Esports 14 i 15
El Nàstic suma un punt en un duel insípid i amb poc joc contra el Tarazona (0-0)
Reus 7
L’INCAVI i l’Ajuntament volen incrementar l’espai que tenen al complex modernista de l’Estació Enològica
Opinió Lluís Badia. La seguretat energètica: «El fàcil és l’oposició a l’energia nuclear, però s’ha valorat què comporta la seva renúncia»
Tarragona
Els veïns demanen que s’accelerin les actuacions «amb dotació pressupostària» a la zona 5
Hoquei patins 16 i 17
El conjunt roig-i-negre va superar el Lleida (4-5) amb una maneta de gols de Martí Casas
Mobilitat
Dignitat a les Vies convoca protestes el 22 de març arreu de Catalunya
Mobilitat l L’empresa pública incorpora set xofers més, però els treballadors ho consideren «insuficient»
Oriol Castro
Les reparacions i el manteniment dels busos de l’Empresa Municipal de Transports té un cost d’un milió d’euros a l’any per a l’Ajuntament de Tarragona, segons ha pogut saber Diari Més. Segons dades provisionals de l’any passat, pendents d’auditoria definitiva, les reparacions als autobusos van costar 794.581 euros, sense IVA. I el manteniment 241.304 euros. Normalment, al taller hi ha entre 8 i 9 autobusos diàriament de l’EMT. Tot i que aquesta freqüència pot oscil·lar depenent de les reparacions, si els vehicles pateixen actes vandàlics, cops, etc.
Tal com va avançar Diari Més fa mesos, el 75% de la flota de l’EMT té entre setze i vint anys d’antiguitat, amb la seva vida útil esgotada. Davant aquestes xifres, des de l’EMT s’expressa que la renovació i ampliació de la flota dels autobusos «és una necessitat que aquest govern va detectar des del primer moment». «Per això s’ha apostat per un pla d’inversió ambiciós i integral per renovar més de la meitat de la flota actual d’autobusos en tres anys», indiquen des de la companyia pública. L’any passat es va adjudicar la compra de 10 autobusos (4 elèctrics més 6 híbrids), que s’incorporen a la flota enguany. I aquest 2025 l’Ajuntament té prevista una inversió de 3,6 milions d’euros amb la compra de 10 busos híbrids més. «Una de les més grans prioritats d’aquest govern», expressen des de l’EMT. Els treballadors de l’EMT es mostren farts de la situació que, segons denuncien, pateixen des de fa anys. «No donem l’abast. No és que s’hagi de renovar la flota d’autobusos, sinó que s’ha d’ampliar. Així com la plantilla de treballadors», expressa Rubén Vaquero, membre del comitè d’empresa de l’EMT. En un comunicat, el comitè exposa que els representants
L’Ajuntament destinarà enguany
3,6 MEUR per a deu busos híbrids
polítics «són oients, però no ens escolten». «Sense aquests increments no es pot ni es podrà donar el millor dels serveis», afegeixen.
Renovació i ampliació «La renovació i ampliació de la flota s’impulsa també pensant en facilitar l’operativa per als xofers», afegeixen. Tot i això, aquesta renovació no convenç els treballadors. «És insuficient. Es podrà renovar el 50% de la flota, però continuarem sense poder donar a la ciutadania el servei que mereix», expressa Vaquero. Per a dur a terme la renova-
ció, l’Ajuntament podrà demanar enguany una subvenció estatal, que es va negociar entre el Govern i En Comú Podem, per a facilitar l’adquisició de vehicles «més moderns i respectuosos amb el medi ambient». La setmana passada, es van reunir l’executiu municipal i els sindicats. A la trobada, es va desencallar un tema cabdal: l’augment de la plantilla de xofers. Des de l’EMT s’ha treballat per poder incorporar set xofers més en plantilla a través de la borsa de treball de conductors, fruit d’un pacte entre el PSC i En Comú Podem. Cinc d’aques-
tes persones estan ara mateix en formació, i dos més s’incorporen avui. Els sindicats van emetre un comunicat després de la trobada. «S’arriba als 168 xofers, que són els que necessitem. Però ens sorprèn que no es facin indefinits», diu Vaquero. No obstant, l’EMT està regida per la Llei General de Pressupostos que impedeix ampliar la dotació de personal indefinit estructural. Així mateix, «l’empresa segueix treballant per donar resposta a les necessitats de personal, i en especial de xofers», responen des de la companyia pública.
Societat l L’Oficina Municipal d’Escolarització de Tarragona oferirà la xerrada La preinscripció a Tarragona amb motiu de l’inici de la preinscripció escolar el proper 12 de març de 2025. L’activitat està prevista aquesta mateixa tarda a les 15.15 hores i va dirigida a les famílies amb infants nascuts al 2022 que al setembre poden començar Infantil 3, però també està oberta a tota la comunitat educativa de la ciutat.La xerrada, que anirà a càrrec de les tècniques de l’OME, té l’objectiu d’oferir informació sobre els aspectes més rellevants de la preinscripció: criteris de prioritat, calendari, documentació a presentar, etc. Serà l’oportunitat per a què les famílies puguin resoldre dubtes. Redacció
Premis Gastronòmics Josep Lladonosa celebraran la seva segona semifinal a la plaça Corsini de Tarragona el proper 5 d'abril. Allà, els concursants seleccionats hauran de mostrar els seus coneixements en directe amb els candidats d'Andorra, Lleida i Tarragona. Des de 2021 els Premis Lladonosa trien els millors estudiants de cuina i sala de tot Catalunya -i des d'aquest any també d'Andorra- en un format concurs 'masterchef' en directe, amb una selecció prèvia online de candidats, dues semifinals, i la gran final al maig. Redacció
Junts reclama que es refaci el Pla Pluriennal de Pesca
Pesca l El grup parlamentari de Junts per Catalunya i la Confraria de Pescadors de Tarragona van celebrar dissabte una reunió de treball al Serrallo per abordar la situació que travessa el sector pesquer català. La reunió ha servit per constatar que la flota pesquera catalana al Port de Tarragona s’ha vist reduïda a la meitat en els últims 20 anys. Per aquest motiu, la diputada de Junts, Irene Negre, va reclamar que «s’ha de derogar el Pla Pluriennal de Pesca vigent per replantejar-ne un de nou, pactat amb el sector, i una redistribució justa dels dies i hores de pesca per evitar el greuge comparatiu que pateixen els nostres pescadors». Negre exigia que es reverteixin les limitacions dels dies de pesca i es plantegin alternatives basades en un diàleg real amb el sector. Per la seva banda, el diputat Jordi Bertran manifestava que «mentre els pescadors tarragonins són assetjats pel govern espanyol sense suficient suport de la Generalitat, els objectius imminents del Govern d’Algèria en matèria de pesca són 10 vegades superiors a les 16.445 tones catalanes de 2023». «Si volem protegir la Mediterrània, s’ha de fer amb una estratègia equilibrada entenent-la en el seu conjunt, sense donar avantatges als estats del litoral nord-africà», deia. Redacció
Economia l Es concertarà un nou crèdit per a la compra de busos i altres inversions
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha tancat 2024 amb un romanent de tresoreria de 13,4 milions d’euros, després de liquidar el pressupost de l’exercici passat. A aquest import cal sumar-li els 1,3 milions de superàvit que han acumulat l’Institut Municipal de Serveis Socials, el Patronat d’Esports i el de Turisme—. Per tant, el sobrant total del consistori i els organismes autònoms ascendeix fins als 14,7 milions. D’aquests diners, el govern municipal en destinarà 8,5 a amortitzar préstecs bancaris. Enguany, l’executiu socialista preveu abaixar el deute viu, almenys, fins al 65%.
Aquest moviment permetrà a l’Ajuntament concertar un nou préstec 4,5 MEUR, que es destinaran a la compra de nous autobusos per import de 3,6 milions. A més, es finançaran altres inversions com l’obertura de lavabos públics, la construcció d’un dipòsit anti-DSU a la Móra per a combatre les inundacions, la renovació de la coberta del Recinte Firal o la dignificació de murs i espais.
«L’objectiu és que els diners que es destinen a amortització siguin superiors als nous
El govern municipal preveu acabar l’any abaixant la ràtio de deute viu fins al 65%. Ajuntament de Tarragona
ERC i el PP reiteren que la pujada d’impostos va ser innecessària
endeutaments», assenyala la consellera d’Economia i Hisenda, Isabel Mascaró, qui destaca que l’Ajuntament ha fet «molt bona previsió» amb
els pressupostos del 2024. I és que l’execució dels ingressos corrents ha estat del 102,59%, mentre que la despesa corrent s’ha situat en el 94,36%. Des del consistori destaquen que les finances estan «sanejades» i que, a més, el termini màxim de pagament a proveïdors és de 19,1 dies, per sota dels 30 dies establerts per llei.
L’Ajuntament atribueix l’increment del romanent de l’exercici passat respecte a anys anteriors als prop de 10
milions d’euros que va percebre l’administració local a la tardor de la Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE). L’import final va ser força superior al que s’havia previst en el pressupost municipal. Cal recordar que la meitat d’aquests diners es van utilitzar per a eixugar deute. El 57% del superàvit de 2024 també es destinarà a pagar préstecs bancaris. Respecte als 6 milions d’euros restants, l’Ajuntament encara no ha de-
cidit com es gastaran. El govern es planteja usar-los per a inversions financerament sostenibles, però perquè això sigui possible cal que hi hagi pressupostos de l’Estat. Per això, l’executiu ha decidit mantenir-se a l’espera.
Crítiques de l’oposició
El conseller d’ERC, Jordi Fortuny, assegura que aquests 14,7 MEUR de superàvit demostren que «l’Ajuntament mai ha estat ni està en fallida» i que «la baixada d’impostos que proposava ERC era possible». «És un escàndol de romanent i, a més, cal sumar-hi els 4 milions de liquidació del pressupost del 2023», afegia. Hi coincideix la portaveu del PP, Maria Mercè Martorell, qui critica que «s’apugin els impostos i després sobrin diners anys rere any». «Continuem defensant menys càrrega impositiva pels tarragonins i tarragonines per tenir uns serveis millors», afirma. Jordi Collado (ECP) reconeix que «tot i que hi ha un bon grau d’execució del pressupost, ens preocupa que la institució mostra símptomes d’incapacitat i d’esgotament en la gestió». L’edil creu que «la manca de personal per desenvolupar els projectes previstos als comptes i assegurar els serveis públics municipals» provoca que el romanent acabi sent «alt». Per la seva banda, Jordi Sendra (JxCat) creu que és positiu que «part dels romanents vagin a pagar deute als bancs». A més, celebra que això serveixi per finançar inversions reclamades pel grup, com la dignificació de murs a la ciutat o les mesures antiinundació al barri de la Móra.
Reconec que em costa no buscar sempre la part més negativa de les coses. És a dir, que tinc tendència a trobar-ho tot cagat i pixat, com caldria dir de manera molt apropiada tractant-se, aquesta, d’una crònica sobre un espectacle de Dames i Vells. Amb pocs dies de diferència Tarragona ha intentat treure’m la raó. Primer perquè em van regalar entrades per a veure Tots ocells, l’obra que la Perla 29 està girant i que va dur al Teatre Tarragona. Vaig anarhi malgrat que, d’entrada, un text d’un autor libanès de tres hores de durada més aviat em tirava enrere. I sort que ho vaig fer i vaig poder gaudir d’un exercici teatral colpidor, amb un text espaterrant de Wajdi Mouawad, amb actuacions (algunes, no totes, també cal dir-ho) de primer nivell. La meva sensació final va ser d’incredulitat, sobretot de com es pot fer un relat sobre el conflicte entre Palestina i Israel, i sobre herències i lluites religioses i que en surti una obra tan poètica sobre la condició humana. I això malgrat que, al capdavall, la conclusió és que segurament no hi ha solució definitiva possible.
I, en segon lloc, aquest dissabte, vaig poder assistir a la representació de la Sogra i la Nora de Dames i Vells. Que parla d’altres conflictes i altres lluites, és clar, però que em va deixar igual de satisfet en acabar de veurela. Sabeu allò de passar vergonya per un altre que tots hem experimentat alguna vegada? Doncs bé, reivindico també el concepte de l’orgull aliè. És el que vaig notar després de veure la representació. Perquè era la quarta que el grup feia només al matí. Després d’anar a la residència de la Mercè a fer riure els avis, van engegar a l’Antiga Audiència a causa de l’amenaça de pluja. A la segona representació la cua feia el tomb a l’edifici, i els de Dames i Vells van decidir que ningú es quedaria sense actuació. De
8M l El ball de Sogra i Nora, de Dames i Vells, es va representar a l’Antiga Audiència a causa de la pluja amb totes les sessions plenes
seguida van anunciar que en farien una tercera per la gent que es va quedar fora i que va esperar pacientment el seu torn. En això demostra la gent de Dames i Vells no només que s’estimen el que fan, sinó que tenen el màxim respecte per aquells que decideixen anar-los a veure. I això, que voleu que
us digui, em va semblar un gest especialment maco, tenint en compte que ja duien tres actuacions i els esperaven encara les de la tarda. Una vegada ja dins la sala era l’hora del ball parlat, més parlat que ballat i que, en estructura, respecta la de Dames i Vells, que ja coneixem de cada Santa Tecla.
Però l’estructura era gairebé l’única cosa que Dames i Vells i Sogra i Nora comparteixen. La resta és ben diferent, però tenint en compte de
la reacció del públic, aconsegueixen idèntica acceptació.
El director, l’Oriol Grau, apareix en escena no pas com a arquebisbe, sinó que esdevé una mena de flautista d’Hamelín que acompanya el grup de músics que enceten l’escena. Perquè el protagonisme, i en això es va lligar l’actuació per coincidir amb el 8M, és de les dones.
La tradició que, en el cas de Dames i Vells, fa que tots els papers de l’entremès siguin masculins, aquí
Dames i Vells
S’estimen el que fan i mostren un gran respecte pel públic
es trenca perquè són exclusivament per les dones de la formació. Aquelles que cada festa major queden diluïdes com a simples comparses; un paper gens agraït quan es defensen, des de la sàtira, valors ben contraris. Sogra i Nora és un teatret divertit que no deixa cap tòpic per tocar, perquè els tòpics són la realitat, vet aquí. Potser esperava més elements d’escatologia i barroeria –com els que tampoc s’estalvien a les Nadales Marranes els de Dames i Vells–, i potser també per la indestriable presència del que es pot veure per Santa Tecla, fins i tot em va semblar que els personatges masculins eren tractats amb massa benevolència.
Desconec en quins termes funcionen els estereotips masculins i femenins en el ball parlat original que es va recuperar, però suposo que no destil·lava la mala llet que han de patir les ‘dames’ a mans dels ‘vells’. Pel que fa a les actrius, hi ha de tot –si a la Perla 29 els passa, aquí no serem menys– però són de destacar especialment les de les dues sogres. Perquè, efectivament, n’hi ha més d’una de sogra gràcies a la incorporació, especialment celebrada pel públic, de l’actriu Isabel Sans, de 95 anys i que és una resident de la Mercè. Les entrades, en cadires de rodes, són una delícia.
En poca estona ja es pot comprovar que Sogra i Nora no és un Dames i Vells invertit (pel gènere, vull dir). Les referències a l’actualitat són poques –tot just es parla de la brutícia de Tarragona o de la ruïna de ca l’Ardiaca–, perquè no deixa de ser una història més tancada i, en definitiva, el que es busca és defensar l’alliberament femení. En aquest cas la sogra és la que s’allibera i ho engega tot i a tots a fer punyetes, la qual cosa ja els està bé a la resta de protagonistes... Perquè els deixa el menjar fet. Una moralitat tan divertida com tristament real.
L’acte de lliurament es va celebrar a l’Ajuntament. Esquerra Republicana
Montserrat Bertran a
M. Mercè Sardà
Societat l En el marc del Dia Internacional de les Dones, la Secció Local d'Esquerra Republicana de Catalunya a Tarragona va entregar el Premi Montserrat Bertran. Aquesta dinovena edició del premi ha estat atorgada a M. Mercè Sardà i Pons pel seu compromís i dedicació a la cultura, les arts escèniques i la llengua catalana a Tarra-
gona. Durant l’acte de lliurament, que es va celebrar al Pati Jaume I de l’Ajuntament, la consellera Mary López va destacar que Sardà és una dona «amb una trajectòria impecable en la difusió del teatre i la cultura a la ciutat, sempre impulsant iniciatives per apropar les arts escèniques a les noves generacions». Redacció
Societat l Les Jornades de Dret Laboral i de la Seguretat Social que organitza anualment el Col·legi de Graduats Socials de Tarragona han arribat a la seva fi amb més de dos-cents participants en l'edició d'enguany. Redacció/Cedida
Societat l L’associació de veïns critica que el barri torna a quedar-se sense un projecte de futur i reclama un Pla Integral amb dotació pressupostària
Indignació. Sorpresa. Enuig.
Aquestes van ser les sensacions entre els veïns de Sant Salvador quan van conèixer la notícia, adelantada pel Diari Més, sobre el fet que la Generalitat no continuarà amb el Pla de Barris d’ERC que preveia actuacions al barri. «Vam conéixer la situació per la premsa, molt sorpresos i cabrejats. Vam demanar immediatament de reunir-nos amb el regidor de barri», explica Manel Castaño, portaveu de l’associació de veïns de Sant Salvador i Sant Ramon. El conseller Guillermo García es va reunir amb els veïns per a explicar-los la situació. «No ens poden deixar penjats altre cop», expressa Castaño.
Pels veïns, aquest escenari és un dejà-vu. «Ja vam quedar fora de la primera Llei de Barris, quan Nadal era alcalde i es va apostar per Campclar. I ara passa i ens diuen el mateix», diu el portaveu. Segons apunten des de l’AV, l’Ajuntament els ha traslladat el compromís de dur a terme gran part de les actuacions previstes al Pla de Barris amb recursos propis. «Nosaltres reclamem un Pla Integral, amb dotació pressupostària. I que comenci el més aviat possible. No ens conformarem amb menys», indica Castaño.
L’associació de veïns presentarà una moció al pròxim consell plenari on tractaran
L’AV presentarà una moció al pròxim ple amb diferents propostes
les necessitats del barri i la situació «d’abandonament i deixadesa» que pateix des de fa molts anys, així com també les seves propostes per a la millora de l’espai públic a la zona. «Si no hi ha una resposta treballada i planificada tornarem al que ha fet Sant Salvador històricament: la lluita veïnal. Sortirem al carrer, ens manifestarem i emprenyarem a qui faci falta»,
diu Castaño. Els veïns remarquen que un estudi de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST) ja va indentificar Sant Salvador com el barri amb més necessitats socioeconòmiques de la ciutat.
Múltiples necessitats «El comerç està mort. Tenim uns grans nivells de pobresa. Necessitem formació i més serveis socials», expliquen des de l’AV. A més, els veïns apunten que l’estudi de l’IMSST ja posava de relleu la necessitat de dotar el barri de dos educadors socials al carrer. «D’això no se’n sap res», diu Castaño. Un dels grans
problemes de Sant Salvador és també la distància que el separa del centre de la ciutat. «Els joves del barri no poden agafar feines de nit o de torns si no tenen cotxe perquè estan molt lluny. Tenen molt poques possibilitats», explica el portaveu. També, l’AV apunta a la «degradació» de la zona d’Interblocs. «Està abandonada i genera problemes d’inseguretat. S’hi ha de fer alguna cosa», declaren. Per últim, també apunten a fer intervencions sociocomunitàries per a millorar qüestions com la neteja. «El barri no es mereix el que està passant», conclouen.
Equipaments l Critiquen que el Ministeri de Cultura no ha decidit ubicació ni terminis
Redacció
El Partit Popular de Tarragona ha denunciat que no hi ha projecte per la nova Biblioteca Provincial de Tarragona. La diputada Elisa Vedrina ha manifestat que el Ministeri de Cultura no ha decidit encara la ubicació ni els terminis de construcció, segons es recull en la resposta que ha donat l’executiu a la pregunta que va formular el Grup Popular al Congrés el passat gener per conèixer en quin punt es troba aquest equipament històricament reclamat. «Estem molt lluny de tenir un projecte executiu», ha lamentat Vedrina, qui ha criticat que «aquesta és una mostra més d’abandonament de la província per part dels Governs d’Espanya i de la Generalitat». «Ni Pedro Sánchez ni Salvador Illa estan solucio-
nant els problemes dels tarragonins. És una mostra més de la deixadesa a la qual ens tenen sotmesos a la província de Tarragona», ha afegit. En el seu moment, el PP també van reclamar els
acords de la comissió conjunta anunciada el 2023 entre Ministeri, Departament de Cultura i Ajuntament, així com els terminis d’execució i pressupost assignat. «El Ministeri no ha informat sobre
Vedrina: «És una mostra més de la deixadesa a la qual ens tenen sotmesos»
els compromisos de la comissió interadministrativa perquè no tenen resposta: no han fet els deures i continuen amb la política d’abandonament de la província de Tarragona a la que ens tenen tan acostumats», ha dit Vedrina. Cal recordar que també que un dels grans esculls que queden pendents per a impulsar el projecte és el Pla d’Usos de la Tabacalera —on l’Ajuntament vol que es construeixi la biblioteca—, que depèn de la Generalitat. Tal com va explicar el president del PSC al Parlament, Ferran Pedret, al Diari Més, l’administració catalana hi està treballant.
La consellera Sandra Ramos va participar a l’acte. Gerard Martí
Societat l Tarragona va celebrar ahir el tradicional homenatge a Juan Gabriel Rodrigo Knafo a l'encreuament de la Rambla Nova amb carrer Unió, on va morir tràgicament fa 49 anys. L'acte va comptar amb la presència de la consellera de Memòria democràtica, Sandra Ramos, i altres representants polítics, així com de la seva família,
que torna a exigir justícia i que s'esclareixin les causes de la mort. Amb 19 anys, Knafo va caure al buit des d'un edifici quan era perseguit per dos agents en el marc de la protesta contra l’actuació policial succeïda a Vitòria el 3 de març de 1976. Durant l'acte, es va fer una ofrena floral a la placa commemorativa ubicada al carrer Unió. Redacció
Enoturisme l El complex modernista és seu de diferents institucions que volen impulsar la seva activitat
Sergi Peralta Moreno
El complex modernista de l’Estació Enològica està a punt de viure una època de canvis per actualitzar-se a les noves necessitats dels seus hostes. Tant l’Ajuntament de Reus com l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) estan treballant en projectes per impulsar les funcions que hi duen a terme i potenciar els espais que ocupen, així que caldrà determinar l’encaix entre totes les iniciatives i la seva cooperació amb l’activi-
tat habitual de l’equipament que, per exemple, continua sent la seu principal del Consell Comarcal del Baix Camp. En primer terme, l’Ajuntament està abocant esforços en determinar com «millorar l’espai que obrim actualment, amb algunes renovacions», tal com concreten fonts municipals. Està previst que es presenti la nova proposta «de cara a la primavera». En l’actualitat, l’Agència Reus Promoció gestiona la Casa del Vermut i del Vi, un centre d’interpretació enogastronò-
mic, amb un petit muntatge expositiu, situat a la planta baixa de l’edifici principal, que serveix per apropar els visitants al món del vermut i a la seva vinculació amb la ciutat, així com a les DO de productes del territori. En mandats anteriors, el consistori havia començat a analitzar si era viable ocupar més superfície per al centre interpretatiu, mantenint converses amb agents afectats per la ideació, però no es va arribar a concretar. Consultades sobre si continua sobre la
taula la possibilitat d’ampliar la Casa del Vermut i del Vi, les fonts municipals apunten que «no és un projecte aparcat, s’hi està treballant, però no hi ha concrecions encara». En el Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-27, es menciona la voluntat de «potenciar l’Estació Enològica com a referent dels productes de proximitat». L’Ajuntament va informar que, el 2024, es van mantenir els visitants en comparació amb l’any anterior i que, a l’estiu, l’activitat va augmentar un 14%.
L’Ajuntament treballa per determinar si la Casa del Vermut pot ser més gran
Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya va assignar part de les instal·lacions a l’INCAVI. L’Estació Enològica és la seva segona seu, on té laboratoris i oficines i hi desenvolupa «el seu treball de recerca i desenvolupament (R+D) i de servei al sector vitivinícola de Catalunya». Fonts
L’apunt
Millorant l’eficiència energètica del complex
L’Estació Enològica també serà l’escenari d’actuacions amb l’objectiu de millorar-ne l’eficiència energètica. En aquests moments, estan en procés d’avaluació pública les ofertes per adjudicar-se els contractes de control de qualitat de les obres i coordinació de seguretat i salut.
del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació detallen que, en aquests moments, «l’INCAVI es troba en fase de desenvolupament del seu Pla Estratègic Horitzó 2025 i de Recerca 2030 i necessita la totalitat de l’espai que ocupa». Així i tot, en el seu full de ruta té en compte previsions de creixement en metres quadrats. «En un futur, la consolidació d’activitats i l’increment dels projectes d’R+D i de serveis obligaran a demanar l’alliberament d’alguns dels espais actualment ocupats per altres institucions», tanquen les fonts.
Finalment, abans de l’esclat de la pandèmia, el Consell Comarcal del Baix Camp va fer pública la necessitat de buscar una nova seu davant la manca d’espai i la impossibilitat de créixer per la coexistència amb altres organismes. L’aleshores president de l’ens, Joaquim Calatayud, va explicar que s’havien iniciat uns primers contactes amb la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus per buscar una alternativa, bé sigui traslladant totes les oficines o combinant l’activitat entre dos immobles. A més, va explicitar que l’objectiu era no marxar de Reus.
«Llegir et permet ser lliure d’esperit i de pensament, qui no llegeix està dominat pels altres»
Entrevista l La historiadora de la literatura, crítica, escriptora, professora i investigadora va rebre el Guardó al Coneixement que atorga la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement
Sergi Peralta Moreno
Què requereix ser un bon professor?
«No pensar que només amb una gran càrrega intel·lectual n’hi ha prou, sinó que es necessita una bona relació mental i personal, humana, amb l’alumnat. Això és molt important. S’ha de bategar a l’uníson, que l’alumne i el professor dialoguin, encara que no parlin».
Com s’aconsegueix aquesta connexió?
«Jo crec que s’aconsegueix a base de moltes hores de preparació per part del professor. L’alumne respecta, estima i escolta el professor que realment veu que es preocupa d’ell, que va ben preparat, que ha treballat molt. No està tant en el fet que sàpigues moltes coses, però si l’alumne veu que ets una persona que es preocupa d’ell, que busca uns textos oportuns i que li puguin agradar, que si li preocupa una cosa, tu la pròxima classe portis la solució a aquell neguit o aquell suggeriment, això ho agraeix molt, tant que aleshores s’interessa per la matèria. Jo he hagut de canviar moltes vegades el pla de classe perquè l’alumne s’ha interessat molt per una qüestió. És un miracle. No a totes les classes es produeix, però
k Opinió
Josep Baiges
Regidor delegat de l’àrea de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement
Bon professor
«Cal bategar a l’uníson amb l’alumne, la càrrega intel·lectual no és suficient»
quan passa, és tan bonic...». Com s’aconsegueix que els joves s’interessin per la lec-
Ltura?
«Buscant obres i fragments que enganxin. No per res banal ni frívol, sinó perquè tinguin una qualitat tan gran que tothom hi badi. Hi ha coses que tenen tanta qualitat, que estan escrites amb tanta gràcia, amb una subtilesa tan gran, que tothom cau postrat
’escriptor nord-americà John Steinbeck deia que l’ensenyament pot ser el més gran de les arts, ja que el medi és la ment i l’esperit humans. I de veritable art, per la forma i el fons, es pot qualificar la manera d’ensenyar de la Montserrat Corretger Sáez, reconeguda recentment amb el Guardó al Coneixement que atorguem des de la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement que tinc el goig i l’honor de liderar a l’Ajuntament de Reus. Jo vaig ser un dels privilegiats que va poder assistir a les classes de Corretger. Fa molts anys, a les aules de l’Institut Gaudí. Amb ella vaig descobrir una altra mirada, una altra manera d’ensenyar. Amb una exposició brillant, amb un llenguatge planer i entenedor, amb una passió
davant d’allò, fins i tot el més desinteressat dels alumnes. Per això s’ha de preparar molt una classe. Vol dir això: seleccionar molt bé els textos, pensar què diràs a aquell alumnat concret. Si només et prepares quantes metàfores hi ha, pleguem i podem fugir corrent. És qüestió que hi hagi aquest
L’apunt
«He fet de la professió un goig de viure»
El premi reconeix, entre altres mèrits, la trajectòria professional de Corretger, però ella afirma que ha fet de l’ofici «un goig de viure», i això «passa poques vegades». Bé sigui a l’Institut Salvador Vilaseca, a l’Institut Gaudí o a la Universitat Rovira i Virgili, assegura que tots aquests anys ha estat «molt feliç».
intercanvi ric perquè, llavors, l’alumnat, motivat, et qüestiona, et suggereix, et pregunta i et diu coses que tu no havies pensat. Hi ha un intercanvi preciós». És important llegir? «Llegir és molt important. Et permet ser lliure d’esperit i de pensament. El que no llegeix està dominat pel pensament d’altres i el que llegeix es constitueix, es configura, un pensament propi a partir de la riquesa de tots els matisos dels autors i els pensadors que llegeix. Obre molts camins. Jo
que s’encomanava. Les seves dissertacions sobre literatura catalana constituïen veritables lliçons magistrals que encomanaven una il·lusió i un desig de saber-ne més i més. Despertaven la curiositat del seu auditori, i generaven un entorn agraït de reflexió, d’anàlisi i —el que és més important— d’amor per al nostre autèntic tresor, la nostra llengua catalana. En la inspirada glossa de la Montserrat, que va escriure
Jo vaig ser un dels privilegiats que va poder assistir a les classes de Corretger. Fa molts anys, a les aules de l’Institut Gaudí
comparo llegir amb viatjar. Moltes persones pensen que viatjant aprenen molt, i és cert, però si es fa de manera conscient. El viatge mental és tant o més ric com el físic. Fins i tot, t’obliga a canviar, a transformar-te, a fer una catarsi, a replantejar-te coses que tenies assumides. Està constantment modelant-te. No es tracta de llegir molt, sinó seleccionant. No s’havia publicat mai tanta literatura. Aleshores, hem de saber seleccionar. I també no llegir només autors nostrats, sinó contrastar amb altres figures mundials. Ens hem d’enriquir de tota manera. No és llegir molt, sinó saber llegir allò que ens convé». Cada vegada es llegeix menys. Com es pot revertir la situació?
«Això em preocupa molt. Continua havent-hi joventut que llegeix força, però és cert que veig que les noves generacions tenen més tirada cap a la qüestió digital. No tinc la vareta màgica. Crec que d’ençà que la literatura ha entrat d’una manera reglada a l’ensenyament ha perdut més que no ha guanyat. Al noi se li ha posat la lectura com una disciplina més del currículum escolar. Si se l’ha obligat i, sobretot, es fa amb un llibre que no li anava bé, aquesta persona gairebé que s’ha vacunat contra la lectura. Com a solució, jo crec que és donar a entendre que la lectura és un plaer i que qui no llegeix, se’l perd. Hi hauria d’haver molta habilitat, molta sensibilitat, per part dels que dirigeixen els programes per trobar la lectura apta per aconseguir no només un lector per aquell moment, sinó un lector per al futur. Ara se li demostra que llegir és un càstig o un avorriment. Aquí hi ha l’error».
i pronunciar el president de la Fundació Futbol Base Reus, el Xavier Guix, deia que «no és només una extraordinària professora i escriptora, ha estat i encara és també una font d’inspiració per a molts de nosaltres. La seva feina i la seva vitalitat ens recorden la riquesa de la nostra llengua, la importància d’il·lusionar-nos dia a dia amb allò que fem i ens encoratja a continuar somiant per mantenir-nos vius».
Quanta raó. Al final, els mestres, els bons mestres, són aquells a qui recordes de manera tan entranyable, subratllant la seva capacitat, com en el cas de Corretger, d’encendre la imaginació del seu alumnat i, a la vegada, inspirar amor per l’aprenentatge. Gràcies, Montserrat, per tot i per tant.
Esport l Reus va celebrar ahir la primera de les caminades emmarcades dins del cicle de Caminades Populars de Reus organitzat des de Reus Esports i Lleure. En concret, aquesta va tenir com a temàtica la Igualtat i va comptar amb la participació de l'entitat Heroïnes Anònimes. En total, més d'un centenar de
persones es van citar a la plaça Maria Àngels Ollé les 10.00 hores per iniciar el recorregut. Aquest va estar dividit en dos recorreguts, un de sis quilòmetres i un altre de dotze. No obstant això, a causa de les pluges recents, el circuit llarg es va haver de reduir a poc més de vuit quilòmetres. L'alcaldessa de Reus, Sandra
Empresa l La tecnològica encadena 11 anys consecutius d'expansió
Redacció
Grupo Castilla creix en un 11% assoleix la xifra de 30,7 milions d’euros de facturació durant el 2024. D’aquesta manera, encadenen un total d’11 anys seguits d’expansió i consolidant-se en la seva posició com a referent en serveis i solucions per la gestió de talent.
En concret, la companyia va formalitzar 29 projectes HCM (Human Capital Management) de nou client, de gran envergadura i complexitat com són l’Autoritat Portuària de València o Bon Área. Actualment, tots els clients opten per un model SaaS, programari com a servei, en
les seves implementacions, fet pel qual es confirma la tendència cap al cloud. De fet, un 45% dels clients HCM ja treballen en el núvol i es preveu que aquest percentatge superi el 60% aquest 2025. Per un altre costat, durant l’últim mes de l’exercici Grupo Castilla va aconseguir un ARR (Annual
Recurring Revenue) superior a 19,7 milions d’euros, fet que confirma l’efectivitat de la nova estratègia del grup basada en un creixement sostingut del seu model de negoci. Es destaquen les 32.000 nòmines mensuals processades en la seva línia de negoci de BPO tecnològic i una cartera global de 3.800 clients. «Hem superat el llindar de les 400 persones treballadores aconseguint la paritat de gènere, un fet històric per una companyia amb ADN tecnològic», afirma Carles Castilla, CEO de Grupo Castilla.
Guaita, acompanyada pel regidor de Salut i Esports de l'Ajuntament de Reus, Enrique Martín, va ser l'encarregada de donar el tret de sortida. Aleshores, els participants van iniciar la marxa, alguns acompanyats pels seus gossos, enmig d'un ambient familiar i distès. Miquel Llaberia/Gerard Martí
Societat l Les diferents plataformes volen unir-se sota un únic lema, però amb protestes a diferents estacions
Redacció / ACN
El mal funcionament dels regionals sud des de l’aixecament del tall de Roda de Berà està portant al límit a les diferents plataformes que lluiten per un servei ferroviari digne. Per aquest motiu, s’ha convocat una concentració pel dissabte 22 de març. Segons ha pogut saber aquest mitjà, la idea és realitzar protestes a diferents punts de la demarcació, vinculades a les plataformes territorials, però sota «un mateix lema i de manera simultània».
Trens i Transports Dignes de les Terres de l’Ebre i Priorat ja ha anunciat la seva participació en la protesta davant d’un «col·lapse evident» i un «tracte denigrant» als usuaris, tal com recull l’ACN. «La situació és gravíssima i les condicions materials i de conservació de la infraestructura són pèssimes i deplorables. Cal actuar amb fermesa i constància per solucionar una situació que fa temps que és insostenible i indigne per als usuaris», apunten des de la plataforma.
Tot i que la convocatòria oficial i el lema de la protesta es farà públic en els dies vinents, també s’espera la participació d’entitats com Dignitat a les Vies o l’associació d’Amics del Ferrocarril de Valls i de l’Alt Camp.
Des de Trens Dignes valora positivament les disculpes del president de la Generalitat, Salvador Illa; la consellera de Territori, Sílvia Paneque; i
el director de Rodalies, Antonio Carmona, però considera que «no n’hi ha prou».
«La gravetat de la situació no demana disculpes. Exigim solucions immediates i urgents. I que se’ns escolti de manera activa i que es facin efectives les propostes i solucions que fa anys que reclamem», insisteix la plataforma.
«El col·lapse del corredor sud és feridor i fruit d’una
greu deixadesa per part de les administracions», recalca l’entitat.«Demanem senzillament una cosa tan simple, però pel que sembla tan utòpica, com una bona gestió», conclou Trens Dignes.
Paral·lelament, l’Assemblea Nacional Catalana va anunciar fa uns dies que convocava una manifestació per protestar contra el «caos» de Rodalies el dissabte 5 d’abril a l’estació de Sants de Barcelona. L’estació de Tarragona, col·lapsada durant la
Mobilitat l Adif es reunirà semestralment amb les plataformes
ACN
La Generalitat, el govern espanyol, Renfe i Adif han pactat contractar més personal per «intensificar» la revisió de vies i per millorar l’atenció als usuaris de tren. Aquest va ser un dels acords de la reunió celebrada ahir entre la consellera de Territori, Sílvia Paneque, el Ministeri de Transports i els presidents d’Adif i de Renfe.
Per una banda, es reforçaran les inspeccions nocturnes d’Adif -les que asseguren que les infraestructures estan llestes per a l’endemà- i s’accelerarà els processos de selecció de personal que estan en marxa per cobrir les vacants en posicions tècni-
ques.
Els dos governs van acordar reforçar els centres d’informació i gestió de Renfe i el personal d’atenció immediata als usuaris. Segons la consellera de Territori, Sílvia Paneque, cal atendre les incidències «amb més celeritat» i donar un tracte «exquisit» als usuaris. També s’ha creat una oficina tècnica per a la direcció i seguiment de les obres.
Pel que fa a les obres on s’hagi hagut de tallar el servei més d’una setmana, un cop recuperada la circulació no hi haurà activitat amb passatgers sense que hi hagi hagut un temps de «marxa blanca». Aquest temps serà
d’un dia per als talls de més d’una setmana i de dos dies per als talls de més d’un mes.
A part, es va acordar comunicar a la Generalitat totes les actuacions que comportin afectacions per als usuaris amb una antelació de sis mesos.
En una atenció a mitjans després de la reunió, la consellera va apuntar que si això s’hagués produït en la represa del servei després de les obres de Roda de Berà s’hauria pogut «assegurar que les infraestructures estaven a punt» i s’haurien evitat les afectacions als usuaris. Sobre aquesta qüestió, Paneque va confirmar que els equips mobilitzats a Roda de Berà
han donat per tancades totes les incidències vinculades a les obres i els problemes de catenàries.
Reunions periòdiques
A banda, es va pactar incrementar les reunions periòdiques per fer seguiment de les actuacions de millora del sistema. A més, Govern, govern espanyol, Renfe i Adif s’han compromès a establir reunions semestrals amb les plataformes d’usuaris i de defensa del transport per ferrocarril.
«Amb les mans buides»
La portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, va assegurar ahir que el Govern ha sortit «amb les mans buides» de la reunió. «No hi ha les mesures per revertir aquesta situació que afecta cada dia molts ciutadans», assenyalava Sales en un missatge difós a les xarxes.
Junts retreu a la Generali-
tat que no «es planti davant de Madrid» per defensar els usuaris de Rodalies de Catalunya i «buscar solucions» als problemes ferroviaris del país.
Les afectacions es comunicaran a la Generalitat amb sis mesos d’antelació
Mobilitat l 'Transporta'm' recull els serveis de trens, tram i metro de tota Catalunya
Álvaro Rodríguez
Davant la dificultat de molts usuaris per conèixer l’estat real del servei ferroviari, la plataforma Dignitat a les Vies, ha creat l’app ‘Transporta’m’. Aquesta eina suposa una versió «més còmoda i útil» de la pàgina web creada amb el mateix nom. L’aplicació ja està disponible per iOS i s’espera que aquesta setmana també es pugui fer servir a Android, segons detalla Ana Gómez, portaveu de la plataforma.
L’app ja està disponible per iPhone i aviat ho estarà també per Android
Gómez explica que aquesta eina s’ha desenvolupat per membres de Dignitat a les Víes de manera altruista, ja que els servidors tenen un cost mensual, però volen mantenir-ho «lliure i gratuït». La portaveu defineix l’aplicació com «una mescla entre les de Renfe i Adif», que permet conèixer en directe la situació dels trens, trams i metros. Els responsables esperen poder incorporar també els serveis d’autobusos.
Més enllà del servei a l’usuari, Gómez manté que «aquesta eina també permet recollir totes les incidències i retards», cosa que permetrà elaborar informes sobre aquestes. Aquesta informació servirà a Dignitat a les Vies per «defensar-se» davant els responsables del servei i es plantegen posar a la venda aquests informes per així «amortitzar els costos» del manteniment i millora de l’aplicació.
Imatge d’arxiu d’un tren a l’estació Salou-PortAventura. Roger Segura/ACN
Mobilitat l Renfe oferirà 174 expedicions d'autobús diàries per les obres a l'R17 de Rodalies entre les estacions de Tarragona i SalouPort Aventura. Els treballs -que comportaran la interrupció total de la circulació ferroviàriaes faran entre avui i el diumenge 16 de març.
Per tal de garantir la mobilitat dels viatgers de la línia R17, es posarà en marxa un pla alternatiu de transport per carretera amb una oferta de 7.776 places d'autobús. L'horari de servei del bus estarà coordinat amb el dels serveis de la línia R17 de Rodalies. ACN/ACN
Política l El PSC es queda Esports i Serveis Generals i el PP Hisenda i Turisme
Álvaro Rodríguez
El nou alcalde de Cambrils, Oliver Klein, va fer públic el passat divendres el cartipàs municipal, només un dia després de prendre possessió. El nou Moviment Ciutadà (NMC) formarà equip amb els tres edils socialistes i els dos populars, grups polítics que van facilitar l’alcaldia de Klein.
Alfredo Clúa, fins ara alcalde, assumirà la primera tinença d’alcaldia i les regidories de Festes i Relacions Institucionals. Pel que fa a la resta del grup socialista, Enrique Arce serà regidor de Serveis Generals, TIC i Ajudes Europees i Gemma Balanyà es farà càrrec d’Esports, Salou, Igualtat i Inclusió. Així, Balanya perdrà la responsabilitat de Recursos Humans, una de les àrees més polèmiques de la legislatura, que passa a Mar España, del NMC.
Els populars es queden amb algunes de les àrees més rellevants del consistori. David Chatelain serà regidor d’Hisenda, per tant, haurà d’acabar de donar forma als
pressupostos d’aquest 2025. Patricia de Miguel serà regidora de Turisme i Promoció econòmica, una de les «prioritats» pel nou govern que recauen per primer cop sota una sola persona.
El Nou Moviment Ciutadà liderarà àrees estratègiques com l’Urbanisme (Carlos Caballero), l’Obra Pública (José Ángel García), la Mobilitat o la Seguretat Ciutadana (An-
Les delegacions s’assignaran en un consell plenari durant els pròxims dies
tonio Martínez). Natalia Plegazuelos assumirà una `àrea de nova creació, Infància, a més d’Educació, Ocupació i Joventut.
Klein, qui no assumeix responsabilitats més enllà de l’alcaldia, afirma haver realitzat aquest cartipàs buscant «un equip sòlid i eficaç per damunt de consideracions partidistes». L’ajuntament vol
convocar un ple «com més aviat millor» per aprovar la distribució.
El nou govern també ha decidit donar més espai al
L’alcalde de Salou, Pere Granados, visita els treballs arqueològics de Kal·lipolis
Història l Al poblat s’hi haurien trobat els ibèrics, els grecs i els fenicis
L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha visitat el jaciment arqueològic de Kal·lipolis per conèixer, personalment, l’estat dels treballs arqueològics que s’hi estan duent a terme i reafirmar el compromís municipal en la seva preservació
i posada en valor. Aquest assentament històric, situat en un punt estratègic del litoral salouenc, es remunta a 400 anys abans de Jesucrist i es confirma com un centre comercial de gran rellevància a l’antiguitat.
Les excavacions, desenvolupades amb el suport de la
Diputació de Tarragona, la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i un equip d’experts en Arqueologia, han confirmat que aquest poblat d’origen grec va ser un punt de trobada de diverses cultures. Ibèrics, grecs, fenicis i comerciants de la Gàl·lia interactuaven en aquest encla-
Consell Econòmic i Socialcom a òrgan consultiu i de participació en les decisions estratègiques del municipi. D’altra banda, s’eliminaran
vament, convertint-lo en un centre clau per a l’intercanvi de béns i coneixements. La seva ubicació privilegiada a la costa el va consolidar com un port natural estratègic, afavorint el creixement econòmic i les connexions comercials amb altres civilitzacions.
Durant la visita, l’alcalde — acompanyat de diversos regidors i tècnics municipals— ha destacat la importància de preservar i divulgar aquest patrimoni històric, no només per la seva rellevància arqueològica, sinó també com una eina per enfortir l’orgull
Cultura l El grup vallenc Figa Flawas va ser el gran triomfador dels XXVII Premis Enderrock, que es van celebrar el dijous de la setmana passada al vespre a l’Auditori de Girona. Va ser guardonat amb tres premis (millor disc de músiques urbanes per ‘La calçotada’, millor cançó per ‘La Marina sta morena’ i millor artista de l’any) i Mushkaa se'n va endur dos (millor disc d’urbana per SexySensible i millor clip per ‘SexeSexy’amb Bad Gyal). La gala també va servir per mostrar algunes de les novetats musicals del panorama català com el nou senzill ‘A fora plou’ de The Tyets. Els vallencs Figa Flawas es van endur tres estatuetes en una carrera que els acredita com un dels grups catalans amb més projecció. Es tracta del millor disc de músiques urbanes per ‘La calçotada’ (Halley Records, 2024), millor cançó per ‘La Marina sta morena’ i millor artista de l’any. «Tot el que ens està passant és gràcies a que hi ha caliu a l’escena catalana i si no passen coses, no hi ha cultura en català», van dir en el moment de recollir el guardó a millor disc de músiques urbanes. El grup Oques Grasses s'emportà 4 estatuetes. ACN El
ens «superflus» com l’organisme desconcentrat de fires i l’entitat gestora del Festival de Música de Cambrils per «optimitzar recursos».
de pertinença entre els salouencs i salouenques.
«Recuperar i posar en valor Kal·lipolis ens permet reconèixer el nostre passat i reforçar la identitat del municipi, alhora que oferim a residents i visitants l’oportunitat de descobrir la riquesa històrica de Salou», ha afirmat Granados. La futura museïtzació del jaciment es convertirà en un nou atractiu turístic, contribuint a la desestacionalització del sector. Així, Salou aposta per un model turístic que combina patrimoni i sostenibilitat.
Declaren culpable l’acusat de matar el seu pare al Catllar
Tribunals l El jurat popular va declarar culpable per unanimitat l’home acusat de matar el seu pare de 81 anys al Catllar el 2023 el passat divendres. En la lectura del veredicte, el jurat considerà provat que els cops que l’home li va donar al seu progenitor li van causar la mort dies més tard de l’agressió. També va dictaminar que no s’ha acreditat que anés drogat i begut el dia dels fets. La fiscalia continua demanant 19 anys de presó per un delicte d’assassinat amb traïdoria. La defensa sol·licità 6 mesos de presó. El judici quedà vist per sentència. ACN
sector hidràulic es reuneix a l’Ampolla per abordar el futur de la potabilització
Recursos l La jornada aplegà un centenar de professionals i l'impulsà el CAT i l'Eurecat
Redacció
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i el centre tecnològic Eurecat van impulsar la setmana passada una jornada tècnica sobre els efectes del canvi climàtic en la qualitat de l’aigua potable a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de l’Ampolla. La cita aplegà prop d’un centenar de professionals de tota Catalunya implicats en la gestió d’aigua i va servir per exposar les primeres conclusions sorgides del projecte europeu d’investigació SafeCREW. Aquest és
un estudi internacional que compta amb la participació de les dues entitats catalanes, juntament amb nou entitats europees més, que pretén explorar com s’hauran d’adaptar els processos de potabilització de l’aigua d’acord amb les conseqüències del nou escenari climàtic. Concretament, l’estudi ha de permetre conèixer els efectes del canvi climàtic en les aigües tant superficials com subterrànies, i quina incidència tindrà això en les seves propietats, en els processos de tractament i en la distribució.
Política l El gallec assistí a una calçotada que els populars celebren anualment a Valls
Ariadna
Escoda (ACN)
El líder del PP Alberto Núñez Feijóo va criticar ahir la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). «La suposada quitança del deute no és altra cosa que el trasllat d’un lloc a un altre, no finança la vida de la gent, sinó els interessos del separatisme», va etzibar. Alhora, va titllar de «risc» la delegació de competències en immigració, les quals va afirmar que «fractura la seguretat a Espanya i Catalunya». En el seu discurs, Feijóo va reiterar que el president del govern espanyol està condicionat pels seus socis independentistes. Unes declaracions que va fer coincidint amb una visita a Valls, on el partit celebra la tradicional calçotada amb militants i membres de les executives territorials ahir diumenge.
El líder de l’oposició va fer referència a la delegació de les competències de migració, les quals va considerar que poden suposar una «fractura» no només a Catalunya, sinó també a Espanya. «És una manera immoral d’exer-
El van acompanyar Alejandro Fernández, Dolors Montserrat i Mario García
cir el poder fragmentar i desmantellar les fronteres a Espanya», va subratllar. En la mateixa línia, Feijóo va afir-
mar que es tracta d’una manera de «dividir el país i debilitar la nació» i que promou la diferenciació entre ciutadans.
D’altra banda, Feijóo va reivindicar «l’autonomia constitucional de Catalunya» mentre rebutjava que «la política sigui la que es decideix des de Waterloo ni la seu madrilenya de la seu del PSOE».
En aquesta línia, va insistir en el pes que creu que tenen els socis independentistes. En referència a la condonació del deute del FLA, el líder popular va assegurar que va en benefici del separatisme i no pas dels interessos de la ciutadania. D’aquesta manera, va reiterar la negativa del partit a la quitança del deute.
Tarazona . Diego Fuoli, Camus, Vadik Murria, Marc Trilles, Ángel López, Llàcer, Cedeño, Manu Rico (Mena, 74’), Agüero (Areso, 74’), Adri Fuentes i Pradera (Rivas, 84’). Nàstic . Dani Rebollo, Pol Domingo, Antonio Leal, Gorka Pérez, Migue Leal (Unai Dufur, 58’), Ander Gorostidi, Óscar Sanz, Jaume Jardí (Roberto Torres, 67’), Marc Fernández (Víctor Narro, 58’), Antoñín i Pablo Fernández. Gols. Sense gols. Àrbitre Luis Enrique Morona del Campo (madrileny). Va mostrar la targeta groga als locals Pradera, Manu Rico, Vadik Murria i Ángel López, i al visitant Gorka Pérez. Incidències . Partit de la jornada 27 disputat al Municipal de Tarazona.
El partit l El Nàstic es va estavellar contra un mur en un duel insípid amb poc futbol i menys ocasions grana
El Nàstic i el Tarazona van signar ahir un empat de manual. Els dos conjunts es van repartir un punt que és més que suficient per als dos protagonistes d’un duel insípid amb poc joc i encara menys ocasions. Les pilotades estaven a l’ordre del dia i els grana van saber sobreviure a les centrades a l’àrea d’un Tarazona que va assolir un pal i una rematada que Dufur va rescatar a la línia de gol. El conjunt grana va sortir amb la granota de treball des del primer minut. Dani Vidal va formar un onze amb novetats. Pol Domingo va actuar de lateral esquerre per la baixa d’última hora de Joan Oriol i la de David Juncà per lesió. Amb Marc Fernández com a nou capità i Víctor Narro a la banqueta, els tarragonins, ahir de verd, estaven preparats per a un futbol de contacte en el qual es premiava més el joc directe que l’asociatiu. Malgrat les circumstàncies, el Nàstic va sortir al duel amb ganes de ser el protagonista i els primers minuts van passar amb aproximacions sense perill a la porteria de Diego Fuoli. Els jugadors grana van entendre el significat d’un partit de lluita ben aviat, perquè al minut sis ja hi havia dos homes del Nàstic a terra per cops en la pressió de jugadors del Tarazona. Aquest duel es decidiria amb errors o genialitats, i el Nàstic va tenir de la segona mena en el minut deu de partit. En la sortida d’un córner, Ander Gorostidi va remenar a la pilota a uns metres al vèrtex de l’àrea abans de decidir-se a provar el xut
directe. Era un tir tancat i verinós que Diego Fuoli va desviar a córner.
Aquesta va ser la darrera ocasió del partit per al Nàstic, que va veure com, a poc a poc, el Tarazona imposava el seu múscul i començava a guanyar les segones jugades. Cada pilota aèria o passada perduda es convertia en una lluita que guanyava, normalment, el conjunt aragonès. Els locals s’apropaven a l’àrea i Agüero va avisar amb una rematada que va marxar llepant el pal dret de Dani Rebollo. Com en qualsevol guerra, el partit va ser
lleig i insípid. Aviat, les aproximacions es van convertir en intercanvis de pilotades, un joc que només va beneficiar
al Tarazona. De fet, cada pilota aturada era perill directe per al Nàstic. El Tarazona no dubtava en centrar a l’àrea i
els grana tenien dificultats per refusar les pilotes amb contundència. Cap al final del segon
El Nàstic va sumar la segona porteria a zero del 2025, l’última va ser l’1 de febrer Porteria a zero
temps, Antoñín va tenir la que podria haver sigut la millor ocasió grana. Óscar Sanz va centrar al segon pal i el davanter grana va dubtar si rematar o controlar la pilota i, al final, no va fer res i l’esfèric es va perdre per la línia de fons. Pel que fa al Tarazona, en aquest punt del partit, cada centrada tenia el seu rematada, tot i que cap va anar entre els tres pals.
A la represa, el Nàstic va sentir el perill de ben a prop. Edward Cedeño va aprofitar una segona jugada des de la frontal de l’àrea per enviar
Les declaracions
Dani Vidal: «L’empat és el resultat més just»
El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, no va sortir satisfet després de l’empat del seu equip contra el Tarazona. El duel va transcórrer tal com va preveure l’entrenador en la prèvia, però els grana no van poder sobreposar-se. Vidal va apuntar que la dificultat en el pla de partit va estar, primer, a l’onze: «Quan veiem durant la setmana que ens quedàvem sense lateral esquerre vam haver de modificar el pla de partit. Tots els
Sense lateral
Amb Joan Oriol i
David Juncà de baixa, Pol Domingo va ser el lateral esquerre
un míssil que va topar al pal dret, per travessar la línia de gol per darrere de Dani Rebollo i sortir fora. Tot seguit, una nova centrada va venir amb un cop de cap de Pradera, de nou, al pal. Per sort, la jugada estava invalidada. Aquest inici de partit va fer encendre les alarmes a Dani Vidal, que, ràpidament, va introduir alçada amb Unai Dufur per evitar patir.
El central va tenir el seu moment per brillar, perquè una nova centrada a l’àrea, que Dani Rebollo va fallar en la sortida, Pradera va rema-
L’1x1
Jornada 27
Entrenador
Dani Vidal
Fred
Va fer un onze marcat per les baixes i no va reactivar l’equip des de la banqueta.
Dani Rebollo
Dubitatiu
Va tenir alguna sortida a destemps que va provocar perill. Va sumar la porteria a zero.
Pol Domingo
Retornat
Va tornar a la titularitat per ocupar el lateral esquerre i va complir com és habitual.
El tècnic del Nàstic, Dani Vidal. Nàstic
duels en aquest camp estan tallats pel mateix patró. La gespa relliscava i cap equip assumia riscos per jugar per dins. A més, el Tarazona és un equip que et condiciona molt a l’hora de jugar perquè és molt físic i directe». A més, va afegir que «sabíem que seria un partit tancat i amb poques ocasions, així que vam fer canvis a la segona meitat per guanyar centímetres i defensar millor les jugades a pilotes a l’àrea. Ells han tingut un pal i nosaltres una segona jugada que Leal no ha rematat per poc. No ha pogut ser, ens n’anem amb un empat que és el resultat més just en línies generals». Amb aquest punt, el Nàstic torna a les posicions de
tar la segona jugada directa al fons de la xarxa, però Dufur va blocar la trajectòria de la pilota.
El partit va continuar de pilotada en pilotada amb un Nàstic amb dificultats per treure l’aigua del vaixell i un Tarazona amb més ímpetu que encert. De fet, si hi havia un jugador local entre tres grana, aquest aconseguia guanyar la possessió, per perdre la jugada poc després. Els tarragonins es van defensar amb tot i, poc a poc, el partit va anar morint fins a arribar al noranta.
Nàstic i Tarazona es van repartir ahir un punt insípid, però que va ser suficient per als grana per tornar a posicions de play-off tot just abans de rebre al Barakaldo a casa aquest dissabte.
play-off, fet que Dani Vidal va destacar que «és positiu, però queda molt per al final. Ara hem de recuperar-nos bé d’aquest partit tan físic i preparar-nos per rebre al Barakaldo. Estic segur que serà un escenari totalment diferent i podrem desplegar el nostre joc, fet que aquí no ha sigut possible». Vidal va voler posar en valor el desplaçament de l’afició a Tarazona: «M’ha sorprès per a bé. Tot i que l’horari no era el millor, han estat aquí amb nosaltres donant-nos suport i els hi dono les gràcies». El pròxim partit del Nàstic és aquest dissabte contra el Barakaldo.
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.CyD Leonesa 53 27 15 8 4 46 30
2.Ponferradina 44 27 12 8 7 41 26
3.R.Sociedad B 44 27 12 8 7 39 24
4.Barakaldo 43 27 12 7 8 39 29
5.GIMNÀSTIC 41 27 11 8 8 35 30
6.Andorra 41 27 11 8 8 33 29
7.Arenteiro 40 27 11 7 9 33 28
8.Unionistas 39 27 9 12 6 38 33
9.Bilbao Athletic 38 27 11 5 11 34 32
10.Zamora
11.Tarazona
12.Real
13.Ourense
14.Osasuna P. 33 27 9 6 12 32 41
15.Celta
16.Lugo
17.Sestao
18.G. Segoviana 29 27 7 8 12 32 54
19.Amorebieta 26 27 6 8 13 28 44
20.Barça Atlètic 25 27 4 13 10 33 43
RESULTATS
Jornada 27, Primera RFEF
Sestao River-R. Sociedad B 0-0
Unionistas-Amorebieta 1-0
Bilbao Athletic-G.Segoviana 1-2
Barakaldo-Lugo 3-2
Andorra-Celta Fortuna 2-0
Real Unión-Arenteiro 1-0
CyD Leonesa-Zamora 1-1
Barça Atlètic-Osasuna P. 0-2
Ponferradina-Ourense 2-0
Tarazona-GIMNÀSTIC 0-0
PRÒXIMA JORNADA
Celta Fortuna-Sestao River
Osasuna P.-Bilbao Athletic
Arenteiro-Ponferradina
GIMNÀSTIC-Barakaldo
Barça Atlètic-Tarazona
R.Sociedad B-Zamora
Lugo-Unionistas
Amorebieta-Andorra
Ourense-Real Unión
G.Segoviana-CyD Leonesa
Gorka Pérez
Corrector
Es va fer un fart de refusar pilotes. Li va faltar contundència en alguns duels.
Ander Gorostidi
Intermitent
Va tenir l’ocasió més clara del Nàstic i després es va haver de diluir en tasques defensives.
Marc Fernández
Capità
Va ocupar el rol de capità es va unir a la lluita. Fa jornades que no genera perill.
Unai Dufur
Tap
Va sumar centímetres a la defensa a la segona meitat i va evitar el que hagués sigut l’1-0.
Antonio Leal
Dur El van posar a prova constantment amb lluita i centrades va tapar tot el que va poder.
Óscar Sanz
Pencaire
Tot i que va recuperar el seu lloc al mig del camp, gairebé semblava el tercer central.
Pablo Fernández
Estèril
Es va passar el partit lluitant patint cops dels centrals sense poder rematar a porta.
Víctor Narro
Rom
La seva màgia no va aparèixer ahir. No va tenir el seu dia amb la pilota i tampoc sense.
Migue Leal
Tapat
Va ser el primer partit en el qual no el van deixar arribar a trepitjar l’àrea rival.
Jaume Jardí
Puntual
Va ser proactiu en un parell de jugades, però la seva presència va ser massa intermitent.
Antoñín Cortés
Insistent
Cada vegada que li arribava la pilota buscava generar. Amb tot, això va passar poques vegades.
Roberto Torres
Incòmode
Va sortir per afegir un punt de precisió a les centrades. El Nàstic el necessita més actiu.
Lleida Llista Blava . Martí Zapater, Nuno Paiva, Antonio Miguélez, Francisco Torres i Jordi Badia. També van jugar Fario Giménez, Sebastià Moncusí, i Sergi Duch. Reus Deporitu . Càndid Ballart, Joan Salvat, Marc Julià, Martí Casas i Diego Rojas. També van jugar Ferran Giménez, Maxi Oruste, Carles Casa i Pol Martínez. Gols. 1-0, Nuno Paiva (3’); 1-1, Martí Casas (14’); 1-2, Martí Casas (19’), 1-3, Martí Casas (19’); 2-3, Fran Torres (22’); 2-4 Martí Casas (25’); 2-5, Martí Casas (32’); 3-5, Nuno Paiva (36’) i 4-5, Nuno Paiva (48’). Àrbitre. Rubén Fernández Garcia i Raul Burgos Manotas. Incidències . Final de la Copa del Rei d’hoquei patins disputada al pavelló Joan Otroll de Calafell.
La final l El de Mataró va marcar una maneta de gols per donar el títol al conjunt roig-i-negre
El Reus Deportiu Virginias és el campió de la Copa del Rei. El conjunt reusenc va completar la gesta superant el Lleida per 4-5 en una final vibrant que va venir amb remuntada i patiment inclòs. Els roig-inegres van celebrar el primer títol en vuit anys, després de la Copa d’Europa del 2017. Els reusencs van assolir una copa merescuda després de triomfar en un final de torneig en el qual va brillar el de sempre: Martí Casas amb una maneta de gols.
Reus i Lleida van viure el que significa una final des del primer minut. La tensió omplia l’ambient del pavelló Joan Ortoll, però van ser els lleidatans qui van entrar amb més força. El domini reusenc es va trencar amb una transició de Jordi Badia, que va obligar a Càndid Ballart a aparèixer amb una doble aturada. Amb tot, no va haver-hi temps per respirar. El portuguès Nuno Paiva va allargar una possessió per darrere de la porteria i va trobar l’escletxa que ningú va veure per posar l’1-0 en el marcador al tercer minut de partit.
Tocava remar i el Lleida continuava posant el dit a la ferida. Els blaus van tenir el segon en un contraatac de dos homes, però Ballart va ser, de nou, el mur insuperable. Els roig-i-negres dominaven la bola quan el partit va abaixar les revolucions, però no es trobaven en atac. El Lleida es defensava en un bloc baix que deixava poc marge per a la imaginació, així que Jordi Garcia va aturar el partit amb un temps mort per reorganitzar les idees. En la represa, alguna cosa havia canviat en l’ambient i el conjunt reusenc cada vegada s’apropava més a la porteria rival.
La bèstia va despertar i va posar l’empat a l’electrònic. Martí Casas va interceptar
Casas i Oruste abraçant-se amb l’afició del Lleida de fons. Juanjo Viña
Els roig-i-negres van haver de remuntar un gol en contra marcat al minut 3
Càndid Ballart va ser el segon protagonista del duel a la porteria
Martí Casas, MVP de la final de la Copa
Hoquei Patins l El jugador del Reus Deporitu, Martí Casas, va ser escollit com a MVP, jugador més valuós de la final de la Copa del Rei. El de Mataró ha sigut el més diferencial del torneig, i això que arribava amb molèsties físiques. Casas va ser el jugador de la final marcant cinc gols, però també va ser qui va donar el bitllet cap al darrer partit marcant-ne quatre al Liceo. D'aquesta manera, va tancar com a pitxitxi el cap de setmana amb 9 dianes a la Copa del Rei. Arnau Montreal Quesada/RFEP
una pilota morta a l’àrea rival per marcar el seu primer gol de la jornada. Malgrat el temps mort del Lleida, el Reus ja s’havia fet dominador del partit. Casas va aparèixer de nou. El de Mataró va veure el forat en una falta a mitja distància i va posar la bola a l’escaire per marcar l’1-2. La remuntada roig-i-negra va fer tremolar les cames als lleidatans que, tot seguit, van cometre una errada fatal deixant-se la bola enrere quan iniciaven una possessió. El xèrif Casas no va deixar passar cap error i, amb un cop d’estic a l’escaire, va marcar l’1-3.
En una final un equip no mor amb facilitat, i el Lleida es va saber aixecar en el tram final del primer temps amb un gol de Tombita Torres. El protagonista, Martí Casas, no va deixar marge a l’esperança i va completar el seu pòquer marcant el 2-4 culminant un contraatac de Maxi Oruste. La segona part va ser un exemple de gestió d’energia i de minuts. Això sí, malgrat no forçar esforços, els roig-inegres no van abaixar ni un mil·límetre la competitivitat
per aprofitar qualsevol ocasió. Martí Casas va completar la seva maneta personal des de la falta directa. Quedava un món per al final i més encara quan Nuno Paiva va posar el 3-5 en el refús d’un penal que va errar. Tocava aguantar durant 13 minuts d’intensitat lleidatana i el Reus es va encomanar a Sant Càndid Ballart, que va respondre.
Els segons passaven cada vegada més lents per als interessos del Reus Deportiu. Els roig-i-negres estaven tancats amb tot. No en quedava una altra que el camí del patiment. Nuno Paiva va afegir picant en els darrers minuts marcant el 4-5 amb una rematada des de la frontal cap a l’escaire. La tensió va créixer encara més amb la desena falta del Reus. Càndid Ballart havia d’aturar l’empat i així va ser. L’aixeca i pica de Darío Giménez es va estavellar al travesser i Ballart va aturar l’escomesa final amb un Lleida bolcat a l’atac i sense porter.
Marc Julià va poder culminar el partit amb la darrera falta directa que va servir per matar els 4 segons restants en el cronòmetre i celebrar la vuitena Copa del Rei roig-i-negra.
El tècnic del Reus, Jordi Garcia: «Avui ha sortit tot el compromís i l’orgull dels nois»
Hoquei Patins l El roig-i-negre va alçar la veu per posar en valor el títol i la seva plantilla
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Reus Deportiu, Jordi Garcia, va posar en valor a la seva plantilla després de l’èxit de guanyar la Copa del Rei. El reusenc va destacar «avui ha sortit tot el compromís i l’orgull dels nois». A més, va subratllar la clau de l’èxit de la temporada fins ara: «Treballar amb compromís, rebaixar les expectatives, ser coherents amb el que havíem de fer i treballar amb tranquil·litat». Fa dinou anys ell va ser un dels golejadors de la darrera Copa del Rei que va guanyar el Reus Deportiu, així que el tècnic ho va aprofitar per bromejar apuntant que «ara toca gaudir de l’aconseguit. Ja ha passat a la història el gol del calvo». El sentiment de satisfacció es comparteix a la plantilla, jugadors com Joan Salvat i Càndid Ballart, que són tota
una institució a l’equip, van destacar la dificultat de sumar un títol. De fet, Ballart va deixar clar que «no recordo les finals que hem perdut. Guanyar costa molt i tarda massa, ara ens toca gaudir». Salvat, va remarcar que «el projecte del Reus fa anys que és ambiciós».
Voleibol l La derrota de l’Emevé fa que els tarragonins sumin els punts suficients a falta d’una jornada
El CV Sant Pere i Sant Pau serà equip de Superlliga 1, la màxima categoria estatal, una temporada més. El conjunt de Vlado Stevovski va completar la permanència matemàtica el darrer cap de setmana malgrat caure derrotat per 3-0 contra el San Roque. L’Arenal Emevé de Lugo va perdre per 0-3 el seu partit contra el Almería fet que deixa els gallecs a cinc punts dels tarragonins quan falta una jornada per disputar. Els rojillos van aterrar al duel dissabte arrossegant la baixa de Gerard Osorio. El màxim anotador cooperativista va sumar el segon partit absent per lesió i els tarragonins ho van patir. El primer set contra el San Roque es va decidir ràpid amb un parcial de 18-8 letal. Tot i que els visitants van maquillar el resultat, els canaris es van emportar el primer punt per 25-18.
L’Ibersol
El segon set va ser més igualat, malgrat que la tendència inicial va ser la mateixa amb uns canaris amb un parcial de 4-1, els rojillos es
Bàsquet l Els visitants van imposar-se des de l'inici, però els blaus van sobreposar-se
Redacció
L’Ibersol CBT va caure van caure contra el Mataró al Serrallo en un partit molt ajustat que va acabar 90-91 en favor dels visitants. El conjunt tarragoní, amb Ousmane Ndour i David Fernández com a jugadors més inspirats, han tornat a estar desencertats en els llançaments de camp davant d’un Mataró que, liderats per Juanola, han sabut portar la dinàmica al seu terreny per acabar emportant-se la victòria. El Mataró va agafar la iniciativa des dels primers minuts de partit i
van tancar el primer quart amb un 13-25. El segon quart començava amb un parcial d’14-4 per als locals, però el descans va arribar amb un 3744 al marcador. En la represa, els visitants van distanciar-se fins als 16 punts, però el CBT va aconseguir retallar fins al 61-70. Els tarragonins van accelerar el ritme en l’últim tram del partit, que es va acabar decidint per la mínima. Els locals van demanar una falta en el darrer tir de David Fernández, que va servir per col·locar-se 90-91. La falta hauria donat l’opció a portar el partit a la pròrroga.
van arribar a posar a un punt del set, però els canaris van remuntar per posar el 26-24 i el 2-0. Finalment, el San Roque va liquidar el partit amb
un tercer set (25-17) que va significar el 3-0 final.
Gesta ‘rojilla’ El Club Voleibol Sant Pere i
El Benicarló passa per sobre del CB Salou i els fica de nou a la lluita per la salvació (91-60)
Bàsquet l El segon parcial va ser demolidor i una llosa que els salouencs no van aixecar
Redacció
L’OCA Global CB Salou va patir una derrota contundent ahir a la pista del Benicarló. Els de Jesús Muñiz van sortir escaldats en el duel contra un rival directe després de patir un segon quart per oblidar i perdre per 91-60. L’encontre es va complicar des dels primers minuts. El Benicarló va establir un parcial de 8-3 que, poc després va ampliar fins al 17-8 per obligar a Muñiz a demanar un temps mort. Malgrat que els salouencs van reaccionar, la bona entrada del Benicarló els va servir per
posar el 26-19 al primer quart. En el segon, però, el forat es va fer més gran. Els locals van assolir un parcial de 8 punts que va posar el +13 a l’electrònic, un marge que no va fer més que créixer amb el pas dels minuts fins a enviar el duel al descans amb un dur 53-27. El resultat reflectit a l’electrònic no donava molt de marge a la reacció, però els blaus van intentar, a la desesperada, esgarrapar punts suficients per escurçar distàncies. Amb tot, els locals van saber gestionar bé el seu coixí i es van emportar la victòria per 91 a 60.
Els ‘rojillos’ van perdre per 3-0 contra el San Roque en la darrera sortida
Sant Pau ha sigut l’exemple de resiliència i treball aquesta temporada. Els rojillos van començar la temporada amb patiment. Vlado Stevovski va veure com els fitxatges estrella, els cubans Denys González i Dayán Torres i el veneçolà Moisés Vásquez no podien arribar a Espanya per problemes burocràtics. De fet, els tres jugadors, tot i que van ser fitxats a l’estiu, no van poder jugar fins a la quarta jornada de lliga. Així Stevovski va haver de preparar una pretemporada exprés per adaptar els jugadors a l’estil tarragoní. D’altra banda, les males notícies van continuar amb les lesions de jugadors clau com la d’Elio Carrodeguas i amb Pablo Rosales com a únic collocador disponible.
Els rojillos van créixer jornada a jornada, transformant les bones sensacions en resultats i, finalment, a la desena jornada de lliga van sortir del descens per primera vegada per no tornar més. Va ser, curiosament, guanyant al pavelló de Sant Pere i Sant Pau per 3-1 contra el San Roque. Aquell mes de desembre va ser clau. Els tarragonins van acabar l’any connectats i van ampliar el marge al descens amb la victòria a casa del Manacor, llavors el segon classificat, i el 3-2 contra el Cisneros Tenerife per començar el curs. Dissabte, el CV Sant Pere i Sant Pau tancarà la lliga dissabte a les 17 h contra el Soria.
El Reus FC Reddis rescata un punt contra el Manresa i amplia distàncies amb el segon (1-1)
Futbol l Marc Grau va ser el golejador roig-inegre en un duel en el qual van merèixer més
Redacció
El Reus FC Reddis va rescatar un punt al camp del Manresa. Tot i l’ensopegada, els de Marc Carrasco van aprofitar la derrota del Girona B per posar més marge amb el segon classificat, el qual deixen a sis de distància. El duel va començar amb una de calenta i una de freda per al Reus. Sandro Toscano va generar la primera acció de perill enviant la pilota al pal en la sortida d’un córner, però va ser el Manresa qui es va avançar en el marcador. Els roig-i-negres es van
refer ben aviat. Marc Grau va rematar a l’àrea petita una centrada en curt de Sergi Casals, però aquesta la va rematar el porter. Amb tot, la fortuna va ser reusenca i el rebot va permetre un segon tir que, aquest sí, va acabar al fons de la xarxa. El conjunt de Marc Carrasco es va posar a la feina per buscar el segon i aquest podria haver arribat a l’inici de la segona meitat. Pedro Martín va executar un tir creuat que va sortir llepant el pal esquerre. Amb tot, els reusencs es van conformar amb un empat que els fa més líders.
Món l El president espanyol admet que Espanya pot fer una aportació diferent a la seguretat europea
El president espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar ahir diumenge que Espanya vol «aportar a Europa defensa, però sobretot seguretats». En un discurs des de Galícia, el també secretari general del PSOE va admetre que Espanya «no té una amenaça física» tan extrema com Lituània o Polònia pel que fa a Rússia, i que, per tant, la seva aportació a la seguretat i defensa europea pot ser diferent. En aquest sentit, va dir que l’aposta a Espanya no ha de ser necessàriament «la construcció pura i neta de tancs» sinó la millora de la ciberseguretat per evitar «atacs híbrids». En el seu discurs, Sánchez també va defensar «dependre una mica més de nosaltres mateixos i una mica
menys d’altres», en referència als EUA.
Després d’una setmana de reunions internacionals, Pe-
dro Sánchez va reiterar que l’Estat espanyol està «al costat de l’agredit, i no de l’agressor». «Hi ha un agressor, que
Món l Demà s'aprovarà la nova política europea d'expulsió de migrants
ACN
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar ahir diumenge la creació, per primera vegada, d’un «col·legi de seguretat» que avaluarà les amenaces internes i externes per a la seguretat de la Unió Eu-
ropea. En una roda de premsa amb motiu dels 100 primers dies de mandat, Von der Leyen va dir que «els temps extraordinaris requereixen mesures extraordinàries». «Per fer front al difícil camí que tenim al davant, hem d’aconseguir una mentalitat de preparació», va afirmar.
Successos l Un home va morir a trets ahir diumenge al matí a la sortida d'una discoteca a Terrassa, segons va avançar 'El Caso' i va confirmar l'ACN de fonts policials. L'avís del tiroteig es va rebre pels voltants de les 06.30 hores a l'exterior de la discoteca Chicago Latino, situada al carrer de Tàrrega al polígon industrial de Can Pe-
tit. Segons les primeres informacions, els ocupants d'un cotxe van obrir foc contra la víctima amb almenys cinc trets i van fugir ràpidament del lloc dels fets. Els Mossos d'Esquadra de la Divisió d'Investigació Criminal de la Regió Metropolitana Nord es van fer càrrec de la investigació, que està sota secret de sumari. ACN
«Només si tenim una comprensió clara i profunda de les amenaces podrem contribuir efectivament a la seguretat col·lectiva», va afegir. Von der Leyen també va anunciar que demà s’aprovarà la nova política europea de retorns de migrants. «Adoptarem una proposta legal amb un ambiciós
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
és Putin, i un agredit, que és Ucraïna», va remarcar. El socialista també va dubtar de la paraula de Putin,
pla de retorns», va dir Von der Leyen, que va avançar que es proposaran «regles comunes» i una «ordre europea de retorn» així com el «reconeixement mutu» de les decisions preses pels diversos estats pel que fa a les expulsions de persones sense dret legal a quedar-se a la Unió. En aquest sentit, l’alemanya va dir que hi haurà «regles més simples i clares». A més, va defensar que es «prohibirà l’entrada» a qualsevol persona que hagi estat expulsada i se serà més estricte amb els «riscos de seguretat».
Feijóo recrimina a Sánchez el que no s’assegui a parlar amb Vox sobre geopolítica
assegurant que en el passat ja havia promès no annexionar-se amb més territoris i fa tres anys va envair Ucraïna. En aquest sentit, va destacar que cal evitar «premiar» Moscou i apostar per una «pau justa i duradora, definitiva».
Sánchez va defensar que Europa i Ucraïna han «d’estar a la taula» de negociació sobre el futur del conflicte i la pau. «Nosaltres som europeistes per interès i convicció», va dir.
Reunions amb els grups
El president espanyol es va referir també a les amenaces
de la «ultradreta internacionalista», o al terrorisme provinent del Sahel, així com a la necessitat de millorar els mecanismes de protecció civil davant de l’emergència climàtica.
«Espanya ha de defensar Europa perquè Europa pugui defensar-se a si mateixa», va destacar. El president espanyol va recordar que durant aquesta setmana parlarà amb tots els grups parlamentaris, excepte Vox, sobre la situació geopolítica, i va criticar que el PP censurés l’exclusió de la ultradreta.
«No ens sorprèn, però ens avergonyeix. Al senyor Feijóo i al PP li diré que a nosaltres ens preocupa la seguretat d’Europa, no la soledat de la ultradreta», va remarcar, afegint: «De fet, com més aïllada estigui la ultradreta, més segura estarà Europa».
Feijóo titllà el dijous de la setmana passada d’«apartheid» el fet que Sánchez exclogués a Vox de la seva ronda sobre Ucraïna i l’exigís comparèixer al Congrés dels Diputats. «Em sorprèn aquest apartheid a la tercera força política», assegurava el líder dels populars.
k Tribuna k
Els canvis del govern de l’estat i de la Generalitat dels darrers mesos han resultat generat els normals recanvis en la titularitat de les representacions institucionals de diferents nivells. La transcendència dels recanvis està en funció del que serveixin per traslladar les decisions, les polítiques i les actuacions dels diferents nivells de poder a la ciutadania. I també per recollir l’acceptació i les propostes de la ciutadania cap als poders constituïts. També és important l’aspecte de representació, la presència i l’actuació protocol·lària que tenen les persones i els símbols que les acompanyen. Fins i tot els edificis i el seu manteniment tenen representació davant de la ciutadania que, no ho oblidem, són propietat de la gent que és la que ho ha pagat i paga, així com els salaris i emoluments dels administradors polítics i funcionaris.
El govern de l’estat té una excepcional seu a l’edifici del genial arquitecte Alejandro de la Sota (subdelegació, per ser dependent de la delegació a Barcelona) a la plaça Imperial Tàrraco. Construït l’any 1956 i, posteriorment, es va fer una restauració canviantel color de la façana i alguns elements interiors el 1985, havia guanyat un concurs convocat per la Dirección General de Arquitectura l’any 1956. És un model de l’estil racionalista reconegut, només malmès pel grapat d’antenes de comunicació que adornen la terrassa per a gaudi dels estornells.
Com a edifici representatiu empresona molt dignament la presència de l’estat espanyol. I és per aquest motiu que sovint ha estat objecte i objectiu d’innombrables manifestacions populars que exposen els seus sentiments contraris a la seva presència en la nació catalana.
He recordat la que fou excel·lent sèrie televisiva nord americana ‘The West Wing’ (L’ala oest de la Casa Blanca). Produïda per Aaron Sorkin i protagonitzada per Rob Lowe, Martin Sheen, Allison Janney i un grapat de bons actors es va estendre set temporades i premiada amb diferents guardons, oferint una visió dramatitzada de l’activitat a la seu del govern nord americà a la Casa Blanca.
A l’oest, a l’altre costat de la Rambla Nova, de la seu de govern espanyol està la dissortada arquitectura dels serveis de l’administració de l’estat. Lleig i desgarbat havia estat la seu de la delegació del “Movimiento” i contenia un auditori dedicat a actes patriòtics de la dictadura. Vull dir la dictadura franquista, tot i que no sembla que calgui l’adjectiu puix que ja no queda ningú que se’n recordi de l’anterior dictadura, dita de Primo de Rivera però sostinguda per un rei Borbó. En desmuntar-se la dictadura, una part de l’edifici que era el Diari Español, es va vendre juntament amb la capçalera als nous propietaris, que van separar la propietat i remodelar sensiblement l’edifici. El que es podia considerar “l’ala oest” de l’edifici gris de la seu governamental és un edifici d’oficines administratives d’una part de les que romanen competència de l’estat. Bé que aquestes no són poques i tenen seus diverses a la ciutat. Les grosses i importants, al cap i a la fi, les que mouen diners, tenen seus pròpies i notables. La hisenda de l’estat i la Seguretat Social sengles edificis recentment renovats al mig de la Rambla: La Tresoreria de la Seguretat, al carrer Pere Martell, Obres Públiques a la plaça dels Carros, la duana per allí, Estadística i on remenen les eleccions a un edifici singular sobre un jaciment romà entre Jaume I i el carrer del Vapor, La Policia Nacional a la plaça d’Orleans i lo dels DNI a uns baixos tronats al lateral de la Avgda. Vidal i Barraquer, per disgust de ciutadans i funcionaris.A la seu de la subdelegació a penes queden coses d’estrangers, petardos i trabucs, instal·lacions de producció energètica i què sé jo de medi ambient.
A l’ala oest de la Casa Blanca, la de la sèrie televisiva i la de veritat, es concentren les principals decisions polítiques, es discuteixen els problemes més aguts i transcendents i es resolen els grans conflictes. Em sembla que a l’ala oest de la “Casa Gris” no es prenen gaires decisions. Potser més a l’oest, al Port, a Barcelona o a l’Edificio de Semillas.
Mentrestant alguns esperem que en algun futur a l’edifici de Alejandro de la Sota fiquin un rètol ben gros que digui “Consulado del Reino de España”, com la que hi ha a la Rotonda dels Conills.
Dk Editorial k
ignitat a les Vies ha anunciat protestes a diversos indrets de Catalunya el pròxim 22 de març. De fet, havia de ser una manifestació única –amb més capacitat d’aplegar gent i, en principi, més efectiva com a eina de pressió–, però la mateixa idiosincràsia del moviment ho ha impedit. Es tracta d’usuaris que segurament la seva única afinitat coincident és el desig de poder disposar d’una mobilitat normalitzada. Es tracta de ciutadans que han de passar-se hores dalt de trens per poder arribar als llocs de feina o als centres d’ensenyament. I que, segurament fa uns mesos, poc es pensaven que haurien de formar
part, involuntàriament, d’un col·lectiu d’usuaris indignats però fermament disposats a reclamar els seus drets. Ahir diumenge va tenir lloc una reunió entre Generalitat, Renfe i Adif per intentar posar solucions al desgavell que les últimes setmanes pateix el servei. L’acord és per actuar més de pressa, de manera més eficient, més coordinada, avisar amb més temps i incorporar més efectius... De moment tenen fins al dia 22 per a demostrar que el que està signat entre les tres parts involucrades sobre el paper es pot traslladar a la realitat del servei. Tant de bo fossin capaços de convertir la protesta en una anècdota.
k Tribuna
Sembla evident que un factor determinant de la nostra viabilitat com societat és poder gaudir d’uns mínims que garanteixin la nostra supervivència, i en aquest apartat, una qüestió emblemàtica és la que suposa disposar d’una garantia energètica com base de futur.
Certament, aquest tema es pot allunyar de la nostra realitat diària i veure la seva transcendència com quelcom llunyà i fora de la nostra pròpia capacitat individual, ara bé, no oblidem que no disposar del mateix ens col·locaria en un marc de negativitat absoluta a tots els nivells, per tant, no buscar respostes al respecte pot constituir una irresponsabilitat sense límits.
Molt es parla d’energies, que si renovables, que si fòssils, que si nuclears, etc., però poc es debat, de manera transparent, de quin és el nostre posicionament al respecte i, sobretot, si realment es disposa d’una estratègia que no comporti, exclusivament, ‘discursos’, sinó realitats possibles. En conseqüència, determinades polèmiques sobre les restriccions o opcions concretes, no poden dirimir-se exclusivament en funció d’uns paràmetres d’anhels, sinó que ha de comportar la valoració d’altres variables com els arguments dels nostres ‘veïns’ a l’hora de fixar les diferents possibilitats obertes.
És evident que el fàcil és l’oposició a l’energia nuclear, però s’ha valorat què comporta la seva renúncia, quan altres Estats del nostre entorn, fan una aposta per la mateixa?, quina és l’alternativa al respecte, i realment existiran en el mercat altres vies?, no respondre amb garanties al que plantejo, en situa en un marc d’inseguretat absoluta i de submissió als interessos particulars d’altres.
No tinc cap dubte que el que referei-
xo és una altra mostra de la mateixa situació de feblesa d’Europa, que també aquí és incapaç de fixar una dinàmica conjunta, en un punt emblemàtic que haurà de ser fonamental per avançar de manera conjunta. La nova realitat global que planteja posicionaments diversificats i que, en tot cas, posa en dubte el principi de ‘fugida de l’energia fòssil’, exigirà, més aviat que tard, posicionaments concrets a l’hora de marcar una viabilitat energètica, en funció de costos assumibles, que no posin en perill la mateixa supervivència social. Segurament, la nova logística global, on la intel·ligència artificial vindrà a ser una realitat en pocs mesos, suposarà un canvi que incidirà en tot l’imaginable i, per tant, el posicionament en referències com les al·ludides, demanaran respostes de subministrament que no es poden veure condicionats per manca de resposta avui, al que s’anuncia com un fet irreversible. Tornant a la meva reflexió sobre Eu-
L’evident contradicció en ‘tancar’ opcions energètiques concretes, quan els nostres aliats fan el contrari, no té lectura de cap mena, i en posiciona en una irrellevància absoluta, amb conseqüències insospitades evidents a curt termini
ropa, és evident que la inexistència de posicionaments conjunts, en els temes vitals que s’aniran plantejant, ens posiciona en una debilitat insospitada on, a més, pot existir la temptació d’anar cadascú a la seva, oblidant que la nostra viabilitat només serà conjunta o no serà; per tant, suposo que és complicat avançar en acords davant d’un marc sociopolític difícil, on els governs dels diferents països, es veuran limitats per les seves majores polítiques, minses i dividides, ara bé, no fer el que seria imprescindible ens posiciona en una inseguretat absoluta en qüestions vitals com l’esmentada. L’evident contradicció en ‘tancar’ opcions energètiques concretes, quan els nostres aliats fan el contrari, no té lectura de cap mena, i en posiciona en una irrellevància absoluta, amb conseqüències insospitades evidents a curt termini. Podem seguir convivint en la ‘ideologia energètica’, però el risc que assumim, tindrà costos per la nostra societat que rebutjarà i no gaudeix d’uns mínims acceptables, ara en un risc més greu cada cop que no disposen de la coherència de dwecisions urgents, que són requerides per una globalitat que no podem deixar de costat. Tan difícil és parlar clar i abordar el que toca des del rigor i no exclusivament des del tacticisme de la situació política i econòmica?, ens hi juguem massa.
k Tribuna k
FERRMED es creà l’any 2004, a Brussel·les, com una associa ció multisectorial per incloure el Corredor Mediterrani a la xarxa principal transeuropea (Core Network) i millorar el transport inte grat de mercaderies a la UE, amb uns estàndards ferroviaris comuns i la con cepció de xarxa.
El 2009 vam acabar un estudi sobre l’Eix Escandinàvia – Mediterrani Oc cidental, que va convèncer la CE d’in cloure el Corredor Mediterrani al Core Network. Així mateix, definia les carac terístiques bàsiques del Corredor, amb doble línia ferroviària (4 vies) en tot el seu recorregut. Estudis nostres poste riors corroboren aquestes necessitats. Passats 20 anys, no creix la partici pació del ferrocarril en el transport de mercaderies (18% UE, 4% Espanya). Sens dubte, una de les causes és que s’inverteix a la xarxa sense una priori tat ben establerta.
A Espanya, al Corredor Mediter rani s’han unit per AVE les urbs de la zona amb Madrid, sense continuïtat en el Corredor. Només el tram Camp de Tarragona – Vandellòs en té i ara s’estan adaptant les línies a l’ample de via internacional, però sense preveure l’increment de tràfic ni la necessitat de doble línia. Es vol fer passar trens de mercaderies per línies de rodalies a les entrades de Barcelona i de València i no es duplica la línia entre Tarragona i Castelló ni es desagrega el tràfic de l’eix de l’Ebre del de l’eix Mediterrani a Catalunya, cosa que crearà greus pro blemes de saturació. Val a dir que, mal grat el menor tràfic, totes les línies que
El nazismo de Estados Unidos
En mi opinión, el nazismo de Hitler fue sustituido por el nazismo de Estados Unidos en 1945. En 2025, los nazis de Estados Unidos ya no disimulan. Durante décadas Estados Unidos ha invadido el mundo con casi ochocientas bases militares, lo que le ha permitido invadir, saquear, bombardear y asesinar con total libertad criminal los países que ha querido para satisfacer el nazismo de su industria militar. No debemos olvidar que Estados Unidos ha estado durante veinte años lanzando bombas en Afganistán, para dejar el país en manos de los mismos talibanes. Mientras tanto, la ONU o el Tribunal Penal Internacional de La Haya, han demostrado que son organismos que no sirven absolutamente para
Joan Amorós President de FERRMED
uneixen Madrid amb la perifèria són dobles, però no pas al Corredor Medi terrani. A França també hi ha retard en la duplicació del tram Montpeller –Perpinyà i en el bypass de Lió.
Pel que fa als passatgers, la nova connexió amb l’Aeroport d’El Prat no és passant i obligarà a canviar de tren a Sants. L’aeroport ha de poder rebre trens directes de tot arreu, com passa a Brussel· les, per exemple. No es preveu línia d’alta velocitat entre Tar ragona i Valencia. Tot això penalitza els viatges de negocis al Corredor Mediter rani.
kms el resultat global és negatiu ( 1.900 milions).
A Espanya són dins dels 18.040 kms: el Corredor Mediterrani Frontera –Murcia, el de l’Ebre Barcelona – Sara gossa, els voltants de Madrid i gairebé tot el tram Madrid – Irún.
El binomi Barcelona – Tarragona és el tercer gran ‘hub’ logístic de la UE. Les inversions previstes al Corredor Me diterrani són totalment insuficients. Segons l’Estudi de FERRMED cal inver tir hi 18.000 milions més dels previstos (sense les expropiacions) per garantir l’absorció dels tràfics ferroviaris preco nitzats per la CE.
El binomi Barcelona –Tarragona és el tercer gran ‘hub’ logístic de la UE. Les inversions previstes al Corredor Mediterrani són totalment insuficients. Segons l’Estudi de FERRMED cal invertir-hi 18.000 milions més dels previstos
Per tot plegat, hem fet un nou estudi de la xarxa transeuropea (77.240 kms analitzats i 45.000 hores de feina), in cloent tots els modes: tren, camió i bar cassa. El 65% del tràfic de mercaderies es troba en 18.040 kms. És aquí on cal invertir prioritàriament, per obtenir els objectius socioeconòmics i medi ambientals de la CE, amb un resultat positiu de 225 mil milions d’euros de valor present net. Pels restants 59.200
nada. A la Unión Europea, le ha pasado como dice el poema de Martin Niemöller, “cuando los nazis vinieron a llevarse a los comunistas....”. O sea, cuando Estados Unidos ha financiado armas, violencia y dictaduras en América Latina o África, Europa miraba para otro lado. Cuando el terrorismo internacional de Estados Unidos cometió genocidio (como los nazis) en Vietnam, Europa y el mundo miraban para otro lado. Al mismo tiempo, la locomotora de Europa que era Alemania, ha tenido a Gerhard Schröder que fue canciller de Alemania durante siete años y que estaba al servicio un genocida como Putin. Schröder de fue a trabajar para una petrolera rusa por los servicios prestados al criminal del KGB. Posteriormente llegó Merkel que le permitió a Putin el genocidio de Chechenia y
L’Estudi també demostra perquè les mercaderies per fer rocarril no creixen a la UE i . proposa una solució innovadora i viable per aconse guir ho (el Sistema +FIRRST), sense el qual no s’assoliran els objectius socio econòmics ni medi ambientals de la CE.
Ara és l’hora d’ac tuar decididament. No podem admetre un Corredor Mediterrani “de segona”, quan és el de major tràfic de l’Estat Es panyol. També cal actuar a nivell de la UE implantant el +FIRRST.
Fem una crida al món empresarial a reforçar FERRMED i l’Aliança prevista per a implantar el +FIRRST, que pro movem conjuntament amb ESC, IRU i UIRR. Ens hi juguem el nostre futur desenvolupament econòmic i social.
los multiples asesinatos de periodistas y opositores a cambio del gas ruso, que se sepa. Merkel como jefa de la Unión Europea, también autorizó a Putin la invasión de Crimea o el derribo de un avión de pasajeros holandeses en Ucrania. De aquellos polvos, estos lodos de nazismo de Estados Unidos junto a Rusia, al más puro estilo de la Alemania nazi de Adolf Hitler. Aceptará China una Tercera Guerra Mundial por parte de los nuevos nazis que se quieren repartir el mundo en el siglo XXI ?
Andrés J. Moreno Vila-seca
Agraïment a l’hospital del Vendrell
El passat dia 21 de febrer de 2025, va morir el meu sogre a l’hospital del Vendrell. En els seus darrers 5 mesos de vida va
k Tribuna k
No és fàcil destriar la naturalesa humana dels nos tres herois sense la distància necessària que la perspectiva històrica dels esdeveniments atorga a qui desitja plasmar sobre un llenç un esde veniment destinat a perdurar a la memòria. Per intentar comprendre aquesta mena de metamorfosi de la realitat europea que ens ha tocat viure, acudeixo amb l’avidesa de coneixements pròpia d’un adolescent a l’obra que va con sagrar la fama europea del filòsof i historiador escocès Tho mas Carlyle (1795 1881).
Sent impossible en aquest escrit imitar la literatura sobre vides paral·leles, sí que m’atreveixo en canvi a proposar una reflexió sobre vides comparades atrapant l’aclaparadora actualitat del quefer ‘protector’ de Trump i Putin, els nos tres ἥρωες en aquest cas, i els contrastos de clarobscur que Carlyle va pintar sobre Cromwell i Napoleó a la sisena conferència transcrita al llibre «Sobre herois, culte als he rois i allò heroic en la història». Cal recordar que el llibre va ser publicat per primera vegada el 1841, i recull una col· lecció de sis conferències dictades el maig de 1840 pel propi Carlyle sobre figures històriques prominents.
En observar les dues personalitats diferents que encar nen Cromwell i Napoleó, Carlyle sembla optar per transfi gurar los «esforçant se per una banda a justificar la polí tica solapada i l’ambició tirànica del protector d’Anglaterra, ambició i política que ell considera des d’un punt de vista especial, jutjant les nobles manifestacions d’un esperit a qui la Història va acusar d’hipòcrita», tal com llegeixo a la ressenya que l’Editorial Sarpe incloïa al pròleg de l’edició de Els herois de 1985 de la meva petita biblioteca. Ressenya en què, d’altra banda, es llegeix que Carlyle, en canvi, «critica amb frases despectives la desenfrenada gana de glòria i el deïficament d’un ‘pigmeu’, Napoleó Bonaparte». Si apliqu éssim en un joc literari històric anacrònic una perspectiva comparativa, caldria descobrir en les naturaleses humanes respectives de Trump i Putin ecos de Cromwell i Napoléon?
Des d’Europa, i ja no em refereixo en exclusiva a la Unió Europea perquè l’actualitat a la qual em dirigeixo ja trans cendeix les fronteres de Brussel·les, crec que es percep a Trump un caràcter no poques vegades obsessiu que, glo balment, i ho dic en un sentit internacional, ens desborda i desafortunadament polaritza la seva contenció des dels extrems polítics, cosa que fa inviable qualsevol esforç con ciliador des de la pròpia visió europea, almenys fins avui. Estem doncs davant d’una ambició tirànica del protector dels Estats Units? l’acusarà la Història d’hipòcrita després de les manifestacions sobre el respecte als valors europeus o en sincerar se amb els seus interessos ocults a Ucraïna?
passar mitja dotzena de vegades per urgències de l’hospital comarcal.
La família agraïm el servei i l’atenció que li han mostrat tots els treballadors. En especial, donem les gràcies, a la infermera Loli de la 2a planta, que va demostrar, a part de la seva gran professionalitat, una sensibilitat extraordinària envers l’avi i a tots nosaltres. Des d’aquí la felicitem i encoratgem a seguir treballant per aquest camí d’amor als malalts i als familiars als quals acompanya en aquests moments tan difícils i plens d’emocions.
M Carme Perelló El Vendrell
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Alguns observadors sostenen que Trump i Putin estarien aconseguint un grau d’entesa bilateral sense precedents en la història contemporània des de la II Guerra Mundial entre Washington i Moscou, però es podria preguntar qui com peteix millor en termes de deïficació i gana de glòria. No serà Putin víctima del ‘complex de Napoleó’? Els adjectius i frases despectives que Carlyle dedica a Cromwell i Napo leó responen potser a intuïcions pròpies d’un historiador en què concorren pensaments filosòfics sobre la condició humana, però el que qui subscriu proposa a l’amable lector d’aquest article no és dedicar una visió turmentada del que passa avui en la nostra Europa sinó més aviat cridar l’aten ció per deslligar els nostres dubtes i les nostres esperances com a societat oberta i democràtica dels ἥρωες que se gueixen enquistats en models del segle XIX.
Ricardo Mor Solá Diplomàtic
Oci l El Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona va celebrar el dimecres de la setmana passada el seu tradicional dinar-col·loqui mensual. En aquesta ocasió l’acte va tenir lloc a El Círcol de Reus i el convidat va ser Adrián Michel Espino, cónsol adjunt de Mèxic a Barcelona, encarregat de les temàtiques polítiques, comunitàries,
cooperatives educatives, tècniques i científiques; qui va presentar la ponència «Mèxic des de Catalunya. Relacions i oportunitats mútues», una exposició que va «resultar molt interessant» per a totes les persones que hi van ser presents. Adrián Michel Espino va aprofiar la seva visita per firmar al Llibre d’Honor d'El Círcol de Reus. El Rotary
L’Asociación Cultural Andaluza de Torredembarra Baix-Gaià celebrarà el dia d’Andalusia
Cultura l L'Asociación
Cultural Andaluza de Torredembarra Baix-Gaià celebrarà el proper dia 22 de març, dissabte, el dia d'Andalusia. Es duran a terme diverses activitats. A les 12 h, a l'esglèsia de Sant Pere Apostol se celebrarà la 'misa Rociera', on hi cantarà el 'coro rociero'. A les 19 h, al Casal Municipal de Torredembarra hi actuaran
les següents agrupacions i persones: el Coro Rociero de Cunit, el de Torredembarra Baix Gaià, Sentimiento Andaluz, Menta y Canela, Paco Jara, Voces D'Bohemia, Loli Reyes, Carlos Calvo, Juan José Martin i Carmen Sayago. Aquesta darrera presentarà l'esdeveniment. La celebració de la tarda comptarà amb servei de bar. Redacció
Club Metropolità del Camp de Tarragona és un dels Clubs més grans d'Espanya. Els socis comparteixen una gran amistad conjunta que els esforça en la feina que porta a terme arreu de la demarcació. Entre d'altres accions, recapten diners per donar suport a projectes solidaris. Especialment aquells que miren pels més petits. Redacció
Necrològiques
Tarragona
Ramón Amigó Rojals.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Pere Apòstol, al Serrallo. Sebastià Farrera Sendra.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Maria del Claustre Casadó Domènech.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Fructuós.
Reus
María Tarro Domínguez.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori. Florencio Anaya Martín.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h a la Parròquia de Sant Bernat Calvó.
Francisco Chacón Carpintero.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h al Tanatori Mémora de Reus.
Torredembarra
Neus Pons Figuerola.
Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Imatge d’arxiu d’una producció de Nabucco. Cedida
Els Amics de l’Òpera presenta una conferència sobre Nabucco, de Giuseppe Verdi
Tarragona l Els Amics de l’Òpera de Tarragona collaboren amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona en la difusió de l’òpera a la ciutat. Així, oferiran una conferència aquest dimecres 12 de març dedicada a l’òpera Nabucco, de Giuseppe Verdi, que es representarà el divendres 14 al Teatre Tarragona, a càrrec dels Amics de l’òpe-
ra de Sabadell, dins del cicle Òpera Catalunya. La conferència abordarà la gènesi de l’obra, l’argument, les característiques musicals i anirà acompanyada de fragments il·lustratius. Serà al vestíbul del Teatre Tarragona, de les 19:30 h fins a les 21 hores, a càrrec del professor Josep Maria Rota Aleu. L'entrada serà lliure. Redacció
ÀRIES
21/03 al 19/04
Encara que amb retards prendràs la iniciativa et llançaràs a unes interessants aventures. El teu esperit de conquesta crema en desitjos.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No corris riscos en esports o situacions extremes, avui relaxa la ment. Arriba diners, bé per l’atzar o un deute saldat. Dia d’èxit ardent.
22/11 al 21/12 SAGITARI
La teva expressió serà fàcil però això no significa que els altres t’entenguin. La gent et mirarà una mica estranyada no entendrà les teves intencions.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Et veuràs gairebé obligat a acatar els desitjos de la parella. Encara que al principi no t’agradi res, a poc a poc aniràs comprovant que t’acomodaràs.
VERGE
23/08 al 22/09
Deixa les normes en un segon pla i llança’t a experimentar les sensacions noves gratificants que la vida et presenta avui. Demostra amor.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Et costarà molt l’arribar a comunicar-te bé amb la teva parella. Una espècie de solitud interior et portarà a la depressió. Intenta gaudir.
10:30 Concerts privats
11:00 Destí 2030 (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 Elles: Tercera
Temporada
14:00 Notícies migdia
14:30 Notícies esports
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Qüestió de fons (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Elles: Tercera
Temporada
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Serà fàcil l’entrar en conflicte amb un membre de la família que per voler-te a la seva manera no estarà d’acord amb els teus plans.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Estaràs més sensible que de costum a tot el que passi al teu voltant. Les accions les paraules dels altres deixaran una profunda petjada en el teu cor.
20/01 al 18/02 AQUARI
Ten una mica més de cura a l’hora d’encarar les relacions amb els altres. El que diguis el que facis serà severament mesurat per tots.
21/06 al 22/07 CRANC
Estaràs molt sentimental això t’impulsarà a realitzar accions amb gran tint romàntic. En parella és on viuràs experiències reconfortants.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
La teva forta precipitació d’avui farà estralls si no controles a l’hora d’entaular una nova relació els teus modes formes. Ves amb compte.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Et trobaràs una mica mancat d’afecte. Intenta no tirar la culpa als altres dels fets. No és una jornada bona per a les associacions.
TARRAGONA:
Peya Capellà, Marta Ramon i Cajal, núm. 59 Telèfon 977 527 586
Marti Bartolí, Raúl
Torreforta: Segarra, 19. Telèfon 977 541 489
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Duran, Juan Carlos Avda. del Comerç, 1 Telèfon 977 877 198.
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.
TARRAGONA. ES LLOGA HABITACIÓ, amb referències a Rambla Nova. 350€/mes. Tel. 722.742.328
COMPRO PISO en REUS
PAGO AL CONTADO Tel. 640.966.732
ES LLOGA
HABITACIÓ A SALOU
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
ANGEL. MASAJE sensitivo. Tel. 678.858.418
MASAJES RELAJANTES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
SALIDAS. MASAJES RELAJANTES. Tel: 624.124.250
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia Ramon d´Olzina, 40 i 42. Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466.
VALLS:
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Connecticat
11:30 Com la nit el dia. Cabaret
12:00 SPi+TV
12:30 Destí 2030
13:00 Connecticat
14:00 Notícies 12. Edició migdia 15:00 Com la nit el dia. Cabaret
15:30 Destí 2030
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12. Edició migdia
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12. Edició vespre
21:00 La tertúlia del Dorsal 12
21:30 Aventurístic
22:00 Notícies 12. Edició vespre
23:00 La tertúlia del Dorsal 12
23:30 Aventurístic
00:00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Unitat angular que equival a la seixantena part d’un minut. Deixa el braç ferit ple de benes. 2. Retorn d’ones sonores. Es posa en moviment. Tub sense entrada. 3. Cinccents. Punt d’arribada. Animals fabulosos semblants a les serps. 4. Ferir un ocell a l’ala. Abreviatura d’una dona. Divertit. 5. Inicials de lletra. Posar-se en un cau. Mig sí. 6. Migdiada d’estiu. Posar una data a una cita. 7. Després de la tarda. Masos que no tenen entrada. 8. Explica, parla. Cuidador d’un serrallo. Dues de deu. 9. Una de cent. Canals agrícoles. Terreny plantat de naps. 10. Dues de baix. És com una persona lletja. Propietari d’una finca amb gos. 11. Miris bé.Té el bacil de Hansen. 12. Vehicle cuirassat. Persona sense pudor i escandalosa. VERTICALS: 1. Sedenys de cotó. Actuació primera. 2. Lletra girada. Aixequi del llit. Braç amb plomes. 3. Utilitzada per rectificar. Colles que pugen del carrer. Dues de llana. 4. Oxigen. Drets i ben plantats. Digne d’una epopeia. 5. És mig natural. Sents olor de naps. 6. Protecció dels motoristes. Pot estar ple de mel. Una de por. 7. Neta sense límits. Giren sobre el seu propi eix. Blanc com la neu. 8. Es transformava tot ell. Poses mantega al pa. 9. N’hi ha massa. Es mostra totalment agressiu. Poc i sense una lletra. 10. Sola al tren. Raïm verd. Educa juntament amb la mare. 11. Darrere del cap. No està mai quiet en un lloc. 12. Construcció adossada a una església. Semblant al sèrum.
Màxima Mínima Estat del cel
16º 9º
Previsió pel Camp de Tarragona
Miquel Alonso, Angeles Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606.
EL VENDRELL:
Mestres, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084.
nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Al llarg del dia circularan núvols de sud a nord que deixaran el cel mig ennuvolat en general, o puntualment molt ennuvolat sobretot al nord-oest. Amb tot, creixeran nuvolades a partir de migdia que al llarg de la tarda deixaran el cel mig o molt ennuvolat a punts de muntanya. A més, hi haurà intervals de núvols baixos a punts del litoral.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més baixa. Per la seva banda, la temperatura màxima serà semblant o lleugerament més baixa.
Cèntric, nou i confortable per substituts, interins o estudiants, qualsevol àmbit. Trucar fora d’horari escolar o WhatsApp. Tel. 649.831.644
TREBALL
EMPRESA EUROPEA. NECESITA FAMILIAS en Tarragona y alrededores. Para alojar estudiantes extranjeros. Periodos y pagos semanales. Tel: 657 837 083
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
MAESTRO KINA AFRICANO Medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia
CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
«Crec que a la Barcelona del 1880 hi havia societats femenines secretes»
Entrevista Aquest dimarts a les 19 h l’escriptor presentarà ‘L’estafa del segle’ (Llibres del delicte) al Soterrani de Tarragona
La trama principal de la història es basa en un fet real: una estafa colonial que va tenir com a resultat més d’un centenar de morts i milers d’afectats.
«Sí, és el cas d’un personatge molt curiós, el marquès de Rays, nascut a la Bretanya, que afirma ser propietari d’uns terrenys molt grans a Oceania, i els vol convertir en una colònia que es dirà Nova França. Contacta amb accionistes per al desenvolupament de la colònia i colons que hi vagin a viure. Embarca en el projecte diversos països, encara que la majoria de colons seran italians que s’ho venen tot per anar a aquelles terres. I, com que a França ja comencen a sospitar que allò no és aigua clara, el marquès trasllada l’empresa a Barcelona».
En aquesta història hi coneixerem la parella de detectius protagonista, el Pere i la Coia, dos reusencs que obren la seva agència d’investigació mercantil a Barcelona. La Coia, que per l’època en què tot succeeix (el 1880) hauria de ser secundària, pren el protagonisme. Quina dona!
«La Coia és una feminista avant la lettre, una mica avançada al seu temps, encara que penso que és
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
bastant probable que hi hagués altres dones com ella. És filla d’un notari reusenc, un senyor molt progressista, a qui se li mor el fill. Llavors, dona a la filla l’oportunitat de formar-se, donant-li els coneixements que hauria tingut el noi. Això farà que es rebel·li una mica contra el mateix pare i contra el paper de la dona. A l’agència de detectius que té amb el Pere hi treballaran tots dos i, de fet, el negoci porta el cognom de tots dos: Rosich-Pibernat».
A Barcelona la Coia es fa d’una associació femenina secreta, Atalanta.
«En aquella època les societats secretes eren el pa de cada dia.
La més coneguda era la Maçoneria, però n’hi havia d’altres. Jo no en vaig trobar cap de femenina i aquesta és fictícia, però no hi ha cap motiu que em faci pensar que no n’hi hagués. Atalanta, de totes maneres, és com una mena de tertúlia femenina de dones progressistes, que intenten influir en la societat sense donar-se a conèixer».
Dones de la burgesia, clar… «Sí, de fet les dones de la classe obrera, l’únic que podien fer era revoltar-se contra la situació que es vivia en aquell moment.
En la novel·la ex-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Lluita en femení
«A diferència de les burgeses, les dones obreres només podien revoltar-se»
plico el cas de la revolta obrera a la fàbrica Morell i Murillo, que també és real. En aquest episodi, qui encapçala la revolta són les dones».
Un altre eix important de la trama és el paper de la premsa de l’època, i d’un personatge real, Valentí Almirall.
«En aquella època a Barcelona hi havia molts diaris. Molta premsa era de partit, però també n’hi havia que no ho era. Així i tot, hi havia dues tendències. D’una banda, la premsa conservadora, amb El Correo Catalán com un dels exemples més clars i, de l’altra, la premsa liberal, entre els quals hi havia el Diari Català de Valentí Almirall. Va ser el primer diari en català que es va fer a Barcelona després
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
de gairebé cent anys, però al final Almirall va acabar tancant, suposo que a causa de les sancions i els tancaments ordenats pel Governador Civil».
L’estafa del segle és la tercera entrega de la sèrie de novel·les del Pere i la Coia. Ara que ja els tenim instal·lats a Barcelona, amb una empresa que, gràcies a casos com aquests, s’ha fet coneguda i té prestigi, compto que vindran noves entregues… «Probablement, sí. La idea és donar-li continuïtat i, de fet, al final d’aquesta mateixa novel·la ja s’intueix. Tenim la parella de detectius al cap d’un any, amb la Coia, que no volia tenir fills per evitar interferències en el seu procés professional, embarassada. I segurament l’agència prosperarà i contractarà nou personal. I és bastant probable que la professió de detectiu, que en aquesta novella encara no està regularitzada, acabi estant sotmesa a alguna llei o normativa».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Obviaré el recent Dia de la Dona perquè em sembla prou demostratiu que a les dones se’ns dediqui un dia de consolació atès que els homes tenen els 364 que resten. Però aprofitaré l’avinentesa per citar una dona brillant, Ayn Rand, a propòsit del caos ferroviari que estem patint, em refereixo a un encara més greu i perillós que el precari servei que ja suportem normalment. Aquesta filòsofa i escriptora va dir la cèlebre frase «Pots ignorar la realitat però no pots ignorar les conseqüències d’ignorar la realitat». La sentència va que ni pintada a la situació general de desintegració del nostre país ja que la de rodalies en concret només és una petita part del problema. Podem ignorar la realitat de l’espoli i el maltractament que sofrim a tots els nivells (econòmic, cultural, lingüístic) com a país colonitzat però no podem ignorar les conseqüències d’aquesta trista realitat quan volem agafar un tren, comprar un pis, ser ben atesos en un hospital, reeixir en un negoci o que els nostres fills rebin la millor educació possible. Ja fa temps que els catalans no tenim límit a l’hora d’empassar-nos discriminacions, escarnis i tota mena de perjudicis quotidians i les conseqüències resulten cada cop més sagnants. El conformisme i l’actitud de mera supervivència individual són l’anticrist del benestar i prosperitat col·lectiva d’una nació i una forma de pessimisme. Les persones crítiques i combatives són les més optimistes perquè aspiren a que les coses millorin, mantenen l’esperança de que això és possible i treballen per a que passi mantenint l’amor propi com a tret fonamental segons la Psicologia Positiva. Amb aquesta resignació i passivitat només ens espera un futur d’imatges kafkianes en bucle com les que ja ens estem acostumant massa a veure.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
