Divendres 17 de gener de 2025

Opinió 21 Enric Casanovas Ripoll. Que cada tarragoní guardi una pedra del Mèdol:

Àrea metropolitana

Antonio Balmón: «Veig madur el procés metropolità, però no és fàcil dotar-lo de naturalesa jurídica»

Entrevista l Afinar la representativitat perquè ningú predomini, fixar unes competències útils al territori i ajustar el finançament, les claus del vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà

Oriol Aymí

El Camp de Tarragona és una àrea metropolitana?

«Crec que sí. En termes col· loquials, utilitzem l’expressió àmbit metropolità, que inten ta expressar una realitat soci al de relacions econòmiques, socials, culturals…que van més enllà de qualsevol muni cipi. I a l’àmbit de Tarragona, aquesta interrelació hi és.»

Com veu el procés que ha iniciat el territori cap a la creació d’un ens metropolità?

«Jo sóc alcalde d’una ciutat i tinc molts anticossos sobre les capitalitats. Els meus an ticossos són per dotar me de més energia i poder justifi car me molt millor de perquè fan falta polítiques comunes, economies d’escala, atenció a temes que són importants i no només afecten a la capital. Per tant, veig que és un procés positiu i constructiu perquè, al final, la nostra funció com a servei públic és atendre les necessitats de les persones, i poder donar la millor presta ció de serveis. I això és el que ha de predominar a la nostra funció política i institucio nal.»

Li preguntava perquè hi ha qui diu que amb els instruments que ja existeixen ja poden fer-se polítiques metropolitanes. És a dir, que no caldria cap ens nou. «Trobar una casa comuna crec que està bé. Encara que hi hagi moltes cases, però fer ne una de comuna i obrir no ves possibilitats i crear noves expectatives, que estan molt relacionades amb les necessi tats actuals, doncs crec que és un bon camí. Però és un camí que s’ha de traçar des de la confiança i des del consens.»

Però què es pot fer des d’un ens metropolità que no es pugui fer amb les administracions actuals? Si imagi-

nem una Barcelona sense AMB, com seria?

Parlaré de la meva ciutat. Nosaltres havíem d’afrontar situacions que necessària ment havíem d’atendre, però en d’altres no teníem la poten cialitat dels serveis que tenim. Això no passa només a Cor nellà, això passa a la majoria dels 36 municipis que formen part de l’AMB. En termes de transport públic, en termes de creixement, d’equipaments i espais verds, en termes de renaturalització, en política d’habitatge, en polítiques so cials…Nosaltres estem ges tionant el tercer pressupost més important de Catalunya. Per tant, tot això, si no exis tís l’AMB, no seria possible. I no ho dic en un to negatiu… és que senzillament no se ria possible. Jo sé fins on puc arribar com a Cornellà, però sé també on arribo acumu lant l’energia de 35 municipis més. El que passa és indis cutible…o sigui, la cartera de serveis...l’oportunitat de po der públic, quotidià, diari, que té l’àrea metropolitana, no ho pot substituir cap ajuntament en el seu dia a dia.

Com es va decidir aquesta cartera de serveis?

«Sense l’experiència de més de vint anys abans de la llei de 2010 no seríem el que som. Teníem tota una experiència: Quins diners havíem d’apor tar? Quina fiscalitat metro politana s’havia d’aplicar?

Això ja venia d’abans de la llei, aquell camí ja l’havíem fet. Per tant, madures i consolides el que tens. Al 2011 vam apro var pel 2012 un pressupost de 500 milions d’euros, i 12 anys més tard és de 1.100 milions. Aquesta és l’evolució.»

Més del doble.

«I no fer soroll. Sobretot, no fer soroll .»

Què vol dir amb no fer soroll?

«La política fa massa soroll

«La política fa massa soroll avui en dia. El que ha de fer són coses útils»

avui en dia. La política útil el que ha de fer és coses útils: aquí governem quatre partits

polítics, no un de sol, i tots te nim un denominador comú, que és evitar el soroll inneces sari i sumar. Aquesta cultura és important perquè ens per met compartir coincidències i evitar les discrepàncies. I ens permet treballar amb el govern de Catalunya o d’Es panya independentment del color polític.»

És diferent a un ajuntament clàssic. «És donar li el caràcter d’allò que ha de ser una institució així. Clar que fem política, però la veritat és que aques ta política és la de trobar les coincidències, no l’enfronta ment. Perquè amb l’enfronta ment avances ben poc. És clar

que tenim discrepàncies, de mandes...però si tu no ajudes i obres espais, al final et quedes paralitzat. Queda bé: un dia fas una manifestació pública dient, per exemple, que el go vern d’Espanya no protegeix de forma suficient les nostres platges, però al dia següent la realitat continua sent exacta ment la mateixa...la realitat és més tossuda que aquelles declaracions. I què busquem nosaltres? Acords per arre glar les platges, perquè són una bona política social. Les platges metropolitanes el que fan és donar a molts ciuta dans i ciutadanes espais per poder passar s’ho bé.»

Com es fa per treure l’AMB del pim-pam-pum polític? «Tenint molta personalitat política. I això vol dir tenir persones, que formem part de partits polítics, que tenim clar que això no pot ser només una distracció política.»

I com es posen d’acord 36 municipis? «Has de tenir molta habilitat.»

En aquestes planes, el director de l’Incasol, Agustí Serra, deia fa uns mesos que Tarragona assolirà abans la visió conjunta de territori que l’AMB perquè és més fàcil posar-se d’acord entre 8 que entre 36.

«No és qüestió del nombre sinó més de les habilitats...i que tothom li vegi un indici de benefici.

Quines diria que han estat les majors dificultats que ha hagut d’afrontar l’AMB per constituir-se?

«Abans de la llei ja veníem de molta discrepància. És veritat que el pal de paller l’AMB és la ciutat de Barcelona. Això nin gú ho pot negar, però tots hem de saber conviure amb 35 mu nicipis més. I, per tant, aquí hi ha d’haver unes coincidències en els serveis que ens prestem i perquè serveixi al territori.

Antonio Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident de l’AMB. Oriol Aymí

Perquè Barcelona ni arriba a tot ni és l’única realitat. Hi ha moltes realitats...i això a Barcelona li ha costat però ho entèn. I ho entèn no només amb paraules sinó amb aportacions econòmiques del seu pressupost, i això ajuda. I contribueix a anar millorant les condicions de la resta de ciutats.»

Molts dels actors en el procés tarragoní fan servir la paraula “generositat”. «Generositat? Sí, però afegiria també comprensió. I racionalització. És a dir, evitar la part emotiva d’allò d’ “és que jo sóc la ciutat més gran”. O a l’inrevés: “és que jo sóc el pobre”, sempre en negatiu o com a víctima. Hem d’anar construint, veure quines són les nostres relacions, quines són les nostres necessitats i allò que ens convé. Un ciutadà se sent de Tarragona, un altre de Reus....però quan es relacionen i veus el seu moviment, aquest moviment és de moltes transferències i això és el que has de detectar. Perquè aquesta persona continua tenint necessitats de poder públic quan va a Tarragona o quan va a Cambrils, i això és el que perseguim: que aquest ciutadà no entén de límits, que quan entra en un transport públic travessa les fronteres, però no les veu.»

Deia que a Barcelona ningú li discuteix el lideratge. Tarragona i Reus, en canvi, són ciutats gairebé bessones, i després, Cambrils, Salou i Vila-seca podrien gairebé ser un tercer germà... Com veu aquesta relació entre socis?

««Ja fa temps que conec les dinàmiques territorials del Camp de Tarragona, i crec que en aquests moments hi ha aquesta fermesa de saber que hi ha coses que es complementen, que sumen. I aquesta és la primera condició. La segona és potser la més complicada: és generar l’arquitectura institucional suficient. Perquè aquesta arquitectura es basa en tres aspectes: primer, representació política, és a dir com la gradues. Segon, quines competències tens i, tercer, com pagues la festa. Perquè aquesta festa la pagues tu mateix, perquè són els ajuntaments. Després hi ha subvencions finalistes del govern de la Generalitat, perquè són competències que tu prestes...però aquí, qui paga la festa són els ajunta-

ments, i els ciutadans.»»

A través de...?

«A través de recàrrecs i a través del rebut de l’aigua. Aquest és el sistema, i l’arquitectura que ara, evidentment, s’ha de posar en marxa.»

I sense això, vostè no ho veu possible, oi?

«Però ho dic amb un to molt col·loquial, eh? No de preocupació. Aquí vam decidir una representació sustentada sobre el consens. Totes les nostres decisions, i la llei ho recull molt bé, es prenen des del

Capacitat

«Sé fins on arribo com a Cornellà, i també on arribo amb 35 municipis més»

Fronteres

«El ciutadà no entén de límits: en bus travessa les fronteres, però no les veu»

consens. No pot predominar ningú. I si predomina és que ha de tenir una representació molt alta, o política o territorial. Dos: les competències estan clares, són de caràcter local, no poden ser d’altra forma. No són cessions, són competències que gestiona l’AMB perquè són competències locals. I tres: com ho pagues?»

Veu el Camp de Tarragona políticament prou madur per anar cap aquí?

«Ho veig madur, i més després de la reunió del desembre a la Diputació de Tarragona, on vam firmar aquest conveni de col·laboració tècnica. Sí, ho veig madur. És evident que és complicat, i que no és fàcil dotar tot això de naturalesa jurídica, però hi ha una gran voluntat política: hi ha una gran comprensió del que es vol fer i també de la graduació del procés. Aquesta manera d’en-

Àrea metropolitana

focar-ho és molt sensata.»

Hi ha veus crítiques amb un ens metropolità a Tarragona, i també qui alerta de que no hauria de ser una agència de col·locació...

«Això no és un xiringuito. Amb economies d’escala, amb prestació de serveis que donen garanties a un ciutadà, sigui al municipi que sigui, que es trobarà amb el mateix que es troba al seu municipi, amb gestions que són complicades i que un ajuntament per si sol no pot afrontar... això, perdoni, però no és un xiringuito. És evident que ha de tenir una estructura.

Perquè? La pròpia llei, quan hi sigui, li donarà naturalesa organitzativa i, per tant, estructura. Perquè és una administració, una institució. A l’actual AMB, destinem a personal només un 6%.»

Qualsevol ajuntament passa del 25%...

«Tot depèn de com ho gestiones. És una gestió molt tècnica, no és el mateix que la prestació de serveis d’un ajuntament. Nosaltres hem controlat molt bé aquest creixement. Crec que ningú té cap interès de generar alguna cosa que sigui una bombolla, o alguna cosa que no serveixi per a res. Al contrari, veig una voluntat, i al desembre em va quedar molt clara, per part de la presidenta de la Diputació, i de persones més enllà del que representem cadascun de nosaltres, que creuen que és possible, i que poden generar unes bases i consolidar-les poc a poc.»

Sobre la llei que hauria de regular l’ens metropolità tarragoní...quina possibilitat d’èxit li pronostica?

«Si la llei és impulsada des del territori d’una forma consensuada...el Parlament té coses a dir, faltaria més, però no podrà anar en contra de la voluntat d’un territori i de com es vol organitzar.»

Algun últim consell?

«Ja ho he explicat altres vegades, i sempre parlo de la mateixa paraula: consens. La política ha de ser acord, i nosaltres aquí ho hem demostrat. I què hem fet al final? També protegir a l’estructura tècnica de la casa, que està més orientada a millorar quantitat de serveis, activitats i actuacions que no pas d’estar pendent del moment polític que viu la casa.

Oriol Aymí

«ATarragona el procés és un altre, però també hi ha una cultura de cooperació. Hi ha una cultura metropolitana respecte a molts temes, i ara es vol ampliar», assenyala Balmón. Al Camp de Tarragona, els mateixos municipis que ara impulsen l’àrea metropolitana van crear el 1987 la Mancomunitat per a la Gestió de Residus Urbans. Dos anys abans havia nascut el Consorci d’Aigües de Tarragona.

L’any 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la llei que va donar el tret de sortida a l’actual AMB, un ens que va substituir les tres entitats metropolitanes anteriors (la Mancomunitat de Municipis Metropolitans, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat Metropolitana del Transport) i també el Consell Comarcal del Barcelonès, format íntegrament per municipis inclosos al projecte metropolità. El procés tarragoní encara és incipient, però cap dels actors implicats ha verbalitzat la necessitat de suprimir cap consell comarcal. Ni tant sols de modificar-lo. Més que substituir, el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana tarragonina el que fa és superar la fase d’embrió que va suposar el defenestrat Consorci del Camp de Tarragona i la seva Àrea d’Influència i, en realitat, la línia de pensament dominant és la d’aprofitament de les estructures existents per integrar-les d’alguna manera al projecte metropolità.

A Barcelona, diu Balmón, el debat sobre l’àmbit territorial va ser «fàcil». Per no eternitzar-lo, els promotors de l’AMB van optar pel major àmbit territorial de les entitats que anaven a fagocitar: la de Medi Ambient sumava exactament els 36 municipis que actualment integren l’AMB, en un debat en plena efervescència. A Tarragona els 8 municipis del grup impulsor són els mateixos que van crear la mancomunitat de residus l’any 1987, però el debat territorial tampoc està tancat. «Hem d’acabar de definir l’àmbit territorial», deia al Diari Més la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ara fa un any.

Als residus urbans i a l’aigua, Tarragona li vol sumar la mobilitat, l’habitatge i la promoció econòmica i la cultura.

l Diferències i similituds

Dos camins per arribar al mateix

Barcelona va suprimir quatre entitats preexistents, Tarragona aprofitarà els seus recursos

Són gairebé calcades al ‘pack’ que sumaven les entitats metropolitanes anteriors d’una AMB que ha més que duplicat el seu pressupost. Un denominador comú: com més temps junts, sorgeixen més coses a fer.

El debat sobre l’àmbit territorial no està tancat ni a Barcelona ni a Tarragona

L’Ajuntament licitarà la compra de 10 autobusos híbrids en el primer quadrimestre de l’any

Carlos Domènech Goñi

L’Ajuntament de Tarragona licitarà la compra de 10 auto busos híbrids amb l’objectiu d’ampliar la flota de l’EMT du rant el primer quadrimestre d’aquest 2025. Cadascun dels vehicles té un preu aproximat d’uns 300.000 euros, per tant, el consistori destinarà al vol tant d’uns 3 milions d’euros en aquesta operació. Segons ha detallat l’alcalde de la ciu tat, Rubén Viñuales, es desti narà una part del romanent de l’any passat, que sumava 7,4 milions d’euros, per a la compra dels autobusos. «Te nim una flota de 77 autobusos i, de mitjana, tenen 20 anys d’antiguitat. Això no pot con tinuar així. Per això, amplia rem la flota amb autobusos híbrids», ha explicat Viñuales.  Tal com va publicar aquest mitjà fa uns mesos, el 75% de

la flota d’autobusos de l’EMT té entre setze i vint anys d’an tiguitat. Dels 75 vehicles que hi havia a la flota en el mo ment de publicació de l’infor me municipal, 56 superen els 15 anys de vida. Per aquest motiu, la renovació dels vehi cles més antics és una «prio ritat» pel govern municipal. L’any passat ja es van adquirir 6 autobusos híbrids i 4 auto busos elèctrics, que enguany es recepcionaran. Els elèctrics arribaran en el primer semes tre de l’any, mentre que els hí brids ho faran en el segon.

Ampliació de flota amb romanent

L’arribada dels nous autobu sos ampliarà la flota de l’EMT. Dit d’altra manera, es retira ran els vehicles amb més defi ciències o més antics, però no tots els autobusos que arribin substituiran els existents. El

consistori preveu quedar se els vehicles que encara poden assumir un cert quilometrat ge i s’estudiarà quin ús poden

Liciten l’estudi previ a la instal·lació

de plaques als edificis municipals

Energia l La caserna de la Urbana, la Tabacalera, l'Escola Cèsar August i la piscina Riu Clar són els llocs escollits

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona treu a licitació la redacció d’estudis preliminars i pro jectes executius per a la instal· lació de plaques solars foto voltaiques en diversos edificis de titularitat municipal. Se gons va expressar el conse ller de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo García de Castro, «l’aposta per les energies re novables és inapel·lable per lluitar contra el canvi climà tic». «Volem aprofitar la quan titat de dies de sol que tenim, i transformar ho en una reduc

ció de la petjada de carboni de l’Ajuntament», va afegir. El present contracte es concreta en la instal·lació de plaques fo tovoltaiques per autoconsum a la caserna de la Guàrdia Ur bana, l’Escola i Llar d’Infants del César August, l’edifici de la Tabacalera (mòduls 1 i 2) i la piscina de Riu Clar.

Incidència directa Tot i que l’ús de panells solars fotovoltaics té una incidència directa en la reducció de con sum d’energia primària no renovable, és imprescindible avaluar abans diversos con dicionants que poden influir

en el resultat final. Per aquest motiu abans de dur a terme la redacció del projecte exe cutiu d’instal·lació de plaques fotovoltaiques, es requereix d’un estudi previ que analitzi l’espai disponible, la capacitat estructural de la coberta de l’edifici, l’estat de conservació de la coberta, entre d’altres. El contracte de l’Ajuntament de Tarragona es divideix en quatre lots, corresponents a les quatre dependències mu nicipals objecte dels treballs.

Fins al 30 de gener Els interessats tenen fins al 30 de gener per presentar les

donar a l’empresa municipal de transports.

La planificació del govern municipal és invertir uns 30

L’any passat es va ampliar la flota amb 6 autobusos híbrids i 4 elèctrics

L’estudi de les línies regulars, iniciat al juny, ja hauria d’estar enllestit

milions d’euros entre aquest any i el 2027 per a l’ampliació de la flota. Aquest any, es des tinarà una part del romanent del 2024 per a la compra dels vehicles. Seran aproximada ment uns 3 milions d’euros, gairebé la meitat del roma nent, que suma més de 7,4 mi lions d’euros.

Els 10 vehicles que arriba ran són híbrids. Per tant, el

consistori ha acabat descar tant les opcions dels autobu sos elèctrics, d’hidrogen verd o de biogàs.

A l’espera de l’estudi per a reformular les línies Amb l’intercanviador de Battestini ja inaugurat, un dels objectius de l’EMT per a aquest 2025 és la finalitza ció de l’estudi de línies. Cal recordar que, ara per ara, a Battestini només hi arriben autocars del pla alternatiu de mobilitat pel tall de les línies de Renfe, i que els autobusos municipals no hi arribaran fins al març, quan acabin les obres a Roda de Berà.  L’EMT va iniciar al juny un estudi de les línies regulars — que es van dissenyar als anys 80— amb l’objectiu d’establir un nou disseny de la xarxa de transport municipal. Aquest estudi també ajudarà a deci dir quines línies passaran per l’intercanviador de Battestini i com es descongestionarà el seu entorn, eliminant parades a Pere Martell, Prat de la Riba o la plaça Imperial Tàrraco. L’estudi es va adjudicar a l’empresa Aie Multicriteri Mcrit per un preu de 34.000 euros el mes de juny de l’any passat. El termini d’execució de l’estudi era de sis mesos, per tant, ja hauria d’estar en llestit i s’hauria de presentar en les pròximes setmanes.

a l’antiga

seves propostes. El contrac te es divideix en quatre lots, corresponents a les quatre de pendències municipals objec te dels treballs. El termini per

als estudis preliminars serà de 2 mesos des de l’acta d’inici del servei i posteriorment, el termini per a la redacció del projecte executiu serà de dos

mesos més.  Els treballs estan pres supostats en un total de 30.129,00 euros, IVA inclòs, desglossats per lots.

L’Ajuntament instal·larà plaques

fàbrica de tabac. Ajuntament de Tarragona

La flota té 77 autobusos i només es retiraran els més deficients. G.M

ECP reclama que l’EMT contracti més conductors i s’acceleri la renovació de la flota

Mobilitat l Collado demana que la reordenació de les línies es faci «des d’una perspectiva de servei i no economicista»

John Bugarin

«Fan falta conductors per a l’Empresa Municipal de Transports (EMT)», assegura va ahir el portaveu d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tar ragona, Jordi Collado, qui re clamava al govern municipal de Rubén Viñuales que prio ritzi la millora del servei d’au tobusos públics de la ciutat. L’edil assegura que, mentre es continuen assolint xifres rècord d’usuaris —amb un increment del 10% el 2024 res pecte a l’any anterior, l’EMT «està arribant al límit pel que fa a la puntualitat i qualitat».

Ja es pot demanar el canvi de zona d’aparcament

Mobilitat l Els residents de les zones regulades de Tarragona ja poden sol· licitar la permuta del sector d’aparcament que millor s’adapti a les seves necessi tats. Els residents interes sats ja poden sol·licitar la permuta del sector d’apar cament de manera pre sencial al Centre d’Atenció al Client de l'EMT, situat al carrer de Josepa Massanés, 14 en l’horari d’atenció de dilluns a divendres, de 8.30 hores a 14.30 hores. La per muta es pot sol·licitar un cop per any natural i, un cop sol· licitada, el canvi es fa efectiu de manera immediata. Amb l’objectiu de complir amb les normatives de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Tarragona i prioritzar l’accés d’aquests espais als seus residents, s’estableix la següent excepció: els re sidents fora dels sectors 1 i 3 no poden sol·licitar la per muta per accedir a aquests sectors. Redacció

Per aquest motiu, el con seller remarcava la necessi tat d’incorporar entre 10 i 14 conductors. En aquest sentit, criticava que encara no s’han complert els acords que es van assolir durant l’anterior man dat amb el comitè d’empresa. Segons Collado, en aquell mo ment es va pactar la contra ctació d’almenys set treballa dors. «Administrativament, és sempre complicat, però hi ha d’haver voluntat política», afirmava el portaveu, qui ex plicava que existeixen meca nismes —com la contractació per emergència— que perme trien superar les limitacions

actuals marcades per la taxa de reposició.

«Ser proactiu» ECP també ha demanat el govern que «intensifiqui» la compra de nous autobusos per a l’EMT. Collado critica que, amb el ritme actual, es trigarà «10 anys» a renovar tota la flota. El conseller po sava sobre la taula l’opció d’utilitzar el romanent de tresoreria per a adquirir nous vehicles. De fet, com explica Diari Més en l’edició d’avui, aquesta és la intenció de l’al calde Viñuales. Igualment, ha instat l’executiu socialista

Reiteren que van pactar amb el govern congelar les tarifes durant tot el 2025

a «ser proactiu» i presentar a la línia d’ajuts del Ministeri de Transports, recentment

aprovada, per a la renovació de flotes de busos municipals.

D’altra banda, el portaveu d’ECP va mostrar la seva pre ocupació per com s’acabarà fent la reorganització de les línies de l’EMT. «Reclamem que es faci des d’una pers pectiva de servei i no des d’un prisma economicista. No

hem de reduir la despesa, sinó millorar la qualitat», indicava Collado. Per acabar, reiterava que l’acord que van assolir amb el govern contemplava la congelació de les tarifes du rant tot el 2025 i no només du rant el primer semestre com s’indicava en el comunicat que va fer l’EMT a finals d’any.

El portaveu d’ECP, Jordi Collado, durant la roda de premsa d’ahir. Diari Més

Esquerra proposa una remodelació integral de la Rambla Nova

Urbanisme l Els republicans plantegen la creació d’una gran plaça al tram de Roger de Llúria

Un cop finalitzada la prova pilot que ha dut a terme l’Ajuntament de Tarragona per a convertir l’última coca de la Rambla Nova en una zona per a vianants, el grup municipal d’ERC proposarà al govern anar una passa més enllà. Els republicans presentaran una moció en el ple del pròxim dilluns per a demanar que s’impulsi una remodelació integral de la Rambla. No només un tram, sinó sencera. Aquesta iniciativa busca revitalitzar aquest passeig tan emblemàtic de la ciutat i reforçar-ne el paper com a «espai de trobada».

«Volem encoratjar l’equip de govern a ser valents i atribuir més espai per als vianants en aquest espai», afirmava ahir en roda de premsa el portaveu adjunt d’ERC, Xavi Puig, qui destacava el «deteriorament» que ha patit la Rambla els últims anys. Tot i això, apuntava, «continua sent un passeig preciós, el més emblemàtic i estimat de tots els tarragonins, i la nostra carta de presentació per a la gent que ve de fora».

Una de les actuacions que proposa ERC és la construcció d’una gran plaça en el darrer tram, on està el monument de Roger de Llúria, perquè es converteixi en un espai de trobada per a la ciutadania. «Hem de crear un espai únic i reconeixible per a Tarragona», declarava Puig.

El Teatre Tarragona acull aquest diumenge l’estrena de ‘La passió de Sant Fructuós’

Cultura l L'Ajuntament és coorganitzador amb l'Associació Cultural Sant Fructuós

En el marc del Jubileu 2025 Peregrinantes in Spem (Pelegrins de l’esperança) i com a commemoració dels 25 anys del Patrimoni Mundial de Tàrraco, aquest proper diumenge 19 de gener, es presenta la pel·lícula La Passió de Sant Fructuós  rodada en diferents espais patrimonials de la ciutat com el circ romà, el fòrum de la Colònia, la Catedral, l’amfiteatre romà, la finca Mare Internum-Platja dels Cossis i el subsol arqueològic del Museu Bíblic.

L’Ajuntament de Tarragona, juntament amb l’Associació Cultural Sant Fructuós i la Delegació diocesana per a la Cultura, és coorganitzador d’aquesta filmació que s’estrenarà aquest diumenge a les 17 hores amb un primer passi de la pel·lícula i a les 19 hores amb un segon passi. Ambdós tindran lloc al Teatre Tarragona. Les entrades són gratuïtes i es poden obtenir a través de la pàgina www.entrades.tarragona.cat

La consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, assegura

Els republicans també proposen renovar tot el sòl, «des de la Font del Centenari fins al Balcó del Mediterrani», amb un paviment uniforme, antilliscant i resistent. En aquest sentit, el portaveu adjunt indicava que, actualment, la Rambla té diferents paviments col·locats

pels diversos governs que han passat per l’Ajuntament. «És un insult visual tal com està», afirmava.  «És important uniformitzar els criteris funcionals i estètics de tot el conjunt de la Rambla», declarava el conseller republicà. Més enllà de remodelar el terra, Esquerra també demana que

Un ‘frame’ de la pel·lícula ‘La passió de Sant Fructuós’. Cedida

Hi haurà dos passis, a les 17 i 19 hores, i les entrades seran gratuïtes

que «aquesta estrena complementa tota la feina feta des del Patronat de Turisme per situar al mapa el nom de Sant Fructuós i el que ha suposat per a la nostra ciutat».

ERC

exigeix

a Viñuales que obri el Fortí de Sant Jordi

La moció d’ERC inclou la redacció d’un pla d’usos comercial

es renovin els parterres i les zones enjardinades, i que es dignifiquin els bancs, fanals i la resta de mobiliari. «Estats envellits», indicava Puig, qui remarcava que «cal alternar els tipus de bancs actuals amb altres que siguin més còmodes per a la gent gran».

Un projecte consensuat

La moció d’ERC proposa que hi hagi «una taula de diàleg» amb els veïns, així com els agents socials i econòmics de la ciutat, per a conèixer les seves necessitats. Així, els republicans aposten per impulsar un concurs d’idees per a definir el projecte de la remodelació. Puig també creu que és clau la revitalització econòmica de la zona. Per aquest motiu, plantegen la redacció d’un pla d’usos comercials que «promogui la diversificació i el dinamisme, especialment en els trams on l’activitat és menor».

Política l El grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Tarragona presentarà una moció en el ple de dilluns per a demanar a l'alcalde, Rubén Viñuales, l'obertura del Fortí de Sant Jordi. L'any 2023, els republicans, que governaven en aquell moment, van invertir 250.000 euros per a recuperar aquest espai. L'actual govern, però, «va decidir deixar-lo tancat argumentant raons falses, com que l'aforament és de 30 persones quan en realitat és de 100, tal com revela un informe municipal», explicava ahir la portaveu d'ERC, Maria Roig. Esquerra reclama a l'executiu socialista que destini una partida pressupostària a l'obertura i manteniment del Fortí: «El govern afirma que no hi ha diners, però és una qüestió de voluntat». Els republicans també reivindiquen la instal·lació de punts físics informatius sobre l’espai i la seva importància en el passat de Tarragona. Alhora, defensen el seu ús per a fer activitats i actes públics. Els republicans també reivindiquen la instal·lació de punts físics informatius sobre l’espai i la seva importància en el passat de Tarragona. Alhora, defensen el seu ús per a activitats i actes públics.

Núria Lambea s’incorpora al SMHAUSA

Municipal l Núria Lambea s'ha incorporat com assessora jurídica i tècnica del Servei Municipal d’Habitatge de Tarragona. Ha estat sots-directora (2022-2024) i investigadora (20132024) de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, i codirectora (2023-2024) i coordinadora acadèmica (2020-2022) del Postgrau en Polítiques d’Habitatge de la Fundació URV.

John Bugarin

ERC proposa renovar els parterres i les zones enjardinades, així com dignificar els bancs i els fanals. X. Jurio

Redacció

Imatge del barranc de la Móra després dels aiguats. ACN

La reclamació d’accions urgents per a prevenir noves inundacions a la Móra, al ple

Política l Junts, ERC i ECP assumeixen la moció de l'Associació de Veïns

Redacció

Els grup municipals de Junts, Esquerra Republicana de Catalunya i En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona assumeixen la moció al pròxim consell plenari de l’Associació de Veïns de la Móra. «La situació a la Móra és d’alt risc. No es pot permetre que més de 150 famílies tornin a veure les seves llars i negocis inundats cada vegada que plou de manera torrencial. Aquesta moció no només és justa, sinó absolutament necessària. Junts  vetllarà perquè l’Ajuntament actuï amb rapidesa», va declarar Jordi Sendra.

El conseller va remarcar la importància de mesures com la declaració del barri com a zona catastròfica, que permetria l’estat dotar de recursos per les obres a fer, o la creació d’una comissió tèc-

nica per coordinar accions i la renaturalització del canal. «Els veïns han patit prou. Ara toca passar de les paraules als fets. L’Ajuntament ha de posar fil a l’agulla en aquestes actuacions», va afirmar Sendra. A més, va insistir en l’actualització urgent del Pla de Protecció Civil perquè contempli les noves vulnerabilitats derivades del canvi climàtic.

Acció coordinada Sendra també va recordar que Junts per Catalunya va presentar al Parlament, amb el diputat tarragoní Jordi Bertran, una proposta de resolució que posa sobre la taula algunes de les mateixes mesures que ara recull la moció dels veïns, com la col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la necessitat de recursos per a infraestructures.

L’Escola Campclar conviu amb cotxes cremats a l’entrada

Societat l Els alumnes passen pel costat dels vehicles per entrar al centre

Oriol Castro

L’Escola Campclar conviu aquests dies amb cotxes cremats a la porta d’entrada al centre. La setmana passada es van incendiar dos cotxes just davant de l’escola i durant dies no s’han retirat. De fet, un encara no s’ha tret. Els infants que estudien al centre han d’entrar a l’escola passant just al costat dels vehicles.

En aquests casos, els responsables de la retirada dels vehicles incendiats són les asseguradores, ja que són els propietaris dels vehicles qui han de gestionar la retirada del cotxe de la via pública.

Des de la Guàrdia Urbana s’estan fent les gestions necessàries per contactar amb els propietaris dels vehicles i agilitzar així que es retirin els vehicles cremats que estan a

tocar de l’escola.

Segons ha pogut saber Diari Més, el passat dimecres es va retirar un vehicle, mentre que encara queda un per emportar-se.

L’incendi es va produir el

La Nao Trinidad visita Tarragona: un museu flotant de la història marítima

Nàutica l Tarragona es prepara per rebre una visita molt especial. La Nao Trinidad, rèplica de la nau capitana de l’expedició de Magallanes i Elcano, que va protagonitzar la Primera Volta al Món (1519-1522), atracarà a Port Tarraco del 23 de gener al 2 de febrer. Durant la seva estada, el públic podrà visitar aquest impressionant

museu flotant i descobrir com navegaven i vivien els mariners del segle XVI. Les visites s’oferiran ininterrompudament a la ciutat de 10.00 a 18.00 hores. Actualment, la tripulació del vaixell compta amb 12 membres de diferents nacionalitats. Les entrades es poden adquirir al mateix vaixell o a la web tickets.naotrinidad.org Redacció

passat 10 de gener. Els Bombers de la Generalitat van rebre l’avís a les 23.52 hores i es van desplaçar amb una unitat terrestre fins a la plaça Garcia Lorca. En l’incendi va cremar totalment un vehicle, un altre

La retirada correspon a les assegurances. La Urbana està pressionant-les

va quedar afectat al 70% pel foc i un tercer va resultar afectat a la zona del lateral per radiació. Cap persona va resultar ferida durant l’incendi.

Succés recurrent

Els cotxes incendiats és un succés relativament recurrent a la ciutat. L’estiu passat, un vehicle va cremar a la Via Augusta i l’interior d’aquest va quedar calcinat, però afortunadament cap persona va resultar ferida. També, durant la Fira de Bonavista de l’any passat, tres cotxes es van cremar. El foc va cremar completament un dels vehicles i un altre al 80%.

L’incendi dels vehicles es va produir el passat 10 de gener. Diari Més

Imatge de la rèplica històrica de la Nao Trinidad. Cedida

El Mare Molas serà el primer on actuarà el Pla Barri a Barri per millorar el seu estat

Via Pública l El barri del Carrilet serà el següent indret on s’actuarà a partir del 27 de gener

Miquel Llaberia

L’Ajuntament de Reus impulsa el Pla Barri a Barri amb l’objectiu de millorar i donar una rentada de cara als espais públics de la ciutat. Amb aquest pla es plantegen actuacions diverses amb millores a l’asfalt, voreres, enllumenat, jardineria, entre altres, per tota la ciutat i que començaran al barri de Mare Molas.

«Des del principi del mandat aquest govern té una fixació en la via pública i el seu manteniment», afirma l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. «El nostre govern escolta a la ciutadania i som conscients de la percepció de l’estat dels diferents barris de Reus, per això iniciem aquest camí de millora», exposa el regidor de

Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos. A més, Marcos apunta que el 80% de les queixes que entren al canal de l’Ajuntament són relacionades amb l’àrea de Via Pública.

Pel que fa al pla, que arrencarà aquest dilluns 20 de gener al barri de Mare Molas, tindrà diversos eixos. «Tocarem molts àmbits, com l’asfalt i les voreres amb la reparació de clots, millora de la intensitat de la il·luminació per eliminar punts foscos, reparació de mobiliari o millores en les senyalitzacions viàries», detalla el regidor de l’àrea de Via Pública. En aquest sentit, Marcos assegura que s’ha dut a terme un estudi previ per part de l’empresa municipal

Primer s’actuarà sobre l’espai públic i després en la neteja i la senyalització

Reus Mobilitat per determinar quines són les necessitats del barri i així es farà amb tota la resta de barris en els quals s’actuï.

Per un altre costat, Marcos assegura que també es duran a terme actuacions de neteja profundes a través d’un dispositiu especial intensiu: «Tenim la neteja diària, però volem anar una mica més enllà. Farem una neteja amb baldeig, de contenidors, parcs infantils, mobiliari i eliminació de pintades i grafitis». A més,

L’apunt

Una llarga reivindicació del barri Mare Molas

Històricament, el barri Mare Molas ha estat un dels més crítics amb el manteniment de la Via Pública. Les seves reclamacions s’engloben en àmbits com la neteja, la seguretat o la il·luminació, les quals el pla hauria de donar resposta. «Tot està molt brut i abandonat.

aquest pla també té en compte l’objectiu de l’Ajuntament a convertir Reus en una ciutat

El pla té com a objectiu actuar a tots els barris de la ciutat de Reus

tació de vegetació i eliminació de les males herbes. «Totes aquestes actuacions s’han treballat de manera transversal. Formen part d’aquest pla nou unitats diferents de treball coordinades per donar aquesta resposta», fa valdre el regidor Marcos.

Barris on s’actuarà

Només es recorden de nosaltres per fer una botellada legal al febrer, que és Carnaval», comentava una comerciant de la zona. Una altra gerent d’una botiga apuntava que la il·luminació era insuficient al carrer: «A l’estiu és una altra cosa, però jo potser m’estic aquí fins a les vuit o nou del vespre i a l’hivern a les sis ja és fosc. Aleshores, quan arriba l’hora de tancar tinc por perquè no hi ha vigilància».

verda. Per aquest motiu, es farà un manteniment de les zones verdes i jardins, replan-

El primer barri a actuar aquest pla serà el Mare Molas entre els dies 20 i 31 de gener. A continuació, serà el torn del Carrilet entre el 27 de gener i el 7 de febrer. Tot i que encara no s’ha establert un calendari, Marcos subratlla que la llista engloba a tots els barris de la ciutat. «Les actuacions es programen segons una zonificació que hem planejat i que inclouen tots els barris de la ciutat. Per tant, demanem que es mantingui la calma, perquè arribarem a tots els racons de la ciutat amb aquesta programació que anirem fent al llarg de l’any», expressa. Pel que fa al cas concret del barri Mare Molas, el regidor explica que en la primera setmana d’actuació s’intervindrà en totes les tasques de millora de l’espai públic amb la feina de les Brigades Municipals i, a partir de la segona setmana, es procedirà a la neteja i millora de la senyalització. Per la seva banda, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), Marcos Massó, es mostra «satisfet» amb el pla i recorda que «estarem al darrere perquè compleixin amb el que es comprometen». «Reus és la suma de tots els barris, i si tots aquests barris estan nets i curiosos, significa que la ciutat ho està», comenta el president de la FAVR. «Aquest pla ha vingut per quedar-se, donar una resposta i dignificar els barris de la ciutat junt amb la feina diària que ja es fa», reivindica el regidor Marcos. A la vegada, la batllessa de Reus recorda que des del seu govern municipal s’ha fet una forta aposta pel manteniment de la Via Pública amb una inversió de 2,1 milions d’euros enguany.

Fotografia de l’acte de presentació del Pla Barri a Barri que ha d’actuar a tots els barris de la ciutat durant l’any 2025. Diari Més

Junts presentarà una moció per millorar la recollida de la brossa

Política l Junts per Reus denuncia el constant desbordament dels contenidors de la brossa a la ciutat

El grup municipal de Junts per Reus presentarà en el ple municipal previst per la setmana vinent una moció amb una sèrie de mesures concretes que tenen per objectiu resoldre urgentment el desbordament de contenidors de la brossa de manera urgent. Segons el grup principal de l’oposició al consistori reusenc, aquesta iniciativa sorgeix després del «malestar que han manifestat diferents associacions de veïns i molts ciutadans en els darrers mesos». La proposa del grup municipal inclou un conjunt de mesures per tal d’abordar el problema com la revisió general del contracte actual de la brossa per identificar els punts on es produeixen desbordaments freqüents, millorar la freqüència de recollida

per ajustar el servei a les necessitats reals de cada barri, augmentar els contenidors en aquelles zones on es detecti

una insuficiència, reforçar la neteja per millorar les condicions específicament a les àrees de contenidors, entre

Vergés remarca la importància del descans per tenir una salut òptima

Nutrició l El nutricionista i professor Marc Vergés, especialitzat en inflamació i malalties autoimmunes, va donar dimecres el tret de sortida al Cicle de Benestar Integral d'El Círcol. Vergés va pronunciar la conferència Nutrició per a una salut òptima i longeva. Introducció a l’slow aging. Davant una sala plena, les seves primeres pa-

raules es van dirigir a donar consells pràctics per pal·liar els excessos de Nadal. En la ponència, Vergés va afirmar que, per assolir una salut òptima i alentir l’envelliment, «cal tenir el cos al més desinflamat possible i posar ordre en els horaris tant d’alimentació com de descans respectant els ritmes circadiaris». Així mateix, el nutricionista va

Les escoles de Reus se sumen al CineXic, la programació de cinema familiar en català

Llengua l Reus s'incorpora aquest any al projecte CineXic, una programació regular i estable de cinema familiar en català que arribarà, al Baix Camp, a Riudoms, l'Hospitalet de l'Infantil i la capital de comarca. La iniciativa, promoguda per Òmnium Cultural, Drac Màgic i MODIband, formarà part de les activitats del Passaport

Cultural de Reus. Els films es projectaran en diverses escoles de la ciutat. La primera sessió tindrà lloc demà, dissabte 18 de gener, a les 11 hores, a l'Escola Teresa Miquel i Pàmies. En concret, s'hi projectarà l'obra Zog, dracs i heroïnes, en què el drac Zog va a l’escola per aprendre a volar, treure foc per la boca i raptar princeses. Redacció

remarcar la importància del descans, també, a l’hora de menjar, «deixant espais entre els àpats i tenint molta cura en una bona qualitat del son per tal de recuperar el desgast del dia a dia». «Una altra de les pautes fonamentals seria escollir aliments de qualitat i, per acabar, fer l’exercici físic adequat i que ens agradi», va tancar. Redacció

altres propostes. La regidora i portaveu adjunta de Junts per Reus, Mariluz Caballero, afirma que

Junts critica que el problema és degut a la inacció del govern municipal

«els reusencs es mereixen un servei de recollida de la brossa que sigui de qualitat i que estigui a l’altura dels impostos que paguen». A la vegada, defensa que no es pot permetre que els ciutadans «pateixin aquesta situació, perquè genera brutícia i degrada l’espai públic, a més de deteriorar la imatge de la nostra ciutat». En aquest sentit, la regidora juntaire considera que «aquest problema és la mostra més evident de la deixadesa de PSC, ERC i Ara, que no actuen per buscar solucions. Davant la seva inacció, presentem aquestes mesures. Fem la fei-

na que el govern no fa».

A més, Caballero apunta que aquesta problemàtica no és només culpa de «l’incivisme» que denuncia el govern: «En alguns casos, els contenidors estan plens i els veïns no tenen cap altra opció que deixar les escombraries al costat». A més, la portaveu de Junts per Reus assenyala que fa mesos el govern municipal va anunciar la campanya ‘Prou brossa fora del contenidor’, però que en cap cas s’han implementat les mesures necessàries per a millorar la freqüència de recollida ni la distribució dels contenidors. Per aquest motiu, des de Junts per Reus pretenen «apostar per un model de ciutat més neta i sostenible, on la gestió dels residus sigui una prioritat». Amb la moció que es presentarà durant el plenari municipal de la setmana vinent, el grup espera que el govern «adopti mesures immediates per revertir la situació actual sobre la neteja». «El futur de Reus passa per una gestió més eficient i responsable. Estem convençuts que aquesta moció és un pas en la direcció correcta», conclou Mariluz Caballero.

Emprenedors que cerquen finançament i possibles inversors es trobaran a firaReus

Empresa l FiraReus

Events acollirà, el 12 de febrer, el vuitè Fòrum d'Inversió CAT SUD. Es tracta d'una oportunitat de trobada entre persones emprenedores que cerquen finançament per als seus projectes empresarials, així com possibles inversors. En aquesta edició participaran set iniciatives innovadores de diferents sectors: Nawï

Cosmètics, Smart Biohome, TalentUp!, NanoChronia, Biophenolic, Lapona Armario Sostenible i Xip Fotònic Tarranix. La cita s'organitza de manera conjunta entre els ajuntaments de Reus i Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, la Diputació de Tarragona i ACCIÓ, l'agència per a la competitivitat de l'empresa de la Generalitat. Redacció

El nutricionista i professor va pronunciar una conferència a El Círcol. Cedida

Redacció

Fotografia d’arxiu de brossa fora dels contenidors a Reus. Cedida

La Generalitat posa en marxa el pla per a la primera fase del tramvia

Infraestructures l Els projectes constructius s’han dividit i adaptat a les necessitats dels ajuntaments

Álvaro Rodríguez

El projecte del Tramvia del Camp de Tarragona viurà aquest 2025 un punt d’inflexió. Aquest diumenge, el president de la Generalitat, Salvador Illa, visitarà Cambrils per donar a conèixer els detalls i el calendari de desplegament d’aquesta infraestructura a Cambrils, Salou i Vila-seca.

Segons ha pogut conèixer aquest diari, la majoria dels projectes constructius estan a punt per començar les obres. De fet, el contracte de redacció del projecte constructiu va ser fragmentat recentment en diverses fases per tal de determinar el seu calendari d’entrega.

La fase 0, ja enllestida, compren l’abast de l’esplanada i els serveis afectats en tot el recorregut. Les fases 1 i 2 fan referència a les connexions entre Cambrils Centre i Centre Operatiu Vila-seca i d’aquesta parada amb Vilaseca Estació. La fase 4 estarà dedicada a les andanes de les estacions de Barenys i Salou.

Aquests projectes veuran la llum, a tot tardar, durant el juny d’aquest 2025, però en altres punts s’ha ampliat el seu termini d’execució per qüestions administratives.

Un d’aquests és la connexió entre les dues estacions de Cambrils, Nord i Centre. Aquesta pota no estava contemplada dins del primer estudi informatiu, fent que depengui del projecte bàsic de la segona fase del tramvia, la qual connectarà amb Tarragona i Reus. Tot i que el termini d’entrega s’ha ampliat fins al 2026, el document podria veure la llum durant aquest 2025.

L’altre peça separada del projecte té a veure amb l’encreuament de les vies de tren a Vila-seca amb l’avinguda Ramón d’Olzina, per on circularà el tramvia. Per dissenyar aquest punt serà necessari aixecar un nou pont singular

Recorregut i parades de la primera fase del Tramvia del Camp de Tarragona

Carlos Latre serà el pregoner de la Festa Major d’Hivern de Salou

Es construirà un nou pont ferroviari a Vilaseca amb el tramvia per sota

El projecte constructiu ha estat dividit en diferents documents i fases

per la línia ferroviària, sota el qual passarà, en plataforma única, l’avinguda de vianants, el tramvia i l’eix cívic. Aquesta actuació exigeix la tramitació i aprovació d’ADIF, motiu pel qual el seu termini també s’ha prolongat.

Amb tot, la data límit per tenir totes les redaccions definitives serà el 17 de juny del 2026, any que es va determinar inicialment per a posar en marxa el tramvia. No obstant això, el lliurament de maqueta de la majoria de les fases es donarà durant el transcurs d’aquest any. Les diferents modificaci-

ons s’han dut a terme per tal de tenir en compte les consideracions de tots els ajuntaments implicats. Salou va donar recentment llum verda al projecte després de desbloquejar el finançament de l’eix cívic i determinar un tram de circulació sense catenària.

Sobrecost

Els diferents canvis i esmenes presentats durant el desenvolupament del projecte constructiu, inicialment estimat pel 2024, han suposat un sobrecost al contracte de la seva redacció. El 2023 es va signar la primera modificació que implicava un import extra de 185.000 euros. La segona i tercera modificació, provocades a causa de necessitats sobrevingudes durant la redacció del projecte bàsic, han suposat un sobrecost de 139.305 i 301.000 euros.

D’aquesta manera, la redacció del projecte s’ha encarit 625.305 euros, cosa que suposa un increment del 46%. El contracte original va ser adjudicat per un preu

La construcció dels tramvies, encara pendent

Un altre dels punts d’inflexió pel desplegament del Tramvia del Camp de Tarragona serà la construcció i subministrament dels set primers vehicles que han de donar servei a la primera fase. El concurs públic original va quedar desert el 2023 després que cap empresa és presentes. Cal destacar que aquesta licitació compta amb un

d’1.651.232 euros amb IVA, mentre que l’actual ascendeix a 2.568.114, prop d’un

pressupost de gairebé 60 milions d’euros.

Ara, la Generalitat assegura haver estat treballant durant tot un any en la redacció del nou plec, amb la coordinació dels ajuntaments implicats. Un dels punts necessaris per a redactar un contracte adient eren els metres exactes on el vagó circularà sense catenària, una qüestió resolta recentment. Tots els detalls sobre aquesta licitació es coneixeran durant la visita de Salvador Illa per tal d’activar-ho tot alhora.

milió més. Tot i això, el sobrecost no supera el llindar del 50% del preu original.

Cultura l Salou es prepara per donar el tret de sortida a la Festa Major d'Hivern 2025, que se celebrarà del 24 de gener al 3 de febrer, amb una programació - que es donarà a conèixer en els properes dies - plena d'activitats culturals, lúdiques i festives. Un dels moments més esperats és, sens dubte, el pregó inaugural, que tindrà lloc divendres dia 24 de gener a les 20 hores al Teatre Auditori de Salou, i que comptarà amb un convidat molt especial: el conegut humorista, showman i productor tarragoní Carlos Latre. Per assistir al pregó, caldrà recollir les entrades prèviament a l’oficina de la Regidoria de Festes, a partir de dilluns 20 de gener, en horari de 10 a 14 hores. L’aforament serà limitat. Carlos Latre, reconegut per la seva capacitat camaleònica per interpretar múltiples personatges i la seva extensa trajectòria en el món de l'humor i l'entreteniment, serà l'encarregat d'inaugurar les festes amb un pregó que promet moments de rialles i complicitat amb el públic salouenc. Redacció

En llibertat els sis detinguts pels abocaments il·legals

Tribunals l El jutjat d’instrucció número 4 de Tarragona va decretar ahir llibertat provisional per a sis persones detingudes en relació amb els suposats vessaments il·legals d’escombraries, procedents d’Itàlia a abocadors de Constantí i Riba-roja d’Ebre. Els sis detinguts es van acollir al seu dret de no declarar. Cautelarment, els investigats s'hauran de presentar a les dependències judicials. També, a tres d’ells, se'ls va retirar el passaport i s'els va prohibir la sortida del territori. La causa està oberta pels delictes de falsedat documental i contra el medi ambient. ACN

L’apunt

PortAventura celebra 30 anys amb una mirada als seus orígens

Oci l El parc tindrà nou marxandatge i espectacles, però no estrenarà cap atracció

Álvaro Rodríguez

Aquest 2025 PortAventura compleix 30 anys de la seva inauguració, una fita que han volgut celebrar en compensació del 25è aniversari, el qual «no va poder tenir el pes que mereixia per culpa de la covid-19», tal com ha detallat el director general del parc, Fernando Aldecoa.

Els 30 anys d’història al parc es festejaran amb una mirada als seus orígens i amb especial atenció als «treballadors, socis, proveïdors i visitants que ho han fet possi-

ble», tal com apunta Aldecoa. En aquest temps, el ressort ha rebut a més de 100 milions de visitants.

Algunes de les novetats que es podran veure durant la temporada al parc és una decoració temàtica, una desfilada final completament renovada, i un nou espectacle de gran format. Tots aquests elements tindran com a fil conductor els 30 anys d’història del parc i, sobretot, els seus orígens, així com la representació de les cinc àrees temàtiques que conformen el parc. Aquests elements estaran

també presents en les noves línies de marxandatge que posarà a disposició el ressort, les quals recuperaran l’antiga imatge del ‘solete’. A més, el parc també llençarà una oferta de restauració completament renovada i que recupera els «plats emblemàtics».

A l’estiu, durant la temporada alta, es posarà un marxa un nou final per l’espectacle Fiestaventura que acomiada els visitants. En aquest es podrà veure més de 300 drons que formaràn imatges icòniques de la marca amb una duració d’entre 8 i 10 minuts.

Puigdelfí celebra la Festa Major de Sant Sebastià amb quatre dies d’actes

Festivitat S’han programat sopars, un correfoc, un vermut i màgia

Redacció Puigdelfí dona aquest vespre el tret de sortida a la seva Festa Major d’hivern, en honor a Sant Sebastià. En total, s’han organitzat una desena d’actes en quatre dies de festa, fins al dilluns, diada del patró. Avui, es durà a terme el pregó, a dos

quarts de 9, i en acabar, el Casal cultural serà l’escenari del tradicional sopar de gala. De cara a demà, s’ha preparat un esmorzar popular a la pista poliesportiva. En aquest espai, la canalla també podrà xalar tot el matí amb els inflables que s’hi instal·laran. A la nit, els actes es traslladaran

cap al Casal, on se celebrarà, a partir de les 9 el sopar de Festa Major, que tindrà un format de sopar de motxilla. A dos quarts d’11, es podrà gaudir de l’actuació de Little Box. Per diumenge, s’han programat algunes de les propostes més tradicionals. Així doncs, a les 12 del migdia,

A l’estiu s’inaugurarà un nou espectacle final amb més de 300 drons

Pel que fa al nou espectacle central, amb el nom Un Viaje Fascinante, recrearà una història amb els cinc mons temàtics com a protagonistes i un amb un «efecte sorprenent», tal com apunta Aldecoa. El director general no ha volgut donar detalls sobre la possibilitat de noves atraccions al parc temàtic i tot apun-

començarà l’anada a l’ofici, des de l’OAC. A dos quarts d’1, començarà la missa de Festa Major i, en acabar, es podrà gaudir d’un vermut popular. A la tarda, a partir de les 6, es podrà gaudir d’un altre dels imperdibles de la festa: el correfoc.

Per dilluns, dia del patró i últim dia amb actes programats, s’ha programat una tarda de màgia amb l’espectacle La Màgia de les Bombolles a càrrec de Dr. Babel i un berenar per a tots els assistents que clourà la festivitat.

ta que durant aquest any no les veurem. Això sí, una de les atraccions emblema, el Dragon Khan, recuperarà el seu color original durant les tasques de manteniment.

PortAventura obrirà les portes aquest 1 de març, iniciant una temporada de 300 dies en què volen «continuar posicionant-se com una de les principals destinacions turístiques d’Europa».

El Dragon Khan, atracció emblema de PortAventura, recuperarà el seu color original. Diari Més

La Pobla de Mafumet

La Festa Major d’hivern arriba amb més d’una trentena d’actes programats

Festivitat Avui es dona el tret de sortida i s’allargarà fins al dia 9

Redacció

La Pobla de Mafumet dona avui el tret de sortida a la Festa Major d’hivern, dedicada a la Mare de Déu del Lledó. Fins al 9 de febrer, s’han programat una trentena de propostes culturals, lúdiques i festives pensades per a un públic familiar i heterogeni. Aquesta tarda, a les 6, hi haurà, la primera de les sessions del dotzè festival de màgia Abraca... Pobla!. Serà una masterclass gratuïta al Casal amb nous trucs de màgia i per a tota la família.

Demà a la tarda serà el torn de la gala de màgia familiar

(gratuïta), conduïda pel Mago Patxi, que presentarà el seu nou xou de màgia divertida i participativa. La dotzena edició d’Abraca... Pobla! es veurà completada diumenge a la tarda amb la gran gala màgica internacional.

Una altra proposta destacada arribarà diumenge al migdia amb el Vermut rumbero i solidari, que comptarà amb l’actuació en directe de Piratas Rumbversions i la recaptació íntegra es destinarà a la Fundació la Muntanyeta. I és que el component solidari estarà molt present en aquesta Festa Major del Lledó. Així doncs, l’Ajuntament donarà la

recaptació íntegra d’activitats com el concert de Guillem Gisbert o l’espectacle humorístic de David Fernández i José Corbacho a diferents causes solidàries.

Un cartell de primer nivell Un any més, el programa de les festes del Lledó està protagonitzat per noms propis de primer nivell. Un d’ells és Guillem Gisbert. L’exlíder de Manel arriba a la Pobla el 25 de gener, amb la gira de presentació del seu primer disc en solitari, Balla la masurca! Una altra de les propostes destacades és l’espectacle David y Jose. No somos Esto-

El concert de Guillem Gisbert i el xou de Corbacho i David Fernández, plats forts

pa. El nou xou humorístic de Corbacho i Fernández aterrarà a la Pobla el dia 31 i promet anècdotes i rialles en una nit que de ben segur no deixarà a ningú indiferent.

El programa de la Festa Major del Lledó es veurà completat amb moltes altres propostes, com la tradicional visita al monòlit de la Mare de Déu del Lledó, el pròxim 25 de gener. Els interessats a participar-hi han de ser majors de 14 anys i poden inscriure-s’hi fins avui a la consergeria de la Guàrdia Municipal. El mateix dia 25, es podrà gaudir de l’espectacle de carrer amb Dokum, d’Hèc-

tor de la Salud. A tot això, cal sumar-hi que la programació inclou clàssics imprescindibles com ara els correfocs i versots, el sopar de germanor del Lledó, la cercavila tradicional, cinema i espectacles familiars, tardeo amb food trucks i animació musical i moltes sorpreses més, com un tast de cerveses ancestrals a càrrec de Tarraco Bier Sommeliers.

Amèlie serà una de les artistes que actuarà a la gala internacional de la 12a edició del Abraca... Pobla!. Cedida

La Canonja

Roc Muñoz: «La cultura val molts diners, però es tracta d’una inversió de futur»

Entrevista l L’alcalde de la Canonja afronta la Festa Major d’Hivern en un any 2025 ple de fites històriques per al municipi

Álvaro Rodríguez

Que impliquen aquestes festes per la Canonja?

«Aquesta és la nostra festa petita, hi ha una sèrie d’actes, però no tenen l’amplitud de la festa major d’estiu. Així i tot, és una festa que hem mantingut el 20 de gener, pel nostre patró i així continuem».

Com està el teixit de la cultura popular al municipi?

«Es manté molt viu i cada vegada va a més. Com a consistori estem molt satisfets i encoratgem i contribuïm que continuï endavant».

Durant aquestes festes es manté l’exposició sobre els Reis d’Orient.

«Són 75 anys de celebració de la nit de reis a la Canonja, són xifres que tenen una importància. Aquesta tradició s’ha mantingut tal com es va iniciar, segurament és una de les festes més populars en el nostre poble i participen molts joves fent de patges i repartint els regals casa per casa. Això no passa a molts llocs de Catalunya».

També són 20 anys del Festival de Màgia Impossible.

«Celebrar 20 anys d’un festival com aquest s’ha de fer valdre. Estem molt satisfets d’aquestes jornades i som un dels pobles pioners a Catalunya en apostar per la màgia». I com ho celebrareu?

«Tindrem actes durant tot l’any, perquè volem reivindicar que la màgia està consolidada a la Canonja. A més ara amb l’Orfeó Canongí té encara més protagonisme i relleu». En quines dades de públic es mou l’Orfeó?

«Les sensacions són molt bones i com a Ajuntament apostem considerablement per aquest espai. Estem venent pràcticament totes les entra-

Efemèride

«En els 15 anys des de la segregació, la Canonja ha girat el mitjó»

Territori

«Volem ser part de l’Àrea Metropolitana i estem en una posició central»

des anticipades amb mesos d’anticipació. Tenim un programa potent i volem que el nostre teatre municipal tingui presència».

La Canonja vol ser un revulsiu cultural?

«Vam tenir aquesta consideració durant els principis del

segle passat i ara la volem recuperar. Entenem que som un municipi eminentment industrial, però ara fem una aposta per la cultura i per la ciència».

Això val diners.

«Efectivament, són apostes cares, però nosaltres entenem que això és una inversió de futur, tot i que és difícil traslladar això a la gent».

Aquest 2025 també farà 15 anys de la segregació. Com ha evolucionat el municipi?

«S’ha girat al mitjó. La Canonja ha evolucionat d’una mane-

ra brutal, cap a bé. El municipi d’avui dia no té res a veure, a més aquests 15 anys també comportaran la recaptació del 100% dels impostos dels beneficis de la indústria química».

Que implicarà això?

«L’aportació a Tarragona s’ha anat reduint de manera progressiva, aquest 2025 serà només d’un 5%. El 2026 no canviaran molt les coses, no tindrem una aportació monumental».

Hi ha algun pla per festejar els 15 anys?

«No vull fer una festa de ‘treure’ns les cadenes’, perquè la realitat no és així. Aquest any passarà amb tota la naturalitat».

Dins d’aquest temps ha estat l’accident d’IQOXE, com ha canviat la seguretat química?

«La química sempre ha estat vigilant i ha fet les coses bé, el que va passar fa cinc anys era impensable. Realment la gent

no hi pensa contínuament amb les possibilitats d’un accident químic. El que nosaltres hem de fer com administració municipal és obligar a complir tota la normativa per qualsevol modificació o ampliació. La feina de la Generalitat i Protecció Civil és donar els plans per entrenar a la població pel risc químic i acostumar-los al protocol».

Com valora la feina dels darrers anys en matèria de seguretat?

«S’ha fet moltíssima feina, tot i que molts no estiguin d’acord. Tant de bo no hauria hagut de passar un accident perquè arribes tota aquesta feina, però així s’ha donat. Segurament faltaran coses per fer, però l’administració pública està al peu del canó. Pot ser aquí a la Canonja ens falta algun sensor més, però estem treballant amb la Generalitat per aconseguir-ho».

La indústria també travessa un moment de transfor-

mació, com ho valora?

«La transformació és important, així i tot la indústria necessita funcionar. Necessitem electricitat, que vingui de l’Aragó o produir-la aquí. El que estar clar és que la indústria s’ha de quedar, el territori ho necessita».

I en quin punt està el centre de descarbonització?

«Esperem continuar mantenint les converses aquest any amb la Generalitat. Nosaltres ja hem oferit el solar perquè es faci al nostre municipi. Ho farem arribar d’una manera detallada i estarà en les seves mans que arribi aquesta inversió».

Quin és el paper de la Canonja a la futura Àrea Metropolitana?

«Som un municipi petit, però amb una posició molt central. El que queda clar és que jugarem un paper molt rellevant, però les coses s’han de fer tranquil·lament i sense agafar protagonismes».

Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, al seu despatx. Gerard Martí

Programa d’actes

Dos caps de setmana plens de festa i cultura La Canonja

dijous16

Torneig de futbolí

19 h: Punt d’Informació Juvenil.

Activitat per a majors de 16 anys.

divendres17

XXII Baixada de carretons 17.30 h: Davant de l’Ajuntament.

Correfoc infantil

20 h: Sortida des del carrer Raval.

Organitza el Ball de Diables de la Canonja

Nit Jove

00 h: Sortida des del carrer Raval.

Amb les actuacions de l’orquestra Hey Pachuchos i PD Pussies. Entrades per invitacions fins a exhaurir aforament.

dissabte18

Concert de l’Escola de Música de l’Orfeó Canongí

12 h: Sala d’actes del casal de l’Orfeó Canongí.

Organitza: Escola de Música de l’Orfeó Canongí.

Berenar Musical

17 h: Davant de la Societat La Nova Amistat.

Amb les actuacions de l’orquestra Degustació 2 €. Organitza Societat la Nova Amistat.

Concert de Festa Major

20 h: Poliesportiu Josep

Canadell i Veciana.

Cal obtenir invitació a partir del 13 de gener a Codetickets o al Castell de Masricart.

Ball de Festa Major

23.30 h: Poliesportiu Josep Canadell i Veciana.

Cal obtenir invitació a partir del 13 de gener a Codetickets o al Castell de Masricart.

diumenge19

Esmorzar de forquilla

9 h: Parc del Sector Nord. Preu: 5 euros. Venda de tiquets entre els dies 7 i 16 de gener a l’Hort del Poble i La Piruleta.

XXVIII Cros Sant Sebastià i Cros Comarcal del Tarragonès

10 h: Zona Sector Nord

L’escoltisme a la Canonja, Catalunya i el món 12 h: Abadia.

Amb motiu del 60è aniversari de l’Agrupament Bisbe Borràs.

Teatre de Festa Major: El Joc de la Veritat

19 h: Orfeó Canongí - Teatre

Municipal Preu: 10 euros.

dilluns20

Anada a ofici i acompanyament d’autoritats

10.45 h: Pla´ça de la Raval

Amb el Ball de Diables de la Canonja, el Mamut de la Canonja, el Mico i la Mica de la Canonja i els Nanos i Gegants de l’Orfeó Canongí.

Ofici de Festa Major 11 h: Església de Sant Sebastià

Amb les actuacions de l’orquestra

Amb la participació de la Coral Nova Unió de Vila-seca

Processó solemne en honor a Sant Sebastià

Seguidament

Amb les actuacions de l’orquestra

Amb la participació de la Coral Nova Unió de Vila-seca

Tornada i tanda de lluïment del Seguici Popular

A continuació: Davant de l’Ajuntament

Organitza: Coordinadora d’Entitats del Seguici Popular.

Sardanes

Seguidament: Davant de l’Ajuntament

Organitza: Cobla Reus Jove

divendres24

Presentació del llibre

IMPOSSIBLE! La Canonja viu la màgia

18.30 h: Orfeó Canongí, Teatre Municipal

Inclou una breu actuació de màgia i

la possibilitat d’adquirir el llibre. Entrada lliure.

dissabte25

XVII Trobada Sant Sebastià de tenis taula

16.30 h: Institut Collblanc

Inscripció prèvia gratuïta per canongins i canongines a l’Institut Collblanc.

Gaming Experience

De 11 a 14 h i de 16 a 20 h:

Poliesportiu Josep

Canadell i Veciana

Amb simuladors, realitat virtual, tornejos i diferents zones de Play 5, Nintendo, Drive, Freei Mobile. Entrada gratuïta.

diumenge26

Campionat d’Skate i Scooter

9 h: Skate Park de la Canonja Per a totes les edats amb diferents categories i premis. Actuacions de break i baralla de galls per dinamitzar la jornada Zona de servei de bar i barbacoes durant tot el dia.

Escudella Popular

12.30 h:Poliesportiu Josep

Canadell i Veciana

Venda d’entrades al Poliesportiu a partir del 13 de gener per a persones empadronades a la Canonja, i a partir del 15 per a no-empadronades, fins al 21 de gener. Màxim 4 per persona. Preu 10 euros, inclou plat commemoratiu. No es podrà retornar els diners de l’entrada un cop adquirida.

Del13al17

Exposició dels elements del Seguici Popular

Horari habitual: Castell de Mariscart

Ascó

Sant Antoni arriba carregat amb jotes, espectacles i curses de cavalls

Festivitat Ahir es va donar el tret de sortida a la festa, però avui comencen els actes principals

A. Ferran

Ascó ja es troba immers en la celebració de Sant Antoni. La festivitat és un dels moments més especials que viu el poble, on la tradició que emanen els actes programats, l’esperit d’unió i veïnatge i la gresca

més festiva són els grans protagonistes. Ahir ja es va donar el tret de sortida al programa d’activitats, però serà a partir d’avui, diada del patró, quan es començaran a celebrar els actes centrals.

Els Tres Tombs seran els encarregats d’engegar la jor-

nada. Després de la benedicció dels animals, s’oficiarà la missa en honor a Sant Antoni. Les corrides, les tradicionals curses de cavalls, matxos i rucs, són un dels clàssics de la Festa Major d’Ascó i enguany no faltaran. Concretament, demà i dissabte es faran al cir-

cuit de cavalls, a Fontxinxella, al migdia; i diumenge es duran a terme al carrer del Clot. Avui a la tarda, les activitats continuaran amb el pregó, a càrrec de Ricard Ribes i a continuació, com és habitual, l’encesa de la foguera, a la plaça de l’Església i la ballada

de jotes. Els amants d’aquesta dansa tradicional podran veure-la ballar, cada dia fins diumenge, a dos quarts de 7 de la tarda i a les 11 de la nit. El dia acabarà amb el sopar popular de clotxa, l’espectacle El Mentalista, a càrrec de Juanma González, i ball amb

La plaça de l’Església serà l’epicentre de tota la Festa Major

l’Orquestra The Luxe i Djs, al Casal Municipal. Demà, els actes començaran al matí amb la missa en honor a Sant Sebastià i continuaran amb les corrides. A la tarda, s’inaugurarà la primera fase de la restauració de Cal Cavaller i novament hi haurà jotes a la plaça. A les 7, el pàrquing del Fossar Vell acollirà Rebelluga’t per Sant Antoni, amb activitats, jocs i diversió per a la canalla. Cal destacar que aquesta proposta també es durà a terme avui a la tarda i diumenge. La jornada es rematarà amb el sopar de xupxup, l’espectacle de titelles de Mario Enzo, una nova ballada de jotes, amb demostració de rom cremat i el ball amb l’Orquestra Himalaya. Diumenge serà l’últim dia de festa. Abans d’acomiadar-se, però, Ascó viurà grans moments amb les corrides al carrer dels Clots, el ball de vermut amb l’orquestra Prèmium. A la tarda, la canalla podrà xalar mentre descobreix jocs tradicionals. Es mantindran en el programa les jotes de tarda, el Rebelluga’t i el sopar –en aquesta ocasió es repartirà un entrepà de pernil–. El dia acabarà amb l’espectacle d’acrobàcies Pensa en Wilbur, la darrera ballada de jotes i el fi de festa.

Avui al vespre, després del pregó, s’encendrà la foguera i després es ballaran jotes a la plaça. Cedida

Ascó

Programa d’actes

Un cap de setmana per viure les tradicions d’Ascó

divendres17

Tres Tombs

9 h: pels carrers del poble i plaça de l’Església.

Inici de la tradicional processó dels Tres Tombs en direcció a casa del Clavari de l’any passat, Héctor Gil Ripoll i, recollida de la imatge de Sant Antoni Abat. En arribar a la plaça, benedicció dels animals i repartiment del pa beneït per mossen Emilio Vives Vives.

Missa

10.45 h: plaça de l’Església. En honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals, cantada per l’Orfeó d’Ascó.

Processó

En acabar: pels carrers del poble.

Fins a a casa del nou Clavari, Joan Biarnés Munuera, per portar la imatge de Sant Antoni Abat, amenitzada per l’Associació Cultural pel Foment de la Jota d’Ascó.

Corrides

13 h: circuit de cavalls de Sant Antoni, Fontxinxella. Tradicionals curses de cavalls, matxos i rucs.

Encesa de la foguera

En acabar el pregó: plaça de l’Església.

Per part del pubillatge de l’any 2024, el pregoner, el mossen, les autoritats, el Clavari i els Majorals.

Ballada de jotes

A continuació: plaça de l’Església.

Interpretades per l’Associació Cultural pel Foment de la Jota d’Ascó. Abans de sopar, la Parroquia rifarà una imatge de SANT ANTONI.

Rebelluga’t per Sant Antoni 19 h: pàrquing del Fossar Vell El monitoratge oferirà activitats, jocs i diversió a la canalla.

Sopar popular 21 h: plaça de l’Església.

Amb la tradicional CLOTXA, acompanyada de 4 olives i un bon vi.

Espectacle: Juanma González

‘El Mentalista’ 21.30 h: plaça de l’Església.

«Amb el mentalisme penetro la ment humana, llegeixo pensaments i anticipo decisions. Mitjançant exercicis acuradament dissenyats d’hipnosis i suggestió, els participants en els meus xous experimenten sensacions fora del comuna, impossibles d’aconseguir en el seu estat conscient. Utilitzo el storytelling per a comunicar idees de manera clara, creativa i inspiradora».

Ballada de jotes 23 h: plaça de l’Església.

A càrrec de l’Associació Cultural pel Foment de la Jota d’Ascó. Es repartirà moscatell i coca de Sant Antoni.

Ball amb l’Orquestra The Luxe 00.30 h: Casal Municipal Des de 2015 als escenaris, l’Orquestra The Luxe es confirma com una de les formacions més importants de la província de Castelló. Amb un muntatge ja espectacular i impactant des de l’inici, The Luxe es va iniciar el gener del 2015 amb una formació composta de 6 músics, als que s’afegeix un cantant més al cap de poc, i un repertori exclusivament jove. A partir de la quarta temporada s’afegeix la secció de metalls, conformant així una orquestra de 9 components: bateria, baix, guitarra, teclat, trombó, trompeta, i tres cantants (una noia i dos nois).

DJ fins a la matinada 3.30 h: Casal Municipal.

dissabte18

Missa 10.45 h: plaça de l’Església. En honor a Sant Sebastià.

Corrides 12 h: circuit de cavalls de Sant Antoni, Fontxinxella. Tradicionals curses de cavalls, matxos i rucs.

Inauguració de la primera fase de restauració de Cal Cavaller 17.30 h: Cal Cavaller. I inauguració de l’exposició de quadres de Manel Beguer Mayor.

Ballada de jotes 18.30 h: plaça de l’Església. Interpretades per l’Associació Cultural pel Foment de la Jota d’Ascó. Durant la tarda, la Parròquia rifarà un CORDERET.

Rebelluga’t per Sant Antoni

19 h: pàrquing del Fossar Vell El monitoratge oferirà activitats, jocs i diversió a la canalla.

Sopar. Sorpresa de xup-xup 21 h: plaça de l’Església. Viu l’espectacle d’una cuina tradicional i pren aquest sopar calent per a contentar el cos acompanyat d’un bon vi.

Espectacle. Mario Enzo 21.30 h: plaça de l’Església. Mario Ezno és un actor còmic multidisciplinari, titulat per la RESAD de Madrid en l’especialitat d’Interpretació textual (2015) i la Central de Cinema (2018). Després d’obtenir el seu grau en Art Dramàtic va explotar els seus coneixements en el desenvolupament teatral de la lluita escènica, comèdia, clown, teatre contemporani i teatre de titelles. En els últims anys, s’ha fet molt popular en xarxes socials, aconseguint els més de 3 milions se seguidors en Tiktok gràcies als seus vídeos d’humor al costat de la seva marioneta Manolo Bolaño, un popular i divertidíssim cantant que li encanta interactuar amb el públic. El seu espectacle no deixa indiferent a ningú. Un xou de titelles com mai l’has vist!

Ballada de jotes 23 h: plaça de l’Església.

A càrrec de l’Associació Cultural pel Foment de la Jota d’Ascó. Es dedica una jota a la Quinta nascuda el 2007. Mentre es balla la jota, l’asconenc Jaume Ferrús ens ensenyarà com fer un bon ROM CREMAT. El degustarem acompanyat de la tradicional coca de Sant Antoni.

Ball amb l’Orquestra Himalaya 00.30 h: Casal Municipal L’Himalaya mai falla! L’orquestra local iniciarà el seu repertori amb clàssics de tota la vida i acabarà amb les cançons més actuals. L’Orquestra Himalaya neix a finals del 2006, a Ascó i a la província de Tarragona.

Creada pel nostre estimat i recordat Miquel Raduà Ribes i Miquel Josep Raduà Pros, que l’ha continuat amb moltes ganes de gaudir i de fer gaudir als espectadors fent créixer l’orquestra fins a ser una de les més espectaculars del moment al nostre territori..

Discoteca Mòbil 3.30 h: Casal Municipal. Espectacles amb DJ Ivan Jiménez.

diumenge19

Corrides

12 h: carrer dels Clots. Tradicionals curses de cavalls, matxos i rucs.

Ball de vermut 13.30 h: Casal Municipal En acabar les corrides, amb l’orquestra Quartet Prèmium. Hi haurà vermut i aperitiu per a tothom.

Jocs tradicionals 16.30 h: plaça de l’Església.

A càrrec de l’Associació Cultural Lo Llaüt. A mitja tarda es repartirà pa i xocolata per a la canalla.

Missa 17 h: plaça de l’Església. En honor a Sant Gregori.

Ballada de jotes 18 h: plaça de l’Església.

A càrrec de l’Associació Cultural pel Foment de la Jota d’Ascó. Durant la tarda, la Parròquia rifarà un TOCINET.

Rebelluga’t per Sant Antoni 19 h: pàrquing del Fossar Vell El monitoratge oferirà activitats, jocs

i diversió a la canalla.

Sopar popular 21 h: plaça de l’Església. Amb la tradicional entrepà de pernil, acompanyada de 4 olives i un bon vi.

Espectacle. Pensa en Wilbur 21.30 h: plaça de l’Església. Espectacles ple d’acrobàcies, humor i risc, molt de ric: l’única manera com Wilbur sap viure. Amb una tècnica i un físic fora del comú, crearà situacions impossibles que deixaran el públic aclaparat. Acompanyat dels seus amics inseparables: Contractura, Tirón i Desgarro ens demostrarà que l’acrobàcia no és només un esport. Un espectacle que impactarà al públic (literament).

Ballada de jotes 23 h: plaça de l’Església.

A càrrec de l’Associació Cultural pel Foment de la Jota d’Ascó. Mentre es balla, es repartirà CAVA per a tothom.

Fi de festa 24 h: plaça de l’Església.

Finalitza la festa i balla la última jota del 2025. Confeti i colors i brindem perquè l’any que ve ens tornem a trobar.

El Nàstic posarà a prova la seva fiabilitat a domicili contra una

Real Sociedad B infal·lible a casa

Futbol l Els grana enceten la 2a volta amb la intenció de sumar la 6a victòria consecutiva contra els filials

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic encetarà demà la segona volta amb un duel d’altura. Tercer i quart classificat s’enfronten en un partit en el qual es juguen tres punts i el gol average, fet que podria ser crucial al final de curs. Els grana visiten el camp de la Real Sociedad B, un equip que no perd a Zubieta des del 2 de novembre i, des de llavors, ho ha guanyat tot i només ha rebut dos gols en contra. Els de Dani Vidal posaran a prova la pólvora que van mostrar contra la Gimnástica Segoviana per recuperar les bones sensacions a domicili.

El conjunt tarragoní va patir en les dues darreres sortides de l’any. Els grana van topar contra un mur contra la Ponferradina i l’Unionistas, dos duels en els quals ni van marcar ni van generar ocasions per fer-ho. Després de la tanda de lluïment que va ser el duel contra la Segoviana, els de Dani Vidal apunten a començar la segona volta amb una victòria. Fins ara, els tarragonins ja han demostrat la seva solvència contra els filials. A la primera volta van sumar un ple de victòri-

La Pobla de Mafumet afronta diumenge el derbi contra la Rapitenca

Futbol l La Pobla de Mafumet torna al Municipal diumenge a les 12 h per jugar el derbi contra la Rapitenca. L'atenció tornarà a recaure sobre David Cabezas. El davanter, que va debutar amb gol contra el Vilanova i la Geltrú, també va veure porta amb el Nàstic dimecres contra el Cerdanyola. Redacció/Cedida

Els jugadors del Nàstic celebrant un dels gols de la victòria grana contra la Real Sociedad B en el partit disputat al Nou Estadi. Gerard Martí

A Tarragona, el Nàstic va guanyar el Sanse per 2-1 amb doblet d’Antoñín

es. Contra la Real Sociedad B, els grana van remuntar un gol matiner de Jon Balda amb dos gols d’Antoñín Cortés, tot i que el primer comptar com a gol en pròpia.

Des d’aquell encontre, el Sanse ha posat la directa a la classificació i ara mateix se situa en tercera posició amb 31 punts, els mateixos que el Nàstic. Els de Sergio Francis-

El Juvenil A del Nàstic torna a la lliga dissabte contra la Damm

Futbol l El Juvenil A del Nàstic torna a la lliga aquest dissabte. Els de Xavi Vilagut jugaran al camp de la Damm. Tot i que les joves perles grana no es vesteixen de curt des de desembre, alguns d'ells, com Oriol Subirats i Enric Pujol, entre d'altres, ho van fer amb el Nàstic a la Copa Catalunya. Redacció/Cedida

co són l’equip més anotador de la categoria amb 29 gols, i també el menys golejat. El seu punt fort continua sent els remats des de la frontal.

Jugadors com Mikel Goti i

L’FC Andorra, nou rival del Nàstic a la Copa Catalunya

L’FC Andorra serà el pròxim rival del Nàstic als quarts de final de la Copa Catalunya. El conjunt grana va aconseguir el bitllet després de golejar el Cerdanyola de Tercera Federació per 0-4. L’eliminatòria es disputarà al Nou Estadi amb una data per confirmar, tot i que des de la Federació Catalana de Futbol han estipulat que el dimecres 29 de gener és la data límit a disputar l’encontre. En cas de victòria, els grana optarien a jugar contra el Girona o el Barça a semifinals.

Iñaki Rupérez han demostrat precisió i potència si tenen un forat a la frontal. En defensa, els bascs només han rebut dos gols en els darrers quatre partits a casa.

Reus acull la 1a Fase Escolar de gimnàstica artística

Poliesportiu l Reus es convertirà en l'epicentre de la gimnàstica artística catalana el 25 i 26 de gener. El pavelló Olímpic Municipal acollirà la nova temporada de la Federació Catalana de Gimnàstica Concretament, prop de 800 gimnastes d'arreu del territori català s'aplegaran a Reus per participar en la1a Fase d'Edat Escolar. Aquesta competició femenina agruparà les categories A; B; C; D3 i D4P. Les gimnastes, d’entre 5 i 18 anys, posaran a prova les seves habilitats en els quatre aparells de la modalitat: salt de poltre, paral·leles asimètriques, barra d’equilibris i terra. La classificació general individual i per equips d’aquests quatre aparells determinarà les gimnastes i els clubs que pujaran al podi durant els diferents lliuraments de premis. La prova se celebrarà durant tot el cap de setmana i es preveu una afluència d’unes 1.500 persones per les graderies del Pavelló Olímpic Municipal. La primera jornada s’encetarà dissabte a les 8.45 hores amb les categories C3 i B3 i s’allargarà pràcticament de forma ininterrompuda fins a les 20.45 amb la categoria D3. Diumenge s’obrirà la jornada a les 9.00 hores amb la categoria B4P i B4P i al voltant de les 19.00 la competició abaixarà el teló amb la categoria D4P. El calendari es complementarà el proper 8 i 9 de febrer amb la categoria D4G i el cap de setmana del 15 al 16 de febrer amb la categoria E4P i E4G. Redacció

3 Porto

2 Reus Deportiu

Porto Xavi Malián. Edu Lamas, Carlo di Benedetto, Gonçalo Alves i Hélder

El Porto sorprèn el Reus Deportiu i iguala més la pugna a la Champions

Hoquei Patins l Els reusencs es van quedar a les portes de l’empat

Arnau Montreal Quesada

El Reus Deportiu Virginias va caure al Dragão Arena contra el Porto per 3-2 en un duel de màxima igualtat. Els roig-i-negres van brillar en les individualitats contra un Porto més agressiu i dominador, però no va poder evitar una derrota que iguala més la classificació a la Champions. Després del primer minut de tampteig, el Porto estava a decidit a que el partit s’assemblés ben poc al viscut al Palau d’Esports, quan van sortir golejats. El conjunt portuguès va establir un domini asfixiant de la bola, però el Reus estava preparat. Els roig-i-negres es van tancar al voltant de Càndid Ballart. Els atacs reusencs morien aviat, però tampoc estaven reforçats, perquè dos homes es quedaven al darrere per evitar transicions.

El Reus es va posar a les mans de Càndid Ballart. I no podien estar en millor mans, perquè el porter reusenc ho va aturar tot. Els de Jordi Garcia necessitaven moment de brillantor, i aquest el va tenir Marc Julià per inventar-se un xut des de la frontal que va ser el 0-1.

Aquest va sorprendre la

El jugador del Reus Deportiu, Martí Casas, en una acció del partit al Palau d’Esports. Reus Deportiu

Marc Julià i Martí Casas van ser els dos golejadors roigi-negres

El Vendrell serà la seu de la Copa de Princesa masculina 2025 el 8 i 9 de febrer

Hoquei Patins l El Vendrell serà la seu de la Copa de la Princesa masculina 2025. El comitè Nacional d'Hoquei Patins de la Real Federació Espanyola de Patinatge ha designat al Club d'Esports Vendrell l'organització d'aquesta competició que es disputarà el cap de setmana del 8 i 9 de febrer. El pavelló Quim Tomàs reunirà els millors equips d'hoquei de l'OK

Plata per realitzar aquest torneig de mitjan temporada. El CE El Vendrell participarà en la competició com a amfitrió i s'enfrontarà contra els primers classificats del grup de l'OK Lliga Plata Nord i Sud i també al millor segon classificat.

De moment, l’equip vendrellenc té un únic rival confirmat, que és el Shum Frit Ravich, el líder del grup Nord.

Aquest cap de setmana es decidiran els darrers dos classificats. De moment, el Cerdanyola Hoquei és el segon amb més punts, mentre que el Girona HC i el Reus Deportiu B es disputen la primera posició aquest cap de setmana en un partit que es disputarà al Palau d’Esports. Pel que fa al CE Vendrell, dissabte rebran l’Oviedo Roller al pavelló Quim Tomàs. Redacció

tendència local, però no va desanimar un Porto que va intensificar els seus atacs. Ballart va ser crucial aturant un mà a mà a Telmo Pinto i el posterior refús. Però no es podia aturar tot i Gonçalo Alves va enviar la bola de la frontal a l’escaire per posar l’1-1. L’empat va esperonar el Porto i,

poc després, una bona triangulació local va significar l’1-2.

Una picabaralla entre Salvat i Edu Alsina va deixar els dos equips amb 4 homes i, en aquest escenari, el Reus va guanyar protagonisme. Les individualitats van tornar a fer brillar els roig-i-negres. Martí Casas es va cuinar ell

solet l’empat buscant un forat a la frontal i rematant a la mitja volta. El Reus havia arribat a la guerra al Dragão Arena i pensava vendre cara la seva pell.

A la represa, el partit es va igualar. El Reus va fer un pas endavant aprofitant les errades en la zona de creació del Porto, però llavors va ser el temps de Xavi Malián, el porter local, d’aturar-ho tot. El Porto no va abaixar els braços i quan els seus homes forts van començar a crear, el Reus es va veure de nou per darrere en el marcador. En aquest cas va ser Di Benedetto qui va finalitzar una bona triangulació del Porto

El gol va arribar a l’entrada de la segona part, però, en compte d’embogir el partit, el va calmar. Tots dos equips eren ben conscients de la situació sobre la pista: el Reus arrossegava les 9 faltes des de la primera meitat, mentre que el Porto va fer la novena poc després del gol. D’aquesta manera, tots dos estaven a un error de la falta directa, i cap volia arriscar. Els minuts passaven amb lluita sobre la pista, però evitant riscos. D’aquesta manera, tots dos equips van entrar en el marge dels darrers minuts i, allà, les necessitats van provocar errors. El Reus va cometre la desena falta, però Càndid Ballart es va fer enorme i va aturar, per partida doble, el mà a mà a Hélder Nunes.

Jordi Garcia va demanar un darrer temps mort per organitzar l’equip, però els roigi-negres no van ser capaços de ferir el Porto i van acabar caient per 3-2.

Nunes. També van jugar Diego Barata, Tomàs Santos, Rafa Costa, Telmo Pinto i Eze Mena. Reus Deportiu Càndid Ballart, Maxi Oruste, Marc Julià, Diego Rojas, Carles Casas i Guillem Jansà. També van jugar Joan Salvat, Martí Casas i Ferran Giménez. Gols. 0-1, Marc Julià (10’); 1-1, Gonçalo Alves (18’); 1-2, Gonçalo Alves (19’); 2-2, Martí Casas (22’) i 3-2, Di Benedetto (31’). Àrbitres Filippo Fronte i Joseph Silecchia. Incidències . Partit de la jornada 6 de la WSE Champions League disputat al Dragão Arena.

k Carta dominical k

Pregària per la unitat

Benvolguts i benvolgudes, com cada any, el Dicasteri per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, juntament amb el Consell Mundial de les Esglésies, ha organitzat la setmana de pregària per la unitat dels cristians. Té lloc del 18 al 25 de gener, coincidint aquesta última data amb la conversió de sant Pau. El lema d’enguany són aquelles paraules de Jesús a l’Evangeli, en el context del diàleg amb Marta i Maria, les germanes de Llàtzer. Jesús parla de resurrecció i de vida. I li diu a Marta: «Ho creus, això?» (Jn 11,26). El lema, per tant, va sobre la fe, donat que el tema de fons és el 1.700 aniversari del concili de Nicea (a. 325), quan es defineix la fe en la divinitat de nostre Senyor Jesucrist, davant alguns corrents que la negaven.

La celebració del 1.700 aniversari del concili ecumènic de Nicea és, per tant, una oportunitat per a reflexionar sobre la fe comuna de totes les Esglésies i confessions cristianes. El Credo que es va formular en aquest Concili, comú a tots, és el que ens uneix a tots els cristians. La setmana de pregària per la unitat pretén, per tant, esdevenir un estímul per a aprofitar l’herència comuna i, a partir d’una mateixa fe, cercar en la pregària i a la llum de l’Esperit Sant, els camins més idonis per a una més gran unitat.

Ek Editorial k

Una empenta i a esperar

l projecte del TramCamp està a punt d’agafar embranzida i l’encarregat de donar l’empenta inicial serà el president de la Generalitat, Salvador Illa, que diumenge en farà la presentació a Cambrils. Es tracta d’una infraestructura que malgrat que hi ha un consens generalitzat sobre la seva necessitat, encara presenta dubtes sobre si, finalment, serà capaç de transformar la mobilitat a la zona del Camp de Tarragona i, de retruc, incentivar el creixement econòmic de la zona. Els autotransportistes defensen que es tracta d’una inversió desmesurada i consideren més adequada una connectivitat basada en el

denominat com a BusTram. Al final, però, hi intervé el factor polític al qual li pertoca decidir en funció de les tasques de govern. Diluït (i sense notícies a l’horitzó immediat) el projecte de HardRock, la millor aposta és, sens dubte fer de la nova infraestructura viària l’eina per a vendre creixement. Potser també en un curt termini de temps se li podrà afegir una connectivitat efectiva amb unes Rodalies renovades i amb una xarxa de mitjana i llarga distància en la qual el Corredor Mediterrani tindrà un protagonisme essencial. De moment, l’empenta de diumenge. La resta, a esperar que no sigui una utopia.

k Tribuna k

És l’economia...

LAquest diumenge dia 19, participaré en una pregària ecumènica amb les altres confessions cristianes a l’església ortodoxa romanesa de Reus, recentment inaugurada

Hem de recordar també que aquest Concili, convocat per l’emperador Constantí i presidit pel bisbe Ossi, de Còrdova, va ser un esdeveniment en el qual l’Església, que feia pocs anys havia sortit del greu problema de les persecucions, ja sabia com n’és, de difícil, professar la mateixa fe enmig de pensaments filosòfics diversos i en diferents contextos culturals i polítics. A Nicea es proclamà la divinitat de Jesucrist, tot establint, al mateix temps, malgrat les dificultats que van venir més tard, aquelles bases comunes fonamentals sobre les quals podien construir-se les comunitats eclesials locals. Davant les disputes internes i les diferents heretgies del moment, el Credo de Nicea contenia no sols una professió de fe, sinó que assentava les bases sobre les quals s’ha de sustentar la veritable recta doctrina, és a dir, l’ortodòxia de la nostra Església.

Aquesta setmana, per tant, preguem especialment per la unitat de tots els cristians. Precisament, aquest diumenge dia 19, participaré en una pregària ecumènica amb les altres confessions cristianes a l’església ortodoxa romanesa de Reus, recentment inaugurada. Agraïm al P. Vasile Baltaretu, rector d’aquesta comunitat, el seu acolliment. El que ens hauria d’encongir el cor és veure que entre els cristians encara no hi ha aquella unitat per la qual el Senyor va pregar (cf. Jn 17,21). La divisió mundial entre catòlics, ortodoxos i protestants, així com també la mateixa divisió a dintre de les diòcesis i parròquies entre persones que prefereixen criticar-se a donar-se suport, va contra el projecte de Jesucrist. I ja que la divisió és un pecat, la unitat només podrà obtenir-se a través de la conversió. Cada un de nosaltres pot preguntar-se si no ha fet malbé la unitat de l’Església amb la seva forma excessivament individualista de viure la fe, amb el seu menyspreu dels altres, siguin de prop o de lluny.

a candidatura demòcrata a la campanya electoral dels EUA de 1992 es fonamentà en la importància de la conjuntura econòmica com a element determinant en els processos electorals. Aquesta màxima s’ha mantingut amb major o menor incidència fins l’actualitat. Tanmateix, el context actual té en compte altres consideracions, de manera que això no sempre és ben bé així, com està passant, ara per ara, a Espanya.

Per què es dona aquesta situació? És quantificable? Obeeix a raons purament emocionals? Qui en fa la lectura encertada? A qui beneficia o perjudica una situació com l’actual? Aquestes són algunes preguntes que tots ens plantegem i ningú té la resposta concloent.

És una obvietat que l’evolució de l’economia espanyola és bona. Així ho testimoniava al mes de desembre la revista The Economist, així com tots els organismes internacionals com el FMI, l’OCDE a més del Banc d’Espanya i els gabinets tècnics d’organismes oficials i de diferents mitjans financers.

És interessant recordar que la conclusió a la que arribava el setmanari britànic es fonamentava en l’anàlisi de 5 variables econòmiques: l’evolució del PIB (<3%/any); de la taxa d’atur i la creació de llocs de treball (21,3 mili-

ons d’afiliats a la Seguretat Social -10,1 milions dones- i 2,5 milions d’aturats) amb més llocs de treball fixes i de qualitat, amb més de 14,7 milions de contractes fixos i amb la xifra d’autònoms més alta des de 2008; el rendiment borsari amb prop d’un creixement del 20%/any; la inflació subjacent, és a dir, la que compta l’energia i els aliments que evoluciona favorablement; i finalment, el balanç fiscal, on es valora positivament la reducció del deute públic.

És una obvietat que l’evolució de l’economia espanyola és bona. Així ho testimoniava al mes de desembre la revista The Economist, així com tots els organismes internacionals

Tan importants com les dades objectives, ho són els per què d’aquesta evolució positiva sostinguda en els darrers anys. Cal tenir-los presents, per no oblidar-los i incidir en les polítiques que els refermin. Aquest és el cas de la política laboral que enforteix el mercat de treball, la política migratòria que explica que el 84% dels llocs de treball creats

són ocupats per immigrants o amb doble nacionalitat, la política de transició energètica que afavoreix la competitivitat de les empreses i abaratir el consum domèstic, la política fiscal progressiva amb l’augment de la quota de solidaritat o l’augment del Mecanisme d’Equilibri Intergeneracional. És obvi que aquest creixement no ha millorat les circumstàncies personals de tothom, i que hi ha uns col·lectius on cal incorporar millores substancials com la desocupació juvenil que encara és molt elevada -malgrat trobar-se en els mínims històrics-, cal lluitar contra la precarietat laboral i augmentar el poder adquisitiu dels salaris, és necessari una nova política industrial amb reformes estructurals... Si aquests indicadors ens diuen que estem en la bona línia, ara cal que aquesta millora macroeconòmica la fem sentir a la majoria de la ciutadania per tal que les veus més catastrofistes no tinguin ni el moment ni l’oportunitat de generar una tensió social innecessària per tal que es puguin afrontar els principals reptes actuals de la societat, com l’habitatge o les infraestructures, des d’un context més equilibrat i equànime.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Alfons Garcia Senador del PSC

k Tribuna k

Que

cada tarragoní guardi

una pedra del Mèdol

Amanca d’una ciutat on hi hagi periodisme d’investigació, cal fer una mica de memòria. L’any 2009, amb les obres de l’Autovia A7 van aflorar centenars de pedres procedents de la pedrera romana del Mèdol. Són veritables joies que expliquen el funcionament de la pedrera romana i n’expliquen l’art dels picapedrers ara fa 200 anys. Mostres vives de la forma de treballar la pedra i les deixalles o rebuig del treball que no servien per a construir. Eren pedres rebutjades perquè es trencaven (la tova pedra calcària del Llorito). Però porten gravades les marques de les eines i estris de treball. Com deia un arquitecte restaurador italià, «les pedres parlen» Havent estat necessari desplaçar-les pel pas de l’autovia (estaven ben bé a sota de la traçada) van ser numerades i desplaçades a la vora a l’espera de prendre alguna decisió. Estan ubicades a menys de 300 metres de la pedrera del Mèdol i fa ja 16 anys que estan abandonades. Sembla que encara s’ho pensen que fer amb elles. Avui, quasi imperceptibles sota les herbes, literalment abandonades, són un transcendent element viu de la pedrera que ajuda a entendre la Tarragona Romana. Tot tancat i barrat i abandonat per un servilisme polític que esparvera. Ningú té els pebrots de rondinar a les Administracions responsables. És que no hi ha capacitat de què alcalde, delegat de la Generalitat i del Govern d’Espanya

Enric

Casanovas Ripoll

Arquitecte i Arquitecte Tècnic

posin sobre la taula Tarragonisme? No saben reclamar la protecció i museïtzació de la zona? Serà que no. És evident que no. Recordo que l’art de fer política radica en això, en coordinar persones i necessitats.

Avui, quasi imperceptibles sota les herbes, literalment abandonades, són un transcendent element viu de la pedrera que ajuda a entendre la Tarragona Romana

Ni una barana. Ni un llum. Res avisa ni protegeix aquestes restes abandonades a terra ja fa 16 anys a la seva sort. Ni hi ha vergonya ni memòria en aquesta ciutat? No deu costar tant posar un post i uns llums, una tanca i una petita alarma o càmera de vigilància!! O un rètol que avisi a les persones que estan davant d’unes importants troballes. No hi ha patetisme m’és gran que aquesta inculta indiferència pel que fa a Tarragona única.

La insuportable vergonya d’haver d’aguantar amb la pedrera tancada al públic és un dejà vu com el cas de la Necròpolis. Qui és que li vol tant mal a aquesta ciutat? Qui orquestra aquesta

desídia i degradació? A qui li va bé? Haver de refrescar i denunciar aquests fets a les ments pensants d’aquesta ciutat i territori és esgotador. És un insult a la ciutat i al patrimoni. És un menysprear la història d’un territori transcendent per Catalunya. No hi ha expiació possible per l’abandonament d’una pedrera que podria estar en el panorama internacional com a monument viu. Museu, espai viu per a concerts, teatre i visites culturals (pagant entrada). La ruta de la pedra des de la pedrera cap a aquestes restes trobades i cap a les altres pedreres tocant a mar al bosc de la marquesa és un circuit d’una potència cultural enorme i nexe d’unió entre Tarragona i la Mora. Només se m’acut una idea per preservar aquest patrimoni. Que cada Tarragoní veritable que estima aquest territori i el seu patrimoni agafi una pedra i la guardi a casa per l’esdevenir. Que el Col·legi d’Arquitectes i el d’Arquitectes Tècnics, i els d’Enginyers n’agafin algunes i les guardin. O ben cert és que acabaran desapareixent sota la merda de la ignorància i la desídia. D’altra banda, crec que tampoc se n’adonaria cap polític ni responsable. De fet, ja pot fer anys que algú se les estigui enduent del lloc on estan ara.

k Dona-li una volta

Abraçar el silenci

Avegades no hi ha res o a dir. No és que el millor sigui no dir res sinó que no hi ha res a dir. Seria interessant que cadascú de nosaltres, en algun moment de la setmana o del mes, fes un exercici centrat en escoltar-se.

S’imaginen trobar no una hora, dues hores!, en les quals poder asseure’s en un lloc tranquil de casa, en algun passeig poc concorregut, un bancal o dins d’una petita església de qualsevol poble del Camp per no fer ni dir res? Més que imaginar-s’ho, la qüestió seria si ho han fet alguna vegada o quan és el darrer cop que han tingut l’oportunitat de fer-ho.

Sobra dir que vivim en un entorn frenètic, tant laboral com personal, però convindria repensar quanta culpa té un mateix sobre aquest anar i venir constant. També, un altre exercici interessant seria pensar si no ens estarem sobre saturant nosaltres mateixos, probablement de manera inconscient.

Quantes vegades no pugem al cotxe, a l’autobús o comencem a caminar i temps ens falta per donar-li al play de la llista de reproducció? És necessari? Ens direm que no fa mal, que és la nostra música favorita i que ens ajuda a passar l’estona. Segurament és així però, si hi pensem fredament, no deixem respirar al nostre cervell ni dos minuts. Realment és convenient exposar-nos a inputs externs constantment?

Recentment, un amic em comentava que ell quan cuina aprofita per escoltar podcasts sobre història i d’altres matèries que li interessen. Ho respecto i també ho he fet. Ara bé, en quin moment de la història hem passat, la humanitat, a necessitar fil ambiental permanent? Ja no entro a valorar si n’acaba aprenent o no però dubto que a la llarga sigui positiu.

Tot un seguit de ‘mini jo’ lluiten per captar l’atenció de la ment i fixar l’agenda del moment

Hem estat els darrers quinze anys, ja sigui per la irrupció de l’iPod, per les possibilitats tecnològiques, perquè el cinema ens ha fet els blancs incòmodes, a menystenir el silenci i la concentració. I desacostumar-s’hi és molt fàcil però requereix de molt d’esforç tornar a apreciar el silenci. No em refereixo als cincs minuts de cua al supermercat, quan anem a l’excusat o quan esperem a la consulta del metge. Si bé aquest temps som capaços de contenir el silenci, no ens faltarà pas un mòbil a la mà perquè META, X i Google ens diverteixin interessadament.

Em refereixo a fer l’exercici personal de callar i d’asseure’s. De no escoltar ni veure res. De badar. De dedicar de manera conscient, cada quan cadascú consideri, una hora al silenci. Qui ho hagi provat sabrà quina sensació o sensacions genera. D’entrada el buit, obvi, però amb el temps el cap s’asserena, algunes idees flueixen, reflexions personals tornen al primer pla, ... Tot un seguit de ‘mini jo’ lluiten per captar l’atenció de la ment i fixar l’agenda del moment. És en aquell precís moment, on el soroll intern es més intens, que podem prendre la sana decisió de parar, d’apagar la màquina i de prendre el control del nostre pensament.

No són poques les converses internes que es poden tenir i les conclusions personals a les quals podem arribar quan s’abraça el silenci. Els ho recomano.

Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més

Necrològiques

Tarragona

Conxita Puig Box.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral

serà avui a les 11 h a Sant Joan.

Juana Martin Dorca.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral

serà avui a les 17.30 h al Tanatori.

Valls

Mn Josep Bonet Grau.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral

serà avui a les 9.30 h al Tanatori.

Castellvell del Camp

Josefa García Girón.

Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Cementiri.

Vilabella

Àngel Bolaño Roig.

Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà dissabte a les 11 h a la Parroquia.

El Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona celebra el primer dinar-col·loqui de 2025

Gastronomia l El Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona va celebrar el passat dimecres el primer dinar-col·loqui de l’any 2025. En aquesta ocasió, com el restaurant de l’Hotel Monument Mas Passamaner es trobava tancat, l’acte va tenir lloc a la Casa Miret de Tarragona, situada al número 36 de la Rambla Nova. El convi-

El Golf Costa Daurada celebra l’èxit de la 1a edició de l’experiència Hyrox

Fitness l El Golf Costa Daurada celebra l'èxit de la primera edició de l'experiència Hyrox, amb una vintena de participants, després de les festes de Nadal, programant un repte majúscul pels amants del fitness. Ha consistit en una activitat plena d'exercicis físics a l'aire lliure, pionera al Club. Redacció/Cedida

dat per obrir la nova temporada va ser Christian Marion Carreras, director general de la Chambre de Commerce et d’Industrie Française a Barcelona, qui va titular la seva ponència ‘Què passa a França i les seves relacions comercials amb Catalunya’, una exposició que va resultar molt interessant per a totes les persones assistents. Redacció

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Aquest diumenge fa 16 anys que vas néixer. Petonets del papa i de tots el que t’estimen. Felicitats.

Imatge dels assistents a la trobada, amb Christian Marion al centre, entre Santiago Castellà i Raül Font. Cedida

Avui felicita als que es diuen: Antoni,

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

Els viatges i les activitats a l’aire lliure et serviran en gran manera per a equilibrar el teu estrès. Viuràs experiències molt excitants amb gent nova.

LLEÓ

23/07 al 22/08

La parella es mostrarà molt receptiva però una mica baralladissa, si desitges tenir la festa tranquil·la deixa per a un altre moment el plantejament.

SAGITARI

22/11 al 21/12

La tensió nerviosa acumulada es farà sentir en la jornada. Procura que això no ho paguin els pròxims. En l’amor viuràs moments molt excitants.

TV local

20/04 al 20/05

Assumptes de la llar faran variar els teus plans per a avui. No deixis res a la improvisació controla molt més les teves despeses de diners.

VERGE

23/08 al 22/09

No et tanquis tant en els teus problemes ja que els altres també tenen els seus. Posa més atenció en els viatges ja que avui tindràs molts oblits.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Els teus llaços afectius podran veure’s avui entelats si actues amb massa rigorositat. Oblida’t una mica de les teves responsabilitats.

CANAL REUS TV

10:30 Impuls

11:00 180 Graus

11:30 Fot-li (r)

12:00 La comarcal (r)

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies

14:30 Aventurístic

15:00 Notícies (r)

15:30 (Re)poblem

16:00 Notícies (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Anem de cap

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Qüestió de fons

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Destí 2030

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Qüestió de fons (r)

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Destí 2030 (r)

El temps

BESSONS

21/05 al 20/06

Les reunions socials amb amics t’aportaran excellents experiències la possibilitat de trobar noves motivacions per a la teva vida.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Si dediques el teu temps als passejos diversions guanyaràs en salut i en tranquil·litat per a la teva persona. És un dia per a tu, prent’ho amb calma.

20/01 al 18/02 AQUARI

Serà fàcil que avui perdis una amistat, però al mateix temps guanyaràs la confiança de molta gent. Controla’t en els menjars les begudes.

21/06 al 22/07 CRANC

Les activitats les diversions en companyia dels teus seran molt gratificants fins al punt de superar tot tipus de tensió. Nit ardent.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Les obligacions domèstiques dominaran gran part de les teves activitats i. Demostra l’amor que tens dins a les persones que t’envolten.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Estarà en tu la resolució dels teus anhels emocionals. Si canvies els teus plans potser surt millor el resultat. Deixa la raó de costat.

10:00 Efecte Mosaic. Matí

10:30 Saló de plens

11:00 In situ

11:30 Qui cuina avui!

12:00 L’Orsai

13:00 Saló de plens

13:30 In situ

14:00 Notícies 12

14:30 Notícies 12. Esports

15:00 Saló de plens

15:30 In situ

16:00 Notícies 12

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Anem de Cap

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

20:30 Notícies 12. Esports

21:00 Com la nit i el dia. Cabaret

21:30 Destí 2030

22:00 Notícies 12

22:30 Notícies 12. Esports

23:00 Com la nit i el dia. Cabaret

23:30 Destí 2030

00:00 Notícies 12

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Objectar alguna cosa a una afirmació. Mamífer marsupial. 2. Pot ser mortal. Reduir la tensió. 3. En aquest instant. Arc de Sant Martí. Tres. 4. Fan tombs. No tenen punxes. 5. Antic poble de la Vall de l’Ebre. Quatre. Quasi tot. 6. Carboni. Natural de Siena. Creença. 7. Dues d’obertes. Una de trencada i una del niu. Afirmatiu. Vocal. Inici de la riera. 8.Argent. Portaran a terme una acció. 9. Casa d’alta costura. Producte d’una audició musical. Donarà. 10. Reial Automòbil Club. Cop de fuet. 11. Anormals. Individu d’una tribu índia. 12. Confusió total. Sense calor. VERTICALS: 1. Qüestió dels ovaris. Animal fantàstic. 2. Estri de cuina. Mescla amb opi. 3. Peixos molt estimats. Líquid per als cabells. 4.Afirmatiu. Posar els cabells rígids. Pas escrit a mitges. 5. Vocal. És molt gran. The end. 6. Molt poc freqüent. Preposició molt corrent. Assenyala un culpable, al revés. 7. Són de dues classes. Ponent. 8. Habitacle. Sifó tallat. Una de tantes. Vocal. 9. Busca la confirmació. Germana del pare. Cabal de les pluges que puja pel sud. 10. Una que viu a sota nostre puja. Em canviaré des de baix. 11. Capa terrestre invertida. Fluor. El mosqueter Aramis ha perdut els peus. 12. Ràbia ascendent. Llista de tres persones. Part central d’una taca.

Farmàcies

TARRAGONA:

Salvat Felip, Albert Mallafre Guasch, 2 Telèfon 977 223 255 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Font-Quer Pellicer, Raul

General Moragues, 107 Telèfon 977 313 046.

SALOU:

Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.

CAMBRILS:

Hernández, Maria B.

La Llosa: Golf Sant Jordi, 2. Telèfon 977 365 153.

VALLS:

Galimany, Roman Plaça Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597.

EL VENDRELL:

Fontestad, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Fins a primeres hores del matí estarà molt ennuvolat o cobert, tret del quadrant nord-oest on estarà poc ennuvolat. A partir de llavors la nuvolositat minvarà progressivament fins a quedar poc ennuvolat en conjunt.

Temperatura Temperatura lleugerament més alta, tant la mínima com la màxima. Amb tot, al sector occidental del Pirineu i Prepirineu, la mínima serà lleugerament més baixa. La majoria dels valors mínims es donaran al final de la jornada.

Anuncis classificats

LOCALS

REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 9 m2 –70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

TRASPÀS

REUS. TRASPASO PELUQUERIA por jubilación. Tel: 616.899.870

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131

MAYCA MASAJES. Explosión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

MASAJISTA PROFESIONAL. RELAX. Tel: 641.492.358

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548

JUAN MASAJE PROFESIONAL para chicos. Tel: 645.412.113

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

ALTRES

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

Leonil·la i Rosalina.

Meritxell Perpinyà:

«No m’agradava gens el que veia als autoretrats, m’he hagut d’acceptar»

Entrevista Dijous la fotògrafa reusenca va inaugurar l’exposició ‘Perimenopausa’ al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus

Què és ‘Perimenopausa’?

«És un treball que vaig fer l’any 2022, en un moment en què estava començant a viure la perimenopausa, que és aquell moment de transició entre l’etapa fèrtil i la menopausa. Vaig començar a notar els canvis en el cos i en les emocions d’una manera molt accelerada, i encara que ja sabia que això passaria, fins que no ho vaig viure no en vaig ser conscient del tot. Va coincidir que estava fent un màster de fotografia documental i vaig pensar que l’acompanyament del professorat seria clau per tirar endavant un treball com aquest. Potser, tota sola, no m’hauria atrevit a fer-lo».

A les fotografies de l’exposició hi veiem parts del teu cos on es reflecteix molt clarament el pas del temps. Penso que és un treball atrevit.

«Aquesta sensació passa quan expliques alguna cosa a través del teu propi cos o de les teves emocions, quan t’utilitzes a tu mateix per explicar alguna cosa».

A les imatges hi veiem els efectes físics, però també percebem les emocions. Com ho has aconseguit?

«El fil conductor per explicar-les és la natura. Em vaig

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

centrar en la caminada d’uns quatre quilòmetres que faig cada dia al voltant de casa. Les fotografies de natura que també formen part de l’exposició les feia en aquells primers moments de muntanya russa emocional, quan tens angoixa o sents una gran tristesa i no saps per què. Intentava captar-ho tot a través de l’atmosfera, del paisatge, de les flors, dels arbres…». Aquest treball, a més de documentar un episodi de la teva vida, t’ha servit per posar-te davant del teu propi mirall i contemplar el teu cos que envelleix. Em sembla un exercici valent i dur.

«Ho va ser, sí. Fer aquestes fotografies va suposar un treball, perquè les vaig haver d’acceptar. I en un primer moment no m’agradava gens, el que veia. Llavors vaig pensar a fer l’exercici invers, preguntant-me: Si no fossis tu, si aquesta persona que veus fos algú que t’hagués demanat aquest exercici, les fotografies t’agradarien? I la resposta va ser que sí, així que vaig acabar tirant endavant.

Al final, el treball fotogràfic també ha sigut un treball personal».

Des del punt de vista tècnic, com les vas fer?

«Són retrats fets

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

a casa, en espais que em conec bé, i amb la llum de casa meva. Això va fer que em sentís molt còmoda fent-les. La dificultat que tenen aquestes fotografies és que, en ser autoretrats, ets fotògrafa però també subjecte, i ho has de controlar absolutament tot. Però la dificultat tècnica, al final, la superes. El que costa de veritat és mostrar-te i després acceptar el resultat».

Al cartell de l’exposició, Perimenopausa, jugues amb la paraula pausa, que apareix en negreta. Per què?

«Perquè no tot el que explico en aquest treball és negatiu. També hi ha un part emocionalment molt bonica, que és la d’envellir i madurar. Jo, personalment, m’agrado més ara, amb 52 anys, que quan en tenia 30, i soc més capaç d’acceptar-me ara que llavors. En aquest moment vital la decadència física hi és, però té aquest contrapunt positiu».

La menopausa des d’aquest

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

punt de vista, de transició íntima, és una qüestió que treballes des de fa temps.

«Sí, el 2013 o 14, no ho recordo bé, vaig fer un projecte que es deia Som així, en què retratava dones de mitjana edat per mostrar-les tal com jo les veia, perquè és una edat en què no ens agradem. Després vaig fer una parada, perquè hi ha projectes que han de reposar, i en tornar-hi vaig pensar que la millor manera d’explicar el que volia dir era retratant-me a mi mateixa, que és el que he fet ara. I, tot plegat, tindrà continuïtat amb un altre treball que es dirà Mai serem prou bvelles».

M’imagino que no et deu resultar fàcil trobar dones que vulguin posar de manera tan franca per a la teva càmera.

«No, la veritat és que em costa bastant. Normalment, tiro d’amigues d’infantesa o de familiars, de dones que em coneixen molt bé i saben com és el que faig. Però no és gens fàcil».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

k Marge de confiança

De veus que no són humanes

Interactuem amb màquines molt més sovint del que som conscients. Quan fem una consulta a un assistent virtual, parlem amb un chatbot de servei al client, utilitzem recomanacions personalitzades en plataformes de compra o entreteniment, o simplement donem ordres a assistents de veu com Siri o Google Assistant, estem mantenint converses amb sistemes d’intel·ligència artificial. Els chatbots de telefonia, una de les aplicacions més comunes dels assistents virtuals, s’han convertit en una eina fonamental per a moltes empreses. Segons estudis recents, més del 60% de les empreses utilitzen alguna forma de chatbot per millorar l’atenció al client, però, tot i els seus beneficis evidents, aquests sistemes també plantegen desafiaments. Aquestes interaccions, cada cop més naturals gràcies als avenços en el processament del llenguatge natural, sovint passen desapercebudes perquè els sistemes estan dissenyats per integrar-se de manera fluida en el nostre dia a dia, és a dir: som sempre conscients de quan ens atén una màquina i no una persona? Com afecta això la nostra percepció? Un estudi recent de 2024 elaborat per Kaspersky revela que més de la meitat dels espanyols (52%) tenen dificultats per distingir entre chatbots i persones reals durant les seves interaccions.

A mesura que la tecnologia continua avançant, el repte no és només perfeccionar els chatbots per fer-los més capaços i eficients, sinó també assegurar que el seu ús no generi desconfiança entre els usuaris. Incorporar solucions que permetin una atenció més humana en situacions complexes, o assegurar que els usuaris tinguin clar si parlen amb una màquina o una persona, és fonamental per evitar malentesos. Al capdavall, la tecnologia només té sentit si serveix per apropar-nos, i això requereix posar les necessitats de les persones sempre al centre.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Meritxell Perpinyà Masip en la inauguració de l’exposició. Gerard Martí