Universitat 6
La URV crea el primer Punt de Divulgació de Drets Lingüístics destinat als alumnes
Tarragona 2
PSC i Junts voten favorablement a la moció d’ERC que proposa la remodelació integral de la Rambla Nova
Opinió 21 Josep Maria Buqueras Bach. L’estació del Camp: un despropòsit?: «Els accessos clamen al cel una atenció més que urgent»
Més de 150 habitatges del barri van patir desperfectes durant els aiguats del novembre passat i ara el plenari ha acordat demanar que pugui ser declarat zona catastròfica 3
Reus 9
Reus va ser l’escenari de la cloenda de la Marató de Sang que aquest any ha aconseguit superar el repte d’arribar a les 10.000 donacions
L’Ajuntament estableix els nous protocols per afrontar l’assetjament Reus
Entre el personal hi haurà sis persones de referència a les quals acudir per denunciar qualsevol possible cas 8
21,4 Milions de pernoctacions Turisme
El sector turístic tarragoní va aconseguir l’any passat superar les xifres prepandèmia
Valls reivindica la calçotada com la gran festa gastronòmica del país
Urbanisme l El PSC i Junts han donat suport a la moció presentada per ERC, que planteja la convocatòria d’un concurs d’idees
John Bugarin
La prova pilot que ha impulsat l’Ajuntament de Tarragona per convertir la primera coca de la Rambla Nova en un espai per a vianants és el primer pas cap a una remodelació integral d’aquest històric passeig de la ciutat. El grup municipal d’ERC va presentar ahir en el ple una moció per a plantejar una reforma de la Rambla. No només d’un tram, sinó des del Balcó del Mediterrani fins a la Font del Centenari. El PSC i Junts han donat suport a la proposta d’ERC, que ha estat aprovada tot i els vots en contra del PP i les abstencions d’ECP i els consellers no adscrits.
Així, el ple va acordar «establir un compromís de ciutat al voltant de la remodelació integral de la Rambla Nova i apostar decididament per donar més protagonisme als vianants». Una de les principals actuacions que plantegen els republicans en la seva moció és «la construcció d’una emblemàtica plaça al tram de Roger de Llúria». El govern municipal ja ha mostrat en diverses ocasions la seva voluntat de convertir aquest espai en una zona per a vianants. De fet, els socialistes van iniciar durant les festes de Nadal una prova pilot, prohibint-hi
La moció inclou la creació d’una «emblemàtica plaça» al primer tram
la circulació de vehicles.
ERC insta a organitzar una consulta ciutadana per
a decidir «si el paviment que ha de cobrir el conjunt de les coques centrals de la Rambla —que s’ha anat degradant amb el pas del temps— ha de ser asfaltat o de rajola». Actualment, hi conviuen diversos paviments d’èpoques diferents. També es proposa l’elaboració d’un pla d’usos
Patrimoni l El govern s'ha tornat a oposar a la demanda d'Esquerra
J. Bugarin
El grup municipal d’Esquerra Republicana ha tornat a reclamar al govern del PSC que obri el Fortí de Sant Jordi als tarragonins. Ho va fer en el ple d’ahir, mitjançant una moció, en la qual reclamava la dignificació d’aquest es-
pai, així com la seva obertura «abans que acabi l’any 2025, garantint l’accés públic per a la ciutadania i fent un acte d’inauguració per donar a conèixer a la ciutadania la seva recuperació». La proposta va tirar endavant gràcies als vots a favor dels republicans, el PP, Junts i el conseller no adscrit
Javier Gómez. La portaveu d’ERC, Maria Roig, recordava que «el govern de Ricomà va destinar 250.000 euros per a recuperar el Fortí de Sant Jordi». «Malgrat això, continua tancat després de la intervenció i degradant-se cada dia», exposava l’edil, qui afirmava que
comercials per a «dinamitzar l’activitat econòmica» i aconseguir «una concurrència ciutadana més diversa, repartida en horaris i abundant al primer tram de la Rambla i al Passeig de les Palmeres». Igualment, es planteja la convocatòria d’«un concurs d’idees vinculat a un poste-
falta «voluntat política». Els republicans assenyalen que, segons un informe municipal, l’aforament màxim és de 100 persones, amb limitació de 25 persones a la zona definida com a pas de ronda. Per tant, assegurava Roig, «es poden fer actes de petit format així com la visita del mateix espai». El PSC va votar en contra de la moció. El conseller de Patrimoni, Nacho García, criticava que ERC «no va preveure una despesa per obrir el fortí» i que, ara, no ha volgut negociar cap partida pressupostària per a obrir-lo.
rior projecte executiu» per definir com ha de ser aquesta remodelació integral. El conseller adjunt d’ERC, Xavi Puig, apuntava que caldrà un «jurat ben plural perquè la decisió final sigui de ciutat». L’edil vol que s’hi impliquin veïns, comerços i restaurants.
El conseller d’Urbanisme,
Nacho García (PSC), destacava que han estat «el primer govern que ha decidit tancar una part de dalt de la Rambla». L’edil explicava que han votat a favor de la moció perquè «creiem que hem de continuar endavant» amb la pacificació de la Rambla. Per la seva banda, el portaveu de Junts, Jordi Sendra, criticava a ERC per «pujar-se al carro quan no van fer res en 4 anys». El conseller recordava que ells ja van demanar la «peonització de la primera coca» en campanya i que han pactat diferents partides pressupostàries amb el govern per a redactar i executar el projecte.
Algunes reticències
La portaveu del PP, Maria Mercè Martorell, es va oposar a la moció per a convertir la primera coca en una gran plaça. Assenyalava que la prova pilot que s’ha fet ha ocasionat «problemes» als veïns «per anar a deixar la brossa» o «entrar i sortir de casa seva si no tenen mobilitat». Jordi Collado (ECP), que es va abstenir, criticava que cal «verd urbà» i la proposta no ho contempla. A més, mostrava la seva preocupació perquè el tram de la Rambla que es vol pacificar acabi sent ocupada en gran part per terrasses, «com la plaça de la Font».
Municipal l El ple ha aprovat per unanimitat una moció que reclama accions per evitar noves inundacions
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona sol·licitarà al Govern estatal que la Móra sigui declarada zona catastròfica. Així ho ha acordat el ple, que ahir va aprovar per unanimitat la moció presentada per l’Associació de Veïns de la Móra-Tamarit en la qual reclamen que es duguin a terme les accions necessàries per a fer front als efectes de la DANA al barri. Els residents d’aquesta urbanització de Llevant encara continuen recuperant-se dels danys que van patir per les inundacions del passat mes de novembre, les quals van causar nombrosos desperfectes. Segons s’exposa en l’escrit dels veïns, més de 150 habitatges i diferents negocis de la zona van quedar afectats. La reparació de les cases i els locals, així com la substitució dels béns materials danyats, suposen una despesa molt elevada per a residents i comerciants. «Les inundacions del barri de la Móra són un tema recurrent, però mai s’ha treballat de manera efectiva», argumenten en la moció —assumida per Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i En Comú Podem—, a través de la qual han traslladat les seves demandes.
Entre altres, el ple ha acordat negociar amb l’Estat la
declaració de la Móra com a zona catastròfica per a «reconèixer la gravetat de la situació», que les famílies i empreses afectades puguin «accedir a ajudes directes» i, a més, «es mobilitzin recursos per a la rehabilitació d’infraestructures públiques». Més enllà d’aquesta petició, l’Ajun-
Els veïns demanen la creació d’una comissió tècnica per a planificar accions
tament s’ha compromès a prendre diferents mesures per a evitar noves inundacions com la de fa dos mesos.
Estudi hidrològic del Torrent
La moció aprovada preveu accions urgents com el manteniment i neteja del torrent, la reparació del camí del càm-
ping o la reparació del carrer Baix Camp i el Passeig de la Móra. L’associació veïnal també han reclamat en el seu text que l’Ajuntament «faciliti i cooperi amb l’estudi hidrològic del torrent de la Móra que està realitzant l’Associació Mediambiental La Sínia», i que l’estudi d’inundabilitat que ha
encarregat el consistori per al nou POUM inclogui «una anàlisi de vulnerabilitat».
D’altra banda, es reclama la creació d’«una comissió tècnica, coordinada per alcaldia, per a gestionar la problemàtica de la Móra» amb representants de «l’Ajuntament i els òrgans municipals amb competències», així com de les administracions locals veïnes, la Generalitat, l’Estat, els veïns del barri i La Sínia. «Aquesta comissió haurà de coordinar esforços tècnics i polítics per a planificar i executar accions concretes, garantint una mobilització ràpida i eficient dels recursos humans i econòmics necessaris», s’exposa en el text, on s’afegeix que «haurà d’estar dotada de pressupost i d’un calendari a seguir».
Un altre dels punts acordats ha estat la revisió i actualització del Pla de Protecció Civil de Tarragona per a «incorporar-hi les noves vulnerabilitats derivades del canvi climàtic i que contempli protocols específics pel cas de la Móra». Igualment, el ple ha aprovat la implementació d’un sistema de seguiment i manteniment periòdic del canal i les infraestructures associades, per a «garantir que el sistema hidrològic de la zona es mantingui operatiu i eficient en tot moment».
En la moció es remarca la importància del projecte de renaturalització del Torrent de la Móra, que serà «prioritari» per a l’Ajuntament de Tarragona. De fet, el pressupost municipal d’aquest 2025 ja inclou una partida de 120.000 euros per a recuperar aquest espai natural millorant-ne la capacitat d’absorció d’aigua en cas de pluges. L’alcalde, Rubén Viñuales, explicava que també s’està treballant amb la idea de construir una bassa de laminació al Prat de la Móra.
Urbanisme l Cap de les ofertes econòmiques presentades a l’Ajuntament supera els 500.000 euros
Una desena d’empreses pugnen per emportar-se el contracte de demolició de la plataforma de la platja del Miracle de Tarragona, el popularment conegut com a ‘mamotreto’, però una destaca per
damunt de la resta. Tots els sobres amb les ofertes rebudes ja s’han obert i la companyia més ben classificada és
B-Biosca SL. Aquesta empresa constructora de Lleida ha rebut la major puntuació per la suma de la memòria presentada i l’oferta econòmica,
Educació l El consistori ha tret a licitació els treballs amb un valor d'uns 180.000 euros
L’Ajuntament de Tarragona ha tret a licitació les obres de pintura i millora de tres escoles municipals de la ciutat. Es tracta de treballs que es realitzaran a l’Escola Torreforta, Escola La Floresta i a l’Escola Sant Salvador. Arran de les inspeccions realitzades als centres educatius es va detectar la necessitat d’un repintat de diferents estances d’aquestes tres escoles. A banda de les obres de pintura, entre d’altres tasques, es canviaran els poms de 52 portes al centre
de Torreforta, els poms de 40 portes a La Floresta, així com l’adequació de la pintura de radiadors, baranes i reixes de diferents escales dels centres. El període d’execució de les obres serà d’entre un mes i mig i dos mesos i mig segons el centre. El pressupost total de la licitació de les obres de millora és de 182.578 euros. El termini de presentació d’ofertes finalitza el proper 3 de febrer.
La consellera d’Educació, Isabel Mascaró, ha destacat que «des de l’Ajuntament volem que els centres escolars
que és d’uns 390.000 euros. El més previsible és que la mesa de contractació li adjudiqui els treballs en els pròxims dies.
L’empresa s’ha compromès a redactar un Pla d’Actuacions Medi Ambientals específic pel contracte i a dur a ter-
me visites internes a les obres per garantir la bona execució en l’àmbit ambiental, entre d’altres. El tractament, transport i reciclatge dels residus produïts han sigut alguns dels elements que s’han tingut més en consideració, tenint en compte els materials
dels quals està fabricada l’estructura.
Es redactarà un Pla d’Actuacions Medi Ambientals específic pel contracte
La licitació compta amb un pressupost que supera els 600.000 euros, amb IVA. Tot i això, cap de les diferents ofertes que s’han presentat a l’Ajuntament superen els 500.000 euros. El consistori preveu que el termini d’execució serà de cinc mesos, tot i que algunes companyies han proposat que poden enderrocar l’estructura en només tres mesos. De fet, l’Ajuntament ha rebut ofertes anormalment baixes, que la mesa de contractació ha analitzat i n’ha emès informes favorables.
Des del 2001 L’enderroc del ‘mamotreto’ és una de les obres més destacades d’enguany a la ciutat, sobretot pel que s’ha trigat a desencallar la situació de l’estructura. L’any 2001 van finalitzar les obres de la plataforma. Aquesta imponent estructura de formigó (6.250 m²) responia a la voluntat de crear un mirador elevat sobre la platja del Miracle (amb terrasses i serveis per a la ciutadania) i, a la seva planta baixa, una zona d’aparcament coberta. Deficiències estructurals van obligar al tancament de la planta superior de la plataforma que, des de llavors, està clausurada amb un evident procés de degradació. Actualment la Plataforma constitueix «un element d’ocupació i desconnexió» de la zona litoral amb major amplitud i potencialitat de renaturalització de la platja, segons explica l’Ajuntament.
de la nostra ciutat estiguin en les millors condicions i, per això, per a nosaltres, és prio-
ritari destinar recursos al seu manteniment». «És important que l’estat de les instal-
lacions de l’alumnat sigui l’adequat perquè l’èxit educatiu també es veu afectat per la
qualitat dels espais on estudien els nostres alumnes», ha expressat la consellera.
Societat l L’Ajuntament diu que disposa dels mecanismes legals suficients per a controlar l’activitat
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Tarragona va acordar divendres desestimar les al·legacions a la nova concessió de Mas Rosselló. Fa setmanes, un grup de veïns de la zona dels Cossis va presentar reclamacions al contracte del consistori. Els veïns van demanar que es revisessin els criteris econòmics i de viabilitat en la licitació de la concessió. També, van reclamar establir controls i sancions clares per evitar que es realitzin activitats diferents de la restauració. Per últim, els
residents de la zona posaven en dubte els fonaments i estudis per a determinar el cànon econòmic de la concessió. En relació al primer motiu al·legat, als plecs figuren com a obligacions del concessionari el de subjectar-se a l’horari d’obertura i de tancament d’acord amb la normativa vigent, segons expliquen fonts municipals. En cas d’incompliment, la clàusula 22a establia la sanció pertinent al concessionari, inclosa la rescissió de la concessió.
Pel que fa al segon motiu, la clàusula 25a dels plecs de clàusules administratives
estableix que el concessionari ha d’exercir les activitats objecte de concessió en els termes i condicions previstos en els plecs, amb la prohibició d’utilitzar els espais i installacions per a usos i activitats desvinculats d’aquelles. «Els mecanismes legals per a controlar l’activitat objecte de concessió ja estan previstos suficientment en els plecs de clàusules administratives», expliquen des de la plaça de la Font.
Pel que fa a l’últim motiu, es posa de manifest a l’informe que els serveis tècnics municipals de la Intervenció Ge-
La licitació es reprendrà per a trobar un nou concessionari
neral van emetre el corresponent informe de valoració del cànon concessional d’acord
estrictament amb l’objecte de la concessió, que tal com indica la clàusula 7a dels plecs, estableix un cànon per import de 77.244,00 euros a l’any.
Sense connexió A més, l’Ajuntament considera que «no resulta justificada ni provada» la possible conne-
xió entre un cànon econòmic elevat i la major probabilitat que es facin activitats il·lícites i efectes negatius generats per l’activitat de restauració al Mas Rosselló, com es defensava a l’al·legació. Ara, la licitació de la concessió es reprendrà i es preveu trobar un nou concessionari pròximament.
Societat l La iniciativa inicia els actes del 30è aniversari del Servei Lingüístic
La Universitat Rovira i Virgili va presentar ahir al Campus Catalunya el Punt de Drets Lingüístics, que forma part de la campanya Viu la URV en català i del Pla de política lingüística de la URV. Tot plegat té l’objectiu, segons va explicar en la presentació el Comissionat de Política Lingüística i Publicacions, José Antonio Moreno, d’enfortir l’ús normal i preferent del català com a llengua pròpia i té com una de les línies d’actuació garantir els drets lingüístics de la comunitat universitària.
El Punt de Drets Lingüístics, que ha rebut el finançament Interlingua del Departament de Recerca i Universitats, és el primer dels punts d’aquest tipus que està previst que s’instal·lin als campus i seus de la URV. Es tracta d’un plafó permanent en una paret del Campus Catalunya (prop de la porta d’accés al pàrquing, al costat del punt lila) amb la imatge de la campanya Viu la URV en
Dues noies consulten el Punt de Drets Lingüístics, ubicat al Campus
El plafó, amb un codi QR, es troba a una paret del Campus Catalunya
català i el codi QR que permet accedir a l’apartat de drets lingüístics del web de Llengües URV, on hi ha el canal de drets lingüístics de la URV, un servei que la Comissió de Política Lingüística ofereix a la comunitat universitària per atendre consultes, queixes i
propostes sobre usos i drets lingüístics a la URV.
A través d’un formulari en línia, qualsevol estudiant, treballador i membre del personal docent i investigador de la URV pot fer arribar queixes de vulneracions de drets lingüístics a la Universitat, que
Societat l Rotary Club Tarragona va celebrar un acte en honor als socis de més de vuitanta anys i amb una antiguitat de més de 10 anys en el club, que compleix 45 anys. El president actual del club, Robert Pons, va obsequiar un quadre creat per
Pere Joan Salas i personalitzat per a cadascun dels membres homenatjats. Aquests van ser Gil Fanjul, Pere Bernat, Antoni Fortuny, Lluís Alvarez, Xavier Vallvé i Josep Miquel Sevil. Els assistents van poder recordar experiències. Redacció / Cedida
són gestionats de manera individualitzada i confidencial per la Comissió. També es pot accedir al material de la campanya i a preguntes freqüents sobre drets lingüístics.
30 anys del Servei Lingüístic La presentació del Punt de Drets Lingüístics dona el tret de sortida de les activitats de commemoració del trentè aniversari del Servei Lingüístic i del vintè de Publicacions URV, en què es pretén projectar la feina que es fa per aconseguir els objectius de política lingüística i de política editorial de la URV, fent del català la llengua d’ús normal, promovent l’aprenentatge d’idiomes i compartint el coneixement a través de les publicacions. En un context de minorització del català, és més necessari que mai, segons José Antonio Moreno, apostar per una política lingüística, en què el Servei Lingüístic és la referència a la URV, igual com Publicacions URV ho és en l’àmbit editorial.
Així mateix, també es posa en marxa el nou web de Llengües URV, on s’aniran publicant els actes del doble aniversari a mesura que es vagin tancant. De moment, hi ha previst el Cafè de Llengües, que consistirà en una taula rodona sobre el present i el futur dels serveis lingüístics universitaris, i un Fòrum Vives sobre publicacions científiques en català, a més de diverses exposicions de Publicacions URV.
L’obra ‘Pazzo’ arriba a la Sala Trono aquest cap de setmana
Teatre l L'obra Pazzo arribarà a la Sala Trono aquest cap de setmana. L’espectacle de Fèlix Herzog, que es podrà veure el divendres i el dissabte a les 20 h, explora els lligams familiars, el relleu generacional i les obligacions imposades socialment amb Jordi Banacolocha i Adrià Salazar. i la direcció de Roberto G. Alonso. Es tracta d’una petita opereta verbal i apocalíptica en clau de misèria i notes d’humor. Els protagonistes són Francesco i en Dàrius, que tal com explica l’autor, «viuen entre les restes calcinades i malmeses del que fa molts anys va ser un dels circs més grans i importants del país. En Francesco era l’amo del circ i juntament amb el pare d’en Dàrius, en Tonino, una de les seves majors atraccions. En Dàrius no coneix res d’aquella època, només el que n’ha sentit a parlar. Ara l’instint el crida… però en Dàrius no està preparat per respondre aquesta crida. Pazzo parla del testimoni generacional just en el moment que canvia de mà, de la màscara que cau, la de l’individu, però també la social; parla dels lligams familiars imposats genèticament i de les obligacions imposades socialment». Redacció
ferits i una quarantena de veïns evacuats d’un edifici de Campclar per olor de gas
Successos l La mala extracció de fum de la campana extractora va ser-ne la causant
Shaila Cid
Gairebé una quarantena de veïns de l’edifici número 20 del carrer Menorca de Tarragona van ser evacuats ahir a la matinada a causa d’una forta olor a gas. Els Bombers de la Generalitat van rebre l’avís a les 00.12 hores i es van desplaçar fins al lloc dels fets amb tres dotacions terrestres.
Els Mossos d’Esquadra van evacuar de forma preventiva els veïns de l’edifici afectat del barri de Torreforta fins que van arribar el Bombers. Aquests van fer comprovaci-
ons en diversos pisos i van fer mesuraments de gas amb el detector.
Finalment, no van detectar cap fuita de gas com a tal, però si van descobrir que els veïns d’un dels pisos del cinquè estaven cuinant i s’hauria produït una mala extracció de fum de la campana extractora.
Els tres veïns que vivien al pis afectat van haver de ser atesos pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i van ser evacuats per inhalació de fum a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi de Sant Just Desvern.
Una baralla entre una parella acaba amb diversos detinguts al centre de Tarragona
Successos l Tres persones van ser detingudes ahir al carrer Pere Martell de Tarragona. Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana es van desplaçar fins al lloc dels fets cap a les 14.15 hores. Un cop allà, els agents van comprovar que una parella s’havia agredit mútuament, ocasionant-se ferides lleus. Es tracta d'un home de 35 anys,
amb un antecedent per violència de gènere, i una dona de 37, amb antecedents per diversos delictes. Ambdós van ser detinguts per un delicte de violència domèstica. Un home de 33 anys també va ser arrestat per trencar una ordre d’allunyament que li prohibia apropar-se a un dels dos detinguts. Aquest té 44 antecedents. D. Cabezas
Una fregidora d’aire crema i provoca un incendi en una casa al barri
Successos l Tres dotacions dels Bombers de la Generalitat van treballar ahir en un incendi d’habitatge al barri de Campclar de Tarragona. El cos va rebre l’avís a les 08.20 hores i es van traslladar fins al carrer Riu Siurana. Un cop allà, van comprovar com l’habitatge estava afectat pel fum i que s'havia cremat una fregidora d’aire. En el moment de l’incendi hi havia tres persones al domicili, però van poder sortir pel seu propi peu i van ser atesos pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que els va traslladar fins al CAP per rebre una valoració. Els Bombers van donar per controlat el foc a les 08.35 hores i van procedir a fer tasques de ventilació de l’immoble. Shaila Cid
Marta Omella Blanco
Un pallasso, un càsting, i un final imprevisible. Aquesta és l’essència de Dokum, el primer espectacle en solitari de l’actor tarragoní Héctor de la Salud. Es tracta d’un xou de carrer per a tots els públics que combina l’humor gestual, la improvisació i el clown més pur. «És un espectacle en solitari, però irònicament, protagonitzat per un pallasso que mai està sol», explica de la Salud. I és que aquest sempre estarà acompanyat per un membre del públic. «Això fa que cada funció sigui única, perquè no hi ha manera de saber com reaccionarà la persona triada», apunta.
L’espectacle, explica, està format per diferents gags participatius units per un mateix fil conductor: el gran càsting. D’aquesta manera, el protagonista s’haurà d’enfrontar a una sèrie de proves, però necessitarà l’ajuda del públic per poder superar-les. El primer repte al qual haurà de fer cara l’actor, però, arribarà el 25 de gener, amb la preestrena de l’espectacle a la Pobla de Mafumet. «Allà és on es veurà què funciona, què no, quines modificacions cal fer abans de l’estrena oficial, etc», explica de la Salud.
Ja queden pocs dies perquè Dokum surti al carrer per primera vegada. Fins llavors, al xou encara li queden unes quantes hores al taller. «Últimament, passo entre 8 i 9 hores diàries tancat al local ultimant detalls i acabant de polir-ho tot. Evidentment, per molts assajos que faci sempre hi haurà una part que no podré controlar, ja que no depèn de mi», afirma l’actor. Un fet que, lluny d’angoixar-lo, l’incentiva. «Personalment,
l Cultura
L’espectacle de pallasso gestual i participatiu d’Héctor de la Salud es preestrenarà el 25 de gener a la Pobla de Mafumet
m’encanta aquesta part imprevisible, tenir aquest cuquet viu i no saber per on sortirà la cosa. Sempre hi ha un punt d’incertesa, i això és màgic», assegura l’actor.
De la Salud no és cap novell en el món de la improvisació còmica i els espectacles participatius. Ja fa vint anys que l’artista fa riure, primer en
espectacles de carrer a PortAventura World i parcs temàtics al Japó, després amb la seva companyia, Toc de Gresca. Ara, per primera vegada, ha decidit posar-se el vestit de pallasso tot sol. Aquest procés, apunta, no ha estat fàcil. «Volia evitar el càrrec burocràtic de les subvencions, així que és un espectacle
completament autofinançat. Evidentment, això ha fet que em costés més treure’l al carrer», admet l’actor. L’esforç, però, ha valgut la pena.
«Ha estat complicat, tant a nivell econòmic com artístic, però també està sent una de les experiències més gratificants de la meva carrera. És una oportunitat per ensenyar tot el que he après amb un espectacle que és cent per cent jo», explica de la Salud. Tot i ser una funció en solitari, explica, la seva elaboració no ho ha sigut. Ha estat gràcies a la direcció de Juan Carlos Edo, el vestuari de Cristina López, l’attrezzo de Josep Pijuan i la música de Xavi de la Salud, que l’artista ha pogut donar forma a les seves idees.
«El meu objectiu és fer desaparèixer els problemes del públic durant almenys 50 minuts. Aconseguir que deixin enrere les seves preocupacions i divertir-se durant una estona», afirma el còmic. La primera funció de Dokum tindrà lloc a les 12 hores al pavelló de la Pobla de Mafumet. Durant el xou el pallasso haurà de superar un càsting amb l’ajuda del públic
del ple municipal del 20 de desembre de l’Ajuntament de Reus que va aprovar el Protocol per a la Prevenció d’Assetjament. Ajuntament de Reus
Laboral l Fins al mes d’abril encara s’aplicaran els protocols vigents amb data 31 de desembre de 2024
Miquel Llaberia
El nou Protocol per a la Prevenció d’Assetjament de l’Ajuntament de Reus estableix un nou procediment intern i els diferents òrgans implicats. El passat 20 de desembre el ple municipal de l’Ajuntament de Reus va aprovar el nou protocol pactat amb el personal de l’Ajuntament. A més, aquest protocol inclou tant als treballadors de la corporació municipal com tots aquells que tinguin algun vincle laboral extern amb l’Ajuntament. Segons el nou protocol, s’estableixen diferents òrgans que seran formats per personal fix de l’Ajuntament i personal interí amb més de dos anys d’antiguitat. En primer lloc,
s’establiran sis ‘persones de referència’ que serviran com a punt de referència per als treballadors que vulguin activar el protocol davant d’un presumpte cas d’assetjament. En segon lloc, s’establirà una Comissió d’assetjament. Els membres d’aquesta tindran la mateixa vigència que el Pla d’Igualtat. Aquesta comissió la formaran dos representants per part de l’empresa, dos representants legals dels treballadors i una persona membre de la Comissió d’Igualtat. Aquest òrgan s’encarregarà d’emetre l’informe de valoració final dels casos denunciats.
Finalment, hi haurà el Comitè d’investigació d’assetjament. Aquest estarà format
per dues persones relacionades amb la comissió d’assetjament, una de la part social i l’altre de l’empresa, i la tercera serà personal extern en funció d’assessor. Aquest comitè tindrà la responsabilitat de dur a terme la investigació dels casos denunciats.
Via interna
El protocol contempla dues possibilitats per resoldre els casos d’assetjament, ja sigui per la via externa, la via administrativa i la judicial, o la via interna. Pel que fa a la via interna implica una tramitació d’urgència que en tot moment ha de protegir la dignitat i intimitat de les persones afectades. Aquest procediment està format per
quatre fases i, la primera, és la de comunicació i assessorament. El procés s’inicia amb la sol·licitud d’activació del protocol dirigida a la Comissió d’assetjament. Aquest pas el pot fer la persona afectada o una tercera persona a través d’una persona de referència, un membre de la Comissió d’assetjament o una persona de la seva confiança.
La segona fase és la d’investigació. La Comissió d’assetjament donarà trasllat de la comunicació del cas al Comitè d’investigació d’assetjament en un termini no superior a cinc dies laborables des de l’entrada a la bústia. El comitè haurà de garantir els drets d’audiència i aportació de proves de totes les parts afec-
L’apunt
L’Ajuntament vol contractar un expert
L’Ajuntament de Reus té prevista la contractació d’una persona experta en processos d’investigació i assessorament en matèria d’assetjament laboral i sexual. Segons l’informe justificatiu, el consistori admet que no disposa de les persones tècniques especialistes en matèria d’assetjament per a investigar les denúncies presentades pels treballadors.
El protocol estableix els òrgans que gestionaran les denúncies
La via interna per resoldre els casos es divideix en quatre fases
tades i podrà practicar totes aquelles proves que consideri pertinents per la investigació dels fets. En finalitzar la investigació, el comitè farà trasllat de l’expedient d’investigació a la Comissió d’assetjament. La tercera fase és la de resolució, en què la Comissió d’as-
setjament tindrà un termini màxim de cinc dies laborables després de rebre l’expedient d’investigació per emetre l’informe de valoració final. Aquest tindrà caràcter vinculant i haurà de presentar les propostes de mesures a prendre. En el cas que l’informe determini que no hi ha assetjament, però que existeix una conducta inapropiada o altres situacions no tipificades com a assetjament, la comissió també podrà proposar les mesures correctores necessàries. La fase final serà la de seguiment. Amb un termini màxim de dos mesos des de la resolució, Recursos Humans haurà d’informar sobre l’aplicació de les mesures decretades a la Direcció i Gerència, al Comitè de Seguretat i Salut, als delegats de l’Ajuntament de Reus, a la Comissió d’Igualtat i a la Comissió d’assetjament.
Difusió i entrada en vigor
Les persones implicades en els òrgans descrits rebran la formació necessària per dur a terme la seva funció. També es preveu impulsar accions preventives i de sensibilització i formació en qüestions d’igualtat i assetjament al personal de l’Ajuntament. A la vegada, es disposarà fins al 31 de març de 2025 per poder formar al personal sobre el protocol. Tots aquells casos que estiguin en curs o que iniciïn abans de l’1 d’abril de 2025 se’ls aplicarà els protocols vigents amb data 31 de desembre de 2024.
Salut l L’organització destaca que gairebé un miler de persones van ser donants per primera vegada
Sergi Peralta Moreno
La Marató de Donants de Sang de Catalunya ha conclòs havent assolit l’objectiu d’arribar a les 10.000 donacions. En concret, en va registrar 10.343. «És un tancament molt positiu per a nosaltres», va valorar el responsable del Banc de Sang i Teixits, Joan Ramon Grífols, durant l’acte de cloenda de la jornada solidària, que va celebrar-se a Reus. Així i tot, Grífols va subratllar que «la marató no acaba aquí». «El banc, cada dia, faci fred o calor, sigui hivern o estiu, necessita a l’ordre de 1.000 donacions de sang perquè cada dia subministrem 800 components sanguinis», va afegir. El responsable del Banc de Sang i Teixits va comentar que després de les festes de Nadal o de les vacances d’estiu «acostumem a perdre un 20% de les donacions» per la pèrdua de la rutina. «És un 20% que hem de recuperar d’alguna manera perquè el 7 de gener va ser el dia que hem subministrat més components sanguinis que mai a qualsevol dels hospitals de Catalunya», va apuntar. Per aquest motiu, iniciatives com la Marató de Donants de Sang, que va tenir lloc entre el 9 i el 18 de gener, són cabdals. De les 10.343 donacions registrades —9.302 de sang i 1.041
El responsable del Banc de Sang i Teixits, Joan Ramon Grífols, acompanyat de representants de l’administració pública i Xavier Vallès. Gerard
Guaita: «Amb una acció relativament senzilla pots salvar moltes vides»
de plasma—, 822 provenien de persones que havien decidit fer aquest gest per primera vegada. Més del 50% dels novells pertanyien a la franja
S’ajorna la reunió del protocol d’assetjament activat als Serveis Funeraris
Donacions totals per províncies
d’edat d’entre els 18 i els 34 anys. «Ens va molt bé, perquè són donants que tenen una projecció de vida llarga i una potencialitat de continuar donant sang moltes vegades», va destacar Grífols.
En aquests moments, hi ha reserves per vuit dies. «Són suficients, òptimes per poder fer front a les necessitats», remarcà el responsable del Banc de Sang i Teixits.
Testimoni de primera mà L’acte de cloenda de la Marató va comptar amb la presència de Xavier Vallès, receptor i donant de sang. «Si puc ser donant és perquè primer vaig ser receptor», va expressar. Per un accident de trànsit, va requerir la transfusió de dos litres de sang. «No seria aquí sense el Banc», clamava. Va haver de viure una segona experiència com a receptor: el seu fill va necessitar 26 transfusions de sang, plasma i plaquetes en quatre mesos. «Aquesta experiència em va fer prendre més consciència que calia prendre una actitud més proactiva respecte de la donació i, ara, vaig a donar sang regularment», va subratllar.
Vallès va aprofitar per reflexionar sobre la societat i els models de vida actuals. «Lluitem per no deixar-nos guiar per l’individualisme», va demanar. «Molta gent petita, a llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món», va continuar. «Si vivim la vida des de l’empatia, si sabem escoltar i ajudar, donarem vida i esperança als altres i, tot això, amb una mica de sang, una mica de plasma i una mica de temps», va concloure.
Al seu torn, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va destacar que, «amb una acció relativament senzilla, pots salvar moltes vides».
Judicial l Els fets haurien succeït el 2023, arran d'una discussió Laboral l La reunió amb el treballador dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp que va activar el protocol per a la prevenció de l'assetjament ha estat ajornada. Segons explica el treballador a Diari Més, s'ha anul·lat la reunió per la baixa d'un membre de la comissió, ja que seria familiar d'una persona implicada. «Després de llegir el protocol d'assetjament signat amb la mútua, s'ha adonat de la incompatibilitat d'aquest membre i ho ha comunicat a l'empresa», afirma el treballador. Diversos treballadors del servei han denunciat en els darrers mesos presumptes casos d'assetjament laboral per part del gerent de l'empresa municipal cap als treballadors. Miquel Llaberia
ACN
L’Audiència de Tarragona va començar ahir el judici de dos homes acusats de matar-ne un altre el 29 de setembre del 2023 a Reus. Segons la Fiscalia, els investigats haurien propinat diverses puntades de peu al cap i el cos de la víc-
tima arran d’una discussió que s’hauria produït durant un concert a la plaça del Mercadal. L’agredit va morir la matinada de l’1 d’octubre a l’hospital per un xoc hemorràgic secundari a politraumatisme. El fiscal demana setze anys de presó per a cadascun dels processats per un delicte
d’assassinat amb traïdoria i una responsabilitat civil de 230.000 euros per als familiars del mort, així com la prohibició d’aproximar-se als tres fills i els germans de la víctima a una distància inferior als mil metres i de comunicar-s’hi durant 20 anys i la petició de set anys de llibertat
vigilada una vegada executada la pena de presó. També reclama que paguin els costos processals. Per la seva banda, la defensa d’un dels acusats sol·licita la seva absolució, mentre que l’altra, l’eximent de drogoaddicció. L’acusació particular, que representa els familiars, reclama vint anys de presó per un delicte d’assassinat amb traïdoria i una indemnització de més de 137.000 euros. El judici, amb jurat popular, va arrencar amb les qüestions prèvies i s’allargarà fins al dia 31.
Formació l Al mes de maig es faran pràctiques a empreses del Gremi de la Construcció del Baix Camp
Miquel Llaberia
Mas Carandell ha iniciat aquesta setmana el curs per obtenir el certificat professional de nivell 1, Operacions auxiliars de paleta d’obra de fàbrica i de cobertes. Les classes pràctiques es duen a
terme a l’Institut d’Horticultura, ja que es va creure que era l’espai indicat. Aquest itinerari formatiu es duu a terme de dilluns a divendres al matí amb una durada de 365 hores i dona cabuda a un màxim de 20 persones. Aquesta actuació està impulsada pel
Servei Públic d’Ocupació de Catalunya’ i amb fons del Ministeri d’Educació i encara queda una plaça disponible. La iniciativa neix de la necessitat formativa plantejada per part del Gremi de la Construcció del Baix Camp a la regidoria d’Empresa, For-
Marsal: «Volem retornar a la societat els beneficis que l’empresa obté»
Societat l El president de la Fundació PortAventura va visitar el Círcol per parlar del projecte 'Dreams Village'
Miquel Llaberia
El president de la Fundació PortAventura, Ramon Marsal, va dur a terme ahir al Círcol de Reus una conferència per parlar sobre el Dreams Village, un projecte que ofereix un espai a famílies amb nens que pateixen greus malalties o estan en risc d’exclusió social. «Estem en una fase molt important del projecte. Hem fet cinc anys i vam inaugurar quatre cases més. L’objectiu és continuar creixent en dos o tres anys», va afirmar Marsal. «Des que vam constituir la fundació l’any 2011 la finalitat
ha estat clara; volem retornar a la societat els beneficis que l’empresa obté», va valorar el president de la fundació. «Entrar al PortAventura no és barat, és una quantitat econòmica important que una família ha de destinar i no ens sentiríem còmodes si una part de la societat no pogués accedir al parc per motius econòmics. Per això anualment ajudem al voltant de 30.000 persones que entren de manera gratuïta», va assegurar. En aquest sentit, el president va recordar una anècdota que es va quedar fixada en el seu record durant un dia de portes ober-
tes per a centres d’acollida: «Se’m va acostar un noi, d’uns 10 anys, que era d’un centre de Rubí i em va donar les gràcies. Quan li vaig preguntar el motiu em va dir que no havia sortit mai de Rubí i que era la primera vegada que sortia, a més per visitar un parc temàtic, gràcies a PortAventura. Em va emocionar».
Per un altre costat, Ramon Marsal també va tenir un moment per donar la seva opinió com a ciutadà sobre un altre gran projecte empresarial del Camp de Tarragona, el Hard Rock: «El Hard Rock és un projecte que ja existeix. Que
mació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus. «Un dels interessos manifestats va ser el de realitzar una formació específica d’aquest certificat professional que permet una acreditació oficial», afirma el regidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òs-
car Subirats. Unes conversacions que el president del Gremi de la Construcció del Baix Camp, Antoni Sentís, confirma: «Des del Gremi feia temps que estàvem treballant amb l’Ajuntament de Reus per dur-lo a terme, ja que al nostre sector
Les pràctiques del curs s’imparteixen a l’Institut d’Horticultura de Reus
tenim molta manca de mà d’obra formada». Sentís es mostra «content» i «orgullós» de què s’hagi pogut engegar aquest curs que «esperem que tingui continuïtat i poder donar servei a la problemàtica que tenim al sector». A més, el president assegura que es faran pràctiques a empreses del Gremi a mitjan mes de maig. «Podem dir que serà la llavor de la futura Escola d’Oficis que tindrem a Reus», clou. L’objectiu professionalitzador del curs es concreta en aprendre a aixecar murs i particions de maó i bloc per revestir, construir i col·locar elements del suport de cobertura en obres de cobertes i a també fer tasques auxiliars d’obra, sempre seguint les prescripcions en matèria de seguretat i salut imprescindibles. En altres paraules, es tracta de saber fer treballs auxiliars de construcció, elaborar pastes, morters, adhesius i formigons, així com construir revestiments i faldons per a cobertes. Per tal de completar la qualificació i capacitar-se per a la incorporació al món laboral. Les sortides professionals són com a operari de paleta i de cobertes, ajudant de paleta, paleta d’envans i col·locador de bloc prefabricat, entre d’altres.
la gent busqui per Internet ‘Sentosa Island’, que és un ressort hi ha a Singapur i que és l’exemple que el HardRock vol imitar». «Per tant, no in-
venten res, generen riquesa i creixement i donen llocs de feina. Hi ha una part de la societat que no ho entén així i ho respecto perquè estem en
democràcia, però en la meva opinió personal, no com a president, és què és una llàstima que es perdi un projecte com aquest», va cloure.
Cultura l El regidor Josep Baiges pronuncia una conferència sobre el seu pare, l’artista Josep Maria Baiges, pel centenari del seu naixement
Dibuixant, caricaturista, pintor, cartellista, vocalista, compositor, sardanista, radiofonista... Josep Maria Baiges tenia moltes cares i excel·lia en totes elles. Era un veritable artista polifacètic, però, ell, hauria renegat d’aquesta definició. «Deia que l’artista, pel simple fet de ser-ho, ja havia de dominar disciplines ben diverses: un artista havia de ser polifacètic per naturalesa», comentava el regidor Josep Baiges en la conferència en honor al seu pare, amb motiu del centenari del seu naixement.
Riudomenc de Reus, o reusenc de Riudoms, Baiges era un «home feliç perquè feia el que volia, el que l’omplia, i volia escampar la seva felicitat». Era un enamorat del poble que el va veure néixer i de la ciutat que el va acollir, i l’estima fou mútua. No quedava cap cadira buida a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura per escoltar el fill de l’artista recordar vivències, anècdotes, treballs. Les parets quedaren decorades per figures humanes, inamovibles, atentes, somrients, que recordaven el Patufet que presidia la
taula del ponent i que Baiges havia representat tantes i tantes vegades. Des de ben petit, Josep Maria Baiges va cultivar-se en l’art. La música era una qüestió familiar i, al seu carrer Major, la guitarra era la banda sonora de cada vespre estival. Amb una veu prodigiosa, va liderar orquestres, va compondre sarsueles i sardanes, i va endur-se, amb el seu germà, el concurs En busca de estrellas, l’Operación Triunfo de la dècada del 1950.
Baiges va excel·lir en àmbits com la caricatura o la composició musical
El seu nom va arribar a compartir titulars amb Salvador Dalí. Els dos inimitables artistes van il·lustrar el Sant Crist vist amb alçada, amb idèntica perspectiva. En comptes d’acusar el far del surrealisme de plagi, Baiges, admirador del seu ho-
mòleg, va mantenir que tot plegat havia estat «una extraordinària coincidència».
Com a sardanista, Baiges és el pare de Peret Ganxet, convertida en un himne. La seva última peça fou De Reus, la rosa. Estrenada el setembre del 1991, va ser enregistrada pel seu fill, quan l’artista tenia la salut delicada. «Amb una il·lusió pròpia d’una criatura, la va fer sentir a tothom», recorda Josep Baiges. Es creu que el goig li va allargar la vida.
Turisme l Es van registrar 21,4 milions de pernoctacions, més del 10% en temporada baixa
Eloi Tost / ACN
El sector turístic de la demarcació de Tarragona ha assolit el 2024 xifres de pernoctacions superiors a les del 2019, l’any abans de la covid. La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), que representa el 90% de les places d’allotjament, ha registrat 21,4 milions de pernoctacions, un milió més que el 2023 (+5,23%) i mig milió més que el 2019. La presidenta de la FEHT, Berta Cabré, ha destacat els increments de visitants en temporada baixa que els acosten a l’objectiu de la desestacionalització. Així, al gener van certificar un 13% de pernoctacions respecte el mateix més de 2023, mentre que al febrer l’increment va ser del 30%. Al setembre, octubre i desembre el creixement va ser de l’entorn del 6%.
«La desestacionalització es comença a produir», ha assenyalat Cabré. Dels considerats mesos de temporada baixa, l’únic que no va créixer va ser el novembre, i la presidenta ho ha atribuït a la climatologia. «Estem desestacionalitzant però el volum de pernoctacions als mesos –de temporada baixa– continua sent baix», ha reconegut, i ha afegit que tenen «molta capacitat per rebre visitants i donar allotjament» així com «actius que poden fer créixer» les xifres de visitants. Amb tot, dels 21,4 milions anuals de pernoctacions, 11 milions es van produir els mesos de juny, juliol i agost (51,4% respecte el total anual). En canvi, els mesos de gener, febrer, novembre i desembre sumen conjuntament 1,18 milions, un 5,5% del total anual.
Pel que fa a la procedència dels visitants, hi ha hagut un increment dels internaci-
Les xifres
21,4 Milions de pernoctacions
El 2024, un 5,23% que les registrades el 2023
onals, que han representat un 48,15%, mentre que l’any anterior van suposar un 45,97%. Així, més enllà dels 11,1 milions de pernoctacions del visitants d’arreu de l’Estat, el principal mercat ha estat de nou el francès, amb 2,6 milions de pernoctacions (+6,25%), seguit del britànic (2 milions) i l’irlandès (1,2 milions). Cabré ha destacat el
48,5% Visitants internacionals
Gairebé tres punts més que l’any anterior
creixement del 15% del turisme alemany, fins als 1,1 milions de pernoctacions.
L’estada mitjana s’ha mantingut en nivells molt similars als darrers anys, amb 3,60 nits per persona. Hotels, càmpings i apartaments han mantingut els registres, si bé a la Costa Daurada (3,7 nits) les estades de mitjana són més llargues que a les Terres
3,7 Nits d’estada mitjana
Als establiments de la Costa Daurada
de l’Ebre (2,9 nits). Per tot plegat, Cabré ha fet una valoració positiva de com ha anat l’any.
Objectius
Cabré ha posat en valor que «el turisme continua sent la locomotora socioeconòmica» de la demarcació i ha destacat els 800 milions d’euros invertits pel sector en els darrers deu anys, que han de perme-
L’apunt
Hard Rock: que decideixi el territori
Pel que fa al projecte de Hard Rock, la presidenta de laFEHT, BertaCabré ha reclamat «que es respectin els interessos de la destinació» i ha apuntat que la iniciativa d’avui «no té res a veure» amb la que es va presentar fa una dècada. «No podem utilitzar un projecte a nivell polític i d’intercanvi de cromos», ha apuntat i ha demanat que el territori pugui prendre les seves pròpies decisions. çar a instal·lar aquests elements el setembre de 2020.
Des del sector destaquen que es comença a produir la desestacionalització
La patronal turística rebutja que es pugui apujar la taxa per estades turístiques
tre «mantenir el lideratge al mercat europeu». Així mateix, ha afirmat que «el 90% de la plantilla és fixa» i que és un sector «amb possibilitats de creixement» de les carreres professionals dels empleats. De cara al 2025, la FEHT s’ha plantejat «continuar de-
sestacionalitzant» i la presidenta s’ha mostrat optimista per les noves rutes que s’obriran a l’aeroport de Reus que permetran donar «més activitat en més mesos». Alhora, ha defensat «seguir impulsant el turisme esportiu», un dels fonaments de la desestacionalització a la demarcació. «L’objectiu és el 80% d’ocupació els 365 dies», ha manifestat. Pel què fa a nous mercats, Cabré ha confiat en que el rus es pugui recuperar aviat -si s’acaba la guerra a Ucraïna- i ha explicat que porten tres anys en captar mercat asiàtic. «Hem trobat touroperadors que tenen interès», ha indicat, i ha concretat que volen que passin «almenys un parell de dies aquí» durant el seu viatge. A la vegada, ha valorat que és un perfil que no arribaria a l’estiu i que podria estar especialment interessat en les destinacions de l’interior del Camp de Tarragona.
Fiscalitat justa Finalment, ha rebutjat la possibilitat que s’apliqui un increment de l’impost sobre les estades en establiments turístics, així com al recàrrec municipal. «Volem un model fiscal just», ha reclamat. Pel que fa al recàrrec municipal ha criticat que «és una barra lliure» que podrien aplicar els ajuntaments, si s’acaba fent efectiu, i ha avançat que algun consistori ja els ha avançat que l’aplicaria.
Redacció
Una trentena de municipis, empreses i associacions de caire turístic de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre es promocionaran a la fira internacional de turisme FITUR, a Madrid, que s’inaugura demà dimecres i que s’allargarà fins al 26 de gener. Hi participaran sota el paraigua del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, en un espai diferenciat per a cada marca (Costa Daurada i Terres de l’Ebre) dins d’un gran estand de Turisme de Catalunya.
La presència anual de la demarcació tarragonina en aquest saló de referència serveix per donar-ne a conèixer la diversitat i els nombrosos atractius turístics en l’àmbit del lleure, la cultura, el patrimoni o la natura, així com el ventall d’establiments d’allotjament, restauració i serveis complementaris.
La fira esdevé un aparador per les propostes turístiques de la Costa Daurada i els professionals aprofiten l’estada per mantenir contactes amb els canals de comercialització (agències de viatges, operadors turístics, agències de viatge en línia i companyies aèries) per compartir estratègies i afavorir acords.
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, participarà a FITUR encapçalant la delegació de la institució supramunicipal, acompanyada pel president del Patronat de Turisme, Carlos Brull, i altres responsables i tècnics de l’ens.
Els participants
Els 32 ens públics i privats de la demarcació que hi assisteixen de la mà del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, en la modalitat de promoció conjunta Corner, que se signa anualment. Pel que fa a la Costa Daurada, hi participaran Calafell, Cambrils, Cunit, el Vendrell, l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, Mont-roig del Camp/Miami Platja, Reus, Salou, Tarragona, Torredembarra, Valls, Vila-seca/la Pineda Platja, Aquopolis, Nàutic Parc Costa Daurada i Terres de l’Ebre, Associació de Golf i Pitch&Putt dela Costa Daurada, Priorat Enoturisme, MIDIT Terres de Mestral, Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona,
Imatge de la representació política del Camp de Tarragona de l’any passat a FITUR, a l’estand de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. Cedida
l Turisme
El turisme tarragoní tindrà un espai propi a l’estand de Turisme de Catalunya
Una trentena de municipis i estaments tarragonins estaran presents a la fira
Tarragona hi promocionarà el patrimoni històric i turístic municipal
Associació de Càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, Associació Hotelera de la Província de Tarragona, Federació-Associació Empresaris Hostaleria de la Província de Tarragona, Associació d’Apartaments Turístics Costa Daurada i Terres de l’Ebre, Associació Hotelera Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Els participants de les Terres de l’Ebre són Alcanar, Amposta, Ascó, Consell Comarcal del Baix Ebre, Consell Comarcal de la Terra Alta, l’Ampolla, la Ràpita i Tortosa.
PortAventura
També en aquest espai tarragoní estarà present PortA-
ventura World, que el dia 22 al migdia preveu presentar les novetats que ha presentat
amb motiu del trentè aniversari. La presentació comptarà amb la presència del consell
Salut, benestar i cultura: presentacions de Salou
Salou aprofita sempre la celebració de FITUR per a destacar aquelles propostes pròpies que poden ajudar a milor la seva captació de turisme. Enguany no és una excepció. L’Ajuntament salouenc, presentarà aquest dimarts per la tarda, al Wizink Centre (actual Movistar Arena), ‘Salou, l’essència de la felicitat’, el programa de salut i benestar que ha preparat el municipi per la pròxima temporada. En aquest acte s’oferirà un tast de la gastronomia de Salou de la mà del xef Estrella Michelin Pep Moreno i els seus col.laboradors. Aquesta no serà la única presentació del consistori dins el arc de FITUR. El dia 22 a les 15.00 h es presentarà a les instal·lacions d’IFEMA, com a Capital de la Cultura Catalana 2025. Malgrat que es valorarà la importància que la designació, no es presentarà encara el programa d’actes sencer.
d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper i del president de la Generalitat, Salvador Illa.
Turisme l En l’assemblea de Grups Ciutats Patrimoni de la Humanitat es presentarà Tarraco25
L’Ajuntament de Tarragona, encapçalat per l’alcalde Rubén Viñuales, i la consellera i presidenta del Patronat Municipal de Turisme, Montse Adan, arribaran demà a la fira FITUR 2025 per a promocionar tot el patrimoni turístic de la ciutat amb una agenda repleta de reunions amb agents i entitats del sector. En la primera jornada està previst que totes dues figures, en representació de la ciutat, participin en la inauguració del pavelló Cata-
lunya a càrrec del president de la Generalitat, Salvador Illa. També demà, Viñuales assistirà a l’assemblea del Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat. Tarragona és una de les 15 ciutats espanyoles declarades com a tal i amb motiu del 25è aniversari d’aquesta fita, l’endemà, el dijous 23 de gener a les 13 h, està previst l’acte principal de la ciutat a FITUR: la presentació de Tarraco25. Una acció especial a l’stand de Catalunya, que s’obrirà amb la intervenció de l’alcalde Rubén Viñuales
i que comptarà també amb els parlaments de la consellera de Turisme i presidenta del Patronat Municipal de Turisme, Montse Adan, i del conseller de Patrimoni, Nacho García. L’alcalde Viñuales assenyala que «l’objectiu de la presència de Tarragona a Fitur és recuperar el protagonisme que mereix, donant a conèixer tota la riquesa patrimonial, cultural i gastronòmica de Tarragona lligada a l’aniversari de la designació de Tarragona per la UNESCO». Per aquest motiu, l’acte comptarà amb la
col·laboració de Tarraco Viva i Tarraco a Taula, que durà a terme una mostra gastronòmica lligada al llegat romà de la nostra ciutat. També a la fira celebrada a Madrid, aquest divendres, a l’estand de Catalunya tindrà lloc l’acte protocol·lari per a la col·laboració entre RENFE i l’Ajuntament de Tarragona. L’objectiu d’aquest acord és treballar perquè RENFE pugui oferir un producte especialitzat al turista que visita la ciutat de forma conjunta a l’hora d’adquirir un bitllet amb destinació a Tarragona.
Treballadors de l’Ajuntament de Cambrils manifestant-se.
Tribunals l Consideren que hi ha treballadors al consistori que cobren menys del que els pertoca
ACN
La UGT ha denunciat l’Ajuntament de Cambrils acusant-lo de no complir a nivell retributiu la seva Relació de Llocs de Treball (RLLT). En concret, ha portat al jutjat totes les nòmines dels treballadors que estiguin per sota del que marca estipulat el document, ja que consideren que hi ha treballadors que porten anys al consistori i que cobren menys del que haurien de percebre, mentre que alguns que acaben d’incorporar-se sí que cobrarien
el que correspon.
A banda, la Unió General de Treballadors i l’Ajuntament del Vendrell es trobaran als tribunals a l’abril per «esmenar defectes» a l’RLLT que no s’han pogut resoldre mitjançant una negociació. A la vegada, el sindicat ha advertit a l’Ajuntament de Vilaseca que també el portarà als tribunals si no elabora la seva RLLT, per incompliment del conveni pactat. Finalment, a Constantí, el sindicat i l’Ajuntament han tancat un acord relatiu a millores als llocs de treball de la policia local.
Gastronomia l La capital de l’Alt Camp espera rebre més de 35.000 persones
Álvaro Rodríguez
Valls ho té tot a punt per viure una nova edició de la Gran Festa de la Calçotada. La capital de l’Alt Camp espera rebre durant tot aquest cap de setmana a més de 35.000 visitants per gaudir d’activitats al voltant d’aquest producte, superant així les xifres del darrer any.
La cita coincideix enguany amb la capitalitat de Catalunya a la Regió Mundial de la Gastronomia. Per aquest motiu, Dolors Farré, alcaldessa de Valls, vol reivindicar aquesta celebració com «la gran festa gastronòmica del país». Més enllà del cap de setmana, Valls reivindicarà la calçotada durant tot aquest 2025 amb l’impuls d’un museu al voltant d’aquest acte i la posada en marxa de calçotades internacionals.
Pel que fa al programa d’actes, tant dissabte com diumenge es podran visitar
de 10 a 21 hores el mercat i els tastets de la calçotada, els quals ompliran els carrers principals del municipi amb gastronomia, artesania, animació musical i vins de la DO Tarragona.
El plat fort arribarà diumenge amb els tradicionals concursos de cultivadors de calçots i de salsa. A les 13 hores tindrà lloc el moment central de la jornada amb el 39é concurs de menjar calçots. La tarda estarà acompanyada de la música de Miquel del Roig i El Artistre.
Des de la Cambra de Comerç de Valls han detallat que ja s’han venut més d’un miler dels 1.700 tiquets de degustació que s’han posat a la venda de manera anticipada. Aquests paquets contenen 12 cebes una terrina de Salses Fruits, una ampolla de cava Castell d’Or, pa Cristalino d’Europastry pitet de roba i carquinyolis de Cal Cesc.
Joan Ibarra, regidor de Turisme de l’Ajuntament de Valls, assegura que les expectatives per aquestes jornades són «molt altes», destacant que «l’hostaleria ja està experimentant bones sensacions durant els caps de setmana previs». El regidor detalla que durant aquest any volen «dimensionar l’impacte econòmic d’aquesta activitat» a través d’un estudi amb els diferents restauradors i allotjaments. De moment, des de la regidoria estimen que l’impacte es mou «al voltant dels tres milions d’euros».
L’Ajuntament també vol aprofitar aquest volum de gent per potenciar altre dels grans atractius turístics de la ciutat, el Museu del Món Casteller. Per aquest motiu, cada degustació comptarà amb un descompte de 2x1 per l’equipament, el qual obrirà amb horari especial durant els dos dies. Més enllà d’això, l’alcal-
L’Ajuntament estudiarà l’impacte econòmic d’aquest esdeveniment
dessa detalla que impulsaran accions conjuntes amb el sector turístic durant tot l’any.
Bona temporada de calçots La Gran Festa de la Calçotada arriba també en un excel·lent moment pels productors. Isidre Coll, vicepresident de la IGP Calçot de Valls, transmet el seu «optimisme després de tres anys de sequera», apuntant també que «els últims dies de fred han ajudat a crear més sucres i generar un millor producte». Amb tot, des de l’IGP esperen superar aquest any el rècord de 18 milions de cebes venudes. Actualment, el ramat de 50 calçots es troba en un preu d’entre 9 i 10 euros.
Mobilitat l Els vehicles, pressupostats en més de 60 milions, hauran de poder circular 3,5 quilòmetres sense catenària
A. Rodríguez
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha tret a licitació la construcció, el subministrament i el manteniment dels set vehicles que donaran servei a la connexió entre Cambrils i Vila-seca del Tramvia del Camp de Tarragona. El pressupost d’aquest contracte ascendeix per sobre dels 73 milions d’euros amb IVA i les empreses interessades s’hi podran presentar fins al 22 d’abril d’aquest any. El primer tramvia haurà d’estar enllestit en trenta mesos des de la signatura del contracte i la resta de la flota
tindrà un termini total de 33 mesos. D’aquesta manera, els vehicles estaran presumiblement enllestits a inicis de 2028, any quan està estimada la posada en marxa de la primera fase. L’empresa guanyadora de la licitació s’haurà de fer càrrec del manteniment dels tramvies durant 15 anys sense opció a pròrroga.
Cal recordar que el darrer intent de licitar aquest contracte va quedar anul·lat després que cap empresa es presentés al concurs. Ara, la Generalitat hauria estat un any treballant acompanyada dels Ajuntaments implicats
per tal d’elaborar un contracte adaptat a les diferents necessitats sobrevingudes. El nou plec suposa un increment de 10 milions d’euros respecte a l’anterior.
Com a requisit tècnic destacable, els tramvies hauran de poder circular un mínim de 3.500 metres amb energia embarcada, és a dir, sense connexió amb la catenària. D’aquesta manera quadruplica els 800 metres previstos originalment. Els tramvies hauran de poder circular a un mínim de 70 kilòmetres per hora connectats al corrent i a 50 amb les bateries.
Mobilitat l L’Ajuntament de Salou ha adjudicat dotze noves llicències per a taxis temporals, marcant un pas endavant significatiu en la millora del servei de transport públic al municipi, especialment durant la temporada alta. Aquesta iniciativa forma part d’un pla estratègic que permetrà a Salou disposar d’una flota de fins a 94 ta-
xis durant els mesos d’estiu, convertint-se així en el municipi amb el nombre més alt de taxis de tota la província de Tarragona.
Aquest sistema està dissenyat per absorbir l’augment de demanda que es produeix entre Setmana Santa i la primera quinzena de novembre. Actualment, Salou compta amb 47 taxis operatius tot
l’any. Amb les 47 noves llicències temporals, que se sumaran a les existents, es busca millorar significativament la disponibilitat del servei i reduir els temps d’espera tant per als residents com per als visitants. A més, sis d’aquestes llicències es reserven a vehicles adaptats per a persones amb mobilitat reduïda (PMR). Redacció
El contracte puja dels 70 milions amb IVA, 10 més que el licitat originalment
A més, cada comboi tindrà una longitud màxima de 40 metres i una capacitat míni-
ma de 210 persones, adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. L’interior comptarà amb 50 seients, zones multifuncionals per a bicicletes o cotxets i zones lliures de pas. Finalment, també es valorarà la reducció de l’impacte ambiental i sonor del mitjà així com la incorporació de
tecnologia de seguiment en temps real.
La primera fase desplegarà un traçat de 14 quilòmetres amb 14 parades als termes municipals de Cambrils, Salou i Vila-seca. Pel centre de tots tres municipis el tramvia discorrerà durant un tram específic sense catenària.
Infraestructures l Amb un pressupost de 146.000 euros es pavimentaran els vials interns i la cobertura de les teulades
L’Ajuntament de Falset iniciarà aquest gener les obres d’adequació i millora del cementiri municipal. Les obres, pressupostades en uns 146.000 euros, se centraran en els vials, la coberta de teulades i altres actuacions que, segons el regidor Antoni Muntané, «són necessàries per adaptar l’equipament a
les necessitats actuals i imprescindibles per millorar la seva funcionalitat». Quant als vials, les obres contemplen l’arranjament i pavimentació dels carrers perimetrals del recinte interior. La grava actual serà substituïda per un paviment de formigó de consistència tova. Aquest presentarà un desnivell mínim que permetrà la correcta evacuació de
l’aigua. També es refarà la rampa de l’entrada, ubicada en paral·lel a les escales d’accés. S’aprofitarà l’actuació per passar una nova línia elèctrica des del mur exterior del cementiri fins als punts on es col·locaran les balises per a la futura il·luminació. Pel que fa a les noves cobertes de teulades, aquestes estan previstes en les zones que únicament tenen tres files de nínxols, les
Economia l L'equip de govern municipal defensa que el projecte Les Planes del Vent milloraria la concentració d'activitats econòmiques
Redacció
El novembre del 2023, una empresa privada va fer arribar a l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès, mitjançant el registre d’entrada, una nova proposta de zona industrial: un parc empresarial de 48 hectàrees. L’equip de govern va enviar aquesta proposta a l’Oficina Tècnica d’Acció i Avaluació Ambiental de la Generalitat de Catalunya, que va enviar la proposta als departaments de la Generalitat per tal que informessin. Rebuts els diferents informes, l’Ajuntament de la Bisbal
del Penedès va enviar-los a l’empresa promotora per tal que adeqüés el projecte a les propostes rebudes. El dilluns 20 de gener d’enguany, l’empresa privada promotora del projecte de parc empresarial Les Planes del Vent va entrar al registre de l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès una proposta millorada del projecte. Aquesta millora comptaria amb una zona de protecció agrària de 22 hectàrees, situada entre el nucli urbà i la zona empresarial. També s’acostarien al nucli els espais per a la ciutadania i s’actualitzarien, de la proposta de l’any 2023,
Messer Ibérica rep la visita d’una delegació d’empreses japoneses a les instal·lacions de Vila-seca
Economia l El passat divendres, 17 de gener, Messer Ibèrica va rebre la visita d'una delegació d'empreses japoneses establertes a Europa i interessades a explorar oportunitats de col·laboració i inversió a Catalunya, especialment en l'àmbit de l'hidrògen i la descarbonització. La delegació va ser encapçalada per Tomohiro Takashima,
vicepresident executiu de JETRO i Akiko Shikata, cònsol general del Japó a Barcelona. Aquesta visita va ser organitzada pel departament d'empresa i treball de la Generalitat de Catalunya. La delegació va visitar el Port de Tarragona al matí i a la tarda van visitar les instal·lacions de Messer Ibèrica al municipi de Vila-seca. Redacció
quals representen més de la meitat del cementiri. S’optarà per una coberta inclinada de teula àrab sobre una làmina impermeabilitzant i transpi-
rable. Les noves cobertes afavoriran l’eficient evacuació de les aigües pluvials.
Dels 146.000 € que s’invertiran en totes aquestes millo-
res, l’Ajuntament n’aportarà el 5%. La resta s’assumiran mitjançant el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya i una subvenció de la Diputació.
les dimensions del projecte. Aquestes quedarien així: la zona empresarial disposaria de 48 hectàrees, la zona agrària protegida tindria 22 hectàrees de terreny, metre que els espais per a la ciutadania i els equipaments per aquesta serien d’unes 6,4 hectàrees. Finalment, la zona empresarial enfocada als serveis tindria d’espai 3,8 hectàrees de terreny.
Des de l’equip de govern de la Bisbal del Penedès afirmen treballar perquè el desenvolupament de les Planes del Vent sigui coherent amb el territori i amb el teixit urbà existent,
promovent l’ús eficient de l’espai, evitant la dispersió i fomentant una concentració d’activitats econòmiques que contribueixi al desenvolupa-
ment urbanístic sostenible i a la utilització racional del territori, en continuïtat amb els teixits urbans actuals a partir dels espais lliures. El
projecte de les Planes del Vent «ha de preservar i potenciar els valors ambientals i paisatgístics», defensen en un comunicat».
Futbol l Els dos fitxatges apunten a sumar la primera titularitat diumenge amb l’absència de Joan Oriol i Pol Domingo per sanció
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic tornarà al Nou Estadi Costa Daurada per jugar el primer partit de l’any a Tarragona aquest diumenge contra l’Amorebieta, el cuer de la categoria. L’onze de gala sempre és un misteri que només coneix el mateix Dani Vidal, però el que ha quedat clar és que hi haurà novetats a les bandes. Tant Pol Domingo com Joan Oriol van veure la cinquena groga contra la Real Sociedad B i, per tant, no podran jugar el partit. D’aquesta manera, el duel es presenta com la prova del cotó fluix per a les dues novetats grana del mercat d’hivern: Migue Leal i David Juncà.
L’objectiu principal del Nàstic aquest gener era reforçar les posicions defensives. Principalment, la idea era sumar competència per a uns Joan Oriol i Pol Domingo que ho havien jugat tot fins ara. Ni Alexandru Tirlea ni Nil Jiménez podien posar en dubte les seves titularitats, així que les darreres temporades a la Primera Federació s’ha donat per suposat que els dos laterals són peces inamovibles a l’onze grana. D’aquesta manera, la direcció esportiva es va moure per incorporar dos
Migue Leal va disputar dissabte el tercer partit de grana i va ser un bon revulsiu
homes de contrastada experiència com són Migue Leal i David Juncà.
Diumenge, tots dos tindran la seva oportunitat per demostrar que són capaços de pispar la titularitat als dos homes forts de les bandes grana. A més, també servirà per veure en quin punt del ritme competitiu es troben, considerant que Migue Leal es trobava sense equip des del
Fredrik Wester sobre Alan Godoy: «Estic disposat a fer el que pugui»
Futbol l El davanter canari és un dels més desitjats de tota la lliga
Pep Santos Alasà
El destí d’Alan Godoy s’ha convertit ja en el serial del mercat de fitxatges d’hivern. L’Eldense s’ha proposat desprendre’s del davanter canari i el seu rendiment ha cridat l’atenció d’un bon grapat d’equips de la Primera Federació. El club
alacantí demana un traspàs i alguns clubs de la categoria estan disposats a executar-lo. El retorn de Godoy al Nàstic s’ha convertit també en un somni per atots els aficionats del Nàstic, que volen veure’l tornar a marcar gols amb la samarreta grana. Diversos aficionats del Nàstic debaten
a les xarxes socials sobre la possible operació, valorant si el desemborsament econòmic val la pena per a l’entitat grana. Alguns d’ells interpellen a Fredrik Wester, l’accionista suec del club, que no ha dubtat en posicionar-se. Concretament, Wester va apuntar en un missatge a X que
maig i Juncà militava a la Primera Divisió d’Andorra.
Presència immediata David Juncà va completar el primer entrenament amb el Nàstic el passat dimecres així que, tot i que va viatjar a Zubieta, no va debutar amb el Nàstic. Qui sí que ja ha lluït
«la meva àvia ens deia sovint ‘mai estàs satisfet, sempre estàs cansat del que tens’. Però, dit això, no he sentit res del club respecte a Godoy. Pot ser una bona oportunitat i estic disposat a fer el que pugui si el club ho considera estratègicament important». La realitat és que, el fitxatge d’Alan Godoy es presenta com un somni impossible si el Nàstic ha de competir econòmicament contra els altres clubs interessats com el Ceuta, Hércules i Marbella. La voluntat del jugador, però, és jugar en el club grana.
l’elàstica grana va ser Migue Leal. Després d’una primera presa de contacte la setmana passada contra la Gimnástica Segoviana i dimecres contra el Cerdanyola a la Copa Catalunya, Leal va poder mostrar del que és capaç contra la Real Sociedad B. El carriler va entrar al mi-
nut 71 per Pol Domingo amb la tasca de revertir la situació. Llavors, el Nàstic queia per 1-0 i necessitava un revulsiu perquè els atacs no progressaven. La seva entrada va revolucionar per complet el partit. Acompanyat per Antoñín a la banda dreta, va obrir un forat per on el conjunt grana va poder fer mal. De fet, una de les seves arrencades va acabar amb el córner que donaria el gol als grana. Combinant amb Antoñín, Leal va endinsar-se a l’àrea rival i no va dubtar en rematar cap a la porteria quan va tenir ocasió. El refús va anar a córner i, llavors, la centrada de Gorostidi i el remat de Concha, ajudat per Aitor Fraga, va resultar amb l’empat final. En aquest sentit, Leal va donar una petita mostra del que és capaç. Ara, diumenge, tindrà l’oportunitat de demostrar contra el cuer que pot ser diferencial. David Juncà també tindrà una bona papereta. El capità Joan Oriol és i ha sigut intocable i, contra l’Amorebieta, es podrà presentar davant l’afició com una alternativa viable.
Dani Vidal ja prepara la plantilla per tornar a sumar de tres al Nou Estadi Costa Daurada i Migue Leal i David Juncà seran els seus homes a les bandes.
Snowboard l La rider almosterenca va arribar a completar la jornada i es troba a l’espera dels resultats d’un diagnòstic definitiu per detallar les seves lesions
Redacció
La freerider almosterenca
Núria Castán Barón no ha començat la temporada de la manera desitjada. En la prova inaugural del Freeride World Tour, celebrada a Baqueira Beret, la catalana va viure una jornada marcada per les caigudes i els contratemps que li van impedir competir al seu millor nivell.
Castán, rider de l’equip internacional de Head Snowboards i capitana de l’equip nacional de Freeride RFEDISpainSnow, es posicionava com una de les favorites per aconseguir el podi. No obstant això, la mala sort va jugar un paper determinant. Durant el seu descens, que començava en segon lloc, va patir una aparatosa caiguda a l’inici de la seva línia. Malgrat aquest primer cop, la rider va decidir continuar amb valentia i determinació per completar el recorregut.
La seva voluntat, però, es va veure truncada per una segona caiguda a la part final del descens, que li va provocar dolor a l’espatlla i li va condicionar completament l’actuació. A causa d’aquests incidents, Núria va quedar en última posició a la classificació general i va haver de ser traslladada a l’hospital de Vielha per realitzar-se proves mèdiques. Actualment, està en observació pels forts cops soferts al cap i s’espera un segon TAC per a determinar
L’almosterenca Núria Castán durant una de les seves actuacions. Cedida
Castán va completar la jornada malgrat les lesions i va acabar en la darrera posició
l’abast de les lesions.
El Baqueira Beret Pro, que enguany obria la temporada, va comptar amb la destacada actuació de la francesa Noémie Equy, que es va endur la victòria. La van seguir al podi la seva compatriota Anna Martínez en segona posició i la canadenca Audrey Hebert, que va finalitzar
tercera. El circuit continuarà amb la segona parada a Val Thorens, a França, prevista per a finals d’aquest mes, on Castán intentarà redimir-se i recuperar posicions en la classificació general.
Expectatives
Abans de l’inici de la temporada, la rider d’Almoster havia mostrat una gran motivació per competir a casa, a Baqueira, i iniciar amb bon peu un any crucial per a ella. Amb el subcampionat mundial de la temporada passada encara present, Castán somiava
amb fer el pas definitiu per a coronar-se com a campiona mundial. Durant la prèvia, destacava les condicions de Baqueira i la importància de competir amb el suport de la seva família i els seus amics. «Tinc moltes ganes; he pogut fer una molt bona pretemporada i em noto a molt bon nivell, tant mental com físic», afirmava la rider. Ara, malgrat l’adversitat, la freerider es prepara per afrontar les properes cites del calendari, que inclouen proves a Geòrgia, Àustria i la prestigiosa parada de Verbier, a Suïssa.
El TGN Bàsquet recupera el somriure amb una victòria contra el Cerdanyola (33-46)
Bàsquet l El TGN Bàsquet va recuperar el somriure d’assolir una victòria important a la pista del Cerdanyola. Les liles van resoldre el primer duel de la segona volta amb un bon tercer quart. Les tarragonines es van trobar un primer quart igualat, però van acabar amb un lleuger avantatge. El Cerdanyola era el tercer classificat i arriba-
va en una ratxa de victòries important i, malgrat no estar encertades en defensa, van enviar el duel al descans amb un 20-25 a l’electrònic. Les liles van trencar el partit en el tercer quart quan es van fer fortes a la rereguarda i van assolir un parcial de 0-8 que va facilitar la victòria tarragonina amb un correcte últim quart. Redacció
Futbol l La Fundació
Futbol Base Reus Femení va tancar el darrer dissabte la primera volta amb un triomf contra el Pallejà per 4-2. Les jugadores d’Adrián Calderón van allargar d’aquesta manera la seva ratxa de partits sense perdre contra un rival que es disputava la posició a la part alta de la classificació. Amb el triomf, les roig-i-
negres van segellar la tercera posició amb 32 punts. La primera en colpejar va ser Carme Cendra, però el Pallejà va igualar l’encontre al quart d’hora de partit. Les reusenques no es van fer enrere i Xènia Peris va fer el 2-1 minuts després. Julia Francesch i Mireia Martín van acabar de confirmar la victòria local per 4-2. Redacció
Arnau Montreal Quesada
Fa una setmana, el FC Barcelona va celebrar la victòria de la Supercopa d’Espanya després d’endossar un 2-5 al Real Madrid en un duel que es va disputar a l’Estadi King Abdullah Sports City de Jiddah, a l’Aràbia Saudita. A les graderies de l’estadi va haver-hi presència tarragonina a través del CD Riudoms, que va estar representat pel seu president Josep Maria Vidal. El club riudomenc va ser un dels beneficiats del sorteig que va organitzar el president de la Real Federación Española de Fútbol, Rafael Louzán. El mandatari va sortejar un total de 47 invitacions entre els clubs no professionals. En aquesta expedició, els clubs premiats van formar part de l’expedició espanyola i van gaudir de set dies amb tot inclòs a Aràbia, veient tots els partits i amb el privilegi de poder tenir el contacte directe amb la Federació. El Riudoms va guanyar el sorteig i va ser el representat del grup 3 de Tercera Federació femenina i, de fet, va ser l’únic representant català. Equips com l’Olot i el Nàstic de Tarragona van renunciar al sorteig en desacord per la despesa i la desigualtat que suposava aquesta acció. D’altres, com el Badalona, no van assistir a l’últim moment per la situació esportiva en
El club va ser l’únic representant català que va viatjar a Aràbia després de guanyar el sorteig de la RFEF
«Ens vam acostar directament a la RFEF per traslladar les nostres inquietuds»
la qual travessava el club en aquell moment. «Va ser una oportunitat de poder veure de primera mà com funciona la Federació. Vam viatjar amb directius, altres presidents i àrbitres», va apuntar el president del CD Riudoms, Josep Maria Vidal. En aquell temps a Aràbia, va haver-hi moments per fer turisme, així com per treballar: «El més important és que ens vam acostar directament a la Real Federación Española de Fútbol. El president es va acostar per preguntar les nostres inquietuds i vaig traslladar les meves. No és el mateix traslladar el problema a la delegació Territorial, d’allà a la Federació Catalana de Futbol i després arriba el que arriba
a la Federació Espanyola, que reclamar directament», va assenyalar Vidal. Una de les queixes que va traslladar el president riudomenc va ser la reestructuració de les catego-
ries de Tercera Federació que es planteja de cara a la pròxima temporada. En aquest sentit, el que es proposa és formar un grup per cada comunitat autònoma. «Creiem
El CD Riudoms va formar part de l’expedició de la RFEF amb 47 clubs més
que no és molt beneficiós perquè es devalua la categoria. Potser una solució és agrupar diverses comunitats que tinguin pocs equips en un grup que sigui més competitiu», va subratllar Vidal. El president riudomenc també va apuntar que «també és molt d’agrair en aquest tipus de reunions és l’apropament amb clubs d’arreu d’Espanya. En aquest sentit, és beneficiós perquè sempre s’aprèn de gestió i patrocinis. Es crea una bona sinergia i crec que totes les reunions van ser molt beneficioses».
Sense gairebé voler-ho, Josep Maria Vidal va ser un convidat a tots els fets que van succeir al voltant dels partits de la Supercopa d’Espanya.
Concretament, va poder veure de primera mà l’eufòria de Joan Laporta quan van poder inscriure els jugadors Dani Olmo i Pau Víctor. «Ens va agafar baixant de l’autobús i ho vam poder veure de lluny. La veritat és que al final va quedar en una anècdota, perquè el dia de la presentació els ànims ja estaven calmats i hi havia molt bon ambient. Vaig poder parlar de primera mà tant amb Joan Laporta com amb altres presidents», va mencionar Vidal.
No tot van ser reunions i treball, també va haver-hi temps de fer turisme per Jiddah «vam passejar pel centre històric i vam parlar amb la gent d’allà, però, de futbol, la majoria només entenien de Barça i Madrid», va explicar Vidal.
Aràbia el Vidal va viure de primera mà la calor del desert, però també va deixar empremta riudomenca en la seva estada.
EUA l El republicà acabarà amb «el pacte verd», imposarà aranzels i només reconeixerà dos gèneres
Agències
Donald Trump va ser investit ahir 47è president els Estats Units en una cerimònia dins el Capitoli, a Washington. Durant l’acte, Trump va anunciar que declararà «l’emergència nacional» a la frontera amb Mèxic, l’enviament de l’exèrcit i la designació dels càrtels de la droga com a organitzacions «terroristes».
«L’era d’or ha començat», va dir en un acte rodejat dels homes més rics del país, de dirigents d’extrema dreta i dels membres del seu futur govern. Amb aquestes paraules, Trump va iniciar el seu discurs inaugural, en què va marcar la seva visió per als propers quatre anys. Les seves paraules seran comparades amb el seu controvertit missatge del 2017, quan va presentar una visió ombrívola del país i va prometre acabar amb la «carnisseria nordamericana».
«A partir d’aquest moment, el declivi dels Estats Units s’ha acabat», va afirmar. En
el seu primer discurs com a nou líder dels EUA, Trump va assegurar que acabarà amb el «pacte verd», imposarà aranzels i només reconeixerà «dos
únics gèneres». «La política oficial serà que només existeixen dos gèneres, l’home i la dona», va afirmar.
Després de jurar el càrrec
Assumpció Llombart recull la cistella de Caprabo i Diari Més
Promoció Assumpció Llombart Tarragó, ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, Assumpció ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Assumpció ha aconseguit la cistella després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web www.diarimes.com
davant el president del Tribunal Suprem dels EUA, John Roberts, Trump va avisar que les seves grans prioritats seran fer els EUA una nació
Trump va decretar una emergència energètica i es retira de l’Acord de París
«prospera, lliure i orgullosa».
«Déu em va salvar» «Fa només uns mesos, en un bell camp de Pennsilvània, una bala d’assassí va travessar la meva orella, però vaig sentir llavors, i ho crec encara més ara, que la meva vida va ser salvada per una raó. Vaig ser salvat per Déu per fer gran de nou als Estats Units», va declarar Trump. El 13 de juliol del 2024, Trump va patir un intent d’assassinat mentre donava un míting a Butler, a Pennsilvània.
Trump torna a la Casa Blanca després d’un parèntesi demòcrata de quatre anys en què Joe Biden ha intentat girar full al primer mandat del republicà (2017-2021) i a l’assalt trumpista al Capitoli del 2021. Un esclat de violèn-
cia política pel qual va ser imputat, però no ha arribat a ser jutjat gràcies a la seva victòria electoral. Tanmateix, Trump és el primer president dels EUA condemnat per un delicte greu, ja que va ser declarat culpable d’amagar l’intent de silenciar una actriu porno. Quatre anys més tard, el magnat de 78 anys ha aconseguit recuperar el poder als EUA prometent mà dura contra la immigració, més aranzels, menys impostos i prohibicions trànsfobes. Trump també té aspiracions expansionistes per al seu segon mandat, tot i promocionar-se com un president pacificador al món.
«Perforar, perforar, perforar» En matèria energètica, el president va anunciar que declararà una emergència energètica per a impulsar l’extracció petroliera al país i retirarà novament a la nació de l’Acord Climàtic de París, del qual ja s’havia sortit durant el seu primer mandat (2016-2021), i al qual Joe Biden va reincorporar als EUA en 2021. «Declararé una emergència energètica nacional i perforarem, perforar, perforar», va afirmar Trump en el seu discurs inaugural. Trump va prometre que els EUA tornarà a ser una «nació manufacturera» i que produirà «la quantitat més gran de petroli i gas de qualsevol país del món». També va prometre eliminar els subsidis que Biden va instaurar per a la compra de vehicles elèctrics.
El Govern llança Alia, una IA de codi obert en totes les llengües oficials
Política l L'executiu espanyol busca agilitzar la feina d'Hisenda
ACN
El president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat al Fòrum HispanIA que el seu executiu acaba de publicar i posar a disposició de tots els usuaris Alia, un model d’intel·ligència artificial públic i de codi obert que treballa directament en castellà, català, basc i gallec. Segons Sánchez, l’objectiu d’aquest model d’intel·ligència artificial és fomentar la investigació i desplegar solucions tecnològiques basades en el castellà i la resta de llengües de l’Estat. El 40% de les grans empreses espanyoles i el 8% de les pimes ja utilitzen eines basades
en intel·ligència artificial.
L’executiu ja ha posat en marxa els treballs per aplicar Alia a dos projectes pilot. El primer és un chatbot intern que, segons Sánchez, «agilitzarà la feina de l’Agència Tributària i la seva atenció ciutadana».
El segon és una aplicació en l’àmbit de la medicina d’atenció primària que, a través de l’anàlisi avançada de dades, «permetrà un diagnòstic precoç i més precís de les insuficiències cardíaques».
D’aquests diners, 20 milions aniran a parar a 500 casos d’ús en petites i mitjanes empreses. Els resultats que s’obtinguin seran accessibles. «No estem disposats a perdre aquesta revolució. A més, volem afrontar-la amb optimisme i de manera positiva; ja hem perdut prou temps», ha sentenciat.
Segons Sánchez, Espanya «vol ocupar una posició capdavantera en l’àmbit digital» i la IA és «una oportunitat immensa, probablement inabastable» que aportarà beneficis en tots els camps.
Sánchez també ha anunciat que l’executiu mobilitzarà 150 milions d’euros per potenciar la integració i l’ús de la intel·ligència artificial a les empreses espanyoles.
k Roda el món i torna el mot k
Dimecres vinent es donarà el tret de sortida a una nova edició de FITUR, la cita anual per les institucions i els professionals del sector turístic, que se celebra a Madrid. Hi haurà una trentena de veus tarragonines representades i en destacarà –cada any ho fa– la de Salou, que aprofita l’esdeveniment per a marcar perfil propi dins l’oferta de la Costa Daurada. Enguany també hi haurà un major protagonisme de Tarragona, coincidint amb l’aniversari de la designació com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat. El sector, doncs, en general, voldrà aprofitar les jornades de la fira per a millorar
les xifres de la pròxima temporada. I serà un repte important, perquè aquest dilluns mateix, la patronal tarragonina ha donat a conèixer les dades de l’any passat que van ser prou bones com per no tan sols recuperar la situació prepandèmia, sinó millorar-la. El turisme és un dels motors de les comarques de Tarragona i de la seva bona salut en depèn en gran manera l’evolució econòmica de ‘proximitat’. Els únics peròs que encara ha de resoldre són el de l’estacionalitat –que està millorant– i el de les retribucions salarials i condicions laborals, on encara hi ha camí per recórrer.
k Tribuna k
L’estació del Camp: un despropòsit?
LDel carro no que no se’ns acudiria mai pensar que no sigui mot nostre (“Per la carretera un carreter, amb un carro amb quatre rodes, per la carretera un carreter amb un carro i passi-ho bé”)
o sé si és perquè vaig ser nen de ciutat o per influència dels meus avis materns, forasters i rurals, però la feta és que la paraula corral sempre m’havia sonat més aviat castellana. El ramal autòcton feia unes quantes generacions que havia deixat enrere la pedra de pagès, i de fet la meva àvia vivia exclusivament en el paper. Als llibres, vaja. Per això m’ha fet gràcia l’explicació etimològica: «d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar currale, derivat arcaic del llatí currus, ‘carro’, substituït pel celtisme carrus; de ‘lloc per als carros’ es pogué passar fàcilment també a ‘lloc per a les cavalleries i altres animals domèstics’». Evidentment, si està relacionat amb carro, la cosa canvia, perquè del carro no que no se’ns acudiria mai pensar que no sigui mot nostre («Per la carretera un carreter, amb un carro amb quatre rodes, per la carretera un carreter amb un carro i passi-ho bé»). Sigui com vulgui, el que és incontestable és que som davant d’una família modesta, que no passa de la dotzena llarga de derivats (carro, en canvi, en té ni més ni menys que setanta-cinc). De verbs, concretament, quatre: el nostre acorralar d’avui, que genera el seu antònim, desencorralar, i el sinònim encorralar (que fa la mateixa amb desencorralar). La resta són tots derivats directes mitjançant el més simple dels mecanismes, la mera adjunció de sufixos: corralet i corraleta, corraler i corralera (‘edifici rústic tancat amb una paret descoberta i una altra de coberta amb una teulada’), corralina i corralissa, i para de comptar. Tots estrictament lligats, quant al significat, a corral, cosa lògica perquè la presència de sentits figurats és directament proporcional a la quantitat de derivats de la família. Dit d’una altra manera, com menys branques més pròxim serà el significat a la matriu de la qual prové.
I per què m’he entretingut a explicar això? Doncs perquè aquest acorralar tret d’un titular de diari («Rajoy, cada cop més acorralat pels escàndols de l’Operació Catalunya») és justament l’únic membre de la família que ha deixat enrere el sentit literal: ‘Deixar sense saber què respondre o com defensar-se’. Ara mateix no sé si és una cosa que ja ens hagi passat, en aquesta secció, però ho he trobat curiós; i, independentment del sentit que prengui (perquè tant pot ser positiu com negatiu), a mi em transmet una certa sensació de completesa, de tancament del cercle. O, en el cas que ens ocupa, de tancament de barrots, que és el que m’agradaria veure (il·lús de mi) com a conclusió d’aquesta història.
Pau Vidal
Escriptor i filòleg
’estació del Camp és l’estació ferroviària d’Adif situada al terme municipal de la Secuita. Es troba a 13 km de la ciutat de Tarragona y de Valls i a 22 km de Reus. L’estació es va inaugurar el 18 de desembre de 2006 amb la prolongació de l’AV Madrid-Saragossa-Lleida. És la línia d’alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera francesa, que va ser capçalera fins al 20 de febrer de 2008, quan va arribar a BarcelonaSans. A partir de 2013 forma part dels trens Madrid – Figueras/Vilafran. També des del 13 de gener de 2020 forma part de Corredor del Mediterrani, parant en ella trens AVE, Avant, Euromed i Alvia. Disposa de 8 vies d’ample internacional, 4 d’elles sense andanes per trens sense parada en l’estació, que actualment usen els serveis directes Madrid-Barcelona o semidirectes, Madrid-Saragossa-Barcelona. Un tren a 300 km/hora de Madrid a Barcelona el més directe era MadridZaragoza-Lleida-Barcelona. Però, sent el reusenc Albert Vilalta secretari d’Estat, amb el ministre Francisco Alvarez Cascos va portar aquesta estació al ‘mig’ del Camp de Tarragona, sense l’opció de situar-la en el centre de Tarragona. Hem de recordar que la primera proposta era connectar Madrid amb Barcelona, amb un traçat paral·lel a l’AP2.
El primer AVE va ser la línia Madrid - Sevilla, ja que el president sevillà Felipe González va prioritzar aquesta línia, que fou concebuda a la dècada de 1980 que buscava oferir una alternativa al pas de Despeñaperros. La construcció del traçat significà la realització d’importants obres de fàbrica per salvar els obstacles geogràfics, es-
Josep Maria Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trancadís
pecialment en la zona de Sierra Morena. Finalment, la línia fou inaugurada l’abril de 1992, La següent va ser Madrid-Barcelona. A la capital catalana tant li feia que arribés passant per Saragossa o per València. Vist ara amb certa perspectiva històrica el més convenient hauria estat per València, potenciant així el Corredor de la Mediterrània i de pas també els ports de València i Tarragona, però ...
disposar d’un aparcament en condicions, després de 18 anys. Qui arriba per primera vegada al Camp de Tarragona es troba amb una estació freda, amb tots els locals comercials tancats, a excepció d’una cafeteria i un establiment per llogar vehicles. Els alcaldes es queixen que aquesta infraestructura no està en l’agenda dels debats de l’àrea metropolitana, que sí que contempla l’aeroport de Reus, d’1,18 milions de viatgers. Lamenten que mai els han donat suport els alcaldes de les ciutats importants del territori.
Els accessos clamen al cel una atenció més que urgent, ja que deixar els cotxes a les cunetes, a mercè del vandalisme, és molt tercermundista.
Actualment, té 1,2 milions d’usuaris, sent la sèptima estació d’AV més utilitzada d’Espanya. Els accessos clamen al cel una atenció més que urgent, ja que deixar els cotxes a les cunetes, a mercè del vandalisme, és molt tercermundista. A més d’insegur. L’aparcament soterrani té un cost força prohibitiu. Obtenir un aparcament és complex. Els ajuntaments de la Secuita i Perafort són part de la solució. Els horaris dels autobusos no sempre són els més adients i la freqüència dels horaris deixa molt a desitjar, per poder aconseguir una nobilitat més sostenible.
Eudald Roca i Joan Martí, alcaldes de la Secuita i Perafort, respectivament, reivindiquen millorar els accessos i
La petició d’un tercer carril a l’N-240, direcció a Valls no ha estat mai contemplat en els pressupostos de l’Estat, tampoc la possibilitat de construir d’un vial d’1,5 km per enllaçar l’estació amb la carretera del Catllar per facilitar l’accés dels usuaris del Baix Gaià, que és un projecte que ja està fet i fa catorze anys que està als calaixos de la Generalitat. Un altre tema no resolt és l’àrea metropolitana del taxi. Tots els taxis metropolitans haurien de poder donar servei a tots els usuaris del Camp de Tarragona per desplaçar-se entre totes les ciutats. Recentment, s’ha produït el desgavell administratiu entre la Secuita i Adif amb els tràmits per un aparcament low cost, de 110 places, que no té la llicència municipal. Malgrat totes les circumstàncies que envolten l’estació del Camp, és una infraestructura activa, que també té incidència en la nostra mancomunitat metropolitana territorial. O és un malson, està fora de lloc, és un sense sentit, un inconvenient, un despropòsit?
Tarragona
Maria Teresa Aniorte Rione.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Reus
Gemma Casadó Boix.
Ha mort als 44 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Antonio Sabater Escudé.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Francisco Ribes Madico.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Rafaela Chicano Córdoba.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Pepe Garcia Martin.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 14 h al Tanatori.
El Morell
Pilar Dalmau Garriga.
Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia.
Oci l L’orquestra tarragonina va interpretar diumenge obres de Mendelssohn i Txaikovski
ACN
La Franz Schubert Filharmonia i el reputat violinista Vlad Stanculeasa es van trobar el diumenge en un repertori romàntic al Palau de la Música Catalana de Barcelona. L’orquestra nascuda a Tarragona i el violinista romanès-suec van interpretar la Serenata de Piotr Ilitx Txaikovski i l’Octet de Felix Mendelssohn, dues obres magnes de la música clàssica. Stanculeasa –que és el concertino (cap de la secció dels primers violins) de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)- va estar el director convidat de la Franz Schubert Filharmonia.
La primera obra en ser interpretada va ser l’Octet per a cordes en mi bemoll major, opus 20, que Mendelssohn va compondre el 1825, quan te-
Músics de la Franz Schubert Filharmonia i Vlad Stanculeasa interpretant l’Octet per a cordes de Mendelssohn. ACN
El violinista romanès Vlad Stanculeasa fou el concertino i director convidat
nia 16 anys. L’energia d’aquella joventut eleven el que va ser una de les primeres composicions de l’alemany a una obra que exigeix elegància i virtuosisme a aquells que la interpreten. A la segona part
del concert, van interpretar una de les obres més conegudes de Txaikovski: la Serenata per a orquestra de cordes en do major, op. 48. Ja reconegut en aquell moment, la va escriure el 1880.
a: publicitat@mestarragona.com
mucha salud y muchos besos de parte de toda la familia y que cumpla muchos mas.
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
El teu erotisme estarà despert i notaràs un augment del teu sentit passional. Seràs centre de moltes mirades t’arribaran moltes propostes.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No permetis que els teus propis problemes anul·lin la teva gran capacitat d’ajuda als altres. Si ajudes als altres serà major la recompensa.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Moments agradables en companyia d’amistats amb els teus. Experiències importants a nivell emocional canviaran el teu comportament.
20/04 al 20/05
Seran variades les comunicacions que t’arribin encara que només una d’elles serà la que marqui augmenti la teva passió. Demostra amor.
23/08 al 22/09 VERGE
Ull amb les manifestacions que facis en les reunions. Amb facilitat seran mal interpretades les teves paraules i erraries enormement.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Encara que una cosa ansiosa et trobaràs en plena forma per a aconseguir totes les metes que et proposis. Nit molt activa sexualment.
21/05 al 20/06 BESSONS
Usa la diplomàcia el tacte ja que la jornada es presenta tibant els col·laboradors que t’envoltin no estaran a l’altura de lloa esdeveniments.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Podràs donar un gran impuls a tots els teus assumptes financers. Oportunitats apareixeran et mostraràs amb agudesa.
20/01 al 18/02 AQUARI
Arribaran notícies de persones llunyanes que havies oblidat aportaran sorpreses. Tindràs sorpreses financeres, però ves amb compte.
CRANC
21/06 al 22/07
Avui hauràs de postergar la canalització de les teves emocions per actituds mal pensades allunyades de la realitat. Exposa els teus interessos.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Faràs gala de saviesa en el maneig l’organització de les coses i arribaràs a la resolució d’aquestes. No et precipitis en assumptes de l’amor.
19/02 al 20/03 PEIXOS
No alimentis vanes esperances en assumptes que no depenen de tu. Toca de peus a terra toca la realitat. Les nits ardents arriben.
TARRAGONA:
Sabido Foraster, Julieta Antoni Maria Claret, 18 Telèfon 977 896 078
Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Pellicer, C. B.
Av. Mediterrani, 1 Telèfon 977 757 623.
SALOU:
LOCALS
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 9 m2 –70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
TRASPÀS
REUS. TRASPASO PELUQUERIA por jubilación. Tel: 616.899.870
ES BUSCA ADMINISTRATIVA mitja jornada. Amb experiència. Tel: 666.780.626
MAYCA MASAJES. Explosión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJISTA PROFESIONAL. RELAX. Tel: 641.492.358
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
JUAN MASAJE PROFESIONAL para chicos. Tel: 645.412.113
10:30 Va passar aquí. Catalunya
11:00 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Va passar aquí. Catalunya
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies
14:30 Teló de fons
15:00 Notícies (r)
15:30 Cercle central (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Cercle central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Concerts privats
11:00 La tertúlia del Dorsal 12
11:30 Aventurístic
12:00 Concerts privats
12:30 Aventurístic
13:00 Concerts privats
13:30 La tertúlia del Dorsal 12
14:00 Notícies 12
14:30 La tertúlia del Dorsal 12
15:00 Aventurístic
15:30 Concerts privats
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:45 Com la nit el dia. On tour
21:00 Teló de fons
21:30 [RE]Poblem
22:00 Notícies 12
22:30 Com la nit el dia. On tour
23:00 Teló de fons
23:30 [RE]Poblem
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. No les toquis o et cremaràs les mans. Part d’un forn. 2. Escoltaràs una cançó. Canviarà el rumb de la nau. 3. Mamífer bòvid. Producció, tasca diària. 4. Acceptava una carta. Fibra tèxtil vegetal. Una de vi. 5. Renillar. Fets que passen tots els dies. 6. Bossa de paper. Igual que el vinagre. Expectoració. 7. Cap de tall. Troncs del cos humà. Vocal. 8. Lacai. Soroll. Nota musical. 9. Gos. Centre de París. Cèl·lula primària d’au. Quasi res. Vocal. 10. Pobladors primitius d’aquest país. Jorn girat. Lletres seguides. 11. Consonant girada. Aquí diu que no s’estimi, però no en faci cas. Una de teva. 12. Cridar al cel inútilment. Manifestació morbosa. VERTICALS: 1. Embarcació petita de rems. Pal de la bandera. Cita que es queda a mitges. Carboni en breu. 2. Ho faria si estigués content. Aigua d’un riu. 3. Extirpar. Lletra amb quatre ratlles. 4. Societat. Badajoz. Nau amb dos rengles de rems. 5. Ajaguda al llit. Corbes perilloses. Extrem de la mà. 6. Final de totes. Mitja rata. Fibra vegetal. Simbolitzat amb Au. 7. Torna de viatge. Dalt de la muntanya. Cub numerat i girat. 8. Punxades. Tres. 9. Expressions parlades. Home de Suècia. 10. Condemnats a galeres. Vocal. Consonants seguides. 11. Parla sense límits. Som sense acabar. Mil. Primera de moltes. Urani. 12. Mitja cara. Cinc. Cadires amb rodes, per exemple.
Dahlstrom, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363.
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11 Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS:
Esqué Englund, Teresa Vidal Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702.
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª El Fornàs: Castells, 55 Telèfon 977 608 842.
EL VENDRELL:
Sisternes, Enrique V. Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
TERÀPIES
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
Previsió pel Camp de Tarragona
Màxima Mínima Estat del cel El dia començarà amb cel molt ennuvolat o cobert, amb núvols més compactes i abundants a la meitat sud i oest del país. La nuvolositat anirà creixent en extensió i el cel tendirà a quedar mig ennuvolat en general, localment molt ennuvolat.
Temperatura
Temperatura mínima lleugerament o localment moderadament més alta en general. Per altra banda, la màxima serà lleugerament més baixa, excepte a punts del sector occidental del Pirineu, on serà lleugerament més alta.
soc ‘bonista’, però volia explicar que els problemes fan que ens unim»
Entrevista L’escriptora cambrilenca s’estrena en la novel·la juvenil amb ‘Desconnectats’ (Llibres del Delicte)
El desencadenant de la teva novel·la és una notícia real. «Sí, la notícia explicava que s’havia organitzat un campament sense mòbils. Vaig pensar que un campament com aquest estaria molt bé, encara que els adolescents, que estan tan enganxats al telèfon, segurament no hi voldrien anar. Així que vaig plantejar que hi anessin una mica contra la seva voluntat i, a més, lligant-ho amb una història una mica negra».
Explica’m la història sense desvelar cap secret de la trama. «Hi ha una empresa que proposa al director d’un institut que alguns alumnes vagin a un campament sense mòbils, de luxe i amb les despeses pagades. L’objectiu és monitorar-los per estudiar com fer que no estiguin tan enganxats a les pantalles, però en realitat és tot el contrari. A més, hi ha una trama de la directora dels campaments, i tot plegat acaba desembocant en una altra cosa». Els protagonistes són deu adolescents que representen diversos perfils i que, d’entrada, no estan gaire disposats a col·laborar.
«Sí, volia que fossin tots una mica diferents i que al grup hi hagués joves
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
que eren amics i altres que no ho eren, però que, al final, tots s’acabessin ajuntant. Però no és que jo sigui bonista, eh? Els finals bonistes no m’agraden gaire». Bé, al final de la novel·la hi ha una desgràcia, no és un final rosa.
«Exacte. A mi, els finals en què tot és bonic, no m’agraden. Però en aquest cas sí que vaig voler explicar que, davant d’una situació d’estrès o en què hi ha un problema gran, la gent s’uneix, deixant de banda les diferències, i aquells que fins llavors eren marginats acaben sent només persones que coneixíem poc».
Entenc que no escrius per donar lliçons, però una de les conclusions que es deriven del llibre és que, per connectar amb la gent, hem de desconnectar (de les pantalles).
«La meva idea és que els nois i noies, que són els que han de llegir el llibre, es diverteixin. Després, hi ha hagut lectors adults que també se l’han llegit i que m’han dit que esperaven que, al final, els protagonistes es desenganxessin dels mòbils, que acabessin superdesconnectats, però no és això el que volia explicar. Si, a partir d’aquesta lectura, es pot establir un
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
diàleg sobre aquest tema, perfecte. I si no, doncs ja està. De totes maneres, a l’editorial disposen de material pedagògic per treballar a partir de la novel·la al voltant de qüestions que poden sorgir després d’haver-la llegit».
Quines són, aquestes qüestions?
«Doncs temes com l’amistat, la família, l’institut, l’avortament, les sectes, la tecnologia… O el tabac. Aquest tema l’he volgut incloure, però fent que la jove que fuma s’acabi redimint. Em serveix com a element de rebel·lia, però arriba un punt que decideixo que ho deixi, perquè és una qüestió que crea dependència».
Em fa l’efecte que la qüestió de la connexió-desconnexió t’interessa especialment.
«Fa poc em vaig llegir el llibre La fábrica de cretinos digitales, del neurocientífic Michel Desmurget, que també havia escrit Feu-los llegir, i que tracten qüestions com el dèficit d’atenció derivat del con-
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
sum desenfrenat de pantalles. Fa 30 anys que treballo a la Biblioteca de Cambrils i et puc assegurar que, quan vaig començar, encara que no en sabia tant, em resultava més explicar contes que ara, perquè avui dia costa molt que els nens parin atenció».
Aquesta és la teva primera novel·la adreçada al públic juvenil. Això t’ha condicionat d’alguna manera? «No, només m’ha condicionat a l’hora d’escollir el tema, que era aquest campament per a joves. Això de les franges d’edat no m’agrada gaire, i de fet hi ha adults que també s’han llegit el llibre, perquè, com va dir l’Oriol Teixell quan el va presentar a Cambrils, tots ens hi podem sentir reflectits, perquè tots hem sigut joves». Tampoc t’has estalviat episodis de venjança, assassinat… És una novel·la negra en tota regla. «Tots sabem que els joves, amb els mòbils, poden accedir a continguts mil vegades més forts».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
La setmana passada, gràcies a les arts i a la insistència del company concolumnista Carles Marquès, l’escriptor Julià Guillamon va presentar el seu nou i esplèndid llibre a Tarragona. Més enllà de les batalletes de tan insignes boomers, a mi em va tocar fer una mica de contrapunt, per la qual cosa me’l vaig haver de llegir. El rellotge verd són una mena de memòries fascinants dels anys 80, però jo em vaig quedar atrapat en una pàgina on l’autor glossa les virtuts d’una batedora Berrens. Son àvia de Vila-rodona la feia servir cada Nadal per fer «un romesco espès, reposat, picant [...] que era el lligam que unia aquella família, ja barcelonina, amb els orígens de l’Alt Camp».
El passatge em va connectar, sense voler, amb la mística —hiperexplotada en la ficció audiovisual— dels emigrants itàlics a Nova York, capaços de barallar-se per establir la recepta canònica dels espaguetis amb mandonguilles i per quina manera s’ha de laminar l’all. I també em va reconvèncer de què si el romesco té aquest potencial identitari, sentimental i evocatiu, capaç d’erigir-se en el vincle entre una família migrada i la seva comunitat de procedència, és que estem parlant d’un símbol més que d’un plat. Tot això ve a tomb perquè també la setmana passada es va fer públic que l’Ajuntament prepara el primer congrés del romesco i la primera reacció de la gent a les xarxes socials va ser enfotre-se’n, com si no fos un tema que mereixi atenció científica. Deixant de banda les motivacions politicoadministratives (i la cacera impenitent de fons europeus Next Generation que hi ha darrere) és una gran notícia que per fi valorem el nostre patrimoni culinari. Perquè, com tinc escrit en algun altre lloc, el romesco és la sang de la nació tarragonina.
Bonet Escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
