Esports 16-17
El Nàstic avança l’operació del fitxatge d’Alan Godoy amb cada vegada més optimisme
Opinió 21 Agustí Segarra Blasco. Intel·ligència artificial generativa, creixement i productivitat
Turisme 7
L’alcalde, amb el suport de les ciutats Patrimoni espanyoles, reclama a l’Estat un Parador Nacional a Tarragona
L’Hospital Sant Joan acollirà una Unitat d’Investigació Clínica, liderada per l’IISPV, que permetrà apropar teràpies avançades a tots els pacients dels centres assistencials tarragonins 11
Tarragona 6
Nova edició del Teen’s Lab de BASF que duu a joves adolescents de centres escolars tarragonins als laboratoris de l’ETSEQ
Funecamp compleix passos després que es desestimin les mesures cautelars contra ella Serveis funeraris 8 Un estudi proposa donar més valor als castells descarregats i eliminar una ronda del Concurs de Tarragona Castells 4
Tarragona
La reforma i ampliació del Parc de Bombers, aturada per un recurs
Les obres es van adjudicar a l’estiu, però una empresa ha impugnat la licitació de la direcció d’execució 2
Salou es reivindica més enllà del ‘sol i platja’ com a Capital de la Cultura Catalana FITUR 13 Rubén Viñuales continua buscant soci per governar: «No vull acabar el mandat sol» Tarragona 3
Equipaments l Es van adjudicar a l’estiu, però no s’han executat perquè una empresa ha impugnat la licitació de la direcció d’obra
John Bugarin
No hi ha data per a l’inici de les obres per a reformar i ampliar el Parc de Bombers de Tarragona. Infraestructures de la Generalitat de Catalunya va adjudicar l’execució del projecte el passat mes de juny i, mig any després, encara no han començat els treballs de remodelació. Segons expliquen fonts del Govern català, s’està produint aquest endarreriment perquè «hi va haver una impugnació en la licitació del lot de direcció d’obra que va ser acceptada pel Tribunal de Contractes».
La reforma adjudicar sense problemes a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Arnó Infraestructuras SLU i Benito Arnó e Hijos SAU, per 7.065.418,71 euros (IVA inclòs). Però les màquines no han entrat al Parc de Bombers perquè, abans, cal solucionar la licitació del contracte de serveis per a la direcció d’execució d’obres. El passat mes de setembre, es va publicar la resolució de classificació de les ofertes presentades.
Les obres costaran uns 7 MEUR i la previsió és que s’allarguin 18 mesos
Infraestrutures només en va rebre dues propostes, una de les quals —presentada per l’arquitecte tècnic A.S.C.— va acabar sent exclosa per la Mesa de Contractació en considerar-la «anormalment baixa, atenent els criteris establerts al Plec de Clàusules
Administratives i a un informe de la Comissió tècnica». L’oferta econòmica presentada va ser de 124.845,99 euros, mentre que el pressupost inicial fixat per la Generalitat era de 152.000 euros, sense IVA.
En el text, s’exposava, doncs, que «la millor oferta és la presentada per l’empresa PMMT
L’EMT mantindrà les bonificacions en el preu dels abonaments, de moment
Transport l Ha caigut el decret dels ajuts estatals pel transport públic
J. Bugarin
El Congrés dels Diputats va rebutjar ahir el decret òmnibus —amb el «no» del PP, Vox i Junts—, que, entre altres, incloïa, la pròrroga de les bonificacions al transport públic. L’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarra-
gona ha explicat a Diari Més que «no afectarà els preus dels abonaments de manera immediata». Tot i això, no es descarta que es puguin produir canvis en un futur. De moment, es mantindran com fins ara. L’EMT anunciava a principis d’any que congelaria totes les tarifes per al
2025, allargant el descompte del 50% en els abonaments municipals fins al 30 de juny, amb la possibilitat d’ampliar el termini fins a finals d’any.
L’Ajuntament de Tarragona assumia el cost del 20% del descompte total per a complementar la subvenció del 30% que atorgava el Govern
Arquitectura, per un import de 137.880 euros (IVA exclòs)». Davant de la decisió de la Mesa, d’excloure la seva proposta, l’arquitecte A.S.C. va interposar un recurs contra la licitació de la direcció d’obra, que ha estat admès pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. A hores d’ara,
central. Després de la caiguda del decret que incloïa la pròrroga dels ajuts al transport públic, aquesta aportació que feia l’Estat també desapareixerà. Tot i això, el ministre de Transports, Óscar Puente, no ha descartat la possibilitat que aquest dijous l’executiu espanyol aprovi un nou decret per a tornar a activar aquestes subvencions, així com l’actualització de les pensions. Puente criticava el PP i Junts per «deixar els usuaris de transport públic a la seva sort amb l’objectiu de danyar el Govern».
continua a l’espera de la resolució. Mentrestant, les obres no es poden començar a executar. Han passat ja més de sis mesos des que es van adjudicar els treballs per l’ampliació del Parc de Bombers, però, de moment, no hi ha una data fixada per al seu inici.
A principis del 2024 la vo-
luntat era que s’iniciessin al juny, però el recurs ha retardat els terminis. Les obres, quan finalment es duguin a terme, s’allargaran durant 18 mesos. La inversió serà de poc més de set milions d’euros, un import que suposa pràcticament el doble respecte al pressupost inicial aprovat per la Generalitat el 2022, que era de 4, 5 milions. El projecte ha patit constants endarreriments des d’aquell any, ja que, en un principi, s’havia previst que el Parc es comencés a remodelar a inicis del 2023.
Una ampliació necessària Aquesta intervenció és necessària per al correcte funcionament del Parc de Bombers, ubicat al polígon Francolí. L’equipament va ser construït als anys 80 i en els seus més de quaranta anys de vida no s’ha fet cap reforma estructural. El projecte preveu l’enderrocament de la torre de pràctiques actual per a construir-ne una de nova en una altra ubicació. També es milloraran els accessos al recinte i es crearà un nou aparcament amb marquesina per a vint cotxes i vuit motocicletes. Amb aquesta reforma, també es buscarà una clara diferenciació entre les zones de formació i la sala de control, i les zones de convivència.
Junts exigeix que es faci públic l’estat de l’Amfiteatre
Política l El Parlament de Catalunya va aprovar una proposta de resolució on insta al Govern de la Generalitat a exigir a ADIF i a l’Estat que faci públic l’informe inicial de l’estat de l’Amfiteatre Romà de Tarragona i, en cas que ho determini l’informe, s’exigeixi a ADIF la consolidació dels fonaments de l’estructura i la instal·lació de barreres antivibració entre la via i l’Amfiteatre. El diputat Jordi Bertran va manifestar que cal exigir a l’Estat que, en cas de detectar-se danys en l’Amfiteatre derivats del pas dels combois ferroviaris que circularan, es procedeixi a interrompre la circulació de mercaderies pel tram afectat sense esperar l’informe final de resultats posterior als 36 mesos marcats en l’estudi de seguiment. Bertran va recordar que a Tarragona les vies passen «a tan sols quinze metres de l’Amfiteatre Romà», i que un cop finalitzin les obres per ampliar-les, els trens de mercaderies triplicaran la longitud i incrementaran la freqüència de pas. «Les vibracions produïdes per aquests poden afectar estructures antigues properes i generar moviments en els fonaments de l’edifici, perjudicant-ne la integritat i provocant deterioraments» va dir Bertran. Finalment, Bertran va denunciar que «no s’ha seguit un procés de transparència i informació a la ciutadania», perquè no s’han publicat els resultats dels treballs previs a l’inici de l’obra. Redacció
S’acosta l’equador del mandat, l’equip de govern haurà d’entomar decisions clau i l’executiu socialista no vol fer-ho sol. L’adjudicació del contracte de la brossa o l’aprovació inicial del POUM són temes crucials sobre la taula. També la posada a punt del patrimoni, en l’any de l’aniversari de la declaració de la ciutat com a Patrimoni Mundial. Fins ara, Junts i En Comú Podem han estat les dues formacions més collaboratives: tots dos han aprovat ordenances i pressupostos en dues ocasions. Això sí, arribant a pactes que beneficien els interessos de tothom. El que passarà en els pròxims dos anys de mandat, però, és una incògnita. «No m’agradaria acabar el mandat sol», se sincera l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, en declaracions a Diari Més. Les opcions d’ampliar govern continuen en el mateix punt: un pacte a tres sembla impossible i un pacte a dos s’intueix perillós. Ara per ara, els moviments amb més intenció arriben des de la formació independentista. És Junts qui té més interès a entrar a govern, però això faria perillar el pacte amb els comuns en assumptes rellevants per la ciutat. Per tant, les converses han estat a dues bandes: amb l’alcalde, per avançar en el pacte; i amb el conseller Jordi Collado, per tal que asseguri estabilitat des de fora. «Hem parlat amb els comuns i l’alcalde però no de manera formal. Tot segueix el seu curs», manifesten des del grup municipal juntaire. Són optimistes i creuen que l’entrada al govern s’acabarà formalitzant, asseguren que ara la pilota la té Viñuales i esperen una oferta. Això sí, descarten parlar d’àrees i carteres, un meló que s’ha d’obrir «quan l’alcalde ens faci una proposta ferma». Des d’En Comú Podem continuen taxatius: la línia vermella és un govern amb Junts. I d’aquí, Collado no vol baixar. A més, el conseller d’ECP nega que vulguin facilitar l’entrada de Junts: «No hem acordat en cap cas que nosaltres facilitem un pacte
del PSC amb Junts donant estabilitat des de fora. També vam dir a Junts fa uns dies que no entraríem a un govern amb ells. Volem estabilitat, però cap a la dreta no», expressa. El mateix puntualitza que això «és una decisió estrictament local» i que «no ve des de Barcelona».
Entretant, l’alcalde Viñuales insisteix en el fet que l’ideal seria un govern amb les tres formacions, però conscient de la dificultat del pacte, s’obre a cercar altres
Tasques
ECP qüestiona si calen més mans al govern o a la plantilla de l’Ajuntament
maneres perquè algú doni suport des de fora. «Necessitem estabilitat, i ho agraïm a Junts i a ECP, perquè sense ells no l’hauríem tingut. Seria una llàstima no tenir un pacte a tres», recalca el batlle, qui afegeix: «Si hi ha més fórmules d’estabilitat les hem de parlar». Per últim, Viñuales envia un missatge als comuns: «No puc entendre, a nivell micro polític, que Jordi Collado no vulgui entrar a govern». Sembla, doncs, que els afers continuen immòbils al palau municipal. Ara bé, les veus que expressen que al govern li falten mans es comencen a fer notar. Des d’ECP recalquen que, si el problema és aquest, «ja vam proposar en l’inici del mandat la fórmula dels comissionats», i obren una reflexió: «Potser el que es necessita és més plantilla en alguns departaments, i no pas més mans a govern». Resten quatre mesos perquè s’arribi a la meitat del mandat i les pròximes setmanes seran rellevants per saber si, finalment, l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, acaba negociant l’entrada d’un soci de govern, de dos o de cap.
Castells l L’anàlisi planteja eliminar una ronda, valorar més els castells descarregats i fer un jurat paritari
Un nou estudi sobre el Concurs de Castells proposa fer diferents canvis de pes a l’esdeveniment. Suprimir una ronda per reduir la durada del certamen, valorar molt més els castells descarregats i establir un jurat més neutral i paritari són algunes de les modificacions que plantegen Carles Esteve, Enric Güell i Pau Ricomà, autors de l’estudi. Sota el títol Proposta per millorar el Concurs de Castells i la taula de puntuacions, busca portar la «lògica de plaça» al Concurs. «El model actual és d’èxit. Però quan les coses van bé és quan s’han de buscar millores», va expressar Ricomà en l’acte de presentació de l’estudi. Els autors proposen que les puntuacions dels castells passin a ser per grup de castells i no de forma individual, com fins ara. «Establim cinc categories, que contenen tres grups cadascuna. Volem donar més valor als castells que són més difícils de veure», va explicar Güell. Durant l’estudi, s’han analitzat més de 160.000 castells per a crear el sistema. Una nova forma de puntuar que vol ser més àgil, sense necessitar tenir una calculadora a la mà. «El castell que més puntuï valdrà 25 punts. Volem poder fer càlculs al moment», va indicar Esteve. En aquest sentit, es vol donar més pes als castells descarregats. «Creiem que
el mínim exigible per a guanyar el concurs és descarregar un castell. No es pot guanyar amb 3 castells carregats», va reblar Esteve. Una altra de les qüestions més controvertides del Concurs és la seva durada. Per a retallar el temps del certamen, els autors de l’estudi proposen eliminar una ronda. «És la millor solució. Això farà que les colles també filin més prim. Serà més difícil especular i guanyarem en seguretat», va opinar Esteve. Si s’implementés el sistema, els autors creuen que cadascuna podria «trobar el seu camí». «Podran fer el que els vaig millor, sense mirar si aquell any es valoren més els castells folrats o els nets», va comentar Esteve. En cas d’empat a punts, prevaldrien els castells descarregats. «Hi ha formes per desempatar. Premiem les actuacions més equilibrades», va dir Ricomà. Més enllà, els autors de l’anàlisi consideren que s’ha de millorar la imatge del jurat del Concurs, que freqüentment són homes i que vesteixen amb la camisa de la seva colla durant el certamen. «Ha de ser més imparcial i inclusiu amb les dones», va dir Esteve. Per últim, el treball proposa que el Concurs ha de ser declarat Festa tradicional d’interès nacional per blindar la seva ubicació. «El Concurs s’ha de celebrar a Tarragona, no es pot fer a un altre lloc», va concloure Esteve.
Nova puntuació amb 5 grups dividits en 3 categories segons la dificultat
Fer una gal·la l’any que no hi ha Concurs
Esteve, Güell i Ricomà també plantegen crear una gal·la per a reconèixer les colles, més enllà de les tres primeres. «Hi ha molts mèrits que sovint queden eclipsats i que s’han de valorar», afirmar Esteve. Aquest esdeveniment se celebraria l’any que no hi ha Concurs. Els autors proposen crear un sistema de prevenda per a la venta d’entrades i que, si hi hagués molta demanda, se celebri un sorteig. L’aplicació d’aquestes propostes depèn exclusivament de l’organització del Concurs. L’apunt
treballadors de la Creu Roja continuen manifestant-se
Societat l Els treballadors de la Creu Roja de Tarragona continuen manifestant-se per a exigir un increment salarial. Ahir al matí, els treballadors van tornar a tallar la carretera nacional 240 i van refermar la seva lluita per unes millores condicions laborals. Des del Comité d’Empresa asseguren que, tot i el comunicat de l’organitza-
ció en el qual parlen d’increments salarials d’entre un 6% i un 10%, «hi ha dos grups de cotització que s’han quedat amb un 0% de pujada salarial aquest 2024». Per aquest motiu, demanen «una actualització salarial justa per a tots els grups de cotització» i «transparència en les negociacions per renovar el conveni col·lectiu». Se-
gons expliquen els sindicats, els treballadors continuen indignats per la falta de negociació amb l’empresa pública i consideren que l’organització no escolta les seves reivindicacions i no proposa millores. Des de Creu Roja s’explica que es treballa per arribar a un acord satisfactori per les dues parts i que es confia en arribar a un pacte. Redacció
«August no hauria posat la parada de creueristes a la seva via». Aquesta és una de les frases que ha utilitzat el grup municipal d’En Comú Podem (ECP) en la campanya que han presentat, aprofitant la celebració del FITUR, per a reclamar que es prioritzin els veïns per sobre del turisme. El portaveu de la formació morada, Jordi Collado, exposava ahir cinc accions per a afrontar «els reptes que el turisme planteja a la ciutat».
La reubicació de les parades per als autobusos de
creueristes ha estat una de les mesures reclamades pel conseller d’ECP, qui va criticar el «col·lapse» que es crea a l’Avinguda Catalunya i, sobretot, a la Via Augusta per la «saturació» d’autocars. L’edil proposava traslladar aquestes parades a una zona amb aparcament de pagament, per a generar ingressos per a la ciutat. «Actualment, estan utilitzant les nostres infraestructures sense pagar res», denunciava.
D’altra banda, Collado instava el govern municipal a lluitar contra els pisos turístics il·legals. «Tenim constàn-
cia que la Generalitat en fa seguiment i posa algunes denúncies, però des de l’Ajuntament es fa zero», afirmava el portaveu d’ECP. D’altra banda, reclamava als socialistes l’elaboració del pla director que van pactar per a controlar els pisos turístics.
Pla d’usos de la Part Alta
De la mateixa manera, demanava al govern que redacti el Pla d’usos de la Part Alta, tal com van acordar. ECP aposta per un pla que protegeixi el patrimoni històric, fomenti el comerç local i garanteixi espais públics i serveis de qua-
«August no hauria posat la parada de creueristes a la seva via», afirma Collado
litat per als veïns. Igualment, Collado va tornar a reclamar a la Generalitat de Catalunya
que l’Ajuntament recapti el 100% de la taxa turística, que podrien suposar uns ingressos anuals de «més de mig milió d’euros». Finalment, l’edil va reclamar que no només es netegin les zones més turístiques de la ciutat, sinó que també «es pensi en les necessitats dels veïns».
Collado sap que el turisme és una font d’ingressos per a Tarragona, però afirmava que «no ha de convertir-se en un monocultiu econòmic». «Ciutats com Salou o Lloret de Mar, que depenen exclusivament del turisme, tenen la renda per càpita més baixa de Catalunya», apuntava.
Omella Blanco
Els estudiants del Campus Sescelades de la URV encara no han tornat a les aules, però la universitat no ha deixat d’acollir joves científics. Des del 13 de gener i fins demà, pels laboratoris de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química hauran passat prop de 400 alumnes de 4t d’ESO de diversos instituts tarragonins per formar part del Teens’ Lab de BASF. Ahir va ser el torn dels de l’Institut Fontanelles de les Borges del Camp, que van tenir l’oportunitat d’endinsar-se en El laberint de les substàncies. No, les provetes no van ser subsituïdes per murs misteriosos i camins enrevessats, sinó que van ser omplertes de quinze substàncies misterioses que els adolescents van haver d’esbrinar mitjançant experiments físics i químics.
Ho van fer determinant propietats com el seu pH, densitat, o capacitat de fermentació entre d’altres. «Són pràctiques senzilles, adaptades al nivell dels estudiants i vinculades al currículum que s’imparteix a classe», explica Carles Lozano, coordinador d’URV Divulga, projecte col·laborador del programa. «Amb aquest taller els alumnes poden complementar el treball fet a l’escola, però també té una capacitat inspiradora, ja que els pot ajudar a orientar-se de cara al futur», afegeix.
l Educació
Els laboratoris de l’ETSEQ acullen el Teen’s Lab de BASF, una iniciativa per apropar la química als adolescents tarragonins
Els estudiants van determinar el pH de les substàncies. Gerard Martí
La Paula Priego, estudiant de l’INS Fontanelles, hi està d’acord. «A l’institut tenim un laboratori, però no hi té res a veure. Està sent una experiència molt guai i crec que pot ajudar als companys que
encara no saben què volen fer d’aquí un parell d’anys», apunta l’alumna, tot i que ella té molt clar que vol estudiar medicina. El seu company, el Quim Espinares, opina el mateix. «Ha estat molt interes-
Investigadors de
Onze àmbits de coneixement de la URV, entre els millors del món segons un rànquing
Educació l Les enginyeries i les ciències socials milloren la seva posició
Redacció
L’edició d’enguany ha comptat amb la participació de prop de 400 alumnes
sant, perquè hem pogut sortir de la rutina i canviar el nostre mètode de treball», afirma.
La iniciativa va arrencar a Tarragona l’any 2014, celebrant enguany la seva onzena edició. Des de llavors ha acollit més de 2.600 estudiants. Enguany el programa ha comptat amb la participació d’alumnes de centres de Reus, La Canonja, La Selva del Camp, Les Borges del Camp, Salou, Constantí, Campclar i Bonavista, que després de realitzar els tallers han visitat el centre de producció de BASF a la Canonja.
Times Higher Education (THE) ha publicat els rànquings en què destaca les millors universitats del món en onze àmbits, els World University Rankings by subject 2025. Per segon any consecutiu la Universitat Rovira i Virgili és present en els onze àmbits avaluats: Arts i Humanitats, Economia i Negocis, Medicina i Salut, Ciències de la Computació, Estudis d’Educació, Enginyeries, Dret, Ciències de la Vida, Ciències Físiques, Psicologia i Ciències Socials. D’aquestes onze disciplines la URV ha millorat respecte l’any passat en l’àmbit de Ciències Socials, que se situa en la posició 301-400 del món i el d’Enginyeries, que ascendeix a la 501-600 posició del rànquing, que basa els seus resultats en divuit indi-
Torreforta
nou
cadors que mesuren el rendiment de les universitats en cinc àrees: docència, entorn de la recerca, qualitat de la recerca, internacionalització i indústria.
Ciències de la vida En comparació amb la resta d’universitats de l’Estat espanyol, l’àmbit més ben posicionat és el de Ciències de la vida, en què la Universitat Rovira i Virgili es troba en tercera posició, compartida amb sis universitats més. En aquest àmbit també se situa la tercera a nivell de Catalunya.
També destaca en l’àmbit de les Ciències Físiques, on es situa com en 5a posició de l’Estat espanyol, compartida amb tres universitats més i tercera respecte les universitats catalanes, lloc que comparteix amb la Universitat Politècnica de Catalunya.
i Campclar viuen un
episodi de cotxes cremats en una mateixa nit
Successos l Els barris de Campclar i Torreforta de Tarragona van ser l'escenari durant la nit de dimarts i matinada de dimecres de tres incendis de vehicles, que van tenir lloc en una mateixa nit. Per la qual cosa, se sospita que l’autor podria ser el mateix. El primer va tenir lloc a les 23.41 hores al carrer Riu Onyar, on un vehicle va cre-
mar completament i l’incendi va afectar dos vehicles estacionats al costat i un contenidor de rebuig. El segon servei va tenir lloc a les 00.37 hores al carrer del Riu Llobregat, on va cremar un turisme per la part del dipòsit de benzina. Finalment, l’últim incendi es va produir a la Rambla de Ponent a les 00.58 hores, on va cremar un vehicle. Shaila Cid
Turisme l Ahir a FITUR entregaven una carta demanant la construcció d’aquest equipament al ministre Hereu
moni de la Humanitat que no el tenen.
«La convicció política que Tarragona ho té tot per tenir un Parador Nacional ja existeix, ara hem d’anar al detall». Aquestes eren les sensacions que compartia l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ahir a FITUR després de participar en l’acte d’entrega d’una carta al ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, en la qual es reclamava la construcció d’aquesta mena d’establiment hoteler per a Tarragona, San Cristobal de la Laguna i Baeza, les tres úniques ciutats espanyoles Patri-
En l’entrega de la carta, Viñuales estava acompanyat dels altres catorze alcaldes que conformen el Grupo Ciudades Patrimonio. Tots es mostraven compromesos en ajudar a aconseguir una fita que per a Tarragona ha esdevingut una prioritat. «Hem d’agrair molt sincerament al ministre i a la presidenta de Paradores, Raquel Sánchez, que hagin estat aquí i també als alcaldes i alcaldesses del Grupo Ciudades, que són de tots els colors polítics, però que estem units com a lobby
en la defensa del Patrimoni Mundial», comentava el batlle. I afegia: «Patim els mateixos problemes, però també tenim la mateixa sort, que és tenir ciutats monumentals».
Un salt qualitatiu
La petició d’un Parador és un dels principals objectius que Tarragona s’ha proposat per aquesta nova edició de FITUR. «Hem de fer un salt qualitatiu en matèria de turisme i un Parador Nacional és la cirereta», afirmava Viñuales. L’alcalde explicava que s’han ofert dues possibles ubicacions, Ca l’Ardiaca i
Tarragona ha ofert dues ubicacions, Ca l’Ardiaca i el Conservatori
l’espai que ocupa actualment el Conservatori de Música, al carrer Cavallers. «Tothom qui ha aconseguit un Parador m’ha dit que no pots donar només una opció, n’has d’ofe-
rir diverses. Ja n’hem donat dues i ara estem intentant plantejar-ne una tercera, que encara no podem avançar», detallava.
Les opcions de Ca l’Ardiaca i del Conservatori ja s’han presentat a la presidenta de Paradores. «Hem avançat en les converses, també a nivell tècnic», assegurava l’alcalde. Pel que fa a Ca l’Ardiaca, recordava que es tracta d’una propi-
etat de titularitat privada. I en el cas del Conservatori, Viñuales detallava que l’edifici compta amb 2.800 m2 i un edifici annex. «És un edifici noble, en un carrer històric i dins de l’antic Fòrum Provincial. Tot encaixa», constatava. I rematava: «Tenim una oportunitat única i no la volem desaprofitar, perseverarem i lluitarem perquè Tarragona tingui un Parador».
Serveis Funeraris l S’està avançant en el procés d’escissió de serveis funeraris per transferir els recursos
FuneCamp, la funerària supramunicipal que prestarà servei als municipis de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, continua completant passes per estar preparada per a la seva posada en funcionament. La seva entrada a l’activitat depèn, en aquest moment, de dos processos «que s’estan portant a terme de forma paral·lela i que requereixen tot un seguit de tràmits que, per la seva complexitat, encara requeriran algunes setmanes més», concreten fonts de l’Ajuntament de Reus. Es tracten, d’una banda, de la convocatòria «propera» del primer Consell d’Administració de FuneCamp. De
l’altra, s’està «avançant» en l’escissió de la divisió Reus Serveis Funeraris de l’empresa Reus Serveis Municipals —el paraigüa de què depèn en l’actualitat—, un tràmit que permetrà transferir «els seus recursos humans i tècnics a FuneCamp». «La posada en funcionament continua endavant seguint els passos previst», tanquen les fonts municipals.
Malgrat que l’objectiu dels quatre consistoris implicats en el projecte era activar la funerària supramunicipal abans de la conclusió del 2024, els tràmits han estat més lents del desitjat i, en aquests moments, no s’ha volgut concretar un calendari. Així mateix, el sector funerari
Un nou conveni que serà d’aplicació a FuneCamp
La divisió de Serveis Funeraris va signar un nou conveni col·lectiu amb la representació de la plantilla el 17 de gener, que entrarà en vigor els pròxims dies. El text, que s’estendrà fins al 31 de desembre del 2026, va ser
privat que actua al territori no veu amb bons ulls el projecte i ha presentat un seguit de recursos per aturar la seva
aprovat en assemblea general dels treballadors amb 26 vots a favor, 11 en contra i una abstenció. El nou conveni, que serà d’aplicació a FuneCamp, manté la jornada laboral de 37,5 hores setmanals i amplia els permisos retribuïts adaptats «a les noves necessitats socials i col·lectius vulnerables». També incorpora aspectes com l’aposta per la formació, la igualtat de tracte i d’oportunitats, la no discriminació i l’establiment d’un canal de diàleg permanent per prioritzar el consens amb la direcció de l’empresa. «L’empresa municipal comparteix l’objectiu comú manifestat per la representació de la plantilla d’assegurar la prestació dels serveis funeraris en condicions de qualitat i sostenibilitat», es destaca al preàmbul del document.
entrada en vigor. Mémora va arribar a demanar l’aplicació de mesures cautelars «per aturar l’execu-
ció del projecte». La petició no ha estat acceptada, però la companyia, junt amb FuneConca i Serveis Funeraris
Mémora ha presentat un recurs i el ple de l’Ajuntament de Reus votarà oposar-s’hi
Pedrola Montbrió, ha presentat un recurs d’apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. «L’argumentació jurídica que han fet servir no és correcta», argumenten fonts de l’empresa a Diari Més. Mémora, FuneConca i Pedrola ja van presentar un contenciós administratiu contrari a la memòria justificativa per a l’exercici de FuneCamp al·legant que presentava «moltes irregularitats» i que «no és realista». Des de Mémora, es va exposar que «com que encara tardarà el tribunal un temps a donar resposta, es demana que s’aturi el procés (mitjançant les mesures cautelars) perquè el dany econòmic que pot causar és important».
De fet, el ple de l’Ajuntament de Reus aprovarà demà l’oposició al recurs interposat per la negativa a les mesures cautelars. En la mateixa sessió, s’aprovarà la compareixença en el recurs contenciós administratiu interposat per Elysius Europa SL —Áltima Serveis Funeraris— contra l’aprovació definitiva de la societat. El juny de l’any passat, la regidora responsable dels serveis funeraris, Montserrat Flores, ja va expressar que cap dels contenciosos presentats fins a la data «conté cap element que ens faci dubtar d’aquest projecte».
Reduir preus i més municipis Reus, Vila-seca, Constantí i Salou són els quatre municipis que conformen el projecte inicial de FuneCamp. Amb la funerària supramunicipal, es busca reduir en un 30% el preu del servei que ofereixen les empreses privades del sector. Segons es va detallar l’estiu del 2024, el preu base serà de 1.800 euros i el mitjà, de 2.800. El servei comptarà amb una cinquantena de treballadors i una quinzena de sales de vetlla. Així mateix, sempre s’ha comentat que la iniciativa estarà oberta a la inclusió d’altres municipis del territori i ja hi hauria localitats que haurien mostrat interès per sumar-s’hi.
Via Pública l L’Ajuntament ampliarà l’aparcament en superfície gratuït de la plaça de Joaquim Sorolla, al barri Pelai, amb una trentena de places noves i millorarà l’espai d’esbarjo per a gossos de l’avinguda de Falset. L’actuació vol donar resposta a les demandes del veïnat, que ha reclamat recuperar les places d’estacionament que es van perdre amb la construcció del carril bici de l’avinguda de Falset. El nou aparcament agafarà un espai de poc més de 820 m2 de l’espai d’esbarjo per a gossos. En la zona per als cans, es col·locaran diversos elements prefabricats d’agility i s’instal·larà enllumenat públic. El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, destaca que, «amb una mateixa actuació, aconseguim atendre dues reivindicacions dels veïns del barri: recuperar les places d’aparcament i millorar la zona d’esbarjo per a gossos». Redacció
Turisme l La ciutat porta modernisme i gastronomia com a grans atractius
Anna Ferran
Modernisme i gastronomia. Aquest és el tàndem que ja fa temps que treballa Reus per a impulsar-se com a destinació turística i aquests són els dos eixos en els quals la ciutat se centrarà a FITUR. «El modernisme és el vessant que més explotem per donar-nos a conèixer, però encara és un gran desconegut», afirmava l’alcaldessa, Sandra Guaita . «A més, volem posar en valor el patrimoni gastronòmic que tenim, amb el vermut com a pilar, però també amb l’oli i l’avellana. Pensem que tot ple-
gat fa una suma ideal», afegia Guaita. L’objectiu de Reus és no només posicionar-se com a destinació per ella mateixa, sinó també com un complement per al conjunt de la Costa Daurada que l’ajudi a desestacionalitzar-se: «Reus suma i fa que el pack Costa Daurada sigui molt potent». «Tenim un paper fonamental per fer que hi hagi més turisme a la Costa Daurada, de qualitat i que no sigui estacional», afegia la batllessa.
Visió metropolitana Més enllà del patrimoni modernista i gastronòmic, Reus
Reus es presenta com una clau per a atreure «més turisme i de qualitat»
també posa l’accent en campanyes i esdeveniments concrets com el Trapezi o la campanya de Nadal que «atreuen
molta ciutadania de fora del territori». En aquest sentit, Sandra Guaita comentava que des de la ciutat es busquen aquesta mena «d’accions culturals que enriqueixin la visita al territori».
«La nostra voluntat és la de sumar a tota l’Àrea Metropolitana», apuntava l’alcaldessa. «Parlem molt de l’Àrea Me-
tropolitana relacionada amb aspectes econòmics i de promoció, per això, també hem de tenir aquesta visió metropolitana de sumar al territori en l’àmbit del turisme. És un sector molt important pel territori i Reus pot fer una suma diferenciada de la resta d’actors turístics que tenim a la Costa Daurada».
Tecnologia l L’empresa municipal i la New Art Foundation han signat un acord per impulsar iniciatives
Sergi Peralta Moreno
Redessa i la New Art Foundation (NAF) van ratificar ahir un acord de col·laboració destinat a potenciar les tecnologies emergents en l’àmbit de la creació artística. La unió permetrà impulsar programes de formació destinats a estudiants interessats en tecnologies emergents, tallers pràctics de tècniques i tecnologies creatives —com el mapping o la impressió 3D—, projectes creatius amb la participació del teixit educatiu, l’organització d’esdeveniments com hackatons i jornades d’art tecnològic per atreure visitants i experts i la dinamització d’una comunitat local que connecti artistes i empreses emergents. Així mateix, al hall de Redessa Tecno hi haurà una obra d’art tecnològic creada amb motiu dels 30 anys de l’empresa municipal, que es farà de la mà de la programadora creativa i artista digital Anna Carreras i la comunitat Redessa. La previsió és tenir l’obra acabada el mes de maig.
El conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, va expli-
car que, a les portes de saber si Reus rebrà el distintiu de Ciutat de la Ciència i la Innovació, «acords com aquest ratifiquen aquesta voluntat».
«És un camí sense retorn, el de la innovació», va subratllar. «Quan vam conèixer el pro-
S’organitzaran accions com hackatons i jornades d’art tecnològic
jecte de la NAF, vam creure que Redessa hi havia de ser i vam pensar que, amb un projecte d’aquesta mena, havíem de ser proactius», va afegir. «L’art ens porta per camins pels quals la ciència no s’ha atrevit, o no ha pogut, o no ha
Aquest centre reusenc ofereix una atenció individualitzada perquè el pacient no només recuperi l’oïda sinó també la confiança
Sentir-hi bé és viure amb plenitud. No obstant això, són moltes les persones que tenen problemes d’audició. «L’audició és l’últim sentit del qual ens preocupem», afirma l’audiòloga Isabel Moreno del centre ClinicAudio de Reus. De vegades, per desconeixement sobre les solucions tecnològiques que existeixen. En alguns casos, perquè encara hi ha qui sent vergonya pel fet de portar audiòfons. Sigui com sigui,
el cert és que no hi prestem atenció i això ens passa factura. «Cada vegada són més els estudis i els neuròlegs que posen l’accent en cuidar l’audició per a evitar problemes cognitius o frenar els seus símptomes», explica la professional. En aquesta línia, afegeix: «No sentir-hi genera aïllament social i això, de retruc, causa canvis d’humor, neguit i desconfiança, especialment en les persones grans». Tots aquests efectes negatius, però, es poden evitar amb un gest tan senzill com fer-se
volgut anar», va reflexionar el president del Patronat de la NAF, Andreu Rodríguez, que va qualificar la creació artística «com un dels primers innovadors».
Carreras, present en l’acte, va explicar que l’art permet
«explorar noves maneres de treballar». «Ens dona llibertat d’estirar tecnologies noves i contemporànies cap a racons que potser no són els habituals, que surten de l’establert, i poden aportar coses innovadores», va assenyalar.
El New Art Centre La NAF està construint, a la carretera de Constantí, el New Art Centre (NAC), un espai especialitzat en art tecnològic. «Estem acabant les obres», va apuntar Rodríguez. La intenció és obrir portes al públic general «als voltants de Setmana Santa», si bé la data encara no es pot concretar «perquè ens estan acabant l’edifici» i la previsió de conclusió dels treballs ja s’ha hagut d’endarrerir uns mesos respecte del calendari inicial. Així mateix, Rodríguez va explicar que s’està treballant per concretar «tota la part burocràtica» amb l’Ajuntament de Reus perquè al costat de la nau cedeixi uns terrenys amb què s’establirà «una àrea tecnològica i verda». «Seria l’essència del que tots busquem, la tecnologia i el contacte amb la natura», va remarcar.
L’artista digital i programadora creativa Anna Carreras va afirmar que, en conèixer el projecte del NAC, va «caure de cul». «No hi ha res semblant al món, i fa 24 anys que treballo en aquest sector», va afirmar. «Em sembla una meravella», va afegir. «Jo preveig que serà la meca de l’art tecnològic», va rematar.
una revisió auditiva i posar-se, si cal, uns audiòfons, com els que es poden trobar a ClinicAudio. Amb més de 20 anys d’experiència, Isabel Moreno va decidir emprendre el seu propi negoci i va obrir ClinicAudio, en ple centre de Reus, al carrer Llovera. «Hi ha qui pensa que som una cadena o una gran empresa, però no és pas així. Al darrere de ClinicAudio hi ha una família», detalla la responsable. De fet, Moreno va engegar el centre amb la idea de poder oferir als clients –que són, sobretot, pacients– un tracte molt més detallat, fent un seguiment totalment individualitzat. «Després de tants anys al sector, aquesta era una mancança que havia detectat. Cada persona necessita un temps, un nombre i un tipus de visita diferent. No es pot fer
de manera estandarditzada. I això és sobretot el que oferim a ClinicAudio, una atenció molt acurada», assegura. El centre compta amb la tecnologia més puntera del mercat per a fer diagnosi així com les firmes més destacades d’audiòfons. I tot amb l’objectiu d’ajudar els seus pacients a sentir-hi de nou. «Recuperar l’audició és un procés. Per això, deixem que el client provi els audiòfons durant un període, perquè s’hi vagi acostumant i agafi confiança», ressalta Isabel Moreno. En aquest sentit, conclou: «fem un treball en equip amb el pacient perquè guanyi qualitat de vida».
Salut l La Unitat d’Investigació Clínica estarà a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i el projecte ha rebut 4,3 milions d’euros
Sergi Peralta Moreno
L’espai permetrà dur a terme assajos de fase 1, és a dir, inicials, d’oncologia
La província tindrà un cen tre pioner per a la realització d’assajos i estudis clínics: la Unitat d’Investigació Clínica (UIC). Se situarà a l’Hospi tal Universitari Sant Joan de Reus, en un espai d’uns 500 metres quadrats de nova construcció, i serà finançat pràcticament del tot amb un ajut de 4,3 milions d’euros de l’Institut de Salut Carlos III. «És realment important per al territori la creació d’una UIC que contribuirà signifi cativament a l’avenç de la re cerca biomèdica i l’accés als tractaments innovadors de la nostra població», subratllà la gerenta de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona i di rectora dels Serveis Territori als de Salut, Marta Milà. Impulsada per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i l’Hospital Uni versitari Sant Joan, amb la col· laboració de totes les institu cions sanitàries del territori, la URV i els organismes locals, la UIC tindrà una «gestió de territori», un «abast territori al» i la intenció és que «això també es pugui fer fora de l’espai físic de Reus». «L’Hos pital Joan XXIII té el seu espai i podrà gaudir de l’estructu ra», va posar com a exemple el director de l’IISPV, Joan Vendrell. Així mateix, l’equip darrere del projecte destaca la «interoperabilitat», atès que,
Reaccions
Què suposa la creació d’aquesta unitat per a la província?
Marta Milà SSTT de Salut
«És realment important per al territori la creació d’una UIC que contribuirà significativament en l’avenç de la recerca biomèdica i l’accés als tractaments innovadors»
a més dels centres hospitala ris, les consultes dels metges de família tindran informació actualitzada a temps sobre els estudis que s’estan duent a terme. «D’aquesta manera, tindrem un potencial de re clutament de pacients molt més ampli i mirarem de dis minuir aquesta bretxa de
Joan Vendrell IISPV
«És un projecte de territori, interinstitucional i amb la voluntat d’apropar al màxim possible totes les solucions terapèutiques que tenim i estan incloses en els assajos»
territori, que depenent d’on visquis tens accés a uns re cursos o uns altres», va afegir Vendrell. L’espai estarà obert a la indústria farmacèutica i sanitària i als investigadors. Vendrell va destacar que la proposta destaca en «tres grans blocs». D’una banda, l’estructural, ja que el centre
Anton Benet Salut Sant Joan
«És un repte exigent perquè ha d’estar executat abans que acabi el 2026, però l’entomem amb satisfacció; la nostra missió és oferir serveis centrats en les persones»
tindrà «uns requisits especí fics» perquè es va dissenyar per poder implantar assajos de fase 1 d’oncologia. Són pro ves inicials de fàrmacs per a pacients oncològics a qui no han funcionat les teràpies es tandarditzades. «Tots ara es duen a terme a la província de Barcelona i és molt important
Enrique Martín Ajuntament de Reus
«És molt important que tinguem una unitat així al territori, per la descentralització i l’equitat pel que fa als usuaris que poden tenir accés a aquests assajos»
posar les facilitats perquè es puguin fer al territori», desta cà el director de l’IISPV. Tam bé hi haurà una part específi ca d’estudis radiològics amb una màquina de ressonància magnètica nuclear de 3 Tes les d’alta resolució «que no existeix a tot el territori» i que permetrà estudiar amb detall el funcionament d’òrgans que requereixen una tecnologia específica.
L’altra branca serà recursos humans. La UIC la conforma rà personal com infermers, tècnics de radiologia, gestors de dades i administratius que estaran a disposició dels in vestigadors. La tercera pota serà el programari que per metrà connectar se amb els Centres d’Atenció Primària. El gerent de Salut Sant Joan Reus Baix Camp, Anton Benet, va expressar que serà un «repte exigent» perquè la unitat haurà d’estar en fun cionament abans que acabi el 2026. «L’entomem plens de satisfacció, perquè la nostra missió és oferir serveis cen trats en les persones i el fet que puguem oferir no només aquests serveis assistencials, sinó la complementarietat del compromís docent de recer ca i innovació, millora la seva qualitat», va dir. Així mateix, considera que serà un pol d’atracció i retenció del talent.
Marina Galià URV
«El fet de disposar d’uns espais moderns i equipats per a la recerca, amb el talent dels investigadors, ens ha de portar a avançar en la recerca i la innovació»
Mobilitat l La consellera Paneque reitera que els treballs s’acabaran al març complint el calendari
ACN
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, van detallar ahir que s’ha reduït l’ús dels serveis ferroviaris prop d’un 30% a les línies R-13, 14, 15, 16 i 17 i Rodalies, per les obres al túnel de Roda de Berà i l’adaptació a l’ample estàndard de les estacions de Sant Vicenç de Calders, Tarragona, Altafulla i Torredembarra. En la comissió, Paneque va reiterar que els treballs estan al 70% d’execució i que «no hi ha endarreriments ni canvis» en el calendari. S’acabaran el 3 de març, però no es descarten «distorsions puntuals» fins a l’estiu. També s’han detallat les modificacions del Pla de Transport Alternatiu fetes a petició d’usuaris i ajuntaments.
El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Manel Nadal, va donar les dades de la reducció d’ús del servei ferroviari des de l’inici de les obres
de Roda de Berà. Davant les preguntes dels parlamentaris de la comissió, que alertàvem que fins i tot més de la meitat dels passatgers habituals del
tren podrien haver optat pel transport privat, Nadal va especificar que, comparat amb dades del mes de setembre de 2024, a l’R-13 i R-14 s’han per-
Empresa l El CAT ha reconegut els treballadors que han contribuït voluntàriament a reforçar la seguretat a les instal·lacions i intervencions
Redacció
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ha superat els 530 dies sense registrar cap accident laboral amb baixa. L’ens ha viscut, doncs, un 2024 lliure d’incidències destacables entre el personal propi i aliè. Això ha estat possible gràcies a la progressiva implantació de la cultura zero accidents, a través de la gestió integrada i sistemàtica en matèria de prevenció de riscos laborals (PRL).
D’aquesta manera, la sinistralitat laboral del personal tant intern com extern del Consorci es manté a nivells
mínims. La cap del departament de Seguretat del CAT, Mireia Campos, ha subratllat que «durant els últims anys hem aconseguit consolidar unes xifres de sinistralitat laboral realment satisfactòries, tancant exercicis com aquest 2024 amb zero accidents amb baixa».
Durant el 2024, l’equip humà del CAT ha rebut 535 hores de formació relacionada amb el benestar i seguretat.
Treballadors i treballadores han participat en programes formatius vinculats a la conducció segura, la prevenció i extinció d’incendis, primers
auxilis o manipulació de productes perillosos, entre d’altres.
Un canal específic
El consorci ha posat a disposició del personal un canal de comunicació específic on els membres del seu equip humà poden informar i proposar accions que contribueixin a fer de les instal·lacions o intervencions del CAT uns espais més segurs per a ells i els seus companys i companyes.
«Durant l’any passat, vam rebre un total de 97 Observacions Preventives de Seguretat (OPS). Cada any incre-
dut un 13% d’usuaris, a l’R-15 un 32%, a l’R-16 un 33%, a l’R-17 un 30% i als Regionals un 29%. Prop d’un 30% de mitjana. El recuperat servei de velo-
Les obres del túnel de Roda de Berà s’acabaran el 3 de març
Aquest tren ofereix 476 places diàries i ha tingut «una demanda estable», amb un pic la primera setmana i una mitjana després de 314 usuaris. Més de la meitat dels desplaçaments es fan des del Camp de Tarragona i la majoria fins a l’estació de Sants. La consellera va assegurar que el servei es mantindrà un cop acabades les obres i que hi haurà un increment dels trens amb parada a Valls i més freqüències entre Tarragona i Reus i Barcelona.
La compareixença s’havia reclamat per part d’ERC al setembre, i per això ha rebut queixes «d’extemporània» de la resta de grups parlamentaris a la comissió. Paneque ha defensat que durant aquest temps s’ha parlat del Pla en altres canals parlamentaris. La consellera Paneque va reivindicar que s’ha fet un seguiment constant i diari del funcionament del nou servei alternatiu.
citat alta, Avant, entre Tortosa i Barcelona, ha tingut una ocupació d’un 70% de mitjana entre els mesos d’octubre a desembre. Des del Govern es confia que el percentatge haurà incrementat amb la gratuïtat del servei a partir de l’1 de gener d’enguany. Aquest servei de velocitat alta havia estat llargament reivindicat des de les Terres de l’Ebre, després que desaparegués de l’oferta durant la pandèmia per poca demanda.
La sinistralitat interna i externa es manté a nivells mínims. CAT
menta aquesta xifra i això és motiu de satisfacció, ja que ens indica que cada vegada hi ha més conscienciació i implicació de la plantilla del
Consorci amb tot allò relacionat amb la prevenció i la seguretat a la feina», destaca la cap de Seguretat del CAT.
De fet, aquesta setmana
s’ha lliurat un reconeixement a Rubén Pérez, el treballador del CAT que més OPS ha detectat i notificat durant el 2024.
Turisme l La presentació de la capitalitat a FITUR reivindicava que són «més que un destí de sol i platja»
«Volem que la Capital de la Cultura Catalana sigui el far que mostri al món què és Salou». Això és el que espera l’alcalde de Salou, Pere Granados de la capitalitat cultural que ostentarà el municipi enguany. Ahir, coincidint amb la inauguració de FITUR, l’Ajuntament oferia una presentació que servia per a escalfar motors i ressaltar els atractius culturals i patrimonials de la localitat. Si bé el programa oficial d’actes no es donarà a conèixer fins al febrer, quan es faci l’acte de relleu amb Sabadell -que ha tingut la capitalitat durant 2024-, el batlle ja va avançar que seria una programació àmplia, amb música, arts escèniques, arts plàstiques, cultura popular, etc., on els actes de carrer oberts a la ciutadania serien els protagonistes.
La regidora de Cultura, Julia Gómez, acompanyava Granados en la presentació. Gómez explicava que la capitalitat serien «365 dies per a demostrar que la cultura, en totes les seves facetes, és una part essencial de la història i la identitat de la nostra ciutat». En aquest sentit, subratllava que «Salou és molt més que un destí de sol i platja». «Som un municipi dinàmic i acollidor», afegia la regidora, qui garantia que el programa d’actes s’ha dissenyat per «emocionar, ins-
els
Turisme l Un vagó original del Dragon Khan és un dels grans reclams de l’espai de la Costa Daurada dins de l’Stand Catalunya de FITUR. Els visitants poden pujar-hi i fer-se una foto per a endur-se de record. «El 30è aniversari es basa en recordar l’emoció de la primera vegada al parc», explicava la directora de sostenibilitat, Choni Fernández. I afegia: «La gent de forma espontània ens envia fotografies i anècdotes de les seves vivències així que ho aprofitarem per preparar alguna acció especial».
Anna Ferran/PortAventura
El programa d’actes comptarà amb moltes propostes al carrer
pirar, unir i obrir-nos al món». «Serà una festa de creativitat i diversitat», constatava Julia Gómez.
Recuperar patrimoni històric El patrimoni salouenc, tant el viu com l’històric, serà un
L’apunt
La final de Miss RNB España, de nou a Salou
Salou acollirà, per segon consecutiu, la final del certamen de bellesa Miss RNB España. Així ho confirmava l’alcalde Granados a FITUR. Les gales finals es duran a terme a l’abril i enguany es vol apostar per un format més «obert» que els permeti «arribar al màxim nombre de gent possible». L’any passat Salou va organitzar les finals de Miss i Míster RNB España i aquest últim ja s’havia dut a terme al municipi també el 2023. El batlle assegurava que «hi ha una tendència a l’alça en el seguiment d’aquests certàmens», motiu pel qual s’està fent aquesta aposta. I afegia: «Per a Salou significa aconseguir un posicionament que arriba a milions de persones de molts països del món.
dels elements centrals del programa. L’alcalde explicava que l’Ajuntament s’havia encarregat a la Fundació Rovira i Virgili tot un treball de recuperació del patrimoni històric de Salou per a conèixer i tenir documentats els orígens i les arrels de la localitat. «Presentarem els resultats de la recerca al febrer i estem convençuts que, quan es coneguin, encara creixerà més l’orgull de ser salouencs», concloïa Pere Granados.
Obres l L’aparcament disposarà de zones d’ombra, connexió elèctrica i descàrrega d’aigües fecals
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Vimbodí i Poblet ha posat en marxa una licitació per transformar el camp de futbol adjunt a la pista poliesportiva i la piscina municipal, vora l’N-240. En aquest espai s’aixecarà una nau-magatzem d’ús municipal i el gruix de la pista serà transformat en una zona d’aparcament per caravanes.
L’esmentat camp de futbol
es troba en precàries condicions i en desús, a diferència de la resta d’equipaments de la parcel·la. Els terrenys, de propietat municipal, s’adequaran per permetre la ubicació de tretze places de pernoctació de caravanes, totes elles amb una torreta de connexió elèctrica.
Els aparcaments es disposaran de dos en dos i comptaran amb zones d’ombra i un
espai lliure d’esbarjo. A més s’adequarà una zona per la descàrrega d’aigües fecals i la càrrega d’aigua potable.
Pel que fa a la nau prefabricada, encarà no té un ús final definit. Aquesta serà d’un sol cos amb una planta altell interior diàfana. Aquesta peça és un lot separat dins el mateix contracte que té un cost de 33.774 euros amb l’IVA inclòs. El termini d’execució
de les obres s’estableix en sis mesos L’adequació del parc de caravanes tindrà un cost de 159.555 euros amb IVA i un màxim de tres mesos de
durada.
Finalment, una part del camp estarà tancada per destinar-la a activitats relacionades amb els caçadors. Aquests
treballs, inclosos en l’import de l’aparcament, consistiran a aixecar una tanca metàl·lica amb un accés des de la zona esportiva.
Gastronomia l Vimbodí i Poblet ha celebrat amb èxit la VIII Fira de la Tòfona Negra, la segona edició que acull el municipi. El pavelló municipal va acollir el mercat de la tòfona fresca
Comencen les obres d’interconnexió de la xarxa d’aigua de Valls amb Fontscaldes
Alt Camp l L’Ajuntament de Valls ha iniciat aquesta setmana les obres d’interconnexió de la xarxa municipal d’aigua amb la de Fontscaldes, una actuació que garantirà el ple subministrament a la pedania.
Amb una inversió de 378.000 euros, s’instal·laran 3 quilòmetres de canonades que connectaran el dipòsit
que es troba situat a la zona nord del polígon industrial de Valls amb el dipòsit d’aigua de Fontscaldes. El projecte inclou la instal·lació d’un nou grup de bombes al dipòsit del polígon que bombejarà l’aigua fins a Fontscaldes.
L’Ajuntament preveu finalitzar els treballs durant la primavera d’aquest mateix any. Redacció
i productes de proximitat, amb un total de 22 propostes. Dissabte es van celebrar dos showcookings amb el xef Rafel Múria, del restaurant Quatre Molins de Cornudella de Montsant i el xef
Arnau París, presentador diari del Cuines a TV3 i guanyador de Masterchef. Diumenge va tenir lloc el 8è concurs de Gossos Tofoners que va comptar amb 16 participants. Redacció/Cedida
L’actuació desplegarà tres quilòmetres de canonades que connectaran els dos dipòsits. Ajuntament de Valls
Infraestructures l Es preveu que els treballs per a portar l’aigua de l’Ebre fins al pantà dels Guiamets s’enllesteixin al maig
La Comunitat de Regants del Baix Priorat, que engloba set municipis del Priorat i la Ribera d’Ebre, es mostra esperançada en què el regadiu que podran fer amb aigua de l’Ebre els permeti subsistir. Ahir van començar els treballs per fer una canalització des del riu a l’altura de Móra la Nova fins a l’embassament
dels Guiamets, que abasteix la comunitat. S’espera que les obres estiguin enllestides al maig. La sequera ha fet estralls a la zona i el president dels regants, Miquel Escoda, apunta que han hagut d’arrencar cirerers i ametllers, i que potser també hauran de retirar vinyes. La Generalitat ja va pagar al desembre un paquet d’ajudes, però Escoda ha assegurat que no són sufi-
cients per garantir el futur del sector.
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre s’encarrega de les obres, que tenen un pressupost de 5,7 milions d’euros. Ja s’ha començat a condicionar una finca situada a tocar del riu, en el punt on es farà la captació. L’aigua passarà un primer procés de filtratge i passarà a una bassa que s’ha de construir i des d’allà
Natura l Els presidents de les DOP ho van reclamar al Parlament dimarts
ACN
Els productors d’oli d’oliva verge extra han manifestat al Parlament la necessitat d’avançar en la modernització del regadiu per assegurar el futur del sector oleícola. Això, en un context de sequera que s’arrossega des de fa
tres anys i que ha provocat una caiguda important de la producció. «Si avui tenim oli a les Garrigues és pel reg de suport, si hagués sigut pel secà no en tindríem ni una gota», va afirmar fa un parell de dies el president de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Garrigues, Enric Dalmau. A la
Policial l La Policia Local va localitzar un vehicle amb 3 ocupants i 17 metres de cable sostret
Els Mossos d’Esquadra van detenir dos homes de 26 i 43 anys, com a presumptes autors d’un delicte de danys i furt divendres passat a Torredembarra. Els fets es remunten al quinze de gener quan pels volts de les dues de la matinada, una patrulla de la Policia Local va localitzar un vehicle amb tres ocupants estacionat al carrer Ferrocarril. En l’escorcoll, van trobar disset metres de cable elèctric industrial pertanyent a una xarxa de distribució de
baixa tensió, així com guants i diverses eines. Els agents van intervenir el material arran que no van poder acreditar-ne la procedència. Aquell mateix dia, els Mossos van ser requerits per un cas de sostracció de cablejat elèctric en un tram de la via fèrria a l’altura del municipi. Llavors, els agents van comprovar que els lladres havien seccionat quatre cables elèctrics de transmissió de control i senyalització dels combois. Els cables comptaven amb una coberta d’aïllament exterior de dos colors
per fer la
es bombejarà fins a la canonada general. Seguidament, es transportarà fins a la xarxa dels regants, uns quilòmetres més amunt. Un cop arribi en
Comissió d’Agricultura també hi va intervenir els presidents de les DOP Baix Ebre i Montsià, Siurana, Oli Empordà i Terra Alta, que van demanar, a banda dels sistemes de regadiu, impulsar la promoció de l’oli que produeixen. Els presidents dels cinc segells DOP d’oli d’oliva ver-
ge extra de Catalunya van comparèixer aquest dimarts a la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya per reivindicar la seva feina i reclamar polítiques encaminades a assegurar el futur del sector. Aquest va demanar el compromís dels diferents partits polítics per avançar en la modernització dels sistemes de regadiu, després que la sequera hagi demostrat en els darrers tres anys la «inviabilitat» de l’agricultura de secà, segons va expressar Enric Dalmau, president de la DOP Garrigues.
En l’escorcoll es van trobar disset metres de cable, així com guants i eines
diferents que coincidien plenament amb els que unes hores abans havia recuperat la Policia Local. Amb la identificació prèvia, van localitzar i detenir dos dels tres autors.
de l’Ebre
aquest punt i en funció de les necessitats es determinarà si aquella aigua directament va als camps per al regadiu o si es trasllada fins a l’embassa-
ment dels Guiamets. Abans d’introduir aigua al pantà, la CHE haurà de fer obres per segellar l’embassament, que fa anys que té filtracions.
Futbol l L’entitat grana espera que la situació es resolgui en positiu en les pròximes hores
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona entra de ple en les hores claus de cara a l’operació fitxatge d’Alan Godoy. El davanter canari s’ha convertit en el protagonista del serial del mercat d’hivern. Els equips ambiciosos de la Primera Fedració s’han posicionat per assolir el traspàs que demana l’Eldense, el seu club actual. Entre els poderosos pressupostos, el Nàstic avança amb cada vegada més optimisme i amb el temps en el seu favor. És una realitat que Alan Godoy té el desig tornar a Tarragona i això és clau perquè l’entitat grana se situï a la pole position per assolir el
seu fitxatge. Des de l’entitat grana esperen que aquesta situació es resolgui en les pròximes hores, i esperen que el resultat sigui positiu per als interessos grana i que el somni que fa unes setmanes semblava impossible, es converteixi en realitat. El desig del club en millorar la plantilla amb Alan Godoy la va evidenciar el director esportiu grana, Javi Sanz, en acabar la roda de premsa de presentació de Migue Leal i David Juncà, ahir: «Alan vol venir a Tarragona i nosaltres volem que vingui». A més, Sanz va incidir en aquest factor que és clau en les operacions grana: «Fa un mes vaig estar amb Alan i li vaig comentar que no anàvem a entrar en cap
subhasta. L’Eldense no valora res més que un traspàs, que és una operació complexa, però estem treballant en que es pugui produir sense que sigui un impacte econòmic important per al club». Dit això, Javi Sanz va remarcar que «som optimistes» amb l’operació Alan Godoy. La realitat és que el pas de les hores ha refermat aquest optimisme.
Unanimitat al Consell
Alan Godoy es presenta com el fitxatge més desitjat i esperat dels darrers anys. A la Primera Federació, el llampec Godoy s’ha convertit en una estrella i l’any passat ja va demostrar a can Nàstic que és diferencial. En aquest sentit, el Consell d’Administració
El davanter canari Alan Godoy la darrera temporada en la seva etapa al Nàstic de Tarragona.
Adrian Disch
del Nàstic es van reunir el passat dimarts amb la direcció esportiva per la viabilitat del moviment. El president executiu Lluís Fàbregas, va destacar ahir que «hi ha una única posició unànime de tots els membres del Consell. Vam fer un encàrrec a la direcció esportiva de millorar el nivell de la plantilla i Godoy la mi-
Futbol l El central signa fins al 30 de juny, amb una temporada més opcional
Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona va oficialitzar ahir a la tarda la incorporació del central Borja Granero. El valencià de 34 anys apuntala així l’eix de la defensa grana i competirà amb Unai Dufur, Antonio Leal i Gorka Pérez per un lloc a l’onze titular. Granero s’ha vinculat amb l’entitat grana fins al 30 de juny del 2025, amb una temporada més op-
cional lligada a l’objectiu de l’ascens de categoria.
El jugador arriba a Tarragona després de finalitzar la seva vinculació amb el CD Alcoyano, entitat on ha disputat 18 partits de lliga en el grup II de la Primera Federació en aquest primer tram de la temporada.
El central es va formar a les categories inferiors del Valencia CF i acumula 16 tempo-
rades ininterrompudament entre 2a Divisió A i Primera Federación i 2a Divisió B, sumant més de 370 partits oficials. En la seva trajectòria hi destaquen els dos ascen-
Granero ha sigut el defensa titular de l’Alcoyano a la primera volta
sos a la categoria de plata amb el Racing de Santander (2013/2014) i el CD Castellón (2023/2024). També ha defensat els escuts del Recreativo de Huelva i l’Extremadura UD, a LaLiga Hypermotion; i el Villajoyosa, RC Deportivo de la Coruña i CD Alcoyano a la categoria de bronze del futbol nacional.
La tercera incorporació del mercat de fitxatges d’hivern
llora. El Consell acompanya la decisió del moviment sempre que no vingui amb un desfase en el pressupost». Aquesta idea la va subratllar Javi Sanz apuntant que «som responsables amb el pressupost del club i treballant assumint la responsabilitat econòmica de no poder desviar-nos».
D’altra banda, el president també va posar la pilota a la teulada de l’Eldense destacant que «em consta que el jugador vol venir, però té ofertes d’equips amb pressu-
destaca pel seu lideratge a la rereguarda, mostrant-se contundent en el joc aeri i també en les disputes amb els rivals.
La seva qualitat amb la cama esquerra i capacitat associativa li permet també ocupar la posició de pivot defensiu, sumant així polivalència i caràcter a l’esquema tàctic de Dani Vidal. El jugador disputarà aquest matí la seva primera sessió amb la resta del primer equip i estarà present en la convocatòria contra l’Amorebieta.
El jugador del Nàstic, Borja Granero, en un partit disputat l’any passat contra l’Algeciras en la seva etapa al Castellón. Castellón
postos superiors. La decisió és de l’Eldense i del Jugador, la direcció esportiva està treballant, però és una decisió que no depèn únicament de nosaltres».
Sobre Fredrik Wester El director esportiu, Javi Sanz, també va incidir a les paraules de l’accionista del club Fredrik Wester a la xarxa social X, on el suec apuntava que «no he sentit res del club respecte a Godoy, És una bona oportunitat i estic disposat a
L’entitat grana treballa «sent responsable en l’aspecte econòmic»
fer el que pugui si el club ho considera estratègicament important». Sanz va deixar clar que «ens va transmetre a través del seu representant que va haver-hi un malentès. No dubto que si haguéssim tingut la capacitat d’aquesta operació ho hauríem exe-
El desig d’Alan Godoy de tornar al Nàstic de Tarragona és clau
cutat amb més rapidesa. La gestió del club va a través de parlar en el Consell d’Administració, parlar a les xarxes només genera crispació». De moment, l’operació del fitxatge d’Alan Godoy arriba a les seves hores claus i el Nàstic navega amb optimisme.
dreta, el director esportiu
David
el
Futbol l Arriben «per pujar la competència» a l’equip i diumenge tindran la seva oportunitat de lluir-se al Nou Estadi
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic va presentar ahir oficialment els dos primers reforços del mercat d’hivern. David Juncà i Migue Leal va dies que treballen sota les ordres de Dani Vidal. Leal, fins i tot, ja ha pogut jugar tres partits i ahir, van presentar-se amb l’elàstica grana poc abans del que sembla que serà el seu gran dia: diumenge, amb Joan Oriol i Pol Domingo sancionats, apunten a sumar les dues primeres titularitats. Els dos jugadors van aterrar al vestuari grana amb el mateix missatge «il·lusió» i ganes «de pujar la competència a l’equip».
Migue Leal va ser el primer en arribar i ho va fer després d’estar mitja temporada sense trobar equip. En aquest punt, el lateral grana va destacar que «va ser una situació atípica i dura per a un futbolista. No li desitjo aquesta situació a ningú, però
estic agraït perquè m’ha servit per créixer i aprendre». A més, va afegir que «quan em vaig reunir amb Javi Sanz no m’ho vaig pensar massa. El Nàstic és un equip potent i era el projecte més fort al qual em volia unir». La història de Migue Leal i el Nàstic es va creuar fa tres temporades al play-off de Vigo. Llavors, Leal va ser el botxí i va negar l’ascens al Nàstic amb el Villarreal B: «Recordo aquell dia. Llavors vaig pensar que era un pal molt dur lluitar tota la temporada per quedar-te fora a l’últim partit. Ara estic aquí i poder pujar amb el Nàstic és un somni», va apuntar el valencià.
El darrer dissabte, contra la Real Sociedad B, Leal va mostrar un petit tast del que és capaç amb la seva profunditat per la banda dreta. En aquest sentit, el lateral va subratllar que «el que vaig mostrar l’altre dia és només un 30% de
Els dos jugadors aterren al Nàstic amb experiència a les lligues professionals
com estaré a final de temporada».
Pel que fa a David Juncà, el gironí encara no s’ha estrenat en un partit oficial. Juncà va apuntar que «abans de Nadal vaig amb el Javi Sanz i no m’ho vaig pensar gaire quan va sorgir l’opció del Nàstic. Vinc aquí a complir els sis mesos que falten». El lateral es va sincerar i va destacar que «és cert que l’andorrana és una lliga inferior i físicament potser no estic en el millor punt, però estic preparat per arribar el diumenge i competir amb gran nivell».
Les frases
«Només he mostrat el 30% de com estaré a final de temporada» — Migue Leal
«Vinc a Tarragona a sumar i posar difícil la decisió de l’entrenador»
— David Juncà
La tasca de Juncà és, potser, la més complicada de totes: competir amb el capità grana Joan Oriol. «Jo vinc aquí a sumar, jugui o no. Diumenge donaré la meva millor versió i intentaré que l’entrenador tingui difícil escollir qui serà titular. El que queda clar és que, si competeixo al màxim, el company també ho farà».
Poliesportiu l L’esdeveniment popular se celebrarà el pròxim 16 de febrer a Tarragona
Redacció
El diumenge 16 de febrer se celebrarà el primer esdeveniment esportiu a l’aire lliure d’enguany a la ciutat de Tarragona, la Caminada Popular d’Hivern Asperger-TEA, organitzada per Tarragona Esports i l’Associació AspergerTEA del Camp de Tarragona (Aspercamp). La caminada arrencarà a les 10 hores des del passeig de les Palmeres i ofereix un circuit llarg d’11,14 quilòmetres i un de curt de 5,8 quilòmetres.
Aquest és un esdeveniment obert a tota la ciutadania i les inscripcions ja es troben obertes de forma gratuïta fins a l’11 de febrer i es podran fer online. L’objectiu d’aquesta caminada popular, en la qual cada any participen unes 700 persones, és donar a conèixer la síndrome d’Asperger-TEA i promoure’n la sensibilització social. De fet, l’esdeveniment es du a terme amb motiu del Dia Internacional de la síndrome de l’Asperger que se celebra cada 18 de febrer.
Imatge de la darrera edició de la caminada popular d’hivern Asperger-TEA. Josep Maria Grau
L’any passat la caminada va aplegar més de 700 persones
La caminada començarà a les 10 h i tant la sortida com l’arribada d’ambdós circuits serà al passeig de les Palmeres. La caminada llarga recorrerà part del litoral tarragoní anant des de la platja del Miracle fins a la platja Llarga i travessarà diversos camins de l’Anella Verda passant pels camins Nou de la Budellera, del Llorito i de l’Ermita de la Salut. El circuit curt arribarà a la platja de l’Arrabassada per continuar direcció al passeig de l’Ermita de la Salut i, des d’aquest punt, recórrer diversos carrers i places emblemàtiques de la ciutat com la plaça de la Font i la Rambla Vella. La direcció tècnica estarà a càrrec del Club Excursionista Alliberadrenalina. L’any passat, la cursa va ser tot un èxit amb la participació de més de
Èxits dels ciclistes dels Biketrials Costa Daurada a la Lliga Catalana
BTT l Els ciclistes dels clubs vinculats als Bikeparks Costa Daurada van participar amb èxit en la primera prova de la Lliga Catalana BTT celebrada a Sant Vicenç dels Horts. Noemí Faro i Max Pallejà, del Bikepark CD Perafort, van ser primer i segon en aleví i benjamí respectivament. Redacció/Cedida
700 persones. Aquestes van recórrer tot el circuit programat i van atendre també la lectura d’un manifest pel dia internacional de la síndrome d’Asperger. En aquesta lectura es va conscienciar sobre aquesta síndrome que causa a les persones amb diagnòstic «una simptomatologia nuclear comú que comporta alteracions en la comunicació i les relacions socials, interessos restringits, manca de flexibilitat de pensament i de comportament, dificultats en les funcions executives i de planificació, en la interpretació de les emocions tant pròpies com alienes i situacions soci-
L’11a edició de la Cursa 4 Termes se celebrarà el 9 de febrer amb 1.500 inscripcions
Poliesportiu l Serà la primera de les proves de la Copa Catalana de Curses per Muntanya
Redacció
als, entre d’altres. També sol comportar una alteració en el processament dels estímuls socials i sensorials», segons va detallar el manifest.
Des de l’organització també van aprofitar el manifest per sensibilitzar sobre els problemes del col·lectiu i van destacar que s’han de resoldre problemes com la detecció i l’atenció a les persones amb TEA i crear ocupació, perquè el 85% de persones amb la condició es troben en situació d’atur. La Caminada Popular Asperger-TEA se celebrarà el 16 de febrer i les inscripcions estan obertes fins a l’11 de febrer.
El Gimnàs Damián suma un total de nou medalles a l’Open de Saragossa
Taekwondo l El Gimnàs Damián de Reus va sumar un total de nou medalles el darrer cap de setmana a l'Open Internacional de Saragossa. El gimnàs va sumar quatre medalles d'or, dos de plata i tres de bronze, èxits que el van proclamar campió per equips en categoria sènior. Redacció/Cedida
La Cursa 4 Termes celebrarà la seva 11a edició el 9 de febrer amb un total de 1.500 inscripcions. La competició transcorre per diversos municipis del Baix Camp amb punt de sortida des de Mont-roig del Camp, és la primera de les proves puntuables a la competició prova de la Copa Catalana de Curses per Muntanya i dona el tret de sortida a la 23a Copa Catalana de Curses per Muntanya, competició degana en el món de les curses per muntanya.
La Cursa 4 Termes constarà de cinc modalitats de diferents dificultats, començant des d’una caminada de 16 km i 380 metres de desnivell positiu acumulat a la prova de marató de 47 km i 2.400 metres de desnivell positiu acumulat. Concretament, el recorregut transcorre pels termes de Mont-roig de Camp, Pratdip,
Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Tivissa, Argentera i Riudecanyes. Enguany, en la modalitat caminada, es passarà per primera vegada per l’interior del Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou. L’organització de la 4 Termes, a càrrec de l’Escola d’Atletisme de Mont-roig del Camp i el CE L’Areny, compta amb més de 200 voluntaris. Els 1500 participants, amb rècord històric aquesta edició provenen d’àmbit nacional i també internacional. Des de l’organització apunten que «la Cursa 4 Termes és molt més que una cursa. Per l’altruisme de la gent que es dedica a fer-la possible i perquè es fomenten valors com el del respecte pel medi ambient, la preservació de la natura i la fauna, i la coneixença de les persones que viuen en el territori, i els seus paratges, sense aglomeracions ni contaminació».
Política l El PSC tarragoní els acusa, incloent-hi a Vox, de perjudicar els més de 181.000 pensionistes locals
El Congrés va rebutjar ahir dos dels tres decrets que el govern espanyol pretenia convalidar. El ‘no’ del PP i de Junts va fer caure per 171 vots a favor, 177 en contra i una abstenció el decret òmnibus que, entre altres, incloïa l’actualització de les pensions per al 2025 i la pròrroga de les bonificacions al transport públic. La Moncloa es veu ara forçada a aprovar un nou text d’actualització de les pensions que haurà de negociar igualment amb els grups. Com ja estava previst, el Congrés va rebutjar també per 165 vots a favor i 183 en contra l’impost a les grans energètiques, que no comptava amb el suport de Junts i el PNB des del principi. La manca d’acord entre el govern espanyol i Junts es va traduïr en una nova derrota parlamentària de l’executiu. Malgrat la reunió de dilluns a Waterloo entre la cúpula de la formació de Puigdemont i el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, el grup de Míriam Nogueras va prèmer el botó vermell en una votació clau que va evidenciar la minoria parlamentària de
Les pensions pujaran aquest gener en un 2,8%, però tornaran a baixar al febrer
l’executiu.
El govern espanyol havia fet crides a negociar «fins a l’últim minut» i va advertir els grups que un ‘no’ al decret òmnibus equivalia a deixar
Política l El PP, Vox, Junts i el PNB hi van votar en contra
ACN
El Congrés va tombar ahir el decret amb què el govern espanyol volia prolongar la vida del gravamen temporal a les companyies energètiques i aplicar-lo també durant l’any 2025. La iniciativa, acordada al desembre entre l’executiu i
els seus socis d’esquerres, va caure amb els 183 vots en contra que van sumar el PP, Vox, Junts i el PNB, formacions que abans d’acabar l’any passat ja s’havien posicionat en contra de mantenir l’impost. Malgrat la decisió de la cambra baixa de no prorrogar la taxa temporal durant aquest any,
seguirà en marxa el grup de treball que estudia com fer-la permanent i permetre que les hisendes forals d’Euskadi i Navarra en puguin gestionar els ingressos. Els darrers dies, gràcies a la norma votada ahir, s’ha constatat la divisió existent entre els socis d’esquerres de
12 milions de persones sense un augment de les pensions. Però Míriam Nogueras va respondre des de la tribuna que el resultat només seria fruit de la «negligència i la manca
l’executiu -Podem, ERC i EH Bildu- i els partits sobiranistes de dretes -Junts i el PNB-, que van fer costat al PSOE i Sumar a la investidura; no sent aquesta la primera vegada que s’alineen amb el PP. En aquest context, partits com EH-Bildu van acusar el PNB de cedir a les exigències de companyies com Repsol provocant pèrdues milionàries a la hisenda basca. En el cas de Junts, consideren que l’impost a les energètiques posava en risc inversions i llocs de feina del sector petroquímic de Tarragona.
setmana passada des de Bèlgica. Nogueras va denunciar des de la tribuna els incompliments dels compromisos assolits per a la investidura de Pedro Sánchez, i va recordar que el «xantatge» no faria efecte en la seva formació.
El PSC acusa l’oposició de perjudicar els pensionistes Poc després de conèixer els resultats de les votacions a la cambra baixa, el president del grup parlamentari del PSC, Ferran Pedret, acusà Junts de fer «un cop de mall» a tots els pensionistes catalans després de votar en contra del decret òmnibus.
A més, la diputada del PSC per Tarragona, Valle Mellado, va denunciar que «els més de 181.000 pensionistes que tenim a les comarques tarragonines hauran de renunciar a una millora substantiva de les seves pensions pel rebuig de la sorprenent entente cordiale entre Junts, Vox i PP que han rebutjat el decret del Govern al Congrés».
de seriositat» del PSOE per haver portat al Congrés un decret sense acord previ.
La posició de Junts es va alinear amb les advertències que Puigdemont havia fet la
La diputada socialista va qualificar com a «gravíssim error» la sorprenent votació de Junts, que sembla haver decidit aliar-se amb el PP i Vox per tombar un decret que suposava aprovar l’increment de les pensions i allargar les ajudes al transport i a la mobilitat. «Doncs bé, els diputats de Junts hauran d’explicar als pensionistes de les comarques tarragonines o a tots aquelles i aquelles que gaudien d’alguna de les ajudes en els seus desplaçaments el perquè d’aquesta decisió inversemblant. De moment, l’únic que hem escoltat han sigut excuses».
La CE busca passar a l’acció amb el
Política l La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha reclamat als líders dels 27 estats membres «passar a l’acció» davant el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. En un discurs a l’Eurocambra, Von der Leyen ha reiterat que el segon mandat del republicà obre una «nova era de dura competència geoestratègica» i ha alertat que «les regles del joc» en les relacions internacionals ja no són les mateixes. «Els nostres valors no canvien, però, per defensar-los, algunes coses han de canviar», ha proclamat. Així, Von der Leyen ha avançat que la setmana que ve presentarà l’anunciat pla per competir econòmicament amb els Estats Units i la Xina, que té com a principal objectiu «tancar» la bretxa d’innovació amb ambdues potències. Menys de 24 h després de pronunciar un discurs al Fòrum Econòmic de Davos en què Von der Leyen va avisar que la UE serà «pragmàtica» amb les relacions amb Trump, l’alemanya ha avisat aquest dimecres des del ple de l’Eurocambra que la «feina» per reforçar els 27 davant el retorn del magnat republicà «comença a casa». Von der Leyen ha reivindicat els acords comercials tancats amb altres actors en els últims anys, i ha fet valdre en aquest nou mandat l’executiu comunitari ha tancat tres noves associacions comercials amb el Mercosur, Mèxic i Suïssa, i ha reprès les negociacions amb Malàisia. ACN
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡¡¡Mi amor, feliz 18 cumpleaños!!! Celebramos también el comienzo de un emocionante viaje hacia el futuro, ¡que cada paso que des te acerque más a tus sueños! ¡¡¡Te queremos muuucho!!!
Economia l L’entitat diu que no implica cap canvi ni pels clients ni pels professionals
ACN
El Banc Sabadell ha oficialitzat el retorn de la seu social a Catalunya. El consell d’administració ha decidit ubicar el domicili al mateix municipi on havia estat històricament, al número 20 de la Plaça de Sant Roc de la cocapital vallesana, segons ha comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
En una nota de premsa, el banc assegura que «ja no es donen les circumstàncies
que van motivar el trasllat» i ha indicat que el moviment «no implica cap canvi per als clients ni per als professionals del banc». «És el moment apropiat per tornar al lloc d’origen», ha apuntat. La decisió confirma el retorn del banc a Catalunya set anys després.
El Banc Sabadell remarca que el canvi de domicili «no tindrà cap conseqüència» per a la clientela, que continuarà tenint els mateixos serveis,
operativa i persones de referència a l’hora de fer operacions i rebre assessorament. Tampoc ho notaran els treballadors, que mantindran les seves ubicacions actuals.
En canvi, per als accionistes «l’únic fet de transcendència» serà el trasllat de la celebració de la junta. La pròxima que es faci, en una data encara per concretar durant el març o l’abril, ja serà a Sabadell.
L’entitat d’origen vallesà també ha recalcat que el re-
Trump anuncia una aliança entre gegants tecnològics per invertir 500.000
Tecnologia l El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat una aliança entre tres gegants tecnològics -OpenAI, Oracle i Softbank- per invertir almenys 500.000 milions de dòlars (més de 480.000 milions d’euros) en el desenvolupament de nous projectes d’intel·ligència artificial als Estats Units. La iniciativa denominada
Stargate té previst construir centres de dades i plantes de generació durant els pròxims quatre anys, un projecte que el mateix Trump ha indicat que serà «el més gran en infraestructura d’intelligència artificial de la història» i que és la mostra «d’una rotunda declaració de confiança del potencial en els Estats Units». El projecte contempla
una inversió immediata de 100.000 milions de dòlars, uns 96.000 milions d’euros al canvi, mentre que la quantitat restant es desemborsarà de forma escalonada.
A banda de les tres principals empreses, també participaran en el projecte en qualitat de socis tecnològics els fabricants de microprocessadors Arm, Nvidia i també Microsoft. ACN
socials del Sabadell. El consell d’administració, l’òrgan que ha pres la decisió, el formen 17 membres, entre ells el president de l’entitat, Josep Oliu; el vicepresident, Pedro Fontana; i el conseller delegat, César González-Bueno. Entre els integrants també hi ha l’advocat Miquel Roca i Junyent o l’expresidenta de Barcelona Global Aurora Catà.
«Una gran notícia»
La reunió anual de Consells Consultius es mantindrà a Alacant
torn de la seu a Catalunya «no suposa cap canvi» en la xarxa d’oficines ni treballadors que té a València. A Alacant es mantindrà la reunió anual de Consells Consultius.
El moviment implica modificar l’article 2 dels estatuts
A Catalunya, tant els representants polítics com l’empresariat aplaudeixen el retorn del banc que presideix Oliu i coincideixen a dir que és una «gran notícia». El president de la Generalitat, Salvador Illa indica que el moviment confirma que el país «va pel bon camí». «El camí del bon govern, de l’estabilitat institucional, de la seguretat jurídica, de la confiança, de mirar endavant», afirma. També s’hi ha referit l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. «És un missatge de confiança en Catalunya, en Barcelona i en el futur de la nostra economia», manifesta el batlle. Per part del govern espanyol, el ministre d’Economia i Comerç, Carlos Cuerpo, opina que la decisió correspon a un «procés lògic» que «té molt de sentit». Pel que fa al món econòmic, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, assegura que veu el retorn com quelcom «natural». «És una bona notícia per a l’economia catalana, en especial per a les empreses, que han de fer front als exigents reptes actuals», opina. Foment del Treball indica que és «optimista» i dona «molt de valor» a la decisió. Pronostiquen que enguany altres «companyies rellevants» seguiran els mateixos passos.
El CGPJ obre diligències al jutge que va interrogar Mouliaá després de rebre 900 queixes
Tribunals l El Consell General del Poder Judicial ha incoat una diligència informativa al jutge Adolfo Carretero després de rebre més de 900 queixes i denúncies per l’interrogatori que va fer a Elisa Mouliaá en el marc de la denúncia per agressió sexual que l’actriu va fer contra l’exlíder de Más Madrid Íñigo Errejón. El CGPJ informa que
el promotor de l’Acció Disciplinària, Ricardo Conde, ha acordat la mesura davant les queixes que ha rebut la Unitat d’Atenció Ciutadana de l’òrgan de govern dels jutges per l’actuació del magistrat. La mateixa portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, afirmava que les imatges de li havien dolgut «profundament». ACN
k Editorial k
Des de fa mesos al Camp de Tarragona no parem de remenar el projecte de convertir-nos en una segona àrea metropolitana a Catalunya. De fet, ja ho som de facto, però es busca fer-ne una estructura oficialitzada i amb competències regulades i reguladores. La voluntat política, almenys de la majoria d’alcaldes de la zona, hi és, tot i que encara cal delimitar els àmbits i la manera en què no es converteixi en una estructura que sumi burocràcia i no resolgui allò que pretén assolir, és a dir, proporcionar serveis adaptats als ciutadans en un àmbit més aglutinador i supramunicipal.
DUn exemple de les coses que han d’ajudar a convertir-nis en veritable espai comú és el de la nova Unitat d’Investigació Clínica que s’ubicarà a l’hospital Sant Joan de Reus i que gestionarà l’IISPV. El que han aconseguit amb aquest projecte és descentralitzar una eina que ara només existeix a Barcelona i que permetrà atansar, físicament i temporalment, serveis assistencials i tractaments als usuaris tarragonins. És d’aquesta manera que pagarà la pena ser ciutadans metropolitans, perquè com a grup puguem disposar de les mateixes oportunitats, també en l’àmbit de la salut, que la capital catalana.
k Tribuna k
k Tribuna k
Sense respecte, no som res. Ens podem alçar fins a les estrelles amb la tecnologia, construir ciutats que desafien el cel, però si oblidem respectar-nos, ens convertim en ombres buides, desconnectades i fràgils. El respecte no és només una paraula; és el fil invisible que uneix tot el que som. És l’arrel que ens sosté i el vent que ens impulsa.
Quan penso en el respecte, em ve al cap la meva infància a Riudoms, un lloc on aquest valor era més que un principi: era una manera de viure. Cedir el lloc a una persona gran no era un esforç, sinó un reflex natural d’alguna cosa més gran que nosaltres mateixos. Cada somriure, cada salutació als desconeguts pels carrers, eren gestos senzills que encenien una llum de complicitat, d’humanitat. En aquell món, el respecte no es demanava, es donava.
avant les tecnologies digitals prèvies (Internet de les coses, realitat augmentada, big data, blockchain, etc.), la intelligència artificial generativa (IAG) es mostra molt més versàtil i transversal i aviat estarà present a totes les manifestacions econòmiques i socials, igual que ho han fet altres grans innovacions.
Actualment, moltes empreses analitzen els avantatges de la seva aplicació en camps tan diferents com la manufactura, la logística i el transport, el comerç i les finances. O en serveis públics vinculats a la sanitat i l’educació. Queda per veure quins seran els seus efectes sobre l’ocupació i la productivitat.
Els economistes, que sempre han abraçat el progrés tecnològic i les innovacions, encaren amb un cert optimisme la incidència de les tecnologies digitals sobre la productivitat i el creixement econòmic.
Productivitat i innovació
El 1956, Robert Solow va presentar el seu model de creixement econòmic neoclàssic. Aquest model defensa que, per sobre dels tradicionals factors del capital físic i el nombre de treballadors, el principal motor de creixement dels països és el canvi tècnic relacionat amb el capital tecnològic i el capital humà.
Solow, que va rebre el Premi Nobel d’Economia el 1987, assenyalava aquell mateix any: “L’era dels ordinadors es pot veure a tot arreu, excepte a les estadístiques de productivitat”. La resistència de la productivitat a reflectir les aportacions digitals va obrir un intens debat i va popularitzar el concepte de la paradoxa de la productivitat.
Ha passat molt de temps des de llavors i, malgrat les contribucions dels economistes sobre el rol de la ciència, la innovació i el capital humà al creixement econòmic, queda molt per fer.
Incorporar tecnologies digitals és relativament senzill, però per obtenir millo-
Agustí Segarra Blasco
Catedràtic d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili
res de productivitat cal fer inversions en actius intangibles com el capital humà, les estructures organitzatives i els mètodes de producció.
Defensors i detractors
La manca d’un marc analític adequat ha fet que els economistes adoptin posicions contraposades sobre els impactes de la IAG sobre l’ocupació i la productivitat. Els pessimistes adverteixen que la irrupció de la IAG provocarà un desplaçament dels treballadors que fan les tasques a l’abast de les màquines, una caiguda de l’ocupació i una participació més baixa de les rendes laborals en l’ingrés nacional. Els optimistes, per la seva banda, consideren que la IAG donarà lloc a un món on part de les tasques seran assumides per la tecnologia, descarregant les persones de les rutines laborals. Alguns van més lluny i pronostiquen una mena de nirvana tecnològic on la majoria de la població gaudirà d’una renda vital que els permetrà gaudir de més lleure i cultura. Per millorar la seva perspectiva, els experts hauran d’ampliar el marc analític, generar els conceptes adequats, i prendre nota de les grans tendències que emmarquen el futur del planeta i dels avenços registrats en els diferents camps de la ciència.
Un optimisme cautelós
Les conclusions de la majoria dels estudis se situen a una distància prudent de tots dos extrems. En general, són optimistes sobre els impactes de la IA sobre l’ocupa-
ció i el creixement econòmic, però també són molt crítics amb l’orientació que prenen les primeres aplicacions d’intelligència artificial.
Probablement les innovacions disruptives vinculades a la IA generativa i la robòtica milloraran els nivells de productivitat. Però també poden provocar una reducció del nombre de treballadors, qualificats i no qualificats. El resultat seria una caiguda de les rendes laborals i una desigualtat més gran en el repartiment de les rendes.
Si la digitalització i l’automatització de les darreres dècades va provocar la substitució de treballadors no qualificats per màquines, ara la irrupció de la IA generativa afectarà tant la mà d’obra qualificada com la no qualificada.
Estandarditzar, legislar i supervisar Els economistes Daron Acemoglu i Simon Johnson es mostren optimistes sobre el futur que ens espera, però adverteixen de les conseqüències de deixar a uns quants el desenvolupament de la intel·ligència artificial. A més, reclamen una implicació més gran dels governs per regular les futures aplicacions i fer-les més inclusives i sostenibles.
El gruix dels experts considera que els governs dels països desenvolupats han de posar regles al joc —entre d’altres, acordar estàndards, legislar a escala global, unificar la tributació internacional, perseguir el frau i les notícies falses, incentivar una ciència ètica i responsable— per reconduir la deriva dels desenvolupaments actuals de la intel·ligència artificial.
Si una tecnologia tan sorprenent com aquesta continua en mans d’uns quants, no deixarà de ser un instrument extractiu generador de pobresa i desigualtat social. Per contra, si els governs a escala global posen la tecnologia al servei de les persones, el futur que ens espera pot ser molt esperançador.
Hi ha una tristesa profunda quan em trobo esperant dret davant d’un banc, veient com els joves asseguts estan absorts en les pantalles dels seus mòbils, com si el món real s’hagués esvaït al seu voltant. Amb el bastó a la mà i el pas insegur, espero potser una mirada, un gest, un reconeixement de la meva existència. Però res. Ni tan sols quan aixequen els ulls. És com si la seva mirada passés a través meu, com si ja no fóssim capaços de veure’ns com a éssers humans, sinó com ombres que simplement coexisteixen. Aquesta indiferència és el reflex d’un món cada cop més individualista, on el respecte, aquell fil sagrat que ens unia, es trenca dia rere dia.
Respectar és molt més que cortesia; és reconèixer la dignitat que habita en cadascun de nosaltres. És entendre que, darrere de cada rostre, hi ha una història, uns somnis i unes ferides que mereixen ser reconegudes. Quan deixem d’escoltar aquestes històries, deixem d’entendre què significa ser humans. Sense respecte, només hi ha distància. Amb respecte, construïm ponts.
És el somni d’un món on les diferències no ens separen, sinó que ens enriqueixen
Els records d’aquells gestos simples i autèntics em porten a reflexionar: no podem esperar que el respecte torni per si sol; l’hem de plantar, com un jardí que necessita cura constant. Cada paraula amable, cada mirada sincera, cada esforç per entendre algú que pensa diferent, és una llavor que pot fer renéixer aquest jardí. Recuperar el respecte és, també, recuperar-nos a nosaltres mateixos. Hem d’entendre que no hi ha petits gestos, perquè en cadascun d’ells hi ha la promesa d’un món més just i compassiu. Cada somriure que oferim, cada mà que estenem, és una revolució silenciosa contra la indiferència.
Si no som capaços de respectar-nos, què ens queda? Sense aquest fil sagrat que ens uneix, som illes desconnectades en un oceà de silenci. Però amb respecte, som com un jardí en flor, vibrant, ple de colors i vida. Un jardí on cada flor és única, però totes contribueixen a una bellesa compartida.
Aquest jardí és el que vull conrear. És el somni d’un món on les diferències no ens separen, sinó que ens enriqueixen. On cada mirada és un reconeixement, i cada paraula, una oportunitat de construir ponts. El respecte és l’acte més humil i, alhora, més poderós que podem fer.
Tornem a connectar amb el que realment importa. Tornem a ser aquell jardí de dignitat i amor. Perquè, al final, el respecte no només ens fa humans; ens fa eterns.
Necrològiques
Tarragona
Pablo Felix Aincioa Perez.
Ha mort als 53 anys. El seu funeral
serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau.
Eulalia Lerin Cortés.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral
serà avui a les 11.30 h a Sant Francesc.
Joan Giné Masdeu.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral
serà avui a les 17 h al Tanatori.
Reus
Juan Cózar Rodriguez.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral
serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Magda Romero Nogués.
Ha mort als 75 anys.
Oci l Els acadèmics tarragonins van visitar la mansió fortificada per encetar l'any amb bon peu
Redacció
L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona ha començat l’any gaudint d’una calçotada en un marc incomparable, el Castell de Riudabella. En aquest edifici del segle XII —catalogat com a bé cultural d’interès nacional— els acadèmics van poder fer una visita cultural, també assaborit així el ritual de la festa catalana gastronòmica per excel·lència, la calçotada. Entre les parets de pedra d’aquesta antiga granja cistercenca situada al municipi de Vimbodí i Poblet, que es va convertir anys més tard en una mansió fortificada d’estil historicista, els assistents van assaborir-hi, en primer lloc, uns deliciosos embotits d’aperitiu: botifarra blanca i negra de Valls, ‘cecina’ de
León, espatlla de porc ibèric i fuet espetec.
Posteriorment, els calçots van ser els protagonistes de l’ocasió. Aquests els van sucar amb una salsa de romesco molt ben elaborada, amb vinagre, feta al mateix Castell de Riudabella. Un cop situats al majestuós menjador medieval, els comensals van degustar les paletes de porc rostides al forn medieval, fetes durant divuit hores. Un dinar que va ser maridat pel Castell de Riudabella chardonnay i macabeu 2022 i pel Castell de Riudabella Pinot Noir2021, dos vins d’autor obra de Pieter Gil Moreno de Mora de Haas, enòleg per la Universitat Rovira i Virgili.
La pròxima visita de l’AGT serà el dimecres 12 de febrer al restaurant Les Veles, situat a l’Ametlla de Mar. Imatge dels acadèmics visitant el
Avui felicita als que es diuen: Ildefons, Francesc, Agatàngel, Climent Emerenciana.
ÀRIES
21/03 al 19/04
Et veuràs obligat a contactar amb nombroses persones amb la finalitat d’obtenir favors per als teus plans. Ets una persona molt bona amb tothom.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Plans i provectos passats s’aniran posant en pràctica avui. L’ajuda dels altres serà total això t’afermarà en la teva professió.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Desconfia de les paraules fàcils dels nous coneguts. Mantente ferm en els teus conceptes idees no canviïs els teus projectes.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Sorpreses en el treball feliços moments amb els amics seran la tònica. Desprendràs un magnetisme personal molt atractiu.
VERGE
23/08 al 22/09
Assumptes de família retardaran els teus plans i objectius. La responsabilitat de diversos assumptes recaurà en tu. No et deprimeixis.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Trobaràs en el moment menys esperat a la persona justa i ideal per a expansionar la teva força amorosa. En trobar-la el teu cor vibrarà.
21/05 al 20/06 BESSONS
Els desplaçaments les visites d’avui t’aportaran bons resultats ampliaran els teus objectius. En la família sorgiran obstacles imprevistos.
BALANÇA
23/09 al 22/10
No deixis per a demà el que puguis solucionar, però tampoc t’obsessionis massa o perjudicaràs la teva salut complicaràs la relació amb els altres.
20/01 al 18/02 AQUARI
Persones del teu entorn admiraran la teva labor et concediran àmplia confiança als teus projectes decisions. Aprofita la ratxa. Confia.
21/06 al 22/07 CRANC
La teva vitalitat serà desbordant això t’ajudarà a arribar al compliment de tots els teus quefers. Ves amb compte amb el que fas.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Una certa ansietat et mantindrà una cosa nerviosa en la jornada. Busca activitats i gent alegre perquè trobis bon relax. En l’amor sorpreses.
PEIXOS
19/02 al 20/03
En el teu cor continua palpitant la vena emotiva mostrant una gran necessitat de compartir l’ardor amorós. Nit molt passional.
TARRAGONA:
Papaceit Sansa, Laura Florenci Vives, 10 Telèfon 977 222 260
Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Marina Rius
Nen de les Oques, 8 Telèfon 977 313 336.
SALOU:
Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
LOCALS
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –65 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
TRASPÀS
REUS. TRASPASO PELUQUERIA por jubilación. Tel: 616.899.870
ES BUSCA ADMINISTRATIVA mitja jornada. Amb experiència. Tel: 666.780.626
MAYCA MASAJES. Explosión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
ANGEL. MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 613.961.792
MASAJISTA PROFESIONAL. RELAX. Tel: 641.492.358
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548 JUAN MASAJE PROFESIONAL para chicos. Tel: 645.412.113
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS:
Hernández, Maria B. La Llosa: Golf St. Jordi, 2 Telèfon 977 365 153.
VALLS:
Climent Pons, Lourdes
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
10:30 + Xarxa + sostenibilitat
11:00 180 Graus
11:30 La comarcal (r)
12:00 Caminant per catalunya
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies
14:30 (Re)poblem
15:00 Notícies (r)
15:30 La comarcal (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La comarcal (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Com la nit i el dia
11:30 Va passar aquí. Catalunya
12:00 + Xarxa + Sostenibilitat
12:30 Va passar aquí. Catalunya
13:00 Com la nit i el dia
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit i el dia
15:30 Va passar aquí. Catalunya
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12 19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Saló de Plens
21:00 In situ
21:30 Qui cuina avui?
22:00 Notícies 12
22:30 Saló de Plens
23:00 In situ
23:30 Qui cuina avui?
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Fruita corrompuda. Esposa del fill. 2. Eren sense límit. Pilotes que arriben fluixes a la xarxa. 3. Mostra rebel· lia. Sempre van junts. 4. Una del riure. Entremaliats. Mitja roda. 5. Mescla de carboni i ferro. Just en aquest moment. Soroll fort. 6. Fet amb la veu. Fet amb màquines tèxtils. 7. Dues dins del cine ma. Mira diaris. Enmig de París. 8. Prepara el forn. Part d’un pro jecte en marxa. 9. Dolor. Signaren l’escriptura. 10. Té una aspiració fixa. Última lletra grega. 11. Vocal. Càrrec eclesiàstic. Molt, però sense límits. 12. Impresentables. Espai molt ampli. VERTICALS: 1. Els islamistes la tiren a les dones adúlteres, als homes adúlters no, és clar. S’alliberen com poden. 2. Resi. Re latar amb detalls. L’única grega de la xarxa. 3. Destruir una feina feta. Aixeca enlaire. 4. Comença a riure. Cants amb grups. No vol menjar més. 5. Imatge amb atri buts divins. Molt fins i delicats en el menjar. 6. Oposat a aquell. Marxaré des de baix. 7. És baix, però sense extrems. Distribuir un patrimoni. Nota. 8. Intentaré marcar gol. Ensopit. 9. Homes petits. Injuriat. 10. Rencor manifest. Orinaré.Vocal. 11. Recordat amb intenció. No és primer per poc. 12. Instrument de suplici. Estan als ronyons.
Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763.
EL VENDRELL:
Fontestad, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia cel mig o poc ennuvolat per núvols alts i mitjans en general, si bé estarà entre molt ennuvolat o cobert per estrats baixos a punts de la meitat oest i al Pirineu.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més baixa. Per la seva banda, la temperatura màxima serà lleugerament més baixa arreu, excepte al Pirineu i al massís del Port, on es mantindrà similar, si bé a punts del litoral sud serà lleugerament més alta. Els valors màxims més elevats podran superar els 20 ºC a punts del litoral i prelitoral sud.
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
Per què una persona que mira el rellotge s’està mirant a si mateixa? Per què diuen que fem tard si el temps no existeix? Qui som i què ens defineix? La cultura social és genètica? Estem menjant plàstic? Com arriba aquest material a l’oceà? I als aliments que consumim? Per què l’aigua ens mulla? Per què les aixelles i els peus ens fan pudor?
Totes aquestes preguntes, i moltes altres que potser alguna vegada ens han passat pel cap, tenen una resposta científica. Així quedarà demostrat en el cicle Explica-m’ho. Respostes científiques a preguntes quotidianes, que ha programat CaixaForum Tarragona per als mesos de febrer i març.
Les sessions tindran com a protagonistes principals especialistes de diversos camps de la ciència, que conversaran amb divulgadors científics al voltant de qüestions relacionades amb el
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Ciència CaixaForum Tarragona comença el cicle ‘Explica-m’ho. Respostes científiques a preguntes quotidianes’
Un astronauta és
dia a dia per tal d’oferir respostes rigoroses a la vegada que comprensibles. El cicle arrencarà el pròxim dimecres 5 de febrer amb la sessió Per què em diuen que faig tard si el rellotge no existeix?
En aquesta xerrada, el físic i doctor en Matemàtiques Francisco R. Villatoro parlarà de la naturalesa del temps segons la Física, en una conversa
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com El millor fricandó el fa la Pepi de Riudoms,
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
amb Cristina Lampón Diestre, enginyera tècnica industrial, experta en Electrònica, robòtica i control, divulgadora científica i col·laboradora de Big Van Ciencia. Quinze dies més tard, el dimecres 19 de febrer, hi haurà la sessió Som els nostres gens?, en la qual l’expert en Biotecnologia i Bioètica Lluís Montoliu reflexionarà sobre fins a quin punt els nostres gens ens defineixen, tant en l’aspecte físic com en el comportament individual i social, tot conversant amb Núria Jar, periodista especialitzada en ciència i
salut, col·laboradora de l’agència de notícies científiques Sinc i la revista Muy Interesante entre d’altres.
El cicle es clourà dimecres 5 de març amb el debat Estem menjant plàstic?, que serà conduït per l’oceanògrafa Anna Sánchez-Vidal, que parlarà de la contaminació ubiqua i persistent per plàstic que pateix el nostre planeta, i Cristina Sáez, periodista de ciència i salut en diversos mitjans de premsa escrita i col·laboradora de l’Agència Sinc.
Totes les sessions es faran a les sis de la tarda a CaixaForum Tarragona (Cristòfor Colom, 2) i les entrades tenen un preu únic de 6 euros, que ja es poden comprar a través de la web de CaixaForum (https://caixaforum.org/ca/tarragona)
A la mateixa pàgina web es pot consultar la restra de programació del trimestre.
Respostes sàvies
Tres científics parlaran del temps, la genètica i la contaminació
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
k Camí de ronda
Avui fa cinc anys les autoritats xineses van decretar el confinament de la població a la ciutat de Wuhan, la capital econòmica i cultural de la Xina central, amb més de deu milions d’habitants. Aquesta mesura constituïa una novetat en les mesures de salut pública que, de primeres, no va ser rebuda amb massa atenció a casa nostra. Menys de dos mesos després, el Govern espanyol declararia l’estat d’alarma i decretari, així mateix, el confinament general. Durant uns mesos, es va perllongar la situació d’excepció i, encara que el confinament estricte es va anar relaxant, l’amenaça dels rebrots va acompanyar-nos durant prou temps. Aleshores, va semblar que experimentàvem una crisi que havia de transformar-ho tot i, enmig de la incertesa, afloraven reflexions sobre la necessitat de canviar la nostra forma de vida. D’una banda, la malaltia es podia vincular a l’activitat humana —la pèrdua de biodiversitat estimula la cerca de nous hostes per part dels gèrmens— i, per tant, ens feia demanar-nos sobre les conseqüències devastadores de l’economia capitalista global. D’altra banda, la pandèmia qüestionava l’organització de serveis públics essencials com la sanitat... Però, han passat cinc anys i sembla que ens n’hem oblidat de tot. Potser recordem els morts, potser la nostra pròpia malaltia —si vam passar-la—, potser les anècdotes del confinament, però, com a societat, no sembla que haguem tret cap lliçó de la pandèmia. No hem canviat res substancial en l’economia ni hem avançat en una organització social més resilient. Cinc anys després, Trump torna a ser a la Casa Blanca. Tot un símbol del que hem après.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
