Dilluns 27 de gener de 2025

Page 1


EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Camp de Tarragona 14

Salou recull el testimoni de Sabadell i ja és oficialment la Capital de la Cultura Catalana

Tarragona 6

L’arquebisbat proposa convertir el fallit pàrquing Jaume I en un centre de recepció de visitants

Opinió 21 Lluís Badia. Veritat a la carta: «Estem davant un debat on cadascú vol treure profit al cost que calgui»

El Govern català estudia com vincular les policies locals al 112

Camp de Tarragona 12 i 13

Més de 30.000 persones omplen la ciutat per gaudir de la Festa de la Calçotada, en la que Adrià Wegrzyn torna a guanyar el concurs de menjar calçots després d’empassar-se’n 3,2 quilos

Les converses polítiques sobre el POUM, aturades des de fa deu mesos Tarragona

El govern i la resta de grups no es reuneixen per fer avançar el pla urbanístic des de l’abril 2

Un acte del Mèdol farà que al maig el Fortí de Sant Jordi s’obri per primera vegada al públic

Tarragona 5

Les bústies per denunciar violència masclista arriben ara a diversos instituts de Reus Societat 8

Les converses sobre el POUM entre els grups i el govern, aturades des de l’abril

Urbanisme l L’equip de govern no descarta traslladar l’aprovació inicial, prevista per al primer semestre, per més endavant

Carlos Domènech Goñi

Les converses entre l’equip de govern i els partits de l’oposició per a pactar el futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona estan aturades des del passat mes d’abril. Va ser aleshores quan l’executiu socialista va presentar l’avenç del POUM: primer, als grups municipals, en una trobada amb l’alcalde i el conseller de Territori, Nacho García; i, hores més tard, als mitjans de comunicació.

La previsió de l’equip de govern era dur el projecte a consell plenari per a aconseguir l’aprovació inicial el primer semestre d’aquest any, però no es descarta que això pugui traslladar-se al segon semestre. Des de l’abril no hi ha hagut reunions formals i, per tant, no s’han negociat aspectes clau del POUM com Mas d’en Sorder, la Vall del Llorito, la Budellera o el nou

barri tecnològic. «El retard es deu a la necessitat de tenir documents treballats per poder discutir amb els grups», assegura el conseller Nacho García. El mateix afegeix que «es manté la previsió d’aprovar-ho aquest semestre», però que «si ho hem de retardar, ho farem». «No volem cometre errors que ens portin una altra vegada a situacions com les que estem vivint ara amb normes», manifesta l’edil, qui avança que es reuniran amb els grups polítics «abans de mitjan febrer».

«No ens informen de res» La frase més repetida pels grups municipals és aquesta. També reclamen celeritat i serietat per tal d’afrontar una planificació urbanística que defineixen com a «crucial» per a la ciutat. Cal recordar que, des del 2020, la ciutat no compta amb un POUM en vigor i, des d’aleshores, s’ha

L’apunt

A l’espera dels informes preceptius i de viabilitat

Un dels elements clau abans de l’aprovació inicial del POUM és l’elaboració dels informes preceptius. Aquests documents tenen a veure amb el risc d’inundabilitat, la mobilitat generada o la viabilitat econòmica dels diferents plans parcials. Després de la DANA del passat mes de novembre, l’estudi d’inun-

acollit a les Normes Urbanístiques Subsidiàries, les quals es van prorrogar l’any passat per tres anys més.

Les demandes d’explicacions i negociacions sobre el

dabilitat es va revisar, amb l’objectiu de vigilar tots aquells plans parcials que podrien tenir risc d’inundabilitat. És el cas, per exemple, del futur barri tecnològic, segons estudis de la Generalitat. Tots els estudis s’estan redactant actualment i, segons expliquen des del govern, «per poder donar-los per finalitzats, cal tancar aspectes com el trasllat de l’antiga CLH». S’espera que aquests documents vegin la llum pròximament, per a poder avançar en la tramitació.

POUM arriben des de totes les formacions. «L’última conversa va ser fa més de nou mesos. Ens havien de convocar al desembre i s’acaba el gener i encara no sabem res. Ens

preocupa la manca de diàleg i la dilació dels tempos, perquè correm el risc de repetir els errors del POUM del 2013», lamenten des d’ERC. Els republicans assegura que «tenim tota la voluntat d’aprovar el POUM sempre que es respecti l’avenç del projecte» —que van presentar ells—, però recalquen que cal apostar per la cohesió i la sostenibilitat.

Des del PP, la portaveu, Maria Mercè Martorell, manifesta que «la ciutat necessita un nou POUM amb urgència». Els populars tenen clar que cal «créixer cap a Llevant, perquè Ponent necessita més equipaments i espais verds», i volen «evitar el creixement en zones inundables».

Per la seva banda, Junts té clares les línies vermelles.

«S’ha de fer la Vall del Llorito, el barri del Nàstic, Mas d’en Sorder i la Budellera, malgrat que sigui en uns terrenys més reduïts», expressen. Els

dubtes sorgeixen, però, amb el futur barri tecnològic: «El govern ens ha d’explicar com serà el parc d’habitatge, tenim dubtes». Un fet semblant es troba amb la futura estació de l’Horta Gran, sobre la qual demanen més informació. Junts subratlla que «la quota d’habitatge social s’ha d’estudiar —ara arriba fins a un 50% en alguns sectors— perquè ha de ser viable construir».

Finalment, des d’En Comú Podem, l’únic grup que ha tractat el POUM amb el govern de manera informal i «per voluntat pròpia», defensen que «ens preocupa molt Mas d’en Sorder, ens queixem de tenir una ciutat dispersa i insistim amb coses com aquesta». Per altra banda, el portaveu, Jordi Collado, qüestiona el «desenvolupament» de l’Horta Gran i la «pseudotransformació» del Polígon Francolí. L’edil apunta que la Vall del Llorito «pot tenir sentit» i veu la Budellera

El creixement de la ciutat es planteja amb noves construccions a la Vall del Llorito, Mas d’en Sorder, el barri tecnològic a tocar del Francolí, o una petita part de la Budellera, entre altres. Marc Colilla

com un espai on treballar activitat econòmica agroforestal. Per altra banda, la Càtedra Unesco d’Habitatge de la URV, assegura que l’Ajuntament «mai no s’ha posat en contacte amb nosaltres per a elaborar el nou POUM», malgrat que són els autors d’un document de rellevància com el Pla d’Habitatge de Tarragona. Altrament, la presidenta de la Cambra de Tarragona, Laura Roigé, assenyalava el passat octubre, en un article, que «limitar el creixement per Llevant suposaria una pèrdua competitiva que la ciutat no pot permetre’s». Igualment, remarcava que cal «una aposta decidida per polítiques d’habitatges socials, tant públiques com privades».

Inquietud pel pla Budellera Un dels plans urbanístics més polèmics dels darrers anys és el de la Budellera. El nou POUM preveu la construcció en aquesta zona de Llevant, però amb una reducció considerable de les pretensions. El nou Pla d’Ordenació Urbanística «preocupa» els representants dels propietaris de la Budellera, que es pregunten: «Algú sap com serà el POUM de Tarragona? És gener de 2025 i no sabem res. És un instrument importantíssim de planificació». Per altra banda, qüestionen la viabilitat econòmica de la nova Budellera, molt més petita que la projectada anys abans. «Els plans urbanístics han de ser viables econòmicament per als constructors. Si reduïm els terrenys, no hi voldrà construir ningú perquè els costos seran molt alts i no es podran repercutir», asseguren.

L’alcalde, sobre la negociació amb Exolum: «Han rebaixat pretensions»

Urbanisme l El conseller de Territori, Nacho García, assegura que «el nou POUM tirarà endavant «amb acord amb l’antiga CLH o sense»

Els titulars

«Si hem de retardar l’aprovació inicial ho farem. No volem cometre errors que ens tornin a dur a les normes subsidiàries» Equip de govern

«Ens preocupa la manca de diàleg i la dilació dels tempos, perquè correm el risc de repetir errors del POUM del 2013» Esquerra Republicana

«La ciutat necessita un POUM amb urgència. Hem de créixer cap a Llevant i no podem construir en zones inundables» Partit Popular

«Hem de construir cap a Llevant i l’equip de govern ha de detallar com serà el parc d’habitatge al nou barri tecnològic» Junts per Tarragona

Imatge d’Exolum, antiga CLH, a tocar del Francolíl. Cristina Aguilar

La darrera reunió de l’empresa amb el vice interventor i tècnics va ser recentment

Una de les peces fonamentals del futur POUM per a l’equip de govern és la transformació del polígon Francolí i, concretament, el trasllat de l’antiga CLH -ara Exolum- a la zona de la Laboral. Va ser aquesta empresa la que va impugnar el POUM de l’any 2013 i que ara reclama una indemnització a l’equip de govern. Les negociacions per les compensacions econòmiques que hauria de rebre l’empresa a través del Pla de Millora Urbana dels seus terrenys estan en marxa des de fa mesos. «Sembla que Exolum ha rebaixat pretensions» sobre els imports que demanava inicialment, indica l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales. La jugada és a tres bandes entre Ajuntament, Port i Generalitat: Exolum surt de la ciutat als terrenys portuaris de l’antiga Universitat Laboral i el complex educatiu es trasllada a tocar de Campclar. Així ho preveu l’avenç del POUM. Però perquè això es materialitzi, el primer que ha de passar és que les negociacions amb Exolum arribin a bon port. «Ells saben que han de marxar», subratlla Viñuales, qui confia en què la situació «avança bé». La darrera reunió de l’empresa, amb el vice interventor i tècnics, es va celebrar recentment. Tot i això, el conseller de Territori, Nacho García, deixa clar que «el nou POUM tirarà endavant

amb l’acord amb l’antiga CLH o sense».

La transformació de l’entorn del Francolí és la joia de la corona de l’executiu socialista. Segons els càlculs presentats fa uns mesos per l’equip de govern, aquesta nova zona de la ciutat podria crear fins a 25.000 llocs de treball directes a 20 anys vista. També acollirà habitatges i, possiblement, establiments hotelers.

«Hem de prioritzar l’habitatge social i descartar projectes com el del nou barri tecnològic en una zona inundable» En Comú Podem

«L’Ajuntament de Tarragona mai no ha contactat amb nosaltres per a planificar el nou POUM» Càtedra d’Habitatge de la URV

«Limitar el creixement per Llevant suposaria una pèrdua competitiva que la ciutat no pot permetre’s» Cambra de Comerç i Indústria de Tarragona

El Govern encara no ha licitat el projecte de la comissaria de les Gavarres

Seguretat l La Generalitat manté la seva previsió inicial i diu que les obres per a reobrir l’espai arrencaran l’any vinent

La Generalitat de Catalunya encara no ha licitat el projecte de reforma de la comissaria de les Gavarres que ha de permetre reobrir l’espai. Segons el Govern va anunciar l’estiu passat, es preveu que l’edifici sigui compartit per efectius de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra i l’Àrea Bàsica del Tarragonès del Cos d’Agents Rurals. La previsió inicial de l’executiu autonòmic era que el projecte estigués adjudicat l’any passat perquè així les obres de

rehabilitació de la comissaria arrenquessin l’any vinent. Tot i això, encara no s’ha tret a licitació el projecte. Fonts del Departament d’Interior indiquen que «properament» es trauran a concurs públic els treballs.  «La data d’inici de les obres dependrà de la velocitat en la redacció del projecte i en la posterior licitació de les obres. Si tot va a un ritme normal és raonable pensar que les obres es puguin iniciar al llarg de 2026», afegeixen des de Barcelona.

L’objectiu de la reobertura és crear un espai funcional i

ben comunicat per tal de fer front al creixement d’efectius tant dels serveis regionals d’ordre públic com del Cos d’Agents Rurals. Tot això, en un espai que porta tancat gairebé quinze anys.

Tancat des de 2011

El 6 d’octubre de l’any 2003, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Tarragona va acordar cedir gratuïtament a la Generalitat de Catalunya una finca municipal de 2.518 m², ubicada entre els carrers Josep Maria Folch i Joan Amades i Gelats i la plaça Frederic Escofet i Alsina de les Gavar-

Detingut un home per bloquejar el trànsit en la manifestació de Muface

Policial l Va impedir el pas d'un autobús a la plaça Imperial Tàrraco

Redacció

La manifestació de mutualistes de Muface que va tenir lloc el passat dissabte al migdia a la Plaça Imperial Tàrraco de Tarragona va acabar amb la detenció d’un home acusat de desobediència a l’autoritat, després de bloquejar la

circulació d’un autobús durant aproximadament trenta minuts. La protesta, convocada davant la Subdelegació del Govern, va portar alguns manifestants a travessar el pas de vianants que connecta l’avinguda President Companys amb el centre de la plaça. Segons va informar el

El nou espai busca donar resposta a l’augment d’efectius a la zona

res. Fins al novembre de l’any 2011, els Mossos d’Esquadra

la Guàrdia Urbana i agents dels Mossos d’Esquadra van intentar sense èxit que l’home es retirés per restablir la circulació. Finalment, els Mossos van procedir a la seva detenció.

Diari de Tarragona i ha pogut confirmar el Diari Més, durant la mobilització, un dels participants es va col·locar davant d’un autocar de Renfe que transportava passatgers des de Sant Vicenç de Calders fins a l’estació d’autobusos de Tarragona. Fins a quatre patrulles de

Els passatgers de l’autocar, davant la situació, van optar per baixar del vehicle i seguir a peu fins a l’estació. Segons les mateixes fonts, el detingut va ser traslladat a la comissaria de Campclar i, posteriorment, a l’Hospital de Santa Tecla per a una revisió mèdica.

hi van tenir una comissaria la qual va quedar en desús amb l’entrada en funcionament de l’actual edifici policial ubicat al barri de Campclar de Tarragona. La recuperació d’aquest espai es fa necessari per tal de donar resposta al futur augment d’efectius i optimitzar el funcionament dels diferents

serveis que donen resposta a la Regió Policial del Camp de Tarragona. En aquest sentit, la comissaria de Salou serà una de les beneficiades del trasllat, ja que ara mateix està saturada. La reforma serà austera  donarà lloc a espais comuns entre els diferents cossos.

recórrer l’entorn

Mig centenar de participants en la primera caminada del cicle
‘Redescobrim l’Anella Verda’

Medi Ambient l ERC

Tarragona va engegar ahir al matí el cicle de caminades obertes a la ciutadania ‘Redescobrim l’Anella Verda’. La primera sortida, que va recórrer l’entorn del Mas de la Creu i la Planota, va comptar amb la participació de gairebé 50 persones. «Estem molt contents d’encetar aquest cicle que pretén reivindicar el pul-

mó verd de la ciutat, al mateix temps que establim un canal de comunicació amb la ciutadania i les entitats per conèixer les seves preocupacions i demandes», va expressar el portaveu adjunt del grup municipal, Xavi Puig. La pròxima caminada serà el dissabte 22 de febrer i recorrerà el Baix Gaià, Tamarit i Ferran. Redacció

Oriol Castro
Agents dels ARRO dels Mossos d’Esquadra i Agents Rurals ocuparan l’espai. Gerard Martí
Van
de Mas de la Creu i la Planota. Gerard Martí

El Fortí de Sant Jordi obrirà les seves portes per la programació del Mèdol

Patrimoni l El govern descarta reobrir-lo com un parc, però veu viable fer-hi activitats de petit format

Redacció

El Fortí de Sant Jordi reobrirà, finalment, les seves portes. Ho farà un únic dia i serà el pròxim 24 de maig. El passat divendres, durant la presentació de la nova programació del Mèdol-Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona per a aquest 2025, es va anunciar que l’antic baluard construït al segle XVIII serà un dels espais on es desenvoluparan les exposicions i diferents activitats. En aquest cas, el fortí acollirà una «experiència immersiva a l’aire lliure —a càrrec de Fito Conesa i Claudia Schneider— que combinarà música i art visual». Ha passat més d’un any des que van finalitzar les obres de restauració d’aquesta històrica edificació, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional

(BCIN), i, des de llavors, no s’ha organitzat cap acte en el seu interior. Des de llavors, hi ha hagut polèmica per la de-

cisió del govern municipal de no obrir-la a la ciutadania. El conseller de Patrimoni, Nacho García, explicava a finals

del 2023 que les limitacions d’aforament per la impossibilitat de fer-hi una sortida d’emergència i els costos per

Acollirà una «experiència immersiva» amb música i art visual

al manteniment va provocar que l’executiu socialista desestimés l’ús lúdic de l’espai.

L’edil assegurava que només hi ha capacitat per a 25 persones i això anul·lava la possibilitat de fer-hi grans esdeveniments. No obstant, assenyalava l’opció de celebrar-hi actes de petit format. Durant el darrer any, el grup municipal d’ERC ha reclamat en diverses ocasions l’obertura del Fortí de Sant Jordi al públic. De fet, el passat mes de gener, es va aprovar una moció al ple en el qual els republicans recordaven que es van invertir 250.000 euros per a

recuperar l’espai, mentre ells eren a govern.

Finalment, el baluard tornarà a tenir vida el pròxim mes de maig, gràcies a la programació del Mèdol. Això sí, de moment, serà només durant un dia per a acollir una de les activitats programades. Des d’ERC ho celebren, però no estan satisfets, perquè volen que s’obri a la ciutadania com un parc, una idea descartada pel govern.

Rècord d’activitats

El Mèdol farà un programa de rècord aquest 2025 amb prop de 40 activitats, les quals es desenvoluparan principalment a Casa Canals. Però també se celebraran a altres espais com el Fortí de Sant Jordi, el Banc d’Espanya, la Tabacalera o l’antiga presó provincial. La primera activitat de l’any s’insereix clarament en la línia interdisciplinària del programa. Es tracta d’una instal·lació de l’artista visual Leo Pum que es podrà veure del 20 al 22 de febrer a Cal Massó de Reus i que s’inspira en l’imaginari de les novel·les fantàstiques i els jocs de rol. La resta d’activitats es poden consultar a www.medol.cat

El Fortí de Sant Jordi és un baluard construït durant el segle XVIII i que està catalogat com a BCIN. Xavi Jurio

L’Arquebisbat vol connectar els espais al voltant de la Catedral amb un itinerari turístic i cultural

Patrimoni l Proposen convertir el pàrquing Jaume I en un centre de recepció de visitants

Pep Santos Alasà

L’Arquebisbat de Tarragona ha presentat un ambiciós projecte cultural i turístic que connectarà la Catedral, l’antiga acròpolis i altres espais històrics de la ciutat per oferir un recorregut al llarg de 2.000 anys d’història. Perquè això es converteixi en una realitat per a Tarragona, la institució eclesiàstica demana suport econòmic i lideratge polític per desenvolupar aquesta iniciativa, que inclou la museïtzació d’una sala amb les restes del temple romà d’època flàvia, també anomenat sovint el segon temple, una actuació

considerada «d’emergència» pel delegat de Cultura de l’Arquebisbat, Andreu Muñoz.

L’Església tarragonina aposta perquè l’acròpolis romana, al voltant de la Catedral, sigui la porta d’entrada del turisme a la ciutat. Proposen integrar el camp del Roqueral a l’aparcament Torroja per oferir als visitants un espai per deixar els vehicles i convertir el pàrquing de Jaume I, sota la plaça de l’Antic Escorxador, en un centre de recepció de visitants. A partir d’aquí, els turistes accedirien al recinte de la Catedral a través de la capella de Santa Tecla la Vella, on es projectaria

un audiovisual immersiu.

La visita continuaria per la Sala Axial, on es troben les restes d’un antic temple romà del darrer terç del segle I dC, descobert per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Posteriorment, el recorregut seguiria pel Museu Diocesà, amb noves sales de reserva, el sobreclaustre i una galeria dedicada a la col·lecció de tapissos. El claustre, el temple catedralici i el Seminari serien els darrers punts de l’itinerari abans de sortir per la Porta del Campanar.

El temple flavi, situat darrere de l’absis de la Catedral, es conserva parcialment amb

L’Arquebisbat preveu recuperar un temple flavi, que es podria obrir a finals d’any

fragments de murs romans i paviments originals, descoberts per primera vegada el 1933. Actualment, l’ICAC lidera nous treballs arqueològics per estudiar l’espai i establir les bases museogràfiques d’aquest recinte, que en època visigoda es va transformar en un complex episcopal. Aquest espai s’espera que s’equipi amb una estructura de sostre translúcid per protegir-lo, i es preveu obrir-lo a visites guiades a finals d’any. En el futur, formarà part del nou itinerari turístic que ha presentat l’Arquebisbat.

Un «relat ordenat»

El delegat de Cultura, Andreu Muñoz, ha defensat la necessitat de generar un «relat ordenat» que permeti als visitants recórrer la història de Tarragona, des de l’acròpolis fins al port. Ha destacat que aquest projecte, amb un cost estimat entre 10 i 11 milions d’euros, no és només per a l’Església, sinó per al territori. Actualment, estan redactant el projecte executiu per concretar el pressupost.  Muñoz, ha fet una crida al «lideratge polític», dirigint-se especialment a l’alcalde de Tarragona, la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea per impulsar aquest projecte. En aquest sentit, l’arquebisbe Joan Planellas es va reunir, la passada setmana, amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, per on li va presentar la idea entre diverses altres qüestions i ha destacat la «gran receptivitat» mostrada pel cap de l’executiu català.

Planellas (esquerra) a les excavacions de la Catedral. ACN
A l’esquerra, els treballs arqueològics que s’estan fent al mur romà de la sala axial de la Catedral. A la dreta, l’interior del temple romà de la sala axial. ACN

La Generalitat treballa per integrar telemàticament les policies locals al servei del CAT112

Seguretat l Implicaria que podrien rebre directament els avisos compartits pel telèfon d’emergències

Sergi Peralta Moreno

La Generalitat i, en concret, el Departament d’Interior i Seguretat Pública han iniciat els primers passos «per fer possible la integració telemàtica de les Policies Locals de Catalunya al CAT112», tal com confirmen a Diari Més fonts del servei d’emergències. Remarquen que es tracta d’una de les actuacions previstes al mandat de Govern i, de fet, és una de les peticions que havia compartit públicament el comitè d’empresa de Serveo —l’adjudicatària del servei— a Reus. «La integració de les Policies Locals sí que tindria un efecte pràctic», va expressar la representació dels treballadors en un comunicat a finals

de l’any passat, amb motiu de l’anunci de la integració de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al 112.

En aquests moments, al 112 ja estan integrats telemàticament els Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat, Protecció Civil-CECAT, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), els Agents Rurals, la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Bombers de Barcelona, així com les Policies Portuàries de Barcelona i Tarragona i Salvament Marítim. Les Policies Locals estan incloses en el sistema, però no de forma telemàtica. És a dir, no reben els avisos automàticament, sinó que se’ls ha de traspassar per via telefònica la informació sobre

En l’actualitat, s’ha de trucar les policies locals per transferir la informació

els incidents que siguin de la seva competència. Per tal de poder agilitzar el procés, els cossos municipals haurien de complir una sèrie de requisits, com disposar d’una sala de recepció dels avisos activa les 24 hores del dia.

«La integració telemàtica de les Policies Locals que compleixen els requisits per ser integrades milloraria la rapidesa en el traspàs dels incidents per part del 112 —la rebria al mateix temps que la resta de cossos i serveis

L’apunt

La internalització està sobre la taula del Departament

La plantilla del 112 a Reus fa més d’un any que està en vaga per millorar les condicions laborals. González assegura que «sembla que està tenint petits efectes», per exemple, amb més contractacions o mantenint el personal en plantilla. Així mateix, en l’últim mes,

intervinents—, així com la integritat de les dades i la coordinació entre cossos i

Agilitzaria la transmissió de dades i permetria atendre més trucades

del CAT112. Addicionalment, apunten que l’agilització del traspàs dels incidents «suposa, a més, que els gestors del CAT112 necessiten menys temps per gestionar el traspàs d’informació al cos competent i poden atendre la següent trucada d’emergència, reduint el temps de resposta». «És a dir, es redueix el temps de gestió i es poden atendre noves trucades abans, fet que implica una millora en el servei que rep la ciutadania», tanquen les fonts.

Amb bons ulls

l’empresa «s’ha assegut a negociar temes que hi havia pendents, com el sistema de guàrdies». Una altra de les reclamacions és la internalització del servei. Davant d’aquest context, fonts del CAT112 comenten que «la internalització és una via que està sobre la taula del Departament i s’està treballant, analitzant i complementant els estudis fets per poder continuar avançant».

serveis, ja que tots reben la mateixa informació al mateix temps», assenyalen les fonts

Des del comitè d’empresa de Serveo a Reus, Xavi González remarca que «el que sí que ens agradaria és la integració telemàtica de les Policies Locals». Explica que, en l’actualitat, «moltes» de les trucades que reben al 112 són per casos que són competència dels cossos de seguretat municipals, com molèsties veïnals o accidents de trànsit al nucli urbà. Aleshores, els treballadors del servei han d’anotar les dades del succés, «trucar-los i explicar tot el que ens ha dit el remitent». «Això causa una demora, no exagerada, però sí més llarga del que seria si ja haguessin rebut directament l’avís», esmenta González. En la majoria dels contactes, per protocol, «hem de transferir la persona que ens truca» i, segons el municipi o de quina hora sigui, l’espera pot arribar a ser d’entre tres i set minuts, una situació que pot generar malestar a la ciutadania. González afegeix que creu que «la gran majoria» de Policies Locals complirien els requisits que contempla el Govern català, així que considera que la seva integració telemàtica es podria fer «per fases», de forma que no hauria de ser «gaire complicat». Per la seva banda, la representació del sindicat CSIF a Reus considera que la integració telemàtica de les Policies Locals al servei del 112 seria «quelcom positiu, perquè es gestionarien molt millor les incidències i no es perdria tanta informació pel camí».

Fotografia d’arxiu d’un desplegament de la comissaria mòbil de proximitat de la Guàrdia Urbana de Reus, en aquest cas, a la plaça de Prim. Guàrdia Urbana Reus

Mapa de les bústies d’Heroïnes Anònimes a Reus

Centre Salut Marià Fortuny

El projecte també s’ha ampliat cap a Cornudella, Arbolí i Riudoms

Adecco

Tecnik - Servicios

informáticos

Centre Cívic Mas Abelló

Carnisseria Salinas

Farmàcia del Carrilet

Ca la Conxita

AV El Santuari del Barri les

Clarisses de Reus

Centre Cívic Migjorn

Les bústies per denunciar violències masclistes arriben als instituts de Reus

Feminisme l N’hi haurà a l’Institut Escola Pi del Burgar i al Domènech i Montaner

Sergi Peralta Moreno

Va ser l’estiu del 2023 quan es va presentar el projecte La Bústia. Gestionat per l’associació Heroïnes Anònimes, de la mà de la Comunalitat Reus Sud, consisteix en la instal·lació d’una bústia en espais discrets, d’ús quotidià i accessibles —com una farmàcia, una carnisseria o un Centre d’Atenció Primària— amb què les dones poden demanar suport o ajuda en casos de violència masclista. Ja n’hi ha nou col·locades en equipaments i establiments de la ciutat, però la iniciativa s’ha anat estenent més enllà dels límits del Reus Sud i, fins i tot, ha arribat als centres educatius. En concret, ja n’hi ha a l’Institut Escola Pi del Burgar i la intenció és posar-ne una altra a l’Institut Lluís Domè-

nech i Montaner.  La presidenta d’Heroïnes

Anònimes, Laura Recasens Salvadó, detalla que l’entitat, el 2024, juntament amb Icària Cooperativa, va encetar un projecte anomenat La meva bústia, subvencionat pel Departament d’Igualtat i Feminisme. En una primera fase, es va formar professorat i famílies i es van dur a terme tallers a l’alumnat dels instituts. Un dels punts que contemplava el programa era la creació d’una comissió lila al centre educatiu i que, des d’allí, es produís la implantació de la bústia i es difongués entre la comunitat educativa la seva utilitat. Pi del Burgar i Domènech i Montaner van ser els dos primers que van acceptar la proposta. «El que no podem fer és obviar que la violència masclis-

ta és un problema sistèmic i l’hem de fer extensiu a tots els actors de la societat civil, i aquí també entra l’educació», apunta Recasens Salvadó. Analitza que, amb l’experiència viscuda amb la Comuna-

litat Reus Sud, «moltes vegades hi havia dones que patien violències, però es trobaven en un context en què no podien o no sabien com denunciar-ho». «Es tracta d’acostar aquests serveis a la quotidia-

La intenció és apropar els serveis «a la quotidianitat de les dones»

nitat», subratlla. El funcionament de les bústies dels instituts és «exacte» a la resta de bústies. Les persones que ho necessitin poden deixar-hi una butlleta amb el seu cas i les dades de contacte —un àlies i el número de telèfon— i l’entitat, en recollir les paperetes, es posarà en contacte amb elles i les derivarà cap al servei corresponent. Per tot plegat, espera que, «una vegada es faci més difusió, molts més centres s’interessin pel projecte».

Recasens Salvadó afegeix que, com que «el projecte de les bústies s’ha vist que era útil», s’ha extrapolat no només als instituts, sinó també a altres municipis del territori, com són Riudoms, Arbolí i Cornudella del Montsant. «Hem de prioritzar la utilitat de les coses i el servei públic que fa un determinat projecte», comenta. També s’està treballant per col·locar-ne dues a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

Punt informatiu

La presidenta d’Heroïnes Anònimes remarca que, a banda de ser un espai on denunciar casos de violència masclista, les bústies també actuen com a punt informatiu, ja que inclouen els telèfons de contacte de serveis com la línia d’atenció contra la violència masclista (900 900 120), Ca la Conxita, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Reus, la Guàrdia Urbana o el 112. Recasens Salvadó fa una valoració «positiva» del projecte La Bústia perquè «realment és útil». «Moltes de les dones potser no han llençat la butlleta, però com que juntament amb la bústia hi ha informació de Ca la Conxita, potser han vingut i poden començar a teixir una xarxa de suport mutu», destaca. «Moltes vegades aquestes persones no volen denunciar, però sí que necessiten un suport comunitari i, des d’aquest espai, les ajudem», conclou.

El programa ‘Treball als barris’ s’amplia a dotze àrees

Ocupació l El programa Treball als barris dona suport al desenvolupament de les àrees urbanes que, per les seves característiques, requereixen una especial atenció amb l’objectiu d’implementar millores ocupacionals, socials i econòmiques. A partir de l’última convocatòria, s’han canviat els índexs socioeconòmics requerits per participar en la iniciativa, cosa que ha permès ampliar l’àmbit d’actuació als barris Fortuny, Juroca, Montserrat, Carrilet, Pastoreta, Horts de Miró, Muralla, Gaudí, Alcolea, Mas Abelló, Mas Iglesias i el nucli antic. Les accions es concreten en el curs de Creació i Producció Audiovisual de la Casa d’Oficis, el dispositiu de suport a la inserció laboral, cicles de seminaris, jornades per conèixer experiències innovadores i projectes d’experiència laboral, com el manteniment d’horts. Redacció

Reus diu adeu a les Filles de la Caritat

amb un emotiu acte

Societat l Reus va acomiadar les Filles de la Caritat, que marxen de la ciutat després de gairebé dos segles, amb un acte organitzat per la Fundació Bara. Sor Adela, Sor Martina, Sor Conchin i Sor Merche són les quatre germanes que quedaven a la capital del Baix Camp i, arran del procés de reestructuració de les seus de la Companyia de les Filles de la Caritat, seran redistribuïdes en diferents municipis. Tal com va explicar Montserrat Bigorra, membre del Patronat de la Fundació Bara, l'acte havia de ser de caràcter íntim, però l'espai es va omplir, «i això vol dir que us ho mereixeu». Per la seva banda, el president del Patronat, Felip Vidiella, va subratllar que l'esdeveniment no pretenia ser un comiat, «sinó un reconeixement», i va recordar la tasca feta per les germanes des que van arribar a finals del segle XVIII. Redacció

Una persona, davant d’una de les bústies. Gerard Martí

Inicia el judici contra dos acusats de robatoris

Judicial l El judici contra dues persones acusades de diversos delictes de robatori amb força i violència a Reus el 2024 va començar dijous. Segons l'acusació fiscal, els fets es remunten a uns intents de robatori en establiments comercials durant la nit, que van incloure amenaces amb una arma blanca. El fiscal relata que els acusats van intentar accedir a un supermercat fent servir una palanca. Tot i causar danys materials, no van aconseguir entrar. Posteriorment, van intentar entrar en una cafeteria, on van ser descoberts i, per intimidar, haurien mostrat una navalla. PSA

Reus recordarà les víctimes de l’Holocaust a la plaça Llibertat

Record l Reus recordarà les víctimes de l'Holocaust avui, a partir de les 17 hores, amb un acte a la plaça de la Llibertat. Serà al jardí de rosers a tocar de la plaça del pintor Fortuny, un espai amb especial simbolisme perquè està molt a prop d'on desenes de persones van ser assassinades pels bombardejos franquistes durant la Guerra Civil. Hi assistiran membres del consistori, l'entitat Cultura i Solidaritat, familiars de les víctimes i els joves dels instituts Josep Tapiró i Domènech i Montaner, que llegiran els noms dels reusencs deportats als camps nazis. Redacció

Luar Na Lubre arribarà al Teatre Fortuny el febrer

Cultura l El grup de folk Luar Na Lubre presentarà el 7 de febrer, al Teatre Fortuny, les cançons del seu últim treball, Luar Na Lubre XX. Encrucillada. Serà una parada de la gira que està celebrant com a avantsala del seu 40è aniversari. El concert començarà a les 20.30 h. i les entrades es poden comprar via teatrefortuny.4tickets.es a partir de 17 € Redacció

L’acusat de matar un home admet que va agredir-lo

Judicial l Nega, però, haver tingut intenció d’assassinar la víctima el 2023

ACN

L’acusat de matar un altre home el setembre del 2023 a Reus va negar que tingués la intenció d’assassinar-lo. En la seva declaració, feta divendres a l’Audiència de Tarragona, va confessar que li va propinar dos cops al cap, que van fer caure la víctima a terra. Aleshores, va assegurar que l’altre investigat li va donar una puntada de peu. Aquest últim va declarar que no coneixia el mort i va dir que no es va barallar amb ningú: «Em sap molt greu el que ha passat, però no em puc penedir perquè no he fet res». La

víctima va morir a l’hospital per un xoc hemorràgic secundari de politraumatisme. Fiscalia demana 16 anys de presó per a cadascun d’ells per un delicte d’assassinat amb traïdoria i una responsabilitat civil de 230.000 euros.

L’acusat, que es troba en presó preventiva des de l’octubre del 2023, va explicar que el 29 de setembre, el dia dels fets, va beure alcohol i va consumir diverses substàncies. En la seva declaració, va assegurar que no tenia la intenció de matar-lo i que l’altre processat era el seu amic. En el seu torn, aquest segon va

negar «haver estat en qualsevol baralla». Va dir que és amic de l’altre investigat, però que feia temps que no es veien. «No sé els motius pels quals m’ha incriminat, no sé si és perquè anava malament o perquè defensa algú altre», va reblar. En la vista de divendres, també van testificar les

Una família sostreu furtivament un suricata d’una granja-escola

Successos l El suricata Bosc, un dels animals més estimats de la granja-escola Diadegranja, va ser sostret dissabte del recinte per una família. Segons va explicar Diadegranja a les xarxes socials, la família va pagar l'entrada per visitar les seves installacions i, aprofitant l'ocasió, va acorralar l'animal al seu recinte per emportar-se'l de

manera furtiva. Les càmeres de seguretat van permetre identificar els autors del robatori. Els Mossos d'Esquadra van actuar ràpidament, localitzant el suricata i retornant-lo al recinte. «Afortunadament, tot ha quedat com una anècdota rocambolesca», destaquen des de Diadegranja, que subratllen que «en 13 anys d'història mai no

ens havia passat». L'animaló ja torna a estar amb els seus companys i va poder passar la nit a la granja-escola. Mentrestant, el responsable de robatori ha estat imputat per un delicte de furt, segons han confirmat els Mossos a Diari Més. Els suricates són animals molt populars gràcies al personatge Timon, de El Rei Lleó MOB/SPM

La Fira tanca la campanya de Nadal amb un 5% més de visites que el 2023

Comerç l La Fira Centre Comercial va tancar una campanya de Nadal que qualifica de «brillant». Durant el desembre del 2024, l'afluència de visitants a la gran superfície va créixer un 5% en comparació amb el mateix mes de l'exercici anterior. En total, les visites acumulades durant l'any van augmentar en un 6%. Pel que fa a les ven-

des, els operadors del centre van registrar un creixement interanual del 6% el desembre, en línia amb les tendències nacionals. En el còmput global del 2024, el percentatge s'incrementa fins al 8%.

La gerent de La Fira Centre Comercial, Patricia Perugini, destaca que «els resultats d'aquesta campanya de Nadal reflecteixen l'esforç con-

junt dels nostres operadors i l'equip del centre per oferir una experiència única als nostres visitants». «Aquest creixement és un clar indicador de la confiança dels nostres clients», tanca Perugini. En el marc de la campanya de Nadal, destaquen més xifres com l'increment d'un 30% del servei d'embolicar obsequis respecte del 2023. Redacció

perites i es van reproduir les proves documentals. Les defenses i acusacions presentaran aquesta setmana els seus informes i peticions finals per tal que el jurat popular es tanqui a deliberar. En el cas de l’acusació particular, demana penes de presó de 20 anys per a cada un

dels acusats i una responsabilitat civil, conjunta i solidària, de més de 137.000 euros. Per contra, el lletrat d’un dels investigats demana l’eximent per drogaddicció i subsidiàriament altres atenuants, com el de confessió. L’altre advocat sol·licita l’absolució del seu client.

Imatge de clients de La Fira Centre Comercial. Cedida
El tribunal, les acusacions i les defenses, a l’inici del judici a l’Audiència de Tarragona. ACN
Fotografia de l’animaló, que ja ha estat retornat al seu recinte. Mossos

Tarragona encapçala el rànquing de mòduls prefabricats a les escoles

Educació l El nombre de barracons s’ha vist reduït en els darrers anys i la Generalitat preveu retirar-ne 43 més aquest curs

ACN/Redacció

Els mòduls prefabricats en centres educatius han caigut des dels 1.006 registrats el curs 2021-22 fins als 937 que consten aquest any acadèmic, cosa que suposa una caiguda del 7,4% en tres anys. Així consta en la resposta del Govern a una pregunta parlamentària de Vox recollida al butlletí oficial del Parlament. Abans de la pandèmia, la xifra de barracons s’havia mogut al voltant del miler, una cota a què no es va arribar el curs 2022-23, quan de 1.006 es va passar a 979. L’any acadèmic següent se’n van registrar 962 i l’actual curs ha marcat una nova caiguda fins als 937, en 388 centres diferents. Tarragona se situa com la ciutat catalana amb més mòduls prefabricats, empatada amb Manersa. Al municipi hi ha un mínim de 24 mòduls prefabricats a 4 i 8 escoles i instituts, respectivament — les dades de la resposta par-

lamentària no detallen a quin centre es refereixen aquells qui comparteixen nom amb altres escoles, que són un 10% del total—.

Vila-seca rep el distintiu que l’acredita com a Destinació

Turística Intel·ligent

Turisme l El distintiu el van recollir regidores municipals durant Fitur

En el marc de la Fira Internacional de Turisme (FITUR) que s’ha celebrat a Madrid durant aquests últims dies, Vila-seca va rebre el distintiu de Destinació Turística Intelligent Adherida. Es tracta d’un distintiu que orienta la destinació a millorar la seva competitivitat en els àmbits de la governança, accessibilitat, innovació, tecnologia i sostenibilitat, i amb això, la qualitat dels serveis a turistes i residents des de la perspectiva de la transpa-

rència i la participació. Les destinacions distingides amb aquesta marca entren en un procés de millora contínua que implica la renovació del distintiu cada dos anys per a garantir la continuïtat dels treballs sobre la base del model de gestió DTI, una iniciativa liderada per la Secretaria d’Estat de Turisme.

El distintiu va ser recollit per les regidores de Turisme, Lluïsa Clavé; d’Innovació i Serveis al Territori, Cristina Cid i d’Assumptes de la Pineda i Platges, Esmeralda Núñez.

De fet, dues escoles tarragonines es troben entre els centres amb més mòduls prefabricats del país. Aquestes són l’escola Ponent i l’Insitit Esco-

la l’Arrabassada, que comparteixen lideratge amb l’Institut Escola El Bruel, d’Empuriabrava; l’Escola Carme Guasch i Darné, de Figueres i l’Institut

Les regidores vila-secanes que van recollir la distinció. Cedida

Dos centres de Tarragona es troben entre els que més barracons tenen

El Baix Camp és la comarca tarragonina amb més mòduls prefabricats

Salvador Sunyer Aimeric, de Salt.

A aquestes les segueixen

Barcelona i Girona, amb un mínim de 23, a 11 i 5 centres, respectivament. Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat també es mouen en la vintena de mòduls prefabricats.

Dins de les comarques tarragonines també destaquen Mont-roig del Camp, amb 13 barracons, Reus amb 11 o els Pallaresos amb 8.

En l’àmbit comarcal, el

Barcelonès supera a qualsevol altre territori, amb una vuitantena de barracons distribuïts a més de 30 centres. El Gironès, l’Alt Empordà i el Vallès Occidental es mouen en la setantena de mòduls, mentre que el Baix Llobregat, el Maresme i la Selva, en la cinquantena.

Així, cap de les comarques tarragonines se situa en les posicions més elevades d’aquesta llista. La primera a aparèixer és el Baix Camp, amb un mínim de 47 mòduls prefabricats. A prop d’aquestes xifres queda el Tarragonès, on hi ha un mínim de 43 barracons, més de la meitat d’ells a la capital. Aquests dos territoris marquen una notable diferència amb els següents, l’Alt Camp i el Baix Penedès, que empaten amb 17 mòduls. A les comarques més interiors aquest fenomen es pràcticament inexistent amb només un barracó a la Conca de Barberà i cap al Priorat.

Detenen quatre homes per robar a uns clients al pàrquing d’un supermercat al Baix Camp

Policial l Cometien els robatoris amb un mètode anomenat ‘sembra’

ACN

Els Mossos d’Esquadra van detenir dimecres quatre homes com a presumptes autors d’un furt al pàrquing d’un supermercat de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant. Segons el cos, havien sostret la bossa de mà a les víctimes –una parella de turistes alemanys– mentre carregaven la compra al seu vehicle, després de distreure-les. La detenció es va produir el mateix dia, quan la policia va interceptar el vehicle en què viatjaven els presumptes autors a prop de l’autopista AP-7. A

dins hi van localitzar diversos objectes robats i els ocupants van reconèixer haver llençat la bossa de mà en una de les sortides de l’autopista. El mètode emprat pels lladres es coneix com a ‘sembra’. Aquest tipus de fet delictiu consisteix en provocar una confusió en les víctimes. Un membre del grup despista la víctima mitjançant el llançament d’algun objecte a terra, habitualment monedes. També acostuma a preguntar indicacions per arribar a algun lloc. És en aquest moment quan un altre lladre aprofita el descuit

Muntatge de barracons a l’institut Martí Franquès de Tarragona. Gerard Martí
Redacció

Valls signa un acord per crear un centre d’interpretació de la calçotada

Equipaments l La Masia de la Calçotada, ubicada a la Cooperativa Agrícola, serà un museu interactiu i modern

ACN

El centre d’interpretació de la calçotada va posar la primera pedra simbòlica el passat dissabte amb la signatura de l’acord de col·laboració entre l’Ajuntament de Valls i la Cooperativa Agrícola, en què també va estar present el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig.

Malgrat que encara no es disposi d’un projecte executiu, l’alcaldessa Dolors Farré aposta perquè sigui un espai que doni a conèixer els orígens de la calçotada i tot el que l’envolta tant als visitants

com als veïns de la comarca. «Serà un museu interactiu, modern, on tothom pugui conèixer la història de la calçotada i tot el que l’envolta», subratlla la batllessa.

El president de la Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls, Dalmaci Clofent, remarca la voluntat de crear un espai interpretatiu, s’aposti per un espai on «gaudir, fer actes, passejar i sentir», en un exercici de transcendència.

La iniciativa compta amb el suport d’una quarantena d’organismes, convertint-lo en un projecte «compartit», segons els seus impulsors. També

confien que la Generalitat se sumi econòmicament per donar suport a la proposta. De moment, no s’han concretat de terminis de finalització de la Masia de la Calçotada, tot i que esperen obrir portes «ben aviat».

Regió Mundial En aquest context, Ordeig posa èmfasi en la importància i transcendència de la Regió Mundial de la Gastronomia, ostentada per Catalunya aquest 2025. Aquesta fita té els calçots com un dels elements destacats de la seva programació. Així, el conse-

El conveni de col·laboració és el primer pas previ al projecte executiu

ller reitera la posada en marxa d’una prova pilot de formació alimentària als centres edu-

catius, on també s’inclouran coneixements sobre aquesta ceba dolça.

Els detalls sobre aquest centre interpretatiu es van donar a conèixer en el marc de la Gran Festa de la Calçotada, que ha omplert d’actes Valls durant tot el cap de setmana.

Així, també es va descobrir la imatge gràfica de Terra Calçotada, disseny amb què es promocionaran tots els actes organitzats aquest any. La nova imatge també s’utilitzarà per senyalitzar les entrades de les poblacions de l’Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès i Tarragonès.

Moment de la presentació del convenu per crear la futura Masia de la Calçotada. Ariadna Escoda/ACN

La Gran Festa de la Calçotada aplega més de 30.000

persones

a Valls enmig d’un gran ambient

Gastronomia l Adrià Wegrzyn va guanyar el concurs menjant 195 calçots en 45 minuts, 3.200 grams

La Gran Festa de la Calçotada va aplegar ahir més de 30.000 persones a Valls. Enmig d’un gran ambient festiu i familiar, els carrers del centre de la ciutat es van omplir de gom a gom per a gaudir de la mostra de coure calçots, del concurs de salsa i del de menjar-ne i per a degustar la ceba dolça allà on marca la tradició. La Cambra de Comerç de Valls, l’entitat organitzadora, va repartir 3.600 degustacions de lots de calçotada i es van exhaurir els tiquets, superant les expectatives inicials.

Un dels punts neuràlgics de la festa va ser El Pati, on al migdia va tenir lloc el tradicional concurs de menjar calçots. Enmig d’una gran expectació, vint concursants van competir entre ells per a veure qui era capaç de menjar més cebes dolces en 45 minuts. Una de les protagonistes més ovacionades del torneig va ser la Míriam, de Centelles, l’única dona que va concursar. Men-

tre els concursants endrapaven calçots, les colles castelleres i el seguici festiu actuava a la plaça, representant l’estampa més vallenca possible.

«L’any passat estàvem al públic, mirant el concurs i vam dir que l’any vinent estaria bé

apuntar-nos. I aquí estem, ens hem enredat!», explicava Oriol Bargalló, vallenc, que competia al concurs amb el seu amic Jordi Lladós, de Vilabella. «Vam fer números i ens sortia més a compte apuntar-nos al concurs que comprar-los!», responia entre riures Lladós.  La plaça animava els competidors i celebrava cada cop que s’acabava un paquet. Els voluntaris, diligents, ajudaven els concursants en tot el que els hi feia falta. «És una qüestió més de velocitat que no de

«Em vaig mullant la boca amb vi. T’han d’agradar els calçots i no parar»

panxa, en podria haver menjat més», expressava Bargalló. Un cop fet el compte enrere, va tocar pesar allò consumit i el guanyador va ser Adrià Wegrzyn, un dels habituals del concurs.

Sense secret

Wegrzyn, de Barcelona, es va proclamar campió després de menjar 195 calçots, un total de 3.275 grams. «No ha sigut la meva millor actuació. Des del 2002 que venim, amb la família i amics, amb molta il·lusió. Em faig gran, tinc 50 anys. Algun dia perdré», expressava el campió després de rebre el premi. Wegrzyn afegia que «no hi ha secret» per a guanyar el torneig i que dinaria carn a la brasa per a baixar els calçots. «Em vaig mullant la boca una mica amb vi. T’han

d’agradar i els calçots i no has de parar. Els primers minuts vas bé, però després ja fa pujada, és una mica dur», reconeixia. El primer classificat tindrà pròximament relleu a la mateixa família. «El meu fill mitjà està molt aficionat. Encara no s’ha apuntat perquè has de ser major d’edat, però d’aquí set anys li passaré el relleu. Ja estaré una mica cansat», concloia Wegrzyn. El segon classificat va ser en Ramon Caballero, també de Barcelona, que va menjar 160 calçots, un total de 2.170 grams, i en tercer lloc va quedar en David Martin, de Tarragona, endrapant 190 calçots amb un total de 2.165 grams.

Concurs de salsa infantil Més enllà, una de les grans novetats d’enguany va ser la celebració del primer concurs de salsa infantil, que es va qualificar d’èxit per part de l’organització i que s’espera repetir de cara al futur. La guanyadora va ser la vallenca Ainara López. Pel que fa al concurs d’adults, el guanyador va ser Emilio Llort, de Reus. Durant el matí, també es va celebrar el 37è concurs de cultivadors. En aquest cas, el primer classificat va ser Kiko Emill, de Valls. El president de la Cambra de Comerç, Josep M. Rovira, va afirmar que la voluntat de l’organització és mantenir aquestes dades de públic els anys vinents. «Ens agradaria pensar que no hem de créixer més, sinó fer-ho més bé», va exposar.

Oriol Castro
Durant tota la jornada, que va aplegar famílies i grups d’amics de totes les edats, es van repartir més de 3.600 degustacions de lots de calçotada, una xifra similar a l’any anterior. Gerard Martí
Wegrzyn, de 50 anys, espera que el seu fill el rellevi al concurs d’endrapar calçots en un futur. Gerard Martí

Turisme l Els tiquets per la calçotada es van esgotar al migdia, superant les expectatives de 30.000 visitants que tenia l’organització

Una festa que no para de mirar amunt

Diuen que a Valls hi ha tres motius que et fan mirar amunt, per menjar un calçot, per veure com s’enlaira un castell o per contemplar el campanar més alt de Catalunya. Doncs bé, durant el dia d’ahir milers de persones van fer aquest gest, però molts dels visitants també miraven amunt per descobrir l’arquitectura d’una ciutat que no coneixien o per comprovar l’estat canviant del cel.

La capital de l’Alt Camp és una ciutat de poc més de 40.000 habitants que aquest diumenge va doblar la seva població, segons les dades de l’organització de la Gran Festa de la Calçotada. Aquesta és una de les celebracions gastronòmiques més importants del país, la qual cosa es fa notar en una afluència que cada cop creix més. El centre d’aquesta festa queda clar, menjar calçots en el seu lloc d’origen. No obstant això, aquesta jornada ha anat creixent en els darrers anys, convertint-se en una oportunitat per descobrir tot el que

pot oferir la capital de l’Alt Camp.

Així ho demostraven uns carrers plens de gom a gom des de les primeres hores del matí. Entre les veus que es podien escoltar, trobaves una gran varietat d’idiomes, ja que aquesta celebració ha aconseguit atraure l’atenció de japonesos, canadencs o persones d’Europa de l’Est, entre d’altres.

Moltes d’aquestes veus preguntaven i debatien sobre la possibilitat d’adquirir un tiquet pel paquet de la calçotada, pel fet que molts dels punts de venda van penjar el cartell d’esgotat des dels primers moments.

De fet, l’organització va haver d’avisar per megafonia al voltant de les 12 hores del migdia del fet que «els tiquets s’havien esgotat», tot agraint als assistents per haver «superat les expectatives».

Aquest flux constant de gent es feia notar a cada racó del municipi, també al Museu del Món Casteller, un dels equipaments que més està promovent el consistori vallenc. El paquet de

la calçotada incloïa una oferta de 2x1 per aquesta visita, i de les seves portes entraven i sortien constantment famílies.

La jornada també servia d’aparador per molts comerços locals, que obrien les portes un diumenge, fora del seu horari habitual, per tal d’aprofitar aquestes visites. Mentrestant, els bars i restaurants oferien el seu «menú calçotada» per donar servei als centenars de persones que es van quedar sense tiquets. Més enllà de tots aquests afegits, el producte i la gastronomia continuen sent el pilar fonamental d’aquesta festa. Bé ho sap, XXX, guanyador del concurs de cultivadors de calçots d’aquesta edició. De fet, ell va ser un dels promotors d’aquesta iniciativa i veu «amb molt orgull» que cada cop més gent s’hi sumi.

I és que la Gran Festa del Calçot és també una celebració de la pagesia. Així ho va destacar XXX, segon classificat del concurs de cultivadors, qui va dedicar aquest premi a la seva família per haver-li «transmès aquest ofici».

La Gran Festa de la Calçotada de Valls ha estat el tret de sortida de l’any en què Catalunya esdevé la

Mesures

L’Ajuntament estudiarà l’impacte econòmic de la festa al municipi

Capital Mundial de la Gastronomia. Una arrancada que es pot considerar tot un èxit de participació, però

s’haurà de mirar l’impacte que ha produït al municipi. El consistori va anunciar recentment que «mesurarien l’impacte directe d’aquesta festa a l’economia local», veurem llavors que tant positiu és doblegar la teva població durant un dia i si aquesta celebració pot continuar creixent sense límit.

Alvaro Rodríguez Moliner
Milers de visitants van omplir ahir tots els racons de Valls. Gerard Martí

Salou ja és oficialment la Capital de la Cultura

Catalana

Societat l El municipi tarragoní va recollir ahir el testimoni de Sabadell a un acte al Teatre de La Faràndula

Redacció

El Teatre La Faràndula de Sabadell va acollir ahir el traspàs oficial del títol de Capital de la Cultura Catalana, que passa de Sabadell a Salou. L’acte protocol·lari, ple de simbolisme i solemnitat, va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés; l’alcalde de Salou, Pere Granados; el president de l’Associació Capital de la

Cultura Catalana, Xavier Tudela i la regidora de Cultura de Salou, Júlia Gómez.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va recollir el testimoni amb «orgull i il·lusió», destacant que aquesta capitalitat «és un reconeixement al potencial cultural d’un municipi que treballa per superar la imatge associada únicament al turisme de sol i platja». Granados va felicitar Sabadell

Carlos Latre, pregoner de Salou

Festes l Salou va encendre el passat divendres la metxa de la seva Festa Major d'Hivern 2025. Carlos Latre va ser l'encarregat de donar aquest tret de sortida com a pregoner al Teatre Auditori de Salou. L'humorista va declarar que el municipi és «felicitat en estat pur, un lloc màgic, ple d'alegria, tradició i germanor». Redacció/Cedida

per la feina feta i va assegurar que Salou afrontarà aquesta fita col·lectiva amb un esperit obert, dinàmic i plural.

El mandat de Salou com a Capital de la Cultura Catalana es basarà en la combinació de tradició, innovació i projecció internacional. L’alcalde salouenc va detallar que el calendari cultural, encara en elaboració, «serà viu i en constant evolució, amb una programa-

ció que inclourà grans esdeveniments, commemoracions i activitats culturals de tota mena i pensat perquè tothom se sentí identificat».

El batlle va destacar especialment la reobertura de la Torre Vella amb una imatge renovada i nous espais expositius com a eix central

d’aquesta capitalitat, així com la celebració dels 50 anys de la Festa del Calamar i altres efemèrides vinculades a la cultura popular del municipi.

La Colla de Sant Pere i Sant Pau, premi al moment casteller de la temporada

Cultura l La Nit de Castells va guardonar també la trajectòria del casteller vallenc

ACN

El 5 de 8 de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, s’ha emportat el premi al moment casteller de la temporada de la Nit dels Castells, celebrada el passat dissabte a Valls. El certamen va reonèixer aquesta construcció de la temporada anterior per haver-lo aconseguit descarregar al primer intent, per la seva execució i pel component emocional que va suposar.

Durant la vetllada també es va distingir l’abraçada entre dues enxanetes de la Colla Vella, la Noa i la Mia, després de descarregar un 4 de 9 sense folre, que s’ha endut el premi imatge de la temporada.

El casteller de la Vella dels Xiquets de Valls Guillem Bartolí va rebre el premi a la trajectòria, que entrega la Revista Castells, mentre que el premi ambaixador de castells ha estat per a les colles castelleres de l’exterior.

El reconeixement a plaça de la temporada ha estat per a la Bisbal del Penedès, de la qual se’n van valorar els canvis que han millorat el desenvolupament de les actuacions.

A banda dels honors personals, els Castellers de Lleida s’han emportat el premi a co-

lla de la temporada per la seva progressió, que els ha dut a consolidar el 4 de 8 i a estrenar noves construccions, i la colla amb millor temporada ha estat per als Castellers de Vilafranca, guanyadors del Concurs de Castells.

Pel que fa al premi de fotografia, l’ha obtingut la fotògrafa Mireia Comas per la seva trajectòria com a retratista de castells, mentre que els Esperxats de l’Estany han rebut el premi descarregat, per no haver patit cap caiguda i un sol intent desmuntat.

Pere Granados durant l’acte protocol·lari celebrat ahir a Sabadell. Cedida
Guillem Bartolí
La Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau reben el premi al moment de la temporada. Revista Castells
Les protagonistes de la imatge de la temporada. Revista Castells

Pla alternatiu de Rodalies aquest febrer al Baix Penedès

Infraestructures l Les obres de l’estació de Sant Vicenç de Calders provocaran talls durant els caps de setmana

Redacció

A causa de la reprogramació de les obres que Adif està executant a Sant Vicenç de Calders, tots els caps de setmana del mes de febrer, les darreres i les primeres circulacions dels trens de les línies R2 Sud, R4 i serveis Regionals no podran circular per Sant Vicenç de Calders.

Per aquest motiu, i per garantir la mobilitat dels viat-

gers, hi haurà servei alternatiu per carretera entre Sant Vicenç de Calders i Cunit (R2 Sud) i entre Sant Vicenç de Calders i El Vendrell (R4). Pel que fa als serveis regionals, el trajecte es farà per carretera fins a Barcelona.

Entre les 22:45 hores dels dissabtes 1, 8, 15 i 22 de febrer i les 6:20 hores del diumenge posterior, i entre les 22:10 hores dels diumenges 2, 9, 16 i 23

de febrer i les 6:00 hores del dilluns posterior, la circulació ferroviària quedarà interrompuda a Sant Vicenç de Calders i els desplaçaments es realitzaran amb un servei alternatiu d’autobusos.

A l’R2 Sud els autobusos circularan entre Sant Vicenç de Calders i Cunit realitzant parades a Calafell i Segur de Calafell i, en el cas de l’R4, els autobusos enllaçaran les

Detingut per robar en 13 vehicles en una matinada a la Pineda

Successos l Els Mossos d'Esquadra i la Policial Local de Vila-seca han detingut un lladre per robar en 13 vehicles estacionats a la Pineda en una matinada. L'arrestat, de 18 anys, acumula una trentena d'antecedents per delictes contra el patrimoni. Els fets es van produir la nit i matinada del dimecres 22 al dijous 23 de gener quan el

pispa va forçar cotxes aparcats de quatre comunitats diferents situades al passeig Pau Casals i als carrers Amadeu Vives, Marcos Redondo i Emili Vendrell. En tots els casos, l'autor trencava un dels vidres del vehicle amb un estri tipus trencavidres i accedia a l'interior. El lladre va deixar múltiples rastres de sang com a conseqüència

d'una ferida que es va fer a la mà en trencar els vidres dels cotxes. En paral·lel, les càmeres de seguretat de diverses de les comunitats afectades van captar el moment i la roba que duia posada, exactament la mateixa que vestia quan se'l va detenir. L'arrest es va produir pels voltants de les 11.20 hores del dijous 23 de gener. ACN

GASTRONOMIA

estacions de Sant Vicenç de Calders i El Vendrell. Per la seva banda, els viatgers dels serveis regionals disposaran d’autobusos per fer el trajecte

fins a Barcelona. Aquesta reprogramació no afecta a les obres del túnel de Roda de Berà que finalitzaran a la data prevista. No obstant

això, la replanificació de les actuacions a Sant Vicenç comportarà modificacions al servei a partir del 3 de març que s’estan tancan.

El centre ofereix una activitat diferencial on la natura és la protagonista

Gaudir d’una bona calçotada és un dels millors plans que es poden fer al territori. El gust dels calçots combinat amb la salsa, la carn a la brasa, la típica taronja i una bona crema catalana per acabar fan de les calçotades una experiència gastronòmica única. Ara bé, és la companyia la que fa d’aquests àpats una veritable celebració. Si busques una proposta diferent per fer una

bona calçotada i gaudir de la natura en companyia de família o amics, Centre Hípic el Catllar és el teu lloc. Aquest centre, que té un espai de restaurant a les seves instal·lacions, ofereix un pack que inclou una ruta a cavall i una calçotada. Des de l’hípica, expliquen que les rutes són una activitat ideal per a fer en grup, si bé no cal que siguin molt nombrosos. Disposen de cavalls adequats per a adults i per a nens i per a tots els nivells, de manera que aquest és un

bon pla per a fer amb canalla. Les excursions tenen una durada mínima d’una hora i permeten fer una bona descoberta de l’entorn natural de la zona del Catllar, que combina camps i boscos.

Fer la ruta a cavall, sens dubte, obre la gana, així que és ideal continuar la jornada a Centre Hípic el Catllar degustant la seva calçotada. Aquesta inclou una vintena de calçots amb salsa per cap i una graellada amb llonganissa, botifarra, cansa-

Les excursions a cavall prèvies a la calçotada permeten descobrir l’entorn rural. CEDIDA

lada, secret ibèric, costella, carxofes i tomaca a la brasa, patates al caliu, postres i beguda. Aquells que només vulguin fer la calçotada, sense la ruta a cavall, també poden fer-la per 37 euros per persona.

Les calçotades de Centre Hípic el Catllar, amb ruta o sense, es poden fer tots els dies de la setmana, però sempre amb reserva prèvia, trucant al 627 53 94 92 o enviant un mail a info@hipicatllar.com

Anna Ferran
Imatge d’un tren a l’estació de Sant Vicenç de Calders. ACN
Imatge del lladre captada per una càmera de seguretat. Mossos d’Esquadra

1 Nàstic 1 Amorebieta

Nàstic . Alberto Varo, Migue Leal, Antonio Leal (Gorostidi, 46’), Borja Granero (Gorka Pérez, 62’), David Juncà, Óscar Sanz, Marc Montalvo (Álex López, 62’), David Concha (Marc Fernández, 62’), Jaume Jardí (Álex Jiménez, 78’), Antoñín i Pablo Fernández. Amorebieta . Unai Marino, Yuste, Kortazar, Coto, Carbonell, Coulibaly (Masllorens, 76’), Ben Hamed, Eric Pérez (Hervías, 76’), Vicandi, Selma (Marín, 85’) i Muñoz (Berto, 88’). Gols. 0-1, Selma (56’) i 1-1, Gorka Pérez (76’). Àrbitre. Imanol Irurtzun Artola (navarrès). Va mostrar la targeta groga als locals Antonio Leal i Gorostidi, i als visitants Kortázar, Carbonell, Eric Pérez, Coto i Álvaro Martín. Incidències Partit de la jornada 21 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 5.489.

L’Amorebieta posa el fre al Nàstic

El partit El Nàstic va caure al camp de l’Unionistas en un partit desastrós en el qual no va arribar a competir ni un sol minut

L’Amorebieta posa el fre al Nàstic al Nou Estadi. El conjunt de Dani Vidal es va estavellar contra el bloc defensiu basc per sumar un punt que, mentre que no es disputi l’Arenteiro-Barakaldo, torna al Nàstic a les posicions de play-off. Els grana van dominar contra un rival tancat al darrere, però va caure en el seu parany i va acabar per suar per sumar un punt.

Els tarragonins va sortir al partit amb el ganivet entre les dents. En els primers minuts, Óscar Sanz va executar el servei de banda i Pablo Fernández va rematar al punt de penal, però a diferència del dia de la Segoviana, el porter la va aturar.

L’Amorebieta sabia el que venia a fer. Els de Natxo González van establir una línia de cinc i es van tancar en defensa, deixant el domini de la pilota als grana. Els de Dani Vidal van acceptar el seu paper i les aproximacions s’anaven convertint en ocasions de gol. Primer, Jaume Jardí amb un tir des de la frontal que va aturar el porter Marín i, poc després, Migue Leal va recollir una passada en llarg de Borja Granero per buscar la porteria amb un tir creuat que va blocar el porter.

Els grana duien el ritme del partit, però l’Amorebieta se sentia còmode. Els tarragonins conduïen bé i dominaven millor, però faltava un tir clar entre els tres pals, les ocasions de la primera part van ser massa toves. El conjunt basc també va tenir els seus moviments, sobretot aprofitant

dos contraatacs, però aquests morien abans d’arribar a l’àrea d’Alberto Varo.

A la represa Dani Vidal no va donar espai als dubtes. El tècnic va deixar a la banqueta a Antonio Leal, que havia vist una groga, per reorganitzar l’esquema amb Ander Gorostidi al mig del camp. La tendència, però, va ser la mateixa. L’Amorebieta esperava la seva oportunitat i el Nàstic protagonitzava les accions de perill a través de Migue Leal. El lateral dret grana no va parar de córrer en tot el carril dret ni un sol segon. No se li va aturar el motor i

va tenir la primera del segon temps amb un tir creuat que va sortir llepant el pal dret.  Amb el pas dels minuts, els

bascs van tenir les ocasions que desitjaven. David Juncà es va ressentir amb el pas dels minuts i es va obrir un forat

momentàniament a la seva banda. Muñoz el va aprofitar per guanyar el carril i tocar l’àrea grana. Montalvo el va

El destacat

Migue Leal recórrer carril dret protagonitzant les ocasions de perill

interceptar, però el centre va tocar al peu del jove jugador grana per sortir catapultat a l’àrea petita. Allà, Selma li va guanyar la partida a Óscar Sanz i va enviar la pilota al fons de la xarxa. En un vist i no vist, el Nàstic va veure com era el cuer qui s’avançava en el marcador, després dels esforços locals.

El partit es va posar a punt de caramel per a l’Amorebieta. El conjunt basc ja tenia la feina feta amb el gol, així que només havia de mantenir el bloc defensiu enrere i aguantar la situació. D’aquesta manera,

El lateral del Nàstic, Migue Leal, durant una de les múltiples accions ofensives que va realitzar contra l’Amorebieta. Gerard Martí
El central grana Gorka Pérez celebrant el seu primer gol amb la samarreta del Nàstic. Gerard Martí
Arnau Montreal Quesada

El president executiu, Lluís Fàbregas: «El Nàstic està

per sobre de qualsevol jugador»

Futbol l El president tractar l'operació Alan Godoy als micròfons de Tarragona Ràdio

Arnau Montreal Quesada

El fitxatge d’Alan Godoy pel Nàstic de Tarragona ha sigut una operació que ha avançat com una muntanya russa en aquest mercat d’hivern. Del somni impossible es va transformar en un moviment més que viable que es va estar a punt de tancar en els darrers dies fins que es va acabar per refredar les negociacions. El president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas, va destacar en micròfons de Tarragona Ràdio que «amb l’Eldense l’acord hi era, però les coses

Les declaracions

Dani Vidal: «Hem generat el suficient per guanyar el partit»

El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir ahir disgustat després de l’empat contra l’Amorebieta, el cuer de la categoria, al Nou Estadi Costa Daurada. Vidal va apuntar que «no dono el punt per bo, evidentment. Sempre volem guanyar a casa i més quan fas un partit com aquest, superant totes les circumstàncies adverses que hem tingut». En aquest sentit, l’entrenador va apuntar que

El golejador

Gorka Pérez va tornar a jugar un partit amb el Nàstic tres mesos després i va marcar

els papers es van intercanviar. Cada possessió de l’Amorebieta es feia eterna, mentre que en el Nàstic creixia la desesperació.

Amb tot, els de Dani Vidal van aconseguir el seu premi a partir de la insistència. L’empat va sorgir d’una falta a uns metres del vèrtex de l’àrea. Marc Fernández va executar una centrada enverinada que, després de botar, va topar al travesser. El rebot li va caure a Pablo, que va rematar de nou contra el travesser. La jugada no va morir allà, faltaven més protagonistes. El següent

canvien. Si no hi ha res signat, tot pot canviar, ja ens ha passat en anteriors ocasions». A més, va afegir que «el Nàstic va fer una oferta i l’Eldense va estar d’acord amb les quantitats i les variables. Les condicions amb el jugador en principi estaven acceptades amb les clàusules en cas d’ascens, en cas de no ascens i en cas de venir un tercer equip, però a última hora no ha acabat de quadrar».

Malgrat l’estat de les negociacions, el president no va tancar cap porta i va apuntar

«Narro va ser baixa per una forta grip, les dues sancions als laterals, Unai Dufur arrossegava mal a l’esquena des del partit passat, però no són excuses». Vidal va assenyalar que «hem generat el suficient per guanyar-lo. És cert que hem arribat amb facilitat i després podríem haver finalitzat millor, però ha sigut un partit que si el jugues 10 vegades, en guanyes nou». Amb tot, Vidal va subratllar que «no puc dir que marxo enfadat per com hem jugat. Hem estructurat bé. Hem fet un partit molt complet fins a tocar de l’àrea». El Nàstic va aterrar al partit amb tres can-

va ser Antoñín, que va xutar des de l’interior de l’àrea, però l’esfèric va rebotar cap a Migue Leal. La pilota no volia separar-se del Nàstic, així que quan Leal va realitzar un tir creuat, tots els jugadors grana es van posar en alerta. Marc Fernández la va interceptar i la va enviar a l’àrea petita i allà, atent, Gorka Pérez la va enviar, finalment, cap al fons de la xarxa.

Amb l’empat el partit es va intensificar. El Nàstic va créixer en la desesperació i va buscar la porteria contrària mentre que l’Amorebieta aturava el joc de totes les maneres possibles.

Finalment, el Nàstic va morir a camp contrari sense aconseguir l’empat i veu com el cuer el frena al Nou Estadi Costa Daurada.

que «fins que acabi el mercat les opcions hi són totes, però tenim clar que tenim una bona plantilla amb jugadors de primer nivell. Si Godoy vol vindre i es donen les circumstàncies, benvingut serà». Amb tot, va subratllar que «el Nàstic està per damunt de qualsevol jugador. Godoy ja

«L’acord amb l’Eldense hi era, l’última paraula és del jugador»

El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, durant el partit d’ahir. Gerard Martí

vis a la defensa. Borja Granero i David Juncà debutaven i Migue Leal va jugar el seu pri-

sap el que és venir al Nàstic, nosaltres li vam obrir les portes i li vam donar una oportunitat per créixer. Si ell vol continuar el seu creixement a Tarragona doncs benvingut, si és en un altre equip, li desitjarem la millor de les sorts perquè ha demostrat ser una bona persona i un excel·lent jugador». Finalment, Fàbregas va apuntar que «l’Alan té diferents alternatives per escollir. Aquí ja sap que és casa seva i se li ha cuidat a nivell esportiu. A partir d’aquí, l’última paraula la té el jugador».

mer partit com a titular. Vidal va destacar que «Borja ens ha donat molt en la sortida de la pilota, Migue ha demostrat tenir un nivell físic increïble i Juncà vam parlar que regulés els esforços durant el partit perquè no teníem recanvi clar seu. Han rendit molt bé». Finalment, el tècnic grana va destacar «ara mateix la plantilla està empipada, tothom volia guanyar de nou a casa, però ara toca mirar endavant no autoculpar-se i continuar millorant de cara al següent partit». El pròxim partit del Nàstic serà aquest dimecres contra l’Andorra a la Copa Catalunya.

1.CyD Leonesa 43 21 13 4 4 37 24

2.Ponferradina 36 21 10 6 5 32 20

3.R. Sociedad B 33 21 9 6 6 31 20

4.Barakaldo* 33 20 9 6 5 28 18

5.GIMNÀSTIC 33 21 9 6 6 29 23

6.Arenteiro* 32 20 9 5 6 25 17

7.Zamora 29 21 8 5 8

8.Unionistas

9.Celta

11.Tarazona

13.Bilbao

14.Gimnástica

15.Barça

16.Osasuna

17.Sestao River 23 21 6 5 10 17 22

18.Lugo* 23 20 5 8 7 14 19

19.Ourense 23 21 5 8 8 18 26

20.Amorebieta 17 21 3 8 10 20 39

Entrenador

Dani Vidal

Limitat

Jornada 21

Migue Leal

Motor

Va ser el millor del partit. No va parar de córrer i va ser imprescindible en l’atac grana.

David Juncà

Contundent

Va afrontar els 90 minuts tot i reconèixer no estar al 100%. Va mostrar caràcter i duresa.

David Concha

Apagat

La seva màgia va aparèixer en comptades ocasions. No va tenir el dia més inspirat.

RESULTATS

Jornada 21, Primera RFEF

Osasuna P.-R.Sociedad B 1-1

Ourense-Barça Atlètic 1-1

Bilbao Athletic-Sestao River 2-0

Real Unión-Gimnástica S. 5-0

Arenteiro-Barakaldo Ajornat

Ponferradina-Andorra 0-1

GIMNÀSTIC-Amorebieta 1-1

Tarazona-Zamora 0-1

CyD Leonesa-Unionistas 4-3

Celta Fortuna-Lugo Ajornat

PRÒXIMA JORNADA

Gimnástica S.-Tarazona Celta Fortuna- GIMNÀSTIC

R.Sociedad B-Barça Atlètic

Sestao River-Cultural Leonesa Zamora-Bilbao Athletic

Amorebieta-Arenteiro

Barakaldo-Real Unión

Lugo-Osasuna P.

Unionistas-Ponferradina

Andorra-Ourense

Alberto Varo

Vençut

Va afrontar el duel amb múltiples baixes, fet que el van deixar amb pocs recursos

Borja Granero

Millora

Va protagonitzar molt bones sortides de pilota, una qualitat que es trobava a faltar.

Marc Montalvo

Fluid

Va fer el que va voler amb la pilota. Cada partit que juga de titular creix el seu joc.

Antoñín Cortés

Tossut

Allà on jugui s’esforçarà perquè funcioni. Va colpejar el carril dret fins que el va dominar.

Pablo Fernández

Esforçat

No va tenir el seu dia de cara a porteria, però va esforçar-se en la pressió i en defensa.

Marc Fernández

Proactiu

Va participar en la jugada de l’empat servint la falta i donant una assistència Gorka Pérez.

Ander Gorostidi

Lluitador

Va donar aire a l’equip en la seva entrada per aturar el joc de l’Amorebieta al mig del camp.

Gorka Pérez

Golejador

Va tornar a vestir de grana tres mesos després i ho va fer marcant el gol de l’empat.

No va tenir gaire feina i poc va poder fer en el gol. Millora en les pilotes aèries.

Antonio Leal

Amonestat

Va veure una groga evitable a la primera meitat i Dani Vidal el va sacrificar per evitar riscos.

Óscar Sanz

Mogut

Li va tocar tornar a la posició de central a la segona part i va sortir en la foto del gol del rival.

Jaume Jardí

Còmode

Se’l veu en la seva salsa com a mitjapunta, però es necessita que participi més.

Álex López

Aturat

Va entrar en el segon temps per conduir el joc, però els atacs van acabar per les bandes

Álex Jiménez

Sense temps

Va entrar en la recta final del partit va estar poc encertat en les ocasions que va tenir.

Fundación Repsol impulsa l’esport escolar amb el projecte ‘Activa tu Energía’

Poliesportiu l La Fundación Repsol va organitzar el darrer dissabte la presentació de la iniciativa Activa tu Energia, un projecte destinat a promoure l’activitat física en nens i nenes d’entre 6 i 11 anys. La jornada va tenir lloc al pavelló del Nàstic de Tarragona, on el club grana també va ser un protagonista a

través del porter Alberto Varo. Durant l’esdeveniment, s’han presentat els nous equipaments que Fundación Repsol ha entregat. Un total de 745 equipaments a 15 centres educatius i clubs esportius de l’entorn. Després de la presentació dels equipaments esportius, els assistents han pogut participar en

El Reus Deportiu posa a prova la punteria golejant al Sant Just (2-7)

Hoquei l El Reus Deportiu va posar a prova la seva punteria amb una golejada a domicili contra el Sant Just (2-7). El conjunt roig-i-negre afronta una setmana clau amb l'encontre amb el Barcelos a la Champions League, així que el duel d'ahir contra el Sant Just va servir per sumar bones sensacions. El partit va estar disputat en els

primers minuts. Martí Casas va estrenar l'electrònic amb el primer, però, poc després Iñaki Cabezas va posar l'empat en el marcador. Amb tot, la igualtat va durar ben poc. Una targeta blava del conjunt local va concedir una falta directa que Martí Casas va transformar i va servir per obrir la llauna definitivament. Joan Salvat va posar

distància amb l'1-3 i, abans del descans, Martí Casas va completar el seu hat-trick. A més, Diego Rojas va donar el cop definitiu amb l'1-5. La festa va continuar a la represa amb un gol de Joan Salvat tot just començar. Malgrat que el Sant Just va fer el 2-6, no hi havia res a fer per als locals i Rojas va marcar el 2-7 definitiu en el tram final Redacció

diferents jocs lúdics i esportius com curses de globus, karts, circuit d’habilitats amb la pilota o futbol-diana. Les activitats s’han dissenyat per fomentar l’activitat física d’una manera divertida i formativa permetent, a més, la interacció entre els participants i el treball en equip.   Redacció/Cedida

Els jugadors del Reus Deportiu celebrant la victòria. Juanjo Viña

L’Hospitalet . Aliaga, Marimón (One, 83’), Pentelei, Pariente, Rodríguez (Vega, 81’) Mamau, Valero, Serrano, Rivero, Sanku i Castromero (Carlos, 66’). Reus FC Reddis Alejandro Verdejo, Benito, Alarcón, Xavi Molina, Sergi Casals (Nico Díaz, 80’), Ramon Folch, Xavi Jaime (Toscano, 55’), Pau Russo (Campanera, 55’), Aitor Serrano (Pol Benito, 70’), Ricardo Vaz i Joan Torrents (Pedro Martín, 70’). Gols. 1-0, Marimón (17’) i 1-1, Ramon Folch (39’). Àrbitre Alberto Gómez Lameiro (gallec). Va mostrar la targeta groga als visitants Xavi Molina i Xavi Jaime i va expulsar amb una vermella directa a Alejandro Verdejo. Incidències . Partit de la jornada 19 disputat al Municipal Feixa Llarga.

El Reus FC Reddis rescata un punt en inferioritat contra l’Hospitalet

Futbol l Els reusencs van jugar la segona meitat amb un home menys per l’expulsió d’Alejandro Verdejo

El Reus FC Reddis va rescatar un punt al camp de l’Hospitalet en un duel que es va complicar a l’inici de la segona part amb l’expulsió d’Alejandro Verdejo. Marimón, per part dels locals, i Ramon Folch, pels reusencs, van posar els gols per a cada equip des del servei de cantonada.  El conjunt de Marc Carrasco va aterrar amb respecte al Municpal Feixa Llarga. El CE L’Hospitalet, un històric del futbol de bronze, conservava el fortí del seu estadi per acumular punts. De fet, només el Vilassar havia estat capaç, al novembre, d’emportar-se la victòria de l’estadi. D’aquesta manera, el Reus FC Reddis va plantejar uns primers minuts defensius en un bloc mig-baix esperant l’embranzida local. L’Hospitalet va acceptar el seu paper i va començar a establir el seu joc amb el pas dels

El jugador del Reus FC Reddis, Pedro Martín, abraçant-se amb Xavi Molina.  Reus FC Reddis

minuts. Les ocasions arribaven, poc a poc, des del córner o amb xuts des de la frontal,

El CP Calafell supera el Caldes (3-2)

Hoquei Patins l El CP Calafell es va emportar la victòria contra el CH Caldes per 3-2. Els verds no van tenir el millor inici. En les primeres de canvi, David Gelmà va marcar el 0-1 i, poc després va marcar el 0-2. A l'inici del segon temps, Sergio Miras va retallar distàncies i, en els darrers minuts, Miras i Carles Domènech van completar la remuntada. Redacció/Cedida

però sempre eren frenats per la dupla Xavi Molina-Andy Alarcón. El mur roig-i-negre

El CV SPiSP cau contra l’Unicaja Almería (3-0)

Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau va caure per la via ràpida contra l'Unicaja Almería (3-0). Els rojillos van viatjar dissabte amb la intenció de rascar punts, però es va veure superat. Els locals es van imposar per 25-19 en el primer set. En el segon set, els tarragonins van començar amb la iniciativa amb un parcial de 9-11, amb tot, els locals van capgirar l’electrònic per posar el 25-21. Finalment, els andalusos van rematar en el tercer set sense poder mantenir el ritme. Redacció/Cedida

aguantava els esforços del rival, però l’Hospitalet continuava jugant a camp contrari.

Ramon Folch va tornar a ser decisiu en les jugades de pilota aturada

Tant va insistir el conjunt local que, al final, van trobar la seva recompensa. A la sortida d’un córner, Ramón Marimón va rematar per sobre dels defensors roig-i-negres per sorprendre Alejandro Verdejo i marcar l’1-0. El gol va donar ales als atacs locals i, poc després, Lucas Pariente va posar a prova a Verdejo amb un tir creuat des de la frontal, però el porter va reaccionar a temps. A la mitja hora de duel, el Reus va reactivar-se. El líder va deixar de quedar-se enrere i va començar a carburar a través de Ramon Folch i Xavi Jaime. De fet, la primera possessió llarga que van construir els dos va acabar amb un remat potent per sobre del travesser de Xavi Molina.

Els roig-i-negres van canviar els papers amb els locals i Pau Russo i Aitor Serrano van protagonitzar els atacs per les dues bandes. De fet, va ser un centre-xut enverinat d’Aitor Serrano el que va acabar en un córner crucial. Xavi Jaime va centrar al punt de penal, just on Ramon Folch entrava com un tren des de la frontal sense cap oposició. El remat de Folch va ser inaturable, i el reusenc va posar l’1-1 en el marcador.

Expulsió de Verdejo

La intensitat dels dos equips va créixer a la represa i el duel es va acabar per desequilibrar poc després. Als deu minuts de la segona part, un mà a mà de Sanku, punta de l’Hospitalet, amb Verdejo, va acabar amb l’expulsió del porter per vermella directa. El reusenc va sortir per tapar una passada en profunditat, fins i tot havia sortit de l’àrea, i va topar directament amb el davanter. L’àrbitre no ho va dubtar: el Reus es quedava amb un home menys.

Tot i la inferioritat, el Reus va tenir, tot seguit, una ocasió clara per posar l’1-2. Una centrada lateral precisa de Serrano va servir en safata un remat a l’àrea petita a Ricardo Vaz, però el 10 roig-i-negre va errar el tir. Tot i les ocasions, el marcador no es tornaria a modificar i el Reus va saber enfrontar-se de tu a tu a l’Hospitalet en inferioritat numèrica per esgarrapar un punt a domicili.

Sánchez confia en poder revalorar les pensions i bonificar el transport

Les millores socials les traurem endavant sí o sí» Política l El

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar ahir que buscarà «vots i suports de sota les pedres» per revalorar les pensions i bonificar el transport. «Per responsabilitat i per convicció, buscaré vots i suports de sota les pedres per revalorar les pensions als nostres jubilats, perquè els joves tinguin transport públic gratuït i perquè els afectats de la Palma i València tinguin les ajudes que mereixen i necessiten», va afirmar Sánchez en el 15è Congrés del PSOE a les Canàries. De fet, el president espanyol es va mostrar convençut que les mesures tiraran endavant. «No especularem, les millores socials les traurem endavant sí o sí», va recalcar Sánchez, que va evitar citar

Junts i va culpar únicament a PP i Vox.

«Són la coalició negacionista. Neguen la revaloració de les pensions amb el seu vot, neguen el transport públic gratuït amb el seu vot, neguen les ajudes a la dana amb el seu vot i també neguen l’increment de l’SMI amb el seu vot», va enumerar el president espanyol. «Si voten en contra de la revaloració de les pensions al Congrés i després recullen firmes per revalorar les pensions. No hi ha per on agafar-ho», va ironitzar Sánchez, insistint en la seva crítica cap a les formacions liderades per Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal. «Si avui estigués governant el PP amb Vox, les pensions serien de 1.110 euros al mes i amb nosaltres són de 1.360 euros. Aquesta és la diferència entre

Trump proposa «netejar» la Franja de Gaza enviant la seva població a Egipte i Jordània

Món l El president dels EUA, Donald Trump, ha proposat «netejar» la Franja de Gaza enviant la seva població a països veïns, com Egipte i Jordània. Tal com recull la ‘CNN’, Trump ja hauria parlat amb el rei Abdullah de Jordània sobre la possibilitat d’acollir desplaçats i preveu també fer-ho amb el president egipci Abdelfatá al-Sisi en aquest

mateix sentit. Trump ha recordat que des de fa segles la regió està immersa «en una situació de conflicte» i que en l’actualitat ja és un lloc on pràcticament tot està «demolit». «La gent està morint i prefereixo involucrar-me en la construcció d’habitatges en llocs diferents, on crec que la gent podria viure en pau», ha assegurat. ACN

Tot i això, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va alertar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que si torna a presentar el decret amb mesures que no són de consens hi haurà «un gran problema».

Junts alerta

«No especularem.

administracions d’esquerres i les de dretes», va exclamar el president espanyol i secretari general del PSOE.

Treu pit de l’economia

«Com més es queixi i cridi l’oposició de dreta i extrema dreta, millor ho tenim», va reflexionar en veu alta Sánchez, que ha tret pit del «bon moment» de l’economia espanyola. «Brilla amb llum pròpia i representa el 40% del creixement de l’economia europea. Creixem tres vegades més que la mitjana de la UE», va reivindicar el president espanyol.

En una entrevista a El Nacional, Nogueras va acusar el PSOE de fer «xantatge» i insisteix que si el decret es presenta amb les mesures de consens, pensions i descompte al transport públic, hi votaran «a favor». Va afegir que l’executiu podria haver convocat un Consell de Ministres i fer un decret amb aquestes mesures, i per això va valorar que «poder-ho fer i no fer-ho, és jugar amb les persones». En un article a La Vanguardia, va dir que Sánchez «ha preferit el conflicte» i desgastar l’oposició. Nogueras va insistir que l’objectiu de Junts «no és donar estabilitat» al govern espanyol. La portaveu va explicar que si haguessin tingut temps haurien dit sí a apujar les pensions i a mantenir els descomptes en el transport, però no a treure la pròrroga

Salvador Illa i Jéssica Albiach després de l’acord d’investidura. ACN

El Govern i els Comuns es reuniran per a acordar el règim sancionador de l’habitatge

Política l La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, es reunirà avui amb la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, i la diputada Susanna Segovia per tancar un acord sobre el règim sancionador de la llei d’habitatge. Era una exigència dels Comuns per negociar els pressupostos de la Genera-

litat del 2025 i facilitar la governabilitat. Tot i que el PSC ha renunciat a tenir nous comptes davant de la negativa d’ERC de negociar-los, els Comuns han advertit que, si calia governar el 2025 amb els comptes del 2024, mantindrien la demanda del règim sancionador i el Govern hauria de negociar igualment amb ells qualsevol mesura. ACN

El president del Govern, Pedro Sánchez. ACN
Donald Trump durant el seu discurs inaugural. Casa Blanca

k Editorial k

Eficàcia de proximitat

Per què la majoria d’ajuntaments acaben assumint tasques i despeses en matèria de serveis socials que potser no els pertocarien? Doncs perquè es tracta de les institucions públiques més pròximes als ciutadans. Allí on es fan evidents els problemes de manera més ràpida i on, amb els recursos i la voluntat adequats, es pot actuar de manera més ràpida. I això, en situacions de vulnerabilitat és molt important. El cas radicalment oposat, per fer-lo servir d’exemple, és la llei de dependència. Com més lluny queda l’administració més ‘fàcil’ és justificar que passin mesos i mesos sense que, qui

realment ho necessita, no acabi de rebre les ajudes que —això sol ser més veloç— s’anuncien tot just acabades d’aprovar. D’aquesta manera, està plenament justificat que el Govern català faci els passos necessaris per poder incorporar, de manera directa i automàtica, les policies locals dins l’estructura de gestió d’emergències del 112. De fet, com argumentaven els mateixos treballadors del servei, té molt més sentit que no pas incorporar a Policia Nacional i Guàrdia Civil que, a la pràctica, tan sols podran intervenir en situacions excepcionals, aquelles on la seva intervenció sigui realment útil.

k

Veritat a la carta

Amb el permanent debat sobre les situacions que es produeixen, centrades en el tema de la corrupció, massa vegades es pot tenir la visió de què les explicacions dels implicats comporten una confusió permanent per evitar reconèixer fets que, vistos de manera objectiva, tenen poc a discutir. Malgrat l’anterior, l’evidència de les coses comporten, repetidament, veure manifestacions i argumentacions que l’únic que proposen són dubtes raonables, amb el que això suposa a l’hora d’interpretar, per part de la ciutadania, fets que millor que no es produeixin o que, si es donen, rebin tot el pes de la llei.

Estem, per tant, davant un debat, on cadascú vol treure profit al cost que calgui, uns amagant les malifetes i altres buscant arguments, lluny de la legalitat, però a prop de l’ètica i la moral. La realització de judicis paral·lels, és també un fet inqüestionable que el que vol és buscar rendibilitat electoral en funció d’informacions tergiversades o manipulacions teledirigides.

Davant del panorama exposat, moltes són les situacions a valorar, si es vol fer un balanç independent de què succeeix, doncs sembla evident que s’introdueixen variables, fora de la lògica jurídica, i molt a prop del populisme interessat; no puc negar que, a vegades, les evidències són tan clares que es fa difícil trobar fonaments per defensar situacions concretes, però no s’hauria d’oblidar el que suposa ‘la condemna mediàtica’ en si mateixa, que comporta un atac a un principi general com és que ‘ningú és culpable fins que existeixi una condemna ferma’. Arribats a aquest punt de reflexió, es plantegen, també, altres situacions a tenir en compte, des del ‘retard’ per jutjar els conflictes, fins a la ‘multitud’ d’òrgans judicials intervinents, per tro-

bar sentències justes i acurades a dret.

Si tornem al debat públic de les ‘suposades il·legalitats’, podem veure, repetidament, com via posicionaments periodístics, depenent de la influència política sobre aquests, observem lectures interessades en tots els sentits, el que fa que el suposat missatge de transparència que arriba a la ciutadania és, com a mínim, difús, per no dir ‘manipulat’, en funció dels interessos que uns i altres poden liderar.

Estem davant un debat, on cadascú vol treure profit al cost que calgui, uns amagant les malifetes i altres buscant arguments, lluny de la legalitat, però a prop de l’ètica i la moral

Ja sé que el concepte ‘veritat’ és complex i obert a múltiples interpretacions, però sembla que, repetidament, es pot veure que el mateix està subjecte al que es coneix com a ‘relat’, és a dir, es troba lligat a les manipulacions, més o menys exitoses, de cada moment, amb el que això suposa com missatge social de què ‘la falta de claredat’ és un espai a rendibilitzar per uns en perjudici d’altres.

El que és clar, és que la llibertat per opinar segueix sent vital, especialment quan el que es busca és confrontar pensaments diversos, una altra cosa és quan aquesta lliure opinió, el que pot arribar a fer, és ‘maquillar’ malifetes flagrants.

En tot cas, el que és garantia de tot el que esmento és la necessitat de jutjar

El indecente chantaje de las pensiones

Nunca hubiera imaginado que un presidente del gobierno de España llegara a tales niveles de irresponsabilidad e incluso de crueldad. Nunca un presidente del gobierno había utilizado de esta manera los ingresos de nuestros mayores para mantenerse en el gobierno e intentar desgastar a la oposición.

en funció de fets i no d’opinions, cosa que és realment complicada, i és aquí on la feina dels ‘jutjadors’ es fa més feixuga, perquè a més de valorar subjectivament, s’ha de fer front a una ‘pressió exterior’ que pot arribar a límits insospitats, per tant, també aquí tocaria ferne una reflexió al respecte, amb tots els condicionants i els interessos partidistes que hi juguen, si realment volem gaudir de ‘veritats’ creïbles per una societat descreguda a nivells altíssims. Podem seguir pel camí de la ‘sospita culpable’, la ‘pena de televisió’ o ‘la veritat a la carta’, per esmentar situacions evidents, però el que no hauríem de sustentar, en el marc on som, altres ‘no competents’ com els que jutgen en funció d’interessos massa evidents, sense oblidar que, a més, existeixen canals de comunicació que també diuen la seva, d’acord amb altres variables fora de control.

És cert que es fa difícil trobar ‘punts intermedis’ que garanteixin judicis justos, encara que s’allarguin de manera que garanteixin eficiències evidents, però seria plausible trobar fórmules al respecte, via modificacions de lleis processals, fora de lloc, en un món on tot acostuma a ser automàtic, i on la justícia, malauradament, és garantia de retards injustificats.

Suposo que és complicat buscar raons de millora, quan resulta que el debat polític es concentra molt, massa vegades, en la desqualificació i poc en les propostes de futur i de present, per una població que, estic segur, agrairia el debat de les idees i de les propostes, més que de les ‘imputacions penals’ en cada cas.

La pasada semana se debatió en el Congreso la convalidación de tres decretos leyes, uno sobre la reforma de las pensiones, y que no contenía nada más, otro sobre el impuesto a las energéticas y finalmente, un decreto ley de los denominados ómnibus, que incluía medidas de todo tipo, la revalorización de las pensiones, la prórroga a las ayudas a los trasportes, las ayudas a Valencia por la Dana, pero también aproximadamente 40 medidas más que incluían desde blindar a los okupas a subidas importantes de impuestos. Lo primero que debemos preguntarnos, es el porqué de esta distribución, porqué Sánchez lo distribuye en tres decretos leyes y no en cuatro, cinco o el número que fuera necesario. El decreto ley sobre las pensiones estaba pactado con los agentes sociales y apoyado por el PP, que advirtió de la necesidad de promulgarse en un decreto ley sin ninguna otra medida, por lo que Sánchez se vio obligado. El segundo, el impuesto a las energéticas, era un encaje de bolillos de sus contradictorios pactos, por un lado, se había comprometido a presentar la prórroga del impuesto, con sus socios a la izquierda y, por otro, la derogación de ese mismo impuesto pactado con Junts. La solución era fácil, la aprobación por el consejo de ministros del decreto ley con la prórroga cumplía su compromiso con sus socios de Sumar, Podemos y Bildu, y la no convalidación del mismo, que era lo esperado ya que Junts votaría en contra, cumplía su compromiso con estos últimos. Ven lo maquiavélico del embrollo, por eso tenía que ir en un decreto ley independiente, no podía incluirlo en el ómnibus, ya que, precisamente, lo que quería es que no se aprobara para mantener así el apoyo de Junts. Y vamos ahora con el decreto ley denominado ómnibus, Sánchez necesita aprobarlo. Si la legislatura ya estaba muerta, si no se aprobaba el ómnibus era ya darle la puntilla. Para conseguir su aprobación incluyó en él la actualización de las pensiones, la prórroga de las ayudas a los transportes y las ayudas a la Dana de Valencia, para completarlo con un gran número de medidas prometidas a un lado y al otro de sus socios, cómo era el regalo del palacete de Paris al PNV o la continuidad de la suspensión de los desahucios que protegen a los okupas, subidas de impuestos, y un largo etcétera, que no obtendría su aprobación si se tramitaban por separado. Hemos de recordar que buena parte de estas medidas tenían el apoyo de una parte de sus socios de gobierno, pero no de otros. Era un win-win para nuestro maquiavélico presidente, si el PP votaba a favor, con el chantaje especialmente de las pensiones, conseguía aprobar toda una serie de medidas que individualmente no tenían mayoría para aprobarlas. Si el PP votaba en contra sería el culpable de que no se revalorizasen las pensiones, del encarecimiento del trasporte y de que no hubiera ayudas por la Dana, así demonizaba al principal partido del Congreso. ¿Qué podía salir mal? Pues que los españoles no son idiotas, que saben que con nuevos decretos leyes individualizados lo soluciona en 24 horas, o que si facilita la tramitación de las proposiciones de Ley, que ha presentado el PP en el Congreso, en 15 días se aprueban, pero prefiere infringir dolor a los españoles. Seguramente al final pactará con los de siempre a cambio de cederles algo, pero los Españoles nunca perdonaremos el indecente chantaje a que nos ha querido someter, una vez más.

Pere Lluís Huguet Tous

Diputat del PP per Tarragona al Parlament de Catalunya

Necrològiques

Tarragona

Ricardo Pérez Maroto.

Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 9:30 h al Tanatori.

Salvador Soria Caldeón.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

María Teresa Garcia Carrillo.

Ha mort als 88anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parróquia de Sant Joan

Alfredo Ballarín Sancha.

Ha mort als 62 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.

Torredembarra

Isidro Fabregat Ballart.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori de Torredembarra.

Reus

Josep Pérez Fernández.

Ha mort als 84 anys..

Manuel Rubio Novillo.

Ha mort als 61 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Paula Prado Delgado.

Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.

Isabel Mesa Cordobés.

Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 16:15 h al Cementiri de Reus.

CaixaBank celebra la convenció de l’equip d’empreses a Tarragona

Empresa l L’entitat ha concedit un total de 301 milions d’euros en finançament a empreses de Tarragona

CaixaBank va reunir al pssat divendres el seu equip d’empreses de la direcció territorial Catalunya en una convenció que va comptar amb la presència del director territorial Catalunya, Josep Mª Gonzàlez, el director d’empreses a la direcció territorial Catalunya, Antonio Asensio, i el director d’empreses de CaixaBank, Marc Benhamou. L’esdeveniment va ser una oportunitat per reforçar la cohesió de l’equip, analitzar els resultats obtinguts i definir les línies estratègiques per afrontar els reptes futurs en el suport al teixit empresarial català.

Durant la jornada, es van compartir dades destacades sobre l’activitat de l’entitat durant l’últim exercici. Cai-

xaBank ha concedit un total de 301 milions d’euros en finançament a empreses de

Tarragona. Actualment, l’entitat compta amb 3 centres d’empresa, ubicats a Tarrago-

na, Reus i Tortosa, i 2 oficines stores pimes, ubicades a Tarragona i Reus, on hi treballen

La

de la

Antonio M. Echavarren, de l’ICIQ, nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat

Universitat l El Professor Antonio M. Echavarren, líder de grup a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), director científic del programa Severo Ochoa al mateix centre i president de la Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ), ha estat investit com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de Huelva (UHU). Aquesta dis-

de Huelva

tinció, atorgada a proposta del Centre d’Investigació en Química Sostenible (Ciqso), reconeix la seva trajectòria excepcional i el seu impacte en la química orgànica a nivell mundial, «que li ha conferit un lideratge global avalat per premis i reconeixements internacionals, així com per projectes de recerca de prestigi». Redacció

L’entitat compta amb 3 centres d’empresa, a Tarragona, Reus i Tortosa

57 professionals per donar suport i assessorament al teixit empresarial del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Aquestes xifres posen de manifest el compromís de CaixaBank per continuar oferint un servei de proximitat i solucions financeres adaptades a les necessitats de les empreses, contribuint així al creixement econòmic de Tarragona.

CaixaBank és una de les entitats líders en el suport a empreses gràcies a un model de negoci basat en la proximitat, la innovació i la personalització.

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

uchas felicidades Isabel por tu décimo cumpleaños. Esperamos este año esté lleno de alegría y gelicidad. De parte de tu familia que te quiere muchísimo.

¡¡Feliz cumpleaños Yanela!! Ya cumples 12 años guapísima, toda una mujercita. Te quieren tus titos Rosana y Toni.
Redacció
La convenció de l’equip d’empreses es va celebrar al Palau de Congressos de Tarragona. Cedida
rectora
UHU María Antonia Peña i el Dr. Echevarren. Cedida

Avui felicita als que es diuen: Ildefons, Francesc, Agatàngel, Climent Emerenciana.

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Et veuràs obligat a contactar amb nombroses persones amb la finalitat d’obtenir favors per als teus plans. Ets una persona molt bona amb tothom.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Plans i provectos passats s’aniran posant en pràctica avui. L’ajuda dels altres serà total això t’afermarà en la teva professió.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Desconfia de les paraules fàcils dels nous coneguts. Mantente ferm en els teus conceptes idees no canviïs els teus projectes.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

Sorpreses en el treball feliços moments amb els amics seran la tònica. Desprendràs un magnetisme personal molt atractiu.

VERGE

23/08 al 22/09

Assumptes de família retardaran els teus plans i objectius. La responsabilitat de diversos assumptes recaurà en tu. No et deprimeixis.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Trobaràs en el moment menys esperat a la persona justa i ideal per a expansionar la teva força amorosa. En trobar-la el teu cor vibrarà.

CANAL REUS TV

10:30 + Xarxa + sostenibilitat

11:00 180 Graus

11:30 La comarcal (r)

12:00 Caminant per catalunya

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 La comarcal (r)

14:00 Notícies

14:30 (Re)poblem

15:00 Notícies (r)

15:30 La comarcal (r)

16:00 Notícies (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Impuls

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 La comarcal (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies (r)

20:30 Fot-li

21:00 Notícies (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies (r)

23:30 Fot-li (r)

21/05 al 20/06 BESSONS

Els desplaçaments les visites d’avui t’aportaran bons resultats ampliaran els teus objectius. En la família sorgiran obstacles imprevistos.

BALANÇA

23/09 al 22/10

No deixis per a demà el que puguis solucionar, però tampoc t’obsessionis massa o perjudicaràs la teva salut complicaràs la relació amb els altres.

20/01 al 18/02 AQUARI

Persones del teu entorn admiraran la teva labor et concediran àmplia confiança als teus projectes decisions. Aprofita la ratxa. Confia.

21/06 al 22/07 CRANC

La teva vitalitat serà desbordant això t’ajudarà a arribar al compliment de tots els teus quefers. Ves amb compte amb el que fas.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Una certa ansietat et mantindrà una cosa nerviosa en la jornada. Busca activitats i gent alegre perquè trobis bon relax. En l’amor sorpreses.

PEIXOS

19/02 al 20/03

En el teu cor continua palpitant la vena emotiva mostrant una gran necessitat de compartir l’ardor amorós. Nit molt passional.

10:00 Efecte Mosaic. Matí

10:30 Com la nit i el dia

11:30 Va passar aquí. Catalunya

12:00 + Xarxa + Sostenibilitat

12:30 Va passar aquí. Catalunya

13:00 Com la nit i el dia

14:00 Notícies 12

14:30 Com la nit i el dia

15:30 Va passar aquí. Catalunya

16:00 Notícies 12

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Impuls

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12 19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

20:30 Saló de Plens

21:00 In situ

21:30 Qui cuina avui?

22:00 Notícies 12

22:30 Saló de Plens

23:00 In situ

23:30 Qui cuina avui?

00:00 Notícies 12

HORITZONTALS: 1. Fruita corrompuda. Esposa del fill. 2. Eren sense límit. Pilotes que arriben fluixes a la xarxa. 3. Mostra rebel· lia. Sempre van junts. 4. Una del riure. Entremaliats. Mitja roda. 5. Mescla de carboni i ferro. Just en aquest moment. Soroll fort. 6. Fet amb la veu. Fet amb màquines tèxtils. 7. Dues dins del cine ma. Mira diaris. Enmig de París. 8. Prepara el forn. Part d’un pro jecte en marxa. 9. Dolor. Signaren l’escriptura. 10. Té una aspiració fixa. Última lletra grega. 11. Vocal. Càrrec eclesiàstic. Molt, però sense límits. 12. Impresentables. Espai molt ampli. VERTICALS: 1. Els islamistes la tiren a les dones adúlteres, als homes adúlters no, és clar. S’alliberen com poden. 2. Resi. Re latar amb detalls. L’única grega de la xarxa. 3. Destruir una feina feta. Aixeca enlaire. 4. Comença a riure. Cants amb grups. No vol menjar més. 5. Imatge amb atri buts divins. Molt fins i delicats en el menjar. 6. Oposat a aquell. Marxaré des de baix. 7. És baix, però sense extrems. Distribuir un patrimoni. Nota. 8. Intentaré marcar gol. Ensopit. 9. Homes petits. Injuriat. 10. Rencor manifest. Orinaré.Vocal. 11. Recordat amb intenció. No és primer per poc. 12. Instrument de suplici. Estan als ronyons.

TARRAGONA:

Papaceit Sansa, Laura Florenci Vives, 10 Telèfon 977 222 260

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Marina Rius

Nen de les Oques, 8 Telèfon 977 313 336.

SALOU:

Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS:

Hernández, Maria B.

La Llosa: Golf St. Jordi, 2 Telèfon 977 365 153.

VALLS:

Climent Pons, Lourdes

Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763.

EL VENDRELL:

Fontestad, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia cel mig o poc ennuvolat per núvols alts i mitjans en general, si bé estarà entre molt ennuvolat o cobert per estrats baixos a punts de la meitat oest i al Pirineu.

Temperatura

La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més baixa. Per la seva banda, la temperatura màxima serà lleugerament més baixa arreu, excepte al Pirineu i al massís del Port, on es mantindrà similar, si bé a punts del litoral sud serà lleugerament més alta. Els valors màxims més elevats podran superar els 20 ºC a punts del litoral i prelitoral sud.

Anuncis classificats

LOCALS

REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –65 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

TRASPÀS

REUS. TRASPASO PELUQUERIA por jubilación. Tel: 616.899.870

TREBALL

ES BUSCA ADMINISTRATIVA mitja jornada. Amb experiència. Tel: 666.780.626

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131

MAYCA MASAJES. Explosión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

ANGEL. MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 613.961.792

MASAJISTA PROFESIONAL. RELAX. Tel: 641.492.358

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548 JUAN MASAJE PROFESIONAL para chicos. Tel: 645.412.113 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898

Mots encreuats
Magda Barceló: «En la bona poesia hi ha bellesa, però també alguna cosa que et descol·loca»

Entrevista Dimecres 29 de gener a les 19 h la coach i poeta reusenca presentarà al Centre de Lectura de Reus el seu segon poemari

El títol del teu poemari, Plou a la trencada llera de l’ara (BonPla Edicions) és gairebé un poema en si mateix.

«Parteix de la idea que la nostra vida passa en l’ara, i que el passat i el futur són il·lusions, perquè no són tangibles. Tot succeeix aquí. La trencada llera fa referència al fet que aquest ara no és perfecte, que hi ha dolor, llàgrimes, anhels… I, finalment, la pluja és una mena de contraposició digna, en el sentit que en l’ara també hi ha molta bellesa, amor, coses boniques i possibilitats».

En el text que obre els capítols, expliques que el poemari està plantejat en tres etapes o moviments d’una simfonia comuna. Quins són?

«El primer bloc l’he titulat Ritus liminars, i parteix de la idea que tots els moments de la nostra vida són importants. Tenim tendència a classificar-los, a dir això és important, això no, quan en realitat tot té un valor. I, si hi parem atenció, passen coses. El segon capítol és

El cos del nosaltres, i són poemes que parlen de coses que he viscut en el meu propi cos i també de coses que m’han explicat, però que he sentit com si fos meu. I, finalment,

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Refugi natura són poemes bastant breus, alguns fins i tot tenen un aire de haikus, i que parlen de moments de contemplació en què m’he sentit una amb la natura. La natura, de fet, és un dels meus refugis».

Escrius en primera persona, però t’adreces a un tu. És una poesia que ens interpel·la.

«Sí, aquesta tradició de dir a l’altre, d’interpel·lar, ve molt de dos dels meus referents poètics, que són el poeta anglès David White i Mary Oliver, que és una poeta nord-americana. Ells fan servir molt aquesta veu que et diu, que et recorda, que interpel·la, i a mi m’ha arribat molt. Són poemes que et conviden a entrar en un altre món. De vegades, la poesia catalana o europea és més introspectiva o més descriptiva, però, a la vegada no convida tant. A mi, aquest diàleg m’ha ajudat i m’ha inspirat».

La poesia l’escrius de manera intuïtiva o reflexiva?

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

«Els meus poemes neixen d’una intuïció i d’una reflexió, i van agafant forma. En aquest moment present veig els poemes com escultures vives. Els agafo com si fossin figures de fang que han de ser polides, afegint-hi un vers, traient-ne

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

un altre…

Aquest és el teu segon llibre de poemes després de De la rauxa i el seny (Ediciones oblicuas, 2022). Sents que, com a poeta, has evolucionat de l’un a l’altre?

«Sí que hi ha un treball. Abans era més intuïtiva, era un això és el que és. Ara domina més la idea que t’explicava d’escultura viva, de pensar en quina forma ha de tenir cada poema, en com sona, o en quines paraules puc utilitzar. Jo venia d’un Que s’entengui tot, no cal fer servir paraules estranyes, però he après que, si hi ha deu paraules per parlar dels ocells, per què he de fer servir sempre la mateixa? Això afegeix colors, connotacions o evocacions, que fan que la poesia sigui més rica. Una altra cosa que canvia respecte a l’anterior poemari és que he anat a buscar punts de referència. En aquest llibre hi ha bastantes cites d’altres autors, i les entenc com una manera d’honorar les meves

fonts». Tot i que m’agrada la poesia, no en llegeixo gaire sovint. Com m’hi he d’acostar? Què hi he de buscar? Quin ús n’he de fer? «El poeta David White que esmentava abans diu que un poema són paraules contra les quals no tenim defenses. Anem per la vida ben coberts de defenses perquè no ens facin mal, per no patir. Doncs bé, els poemes aconsegueixen travessar-les, tocar alguna cosa i descol·locar-nos. En la bona poesia hi ha una part de bellesa, però també hi és això, alguna cosa que et descol·loca i que et fa entrar en un univers diferent. Els poemes ens fan qüestionar les nostres creences, les nostres maneres de fer, la nostra manera de mirar el món i com ens relacionem. Jo m’acosto a la poesia així, amb aquesta curiositat, i voldria que els meus lectors també hi trobin una invitació a explorar-se i a considerar les seves vides des d’un prisma diferent».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

k Tijuana

Controla que fa fort

Veig la Unió Europea amb moltes ganes de fiscalitzar les xarxes socials. És evident que poden estar maniobrades i s’hi escampen fake news, dades tendencioses i propaganda –com a la gran majoria de mitjans de comunicació– però, alhora, ens proporcionen informació que aquests amaguen o, lògicament, no abasten donar-nos. Els mitjans convencionals actuals (premsa, ràdio i TV), públics i privats, tenen uns biaixos tan grollers que arriben a generar vergonya aliena i conviden a considerar-los fonts no fiables. En canvi, ni la UE ni els governs dels seus països membres s’han alarmat mai ni proposat actuar contra la seva manipulació, falsedat i clientelisme atès que formen part del status quo. Les xarxes, contràriament, desborden el sistema perquè són universals i incontrolables per la seva pròpia naturalesa. Inventada la dinamita, a saber com petarà. Dedicada en cos i ànima a regular, acollonir i castigar, la UE no para d’idear noves maneres de deixar-nos clar qui mana amb l’excusa de la nostra seguretat i benestar. Fixem-nos en les Zones de Baixes Emissions on el focus es posa sempre en el medi ambient i no en el dret a la privacitat que vulnera la seva implementació per desviar l’atenció dels sistemes de control de la població que, per un motiu o altra, es van consolidant. A tall d’exemple, pel que fa a Reus i Tarragona, aquest mandat europeu afectarà només un 15% del parc automobilístic però el control d’entrada i sortida de vehicles (per identificar l’esmentat percentatge de no autoritzats) afectarà, òbviament, el 100% del parc. Una mesura que no tindrà una repercussió significativa en la reducció de pol·lució, no pas més que una que limités la produïda per avions i vaixells o la contaminació química cosa que, ves per on, no sembla interessar.

Marta Magrinyà

Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:
Distribució controlada:
Cristina Serret Alonso
Magda Barceló ha guanyat el III Premi de poesia Joan Aliguer. Gerard Martí

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.