Camp de Tarragona 14
Pressupostos de la Generalitat
Esports 16
El Nàstic encarrila el fitxatge de Borja Granero per reforçar la defensa mentre treballa en l’opció d’Alan Godoy
necessita, urgent, un canvi de rumb: «L’equip de govern s’ha convertit en un camp de batalla dels egos personals»
El Fòrum Judicial de Tarragona, la nova estació d’autobusos de Reus o el Teatre Auditori de Cambrils són alguns exemples 3
Tarragona 6
L’art del porexpan
Una exposició ret homenatge a Raimundo Alcalá, qui fou fuster i aficionat a replicar edificis i monuments amb aquest material
Mobilitat
Es tardarà més de mitja hora en anar en tramvia de Cambrils a Vila-seca
Els combois circularan a 50 km/h amb un màxim de 70 km/h en alguns trams. Per ciutat, aniran a 15 km/h 11
La Guàrdia Urbana deté el responsable de l’incendi de més d’una trentena de contenidors a Reus Successos 10
Tarragona
Els republicans critiquen que els referents de barri de la Urbana «no funcionen»
4
Turisme
Salou es ven a Madrid com a una destinació de «felicitat i benestar»
García: «És difícil fer-hi esdeveniments pel problema a les grades»
té un preu de 5,5 euros. Per últim, l’últim gran amfiteatre que trobem al continent està a Croàcia, a Pula. Allí, el preu per als adults és de 10 euros i per a estudiants de 5. «De moment, no preveiem cap canvi en les entrades a l’Amfiteatre. Aquesta mesura no se’ns ha plantejat com una necessitat», explica Nacho García, conseller de Patrimoni de l’Ajuntament i president del Museu d’Història. «Hem d’explicar que enguany, en l’aniversari dels 25 anys de la declaració com a ciutat Patrimoni de la Humanitat, hi haurà molts dies que l’entrada serà gratuïta i baixarà la recaptació», afegeix el conseller.
Teatre i òpera Si anem més enllà i comparem el nombre de visitants anuals als recintes, veiem que el pes de l’organització d’esdeveniments com el teatre o l’òpera és molt important. El Coliseu de Roma destaca per sobre de la resta pel seu potencial turístic i acull uns 6 milions de visitants cada any. Així mateix, per l’Arena de Verona hi passen 500.000 persones anualment. La gestora de l’Arena es publicita com el «teatre d’òpera més gran del món». La raó és que a l’estiu el recinte acull un gran festival d’òpera amb un gran èxit de públic. Les entrades van des dels 245 als 25 euros i té una capacitat per a 30.000 espectadors.
Oriol Castro
L’Amfiteatre de Tarragona és el més barat d’Europa. Aquesta és la conclusió a la qual s’arriba després de comparar el recinte patrimonial tarragoní amb els altres grans amfiteatres i arenes del Vell Continent.
Anem per parts. L’entrada individual per entrar a l’Amfi-
teatre de Tarragona costa cinc euros. Aquest tiquet només permet l’entrada a aquest recinte. El Museu d’Història de Tarragona ofereix una entrada individual conjunta, pel preu de 15 euros, que permet accedir a cinc recintes (el Passeig Arqueològic, el Circ-Pretori, el Fòrum de la Colònia, l’Amfiteatre i la Casa Canals). Aquests bitllets no tenen des-
compte. A Tarragona, els jubilats, els menors entre 12 i 17 anys, els estudiants, persones amb una discapacitat acreditada, famílies monoparentals i grups de més de 20 persones tenen el 50% de descompte a les entrades.
Gairebé quatre cops més Si comparem aquestes tarifes amb la del gran amfiteatre
del món, el Coliseu de Roma, l’augment gairebé es quadruplica. L’entrada senzilla al Coliseu costa 18 euros i permet visitar també el seu museu i el Fòrum Romà de la capital italiana. L’entrada reduïda amb el Roma Pass costa 11,50 euros i l’entrada per a ciutadans de la Unió Europea entre 18 i 25 anys costa 2 euros. Sense sortir d’Itàlia, l’altre
gran recinte semblant al país és l’Arena de Verona. L’entrada senzilla allí costa 12 euros i el tiquet per a jubilats costa 9 euros. Per a persones d’entre 18 i 25 anys el preu és de 3 euros. Si marxem a França, a l’Occitània trobem les Arenes de Nimes. L’entrada d’adults per accedir al recinte té un cost d’11 euros. Amb descompte, costa 9 i per a infants
Una situació semblant a la que es viu a les Arenes de Nimes, que també acull teatre i espectacles musicals de forma habitual. Això el porta a tenir una mitjana de visitants superior als 200.000 de forma anual. Una activitat que també es fa a l’Amfiteatre de Pula. El recinte té capacitat per a cinc mil persones i hi passen uns 150.000 visitants anuals. «Al nostre Amfiteatre ara mateix és difícil fer-hi esdeveniments perquè hem de solucionar el problema de les graderies. Ho farem, però no serà per aquest any. Un cop ho solucionem, hi recuperarem espectacles», expressa García.
Política l El Fòrum de la Justícia o el trasllat de l’estació de busos de Reus són projectes que estan en l’aire
John Bugarin
«No hi ha possibilitats» de tenir nous pressupostos a la Generalitat de Catalunya per al 2025. Així ho afirmava ahir la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, després que Esquerra Republicana deixés clar que no s’asseuran a negociar amb els socialistes. Aquesta situació deixa en suspens diverses inversions de pes per a la demarcació de Tarragona, com el futur Fòrum Judicial que es construirà a la capital tarragonina o la nova estació d’autobusos de Reus.
La Generalitat ha començat el 2025 amb els comptes prorrogats i podria acabar l’any sense tenir-ne uns de nous. Ja va succeir durant el 2024 i, segons apuntava Paneque, es tornaria a repetir la història. El bloqueig pressupostari pot tenir una afectació directa sobre alguns projectes que el Govern català ha d’impulsar a la província. A Tarragona ciutat, per exemple, quedaria en l’aire el trasllat de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) a la Tabacalera.
El passat octubre, el President, Salvador Illa, es va comprometre a aportar 300.000 per a la redacció del projecte executiu i 5 MEUR per a executar les obres. L’elaboració del projecte s’havia de licitar a principis d’aquest 2025, però
El Govern pretén executar-les amb modificatius de crèdit i romanents
si no hi ha nou pressupost, es podrien acabar endarrerint els terminis. I és que prorro-
Projectes que depenen de la Generalitat
Fòrum de la Justícia
Costarà més de 90
MEUR i el projecte s’havia de licitar el pròxim març.
Nova estació de busos de Reus
Es vol traslladar l’estació actual al Parc Mas Iglesias.
Teatre Auditori de Cambrils
Suposarà una inversió d’uns 8 milions d’euros.
Trasllat de l’ICAC
La redacció del projecte s’havia de licitar a principis d’aquest 2025.
gar els comptes impossibilita renovar les previsions per a aquest any, afegint noves partides. El projecte del nou Fòrum Judicial de Tarragona —que costarà més de 90 milions d’euros— s’havia previst que es licités el pròxim mes de març, però també està en l’aire després del «no» d’ERC a negociar els comptes.
Segons fonts consultades, també quedaria en suspens el trasllat de l’estació d’autobusos de Reus al Parc Mas Iglesias o la construcció del nou Centre d’Atenció Primària (CAP) al barri del Carme. En aquesta mateixa situació es troba el projecte del Teatre Auditori de Cambrils —que costarà uns vuit milions d’euros—, i la primera fase de les obres per a la creació del nou CAP de Torredembarra. En canvi, les inversions finançades amb fons europeus Next Generation, com la que es farà per a convertir la Ciutat de Repòs de Tarragona en un alberg juvenil, es podran tirar endavant sense problemes, ja que són independents del pressupost propi de la Generalitat. Next Generation Tot i que existeixen projectes es troben en suspens perquè no hi ha nous pressupostos, la intenció del Govern és que puguin acabar executant, ja sigui amb la incorporació dels romanents o mitjançant l’aprovació de modificatius de crèdits al llarg de l’any. De fet, Paneque advertia que seria «poc comprensible» i una «pèrdua» no poder incorporar, a través de decrets llei, 4.000 MEUR addicionals pressupost prorrogat. La portaveu del Govern feia una crida als partits per a arribar a acords. L’executiu d’Illa, que ha evitat buscar «culpables», manté ERC i Comuns com a «socis prioritaris».
Societat l Els delictes convencionals a Tarragona han augmentat gairebé en un 9%, segons les dades d’Interior
El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona assenyala que el nou sistema de referents de barri de la Guàrdia Urbana «no funciona». «Per les converses que hem tingut amb entitats veïnals ens diuen que la comunicació telefònica no està disponible, ni el Whatsapp, i que tot s’ha de fer via correu», va exposar ahir el portaveu adjunt del grup Xavi Puig. «La resposta l’acaben tenint al cap de dos dies o tres. Això no és àgil i no funciona», va afegir Puig.
Els republicans van exposar aquest problema en un context on els delictes
convencionals han augmentat gairebé un 9% a la ciutat, segons les últimes dades del Ministeri d’Interior. Segons aquest balanç de criminalitat, les agressions sexuals amb penetració s’han duplicat i els robatoris amb força a domicilis han augmentat un 22%. Els robatoris a vehicles han pujat un 37% i el tràfic de drogues ha crescut un 5%. «Ja fa temps que anem avisant al govern municipal que aquestes dades van en increment. Són xifres preocupants», va sentenciar la portaveu del grup, Maria Roig.
Els republicans van defensar que amb l’anterior executiu, liderat pel seu partit, aquestes xifres anaven de bai-
«Demanem que la ciutat tingui patrulles a peu, que veiem la policia cada dia»
xada. «Demanem a l’alcalde, el màxim responsable en seguretat, que intenti resoldre de la manera que sigui aquesta situació, que cada cop s’està agreujant més», va dir Roig.
Patrulles a peu
Com a solució, el grup municipal d’Esquerra Republicana proposa que s’implanti un model de policia de proximitat. «Demanem que la ciutat tingui patrulles a peu. Que puguem veure aquesta poli-
Policial l Els Mossos d’Esquadra, en col·laboració amb la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la Guàrdia Urbana de Tarragona i Inspecció de Treball, van dur a terme ahir un dispositiu de control i inspecció de furgonetes dedicades al transport de paqueteria al polígon Francolí de Tarragona. El resultat del dispositiu ha estat de 47 furgonetes inspec-
cionades, 10 de les quals han estat denunciades en matèria de transports. També s’han tramitat 10 denúncies del Servei Català del Trànsit per irregularitats dels conductors en els permisos de conduir, manca d’assegurança i ITV dels vehicles inspeccionats. Per la seva banda, Inspecció de Treball ha tramitat set expedients a treballadors que
cia cada dia, perquè la veritat és que no la veiem mai», va reblar Puig. El portaveu adjunt també va reclamar una major col·laboració entre el cos de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra.
Per últim, els republicans van fer referència a l’augment de plantilla de la Urbana
defensat pel govern municipal. «No hem vist el resultat d’aquest augment. Falta contacte directe amb veïns i comerços. Ara, que estem sense contracte de la grúa municipal, tenim una patrulla al dipòsit. El govern treu pit, però el resultat no s’ha vist», va concloure Roig.
Societat l El passat 8 de gener els treballadors de Creu Roja Tarragona van sortir als carrers per reclamar un increment salarial. Des del Comité d'Empresa asseguren que, tot i el comunicat de l'organització en el qual parlen d'increments salarials d'entre un 6% i un 10%, «hi ha dos grups de cotització que s'han quedat amb un 0% de subida salarial aquest 2024». Per aquest motiu demanen «una actualització salarial justa per a tots els grups de cotització» i «transparència en les negociacions per renovar el conveni col·lectiu». Els treballadors continuaran avui amb les protestes per «aconseguir unes negociacions que, de moment, no són gens esperançadores». Des de Creu Roja, s'assegura que es confia en arribar a un acord satisfactori. A més, expliquen que encara no estan publicades les taules salarials pel 2025. Redacció
no disposaven d’un contracte laboral regular. Aquest dispositiu demostra la capacitat de col·laboració entre institucions per garantir la seguretat en el sector del transport de mercaderies, diuen fonts policials. El dispositiu es va dissenyar davant l’increment en l’activitat econòmica vinculada al transport amb furgonetes. Redacció
Els Mossos detenen un home a Tarragona per manipular la matrícula del cotxe
Policial l Un home de 38 anys va ser detingut aquest divendres a Tarragona per un presumpte delicte de falsificació documental. Els fets es remunten al 27 de desembre a les 20.35 hores quan una patrulla va detectar en una benzinera de Reus un vehicle amb les matrícules manipulades.L'home, que havia intentat treure la cinta al
veure la presència policial, va situar-se al davant de la matrícula per intentar amagar els fets. La patrulla va procedir a la seva identificació i després va comprovar que una de les lletres, la «F», estava tapada amb cinta aïllant perquè no es pogués llegir. Per aquest motiu, l'home va ser denunciat per intentar fer una estafa. Shaila Cid
Marta Omella Blanco
Tarragona és una ciutat de distàncies curtes, i molts afirmen que «en un dia ja es té vista». Doncs al Patronat Municipal de Turisme, de fet, es pot recórrer en menys de deu minuts, tot i que és probable que tot aquell que apreciï l’atenció al detall allargui considerablement la seva visita. El Pont del Diable, la Catedral, l’Ajuntament, o el Balcó del Mediterrani, són únicament alguns dels monuments que omplen la sala del local del carrer Major, on des del 19 de gener i fins al 16 de febrer s’exposen una vintena de maquetes que reprodueixen els edificis més emblemàtics de la ciutat.
Aquestes, tot i que costi de creure, van arribar a les mans de Raimundo Alcalà Ortiz sent res més que un bloc de porexpan. Després de gairebé trenta anys arreplegades en un magatzem, les peces han pogut veure la llum gràcies a la mostra, impulsada per la família de l’autor. «Feia anys que consideràvem la idea, perquè era una llàstima que aquestes obres d’art quedessin amagades, però no ens atrevíem a fer el pas», explica Andrea Alcalà, neta de Raimundo, que morí l’any 2008. «El que més ens preocupava era el transport de les peces, ja que el material és molt fràgil», apunta.
De la fusta al porexpan
Raimundo Alcalà Ortiz va néixer l’any 1925 en una família humil, i es va dedicar professionalment al ferrocarril i la fusteria, practicant el darrer ofici en un taller a la Part Alta, on va viure tota la seva vida. «L’avi sempre havia treballat amb fusta, però no es va aficionar a tallar porexpan fins
l Cultura
Una exposició mostra maquetes de porexpan de monuments tarragonins, fetes per Raimundo Alcalà
a la seva jubilació», explica la seva neta. «Quan trobàvem un tros al carrer o compràvem alguna cosa que en portava li
donàvem a ell. Mai va comprar el material, sempre va ser reciclat», assegura. Raimundo, explica Alcalà,
Economia l Els impulsors defensen un model respectuós pel territori
El Museu del Port de Tarragona va acollir ahir una jornada per debatre com accelerar la posada en marxa de les energies renovables i afavorir una implantació justa, equitativa i amb llicència social. A la trobada hi van participar REDS-
SDSN Spain, el projecte EUDEMON INSTA i APPORTT, que van exposar diferents propostes per arribar a aquest fi. El president de l’Energètica, Santi Martínez, va afirmar que Catalunya «porta molts anys suspenent» i que «cal recuperar el temps perdut».
La jornada tenia com a ob-
jectiu obrir un espai de reflexió i dialogar sobre els principals reptes i oportunitats que presenta la transició energètica a Catalunya. Martínez va defensar que aquesta passa s’ha de realitzar «comptant amb el nostre territori i la seva gent». També va expressar que el procés s’ha d’ac-
era autodidacta, i basava les seves obres en fotografies d’enciclopèdies. «Ara amb l’internet es té accés a tota
mena d’imatges i informació, però fa trenta anys la situació era molt diferent, les fotografies no sempre tenien una gran
Alcalà basava les seves obres en fotografies d’enciclopèdies
La mostra inclou edificis que ja no hi són, com el Teatre Principal
qualitat, i el més semblant al zoom era una lupa», apunta. La fragilitat del material emprat va ser un dels altres reptes amb el qual l’artista es va topar durant els primers dies de construcció. «La pega corroïa el porexpan, llavors totes les peces estan unides amb agulles», assenyala Alcalà. La pintura que dona color a les miniatures és acrílica, i els detalls més delicats, com les portes o finestres, van ser elaborats amb fusta.
Tarragona com a musa La col·lecció d’Alcalà Ortiz és protagonitzada exclusivament per espais tarragonins. «Ell adorava la ciutat, i crec que es pot veure reflectit en les seves obres», assegura la seva neta. L’exposició, a banda de recollir monuments i carrers històrics com la Torre dels Escipions o el carrer de la Merceria, també inclou edificis més personals, com l’Escola Saavedra, on va estudiar, i l’Escola Bressol Yo-ni, on treballen els seus familiars. Aquestes dues, juntament amb l’ermita de la Salut, van ser les primeres maquetes de l’autor. També es poden veure edificis que ja no hi són, com el Teatre Principal, ubicat a la Rambla Vella i enderrocat l’any 1964. «És una autèntica càpsula del temps, i ens fa molta il·lusió poder compartir-la amb els tarragonins», expressa Alcalà.
celerar per tal d’arribar a les quotes d’autosuficiència que reclama «la societat moderna europea actual». Per la seva banda, el gerent d’APPORTT, Marc Roca, va explicar que conjuntament amb el Port de Tarragona, estan «traçant l’estratègia de desplegament de les renovables al port». Alhora, va afegir que aquesta «no pot ser només una infraestructura més, sinó que ha d’estar associada amb una part de la filosofia d’aquestes energies netes i que han de revertir directament en la ciutadania».
Demà es farà una presentació de la programació del 25è aniversari de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat
Tarragona aterra avui a FITUR, la principal fira de turisme que es duu a terme a l’Estat i una de les principals plataformes de pro moció de destinacions turístiques a escala internacional. Fins diumen ge, hi serà present amb l’objectiu de donar a conèixer la seva riquesa patrimonial, gastronòmica i paisat gística que fan de la ciutat una des tinació atractiva els 365 dies de l’any. L’Ajuntament participa a FITUR en promoció conjunta amb la Diputació de Tarragona, però el Patronat Mu nicipal de Turisme de Tarragona ha preparat una agenda pròpia per tal de mostrar tant als principals opera dors turístics, com al públic general –que pot accedir a la fira dissabte i diumenge–, els atractius que fan de Tarragona una destinació de primer nivell.
Tarraco25
Enguany, la presència a FITUR bus ca, especialment, donar a conèixer la programació commemorativa del 25è aniversari de la declaració de la ciutat com a Patrimoni de la Huma nitat. És per això que s’ha programat per demà al migdia un acte especial on es presentaran els actes de Tar raco25 i es projectarà l’espot promo cional de l’efemèride. L’esdeveni ment, que es durà a terme a l’Stand Catalunya 7B10, comptarà amb les intervencions de l’alcalde de Tarra gona, Rubén Viñuales, el conseller de Patrimoni, Nacho García, i, la con sellera de Turisme, Montse Adan. L’objectiu serà exhibir tota la riquesa patrimonial de la ciutat i també tota el seu vessant cultural i gastronò mic, lligant aquesta última al llegat romà de Tarragona. És per això que Tarraco a Taula i Tarraco Viva col· laboraran en aquesta acció amb una mostra gastronòmica que servirà per reivindicar el potencial gastronòmic de la ciutat lligat a la seva història. Cal recordar que els actes comme moratius de Tarraco25 van començar el novembre amb activitats com l’es pectacle nocturn amb drons o l’es pectacle de dansa vertical Fargar, en el qual quatre ballarins es van vestir amb les camises de les quatre colles castelleres de la ciutat i van enfilar se per la torre del Pretori. Ara bé, serà durant aquest 2025 quan es desen volupi el gruix principal d’activitats
programades, que s’articulen en tres eixos: educatiu, científic i ciutadà. Les propostes educatives inclo uen visites especials amb activitats didàctiques pensades per a alumnes de totes les edats així com la canta da infantil sobre la Tar ragona romana Amics de Pedra. Dins de l’eix científic en destaca la Biennal de Tarraco i la celebració a la ciutat del VII Congrés Internacio nal d’Arqueologia i Món Antic. Per últim, l’eix ciutadà és el que recull les propostes pensades per al públic general, en tre les quals hi ha les Passejades pel Patrimoni, les Nits de Tarraco, que permetran descobrir l’antiga urbs romana durant els vespres d’estiu o una àmplia programació d’activitats culturals que uniran dansa, teatre i música amb el patrimoni romà de la ciutat per a viure experiències que deixin al públic bocabadat.
A la presentació de Tarraco25 també es mostrarà el potencial gastronòmic de la ciutat
Un destí per a gaudir-lo tot l’any La presentació de Tarraco25 i del pa
trimoni romà de la ciutat, però, no seran l’únic aspecte en el qual el Pa tronat Municipal de Turisme posarà l’accent. Es vol aprofitar la presència a FITUR per a reivindicar se com una destinació ideal per a visitar se en qualsevol època de l’any, gràcies a la diver sitat d’atractiu que té com són el seu patrimo ni, la gastronomia, les platges o l’escena cultu ral. «Tarragona és atrac tiva els 365 dies de l’any i aprofitarem FITUR per a presentar la tasca que duem a ter me per a desestacionalitzar el turis me», expliquen des del Patronat. A tot això, cal sumar hi que FITUR servirà per a fer importants passes en matèria de turisme sostenible, gràcies a la signatura de la carta de compromís del certificat Biosphere Destination. Així mateix, s’aprofitarà la fira per a sol·licitar novament que Tarragona tingui un Parador Nacio nal, un equipament que milloraria encara més el posicionament de la destinació.
en detall
Assemblea Extraordinària del Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat
El Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat, que aplega les 15 ciutats espanyoles distingides amb aquest segell, celebrarà aquesta tarda una assemblea extraordinària en la qual participarà l’alcalde, Rubén Viñuales.
Acte del 25è aniversari de Tarragona Patrimoni de la Humanitat
La ciutat realitzarà demà al migdia una presentació del programa Tarraco25, dedicat als 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, en un acte especial dins de l’estand Catalunya.
Trobada del Grup de les Ciutat Patrimoni amb el ministre de Turisme
L’alcalde participarà demà en la trobada del Grup de les Ciutats Patrimoni amb el ministre de Turisme, Jordi Hereu. Durant la trobada, s’entregarà al ministre d’una carta de suport a les ciutats de Tarragona, San Cristobal de la Laguna i Baeza i a la seva reclamació de tenir un Parador Nacional. Aquestes són les úniques Ciutats Patrimoni que no compten amb aquesta mena d’establiment hoteler i tenir-lo suposaria un «salt qualitatiu».
Signatura de la carta de compromís Biosphere Destination
Tarragona farà divendres una important passa per a obtenir el segell Biosphere Destination. La ciutat signarà la carta de compromís perquè s’apliqui la metodologia Biosphere© al destí Tarragona, cosa que permetrà obtenir la certificació, mitjançant una auditoria externa, que garantirà que Tarragona és una destinació alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Acord de París i la Carta Mundial de Turisme Sostenible.
Memòria Democràtica l Ha fet «els primers passos» per establir una col·laboració amb l’Ajuntament
Sergi Peralta Moreno
Entre l’actual Institut Baix Camp i l’antiga fàbrica tèxtil Pich Aguilera, s’amaga un pou que podria haver-se emprat per inhumar restes humanes en l’època de la repressió franquista. Descobert el 1951 i tapat poc després, la seva existència va tornar a sortir a coneixement de la població general amb l’expedient de venda de la finca de la indústria de teixits, on es mencionava que, durant les excavacions dels soterranis, podria aparèixer una «probable» fossa, identificada al Banc de la Memòria Democràtica. Ara, la Generalitat de Catalunya obre les portes a determinar com procedir davant la seva
possible presència. Fonts del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, que té la competència en matèria de memòria democràtica, informen a Diari
Més que la Direcció General de Memòria Democràtica «ha fet els primers passos amb l’Ajuntament per establir una col·laboració amb relació a l’emplaçament i explorar de manera conjunta vies per trobar una solució consensuada i coordinada». El Govern català afegeix que parla de la probable fossa i que «no entrem en el tema de la venda».
El pou, que a hores d’ara no ha estat dignificat, va ser construït a principis de segle XX i estava destinat a proveir d’aigua Pich Aguilera. El 1951,
en un moment de sequera, la propietat va encarregar a Antoni Batlle i Mas l’elaboració d’un informe i dels plànols per estudiar la viabilitat
d’aprofitar la infraestructura per abastir-se del recurs hídric. Batlle demanà a un familiar que baixés a comprovar el seu estat interior. Va sortir
L’apunt
Els historiadors locals demanen que s’investigui el pou
Els historiadors locals Cristian Muñoz i Joan Olivella demanen que s’investigui la presència de la probable fossa i es dignifiqui l’espai, tal com ja es feu ressò aquest diari en l’edició del 20 de gener. En cas que es trobin restes, demanen que es recuperin i s’analitzin per honorar la seva memòria i tenir més informació sobre el període de la guerra i la repressió.
cossos podrien pertànyer a presoners encarcerats a les naus contigües a l’Escola del Treball durant la postguerra. L’actual Institut Baix Camp, que durant la Guerra Civil havia estat utilitzat com a fàbrica de materials de guerra i taller d’aviació, va tenir la funció, a partir de setembre del 1939, de centre de reclusió, després que es desestimés continuar emprant per a tal objectiu l’Institut Pere Mata.
El Govern vol explorar «de manera conjunta» com procedir amb el pou
L’Escola del Treball podria haver estat un camp de reclusió més enllà del 1939
sense color al rostre i explicà que, a uns trenta metres de fondària, s’apilaven desenes de cadàvers. La direcció de la fàbrica ordenà posar fi a la inspecció i construir una volta al pou per cegar-lo.
Investigant pel seu compte, Batlle descobriria que els
Encara que poc més tard s’habilitaria l’antiga caserna de la cavalleria, situada a l’actual plaça de la Llibertat, per a aquesta comesa, no es pot descartar que les installacions continuessin sent un camp de concentració, atès que Batlle va deixar documentat, a partir d’un oncle seu, que flequers reusencs van ser detinguts i tancats als pavellons de Pich Aguilera després d’una manifestació per la mala qualitat de la farina, uns fets que haurien ocorregut el 1941. Els presoners els haurien explicat que cossos d’alts oficials de l’exèrcit republicà haurien estat llançats al pou i coberts amb calç viva.
Pisos i un nou passatge Situada a l’avinguda del President Companys, la finca de Pich Aguilera va sortir a la venda per 4,9 milions d’euros, tot i que la subhasta pública va quedar deserta. La idea és que s’aprofiti l’espai per a la construcció d’habitatge i la urbanització d’un passatge.
Drets Socials l Els representants de l’entorn de la Residència de Gent Gran comparteixen la seva causa davant d’un Antic Hospital ple a vessar
Sigui sota la pluja, el sol, el fred o la calor, la lluita de les famílies i els treballadors de la Residència de Gent Gran de Reus, l’ICASS, no s’atura. La recentment conformada plataforma que vetlla per a la reobertura «100% pública» de l’equipament, una vegada acabades les obres de rehabilitació que s’hi han de dur a terme, va omplir la sala d’actes de l’Antic Hospital per donar a conèixer la seva causa. «Hem de ser conscients que aquesta lluita potser ens serveix o potser no, però l’hem de portar fins al final perquè és en benefici de la ciutat de Reus i de totes les persones que necessiten anar a una residència, i el més bonic i digne per a elles és que acabin a un lloc com el que hi havia aquí», va expressar el portaveu de les famílies, Tarsicio Ros. El Govern de la Generalitat de Catalunya va detallar que destinarà 14 milions d’euros a la reforma integral de l’edifici de l’avinguda del
segle XX. El projecte de rehabilitació, que va obligar a traslladar tots els residents i el personal, hauria de resoldre unes problemàtiques relacionades amb risc d’incendi i estructural i legionel·losi. El juliol del 2024, els últims vuit usuaris, La Resistència, van deixar el centre després d’aconseguir el compromís de la classe política que es mantindrà la gestió pública del servei després de la intervenció. El Departament de Drets
Socials informa que ja s’ha fet l’encàrrec a Infraestructures.cat del projecte i manté «que els treballs podrien durar uns quatre anys», tal com han afirmat fonts a Diari Més, però els representants de la plataforma van comentar que, en les reunions mantingudes amb l’administració pública, a les respostes ja s’incloïa l’afegitó «tirant cap a cinc».
«Davant d’això, què hem de fer?», es va preguntar Carmen Mesas, membre del comitè territorial de Drets
L’Escola Pare Manyanet organitzarà demà una jornada de donació de sang de 15 a 19 h
Solidaritat l S'espera superar les xifres del 2024, quan hi va haver més de 115 donacions
Redacció
Els alumnes de tercer d’ESO de l’Escola Pare Manyanet organitzaran, demà de 15 a 19 hores, una jornada de donació de sang al mateix centre escolar, en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. «Gràcies a aquest acte de solidaritat, assoliríem les finalitats d’ajudar a aquelles persones que necessitin sang i, a més, també ens permet conèixer el procés de la donació i participar en un acte totalment altruista», expressen els estudiants en un comunicat. Les persones inte-
Afegitó
Els treballs podrien durar uns 4 anys o, segons Mesas, «tirant cap a 5»
Socials del sindicat IAC-CATAC a Tarragona. Ella mateixa va trobar la resposta: «Estar aquí i que no s’oblidin que hi ha un compromís». La plataforma es va crear «amb la voluntat de vigilar i estar al darrere dels polítics, perquè recordin que estem aquí». «Ens tindran darrere l’orella perquè no oblidin el que van dir i signar», va asseverar Mesas. Ros va expressar que la intenció és «con-
tinuar i no deixar aquest clamor que volem que la residència es reformi, que obri i que sigui 100% pública».
Mesas va recordar que, a Catalunya, només hi ha una quinzena de residències públiques. «A la Generalitat, mantenir aquests espais no els dona diners, però a nosaltres tant ens fa; necessitem serveis públics, de qualitat, perquè hi ha moltes persones que no es poden pagar una residència privada», va tancar.
Els assistents van esgrimir que «potser la primera batalla és amb l’Ajuntament». Van argumentar que la regidora de l’àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials, Anabel
Cultura l El cicle comptarà amb vuit actuacions dels Països Catalans i Euskal Herria
ressades poden inscriure’s a través del web https://www. bancsang.net/ca/donacions/ que-vols-donar.
A hores d’ara, la quantitat de reserves ja supera la xifra de donacions de l’any passat. En la jornada del 2024, més de 115 persones van passar pel col·legi per donar sang. En la iniciativa, participen tots els alumnes de tercer d’ESO, que treballaran diferents aspectes relacionats amb la campanya, com el contacte amb els mitjans de comunicació, l’acompanyament al punt de donació o el suport als donants.
Redacció
Casa de la Música de Reus i Lo Submarino presenten un nou cicle de música en viu on els protagonistes seran la música d’arrel, tradicional i urbana. El festival, que es va presentar a la Fira Mediterrània de Manresa aquest 2024, va donar a conèixer ahir la seva programació. En la primera edició, que se celebrarà del 14 de març al 26 d’abril, es comptarà amb una desena de propostes musicals provinents dels Països Catalans i Euskal Herria, com La Ludwig Band,
Adala o El Pony Pisador. L’epicentre del festival estarà ubicat a la ciutat de Reus, més precisament a la sala de concerts Lo Submarino, però també se n’ha programat un, amb l’estrena dels 10 anys de Fenya Rai!, a la població del Morell i, un altre, amb un concert vermut a La Selva del Camp.
El nou festival neix amb la idea de programar grups consolidats i emergents del panorama musical de l’escena més folklòrica. Segons Albert Recasens, coordinador de la Capsa de la Música, «no
Martínez, «té l’obligació de representar-nos i defensar-nos a la Generalitat». Hi ha qui s’atreví a llançar una «amenaça»: no votarà el partit que no defensi els seus interessos, és a dir, que no combregui amb qui faci falta per garantir que l’ICASS reobrirà, i sent 100% pública. El problema no es resumeix amb la inquietud de les famílies, sinó que en la trobada es va assegurar que «la situació ha suposat pujar les llistes d’espera». Per tot plegat, els presents van assegurar que, en cas que el president Salvador Illa visiti Reus, sol·licitaran entrevistar-s’hi personalment.
Fotografia de grup en la presentació del nou cicle musical. Aj. Reus
Hi actuaran La Ludwig Band, Adala i Sr. Oca o El Pony Pisador
ens encasellem en cap estil, la paraula folk emmarca tots els estils propis de cada territori i totes les seves fusions». Serà un cicle on les propostes presentaran els nous treballs.
Successos l Es tracta d’un home de 55 anys identificat diverses vegades en zones properes a incendis
La Guàrdia Urbana de Reus ha detingut un home de 55 anys al qual se li atribueix la crema intencionada de fins a 32 contenidors d’escombraries a la ciutat. La detenció va tenir lloc el passat 14 de gener amb motiu d’un robatori amb força a l’Escola Prat de la Riba. En el moment de la identificació, es va compro-
var com l’home era el mateix de la investigació oberta per l’incendi dels contenidors. El detingut va passar a disposició judicial.
La investigació es va iniciar l’estiu passat arran de la gran quantitat d’incendis que es van produir a diverses zones, tots concentrats en una franja horària de la matinada. Després d’analitzar i relacionar els focs, la investigació va con-
cloure amb la identificació de l’autor: un home que es trobava de pas a la ciutat i que havia estat identificat diverses vegades en zones properes a diversos dels fets. A més, l’home va ser enregistrat per càmeres de videovigilància mentre, presumptament, incendiava uns contenidors.
Com a resultat de la investigació, al presumpte autor se li van atribuir un total de
Religió l L'acte va tenir lloc diumenge a la Parròquia dels Sants Cal·línic i Fructuós de Reus i va comptar amb la presència de l'arquebisbe
Redacció
L’arxidiòcesi de Tarragona va iniciar, diumenge, la setmana de pregària per la unitat dels cristians, amb la celebració ecumènica que anualment organitza el Secretariat Diocesà per a les Relacions Interconfessionals. En aquesta ocasió, la pregària va tenir lloc, per primera vegada, en un temple de l’església ortodoxa romanesa, en concret, a la Parròquia dels Sants Callínic i Fructuós de Reus.
L’acte va començar amb la benvinguda de mossèn Rafael Serra, director del secretariat
organitzador. Més d’un centenar de persones van seguir les vespres de la litúrgia ortodoxa que van oficiar Vasile Baltaretu i David Baltaretu. Després de la proclamació del passatge de l’Evangeli de la resurrecció de Llàtzer, els representants de les diferents confessions cristianes van oferir una breu reflexió.
En primer lloc, David Baltaretu, de l’església ortodoxa romanesa, va adreçar unes paraules d’agraïment a l’església catòlica que, durant molts anys, ha acollit la comunitat en diferents capelles. Per la seva banda, el pastor Narcís
de Batlle, de l’església evangèlica, va assegurar que cal continuar fent passos «pregant i lluitant per la unitat dels cristians, tan necessària perquè el món cregui». «Jesús ens diu que siguem u i, mentre no sigui així, hem de continuar pregant, confiant i esperant en el Senyor», va expressar.
Per acabar, l’arquebisbe Joan Planellas va fer referència al concili Vaticà II, que ja reconeix que «és molt més el que ens uneix que el que ens separa amb les altres esglésies, és a dir, que estem units encara que en alguns aspectes no de manera plena».
Política l Reclamen al govern municipal una major implicació al barri
Redacció
Junts per Reus ha registrat una moció que presentarà en el ple de divendres amb l’objectiu que el govern municipal de PSC, ERC i Ara impulsi millores al barri de Mas Magrané. De fet, aquesta proposta recull les demandes
que l’associació de veïns de la zona va traslladar al grup municipal durant una reunió la setmana passada, per solucionar mancances en l’àmbit de la neteja, la seguretat i infraestructures de la zona. El regidor Joan Carles Gavaldà, que exposarà la moció, defensa la importància d’atendre
32 incendis de contenidors, valorats en 35.500 euros; i per aquest motiu, es va comissionar la seva detenció.
La Guàrdia Urbana va rebre
un avís d’alarma de robatori a l’Escola Prat de la Riba. En accedir-hi, agents del cos van observar que una de les finestres del centre estava trenca-
da i l’interior, regirat. La persona detinguda és la mateixa que la investigació va atribuir-li l’autoria dels incendis de contenidors.
També va recordar el concili de Nicea, del qual se celebra el 1.700 aniversari, que «ens va deixar la gran professió de fe que compartim totes les
esglésies, una mateixa fe que ens uneix». Finalment, l’arquebisbe va convidar a «demanar al Senyor que, davant les misèries humanes, ens pu-
guem ajudar els uns als altres per continuar endavant en la unitat de la fe i l’esperança en Jesucrist, perquè tots som pelegrins d’esperança».
aquestes necessitats per garantir un millor benestar dels veïns. «Des de Junts per Reus, som plenament conscients de les mancances que afecten el barri de Mas Magrané i volem fer front a aquestes problemàtiques amb actuacions concretes. Reclamem a l’equip de govern que s’im-
pliqui en la millora de l’espai públic i de la qualitat de vida d’aquest barri», expressa Gavaldà. Les principals propostes incloses en la moció són l’increment de la neteja; l’augment de la il·luminació; l’adequació de les voreres; la reparació de calçades i millores al Parc Federico Garcia Lorca. Així mateix, Junts per Reus demana la creació d’un mecanisme efectiu de comunicació directa de l’Ajuntament amb l’associació de veïns per fer un seguiment d’aquestes accions i per recollir noves propostes de millora.
Infraestructures l La Generalitat ha licitat les primeres obres, de Cambrils Centre a Vila-seca, amb un valor de 20 milions
Álvaro Rodríguez
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha tret a licitació el primer contracte d’obres de la fase 1 del Tramvia del Camp de Tarragona. Aquestes primeres obres aixecaran el traçat entre Cambrils Centre i Vila-seca Universitat per un valor estimat de més de 20 milions d’euros. Cal destacar que aquesta és només una peça separada de la primera fase, que està compresa per set projectes constructius que veuran la llum aquest any.
Exemple d’aquests són la connexió entre Cambrils Centre i Cambrils Nord o la unió entre Vila-seca Universitat i la parada central de Vila-seca. Aquesta metodologia s’ha dut a terme per qüestions admi-
nistratives, ja que algun dels trams depenen d’Adif o de la segona fase del tramvia.
Aquesta peça està separada per dos lots, un per la construcció de l’estructura, amb un import de 12 milions d’euros, i altre dedicat a un nou viaducte damunt l’A-7, el qual s’eleva gairebé a 5 milions.
L’inici d’aquests contractes s’iniciaran presumiblement d’aquí a sis mesos, durant el mes de juliol, i les obres tindran un termini d’execució de vint mesos, allargant els treballs fins al març de 2027.
Freqüències
Aquest primer projecte ens permet conèixer alguns detalls de com funcionarà aquesta primera fase, la qual posarà en marxa un servei
tramviari de 14 kilòmetres amb 14 parades l’any 2028. Una de les dades destacables és la durada total del trajecte. Els tramvies tardaran un total de 33 minuts en fer el recorregut entre Cambrils Nord i Vila-seca, tot tenint en compte el temps addicional dels cicles semafòrics.
Sumant a aquest temps una rotació mínima de tres minuts i mig, el tramvia farà el cercle complet del seu recorregut en 75 minuts. Els cinc tramvies que faran aquest recorregut pararan en cada un dels punts amb una freqüencia de 15 minuts.
Pel que fa a la velocitat, el mitjà circularà normalment a 50 kilòmetres per hora, tot i que podrà augmentar fins als 70 en els trams que dispo-
sin de plataforma segregada i sense encreuaments. Aquests seran els compresos entre les parades de Torre de Cambrils, Vilafortuny i Barenys.
Per contra, la velocitat es veurà reduïda a 15 kilòmetres per hora als trams urbans on comparteixi plataforma amb altres vies, etre les parades de Barenys i Salou.
Quant al temps en parada, el projecte estima que hauria de ser d’uns 25 segons, temps que es contempla per efectuar la baixada i pujada d’uns 10 passatgers a cada una de les estacions. Aquest és un càlcul teòric que es podria adaptar a la realitat un cop el servei estigui en marxa.
Tenint en compte tots aquests paràmetres, el temps de viatge entre cada una de les
El tramvia s’aturarà uns 25 segons aproximadament a cada parada
parades és el detallat al gràfic que encapçala aquesta peça. Els trajectes seran variants entre un mínim d’un minut, com el de Salou-Nou Salou, i un màxim de tres minuts i mig, com el de Barenys-Salou. Amb tot, la mitjana de temps entre parades és d’uns dos minuts amb vint segons. Entre municipis, el desplaçament entre Cambrils Centre i Salou serà d’una durada d’11 minuts, mentre que el recorregut entre Vila-seca i Salou serà de gairebé dotze minuts.
Un viaducte sobre l’A-7
La peça separada d’aquest contracte és la construcció d’un pont de 112 metres de llarg i 10,40 d’amplada sobre l’Autovia A7. Aquest estarà sustentat per pilars de formigó armat i el seu aixecament comportarà un cost de cinc milions. Aquesta actuació comportarà la supressió de diferents carrils durant tota la seva durada. A més, es produiran talls nocturns totals tant a la sortida com l’entrada de la via i als carrils centrals.
Oferta gastronòmica de Cambrils per al 2025
Tastum Cambrils
Galeres i Carxofes de Cambrils
Festa Marinera de Cambrils
Tots els dijous de l’any
del 14 de febrer al 23 de març
del 26 al 27 d’abril
Romesco Food & Drink
del 23 de maig al 8 de juny
Turisme l El calendari d’enguany suma dues noves jornades durant els mesos d’abril i desembre
Redacció
Cambrils ha presentat per aquest 2025 un pla anual per potenciar la capitalitat gastronòmica que contempla 10 accions locals i 10 accions promocionals externes.
Aquest calendari gastronòmic incorpora dues jornades de nova creació: la Festa Marinera i el Mercat Nadalenc Gastronòmic. A més, després de l’èxit de la primera edició, es consolida el Romesco Romesco Food & Drink al mes de juny i amplia l’oferta del Tastum Cambrils dels dijous amb la participació de 13 establiments.
L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clua, assegura que l’Ajuntament «manté una aposta decidida per la gastronomia» i afirma que aquest és «un sector clau per l’economia local». Clua assenyala que «el producte gastronòmic és un desestacionalitzador del turisme foodie que arriba al municipi atret per la seva identitat i singularitat culinària».
Per la seva banda, la regidora de Promoció, Neus Càrdenas, manifesta que segons les opinions de l’Altaveu Ciutadà de Cambrils, vora el 60% dels consultats ha participat cada any de les accions del calendari gastronòmic en els darrers 8 anys i que les accions més atractives per a la població local són en aquest ordre: el Festival del Vi i la Gastronomia, les Jornades de la Galera i el Tastum Cambrils.
Des de la corporació municipal presumeixen que «Cambrils té la sort de tenir pesca, agricultura, restauració i una escola d’hoteleria que fan gran la capitalitat gastronòmica amb una oferta única i singular que marca la diferència».
El calendari de 2025
Una de les novetats del calendari d’aquest 2025 és la Festa Marinera, prevista pels dies 26 i 27 d’abril, que posa de manifest l’autenticitat i la riquesa dels productors com a base de la gastronomia cam-
brilenca. Per això, l’esdeveniment vol reivindicar les tradicions marineres de la localitat i preservar les receptes gastronòmiques dels pescadors de Cambrils.
La iniciativa se celebrarà a les instal·lacions de la Confraria de Pescadors, on durant el cap de setmana es portaran a terme actes culturals en col·laboració amb les entitats locals, demostracions i degustacions de cuina marinera i oferta lúdica-festiva en un marc autèntic mariner com la Llotja de Cambrils. La intenció és que aquesta festa tingui una projecció de futur i es pugui anar implementant i consolidant en el temps, involucrant al màxim el nombre d’agents del teixit empresarial i associatiu local, així com a la mateixa ciutadania.
L’altra novetat és el Mercat Gastronòmic Nadalenc, que se celebrarà el mes de desembre a la Rambla Jaume I per dinamitzar la zona després de les obres d’aquest carrer emblemàtic del Port de
Fira Cervesa Artesana
del 30 de maig a l’1 de juny
Tasta la Confraria
dimecres de juliol i agost
del 9 al 12 d’octubre
Festival del Vi i la Gastronomia del d’octubre al novembre
Cambrils Amb
La primera novetat arribarà el 26 i 27 d’abril amb la Festa Marinera
Cambrils. La nova proposta fusionarà una mostra de gastronomia i comerç local en un ambient festiu Nadalenc, que oferirà al visitant un espai carregat de llum, música en viu, oferta gastronòmica, comerç i activitats culturals i lúdiques familiars. Aquest mercat neix per posicionar-se com una de les ofertes nadalenques obligades adreçada al visitant de proximitat. També cal destacar que es consoliden les dues accions que es van engegar l’any pas-
La majoria dels ciutadans han participat en les jornades
sat Romesco Food & Drink i Tastum, que han estat un èxit i que aquest 2025 creixen en relació amb la participació d’establiments de restauració per oferir una oferta més àmplia i qualitativa.
Accions promocionals externes
Madrid Fusión
Cambrils Al Plat (antic Gastromòbil)
Tourismusgipfel BTW – Berlín.
Taste of Dublin
Lyon Street Food Festival
Helsinky-Road Show Saborea
Copenhague-Road Show Saborea
Estocolmo-Road Show Saborea
Showcooking Internacional Saborea
Workshop CEAV AAVV Madrid Saborea
Sortides gastronòmiques
Pel que fa a les accions promocionals gastronòmiques nacionals i internacionals, la
Aquest any també es recupera el calendari físic, que estarà a l’abast de tothom al mes de febrer al Patronat de Turisme de forma gratuïta per donar difusió de tots els esdeveniments locals i inclourà uns QR amb receptes de productes locals tant de la mar com de l’horta cambrilenca.
Cambrils
Amb Gust de Mar del 31 d’octubre al 16 de novembre
del 17 d’octubre al 2 de novembre
Jornades de l’Oli Nou del 13 al 24 de desembre
Mercat Nadalenc Gastronòmic
27-29 gener Gastromòbil) 6 febrer 2 juny 12-15 juny 25-29 juny
Mitjans de juny
Mitjans de juny
Mitjans de juny
Saborea Munich Setembre
Saborea Octubre
promoció turística comença com sempre al mes de gener amb Madrid Fusión. La resta d’accions previstes són fires temàtiques de gastronomia a mercats objectius per Cambrils com Països Nòrdics, Irlanda, França o Alemanya i promocions turístiques de la mà de Saborea Espanya, l’associació gastronòmica més important a escala estatal, on Cambrils forma part i és soci fundador.
Vila-seca entrega els premis de la dotzena edició del Concurs Fotogràfic Albert Iturria
Cultura l El passat dissabte, i en el marc dels actes de la Festa Major d’Hivern a Vila-seca, es van donar a conèixer els guanyadors del dotzè Concurs Fotogràfic Albert Iturria que enguany premiava les millors fotografies relacionades amb el Parc de la Torre d’en Dolça. La primera Tinenta d’Alcalde i regidora de Cultura, Manuela Moya; el regidor de Serveis Generals, Seguretat i Civisme, Josep Toquero i la regidora Anabel Margalef, juntament amb l’esposa i la filla del fotògraf homenatjat, van ser presents a l’acte. El primer premi, de 700 euros, es va concedir a Guillermo Enci-
nas, per la fotografia ‘Porta de la Torre’; el segon, dotat amb 350 euros, el va guanyar Rosa Maria Martínez amb la fotografia ‘Clarejar màgic’ i, per últim, el tercer premi, dotat amb 175 euros, es va lliurar a Susana Bagan, per la fotografia ‘Plovent a la Llacuna’. En la categoria infantil, van ser premiats amb 50 euros en material escolar les fotografies de Paula Charles (1r premi), Gabriel Polo (2n premi), Guillermo Encinas (3r premi) i Idaire Trabalón (accèssit). Després d’anunciar els guanyadors, es va inaugurar l’exposició, que recull un total 91 fotografies de 21 participants. Redacció
Entrevista l El director general de l’INCAVI explica que ja estan mantenint converses amb la DOQ Priorat i la DO Montsant sobre l’impuls de projectes de reg en un futur pròxim, els quals permetrien «assegurar la producció normal» en anys amb poques
John Bugarin
Quines funcions desenvolupa l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI)?
«Som els hereus de les estacions enològiques del vi, situades a Vilafranca del Penedès i a Reus. Aquestes van ser creades per a donar solucions tècniques a les problemàtiques de la vinya, així com en el procés per a transformar el raïm en vi. Tenim uns equips que es dediquen als efectes de la sequera i la gestió de l’aigua. Uns altres treballen les vinificacions de noves varietats, així com el desenvolupament de nous processos i tècniques analítiques. També tenim un departament de comunicació i promoció per a millorar la notorietat del vi, i som una autoritat competent en el control de les denominacions d’origen (DO)».
Actualment, estan impulsant diversos projectes...
«Tenim una cinquantena de projectes. Des de la recuperació de llevats i varietats autòctones, fins a projectes per a fer front a la sequera. Hi ha projectes enfocats en les desalcoholitzacions, els nous sistemes d’elaboració, l’aplicació del blockchain a la producció, la digitalització... A més, existeix tota una línia per al tema del vi ecològic. També treballem en la modernització del sector, amb l’aplicació de noves tecnologies.».
Com valora la verema de
l’últim any?
«S’ha produït una reducció en la collita que podria rondar entre el 20 i el 60% en funció de la finca».
De quina forma ha d’afrontar el sector aquesta baixada de producció?
«El canvi climàtic, amb aquestes sequeres que afecten tant el litoral i les zones de Tarragona, ha vingut per quedar-se. Per tant, cal adaptar-se a la nova situació. L’única solució que hi ha és el reg. Ja hem començat a parlar amb la DOQ Priorat i la DO Montsant del reg de suport per a mantenir la supervivència dels ceps.
Això sí, serviria per a assegurar la producció, però no per a fer grans produccions».
Això suposaria una inversió molt elevada per als productors.
«Sí. Un projecte d’aquestes característiques no és una cosa d’avui per a demà, sinó que s’ha d’afrontar amb mirada llarga. Però des del Departament d’Agricultura s’estan redactant projectes per posar en marxa aquests sistemes de reg, per exemple, al Priorat». Quina és la previsió per a la verema d’aquest 2025?
«Hem tingut pluges a la tardor i, per tant, anem bé. Però si deixés de ploure d’aquí a la verema, es complicaria la situació. No sé què passarà a la primavera i a l’estiu, però sí que és veritat que sortim amb les terres i els ceps recuperats després del que hem viscut els
L’última verema
«La collita s’ha reduït entre un 20 i un 60% durant el 2024, en funció de la finca»
últims anys. Si enguany plou normal, crec que tindrem una bona collita».
En els darrers anys, també han baixat els consumidors...
«És un repte que tenim, però
Mobilitat l Alcover ha finalitzat els treballs de delimitació de dotze places d'estacionament a la plaça 1 d'octubre del municipi. També s'ha incorporat una plaça d'aparcament reservada per a les ambulàncies, donada la ubicació del nou consultori del CAP d'Alcover. Aquest va obrir les portes el passat 14 d'octubre, i es troba a l'avin-
guda de Maria, a menys de cent metres de l'actual. L'actuació urbana s’emmarca en el Pla de Seguretat Viària del municipi. A més, aquesta també s’enfoca a la proximitat en què aquesta plaça i la zona que l’envolta serà molt més concorreguda per la incorporació de diversos serveis sanitaris i assistencials. Aquest nou centre del CAP
d’Alcover a la plaça 1 d’octubre va obrir portes a mitjans del mes d’octubre de l’any passat. Feia anys que els veïns del municipi demanaven una ampliació del centre d’atenció primària. La inversió per a portar-lo a terme va ascendir fins als 235.000 euros. Les dependències d’aquest consultori disposen de 345 metres quadrats. Redacció
tampoc és un problema general. Amb els vins blancs i escumosos, la baixada de consumidors és molt menor. Fins i tot, puja en algun segment. En canvi, amb el vi negre, hi ha alguna zona que té estocs». Sobretot cal recuperar clients entre els més joves.
«Sí. Hi ha tota una línia de vins naturals que agrada a una part del jovent. En general, busquen vins de menys graduació, frescos... Estan
canviant les tendències de consum. També és veritat que els vins del Priorat estan igual de valorats o més que abans. És un tema de comunicació i també gastronòmic. Cal ensenyar a beure vi, amb moderació, que forma part de la nostra cultura».
Les DO tarragonines es troben bé de salut?
«Si fem una mirada enrere de deu anys, hem millorat moltíssim els vins de la nostra
zona. Tenim una relació qualitat-preu molt bona i fem vins molt diversos, que estan a disposició de la gent. Què passa? Que han de competir amb DO espanyoles que gasten milions d’euros en promoció i publicitat. M’agradaria que la majoria dels vins que es consumeixen als restaurants de Tarragona fossin catalans i de les DO d’aquí».
Com es combat això?
«Pots apel·lar als sentiments, a aquesta arrel que tenen els vins catalans, de quilòmetre zero».
L’enoturisme ha evolucionat molt els últims anys. «Fa 10 o 15 anys no hi havia pràcticament res i, ara, s’està desenvolupant un gran hub enoturístic. Hi ha una Escola d’Enoturisme a Vilafranca, per a formar gent que s’hi vulgui. El Departament d’Empresa s’hi està bolcant. L’enoturisme és un factor d’èxit que permet desplaçar el turisme de Barcelona cap al territori. Jo crec que té anirà a més, té molt de marge de creixement».
Quin és el paper de la Facultat d’Enologia de la URV en el sector?
«Tots els projectes que impulsem sempre es fan amb recerca adaptada i col·laborativa. Treballem amb la URV en molts projectes. Estem valorant crear una beca de l’INCAVI perquè un alumne faci un doctorat a la URV que ens interessi a les dues parts».
Imatge de la plaça 1 d’octubre d’Alcover. Ajuntament d’Alcover
Turisme l Més de 300 persones s’aplegaven per conèixer la seva nova estratègia turística per atreure visitants tot l’any
Anna Ferran
«Salou ha sabut convertir el concepte de sol i platja en una proposta molt més completa de benestar». Així resumia el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, el treball que ha estat fent el municipi en els darrers temps per a ampliar la seva estratègia turística i desestacionar-se. El resultat d’aquesta aposta es presentava ahir a la nit a Madrid en un acte al Movistar Arena (antic WiZink), que va aplegar més de 300 personalitats del món del turisme, la política, l’empresa i la comunicació. Sota el lema «Salou, essència de la felicitat», la capital turística de la Costa Daurada es posicionava a la capital, en el marc de FITUR, com una destinació centrada en el benestar i les experiències. «Som garantia de moments de felicitat», assegurava l’alcalde, Pere Granados.
En la seva intervenció, el ministre remarcava el paper cabdal de Salou en el panorama turístic espanyol: «Encarna molts dels nostres valors i a partir d’elements com el mar, el sol o la lluminositat ha sabut construir una proposta que uneix tradició i modernitat i que defineix allò que som». Així mateix, Hereu posava en valor l’aposta per la qualitat que fa temps que Salou treballa com a destinació turística i ressaltava el rol que ha de tenir en el futur: «Necessitem aquest Salou actiu, en una Catalunya innovadora, per a projectar Espanya al món».
«Ens hem reinventat i ara anem més enllà de sol i la platja, per oferir un ric conjunt d’experiències que generen benestar i fan de nosaltres un municipi amable i saludable», exposava Pere Granados. «Creiem que el millor lloc per viure és el millor lloc per a visitar», assegurava. I en aquesta línia, afegia: «Hem escollit el camí del progrés, però sempre prioritzant el benestar, amb la idea de ser una destinació responsable, sostenible i intelligent».
Jordi Hereu ressaltava el rol de Salou per «projectar Espanya al
Noves experiències «Hem treballat per crear noves experiències que ens permetin atreure nous públics els 365 dies de l’any», afirmava el batlle. Aquestes noves propostes s’articulen sobre els eixos del turisme esportiu -àmbit en el qual Salou té certificacions per part de l’Agència Catalana de Turisme en els àmbits de futbol, vela, triatló i golf i treballa per a obtenir les de tenis i el pàdel-, el turisme cultural, que enguany es veurà clarament reforçat gràcies al fet que Salou és la Capital de la Cultura Catalana 2025; el patrimoni natural amb el Camí de Costa i la Ruta dels Miradors com a grans exponents; i el turisme gastronòmic, com un dels pilars essencials en el procés de desestacionalització. Per a Granados, aquesta estratègia permet mostrar «Salou en la seva essència més pura i genuïna», tot agrupant història, cultura, tradicions, atractius naturals i espais creats per a
posar en valor el municipi. I tot plegat fa de Salou, «un lloc per visitar, per viure i per ser feliç tot l’any».
Diversificar per prosperar L’esdeveniment d’ahir al ves-
pre va comptar també amb la participació de la Directora General de Turisme de Catalunya, Cristina Lagé, qui constatava que «Salou ens ajuda a explicar què és el turisme». «Ha estat, és i serà
una magnífica destinació de sol i platja, però ha entès que no prosperarà si no es diversifica», afegia Lagé. I en aquesta línia, felicitava el municipi per la feina feta: «Demostreu molta intel·ligència i treball per fer de Salou una destinació excellent qualsevol dia de l’any». També va intervenir el conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, qui reivindicava l’aposta de Salou pel turisme esportiu: «Heu sabut fer una volta radical per a donar una qualitat extrema al vostre producte turístic». Álvarez reivindicava l’impacte positiu del turisme esportiu, que es tradueix en retorn econòmic, però sobretot, en un retorn social, gràcies a la capacitat d’unió de l’esport. Una unió que, concloïa Granados, és la que defensa Salou com a referent a Catalunya i Espanya: «Els que no coneixen Salou, no coneixen ni Catalunya, ni Espanya, perquè Salou uneix».
Futbol l El central de l’Alcoyano és un dels fronts oberts d’una direcció esportiva que també treballa en l’opció d’Alan Godoy
Arnau Montreal Quesada
La direcció esportiva del Nàstic prem l’accelerador en aquest mercat d’hivern per tancar els darrers reforços per completar la plantilla de Dani Vidal. Després de la incorporació dels dos laterals, el següent pas per apuntalar el mur defensiu grana era amb un central amb experiència i capacitat de lideratge. En aquest punt, els grana han trobat la peça amb l’actual central de l’Alcoyano Borja Granero.
El defensor de 34 anys i 1,89 metres d’alçada és un dels homes forts de l’Alcoyano, equip que milita al grup 2 de Primera Federació. Granero és un central amb bona sortida de pilota i té molta experiència de tractar amb la pressió de projectes que tenen objectius ambiciosos. Després de sorgir del futbol base del Valencia, el valencià va fer els primers passos a la Segona Divisió de la mà del Recreativo de Huelva. Després de demostrar talent, en la temporada 20132014 es va incorporar al Racing de Santander en un projecte que buscava l’ascens al futbol professional, objectiu que va aconseguir. Després de tancar l’etapa a Cantàbria, va continuar la seva carrera
Granero és un central amb experiència en el futbol professional
en el futbol professional de la mà de l’Extremadura, on va ser un home important
El Nàstic femení i l’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau es reparteixen un punt al derbi
Futbol l El Nàstic Femení i l'Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau es van repartir un punt el darrer diumenge en el derbi local disputat a la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona. Les de Fran Rodríguez van colpejar en el primer quart d'hora a través d'Anais Fernández. El Sant Pere i Sant Pau, però, va poder igualar l'encontre en els
primers compassos del segon temps després que Mar Judal transformés un penal. Aquest duel a la part alta de la classificació deixa el Nàstic en quarta posició amb 31 punts, un menys que el Sant Pere i Sant Pau. L'Icomar va aprofitar l'ensopegada per assaltar la segona posició i l'Aldeana lidera de la Segona Divisió catalana. Redacció
durant dues temporades. El central va aterrar a la Primera Federació en el seu sorgiment com a reforç important de la defensa del Deportivo de la Corunya, on va disputar la primera temporada de la competició abans d’agafar les maletes direcció a Castellón. En aquestes dues temporades
en el club orellut va sumar un nou ascens al seu palmarès la darrera temporada.
Aquest mercat d’estiu va aterrar a Alcoi com un reforç de luxe. En aquesta etapa ha sigut un indiscutible del mur defensiu de l’Alcoyano, jugant un total de 18 partits, 16 com a titular i dos des de la banque-
ta. En aquest sentit, el perfil de Granero ha cridat l’atenció d’un Nàstic que necessitava un reforç a l’eix de la defensa, i més tenint en compte que el conjunt de Dani Vidal ha rebut el doble de gols en la mateixa jornada del curs passat.
Aquest moviment ve lligat de la mà de la sortida de Ma-
rio Rodríguez. El Nàstic necessitaria alliberar una fitxa sènior per poder incorporar al central, així que també s’ultima la sortida d’un extrem que enguany no ha arribat a ser una opció per a Dani Vidal.
Es treballa en l’opció Godoy Són hores candents en el mercat d’hivern. Dintre dels fronts que té oberts la direcció esportiva grana encapçalada per Javi Sanz és la de l’arribada d’Alan Godoy. La situació del davanter canari en el mercat avança com una muntanya russa. En les darreres setmanes era un somni impossible que, poc a poc, es podria convertir en una realitat. El fet que ha posicionat el Nàstic com una de les opcions preferents és la voluntat del jugador. Godoy vol tornar a Tarragona, allà on va ser feliç i va brillar la darrera temporada. Amb tot, el fet que ho complica tot és l’econòmic. L’Eldense, el seu club, es vol desprendre del jugador, però en forma de traspàs i amb un cost elevat per a la categoria. Amb tot, hi ha molts equips que estan disposats per pagar per un jugador que ha demostrat ser diferencial. De moment, es continua treballant a la Budallera per culminar els que serien els darrers moviments del Nàstic en el mercat.
El Juvenil A del Nàstic ensopega en un partit difícil contra la Damm a domicili (3-1)
Futbol l El Juvenil A del Nàstic va ensopegar el darrer dissabte a la pista de la Damm en el segon duel de la segona volta. El conjunt de Xavi Vilagut va encetar el partit de la millor manera possible. En el minut 2 de l'encontre, Marc Moreno va avançar els grana en el marcador. La reacció dels locals va arribar tot just abans del descans, quan van
igualar el partit a través de Raventos. A l'entrada del segon temps, la Damm va capgirar l'electrònic amb un gol d'Alcaide. El mateix Alcaide es va encarregar de marcar el 3-1 final al segon temps. Les joves perles grana tornaran aquest dissabte a la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona per enfrontar-se al Girona. Redacció
L’equip màster del CN Tàrraco al campionat català. Cedida
Natació l L'equip va acabar en cinquena posició i va batre quatre rècords nacionals
Redacció
El Club Natació Tàrraco va sumar 51 medalles en la seva participació en el Campionat de Catalunya d’Hivern Màster en piscina de 25 metres. L’equip tarragoní va participar amb 26 nedadors en diferents categories i va aconseguir posicionar-se en cinquena posició d’un total de 58 clubs. Concretament, el Tàrraco va acumular 21 medalles d’or, 19 guardons de plata i 11 de bronze. D’aquestes, les nedadores femenines van ser les que més van des-
tacar acumulant 11 ors, 9 plates i cinc bronzes. A banda d’acumular medalles, les nedadores del CN Tàrraco també van batre un total de quatre rècords nacionals. Maria del Mar Ravés va assolir una marca de 5’12,25 en la categoria 400 metres lliures +55, Marta Rubio va sumar 4’49,21’’ als 400 metres lliures +45 i Marta Resano va sumar 33,16’’ als 50 metres esquena i 1’12,65’’ als 100 metres esquena +45. Al mateix temps, els nedadors club tarragoní van aconseguir grans marques personals.
Taekwondo l El gimnàs Koryo Reus va guanyar vuit medalles en el Campionat de Catalunya Absolut celebrat a Barcelona el darrer cap de setmana. Diego Torres, Hugo Torres i Yailin Ruiz van guanyar una medalla de plata. D'altra banda, José Maria Garcia, per partida doble, Isabel Busquets, Hugo Torres i Lara Pinto van guanyar els bronzes. Redacció/Cedida
El Miró Ganxets Costa Daurada haurà de remuntar si vol mantenir viu el somni europeu. L’equip de Manel Redondo va caure derrotat en el duel d’anada dels setzens de final de l’Europe Cup per 3-2 contra el Son Cladera de Mallorca. El duel va ser molt ajustat i, de fet, gairebé que es va allargar a les quatre hores de partit. Les reusenques van tenir l’opció d’emportar-se’l, però, ara, hauran de concentrar-se en fer un doble esforç en el seu local per capgirar l’eliminatòria el pròxim 21 de febrer.
Les ganxetes van viatjar a Mallorca amb Paulina Vega, Margaryta Pesotska i Natalya Prosvirnina. El primer duel va ser per Vega qui, tot i encetar el duel contra Pauline Chasselin amb un 0-2 inicial, la palista local va acabar per remuntar el matx per emportar-se el primer punt del partit. Margaryta Pesotska va fer justícia a l’esforç reusenc i va igualar l’eliminatòria superant per la via ràpida a Katarzyna Wegryn (0-3) i Natalya Prosvirnina va encarrilar l’eliminatòria guanyant un duel ajustat contra Ainhoa Cristobal per 2-3. L’estrella de l’equip, Pesotska, va tenir l’oportunitat de tancar l’eliminatòria en el següent partit, però es va topar amb una inspirada Pauline Chasselin qui va emportar-se el partit igualat per 3-2, impedint la
La tornada dels setzens de final serà el 21 de febrer en territori reusenc
remuntada de Pesotska. El duel decisiu va ser per Paulina Vega i, de nou, la palista del Reus Ganxets va veure com la seva rival li aixecava un 0-2 inicial per tancar el 3-2 a la general de l’encontre.
El resultat ajustat va certificar la igualtat entre els dos equips a l’eliminatòria. Quan els dos conjunts van xocar a la Superdivisió femenina, el duel va acabar amb un empat
El Club Tennis Tarragona es proclama campió de Catalunya 2025 en la categoria Or
Tennis l El Club Tennis Tarragona ha encetat l'any sumant un trofeu a la butxaca. L'equip Júnior Masculí tarragoní es va proclamar campió de Catalunya de la Categoria Or després de superar al Club Tennis Lleida a les finals disputades en les instal·lacions lleidatanes. El conjunt format per Izan Bofarull, Christian Santos, Pol
Mas, Marc Castellví, Genís Ribas i Alejandro Marco va exhibir la seva regularitat i alt nivell competitiu durant tot el campionat, els que els va portar a la gran final eliminant el CT Sabadell i el RCT Barcelona-1899. El duel va estar extremadament igualat i es va haver de resoldre als partits de dobles per posar el 3-4 final. Redacció
a tres victòries. Actualment, el conjunt balear és el tercer classificat de la màxima competició espanyola mentre que les reusenques són cinquenes amb 12 punts. L’Europe Cup, però, és una competició diferent i les balears hauran de passar per l’infern del local del Reus Ganxets per passar l’eliminatòria. Les reusenques ja tenen el punt de mira en remuntar l’eliminatòria.
Victòria a la Superdivisió No tot van ser males notícies per al conjunt reusenc. El darrer cap de setmana, l’equip de Manel Redondo va sortir victoriós a la Superdivisió amb
un contundent 1-4 contra el Linares. Les reusenques es van aixecar de la derrota a la pista de l’Irun de la millor manera possible. El conjunt local va sorprendre en el primer set quan Natalya Prosvirnina va perdre contra Yanira Sánchez per 2-3. Amb tot, aquesta va ser l’única derrota. Margaryta Pesotska va igualar el duel superant a Chi Wu per 3-0. El darrer fitxatge del Miró Ganxets Costa Daurada, Chi Ge, va entrar en escena per posar el 2-1 emportant-se el seu partit per 3-0. Prosvirnina va encarrilar el partit amb el 3-1. Ge va posar el llacet al partit amb el 4-1 final.
Món l La Moncloa rebat el president dels EUA i recorda que Espanya «no és un BRICS»
El president dels Estats Units, Donald Trump, va signar desenes de decrets per a «revertir» el mandat de l’expresident Joe Biden poques hores després d’assumir el càrrec. Entre les decisions adoptades dilluns a la nit, destaca l’indult als condemnats per l’assalt al Capitoli que va instigar el mateix Trump el 6 de gener de 2021. A més, el magnat va donar l’ordre de retirar els EUA, per segona vegada —ja ho va fer en el seu primer mandat—, de l’Acord de París, així com sortir de l’Organització Mundial de la Salut.
Trump també va aprovar la declaració «d’emergència nacional» a la frontera amb Mèxic per frenar l’arriba de migrants, una ordre per canviar el nom del Golf de Mèxic per ‘Golf d’Amèrica’ i la negativa a reconèixer els canvis de sexe. A més, mentre signava les ordres, va assegurar davant els mitjans de comunicació que Espanya forma part dels BRICS en ser preguntat per la contribució de l’Estat a l’OTAN.
El nou president dels EUA va decretar que la situació ac-
Trump ha indultat els condemnats per l’assalt al Capitoli del 6 de gener de 2021
tual a la frontera amb Mèxic és una «invasió» i prohibeix l’entrada física als EUA de qualsevol estranger «implicat en la invasió», inclús aquelles persones que demanin asil.
Eurodiputats del PSC i ERC avisen que «venen moments foscos»
Política l El PP demana «serenitat» i actuar «amb independència»
ACN
L’eurodiputat del PSC, Javi López, va admetre ahir que el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca comportarà «enormes conseqüències» en les polítiques econòmiques, de seguretat i de protecció de la democràcia de la Unió Europea. En la mateixa línia es
va expressar des d’Estrasburg l’eurodiputada d’ERC Diana
Riba que, menys de 24 h després que el magnat republicà fos nomenat com el 47è president dels Estats Units, va advertir que «vindran moments foscos». Per la seva banda, l’eurodiputat dels Comuns
Jaume Asens va acusar la
UE de ser «tova» davant les amenaces de Trump i el seu aliat Elon Musk, mentre que l’eurodiputat del PP Nicolás
Pascual de la Parte va demanar «serenitat» i actuar amb «independència de quin sigui l’inquilí de la Casa Blanca». El ple del Parlament Europeu que se celebra aquesta setma-
Trump desplegarà l’exèrcit a la frontera sud del país per dur a terme les anunciades «deportacions massives». A més, la pàgina web del govern nord-americà, a través
de la qual els migrants podien sol·licitar una cita per fer les peticions d’asil, ha quedat inoperativa. El magnat també va donar l’ordre de suspendre la concessió de la ciutadania
na a Estrasburg ha acollit un debat sobre les implicacions per a les relacions transatlàntiques de la nova administració del magnat republicà. L’eurodiputat del PSC, Javi López, va destacar que «l’arribada l’administració de Donald Trump comporta enormes conseqüències en les polítiques en matèria de seguretat, de la qual ens haurem de fer càrrec, en matèria econòmica, on haurem de protegir la indústria i la indústria estratègica i també en matèria de la protecció de la nostra democràcia».
per dret de naixement i va ordenar la designació de tots els càrtels de la droga com a organitzacions terroristes.
Trump confon Espanya amb un membre dels BRICS
Trump va confondre Espanya amb un membre dels BRICS, l’organització d’economies emergents que agrupa Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sudàfrica. En una roda de premsa des del Despatx Oval, mentre signava les seves primeres ordres executives, el republicà assegurà que Espanya forma part dels BRICS en ser preguntat per la contribució de l’Estat a l’OTAN. «Crec que Espanya està molt per sota. I, no obstant això, són dels BRICS. Si volen fer això, està bé, però imposarem aranzels del cent per cent als negocis que facin», va afirmar.
La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, recordava ahir que Espanya «evidentment» no és membre dels BRICS. «Desconec si aquesta afirmació de Trump és una confusió, o no», afirmava Alegría, que en tot cas va traslladar en nom de l’executiu espanyol la «felicitació i reconeixement» al nou govern dels Estats Units. En aquest marc, Alegría va insistir que Espanya i Europa veuen els Estats Units com un «aliat natural», i farà «tot el possible per mantenir la millor relació» amb el nou govern. Pel que fa als aranzels anunciats pel nou president dels Estats Units, Donald Trump, Alegría va recordar que Espanya és «un soci fiable» que mantindrà una «relació estreta» amb el país nord-americà.
Política l Bolaños recorda que un «no» perjudicaria 12 milions de pensionistes
ACN
El govern espanyol i Junts parlen «constantment» i els contactes «avancen». Així ho asseguren fonts de la Moncloa en les hores límit abans de la votació d’avui al Congrés de tres decrets llei, un dels quals inclou l’actualització de les pensions del 2025 a 12 milions de pensionistes. L’executiu no confirma ni desmenteix les reunions que segons diversos mitjans s’han mantingut en les últimes hores, i recorda que encara queda temps per provar d’acostar posicions. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va apel·lar tant a Junts com al PP perquè no apostin per un ‘no’ del Congrés que deixaria «12 milions de perjudicats».
El govern espanyol dona per fet que el Congrés rebutjarà el decret que prorroga l’impost a les grans empreses energètiques. Era una concessió a socis com ERC i Bildu amb poques possibilitats de prosperar pel rebuig frontal de Junts i PNB, que avui tornaran a votar en contra d’un gravamen que segons el partit de Puigdemont afectaria les inversions de Repsol a Tarragona. També es dona per descomptat que el PP salvarà el decret que inclou la reforma de les pensions, diferent del de la revalorització. Es tracta d’un text pactat entre els agents socials que Feijóo ja va dir que avalaria i que no disposa del suport dels socis de l’esquerra.
Pel que fa a la Moncloa, es treballa ara per salvar el tercer decret, anomenat ‘òmnibus’ que inclou la revalorització en un 2,8% de les pensions contributives al 2025, segons l’IPC, així com mesures de suport als damnificats per la DANA i el volcà de la Palma, rebaixes al transport públic o altres com la prohibició de tallar els subministraments públics a persones vulnerables. Com en els altres dos casos, l’aprovació del decret depèn d’un ‘sí’ o abstenció del PP, així com dels vots de Junts, que acaba de suspendre les negociacions sectorials, segons va anunciar Carles Puigdemont la setmana passada. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, no ha
l’habitació dels més petits per facilitar el seu
AMIC
Dissenyar una habitació infantil que faciliti la transició del bressol al llit és clau per al benestar de l’infant. És molt important crear un espai segur, còmode i estimulant, que ofereixi una
sensació de continuïtat i confiança en aquesta nova etapa. Un dels primers aspectes per tenir en compte és l’elecció del llit. Triar un llit baix, amb baranes de seguretat o un llit tipus cabana pot ajudar al fet que l’infant se senti més segur i independent. També
interiorisme
Redecora la teva llar al millor preu amb les promocions de Fusta
Fusta i Metall està fent una important liquidació d’estocs. Aquest estudi de disseny i interiorisme de Reus està preparant una renovació d’exposició, per a oferir les darreres novetats als seus clients. És per això
que ara ofereix una àmplia selecció d’articles de decoració a preus rebaixats. Miralls, gerros, quadres, tèxtil o mobiliari auxiliar, sempre de primera qualitat i amb un disseny actual. Els trobaràs a l’av. Prat de la Riba, 17.
és important mantenir una il·luminació suau i regulable, que eviti que la foscor sigui un obstacle durant la transició.
El mobiliari ha de ser pràctic i adaptable, amb espais per guardar joguines o roba, de manera que l’infant pugui
L’executiu té «l’esperança ferma» que tant Junts com el PP votin a favor
volgut confirmar la reunió que s’hauria produït dilluns a Waterloo entre les cúpules de Junts i del PSOE, així com tampoc una nova trobada d’ahir que ha avançat El País En tot cas ha apuntat que les converses són «la tònica habitual» entre formacions. El ministre Bolaños ha anat més enllà per recordar a Junts i PP que el decret ‘òmnibus’ afecta les pensions de 12 milions de persones. «Els ciutadans ens voten perquè millorem la seva vida, no perquè l’empitjorem», ha recordat, i un ‘no’
del Congrés deixaria «12 milions de perjudicats». Fonts de la Moncloa han recordat que el decret no inclou cap mesura que impedeixi que Junts i PP li donin suport, i asseguren que si alguna de les dues formacions el fa caure serà només per «donar-se el gust» d’evidenciar que el
És important mantenir una il·luminació suau i regulable.
govern espanyol està en minoria, cosa que es pot veure «simplement llegint els resultats electorals».
Actualment, segons aquestes fonts, «hi ha converses» amb tots els grups, també Junts i PP, i l’executiu té una «esperança ferma» que hi votin a favor.
sentir-se còmode i responsable del seu espai. Finalment, incorporar elements d’estimulació, com a quadres, coixins divertits o jocs interactius, pot contribuir a fer l’espai més acollidor i agradable, afavorint una transició més suau i positiva cap a aquesta nova etapa del seu desenvolupament. Aquestes decoracions no només compleixen una funció estètica, sinó que també contribueixen a estimular la imaginació i creativitat de l’infant.
Què és el batxillerat professionalitzador?
Quan es torna als orígens significa reconèixer de facto rectificar un camí equivocat, encara que obertament no es vulgui admetre. Fa temps vaig plantejar la idea de recuperar el Batxillerat tècnic (contemplat a la reforma educativa dels anys 80 amb els itineraris administratiu, industrial, moda, etc) i incloure matèries de FP als Batxillerats com a l’antic BUP (la matèria d’EATP, ensenyaments tècnics-professionals) i ara varis instituts oferiran batxillerats professionalitzadors de 3 anys, orientats a cicles superiors de FP (però també per les proves d’accés a la Universitat), com una recuperació de facto de la vella FP de segon grau de 3 cursos de durada (però hi hauria prou amb 2 anys, com els actuals Cicles de FP de Grau Mitjà).
Amb aquest nou Batxillerat s’incorporen matèries de FP a totes les modalitats del Batxillerat, oferint una educació cultural general (matemàtiques, llengua, ciències, etc), fomenta habilitats tècniques i pràctiques per l’èxit al món laboral i inclou pràctiques a empreses (com al Batxillerat reformat dels anys 80). És bona iniciativa, tot i els dubtes de la necessitat i utilitat de matèries culturals (llengua, matemàtiques, ciències socials i naturals) per un batxillerat professional, però cal recordar que així era la vella FP; que per passar dels actuals cicles de FP de grau mitjà als de grau superior sense Batxillerat cal fer una prova incloent matèries culturals i de modalitat del Batxillerat segons la FP a estudiar; que ahir i avui també es pot accedir a la Universitat des de la FP; hi ha les proves per majors de 25 anys per accedir a la Universitat sense el Batxillerat amb matèries comunes de llengua. Perquè així es dignifiquen tots els itineraris acadèmics, incloent matèries culturals i professionals des de l’ESO
fins a la Universitat. Si es treballa del que s’estudia i s’estudia del que es treballa la vida dóna molts tombs, així com els tombs donen molta vida.
Toni Yus Piazuelo Tàrrega
Distorsionar la realidad de la Rambla Nova Esa obcecación que hay en cerrar el primer tramo de la Rambla Nova al paso de los vehículos, por parte del Ayuntamiento debería tener un claro motivo. Según leo, quieren mejorar el comercio de la zona. Pero, ¿alguien les ha pedido eso? Si no pasan vehículos se queda todo más muerto. Además, los restaurantes deben necesitar repostar todos los días, y si lo han de subir los trabajadores con carretillas, no les arriendo la ganancia en salud. ¿Algún comercio se ha quejado de que pasen coches por delante? Hasta ahora todo ha transcurrido bien para beneficio de todos. Los residentes pueden llegar hasta sus casas para cargar o descargar. Los llevan al hospital y los devuelven a pie de casa (muchos son mayores). Hace días que están muy afectados por este cierre. Lo tienen todo mucho más difícil. En algunas zonas de restaurantes, han puesto las mesas en la calle donde pasaban los coches y han dejado libre la acera, pero otros no. Se ve un conjunto horrible, sin control. Desajustado. Los peatones siguen paseando por la zona central, que es la que gusta. La calle Girona se necesita como salida, como ha sido siempre. Ahora está como entrada a la Rambla. Todo un despropósito. No se entiende este cambio. Una cosa me parece bien. Han dejado libre de motos a Roger de Lauria. Ha mejorado. Pero el resto debería seguir como hasta ahora. No es mi opinión. Es la de muchos, aunque parece que los ignoran. Recapaciten y piensen en el bien de todos.
María Elisa Aragonés
Domènech
Tarragona
EEditorial
l govern de la Generalitat dona per perduts els pressupostos d’aquest any, després que Esquerra Republicana de Catalunya hagi anunciat que no hi haurà negociació possible. Amb els del 2025, ja seran dos els pressupostos prorrogats. I entretant, inversions crucials per al Camp de Tarragona queden en interrogant, es retarden o directament s’anullen. No en són poques i, a més, algunes molt reivindicades pel gruix de la societat, com és el cas del Fòrum Judicial. El «no» d’ERC obligarà a reprendre els comptes del 2023. Tot plegat, només cinc mesos després que la formació independentista
facilités la investidura de Salvador Illa. Els republicans ho van fiar tot al compliment d’uns acords, sobretot en finançament ‘singular’, que ja es pressuposaven molt complicats d’assumir pels socialistes. Perquè aquest socialisme no es pot permetre trencar la uniformitat autonòmica i d’unitat nacional. I aquesta sempre s’expressa, per boca de qualsevol president autonòmic, de qualsevol color polític, sota el paradigma de què Catalunya no pot rebre mai res per sobre de qualsevol altra territori de l’Estat. Per arribar a aquest destí, potser ERC ens podria haver estalviat el camí engegat l’agost passat.
Els cambrilencs i cambrilenques patim la situació més crítica de la nostra història recent. El govern quatripartit, encapçalat per l’alcalde socialista, està immers en una crisi interna permanent que ha paralitzat la gestió municipal y deteriora, greument, la qualitat de vida al nostre municipi. Aquest desgovern no només afecta el present de Cambrils, sinó que en compromet greument el futur.
En comptes de liderar i gestionar amb determinació, l’equip de govern s’ha convertit en un camp de batalla dels egos personals, dels interessos partidistes i les rivalitats internes. Les decisions transcendentals es posposen indefinidament, i els problemes del dia a dia no s’aborden ni amb l’atenció ni l’antelació ni la diligència amb la que és imprescindible fer-ho. Aquesta deixadesa generalitzada ha provocat un deteriorament que afecta, de manera molt greu i irreversible, tots els àmbits de la vida municipal.
Els treballadors municipals, peça clau pel funcionament dels serveis públics, han anunciat, amb tota la raó, que continuaran amb les seves reivindicacions. Les diferents instal·lacions esportives, fonamentals per la qualitat de vida dels cambrilencs i cambrilenques, són una prova més dels desgavells i la ruïna que pot generar un mal govern. Mentrestant, la poca neteja dels carrers i la desastrosa recollida de la brossa, amb l’experiment nefast de la recollida selectiva, afavoreixen la percepció d’abandonament que perjudica, greument, la imatge de Cambrils davant els que hi vivim però, també, vers els que ens visiten. Davant aquesta realitat alarmant l’equip de govern, presidit pel PSC
amb la complicitat d’ERC, Junts i En Comú Podem, només està interessat en mantenir-se en el poder sigui com sigui, sense presentar solucions reals ni assumir responsabilitats davant els greus problemes que Cambrils té plantejats. Aquesta actitud no només és inadmissible, sinó que és un greu perjudici i una amenaça per al present i el futur del nostre municipi. Cambrils necessita, urgent, un canvi de rumb. Necessita, immediatament, un canvi de cent vuitanta graus en la manera de governar el present. Sense aquest canvi radical que ara ja és imprescindible dur a terme, perdrem el tren del futur. Sense aquest canvi que jo reclamo, continuarem patint les conseqüències d’un govern que viu de la improvisació constant i permanent i del anunci d’alguna ocurrència en forma, per exemple, d’un nou pavelló esportiu.
Sense aquest canvi radical que ara ja és imprescindible dur a terme, perdrem el tren del futur. Sense aquest canvi que jo reclamo, continuarem patint les conseqüències d’un govern que viu de la improvisació constant i permanent
El grup municipal del NMC, com a força més votada a les darreres eleccions, exigim un canvi immediat en la forma de governar el destí de Cambrils. És urgent i inajornable recuperar el lideratge i la visió estratègica que Cambrils necessita per gestionar, amb eficàcia i eficiència, el present i garantir un futur pròsper i competitiu. No podem perdre més temps amb anuncis buits de continguts i de dubtós compliment. És l’hora dels fets i no de les paraules. Cal actuar immediatament, abans que el dany sigui irreparable i irreversible. Instem a l’equip de govern a que, ja que no són capaços de complir amb les seves responsabilitats, deixin pas als que sí estem disposats a treballar pel bé comú dels cambrilencs i cambrilenques. Cambrils no pot ser víctima de la seva incompetència.
Cambrils es mereix molt més del que aquest govern fa. Cambrils es mereix un govern eficaç, un govern compromès en resoldre els problemes del present y amb una visió clara del futur. Des del NMC ens comprometem pel 2025 a seguir treballant per aconseguir aquest canvi de rumb que Cambrils necessita. Per la nostra part estem preparats per entomar-ho.
Redacció
Tot i que estem en un moment de recuperació econòmica i l’ocupació assoleix nivells rècord, l’accés al mercat laboral és desigual. Determinats col·lectius es troben amb més dificultats per accedir a l’ocupació i desenvolupar una activitat productiva per factors socioeconòmics, de salut, procedència, discapacitat, diversitat cultural, edat, per falta de formació/acreditació, entre d’altres. Per trencar aquestes barreres visibles i invisibles que dificulten l’accés a l’ocupació d’aquestes persones en situació o risc d’exclusió social, la Fundació ”la Caixa” impulsa, des del 2006, el Programa Incorpora amb l’objectiu de millorar la seva integració sociolaboral. En tots els processos d’inserció que impulsa Incorpora resulta essencial el treball en xarxa de les 13 entitats socials de Tarragona que, a través dels seus 24 tècnics
d’orientació i prospecció laboral, dissenyen uns itineraris personalitzats que valoren el potencial de cada persona, impulsen la seva autonomia
i promouen la seva participació activa per millorar la seva ocupabilitat. El programa Incorpora enforteix els vincles entre el sector social i el tei-
Mèrits l Els rodencs van ajudar amb els desastres causats per la DANA
Redacció
L’alcaldessa del municipi valencià de Moncada, Amparo Orts, ha concedit a deu membres de l’associació de voluntaris de Protecció Civil de Roda de Berà la Creu al Mèrit de Protecció Civil amb Distintiu Vermell.
Els membres de l’entitat rodenca van participar en l’Operació Moncada, que es va posar en marxa el 30 d’octubre arran la DANA que va afectar nombroses poblacions valencianes. A través d’aquest operatiu s’han realitzat tasques de cerca, rescat, desenruna-
ment, assistència sanitària, neteja i repartiment d’ajuda humanitària amb la participació de 1.200 efectius de Protecció Civil de tot l’Estat.
L’actuació
Protecció Civil de Roda de Berà es va desplaçar ja durant el primer cap de setmana per a realitzar tasques de neteja i suport en tot allò que els valencians poguessin necessitar. També durant el mes de desembre van posar en marxa una campanya solidària de recollida de joguines per als infants afectats per la DANA, que van ser portats i lliurats
abans la nit de Reis.
Les paraules de l’alcaldessa A la seva resolució, l’alcaldessa de Moncada afegeix «vull mostrar públicament la meva immensa gratitud a tots els homes i les dones que vetllen per la nostra seguretat i és per això el meu desig d’anunciar la concessió d’aquestes condecoracions com a mostra d’agraïment per la tasca que desenvolupen en benefici dels demés», s’hi pot llegir al comunicat.
Balanç positiu Del balanç de l’exercici 2024
xit empresarial, destacant en aquest procés la importància de la sensibilització empresarial per impulsar entorns laborals més diversos i inclu-
La Fundació va col·laborar amb 467 empreses tarragonines
sius.
Les empreses que participen en el programa no només generen oportunitats laborals per a col·lectius en situació de vulnerabilitat, sinó que també es posicionen com a agents de canvi social, promovent la diversitat i la inclusió sociolaboral i contribuint així a la sostenibilitat social empresarial. Mitjançant el seu compromís amb la inserció sociolaboral, aquestes empreses contribueixen a l’ODS 8 («Treball decent i creixement econòmic») i a l’ODS 10 («Re-
ducció de les desigualtats»), recollits a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, obrint noves vies laborals a col·lectius en situació de vulnerabilitat.
«El programa Incorpora és un programa que està basat en l’establiment d’aliances entre les entitats socials i el sector empresarial, que sensibilitza sobre el valor de la diversitat en l’àmbit laboral i promou la inserció sociolaboral de les persones en situació de risc d’exclusió, contribuint així a la concepció del territori com a agent de canvi», afirma el subdirector general de la Fundació ”la Caixa”, Marc Simón. Gràcies a aquest model de col·laboració en xarxa, el 2024 es van aconseguir un total de 42.555 contractacions.
A nivell territorial, les 42.555 insercions laborals facilitades per Incorpora el 2024 es divideixen en: 39.048 a Espanya, 1.746 a Portugal, 805 al Marroc, 429 a Hongria i 527 a Polònia.
que ha realitzat l’associació de voluntaris de Protecció Civil de Roda de Berà es desprèn l’increment en el número de membres, d’hores dedicades
i del número de serveis realitzats.
Quant a les hores dedicades pels 16 membres de l’entitat i els 8 col·laboradors, l’incre-
ment va ser del 75,2%, passant de 2.251 a 3.944 hores, amb un total de 354 serveis, un augment del 118,5% respecte l’any anterior.
Tarragona
Maria Dolores Fortuny Artells.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Reus
Susana Castaldi Aparicio.
Ha mort als 60 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Mari Loli Mañas Mármol.
Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Cristina Sans Fortuny.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori.
Manuel Sastre Gavaldà.
Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Esport l El darrer cap de setmana, el Club Tennis Tarragona va viure una experiència inoblidable a les pistes d’esquí de Boí Taüll. Les condicions immillorables i l’entorn espectacular del Pirineu van convertir l’activitat en una jornada esportiva plena d’emocions. Els participants van gaudir de llargues esquiades, aprofitant al màxim cada baixada i compartint l’entusiasme per l'esport. Des del Club asseguren que l'any vinent repetiran l'ocasió. Redacció / Cedida
Avui felicita als que es diuen: Vicenç, Anastasi Gaudenci.
21/03 al 19/04 ÀRIES
Assumptes financers relacionats amb viatges desplaçaments. D’ells trauràs grans beneficis a curt termini. Sorpreses en l’amor en la llar.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Durant tot el temps que dediquis al treball rebràs la comprensió ajuda dels pròxims. Sense adonar-te estàs despertant la passió en algú pròxim.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Arribaran noves possibilitats de contractes plans que aportaran grans beneficis al teu futur professional. Cuida’t en la dieta. Nit passional.
20/04 al 20/05
No et deixis portar per un excés d’optimisme davant els projectes que arribin. Deixa que sigui la teva intuïció la que marqui els passos a donar.
23/08 al 22/09 VERGE
Complicacions familiars alteraran els teus plans per a avui. Centra’t en la seva resolució per a no perdre unes oportunitats en el social. Nit boja.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Algú s’acostarà a tu et comptarà intimitats d’algú important. Abans d’actuar cerciora’t profundament de tot. No et precipitis en res. Pensa molt.
21/05 al 20/06 BESSONS
Arribaran notícies llunyanes per assumptes familiars o sentimentals. Abans de prendre qualsevol decisió recorda les teves responsabilitats.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Es veurà en el teu rostre una gran alegria de viure ja que et sentiràs molt vital els teus assumptes sortiran tots molt reeixits. Nit ardent.
20/01 al 18/02 AQUARI
Avui et mostraràs molt sensible al que diguin o facin les altres persones. Reforça la teva habilitat diplomàtica per a no incórrer en excessos. Compte.
21/06 al 22/07 CRANC
Mentre vagis separant l’amor dels negocis tot anirà evolucionant positivament. El teu magnetisme passional es veurà avui accentuat.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Si els pròxims, sobretot la parella els socis, no estan d’acord amb les teves propostes no intentis forçar la situació. Tindràs sort econòmica.
19/02 al 20/03 PEIXOS
En el teu interior està naixent un apassionament per algú molt pròxim. No esperis més temps demostra els teus sentiments. Confia.
Mots
TARRAGONA:
Salomo Tuset, Oriol Plaça Ponent, 2 Telèfon 977 213 533 Pujol Fite, Artur
St Pere St Pau: Bloc S. Joan.Telèfon 977 200 413
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Piqué Calafell, Joaquim President Macià, 21-23 Telèfon 977 945 735.
SALOU: Gonzalez, Ignacio C. de Reus, 3 Locals 1-2 Telèfon 977 382 223.
LOCALS
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 9 m2 –70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
REUS. TRASPASO PELUQUERIA por jubilación. Tel: 616.899.870
ES BUSCA ADMINISTRATIVA mitja jornada. Amb experiència. Tel: 666.780.626
MAYCA MASAJES. Explosión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJISTA PROFESIONAL. RELAX. Tel: 641.492.358
CARLOS. MASAJE ZEN. Tel: 660.605.687
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
JUAN MASAJE PROFESIONAL para chicos. Tel: 645.412.113
10:30 Teló de fons
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 Qui cuina avui?
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies (r)
15:30 Fot-li (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 + Xarxa + sostenibilitat
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 La comarcal
21:00 Notícies (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 La comarcal (r) CANAL REUS TV
El temps
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Com la nit i el dia. On tour
11:00 Teló de fons
11:30 [RE]Poblem
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 [RE]Poblem
13:00 Teló de fons
13:30 Com la nit i el dia. On tour
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit i el dia. On tour
15:00 Teló de fons
15:30 [RE]Poblem
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 + Xarxa + Sostenibilitat
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Com la nit i el dia
21:30 Va passar aquí. Catalunya
22:00 Notícies 12
22:30 Com la nit i el dia
23:30 Va passar aquí. Catalunya
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Determina quelcom per endavant. 2. Nàusees. Elimineu tots els pollastres. Vocal. 3. Restituirem tot el que cal. Matràs sense fons. 4. Enganyat i venut a l’enemic. Cama tallada. El present. 5. Ocell que torna. Amagarà. Vitamina doble. 6. Cap de gos. Societat anònima invertida. Amagarà. Extrem de la cama. 7. Útil a tot servei. Deixes enfonsat algú. 8. Dretes i rígides. Tallarà arbres per l’est. 9. Grups d’elements. Dialecte grec. 10. Nexe escurçat. Passar per un colador fi. 11. Casaments. Una mica de gent. Vocal feble. 12. Metall valuós. Nota musical que se sent. Exterior de l’ametlla. VERTICALS: 1. Nascut a Coïmbra. Coca tallada. 2. Rambla. Fer una trena a la Isabel. 3. Viu ara. El Sol i els estels, per exemple. 4. Cap de dimoni. Milionaris. Uneixen rodes. 5. Digué per la ràdio. Ruc. Dues de raó. 6. Final de partida, al revés. Roba fina. Nits que pugen però no comencen. 7. Fet sense cap. La d’estalvis, per exemple. Vas grec. 8. Marcarem dues vegades. Cua d’animal. 9. Petó de tebeo. Final de l’anterior. Canso a tothom. 10. Enmig del cim. Dues en total. Iguals que la mel. 11. Explica un fet. Posa condiment a l’arròs. Cent. 12. Principi d’acord. Vénen totes a la carbassotada. Dona de Tir.
VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS: Guillen, Núria Joana
Verge de Montserrat,6-8 Telèfon 977 364 512.
VALLS:
Fernandez-D., Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490.
EL VENDRELL: Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 57 Telèfon 977 661 656.
nivell mitjà
Màxima Mínima Estat del cel Cel cobert o molt ennuvolat al vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental, i a la resta de la meitat oest mig ennuvolat. A la resta del territori estarà mig ennuvolat per núvols alts i mitjans, localment més compactes a l’interior, i alguns de baixos a punts del litoral.
Temperatura
La temperatura mínima i màxima pujarà lleugerament, tot i que a punts de la meitat nord-est, la màxima ho farà de forma moderada, i fins i tot acusada, superant en alguns punts els 6ºC de diferència respecte al dia anterior. Al Pirineu, la temperatura màxima es mantindrà similar.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Aquest any que tot just comença s’ha estrenat a ritme de metal melòdic de la mà d’Inmoonere, formació del Camp de Tarragona que dissabte passat va omplir d’electricitat el local de Lo Submarino de Reus. En el concert van repassar els seus èxits més recents, així com alguns dels temes que els van fer coneguts l’any 2013, quan van publicar el seu primer i, de moment, únic disc (Un dia perfecte per morir).
«Vam tenir molt bones sensacions», admet el David Valera. El baixista i vocalista de la banda explica que plantegen els directes «com un espectacle dinàmic, amb molts canvis de ritme i efectes que el públic pugui seguir». En el repertori actual hi són les últimes cinc cançons gravades el 2024 (Rèptil, Signs, Fas mal, Tic-tac i Llibre dels sons), així com algunes novetats que encara no han enregistrat. Inmoonere va
Música El passat dissabte la banda tarragonina de metal en català va oferir un concert a Lo
Submarino de Reus
sorgir l’any 2006, tot i que va ser amb la publicació del seu primer treball quan la banda de Tarragona es va fer sentir. La seva aposta, que ells mateixos defineixen com metal melòdic, que a més és essencialment cantat en català, ben aviat va cridar l’atenció dels aficionats al gènere, fins al punt de ser nominats a Disc Català de l’Any per RNE. Després de girar
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
per Catalunya i València, la banda va obrir el concert de la llegenda britànica Blaze Bayley, excantant d’Iron Maiden, en el seu pas per Barcelona. El 2014 van participar en el disc de tribut a la mítica banda Sangtraït i l’any següent van descarregar el seu directe obrint per Barón Rojo, en la seva gira de 35è Aniversari a la Sala Zero de Tarragona.
En aquesta dècada llarga d’existència, Inmoonere ha vist marxar diversos membres de la banda i incorporar-ne de nous. El més recent és Paula Sutil, que el
2020 assumeix el rol de cantant al costat del mateix David i de Pedro Gutiérrez (bateria) i Jose R. Romero (guitarra principal).
Així i tot, detalla el David, no descarten que Javier de la Torre, teclista que havia format part de la banda, torni a acompanyar-los en els directes, com va fer ja el passat dissabte a Reus.
Aquest 2025, explica Valera, la idea del grup és «deixar descansar els escenaris propers i tornar a girar per la resta de Catalunya, València, Madrid, sense descartar cap altra zona». Pel que fa a les publicacions, tenen previst remesclar dos senzills del 2022 (Dona de foc i La teva mirada) i publicar-los juntament amb els de l’any passat «i alguna novetat de les que ja toquem en directe».
La música d’Inmoonere es pot escoltar a les principals plataformes.
Escenaris d’arreu
La intenció de la banda tarragonina és girar per Catalunya, València i Madrid
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
k Golfus de Tàrraco
Volem infiltrats catalans
Us veig indignats pel documental (magnífic) de TV3 sobre els infiltrats. No em feu ara com el gendarme de Casablanca: «he descobert que aquí s’hi juga!» Doncs sí, s’hi juga, es juga brut i, com al futbol, si cal es juga infiltrat. El que hem d’aprendre els independentistes és a fer el mateix: infiltrar-nos en els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. Bé, en els cossos no: el límit és allò que en llenguatge esterilitzat en diuen relacions sexoafectives.
Els Mossos també s’infiltren. El 1985 anava a cobrir una notícia per a TVE, a Barcelona. Pel carrer em vaig trobar un conegut molt conegut meu, un Mosso d’un poble del Camp de Tarragona. Em va dir que entrava de torn a la porta del Palau de la Generalitat i que corria a vestir-se d’uniforme, perquè anava de paisà: «quin rotllo!» El meu conegut era indepe, quan els indepes érem quatre i el de la guitarra, que era Lluís Llach. Em va sorprendre tanta explicació que no li demanava, va xerrar massa, i jo no n’hi vaig donar sobre quina notícia anava a cobrir. Doncs resulta que era una mani indepe i sí, el meu conegut era un dels manifestants que cridava més. En passar, em va mirar amb cara d’emprenyat. L’havia pillat: però era un Mosso infiltrat, un mortadel·lo que se’n deia, o un indepe que a més era Mosso? Ah! Ni que sigui per casualitat, de vegades em surt ser més puta que bonic. Si li hagués comentat que era allà per informar sobre la mani, suposo que ell no s’hi hauria sumat. El que has de procurar és que no et pillin, xurri
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
