar. Hem d’articular una resposta àgil que cobreixi tot el territori», va expressar Eva Menor, consellera d’Igualtat i Feminismes, durant la seva visita ahir del centre. L’obertura del SIE a la ciutat respon al compliment de la llei de garantia integral de la llibertat sexual, que estableix que hi ha d’haver com a mínim un centre a cada província. La consellera va remarcar que «s’ha d’eliminar qualsevol barrera que puguin tenir les dones, independentment d’on visquin, per a accedir a aquest servei».
L’any passat, al Camp de Tarragona, es van atendre al SIE 1.014 persones, les atencions de la línia 900 van ser 804 i el Servei d’Intervenció en Crisi va fer 49 intervencions. «Hem pogut atendre totes les emergències fins ara i esperem que continuï així», va indicar Nuria Becerra, psicòloga del centre. Les pro-
El nou centre està ubicat a l’avinguda Andorra i disposa de diferents perfils professionals per atendre les víctimes. Gerard Martí
fessionals es desplacen al lloc on hi ha la víctima en un temps màxim de dues hores després de rebre l’avís telefònic. «El 2024 ha sigut un any molt dur pel que fa a la violència vicària. Els nens són el primer cercle i els atenem directament també», va afegir Becerra.
Violència vicària
El Govern vol abordar aquest tipus de violència des d’una
Eva Menor: «Les dades no són bones. És un fet que no hem d’amagar»
Societat l L’Ajuntament de Tarragona activa la fase 2 de l’Operació Iglú davant la previsió meteorològica. Està previst que en els pròxims dies les temperatures nocturnes baixin i podrien arribar a ser inferiors als 2 ºC. Per aquest motiu, s'ha decidit activar aquesta segona fase i organitzar un dispositiu de recerca i d’atenció a persones
sensesostre, per a oferir-los allotjament provisional o bé mantes i begudes calentes, en cas que rebutgin ser allotjats.
Aquest dispositiu va arrencar ahir a les 21 h, després d’una breu reunió a la comissaria de la Guàrdia Urbana de Tarragona, a la qual hi van assistir les conselleres de Protecció Civil i de Serveis Socials, Sonia Orts i Cecilia
Mangini, respectivament. Està previst que hi participin agents de la Guàrdia Urbana, voluntariat de Protecció Civi i Creu Roja i membres del departament de Protecció Civil i de l’IMSST. Cal recordar que la fase 1 s’activa de forma automàtica a partir de l’1 de desembre de 2024 i es mantindrà vigent fins al 31 de març de 2025. Redacció
perspectiva diferent de fins ara. «Hem de reflexionar molt sobre què significa la violència vicària. Darrere de qualsevol situació de violència vers les dones, sempre hi ha una vulneració també dels drets dels menors», va dir Menor.
Les denúncies a Catalunya han augmentat i l’executiu autonòmic està treballant en la creació de nous protocols. «Hem de fer una anàlisi molt
acurada. És cert que també hi ha més denúncies perquè es coneixen més els serveis i són més accessibles, però no ens hem de conformar», va dir la consellera.
Pacte català
En aquest sentit, Menor va mostrar la voluntat d’aprovar un pacte català per l’erradicació de les violències masclistes enguany. «Volem tenir-ho pel
25 de novembre. No volem que sigui només un gran acord a nivell parlamentari, sinó que incorpori mesures concretes i, sobretot, pressupost», va expressar la consellera, que no va quantificar la xifra exacta de la qual es disposaria. A Catalunya, es produeix una agressió sexual cada 4 hores, és a dir, 6 agressions diàries, segons dades de l’Institut Català de les Dones.
La segona fase de l’alerta s’ha
163.149
Els visitants durant el 2024 156.650
Amfiteatre
Pretori-Circ
Passeig arqueològic
Oriol Castro
538.924. Aquest és el total de visitants que els diferents monuments de Tarragona van acollir durant l’any passat. Gairebé 40.000 persones més que el 2023, en un any en el qual s’ha canviat l’empresa de gestió de les entrades i vi-
sites. De manera sorprenent, el Passeig Arqueològic ha sigut el monument més exitós el darrer any amb unes 320.000 visites. Des de l’Ajuntament, expliquen aquestes xifres per l’increment d’activitats que aquest recinte ha acollit, així com concerts i grups de visites guiades.
De forma més previsible, els altres monuments més populars són l’Amfiteatre i el conjunt del Pretori i el Circ, amb uns 163.000 i 157.000 visitants respectivament. Cal destacar que enguany s’han dut a terme els treballs per a restaurar les façanes del Pretori i la Sala del Sarcò-
fag d’Hipòlit. Més enllà dels grans monuments, el Fòrum de la Colònia, que viurà una gran transformació en els pròxims mesos, ha rebut en l’últim any uns 40.000 visitants. Per darrere queden la Casa Canals, el màpping i la maqueta de l’Antiga Audiència. «El Museu d’Història
aposta per la qualitat de la visita més que no pas per la quantitat», expressa Nacho García, conseller de Patrimoni.
Si ens centrem en el nombre de visitants per mes, abril i maig són els de més activitat als recintes patrimonials de la ciutat, superant els 70.000
Maqueta antiga audiència
«El nou sistema de venda garanteix una visita ordenada i previsora»
visitants. Una raó de pes és que durant aquelles setmanes se celebra el festival Tarraco Viva. Per darrere, març i octubre també són setmanes de molta activitat ja que es van superar els 50.000 visitants als monuments. Els mesos d’estiu, en plena temporada turística i de creueristes, els monuments van sumar poc més de 40.000 visitants mensuals. En contra, els mesos més fluixos pel que fa a la venda d’entrades són a l’hivern, el gener i el desembre, amb uns 20.000 visitants respectivament.
Nou sistema
Aquestes xifres s’emmarquen en un moment de canvi intern al museu, el qual ha incorporat un nou servei de compra d’entrades en línia pels recintes. Aquest nou sistema va arrencar el passat setembre i des del seu començament s’han venut unes 16.000 entrades aproximadament. «La voluntat és agilitzar i actualitzar el sistema per tal de garantir una visita ordenada i amb previsió», explica el conseller. «El nou servei, a banda de ser necessari, fomenta una visita satisfactòria en períodes de més aglomeracions», conclou García.
Infraestructura l S’adaptarà al tràfic de mineral de ferro
El Port de Tarragona treballa per a millorar el moll de Catalunya i poder rebre així vaixells de càrrega més grans, per al nou tràfic de mineral de ferro. Amb un pressupost de 2,1 milions d’euros, aquesta inversió permetrà acollir nous tipus de vaixells, de més tonatge per donar resposta a les noves necessitats generades per l’arribada d’aquest nou tràfic.
L’element clau d’aquest projecte és la instal·lació de 28 defenses marítimes, dissenyades per absorbir l’energia
d’atracament dels grans vaixells previstos. Les defenses actuals del moll de Catalunya inclouen models com l’ESCUDO SC 1250-H-Re instal·lats l’any 2015. Aquests elements ara necessiten ser actualitzats per a absorbir l’energia d’atracament generada per aquests vaixells amb les càrregues previstes.
El Port de Tarragona ha optat per la instal·lació d’un model de defensa tipus escut per fer front a aquest tipus de vaixells i operatives després d’un exhaustiu estudi d’enginyeria. Aquest ha tingut en compte factors com la ca-
pacitat d’absorció d’energia necessària (2.642 KNm), la pressió màxima sobre el casc del vaixell, les dimensions de la biga cantell del moll i la necessitat d’apropar al màxim el vaixell al moll.
Diverses fases
Les noves defenses es collocaran a l’altura de cada norai al llarg de tot el moll de Catalunya, que té una longitud total de 647 metres. El Port de Tarragona ha dissenyat una instal·lació per fases. Abans de començar el procediment de muntatge de les 28 noves defenses es retiraran les actuals.
L’element clau d’aquest projecte és la instal·lació de 28 defenses marítimes
La primera fase consistirà en el muntatge de les primeres 15 unitats de defenses, mentre
Societat l Les entitats sortiran al carrer cinc anys després de l’accident
Redacció
La Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), CCOO i UGT es manifestaran aquesta tarda coincidint amb el cinquè aniversari de l’explosió a l’empresa química IQOXE, que va causar tres morts. La concentració serà a les sis de la tarda a les portes de la mateixa empresa sota el lema No oblidem. A banda de recordar les víctimes, els convocants demanaran més seguretat i més informació per a la població en cas d’accident químic.
Els mateixos convocants alerten que a les empreses cada vegada hi ha més treballadors de companyies externes i segons ha indicat aquests empleats tenen menys formació en seguretat que els altres. Pel que fa a la relació entre treballadors i IQOXE, els veïns celebren que en els dos darrers anys la situació ha millo-
La manifestació arrencarà a les 18 hores i es llegirà un manifest La concentració arrencarà a les 18 h a les portes de la companyia. ACN
rat. En els últims anys, cada aniversari de l’accident s’han anat succeint concentracions d’aquest tipus. L’accident també va deixar dotze persones ferides i l’onada expansiva de l’explosió també va provocar
danys materials i la població de la Canonja i Vila-seca va quedar confinada durant les hores posteriors a la gran explosió. L’accident també va generar un gran impacte social i mediàtic.
que la segona es procedirà a la instal·lació de les 13 últimes. En total, està previst que la instal·lació d’aquestes 28 defenses duri 7 mesos.
Aquesta important inversió en infraestructures vol consolidar aquest nou tràfic al Port. El mineral de ferro és una mercaderia que substituirà
de mica en mica el carbó, un tràfic cada vegada més residual. La modernització del moll de Catalunya permetrà acollir vaixells de major capacitat al port, optimitzant les operacions de càrrega i descàrrega i augmentant la seva competitivitat en termes de logística.
La Justícia perdona 29.000 euros a un tarragoní per la seva inestabilitat laboral
Societat l La Llei de la segona oportunitat ha permès que es condonés el deute a l'home
Redacció
La Llei de la segona oportunitat ha permès que un home de Tarragona quedi lliure d’un deute de 29.000 euros després d’anys de dificultats econòmiques. La resolució emesa pel Jutjat Mercantil número 1 de Tarragona, concedeix l’exoneració del 100% de les obligacions de pagament, tancant així un procés que ha comptat amb el suport de l’Associació d’Ajuda a l’Endeutament.
El cas té els seus orígens entre el 2012 i el 2013, quan el sol·licitant va contreure diversos deutes confiant en la seva estabilitat laboral. En aquell moment, comptava amb una feina fixa que li permetia afrontar els seus compromisos financers. Tot i això, el març del 2015, un acomiadament inesperat va marcar l’inici d’una crisi econòmica
El jutjat mercantil ha aplicat la llei per a perdonar el deute. Google
que el va portar a una situació límit. Tot i els seus esforços per trobar feina, la precarietat laboral i els baixos ingressos li van impedir complir les seves obligacions financeres. Durant aquests anys l’home tarragoní va acumular més de deu llocs de treball temporals que amb prou feines cobrien les seves necessitats bàsiques.
Més de mil persones participen en el cicle ‘Viatge en el Temps’ del Patronat de Turisme
Societat l Fins a 1.112 persones s’han inscrit en el cicle Viatges en el Temps organitzat pel Patronat Municipal de Turisme des del passat mes d’agost del 2024. En aquests 5 mesos s’han programat 12 activitats diferents en 56 sessions. La primera es va fer l’1 d’agost i la darrera el 4 de gener del 2025. Els escenaris escollits per a dur a
terme les activitats han estat espais patrimonials de la ciutat, des del Passeig Arqueològic, passant pel mapping del Pallol, l’Antic Ajuntament i el Mercat Central, entre d’altres. «Aquestes activitats ofereixen una manera diferent de conèixer la nostra ciutat», explica la consellera de Turisme de l'Ajuntament, Montse Adan. Redacció
l’Audiència Provincial
Judicial l La Secció 4a de l’Audiència Provincial de Tarragona va acollir ahir el judici contra cinc persones acusades d’un delicte continuat d’estafa agreujada. Els fets van tenir lloc entre els anys 2001 i 2005, quan els processats van dur a terme una sèrie de maniobres fraudulentes. Segons el fiscal, els acusats van crear un entramat d’empreses amb l’objectiu de convèncer empresaris per signar contractes amb aquestes companyies. Els acusats van simular una solvència financera que no posseïen, enganyant així els empresaris per aconseguir els acords, tot aprofitant-se de la seva bona fe. El Ministeri Fiscal sol·licita una pena de 5 anys de presó per a cadascun dels acusats.
Societat l El conseller García de Castro destaca els tallers formatius que impartiran l’Ateneu Popular 9barris i Zig-Zag Danza
ACN
Tarragona Jove oferirà als joves de la ciutat una cinquantena d’activitats culturals i formatives variades una cinquantena d’activitats. La nova programació d’hivern es va presentar ahir a l’Espai Kesse. Aquesta inclou 14 aules temàtiques, 10 espectacles al Cultura Kesse, 3 exposicions, tallers formatius i activitats diverses. El regidor de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo García, n’ha destacat l’oferta en l’àmbit de les arts escèniques, els video-
jocs i la realitat virtual. Aquest any, hi participarà l’Ateneu Popular 9barris i Zig-Zag Danza que impartiran tallers formatius. Les activitats són gratuïtes i s’ofereixen fins a 2.000 places. Les inscripcions s’obren aquest 14 de gener. La programació d’aquest 2025 comptarà amb artistes de renom, aprofitant la seva presència en l’agenda del Teatre de Tarragona. L’Ateneu Popular 9barris durà a terme un taller formatiu de circ. ZigZag Danza realitzarà un partnering, amb Estrella García i Miguel Quiroga. Les propos-
tes que sorgeixin d’aquesta activitat s’exhibiran posteriorment a la mostra de Teatre Jove. A més, Joan Faneca, cofundador i membre de Vol Ras cia, realitzarà una classe d’interpretació i presència escènica.
Una gran oportunitat
D’entre tota la diversitat de propostes, el conseller de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo García de Castro, va destacar l’aposta pels diferents tallers amb professionals en l’àmbit del teatre, la dansa i el circ queo-
Les inscripcions per poder participar en les activitats comencen avui
feriran a la gent jove. L’edil va posar en valor el fet que «artistes professionals s’apropin al Kesse per relacionar-se amb joves de la nostra ciutat amb interessos artístics. Els joves tindran l’oportunitat de participar en tallers impartits per professionals de primer nivell en diverses disciplines artístiques».
Una altra de les novetats que introdueix la programació son els tallers educatius enfocats en els videojocs i la realitat virtual. També s’impartiran diversos cursos, subvencionats per la Generalitat de Catalunya, on es tractarà la bretxa digital.
En l’àmbit del treball i l’ocupació, les activitats busquen «generar un espai de referència per a joves que desitgin millorar les seves competències o que tenen curiositats en altres àmbits» ha explicat el regidor de Joventut. En aquest apartat s’inclouen tallers per millorar i practicar les entrevistes de feina, i d’altres per conèixer les vies d’accés que hi ha per accedir a un lloc de treball en el sector públic.
L’exposició en commemoració del quaranta aniversari de Greenpeace serà la primera de les tres exposicions que conformen la programació d’hivern d’aquest 2025. El conjunt de les iniciatives del nou programa d’hivern es duran a terme de dilluns a dissabte dels mesos de gener, febrer i març i el 100% del programa és gratuït. El programa complet d’activitats es pot consultar a la pàgina web de Tarragona Jove.
d’encesa de llums a la
Els hotels van assolir la plena ocupació per la nit de Cap d’Any a la ciutat
incrementar en un 20%. Respecte als hotels, l’ocupació hotelera va ser del 64%, assolint el seu pic per Cap d’Any en què van arribar al 100%. Finalment, en esdeveniments multitudinaris pels carrers de la ciutat, la Cavalcada de Reis va aplegar a unes 55.000 persones i l’encesa de llums de Nadal i la festa de Cap d’Any van omplir la plaça del Mercadal.
Aspectes a millorar
el
més
els 2,6 milions de visitants
Nadal l Els deures per l’any vinent són repartir més l’enllumenat festiu i millorar l’aforament d’alguns espais
Miquel Llaberia
La campanya de Nadal de 2024-2025 a Reus tanca amb un increment de visitants del 2,9%, assolint la xifra total de 2.638.895 persones. «Cada any ens marquem uns objectius molt alts, però amb la convicció que la ciutat sempre els pot assolir», afirma l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. En aquest sentit, l’alcaldessa fa valdre la transversalitat de la campanya de Nadal reusenca, amb un paper important del teixit comercial, però també cultural i veïnal. «La campanya de Nadal és la campanya de projecció de ciutat més important que tenim al llarg de l’any, més que res, perquè és la més llarga», apunta la
Les dades +2,9% visitants a la ciutat (2.638.895) 64% ocupació hotelera en el global de la campanya +6% visitants al Gaudí Centre (2.368) +20% usuaris de la Ruta Modernista
regidora Llauradó. «Enguany els objectius eren ambiciosos, però els hem assolit. Hem fet de Reus una de les ciutats referents durant la Campanya de Nadal en l’àmbit català, i els indicadors ho avalen», defensa la regidora. A part de les dades de visitants, la regidora assenyala
altres dades com l’ús dels aparcaments municipals, que va sumar un total de 306.814 usuaris, que suposa un increment del 6,6% respecte a l’any anterior. Les visites a l’Espai Un Nadal Rodó, que posteriorment es va convertir en el Campament Reial, van sumar més de 100.000 visitants i el
Gremi de Firaires va calcular gairebé uns 35.000 nens i nenes que van pujar a alguna de les atraccions de la fira installada a la plaça Anton Borrell. Per un altre costat, els Mercats de Reus fan un balanç positiu i entre els dos mercats van repartir més de 200.000 butlletes. La campanya als mercats
clourà aquesta setmana amb el resultat del sorteig que repartirà 4.000 euros en vals de compra.
Pel que fa a equipaments turístics, els visitants al Gaudí Centre han augmentat en un 6%, amb 2.368 visitants, i les persones que van recórrer la Ruta del Modernisme van
Des de l’equip de govern asseguren que ja pensen en l’any vinent, perquè tot i la valoració positiva de la campanya d’enguany, reconeixen que hi ha punts a millorar. Per un costat, els comerciants finalitzen amb un sabor agredolç. «El sector privat ha tingut una bona campanya en general, però la vam començar amb reticències i por perquè les compres van arribar tard», apunta Víctor Perales, membre de la junta del Tomb de Reus. A més, una altra reclamació des del sector comercial és una major distribució de l’enllumenat nadalenc que, al seu entendre, s’ha concentrat massa a l’eix Llovera i Monterols. «Tenim un contracte plurianual de 3 anys per l’enllumenat, que ho vam fer per tenir una bonificació en el preu. Això ens limita, però intentarem parlar amb les empreses adjudicatàries per intentar resoldre-ho», respon la regidora de Projecció de Ciutat. Per una altra banda, l’èxit de visitants comporta un problema amb els aforaments dels espais. «Hi ha molts espais de la campanya de Nadal que hi ha aglomeracions perquè són activitats amb molta gent. Des de l’equip de govern ja hem començat a parlar perquè hi pugui haver com més gent millor, però que es pugui circular amb seguretat», afirma la batllessa de Reus. «El Parc de Nadal hi va haver dies que van haver de deixar de permetre entrar a la gent perquè estaven al límit d’aforament, així que hem de veure si és possible augmentar l’espai per tenir més aforament», reflexiona l’alcaldessa.
Enocultura l Tot i que amb excepcions de petits productors, «el sector no hi estava prou interessat»
La Cambra de Comerç de Reus ha descartat, «de moment», sol·licitar la designació d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) per al vermut del territori. La iniciativa va engegar-se durant la presidència de Jordi Just i, amb Mario Basora prenent el relleu al capdavant de la corporació, restava veure si els productors i les marques comercials veien la proposta amb bons ulls abans de tirar-la endavant. Fonts de l’ens confirmen a Diari Més que el projecte «no va tenir continuïtat perquè el sector no hi estava prou interessat». «Sembla que hi havia petits productors que sí que ho volien, però no hi havia prou quòrum», concreten des de la Cambra. En conseqüència, quedarà arraconat sine die
Fa just un any, la Cambra de Comerç detallava a Diari Més que «la voluntat de crear-la hi és i hem de començar a ar-
Fotografia d’arxiu de viatgers fent cua a l’Aeroport de Reus. Gerard
L’aeroport
Mobilitat l En total, 1,18 milions de persones van passar per l'aeròdrom al llarg de l'any
Redacció/ACN
L’Aeroport de Reus va registrar, durant la totalitat del 2024, 1.181.520 passatgers. La xifra representa un increment del 13% respecte del 2023. A més, és la dada
més elevada des de l’any 2011, quan 1,36 milions de viatgers van passar per les instal·lacions de l’aeròdrom reusenc. Al desembre, 996 persones van fer-ne ús. D’altra banda, durant l’últim mes de l’any es van registrar
rencar». Abans de formular la petició formal, calia «tenir-ho ben alineat», «definir-ho territorialment» i «veure si
Aena ja està analitzant les possibles inversions per millorar el servei
977 moviments d’aeronau. D’aquesta manera, es van arribar a les 21.921 operacions, un 6,9% més que en l’exercici previ.
Pel que fa a la resta de la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat va arribar, el 2024, a 55.034.955 passatgers i 347.977 operacions. L’Aeroport de Girona-Costa Brava va tancar l’any amb 1.997.857 viatgers i 24.368 moviments d’aeronaus. Finalment, l’Aeroport de Sabadell va gestionar 58.694 enlairaments i aterratges i un total de 6.569 usuaris.
Aena ja està analitzant les inversions necessàries que es podrien incloure en la proposta del Document de Regulació Aeroportuària 2027-31, el programa inversor del gestor aeroportuari, per garantir que les infraestructures estiguin dimensionades correctament per a la demanda futura.
a escala de marques comercials i productors de vermut ho perceben positivament». També es volien establir si-
La ciutat s’ha anat posicionant com a ‘capital del vermut’ fora del territori
nergies amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Reus, que es posicionava al costat «dels projectes que ens ajudin a promoure la ciutat i a fer marca», en paraules de la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó.
Les aliances i el quòrum eren necessaris per tramitar l’IGP. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació defineix l’IGP com el nom que identifica «un producte originari d’un lloc determinat, una regió o un país, que posseeix una qualitat determinada, una reputació o una altra caracterís-
tica que pugui essencialment ser atribuïda al seu origen geogràfic, i del qual com a mínim una de les seves fases de producció, transformació o elaboració es fa en la zona geogràfica definida».
Capital del vermut Mentrestant, la ciutat ha continuat donant-se a conèixer fora del territori com a Capital del vermut des del 1892 N’és exemple l’esdeveniment promocional que es va dur a terme l’abril de l’any passat a l’Hotel Emperador de Madrid, que va comptar amb l’assistència de més de 200 persones. Entre les personalitats presents, hi havia l’alcaldessa, Sandra Guaita; la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó; el sommelier Marc Niubó i la humorista i presentadora televisiva Eva Soriano. Aquesta era una de les accions de promoció de la ciutat, que se sumava a la presència a fires i certàmens, com Madrid Fusión, per donar a conèixer el producte. Cal recordar que el Pla d’Acció Municipal (PAM) té, entre els seus objectius, «potenciar la marca Vermut de Reus com un element de referència exterior».
Infraestructures l La xarxa ofereix aigua no potable a un preu més econòmic a les empreses del polígon
Aigües de Reus posa a disposició de les empreses del polígon Agro-Reus una xarxa secundària de distribució d’aigua no potable. Tot i que aquesta fa temps que s’utilitza per usos estrictament municipals, com netejar la via pública i els vehicles municipals o reg d’espais públics i horts urbans, des de l’empresa municipal també s’ofereix a aquelles empreses que no necessiten aigua potabilitzada per a la seva activitat habitual i així garantir un millor aprofitament dels recursos. L’aigua d’aquesta xarxa prové dels pous anomenats City, Roquís i Agro Reus. Cal recordar que s’utilitzen uns 70.000 metres cúbics d’aigua no potable per la neteja dels carrers cada any i que compta amb plena garantia sanitària.
Un cas recent d’empresa que s’ha connectat a aquesta xarxa ha estat PortAventura World, que per interès
mediambiental va sol·licitar poder-se connectar i aprofitar l’aigua per l’activitat de la bugaderia que té instal·lada
Societat l L'ONCE va repartir el passat dissabte 11 de gener 1.680.000 euros a Reus, en el sorteig del 'Sueldazo' del Cap de Setmana. La venedora encarregada de repartir aquesta gran quantitat de diners ha estat Cèlia Fernández, agent venedora dels jocs responsables de l'organització que opera des del seu quiosc situat a l'avinguda Marià
Fortuny, 85. "Estic que encara no m'ho crec. Em fa molt feliç saber que he alegrat l'any i la vida a tantes persones que segurament ho necessiten", explica Cèlia Fernández. "Fa set anys que soc venedora de l'ONCE i mai havia repartit un premi tan gran, és increïble això", afegeix, emocionada. Fernández va vendre un cupó premiat amb un sou de 5.000
euros al mes durant 20 anys i 300.000 euros al comptat i nou cupons més premiats amb 20.000 euros cadascun. D'aquesta manera, Cèlia Fernández ha repartit un total d'1.680.000 euros. L'ONCE presta serveis personalitzats a 460 afiliats i compta amb 95 agents venedors dels productes de joc de l'organització a Reus. Redacció
Societat l L'Espai Boule fa un pas endavant en el seu compromís amb la formació de qualitat i presenta un nou i innovador espai dedicat a la gastronomia en les seves instal·lacions a Reus.
Aquest nou espai, situat al carrer Bahia Blanca número 9, es vol diferenciar per la seva àmplia oferta de cursos i tallers, dissenyats tant per a
professionals del sector com per a qualsevol persona interessada en la gastronomia. Entre les opcions formatives disponibles, els participants podran accedir a programes especialitzats en serveis de bar i cafeteria, operacions bàsiques de cuina i elaboracions de pastisseria. Aquest projecte neix amb la voluntat de respondre a la creixent demanda
de formació especialitzada en el sector gastronòmic i, a la vegada, per consolidar-se com un punt de trobada per a tota la comunitat. A més, a part de la formació especialitzada, el nou espai també oferirà activitats obertes al públic en general amb l'objectiu d'afavorir la participació activa i el foment de l'intercanvi d'experiències. Redacció
en el polígon. Aquesta connexió ha estat possible gràcies a la proximitat de la canonada a la parcel·la on hi ha la buga-
L’aigua de la xarxa procedeix dels pous anomenats City, Roquís i Agro Reus
deria. El cost de la connexió i l’escomesa van a càrrec de l’empresa interessada. El contracte amb l’empresa preveu oferir un preu més econòmic que el de la tarifa convencional, tot regulat segons la normativa vigent i amb uns preus públics establerts. A la vegada, aquesta xarxa d’aigua preveu incorporar ben aviat més aigua procedent d’altres pous. De fet, està previst que l’aigua d’aquesta xarxa es destini al reg del nou espai que s’ha d’urbanitzar al voltant d’Indústries Preciber, en el sector C-6 Camí del Roquís, a tocar del carrer de Recasens i Mercadé, de l’Estadi Munici-
pal i del barranc del Mas del Gassot. «Aquesta és una possibilitat oberta a altres empreses del polígon Agro-Reus sempre que estiguin prop d’aquesta xarxa secundària d’aigua no potable», apunta el regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio. Per un altre costat, la iniciativa també respon a una lògica de responsabilitat ambiental, «ja que així no es destina aigua potable a usos en què la potabilització no és ni necessària ni imprescindible». «És una qüestió de sostenibilitat i d’economia circular que evidencia la sensibilitat mediambiental de Reus i de PortAventura World a l’hora de consolidar pràctiques quotidianes més sostenibles», destaca el regidor Rubio. Aquesta és la primera i única xarxa secundària d’aigua d’aquestes característiques que existeix a Reus. Així i tot, Aigües de Reus compta amb un pla de desplegament que preveu la instal·lació progressiva de xarxes paral·leles d’aquest estil. Aleshores, també es contemplarà la possibilitat que empreses particulars puguin contractar aigua no potable.
Cèlia Fernández, l’agent venedora de l’ONCE a Reus que ha repartit 1,6 milions d’euros. Cedida
Sergi Peralta Moreno
Zainab Fasiki és enginyera mecànica de formació. Avui dia, però, és més reconeguda per la seva faceta de dibuixant de còmics i per ser un símbol de l’activisme pels drets de les dones i del col·lectiu LGTBI+. «Vaig començar a fer activisme arran de la meva formació com a enginyera mecànica», explicava l’artista marroquina en la seva visita a Reus, emmarcada en el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans. Al seu primer dia de feina a Casablanca, va ser assetjada. «Tinc un caràcter fort, no vull que ningú em tracti d’aquesta manera», reconeixia davant dels estudiants de l’Escola d’Art i Disseny. Va parlar amb el seu superior d’allò que havia acabat de viure, però va ser a ella a qui va obrir la porta de sortida. «Em deia que aquell home tenia dona i fills i que havia estat un error», recorda. Va decidir tancar a l’instant la seva etapa a l’empresa. I, també, a l’enginyeria. Aficionada als còmics, va decidir continuar utilitzant el llapis i la goma, «però canviant els cotxes i els avions per les persones».
Nascuda a Fes, l’artivista ha estat en contacte des que era petita amb la literatura. «Els llibres m’han fet tal com soc», reflexiona. «Il·lustro còmics perquè volia atreure els adolescents i salvar-los del feixisme i de les idees estúpides que s’estan popularitzant avui dia», assevera. Ara té 30 anys. Quan va començar amb els seus dibuixos, «era innocent, volia fer del món un lloc millor». «No era conscient de les coses que viuria més tard, com amenaces de mort», apunta. No entenia la ferotge oposició. «Només dibuixo so-
L’’artivista’ Zainab Fasiki, durant la seva intervenció a l’Escola d’Art i Disseny, en el marc del projecte ‘Ciutats Defensores dels Drets Humans’. SPM
‘Artivisme’,
La il·lustradora marroquina Zainab Fasiki visita Reus per compartir la seva experiència
bre el cos», pensava. Il·lustra el cos femení «tal com és». Ara, afirma que «m’agrada fer enfadar la gent». «Als homes tradicionals els impacta molt veure un dibuix d’un clítoris, una dona dempeus o el cos d’una dona de veritat i no de les models de les xarxes», comenta.
Hshouma va ser el llibre que va portar-li els problemes i, alhora, que la va fer reconeguda mundialment. Significa vergonya i és «el primer manifest que explica una educació sexual queer». «Hi defenso drets humans com l’avortament o l’assistència mèdica», apunta, «però encara hi ha
Cultura l L'empresa Protego Corredoria d'Assegurances i la New Art Foundation han signat un acord de col·laboració per impulsar la posada en marxa del New Art Centre de Reus, un centre d'art tecnològic que s'està construint a la ciutat. Segons asseguren les dues entitats a través d'un comunicat, comparteixen «la passió per la
innovació, per la cultura, juntament amb un ferm compromís amb el territori». «Estem convençuts que l'art tecnològic és una aposta innovadora per transformar el nostre entorn i generar atracció de qualitat. Creiem fermament que el projecte del New Art Centre serà un revulsiu per a la ciutat de Reus», declara Fèlix Oliva, director general
de Protego Corredoria d'Assegurances. Per la seva banda, el president del Patronat de la New Art Foundation, Andreu Rodríguez, agraeix a la companyia «la confiança que ha dipositat en el nostre projecte artístic i confiem en la nostra tasca conjunta per posicionar Reus a l'avantguarda de l'art tecnològic nacional i internacional».
gent que pensa que el feminisme va en contra dels homes». «Jo defenso els homes: estic en contra de la masculinitat tòxica que sotmet els homes a una enorme pressió social», expressa. A la seva cultura, però, «és com parlar en un altre idioma». D’origen amazic, recorda que no està intentant
«canviar la meva cultura ni modernitzar res». «Vam tenir reines», recorda del seu poble. «Només vull que la gent sigui respectada, que deixin a tothom en pau i que cadascú se centri en els seus assumptes», clama. «No volem convertir la gent en atea o gai, només que deixis que sigui com és», afe-
«No volem convertir la gent en atea o gai, només que deixis que sigui com és»
Fasiki ha arribat a rebre amenaces de mort pels seus dibuixos de cossos
geix Fasiki.
L’artivista opina que les vulneracions dels drets de les dones i del col·lectiu LGBTI+ «van en favor dels governs i els líders polítics». «Part de la nostra educació s’ha centrat a aconseguir que la gent oblidi la corrupció i els problemes que tenim al món i que només es preocupi per com és, pensa o es vesteix un altre, quan hauria de ser l’última cosa que ens hauria d’incomodar», reflexiona.
Amb tot, Fasiki sí que voldria canviar una cosa: «Estic trencant la imatge que els àrabs i els africans som extremistes». «Si llegeixes la nostra poesia, veuràs que mai no ens hem avergonyit del sexe ni de l’amor, però són temes que s’han emmetzinat recentment amb moviments polítics que han arruïnat la nostra imatge», ratifica.
Malgrat haver rebut amenaces de mort i ser vista per un sector de la societat «com l’enemiga», l’artivista no vol deixar el Marroc. El motiu? Fa voluntariat en poblats del seu país «i no vull trair les nenes que he conegut». Així mateix, menciona que, tot i no ser el Marroc perfecte, «hi puc fer esdeveniments de caràcter feminista, i no a tot arreu podria dir el mateix». «Volem un Marroc, i un món, en què es respecti als altres independentment de la seva sexualitat i el seu gènere», conclou.
Mobilitat l És el segon increment que pateix el servei en dos anys, la T-10 pujarà a 6,50 € i l’abonament mensual a 24,75 €
Álvaro Rodríguez
L’Autoritat Territorial de Mobilitat del Camp de Tarragona (ATM) ha aprovat un increment del 3% a les tarifes dels títols per a autobusos interurbans dins de la demarcació. Aquesta és la segona pujada anual d’aquesta mida que ha realitzat l’administració després de tres anys congelant les tarifes.
Les noves tarifes entraran en vigor a partir del pròxim dimecres 15 de gener, tot i això, els títols adquirits amb l’actual preu fins avui tindran validesa fins al 30 d’abril d’aquest any.
El canvi aplicat implica que la T-10 per una zona costarà 20 cèntims més que el 2024. Si tenim com a referència els preus de 2022, el preu d’aquest títol es veurà encarit 35 cèntims.
L’abonament mensual, el T-Mes, pujarà 75 cèntims fins als 24,75 €. La T-50/30 passarà de costar 17,10 € a 17,60 €.
Pel que fa al bitllet senzill, s’establirà un preu de 2,15 € per una zona, 3 € per dues zones i 4,05 € per tres zones.
D’altra banda, fins al 30 de juny, es mantindrà la bonificació del 50% sobre les noves tarifes. Aquest descompte funciona gràcies a una aportació del 20% de la Generalitat
Imatge d’un autobús interurbà a l’estació de Reus. Cedida
Es manté la bonificació del 50% en les tarifes fins al juny d’aquest any
de Catalunya i del 30% del Govern espanyol.
També es mantindran les bonificacions del 50% en tots
Comparació de les tarifes
Calafell l Rebran una inversió municipal total de 10,5 MEUR
Redacció
Les obres de remodelació del barri de Segur Platja ja han començat. La intenció de l’Ajuntament era posar en marxa les obres el passat 9 de desembre. Però el volum dels preparatius inicials, pocs dies abans de les festes de Nadal,
quan s’haguessin aturat, va aconsellar deixar-ho per a la segona setmana de gener. «Estem parlant del projecte més ambiciós, per pressupost i extensió, de la història del municipi. Ho hem de fer molt bé, tant per això com per les inevitables molèsties que causaran les obres, que en se-
ran moltes», explica l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré. Pel que fa a l’ambició del projecte, l’alcalde recorda que el barri de Segur Platja rebrà la «inversió municipal més alta de la història», 10,5 milions d’euros. Les obres significaran la renovació integral de 25.000 metres quadrats
de carrers, en una zona compresa entre la via del tren i el Passeig Marítim, i del carrer Rin al carrer Loira. En total, una desena de carrers. També se soterraran les xarxes aèries de serveis i es pacificarà el trànsit. El més innovador serà un tractament diferent de la inundabilitat que afecta el barri. Les noves zones de verd filtraran part de l’aigua de pluja i ajudaran a la seva evacuació. Es preveu que les obres finalitzin el juny de 2026. Aquestes començaran pel carrer Rin i es faran en dues fases i quatre sectors.
els títols per als membres de famílies monoparentals o nombroses, la reducció de la T-MES per a persones en situació d’atur i la gratuïtat del títol T-16 pels menors de setze anys.
L’ATM del Camp de Tarragona opera als municipis de Tarragona, Reus, Albinyana, la Bisbal del Penedès, Cambrils, Roda de Berà, Santa Oliva, el Vendrell i Vila-seca.
Targetes sense contacte L’entrada del nou any comportarà també un augment de 30 cèntims de l’expedició de les targetes sense contacte recarregables, les quals arribaran a un preu de 4 euros. Aquestes targetes tenen una caducitat de vuit anys a comptar des de la seva primera activació. L’ATM també ha aprovat un seguit de regles respecte a l’ús d’aquestes targetes i la seva garantia. D’aquesta manera s’estableix un període de tres anys a partir de la seva emissió en el que podran ser substituïdes si es produeix alguna avaria dels seus components electrònics no imputable a un ús indegut. En cas de fer-ne un ús indegut o de pèrdua o sostracció, els usuaris podran demanar fins a un màxim de dues reedicions de la targeta pagant el seu cost.
Tribunals l Cinc extreballadors de l’empresa subcontractada van denunciar l’any passat Fantasia Animación per acomiadament improcedent
Joan Lizano
Després d’un any d’espera, comencen els judicis contra l’empresa d’artistes subcontractada de PortAventura, Fantasia Animación. Cinc extreballadors van denunciar-la a finals de 2023 per acomiadament improcedent, després de demanar un conjunt de millores laborals, tot i que l’empresa va al·legar que els acomiadava perquè a partir de la temporada 2024-2025, la programació de l’espai, situat al Far West, canviaria a l’actual ‘West Gold Frenzy’.
Aquest també és un espectacle temàtic d’acrobàcies i acció amb cinc actors i un argument força similar al que portaven a terme els acomiadats. «Si estàvem capacitats, per què ens van fer fora? Ens podrien haver reubicat a altres espectacles del parc, però van decidir no fer-ho», explica Adrián Cabezas, un
dels denunciants i exartista del parc temàtic al Diari Més. Les altres parts implicades al procés, Fantasia Animación i PortAventura, no han fet declaracions al respecte. El que demana la part demandant és la nul·litat. Això vol dir que els treballadors, si se’ls hi concedeix, puguin triar entre la readmissió a l’empresa o una indemnització màxima de 30.000 euros. En aquest cas, els cinc artistes tenen previst demanar de la meitat d’aquesta xifra cap amunt. Els cinc judicis van començar el passat dimarts. El que canvia de l’un a l’altre és el jutge o jutgessa que porta el cas i les xifres monetàries que cada denunciant reclama, però els testimonis, l’acusació i els denunciats són els mateixos.
Respecte de l’argument de la defensa, segons afirma Cabezas, ja que l’empresa d’animació no ha volgut donar cap
declaració, «se sosté totalment en el canvi d’argument de l’espectacle». Tot i això, com van aclarir els artistes, el nou show continuava la línia del Bang Bang West en gairebé tota la seva estructura.
Conciliació improcedent Durant els mesos posteriors a la interposició de la denúncia, l’empresa d’animació va provar de conciliar-se amb els denunciants i arribar un acord. Segons afirma Cabezas, van intentar indemnitzar-los «la quantitat que els pertocaria si els acomiadaments haguessin sigut improcedents, faltant-los al respecte una darrera vegada». Segons va aclarir l’any passat Mercè Puig, secretària general de CCOO a Tarragona, els afectats van rebre una proposta de xifres que «no coincidia amb els números que el gabinet jurídic va estimar». Tot i això, durant el 2024, les dues parts, tot i no
Vista general de l’embassament dels Guiamets, amb poca aigua. ACN
CHE comença les obres
Natura l El projecte té un pressupost de 5,7 MEUR i millorarà el regadiu de cinc municipis
Redacció
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha anunciat l’inici de les obres per portar aigua del riu Ebre fins al pantà dels Guiamets i la zona de regadiu de la Comunitat de Regants del Baix Priorat. El projecte compta amb un pressupost de 5,7 milions d’euros i beneficiarà unes 1.400 hectàrees de regadiu modernitzat que abasten els termes municipals dels Guiamets, Tivissa,
Al·leguen que el canvi d’imatge de l’espectacle els va servir d’excusa
aconseguir-ho, van intentar tornar-se a posar d’acord.
Panorama laboral Tot i que no va ser el cas dels cinc treballadors acomiadats, l’Adrián Cabezas va trobar dificultats a l’hora de trobar feina al sector artístic. Actualment treballa, però al darrer estiu, en ser contractat com a animador a una cadena d’hotels, va trobar certes resistències per part de la seva superior, en ser advertida per antics companys de Cabezas que «era una persona problemàtica». Tot i això, el director de l’establiment va resoldre el problema, assegurant-se certa estabilitat financera i laboral durant uns mesos.
Móra la Nova, Garcia i el Masroig. Les obres inclouran un sistema de captació i bombeig amb bombes submergibles a l’Ebre, una línia de conducció d’aigua fins a la zona regable, i un ‘bypass’ que permetrà l’entrada d’aigua al pantà. A més, la Confederació ha anunciat que enguany també es duran a terme treballs d’impermeabilització al pantà dels Guiamets amb un pressupost addicional d’1,5 milions d’euros. Així, es preveuen reduir les filtracions d’aigua i millorar l’eficiència de l’emmagatzematge.
Salut l Enric Aragonès, expert en depressió al CAP Constantí, assegura que la pandèmia ha agreujat les dades
Redacció
Un estudi recent, publicat a la revista Child and Adolescent Psychiatry and Mental Health, revela un augment alarmant de trastorns mentals entre adolescents i joves a Catalunya, amb la depres-
sió com un dels problemes més significatius. Segons les dades analitzades entre 2008 i 2022, en aquest estudi, la incidència de trastorns depressius s’ha incrementat més del doble, «una tendència que es va veure extraordinàriament agreujada durant la pandè-
Salou es presenta com a destinació turística ‘365 dies’ a Irlanda del
Societat l Celebrat a Belfast, hi van assistir més de 100 agències de viatges i turoperadors
Redacció
L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, va presentar aquest dijous al vespre el projecte ‘Salou 365 dies’, una iniciativa que posiciona el municipi com una destinació turística de qualitat durant tot l’any. L’acte, celebrat a Belfast, va reunir més d’un centenar de turoperadors i agents de viatges d’Irlanda del Nord, consolidant la relació de Salou amb aquest mercat estratègic. L’esdeveniment va comptar amb la col·laboració
de l’Oficina de Turisme de Turespaña al Regne Unit, el Patronat de Turisme de Salou i PortAventura World.
L’acte va començar amb la intervenció de Manuel Butler, director de Turespaña a l’Ambaixada Espanyola al Regne Unit, que va destacar el potencial d’Espanya com a destinació fiable pels visitants irlandesos. Seguidament, la representant de PortAventura World, Mónica Conesa, va remarcar el paper clau del parc temàtic com a referent d’entreteniment europeu i motor turístic de la Costa
mia de la covid-19, en què es van assolir taxes d’incidència sense precedents», explica l’expert en depressió en pacients d’atenció primària i especialista de medicina familiar i comunitària del CAP Constantí, Enric Aragonés, que també és investigador de la
Unitat de Suport a la Recerca de l’ICS Camp de Tarragona i de l’IDIAP Jordi Gol. L’estudi, basat en més de dos milions d’històries clíniques de l’atenció primària de Catalunya, posa en evidència la necessitat d’enfortir els serveis d’atenció primària per
«L’atenció primària és clau per atendre els joves amb trastorns depressius»
donar una resposta efectiva a aquesta problemàtica. Les dades mostren que, només l’any 2022, es van registrar 471 casos nous de depressió per cada 100.000 persones l’any en joves d’entre 10 i 24 anys. Des d’aquesta perspectiva, el Dr. Aragonès assenyala que «l’atenció primària té un paper fonamental en l’atenció als joves que pateixen trastorns depressius» i afegeix que a l’atenció primària «no només cal més formació i recursos, sinó també temps per escoltar i entendre els pacients. A més, és clau evitar medicar en situacions que sovint estan fortament influïdes per l’entorn social i garantir una col·laboració estreta amb la xarxa psiquiàtrica especialitzada».
Conclusions de l’estudi Els resultats de l’estudi recalquen la importància d’una acció col·lectiva per afrontar la crisi creixent de la salut mental entre els joves. L’atenció primària ha de continuar sent l’eix central d’aquest esforç, amb mesures que combinin la promoció de la salut mental, la prevenció i el tractament precoç, sempre des d’un punt de vista humanista i integral. Amb motiu del Dia Internacional de la Lluita contra la Depressió, que es va commemorar ahir, dilluns 13 de gener, es va fer una crida a les autoritats, professionals sanitaris, comunitats educatives i famílies per unir esforços i així protegir la salut mental dels joves i adolescents.
Societat l El jutjat considera que no van tenir en compte els riscos psicosocials de l’empleat
ACN
El jutjat social número 2 de Tarragona ha condemnat dues empreses químiques d’Alcover a indemnitzar amb 1,14 milions d’euros la família de l’antic director de fàbrica de la companyia, que es va suïcidar a les seves instal·lacions el maig del 2020. La sentència valora que l’empresa «no disposava de cap avaluació de riscos psicosocials», tal i com és obligatori, i constata que «tampoc es varen aplicar mesures de vigilància de la salut davant l’estat en què es trobava el director amb múltiples elements d’estrès i angoixa, tots de domini públic en el context empresarial, com ho demostra la preocupació que la plantilla tenia sobre el seu estat». El jutjat condemna l’empresa per incomplir el deure de prevenció i vigilància dels riscos psicosocials. Al març del 2022, el mateix jutjat tarragoní ja havia dictat una sentència prèvia (confir-
mada plenament pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) en què establia que el suïcidi del finat havia de tenir la consideració d’accident la-
boral. La resolució considerava que la decisió d’atemptar fatalment contra la pròpia vida derivava directament de «l’ansietat i l’angoixa vital» re-
lacionada amb «l’elevat estrès per la gran intensitat laboral», les preocupacions derivades per la «situació difícil de la fàbrica agreujada per la pan-
El jutjat les condemna per incomplir el deure de prevenció i vigilància
Col·lectiu Ronda
En la seva sentència, dictada a instàncies de Col·lectiu Ronda en representació de la família del difunt, la jutgessa recorda que «la gestió dels riscos psicosocials relacionats amb el treball no és només una obligació moral i una bona inversió per als ocupadors de qualsevol empresa, sinó també un imperatiu legal per a totes elles» i, en aquest sentit, considera que «es podria haver evitat el suïcidi o almenys s’hagués detectat aquest, en ser conegut per tot treballador de la fàbrica el clima laboral que provocava el gran estat de tensió i angoixa, sent el desencadenant suficient i eficaç del suïcidi».
dèmia de la covid-19» i «l’existència de processos jurídics penals» relacionats amb diferents incidents ambientals on estava implicat en la condició d’administrador de l’empresa. Ara, la nova resolució condemna les empreses en concepte de danys i perjudicis pels «incompliments materials en matèria preventiva» i «no realitzar cap prevenció per evitar el desgraciat accident o almenys intentar controlar-lo a través de les fonts d’informació existents: dades objectives mitjançant observació del treballador i entorn, i la percepció dels treballadors afectats a través de tècniques com a entrevista personal, qüestionari».
Futbol l El jugador arriba de l’Inter d’Escaldes d’Andorra i acumula més de cent partits entre Primera i Segona Divisió
El Nàstic de Tarragona ja ha fet el seu segon moviment en el mercat d’hivern. David Juncà és el segon fitxatge del club grana i arriba per competir amb Joan Oriol al lateral esquerre. D’aquesta manera, Juncà ocuparà el forat que ha deixat Nil Jiménez, que marxa cedit al Mérida fins al final de la temporada. Juncà, gironí de 31 anys, aterra a Tarragona després de disputar aquest primer
tram de la temporada 24-25 a l’Inter Club d’Escaldes de la lliga d’Andorra. Curiosament, allà ha sigut company dels exgrana Jean-Luc Assoubre i Viti Martínez. David Juncà és un lateral esquerre amb una trajectòria contrastada a l’elit del futbol espanyol. De fet, el jugador acumula més d’un centenar de partits entre Primera i Segona Divisió.
El lateral esquerre va iniciar els seus passos a Girona a la Segona Divisió. Curiosament, el seu debut va ser de la mà de l’extècnic grana Raül Agné en un partit contra el Nàstic de
Jorge d’Alessandro a Montilivi. Tot i que només va jugar un minut en la victòria per 3-2 del conjunt gironí. Al Girona va jugar tres temporades i dues promocions d’ascens a Primera Divisió abans de cridar l’atenció de l’Olimp del futbol espanyol. La temporada 15-16 va fer el salt a Primera amb l’Eibar, on va ser un jugador important durant tres temporades. Quan va acabar el seu contracte, el seu destí va ser el Celta de Vigo, on va acumular dues temporades més a Primera Divisió. Posteriorment, va tornar a Girona,
on va completar l’ascens de l’equip català a Primera. Després de tancar la seva segona etapa al club, va provar sort al futbol polonès amb el Wisla de Cracòvia de l’exgrana Kiko Ramírez, dues temporades. Enguany, ha sumat deu partits amb l’Inter Club d’Escaldes andorrà.
Futbol l El barceloní deixarà el Nàstic i posarà rumb a Extremadura per acumular minuts
de play-off
El lateral esquerre del Nàstic, Nil Jiménez, es convertirà en la segona baixa del conjunt de Dani Vidal en aquest mercat d’hivern. La seva sortina ve lligada a la incorporació de David Juncà, que ocuparà la posició i la tasca de competir amb Joan Oriol. A diferència d’Alexandru Tirlea, que també va abandonar el club fa una setmana, Nil ho farà en forma de cessió fins al final de la temporada. El seu destí serà el Mérida, equip del grup 2 de Primera Federació que actualment es troba en la lluita per accedir a les posicions
Jiménez va aterrar a Tarragona aquest mercat d’estiu i va signar un contracte que el vincula amb l’equip fins al juny de 2026. El jugador va arribar amb l’objectiu de competir la posició del lateral esquerre amb Joan Oriol. Amb tot, en aquest primer tram de la temporada no ha pogut complir aquest paper i el capità és qui ha sumat gairebé totes les titularitats. De fet, Jiménez només ha acumulat 81 minuts repartits en els set partits que ha disputat aquesta primera volta. Només ha acumulat una titularitat, contra el Lugo en la jornada 7, i va
ser substituït al descans. El darrer partit en el qual va jugar a la lliga va ser en el darrer tram del duel contra el Real Unión. D’altra banda, Nil ha tingut més protagonisme a la Copa del Rei. El lateral va ser el titular en els duels contra l’Ibiza Islas Pitiusas i també contra l’SD Huesca al Nou Estadi Costa Daurada.
D’aquesta manera, Nil Jiménez fa un parèntesi en la
Aquest curs Nil
Jiménez ha jugat un total de 81 minuts en 7 partits
seva segona etapa a Tarragona. El barceloní ja va formar part del Nàstic les temporades 21/22 i 22 on també va haver de competir amb Joan Oriol. El barceloní va destacar més en la primera, on Raül Agné el va utilitzar d’extrem esquerre. De fet, va ser un dels herois de la temporada, anotant el gol de la victòria contra el Racing de Ferrol en el play-off d’ascens a Segona Divisió de Vigo.
Ara, Nil Jiménez agafarà les maletes en direcció a Extremadura amb l’objectiu d’aconseguir acumular els minuts i l’experiència que no ha pogut tenir a Tarragona.
Juncà acumula cinc temporades a Primera entre l’Eibar i el Celta de Vigo
Competència per Joan Oriol
El Nàstic segueix pauta que ja havia fet al lateral dret. Migue Leal va sumar veterania i un
perfil ofensiu per al lateral esquerre i, d’altra banda, David Juncà suplirà a Nil Jiménez per competir amb Joan Oriol. Aquesta és una tasca difícil perquè, en les darreres tres temporades, cap home ha pogut superar al capità grana per l’esquerra. Juncà és un jugador sòlid en defensa i que no li té gens de por al contacte. A més,
L’almosterenca Núria Castán durant una de les seves baixades en temporades anteriors. Cedida
David Juncà destaca per la seva gran capacitat defensiva i les seves centrades
El mercat tot just acaba de començar, i des de l’entitat grana no tanquen la porta a més reforços en defensa.
destaca per la seva tècnica així com amb la seva capacitat de centrada. Aquest serà el segon moviment del Nàstic en el mercat d’hivern, un full de ruta que, de moment, compleix amb la màxima establerta: per fitxar jugadors, primer ha d’haver-hi sortides. Amb aquest fitxatge el Nàstic ha complert bona part dels seus objectius per reforçar la plantilla que ha de competir per l’ascens a Primera Divisió.
Mario Rodríguez, el següent en sortir
Futbol l El pròxim jugador a la llista de les sortides és Mario Rodríguez. L'extrem grana no és una opció de confiança del tècnic Dani Vidal. De fet, és un dels jugadors menys utilitzats amb 32 minuts en tres partits. Segons el periodista Ángel García, l'atacant té ofertes del Sestao River i l'Amorebieta. Amb tot, la seva sortida encara s'està treballant. Redacció/Cedida
Snowboarding l La ‘rider’ almosterenca iniciarà la seva temporada aquest cap de setmana a Baqueira
Redacció
La freerider d’Almoster, Núria Castán, comença una nova temporada amb l’objectiu d’emportar-se el títol mundial entre cella i cella. L’almosterenca competeix a la modalitat d’snowboarding de la Freeride World Tour i és una de les favorites de coronar-se com a campiona del món després de sumar el subcampionat la darrera temporada.
Castán juntament amb l’aranès Abel Moga, que ha rebut una wildcard per participar, formaran la representació espanyola al Baqueira Beret Pro, prova inaugural del circuit. L’esdeveniment, que s’havia de disputar entre el 18 i el 23 de gener, ha ampliat la finestra per a la seva celebració afegint dijous i divendres com a possibles dies de competició Una decisió marcada per les condicions meteorològiques i les condicions actuals de neu de la muntanya aranesa.
La d’Almoster va destacar que «què millor que iniciar una nova temporada a casa, aquí a Baqueira. Crec que és una oportunitat perfecta per representar i reivindicar tant
L’almosterenca Núria Castán. Cedida
El curs passat, Núria Castán va ser subcampiona del món en el FWT
les muntanyes com el freeride nacional. Tinc moltes ganes; he pogut fer una molt bona pretemporada des del setembre i em noto a molt bon nivell, tant mental com físic». A més, va afegir que
«començar aquí, a Baqueira, serà molt emocionant amb la meva família i els meus amics donant-me suport. Espero que els resultats i les condicions acompanyin i em permetin començar la temporada de la millor manera possible. Jo donaré el màxim; encara s’ha de decidir a quina cara es farà, però crec que Baqueira té molt potencial i molt freeride, i estic segura que es prendrà la millor decisió. Jo donaré el millor de mi on sigui que toqui».
El circuit, que constarà de sis parades repartides entre Europa i Canadà. Concretament, Geòrgia, Àustria i la mítica Verbier, Suïssa, se sumen a Baqueira i completen la resta de destinacions en territori europeu. La seva pròxima prova serà a Val Thorens a finals de mes.
Castán ja va lluitar pel títol durant la temporada passada. Llavors, la rider d’Almoster va competir per convertir-se en la primera atleta espanyola en assolir el campionat del món d’aquesta modalitat. Finalment, a l’última prova del Freeride World Tour celebrada a Verbier, es va haver de conformar un meritori subcampionat. Aquell va ser el mateix escenari en el qual fa un parell d’anys l’almosterenca va ser víctima d’una allau. Després d’una temporada d’alt rendiment, Castán s’ha preparat durant aquest any amb la intenció de guanyar el títol entre cella i cella.
A més, per a aquesta temporada, Castán va ser seleccionada per capitanejar l’equip nacional de freerdie, juntament amb l’aranès Abel Moga.
Futbol l Xavi Jaime, de falta directa, i Pol Benito amb un cacau des de la frontal van resoldre un duel difícil contra el Badalona
Arnau Montreal Quesada
No és casualitat que el Reus FC Reddis s’hagi consolidat a la primera posició de la Tercera Federació. El conjunt entrenat per Marc Carrasco va demostrar en la victòria contra el Badalona del darrer diumenge que té un ventall molt ampli d’armes preparades per a resoldre partits. Diumenge, va ser la potència de les genialitats de Xavi Jaime i Pol Benito des de la fron-
tal de l’àrea.
Els roig-i-negres van encetar el primer duel de l’any amb el peu esquerre. En els primers minuts de tempteig es va notar que el Badalona era l’equip que havia començat el partit amb més energia. El conjunt visitant va aprofitar que els reusencs estaven més freds per sacsejar el partit amb un gran gol de Toni Larrosa. Els badalonins ja tenien la feina feta. Amb un gol al camp del líder, van establir un bloc baix per aguantar el resultat, mentre que els dos puntes esperaven la seva
oportunitat si el Reus FC Reddis habilitava algun contraatac. La realitat és que aquesta tàctica va donar efecte i els de Marc Carrasco van patir en la creació. Els reusencs es trobaven bloquejats en el mig del camp. La disputa de la pilota es va quedar allà, sense que el Badalona deixés cap espai lliure per progressar. Els centrals visitants van aïllar Joan Torrents i els roig-i-negres no van trobar la manera de connectar amb el seu pitxitxi. De fet, en la primera meitat els reusencs només van arribar amb criteri en una ocasió
Amb la victòria, el Reus FCR es manté líder a cinc punts del segon, el Girona B
brillant de Ricardo Vaz. Amb tot, el portuguès va errar en la definició.
A la represa, Marc Carrasco va sacsejar l’equip posant un home més al mig del camp amb Hugo Moreno. Aquest moviment va alliberar Xavi Jaime i el resultat va ser que la línia de disputa va avançar fins a la frontal de l’àrea. Malgrat això, l’encert del bloc defensiu visitant no deixava cap opció de remat entre els tres pals. Es necessitava més múscul i Carrasco va obtenir els espais desitjats a través de Pedro Martín. El davanter debutant va ser clau en la reacció local. La seva entrada no va passar desapercebuda i, de seguida, va arrossegar a la parella de centrals fins a aconseguir una falta perillosa des de la frontal.
Quan el gol no pot arribar des de dins de l’àrea, s’ha de buscar des de fora i, en aquell moment, el Reus FCR va demostrar que té mil armes preparades per reaccionar. El capità Xavi Jaime és tot un especialista a la pilota aturada i, a uns metres de la frontal, no va fallar i va clavar el golàs per igualar el marcador. El Reus continuava insistint i, de nou, la valentia des de la frontal va donar el premi. Pol Benito va engaltar un refús de la defensa local per marcar el 2-1 a les acaballes del partit. Va ser el segon golàs de la nit i la demostració que, si el gol no entra des de dins de l’àrea, ho farà des de la frontal. Amb aquesta remuntada, els de Marc Carrasco mantenen el lideratge i els cinc punts amb el segon classificat.
El TGN Bàsquet enceta el 2025 amb una derrota contra un superior Draft Gramanet (69-46)
Bàsquet l El TGN Bàsquet va començar el 2025 amb el peu esquerre després de sumar una derrota a la pista del Gramanet (69-46). Malgrat que les tarragonines van mantenir el partit igualat durant els vuit primers minuts, no van poder evitar que la superioritat local s’imposés per tancar el primer quart amb un 22-14 a l’electrònic.
En el segon quart, el Gramenet va establir una diferència insalvable que va deixar el TGN Bàsquet sense opció de remuntada. La nota positiva per a les d’Israel Esteve va ser la bona actuació de jugadors júnior i de sènior B, que van cobrir les baixes per lesió de l’equip. Les liles es mantenen vuitenes a la Supercopa catalana. Redacció
El Riudoms rep un dur correctiu a casa contra el líder (1-9) i el Reus rescata un punt a Girona (2-2)
Futbol l El Riudoms de Lluís Vaqué va encetar el 2025 a la Tercera Federació amb una dura derrota contra el líder, el Levante Las Planas B. Les visitants es van avançar al minut cinc de partit, però les locals van plantar cara i van assolir l'empat momentani a través de Maria Isabel Martín. Amb tot, el Levante Las Planas B no va
tenir pietat i va acabar per golejar les locals per posar l'19 final. D'altra banda, la Fundació Futbol Base Reus va sumar un punt d'or al camp del Girona a Preferent catalana. Les d'Adrián Calderón van haver de remar per igualar el 2-0 inicial amb gols d'Anna Amato i Júlia Francesch. El punt sumat manté a les reusenques quartes. Redacció
ACN
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va presentar ahir el pla de promoció de l’accés a l’habitatge que l’executiu prepara des de fa mesos i que busca revertir l’escalada de preus a l’Estat. El pla inclou 12 mesures entre les quals una modificació legal per establir una exempció fiscal del 100% de l’IRPF a propietaris que lloguin segons l’Índex de Preus de Referència. També una aplicació de l’IVA a pisos turístics en zones tensades, l’enduriment dels impostos per a la compra d’habitatges per part d’extracomunitaris no residents, i la creació d’un sistema de garanties públiques per protegir propietaris i llogaters que participin en el sistema de lloguer assequible.
Pedro Sánchez va afirmar de manera recurrent que aquesta ha de ser la legislatura del dret a l’habitatge. Durant la campanya electoral de les eleccions autonòmiques i després de les generals ha anunciat mesures per construir milers d’habitatges socials i impulsar el lloguer assequible, però l’escalada de preus de la venda de pisos de segona mà va continuar inalterable el 2024 (7,1%) i l’executiu busca fórmules per revertir la situació. El president espanyol va comparèixer al fòrum Habitatge, cinquè pilar de l’Estat del benestar acompanyat de la plana major del seu govern,
Imatge d’arxiu de balcons amb roba a Barcelona. ACN
representants del sector de la construcció i agents socials per presentar les línies mestres d’un pla que pren com a referents casos com el de Dinamarca i Canadà.
Rics i pobres
El president espanyol va recordar que Occident s’enfronta al desafiament de no dividir-se en una societat de dues classes entre «propieta-
El Sindicat de Llogateres diu que el pla del president no soluciona res
Guerra l Israel i Hamàs han fet «avenços» en les negociacions per a un alto el foc a Gaza i l’alliberament d’un centenar d’ostatges en les últimes hores. En una roda de premsa des de Jerusalem aquest dilluns, el ministre d’exteriors israelià, Gideon Saar, va afirmar que hi ha hagut «alguns avenços» en les converses que mantenen a Doha, a Qatar. Per la seva
banda, Hamàs considera que estan «molt a prop» d’arribar a un pacte amb Israel, segons va explicar el mateix grup armat a la cadena CNN. En la seva última setmana a la Casa Blanca, el president dels Estats Units, Joe Biden, va augmentar la pressió al primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, en una trucada el diumenge per a un alto el foc «immediat» a Gaza ara
que les «circumstàncies regionals» al Pròxim Orient han «canviat radicalment» després de l’alto el foc al Líban, la caiguda del règim de Bashar al-Assad a Síria i el «debilitament de l’Iran». Des de fa més d’un any, els EUA, Qatar i Egipte intenten que Israel i Hamàs arribin a acord d’alto el foc i d’alliberament dels ostatges que aturi la guerra d’Israel a Gaza. Redacció
ris rics i inquilins pobres», i va destacar que el preu mitjà de l’habitatge a Europa ha crescut un 48% en l’última dècada, un fet «insuportable» perquè duplica el creixement de la renda de les llars. «L’accés a l’habitatge s’ha convertit en el problema més gran de les classes mitjanes i treballadores i és un obstacle per a l’emancipació dels joves», va dir, i «explica la major part de
la desigualtat i la riquesa entre els ciutadans». Les ferides d’aquella política «de la bombolla immobiliària», segons
Sánchez, «encara supuren», i cal una política «valenta, social i compromesa» que no s’escudi en el repartiment competencial.
Sánchez va carregar contra les propostes del PP, perquè la «política neoliberal» en habitatge dels governs d’Aznar
El CNI va descartar l’imam de Ripoll com a confident i tampoc van detectar que fos un risc
Seguretat l Els serveis d’informació de l’Estat van entrevistar-se almenys sis cops amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, per obtenir informació sobre entorns gihadistes entre el 2012 i el 2014, mentre era a la presó de Castelló i abans que anés a viure a la capital ripollesa, però el van acabar descartant com a col·laborador perquè
no es refiaven de les seves informacions. A més no van detectar que fos un risc i el 2014 i 2015, i el CNI es va centrar en altres individus. Ho revelen documents desclassificats pel govern espanyol i ho va dir el propi exdirector del centre Félix Sanz Roldán a la comissió de secrets oficials del Congrés el 2018 arran dels atemptats del 17-A. Redacció
i Rajoy ha tingut conseqüències «nefastes». Tot plegat, va dir, exigeix una «resposta decidida» de les administracions, perquè «queda molt per fer». «La situació és crítica» i cal «més feina i mesures més contundents per part de l’administració general de l’Estat» va dir el president.
«Brindis al sol»
Després de l’anunci de Sánchez, el Sindicat de Llogateres va reaccionar. L’entitat no ha vist amb bons ulls el pla de promoció d’accés a l’habitatge i el va qualificar de «brindis al sol». «No soluciona cap dels problemes actuals en matèria d’habitatge», va lamentar la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo. «Els rics no paren d’acumular més i més pisos, mentre que la gent normal no té accés a l’habitatge. I quan es busca pis de lloguer només es troben lloguers de temporada i contractes escombraria. Cap de les dotze mesures anunciades fa front aquesta situació», va manifestar Arcarazo, que afirma que no hi ha cap mesura que fomenti la reducció de preus, reguli els lloguers de temporada o eviti les «compres especulatives». «Diuen que apujaran els impostos als inversors estrangers extracomunitaris no residents, sense precisar quines taxes», va assenyalar la portaveu del Sindicat. «Això vol dir que els principals inversors podran seguir comprant», va dir.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Si veieu aquest bombó feliciteu-la, feliç 20 aniversari et desitgen el papa i la Claudia
El Museu Bíblic
Tarraconense
L’he visitat varies vegades, però sempre en grup. Ara, amb l’excusa de veure el Pessebre he tingut l’oportunitat de gaudir amb solitari (seria per l’hora) de totes les sales, parant-me a llegir quan he tingut la necessitat de conèixer els objectes exposats. Han estat uns moments màgics.
En el recorregut he trobat a faltar la reproducció de la ”Sabana Santa de Turín”, que estava en una sala on causava sensació.
Ja quan he arribat a la planta on es trobava el Pessebre, he tornat a admirar el passos de la Setmana Santa en miniatura, que estan molt ben situats, en tot el recorregut de la sala. Son molts i has de mirar poc a poc. Alguns de l’arquitecte Jujol, que no me’n recordava.
Vaig fer unes fotos al Pessebre que em va agradar molt i em vaig dirigir a l’escala per sortir.
Per sort una senyora del museu estava allí en aquell moment i vaig aprofitar mer demanar-li on es trobava la Sabana Santa de Turín, i aixecant la mirada a sobre de la porta de sortida em va senyalar on era. Quina llàstima que no estigui al lloc d’abans. Si no van amb guia ningú la veurà.
També vaig comprar el llibre ANNO DOMINI. Una recreació del primer Nadal de la història.
Una visita complerta.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Repensar el batxillerat
Per sort, s’ha revocat parcialment la decisió errònia de relegar la literatura a ser matèria optativa i fusionar les ciències naturals i la física amb la química a primer curs del Batxillerat (de fet aquestes fusions eren al vell Batxillerat BUP). Abans, el Batxillerat era més valorat que la FP, en considerar
que la FP era el lloc per alumnes sense capacitat ni ganes d’estudiar (quan no sempre és així i les capacitats professionals també són dignes de valorar, no inferiors ni superiors, sinó diferents).
Però ara el Batxillerat és el menystingut, per quant no prepara pel món laboral (no hi ha contractes en pràctiques amb el Batxillerat, a diferència de la FP i Universitat), sembla una etapa d‘entreteniment’, avantsala per seguir estudiant sense acabar d’entrar al món laboral, més esbiaixat, amb algunes matèries poc útils i/o adequades al Batxillerat escollit i sols trimestrals, massa teoria, menys competencial, etc. Amb tot, no es tracta de menystenir el Batxillerat per quant forma alumnat en una base humanísticacultural, però caldria repensar el Batxillerat convertint-lo en més competencial, més pràctic, incloure matèries de FP per obtenir alhora títols professionals, ensenyar matèries de processos (lingüístics, científics, tecnològics, professionals, etc), incloure les actuals FP bàsica i mitjana dins la ESO i Batxillerat (amb matèries professionals optatives o un Batxillerat tècnic-professional), amb més pràctiques a empreses, tornar als Mòduls Professionals, etc. De fet, la reforma del Batxillerat i els ensenyaments secundaris a finals de la dècada dels 80 contemplava aquestes idees, però tot es quedà pel camí. Als poders polítics i econòmics en general no els agrada la ciutadania culta i amb esperit crític (excepte per les seves èl·lits i de vegades a cop de talonari), però mai és tard, fa temps ja vaig plantejar un Batxillerat tècnicprofessional i ara hi han Batxillerats professionals i s’equilibrarà la dicotomia Batxillerat-FP. La vida dóna molts tombs i els tombs donen molta vida.
Toni Yus Piazuelo Tàrrega
Ek Editorial k
ls monuments de la Tàrraco romana van aconseguir atraure, l’any 2024, gairebé 540.000 persones. La xifra representa un increment de gairebé 40.000 persones respecte de l’any anterior. D’entrada pot semblar una xifra fins i tot curta pel potencial turístic que se li pressuposa a la capital tarragonina. De fet, es pot entreveure que pel mateix ajuntament és una quantitat que no es considera elevada, quan el mateix regidor de Patrimoni ja destaca l’aposta del Museu d’Història aposta més per la qualitat que per la quantitat. I segurament la majoria dels tarragonins afirmarien el mateix, és a dir, que hi hagués un
equilibri entre el nombre de turistes que la ciutat pot assumir i el nombre de turistes que la ciutat ‘necessita’ assumir perquè també hi ha tot un teixit econòmic i comercial que en depèn en gran manera. No és un equilibri senzill i un dels elements que en pot dificultar la gestió és, precisament, el tipus de turista que rep la ciutat. D’altra manera no s’entén com quan hi ha una quantitat de visitants a la ciutat, és a dir, a l’estiu, les dades de visites als monuments, sigui inferior a la mitjana anual. El sol i platja enfront de la cultura té, encara ara, un clar guanyador. El turisme de sol i monuments és l’objectiu.
k Tribuna k
Quan
Un dels objectius del Ministeri de Pesca és passar de les 86.000 tones actuals a 160.000 anuals el 2030, contribuint als plans econòmics del país, a la modernització del sector amb tecnologies avançades, gestió sostenible i millora dels vaixells». No són les paraules del Ministro d’Agricultura y Pesca de España, sinó del ministeri del mateix ram d’Algèria, a la Mediterrània, recollides per la seva ràdio nacional.
Aquest objectiu algerià és 10 vegades superior a les 16.445 tones catalanes de 2023. Aquestes que molesten a la Unió Europea, la qual ha pretès limitar els dies per sortir a la mar a 27 anuals. També el Marroc ha augmentat les captures de l’àmbit pesquer de 920.000 a 1.580.000 tones en 20 anys, segons la FAO. Aquestes dades confirmen les denúncies de les confraries sobre uns interessos macroeconòmics europeus, per prioritzar contractes milionaris amb tercers països i importacions que enfonsarien el nostre mercat.
Flota familiar
La flota catalana és familiar. No es tracta de grans companyies com en altres oceans, amb moltes embarcacions que actuen alhora dos o tres setmanes, o bé
Jordi Bertran
Diputat per Junts al Parlament de Catalunya
amb megavaixells, veritables factories ambulants, amb base als Països Baixos però fora del control de la Unió Europea, la mateixa que ha posat la diana en les nostres barques. Un sol vaixell d’aquestes característiques emmagatzema gairebé la meitat del que pesca el conjunt de la flota catalana.
Aquestes companyies foranes són les que després porten aquí el seu producte, sovint amb formats allunyats del que entenem com a Dieta Mediterrània. Amb les restriccions, per una banda, i amb la manca de control envers a les companyies de pesca industrial, per l’altra, Europa no només posa en risc els pescadors, sinó que destrueix el creixement sostenible afectant les confraries, les peixateries, la cuina patrimonial catalana de km0, i la restauració.
Patrimoni a protegir La pesca catalana hauria de ser molt més a prop d’una protecció de la UNESCO que no de les regulacions destructores de Brussel·les. La de les gambes a Oostduinkerke a la mateixa Bèlgica; la de les illes Kerkennah a Tunísia; o el ceviche a Perú, ja són Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
La pesca catalana hauria de ser molt més a prop d’una protecció de la UNESCO que no de les regulacions destructores de Brussel·les
Les normatives pesqueres no es poden fer des de despatxos allunyats de la mar. S’han de redactar havent-se embarcat ben d’hora. Si altres protegeixen les seves pràctiques pesqueres com a tresors, des de Junts per Catalunya considerem que no hem d’acceptar la solució que els governs socialistes de Sánchez i d’Illa acaten, que no satisfà els pescadors i que condemna la pesca catalana a la desaparició.
Per contra, hem de defensar-la com el patrimoni que és, i emparar-nos en el recorregut que ens pot donar el fet que el peix sigui un dels pilars fonamentals de la Dieta Mediterrània considerada Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de 2010.
k Tribuna
k
Con frecuencia oigo y leo sobre el transporte público en Tarragona, a menudo en el contexto de grandes proyectos previstos para los próximos años, ya sea una reestructuración de la red de autobuses con el esperado POUM, la construcción del TramCamp o una posible nueva estación de ferrocarril (y también, por supuesto, se han hablado mucho en torno a las obras de Roda de Berà, así como recientemente también en torno a los autobuses abarrotados entre Tarragona y Reus). La mayoría de esos temas tienen en común: ofrecer un impacto importante, pero sólo en un futuro lejano.
Mientras tanto, veo las deficiencias de la oferta actual de los servicios de transporte público de Tarragona, muchas de las cuales podrían resolverse y tener un impacto real a corto plazo y con unos costes de inversión mínimos. Por ello, quiero abordar algunos de estos puntos con la esperanza de recoger estos «frutos maduros».
He estado pensando durante mucho tiempo si debería expresarme en este contexto o no. Sí Tarragona se toma en serio su intención de aumentar el uso del transporte público en la ciudad de Tarragona y sus alrededores, esto no puede basarse únicamente en grandes inversiones en infraestructuras en los próximos años, sino que mientras tanto necesita tirar de todas las palancas disponibles para mejorar la oferta existente.
1) La cuestión más básica, e igualmente la victoria más fácil de todas:
La información del transporte público debe estar disponible fácilmente y sin necesidad de buscar mucho para atraer a los usuarios. Esto incluye horarios fiables, idealmente con horas de salida en directo, en aplicaciones como Google maps o Citymapper.
Mientras que las rutas y los horarios de los autobuses de la EMT están cargados en estas aplicaciones (aunque no contengan actualizaciones en directo), los de otros operadores no lo están necesariamente.
Deberes: Busque en Google Maps el trayecto más rápido desde Plaça Imperial Tarraco a Reus o a El Vendrell, por ejemplo.
En definitiva, la información tiene que estar disponible donde los usuarios la buscan, y tiene que ser fiable. Actualmente, la gama completa de horarios de transporte público en Tarragona sólo parece estar disponible en aplicaciones especializadas como Moovit. En última instancia, la información debe estar disponible en los lugares que más utiliza la gente, sobre todo si también se quiere atraer a los turistas, menos familiarizados con la zona, y no sólo escondida en aplicaciones especializadas.
Lars Heidemann Tècnic de gestió turística
Pero, por desgracia, la falta de información no sólo afecta a las «modernas esferas en línea», sino también a la muy tradicional información disponible directamente en las paradas de autobús. Mientras que los horarios de la EMT se encuentran en la mayoría de las paradas de autobús, a menudo falta información sobre los horarios, o incluso la mera existencia, de las rutas operadas por otras empresas.
Otro ejercicio: Intente localizar información para el autobús nocturno a Reus o a Salou en la plaça Imperial Tarraco. En particular, con el autobús nocturno entre Tarragona y Reus durante toda la semana, ya hay una oferta de transporte público muy amplia disponible, y es una pena que la gente no pueda encontrarla en su aplicación de navegación en línea ni encuentre ninguna señalización o información in situ. Sin embargo, especialmente para los viajes que se realizan de noche, la gente quiere sentirse informada y segura sobre las opciones de transporte disponibles; de lo contrario, simplemente no las usaría.
inversión en equipamiento, y probablemente sólo se pueda solucionar realmente a medio-largo plazo, con la sustitución de vehículos, los dos primeros puntos son soluciones que se podrían implementar en un plazo muy breve y que tendrían un gran impacto con un mínimo coste y esfuerzo para cualquier usuario del transporte público de Tarragona, ya sea local o visitante.
k Tribuna k
EEspecialmente para una zona tan desarrollada turísticamente como esta, se debería implementar un sistema de información a bordo más sólido sobre las próximas paradas en todos los vehículos de la zona
2) Hablando de la necesidad de información (fiable), también existe un requisito de un nivel de simplicidad donde sea posible, para permitir que las personas comprendan su sistema de transporte público local lo más fácilmente posible y, por lo tanto, alentar su uso. Casi tan importante como la frecuencia de paso de los autobuses a lo largo del día es la regularidad con la que funcionan. Para que el transporte público tenga la máxima aceptación posible, es importante que la gente no sólo comprenda, sino que idealmente también recuerde, la oferta de transporte público local, de modo que pueda asimilarla como algo automático, en lugar de tener que consultar horarios y buscar información en cada trayecto que desee realizar.
Por último, cuando hablamos de información disponible, también tenemos que tener en cuenta la información disponible durante el propio viaje. Mientras que los autobuses operados por la EMT suelen tener información básica sobre la próxima parada disponible en la pantalla, los demás autobuses que operan desde Tarragona no ofrecen ningún tipo de información, lo que hace que cualquier viaje sea una experiencia razonablemente estresante para cualquier viajero que no esté totalmente familiarizado con la zona local. Especialmente para una zona tan desarrollada turísticamente como esta, se debería implementar un sistema de información a bordo más sólido sobre las próximas paradas en todos los vehículos de la zona. Si se observan los sistemas de información de los autobuses en otros lugares, aunque sea solo en Barcelona, inmediatamente se tiene la sensación de que Tarragona pertenece a un país del tercer mundo. Por cierto: las pantallas de información también podrían ofrecer otras posibilidades, como la publicidad, lo que ofrecería la posibilidad de compensar los costes de inversión mediante una nueva fuente de ingresos. Si bien este último punto requiere
Tomemos como ejemplo la línea 12 que conecta el centro de la ciudad con Llevant. Aquí el horario de los días laborables de la parada de autobús en Platja Llarga para evidenciar el problema.
Los horarios de salida varían enormemente a lo largo del día, por lo que resulta imposible memorizarlos y para la gente utilizar el autobús se convierte en algo natural. En lugar de horarios aleatorios, sería de gran ayuda que la gente tuviera patrones establecidos en su oferta de transporte público local, como por ejemplo, cada hora o media hora a las XX:04/XX:34.
Se consideran patrones de horarios memorables aquellos que permiten respetar los horarios independientemente de la hora (por ejemplo, cada 60/30/20/15/10 minutos). Otros patrones de horarios, como cada 40/45 minutos, u horarios completamente irregulares, generan confusión y, por lo tanto, una posible falta de aceptación de la oferta de transporte público local.
Una reestructuración de los horarios y patrones probablemente no requiera grandes inversiones en equipos, sino solo cambios organizativos y, por lo tanto, debería convertirse en una prioridad en el futuro, especialmente con los cambios previstos en la red de transporte público local a través de la integración de la nueva estación de autobuses.
l món ha canviat, i amb ell, el lideratge. Les estructures rígides, aquelles velles jerarquies de comandament, s’esfondren com castells de sorra davant la marea d’una nova era. Ja no vivim sota el pes del control, sinó sota l’impuls de la inspiració col·lectiva. Les organitzacions que sobreviuen no són les més fortes, sinó les més vives, les que converteixen cada persona en un far que il·lumina el camí. El lideratge compartit no és una opció; és l’únic camí cap a la grandesa. És el corrent que porta les empreses més enllà de les aigües conegudes, cap a territoris plens de possibilitats infinites. Aquest model no redistribueix només responsabilitats; desperta l’essència de cada individu i el converteix en protagonista del seu destí.
Passar de la jerarquia a una xarxa de lideratge és com transformar una sola veu en una simfonia. Ja no es tracta d’obeir ordres, sinó de deixar que cada talent brilli amb llum pròpia. Cada mirada, cada idea, és una pinzellada que completa el quadre. L’harmonia neix quan s’escolta, es respecta i es valora cada aportació. Quan el talent es valora, l’equip deixa de ser una màquina i es converteix en un organisme viu. La diversitat es revela com la força secreta que impulsa la innovació. On abans hi havia una línia recta, ara hi ha camins infinits. L’energia col·lectiva es desborda, i amb ella, s’obre la porta a allò impensable.
El lideratge compartit no neix del poder; neix de l’empoderament. Quan cadascú sent que la seva veu té pes, l’organització es converteix en una tempesta creativa imparable. És aquí on la màgia sorgeix: en la confiança que es construeix peça a peça, mirada a mirada. La transparència és la sang d’aquest model. Quan la informació flueix lliurement, desapareixen les ombres i floreix la unitat. Els murs cauen i, amb ells, també les distàncies. No hi ha líders i seguidors; hi ha exploradors que avancen junts cap a horitzons que abans semblaven impossibles. Col·laborar no és només repartir feines; és compartir visió i somnis. Quan les ments s’uneixen, els reptes es converteixen en trampolins i els errors, en la llavor de futures victòries. No estem parlant d’una estratègia empresarial; parlem d’una revolució silenciosa capaç de transformar vides i realitats. Perquè el lideratge compartit floreixi, cal desfer-se de la por al canvi. La flexibilitat, la humilitat i l’ambició de créixer són les claus que obren les portes d’un futur extraordinari. Els equips que s’atreveixen a abraçar el desconegut no només prosperen; reescriuen les regles del joc. La diversitat no és una amenaça; és el mirall que ens mostra perspectives invisibles. Cada veu diferent és una finestra cap a nous mons. Aquesta no és una teoria; és la realitat de les organitzacions que dominen el segle XXI. Liderar no és cedir poder, és amplificar-lo. Quan tothom lidera, la força col·lectiva esdevé una onada impossible de contenir. Cada individu és una estrella, i junts il·luminen la boira de la incertesa. Liderar ja no és una posició, és una actitud que es multiplica.
El lideratge compartit no transforma només empreses, transforma destins. Cada decisió, per petita que sembli, té el potencial de canviar el curs d’una història. Aquest és el llegat que estem construint: un lideratge que escolta, inspira i transforma. No estem construint organitzacions; estem creant comunitats. I quan colloquem l’última peça, no contemplem només resultats. Contemplem el reflex d’un futur que hem estat capaços de somiar junts. El camí cap al lideratge compartit no és fàcil, però és inevitable. És un acte de fe en el potencial humà, en la certesa que junts podem arribar més lluny del que mai hauríem imaginat. El lideratge compartit no és una tendència; és una revolució que ja ha començat. I només aquells que hi creguin, seran els que escriuran les primeres pàgines del futur.
Pere Domingo Fornell
Tarragona
Maria Pilar Beamonte Valmaseda.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori.
José Gázquez García.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
Salou
Josepa Morell Agramunt.
Ha mort als 99 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Valls
Ramon Pons Marimon.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h al Lledó.
Oliviero Toscani als 82 anys
Obituari l El fotògraf i publicista italià Oliviero Toscani, qui va revolucionar la publicitat amb les seves provocadores campanyes per a la marca de moda Benetton, va morir ahir dilluns als 82 anys a causa de la malaltia incurable que patia, segons han informat els mitjans italians. Toscani va ser hospitalitzat en cures intensives a l’hospital de Cecina divendres passat sense estar conscient. La seva dona va declarar que es tractava «d’un camí sense retorn». Patia amiloïdosi, una rara malaltia que ell mateix havia explicat en una entrevista publicada al diari Corriere della Sera l’agost passat. Toscani va revolucionar la publicitat amb el seu art, especialment amb les campanyes trencadores per a Benetton, que tractaven temes com el racisme, la religió i altres qüestions socials, provocant grans polèmiques. EFE
Avui felicita als que es diuen: Fèlix, Malaquies i Macrina.
21/03 al 19/04
Cuidat, corres el risc de perdre una amistat o persona molt volguda. Comporta’t amb diplomàcia no et precipitis en criticar.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Demostra els teus sentiments tal qual i veuràs l’àmplia resposta. No et deprimeixis trepitja fort, és un dia per a l’avanç i la teva actitud serà vital.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Et trobaràs bastant ansiós l’única cosa que podrà calmar-te serà el trencar amb el quotidià, busca gent llocs alegres. Demostra amor.
20/04 al 20/05
Atenció amb les persones del teu mateix sexe, et donaran alguna sorpresa, aquesta no serà del teu grat. Tria bé les teves relacions d’avui.
VERGE
23/08 al 22/09
Si has d’emprendre noves tasques a casa, el dia és molt favorable per a això. T’arribaran notícies des de lluny que alteraran els teus plans.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
La teva parella necessita afecte comprensió el mateix que tu. No reparis en esforços veuràs tot molt compensat. Nit passional ardent.
10:30 Va passar aquí. Catalunya
11:00 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Va passar aquí. Catalunya
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies
14:30 Teló de fons
15:00 Notícies (r)
15:30 Cercle central (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Cercle central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
BESSONS
21/05 al 20/06
Si tens temps dedica’t avui a l’arranjament cura de la llar. Tot el que facis t’ajudarà a sentir-te vital molt feliç dinàmic. L’atzar està amb tu.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Deixa que els altres solucionin els seus propis problemes i no et fiquis per molt que et tempti la situació. Avui cadascun en el seu lloc tot anirà millor.
20/01 al 18/02 AQUARI
Assumptes familiars retardaran alguns dels teus plans inquietaran el teu ànim. No permetis que tercers es fiquin en els teus assumptes.
CRANC
21/06 al 22/07
Els teus desitjos d’avançar en els teus projectes es veuran avui molt estimulats. Tot el que proposis trobaràs comprensió ajuda.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Durant la jornada d’avui es resoldran assumptes familiars pendents. Tot s’arreglarà al teu favor. Demana el que et correspongui. Confia.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Continues sent centre d’atracció mirada de moltes persones. Confia més en les teves capacitats. Tindràs una nit molt boja, ves amb compte.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 La tertúlia del Dorsal 12
11:00 Aventurístic
11:30 Teló de fons
12:00 [RE]Poblem 12:30 Teló de fons
13:00 Aventurístic
13:30 La tertúlia del Dorsal 12
14:00 Notícies 12
14:30 La tertúlia del Dorsal 12
15:00 Aventurístic
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:45 Com la nit i el dia. On tour
21:00 Teló de fons
21:30 [RE]Poblem
22:00 Notícies 12
22:30 Com la nit i el dia. On tour
23:00 Teló de fons
23:30 [RE]Poblem
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Acció de passar més o menys ràpidament d’un estat a un altre, la mort per exemple. Dues d’ober tes. 2. Una dels escacs que torna de l’est. Pregàries que busquen una resposta. 3. Ganes de riure. Contrari del dia. 4. Quasi no. Antiga mesura de les embarcacions. Vocal. Comiat. 5. Entra al port per l’orient. Àcid desoxiribonucleic. Fòsfor. 6. Representació. Puja fàcilment al cap. 7. Olla sense fons. Tornaré a fer-ho des de la dreta. Inicia el do. 8. Ocells. Comestible. Dues d’obertes. 9. Utilitzades per matar. Robes interiors. 10. Xifra cinc. Penetrant des de l’orient. S’atreveix. 11. Líder. Quatre. Vas sanguini. 12. Estant callat. Vagi de cacera. VERTICALS: 1. Borrasca petita, però molt intensa. Vi escumós que puja. 2. Peça dels escacs. Amagar. Té salut. 3. Matallums. Una altra de Lleida. 4. Comença la nevada. Terra sembrada per baix. Vell dèbil. 5. Pòsit que deixa l’aigua. És d’ell. 6. Mires sense límits. Riu de Suïssa. Entrada a Tarragona. Nitrogen. 7. Una poma a trenta euros. Tanca no fixa. 8. Cultura precolombina del Perú. Penetració d’una notícia. 9. Demana una resposta. Reina de la selva, al revés. Crom invertit. 10. Ondulació. Inicia el res. Lletra grega. 11. Estri invertit. Cinc. Descamació del cuir cabellut, al revés. 12. Actitud curta d’enteniment. Lletra que hi ha moments que porta un punt a sobre.
TARRAGONA:
Rubio Sanromà, Clara
La Unió, 17 Telèfon 977 233 521
Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. M. Mercè Maduell
Ctra. de Riudoms, 49 Telèfon 977 320 707.
SALOU: Oliva, Dolors Jaume I, 28. Telèfon 977 350 555.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Esqué Englund, Teresa Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702.
VALLS:
Rull Ferre, Gabriel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717.
EL VENDRELL:
Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873.
Solucions
Solució:
Solució dels mots encreuats
LOCALS
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 9 m2 –70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
REUS. TRASPASO PELUQUERIA por jubilación. Tel: 616.899.870
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MAYCA MASAJES. Explosión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
Màxima Mínima Estat del cel
El cel romandrà serè arreu. Amb tot, circularan algunes bandes de núvols alts i prims que a tot estirar enteranyinaran transitòriament el cel, sobretot a partir de migdia i al nord-est del país.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més baixa en general amb glaçades matinals, moderades o fortes a l’interior i febles al litoral. Els valors voltaran entre -8 i -3 ºC al Pirineu i interior, entre -3 i -1 ºC al prelitoral i entre -1 i 3 ºC al litoral. Per la seva banda, la màxima serà lleugerament més alta al litoral i a punts del prelitoral i semblant a la resta.
«L’estabilitat és fràgil.
moment, de cop, es pot trencar»
Entrevista El periodista i escriptor ha publicat la seva tercera novel·la, ‘Flores amarillas en la cuneta’ (Silva Editorial)
La teva novel·la, encara que és ficció, tracta molts temes socials. Per començar, el desencadenant: un accident en què una dona que ha begut mata un ciclista a la carretera. Per què en fas el punt de partida?
«Perquè, quan treballava al Diari de Tarragona, hi va haver una setmana que vam publicar tres o quatre accidents d’aquest tipus, i em va impactar. Tinc amics que van en bici, i em va fer pensar en què passa després d’un accident com aquest, i en com es deu sentir la persona que atropella». Expliques la història de totes dues famílies, que s’acaba creuant, a través de la mirada dels seus fills adolescents. Què t’aporten ells?
«L’accident els agafa en una edat complicada, jo també tinc dues filles d’aquestes edats. Vaig pensar que potser em donarien més joc que els adults, sobretot perquè vaig fer que la mare que atropella i el pare que mor fossin figures de referència per als seus fills. A més, els joves tenen les emocions a flor de pell. Aquests personatges també em van servir per explorar les diferents maneres que podem reaccionar davant d’un fet com aquest. El dolor, la
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
ràbia o les ganes de venjança són sentiments molt humans i tots ens podem sentir identificats, en un moment o altre».
També tractes qüestions com el dia a dia en una presó de dones o la vida dels sensesostre al carrer. Entenc que són temes que has viscut de prop, per la teva feina de periodista.
«Al darrere de tot plegat hi ha una qüestió de fons, que és la fragilitat de l’estabilitat. Tots tenim una vida estable fins que, de cop, deixa de ser-ho. I pot ser perfectament per una circumstància aliena a nosaltres. Després, sí que he conegut les dues temàtiques per la feina. D’una banda, m’interessava explicar la vida a la presó de dones, especialment de l’ingrés, que és una de les coses més dures. I pel que fa als sensesostre, volia posar de manifest el fet que sovint semblen invisibles, perquè és més fàcil percebre’ls així que parar-se a pensar per què són al carrer».
També hi apareix el maltractament en les relacions de parella i el suïcidi. Són temes actuals, també entre la gent jove.
«Sí, m’interessa parlar-ne perquè, encara que pensem que som una generació que ha evolucionat de
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
manera lineal, l’evolució té alts i baixos, sotragades… De fet, vaig fer llegir la novel·la a una de les meves filles i em va ajudar amb algunes coses. L’altra és l’autora del dibuix de la portada, unes flors grogues que fan referència a una cita de García Márquez». Ets periodista de formació i de vocació, però amb aquesta ja has escrit tres novel·les. Què hi trobes, en la literatura, que no et dona el periodisme?
«El periodisme m’encanta. Per a mi, és el millor ofici del món. Ara, sempre has de buscar la veritat. De vegades la trobes i de vegades no, però, com a mínim, has d’intentar contrastar allò que escrius, saber qui ho diu o qui no ho diu. Amb les novel·les puc jugar i fer que passi el que jo vull que passi. Això és un petit alliberament». De totes maneres, s’hi veu l’Àlex periodista. Les descripcions són precises i les acotacions d’espai i temps també ho són. Se t’escapa l’instint.
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
«Mira, el meu editor, Manuel Rivera, em va preguntar quins eren els meus referents a l’hora d’escriure. He llegit molt, i segurament bec de molts escriptors, però al final penso que el meu referent més clar és el periodisme. La vida mateixa. Fent de periodista he treballat amb històries que són molt imaginatives. De totes maneres, també és veritat que segurament tot el que he llegit m’ha deixat una empremta». El periodisme també et dona una agilitat a l’hora d’escriure que deu ser d’agrair.
«Sí, després de trenta anys treballant en premsa escrita, et puc assegurar que la por al foli en blanc no la tinc. Quan hi treballes cada dia no t’imposa gens ni mica».
Autor periodista
«Amb la literatura puc fer que passi el que jo vull, i és un alliberament»
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Sempre he tingut la sensació que la matinada del 18 d’agost de 2017, quan cinc xavals marroquins (un d’ells, Moussa Oukabir, nascut ja a Catalunya) van morir abatuts a trets per la policia a Cambrils, es va trencar alguna cosa en aquest país. Definitivament. Aquells atemptats, que de carambola van anar a petar davant del Club Nàutic, van tenir un punt de profètic: encara que semblaven el final d’una època de terror que va començar l’11S a Nova York, han marcat les tensions latents del futur pròxim. Per una banda, les víctimes van ser majoritàriament turistes, quan encara no s’havia desencadenat la incipient turistofòbia actual. Per l’altra, els agressors eren joves fanàtics islamistes, quan ja teníem socialment instal·lada una miqueta d’islamofòbia però ni de lluny el clima d’ebullició d’ara, que ja fa mitja por. Molts ens pensàvem que seria l’any de la independència i va ser l’any que va començar el problema gros dins del qual sobrevivim avui. Per tot plegat m’ha sorprès que la Moncloa hagi desclassificat els informes del CNI i hagi admès el que tots sospitàvem i van negar insistentment: que el cervell de la cèl·lula gihadista Abdelbaky Es-Sattty era un confident dels serveis secrets espanyols i estava controlat per l’Estat. No vull semblar ingenu, però té collons la vaca. Més enllà dels motius de la desclassificació, la notícia deixa un regust de desemparament desolador, de mínima confiança cap a qui en teoria ens hauria de protegir. I, a més (i més preocupant) dona corda a tots els aficionats a la conspiració que el sistema es va esforçar a ridiculitzar i que han acabat escorats al populisme ultra de tots colors. Encabat no sabrem per què creixen els nans del circ.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.