Camp de Tarragona 13
Més de la meitat de les infermeres s’han plantejat ‘deixar-ho’ a causa de l’estrès i l’excés de feina
Tarragona 6
Joves emprenedors tarragonins creen unes polseres que ajuden a lligar fent explícites les orientacions i les intencions
Opinió 20 Valle Mellado. La irresponsabilitat, segons Junts-VOX-PP: «El «cop que han donat és als pensionistes, als treballadors...»
Tarragona
La majoria de les incidències entrades pels tarragonins a l’app municipal van ser per residus llençats al carrer, per l’estat de zones verdes i per problemes amb l’enllumenat. La majoria de les entrades dels ciutadans per reclamar alguna reparació van fer-se al juliol i l’agost
2 i 3
Mobilitat 10
L’Ajuntament vol ampliar la plataforma única que ja existeix a la rambla Jaume I als carrers del voltant. Els vehicles hi podran continuar circulant tot i que la prioritat serà pels vianants
Tarragona
Projecten un hotel de 80 habitacions al carrer de la Pau del Protectorat
Estaria en funcionament el 2028 i els promotors l’han pensat per a visitants que venen a treballar a la ciutat 4
Reus 7
Educació garanteix el trasllat de l’Escola Els Ganxets amb un préstec europeu
Veïns del Barri Antic reclamen que no es normalitzin els esfondraments
Valls 12
Neteja l Els residus llençats incívicament, les zones verdes i l’enllumenat centren els missatges
Les incidències de l’aplicació Epp! de Tarragona han augmentat un 24% en l’últim any, cosa que suposa que la ciutadania ha fet 3.600 avisos més que l’any passat, segons dades de l’Ajuntament. Concretament, l’eina pública ha registrat 18.429 incidències el 2024. El gruix de les incidències que s’han comunicat tenen a veure amb residus que s’han llençat incívicament, 3.675. Les zones verdes i l’enllumenat de la ciutat protagonitzen una de cada deu incidències i els problemes amb la neteja viària registren 510 avisos. Pel que fa a la resolució d’aquestes incidències, els dies de mitjana per a resoldreles són 17,4. El 18% dels problemes se solucionen en menys de 24 hores i el 25% s’han resolt en un dia. Un altre 25%
es resolen en més de 9 dies, tenint en compte que moltes incidències com voreres trencades, paviments malmesos o d’altres requereixen de més temps per a poder-se solucionar.
Més reacció
Aquest temps de reacció mostra una millora respecte als últims anys. El 2020 es trigava 25 dies a resoldre les incidències i el 2022 23,4 dies. El percentatge d’aquests problemes resolts satisfactòriament és del gairebé 95%, sempre segons les dades del consistori. A banda, si s’analitza el nombre d’avisos segons el mes de l’any, es comprova que durant l’estiu les incidències es disparen. Els mesos que més problemes s’ha comunicat són juliol i agost, amb 2.351 i 2.089 incidències respectivament. En canvi, el mes
més tranquil respecte a l’Epp! és febrer, amb poc més d’un miler de missatges.
Més enllà, el telèfon verd, la web de l’Epp! i el correu electrònic també són vies d’entrada d’incidències, tot i que de forma menys intensa.
No per les xarxes
Tot i això, cap incidència s’ha registrat al sistema mitjançant les xarxes socials en els últims dos anys. Ni per X, ni per Facebook, ni per Instagram. Molts usuaris sovint hi comparteixen aquestes incidències, però no són els canals oficials de l’Ajuntament.
Per departament, la Brigada Municipal és la que rep més incidències de l’Epp!, gairebé tres mil en un any. El Departament de Comunicació i el d’Enginyeria reben més d’un miler d’avisos i Ematsa gairebé 300.
Evolució de les incidències per departaments
L’Ajuntament afirma que el 95% de les incidències es resolen positivament
l’any passat. Segons indiquen des del departament de Neteja, «aquest augment s’atribueix al fet que des de fa un any i mig aproximadament es pot sol·licitar la recollida de voluminosos amb una locució automàtica del telèfon verd, que permet cita prèvia de forma automàtica i no cal esperar l’atenció». Tanmateix, si alguna persona no sap utilitzar l’aplicació pot trucar al telèfon verd i l’atendrà una operadora.
Enginyeria camins 35 133
Esports 57 52
Guàrdia Urbana 178 167
Mobilitat 419 301
Medi Ambient 57 171
Un altre dels aspectes més importants de l’Epp! són els avisos que es reben per a la recollida de voluminosos, que es fa de forma programada. Enguany, els tarragonins n’han fet un
ús massiu, ja que el nombre de peticions per aquest servei ha superat les 5.600. Es tracta de 3.650 sol·licituds més que
Coloms i plagues Per últim, més enllà de les incidències més recurrents, es comuniquen altres problemes de neteja a la ciutat. Per exemple, relacionats amb els coloms o amb les plagues, que suposen 197 i 147 incidències respectivament. A part de la neteja, els problemes amb l’asfalt, les pilones i bancs o els jocs infantils també acumulen més d’un centenar d’avisos cadascun. Les incidències relatives a escales mecàniques o ascensors públics són 258 i s’han registrat 66 missatges relatius a pintades al carrer. Quan l’immoble és municipal, aquests grafitis es poden retirar en menys de 72 hores. Però quan no ho és, es necessita autorització per part de l’afectat. Els encarregats de gestionar les incidències al departament de Neteja compten amb un ordre de prioritats per tal de solucionar abans aquelles que considerin més necessàries. En primer lloc, situen les que comporten perill per a la ciutadania, com seria la retirada de vidres o xeringues. Alhora, no poder fer ús dels contenidors, sigui perquè estan desbordats o es troben en mala posició, també estaria al capdavant de la llista.
18.429 incidències
Nombre total d’avisos de l’Epp! registrats en l’últim any a Tarragona La xifra
Neteja l Esquerra denunciava que no hi ha cap persona física atenent les trucades, però l’executiu va sortir a desmentir-ho
El Telèfon Verd és un servei municipal a través del qual la ciutadania pot programar la recollida de voluminosos i també notificar incidències a la via pública. Ahir, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona denunciava que «des de fa almenys un any», les truca des no són ateses per tècnics, sinó que «apareix una grava ció que et deriva a l’aplicació Epp! o a un correu electrò nic». El govern no va trigar a sortir al pas per a contradir
ERC i assegurar que hi ha dues persones que es dedi quen a atendre les trucades. El conseller d’ERC Jordi Fortuny afirmava en roda de premsa que «quan truques al Telèfon Verd, no hi ha cap per sona que et doni explicacions o et prengui l’encàrrec», sinó que «et redirigeix» cap als altres dos canals telemàtics: l’Epp i el correu electrònic. L’edil criticava que això supo
sa «una bretxa digital» per a les persones amb dificultats per a fer tràmits en línia, com podria ser la gent gran. Per això, apuntava, és necessari que hi hagi una persona al darrere «com sempre hi ha hagut des que es va impulsar el servei». «El factor humà és imprescindible», afegia. El govern municipal va negar que l’atenció personal hagués desaparegut. L’execu
Per als voluminosos, es va posar una locució automàtica fa un any i mig
tiu socialista afirmava, en un comunicat, que «el servei es manté igual que els darrers anys, hi treballen dues per sones de 9 a 14 h atenent to tes les trucades». Admetien, però, que, en el cas de la re collida de voluminosos, «des de fa un any i mig es va posar una locució automàtica» per què les persones que utilitzen els canals digitals, facin la sol· licitud directament per allà.
Tot i això, reiteraven que «finalment, sempre hi ha una persona física en cas de ne cessitar ho». Per aquest mo tiu, remarcaven que «en cap cas hi ha bretxa digital, ja que, si l’usuari s’espera, els hi surt una de les dues persones que treballen al Telèfon Verd».
Més de 8.000 trucades
Des de l’Ajuntament, assenya laven que aquest canvi «ha servit per a reduir el col·lapse del telèfon» i «les peticions han crescut en nombre i res posta». El passat 2024, es van rebre 8.520 trucades, 500 més que durant tot el 2023. L’any anterior, va ser quan més se’n van registrar, amb gairebé 10.000. La tendència ha anat a l’alça des del 2019, quan el Telèfon Verd va tenir 4.912 trucades. A través del 977 296 222, es poden programar recollides de voluminosos. Igualment, es poden fer con sultes sobre els serveis mu nicipals en matèria de neteja viària i es poden gestionar in cidències a la via pública.
Hostaleria l El nou establiment vol donar servei als visitants que venen a treballar a la ciutat i estaria operatiu el 2028
La ciutat de Tarragona podria disposar pròximament d’un nou hotel. Concretament, al barri del Port. La Junta de Govern Local va aprovar inicialment al desembre un projecte per a construir un hotel al carrer Pau del Protectorat, que tindrà unes 80 habitacions dobles. Segons expliquen els promotors, l’empresa PRORENT 2014 CB, l’establiment vol donar servei als visitants que venen a treballar a la ciutat.
«S’ubicarà en una situació estratègica entre el transport públic de mig recorregut, el ferrocarril, i el palau de congressos de la ciutat», exposen els promotors al projecte. Consideren que l’oferta hotelera actual a la zona és de poca capacitat. «Aquesta zona es troba molt deprimida respecte als carrers del centre de la ciutat, el que genera una barrera física per al desplaçament a certes hores i crea un espai de centralitat que actualment està infrautilitzat», s’explica al projecte de l’establiment. En el mateix carrer, ja hi ha dos petits hotels, l’Hotel Catalunya Express i l’Hostal Europa Tarragona. «Units al nou, crearien un eix amb oferta diversificada que podria generar la rehabilitació del carrer, en actual estat d’abandó», exposen els promotors.
El projecte encara està en exposició pública i s’han de-
El nou hotel es projecta al carrer Pau del Protectorat número 24, a tocar del Recinte Firal i del Palau de Congressos. Gerard Martí
manat els informes sectorials pertinents. Un cop s’acabi aquest termini, els promotors hauran de resoldre els documents i al·legacions exigides i l’aprovació del plantejament urbanístic correspondrà al consell plenari. Si el ple hi vota a favor, l’última paraula la tindrà la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat, que donarà o no el vistiplau definitiu.
Montse Adan: «Guanyem places hoteleres, Tarragona ho necessita»
Seguretat l L'home conduïa amb el permís sense vigència
Redacció
La Guàrdia Urbana de Tarragona ha obert diligències penals a un home de 54 anys per conduir un vehicle de motor amb el permís sense vigència des del 2020. Els fets van passar el 17 de gener, a les 19.55 h, quan la policia tarragonina
estava realitzant un control d’alcoholèmia i drogues a la Via Augusta, a l’altura del número 119. Els pilots de la Unitat de Drons (UDRON), que estaven donant suport a Trànsit (UTT), van veure com el conductor d’un vehicle que circulava en direcció a la plaça de la UNESCO, després de
veure el control, es va aturar a uns 100 metres del dispositiu policial i va estacionar. El conductor va baixar del vehicle i una dona que anava d’acompanyant va ocupar el seient del conductor sense baixar del cotxe. Un cop fet aquest moviment, l’home va entrar al cotxe per la banda
Des del govern municipal, la valoració del projecte és molt positiva. «Guanyem places hoteleres, que és una cosa que Tarragona necessita. Això demostra que s’està fent molt bona feina», expressa Montse Adan, consellera de Comerç. «La nostra ciutat mereix ser pol d’atracció d’aquest tipus d’inversions privades. Unes inversions que beneficien al conjunt de la ciutadania»,
de l’acompanyant i el vehicle es va posar en moviment en direcció al control. Des de la UDRON van alertar als agents que estaven al control dels moviments sospitosos dels ocupants del vehicle. Un cop a l’altura del dispositiu, van aturar el vehicle i després d’identificar els dos ocupants van detectar que a l’home li consta una pèrdua de vigència del permís de conducció de l’any 2020 i que finalitzava el 2021, però que encara la tenia vigent perquè per a recuperar el permís havia de fer un examen i no el va superar.
afegeix Adan. Precisament, l’augment de l’oferta hotelera a la ciutat és un dels reptes de cara als propers anys.
Poc més de 2.000 places Tarragona disposa de 2.228 places hoteleres, segons el Registre de Turisme de Catalunya. Una xifra inferior respecte grans municipis turístics de la vora com Salou o Cambrils i que condiciona
l’activitat del sector a la ciutat. «Avancem sempre en la línia del turisme sostenible», apunta Adan. En els últims anys, alguns hotels de Tarragona han tancat, com ha sigut el cas de l’Hotel Espanya o l’Hotel París. Les previsions són que, un cop s’aprovin tots els tràmits urbanístics, el nou hotel al barri del Port es pugui posar en funcionament d’aquí a tres anys.
Turisme l «A Tarragona la història no està tancada en llibres, la vivim diàriament», deia l’alcalde a Madrid
L’estand de Catalunya a FITUR va ser l’escenari ahir de la presentació de Tarraco25, el 25è aniversari de la declaració de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquest va ser l’acte principal de l’Ajuntament a la fira FITUR, que fins al dia 26 se celebra a Madrid. L’alcalde, Rubén Viñuales, va ser l’encarregat d’obrir la presentació amb un emotiu discurs on va destacar que «Tarragona no és només una ciutat, és un viatge a través del temps». «Aquí, la història no està tancada en llibres, la vivim diàriament», assenyalava el batlle.
Viñuales va aprofitar per remarcar que «aquest aniversari no només celebra la nostra història, sinó que també
Gran mobilització per un incendi a una braseria de la Part Alta
Successos l Cinc dotacions de Bombers, Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra i el SEM es van mobilitzar dimecres al vespre per un incendi a la braseria Taula Rodona, al carrer de la Nau. El personal es va autoevacuar per la gran presència de fum. Cap persona va resultar ferida. Shaila Cid / Cedida
és una crida a l’acció». Així, apuntava que és «un recordatori de la importància de preservar el nostre patrimo-
ni per a les generacions futures». L’alcalde va convidar tothom a descobrir la ciutat: «Us asseguro que cada visita
Gairebé totes les empreses que van participar a la Fira de l’Ocupació diuen que repetiran
serà única, cada experiència serà especial». A continuació, durant l’acte, es va presentar Tarragona com la joia del Me-
Es va presentar Tarragona com la joia del Mediterrani encara per descobrir
diterrani encara per descobrir i com un indret ideal per a visitar durant tot l’any, especialment en escapades de cap de setmana destacant així la desestacionalització del visitant que ve a la ciutat.
Després de la projecció d’un vídeo del patrimoni que conserva la ciutat, va intervenir el narrador Agustí Ferrer interpretant el personatge romà Philodemus, que va introduir Tarraco a Taula amb tres degustacions romanes i el seu maridatge. A continuació, va entrar en escena un grup de gladiadors i Philodemus es va encarregar d’explicar la his-
tòria i vestimenta d’aquests personatges. El grup de gladiadors va escenificar una lluita que ha aconseguit acaparar totes les mirades.
El conseller de Patrimoni, Nacho García, va tancar la presentació de Tarraco25 posant en valor el conjunt patrimonial i cultural de la ciutat, i la forma com Tarragona manté viu el seu llegat històric: «Els convidem a visitar-nos i que facin un viatge en el temps sense moure’s del 2025». García va fer referència a un element tan tarragoní com és l’Àguila per explicar com es viuen les festes de la ciutat mantenint viu el seu escenari patrimonial.
Ciutats Patrimoni
L’alcalde Viñuales també va participar en l’acte de presentació de la nova estratègia de promoció internacional del Grup de Ciutats Patrimoni amb Turespaña. Es va produir una foto de família dels alcaldes i alcaldesses del Grup, juntament amb la Secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez Grau, així com amb la Presidenta-Consellera Delegada de Paradors, Raquel Sánchez.
Treball l Gairebé totes les empreses que van participar a la darrera edició de la Fira de l’Ocupació de la Cambra de Comerç de Tarragona, celebrada el passat 14 de novembre a Tarragona, diuen que repetiran, atesos els excel·lents resultats de l’experiència. Aquesta valoració s’extreu de l’enquesta de satisfacció que apunta, entre d’altres dades, que un 97 per cent de les companyies que van venir a la Fira per buscar perfils professionals hi tornaran a participar en properes convocatòries.
La darrera edició de la Fira de l’Ocupació va comptar amb la presència de 70 empreses que necessitaven contractar i que van atendre a més de 3.200 persones que
buscaven feina o volien canviar la que ja tenien. De mitjana, cada empresa va gestionar 80 currículums, el que es va traduir en la contractació, en un primer moment, de prop de 300 persones. De fet, gairebé la meitat diuen que van aconseguir trobar a les persones que buscaven. Totes les valoracions de les empreses, pel que fa a diferents aspectes relacionats amb l’organització de la Fira del passat novembre, se situen en l’excel·lent, essent la nota més alta, amb un 9,1, el referit a la qualitat en els serveis.
Marta Omella Blanco
Tinder, Bumble, Grindr, Hinge… La tecnologia ha envaït cada segon del nostre dia a dia, integrant-se, fins i tot, en les vides romàntiques de molts. Les aplicacions de cites s’han normalitzat entre els joves i els no tan joves, i sembla que ‘lligar’ al pur estil analògic aviat quedarà obsolet. No obstant això, encara existeix part de la societat que renega aquest sistema. A Tarragona, un grup de joves emprenedors han volgut dir prou: prou al swiping, prou al ghosting i prou a les cites incòmodes amb persones que no s’assemblen gens a les seves fotos de perfil.
Així neix Approach Project, unes polseres creades per Camilo Romero, Diego Cosano, Alan Pardines i Maria Santos, amb l’objectiu de fugir de les males experiències viscudes en aquestes apps. «La filosofia d’Approach és crear connexions reals a la vida real. Avui dia és molt difícil conèixer a algú en espais quotidians com per exemple la biblioteca o la parada del bus, perquè pots trobar-te davant d’una persona que t’agrada, però sentir que et falta informació. No saps si té parella, quina és la seva orientació sexual o quin tipus de relació busca», explica Cosano.
Una solució visual
Les polseres estan dissenyades per resoldre aquests dubtes. Ho fan mitjançant un codi de colors i símbols. La turquesa indica que la persona és heterosexual; la groga, homosexual; i la rosa, bisexual. Per l’altra banda, els charms, petits abaloris que es col·loquen a les cintes, expressen les seves intencions. D’aquesta manera un cercle
Societat
Un grup d’emprenedors tarragonins ha creat Approach Project per recuperar les «connexions reals a la vida real»
simbolitza una relació estable, una creu, una connexió esporàdica, i un triangle està obert a totes les possibilitats.
També poden indicar gustos i aficions, com els videojocs, la natura, o el menjar asiàtic. «Això t’ajuda a fer el primer
Empreses l Els presidents del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, i del Port de Tarragona, Santiago Castellà, es van reunir acompanyats dels seus respectius equips per debatre punts de col·laboració entre els dos ports. La reunió es va celebrar en el marc de la visita que Castellà va fer al Port de Barcelona. La trobada, la primera
després del recent relleu en les presidències dels respectius ports, va servir per posar en comú projectes de futur d’amdós ports, especialment en l’àmbit de la sostenibilitat, tant ambiental com social. La transició energètica, amb el desplegament de sistemes per subministrar electricitat als vaixells i descarbonitzar l’activitat portuària, ha estat
un d’aquests punts, així com els esforços d’ambdós ports per col·laborar en la gestió de les escales de creuers. Un punt d’especial interès per ambdós ports és el foment del tràfic ferroviari. En aquest àmbit, els responsables dels ports van analitzar la situació actual de diversos projectes com el Corredor Mediterrani. Redacció
pas. Et pot donar un tema de conversa i una pista sobre si sereu o no compatibles», apunta Romero. La intenció
de l’equip és ampliar l’oferta de charms per incloure nous interessos. «Volem que sigui un procés participatiu, fer
Els colors indiquen l’orientació sexual i els ‘charms’, les intencions i gustos
«Lligar en persona és complicat perquè les noves generacions són més cohibides»
una pluja d’idees a les xarxes socials perquè els nostres seguidors puguin fer propostes i votar els seus dissenys preferits», avança Pardines.
Una generació cohibida L’equip és conscient de la ironia d’haver desenvolupat un projecte innovador que el que fa és, en certa manera, tornar a la tradició. «Evidentment, el concepte de lligar sense tecnologia no és nou, ja que abans no existien aquestes aplicacions. Però les noves generacions són més cohibides i estan molt més enganxats a les pantalles, per tant, necessitaven noves eines», afegeix. No obstant això, apunten, no són únicament els joves els que en fan ús. «Entreguem nosaltres mateixos el producte, i hem vist que també tenim alguns clients d’entre 40 i 50 anys», explica Cosano. «Encara ens queda molt camí per recórrer, però cada vegada hi ha més persones que coneixen el codi i confiem que a poc a poc arribarà a més gent», afirma el cocreador. De fet, Approach va ser un dels deu projectes premiats en la 12a edició dels Premis Empren de la Diputació de Tarragona, celebrada durant el passat mes de desembre. Les polseres es poden adquirir a la web per 12 € o fent una comanda a través d’Instagram per 10 € en cas de residir al Camp de Tarragona.
Educació l La comunitat educativa fa anys que espera el trasllat cap a les instal·lacions de l’antiga Escola Ciutat de Reus
Sergi Peralta Moreno
El trasllat de l’Escola Els Ganxets és cada vegada més a prop d’esdevenir una realitat. Un préstec del Banc Europeu d’Inversions (BEI) permetrà a la Generalitat destinar 50 milions d’euros a la renovació, l’extensió i la nova construcció d’equipaments educatius públics de Catalunya, entre els quals es troba el centre reusenc. «El finançament està garantit a través d’aquest préstec del BEI», apunten a Diari Més fonts del Departament d’Educació i Formació Professional. «La construcció s’anava a pagar amb fons propis de la Generalitat i, ara, el canvi és que es pot afirmar que el finançament està garantit gràcies a aquest préstec», confirmen. En aquests moments no es pot avançar cap calendari, però les fonts sí que concreten que, «recentment, s’ha rebut la proposta de projecte executiu i, ara, s’està en la fase de supervisió i aprovació».
El projecte pedagògic de l’Escola Els Ganxets es desenvolupa en l’actualitat en barracons i la intenció és deixar-los enrere per convertir l’antiga Escola Ciutat de Reus en la seva nova casa. És un moviment que s’ha anat endarrerint en els anys —la
El Departament d’Educació ja està supervisant el projecte executiu
covid va ser un dels factors que va frenar la tramitació de l’expedient— i, mentrestant,
el Departament ha adaptat part de les instal·lacions del Ciutat de Reus perquè els Serveis Educatius del Baix Camp continuïn desenvolupant-hi la seva activitat.
L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) dels Ganxets comparteix que «ens agrada molt estar en l’entorn
Solidaritat l L'Escola
Pare Manyanet va esdevenir ahir punt de donació de sang amb la campanya que van organitzar els alumnes de tercer d'ESO, en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. En total, 135 persones es van inscriure per anar a donar sang, una xifra que supera els registres de l'any anterior, quan n'hi va haver 115. Els es-
tudiants expliquen que la iniciativa ha estat «tot un èxit». «Gràcies a la col·laboració de l'alumnat, el professorat, les famílies, el Banc de Sang i Teixits i tothom qui ha participat de forma altruista s'ha aconseguit recollir una quantitat de sang que ajudarà a salvar moltes vides», celebren. «Aquest èxit reflecteix no només la generositat
de la comunitat educativa, sinó també el gran impacte positiu que es pot generar quan treballem junts per una causa altruista com aquesta», afegeixen. Així mateix, l'escola ha expressat «el seu agraïment envers tots els qui han participat» i anima «a continuar promovent activitats que fomentin la solidaritat i el compromís social». SPM
que estem, però si això implica que l’escola es mori, evidentment que volem un canvi d’espai». «El que volem és un espai que estigui bé, però que doni aquesta perdurabilitat al centre i al projecte educatiu», expressa la seva presidenta, Ester Martínez. Si bé a la «carta als Reis» demanarien
tenir les noves instal·lacions en un ambient natural i sense contaminació acústica com en l’actualitat, Martínez subratlla que «el que nosaltres reclamem és tenir respostes per poder defensar el nostre projecte educatiu».
La nova junta de l’AFA ha demanat reunir-se amb repre-
sentants de l’Ajuntament de Reus i els tècnics i arquitectes competents perquè els actualitzin sobre com està evolucionant el projecte. «Tant de bo l’anunci de la Generalitat sigui veritat i tinguem la inversió per a l’edifici», conclou Martínez.
Segons els requisits específics que va emetre la Direcció General de Centres Públics el 2020, la superfície destinada a les noves instal·lacions dels Ganxets serà d’uns 2.400 m2 i inclourà tres aules d’infantil, sis aules de primària, un espai de recerca i biblioteca, una aula polivalent que ha de poder ser utilitzada com a àgora i per a tallers de teatre, música, anglès, ràdio i televisió, una classe polifuncional per a activitats de plàstica, laboratori, tecnologia i robòtica i un indret que es dedicarà a psicomotricitat.
Una vintena de centres
El crèdit del BEI es destinarà al finançament d’obres ja aprovades al Programa d’Encàrrec d’Actuacions (PEA) de 2023 a 2027. Amb l’operació, es garantiran una vintena d’actuacions arreu de Catalunya. Alguns dels centres beneficiats seran l’Institut de Roda de Berà, l’Institut de Miami o l’Escola Bernardí Tolrà de Vila-rodona.
Gastronomia l Els participants els elaboraran amb productes de proximitat que representin la seva zona
Sergi Peralta Moreno
Passejar pel centre mentre es menja un gelat és una de les imatges que més es repeteix a Reus quan arriba el bon temps. Ara, s’anirà més enllà. La ciutat serà l’amfitriona d’una fira del gelat que tindrà lloc, en principi, al maig, coincidint amb les setmanes de la Ganxet Pintxo. Amb
l’Espai Boule com a escenari principal, es prepararà una exposició, es duran a terme activitats per als infants, es programaran tallers formatius, hi haurà una demostració culinària i, fins i tot, tindrà lloc un concurs al qual es podrà presentar qualsevol gelater d’Espanya. Helena Arévalo, gestora de projectes de DomSpain, soci
de la iniciativa en el marc del projecte europeu GELATOn the Road, explica que els gelats hauran de tenir «dos, idealment tres, ingredients que no només siguin de proximitat, sinó que representin el seu entorn». Per exemple, algú de Reus podria emprar productes com l’avellana, el menjablanc o el vermut. Les invencions es presentaran
de forma anònima i els assistents a la fira podran votar el seu sabor favorit. Els tres preferits aniran a la Mostra Internacional de Gelat Artesanal de Longarone, a Itàlia.
Arévalo i Olena Korzhykova, directora de DomSpain, expressen que els faria «molta il·lusió» que participessin gelatieri del territori. Podria ser el cas de Gelats i Torrons
Medi Ambient l L'Ajuntament va entregar ahir els Premis de Medi Ambient Ciutat de Reus. Els guardons reconeixien iniciatives que destaquen pel respecte al medi ambient, la sostenibilitat, l'educació ambiental, el foment de la biodiversitat, la reducció de l'impacte ambiental negatiu i l'impuls de la transició ecològica sostenible
i la nova economia circular. Els premiats van ser Gelats i Torrons Xixona, l'Escola Doctor Alberich i Casas i l'associació Reus Gats. En paral·lel, a les portes del Castell del Cambrer, membres de l'entitat veïnal Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias van concentrar-se per reclamar que no es traslladi l'estació de bus al parc Mas Iglesias. Redacció
A l’hora de triar el gust d’un gelat, ja s’està sent més o menys sostenible
Xixona. La seva responsable, Núria del Cacho Verdú, comenta que «no tenim cap pretensió de guanyar res», però expressa que és una iniciativa «molt interessant i bonica» perquè permet posar en comú «un ofici que és molt minoritari i, a més, fer-ho a escala estatal i europea».
Del Cacho Verdú apunta que, segurament, el seu ge-
lat seria d’avellana. «Hem de donar suport als pagesos que encara queden, l’avellana de Reus és un Mercedes que tenim i l’hem de protegir», valora. Afegeix que el gelat d’avellana «és el més sostenible que hi ha, junt amb el de llimona, i representa Reus». I és que a l’hora d’elegir el gust d’un gelat també es pot ser més o menys sostenible. «Un gelat de xocolata aquí no serà mai sostenible, ni el de cafè», assevera. «D’on ve la matèria primera?», pregunta. «El nostre cafè és ecològic, però té una petjada de CO2 molt gran perquè, al final, el porten d’on el porten», tanca. Precisament, la sostenibilitat és un dels factors que vol promoure el GELATOn the Road. «El projecte vol fer un reconeixement als que fan gelat artesanal i que, a més, estan compromesos amb el medi ambient», detalla Korzhykova. «Els gelatieri reals, artesanals, ja estan molt implicats en el tema de la sostenibilitat», destaca Arévalo. En aquest sentit, des de Gelats i Torrons Xixona comenten que, els últims temps, han aplicat mesures per reduir la seva petjada mediambiental, com la col·locació d’aïllament de llana de roca, la redirecció de l’aire condicionat, la instal·lació de plaques solars o la reutilització de l’aigua. «Hem arribat a estalviar un 72% d’aigua amb accions que estem fent des de l’any 2019 i, a la botiga del raval de Santa Anna, un 11% de l’energia que consumim és de fonts pròpies, del nostre terrat», destaca del Cacho Verdú.
Política l Estela Piñol
Piñol és la favorita a ocupar el càrrec de Directora General Municipal. Es tracta de la persona que la Comissió de Valoració ha proposat nomenar, després d'avaluar els mèrits, la formació i les competències dels set candidats. Llicenciada en ADE, Piñol ha treballat a la Generalitat de Catalunya, estant implicada en el projecte del Pla de Barris. També va ser directora-gerent de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona, ha estat assessora acreditada d'ACCIÓ i s'ha especialitzat en gestió de projectes. Com a segona opció, es proposa el nom d'Agustí Filomeno. El Director General Municipal serà el responsable jeràrquic màxim de l'administració executiva municipal, sota la dependència de l'alcaldessa i els regidors. Ho anava a ser Jordi Dies, però va renunciar-hi per quedar-se a l'Ajuntament de Tarragona. SPM
Urbanisme l Es desafectarà com a espai lliure una illa de cases
Redacció La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona ha emès aquesta setmana un informe favorable a la desafectació com a espai lliure d’una illa de cases al barri del Carme de Reus, que es considerarà zona d’eixample antic, i el trasllat de l’àrea verda que s’hi preveia a un altre solar proper. «D’aquesta manera, es reconeix la realitat existent, s’eviten expropiacions i es proporcionen igualment zones verdes per esponjar aquest barri densament edificat», destaca el Departament de Territori, Habi-
tatge i Transició Ecològica. La modificació del planejament està impulsada per l’Ajuntament de Reus, que vol donar continuïtat al procés de regeneració del barri més enllà de l’entorn de la zona blava de l’àrea de Sant Francesc, i s’emmarca en el procés de regeneració del barri del Carme. L’illa de cases està delimitada pels carrers de Louis Braille, de Sant Gaietà, del Vapor Vell i de Gornals. Tota la seva superfície estava qualificada d’espais lliures, cosa que abocava a un procés expropiatori. L’espai lliure que s’hi preveia es trasllada ara a 60 me-
tres, a la cantonada del carrer Güell Mercader i de Gornals, en una posició més cèntrica al barri, i incrementa la seva superfície en 287 metres quadrats. En aquesta ubicació, també es preveu construir habitatges de protecció oficial amb façana al carrer de Sant Gaietà i s’elimina la possibi-
litat d’ubicar un aparcament soterrat. L’execució de totes aquestes actuacions s’ha dividit en dos, per facilitar-ne l’impuls i la gestió. El canvi en el planejament també s’ha aprofitat per modificar un altre sector de desenvolupament al barri, conegut com a passatge del
carrer Sant Jaume. La superfície d’aquest sector es redueix per excloure les finques habitades que hi ha actualment i s’eliminen tant la previsió d’eixamplament del passatge en la tseva trobada amb el carrer del Vent com la possibilitat d’aparcament sota l’espai públic.
L’objectiu d’aquesta empresa referent en el sector és ajudar els seus clients a visibilitzar i potenciar la seva imatge de marca en tota mena d’àmbits
Amb més de 45 anys d’experiència, Signo és una empresa referent en la producció de productes publicitaris i personalitzats, oferint solucions a mida per a empreses, associacions i esdeveniments. La nostra oferta abasta una àmplia gamma de serveis, des de rètols lluminosos, retolacions, impressions en gran format, així com la personalització de tota mena de productes de marxandatge i roba corporativa i laboral.
Signo destaca per la rapidesa d’execució i la capacitat d’oferir productes de màxima qualitat a preus competitius, sempre adaptats a les
necessitats de cada client. Estan especialitzats a crear solucions publicitàries personalitzades per ajudar els seus clients a destacar en qualsevol context.
A Signo aposten per la innovació constant i donen importància a la inversió en maquinària de darrera generació, per a oferir el producte de major qualitat/preu i un ventall més ampli d’opcions de creació i acabats. Des de la impressió digital fins al tall de vinils i la impressió directa sobre suports rígids, s’asseguren que cada producte compleixi els més alts estàndards de qualitat.
Un altre dels seus valors és la immediatesa. I és que a Signo són conscients que en el món de la publicitat i
el màrqueting, el temps és fonamental. Per això, garanteixen terminis de lliurament ràpids, sense comprometre la qualitat del resultat, i fan el possible per adaptar-se als terminis de necessitat dels seus clients. Durant aquests anys, han treballat amb una gran diversitat de clients, ajudant-los a crear publicitat per visibilitzar i potenciar la seva imatge de marca en tota mena d’espais i productes. El seu compromís amb la qualitat i el servei personalitzat els ha consolidat com una empresa de confiança en el sector.
Si tens un projecte en ment, a Signo estan preparats per fer-lo realitat. Des de la fabricació del teu rètol, aparador i elements decoratius, així com
tots els complements que l’acompanyen, ja sigui la roba pel personal, targetes, fulletons publicitaris i reclams com a obsequis als teus clients.
A Signo fan des de fabricació de rètols fins a roba pel personal passant per targetes o obsequis
Contacta amb Signo i descobreix com poden ajudar-te a portar la teva marca al següent nivell. Els pots trobar a l’Avin-
guda Països Catalans 169-173 de Reus, per telèfon al 977 320 796 o per correu electrònic a info@signo.cat
Visita el seu web o segueix-los a les xarxes socials per estar al corrent de totes les novetats, així com per ajudar a inspirar-te en el teu nou projecte!
Urbanisme l L’ajut servirà per urbanitzar l’avinguda Joan XXIII, l’entorn de la riera d’Alforja o crear un passeig al
Álvaro Rodríguez
La Generalitat de Catalunya, a través del departament de Territori, atorgarà un ajut de 5.200.000 euros a l’Ajuntament de Cambrils per integrar el tramvia a la trama urbana del municipi. Aquest ajut és fruit d’un conveni que s’ha treballat «des de la investidura de Salvador Illa», tal com detalla el batlle cambrilenc, Alfredo Clúa. De fet, el document estava signat des de finals de l’any passat, però els detalls s’han conegut després de presentar la primera fase.
Clúa detalla que aquest acord servirà per «unificar el tramvia amb la ciutat de façana a façana». Exemple d’això és la urbanització dels carrers Andalusia i Bertran, on es construirà un passeig de 25 metres d’ample amb el tramvia al seu centre.
L’avinguda Joan XXIII patirà un canvi per convertir-se en la via principal de la futura circumval·lació de la trama urbana per connectar el trànsit amb el vial de Cavet, a través del Molí de la Torre.
Els diferents treballs d’urbanisme es faran en paral·lel als del tramvia
Un altre canvi important serà el canvi de l’antic pont ferroviari sobre la riera d’Alforja. Aquest es farà a quota zero amb els seus carrers perpendiculars i permetrà el pas de vianants i carril bici, donant-li continuïtat cap al barri de la Llosa. Aquesta actuació evitarà un sotapont
per tal d’eliminar els problemes d’inundabilitat freqüents al municipi.
L’altre punt rellevant d’aquestes actuacions és l’arranjament de la parada del carrer Andalusia, entre les places bessones. Aquest punt podria ser l’estació més urbana fins que arribi el pro-
L’entorn de la rambla Jaume I guanyarà prioritat per als vianants
Cambrils l Pau Casals i Ramon Llull passaran a ser de plataforma única
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Cambrils ha desbloquejat una subvenció de més d’un milió d’euros del Pla ImpulsDipta —la línia d’ajuts municipals de la Diputació de Tarragona— per aquest 2025. Gairebé la meitat d’aquest import (563.336 euros) estarà destinada al
projecte de transformació de la rambla Jaume I, al barri del Port.
El global d’aquest projecte està pressupostat en uns 4 milions d’euros i remodelarà els principals carrers adjacents a aquesta via. Així, els carrers Pau Casals i Ramon Llull seran de plataforma única amb
prioritat per a vianants, tot i que també hi podran accedir els vehicles que donen servei als establiments en un horari marcat.
Aquests treballs suposaran ampliar l’àmbit de l’illa de vianants existent al districte. Enric Daza, regidor d’Urbanisme, defineix la zona com
jecte constructiu per enllaçar l’estació del Centre amb la del Nord, ja que aquest tram forma part d’una peça separada que dependrà del desenvolupament de la segona fase del tramvia.
Tots aquests treballs es pagaran a través d’un finançament plurianual que vindrà
a «illa de serveis», la qual arribarà fins al carrer València amb afectacions a País Basc, Roger de Flor i Juan Sebastian El Cano.
Daza afirma que aquestes actuacions permetran «transformar la zona més turística del municipi amb beneficis pel sector comercial». Tal com marquen els terminis de la Diputació, els treballs es desenvoluparan els anys 2026 i 2027.
Les obres també permetran la renovació de la canalització de pluvials, els serveis i l’enllumenat.
Andalusia
determinat per la construcció del tramvia, així com el termini d’execució dels diferents projectes. D’aquesta manera, aquest any la subvenció serà de 200.000 euros per tal de redactar els projectes. L’any 2026 Cambrils obtindrà prop de 2 milions d’euros i el 2027 s’abonaran els tres milions restants.
Per a Enric Daza, regidor d’Urbanisme de Cambrils, aquestes actuacions suposaran «un abans i un després al municipi, que el retornaran a la seva forma original».
També cal destacar que el projecte de tramvia presentat el passat diumenge va respondre favorablement el 90% de les al·legacions interposades per Cambrils, tal com detalla la corporació municipal. Entre aquestes està la creació d’un tram d’uns 500 metres sense catenària entre l’Estació de Cambrils i la parada Cambrils Centre.
Pendents de la Via Verda L’altra gran actuació que ha de transformar l’antic traçat de l’antiga línia de tren a Cambrils és l’anomenada Via Verda, que unirà el municipi amb Miami Platja i l’Hospitalet de l’Infant. Aquests treballs depenen d’Adif i l’alcalde assegura que estan «prement» a l’empresa per tal que les obres comencin aviat.
Aquest projecte va ser replantejat el passat octubre després que els tres ajuntaments plantegessin disconformitats amb la idea inicial. Adif es va comprometre a entregar una revisió dels documents amb millor integració a la trama urbana.
Un pres de Mas d’Enric es fuga durant una sortida
Successos l Els Mossos d’Esquadra van iniciar ahir dijous una operació per a localitzar un pres del Centre Penitenciari de Mas d’Enric, situat al terme municipal del Catllar, després que aquest s’escapés durant una sortida programada a una comunitat terapèutica. L’intern, que complia una condemna de dotze anys per delictes de robatori, va aprofitar l’oportunitat per fugir. La sortida, prevista amb l’objectiu de facilitar la reinserció de l’intern, comptava amb la supervisió d’un treballador social i un psicòleg del centre penitenciari. Durant la visita a un recinte als Pallaresos, l’home va demanar permís per sortir a fumar i va desaparèixer. Els fets es van comunicar immediatament a les autoritats penitenciàries, que van activar un dispositiu coordinat amb els Mossos d’Esquadra. La recerca es manté activa. Pep Santos
Turisme l El Patronat de Turisme de la Diputació té previst mantenir unes 40 reunions dins la 45a Fira Internacional de Turisme (FITUR) amb operadors turístics, companyies aèries, mitjans especialitzats i agències de viatges. L’objectiu és establir
contactes professionals amb els canals de comercialització, compartir estratègies i afavorir acords. La cita també servirà per propiciar espais de relació i col·laboració amb altres institucions i organismes del sector públic, i conèixer novetats i tendències
del sector, entre d’altres. El Ptaronat encapçala a 32 ens públics i privats a la demarcació que hi participen conjuntament després d’un any on 5,8 milions de turistes han visitat Tarragona., la meitat d’ells del mercat internacional. Redacció / Cedida
Societat l L’Ajuntament defensa que s’han concedit ajuts per rehabilitar els habitatges i millorar el veïnat
Els veïns del Barri Antic de Valls estan farts de viure amb la por que s’ensorrin habitatges o parts d’ells. Tot just fa una setmana, va caure el cabiró d’un plat de dutxa en un edifici de la Muralla del Castell, que va obligar a desallotjar una vintena de famílies. L’any passat, es van ensorrar quatre cases al veïnat, segons dades de l’Ajuntament. «Estem normalitzant una situació que no hauria de ser normal, que ens caiguin cases, demanem sentir-nos segurs», exigeix el president de l’Associació de Veïns del Barri Antic, Jordi Pedrós. Des del consistori asseguren que la situació s’està revertint gràcies a les subvencions i bonificacions d’impostos per rehabilitar immobles. També per les inversions que s’hi han fet en els darrers anys. Part dels 25 veïns desallotjats de l’edifici del carrer de la Muralla del Castell número 24 de Valls van poder tornar a casa l’endemà mateix de l’esfondrament, un cop l’arquitecte municipal va emetre un informe favorable perquè no es van trobar danys estructurals a l’edifici. L’origen estava en les filtracions en un bany, a la dutxa d’un pis de la primera planta, que van causar la caiguda d’un fals sostre de la
planta baixa, d’una habitació i de part del passadís del mateix habitatge.
El 2025 ha començat amb aquest esfondrament parcial, però l’any passat n’hi va haver diversos. Entre ells, el del carrer Santa Úrsula, el del carrer de Sant Antoni, un altre al mateix carrer de la Muralla del
L’any passat van ensorrar-se «quatre o cinc» edificis del Barri Antic
denuncien
Valls l El comitè d’empresa del Pius Hospital de Valls ha assegurat que els treballadors es troben en una situació «insostenible» que «amenaça la qualitat» del servei a causa del «deteriorament progressiu de les condicions laborals i assistencials». En culpen la direcció i el consell d’administració, ja que consideren que falten professionals i que
per això s’han hagut de tancar llits i el personal pateix «una sobrecàrrega laboral insuportable». Tal com han indicat en un comunicat, sovint han de renunciar a vacances i permisos per cobrir els torns i s’han incrementat les baixes per estrès. Segons el comitè, la gerència els ha traslladat que és una situació «puntual», una valoració que
han rebutjat i han assegurat que fa anys que s’allarga. Alhora, han denunciat que les infraestructures de l’hospital estan «obsoletes» i «pateixen deficiències greus». Especialment el centre sociosanitari del Pius Hospital i la 3a planta de la Residència Alt Camp. «La sensació és d’abandonament i indiferència dels dirigents de Valls», apunten. ACN
Castell, però al número 20, o l’esfondrament d’un dels edificis de la plaça de l’OIi a principis de desembre. Aquest immoble, que estava apuntalat, va col·lapsar. La regidora d’Urbanisme, Sònia Roca, els ha quantificat en uns «quatre o cinc» els edificis esfondrats en l’últim any.
«L’edifici ensorrat parcialment a la plaça de l’Oli és de l’Ajuntament, si ells no s’ho apliquen com pots exigir-ho als altres? Ens fa la sensació que no s’està fent la feina», assevera Pedrós. També explica que els veïns notifiquen al consistori quan detecten cases en mal estat. «Molts
veïns han avisat prèviament que sentien sorolls, esperen que ja estigui el mal fet. Volem que hi hagi la prevenció», afegeix el representant veïnal.
Una cinquantena d’habitatges detectats
Segons les darreres dades de la diagnosi sobre l’estat de cobertes i façanes dels edificis del centre històric, publicades el setembre de 2023, 55 immobles (5,51%) encara presentaven patologies molt greus, mentre que les patologies de caràcter greu representaven un 17,64% (176). En concret, un 9,6% dels edificis tenien problemes a la seva coberta, sobretot per humitats, teules mal col·locades o trencades, acumulació de materials i falta de manteniment. També, segons dades del consistori, un 48% dels immobles presentaven deficiències de consideració en façanes, tot i que en nivells de gravetat molt diversa.
Dignificar el barri
En paral·lel a la situació d’habitatges en mal estat, apuntalats o buits, els veïns també es queixen de la falta de manteniment dels carrers. A tall d’exemple, exposen que al carrer de Sant Antoni hi ha llambordes trencades o bé que encara no s’ha arreglat l’espai malmès de la plaça de les Garrofes, on fa dos anys que hi ha tanques. «Hi ha coses que es poden arreglar i no suposen una gran inversió, sinó estar-hi a sobre i aquestes són les que marquen la diferència», comenta Pedrós. Entre les demandes veïnals també hi ha la instal·lació de més illes de contenidors a la zona, ja que dificulten la vida diària de la gent gran que hi viu gent perquè els tenen lluny, «a més de dos-cents metres».
Festa Major d’Hivern l Guillem Gisbert hi presentarà el seu primer treball en solitari
Redacció
Els habitants de la Pobla de Mafumet continuen gaudint del programa d’actes d’aquests dies en el marc de la Festa Major del Lledó. Ahir al vespre van, l’activitat festival va prosseguir amb un tast de cerveses artesanals de la mà experta de Tarraco Bier Sommeliers.
Amb vistes al cap de setmana, les activitats previstes són moltes i variades. La jornada de dissabte inclourà la tradicional visita al monòlit de la Mare de Déu del Lledó, a les instal·lacions de Dow al polígon nord. Per a aquells que prefereixin quedar-se al poble, l’oferta lúdica inclourà una sortida familiar amb bicicleta de muntanya, per celebrar el desè aniversari del Club Triatló la Pobla. seguidament i al punt del migdia, Hèctor de la Salud estrenarà
Constantí celebra el 25è aniversari de la Biblioteca
Cultura l El passat dimarts 21, la Biblioteca Municipal de Constantí va celebrar l’acte central del seu 25è aniversari. Emmarcat dins la programació de la Festa Major d’Hivern, va consistir en bufar les espelmes del pastís, elaborat especialment per a l’ocasió, fet a partir de llibres de la literatura universal i la mascota de la Biblioteca. Redacció
Només el 21% de les professionals del sector tenen un contracte fix
Condicions laborals precàries
La càrrega laboral és una de les principals problemàtiques que han d’afrontar els professionals d’aquest àmbit, tal com determina l’estudi. Més de la meitat de les infermeres, el 58,5%, consideren que tenen una càrrega de treball molt elevada. Aquest fet s’agreuja en l’àmbit de l’hospitalització, on el percentatge supera el 60%. Un 83,9% assegura portar a terme tasques que no s’inclouen dins de les seves competències.
el seu espectacle «Dokum».
A la tarda, els versots i correfoc infantil ompliran de foc i d’ambient festiu els carrers del poble abans que l’atenció es concentri a l’interior del Casal Cultural, on a les 22 h donarà inici el concert de Guillem Gisbert. L’ex líder dels Manel fa aturada a la Pobla en el marc de la gira de presentació del seu primer disc en solitari, ‘Balla la masurca!’. Les persones interessades a presenciar en directe el concert ja poden adquirir la seva entrada, per només 10 euros, a través del portal Koobin de l’Ajuntament de la Pobla. L’Ajuntament destinarà la recaptació íntegra a col·laborar amb una causa benèfica. El diumenge, els pobletans tindran l’oportunitat de divertir-se amb la timbalada i despertada, així com amb la cercavila tradicional, que recorrerà el centre del poble.
Sanitat l Les infermeres tarragonines posen damunt la taula deixar la professió degut a l’estrès i la càrrega excessiva de feina
Més de la meitat de les infermeres de Tarragona, un 59,2%, s’han plantejat abandonar la seva professió, segons ha apuntat el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona, a partir d’un estudi del Consell General d’Infermeria relatiu a l’impacte de la pressió assistencial a la professió. D’aquestes, més del 31% han buscat alternatives professionals allunyades de l’àmbit sanitari. Els principals motius que els han portat a aquesta conside-
ració són l’estrès, la càrrega excessiva de feina i la manca de reconeixement professional. Des de la professió han reclamat el reconeixement de la categoria A i la creació de noves especialitats en els sectors d’urgències, cures crítiques i pal·liatives.
Des de CODITA han defensat que «sense aquestes mesures, el futur de la professió infermera a Tarragona, podria estar en perill». Tot i que l’índex d’ocupació se situa per damunt del 99%, segons CODITA l’ofici presenta una realitat laboral marcada per la
inestabilitat i les desigualtats en comparació amb la resta de l’Estat. A Tarragona, només el 21% dels professionals d’aquest sector té un contracte fix estatuari. En l’àmbit estatal, en canvi, aquesta xifra se situa al 34%, segons el col·legi.
Una altra dada rellevant i que presenta una gran diferència respecte a l’estat espanyol és la de les prescripcions. Un 44,4% de les infermeres tarragonines asseguren que han prescrit de manera oficial, mentre que en el conjunt de l’estat la xifra és del 17,3%.
Impacte emocional
La pressió assistencial afecta psicològicament més del 90% de les infermeres de Tarragona, segons destaquen CODITA i l’informe del consell. L’estrès, l’ansietat i l’insomni són algunes de les afeccions més comunes. Alhora, un 52,7% ha reconegut que experimenta estrès de manera molt freqüent. El nombre de professionals que pateix ansietat s’eleva al 20%, i l’insomni es presenta a gairebé el 15%.
Per l’estudi, els salaris baixos i la dificultat per conciliar la vida laboral i personal són alguns dels motius que contribueixen a aquest malestar emocional. Tal com han apuntat, gairebé el 60% de les infermeres considera que la situació laboral ha empitjorat des de la pandèmia. Des de CODITA han defensat que aquestes dades «evidencien la necessitat urgent de millorar les condicions laborals, oferir més estabilitat i reconèixer la tasca d’un col·lectiu que sustenta bona part del sistema sanitari».
Diumenge se celebra el Dia Mundial de l’Educació Ambiental, una jornada per a fer créixer la conscienciació
La situació d’emergència climàtica en la qual ens trobem fa imperatiu preocupar-nos per a la protecció de la natura i el medi ambient. Ara bé, aquesta preocupació creixent no és pas nova. Les civilitzacions ancestrals mostraven un gran respecte envers la Mare Terra i així va continuar sent fins a l’esclat de les successives revolucions industrials, que han promogut un progrés econòmic i un benestar mai imaginat, a costa d’un impacte sobre els ecosistemes sense precedents. Fa cinquanta anys, el 1975, experts de més de 70 països van reunir-se a Belgrad,
al Seminari Internacional de l’Educació Ambiental, amb l’objectiu de debatre i establir les bases d’una nova manera d’ensenyar el medi ambient. Aquella cita va servir per a instaurar el Dia Mundial de l’Educació Ambiental, que se celebra cada 26 de gener. L’objectiu de la jornada de diumenge és crear conscienciació sobre la importància de protegir el planeta. Els experts reunits a Belgrad, el 1975, van definir que l’educació ambiental vol «formar una població mundial conscient i preocupada amb el medi ambient i amb els problemes associats, i que tingui coneixement, aptitud, actitud, motivació i compro-
FORMACIÓ
T’apassiona el medi natural? Forma’t a l’Institut d’Horticultura
Imparteixen cinc cicles formatius de grau superior i tres de grau mitjà d’aquest sector
Estàs pensant a dedicar-te professionalment al món de paisatgisme, el medi rural, la jardineria, el medi natural, l’educació ambiental o la prevenció de riscos? L’Institut d’Horticultura de Reus és el teu centre. Imparteixen cinc cicles de grau superior, dos d’ells en horari de tarda, i tres cicles de grau mitjà, vinculats amb el medi ambient i el món natural.
Els cicles formatius de grau superior que duen a terme són el de Gestió forestal i del medi natural, Paisatgisme i medi rural i el d’Educació i Control Ambiental als matins, el de Prevenció de riscos professionals i Química i Salut Ambiental
a les tardes. I de grau mitjà imparteixen Aprofitament i conservació del medi natural, Jardineria i floristeria i Producció agroecològica, tots ells als matins. Tots els seus estudis tenen un índex d’inserció laboral molt elevat. De fet, moltes empreses del territori cerquen professionals d’aquests perfils.
L’Institut d’Horticultura de Reus no només es caracteritza per la seva especialització sinó també ho fa per l’aposta per la innovació, participant en nombrosos programes educatius. Ofereixen als alumnes la possibilitat de fer un Erasmus+ i fomenten la implicació i la creativitat dels alumnes participant en concursos diversos, cosa que ha aportat diversos reconeixements.
mís per a treballar individualment i col·lectivament en la cerca de solucions per als problemes existents i per prevenir-ne de nous».
Passar a l’acció
La clau d’aquesta definició és que l’educació ambiental persegueix la creació d’una ciutadania activa i implicada, que sap quines són les problemàtiques que afronta el medi ambient, les interioritza, se les fa seves i decideix passar a l’acció. Es podria dir que aquells experts d’arreu del món ja vaticinaven que, si no es promovia l’educació ambiental, el medi ambient podia córrer un greu perill. Ara, mig segle més
tard, es pot constatar que tot el treball fet no ha estat suficient per a evitar posar la natura a la corda fluixa.
Justament per això, organismes i entitats d’arreu donen cada cop més importància a la jornada de diumenge i també a les actuacions d’educació i conscienciació que duen a terme al llarg de l’any. Moltes d’elles van dirigides a la canalla. Però si les generacions més grans no comencem a fer el canvi, els petits ja no tindran res a fer. El planeta ens està enviant l’últim SOS, i cadascun de nosaltres, a títol individual, però també com a societat, tenim el deure d’atendre el seu crit de socors.
La crisi mediambiental i el canvi climàtic, principal risc global a 10 anys vista
EEFE
ls desafiaments mediambientals estan entre els deu principals riscos per als pròxims anys segons la 20a edició de l’Informe de Riscos Globals del Fòrum Econòmic Mundial. L’informe, elaborat a partir de les opinions de més de 900 experts en riscos mundials, responsables polítics i líders sectorials, indica que els conflictes armats són el risc global més «urgent i immediat» per a 2025. Ara bé, si es miren les perspectives a llarg termini, els riscos mediambientals són els predominants.
Els experts detallen que qüestions com ara els fenòmens meteorològics extrems, la pèrdua de biodiversitat i el col·lapse dels ecosistemes, els canvis crítics en els sistemes
terrestres i l’escassetat de recursos natural seran els principals riscos a 10 anys vista. A curt termini, en l’àmbit ambiental, s’inclouen com a riscos els greus efectes sobre la salut i els ecosistemes que generen una àmplia gamma de contaminants a l’aire, l’aigua i la terra.
«L’augment de les tensions geopolítiques, la fractura de la confiança mundial i la crisi climàtica estan tensant l’equilibri del sistema global com mai abans», declara Mirek Dusek, Director General del Fòrum Econòmic Mundial. I en aquesta línia, afegeix: «En un món marcat per divisions cada vegada més profundes i riscos en augment, els líders mundials han d’escollir: fomentar la col·laboració i la resiliència o enfrontar-se a una inestabilitat que cada cop anirà a més».
Futbol l Els bascs no saben què és guanyar lluny del seu estadi i no sumen fora des del novembre
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic torna aquest diumenge al Nou Estadi amb l’ambició de repetir la festa de la darrera victòria davant l’afició. Els de Dani Vidal juguen contra el cuer de la categoria, l’Amorebieta, però no pensen abaixar la guàrdia en un duel que es presenta com a partit trampa per les necessitats de punts d’un conjunt basc que comença a quedar-se sense temps.
Serà un duel de retorns al Nou Estadi Costa Daurada. El primer serà a la banqueta a través d’un vell conegut: Natxo González, tot i que no serà sobre la gespa per complir un duel de sanció. Qui va ser entrenador del desaparegut CF Reus dirigeix un Amorebieta que està necessitat de punts. Amb només 16 punts, l’equip basc es troba lluny de la lluita per la permanència, així que arriba moltes necessitats de puntuar. L’altra tornada és la de Jordi Calavera. El de Cabra del Camp es retrobarà amb el Nou Estadi després vuit temporades. Tot i enfrontar-se al cuer, el
El defensor del Nàstic, Unai Dufur, durant el partit de la primera volta al camp de l’Amorebieta. Amorebieta
Els grana van guanyar a la primera volta a l’últim minut i de penal
Nàstic no vol abaixar la guàrdia. En el duel de la primera volta, els grana no ho van tenir fàcil per emportar-se els tres punts d’Urritxe. Aquell va ser un encontre rocós i el
L’extècnic del Nàstic Toni Seligrat fitxa com a nou
Futbol l El Villarreal s'ha fixat en un exgrana i ha fitxat a Víctor Valverde
Redacció
El mercat d’hivern és una època de canvis i els ex del Nàstic han figurat un paper important a la Primera Federació. Per una banda, ahir el Lugo va fer oficial que Toni Seligrat, extècnic grana, serà el seu pròxim entrenador i, per tant, tornarà al Nou Es-
tadi aquesta temporada com a rival. D’altra banda, el jove jugador Víctor Valverde, extrem que va passar per la Pobla de Mafumet i va arribar a debutar amb la samarreta grana, ha canviat l’Atlético Sanluqueño pel Villarreal B. El Lugo està a tocar de les posicions de descens. La direc-
ció esportiva gallega ha mogut fitxa per convertir a Toni Seligrat en el seu nou entrenador. El valencià va seure a la banqueta grana les temporades 19/20 i 20/21. En total, va dirigir 41 partits en temps de pandèmia. El seu final va ser abrupte, perquè en la fase de grups per l’ascens a Sego-
conjunt basc espera plantejar el mateix escenari diumenge. Amb tot, l’Amorebieta és un equip que ha demostrat tenir moltes escletxes defensives, perquè és l’equip més golejat
na Divisió, va patir l’eliminació del Nàstic del play-off després de perdre 4-0 al camp de l’Ibiza. D’altra banda, l’extrem Víctor Valverde ha fitxat pel Villarreal B. El seu rendiment amb el Sanluqueño, amb 6 gols i 4 assistències, ha provocat que l’equip groguet abonés els 100.000 euros de clàusula, tal com va apuntar el club andalús. Valverdre va passar per la Pobla de Mafumet procedent del Girona B el 2021 i va debutar amb el Nàstic en un duel contra l’Andorra la temporada 21/22 de la mà de Raül Agné.
de la categoria amb 38 dianes. Pel que fa al Nàstic, Dani Vidal arribarà al duel amb David Juncà i Migue Leal a l’onze per cobrir les baixes per sanció de Joan Oriol i Pol Domingo.
Irurtzun Artola xiularà el NàsticAmorebieta
Imanol Irurtzun Artola és l’àrbitre seleccionat per xiular el duel del Nàstic contra l’Amorebieta d’aquest diumenge a les 15.30 h. El col·legiat navarrès és un clàssic de la Primera Federació i serà la primera vegada que dirigeix un partit dels grana aquesta temporada. Enguany, Irurtzun Artola sí que ha dirigit un duel de l’Amorebieta, el de l’empat contra la Cultural Leonesa en el qual va xiular un penal a favor dels bascs. El Nàstic també ha patit que l’àrbitre li xiuli una pena màxima. L’any passat, va xiular un penal que Alberto Varo va aturar en la victòria per 2-0 contra el Lugo. Això sí, els grana no han perdut al Nou Estadi amb Imanol Irurtzun, sumant un total de tres victòries en tres partits. L’àrbitre
Futbol l Avui mateix s’espera desbloquejar l’operació per portar el davanter canari a Tarragona
Tot està preparat per a l’arribada d’Alan Godoy al Nàstic de Tarragona. Les oficines de la Budallera treuen fum per tancar tots els detalls d’una operació que ja és el serial d’aquest mercat d’hivern. En l’entitat grana continua regnant l’optimisme dels darrers dies, però la complexitat de l’operació és elevada i podria dilatar-se o trencar-se en qualsevol moment per qualsevol detall. Amb tot, segons ha pogut saber Diari Més, totes les cartes estan ja sobre la taula i tot està preparat perquè el moviment es pugui desbloquejar avui mateix.
El Nàstic de Tarragona ha deixat ben encaminat el mercat de fitxatges d’hivern. Fins ara, els grana han reforçat el que ha sigut el punt feble de la plantilla: la defensa. Migue Leal i David Juncà han omplert el forat d’Alexandru
Tirlea i Nil Jiménez per posar més experiència i competitivitat a les dues bandes. A més, Borja Granero s’ha incorporat com el central veterà i líder que es buscava a l’eix de la defensa, per completar una línia de quatre homes amb el recuperat Gorka Pérez. Amb tot, des de l’entitat grana també treballen per habilitar el moviment de Granero, perquè es necessita alliberar una fitxa sènior per poder inscriure el defensor valencià. En aquest sentit, la sortida de Mario Rodríguez seria la indicada per obtenir la fitxa sènior. Tot i que el mercat està obert fins al 31 de gener i sempre poden haver-hi en les entrades i en les sortides, la cirereta en el pastís d’aquest mes és l’arribada d’Alan Godoy. Cap dels agents implicats en aquesta operació està a gust amb la dilatació d’aquest moviment. Sobretot, Alan Go-
La voluntat del davanter és la de venir a jugar a Tarragona
doy. El davanter canari està fent el possible per agilitzar el moviment perquè té molt clar que vol acabar aquesta temporada lluint l’elàstica grana. Així ha sigut des que es va obrir per a ell el mercat de Primera Federació, no hi ha cap indicació que hagi canviat la seva opinió i, per aquest motiu, el Nàstic es va situar a la pole position de la seva incorporació i ja fa dies que completa voltes ràpides per tancar la cursa en primera posició.
Sensació a les xarxes
El fitxatge d’Alan Godoy ja s’ha convertit en el moviment més desitjat i comentat en-
de rascar punts
tre els nastiquers. Des dels primers avanços en aquesta operació les xarxes socials han bullit amb el somni de l’arribada del davanter canari a Tarragona.
La realitat és que aquesta inquietud i seguiment se la va guanyar el mateix jugador la darrera temporada a través del seu contacte amb els seguidors a través de les xarxes socials i, el més important, la seva ratxa golejadora en el tram final del curs. En els moments decisiu és quan apareixen els jugadors diferencials, i, amb 6 gols, Alan Godoy ho va ser i va patir al mateix nivell que la resta d’aficionats quan el somni de l’ascens es va trencar. Aquest olfacte golejador ha servit perquè equips com l’Hércules i el Real Murcia apostin fort per pispar el moviment al Nàstic. Les cartes estan ja sobre la taula i ha arribat l’hora de les decisions. Des de la direcció esportiva del Nàstic s’ha treballat i es treballa en la seva arribada a Tarragona. De fet, tant el director esportiu grana Javi Sanz com el president executiu Lluís Fàbregas ho van deixar clar el darrer dimecres. Si tot avança com desitja el mateix Godoy, el serial del mercat d’hivern del gener es completarà avui. Com a curiositat, el 24 de gener de 2024, el Nàstic va fer oficial la cessió d’Alan Godoy procedent de l’Alavés.
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau es prepara amb ambició l'assalt a la pista de l'Unicaja Almería. Els de Vlado Stevovski es troben en plena lluita per la permanència a la Superlliga 1 i rascar punts com a visitant és un element clau per certificar l'objectiu. Actualment, els rojillos es troben a quatre punts del descens i esperen ampliar
aquesta distància dissabte. Emportar-se els tres punts és més que possible per als cooperativistes. Els rojillos ja es van quedar a les portes de la victòria contra l’Almería a la primera volta. Els rojillos van assolir un 2-3 i els detalls els van condemnar a la derrota. Ara, esperen dominar-los per guanyar els tres punts contra l’Unicaja Almería. AMQ
RRedacció
eus torna a posar una mirada en el món de l’esport a través de la fotografia en la XXVIII Biennal Internacional de Fotografia de l’Esport. L’exposició fotogràfica FOTOSPORT 2024 va obrir les portes ahir al Palau Bofarull de la Diputació al carrer Llovera de Reus. La mostra es podrà visitar fins al 14 de febrer amb horari de dimarts a dissabte d’11 a 13 h i de 17 a 20 hores.
Un any més, l’exposició fa un repàs a com ha sigut el món de l’esport del 2024 a través de la càmera de fotògrafs d’arreu del món. Aquesta és una filosofia que s’ha mantingut cada dos anys des de la creació de l’exposició. De fet, des de l’organització reflexionen destacant que «quan vam començar les fotografies eren analògiques i en paper. Participaven artistes fotògrafs de països que ja no existeixen i altres que aleshores, el 1970, encara no existien. El món del 1970 i el del 2024 no s’assemblen massa en molts aspectes».
l Poliesportiu
L’exposició XXVIII Biennal Internacional de Fotografia de l’Esport ja es pot visitar al Palau Bofarull de Reus
L’exposició es podrà visitar al Palau Bofarull fins al 14 de febrer
El certamen ha rebut 1.432 imatges de 109 fotògrafs de països d’arreu del món
Aquesta exposició, que ja s’ha convertit en tot un clàssic imprescindible, ha rebut enguany un total de 1.432 fotografies de 109 fotògrafs provinents de 30 països d’arreu del món. D’entre totes aquestes, el certamen va re-
collir les imatges guanyadores i finalistes que va triar el jurat especialitzat a la seu de l’Associació Fotogràfica Fotosport, FotoArtReus, el 8 de juny. El comissari Josep Maria Casanoves donà el tret de sortida d’una exposició que va comptar amb la presència de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó. Les obres rebudes es van diferenciar entre les categories d’esport monocrom, esport color, esport d’infantil i esport femení. Les guanyadores van obtenir la medalla daurada FIAP i la medalla Fotosport 2024. L’exposició es podrà visitar fins al 14 de febrer al Palau Bofarull.
Trump amenaça amb aranzels a l’elit econòmica mundial si no inverteix als EUA
Política l El president nord-americà reclama abaixar el preu del petroli
ACN
El president dels EUA, Donald Trump, va amenaçar ahir l’elit econòmica mundial reunida al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, a Suïssa, que si no inverteix al seu país hauran de pagar importants aranzels. En un discurs per videoconferència des de la Casa Blanca d’un quart d’hora i en respostes posteriors de mitja hora, el president electe va instar els empresaris mundials a «produir» els seus productes als EUA, on els va prometre importants rebaixes fiscals. «Vine a fer
el teu producte a Amèrica i tindràs els impostos més baixos de qualsevol nació del món», va dir. Si no, els aranzels serviran per eixugar part del deute nord-americà, que també ha considerat desmesurat. Trump va repassar els seus temes preferits com la crisi energètica, la «invasió» a la frontera amb Mèxic, la inflació, la criminalitat, la «baixa» inversió en defensa dels aliats de l’OTAN i el dèficit comercial dels EUA amb els seus veïns i altres potències mundials. També va recomanar als aliats europeus que desregulin el mercat.
Salvador Illa i el lehendakari basc aborden com reforçar la presència a Europa
Política l El cap de l'executiu català inicia avui la ronda de visites als presidents autonòmics
ACN
El president de la Generalitat, Salvador Illa, es va reunir ahir amb el lehendakari basc, Imanol Pradales, al Palau de la Generalitat. Fonts del Govern apunten que durant la reunió s’hi va abordar el paper i la presència d’Euskadi i Catalunya a Europa, tenint en compte la simetria d’aquests dos territoris, i les polítiques lingüístiques del català i l’euskera. A més, la trobada entre el president i el lehendakari també els va servir per parlar dels fons europeus i el desenvolupament econòmic
i industrial; les polítiques de seguretat; els models de distribució del poder econòmic i financer; i la situació del sistema sanitari.
La reunió entre Illa i Pradales s’ha celebrat just el dia abans que el president de la Generalitat iniciï la seva gira per Espanya per reunir-se amb els presidents de les comunitats autònomes. Illa començarà aquest divendres la ronda de trobades a les Canàries amb el president Fernando Clavijo. El president i el lehendakari ja es van reunir per primera vegada el novembre a Brussel·les.
L’Eurocambra condemna «la usurpació» de la presidència de Veneçuela per part de Maduro
Món l L’Eurocambra ha aprovat una resolució que condemna «la usurpació» de la presidència de Veneçuela per part de Nicolás Maduro després de les eleccions celebrades el 28 de juliol. Populars, socialistes i liberals, juntament amb part dels Conservadors i Reformistes per Europa, el grup d’extrema dreta de Giorgia Meloni,
Política l El president espanyol situa la responsabilitat en els grups que van fer caure les mesures i no concreta nous decrets
El president espanyol, Pedro Sánchez, acusa els grups que van votar en contra del decret òmnibus (PP, Vox i Junts) de causar «dolor social» per «guanyar una votació a costa del benestar de la gent». En roda de premsa a València, el president no va concretar si l’executiu aprovarà nous decrets per fer efectives mesures com l’augment de les pensions i bonificacions al transport que van decaure. El govern espanyol, diu, «ha fet la seva tasca« presentant un «escut social», i ara «la responsabilitat és principalment dels grups que no van pensar en l’interès general». «Han de ser ells els que decideixin que fer, perquè la convalidació dels decrets s’ha de sotmetre a consideració dels grups, i avui en dia, que sapiguem, han votat que no».
L’executiu espanyol no ha convocat per ara un consell de ministre extraordinari per aprovar per separat les mesures que van decaure aquest dimecres, quan PP, Vox i Junts van tombar el decret òmnibus que, entre moltes altres , contenia l’actualització de les pensions, la pròrroga de les bonificacions al transport públic i l’actualització de l’Ingrés Mínim Vital.
Sánchez recorda que la «responsabilitat» de la situació que ha generat el ‘no’ de la cambra és dels grups que van votar en contra del text,
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
han donat llum verda a un text que titlla «d’il·legítim» el règim del líder chavista. Els Verds s’han abstingut majoritàriament, mentre que l’Esquerra ha votat en contra. El grup de Patriotes per Europa, on hi ha Vox, també s’ha abstingut. «La usurpació constitueix un intent il·legal de mantenir-se en el poder per la força», sentencia el text. ACN
Sánchez demana als grups contraris que «reconsiderin la seva posició»
que van optar per «la pitjor manera de fer política» i van generar «dolor social» per interessos partidistes.
«La pregunta seria si els ciutadans els van votar perquè no es revaloressin les pensions bloquegessin el transport públic i no arribessin les ajudes a la dana o els lliuraments a compte a les comunitats autònomes», declarava el president espanyol.
En aquest marc, Sànchez reivindica la «política útil», i ha reclamat als grups que van votar ‘no’, i «principalment al PP», que «reconsiderin la seva posició» i «abandonin la seva oposició destructiva» «Entenc que vivim moments d’antipolítica on sembla que el tot s’hi val està descomptat, però aquestes votacions al Congrés tenen uns efectes molt dolorosos al conjunt de la ciutadania, i crec que són ells els que han de respondre», ha emfatitzat Sànchez.
«El Govern ha fet la feina» En aquest mateix sentit,
apunta que «l’apel·lació a la responsabilitat és pel poder executiu i pel legislatiu, i principalment pels grups que no van pensar en l’interès general, sinó en guanyar una votació a costa del benestar de la gent, que és la pitjor forma de fer política». Respecte a la possibilitat d’aprovar nous decrets, Sánchez insisteix que el govern espanyol «ha fet la seva feina» i ha plantejat un decret al Congrés que ha rebut el vot en contra de la majoria. Afegeix que «han de ser ells els que decideixin què fer, perquè la convalidació dels decrets s’ha de sotmetre a consideració dels grups».
k Carta dominical k
Benvolguts i benvolgudes, avui és el Diumenge de la Paraula, una jornada instituïda ara fa cinc anys pel papa Francesc. No hi pot haver millor introducció per a la Setmana de la Bíblia que cada any organitza l’Associació Bíblica de Catalunya, a la qual felicito de nou pel cinquantè aniversari i per la gran tasca de difusió de la Paraula de Déu que duu a terme entre nosaltres conjuntament amb el Secretariat d’Animació Bíblica de la nostra arxidiòcesi.
Mai com ara la Bíblia havia estat tan accessible a tots els cristians. La trobem traduïda a centenars de llengües, en edicions populars i per a especialistes, disponible a la xarxa i en aplicacions per a mòbils. A l’Edat Mitjana els còdexs bíblics eren un tresor a l’abast de molt pocs. Arran de la Reforma protestant, malgrat la invenció de la impremta, el lliure accés a la Bíblia es va veure frenat entre els catòlics durant segles. ¡Com ens n’hem d’alegrar, de tenir avui dia la Paraula de Déu tan a l’abast!
I tanmateix, encara hi ha entre nosaltres cristians que no coneixen la Bíblia, que no l’obren mai, que no s’esforcen a entendre i reflexionar sobre la Paraula de Déu que es proclama durant la missa.
Els qui consideren que és massa complicada van molt errats. Certament Déu és inabastable a la nostra comprensió humana. Però així com els adults fem ganyotes i exagerem l’entonació quan ens adrecem a un nadó que encara no coneix el significat de les paraules, també el Déu infinit s’ha adaptat al llenguatge humà per a comunicar-nos la seva presència i el seu amor. Sí, en el fons, a la Bíblia hi ha les ganyotes que Déu fa a la humanitat perquè el puguem anar coneixent segons la nostra capacitat.
Quan un noi i una noia s’enamoren dediquen tant de temps com poden a estar junts i a dir-se coses. L’amor comporta el desig de conèixer-se a fons i de comunicar-se els sentiments.
Sí, en el fons, a la Bíblia hi ha les ganyotes que Déu fa a la humanitat perquè el puguem anar coneixent segons la nostra capacitat
Així doncs, si de debò estimes Jesús, ¿com és que no el vols conèixer? ¿No et sents seduït per les seves paraules i accions tal com les explica l’evangeli? Que el teu amor a Jesús no sigui platònic, no l’estimis de lluny. Obre l’evangeli i deixa que et parli directament a tu. Et sorprendràs de trobar-hi sempre una paraula viva i al teu abast, tant si ets un lector novell com si n’ets expert. L’evangeli és com una font que et dona ara l’aigua que necessites i continua brollant per quan tornis a tenir set.
Us animo, doncs, a llegir cada dia un passatge bíblic, a casa o en família. Podem seguir quatre passos, els de l’anomenada lectio divina : lectura, meditació, pregària i contemplació. La lectura del text condueix a preguntar-nos, què diu el text bíblic en si? Segueix la meditació en la qual la pregunta és: què ens diu el text bíblic? D’aquesta manera s’arriba a la pregària, que suposa una altra pregunta: què li diem al Senyor com a resposta a la seva Paraula? Es conclou amb la contemplació, durant la qual ens preguntem: quina conversió del pensament, del cor i de la vida ens demana el Senyor en el passatge que hem llegit i meditat? Provem-ho. Ens farà bé.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Falten infermeres. En aquest país hi ha un dèficit important de professionals sanitaris. Per aquest motiu sorprenen, i molt, dos aspectes de l’estudi que ha realitzat el Consell General d’Infermeria. En primer lloc, que, i es tracta del cas de Tarragona, directament, que tan sols hi hagi un 21% de les professionals d’aquest sector que disposin d’un contracte fix. També destaca el fet que més de la meitat hagin indicat, segons l’estudi, que pateixen estrès sovint, que un 20% pateixin ansietat i un 15% insomni. És a dir, com podem esperar que els professionals que han de tenir cura de
pacients i assistir a usuaris i metges puguin fer correctament la seva feina –delicada i vital per la nostra societat del ‘benestar’–? El reconeixement que sí que majoritàriament els donen els usuaris a les professionals de la infermeria no té la seva contrapart quan es tracta de l’administració que gestiona els recursos destinats a la salut. Els reclams i les queixes per part del sector s’han fet evidents de manera reiterada els últims anys, però la sensació és que dels recursos que sempre s’anuncien s’incrementen en salut repercuteixen de manera molt escassa en l’apartat de la infermeria.
k Tribuna k
Aquest mitjà publicava a principis de mes una notícia en la qual jo mateixa, com a diputada socialista al Congrés, explicava que els més de 181.000 pensionistes que tenim a les comarques tarragonines rebrien, de mitjana, fins a 600 euros més a l’any en la quantia de les seves pensions gràcies a la pujada del 2,8% aprovada pel Govern del president Pedro Sánchez. En el cas de les pensions o de tenir familiars a càrrec l’increment seria del 9,1%.
Ho tornaria a dir, que diria aquell. Per què? Doncs perquè ni em va passar pel cap que algú pogués votar en contra de l’augment de les pensions un cop aquesta decisió passés pel Congrés. Ingènua? No, responsable. Votaria jo en contra de pujar-vos les pensions a tots i tots aquells i aquelles que esteu llegint aquestes línies? Abans em tallo la mà o me’n vaig cap a casa.
Doncs ahir vaig poder contemplar l’espectacle esperpèntic de Junts, Vox i PP votant junts –mai millor dit– i alegrement el decret del Govern que incorporava, precisament, l’augment de les pensions, l’increment del salari mínim dels treballadors i treballadores, les bonificacions al transport que beneficiava centenars de milers de catalans i catalanes, etc.
L’estratègia del Vox-PP és clara: tombar al Govern del president Pedro Sánchez com sigui. Sense escrúpols. Així, ahir van votar en contra del decret del Govern que també incloïa les ajudes als perjudicats per la DANA a València que és una comunitat autònoma governada pel PP. O sigui, bramen ‘exigint’ al Govern ajudes específiques per als perjudicats de la DANA i quan arriben al Congrés voten en contra per, a continuació, ‘denunciar’ al ‘Gobierno social-comunista sanchista’ d’inacció i de no fer res. És a dir, el cinisme polític elevat a la màxima expressió. Cap novetat, doncs.
Però, i els set diputats de Junts? Aquells que parlen de la pàtria, de Catalunya, que
sacsegen banderes gegants... com hauran dormit avui després de votar amb l’extrema dreta i prendre una decisió que, objectivament, acaba de perjudicar la vida diària de centenars de milers de catalans i catalanes?
Alguns d’ells diran que ho justifiquen perquè d’aquesta manera «donen un cop» a Pedro Sánchez. És un nou error. El president Pedro Sánchez avui s’haurà aixecat i seguirà sent president del Govern. El «cop» que han donat és als pensionistes, als treballadors, a la gent jove que empra el transport públic... són ells i elles els que s’han quedat sense augments de quanties i sense bonificacions i descomptes, no el president del Govern. En fi...
Davant d’aquesta deriva d’alguns, en nom del grup socialista i com a diputada del PSC vull manifestar la nostra absoluta determinació per seguir defensant els interessos de la gent i la bona política
Davant d’aquesta deriva d’alguns, en nom del grup socialista i com a diputada del PSC vull manifestar la nostra absoluta determinació per seguir defensant els interessos de la gent i la bona política, no la que va vota en contra de tot sense proposar res de bo, sinó la que cerca acords, quan cal, per preservar el bé comú. Finalment, dues qüestions molt breus, però que considero importants. A la senyora portaveu de Junts al Congrés... clar, després d’haver votat en contra de pujar les pensions, de les bonificacions al transport, de l’augment del salari mínim, etcètera; sortir del Congrés amb un somriure enorme, d’orella a orella, com va fer
ella, home doncs no cal, sincerament. Suposo que algun dels seus assessors d’imatge li deu haver dit que passi el que passi ella surti somrient alegrement, ja ho entenc... però potser ahir no era el dia per ‘petar-se’ de riure. Segur que si hagués pensat en el ‘pal’ que acabava de donar als pensionistes, joves, treballadors catalans, segur repeteixo, que no hauria rigut. No hi havia cap motiu. Segona, als estrategs de Junts, Vox i PP. Fomentar l’anti-política, votar en contra de tot fins i tot de l’augment de les pensions, posar bastons a les rodes, complicar la vida de la gent a peu de carrer, fomentar el fanatisme, denigrar al considerat contrari, insultar i burlar-se dels teus rivals polítics, la política del «o tot o res», etcètera; tot això no suposa tampoc el triomf del bloc de la dreta reaccionària al Govern progressista i democràtic que tenim. No, que ningú s’equivoqui. Això és un boomerang que també els impactarà a ells a la cara perquè aquest matí, a peu de carrer, aquells que consideren que la democràcia no funciona, que «la política no serveix per a res», que «tots són iguals», i bla, bla, bla, es consideraven amb més força moral per dir segons quines coses. I a partir d’aquí els Milei, Trump, Bolsonaro, la senyora d’Aliança Catalana, l’extrema dreta directament feixista, tenen terreny adobat i fèrtil per denigrar les institucions democràtiques. Ni més, ni menys. Acabo, el Govern socialista i progressista del president Pedro Sánchez seguirà treballant per recuperar totes aquestes mesures que ahir, la irresponsabilitat d’alguns que tenen noms i cognoms, va decidir tombar. Seguirem defensant els interessos de les classes populars i mitjanes d’aquest país, peti qui peti i molesti a qui molesti. Paraula.
k Tribuna k
Aquesta rondalla apareix recollida tant a Renau com a l’Argilaga. Josep Veciana Aguadé (Renau 1919 – Tarragona, 2007) va ser un mestre de poble que va destacar per la defensa de la llengua i pels treballs de toponímia. També era conegut com el mestre de Perafort. En el seu treball sobre la toponímia de Renau va recollir un verset que deia «A Renau, el llop hi jau. A Peralta la guineu hi salta».
Albert Manent (Premià de Dalt, 1930 – Barcelona, 2014) va ser un escriptor català, llicenciat en dret i en filologia catalana, que va destacar per la seva producció escrita. Va escriure un llibre sobre la memòria del llop al Camp de Tarragona. El llop és un animal extint al Tarragonès, a l’Alt Camp i al Baix Camp. La desaparició de la nostra geografia es deu a la persecució duta a terme per l’home i a la destrucció de molts boscos. El llop és un animal totèmic que ens fascina. Són moltes les històries que en parlen.
En aquesta obra, Albert Manent recull l’única rondalla que s’ha localitzat sobre el llop en tot el Camp. Segons l’autor, aquesta s’explica tant a Renau com a la Secuita. Els informadors que va tenir d’aquestes poblacions van ser el citat Josep Veciana de Renau i en Josep Maria Batalla de la Secuita. Peralta és una població despoblada molt propera a la població de Renau. El nucli antic va estar molts anys abandonat fins que es va rehabilitar fa alguns anys.
La rondalla ens explica que hi havia una guineu i un llop. Un 15 d’agost, durant la festa major de Peralta, tots dos es van trobar per anar a caçar. La guineu va dir al seu acompanyant que pugés al campanar a tocar per simular que hi havia un incendi. D’aquesta manera, ella aprofitaria el descontrol per entrar en una casa i buscar alguna cosa cuita. Amb el terrabastall la guineu va entrar a cal Roca i es va endur una cassola amb conill a punt de menjar. Es va amagar al bosc de les Cases Noves i s’ho va cruspir. Va arribar el llop famolenc i es va trobar a la guineu, que va simular que no es trobava
Marc Dalmau Historiador i arqueòleg
bé. Va dir-li que no havia trobat res, es va posar a dormir i el llop va ser enganyat.
A l’Argilaga em pogut parlar amb la Sra. Maria Teresa Menasanch, la família de la qual prové de Peralta. Els Menasanch de Peralta venen al seu torn de Belltall, població situada a la serra de Forès, entre la Conca de Barberà i l’Urgell. Ella recorda una versió de la rondalla una mica diferent.
de carn que els hi donava la guerra civil. Per això es llençaven contra els nens a les cases de camp i poblacions petites. Segons la nota, ja havien mort més de cinc infants.
k Dels lectors
Al cap de trenta anys del Concili Tarraconense
El 21 de gener (diada de la commemoració de sant Fructuós i dels seus diaques Auguri i Eulogi) de 1995 s’inaugurava a la Catedral de Tarragona un Concili provincial de les diòcesis catalanes.
Uns mesos abans, el 5 de maig de 1994, NOU DIARI publicava un article, Una reflexió prèvia al Concili català, signat per Agustí Ayats, Fina Capdevila, Josep Sementé, Miquel Suñol i Josep M. Valdepérez. Seria bo ara, trenta anys després, recordar alguns paràgrafs d’aquesta “reflexió prèvia”.
La rondalla ens explica que hi havia una guineu i un llop. Un 15 d’agost, durant la festa major de Peralta, tots dos es van trobar per anar a caçar
A la Festa Major de Peralta la guineu li va dir al llop: a l’hora de dinar quan tota la gent del poble estigui a casa, farem sonar la campana de l’església i d’aquesta manera quan surtin a veure que passa deixaran les cassoles de conill, hi anirem i ens les menjarem. D’aquesta manera la guineu va enganyar el llop i li va lligar la cua a la corda del campanar perquè no es pogués escapar. El batall de la campana no parava de repicar.
Quan el veïnat va anar a l’església a veure què passava van trobar-se el llop. Com aquest no es podia deslligar, el van apedregar i li van fer molt de mal. Mentrestant la guineu va anar per les cases i es va menjar tots els plats que va trobar. Va menjar tant que es va afartar i gairebé no podia moure’s. Però encara quedava un plat de crema catalana, que li va caure per damunt. En arribar a l’església, va dir al llop que no havia trobat res. I el llop malferit es va haver de consolar llepant la crema del pèl de la guineu.
Jordi Suñé (Torredembarra, 1975) recull una notícia en premsa de 1842, quan els sometents van dur a terme batudes a la zona de Tarragona, perquè els llops ja no tenien l’abundància
Nosaltres hem trobat una notícia sobre la presència de llops al Tossal Rodó del Catllar. El 1863 un treballador que s’estava traslladant de Tarragona a aqueta vila va trobar-se amb dos llops i 12 llobatons. Anava acompanyat de dos llebrers que se li van posar entre les cames morts de por. Un dels animals va atacar-lo sense arribar a ferir-lo. Els llobatons se li van enredar entre les cames. Un dels animals adults es va retirar cridant als cadells. El jove va poder agafar-ne tres i, un cop al Catllar, els va deixar en un magatzem.
La toponímia ha conservat el nom d’aquest carnívor en alguns accidents del seu territori. Al Catllar es parla del Clot del Llop o el Comellar del Llop. A Renau, a Vilabella i a la Secuita hi ha la Llopatera. A Renau també es parla de la rasa de la Llopatera, que s’inicia al Pi de les Tres Branques i arriba fins al riu Gaià. Aquest topònim fa referència a un indret amb molts caus de llop. En el treball mencionat de Josep Veciana sobre toponímia de Renau també es recullen alguns topònims que fan referència a la guineu. D’aquesta manera ens trobem amb el Bosc o la Muntanya de la Guineu. Al Pedrós, unes cases situades al terme de Vilabella, hi havia Cal Guineu, amo del bosc homònim.
El llop i la guineu són personatges que ja apareixen en les faules d’Isop, escriptor grec que va viure a finals del segle VII i inicis del segle VI aC. Algunes d’aquestes són molt populars i tenen un rerefons moralitzant.
La faula del llop i la guineu de Peralta ha arribat fins avui ben viva. Si aneu a l’Argilaga, encara us podreu trobar amb l’última habitant de Peralta, qui es passeja pel nucli antic amb un bastó tallat que sembla representar el cap del confiat llop.
Què podrà fer l’anunciat i casolà Concili de l’Església catalana? Serà capaç d’adonar-se que no pot continuar repetint el que acostuma a dir sobre Déu i sobre l’home? Tindrà aquesta Església ja envellida prou coratge per canviar les seves afirmacions i, el que és més important, la seva manera de fer-les?
Seleccionant fragments de la Bíblia (on es pot trobar de tot), se’ns vol donar la imatge d’un Déu que no només pot intervenir en la nostra història humana, sinó que n’és el Senyor. Aquest nostre Déu és realment Senyor de la nostra història? Depèn la nostra història humana, tan dividida i desequilibrada, de la voluntat i el poder del nostre Déu?
És realment Déu el Senyor de la història? No cal que el Concili doni cap resposta, només que accepti la possibilitat que hi hagi cristians que afirmin, com R. Pannikar, que “el Dios de la historia (a no ser que sigamos justificando holocaustos escatológicamente) ha fracasado, ha perdido credibilidad”. No és un sarcasme davant els milions de persones vençudes i explotades d’avui i d’ahir i de fa milers d’anys aquesta afirmació d’un Déu–Senyor de la història?
La nostra història… Molta de la nostra gent conciliar ha tocat amb les seves mans les monedes del “caudillo de España por la gracia de Dios”. Quina intervenció va tenir Déu en la nostra guerra civil? O en aquestes anomenades lluites tribals entre hutus i hutsis de Rwanda, tan semblants –en crueltat i extermini- a aquelles lluites bíbliques capitanejades per un Jahvè Sabaoth, Déu dels exèrcits? Aquest Déu dels exèrcits (encara que avui ens faci una mica de vergonya) es troba en l’origen de la nostra tradició cristiana sobre Déu. Com totes les coses, aquesta tradició ha anat evolucionant. Aquesta evolució dels grans conceptes culturals i religiosos és la gran ensenyança que ens ofereix a nosaltres la Bíblia. Ella és testimoni de com, en contacte amb altres cultures i enfrontat a nous esdeveniments polítics i socials, el concepte de Déu es va transformant. La Bíblia ens ensenya una cosa més: que aquesta transformació no és unilineal, sinó que sorgeixen diverses línies i diverses (i certament no conciliables) concepcions de Déu. Jesús neix en un poble determinat, i dintre d’una tradició religiosa determinada. Jesús no aporta fonamentalment cap nova concepció de Déu (comparteix amb molts altres jueus la idea d’un Déu que pot intervenir a la història, i és molt possible que ell esperés com altres jueus del seu temps una intervenció de Déu relativament immediata). Això no nega que Jesús aporti a la història religiosa de la humanitat algun tret característic o específic: potser el de podernos dirigir a Déu amb el familiar nom de “pare” (no gens estrany en qui era fill de pare desconegut).
Estem obligats els cristians d’avui dia, després d’aquests vint segles, a continuar tenint la mateixa concepció de Déu que Jesús va compartir amb molts jueus del seu temps? Tindrà el Concili el coratge per deixar en llibertat els cristians en aquest punt? No és això acceptar la plena autonomia de la cultura i dels processos vitals personals?
Som conscients del que demanem al Concili: una nova definició del paper revelador de Jesús de Natzaret. En un món, ja no reduït a la universitas christiana, sinó obert pels quatre cantons a diversitats de cultures religioses, les paraules que Jesús és el revelador únic i definitiu de Déu ja no tenen gaire cabuda.
Sense grans esperances demanem al nostre casolà Concili de les Esglésies catalanes que no vulgui tancar els camins de recerca que molts cristians d’avui fan de -utilitzant el títol d’un llibre d’Enrique
Miret Magalena- “El nou rostre de Déu”.
Ja fèiem bé de no tenir “grans esperances”…
No fa gaire vaig assistir, a la catedral, al comiat de mossèn Miquel Barberà. Com lectura evangèlica es va llegir aquell fragment de l’evangeli anomenat de “sant Joan”, a on l’autor (vés a saber qui era, certament cap pescador del llac de Galilea) fa dir a Jesús: “Ningú no ve al Pare sinó per mi” (14, 6). Passi…, però hauríem de tenir més cura en seleccionar els fragments evangèlics a proclamar, avui dia, la “Bona Nova”.
A continuació, en el sermó, almenys per dues vegades, l’arquebisbe va insistir en aquest “Ningú no ve al Pare sinó per mi”.
Vaig anar baixant les escales de la catedral preguntant-me si aquest “Pare”, al qual ningú pot anar sinó per Jesús, és el mateix “Déu d’Abraham”, al qual els fidels de les tres religions (jueus, cristians i mahometans) adrecen les seves mirades i (també, però ben inútilment) les seves pregàries de petició!
Miquel Sunyol i Esquirol
Bonavista. Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Tarragona
Maria Tarragó Vidiella.
Ha mort als 102 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
Emilia Torret Moret.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Pilar Vives Pepió.
Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 18.15 h al Tanatori.
Maria del Carme Torruella.
Ha mort als 88 anys.
Reus
Maria Dolors Méndez Álvarez.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
Joaquín Medina Ruiz.
Ha mort als 54 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.
Torredembarra
Aida Perea Perea.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà demà a les 16 h al Tanatori.
Les Borges del Camp
Antonia Alberich Toset.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h a la Parròquia de Santa Assumpta.
L’Ametlla de Mar
Pere Margalef Vendrell.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia.
Cultura l S’hi han apuntat diversos municipis, com Vilaplana o la Vilella Baixa
Redacció
La setmana passada es van posar en marxa dotze parelles lingüístiques a Vilaplana gràcies a la implicació de la Regidoria de Benestar Social, Gent Gran i Igualtat. El Voluntariat per la llengua és una bona opció per a localitats petites on no se solen fer cursos de català per a persones nouvingudes. En la mateixa línia, a la tardor es va crear un grup de conversa a la Vilella Baixa, també amb l’empenta de la Regidoria d’Educació, amb disset participants entre voluntaris i aprenents, que aquest trimestre continuen amb les trobades.
A més, diversos centres educatius s’han interessat pel VxL com a eina d’aprenentatge i integració. L’IES Fontanelles de les Borges del Camp, ha format parelles lingüístiques
El Voluntariat usa les parelles lingüístiques com a eina per aprendre
entre els seus alumnes, amb l’assessorament del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura. Per altra banda, el CEIP
La Vitxeta de Reus i el CEIP
Teresa Salvat de l’Aleixar, com ja han fet altres anys, donaran la possibilitat a mares i pares d’alumnes nouvinguts de tenir un voluntari lingüístic. L’11 de febrer està prevista la presentació de parelles lingüístiques a l’Espai Boule.
21/03 al 19/04
Deixa el teu orgull per un moment de costat tot serà més segur. Bons guanys en viatges amb coneguts. La nit promet situacions molt ardents.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Si desitges tenir un munt d’amics o persones que t’ajudin tingues una mica més de calma. Bon moment per a negocis.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Si desitges nous projectes, siguin de viatges o de treball, no dubtis a recapacitar més d’una vegada. Es resoldran assumptes de diners.
20/04 al 20/05 TAURE
Estaràs amb una energia desbordant, aprofita-la procura tenir més ordenades totes cadascuna de les teves futures amistats.
23/08 al 22/09 VERGE
Com continuïs sent tan analític en tot tindràs més d’un enemic al teu costat, sigui en treball o amb familiars. No els demanis tant.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Estarà òptim el teu ànim el teu poder de seducció. Si apliques una mica el teu magnetisme tots et cridaran més tard per a una cosa nova.
CANAL REUS TV
10:30 Impuls
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 La comarcal (r)
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies (r)
15:30 Va passar aquí. Catalunya
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Destí 2030 (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
No deixis que la gelosia s’apoderin de tu. Centra’t en tot el que facis no et quedaràs només. Sort. En temes de diners consulta millor a experts.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Si avui vols la pau en tu en els teus sigues sincer en tot el que realitzis només o en companyia, guanyaràs amb això. Canvis en la llar.
20/01 al 18/02 AQUARI
Dedica’t una mica més durant la jornada a fer tasques endarrerides. Amb el temps veuràs com això valia la pena a més hauràs guanyat temps.
21/06 al 22/07 CRANC
Procura avui no forçar el teu cos massa dedica’t una mica més als teus éssers més estimats. Et necessiten molt. Guanys en inversions.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Si no surten les coses del tot bé no et preocupis massa. Quan arribis a casa i amb els teus trobaràs la solució. No facis cas a les crítiques, fermesa veu.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Si comptes als altres les teves grans penes només aconseguiràs un mal de cap en la gent que t’envolti. Tu sol arribaràs a solucionar-los.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Saló de plens
11:00 In situ
11:30 Qui cuina avui!
12:00 L’Orsai
13:00 Saló de plens
13:30 In situ
14:00 Notícies 12
14:30 Notícies 12. Esports
15:00 Saló de plens
15:30 In situ
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Anem de Cap
18:30 Connecta 10Comarques.
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Notícies 12. Esports
21:00 Com la nit el dia. Cabaret
21.30 Destí 2030
22:00 Notícies 12
22:30 Notícies 12. Esports
23:00 Com la nit el dia. Cabaret
23:30 Destí 2030
00:00 Notícies 12
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Clofolles del gra de blat d’altres cereals. Mamífer rosegador. 2. Facin un cop d’ull. Distribuir els béns i cabals. 3. Possessiu de tercera. Perfumada. 4. Per aparcar. Suèter lleuger. La gana que passa mig món. 5. Furtes amb afany. Carta. 6. El lapó banyut. Les pintes que fan un bon servei. La primera de canvi. 7. Desestimar. Vànova curta. 8. Possessió. Coma alcohòlic. 9. En ple dejú. L’encant necessari. Ací a temps. 10. Guardaré silenci. Un que no dóna la talla. 11. Bot de cuir. Fiqueu la por al cos. 12. Conjunts d’objectes sense triar. Enganyava els seus conciutadans. VERTICALS: 1. Carregar el mort. L’art dels estilistes. 2. Antídot contra els vampirs. Esparverada per les feres. 3. Aigües de pluja. Olors desoxigenats. 4. Captaren el missatge. Peces transmissores de moviment. 5. Estan en línia. Desperta els pitjors instints. Surt de mare. 6. Central nuclear. Resclosa de poca alçària. Un gran error. 7. Dia clar. T’estiraves al costat del gos. 8. Mesquineses. Pren la infusió. 9. Ram que fa de bon agafar. Pont d’alta volada. El seu cobriment ens fa perdre els sentits. 10. Subjectis. Institució monàstica oriental. 11. Prou oli per omplir la vuitena part d’un càntir. En certs moments pot sentir-se com un rei. 12. Coure batut a la cuina. Ocell de l’ordre dels psitaciformes semblant als papagais.
TARRAGONA:
Payo Sol, Anna Rambla Vella, 31 Telèfon 977 233 119
Escudero Creus, Irene
St. Pere i St. Pau: Violant d’Hongria, 23-25. Telèfon 977 201 842
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Font-Quer Pellicer, Raul General Moragues, 107 Telèfon 977 313 046.
SALOU:
Arque Mule, Montserrat
Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264.
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11 Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS:
Besora Mallafre, Anna Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270.
VALLS:
Rull Ferre, Gabriel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717.
EL VENDRELL:
Gas, Carlos Jesus Narcis Monturiol, 16 Telèfon 877 063 819.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel poc o mig ennuvolat per núvols alts i mitjans al terç nord del territori, sobretot durant el matí. A la resta estarà serè o poc ennuvolat per núvols alts i prims.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més baixa. La temperatura màxima pujarà entre lleugerament i moderadament. Els valors màxims més alts podran superar els 20 ºC al litoral i prelitoral.
LOCALS
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –65 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
TRASPÀS
REUS. TRASPASO PELUQUERIA por jubilación. Tel: 616.899.870
ES BUSCA ADMINISTRATIVA mitja jornada. Amb experiència. Tel: 666.780.626
MUJER 50 años. BUSCA TRABAJO. Tel: 609.259.525
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MAYCA MASAJES. Explosión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
VENDRELL. MASAJES A DOMICILIO. Tel: 603.223.483
ANGEL. MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 613.961.792
MASAJISTA PROFESIONAL. RELAX. Tel: 641.492.358
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
JUAN MASAJE PROFESIONAL para chicos. Tel:
Exposicions El Tinglado 1 del Moll de Costa de Tarragona acull ‘Papers al vent’, una exposició de Sergi Marcos que fusiona art i poesia a través de haikus catalans contemporanis
El haiku és una forma estròfica formada per tres versos de cinc, set i cinc síl·labes respectivament.
Aquests poemes de tradició japonesa, que aconsegueixen evocar emocions i sensacions amb molt poques paraules, són el punt de partida del darrer treball de l’artista barceloní Sergi Marcos, que ahir dijous va ser presentat al Tinglado 1 del Moll de Costa de Tarragona.
Es tracta de l’exposició Papers al vent, en la qual aquest artista visual, que treballa també camps com la il·lustració, la publicació de llibres o la realització de projectes audiovisuals, ha fet una interpretació visual dels haikus moderns i contemporanis catalans. I ho ha fet mitjançant unes làmines que el mateix autor convida a contemplar com si fos «roba estesa al vent», en què l’art i la poesia es fusionen.
Marcos ha treballat a partir de l’antologia Llum a les golfes (Viena Edicions, 2018), un treball signat per l’assagista, poeta, traductor i crític literari Sam Abrams, i que recull la producció poètica de haikus a les terres de parla catalana. En les seves pàgines hi ha versos de Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Joan Alcover, Tomàs Garcés, Màrius Torres, Rosa Leveroni, Joana Raspall, Josep Palau i Fabre, Enric Sòria o Joan Oliver (Pere Quart) entre d’altres. També de la poeta tarragonina Montserrat Abelló, que va jugar amb aquesta forma poètica, i és present en l’exposició (Pè-
tals de rosa / que els dits acaronen / són els teus llavis).
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Cristina Serret Alonso
En aquest treball, Sergi Marcos ha transformat els versos seleccionats en una sèrie de làmines on text i imatge es fonen. Cada obra inclou el poema manuscrit i una composició visual que expressa l’impacte emocional del text, de manera que l’un i l’altre acaben conformant un sol cos, com un collage que va directe als sentits. Segons explica el mateix artista –el qual admet sentir-se fascinat per la cultura japonesa–, la seva obra és una invitació a observar la bellesa en la imperfecció, seguint els principis del wabi-sabi japonès (filosofia
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
de l’estètica japonesa que aprecia la bellesa imperfecta, efímera i senzilla, trobada en la natura i els objectes humils). L’exposició és gratuïta i es podrà visitar fins al 23 de febrer.
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
k Marge de confiança
L’ascens de Donald Trump al poder marca una nova etapa en la política global on s’evidencia el paper destacat que jugaran les grans empreses tecnològiques. Així, la presència de figures destacades com Elon Musk, Jeff Bezos, Mark Zuckerberg i Sundar Pichai en llocs privilegiats a la cerimònia d’investidura de Trump mostrava la connexió estratègica que hi ha entre el poder polític i el tecnològic i apuntava la influència creixent que Silicon Valley tindrà en les decisions polítiques d’un futur ben immediat. Els dirigents de les empreses més poderoses del món, són conscients que la seva influència no es limita al mercat global, sinó que també juga un paper clau en les polítiques econòmiques, de seguretat i de regulació. La seva col·laboració amb l’administració Trump s’ha convertit en un factor determinant per a l’evolució de la intel·ligència artificial, la privacitat digital i les lleis antimonopoli. Musk ha estat clau en el finançament de la campanya de Trump, amb inversions milionàries que parlen del seu poder econòmic i la seva capacitat per influir en la política pública. El que és evident és que l’administració Trump, amb la força d’aquests magnats, pot redibuixar les regles del joc en un sector clau per al desenvolupament global, establint una nova era d’aliances entre el poder polític i l’empresarial. La creixent acumulació de poder per part d’aquestes corporacions pot, tanmateix, desencadenar un debat profund sobre les conseqüències d’aquesta concentració i el seu impacte en la democràcia.
Breus i en català
L’artista ha treballat a partir d’un recull de haikus de terres de parla catalana
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
