Dilluns 20 de gener de 2025 by Diari Més

Vila-seca 14

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Setze pura sang es disputen davant milers de persones la cursa del Cós de Sant Antoni

Opinió 20 Camí Mendoza, Sebastià Domínguez i Josep Forasté. Els projectes que ens connecten

Tarragona 5

Trenta-dos anys després de començar-ne la urbanització residencial, l’Arrabassada ja no té pisos per acabar

Camp de Tarragona 12 i 13

El TramCamp ja no té marxa enrere

El president de la Generalitat va oficialitzar aquest diumenge l’inici del projecte de la primera fase del tramvia, entre Cambrils i Vila-seca, que es preveu que estigui en servei el 2028

Tarragona

Els propietaris de la zona posen en dubte els beneficis de l’eliminació total del trànsit 2

Tarragona

Els conductors de l’EMT es queixen de l’incivisme, farts de trobar-se les parades ocupades

Esports

Tarragona acollirà a l’agost, per primera vegada, el campionat estatal d’atletisme

Salou 13

Granados reclama a la Generalitat part de l’impost al joc pels municipis turístics

Ulldemolins pateix desconnexions habituals en les comunicacions

Priorat 11

Els veïns de la Rambla Nova qüestionen la necessitat de la nova zona per a vianants

Mobilitat l Rubén Viñuales no descarta fer-hi actuacions prèvies si el veïnat té dificultats per accedir als pàrquings

Oriol C. / Carlos D.

Els veïns d’immobles del pri mer tram de la rambla Nova qüestionen la necessitat de crear la nova zona per a via nants a la primera coca i pre senten al·legacions al projec te. En l’escrit veïnal presentat a l’Ajuntament, al qual ha tin gut accés el Diari Més, expo sen que «la situació anterior a la prova pilot ja complia amb totes les expectatives dels veïns i usuaris de la rambla». «No existeix una problemàti ca real que calgui solucionar ni, per tant, cap necessitat de canvis tan substancials com la pretesa conversió en zona de vianants», plantegen els veïns.

Una visió que contrasta amb la del govern municipal. L’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, assegurava aques ta setmana en declaracions a Diari Més que «els inputs que ens arriben» sobre la pe atonalització del darrer tram de la Rambla Nova «són molt bons». «Sobretot per part de comerciants i hostalers», in dicava l’alcalde. Precisament, les afectacions del projecte a la restauració de la zona és una de les principals preocu pacions dels veïns. «L’eventu al conversió serà l’excusa per permetre la col·locació d’àm plies terrasses de negocis de

de realitzar una reunió entre l’Ajuntament,

«La situació anterior ja complia amb les expectatives dels veïns i usuaris»

restauració com ha succeït a la plaça de la Font i la plaça Corsini?», pregunten a l’escrit

d’al·legació. Els residents a la zona es mostren contraris a que s’instal·lin estructures metàl·liques i altre mobilia ri que dificulti el «relaxant passeig» en aquest tram. «La ciutadania guanya espai per a passejar, perquè no tot són terrasses», deia Viñuales, de fensant el projecte.

2025, l’any d’execució de totes les actuacions del projecte GreenBelt’26

Medi Ambient l La inversió total supera els 3,5 milions d'euros

El projecte Tarragona–Gre enbelt’26 encara aquest 2025 com l’any en què totes les se ves actuacions seran execu tades. El projecte de renatu ralització dels espais urbans i periurbans de l’Anella Verda de Tarragona viurà durant

aquest any, entre d’altres, la demolició de la plataforma del Miracle, la renaturalit zació del riu Francolí fins la mateixa desembocadura d’aquest, la renaturalització d’ambients litorals de les plat ges del Miracle, l’Arrabassada, la platja dels Cossis, la Cala Capellans i la Llarga; la instal·

lació d’ancoratges ecològics a la Móra, l’ampliació de la De sembocadura del riu Gaià, la naturalització de la llacuna de l’Anella Mediterrània, la res tauració forestal del Pont del Diable i el projecte de foment de la biodiversitat al Parc de Sant Pere i Sant Pau com a les actuacions més destacades.

Teòricament, s’ha de rea litzar una reunió entre l’Ajun tament, el veïnat i el teixit comercial i hostaler de la zona per tal de prendre una decisió definitiva sobre el tall de circulació al trànsit rodat. Sembla, però, que les intenci ons del consistori són clares: «Tothom ens ha dit que ha

I és que el projecte està do tat amb una inversió total de 3.604.816,11 euros dels quals 3.322.862,71 euros correspo nen a la subvenció atorgada a l’Ajuntament per la UE. El conseller de Medi Ambient de l’Ajuntament, Guillermo García de Castro, ha volgut destacar «l’any decisiu que representa per Tarragona Greenbelt’26». «Un any en què el projecte s’aproparà a les persones a partir de la re naturalització de la seva Ane lla Verda i guanyant espais d’aquesta manera per a la na tura i els tarragonins», ha dit.

estat un encert», recalcava l’alcalde.

Conflicte per l’accés

Tot i això, alguns residents de la zona consideren que la nova zona per a vianants està mal plantejada. «L’accés en vehicle per aquest tram es fa del tot necessari per als

seus veïns», exposen. A més, defensen retornar al carrer Girona el sentit de circulació previ a la prova pilot. En aquest sentit, Viñuales no descarta fer actuacions prèvies en cas que el veïnat exposi queixes de pes sobre les dificultats per a accedir als seus pàrquings amb els vehicles, però tot indica que el darrer tram de la Rambla Nova no tornarà a ser accessi ble per a cotxes i motos.

Ho posen en dubte Els veïns posen en dubte els beneficis del projecte. «Els hipotètics, i no informats ni demostrats, beneficis són molt inferiors als desavantat ges que ha generat als veïns la prohibició total del pas de vehicles i els que pot arribar a generar l’oci continuat i desmesurat», defensen al seu escrit.

Un altre dels arguments del govern municipal per a tirar endavant el projecte gira entorn la dinamització del comerç de la zona. L’executiu confia que el nou tram ajudi a enfortir el teixit comercial del centre de la ciutat. «Més que de dinamització caldria parlar de creació de comerç, ja que en aquest tram ens trobem mancats de comerç de sectors variats», diuen els veïns.

S’ha

el veïnat i el teixit comercial i hostaler de la zona per tal de prendre una decisió. Tjerk van der Meulen

Redacció

Una de les zones on s’actuarà serà a la platja de l’Arrabassada. ACN

Tarragona posarà a prova la futura pèrgola de la plaça Corsini

«en les pròximes setmanes»

Urbanisme l Els arquitectes de l’empresa Nua Arquitectes estan acabant d’enllestir el projecte definitiu

La futura pèrgola de la plaça Corsini estarà instal·lada per a aquest pròxim estiu. Aquesta és la voluntat de l’empresa municipal de Mercats, des d’on asseguren que «tot continua segons el que estava previst». «Ara mateix s’està enllestint el projecte», assenyalen des de l’organisme públic, el qual assegura que estarà enllestit «en les pròximes setmanes». Seguidament, es procedirà a fer la prova pilot per a avaluar la viabilitat de la nova estructura, comprovar el seu impacte visual i identificar possibles errors en el disseny per a esmenar-los.

En aquest primer assaig, es col·locarà una instal·lació d’uns 15 metres quadrats que permetran a la ciutadania ferse una idea de com serà la pèrgola definitiva. L’any passat es va realitzar una auditoria de l’aparcament soterrat de la plaça Corsini, ja que la futura l’estructura hi anirà a sobre.

Aquest estudi, finalitzat a l’estiu, va servir per decidir en quins punts es col·locaran els suports i quins materials s’utilitzaran.

Segons explicava el gerent

de Mercats, Dani Milà, s’ha buscat la millor fórmula perquè la pèrgola pugui aguantar fortes ratxes de vent. Alguns dels pilars que la sostindran

s’instal·laran just damunt de les columnes del pàrquing soterrat. Això permetrà que la futura carpa guanyi estabilitat. De moment, es farà la

prova pilot per a detectar si cal modificar el projecte, que suposarà una inversió total de 150.000 euros. «De moment, no hi ha marcada una data

concreta, però la voluntat és fer-la a principis d’any», apunten des de Mercats.

Si el resultat de la prova és positiva, es començaran els

Han passat quatre anys des que Mercats va impulsar el concurs d’idees

tràmits per a muntar la pèrgola definitiva, dissenyada pel despatx d’arquitectes Nua Arquitectes. La proposta que va presentar l’empresa, anomenat ‘L’envelat’, consta d’una pèrgola formada per tendals, els quals seran transpirables per a evitar que Corsini es converteixi en una bossa de calor. Aquestes teles es desplegaran a l’estiu, durant els mesos més calorosos de l’any, per crear ombra a la plaça, i es podran recollir a l’hivern.

Quatre anys després

El projecte de Nua Arquitectes no va ser la primera opció per a Mercats. L’empresa municipal va impulsar l’any 2020 un concurs d’idees per a la instal·lació d’una pèrgola a Corsini i es van presentar fins a 34 dissenys diferents. L’empresa SEA Arquitectos SLP, amb la seva proposta ‘Umbracle’, va quedar en primera posició. Finalment, però, Mercats va acabar descartant-la després de rebre diversos informes desfavorables per part de l’Ajuntament

El projecte es va desestimar perquè l’estructura ocupava espais del mecadet de marxants, fet que hagués obligat a retirar concessions i indemnitzar-los. Mercats va decidir adjudicar la redacció del projecte al segon classificat del concurs d’idees, Nua Arquitectes. Quatre anys després, es començarà a veure, per fi, com es fa realitat la pèrgola.

John Bugarin

Recreació virtual de la primera proposta que va presentar l’empresa Nua Arquitectes, anomenada ‘L’envelat’. Cedida

Els conductors de l’EMT, farts de trobar les parades ocupades

Societat l Els treballadors es queixen de l’incivisme d’algunes persones que ocupen indegudament els espais reservats i reclamen més vigilància policial

Els conductors de l’EMT posen el crit al cel davant una situació que perjudica el seu treball diàriament: l’ocupació indeguda de les parades d’autobús. «Aquesta conducta incívica no només dificulta les maniobres dels autobusos, sinó que també provoca retards, caos al trànsit i fins i tot situacions que comprometen la seguretat dels passatgers», expliquen des de la secció sindical d’UGT de l’empresa de transport.

Els treballadors remarquen que aquests problemes no només els afecta a ells, sinó també als usuaris. «Cotxes de bebès, persones en cadira de rodes o persones grans sovint no poden pujar a l’autobús perquè un vehicle bloqueja la parada», afegeixen. Aquesta conducta incívica la duen a terme tant vehicles privats com comercials. «És imprescindible que tinguem major empatia i siguem conscients de l’impacte negatiu que generen aquestes accions», diuen els treballadors.

Els conductors dels autobusos fan una crida a tenir més consciència dels efectes d’aquestes accions. Cedida

«Persones en cadira de rodes no pugen perquè la parada està bloquejada»

ents» d’aquests actes incívics que dificulten la tasca dels conductors.

L’EMT busca solucions

de l’acte

La Xarxa de Centres Cívics

duplica les places per la temporada hivern-primavera

Societat l Les inscripcions per a les diferents propostes estaran obertes del 3 al 28 de febrer

Redacció

fonts.

Per a revertir la dinàmica, des de l’UGT demanen diferents mesures «urgents». D’una banda, reclamen un augment de la vigilància policial a les parades i sancionar a qui les ocupa de forma indeguda. De l’altra, criden a realitzar campanyes de conscienciació ciutadana que tracti aquesta qüestió. «Les autoritats locals tenen la responsabilitat compartida de garantir que aquest servei es mantingui segur, eficient i de qualitat per a tots», reblen. «Estem convençuts que, amb la col·laboració de tots, podem erradicar aquestes conductes incíviques i oferir a la ciutadania un servei digne i puntual», conclouen els treballadors.

Des de l’EMT, confirmen al Diari Més que són «consci-

«Es continua treballant de manera conjunta amb la Guàrdia Urbana per millorar la fluïdesa del servei, amb l’objectiu de continuar garantint un servei satisfactori tant per als conductors com per als usuaris», expressen fonts de l’empresa pública. Els inspectors, conductors i caps de trànsit de l’EMT comuniquen de «manera immediata» qualsevol situació que es presenti per tal de resoldre-la ràpid, afegeixen les citades

Des de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament s’està treballant per a implementar solucions en els punts de la xarxa viària amb més incidència d’infraccions, que afecten el transport públic i també altres serveis, com la recollida de residus. Algunes d’aquestes mesures seran la installació de pacificadors i pilons, així com l’aplicació de nova pintura viària i de senyalització vertical per a «optimitzar la circulació a la ciutat». Aquest problema amb les parades a la ciutat també l’ha denunciat en més d’una ocasió el col·lectiu de taxistes.

Un motorista resulta ferit en un accident a l’A-7 a Tarragona, ahir al matí, en direcció Les Gavarres

Successos l Aquest diumenge al matí un motorista va resultar ferit després de patir un accident de trànsit a l’A-7 a Tarragona. Aquest va tenir lloc a les 7 hores, al punt quilomètric 1165.5 de la carretera, en direcció Les Gavarres.

Com a conseqüència de l’accident, el conductor ha resultat ferit i ha estat atès

pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Es tracta d’un home de 31 anys que ha estat evacuat en estat menys greu a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Encara es desconeixen els detalls i les possibles causes de l’accident i si un altre vehicle ha estat implicat en aquest, però no hauria causat cap altre afectat. Redacció

La Xarxa de Centres Cívics de Tarragona ha presentat la nova programació d’Hivern i Primavera que començarà el pròxim 10 de febrer i s’allargarà fins al 26 de juny. En aquesta edició s’oferiran un total 202 activitats, de les quals 119 són gratuïtes. La xifra d’activitats gairebé duplica l’oferta de l’any passat i suposa també l’increment del nombre de places que s’ofereixen, que enguany arriba a les 6.533, 3.000 més que en l’edició anterior.

Les inscripcions a les activitats estaran obertes a partir del dia 3 de febrer a les 10 hores i fins al 28 del mateix mes a través del web de la Xarxa de Centres Cívics. La programació es podrà consultar al mateix web i també en format llibret en els mateixos centres cívics i a l’Ajuntament

Tarragona. «Es tracta d’una de les programacions més esperades pels tarragonins i que abasta àmpliament dos programes: El d’animació sociocultural i el d’oci i lleure educatiu», va explicar la consellera de Centres Cívics, Cecilia Mangini, en el transcurs de la presentació de la programació.

Oferta variada La consellera va destacar «la variada oferta d’activitats adreçades a tota la ciutadania, propostes per tots els gustos i franges d’edat que van des de cursos de benestar animal al teatre, la gastronomia, l’esport, l’educació, el patrimoni, idiomes i les arts plàstiques, entre moltes altres». Mangini va recordar que els objectius estratègics de la programació «són oferir un programa adaptat a les necessitats de la ciutadania».

Enxampen ‘in fraganti’ una dona robant el moneder a una usuària d’un bus de l’EMT

Successos l Els Mossos d’Esquadra del Grup de Delinqüència Urbana de la comissaria de Tarragona van detenir dimecres en aquesta localitat una dona de 26 anys, com a presumpta autora d’una temptativa de furt. També van atribuir-li sis furts més comesos la mateixa setmana. Durant el viatge, la dona va apropar-se a una pas-

satgera i va furtar-li el moneder de la bossa de mà però el va llençar ràpidament a terra quan va pensar que la víctima s’havia adonat del furt. Davant de l’intent de furt, el mosso que es trobava a l’autobús va intervenir per detenir in fraganti la furtadora. L’arrestada va passar ahir a disposició judicial davant del jutjat de guàrdia. Redacció

Oriol Castro

Imatge

de presentació del programa. Ajuntament de Tarragona

La promotora de l’Arrabassada ven l’últim pis del barri, iniciat el 1993

Urbanisme l Promociones José Luis ha tancat l’oficina de la Vall, un projecte amb 32 anys de vida

Carlos Domènech Goñi

La promotora de la Vall de l’Arrabassada, Promociones

José Luis, va vendre el passat mes de desembre l’últim pis del barri. D’aquesta manera, l’empresa enllestia un projecte que es va iniciar formalment l’any 1993, però que comptava amb el projecte d’urbanització aprovat des del 1989. Ara, si hi ha compravenda de pisos es farà entre particulars, i José Luis García dona per tancat un projecte que ha ocupat gran part de la seva vida. «Vam construir per fases i segons les necessitats de la ciutat. És un exemple de creixement urbanístic or-

denat», manifesten des de la promotora.

El 18 de desembre de 1993, l’aleshores alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal, va col·locar la primera pedra del futur nou barri de Llevant, batejat com a Vall de l’Arrabassada. Uns mesos abans, el 20 d’abril, s’havia aprovat el projecte de reparcel·lació. I 4 anys abans, el 1989, es va donar llum verda al projecte d’urbanització. Si s’agafa com a referència aquesta data, el projecte immobiliari de la Vall de l’Arrabassada va arribar el passat mes de desembre als 35 anys de vida. Han passat més de tres dècades entre el vistiplau de la urbanització i

la venda de l’últim pis, un fet que demostra els tempos de l’urbanisme. «La ciutat ne-

cessitava créixer i nosaltres vam construir al ritme que era convenient», subratllen

els promotors, que destaquen que el barri compta amb un Pla d’Usos «perquè al veïnat

El barri té uns

100.000 m2 de zones verdes i 33.000 d’equipaments

no li falti cap servei».

1.550 habitatges L’oficina de Promociones José Luis a la Vall de l’Arrabassada ja ha tancat. Des d’aquí s’ha tramitat la venda dels 1.550 habitatges que han donat forma al barri, construït per fases des del barri dels Músics, aprovat anteriorment, fins a l’antic traçat de l’autovia A-7. Els promotors defensen que el barri estava pensat des dels inicis i que s’ha acabat executant tot allò que es va idear durant els anys vuitanta. «Vam preveure que la ciutat necessitaria un nou centre sanitari o hospitalari, una nova escola, així com zones verdes i equipaments diversos», treuen pit els promotors.

En total, a la Vall de l’Arrabassada es van planificar gairebé 100.000 metres quadrats de zones verdes i uns 33.000 per a equipaments. L’últim a arribar ha estat la residència, tancada fins que resolgui els problemes de recollida d’aigües pluvials. L’escola, prevista inicialment en un altre terreny, ha estat un dels equipaments més polèmics, atès que la construcció de l’edifici per part de la Generalitat es va retardar més del previst i durant anys la comunitat educativa va haver de fer classes en barracons.

Ara, a la Vall només hi ha dues finques municipals al carrer Joan Fuster on es poden construir habitatges i on el consistori ha planificat pisos de protecció oficial. A l’altre extrem, s’espera la construcció del nou barri del Nàstic, en procés d’aprovació.

Imatge de la plaça central del barri de l’Arrabassada, dibuixat durant la dècada dels vuitanta. Gerard Martí

Imatge de la platja de l’Arrabassada l’any 1992 i, al fons, la Vall, encara per construir. Tarragona Antiga

L’estrena de ‘La passió de Sant Fructuós’ penja el cartell de «no hi ha entrades»

Cultura l La pel·lícula 'La Passió de Sant Fructuós' es va estrenar ahir al Teatre Tarragona amb dos passis, a les 17 i a les 19 hores. La pel·lícula, de 45 minuts de durada, ha estat dirigida per Andreu Muñoz, delegat diocesà per a la cultura i membre de l’Associació, autor també del text de l’obra teatral inspirada en

la Passio Fructuosi. El teatre es va omplir de gom a gom i es van exhaurir les entrades disponibles. Vuitanta actors i vint-i-cinc persones treballant en la direcció i la producció han fet possible aquest projecte que ha portat a terme l’Associació Cultural Sant Fructuós. La importància patrimonial de La Passió de Sant

El Port rehabilitarà les façanes i els accessos dels Tinglados amb el 2% Cultural

Inversions l Transports destina 2.987.097 euros a quatre projectes de Ports de l'Estat

El port de Tarragona rehabilitarà les façanes i els accessos dels Tinglados del Moll de Costa amb el finançament del 2% Cultural. Entre les actuacions previstes es troben la substitució de les peces de pedra de la cornisa de les testeres per a la posterior recollocació amb noves unions d’acer inoxidable, així com la desconnexió de l’estructura eliminant les unions rígides i creant nusos més flexibles en la trobada de les bigues de coberta amb la façana. També s’abordarà el desmuntatge de les peces de pedra de les cantonades, l’eliminació de l’òxid, la col·locació de bandes elàstiques i la recol·locació i la reconstrucció de les peces anteriorment retirades.

L’objectiu és millorar les façanes i les cobertes dels espais del port Es rehabilitaran les façanes i els accessos als Tinglados. Cedida

També es busca reparar les peces de pedra i se substituiran elements d’acer del ràfec dels testers. Les zones degradades a façanes són també objecte de la intervenció, tant de revestiments com

de pedra; a més, es vol actuar en els elements d’acer de l’estructura exposada a l’exterior i es resoldran els problemes de filtracions a canalons i baixants. Aquest és un dels quatre projectes de Ports de l’Estat presentats pel Ministeri de Transport per conservar el patrimoni. La rehabilitació

de balisa nord-est III de Melilla, on es repararà l’edifici per a dotar-lo de seguretat estructural; el Cable Inglés d’Almeria, on es repararan els caps dels pilots i es reforçaran les vigues; i la recuperació del Fuerte de Punta Carnero, a Algesires, on es recuperarà i es posarà en valor el fort, són les altres intervencions. El Ministeri hi destinarà un pressupost de 2.987.097 euros. El programa del 2% Cultural és la principal eina de l’Administració General de l’Estat per garantir la conservació del patrimoni històric, cultural i artístic d’Espanya, prioritzant la generació d’activitat, creant ocupació i regenerant els entorns urbans o rurals.

Els tinglados del Moll de Costa són eficicis icònics. Aquí s’hi han fet nombroses exposicions, actualment acullen el Museu Nacional Arqueològic i el Museu del Port.

Fructuós, rau en el relat que ofereix la Passio Fructuosi, el document martirial més antic de la península Ibèrica datat entre el segle III i IV, que narra la detenció, judici i martiri del bisbe de Tàrraco Fructuós i dels seus diaques l’any 259 sota les persecucions contra els cristians. Redacció / Gerard Martí

Filipin Yess actuarà el 5 d’abril al Passeig Arqueològic. Cedida

Ja es poden comprar les entrades per als concerts d’hivern i primavera del Refugi Sonor

Cultura l Des del passat divendres ja es poden adquirir les entrades del Refugi Sonor per a la temporada d'hivern i primavera. Es tracta d'un total de quatre concerts es celebraran en espais patrimonial que formen part del Patrimoni de la UNESCO. La conselleria de Cultura trasllada el Refugi en aquesta ocasió al Passeig Arqueològic, les

Voltes del Circ i a l’Amfiteatre. Emilia y Pablo actuaran l’1 de febrer al Passeig Arqueològic, Gregotechno el dia 15 de març a les voltes del Circ, Filipin Yess el 5 d’abril al Passeig Arqueològic i Maria Rodés el 10 de maig a l’Amfiteatre. Les entrades es poden adquirir per 4,5 euros al Teatre Tarragona i a entrades.tarragona. cat Redacció

Redacció

El PP reclama a Urtasun la ubicació de la nova Biblioteca

Política l El Partit Popular ha reclamat al ministre de Cultura, Ernest Urtasun, on s’ubicarà la nova Biblioteca Provincial de Tarragona. La diputada Elisa Vedrina ha registrat una pregunta a la mesa del Congrés en relació amb aquesta demanda històrica per a reforçar l’accés a la cultura de tota la província. La popular ha denunciat que el ministre ha vingut en els últims dies a Tarragona per a explicar que no té clar on ha d’anar la biblioteca. «Urtasun ha arribat a la capital sense saber on s’ha d’instal·lar la Biblioteca Provincial. És urgent que el Govern d’Espanya construeixi de forma immediata aquest equipament que ha de ser de referència per tota la província», ha expressat Vedrina, qui ha lamentat que Tarragona continua a la cua d’inversions tant de la Generalitat com, en aquest cas, del Govern de Pedro Sánchez. El Grup Popular al Congrés ha preguntat en quin punt es troba el procés de definició de la ubicació definitiva de l’equipament, els criteris per garantir la ubicació escollida i si responen a les necessitats d’accessibilitat, funcionalitat i sostenibilitat. A més, els populars han reclamat saber els acords de la comissió conjunta anunciada el gener del 2023 entre el Ministeri de Cultura, el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona i quins són els terminis per l’execució de les obres i el pressupost assignat. Redacció

Marta Omella Blanco

Per molts, el mes de gener simbolitza un nou inici, una porta a noves oportunitats, el naixement d’una versió millorada d’un mateix. Per altres, el clima fred i els dies curts propis de l’hivern, combinats amb el feixuc retorn a la rutina després de les festes nadalenques, suposa un autèntic repte. En aquest context, a ningú hauria d’estranyar-li que el «dia més trist de l’any» fos un dels 31 que conformen aquest mes tan agredolç. L’efemèride, batejada com a Blue Monday, un color que en anglès sovint s’associa amb la tristesa o la melancolia, es repeteix cada tercer dilluns de gener i va néixer fa 20 anys de mà del psicòleg Cliff Arnal.

Aquest «descobriment», però, lluny de tenir una motivació acadèmica o bases científiques, sorgeix amb un objectiu comercial. Per tant, ningú coneixeria aquesta data si no fos per l’encàrrec de l’agència de viatges Sky Travel, que buscava crear un problema per oferir una solució. «És pur màrqueting. ‘Estàs deprimit? No passa res, mira quins viatges més xulos que tenim’. Van ser molt llestos», explica Esperanza Sebastián, coach i experta en educació emocional. Malgrat l’origen pseudocientífic de la campanya, assegura, és probable que molts s’identifiquin amb la data triada.

«Ha passat un mes des de Nadal, i les festes queden enrere, sense l’eufòria de les vacances ni les celebracions amb amics. A més, els objectius i propòsits que ens vam marcar a principi d’any sovint ja semblen llunyans; alguns no els hem començat i això genera frustració. Per

l Benestar

El dilluns més ‘blau’ de l’any?

Esperanza Sebastián, ‘coach’ i educadora emocional, desmitifica el ‘Blue Monday’, el suposat dia més trist de l’any

El terme va néixer l’any 2005 en una campanya d’una agència de viatges

acabar-ho d’adobar, arriben les factures de desembre. Tot plegat té una base emocional més que científica», afirma. Segons Sebastián, la millor manera de combatre aquesta sensació és encarar aquest dia amb una mentalitat positiva. «Hem d’intentar donar-li la volta, no deixar que aquesta data ens condicioni. Això és una situació que es repeteix sovint. Ho veiem, per exemple, amb les rebaixes. Ens arriben tants anuncis que al final sentim aquesta necessitat de comprar, quan potser no la tenim. Llavors és millor mirar-ho d’aquesta manera: ‘Si el món em diu que aquest ha de ser el dia més trist, per què no fer-ho el dia més feliç de la meva vida?’», proposa la coach

Donar-li la volta al dia

Segons Sebastián, la felicitat no depèn únicament de les circumstàncies, sinó que té molt a veure amb les petites eleccions individuals del dia a dia. «Tots tenim dies tristos, és inevitable, però està en les nostres mans intentar millorar-los, reflexionar sobre què és el que ens passa i com podem canviar-ho». La coach, però, és conscient que això no sempre és fàcil. «Per això és important adoptar l’hàbit de buscar al final del dia tres

o quatre moments feliços d’aquest, durant els quals ens hem sentit realitzats; i donar les gràcies», explica. La natura, afirma, també juga un paper important en aquest procés. «Aquí a Tar-

ragona tenim platges, tenim parcs, aprofitem-los! Pot semblar una ximpleria, però sortir a caminar i gaudir cinc minuts del so del mar o de la brisa pot tenir un gran efecte sobre el nostre estat d’ànim», assegura. També posa l’accent en les relacions interpersonals, que considera un «element vital». «Les amistats i la família són fonts de suport emocional que ens donen molta energia positiva», afirma Sebastián.

Les «afirmacions positives» i la desintoxicació digital són altres consells que considera clau per assegurar el benestar emocional. «Parlar-se bé a un mateix o deixar el mòbil durant unes hores sempre és beneficiós. Les pantalles ens poden arribar a xuclar molta energia, i la informació que rebem a través d’aquestes també. De vegades necessitem passar un dia sense veure el telediari, per exemple, i no passa res. Som constantment bombardejats per males notícies i això al final passa factura», apunta.

Aprendre a respirar

El Blue Monday potser ha estat declarat la diada de la tristesa i la melancolia, però hi ha un factor, explica Sebastián, que no podem deixar de banda en parlar del malestar emocional; l’estrès. Aquesta tensió, assegura, es pot rebaixar d’una manera molt simple: respirant. «Sembla una bajanada, perquè tots respirem, però el problema és que ho fem massa ràpid i d’una manera superficial, el nostre sistema nerviós s’altera i els músculs es tensen», aclareix. «Cal inspirar fins a omplir els nostres pulmons, i fer-ho a través del nas. D’aquesta manera filtrem l’aire que ens envolta i reduïm els nivells de cortisol», conclou la coach.

Sebastián és ‘coach’, pedagoga, educadora emocional i autora. Cedida

Historiadors locals demanen que s’investigui i es dignifiqui la probable fossa de Pich Aguilera

Memòria Democràtica l A la finca hi ha un pou on s’haurien inhumat restes durant la repressió franquista

Sergi Peralta Moreno

La sortida a la venda de la finca de l’antiga fàbrica tèxtil Pich Aguilera va tornar a posar en coneixement del públic general que, en aquella propietat municipal, podria haver-hi una antiga fossa de la Guerra Civil i la repressió, documentada com a «probable» al Banc de la Memòria Democràtica de la Generalitat. Se’n desconeix el seu estat de conservació i, a hores d’ara, no ha estat dignificada. Davant d’aquest escenari, els historiadors locals Cristian Muñoz i Joan Olivella demanen a les administracions públiques que s’investigui i es dignifiqui l’espai. «Demanem que s’investigui el que és probable

que sigui un pou amb uns 70 metres de profunditat de cadàvers», apunta Muñoz. Olivella explica que, en cas que es trobin restes humanes, s’haurien de recuperar i analitzar perquè permetrien, d’una banda, dignificar la memòria de les víctimes i, de l’altra, poden oferir més informació sobre el període de la Guerra Civil i la dictadura franquista. «Els presoners deien que s’utilitzava el porrillo, una mena de martells amb el mànec llarg, i es podria veure si algun va patir lesions o, directament, la mort amb aquest estri de tortura», reflexiona. «La guerra va més enllà de la guerra: és odi, càstig, repressió», certifica Olivella. El setembre del 1939, l’al-

caldia de Reus va oferir a la comandància militar fer servir l’Escola del Treball, que s’havia utilitzat com a fàbrica de materials de guerra i taller

d’aviació, amb els seus pavellons contigus, com a centre de reclusió. Si bé poc més tard es va habilitar per a tal funció l’antiga caserna de cavalleria,

L’apunt

Una finca que es vol vendre i que no troba comprador

L’Ajuntament va treure a la venda la finca de Pich Aguilera a finals del 2024 per 4,9 milions d’euros, amb la voluntat que el moviment permeti destinar l’espai a la construcció de pisos, l’habilitació de baixos comercials i la urbanització d’un passatge. Amb tot, el concurs va quedar desert. El consistori va afirmar que no desistiria i que avaluaria l’expedient.

fiti «per dignificar altres espais de detenció». És el cas de l’Institut Pere Mata, on presoners afirmaven haver sentit el soroll dels trets. «No estaria malament posar-hi un cartell de memòria històrica per dir que és un centre psiquiàtric, però que el 1939 va ser utilitzat com a camp de detenció», apunta Olivella. «Això que va succeir no s’ha de tornar a repetir mai més i ens n’hem de recordar», tanca.

Demanen que també es recordi el passat d’altres llocs com l’Institut Pere Mata

Els historiadors no descarten «fer alguna mena d’acte per fer soroll»

a l’actual plaça de la Llibertat, no es pot descartar que el punt de l’escola es mantingués més temps en actiu.

Els historiadors, fins i tot, es plantegen «fer alguna mena d’acte per fer soroll». Així mateix, demanen que, a més de Pich Aguilera, s’apro-

El testimoni d’Antoni Batlle La descoberta del pou es remunta al 1951. Antoni Batlle va deixar per escrit que, entre l’Escola del Treball i les naus de la fàbrica de teixits, hi havia un pou de dos metres i mig de diàmetre i cent de fondària. Construït a principis del segle XX, estava destinat a proveir d’aigua Pich Aguilera. En un moment de sequera, la propietat li encarregà a Batlle saber l’estat de la infraestructura. Aquest demanà a un familiar seu que baixés a comprovar el seu estat interior i descobrí que, a uns trenta metres, s’apilaven desenes de cadàvers. En avisar els seus superiors, s’ordenà posar fi a la inspecció i construir-hi una volta. Batlle descobriria «que els cossos pertanyien als presoners encarcerats a les naus contigües a l’Escola del Treball durant la postguerra». «Alguns d’ells van patir maltractaments tals que moriren al mateix camp: foren aquests qui acabaren abocats i amuntegats al pou», afegeix.

Joan Olivella i Cristian Muñoz, explicant la història de la probable fossa davant de la finca de l’antiga fàbrica tèxtil de Pich Aguilera. Gerard Martí

La probable fossa està entre l’Institut Baix Camp i la finca. Generalitat

Set entitats empresarials participen en el model integrat de l’Institut d’Horticultura

Formació l L’organigrama estableix un consell format per les empreses i un ple format pels diferents agents que hi intervenen

Miquel Llaberia

L’Institut d’Horticultura i Jardineria continua fent passes per definir com serà el seu funcionament com a primer centre de formació professional integrada de Reus. Aquests centres s’entenen dins del marc establert pel nou Sistema FP CAT, amb la voluntat d’unificar totes les possibilitats formatives i les necessitats del teixit productiu. «El passat novembre vam presentar el projecte funcional de com ha de funcionar el centre i com s’integren les empreses», explica el regidor de l’àrea d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats.

«La llei diu molt clarament que les empreses han de participar i formar part dels òrgans de participació del sistema. A través del projecte funcional establim els procediments de treball intern de Mas Carandell i l’escola i definim l’organigrama. D’aquesta manera, vam constituir el Consell de Formació i Empresa», afirma el regidor. El Consell de Formació i Empresa és un òrgan format per empreses del sector que ajudaran en la definició de les competències i necessitats de formació i que ja ha començat a treballar. En total, són set empreses i entitats empresarials com Verdcamp o el Gremi de Jardiners de Tarragona. Per un altre costat, també s’ha format un ple permanent. Aquest el formen quatre membres del centre, quatre de Mas Carandell i quatre representants socials formats per sindicats i patronal. «Per dir-ho d’alguna manera, el ple permanent és com una comissió executiva. S’encarregaran de dirigir molt més el dia a dia del centre», apunta Subirats. Aleshores, el plenari del centre de formació professional integrada a l’Institut d’Horti-

Fotografia d’arxiu de l’exterior i la façana de l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, primer centre de formació professional integrada de la ciutat. Gerard Martí

El nou model té tres eixos: la formació, la qualificació i l’orientació

Reus i el Port reforcen aliances pel desenvolupament econòmic

Economia l El Port de Tarragona i l'Ajuntament de Reus reforcen les seves relacions amb l'objectiu de beneficiar el desenvolupament econòmic del territori. Per aquest motiu, l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, es van trobar el passat divendres 17 de gener a la Seu Institucional

del Port. Durant la trobada es van discutir diversos temes relacionats amb el desenvolupament econòmic i la promoció turística del territori. Un dels punts central va ser el desenvolupament de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL), un projecte que busca potenciar l'atractiu del Port com a hub logístic i fomentar la creació d'ocupació del

territori. A més, també pretén atraure noves inversions en sectors emergents per afavorir la reindustrialització del país. Per la seva banda, Guaita va destacar la importància de fomentar la innovació com a motor de desenvolupament local i territorial, creant les condicions perquè el talent local pugui fer recerca o emprendre. Redacció

cultura i Jardineria el formaran quan es reuneixin el Consell de Formació i Empresa i el ple permanent. A la vegada, el regidor recorda que aquest nou sistema ha de servir per canviar l’actual model de centre formatiu: «Aquests centres han d’unificar un model formatiu actualment fragmentat i unir la formació, la qualificació i l’orientació. Des d’Europa ja es demana que això canviï i per això estem fent això». «L’orientació és un dels tres eixos que ara mateix necessitem treballar més i establir el com traslladar allò que ens diuen les empreses a aquelles persones demandants de feina i formació», afegeix.

Amb un no n’hi ha prou

Per una altra banda, el regidor d’Empresa i Ocupació continua defensant que no n’hi ha prou amb tan sols un centre. «A Tarragona n’hi ha tres, per exemple, i Reus pot aspirar a tenir més centres d’aquestes característiques», reivindica el regidor. No obstant això, admet que tot i el pas dels mesos aquest tema continua estant «verd» i «en unes converses molt prèvies». Tanmateix, Subirats ho marca com una tasca a treballar durant el mandat actual.

Reunió entre l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà. Aj. Reus

Radioaficionats difonen la figura de Fortuny amb una targeta QSL

Promoció l El grup dona a conèixer la vida i obra del pintor en el marc del 150è aniversari de la seva mort

Sergi Peralta Moreno

La secció del Baix Camp de la Unión de Radioaficionados Españoles (URE) ha creat una targeta QSL especial amb motiu dels 150 anys de la mort de Marià Fortuny. El president de l’entitat, Josep Roca, ex-

plica que van decidir homenatjar el pintor «perquè és de Reus i volem fer promoció del territori». «Portem 2.000 contactes en una setmana», celebra.

La targeta QSL serveix per confirmar que s’ha establert el contacte entre dos radio-

Alerten dels problemes de l’entorn «sorollós» de l’Escola

Prat de la Riba per als infants

Educació l Un estudi conclou que el soroll i la reverberació causen dificultats per aprendre

Sergi Peralta Moreno

El blog Acústica Escolar ha elaborat un estudi sobre l’Escola Prat de la Riba. L’anàlisi certifica que «les mesures de reverberació de dues aules i el menjador ens donen uns resultats que dupliquen o tripliquen el recomanat». «És una situació que acumula gairebé totes les dificultats que compliquen la intel·ligibilitat de la comunicació oral», conclou, tot afegint que «l’entorn sorollós que envaeix les aules per un aïllament deficitari obliga a elevar la intensitat

de la veu per arribar a una intel·ligibilitat suficient, però aleshores l’alta reverberació interfereix severament». «El cost cognitiu i atencional és previsiblement alt», tanca Acústica Escolar, que recomana l’adopció de mesures com instal·lar panells acústics i canviar les finestres.

L’AFA del centre s’ha fet ressò de l’estudi. Les famílies, que cada divendres es mobilitzen per demanar la pacificació de l’entorn escolar, reclamen l’adopció d’actuacions «immediates i de fàcil implementació», com l’activació de les

aficionats. «El contacte es fa via ràdio, tenim una llicència amb què podem utilitzar uns espectres de la ràdio i podem contactar via telegrafia, parlant i amb modes digitals», detalla Roca. A diferència de la ràdio comercial, «hi ha una retroalimentació entre emis-

sor i receptor». La gent que contacti amb el grup del Baix Camp, rebrà la peça en format digital —abans, eren físiques i servien com a prova de l’existència del contacte— amb la representació del quadre La Vicaria, de Fortuny, i l’indicatiu AM150MF. Malgrat que

a través de l’estació «no pots esplaiar-te gaire», els radioaficionats locals expliquen que la commemoració de l’aniversari de la mort del pintor és una oportunitat «per retre homenatge i revisitar l’obra de qui va ser considerat el millor pintor català del segle XIX

La secció del Baix Camp ha rebut uns 2.000 contactes en una setmana

i el més internacional de tot el període». La targeta QSL estarà activa fins a l’1 de febrer. «Nosaltres ens ho passem bé, la gent ens pregunta i és una altra manera de fer difusió a escala mundial: això va a l’altra punta del món, des del veí fins a les Illes Marshall», expressa Roca. «Illes on no arriba internet, nosaltres sí que hi arribem», valora. Roca afegeix que es voldria activar una estació a la Prioral de Sant Pere, un espai «especial» perquè, entre altres motius, guarda el cor de Fortuny. Ja s’han iniciat contactes amb l’Ajuntament de Reus per tractar la qüestió i el prior hauria dit que «no hi ha problema». «Si no pot ser ara, més endavant; la idea és anar fent coses per Reus», conclou el president de la secció del Baix Camp de la URE.

Primera recepció de ràdio La targeta commemorativa dels radioaficionats de la comarca també es va idear per tal de celebrar el centenari de la primera recepció de ràdio a Reus. Fou al Teatre Bartrina, el 1924, a càrrec de dos membres del Centre de Lectura. Els senyals horaris de París i un concert van ser l’embrió del naixement d’un nou mitjà de comunicació.

Alumnes i famílies, durant una de les mobilitzacions per demanar entorns escolars «segurs i saludables». Escola

pilones a l’avinguda del President Companys durant 30 minuts al matí i 30 minuts a

la tarda, col·locar reductors de velocitat i instal·lar una pilona retràctil a l’avinguda Prat

de la Riba per tallar el trànsit durant les hores d’entrada i sortida. Amb tot, també de-

manen que es dugui a terme un estudi vinculant de l’entorn de les escoles públiques.

Imatge de la targeta que ha creat la secció del Baix Camp de la URE, amb la il·lustració de ‘La Vicaria’, quadre de Marià Fortuny. Cedida

Prat de la Riba

Ulldemolins denuncia la falta habitual de connectivitat: ni cobertura ni internet

Priorat l Aquests episodis, que poden arribar a durar fins a una setmana, s’agreugen amb els temporals d’aiguats i les ventades

A Ulldemolins hi ha censats poc més de 400 habitants, dels quals hi viuen uns 250. Pateixen problemes de connectivitat habitualment, sobretot quan hi ha ventades o episodis d’aiguats, o quan deixen de tenir subministrament elèctric. Així com el municipi priorenc, tres altres d’arreu del territori català també denuncient l’afectació pels talls de cobertura mòbil i internet. Reclamen a les administracions superiors més control a les operadores i també tenir contacte directe amb elles quan hi ha una incidència. També reclamen tenir assegurada la connectivitat com en altres zones més poblades.

L’alcalde d’Ulldemolins, Sergi Méndez, explica que poden arribar a estar «dies» sense accés a la cobertura mòbil i a internet «en un moment en què això és un servei bàsic imprescindible».

L’última vegada que van patir una situació com aquesta va ser a l’octubre de l’any passat i van estar sense cobertura mòbil de dilluns a divendres. «A vegades es triga molt a

solucionar-se, creiem que per la situació geogràfica i per la condició de micropoble», lamenta, «tenim pocs afiliats, pocs abonats, i això segura-

Reallotgen

veïns de l’edifici del pis esfondrat a Valls

Societat l Els tècnics de l'Ajuntament de Valls han permès reallotjar part del veïnat de l'edifici del carrer de la Muralla del Castell número 24, on es va esfondrar un pis dijous al vespre, afectant dos habitatges de la finca. Concretament, sis veïns han pogut tornar

a casa divendres al migdia després que l'arquitecte municipal hagi emès un informe favorable perquè no s'han detectat danys estructurals. Segons ha pogut saber l'ACN, vuit inquilins continuaran en un hotel. Els fets van succeir arran d'unes filtracions. ACN / Cedida

ment també es deu notar a l’hora d’establir prioritats de reparació».

Méndez recorda que no tenir connexió a internet

Hi ha fins a 4 pobles afectats pels talls: Vielha e Mijaran, Josa i Tuixén i Ulldemolins

Els talls afecten els serveis bàsics, fent impossible trucar el consultori mèdic

«comporta agreujar la situació d’aïllament». A més, els veïns d’Ulldemolins es troben que només tenen cobertura al nucli urbà. «Hi ha molts punts negres on la cobertura es talla i impedeix la facilitat de comunicació», apunta. També diu que hi ha pagesos que «no poden atendre les seves obligacions pel que fa a tramitacions agràries» perquè se’ls exigeix la geolocalització, però hi ha finques que no tenen cobertura.

L’alcalde també adverteix de les afectacions als serveis

bàsics, perquè els talls afecten l’atenció mèdica, perquè no es pot contactar amb el consultori; el servei de teleassistència de la gent gran, i els comerços, que no poden utilitzar l’opció de pagament amb targeta. També l’ajuntament es veu «totalment desconnectat» i no pot fer tràmits telemàtics.

Per tot plegat, Méndez demana «més exigència, control i fiscalització» per part de les administracions a les empreses de telefonia mòbil, ja que tots els clients «tenen els mateixos drets i obligacions, visquin on visquin». «Som ciutadans de primera i les prioritats han de ser les mateixes a tots els territoris», conclou.

Altres municipis catalans A més d’Ulldemolins, Vielha e Mijaran i Josa i Tuixén, també reclamen més control a les operadores. Per l’alcalde de Vielha i Mijaran, «és una vergonya» deixar mig Pirineu sense aquest servei.

Llauradó coneix els projectes en marxa a Alforja

Política l La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va visitar dissabte Alforja, acompanyada per l’alcalde del municipi, Joan Josep Garcia. Durant la visita va conèixer de primera mà diferents actuacions que s’hi han dut a terme i que han comptat

amb el suport de la Diputació. La visita va començar coneixent la zona on hi ha l’antiga nau de Valira. S’hi han fet tasques d’urbanització i s’hi ha fet una zona d’aparcament. També van visitar l’edifici annex a l’ermita de Sant Antoni, que s'està reformant. Redacció / Diputació

ACN

Imatge d’arxiu del municipi d’Ulldemolins, situat al nord de la comarca del Priorat. Cedida

El Govern preveu posar el TramCamp en funcionament el primer trimestre de l’any 2028

Mobilitat l Les licitacions de les obres i compra dels vehicles es duran a terme al llarg del 2025 per un import de 244,9 MEUR

Miquel Llaberia

El tramvia que unirà els municipis de Cambrils, Salou i Vila-seca es posarà en funcionament el primer trimestre del 2028. Aquesta és la previsió del Govern de la Generalitat per a la primera fase del TramCamp que preveu licitar les seves obres durant aquest any 2025 amb un import total de 244,9 milions d’euros. La major part del cost de les obres s’ho endú l’obra civil, amb un total de 179,8 milions d’euros. A aquest import, s’ha de sumar el preu dels set tramvies que hi operaran, amb 38,5 milions d’euros i les obres d’urbanització i eix cívic, amb 26,6 milions d’euros. En total el tramvia tindrà un recorregut de 14 quilòmetres, amb 14 estacions, 3 intercanviadors, 7 vehicles i el seu centre operatiu i les cotxeres estaran ubicades a Vila-seca. Els tramvies tindran una longitud màxima de 40 metres i una capacitat de 210 persones i estaran adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. Comptaran amb una cinquantena de seients, zones multifuncionals per a bicicletes o cotxets i zones lliures de pas i obstacles. El projecte en conjunt tindrà un total de 47 estacions, 10 de les quals seran intercanviadors. «La Catalunya que vol liderar econòmicament Espanya i ser referent a Europa necessita que el motor econòmic del Camp de Tarragona funcioni a ple rendiment, amb tots els seus actius, i per fer-ho s’ha de dotar amb la millor connectivitat», va argumentar el president de la Generalitat de Catalunya,

Salvador Illa, durant l’acte de presentació del TramCamp ahir a Cambrils. «Necessitem un projecte de mobilitat que ens integri a tots i aquest és el TramCamp», va reivindicar el director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, David Prat. A més, està previst que quan estigui plenament operatiu, incloent-hi la segona fase, tindrà un total de 9,5 milions d’usuaris anuals.

Per un altre costat, Prat va comentar que sent un projecte d’una envergadura tan gran no és possible fer-ho tot de cop i, per aquest motiu, s’ha dividit en dues fases. Aquesta primera part del TramCamp començarà a Cambrils Nord i finalitzarà a Vila-seca. «Abans per l’antiga estació hi passava un ferrocarril amb molt poc servei, de mercaderies i poc amable. Ara, on abans hi havia un tren pesat, hi haurà un tramvia que unirà Cambrils Nord, centre de Cambrils, Vilafortuny, Salou, Vila-seca i, finalment, l’estació de Vilaseca», va afirmar.

A la vegada, aquest projecte engloba diverses licitacions que es preveuen dur a terme durant l’any 2025. En primer lloc, la setmana vinent es preveu licitar les obres de treballs previs i infraestructures entre Cambrils Centre i Vila-seca, l’adquisició dels set tramvies i la subscripció als convenis de finançament d’urbanització amb els ajuntaments implicats. A l’estiu, es licitaran les obres que van des de Cambrils Centre fins a Vila-seca i del centre operatiu a Vila-seca. Finalment, al mes de desembre es licitaran les obres que

uniran Cambrils Nord amb Cambrils Centre. «Aquest és l’any en què materialitzarem les obres i que començarà a caminar perquè, si tot va bé, es posi en funcionament l’any 2028», va expressar el director general.

«Aquest és un dia gran pel Camp de Tarragona i, també, per Catalunya. En el passat hi havia una via amb poc servei que separava els municipis i avui comencem el camí per fer una nova via cap al futur», va assegurar el president de la Generalitat. A més, Illa va reconèixer la «feina ben feta» en els darrers anys per materialitzar el projecte del tramvia, fent menció de l’anterior govern encapçalat per Pere Aragonès. «El TramCamp és un projecte vital per la prosperitat del Camp de Tarragona i per Catalunya. El Camp de Tarragona és la segona àrea metropolitana de Catalunya i volem que esdevingui una de les més importants del Mediterrani. No ens ha de faltar ambició», va defensar.

Els municipis

Per una altra banda, els Ajuntaments implicats han intervingut a l’hora de redactar el projecte, un fet que el president qualifica de positiu per tal de garantir que els municipis es facin seu el tramvia. «Cambrils té una singularitat, ja que esdevé el punt d’unió entre el tramvia i la via verda que s’estendrà cap al sud connectant amb els municipis de l’Hospitalet de l’Infant i Montroig del Camp», va subratllar l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa. A més, Clúa també va remarcar que aquest projecte

Amb la segona fase del projecte es preveuen 9,5 milions de passatgers anuals

La primera fase unirà els municipis de Cambrils, Salou i Vila-seca

cohesiona el territori: «Aquest projecte és una prioritat pel nostre mandat. Transformarà la fisonomia del municipi, fomentarà una mobilitat més sostenible i ens ajudarà a vertebrar Cambrils i el conjunt del territori».

Per la seva banda, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va recordar que «Salou ha defensat sempre que no val qualsevol tramvia. Nosaltres defensem el benestar de les persones i la seva qualitat de vida. Després de la bretxa que hem tingut durant més d’un segle causada pel tren, no volíem un tramvia que continués amb aquesta divisió del nostre municipi». A més, Granados també va destacar que el tramvia ha de ser «integrat» i «inclusiu» per afavorir a les persones amb mobilitat reduïda i agraeix que les reclamacions presentades per l’Ajuntament de Salou s’hagin recollit en el projecte.

Trajecte i parades de la primera fase del TramCamp

14 quilòmetres

Que uniran Cambrils Nord amb l’estació de Vila-seca. Les xifres

14 parades

Són les que hi haurà en la primera fase, amb la segona sumaran 47.

7 vehicles De màxim 40 metres de llarg i una capacitat de 210 persones.

La segona fase del TramCamp quedarà definida

Mobilitat l Mentre s'inicien les obres de la primera fase del tramvia del Territori treballa en l'anàlisi de la segona fase. Aquesta segona part haurà d'unir de Reus, Tarragona i La Canonja i també infraestructures rellevants com hauria un total de 47 estacions, de les quals 10 seran intercanviadors. "Aquest ció ambiental per aprovar definitivament la segona fase", afirma el director de la Generalitat de Catalunya, David Prat. En cas que tot procedeixi com del projecte quedi definida de cara l'any 2026. Miquel Llaberia / Generalitat de Catalunya

Fotografia de Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, durant l’acte de presentació del TramCamp. ACN

L’eix cívic de Salou

intercanviadors

metres capacitat persones.

A les estacions Cambrils Nord, Salou PortAventura i Vila-seca

del Camp de Tarragona, el Departament de d'unir a la xarxa de tramvia els municipis l'Aeroport de Reus. D'aquesta manera, hi "Aquest any 2025 hem d'aconseguir la tramitadirector general d'Infraestructures de Mobilitat s'espera, la previsió és que la segona fase Catalunya

Granados reclama part de la recaptació de l’impost sobre el joc

Salou l L’alcalde sosté que es podrien millorar els serveis els municipis i reduir impostos

ACN

El passat mes de desembre Salou va aprovar en el ple municipal el conveni per al tramvia que incloïa les obres d’un eix cívic per un valor de 15 milions d’euros. L’alcalde de Salou, Pere Granados, agraeix al Govern haver escoltat i inclòs aquesta proposta que permet tenir un tramvia integrat i inclusiu. «Salou ha aconseguit el que era de justícia, que és el finançament per urbanitzar l’actual traçat de l’antic ferrocarril i per implantar el tramvia», afegeix el batlle. «És molt important, no estem parlant només d’un tramvia, sinó d’un projecte integral que incorpora un carril bici i esdevindrà un corredor de mobilitat verda que permetrà accedir al tramvia a peu o en bicicleta», valora el director general d’Infraestructures de Mobilitat, David Prat. El projecte preveu la construcció d’una avinguda de gairebé 2 quilòmetres que prioritzarà els vianants amb àmplies zones verdes i espais per a la circulació de transports sostenibles.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha reclamat al Govern que reparteixi entre els municipis part de la recaptació de l’impost sobre el joc. El batlle ha defensat que si finalment s’aprova la modificació de llei que preveu tornar situar les taxes als casinos en el 55%, la Generalitat tindrà un «increment important» dels in-

gressos per aquest concepte. Granados ha manifestat que per als ajuntaments aquests diners permetrien reduir impostos i a la vegada millorar els serveis. L’alcalde ha posat d’exemple Salou: «els municipis turístics hem de donar servei als visitants, que són residents temporals, i que requereixen un seguit de serveis que al final qui els finança són els residents», ha expo-

Milers d’euros localitzats després d’una persecució

sat. Granados ha reclamat en diverses ocasions una millora del finançament dels municipis turístics, com Salou. Considera que aquestes localitats al final han de prestar serveis per molta més població que la que tenen empadronada, ja siguin turistes o persones que hi tenen una segona residència. Per aquesta raó, ha indicat que un increment de la recaptació «serviria per mitigar la pressió fiscal sobre els residents però sobretot incrementar la qualitat de vida i el benestar de les persones».

L’alcalde manté les queixes per l’infrafinançament de municipis turístics

Policial l Una persecució policial el passat divendres entre Salou i Tarragona va acabar amb quatre detinguts i 160.000 euros decomissats, segons va publicar ‘El Caso’ i ha confirmat l’ACN. Els fets es van produir pels voltants de les 12.30 hores quan una patrulla de paisà anava a un servei per un cas de violència de gènere i, en intentar obrir-se pas en un semàfor a la cruïlla de la C-31b amb l’avinguda de Pompeu Fabra, va observar com un cotxe amb matrícula francesa accelerava i fugia. Es va iniciar una persecució a gran velocitat i els sospitosos van arribar a envestir un dels vehicles de Mossos durant la fugida –amb el resultat d’un agent ferit lleu– abans de ser interceptats. Els quatre ocupants del turisme –d’entre 31 i 41 anys– van ser arrestats pels voltants de les 13.15 hores acusats de delictes d’atemptat a l’autoritat, resistència i desobediència. En l’escorcoll del vehicle es va trobar una bossa de plàstic amb molts diners en metàl·lic: un total de 160.000 euros fraccionats en bitllets de 50. Els Mossos d’Esquadra continuen investigant els fets i la procedència dels diners. ACN

Imatge d’arxiu de l’alcalde de Salou, Pere Granados. ACN

L’apunt

Setze pura sang anglesos competeixen al Cós de Sant Antoni de Vila-seca

Festa Major d’Hivern l Més de 10.000 persones van gaudir d’un gran ambient esportiu i social al circuit hípic de Vila-seca

Redacció

El tradicional Cós de Sant Antoni de les Festes Majors d’Hivern de Vila-seca es van celebrar ahir al matí al circuit hípic del Parc de la Torre d’en Dolça. Milers de persones van seguir les tres curses, on hi van participar un total de setze cavalls pura sang anglesos i s’hi van repartir 30.000 euros en premis. A més, en José Luís Borrego va ser-ne l’homenatjat.

En la primera cursa de 1.700 metres de distància, Premi Torre d’en Dolça, el cavall guanyador va ser Coolmen Vega, de la quadra Endika Arcentales i muntat pel genet Adrián Martínez, que s’emportà 3.500 euros bruts de premi. La segona cursa, Gran Premi Ajuntament de Vila- seca ‘Memorial Josep Xatruch’, amb una distancia de 2.500 metres, el guanyador va ser el cavall Mauro, de la quadra Mallow Gran Canaria

i muntat per R. Ramos, el qual es va emportar, bruts, 5.000 euros. Finalment, la cursa

Premi Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca, de 1.700 metres, va ser guanyada pel cavall Zalacain, de la quadra Alegre i muntat per N. De Julián, qui es va emportar, com a primer classificat, un total de 4.000 euros bruts.

En una excel·lent jornada festiva on més de 10.000 persones van poder gaudir d’un gran ambient esportiu i familiar vinculat al món dels cavalls, els professionals, les autoritats, els propietaris i els afeccionats en general que van assistir a les curses, van voler destacar «l’excel·lent organització i l’èxit un any més de les úniques curses de cavalls professionals que se celebren a Catalunya».

Darrera cursa de José Luís Borrego, un joquei llegendari Amb 430 victòries i més de trenta anys de carreres espor-

L’ambient va ser multitudinari, assistint-hi més de 10.000 persones. G. M.

El cavall Mauro i el genet R. Ramos van guanyar la cursa de 2.500 metres

tives, José Luís Borrego, amb 46 anys, va escollir el Cós de Sant Antoni de Vila-seca per a córrer la seva darrera cursa

i anunciar d’aquesta manera la seva retirada com a joquei. L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, fou l’encarregat de lliurar un reconeixement per la seva trajectòria com a joquei i per la seva extensa participació des de fa molts anys a les curses de Vila-seca. Borrego va començar a muntar a partir dels catorze anys, despuntant als divuit, l’any 1995.

L’apunt

El vila-secà Eduard Xatruch, xef del millor restaurant del món, pregoner d’enguany

Dimecres al vespre arrencava la Festa Major d’Hivern en honor a Sant Antoni, de Vila-seca. El pregoner d’aquest 2025 ha sigut l’Eduard Xatruch, xef vila-secà del millor restaurant del món, el ‘Disfrutar’, que ha estat reconegut amb 3 estrelles Michelin i número 1 a la llista de The World’s 50 Best Restaurants 2024. Xatruc explicà, emocionat, que «es tracta d’un honor i privilegi ser el pregoner de la festa major de la meva ciutat».

Imatges d’una de les curses de cavalls, l’ambient festiu i els guanyadors de l’edició celebrada ahir, al Parc de la Torre d’en Dolça, del Cós de Sant Antoni de les Festes Majors d’Hivern de Vila-seca. Gerard Martí

Detingut un home a Vila-seca per 3 robatoris violents

Successos l Els Mossos d’Esquadra van detenir dijous passat a Vila-seca un home de 45 anys, com a presumpte autor de tres delictes de robatori amb violència i intimidació. El primer fet va ocórrer el 30 de desembre. La treballadora d’un establiment va ser víctima d’un robatori violent per part d’un desconegut que va fugir amb diners en efectiu després d’amenaçar-la amb un tornavís. El 10 de gener es va produir un segon violent. Un home va accedir a un altre comerç amb una mascareta i novament va amenaçar la dependenta amb un tornavís, endunt-se els diners. El darrer fet va tenir lloc la setmana passada, quan el lladre va amenaçar un empleat per obtenir la recaptació de la botiga. La descripció aportada per les víctimes i el modus operandi va permetre identificar-lo. Comptava amb diversos antecedents policials. Redacció

La URV vincula la dieta saludable amb la millora de la qualitat de l’esperma

Salut l Un estudi ha examinat els patrons alimentaris de 200 homes joves sans i en edat fèrtil

ACN

Un estudi liderat per la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) confirma que mantenir una dieta saludable millora la qualitat de l’esperma. La recerca ha establert que existeix una relació entre els patrons dietètics i el semen. Per fer-ho s’han analitzat els patrons alimentaris de 200 homes joves sans i en edat fèrtil. Els resultats manifesten que seguir una alimentació rica en fruites, verdures i greixos no saturats s’associa a una millor qualitat de l’esperma. En canvi, els patrons alimentaris no saludables, amb un alt consum d’ultraprocessats, sucres i greixos saturats, es relaciona amb una pitjor qualitat del semen. La investigació ha estat publicada per

la revista ‘Andrology’. Un estudi liderat per la Unitat de Nutrició Huma-

na de la Universitat Rovira i Virgili (URV) confirma que mantenir una dieta saluda-

ble millora la qualitat de l’esperma. La recerca ha establert que existeix una relació

Els productes ultraprocessats es relacionen amb un semen més dolent

entre els patrons dietètics i el semen. Per fer-ho s’han analitzat els patrons alimentaris de 200 homes joves sans i en edat fèrtil.

Els resultats manifesten que seguir una alimentació rica en fruites, verdures i greixos no saturats s’associa a una millor qualitat de l’esperma. En canvi, els patrons alimentaris no saludables, amb un alt consum d’ultraprocessats, sucres i greixos saturats, es relaciona amb una pitjor qualitat del semen. La investigació ha estat publicada per la revista ‘Andrology’.

Mantenir una dieta saludable afecta a la qualitat del semen. Pixabay

El Nàstic va sumar el darrer dissabte un punt agredolç contra la Real Sociedad B. Era un duel d’altura, el tercer i el quart classificat xocaven en dinàmiques creuades i així es va traslladar sobre el terreny de joc. Els dos van tenir les seves opcions i, al final, es van repartir un punt. Per al Nàstic, és al mateix temps bo i també insuficient, perquè el conjunt grana va acabar el partit amb les millors ocasions per guanyar el partit. Primer, Unai Dufur va culminar una jugada d’estratègia amb un cop de cap que va fregar el pal dret. Després, Antoñín es va passar de frenada amb els controls dins de l’àrea i va acabar per errar una gran ocasió que ben segur que donarà pel seu cap la resta de la setmana.

Amb tot, començar la segona perdent per un golàs de Goti va fer veure que també es podria haver perdut si Aitor Fraga no s’hagués menjat el tir de David Concha. Així que el punt també és bo, si se suma el gol average guanyat. Pel que fa a Dani Vidal aquesta doble mirada la va mantenir. En declaracions a Tarragona Ràdio va destacar que «el punt no satisfà del tot» per, finalment, després de repassar el duel i la qualitat del rival, va tancar apuntant que «estic content per la imatge de l’equip, és un bon punt fora de casa».

En el duel de dissabte el conjunt de Dani Vidal va anar de menys a més. En la primera part del partit, l’estil del Sanse va guanyar el torcebraç i els grana es van quedar a la defensiva per frenar els contraatacs locals. Tots ells, casualment, van acabar amb tirs des de la frontal de l’àrea.Tot i aguantar la porteria a zero, en defensa els grana van tornar a mostrar inseguretats amb mals controls dins de l’àrea i pèrdua dels duels contra un Marchal que va ser protagonista. En atac, els grana van tenir poques oportunitats però de ben clares. Com, per exemple, una rematada de Jardí per sobre del travesser després d’una pèrdua local. El descans va servir per reiniciar les dinàmiques del partit. El Nàstic va acabar millor el primer temps, però va ser el Sanse el protagonista dels primers minuts de la segona. Ochieng va tenir una rematada a boca de canó que va enviar fora per obra d’un miracle, però, poc després, Mikel Goti va aprofitar l’espai que va concedir la defensa grana per marcar un golàs des de la frontal.

En aquest punt, el Nàstic va mostrar la seva major virtut. Els grana no es van veure

Futbol l El Nàstic suma un punt agredolç contra el Sanse i la classificació s’iguala encara més

No deixar de sumar

afectats en absolut pel gol rival. Més que abaixar els braços, els grana es van impulsar per revertir la situació. Un dels protagonistes del canvi de la dinàmica va ser Migue Leal. La seva profunditat per la dreta va acabar per forçar el córner que va suposar l’empat. En aquesta tendència a l’alça es va acabar el partit, sobretot en el cap amb la imatge d’Antoñín no transformant l’1-2 des de dins de l’àrea, però sumant un punt i un gol average que mantenen el Nàstic en la disputa pel play-off. Perquè aquesta categoria ha demostrat que el més important és no deixar de sumar i mantenir-se regular.

Igualtat màxima

Al final de la jornada 20 el dibuix que queda del Grup 1 de la Primera Federació mostra la igualtat màxima de la categoria. La victòria de la Cultural Leonesa la fa més líder, destacant amb 40 punts al capdavant de la categoria, a set del segon classificat i a vuit punts del sisè, el Nàstic. La di-

ferència es fa dramàticament més igualada en la lluita del play-off, amb set equips a quatre punts com a màxim entre ells. La segona volta tot just acaba de començar i serà l’equip

L’apunt

més regular el premiat amb la lluita per l’ascens a Segona Divisió a final de temporada. La clau és no deixar de sumar en cap jornada, sigui un punt agredolç o insuficient.

CLASSIFICACIÓ

El punt positiu

Amb l’empat, el Nàstic s’emporta el ‘gol average’ amb el filial basc

El Nàstic va estar acompanyat d’una Marea Grana

Més d’una cinquantena d’aficionats del Nàstic van acompanyar el primer equip per donar suport als seus jugadors contra la Real Sociedad b. De fet, a Zubieta, els aficionats grana es van fer presents i els seus càntics de suports van ser protagonistes a les graderies.

Equip Pts J G E P GF GC

1.CyD

4.R. Sociedad

Arnau Montreal Quesada

El jugador de la Real Sociedad B, Ibai Cabo, disputant l’esfèric amb el capità del Nàstic, Joan Oriol. Real Sociedad B

2 Pobla de Mafumet 1 Rapitenca

Pobla de Mafumet . Valentyn Roze, Aitor Ribera, Rey Monnie, David Montagut (Pachón, 76’), Danilo Luchetti (Yehor Rohach, 60’), Manu Pavón, Joan Rusiñol (Roger Ciuró, 46’), Arnau Sans, Albert Querol, Santi Guzmán (Sergi Folch, 11’) i Salva Costa (Teo Pozo, 60’). Rapitenca . Dan Reverte, Martínez, Oriol Gatell (Romaguera, 54’), Alex Samper, Verge (Redorat, 89’), Alumbreros (Miralles, 76’), Palacios, Guerra, Nasryan, Beltran i Arrastraria. Gols 0-1, Gatell (17’); 1-1, Sergi Folch (88’) i 2-1, Yehor Rohach (89’). Àrbitre. Enric Montero Casado (Barcelona). Va mostrar la targeta groga als locals Montagut, Rusiñol, Querol i Sans, i als visitants Samper, Alumbreros i Beltran. Va expulsar amb vermella directa al visitant Reverte. Incidències . Partit de la jornada 15 disputat al Municipal de la Pobla de Mafumet.

Yehor Rohach rescata a la Pobla i remunta el derbi contra la Rapitenca

Futbol l Els de Manel Cazorla sumen tres punts clau que els allunyen del descens

Arnau Montreal Quesada

El derbi es va quedar a casa. La Pobla de Mafumet va tancar una gran remuntada contra la Rapitenca epr sumar tres punts vitals a la classificació. Sergi Folch i Yehor Rohach van ser els golejadors d’un partit dur per al filial del Nàstic. La Rapitenca es va avançar en el marcador i va resistir en defensa durant tot el partit, tot i ser un home menys des de l’inici del segon temps. Amb tot, l’insistència pobletana va tenir premi.

En aquest duel de necessitats a la lliga Elit, la Rapitenca va marcar el ritme. Els ebrencs volien un partit dur i difícil en el qual el joc associatiu brillés per la seva absència, i ho van aconseguir. Tampoc va ajudar que el filial grana es quedés sense un dels seus homes diferencials als deu minuts. Santi Guzmán va sentir molèsties als isquiotibials i el seu canvi va ser obligat.

El jugador de la Pobla de Mafumet, Manu Pavón, durant el partit contra la Rapitenca. Guillem Pasano/Pobla

La primera del partit la va tenir Albert Querol. El punta grana, nascut a la Ràpita, va

El SPiSP cau amb honor contra el Guaguas

Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau va caure amb honor contra el CV Guaguas el darrer dissabte. El conjunt de Vlado Stevovski es va enfrontar al totpoderós Guaguas canari, el líder de la Superlliga 1 i equip que disputa competicions europees. Els cooperativistes no es van fer enrere i van competir tots els sets, però no es van emportar cap. Redacció / Cedida

tenir l’1-0 amb un tir al pal curt des de l’àrea petita, però el porter Reverte va aturar-lo

i, el debutant Salva Costa, va errar el refús.

Els pobletans van perdo-

El Reus Deportiu no es deixa caure i remunta a l’Igualada per sumar un nou triomf a casa (3-2)

Hoquei Patins l El Calafell empata el derbi del Penedès contra el Noia

Redacció

Jornada de contrastos per al Reus Deportiu Virginias i el Parlem CP Calafell. El conjunt roig-i-negre va completar una remuntada màgica per sumar un nou triomf a la Bombonera per encetar la segona volta. Els de Jordi Garcia no van tenir un partit fàcil. Als cinc minuts, l’Igualada es va avançar amb un gol de Roger Bars i van saber aguantar el resultat fins a la segona meitat. Guillem Jansà va empatar tot just començar, però poc després va veure una blava i l’Igualada va posar l’1-2 amb l’ajuda de la superioritat

numèrica. La bogeria va arribar en els darrers deu minuts quan Martí Casas va aparèixer per capgirar el resultat en un tres i no res per tancar el 3-2 final.

D’altra banda, el CP Calafell va empatar el derbi del Penedès contra el Noia. El conjunt de Guillem Cabestany va ser el primer en colpejar a través de Sergio Miras. Després d’una entrada al partit igualada, el Calafell es va avançar i, tot just abans del descans, Jepi Selva va posar el 0-2. A la segona part, la insistència del Noia va tenir premi i va acabar per empatar el duel a dos.

trencar la barrera del mig del camp gràcies a l’entrada de Roger Ciuró. En una d’aquestes incursions, el porter de la Rapitenca, Reverte va cometre un error d’infantil desviant una pilota amb la mà fora de l’àrea. L’àrbitre ho va tenir clar: vermella directa i la Rapitenca es quedava amb un home menys.

Albert Querol i Roger Ciuró van ser els jugadors més destacats

nar i la Rapitenca va reaccionar gairebé a l’instant. Després d’una possible falta, Oriol Gatell, nascut a la Pobla de Mafumet, va aprofitar l’espai concedit per Rey Monne per marcar el 0-1 amb un tir a l’escaire.

Amb la feina feta, la Rapitenca es va fer enrere i va impedir cap avenç. Els ebrencs tenien controlats a uns pobletans que no podien completar tres passades a camp contrari. De fet, la més clara del filial grana no va arribar fins al descompte, quan Querol va atrapar una passada en llarg i va creuar un tir potent que va sortir llepant el pal esquerre de Reverte.

A la represa, la Pobla va pujar el nivell i va aconseguir

Amb el pas dels minuts, la desesperació creixia entre les files del filial grana quan totes les centrades morien en els alts centrals rapitencs. Tot i la línia de sis defensors de la Rapitenca, a poc a poc, la superioritat pobletana es va fer més evident. Querol, amb un remat de cap al primer pal, i Pavón, amb un tir massa tou des de l’interior de l’àrea, van fregar l’empat..

Els grana necessitaven un gol que desencallés la falta d’encert, i aquest va arribar en un córner. Monnie va rebre la centrada i va allargar la jugada al punt de penal. Allà, Sergi Folch no va perdonar per enviar l’esfèric al fons de la xarxa.

L’empat ho canviava tot. La dinàmica pobletana va créixer contra una Rapitenca que cada vegada tenia més escletxes en defensa. Gairebé al temps afegit, el miracle va aparèixer en forma de Yehor. Ciuró va avançar dins de l’àrea i li va cedir el tir a Yehor Rohach. El davanter ucraïnès no va errar i va enviar un obús directe a l’escaire per esclatar l’eufòria al Municipal amb el 2-1 definitiu.

El Reus FC Reddis supera l’Escala amb un gol de Xavi Jaime i es fa més líder a la Tercera Federació

Futbol l Els roig-i-negres se situen a set punts del segon classificat, el Girona B

Redacció

El Reus FC Reddis està imparable. El conjunt entrenat per Marc Carrasco va sumar una nova victòria ahir al Municipal de Reus després de superar l’Escala en el primer partit de la segona volta. El capità Xavi Jaime es va convertir, per segon partit consecutiu, en l’home clau dels roig-i-negres que veuen com cada vegada són més líders. Ara, els reusencs es troben a set punts del segon classificat, el Girona B, que ha punxat a casa empatant contra el Peralada. El partit va anar de menys a més. Durant la primera part,

els dos equips es van posar a prova en una lluita lluny de les dues àrees. De fet, la més clara la va tenir Andy Alarcón a la sortida d’un córner, però el porter rival va evitar la diana. A la represa, el Reus va pujar una marxa i, a poc a poc, va començar a apropar-se amb cada vegada més perill a la porteria rival. Finalment, va obtenir el seu premi. Xavi Jaime va entrar des de la segona línia per rematar una centrada lateral al fons de la xarxa. Amb la diana, el Reus va tenir prou per emportar-se els tres punts i ser més líder de la Tercera Federació.

Tarragona acollirà el Campionat d’Espanya absolut d’atletisme

Atletisme l La prova es disputarà de l’1 al 3 d’agost a l’estadi Natalia Rodríguez de l’Anella Mediterrània

Arnau Montreal Quesada

Tarragona sumarà aquest estiu una nova competició de primer nivell. Per primera vegada a la història, la ciutat acollirà un Campionat d’Espanya Absolut i de Relleus 4x100 i 4x400. La competició reunirà a l’estadi Natalia Rodríguez de l’Anella Mediterrània a atletes de l’elit estatal de l’1 al 3 d’agost del 2025. Aquesta ha sigut la decisió de la Real Federació Espanyola d’Atletisme que, després de realitzar una Junta de Govern el passat dissabte, va designar a Tarragona com la pròxima seu de la competició reina del món de l’atletisme. El Campionat d’Espanya Absolut reunirà a milers de persones a la ciutat entre atletes i acompanyants d’una prova que també comptarà amb retransmissió en directe per Teledeporte i, en definitiva, un seguiment ampli a nivell nacional. Que arribi aquesta prova a Tarragona és també tot un premi per al Club d’Atletisme de Tarragona, que enguany celebra els seus 35 anys: «Hem organitzat un Campionat d’Espanya

sub-20 durant la pandèmia i a l’estiu del 2023 vam acollir el Campionat d’Espanya sub23. Va ser llavors quan vam plantejar a la Federació que la nostra intenció era organitzar l’Absolut. Després de descansar el 2024 i de diverses

El CB Salou rep un correctiu i cau a casa contra el Fibwi

Palma (61-83)

Bàsquet l El conjunt de Jesús Muñiz no va poder mantenir el ritme anotador dels balears

L’OCA Global CB Salou va rebre un dur correctiu i va caure a casa contra el Fibwi Palma per 61-83. El conjunt de Jesús Muñiz confirma d’aquesta manera la seva mala entrada al 2025 després de sumar la tercera derrota consecutiva. Els salouencs es van trobar un conjunt balear encertat en el tir, sobretot a través del seu jugador estrella, Brian Vázquez. De fet, aquest va ser l’encarregat de trencar la igualtat dels primers minuts a l’electrònic per tancar el primer quart amb un 13-17. La

tendència es va mantenir a l’inici del segon quart. Un triple de Vázquez va mantenir la distància del Palma contra el Salou i, malgrat els intents locals d’escurçar la diferència, el partit va acabar al descans amb un abisme de nou punts. A la represa, el Palma va aconseguir superar la barrera dels deu punts i va establir els dotze d’avantatge. Llavors, els balears establien un joc tranquil. Quan el CB Salou pujava el nivell amb la intenció de tornar a ficar-se en el partit, el Palma s’activava per no deixar que el conjunt local som-

L’esdeveniment coincideix amb l’any del 35è aniversari del CA Tarragona

reunions, vam presentar la proposta oficial a la Federació Catalana perquè estàvem més que preparats per organitzar un campionat Absolut», va apuntar el president del Club Atletisme Tarragona, Joan Bardina.

Brian Vázquez, jugador del Palma, va protagonitzar el partit amb 28 punts

niés amb la remuntada. Brian Vázquez va acabar el partit amb 28 punts i va condemnar el CB Salou a la tercera derrota consecutiva d’aquest any 2025.

El president lila va apuntar que «tots els astres s’han alineat per aconseguir-ho. Des de l’Ajuntament de Tarragona i el Patronat d’Esports sempre s’han mostrat oberts per ajudar, i també es va fer un esforç des de la Generalitat

amb el conseller Berni Álvarez». Per a Bardina, organitzar aquest campionat «és tot un premi a un club que enguany farà els 35 anys. Sempre tenim la predisposició de millorar i ajudar als atletes i amb aquesta decisió es mostra que la Federació ho veu i ens ha premiat». La competició rebrà atletes espanyols de primer nivell com Belén Toimil i Adrián Ben. L’any passat, la prova es va celebrar a la Núcía i allà hi van formar part també atletes olímpics com Ana Peleteiro. L’any passat, a la Nucía, l’atleta del CA Tarragona, Mireia López, va guanyar la medalla de bronze en els 100 metres tanques. Va ser la seva millor marca, i des del club esperen que torni per guanyar una nova medalla a la pista que l’ha vist créixer. D’aquesta manera, després d’acollir els Jocs Olímpics, els Campionats d’Espanya sub18 i sub-23, així com Campionats de Catalunya, l’estadi Natalia Rodríguez de l’Anella Mediterrània acollirà un nou campionat de primer nivell aquest estiu. Per part de l’Ajuntament de Tarragona, el regidor Mario Soler va destacar que «estem molt contents que, per primera vegada, Tarragona aculli un esdeveniment com un Campionat d’Espanya Absolut. Tarragona suma una competició més al seu calendari que la deixa com la capital esportiva de referència. S’ha fet molta feina per apostar per l’esport i el turisme esportiu».

El CB Tarragona cau al Serrallo davant el Prat i es complica més la permanència (59-83)

Bàsquet l Els blaus van anar a remolc durant tot l'encontre en un partit marcat pel desencert

Redacció

L’Ibersol CB Tarragona va caure el darrer dissabte al Serrallo davant del Prat per 59-83. Els de Toni Larramona van anar a remolc durant tot l’encontre, però a la segona part el desencert des de la llarga distància (2/27 en triples) i des dels tirs lliures (9/17) van obrir una bretxa impossible de remuntar. Els mals percentatges que van posar en safata la victòria als del Baix Llobregat, que sense grans exhibicions, han sabut jugar les seves cartes per emportar-se el partit còmodament un cop els locals van

abaixar els braços a l’últim quart. Els atacs de Carreño donaven al Prat la iniciativa en els primers compassos del partit. Però la pitjor notícia per als tarragonins va ser la lesió al genoll d’AJ Plitzuweit al minut 3 que el deixava fora del partit. Tot i l’absència, els blaus van mantenir el ritme durant la resta de la primera part, però per sota en el marcador. El desencert en el tir dels locals sumat a la fragilitat defensiva van obrir una bretxa de 18 punts al tercer quart i els blaus van acabar per abaixar els braços a l’últim quart per acabar 59-83.

Una de les proves del Campionat d’Espanya sub-23 disputat l’estiu del 2023. RFEA/Miguelez Team

Redacció

El jugador del CB Salou, Fernando Revilla, lluitant per un rebot. Gerard Martí

Hamàs allibera les tres primeres ostatges, que la Creu Roja ha traslladat a territori israelià

Guerra l L’alto el foc a la Franja de Gaza va entrar en vigor ahir després d’un retard de tres hores

Agències

L’exèrcit israelià i l’Autoritat de Seguretat d’Israel (ISA) van confirmar ahir a la tarda que es van rebre les tres ostatges alliberades per Hamàs, les quals ja són en territori israelià. L’organització terrorista les va entregar a la Creu Roja, que les va conduir fins a les unitats que l’exèrcit i l’ISA tenen a la Franja de Gaza. Es tracta de Romi Gonen, Emily Damari i Doron Steinbrecher, que han estat 471 dies en cautiveri. Totes tres van ser traslladades cap al sud d’Israel, on van rebre assistència mèdica. A canvi d’aquesta entrega, Israel també va posar en llibertat 90 presos palestins — entre els quals hi ha 9 menors d’edat i 69 dones— en virtut del pacte d’alto el foc que va entrar en vigor ahir. Les autoritats israelianes van fer una crida a la «responsabilitat» davant de la gran expectació pel retorn de les tres primeres retingudes, que Hamàs va capturar l’octubre de 2023, i van demanar respectar la privadesa de les famílies. També van confirmar que, com a represàlia pel retard de Hamàs a l’hora d’anunciar quins ostatges alliberaria, l’exèrcit d’Israel va atacar infraestructures i vehicles de Gaza que considera «infraestructura militar» del grup terrorista.

«No tolerarem desviaments dels acords», van advertir en un comunicat.

L’alto el foc, amb retard

L’alliberament de les tres ostatges per part de Hamàs es va efectuar amb retard, fet que va provocar que l’alto al foc entrés en vigor amb gai-

Antifrau admet a tràmit la denúncia de la CUP contra Baqueira pels canons de

neu

Política l L’Oficina Antifrau ha admès a tràmit la denúncia que la CUP va presentar contra l’estació d’esquí de Baqueira-Beret per la suposada construcció il·legal de 77 canons de neu artificial, segons ha informat el partit. Els anticapitalistes van presentar la denúncia al desembre justificant que s’havien instal·lat «sense els permi-

sos urbanístics i ambientals necessaris». El diputat Dani Cornellà ha celebrat l’admissió a tràmit perquè «Antifrau hi ha donat credibilitat i inicia el procediment per a investigar-ho». En aquest sentit, s'ha preguntat: «Quin sentit té fer neu artificial en ple canvi climàtic per promoure l’especulació amb segones residències de luxe?». ACN

En aquest primer intercanvi per l’alto el foc, Israel ha alliberat 90 presos palestins

rebé tres hores de demora respecte al que estava previst. «D’acord amb el marc per a l’alliberament dels ostatges, l’alto el foc de la primera fase a Gaza entra en vigor a les 11:15 hores», afirmava ahir l’oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. En total, en la primera fase

La ministra d’Habitatge confia que sense els pisos turístics il·legals es contindran els preus

Economia l La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, confia que amb la supressió dels pisos turístics il·legals «l’augment d’oferta contindrà els preus». «El que costa entendre és com no ha sigut possible fer-ho abans i aquí totes les administracions tenim responsabilitat», va apuntar Rodríguez en una entrevista que va publicar

ahir el diari ‘El Periódico’. «Estic satisfeta que el debat de la prohibició dels pisos turístics avui sigui una qüestió de consens, tret d’honroses excepcions», va continuar la titular d’Habitatge, que preveu que «al febrer» es porti al Congrés l’aprovació del paquet de mesures per regular el mercat immobiliari, anunciat la setmana passada. ACN

assegurar que el pas de la fase 1 a la fase 2 de l’acord de l’alto el foc «no és automàtic». «Tenim objectius de guerra, que s’han d’assolir, i negociarem en bona fe» va apuntar, recordant que Tel-Aviv vol desmantellar Hamàs tant en l’àmbit polític i militar. «Si Hamàs continua el poder, la inestabilitat regional seguirà», va advertir, remarcant que un alto el foc durador requereix l’eliminació del grup islamista. El cap de la diplomàcia israeliana va assegurar que Netanyahu es veurà «aviat» amb el pròxim president dels Estats Units, Donald Trump, que assumirà avui el càrrec. Després dels primers alliberaments d’ahir, la previsió és que se’n produeixin més en els dos diumenges vinents, i que a principis de febrer comencin també les negociacions per a la fase 2 i segueixin també els alliberaments, fins arribar al total de 33 persones d’aquest primer període. Amb l’entrada en vigor de l’alto el foc, molts ciutadans de Gaza ara refugiats han decidit tornar cap a casa seva. Des de l’inici de la treva, no hi ha hagut per ara nous bombardejos ni atacs, malgrat que a primera hora del matí de diumenge, en les tres hores en què l’alto el foc s’ha retardat, l’exèrcit israelià sí que va fer atacs, matant una desena de persones. Més tard, van confirmar que va ser com a represàlia pel retard de Hamàs a l’hora d’anunciar quins ostatges alliberaria.

de l’alto el foc s’han d’alliberar 33 ostatges en mans de Hamàs, entre els quals hi ha també dos nens petits i ancians, en les pròximes tres setmanes. A canvi, Israel posarà en llibertat més de 1.900 presos palestins. El ministre d’Exteriors d’Israel, Gideon Sa’ar, va fer una roda de premsa on va

L’ONU va afirmar ahir que té uns 4.000 camions plens d’ajuda humanitària preparats per entrar a Gaza, la majoria amb menjar. L’alto el foc preveu un augment de l’arribada d’ajuda essencial a la Franja de Gaza, que ha estat totalment aïllada en els últims 15 mesos.

Trump torna avui a la Casa Blanca amb aspiracions expansionistes i proteccionistes

Món l El republicà Donald Trump torna avui a la Casa Blanca amb aspiracions expansionistes i proteccionistes per a la primera potència mundial. El magnat republicà de 78 anys serà investit 47è president dels Estats Units en una cerimònia de presa de possessió a Washington on també jurarà el càrrec el nou vicepresident dels EUA,

JD Vance, de 39 anys. Trump ha promès abaixar impostos, deportar migrants, promoure energies contaminants i acabar amb la «bogeria de la transsexualitat». Tot i promocionar-se com un president pacificador al món, Trump no ha descartat la força militar o econòmica per aconseguir el control de Groenlàndia i del canal de Panamà. ACN

Una de les civils alliberades per Hamàs, Emily Damari, aquest diumenge a Reim (Israel), punt de trobada on les van rebre les seves mares. EFE/Exèrcit d’Israel

k Dels lectors

Noves oportunitats per l’aeroport de Reus

Segons dades fetes públiques fa pocs dies per AENA, gestor dels aeroports espanyols, el nombre de passatgers a l’aeroport de Barcelona el Prat Josep Tarradellas al llarg del passat any 2024 va ser de 55.034,000 assolint un nou record amb un augment interanual del 10,3% i arribant a la seva màxima capacitat possible, fixada en un principi en 55 milions de passatgers desplaçats. El fet que la instal·lació barcelonina hagi aconseguit aquesta xifra de viatgers, dona una oportunitat única als aeroports tant de Reus com de Girona, actuant com a satèl·lits del barceloní, per millorar les seves perspectives de ràpid creixement tant en el nombre de passatgers com de vols. Qualsevol proposta de millora i ampliació de capacitats de l’aeroport del Prat trigarà un mínim de 5 anys a veure els seus efectes, dins d’un procés de trobada de solucions definitives pactades, elaboració de projectes, i posada en marxa i execució de les obres d’ampliació de les instal·lacions aeroportuàries. Cal aprofitar tot el volum que no podrà absorbir l’aeroport barceloní Josep Tarradellas i que, per força, s’haurà de repartir entre els aeròdroms de Reus, Girona i Sabadell. L’aeroport de Reus, amb un total de 1.181,520 passatgers declarats per AENA i un increment interanual del 13,0% aquest passat any 2024, ha d’aprofitar aquest fet per destacarse i promocionar-se especialment dins del mercat europeu, intentant escapar de l’estacionalitat que provoca el turisme de temporada amb destinació a Costa Daurada, font principal dels viatgers provinents fins al moment. Un tema primordial que caldria solucionar té a veure al fet d’establir unes ràpides connexions, sigui amb línia d’autocars o fent servir la línia de tren d’alta velocitat, tornant àgils els trajectes des d’aeroport de Reus tant a la ciutat de Barcelona com amb l’aeroport del Prat. Recordem que la línia ferroviària que prové de València i que s’atura

a Cambrils passa a tocar de la pista de l’aeroport de Reus i d’allí se’n va a l’estació del Camp de Tarragona a Perafort, i per tant Barcelona o Madrid. Només cal pensar i posar en pràctica com connectar les dues instal·lacions veïnes que fins ara es miren de lluny, tot i ser una al costat de l’altra.

Eduard Brota Reus

Cómo está el mundo Cuando comento con las amigas las terribles cosas que están sucediendo como las guerras, las violaciones, muertes de mujeres (que cada vez aumenta), corrupciones políticas, siempre al alza, llegamos a la conclusión que no es de extrañar que la salud mental se vaya deteriorando y también a una velocidad de vértigo. Todas lo lamentan por el futuro de sus nietos. La moral, el respeto, las buenas costumbres, el honor (muchos desconocen esta palabra), todo se ha ido al garete. Si comenzamos a buscar culpables, nuestra mirada se dirige primero a los gobernantes. Los hay que son guerreros, otros que quieren poder, incluso los que han lllegado por casualidad y no saben por dónde tirar. También se preguntan quién empieza la guerra en lugar de dialogar. Luego sale el tema de que los que fabrican armas, han de seguir fabricando. Llegamos a la conclusión de que todo seguirá igual y cuantos más hay para decidir sobre el bien ciudadano, nos llevan cada vez peor. Siempre es último el ciudadano. Las destrucciones de las guerras las pagaremos todos, da igual donde se encuentre la guerra. No es de extrañar pues, que si seguimos así, nuestros jóvenes lo tendrán cada vez peor y su estado mental peligrará. En Tarragona ya nos están preparando con el proyecto de albergue en la Ciutat de Repós i Vacances, para hacer frente a los problemas de la salud mental de los jóvenes, cuando en sus orígenes fue una zona dedicada a las vacaciones de los trabajadores.

María Elisa Aragonés Domènech

Hk Editorial k

Un guanyador, a la pràctica

an passat una bona pila d’anys des que es va començar a plantejar la possibilitat de connectar diverses localitats del Camp de Tarragona per mitjà d’un tramvia. Tot just es podia tenir present l’experiència de Barcelona, tot i que posteriorment han anat sumant-se altres exemples a localitats com Saragossa, Vitòria, Sevilla, Tenerife o Madrid entre d’altres. Hi ha, en el cas del tramvia, una vinculació amb l’esperit metropolità del qual ja s’han posat les primeres llavors a Tarragona. L’exemple de Barcelona ho és completament i n’hi ha d’altres com la d’Alacant-Elx, amb més d’un centenar

de quilòmetres de vies unint des de Dénia i Benidorm fins a la capital. La mobilitat és un factor determinant de creixement i el tramvia tindrà com a repte principal, millorar una connectivitat entre municipis que ara es pot fer majoritàriament en autobús i que, malgrat tot, compta amb freqüències de sortides molt nombroses. Per a bus i tramvia, part del hàndicap és el nombre de parades (la seva ubicació, també) i la velocitat. No és una competició entre models, però qui finalment n’ha de sortir guanyant és l’usuari. En tres anys, si es compleixen terminis, començarem a avaluar-ho de manera pràctica.

k Tribuna k

Els projectes que ens connecten

La presentació de la primera fase del Tramvia del Camp de Tarragona feta ahir a Cambrils suposa un pas ferm cap a la implementació d’un dels projectes més importants de les darreres dècades al Camp de Tarragona. Un treball que ha estat el nostre cavall de batalla durant la governança republicana a les diverses institucions i que servirà, inequívocament, per cobrir unes mancances majúscules en matèria de mobilitat al nostre territori.

Aquesta fase inicial afecta de ple les principals poblacions de la Costa Daurada com són Cambrils, Salou o Vila-seca. Així, veiem com l’avenç cap a un transport públic digne ens permetrà relligar aquests municipis veïns, tan propers però tan insuficientment comunicats fins ara. Per Cambrils concretament significa transformar la trama urbana enllaçant els barris que fins ara quedaven dividits pel traçat de les antigues vies del tren, que actuaven com una barrera arquitectònica insuperable. De la mateixa manera ocorre a Vila-seca on es presenta l’oportunitat de cohesió interna amb el nucli de La Plana que sempre s’ha vist afectada per la separació que suposa l’AP7 i que es va veure agreujada amb la construcció del Corredor del Mediterrani que dividia, encara més, el nord del municipi. O en el cas de Salou que va perdre la seva estació central, una de les més utilitzades de tota Catalunya, i que cal tornar a connectar amb la resta del territori.

Des d’Esquerra hem apostat de forma convençuda pel desenvolupament del Tramvia del Camp, perquè pensem que precisament aquesta

Camí Mendoza 1a tinenta d’Alcalde de Cambrils Sebastià Domínguez 3r tinent d’Alcalde de Salou Josep Forasté Regidor a Vila-seca

infraestructura és la clau de volta per començar a articular l’àmbit metropolità del Camp de Tarragona. No només per la cohesió territorial i per la major facilitat en els desplaçaments sinó perquè també ho fa d’una forma respectuosa amb el ciutadà en els seus trams urbans i perquè potencia la idea d’espai públic de qualitat per a les persones. En el procés de redacció i definició del projecte, Salou ha estat, com la resta de ciutats per on transcorre el recorregut del Tramvia del Camp, un agent més que ha vetllat per la integració en l’entorn. Era una prioritat presentar una proposta que no fos en cap cas un obstacle pels veïns que transiten pels carrers d’aquestes poblacions, al contrari, que signifiqués una convivència òptima tan per aquells que van a peu com els que utilitzen el tramvia. Tan és així que en el cas que Salou s’ha aconseguit reubicar l’aturador previst inicial-

Des d’Esquerra hem apostat de forma convençuda pel desenvolupament del Tramvia del Camp, perquè pensem que precisament aquesta infraestructura és la clau de volta per començar a articular l’àmbit metropolità del Camp de Tarragona

ment per acostar-lo a la zona de Ponent, al barri de Barenys, on hi ha un important nucli habitacional durant tot l’any, no només en època estival. Fer realitat el Tramvia del Camp de Tarragona és el resultat d’un esforç ingent i d’una necessitat que s’ha fet cada vegada més evident amb el pas del temps. Des d’alguns indrets com Vila-seca, a més, es veu com una gran oportunitat perquè amb la futura estació intermodal es reforça la centralitat del municipi dins d’aquest àmbit, fet que comporta un augment de la dinamització econòmica a nivell laboral, turístic, d’inversions, etc. Tot just es comença a treballar en el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal, amb la mirada posada en el 2050, per tant el projecte arriba en el moment perfecte per integrar-lo de forma plena al municipi, amb una parada a la nova i necessària estació de tren de Vila-seca, que es pot convertir en un gran nexe de comunicació.

En la mateixa direcció s’expressa Cambrils que espera veure com la segona fase del Tramvia del Camp, quan es preveu la connexió amb l’estació de tren, aquesta pugui arribar a esdevenir l’estació de la comarca del Baix Camp.

k Tribuna k

Llei de l’Estatut de Municipis Rurals: una bona llei, però insuficient

Fa sis mesos vaig comentar la problemàtica dels micropobles (micropobles i equilibri territorial: un tast de realitat), allí assenyalava els esforços de l’Associació de Micropobles de Catalunya i altres entitats d’àmbit territorial per fer realitat la Llei de l’Estatut de Municipis Rurals. Aquesta proposta va ser recollida i redactada per Esquerra Republicana i ha estat validada pel nou govern socialista. El projecte de Llei s’ha aprovat. Bona notícia. Ara caldrà la seva validació parlamentària definitiva.

De què estem parlant? Estem parlant, tal com explica el projecte de llei, del desequilibri que suposa que tres quartes parts de la població viu en el 15% del territori mentre que el quart restant ocupa el 85% del territori restant. Estem parlant d’equiparar drets i mitjans per poder-los fer efectius. Es pretén que la realitat desigual, per raons de dificultats naturals o la migradesa poblacional, no afecti els drets de les persones i a la bona gestió del territori. La llei té per objecte l’equilibri territorial, la igualtat material dels seus habitants respecte al conjunt de Catalunya i evitar el despoblament.

En primer lloc, la llei defineix i acota el concepte de municipi rural i comarca rural seguint els criteris marcats per l’OCDE. En resum:

• Comarca rural és aquella que un mínim d’un 15% de la població viu en municipis amb una densitat de població inferior a 150 h/km².

• Municipi rural és aquell que pertany a una comarca rural i té una població inferior a 2.000 habitants. L’Associació de Micropobles de Catalunya proposava el límit de 1.000 habitants, però finalment ha quedat en 2.000.

• Municipi rural d’especial atenció és aquell amb una població inferior a 500 habitants. O amb població entre 500 i 2000 habitants però amb molt baixa densitat de població, baixa taxa de creixement i taxa d’envelliment el doble de la mitjana.

El llistat de comarques i municipis rurals, d’acord amb les dades d’Idescat serà concretat i comunicat pel departament competent en Administració Local i revisat cada quatre anys.

La llei té una especial preocupació per

Francesc Reguant

Economista, expert en estratègies de l’agroalimentació

la qualitat normativa. Es proposa evitar la duplicitat de competències. Pretén definir clarament les obligacions jurídiques d’altres administracions. Observa la baixa qualitat normativa d’algunes d’elles provinents de petits ajuntaments i proposa un suport específic en aquest sentit. Insisteix en la simplificació administrativa i l’administració digital. Preveu un portal homogeni per a la prestació i intercanvi de serveis i aplicacions als municipis rurals. S’insisteix, alhora, en la cooperació intermunicipal com a font d’eficiència i fortalesa. En resum, lleis sòlides, que permetin una gestió segura, eficaç i sense duplicitats possible. Des d’un altre enfocament de la llei es parla de l’autonomia i suficiència financera que, en el cas, d’aquests municipis requerirà una assignació complementària del Fons de Cooperació Local de Catalunya i la creació d’una línia específica d’inversions per als municipis rurals. La llei també incorpora mesures tributàries específiques per als municipis rurals en l’impost de la renda de les persones físiques i en l’impost sobre transmissions patrimonial i actes jurídics documentats. És a dir s’estableix una discriminació positiva vers els municipis rurals per a restablir la igualtat dels drets de les persones al marge de la dimensió de la seva localitat. Tot plegat ha de possibilitar establir mesures per la millora dels serveis i incidir positivament contra el despoblament rural.

seu contingut. Tanmateix, des d’una apreciació general es podria dir que és una llei nascuda a iniciativa dels Ajuntaments i que possiblement, malgrat el seu interès i oportunitat que cal valorar, li falta una visió més àmplia de la realitat del món rural en la que actua. La llei busca proveir de mitjans jurídics, tècnics i econòmics per a una bona gestió dels micropobles, atesa la seva feblesa relativa per mor de la seva baixa població. Però, no aborda en suficiència, les polítiques de desenvolupament rural que haurà de propiciar o en les que haurà de cooperar.

Tres quartes parts de la població viu en el 15% del territori mentre que el quart restant ocupa el 85% del territori

Trobo a faltar una millor connexió de la llei amb les polítiques de desenvolupament rural en el marc de les polítiques europees. Falta una millor articulació amb les polítiques de planificació territorial. Alhora, la llei parteix d’una realitat que s’està transformant ràpidament i pràcticament no ho esmenta. Per exemple, des de 2019 cap comarca catalana perd població, probablement pel repoblament digital, la qual cosa pot transformar les polítiques, però reforça el paper de les noves tecnologies i l’essencial connexió telemàtica de qualitat.

Falta una millor connexió de la llei amb les polítiques de desenvolupament rural en el marc de les polítiques europees

No s’expressa amb claredat la dualitat urbà-rural en tot el que comporta en positiu i en negatiu. En positiu vers el necessari aprofitament de les sinergies de la cooperació campciutat. No s’aporta una descripció i valoració sobre els potencials econòmics de l’espai rural. No es dona prou importància a la defensa del medi natural. No s’assenyalen els béns públics de l’espai rural els quals tindria sentit que es poguessin remunerar.

k Tribuna k

Democràcia i no democràcia

Malgrat que la nostra ‘memòria selectiva’ tendeix a oblidar allò que no li agrada, o el que li comporta, de manera directa, dubtes de tot ordre, no podem oblidar, davant la situació global del nostre món, l’existència d’interessos contraposats, on les decisions, majoritàriament, no són fruit d’un debat obert i transparent, sinó conseqüència directa dels interessos particulars de qui decideix per nosaltres, en totes les variables que es van produint en el dia a dia, o en el disseny d’un futur que és el que volen unilateralment.

El que esmento té, a més, connotacions de tota mena, des de les morals, fins a les més quotidianes, on l’economia interessada prima per sobre de qualsevol argument, amb el que això suposa pel nostre demà, des dels diferents vessants de la nostra existència; així, podem veure que els conflictes armats són fruits d’arguments de diferents colors, en funció de qui faci l’anàlisi, però és que pel que fa a la lluita per l’hegemonia mundial, les coses també són en funció de la interpretació particular, per no esmentar el mateix model de convivència que ens hem donat, on, fins i tot, són capaços de justificar els poders de ‘dictadors’”, més o menys matisades, en funció d’altres vessants, cada cop més difícils de comprendre. En tot cas, el panorama de convivència, té diferents lectures, però el que sí que és evident, és que sembla més garantia de viure en democràcia que fer-ho amb altres models, on la suposada llibertat queda limitada al concepte en si mateix i poc en la posada en pràctica real; però és que, fins i tot, en els espais oberts, la cosa també comença a manipular-se en funció de ‘discursos’, cada cop més difusos i exempts d’una mínima pedagogia a l’hora d’explicar la fórmula de convivència emprada.

Sembla evident que tot el que esmento és la mateixa conformació global, on, malgrat tot, convivim en els espais més o menys lliures, amb altres on les decisions es prenen unilateralment, i crec que aquest és un dels punts que hauríem de deixar avançar, si realment volem gaudir d’una capacitat de lliure decisió, amb tots els defectes que li vulguem donar, o estem disposats a renunciar a la mateixa en funció d’altres contraprestacions com la llibertat, la ideologia, en si mateixa, i el que és més profund, l’oblit absolut d’una llibertat cada cop més controlada.

No sé si el nostre model democràtic té futur, o ben aviat es pot convertir en una ‘llibertat tutelada’ per desembocar en un autoritarisme maquillat en funció dels puntuals interessos del moment; tampoc l’enfrontament polític al qual assistim és un preludi de retorn al seny, però, en tot cas, el que sí que sembla evident és que cada cop la referència democràtica queda més en dubtes per mols que les paraules d’uns i altres ens puguin ‘vendre’ el contrari.

La llei és àmplia, per la qual cosa no podem resumir en aquest article tot el

En fi, la llei té tot el sentit per reforçar la necessària defensa dels municipis rurals i per dotar d’instruments a la gestió d’aquests municipis. Potser el que li manca correspon a una altra llei; tanmateix, seria interessant que en el procés d’aprovació del projecte es pogués obrir aquesta mirada vers les estratègies de desenvolupament rural.

És innegable que conceptes com la divisió de poders, la independència judicial, la transparència informativa, o el desbaratament, sense control, ‘d’idees’ vitals per viure en llibertat, són posades en dubte, sense cap repercussió de caràcter electoral, pels dirigents que opten per aquestes línies d’actuació, per tant, no estaria de més fer una pensada al respecte, amb la confiança de poder refer punts de diàleg que avui semblen inexistents i obligats a desaparèixer, en funció d’estratègies, cada cop més difícils de comprendre.

Per acabar, som conscients tots de què cada cop és més evident la ‘desconnexió’ de la ciutadania respecte al que fa o deix de fer la classe dirigent, en un marc de menfotisme que, ens agradi o no, té els seus beneficiats en funció d’opcions de demà, on el lliure decidir estarà més hipotecat per un entorn cada cop més incontrolat.

Lluis Badia Advocat

Necrològiques

Tarragona

Jose Herrera Montero.

Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a Sant Fructuós.

Diego Molina Olmos.

Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.

Jose Antonio Rodriguez Perez.

Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Llorito.

Maria Pinzolas Juanto.

Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori.

Dalia Malale Malale.

Ha mort als 69 anys.

Reus

Carles Prats Serra.

Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori.

Isaac Sanromà Molins.

Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a Sant Joan.

Valls

Marcela López López.

Ha mort als 86 anys.

Salvador Illa, fundador d’honor d’Amics

Martinell

Història l La distinció busca difondre el patrimoni de l’arquitecte Cèsar Martinell

Redacció

El Celler Modernista de Rocafort de Queralt va acollir ahir diumenge al migdia la presentació d’AmicsMartinell, la iniciativa de Fundació Domenys per a divulgar i potenciar el patrimoni històric, artístic i cultural de l’arquitecte Cèsar Martinell Brunet des de diferents àmbits.

L’acte va servir per a reconèixer el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, com a fundador d’honor d’Amics Martinell, per representar el progrés i l’honor del país i infondre l’esperança per un futur millor. Una dis-

tinció que també van rebre Cèsar Ramírez Martinell, net de l’arquitecte i representant de la família Martinell per a fer present el respecte, reconeixement i agraïment a la generositat per a deixar difondre i donar valor al llegat familiar.

Cal sumar les distincions fetes a Jordi Savall Bernadet, violagambista, director d’orquestra i musicòleg, en reconeixement a la seva aportació a l’humanisme i al diàleg intercultural a través de la música i la recuperació de la memòria col·lectiva, fent més fàcil la convivència; Raquel Lacuesta Contreras, doctora

en Història de l’Art, per representar l’estudi i coneixement i la recerca de les arrels i contribuir a conèixer millor el modernisme; i a Oriol Amat Salas, catedràtic d’Economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, pels seus coneixements acadèmics i la seva dilatada

trajectòria en l’estudi i difusió del cooperativisme, en general, i especialment de l’agroalimentari i agrícola, amb tesi doctoral sobre la integració al cooperativisme agrari. Amics Martinell és un cercle que té l’objectiu de donar valorar a la figura de Martinell i promoure el llegat de

La Fundació Joan Miró reconeix la Fundació BBVA per tres dècades de suport a la cultura

Mèrits l La Fundació Joan Miró ha reconegut la Fundació BBVA, en la figura del seu president, Carlos Torres Vila, amb la garrofa de bronze, per la col·laboració de les dues institucions durant més de tres dècades. «El seu suport constant i generós ha estat fonamental per impulsar la cultura i la difusió del patrimoni artístic, així com per

enfortir l'enllaç entre l'art i la societat», ha explicat Sara Puig, presidenta de la Fundació Joan Miró. Aquesta ha celebrat la seva reunió anual de Mecenes, en què ha fet entrega de l'ensenya, un homenatge curiós a l'artista, que s'emportar-va una garrofa en els seus viatges com a símbol de connexió amb la mediterrània. Redacció

l’arquitecte impulsor de les construccions agràries cooperatives, fruit de l’encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya per industrialitzar l’agricultura. Les persones que vulguin esdevenir Amics Martinell poden escriure al correu electrònic info@fundaciodomenys.com

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

¡¡¡Mi amor, feliz 18 cumpleaños!!! Celebramos también el comienzo de un emocionante viaje hacia el futuro, ¡que cada paso que des te acerque más a

Sara Puig, presidenta de la Fundació, amb els tres guardonats. Cedida

Imatge de Salvador Illa i d’altres Amics Martinell ahir al Celler Modernista de Rocafort de Queralt. Cedida

tus sueños! ¡¡¡Te queremos muuucho!!!

Ahir va ser el teu aniversari Ulisses, els teus avis et desitgen que passessis un molt feliç dia, amb tot

Avui felicita als que es diuen:

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Controla’t si tens algun petit males tar físic. Avui gau deixes de l’energia suficient per a re alitzar la jornada amb total tranquil· litat. Nit passional.

LLEÓ

23/07 al 22/08

El decaïment aní mic físic passa rà aviat avui. No et tanquis en idees negatives o pes simistes. Sal aire ja els teus pensa ments.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Al llarg de la jor nada li trobaràs solució a aquests petits problemes que venien ataba lant te des de fa temps. Tot el que iniciïs avui rendirà.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

Facilitat de frecs amb la família o amistats. Et troba ràs una miqueta desorientat a l’ho ra d’entaular rela ció amb la gent, un passeig t’ajudarà.

23/08 al 22/09 VERGE

Centra’t a orga nitzar solucionar els teus propis as sumptes no in tervinguis per a res en la vida dels teus companys o la pròpia família.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

No seran rendibles ni satisfactòries les actituds que pren guis de manera seriosa o rígida. Analitza més les coses asseu te per un moment.

09:00 Efecte mosaic. Matí

10:30 De tramuntana a mestral. Capítol 3

11:00 Destí 2030 (r)

11:30 Connecticat

12:30 Caminant per catalunya

13:00 Aventurístic

13:30 De tramuntana a mestral. Capítol 3

14:00 Notícies

14:30 Notícies esports

15:00 Notícies (r)

15:30 Notícies esports (r)

16:00 Qüestió de fons (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Va passar aquí. Catalunya

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 De tramuntana a mestral. Capítol 3

19:30 180 Graus

20:00 Notícies (r)

20:30 Cercle central

21:00 Notícies (r)

21:30 Cercle central (r)

El temps

21/05 al 20/06

Posaràs els teus dots d’investigador la teva gran intuï ció per a descobrir a aquest enemic ocult que en més d’una ocasió ha da nyat la teva imatge.

23/09 al 22/10 BALANÇA

Molta activitat va rietat en les teves tasques diàries que estaran com pensades amb moments excel· lents productius. Ves amb compte.

20/01 al 18/02 AQUARI

Una certa ansietat t’impedirà veure els passos a donar. Deixa’t guiar per la teva intuïció i per les primeres idees que apareguin. Re bràs un regal.

CRANC

21/06 al 22/07

Molt ull amb els teus esclats d’ànim, l’ambi ent no està del tot equilibrat el teu humor hauries de controlar lo al mà xim. Nit ardent.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Hi haurà molts can vis en la teva vida. Aprofita per estar amb la gent que més estimes de mostra’ls l’amor que tens dins. Jornada laboral intensa.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Es potenciarà el teu afany de do mini sobretot en el terreny amorós. La teva necessitat vi tal de comunicació serà alta trobaràs la comprensió.

Farmàcies

TARRAGONA:

Mas Cavallé, Silvia Merceria, 22 Telèfon 977 238 622 Llopart, Gloria

St Pere i St Pau:S.Simó, D Telèfon 977 200 015

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Padilla Papaceit, Olga Ronda Subirà, 12 Telèfon 977 756 967.

Anuncis classificats

LOCALS

REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 9 m2 –70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

TRASPÀS

REUS. TRASPASO PELUQUERIA por jubilación. Tel: 616.899.870

TREBALL

ES BUSCA ADMINISTRATIVA mitja jornada. Amb experiència. Tel: 666.780.626

MAYCA MASAJES. Explosión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

MASAJISTA PROFESIONAL. RELAX. Tel: 641.492.358

CARLOS. MASAJE ZEN. Tel: 660.605.687

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548

REFORMES

JUAN MASAJE PROFESIONAL para chicos. Tel: 645.412.113

10:00 Efecte Mosaic. Matí

10:30 Connecticat

11:30 Com la nit el dia. Cabaret

12:00 SPi+TV

12:30 Destí 2030

13:00 Connecticat

14:00 Notícies 12. Edició migdia

15:00 Com la nit el dia. Cabaret

15:30 Destí 2030

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Va passar aquí. Catalunya

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12. Edició migdia

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12. Edició vespre

21:00 La tertúlia del Dorsal 12

21:30 Aventurístic

22:00 Notícies 12. Edició vespre

23:00 La tertúlia del Dorsal 12

23:30 Aventurístic

00:00 Notícies 12 TAC 12

HORITZONTALS: 1. Material fos que surt dels volcans en el moment de l’erupció. Mesurava a pams. 2. Nota musical. Deixar de menjar. Mil. 3. Vocal. Visigoda sense principis. Posarà ales. 4. Llis i sense obstacles. Moneda de l’est. Terminació infinitiva. 5. Una síl·laba breu i una de llarga. Plena d’ossos. 6. Habitant de Numídia. Antics pobles de l’Índia. 7. Mitja data. Emperador romà vist al revés. Igual que la primera. 8. Rostre. Introdueix dins un organisme. 9. Mar sense entrada. Aportació voluntària de béns per la dreta. Menys que poc. Quasi res. 10. Lleida. Castigar amb pedres. Paga a mitges. 11. Pesona de confiança. Dos. Lletra girada. 12. Lledoner. Existien però ja no.

VERTICALS: 1. Passin la llengua. Nom donat als ocells amb el bec corbat. 2. Oberta i duplicada. Fer un laude. Mil cinquanta. 3. Cinc. Gènere de crustacis. Primera de quatre xifres, al revés. 4. Poesia girada. Bismut. Pedra llistada que puja. 5. Es posa a sobre del llit. No té brillantor. 6. Ajeu. Element metàl·lic. Una de feble. 7. És pur sense límit. Posen un boç. Jorn. 8. Rectals. Amarrador. 9.Acció dolenta. Canal que ve del sud.Vocal. 10. En aquest moment. Llengües indoàries. Veu de caserna. 11. Xifra cinc. Va del centre a l’extrem. No hi cap res més. 12. Estimaràs. Fosca com la nit i girada.

Mínima Estat del cel

15º 4º

Previsió pel Camp de Tarragona

SALOU: Oliva, Dolors Jaume I, 28. Telèfon 977 350 555.

VILA-SECA:

Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS:

Esqué Englund, Teresa Vidal Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702.

VALLS:

Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517.

EL VENDRELL:

Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873.

Solucions

Solució dels mots encreuats

Creuaran bandes de núvols mitjans i alts que deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat, més abundants i compactes a partir de migdia. Independentment, hi haurà intervals de núvols baixos a punts del litoral.

Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament més baixa arreu, localment de manera moderada a l’extrem nord-est. Malgrat això, a Ponent i al sud podrà pujar lleugerament. La temperatura màxima serà semblant al litoral, similar o lleugerament més alta a Ponent i lleugerament més baixa a la resta del territori.

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215 ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

Fabià Sebastià.

Màxima

Solució: nivell mitjà

Mots encreuats

Gastronomia El passat dissabte es va celebrar a Riudoms el IV Concurs popular de fricandó, un certamen que va aplegar una desena de participants que van competir en tres categories

El millor fricandó el fa la Pepi de Riudoms

Carn de llata de vedella, lleugerament enfarinada i amb un toc de canyella, només passada pel foc pim-pam abans de ficar-la a la cassola. Un sofregit fet amb all, ceba, tomàquet, poma, pastanaga i llorer. Unes múrgoles collides de casa i molt, molt de carinyo Aquesta és la fórmula del fricandó de la Pepi Llauradó, guanyadora del IV Concurs popular de fricandó de Riudoms, que es va celebrar dissabte passat a la plaça de l’Església. El certamen l’impulsa la Secció de Gastronomia del Centre d’Estudis Riudomenc Arnau de Palomar (CERAP) i, enguany, va ser dels més concorreguts, amb un total de nou participants, que van competir en tres categories: Originalitat, Presentació i Gust. El primer guardó se’l va endur Vilma Aguerre amb un plat que combinava el guisat de carn amb les patates, una salsa brava i uns originals cruixents. El premi a la Presentació, per la seva banda, va ser per a Montse Guiu, que va servir el fricandó en una tradicional cassola de terra, decorada amb farcellets d’herbes i tovallons brodats. El premi gros, però, va ser per a la Pepi, que va ser escollida guanyadora del Premi al gust gairebé per unanimitat, en un jurat format per representants del CERAP, de l’Ajuntament i del món de la gastronomia.

Entre la resta de participants hi va haver també plats que van destacar per l’originalitat, com les Crestes de fricandó, el Fricandó amb farcellets de pasta filo far-

cits de verdures, el Fricandó amb flors comestibles o el Fricandó de les quatre estacions. Quant a les receptes, els participants es van atrevir a jugar amb textures i sabors que trencaven l’estàndard, amb resultats força reeixits.

Cristina Serret Alonso

L’any 2019 el Fricandó va ser escollit com el plat més representatiu de Riudoms per votació popular. La iniciativa va partir de la Secció de gastronomia del CERAP, entitat presidida per Ramon Margalef. «Entenem que la gastronomia és part fonamental de la cultura dels pobles, i per això vam voler determinar quin era el plat que millor representava Riudoms», explica Margalef. De

l’enquesta popular en va sortir com a clar guanyador el Fricandó, seguit pel Bacallà de Quaresma. Pel que fa a a la fórmula d’aquest guisat amb carn, tan tradicional de la cuina catalana,

Ramon Margalef admet que no hi ha una manera de fer-lo a la riudomenca, sinó que, com passa a la resta del país, «hi ha tants fricandós com cuiners i cuineres que el preparen».

k Tijuana

Vies lentes

Avui parlaré de l’estació de trens anomenada Camp de Tarragona. Aquella situada enmig de no res i que, quan t’hi acostes, ensopegues amb un rastell de cotxes aparcats a les voreres de la carretera per evitar un aparcament caríssim que, la majoria de dies, resta mig buit. La imatge bananera dels vehicles encabits a les cunetes em fa pensar en la cançó improvisada que Coldplay va dedicar al caos circulatori de Manila malgrat que, poca broma, conec una expat de Les Filipines (economista) que va venir aquí per tenir més oportunitats i, ironies de la vida, resulta que el seu germà ha pogut prosperar força més a Makati. De tornada al tema de l’estació de Perafort, àlies Penitence Station, és un exemple més de com ens costa a la ciutadania entendre que sigui tan difícil aplicar el sentit comú tret de que, no ho descartem pas, estigui fet a propòsit. Ni oferir tarifes d’aparcament més raonables optimitzant l’ocupació de l’espai existent alhora que afavorint els passatgers que hi arriben motoritzats ni, ja seria massa, fer-ne un d’exterior de franc o ben econòmic. Tampoc millorar el servei d’autobús a les poblacions del Camp -qualsevol dia escriuré una novel·la amb experiències d’usuaris-. Deixarem en quimera comptar amb trens llançadora que connectessin l’estació de forma ràpida i contínua, si més no, amb Reus i Tarragona. Tot això, considerant que, a més, es tracta d’una de les que té més rendibilitat i nombre de passatgers fora de les grans capitals de l’Estat. Perdoneu-me el símil ferroviari fàcil però, sense tants túnels llargs i foscos de batalles territorials i competencials, burocràcies interminables, interessos espuris i excuses vàries, aquí podríem viure a tot tren.

Escriptora entre altres coses

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Els participants, organitzadors i membres del jurat del IV Concurs popular de fricandó de Riudoms. Diari Més

El jurat del concurs durant el tast dels fricandós. Diari Més

Marta Magrinyà