Dilluns 17 de febrer de 2025

Cultura 9

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

La dansa contemporània deixa bocabadat Reus amb els participants en els Premis Òrbita

Camp de Tarragona 11

L’Ajuntament de Vila-seca renova la cessió de terrenys a l’Aquopolis, que estarà obert un estiu més

L’Ajuntament vol fer créixer la ciutat cap al Pou de Boronat

El consistori redefineix el projecte proposat inicialment per la Generalitat i redueix l’edificabilitat fins als 1.278 habitatges

La nova zona residencial ocupa 37 ha, però només es vol desenvolupar la zona sud, entre l’N-240, l’A7 i el riu Francolí

Gerard Martí

Tarragona 6

Caminar per superar barreres de l’Asperger

Més de 700 persones van participar en la Caminada d’Hivern per conscienciar sobre les necessitats de les persones amb síndrome d’Asperger-TEA

Diversos comerços incentiven el pagament de les compres en efectiu Reus

7

Opinió 20 Lluís Badia. La inversió de Repsol: «Ara quasi tothom s’apunta a l’èxit de la inversió, però no ha estat un tràmit fàcil»

L’Ajuntament redefineix el barri projectat al sector de Pou Boronat i preveu la creació de 1.278 habitatges

Urbanisme l S’ha reduït un 30% el nombre de pisos previstos inicialment en l’ARE plantejat per la Generalitat

John Bugarin

L’Ajuntament de Tarragona vol tirar endavant el nou barri projectat a l’àmbit de Pou Boronat, però redefinint la proposta que havia plantejat la Generalitat de Catalunya en un principi. De fet, el consistori ja ha demanat a l’administració catalana que desclassifiqui «parcialment» aquesta zona com a Àrea Residencial Estratègica (ARE). I és que el consistori aposta per desenvolupar només el sector sud d’aquest terreny de més de 37 hectàrees, per la banda més propera a l’autovia A-7.

El conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre, assenyala que la voluntat del govern municipal és urbanitzar només «la meitat de

la superfície». Segons el pla director urbanístic del Camp de Tarragona que va redactar la Generalitat va gairebé dues dècades, es preveia la creació de 1.832 habitatges, dels quals 964 havien de ser de protecció oficial. Ara, des del consistori, proposen la construcció de només 1.278 pisos, la qual cosa suposaria una reducció del 30% respecte a la proposta inicial. En aquest cas, 752 serien de protecció oficial.

L’any 2009, la Generalitat va aprovar dotze plans directors urbanístics on es contemplava el desenvolupament de cent Àrees Residencials Estratègiques arreu del territori. D’aquesta manera, es pretenia impulsar sectors de creixement que ajudessin a

Comencen les reunions per a l’aprovació del nou POUM

El govern de Rubén Viñuales reiniciarà ja ha reiniciat les converses amb els grups de l’oposició per a acordar el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Les negociacions estaven aturades des del passat mes d’abril, quan l’executiu socialista va presentar l’avantprojecte del POUM a les formacions polítiques. El conseller d’Urbanisme, Nacho García, va explicar a Diari Més que el retard es devia a la necessitat de tenir documents treballats per a poder discutir amb els grups. L’edil manté la previsió d’aprovar inicialment el POUM el primer trimestre d’aquest 2025. Per això, durant la setmana passada i aquesta, el govern ha reprès les reunions amb la resta dels partits per poder acabar de perfilar el document final i aconseguir el suport més ampli possible per a la seva aprovació. El pla parcial de Mas d’en Sorder i el de la Budallera o la creació d’un nou barri tecnològic al polígon Francolí són els principals punts de discòrdia amb l’oposició.

incrementar el parc d’habitatge públic. En total, es va planejar la construcció de més de 90.000 pisos nous a tota

Catalunya, el 50% dels quals serien de protecció oficial. A la ciutat de Tarragona, es va preveure l’ARE Pou Boronat i

l’ARE Sant Salvador. Respecte a aquest últim, l’Ajuntament ha demanat que sigui desclassificat com a sec-

Més de la meitat dels habitatges construïts (752) seran de protecció oficial

tor residencial. Cal recordar que s’havia previst la construcció d’uns 1.100 habitatges en una superfície de 23 hectàrees que es troba a cavall entre el barri tarragoní de Sant Salvador i el municipi dels Pallaresos. García Latorre apunta que no existeix gran interès perquè s’urbanitzi aquest sector, que queda en una zona «apartada» i, de moment, aposten per catalogar-lo com a «sòl no urbanitzable». En el cas de Pou Boronat, el consistori vol que es construeixi només en el sector sud i es tramiti com un pla parcial urbanístic més. El conseller assegura que «la figura de l’ARE ja no té sentit, perquè la nova normativa estatal ja contempla reserves d’habitatge protegit». Així, l’àmbit de Pou Boronat, que limita amb l’A-7, l’N-240 i el riu Francolí, es desenvoluparà com a PPU-30. «Ha estat redefinit, reduint-se respecte a l’ARE», apunten fonts municipals.

A més, es planteja que el projecte inclogui «una intervenció a l’A-7 com a càrrega urbanística», tot i que encara s’ha d’acabar de confirmar. El govern defensa que és clau crear «passos de ciutat» a banda i banda de l’autovia. Igualment, consideren que aquest nou barri, situat a prop de l’Hospital Joan XXIII i del Campus Sescelades de la URV, pot ajudar a cohesionar més el centre amb la zona nord.

Dissolució del Consorci El passat 28 de gener, la Generalitat va ratificar l’acord de dissolució del Consorci Urbanístic per al Desenvolupament de l’ARE Pou Boronat, que va ser constituït l’any 2010, perquè «havia estat completament inactiu i no es preveia que es desenvolupés l’àrea residencial en un futur immediat». Per aquest motiu, els consorciats —l’Ajuntament de Tarragona i Incasòl— van decidir extingir un instrument que havia de servir per a urbanitzar un sector que havia de combinar usos residencials i comercials, i tenir equipaments bàsics.

Imatge aèria de la zona de Pou Boronat, limitat amb l’N-240 en el seu extrem est, amb l’A-7 al sud i amb el rec Major a ponent. Ajuntament de Tarragona

La Guàrdia

Urbana

enxampa un lladre dins d’un cotxe

Successos l La Guàrdia Urbana ha detingut un home, de 24 anys, com a presumpte autor d’un delicte de robatori a l’interior de vehicle. Aquest diumenge al matí, cap a les 6 h de la matinada, una patrulla de la policia tarragonina quan ha passat pel carrer Pla de Palau ha vist un home a dins d’un cotxe que estava regirant tot el que hi havia a l’interior. Els agents l’han enxampat in fraganti i després d’identificar-lo ha quedat detingut. Aquesta no és la primera vegada que aquest home actua, ja que li consten diversos antecedents per cometre aquest tipus de delicte. Després d’inspeccionar la zona, els mateixos agents han detectat que hi havia un total de 9 vehicles afectats. Des de la Guàrdia Urbana s’ha informat als titulars dels vehicles dels tràmits que hauran de seguir per a formalitzar la denúncia pels fets ocorreguts aquest diumenge al matí. El robatori a l'interior de vehicles a la ciutat de Tarragona és un dels delictes més habituals. Tot i la perseverança dels Mossos i la Urbana per frenar aquest tipus d'actes vandàlics, els lladres continuen perpetrant robatoris de forma multireincident. I és que la justícia tampoc acompanya, ja que aquest tipus de robatoris estan poc penats. Redacció

Ematsa instal·larà quatre fonts més en diferents punts de la via pública a Tarragona

Societat l Es pretén augmentar el consum d’aigua d’aixeta entre els tarragonins

Oriol Castro

L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) instal·larà quatre noves fonts en diferents punts de la via pública de la ciutat. Com a empresa responsable de la distribució d’aigua als municipis de Tarragona, la Canonja, els Pallaresos i el Catllar, Ematsa vol fer confiança en la qualitat sanitària de l’aigua del’aixeta i promoure’n el consum habitual. «La companyia és conscient que una de les vies per facilitar l’accés a l’aigua de l’aixeta, tant de la ciutadania com de les persones que visiten la ciutat de Tarragona, són les fonts instal·lades a la via pública», s’explica en l’informe justificatiu del projecte.

També és sabut que una de les reticències envers el consum d’aigua d’aixeta són la seva duresa i sabor, intrínsecs al seu origen, així com el lleuger regust de clor resultat del seu procés de desinfecció. «Amb les noves fonts es pretén augmentar el consum d’aigua d’aixeta i oferir a la ciutadania una opció molt més econòmica i sostenible que el consum d’aigua envasada», exposen. D’altra banda, i després dels

La companyia aposta per un disseny que eviti els actes vandàlics

múltiples episodis de vandalisme soferts amb el primer model instal·lat, Ematsa va decidir substituir el primer model adquirit per un que fes més complicat que aquest equipament es malmetés amb tanta freqüència i es va buscar una font que, per la seva forma, material de cons-

trucció i estructura, dissuadís de la «temptació de vandalitzar-la». Amb aquesta idea, la font ubicada al passeig de les Palmeres fou substituïda per una de disseny més robust amb estructura d’acer inoxidable, sense aixetes ni polsadors; amb un únic dispensador d’aigua per omplir

ampolles i sense cap element que sobresurti del cos principal.

35.000 euros

Amb tot, l’empresa d’aigua pública destinarà uns 35.000 euros per a instal·lar les quatre noves fonts. Tarragona disposa d’una trentena de fonts que es troben a la via pública repartides per tot el municipi i que Ematsa s’encarrega de garantir-ne el correcte funcionament. A més, el Laboratori de la companyia d’aigües realitza el control de la qualitat sanitària de l’aigua, una informació que es troba disponible al Portal de Dades Obertes de l’Ajuntament de Tarragona.

Obres de millora

Recentment, la companyia d’aigües ha treballat a l’avinguda Catalunya en les obres de renovació i nou traçat de la xarxa d’abastament a la Part Alta. Es tracta de la segona fase del projecte, un cop renovada la xarxa al passeig Torroja. L’adequació facilitarà la interconnexió de les xarxes de subministrament de la ciutat i aportarà una major resiliència al sistema per garantir el servei essencial d’aigua. També, el passat desembre, es va actuar a la Part Baixa, on es va renovar la canonada de subministrament d’aigua potable dels carrers Castaños i Smith. Al mateix temps, també es va ampliar la xarxa de sensors en línia per disposar de més dades en continu del funcionament de la xarxa d’abastament i clavegueram de la ciutat. Així, la companyia disposa d’un nou punt de control del nivell d’inundació.

Durant l’estiu passat, la companyia va instal·lar una nova font al passeig de les Palmeres. Ematsa

Un centenar de persones escenifiquen «la mort de la Part Alta» amb un funeral

Societat l La plataforma Som Part Alta demana ser escoltada en les decisions que el consistori prengui

ACN

Un centenar de persones van escenificar «la mort de la part Alta» de Tarragona amb un funeral i una pregària collectiva per demanar «no ser expulsats» del barri aquest dissabte. Convocats per la plataforma Som Part Alta, nascuda arran de la problemàtica sorgida per les modificacions

en l’aparcament per als residents d’aquesta zona de la ciutat, els concentrats han reclamat que el consistori escolti les seves necessitats per millorar el barri. «Si prenen decisions, que parlin abans amb els veïns. A vegades, si no hi vius, pot ser que t’emmirallis en un model que s’ha fet en una altra ciutat però que no sigui el que ens vagi mi-

llor», va indicar Núria Plana, coportaveu de l’entitat. De moment, dimarts tenen prevista una reunió amb l’alcalde Rubén Viñuales.

El pla de la Seu de Tarragona va ser el punt de trobada per a un centenar de residents de la Part Alta, que van simbolitzar la «mort» del barri, si bé van afirmar que encara «s’és a temps» per «ressuscitar-lo».

Els concentrats van col·locar un taüt, un gran crespó negre i una corona de flors a les escales de la catedral de Tarragona per mostrar el seu malestar envers les condicions amb què viuen al barri. L’acció la va convocar la plataforma Som Part Alta, que va néixer arran de les molèsties generades entre el veïnat arran dels canvis en l’estacionament a la

«Si prenen decisions, que el govern municipal parli abans amb els veïns»

municipal, que de moment, compta amb el suport dels grups municipals d’ERC i els Comuns.

Faran de corcó

La preocupació sorgida pels canvis en l’aparcament al barri no és l’únic maldecap del veïnat; també lamenten altres qüestions que els afecten de forma directa, com la pèrdua del teixit comercial, la dificultat de trobar lloguers assequibles i de llarga durada o la massificació turística. Per tot plegat, reclamen que a l’hora de prendre decisions sobre la Part Alta, l’Ajuntament els tingui en consideració i els escolti per conèixer les necessitats que tenen. En aquesta línia, des de la plataforma pretenen ser «propositius». «No deixarem de fer de corcó, però amb to constructiu», va asseverar Plana.

zona. De moment, ja ha aconseguit més de 300 adherits. «No volem aparcar davant de casa, però sí a un mínim de deu minuts», va subratllar Núria Plana, coportaveu de l’entitat. Una petició per la qual ja s’han mobilitzat prèviament, a través de recursos a l’OMAC i una futura moció que es presentarà divendres coincidint amb el pròxim ple

La d’aquest dissabte al migdia ha estat la primera de les accions simbòliques que ha engegat l’entitat. Des de la plataforma ja s’han reunit amb diversos regidors, tècnics i partits polítics per compartir visions i està previst que dimarts es reuneixin amb l’alcalde. En aquest context, els veïns es mostren atents als pròxims moviments per part de l’Ajuntament i a curt termini no faran noves accions de protesta. Ara bé, no descarten recuperar-les en un futur en cas que les seves reivindicacions no obtinguin resposta. Els últims anys s’han organitzat diferents plataformes i associacions veïnals a la Part Alta en cerca de millorar la qualitat de vida al barri.

Obren les inscripcions del programa ‘Empreses amb futur, Tarragona 2030’

Empresa l Tarragona

Impulsa obre les inscripcions d’Empreses amb Futur, Tarragona 30, un programa d’acompanyament adreçat a microempreses i a persones autònomes de la Ciutat. Es prioritzaran les empreses que treballin i/o apostin pel desenvolupament sostenible, és a dir, que integrin les tres dimensions del triple

impacte, l’ambiental, la social i l’econòmica, en la presa de decisions de les organitzacions per generar valor. L’objectiu és ajudar autònoms i microempreses en la millora de la seva competitivitat. Per aconseguir-ho, s’elaboraran estratègies de negoci i plans d’acció efectius. El període d’inscripció finalitzarà el 14 de març. Redacció

Un crespó negre i un taüt van presidir l’acció protesta de la plataforma Som Part Alta. ACN

La Fira Camins d’FP Cromàtika se celebrarà els dies 19 i 20 al Palau Firal

Educació l L’esdeveniment firal exposarà l’oferta de formació professional a Tarragona i s’adreçarà als alumnes d’ESO

han de triar estudis i sortides professionals.

La Fira Camins d’FP Cromàtika tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos de Tarragona els propers dies 19 i 20 de febrer. La fira concentrarà en un únic espai l’àmplia oferta formativa que existeix al territori, amb la participació de més d’una quarantena de centres de formació professional i ocupacional de les comarques tarragonines. Durant la fira, els nois i noies estudiants del territori tenen l’oportunitat de conèixer de primera mà l’oferta formativa de cada institut en un moment en què

La fira s’adreça, principalment, a l’alumnat dels darrers cursos de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), però també a professionals de l’àmbit educatiu i a persones interessades a millorar la seva ocupabilitat a través de l’actualització professional. Els centres educatius i entitats sectorials mostraran l’oferta de formació professional del territori, així com les oportunitats per al desenvolupament d’itineraris professionalitzadors en relació amb les diverses famílies, àre-

es i especialitats formatives. Aquesta manera de presentar l’activitat econòmica permet relacionar les famílies professionals del sistema d’FP amb les estratègies vigents de desenvolupament local, les prioritats econòmiques territorials i els sectors i subsectors avui emergents. Enguany, l’espai central del recinte firal estarà reservat a les entitats sectorials, és a dir, els agents socioeconòmics del territori que expressen les necessitats de qualificació dels respectius mercats de treball. Aquest espai central estarà organitzat d’acord amb el paradigma

Hi participaran més d’una quarantena de centres de formació professional

de l’economia de colors i es reservarà principalment per activitats demostratives i vi-

vencials per part de diferents entitats, empreses i agents socioeconòmics.

Entrada lliure L’entrada a la fira Camins d’FP és lliure i gratuïta: només han de fer inscripció prèvia les entitats, els centres de formació, els instituts i els

agents educatius amb grups acompanyants. Aquesta és la sisena vegada que se celebra aquest esdeveniment i la tercera que l’acull la ciutat de Tarragona. La fira està organitzada conjuntament entre els ajuntaments de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

Redacció

La fira concentrarà en un únic espai l’àmplia oferta formativa que existeix al territori. Joan Carles Borrachero

Més de 700 persones participen en la Caminada Popular d’Hivern Asperger-TEA

Societat l Aquest diumenge al matí es va celebrar la Cami nada Popular d’Hivern Asperger TEA, el primer esdeveniment esportiu a l’aire lliure de l’any a Tarragona. Organitzada per Tar ragona Esports i l’Associació Asperger TEA del Camp de Tarra gona (Aspercamp), la iniciativa va tenir com a objectiu donar a

El Banc d’Aliments busca nous voluntaris en el marc del Carnaval de Tarragona

Societat l Per primera vegada, el Banc dels Aliments de les Comarques de Tarrago na posa en marxa noves ini ciatives per a aquest 2025. El Banc arrenca l’any amb una innovadora campanya de di fusió per captar nous volun taris i posar en marxa el nou magatzem. Sota el nom ‘La Mare dels Ous’, aquesta inici ativa busca implicar la ciuta

dania en una causa solidària i essencial per al territori. Amb l’objectiu d’arribar a tot tipus públic, s’ha creat una acció transversal que tindrà una presència destacada al Car naval de Tarragona. Aquesta iniciativa compta amb la col· laboració del rei i la reina de Carnaval, i també de les 15 comparses que participen a la Disfressa d’Or. Redacció

conèixer la síndrome d’Asperger TEA i promoure’n la sensibi lització social. La caminada va reunir més de 700 participants, que van poder escollir entre dos circuits adaptats a diferents nivells físics: un recorregut llarg de 11,14 quilòmetres i un de més curt de 5,8 quilòmetres. Tots dos itineraris van transcórrer

pel litoral tarragoní i per l’anella verda de la ciutat, amb sortida i arribada al passeig de les Palmeres. L'acte va començar amb la lectura d'un manifest en motiu del Dia Internacional de la Sín drome d'Asperger, que va comptar amb la presència de l'alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, i de consellers. Redacció/Gerard Martí

La iniciativa busca implicar la ciutadania en una causa solidària i essencial per al territori. Banc d’Aliments

Comerços de Reus impulsen una campanya per fomentar el pagament amb efectiu

Comerç l Es vol conscienciar sobre les comissions bancàries i el rastreig de dades darrere les targetes

Miquel Llaberia

L’associació la Bresca de Reus impulsa la campanya Compra local, paga en efectiu, per promoure que els compradors paguin en efectiu i no utilitzin la targeta. Els motius darrere a aquesta acció són diversos i sorgeixen de la preocupació expressada per part dels comerços de la ciutat. «La Bresca va organitzar una trobada amb comerços i hi van sortir diferents inquietuds, i una de les branques era la del pagament en efectiu», explica Anna Sentís, membre de la Bresca i propietària de La Caseta de l’Arbre. Per a donar resposta, des de l’associació han dissenyat una campanya de sensibilització amb adhesius i cartells col·locats a gairebé una vintena de comerços adherits. «L’objectiu és que la gent sigui conscient de quines implicacions hi ha cada vegada que paguen amb targeta en algun lloc», afegeix Sentís.

La campanya es defineix per tres eixos; per un costat, es pretén conscienciar en qüestions com el rastreig de dades que implica pagar amb targeta: «D’aquesta manera comparteixes informa-

Els comerços paguen 50 euros mensuals en comissions per l’ús de targeta

ció com a on compres, quin recorregut fas, què compres o quina quantitat». Per un altre costat, es vol promoure el comerç local, ja que si pagues en efectiu «no fas compres

per Internet, sinó que vas als comerços locals». I finalment, també serveix per evitar les comissions bancàries per fer ús d’aquest servei. «La gent ha de ser conscient que quan

pagues amb targeta es cobren unes comissions bancàries que no beneficien ni al client ni al comerciant, sinó al banc. De mitjana tenim calculat que són uns 50 o 60 euros mensu-

als en comissions», assevera la propietària de La Caseta de l’Arbre.

50 euros en comissions

A més, també s’hi afegeixen altres problemàtiques, com que cada vegada hi hagi menys caixers a les ciutats i pobles d’on treure diners o el consum irresponsable. «Quan palpes una cosa ets més conscient d’allò. Ara hi ha el què se’n diu matemàtiques manipulatives, que demostra que les criatures si poden manipular objectes integren millor les sumes i restes. Amb això és el mateix, perquè amb la targeta no ets tan conscient de quant gastes», afirma Anna Sentís. En aquest sentit, el que volen des de la Bresca no és que la gent no compri, sinó evitar les «compres compulsives».

«Si fas que la gent pensi, reaccionen», afirma Lourdes, propietària de la botiga de roba Lourdes. «Hi ha de tot, però hi ha gent que li expliques i et fa la reflexió i en comptes de pagar amb targeta miren si porten efectiu. O et diuen que els hi vagis embolicant mentre van a un caixer a treure diners», afegeix. Una mesura que permet canviar els hàbits de la majoria, ja que, segons Lourdes, «com a mínim un 80% dels clients ja venen amb la intenció de pagar amb targeta». No obstant això, Sentís assegura que la campanya «no veta l’ús de la targeta». «Això és una campanya de conscienciació i no de prohibició. Volem que la gent sigui conscient de les conseqüències cada vegada que la gent es treu la targeta de la butxaca per pagar», subratlla.

Fotografia d’una clienta pagant amb efectiu a la botiga de roba Lourdes, adherida a la campanya ‘Compra local, paga en efectiu’. Gerard Martí

La ciutadania proposa com millorar la neteja: municipalitzar el servei, multes o compostatge

Neteja l La consulta prèvia de la nova ordenança de recollida de residus ha rebut fins a 25 aportacions

Sergi Peralta Moreno

L’Ajuntament de Reus redactarà una nova ordenança reguladora de la recollida, el transport i la prevenció de residus, així com del servei de neteja viària i espais privats. El document es crearà amb els objectius de millorar els índexs de recollida selectiva, establir el marc regulador dels nous models que es pugui integrar en un futur —com el sistema de contenidors intel·ligents, el porta a porta o el servei de pagament per generació— i actualitzar les normatives locals referents a àmbits com el desbrossament de camins, solars i zones enjardinades. En el marc de preparació del document, va organitzar un procés participatiu per demanar l’opinió a la població, que va formular fins a 25 propostes per millorar la neteja a la ciutat.

La idea que va rebre més adhesions va ser fomentar el compostatge comunitari per aprofitar els residus orgànics generats pels veïns. El ciutadà que va publicar la iniciativa detallava que «compostar reduiria els residus que van a l’abocador, disminuint l’impacte ambiental de la gestió de residus i, alhora, generaria compost de qualitat per utilitzar en jardins, horts urbans o altres espais verds muni-

cipals, o per compartir amb tothom». En aquesta línia, altres veïns afegeixen que es podrien posar dispensadors de bosses compostables o repartir-les als centres cívics per facilitar la disminució d’impropis als contenidors de matèria orgànica i recompensar amb una disminució de la

Altres propostes són incrementar la freqüència o instal·lar més contenidors

L’Ajuntament continua la renovació de l’enllumenat

al nucli històric

Via Pública l Es preveu canviar fins a 470 llums per models led

Redacció

L’Ajuntament de Reus millorarà l’enllumenat públic de 50 carrers i places del nucli antic i el Tomb de Ravals. El projecte, que acaba de ser aprovat, preveu el recanvi de 470 llums per models de tecnologia led, més eficients, amb menor

consum elèctric, amb una vida útil superior i que emeten una llum més uniforme. El contracte sortirà ben aviat a contractació pública, amb un pressupost base de 197.382,99 euros. La intervenció preveu, també, millorar la seguretat de la via pública i resoldre les incidències i avaries que es

produeixin a les instal·lacions de l’enllumenat. El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, afirma que «impulsem una inversió important en la millora de l’enllumenat públic per donar resposta i millorar la qualitat de vida dels reusencs i les reusenques». «Escolta activa permanent,

taxa els habitatges que facin autocompostatge. L’enduriment de les sancions fou un dels temes que més quòrum creà. «No és més net el que més renta, sinó qui menys embruta», alertava un reusenc, que remarcava que «la ciutat està bruta, sobretot a segons quins barris, ja que

i avancem cap a una ciutat verda, perquè la renovació de l’enllumenat per models de menys consum ens fa ser més eficients», conclou l’edil Marcos. Per a la realització de la totalitat de les obres, s’estableix un termini d’execució de tres mesos, que començarà a comptar a partir de l’adjudicació del contracte. Aquesta actuació donarà continuïtat a les accions ja empreses en diferents punts de la ciutat els últims anys. La regidoria de Via Pública treballa en el Pla de l’Enllumenat 2025, amb millores en altres barris.

la gent és incívica, deixa brutícia o brossa a qualsevol parc, vorera o carrer». Per aquest motiu, demanava que s’apliquessin multes als incívics i que s’incrementés la vigilància per detectar qui llança les deixalles fora dels espais habilitats. Suggeria que s’hauria de prestar especial èmfasi en

els propietaris d’animals de companyia que no recullen les defecacions. Una altra internauta assenyalava que seria positiu que l’ordenança sancionés explícitament «tirar burilles a la via pública». Això no obstant, també hi havia l’opinió que s’haurien de tenir en compte les circumstàncies econòmiques dels infractors i que podrien convalidar-se les multes per serveis comunitaris, amb activitats com recollir brossa. D’altra banda, alguns usuaris mencionaven que seria urgent que es controlés els operaris de neteja per assegurar-se que estan duent a terme òptimament la seva feina. Per tal de millorar la neteja, els ciutadans han recomanat aplicar mesures com la contractació de més operaris, la instal·lació de més contenidors i papereres —per exemple, a prop de centres educatius i supermercats o al nucli històric—, l’ús de bufadors i eines mecàniques, l’augment de la freqüència del pas amb aigua a pressió o la cessió de bicicletes o altres mitjans de transport per facilitar la mobilitat dels treballadors. També es demana explícitament incrementar la freqüència de la recollida d’escombraries i la neteja viària. A més, hi ha veus que han suggerit de forma oberta que s’hauria de municipalitzar el servei. «A la nova ordenança s’hauria de blindar la gestió de manera directa per part de l’Ajuntament de Reus del servei de recollida de residus», es comenta, tot remarcant que, fent-ho a través d’una empresa municipal, «la brossa deixaria de ser un negoci i, per tant, l’objectiu de reduir el volum de residus generats per habitants seria més fàcil d’assolir, ja que no hi hauria interessos contraposats».

Es pretén millorar la seguretat dels carrers. Ajuntament de Reus

L’Ajuntament crearà una nova ordenança per millorar els índexs de recollida selectiva i poder implantar nous sistemes de captació. Ajuntament de Reus

Cultura l Els Premis Òrbita posen la dansa contemporània a la primera fila de les arts aquest cap de setmana al Teatre Bartrina de Reus

Expressar i fer sentir sense pronunciar mot

La cultura aixeca passions. Una nota, un gest, un traç, és capaç de provocar somriures, riures, llàgrimes, desolació. Els festivals de la cançó han permès que països com Itàlia, Estònia o Lituània coneguin, en les últimes hores, els seus representants per a Eurovisió. Mentrestant, la música també ha estat protagonista del cap de setmana a Reus. No ha estat, però, per la veu dels intèrprets, sinó per tot allò que diuen sense pronunciar ni un sol mot: els Premis Òrbita han posat la dansa contemporània a la primera lí-

nia. «Sense paraules expresseu i ens feu sentir moltíssim», reconegué la batllessa, Sandra Guaita. Un quart d’hora abans que la gala de cloenda aixequés el teló, l’ordenada fila de persones que esperaven per entrar al Teatre Bartrina arribava al carrer Major. La remor i les salutacions es convertiren en un ferm silenci el moment que les llums s’apagaren per complet. Absort, el públic quedà contemplant els metronòmics moviments de Kompass, del Col·lectiu Kampai. Anaven, venien, anaven, venien; simetria, asimetria.

Un instant de les coreografies de joves ‘amateurs’ que van veure’s ahir al Teatre Bartrina. Gerard Martí

El segon torn pertanyia a Cuentas corrientes, de Jessica Castellón i Boris Orihuela. Ell entrà maleint un sonor i repetitiu «What the fuck?». Ella captaria els primers ohs bocabadats i corpresos amb la seva maleable plasticitat. Els víctors que clamaren a l’uníson en acabar l’actuació devien sentir-se des de metres enllà. Panopticon no deixà indiferent ningú. Unes mans vermelles dominen tot un cos que lluita per trencar amb la mecànica rutina i recuperar

Podi

La cloenda va comptar amb ‘Cuentas corrientes’, ‘Kompass’ i ‘Panopticon’

l’instint humà. La proposta de la coreògrafa Vasiliki Papapostolou emulava una imatge carcerària —el panòptic és un sistema de vigilància—, la presó en si mateixa; era inevitable pensar en la lluita del bé contra el mal... o contra les màquines.

Eren les tres coreografies que havien arribat a la final del certamen coreogràfic professional. Finalment, el jurat quedà encantat amb Cuentas corrientes. Pel que fa al concurs de performance, que com a premi té actuar al Festival COS, la idea guanyadora fou Oveja eléctrica, mentre que la residència a l’obrador de Roberto Olivan fou per a Until Death. El guardó del públic anà a parar a Roots of infinity. Així mateix, s’entregaren els reconeixements als amateurs

Sergi Peralta Moreno

El Circ Llunar 2025 programa una desena d’espectacles

Cultura l La programació visitarà diferents centres escolars com Marià Fortuny, Isabel Besora o Alberich i Casas

Redacció

El Cicle Circ Llunar va iniciar ahir amb la programació d’enguany a l’Escola Els Ganxets amb l’espetacle ‘Gota’ a càrrec de Txema Muñoz. Aquesta edició compta amb 10 espectacles que es duran a terme fins al mes de desembre. El Circ Llunar es repartirà entre diferents patis de centres educatius com va ser ahir al migdia, en una aposta que

permet vincular les comunitats educatives i diferents barris de la ciutat a aquest esdeveniment cultural que forma part de la programació del Passaport Cultural.

Totes les funcions previstes són gratuïtes excepte l’última que tindrà lloc al Teatre Bartrina. El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, afirma que «la cultura a la ciutat és una aposta

ferma durant tot l’any i que passa per diferents espais i disciplines». «Creiem fermament amb la importància de la programació cultural a la ciutat, perquè ens projecta com a ciutat i ens aporta una societat més crítica i més lliure», afegeix el regidor. Per la seva banda, el coordinador del projecte, Marc Micheo, remarca que és un cicle partiari i que, a més, enguany

L’Ajuntament impulsa les Jornades COCOBE per treballar la coeducació

Educació l Des del Pla Educatiu d'Entorn s'han organitzat diverses sessions amb professionals dels centres educatius

Redacció L’Ajuntament de Reus organitza les Jornades COCOBE, amb l’objectiu d’acompanyar als professionals dels centres educatius en el treball de temàtiques com la coeducació, la convivència i el benestar emocional dels alumnes. Aquestes jornades, que van iniciar el passat dimecres 12 de febrer, estan impulsades des del Pla Educatiu d’Entorn (PEE) coordinat des de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Reus. Els objectius concrets d’aquestes jornades és vetllar perquè el projecte educatiu dels centres incor-

pori vectors com el benestar emocional, es garanteixi el respecte cap a tot l’alumnat, es fomenti l’ús de mètodes de resolució pacífica dels conflictes entre la comunitat educativa, promoure estratègies per identificar possibles situacions de risc, entre altres. Aquest projecte es va iniciar arran d’una reunió entre el Grup de Treball sobre Drets Sexuals de Reus amb el PEE, on es va traslladar la necessitat de conèixer recursos pràctics i projectes per treballar el benestar emocional i la resolució de conflictes. Les jornades van començar

el 12 de febrer i continuaran el 10 de març i el 10 d’abril de 9 a 14 hores al Centre Cívic Gregal. El contingut de la primera jornada va girar al voltant de la gestió emocional, estratègies preventives davant de l’assetjament escolar, l’abordatge de casos de violència en el centre educatiu, el coneixement de projectes del Departament que potencien la bona convivència escolar, entre altres. La dinamització d’aquestes jornades anirà a càrrec, a part de la regidoria de Salut de l’Ajuntament de Reus i professionals de BeFreya, d’equips de la Generalitat

La Fundació Privada Reddis reconeix

Societat l La Fundació Privada Reddis ha reconegut un any més el talent i l'esforç dels estudiants del Baix Camp amb els Premis als millors treballs de recerca de Batxillerat i als millors treballs de projecte de Formació Professional. El jurat dels premis han destacat la qualitat i el rigor dels treballs presentats i ha encoratjat a

continuar avançant en l'àmbit de la recerca com a forma d'enriquiment personal i professional. En total s’han premiat vuit treballs, sis de batxillerat i dos de formació professional. En l’àmbit científic-tecnològic de batxillerat, s’ha atorgat un primer premi ex aequo a dos treballs; Electrificació d’una fàbrica industrial, d’Ester

presenta tres propostes unipersonals de dones: «Crec que és important que els infants tinguin referents femenines».  El següent espectacle de la

llista serà ‘Biaix’, a càrrec de la companyia La Katara, a l’Escola Montsant el pròxim 16 de març. El seguiran altres propostes en els mesos següents a altres centres educatius de la ciutat com l’Escola Marià Fortuny, Joan Rebull, Isabel Besora, Alberich i Casas, entre altres.

com el Servei de Benestar Emocional, l’Equip del Programa #aquiproubullying, l’USAV, l’ELIC i el CRETDIC. El PEE són convenis de col-

laboració entre l’Ajuntament i la Generalitat per contribuir a la millora de l’èxit educatiu de l’alumnat i treballar per la convivència i la cohesió soci-

al. Alguns dels seus objectius són l’aprenentatge en xarxa i l’impuls d’espais de trobada i reflexió amb grups de treball temàtics.

Adolfini i Nanotecnologia. Punt Quàntic, de Sofia Lara. En l’àmbit d’humanitats, ciències socials i art el primer premi ha estat per Dels Aiguamolls al Port Refugi, d’Abril Campreciós. En formació professional el primer premi ha estat per Estudi de millora de la població del picot garser petit a Santes Creus, de Loïc Marcos. Redacció

Fotografia de l’acte de lliurament dels premis de la Fundació Privada Reddis als alumnes de la comarca. Cedida

Fotografia de l’acte de presentació del Circ Llunar 2025. Ajuntament de Reus

Fotografia de les Jornades COCOBE organitzades pel Pla Educatiu d’Entorn. Ajuntament de Reus

L’Aquopolis Costa Daurada estarà obert a la Pineda almenys un estiu més

Turisme l Els locals comercials annexos al parc es renoven fins al 2027, any que podria donar-se el canvi d’activitat a la zona

Álvaro Rodríguez

L’empresa Leisure Parks, gestors d’Aquopolis, ha renovat un any més el contracte de cessió dels terrenys del parc aquàtic a la Pineda. D’aquesta manera, l’atracció turística es mantindrà oberta una temporada més després d’haver revalidat la seva concessió l’any 2023. La multinacional, propietària de parcs com el Warner de Madrid, es va fer amb el plec en competència contra PortAventura i altres grans empreses del sector. El contracte signat entre Leisure Parks i l’Ajuntament de Vila-seca estipulava dos anys de cessió amb la possibilitat d’accedir a dues pròrrogues anuals. Així, els dos organismes han acordat la primera moratòria, amb un cànon anual de més de dos milions d’euros, mantenint la vigència fins al febrer del 2026. Si es donés el segon ajornament, l’acord entre el parc i el consistori es tancarà el 2027 sense opció a revàlida.

Així doncs, Aquopolis Costa Daurada iniciarà el següent dos de juny la que podria ser la seva penúltima temporada després de gairebé quaranta anys. Cal recordar que el consistori vila-secà té plans en marxa per reformular aquesta zona i la seva oferta turística, tot i que, de moment, no hi

Els locals adjacents al parc podrien estar actius fins passat l’estiu de 2027

ha un projecte ferm pel futur dels terrenys. De moment, l’Ajuntament

ha formalitzat també el contracte d’explotació dels locals comercials situats al passeig Pau Casals, confrontants al parc aquàtic. La concessió dels quaranta establiments coneguts com a Pineda Drinks ha estat adjudicada a l’empresa Ferrer Rovira SL per un cànon anual de 133.500

Mor una dona de 92 anys en l’incendi d’un habitatge a la Pineda

Successos l El foc també va deixar tres persones intoxicades lleus

ACN

Una dona de 92 anys va morir i tres persones més van quedar intoxicades lleus ahir a la matinada en l’incendi d’un habitatge en un edifici d’apartaments a Vila-seca, segons van informar els Bombers de la Generalitat. L’avís del foc es va rebre a les 04.17 hores

al carrer d’Alfredo Kraus de la Pineda. Set dotacions dels Bombers es van desplaçar a la zona i van comprovar que les flames afectaven un immoble de la quarta planta de l’edifici i sortia fum per la façana. A més, en dos dels balcons hi havia tres persones atrapades. Els efectius van iniciar

l’extinció de l’incendi, el rescat dels veïns i la recerca de possibles víctimes a l’interior del bloc, que consta de sis plantes més baixos i amb 13 apartaments per replà. A l’interior de l’immoble cremat, el número 402, els Bombers van localitzar el cos sense vida d’una dona

euros, l’adjudicatària és la que explotava l’anterior contracte, però amb una diferent referència empresarial.

Aquest plec estableix una durada de dos anys que arrancarà el següent set de juny. El 2027 l’empresa podrà demanar una pròrroga de set mesos per mantenir l’explo-

de 92 anys. En paral·lel, vuit persones es van confinar a casa seva a la cinquena planta i quatre persones més, a la sisena planta. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que va mobilitzar 4 unitats, va certificar la mort de la dona d’edat avançada i va traslladar les 3 persones intoxicades per fum, totes de caràcter lleu. Els Bombers van donar per estabilitzat l’incendi a les 05.20 hores i van ventilar l’escala i les plantes superiors. Un cop la zona va estar assegurada, els veïns van poder sortir de l’edifici.

tació durant la temporada estival, de manera que el contracte vencerà definitivament a les portes de 2028.

D’aquesta manera, aquests establiments podrien tenir una temporada més de vida que el parc aquàtic, el qual veurà esgotada la seva activitat el febrer de 2027 si l’Ajun-

tament no decideix obrir una nova licitació per la seva explotació.

Sobre la taula, l’Ajuntament de Vila-seca té l’informe de la consultora THR Tourism Industry Advisors que va ser adjudicat el 2023 i que ha d’ajudar a definir el model turístic que s’implementarà en aquesta zona durant els pròxims 30 anys.

A més dels esmentats equipaments, també són de propietat municipal els terrenys que ocupava Pacha la Pineda, tancada des de la pandèmia. En total, aquest solar ocupa prop de catorze hectàrees.

Pendents de Pacha

La tercera pota d’aquest complex turístic té un destí més marcat que les altres dues, ja que l’ajuntament compta amb un projecte per fer efectiva la demolició de l’antiga Pacha la Pineda.

La discoteca, tancada des de la pandèmia, passarà a la història pròximament, tot i que de moment no ha sortit a licitació l’enderroc.

L’equipament es troba actualment en un estat d’abandonament i ha patit diversos actes vandàlics. Els treballs eliminar aquest espai tindran un cost de 449.434,13 euros i es preveu un termini d’execució de tres mesos i mig.

L’entrada de l’Aquopolis Costa Daurada i els locals comercials del passeig Pau Casals. Gerard Martí

Imatge de l’edifici on es va cremar l’immoble de la quarta planta. ACN

Salou entrarà en un projecte pioner per desestacionalitzar el turisme

Economia l Es tracta d’una iniciativa estatal que busca treballs i un model econòmic més estables

Álvaro Rodríguez

Salou formarà part d’un projecte pilot pioner impulsat per la Secretaria d’Estat de Turisme a través de Segittur. La iniciativa, anunciada per l’alcalde Pere Granados durant el 5è Congrés FSC de Comissions

Obreres a les Comarques Tarragonines, buscarà reforçar l’estabilitat del sector turístic durant tot l’any i els treballs que depenen d’aquest.

Segons han detallat des de la corporació municipal, l’Estat se’n farà càrrec d’elaborar diversos informes i anàlisi sobre el comportament dels turistes, el funcionament de l’economia del sector i l’opinió dels residents al voltant d’aquesta activitat.

D’aquest estudi sortiran unes conclusions que indicaran quins són els moviments que pot fer el consistori per tal

d’evitar concentrar tot el flux durant la temporada alta.

Exemple d’aquestes accions podrien ser el reforç del

CaixaBank finança amb 203 MEUR el sector hoteler de la demarcació

Economia l Respecte de 2023, l'entitat augmentà la línia d'ajudes en un 167%

Redacció

CaixaBank Hotels & Tourism, la línia de negoci amb la qual l’entitat lidera el mercat turístic, va donar suport al sector hoteler i d’allotjaments turístics de Tarragona amb 203 milions d’euros l’any passat, la qual cosa suposa un creixement del 167% respecte a l’any anterior. En el conjunt d’Espanya, va assolir la xifra rècord de 4.000 milions d’euros en crèdit concedit al sector, un 40% més que el 2023 i la xifra més alta de nou finançament que l’entitat ha destinat al sector en un sol any.

Aquest volum de crèdit consolida la senda de creixement d’Hotels&Turism en els últims anys, en els quals s’han registrat elevades xifres de finançament: des de 2.500

milions el 2020, 2.600 milions el 2021, 2.800 milions (2022), fins a 2.850 milions el 2023. El passat exercici, CaixaBank Hotels & Tourism va signar un total de 3.600 operacions de concessió de crèdit per tot el territori espanyol, prop de 1.000 més que l’any anterior, la qual cosa suposa un creixement del 36%. A Tarragona, el nombre d’operacions va créixer un 43%, fins a les 191. A més de Tarragona, destaca especialment el comportament del sector a Balears, Catalunya, Madrid, Canàries i Andalusia, les regions en les quals més volum de crèdit s’ha concedit.

La major part d’aquest nou finançament s’ha destinat a projectes de reforma d’allotjaments turístics; adquisició d’hotels; desenvolupament

turisme esportiu, gastronòmic, cultural i patrimonial, els quals poden donar lloc a un mercat més diversificat

i una major estabilitat laboral. L’estudi podria donar les claus per ampliar aquesta oferta amb grans projectes

El nombre d’operacions a la província arribà el 2024 a les 191

d’iniciatives vinculades a la innovació i a la sostenibilitat, així com a finançar l’operativa diària de les empreses a través de productes de circulant.

CaixaBank Hotels & Tourism actualment maneja

una cartera de crèdit que a tancament de 2024 superava els 8.300 milions d’euros destinada al sector de l’allotjament turístic, atenent més de 12.600 clients. Aquesta posició consolida l’entitat com un referent en aquest segment empresarial. L’atenció al sector es realitza a través d’un equip de més de 30 professionals especialitzats en el mercat hoteler i al voltant de 2.200 experts en assessorament empresarial.

amb el medi ambient.

Innovació i projectes

El projecte definirà estratègies per augmentar l’oferta fora de l’estiu

que hauran de ser liderats pel municipi.

Salou ha estat escollida dins d’aquesta prova pilot per ser un dels municipis de referència en turisme de Catalunya.

D’aquesta manera, la població es convertirà en un «laboratori d’innovació turística» per establir «noves eines que ajudin a equilibrar l’activitat», tal com ha destacat l’alcalde.

A més de la sostenibilitat social i labora, el projecte també posarà el focus en com fer que el creixement d’aquesta activitat sigui respectuós

Per assolir aquest repte, l’alcalde, que també és president del Patronat Municipal de Turisme, afirma que «s’ha d’apostar per la creació i innovació de nous productes turístics capaços d’atraure visitants més enllà de l’estiu i les vacances escolars».

En aquesta línia, Salou ja compta amb la certificació de Turisme Familiar, però aspira a «consolidar-se com una destinació de referència en altres àmbits». Per fer-ho, l’Ajuntament referma que és necessària la «posada en valor del patrimoni natural i històric, així com l’ampliació de l’oferta d’activitats».

Paral·lelament, Granados ha refermat la seva aposta per «projectes d’impacte que contribueixin a l’estabilitat laboral», posant com a exemple el complex Hard Rock, el qual defineix com «un motor de creació d’ocupació estable».

L’alcalde assenyala que aquesta iniciativa suposarà «un important flux econòmic que garantirà activitat laboral durant tot l’any i eforçarà la desestacionalització».

Ercros obté ajudes de 14,6 MEUR per descarbonitzar la seva activitat a Vila-seca

Economia l Aquestes han sigut atorgades pel Ministeri d'Indústria i Turisme

Redacció

El Ministeri d’Indústria i Turisme ha concedit a Ercros ajuts per un import global de 14,6 milions d’euros per dur a terme actuacions de descarbonització a les seves dues fàbriques de Vila-seca, integrades al complex industrial de Tarragona (CIT). Aquests ajuts s’emmarquen en el Projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica (Perte) de descarbonització. L’ajut més important, de 14,1 milions, correspon a projectes a la fàbrica de Vila-seca II -inclosos en el pla d’inversions, Pla 3D- que permetran reduir l’ús del gas natural com a font d’energia i guanyar competitivitat en la producció de PVC. En concret, s’aprofitarà la calor residual de baix nivell tèrmic dels processos de producció d’EDC

i VCM com a font d’energia neta; es construirà una caldera de vapor d’aigua nova que funcionarà amb biomassa, i s’augmentarà l’aprofitament de l’hidrogen coproduït a la planta de clor-sosa de la fàbrica de Vila-seca I. L’altra ajuda, concedida a finals del 2024, per import de 534.000 euros, es destinarà a la generació de vapor d’aigua mitjançant una nova caldera que utilitza energia elèctrica en lloc de gas natural, cosa que reduirà les emissions directes de GEH.

Els projectes de descarbonització objecte de les ajudes comporten una inversió global superior als 50 milions d’euros –14,6 milions es finançaran amb les subvencions europees concedides– i possibilitaran una reducció del 56% de les emissions de GEH del Complex Industrial de Tarragona (CIT).

Turistes esperant a ser atesos a un hotel de Salou. ACN

Pere Granados al Congrés FSC de Comissions Obreres a les Comarques Tarragonines. Ajuntament de Salou

El consum d’aigua dels consorciats al CAT es redueix en un 4,25%

Serveis públics l El Consorci d’Aigües de Tarragona presenta el balanç anual

Anna Ferràs / ACN

El consum d’aigua dels consorciats del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) s’ha reduït el 2024. S’ha passat dels 77,7 hectòmetres cúbics (hm3) l’any 2023 als 74,4 hm3 l’any passat. La reducció del consum d’aigua ha sigut del 4,25%, sobretot per la reducció del 12% d’aigua potable que han registrat les 27 indústries consorciades. La indústria continua incrementant l’ús d’aigua regenerada i optimitzant els seus processos.

El consum ciutadà als 69 municipis que s’abasteixen del minitransvasament de l’Ebre ha crescut lleugerament, un 0,3%. De mitjana, el CAT ha consumit 2,53 metres cúbics per segon (m3/s) dels 4 m3/s de la concessió. El mes amb menys consum va ser el febrer (2,1 m3/s) mentre que l’agost es va consumir més aigua (3,1 m3/s).

Els 74,4 hectòmetres cúbics (hm3) consumits al CAT l’any passat representen el 78,6% de l’actual concessió (que és de 94,71 hm3). El 33% de l’aigua l’ha consumit la indústria i la resta els 69 municipis consorciats. Els municipis han incrementat un ‘lleuger’ 0,3% el consum respecte al 2023. El consum mitjà anual dels consorciats durant el 2024 ha sigut de 2,35 metres cúbics per segon (m3/s), un 58% de la concessió (que és de 4 m3/s).

El consum més baix d’aigua potabilitzada es va registrar al mes de febrer, amb 5,1 hectòmetres cúbics (2,3 m3/s), i el màxim, va ser a l’agost, amb 8,3 hectòmetres cúbics (3,1 m3/s). El pic de consum més alt va ser el 7 d’agost de 2024, amb una producció de 3,53 m3/s.

Les 27 indústries que s’abasteixen del minitransvasament de l’Ebre han reduït el consum un 12% amb l’increment d’ús d’aigua regenerada i l’optimització de processos industrials. El director gerent del CAT, Josep-Xavier Pujol,

La reducció del consum és deguda a l’ús més responsable de l’aigua

ha recordat que la indústria tarragonina té un projecte de reutilització d’aigua «consolidat en uns volums de 6 hm3 anuals», però està prevista una segona fase amb la duplicació dels equips electromecànics, per «aconseguir 4 hm3 més, aviat».

Ús responsable de l’aigua

El president del CAT, Marc Brunet, ha assenyalat que la reducció del consum de l’aigua entre els consorciats és resultat també de l’increment de l’ús responsable del recurs que ha deixat la greu sequera. «Malauradament, vam tindre una sequera, però s’ha aplicat tot el viscut per fer un ús més conscient de l’aigua en tot el teixit empresarial i per part de la ciutadania», ha remarcat. Que el consum es torni a aproximar al de 2019, «és una bona notícia» per al CAT perquè s’ha consolidat «un model d’abastiment sostenible i adequat actualment del territori». ¨Tenim molt de marge

tren les dades d’incidències (detecció de paràmetres alterats per motius ambientals). El 2024 es van registrar 317 dies sense incidències, pràcticament tot l’any. El 2023 s’havien produït 103 dies d’incidències. El laboratori del Consorci va analitzar 2.400 mostres del riu i de la xarxa de distribució i es van analitzar 61.426 elements paramètrics.

La xifra és una mica més alta que l’any anterior per la implantació del reial decret 3/2023, que estableix els requisits tècnics sanitaris de la qualitat de l’aigua del consum humà. El president del CAT ha recordat que tota l’aigua es potabilitza i és apta per al consum humà i que un dels objectius del consorci és que arribi amb «la màxima qualitat» als usuaris finals.

Pel que fa a l’eficiència hidràulica, el CAT ha tornat a destacar el 99,66% aconseguit el 2023, amb un increment de 0,3% respecte a l’any anterior. El percentatge d’aigua no registrada ha caigut a la meitat i representa només un 0,3%. L’objectiu de 2024 és assolir el 99,7% d’eficiència hidràulica, uns paràmetres gairebé immillorables.

de recorregut i si es pot incentivar un ús més responsable de l’aigua, podríem continuar parlant de reduccions de consum», ha reivindicat Brunet.

La concessió estable

El director gerent del CAT ha apuntat que una revisió i reducció de la concessió del CAT, com reclama la PDE (Plataforma en Defensa de l’Ebre), entre altres, no es pot plantejar sense «constatar» que la demanda del centenar de consorciats es vagi reduint de forma estable. Pujol ha recordat que el 2019 es va fer una revisió de l’expedient administratiu de la concessió, que es va rebaixar de 104 hectòmetres cúbics als 94,7 actuals, 6 hectòmetres cúbics menys que corresponen a l’aigua que es genera amb la reutilització a la indústria. «Quan toqui i tinguem les peticions damunt de la taula es procedirà lògicament a fer el que més convingui», ha dit.

Millora de la qualitat de l’aigua

Després d’un 2023 amb molts problemes amb la qualitat de l’aigua a conseqüència de la sequera, la situació l’any passat va millorar. Ho demos-

El Partit Popular reivindica la política útil

Política l El Partit Popular (PP) ha agrupat els seus regidors de la província per reivindicar la política útil. Els populars han reunit prop d’una trentena de regidors de la província i els dos diputats, al Parlament i Congrés dels Diputats, Pere Lluís Huguet i Elisa Vedrina, respectivament, en la sessió Intermunicipal que ha organitzat el partit a Tarragona. Redacció/Cedida

Per complementar aquest esforç del CAT a no malbaratar aigua potable, Brunet ha animat als municipis a millorar la xarxa en baix, on es calcula que es perd un 30% de mitjana de l’aigua subministrada. «Ens hem de posar tots a la feina per poder canviar la situació», ha reivindicat.

Pla d’inversions Durant el 2024, el Consorci d’Aigües de Tarragona ha fet una trentena d’actuacions per renovar i actualitzar la xarxa de canonades amb una inversió de 2,3 milions d’euros.

Destaca en aquesta partida l’adquisició de 610.000 euros en tubs nous d’estoc que permetran «ser més eficients i més ràpids davant de qualsevol incidència». Per emmagatzemar i guardar tot aquest material, el CAT construeix una nau de voluminosos (per a canonades, vàlvules, cabalímetres i altres elements de grans dimensions), de prop de 4.000 metres quadrats, a l’ETAP (Estació de Tractament d’Aigua Potable) de l’Ampolla (Baix Ebre). És el projecte més important de pla d’inversions de l’any passat, i s’ha adjudicat per 2,2 milions d’euros.

El gerent del CAT, Josep Pujol, i el president del CAT, Marc Brunet. ACN

Tanca temporalment el Castell Monestir d’Escornalbou

Història l La fortificació tanca avui les portes fins al 26 de febrer, i entre el 10 i 12 de març, degut a l’inici de les obres del camí d’accés

ACN

El Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou tanca al públic temporalment arran l’inici de les obres al seu camí d’accés, consistents en la retirada del paviment provisional. La cobertura es va posar per protegir el paviment de pedra natural mentre han durat les actuacions de restauració al monument en els darrers anys. A més,

ASR Clàssics

‘Antigalles sobre rodes’ para a Vila-seca

Oci l L’esplanada del Castell de Vila-seca es va convertir ahir diumenge en un recinte expositiu de cotxes clàssics gràcies a l’Associació ASR Clàssics, entitat que aplega apassionats dels vehicles històrics. El grup, que és originari de Lliçà de Vall, va organitzar una sortida al Tarragonès per visitar el Castell de Vila-seca i després dinar al municipi de Riudoms. La cita va aplegar una cinquantena de socis i uns 25 cotxes, entre els quals peces tan singulars com un Seat 600 de l’any 64, un Porsche 911 o un Citroën Tiburón. Redacció / G. Martí

també es restaurarà el camí de pedra natura, que va des de la zona d’aparcament fins a les places interiors del recinte. El tancament al públic s’efectuarà d’avui fins al 26 de febrer i del 10 al 12 de març. Entre el 27 de febrer i el 9 de març el monument obrirà les portes amb restriccions que afectaran l’accessibilitat de la visita. A partir del 13 de març es reprendran les visites amb

normalitat.

Actuacions

Les actuacions s’emmarquen en l’ambiciós projecte de transformació de l’espai, ‘Escornalbou Reneix’, liderat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona, institucions copropietàries del monument. El projecte busca impulsar aquest recurs patrimonial i natural i con-

d’arxiu

vertir-lo en un atractiu per al turisme de la Costa Daurada. Les actuacions es van iniciar l’any 2018 i s’han desenvolupat en tres fases, amb

Un centenar d’assistents brinden per l’èxit de la vuitena edició del ‘Forès Viu el Vi’

Societat l Un centenar d’assistents es van aplegar dissabte per viure la vuitena edició del ‘Forès viu el vi’. L’esdeveniment

El maridatge ofert pel celler Gerida Viticultors de Blancafort va permetre gaudir a tots els presents a la sala polivalent de l’Ajuntament de Forès. El representant del celler convidat, Daniel Pedro, explicà el

tast de 5 vins: el Poal 2023, un blanc curiós; l’Encantats 2023, un negre jove; el Tardaner 2022, un negre de vinya vella; el Cuvic 2020, negre de bota i el Macadello 2022, un ancestral de vinya vella. L’alcalde de Forès, Julià Plaza, entregà a Gerida Viticultors i a A2 Duo, un quadre commemoratiu de ‘Forès, el mirador de la Conca’. Redacció

una inversió total de més de 5,7 milions d’euros, i que es troben en plena tercera fase, centrada en la museografia i serveis turístics complemen-

taris. A l’interior del Castell d’Escornalbou s’hi apleguen interessants col·leccions de gravats, ceràmica i objectes de tota mena.

Imatge

de l’exterior de l’església del Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou en obres. Mar Rovira

Imatge de la celebració del certamen ‘Forès Viu el Vi’, celebrada dissabte i que va aplegar un centenar d’assistents al Mirador de la Conca. Cedida

El Nàstic de Tarragona va completar el darrer dissabte el pitjor partit de la temporada des de la desfeta contra l’Arenteiro. Els grana van executar un joc gris en totes les demarcacions i la poca intensitat i la nul·la capacitat de guanyar qualsevol dels duels es va acabar traduint sobre la gespa amb un equip sotmès contra un Bilbao Athletic millor ordenat i amb un talent exuberant.

Jugant com ho va fer contra el Bilbao Athletic dissabte, el Nàstic no podrà competir per assolir l’ascens. L’ensopegada de la resta d’equips de la temporada mantenen l’equip al play-off d’ascens, però la imatge mostrada contra el filial basc posa un objectiu com quedar en primera posició com una utopia. Ara mateix, les expectatives xoquen contra la realitat. Després de la ferida contra el Málaga, tot nastiquer té en el punt de mira l’ascens de categoria, i si és en la primera posició i evitar un playoff, millor. La realitat és que, fins ara, el conjunt grana s’ha mostrat com un equip irregular, un aspecte que comparteix amb la resta d’equips de la zona noble. De fet, només un equip ha demostrat ser constant, sense ser meravellós com el Deportivo de la Coruña l’any passat: la Cultural Leonesa. Per aquest motiu, és el líder que ningú és capaç de superar.  D’aquesta manera, el conjunt grana sembla que ha entrat una vegada més en un cercle viciós. Després del play-off de Vigo, l’entitat grana buscava l’ascens directe per recuperar la Segona Divisió, i va resultar en una temporada més que complicada amb tres canvis a la banqueta. Amb aquesta experiència, l’any passat es va mantenir un discurs més ferri del partit a partit, una narrativa que no va desaparèixer fins al tram final de la temporada. Finalment, després de la ferida del 22 de juny, la roda torna a girar. En la prèvia al duel contra el Bilbao Athletic, el president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas, va expressar als micròfons de Tarragona Ràdio que l’objectiu prioritari és quedar primer, mentre que el tècnic Dani Vidal va apuntar en el postpartit que «no sortiré del discurs d’anar partit a partit, perquè mirar més enllà és una càrrega innecessària». La realitat és, que en una lliga tan convulsa i competida com la Primera Federació, ara mateix no es pot aspirar més que en consolidar el play-off i només es podrà mirar més enllà si s’aconsegueix una regularitat que ara mateix no es té. En el duel contra el Bilbao Athletic

Futbol l El Nàstic va mostrar la seva pitjor versió al Nou Estadi i ho va pagar car contra el Bilbao Athletic

Expectativa contra realitat

les alarmes van saltar ben aviat. Els grana van acabar per sucumbir al joc associatiu i veloç d’un conjunt de Lezama enratxat. El filial basc va jugar d’una forma ordenada i veloç, exuberant de la confiança que et dona sumar cinc victòries consecutives. Aquest tipus de ratxa és capaç de treure un equip que era penúltim a la classificació fins a ser un contendent a entrar en el play-off d’ascens guanyant a l’estadi d’un equip gairebé imbatut al seu estadi.

El Nàstic es va veure patint per aquesta dinàmica, però el gol encaixat en el primer quart d’hora de partit va acabar per desbordar a l’equip. Des de llavors, no sortia res, ni amb pilota ni sense. Només va haver-hi petites espurnes. A la primera meitat, Víctor Narro va poder fer l’empat amb un tir a l’escaire que el porter visitant li va treure. A la segona meitat, Antoñín Cortés va tenir l’empat a les seves botes amb un remat creuat a la mitja volta que el porter també va aturar. De fet, aquella mostra

d’iniciativa va despertar una mica a un Nàstic que, fins llavors, mancava de l’impuls necessari per buscar l’empat. El gol de Varela poc després no va fer més que confirmar la rea-

litat de la derrota. La realitat d’un Nàstic que necessita ser més regular i mostrar més sovint les virtuts que aquesta temporada ja han sortit amb anterioritat.

L’apunt

La Pobla perd en l’estrena de David Escanadell (1-2)

El C.F. Pobla de Mafumet va perdre ahir contra el Can Vidalet per 1-2 en el que va ser l’estrena del tècnic David Escanadell a la banqueta. Els pobletans es van avançar en el marcador amb un gol d’Albert Querol, però els barcelonins van capgirar el marcador.

La nota

Cap dels equips de la zona de ‘play-off’ va aconseguir una victòria

CLASSIFICACIÓ Equip Pts J G E P GF GC

1.CyD Leonesa 48 24 14 6 4 42 28

2.R. Sociedad B 40 24 11 7 6 37 22

3.Ponferradina 37 24 10 7 7 34 25

4.GIMNÀSTIC 37 24 10 7 7 31 26

5.Barakaldo 36 23 10 6 7 31 23

6.Arenteiro 35 23 10 5 8 27 22

7.Andorra 35 24 9 8 7 28 25

8.Bilbao Athletic 34 24 10 4 10 29 27

9.Zamora 33 24 9 6 9 30 22

10.Unionistas 33 24 7 12 5 33 29

11.Real Unión 32 24 9 5 10 31 38

12.Celta Fortuna 31 23 9 4 10 32 30

13.Tarazona 30 24 8 6 10 26 27

14.Lugo 29 23 7 8 8 19 23

15.Osasuna P. 28 24 8 4 12 28 39

16.Ourense 27 24 6 9 9 20 28

17.Gimnástica S. 26 24 6 8 10 30 47

18.Barça Atlètic 25 24 4 13 7 29 35

19.Sestao River 25 24 6 7 11 20 26

20.Amorebieta

JORNADA Bilbao Athletic-Lugo Ourense-GIMNÀSTIC CyD Leonesa-Celta Fortuna Sestao River-Amorebieta Real Unión-Real Sociedad B Barça Atlètic-Ourense Andorra-Zamora Tarazona-Osasuna P. Ponferradina-Gimnástica S. Barakaldo-Unionistas

Arnau Montreal Quesada

El migcampista del Nàstic, Roberto Torres, provant un tir des de la frontal de l’àrea en una de les poques ocasions del conjunt grana dissabte. Nàstic

Lleida

Reus FC Reddis. Pepo Campanera, Alberto Benito, Pol Fernández (Hugo Moreno, 46’), Xavi Molina, Andy Alarcón, Sergi Casals, Sandro Toscano (Marc Grau, 80’), Xavi Jaime, Pol Benito (Nico Díaz, 64’), Aitor Serrano (Pau Russo, 64’) i Joan Torrents (Pedro Martín, 80’). Atlètic Lleida . Pau Torres, Koné, Manrique (Cucurull, 89’), Villote (Joanet, 78’), Jordi Ortega, Souleymane Sidibé (Jodar, 89’), Boris Garrós (Alcalà, 78’), Wilber Hurtado, Nil Sauret, Marcel Samsó i Moro Sidibé (Eric, 89’). Gols. No va haver-hi. Àrbitre. Jan Cobos Pujol (Figueres). Va mostrar la targeta groga als locals Alberto Benito i Pol Benito, i als visitants Manrique, Ortega, Samsó, Hurtado i Cucurull. Incidències . Partit de la jornada 22 disputat a l’Estadi Municipal de Reus amb 2.103 espectadors.

El Reus FC Reddis s’ennuega al Municipal contra l’Atlètic Lleida

Futbol l Els de Marc Carrasco van resistir les escomeses visitants i es van quedar sense guia a l’àrea rival

El Reus FC Reddis va posar el fre contra l’Atlètic Lleida. Els de Marc Carrasco es van haver de conformar amb un empat en un partit en el qual va tenir dues cares. En la primera part, l’Atlètic Lleida va imposar el seu ritme i els reusencs van aguantar bé el tipus i, en la segona part, els reusencs es van reconnectar tard al partit i van quedar-se sense temps per assolir el gol de la victòria. El duel va encetar amb ocasions. La primera pilota a l’espai dels roig-i-negres va provocar el primer error en defensa de l’Atlètic Lleida. Aitor Serrano es va plantar davant Pau Torres, però va errar el mà a mà. Poc després, l’acció va passar a l’altra porteria quan Pol Fernández, superat per la pressió de Sidibe, va cometre un penal evitable després d’agafar per la samarreta al davanter del Lleida. No havien passat ni deu minuts i el Reus es podia veure en una posició desfavorable. Amb tot, el llançador, Garrós, havia de passar l’última prova contra Pepo Campanera. El porter, que li ha pispat la titularitat a Alejandro Verdejo, no es va deixar enganyar i, malgrat

El jugador del Reus FC Reddis, Joan Torrents, en una de les accions ofensives dels locals. Gerard Martí

llençar-se cap a l’esquerra, va estar atent amb els peus per aturar la pena màxima dirigida al centre. Campanera ho va celebrar de la millor manera una acció que, per una banda, mantenia la igualtat a la gespa i, per l’altra, el reivindicava sota els pals.

El pas dels minuts donava la raó a la intensitat visitant.

L’Atlètic Lleida presentava un joc incisiu i dominant en els

El Reus Deportiu recupera el rumb amb una victòria a casa contra el Noia (5-3)

Hoquei Patins l El Reus Deportiu va recuperar dissabte el camí a la victòria a la lliga amb un triomf de prestigi contra el Noia. Després de caure en el derbi contra el Calafell, els reusencs necessitaven recuperar les bones sensacions abans d'afrontar una setmana clau a la Champions contra el Barça, i ho van aconseguir amb un Martí Ca-

sas estel·lar. El conjunt roigi-negre i els de l'Alt Penedès van xocar en una primera part molt igualada que es va resoldre a l'últim sospir amb una diana de Ferran Giménez segons abans del descans. A la segona part, Martí Casas, amb un hat-trick, i Marc Julià es van encarregar de sentenciar el partit posant el 5-3 final. Redacció

duels, fet que deixava el Reus en una posició de segon pla i centrat en defensa. Al quart d’hora de partit, Sidibe va tenir una doble ocasió mal definida i, poc després, una pèrdua al mig del camp va acabar amb un tir de Sauret que va aturar Pepo. A més, una centrada lateral va acabar amb una estirada d’Hurtado que va enviar la pilota el pal. El Reus patia, però es mantenia

sòlid malgrat el ritme elevat del Lleida. A més, la sensació era que els roig-i-negres podien fer mal en qualsevol moment contra un Lleida que s’exposava al darrere.

Totes les passades filtrades trobaven protagonista, tot i que els fores de joc van ser habituals, alguns de rigorosos. En una d’aquestes, Joan Torrents la va engaltar per forçar un mà a mà que el por-

Amb tot, de nou el porter va ser el protagonista amb una estirada de mèrit per evitar el gol del capità. A la represa, el Reus es va reorganitzar amb Hugo Moreno al mig del camp, i el joc va començar a fluir. La intensitat física del Lleida va minvar pels esforços de la primera meitat, i els roig-inegre controlaven la pilota, però encara sense apropar-se a la porteria rival amb criteri. Xavi Jaime va provar sort de falta directa i, a poc a poc, el Reus es va encendre.

Pepo Campanera va ser l’heroi del Reus FCR aturant un penal a la primera meitat

ter li va aturar. El Reus va acabar millor la primera meitat. De nou, una passada en llarg es va colar entre la defensa lleidatana i Xavi Jaime es va plantar davant de Pau Torres.

L’equip va connectar en els darrers cinc minuts i Pedro Martín va tenir l’empat a les seves botes estirant-se per rematar una centrada lateral que es va quedar a millímetres d’interceptar. El Reus va pujar el nivell i va donar velocitat al partit, però es va quedar sense temps aviat i es va haver de conformar amb un empat que beneficia al Girona B, el segon classificat.

Mollerussa-Badalona

Peralda-Tona

El CP Calafell continua la seva ratxa ascendent amb una victòria contra el Voltregà (1-2)

Hoquei Patins l El CP Calafell va continuar dissabte la seva ratxa de victòries a la pista del Voltregà per 1-2. En la primera jugada del partit, el Voltregà va veure una blava, però Sergi Folguera no va aprofitar la falta directa. Els locals van tancar-se en defensa i no va ser fins que van recuperar expulsat quan el Calafell va fer la primera quei-

xalada a través d'un gol de Jero Garcia. El tram final del primer temps tampoc va ser tranquil. El Calafell va veure dues blaves i, tot i sobreviure a les faltes directes, el Voldregà va empatar segons abans del descans. A la segona part, el Calafell es va treballar una victòria que Jero Garcia va assolir amb un doblet per posar l'1-2 final. Redacció

El jugador del Reus Deportiu, Martí Casas, durant l’encontre. Julia Cabré

Arnau Montreal Quesada

El CBT fa un pas enrere amb una dura derrota contra el Santfeliuenc

Bàsquet l Els blaus van caure en un duel directe a la part baixa de la classificació i es compliquen el miracle

L’Ibersol CB Tarragona va fer un pas enrere el darrer dissabte en l’objectiu del miracle de la permanència. El conjunt de Toni Larramona va caure contra el Santfeliuenc per 103-75 en un duel en el qual la debilitat defensiva blava va condemnar un duel totalment clau per continuar creient en l’objectiu de la permanència.

Amb aquesta derrota, el conjunt blau torna a ser el cuer del grup amb dues victòries i setze partits perduts. Ara mateix, els blaus es troben a sis punts de la salvació i a cinc del play-out quan queden vuit jornades per tancar la competició.

El que es va viure dissabte en el pavelló Juan Carlos Navarro va ser una derrota clara i juta dels blaus. Els tarragonins es van quedar sense encert des de la línia de tres punts, assolint només 6 de 31 triples en tot el partit. El ritme anotador del Santfeliuenc es va veure pronunciat per la debilitat defensiva dels cebetis-

tes que veien com al final del tercer quart la distància ja era de 19 punts.

El primer període va ser més disputat del que indicava el marcador final. Els blaus van sortir en bona sintonia i entre Boe Nguidjol i AJ Plit-

El CB Salou cau a la pista del CB Prat i veu com s’atura la seva ratxa de victòries

(85-70)

Bàsquet l Els de Jesús Muñiz van anar a remolc des del final del primer quart

Redacció

L’OCA Global CB Salou va veure com la seva ratxa de victòries s’aturava en sec a la pista del CB Prat. Els de Jesús Muñiz van caure dissabte per 85-70 a domicili en un encontre en el qual van anar a remolc durant tot el partit. Els salouencs afrontaven un rival poderós davant els seus i van patir-ho des del primer moment. El Prat va assolir un parcial de 9-0 per encetar l’encontre i el seu impuls, fins i tot, va arribar per establir un 17-3 quan faltaven pocs minuts per al final del primer període. El CB Salou va acon-

seguir maquillar amb el 19-11. Amb tot, aquesta distància va ser tot un abisme impossible de superar. En el segon període, els salouencs van intentar escurçar distàncies en dues ocasions, però el Prat va mantenir el ritme per tancar el parcial amb un 15-16. Els salouencs, comandats pel base Víctor Aguilar, que assolir 17 punts, no van poder igualar el potencial anotador d’un Prat que va ampliar la distància tant en el tercer com en el darrer quart per posar el 8570 final. Amb la derrota, els salouencs són setens.

Els blaus són a cinc victòries del ‘playout’ quan falten vuit jornades per al final

zuweit van posar l’11-15 a l’electrònic. Amb tot, només va faltar un temps mort del conjunt local per reajustar-se sobre la pista per capgirar la situació al final del primer període amb un 19-18. Aquesta bona sintonia es va anar con-

El CV Sant Pere i Sant Pau planta cara al Leleman i esgarrapa un punt clau (2-3)

Voleibol l Els de Vlado Stevovski es van quedar a tocar del triomf al 'tie-break'

Arnau Montreal Quesada

El CV Sant Pere i Sant Pau va assolir un punt d’or el darrer dissabte contra el Leleman Conqueridor de València. Els rojillos van plantar cara al tercer classificat i aspirant al títol fins a enviar el partit al tie-break, on van tenir els seus arguments per completar la victòria. Amb tot, van caure contra els valencians, però sumen un punt que, aprofitant la punxada de l’Arenal Emevé, els situa ara a cinc punts del descens quan només hi ha nou en joc.

Els de Vlado Stevovski no van tenir la millor entrada al partit. El conjunt valencià va presentar el seu potencial emportant-se el primer set per un contundent 16-25. Quan tot indicava que el potencial visitant s’emportaria el partit per la via ràpida, els cooperativistes van extreure la seva ambició amb la força del pavelló. Amb les graderies plenes, els tarragonins van remuntar el segon set en el tram final amb un 25-23. Aquesta igualtat a la pista es va mantenir en el tercer, però van ser els valencians els que

acabar per desbordar la defensa local trencant el duel amb un parcial de 10-3 que va posar l’avantatge fins als 12 punts: 46-34. Un 2+1 de Joan Pardina ho frenava, però els locals tornaven a anotar a l’última possessió de la primera part per deixar un preocupant 48-37 al descans.

vertint en un desgavell amb el pas dels minuts.

El Santfeliuenc va estirar el seu domini durant els primers minuts de segon període: 26-20 al minut 2. Malgrat els intents blaus de pal·liar la situació, el Santfeliuenc va

La remuntada havia de passar necessàriament per la defensa, però els primers minuts de la segona part era un mal presagi, amb un 8-0 que eixamplava la via d’aigua fins al 56-37. Els de Toni Larramona suspenien també en l’altra assignatura pendent imprescindible per capgirar la situació, el tir de tres punts. Amb els tarragonins tocats, David Kristensen es posava l’equip sobre les espatlles amb vuit punts consecutius, tots dins la pintura. Insuficient per escurçar distàncies davant d’un equip local que seguia a la seva: 68-47 al minut 7, la màxima fins a aquell moment. Un forat que ja semblava insalvable i que es mantenia fins al final del tercer quart (73-52). En el darrer període, el CBT no va ser més que el convidat de pedra d’un partit que el Santfeliuenc guanyava confiança a força d’enfonsar cada vegada més als blaus en el fang. Els locals trobaven el camí a la cistella amb una facilitat esbalaïdora. El duel va cloure amb un 103-75 final que va significar un pas enrere i, també, el primer clau en el taüt del conjunt del Serrallo a la Segona FEB.

Amb aquest resultat, els tarragonins s’allunyen a cinc punts del descens

van guanyar. Amb tot, els rojillos van porter el duel al tiebreak posant el 2-2 en el quart set. Malgrat tenir opcions, els valencians es van emportar el partit.

Dayán Torres col·locant una pilota a Julián Garcia Torres. Tjerk van der Meulen

Arnau Montreal Quesada

El jugador del CBT, AJ Plitzuweit, provant un triple durant el partit del darrer dissabte a la pista del Santfeliuenc. Guillo Dehon/CBT

Cimera extraordinària avui a París amb els principals líders europeus sobre la guerra a Ucraïna

Unió Europea l L’enviat especial de Trump descarta que la UE tingui un rol central en les negociacions

ACN

Els principals líders europeus es reuniran avui dilluns en una cimera extraordinària a París per debatre sobre la guerra a Ucraïna i els reptes generats per l’actitud del nou president dels Estats Units, Donald Trump. A la cita, que ha estat convocada pel president francès, Emmanuel Macron, hi ha prevista la participació dels caps de govern d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Polònia, Holanda i Dinamarca, així com del president espanyol, Pedro Sánchez. A més, s’hi preveu l’assistència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president del Consell, António Costa, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte.

La cita arriba després que l’administració nord-americana de Donald Trump hagi deixat clar que deixa de banda Europa en les converses per assolir la pau a Ucraïna. També mentre algunes informacions apunten que els EUA i Rússia ja estarien preparant una primera trobada per negociar a l’Aràbia Saudita.

En els últims dies, el distanciament entre Europa i

El distanciament entre Europa i els EUA s’ha fet evident els últims dies

els EUA s’ha fet més que evident. El seu vicepresident, JD Vance, va criticar la qualitat democràtica europea, i va acusar la UE de «censurar» la dissidència.

També a Múnic l’enviat especial de Trump per Ucraïna, Keith Kellogg, ha advertit que

Netanyahu destaca que Israel i els EUA tenen una «estratègia comuna»

Guerra l L'administració Trump diu que Hamàs s'ha «d'eliminar»

Màxima sintonia entre Israel i els Estats Units sobre Gaza. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el secretari d’Estat de l’administració de Donald Trump, Marco Rubio, s’han reunit aquest diumenge i han destacat que

comparteixen una «estratègia comuna» pel futur de la Franja. En una declaració posterior a la reunió, Netanyahu ha destacat els «plans ambiciosos» de Trump per Gaza i ha dit que han parlat de com «garantir que el futur esdevingui una realitat». Rubio ha afirmat que la proposta

del president nord-americà, que vol prendre el control de Gaza i iniciar-hi un projecte immobiliari, mostra «coratge i visió» i s’allunya de les «cansades idees del passat». Rubio ha dit, també, que cal que Hamàs sigui totalment «eliminat».

En aquest sentit, el secre-

la UE quedarà exclosa del nucli dur de les negociacions.

Segons han explicat els portaveus europeus, Macron vol iniciar consultes amb els líders sobre la situació a Ucraïna i els reptes de seguretat a Europa.

tari d’Estat ha dit que el grup armat no pot seguir existint a nivell militar, però tampoc ha de poder «governar o administrar poder o ser una força que pugui amenaçar amb la violència». «Si no, la pau esdevé impossible», ha afirmat Rubio. Per la seva banda, Netanyahu ha insistit que espera que tots els ostatges siguin alliberats, i ha fet seves les amenaces de Trump si no és així. «Tenim una estratègia comuna, i no sempre podem compartir-ne detalls amb el públic, inclòs quan s’obriran les portes de l’infern», ha dit.

En aquest cas es tractava d’una cita per informar del contingut de les reunions que l’Alta Representant de Política Exterior i Seguretat, Kaja Kallas, i altres dirigents europeus han mantingut en els últims dies amb els representants de l’administració Trump. Espanya, com altres grans estats de la UE, dissabte ja va participar directament en una reunió del G5+ amb Kellogg i Kallas, i per tant no hi pres part perquè tenia la informació de primera mà. En un missatge a X, Kallas ha dit que han mantingut una «bona discussió». «Europa està unida en el suport a Ucraïna i en reforçar la nostra pròpia defensa. Aviat presentarem noves iniciatives per tirar-ho endavant», ha apuntat.

Enviat especial per a Ucraïna En el marc de les conferències d’aquest darrer diumenge a Múnich, diversos líders polítics, com els de Finlànida i Croàcia, han apuntat que la Unió Europea hauria de designar un enviat especial per a Ucraïna, com es va fer en el cas de les negociacions de pau per Kosovo.

Reunió a Múnic

Mentrestant, aquest diumenge un grup de ministres d’Exteriors de la Unió Europea han debatut sobre la situació a Ucraïna i el rol de la UE en una trobada informal als marges de la Conferència de Seguretat de Múnic.

«El que ens ha faltat a Ucraïna en els últims anys és una personalitat altament respectada per tothom, que sigui tinguda en compte a Moscou, a Kíiv, i que tingués el suport de Washington i les capitals europees», ha afirmat el primer ministre croat, Andrej Plenkovic.

Es tractaria, segons han apuntat ell mateix i el president finlandès, Alexander Stubb, de tenir algú que pogués contraposar-se, com a mínim, al nord-americà Kellogg.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, a la cimera del Consell Europeu. Consell Europeu

Marco Rubio i Benjamin Netanyahu. ACN

Un total de 14.260 persones opten a les 1.300 places de Mosso convocades

Societat l S'hi han presentat unes 5.000 dones. Se'ls hi ha reservat el 40% de les places

EFE

Un total de 14.260 persones opten a una de les 1.300 places del cos dels Mossos d’Esquadra ofertes per la Generalitat, 850 agents més que a la convocatòria del 2023, segons han informat aquest dissabte fonts de la policia catalana. Aquest dissabte han començat a les instal·lacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) les proves d’accés al cos dels Mossos, en què en aquesta convocatòria es reserven 520 places (el 40% del total) a dones.

Després de revisar les sol·licituds presentades per 15.331 persones, a les proves que han començat avui tenien dret a presentar-se 14.260, de les quals 9.183 (64,40%) són homes i 5.077 (35,60%), dones.

Més places que el 2023

A la convocatòria de 850 places del 2023, l’anterior a la d’ara, se’n van reservar a les dones 340 (el 49%). En aquella ocasió van optar a una d’aquestes places 12.216 persones, 7.717 de les quals van ser homes (63,17 %) i 4.499 (36,83 %), dones.

Interior comptabilitza 76 casos de matrimonis forçats en 4 anys

Societat l En els nou primers mesos de l’any passat se’n van sumar sis més

ACN

Catalunya ha registrat 76 casos de matrimonis forçats entre el 2019 i el 2023, amb un repunt aquest darrer any amb fins a 18 de detectats. Pel que fa al 2024, segons dades del Departament d’Interior, els tres primers trimestres es van atendre sis casos, dels quals quatre implicaven noies menors d’edat. Ara bé, la directora general per a l’erradicació de les violències masclistes del Departament d’Igualtat i Feminisme, Belén Gallo, apunta a l’ACN que aquestes dades no visibilitzen la tasca de prevenció que es fa per evitar que es produeixin matrimonis forçats. «Que acabin en una necessitat real són molt pocs», assenyala. Gallo assegura que el Govern treballa per oferir un abordatge específic per abordar aquest fenomen. Els matrimonis forçats s’atenen com a violència masclista i Gallo apunta que, quan ja es deriven a altres departaments o agents, és perquè «s’ha arribat massa tard». Alguns dels matrimonis se celebren al país d’origen, explica

Cantada en suport a Pablo Hasél a Lleida

Societat l Unes 160 persones, segons els Mossos, s’han aplegat aquest diumenge davant la presó de Ponent en el marc d’una cantada per la llibertat del raper Pablo Hasél, quatre anys després del seu empresonament. L’acte ha reivindicat la llibertat d’expressió i

ha comptat amb la presència de Lluís Llach i diferents artistes. «Si no hi ha llibertat d’expressió no hi ha democràcia», ha dit Jaume Anyé, membre de Cantaires de Ponent. Hasél acumula altres causes per la seva militància en moviments socials de la ciutat. ACN/ACN

Camp de Tarragona

Gallo, però «a efectes pràctics no deixa de ser un matrimoni».

Segons les dades del Departament d’Interior, el 2019 es van registrar 15 casos de matrimonis forçats, 18 el 2020, 10 el 2021, 15 el 2022 i 18 el 2023. Dels sis casos atesos els primers nou mesos del 2024, tres van ser a la regió metropolitana sud, un a la metropolitana nord, un a la metropolitana de Barcelona i un a la regió del Camp de Tarragona.

Pel que fa als casos en què s’ha fet prevenció, el Departament d’Igualtat i Feminisme apunta que l’any passat va fer acompanyament a tres dones adultes, un home adult i a vuit adolescents, i el 2023 van ser 16 dones adultes i nou adolescents acompanyades per possibles situacions de matrimonis forçats.

Escola i mediació amb la família

La majoria dels casos de risc de matrimoni forçat es detecten des de l’escola o els serveis socials. Per exemple, a les escoles hi ha una unitat de suport a l’alumnat que viu situacions de violència i la majoria són violències masclistes. Es tracta d’un pro-

grama d’Educació on també participa el Departament d’Igualtat i Feminisme i que pot fer d’antena. Si se sospita o es detecta un cas es coordinen les intervencions amb la mestra i s’activa el protocol pertinent.

D’una banda, es tracta de treballar per «empoderar» la nena, que sàpiga quins són els seus drets, quins factors de risc hi ha i quins factors protectors té al seu voltant. «No només hi ha atenció, sinó també recuperació i reparació final», indica la directora general. En funció del risc que s’avaluï es treballa en la prevenció prèvia o, si bé hi ha un risc imminent que es produeixi el matrimoni, s’activen altres agents.

La XI Gala Taurina de l’Ebre aplega 400 aficionats

Societat l La XI Gala Taurina de les Terres de l'Ebre ha reunit uns 400 aficionats, penyes, comissions i representants polítics aquest dissabte a Deltebre. L'acte, organitzat per l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de l'Ebre, ha reivindicat «l'arrelament de les tradicions» i «que la festa està molt viva». En aquesta edició, l'entitat ha decidit recuperar el Premi Nacional de Tauromàquia, després que el Ministeri de Cultura l'eliminés. Així, s'ha atorgat a la Federació espanyola de bou amb corda. ACN/ACN

Dels casos detectats l’any passat, un es va registrar al

Matrimonis forçats a Catalunya registrats per Interior

2024 (gener-setembre)

S’han ofert 850 places més que a la convocatòria del 2023. Mossos

k Roda el món i torna el mot k

Secessionisme

No m’estranyaria gens que l’èxit del terme separatisme per referir-se a l’independentisme es degui a la dificultat de pronunciar secessió (i els seus derivats, que només són dos: secessionisme i secessionista). La seqüència de tres fonemes correlatius que sonen igual (com a essa sorda, per simplificar-ho) acostuma a generar rebuig, i sovint la llengua s’empesca estratègies per evitar-ho; és el mateix que passa, per exemple, amb decisió, un terme que no pocs parlants pronuncien com de-si-sió, amb les dues sonores. Doncs amb segregacionisme ha passat una mica la mateixa. Al llarg del més de mig segle de vida que ja té el blaverisme valencià, han conviscut ambdues denominacions (segregacionisme lingüístic i secessionisme lingüístic) per referir-se a aquesta forma d’atacar la llengua que acaba de reviscolar el tristament cèlebre regidor de Rubí. I això que, ben mirat, segregacionisme té la dificultat afegida de ser més llarga (una síl·laba més), però ni així; encara que en el debat de carrer la dificultat de pronúncia és un element que no se sol tenir en compte, en realitat té un pes molt més decisiu que no ens pensem a l’hora de fer les tries lingüístiques (si en voleu un parell d’exemples clars, penseu en com sonen Generalitat o Esquerra Republicana quan parleu informalment: ens mengem una síl·laba, com a resposta adaptativa a sengles cadenes fòniques que requereixen un esforç superior al normal).

Pel que fa a l’etimologia, secessió té poc misteri: deriva de cedir, del llatí cedere, pràcticament amb el mateix significat. Fixeu-vos quantes -cessió més que hi ha a la família: accessió, cessació, concessió, intercessió, processió, retrocessió i successió. Totes amb la corresponent dificultat de pronúncia, cosa que no us costarà de comprovar si penseu en quantes de les vuit feu servir més o menys habitualment.

Al llarg del més de mig segle de vida que ja té el blaverisme valencià, han conviscut ambdues denominacions (segregacionisme lingüístic i secessionisme lingüístic) per referirse a aquesta forma d’atacar la llengua que acaba de reviscolar el tristament cèlebre regidor de Rubí

Tampoc n’hi hauria tantes si cedir no fos un verb especialment promiscu. De fet, compta amb gairebé un centenar de derivats, que el transformen en un dels més prolífics del diccionari (banda mitjana-alta), i alhora un dels més discrets perquè fins avui per aquí només l’havíem vist de resquitllada a través d’un dels nostres clàssics entre els clàssics: procés. Que, ara que m’hi fixo, va just després del substantiu més curiós dels abans esmentats: processió. Que què és una processió? Va, farem una cosa: com que avui dia és tan fàcil, us deixo que ho cerqueu vosaltres mateixos al DIEC (teniu una app a l’abast de la mà). Ja veureu que valdrà la pena.

k Editorial k

Trencar paradigmes

L’alcalde de Salou ha explicat aquest cap de setmana que la localitat ha estat escollida per participar en una prova pilot en l’àmbit turístic i que anirà a càrrec de la Secretaria d’Estat de Turisme a través de Segittur, una societat estatal dedicada a la gestió de la innovació i les tecnologies turístiques. Es tracta d’un projecte pioner que bàsicament s’encarregarà de recollir el màxim de dades possibles sobre tots els aspectes del desenvolupament turístic de Salou i de la seva anàlisi, intentar que en surtin propostes que permetin canviar diversos paradigmes establerts gairebé de manera indestriable en el sector. El primer

d’ells és el de l’estacionalitat. Les propostes d’aquest projecte han d’anar encaminades a allargar les temporades. El turisme estricte de sol i platja ja no és la base sobre la qual ha de crear-se l’oferta –malgrat ser encara el principal atractiu– i cal abastar, com ja ho està fent la localitat en molts casos, àmbits com el de l’esport o la gastronomia. I com a conseqüència directa, també s’hauria de trencar un altre paradigma, el de la temporalitat laboral i uns nivells salarials que fan que, malgrat els alts nivells d’ocupació, la renda per càpita dels salouencs, per exemple, sempre estigui per sota de la mitjana catalana.

k Tribuna k

La inversió de Repsol

La nostra memòria selectiva, aviat oblidarà el que ha comportat l’estira-i-arronsa per fer realitat l’aposta de REPSOL al nostre territori, i que, en si mateixa, constitueix una garantia més, per un futur d’una comunitat necessitada d’inversions, creació de llocs de treball, recaptació d’impostos, o el que és més rellevant, la consolidació d’una oferta portuària industrial, amb vocació internacional i amb referència de creixement sostingut.

Ara que, quasi tothom, s’apunta l’èxit d’allò que s’anuncia, s’oblidarà el que ha comportat ‘el camí’ per fer realitat l’aposta empresarial, que no ha estat un tràmit fàcil per buscar que la mateixa gaudeixi d’una viabilitat econòmica imprescindible; el fet, en si mateix, és preceptiu a casa nostra, doncs no estaria de més recordar, en el seu moment, l’oposició al minitransvassament de l’Ebre, o la mateixa realitat d’èxit, avui, del que constitueix el centre lúdic a Salou, per tant, d’acord a apuntar-se a la bona nova, però des de la mateixa responsabilitat del que la fa possible.

Conseqüència de l’anterior, sembla evident que, darrere l’opció que sembla que aviat es farà realitat, són necessàries altres infraestructures que necessiten resposta urgent, per garantir una competitivitat necessària, si no volem ‘morir d’èxit’, en funció de decisions massa lligades al món de la política i poc a la realitat del fet quotidià, en si mateix, que ha de garantir la creació de valor afegit com una fita imprescindible.

És evident que la construcció de ‘l’ecoplanta’ comportarà bones noves des d’una visió ecològica, determinant, i així, en ser un projecte líder que vol solucionar la reconducció d’emissions

Lluís Badia Advocat

de CO₂ en el transport, via un procés que, a més, suposarà la conversió de residus en combustibles renovables, són variables, d’entrada, plausibles des de qualsevol visió objectiva, però és que a més l’opció pel nostre territori també a recolzar una manera de fer atractiva per altres futures inversions, en un moment complicat per Europa, on segurament es produiran dubtes raonables, respecte d’altres ‘apostes’ que esperem que finalment es concretin i es produeixin. És evident, malgrat tot, que sempre es poden produir plantejaments oposats a l’opció que esmento, especialment des de visions extremes, respectables, però sense suports electorals objectius; una altra cosa és que, en funció dels equilibris de poder de cada moment, la seva influència pugui ser rellevant en funció del mateix equilibri institucional; malgrat tot, no estaria de més que, en algun moment, per part del territori, però també en l’àmbit de país, es valorés el que comporta el marc del Camp de Tarragona, en la seva justa mesura. No puc oblidar, en la situació general exposada, especialment en la lectura de futur pel nostre territori,

el que comporta la compatibilitat del turisme, la indústria i el Port, com un fet singular, ple de bones compartides, i on, majoritàriament, cada part ha defensat els seus interessos, que han fet compatibles, per desenvolupar un projecte comú d’èxit i viabilitat; ara que tant es parla del demà, del nostre pes real en l’economia del país, seria imprescindible reivindicar una necessitat inversora que no pot quedar relegada en funció de posicionaments puntuals, allunyats del reclam majoritari d’una ciutadania implicada, malgrat puntuals negativitats, per seguir apostant cap aquesta diversificació ordenada.

Ara que, quasi tothom, s’apunta l’èxit d’allò que s’anuncia, s’oblidarà el que ha comportat ‘el camí’ per fer realitat l’aposta empresarial, que no ha estat un tràmit fàcil per buscar que la mateixa gaudeixi d’una viabilitat econòmica imprescindible

Tornant al que suposarà l’aposta de l’empresa petroliera capdavantera a l’Estat, per Tarragona, estem davant una nova que mereix també l’anàlisi de la situació objectiva d’altres variables que segurament es fan difícils d’abordar i que assegurarien un futur amb garanties, i és aquí on haurem de veure com es desenvolupen altres projectes del ‘camp’ que necessiten resposta, malgrat la dificultat que, en si mateix, comporten, esperem que tots els que de passada s’apunten l’èxit que referia, sàpiguen fer la seva feina a l’hora de seguir avançant cap a apostes que comporten la consolidació d’un espai territorial fonamental pel progrés de tots, no fer el que toca, segurament garantirà una ‘pau’ mediàtica i partidista, però el que no serà admissible, són les conseqüències d’una inacció que no pot ser acceptada sense discussió i reivindicació.

Pau Vidal Filòleg i escriptor

k Tribuna k

La tierra está en la UCI, salvémonos…

Estamos en un tiempo de ataque constante a nuestro entorno natural. Los océanos, los árboles, el aire que inhalamos… Todo está bajo un nivel de explotación que excede lo que la Tierra puede aguantar. Estas violencias, en vez de disminuir, parecen aumentar, multiplicándose ante discursos que vuelven a cuestionar el impulso de las energías alternativas y sostenibles. El lema «drill, baby, drill» (perfora, perfora …), que llama al regreso de un modelo basado en la explotación ilimitada de los combustibles fósiles, no solo es un retroceso: es un salto hacia un futuro de destrucción y caos climático.

El ambiente político actual no ayuda en absoluto a las posibilidades de un cambio positivo. Las grandes Cumbres Internacionales, anunciadas con entusiasmo y promesas de cambios significativos, han resultado ser simples ejercicios de retórica vacía, sin resultados concretos. Mientras tanto, la transferencia de recursos para mitigar los efectos del cambio climático entre el Norte y el Sur global se ha vuelto un escándalo de ineficiencia y desigualdad.

El Norte, incluyendo a los países productores de petróleo del Golfo Pérsico, sigue controlando las reglas del juego mientras se mantiene la dependencia de los combustibles fósiles. Es clave entender que no solo los consu-

Ángel Juárez Presidente de la RIET y Mare Terra

midores son los responsables: el modelo de producción mundial, impulsado por la explotación de estas energías contaminantes, es una parte fundamental del problema. Esta dinámica ha creado un círculo vicioso donde los discursos de responsabilidad compartida a menudo ocultan la inercia de los grandes actores económicos para evitar cambios reales.

La responsabilidad no solo está en manos de los gobiernos o las grandes empresas; también recae en cada uno de nosotros. ¿Cómo podemos exigir cambios globales si no somos capaces de modificar nuestros hábitos diarios? Porque si ellos no lo hacen, y tampoco nosotros, ¿quién lo hará? No vale quejarse del sistema mientras no reciclamos adecuadamente, mientras fumamos y arrojamos colillas al suelo, mientras desperdiciamos agua o energía sin pensarlo.

El primer paso comienza aquí, en casa, con nosotros mismos. Debemos ser coherentes con nuestros ideales. Este manifiesto es también un compromiso: no podemos exigir a los demás que hagan lo que nosotros no somos capaces de asumir. Pequeños actos pueden convertirse en grandes cambios: consumir menos, optar por la reutilización, reducir el plástico, y educar a las nuevas generaciones en el respeto y el cuidado del medio ambiente.

Este manifiesto es también un compromiso: no podemos exigir a los demás que hagan lo que nosotros no somos capaces de asumir.

Este es nuestro compromiso conjunto: ni un paso atrás, cueste lo que cueste. La lucha por un futuro sostenible no es solo un derecho, sino una responsabilidad ética hacia la sociedad, el planeta y las futuras generaciones. Habrá muchos obstáculos. También habrá tentaciones de rendirse. Pero solo con determinación y persistencia podremos crear una opción al modelo destructivo que nos ha llevado hasta aquí.

Por la Tierra, por el futuro, por nosotros. No podemos permitirnos quedarnos parados. Ahora es el momento de actuar. Ahora es el momento de afirmar, con voz clara y firme: «Estamos aquí, y no nos daremos por vencidos.»

k Dels lectors

Harmonia sonora femenina

Amb el títol ‘Petjada de Dona’, al que podríem afegir ‘ferma i dolça’... l’Associació de Concerts de Reus, ha presentat darrerament al Círcol de la nostra ciutat, un concert extraordinari amb temari femení i magistralment executat pel contratenor Víctor Jiménez Díaz acompanyat al piano pel virtuós compositor i director d’orquestra Miquel

Ortega. Un programa amb quatre vessants, magníficament entrellaçats i confeccionats amb textos de poetesses catalanes actuals... va arribar al públic, que va omplir la sala de gom a gom amb una obra de Mariona Vila, que va fer palesa la seva especialitat pedagògica amb melodia i acords perfectes. Dues obres enllaçades de Carlota Baldrís, reconeguda i consagrada compositora vendrellenca que ens té

acostumats al seu domini de passar de tons menors a major amb mestratge excel·lent. Per a piano sol, dues havaneres de Leonora Milà amb destresa i bellesa ‘caribenya-catalana’ i una joia de la gran Alícia de Larrocha. Curull de qualitat amb dos homenatges a la dona: una d’Albert Guinovart i una obra d’art del propi mestre Ortega (pianista del concert,) Els virtuosos intèrprets ens van oferir una

k Tribuna k

Pont cultural i humanitari entre Reus i el Senegal

L’any 2004 vaig viatjar per primer cop al Senegal, en concret m’hi vaig estar un mes vivint al barri perifèric de Yeumbeul als afores de Dakar, la capital del país. Aquesta experiència em va fer canviar moltíssim la manera d’entendre el meu món. L’hospitalitat i bonhomia dels senegalesos em recordava i connectava en aquells dies de la meva infància rodejats de familiars andalusos que s’havien instal·lat a Catalunya buscant un futur millor. El gener del 2006, il·lusionat i un pèl innocent, vaig aferrar-me a la meva guitarra i vaig tornar a visitar el país de la Teranga, aquest cop per a fer una trobada amb músics locals. Fruit d’aquesta nova experiència van néixer nous projectes. Un d’ells va ser fundar l’any 2007 junt amb la meva germana Carme, La Veu entre Cultures, una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD) nascuda amb la missió de crear un pont cultural i humanitari entre la ciutat de Reus i el Senegal. Des d’aleshores, mitjançant la música com a vehicle d’expressió i connexió, treballem per fomentar la solidaritat, la inclusió social i la igualtat d’oportunitats a través de projectes educatius, socials, sanitaris i culturals, promovent valors com la igualtat, la cooperació i el respecte mutu. A través dels nostres projectes, ens comprometem a millorar la qualitat de vida de les persones i comunitats més vulnerables. Aquest compromís forma part de la nostra missió de contribuir a la igualtat d’oportunitats per a tothom, independentment del lloc de naixement. La nostra acció no té ànim de lucre, té humanitat.

Fa un temps que he perdut el compte de les vegades que hi he tornat al Senegal, ja que s’ha convertit, a poc a poc, en la meva segona casa.

propina amb una havanera joiosa que va culminar amb ovació.

No sabem si, encara, s’ha tocat sostre, però ens felicitem que l’Associació de Concerts de Reus cada dia ens sorprèn amb un pas endavant qualitatiu. Josep-Enric Peris i Vidal Reus

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

En aquests viatges d’anada i tornada és on la vida em torna tot allò que faig de cor. Acabo d’aterrar a occident després d’uns dies intensos en els quals he recorregut el país africà des de Dakar fins a Tambacounda, passant per Kaolack i Mboro i visitant un cop més l’illa de Gorée, on es troba la casa dels esclaus i on ‘la porta del viatge sense retorn’ et recorda que durant tres segles més de 20 milions d’africans van travessar aquesta porta per ser deportats als Estats Units, Cuba, Haití o Brasil. Un lloc simbòlic per no oblidar mai el tràfic dels esclaus a l’Àfrica i per reconèixer la nostra responsabilitat de com van actuar de cruels els nostres avantpassats blancs. Un lloc idoni per sentir-se avergonyit com a ciutadà europeu. Si l’Àfrica és el bressol de la humanitat, potser cal recordar-nos que tots som fills de la immigració. Per tant, potser caldria empatitzar una mica més amb tots aquells éssers humans que de manera directa o indirecta emigren per curiositat o escapant de la pobresa o la falta d’oportunitats. Per combatre la nostra absència de coneixement cal aprendre d’altres maneres de veure i viure el món. Cada cop que torno a casa hi ha gent amb estudis (no amb cultura) que em fan preguntes que no puc creure: Hi ha hotels al Senegal? Has anat en vaixell? Els avions no deuen arribar al Senegal, no? Hi ha lleons allà on vas tu? No t’avorreixes sense fer res? Tinc una llista interminable de barbaritats basada en el desconeixement. Per tant, recomano llegir tant com es pugui per fer front al feixisme i viatjar en la mesura possible per combatre la ignorància.

Cada cop que torno a casa hi ha gent amb estudis (no amb cultura) que em fan preguntes que no puc creure

Jaume Blanc (El Toubab) Cantautor, fundador i president de l’Associació Cultural Musical La Veu Entre Cultures

Necrològiques

Castellvell del Camp

Manel Cabildo Muelas.

Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Cementiri de Castellvell del Camp. esqueles

La Fundació Privada Reddis reconeix l’excel·lència acadèmica dels estudiants del Baix Camp

Premis

La Fundació

Privada Reddis ha reconegut, un any més, el talent i l’esforç dels estudiants del Baix Camp amb els Premis als millors treballs de recerca de Batxillerat i als millors treballs de projecte de Formació Professional. En aquesta catorzena edició dels premis de Batxillerat, un total de trenta treballs han estat presentats

pels centres de secundària de la comarca. Després d’una fase de selecció i una exposició pública dels sis finalistes, el jurat ha atorgat els premis en 2 categories, la de l’àmbit científic-tecnològic i la de les humanitats, ciències socials i art. Es van lliurar dos premis en la desena edició dels Treballs de Projecte de Formació Professional. Redacció

Més de 400 persones assisteixen al primer Vermut Electrònic del Golf Costa Daurada

Oci El primer Vermut Electrònic & Hits Comercials by Flamingo, organitzat al Golf Costa Daurada, va superar divendres passat les previsions més optimistes. 400 persones van gaudir d’una experiència que, atès l’èxit assolit, des de l’entitat asseguren que tindrà continuïtat. La Terrassa es va convertir en un escenari de pel·lícula per

gaudir d’una iniciativa inèdita al Club, captivant tant a socis com a visitants que, molts d’ells per primera vegada, van descobrir un indret multiesportiu únic al bell mig de la natura. DJ Toni Vermont va ser el mestre de cerimònies i el gran animador gràcies a l’encert en punxar els millors hits electrònics i comercials del moment. Redacció

del lliurament de

S’han repartit entre l’aparador més original, el més medi

Constantí entrega els diplomes del setè Concurs d’aparadors nadalencs

Societat L’Ajuntament de Constantí ha lliurat els premis del setè Concurs d’aparadors nadalencs, els guanyadors dels quals van fer-se públics el 17 de gener. Enguany els tres premis els han guanyat la Farmàcia BCN 10, la Clínica La Muralla i la Perruqueria Ondas Estilistes. Redacció/Cedides

ambient ‘friendly’ i el més votat popularment. Cedida

Imatge

premis a l’excel·lència acadèmica de la Fundació Privada Reddis. Cedida

Imatge de l’ambient del primer Vermut Electrònic & Hits Comercials del Golf Costa Daurada. Cedida

Avui felicita als que es diuen: Aleix, Ròmul i Silví.

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

La teva economia s’alterarà bastant però ho compensaràs amb facilitat en tenir a tots els pròxims del teu costat per al que vulguis realitzar.

LLEÓ

23/07 al 22/08

La teva capacitat de concentració està per sobre de la mitjana no et costarà res l’arribar a les solucions ràpides en els assumptes que t’esperen.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Tindràs una nit molt boja, ves amb compte. Amb els amics sorgiran nous plans de diversió. Hi haurà canvis en els teus plans laborals.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

Durant la jornada arribaràs a guanyar-te l’atenció de molts a causa del teu gran atractiu o gràcia personal que avui tens en alça. Utilitza-ho bé.

VERGE

23/08 al 22/09

L’ambient en general el notaràs una cosa enrarida o almenys que les coses no estan passant com esperaves. Continua ferm.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Tindran un detall bonic amb la teva persona et sentiràs vital en tots els aspectes, sobre totes les coses el pla sentimental serà el més actiu.

10:30 Concerts privats

11:00 Destí 2030 (r)

11:30 Connecticat

12:30 Caminant per catalunya

13:00 Aventurístic

13:30 (Re)poblem

14:00 Notícies migdia

14:30 Notícies esports

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Notícies esports (r)

16:00 Qüestió de fons (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Va passar aquí. Catalunya

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Qüestió de fons (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Cercle central

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Cercle central (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Cercle central (r)

El temps

21/05 al 20/06 BESSONS

En un dia com avui i dins de les circumstàncies en les quals et trobes no t’aniria res mal tenir un detall amb la teva parella, serà la solució.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Es produiran algunes sorpreses dins del teu cercle casolà que alteraran els teus plans. Tranquil, tindràs força necessària per a arribar on vulguis.

20/01 al 18/02 AQUARI

Si avui tot passa pel demanar, avui és un dia de sort. Podràs aconseguir-ho utilitzant el teu gran encant. Amb la parella fes el mateix.

CRANC

21/06 al 22/07

Els canvis que desitjaves estan a punt de realitzar-se. Per part teva el millor que pots fer avui és dedicar-te a conrear les teves relacions.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Hi haurà gran activitat al teu voltant això pesarà molt sobre el teu sensible sistema nerviós. Escapa de les aglomeracions. Confia.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Si el teu interès se centra en avançar més en la teva professió o aconseguir que la teva imatge sigui més benvolguda del que és ara.

10:00 Efecte Mosaic. Matí

10:30 Connecticat

11:30 Com la nit i el dia. Cabaret

12:00 SPi+TV

12:30 Destí 2030

13:00 Connecticat

14:00 Notícies 12. Edició migdia

15:00 Com la nit i el dia. Cabaret

15:30 Destí 2030

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Va passar aquí. Catalunya

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12. Edició migdia

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12. Edició vespre

21:00 La tertúlia del Dorsal 12

21:30 Aventurístic

22:00 Notícies 12. Edició vespre

23:00 La tertúlia del Dorsal 12

23:30 Aventurístic

00:00 Notícies 12

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Posar la roba al sol. Passen volant. 2. Entrades a grans mansions. Final d’acte. 3. Aixequen en una berga. Grafits del llapis. 4. Quasi meu. Tallant arran el pèl. Oca mascle. 5. Pot ser el de Sant Martí. Persona que viu a costa d’una altra. 6. Comença el dia. Repetim quelcom. Apartament. 7. Fet realitzat. Mamífer de l’ordre dels primats que torna de l’est. Nota. 8. Contingències desfavorables. Riu romà. 9. Salsa elaborada abase de fulles d’alfàbrega. Eines. 10. Editorial curta. Estimat. Aigua en estat sòlid. 11. Tros de soca o branca gruixuda per cremar. Passa lleugerament la planxa per la dreta. Anell. 12. El foc ben animat. Ocell de l’ordre dels fasianiformes. La primera la segona de la famosa sèrie. VERTICALS: 1. Mesurada a pams. Fa un soroll sec. 2. Part baixa d’una casa. Confiança que inspira la veracitat d’algú. 3. Sèric avocàlic. Anomenis vostè mateix. Perd a casa per u a zero. 4. Substància fluida, d’existència hipotètica. Prova.Vocal. 5. Seient lleuger. Mestre i patró de vaixell mercant. 6. Una mica de sal. Ciutat francesa. Quelcom de gas. 7. Brancarem, treurem rama com un arbre. Quasi s’atipa del tot. 8. Utilitzi un explosiu. Una altra nota. 9. Dins de la boca. Gotim de raïm. 10. Vises sense límits. Setzena lletra de l’alfabet grec girada. Fa bels. 11. Enmig del peu. Qualitat de sotil.Vocal. 12. Soc sabi. Unir en matrimoni. Posat al musell de certs animals.

Màxima Mínima Estat del cel

Farmàcies

TARRAGONA:

Rubio Sanromà, Clara La Unió, 17 Telèfon 977 233 521 Ciutat, Rosa M. La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Vidiella Caelles, Laura Antiquaris, 2 Telèfon 977 757 376.

SALOU:

Arque Mule, Montserrat

Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264.

VILA-SECA:

Mas Castelltort, Lourdes Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS:

Besora Mallafre, Anna Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270.

VALLS:

Granell Vivo, Jose Carlos Avg. del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435.

EL VENDRELL:

Gas, Carlos Jesus Narcis Monturiol, 16-18 Telèfon 877 063 819.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

La nuvolositat serà variable al llarg del dia. A partir de mig matí, creixeran algunes nuvolades a punts del quadrant nordest i resta del Pirineu i Prepirineu i augmentarà la nuvolositat de tipus baix al quadrant nord-est i a altres punts del litoral i prelitoral. En aquests sectors quedarà entre mig i molt ennuvolat.

Temperatura

La temperatura mínima serà semblant, lleugerament més alta al Pirineu i al quadrant nord-est. Per la seva banda, la temperatura màxima serà similar al Pirineu, litoral i prelitoral, i lleugerament més alta a la resta.

Anuncis classificats

IMMOBILIÀRIA

LA MORA TAMARIT. Vendo pareado todo exterior. Tel: 655.570.371

SALIDAS. RELÁJATE

TREBALL

MUJER. BUSCA TRABAJO EN TARRAGONA. Tel: 609.259.525

EMPRESA EUROPEA NECESITA FAMILIAS en Tarragona y alrededores para alojar estudiantes extranjeros. Periodos y pagos semanales. Tel. 657.837.083

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

TERÀPIES

SI TIENES DOLOR, FIBROMIALGIA, DEPRESIÓN, INSOMNIO, ANSIEDAD. Tel. 696.544.751

fusión de terapia-placer. Final al gusto.

ANGEL. MASAJISTA PROFESIONAL. LA PINEDA. 613.961.792

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12

MASAJISTA. Tel: 641.492.358 Reus. MASAJE ENTERO. Tel: 604.390.445 CARLOS. MASAJE ZEN. Tel: 660.605.687

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

El passat mes de gener, i en el marc de la Festa Major d’Hivern, a la Biblioteca Municipal de Constantí es van bufar les espelmes del 25è aniversari en un pastís fet de llibres i coronat per la Mirmiga, la formiga superlectora que és la mascota del centre. D’aquesta manera se celebrava de manera institucional que la Biblioteca, que va obrir portes l’any 2000, s’ha consolidat com un espai estratègic al municipi. Així ho expliquen el Samuel Gaspar, la Mari Sánchez i la Montse Llauradó, treballadors de la biblioteca amb diferents anys d’experiència –la més veterana és la Mari, que hi és des del mateix any 2000: «Som un espai intergeneracional, gairebé podem dir que és el servei municipal que aglutina més perfils diferents. Els usuaris de la Biblioteca són una representació bastant real del que és Constantí». La funció principal de l’equipament és el servei de préstec de llibres i el foment de la lectura, que s’aconsegueix a través d’una programació extensa i ben dissenyada, pensant en cadascuna de les franges d’edat i en els diferents interessos lectors. Però, amb el pas del temps, i derivat del treball que s’hi està duent a terme, la Biblioteca Constantí s’ha acabat convertint també en un espai essencial per a la cohesió social del poble: «Ens trobem que, quan algú arriba nou, de les primeres coses que fa és venir a fer-se el carnet de la biblioteca; som un espai de referència, igual que ho és l’Ajuntament o el CAP». Per als nouvinguts, expliquen també s’hi fan programes de tertúlies en català i clubs de lectura fàcil.

Així i tot, detallen, entre el gruix dels usuaris també hi ha veïns i veïnes de tota la vida: «Hi ha força gent que incorpora la vi-

Aniversari La Biblioteca Municipal de Constantí celebra un quart de segle sent un punt de foment de la lectura i de cohesió social al municipi

25 anys treballant amb les portes obertes a tot i a tothom

sita a la Biblioteca com un punt del seu itinerari diari. Venen aquí, passen a saludar, llegeixen, fan els jeroglífics… També és una manera d’estar acompanyats». A més, apunten, «com que al poble pràcticament ens coneixem tots, la relació entre els bibliotecaris i els veïns és molt propera i familiar». Fins al punt, admeten, que passa sovint que cada usuari tingui un bibliotecari de referència, una persona amb qui se sent més còmode o còmplice

a l’hora de parlar.

A la Biblioteca també s’hi ofereix el servei de connexió a internet i és, en pics de fred i de calor, refugi climàtic. Pel que fa a les activitats periòdiques, s’hi du a terme el programa Lecxit, impulsat per la Fundació Bofill, que busca impulsar l’èxit educatiu a través de la millora de la comprensió lectora. Ho fa mitjançant un equip de persones voluntàries que, a Constantí, expliquen amb orgull, està més que cobert. També es treballa amb escoles i instituts, tant en el foment de la lectura com en la formació dels nous lectors perquè siguin usuaris autònoms. Els

clubs de lectura són un altre pilar del centre, amb propostes com els Clubs de lectura de Manga, Infantil, En família o de Creixement personal, entre altres. Tota aquesta activitat, expliquen els tres responsables, no s’atura ni a l’estiu, perquè per les característiques pròpies del poble, els usuaris segueixen fent ús de la biblioteca en els períodes de vacances.

De cara al futur, i posats a reblar el clau, als tres bibliotecaris els agradaria disposar d’una sala d’estudis per als joves i d’alguna mena de servei que els permetés «portar la biblioteca a la gent més gran que potser ja no pot venir».

k Tijuana

Highlanders

Joan Perucho va escriure «Estimo Gandesa. És agresta i viril» (Fulls de Frontera, 2003). Poques definicions he llegit més perfectes d’una localitat i un paisatge. Servidora sent la mateixa fascinació per Gandesa i, en general, la Terra Alta, tan heterogènia i espurnada de pobles d’una bellesa nua extraordinària. Feia temps que no m’hi arribava i dijous passat, molt amablement convidada per la biblioteca municipal a xerrar d’una de les meves novel·les, vaig recordar com m’agrada la seva puresa tant de formes com de fons, constructe de llur gent. No són els seus edificis regis i els fills del modernisme industrial –amb la imponent i emblemàtica obra de Cèsar Martinell–allò que més m’impressiona sinó els espais balders entre ells com a paradigma d’aquesta puresa que traspua la vila sencera. Una voluntat d’amplitud escassa a les nostres contrades, conseqüència d’un esperit gran i lliure en harmonia amb una comarca basta en emocions geogràfiques com tan bé acunya en Jordi Sacasas a la seva web Geografia de Catalunya. Atès que cada dia hi trobo menys sentit a viure apilats, cosa antinatural física i mentalment, a Gandesa sento que hi puc respirar fort i millor. La baixa densitat de població de la comarca també és aire pels pulmons en contrast amb l’atmosfera insalubre i sorollosa, viciada, de les nostres atapeïdes ciutats i àrees metropolitanes. I Gandesa, amb tots els serveis en tant que capital, és avui la combinació perfecta. Una qualitat de vida excepcional, gent potent i amb cos –com els seus vins– que conserva l’art del savoir vivre i la joia existencial de veure canalla pel carrer que no ha de patir els vehicles tothora i altres xacres contemporànies pitjors.

Escriptora entre altres coses

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Marta Magrinyà

Cristina Serret Alonso

Els bibliotecaris Montse Llauradó Marimon, Samuel Gaspar Colombo i Mari Sánchez Cabello. Gerard Martí