Esports 16
Dani Vidal continuarà com a entrenador del Nàstic almenys una setmana més
Tarragona 2
El consistori comprarà dos carregadors de vehicles elèctrics per als nous autobusos de l’EMT
Opinió 20 Lluís Badia. Tàctica - estratègia: «Sembla lògic que el que prima és la ‘tàctica puntual’ per trobar respostes en cada moment»
Tarragona
L’Ajuntament vol impulsar activitats en locals buits i estudiarà fer-ho també a la Part Alta. L’ajut serà de 5.000 euros i s’exclouran la restauració i les botigues de productes turístics 3
Tarragona 4 i 5
Urban Style va aconseguir el 2n Premi. L’esdeveniment es va celebrar al Recinte Firal, el qual va acollir els tres passis que van marcar l’inici del carnaval tarragoní
L’Ajuntament instal·larà lectors de matrícules per a reforçar la seguretat Reus
Es destinaran 250.000 euros i s’ubicaran a les entrades i sortides de la ciutat 7
Mobilitat l La seva instal·lació a les cotxeres municipals situades al Polígon Francolí costarà 470.000 euros
John Bugarin
L’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona té previst incorporar enguany quatre autobusos elèctrics i sis híbrids a la seva flota de vehicles. Aquestes adquisicions es complementaran amb la instal·lació de dues estacions de càrrega en les cotxeres que té la companyia pública al Polígon Francolí. La seva implementació suposarà una inversió de 470.535 euros.
L’Ajuntament de Tarragona, per resolució de la tinenta d’alcalde coordinadora de l’Àrea d’Hisenda, Serveis Interns i Tecnologia —Isabel Mascaró— del 19 de febrer, va aprovar inicialment el projecte d’implantació del nou sistema de recàrrega en les instal·lacions de l’EMT, redactat per l’enginyer Rafael Cabré Villalobos de l’empresa E-SET Serveis Enginyeria SL. Segons s’explica en la memòria, el termini d’execució estimat per al muntatge de les màquines és de tres mesos.
En el projecte inclou la instal·lació de dues estacions de càrrega d’alta potència, cadascuna de les quals podrà donar subministrament a
L’Ajuntament té previst licitar enguany la compra de 10 busos híbrids per a continuar renovant la flota de l’Empresa Municipal de Transports. Cedida
L’EMT incorporarà quatre autobusos elèctrics i sis híbrids durant aquest 2025
dues places d’estacionament, una per cada costat. Per tant, es podran carregar quatre vehicles a la vegada. Cada terminal disposarà de 160 kW de potència de sortida amb rang
Detenen un menor per l’apunyalament d’aquest dissabte al barri de Campclar
Successos l Els Mossos d’Esquadra van detenir diumenge a la matinada l’autor de l’agressió amb arma blanca a un home en la Rambla de Ponent de Campclar, que va tenir lloc durant la matinada de dissabte. Segons han informat fonts policials a Diari Més, es tracta d’un menor d’edat que ha quedat en llibertat amb l’obligació
de presentar-se davant la fiscalia. La motivació de l’agressió, que no va deixar lesions greus en la víctima, encara es desconeix. Els fets van tenir lloc ahir al voltant de tres quarts d’una de la matinada, quan un home va aparèixer cobert de sang al CAP de la Granja, a Torreforta, on el vigilant de seguretat va alertar els Mossos d’Esquadra. L’in-
dividu, que va ser atacat a la Rambla de Ponent, hauria estat apunyalat a l’esquena per l’atacant, que va fugir del lloc dels fets. La víctima, que es trobava fora de perill, va poder donar declaracions aquell mateix matí, i els Mossos van iniciar la investigació que els ha portat a identificar i detenir el culpable la matinada de diumenge. Marta Omella
de tensions de 480-800 volts de corrent continu. Aquestes han de garantir poder abastir dues línies simultànies de càrrega de 75 o 80 kW. Igualment, s’implementarà
«una nova escomesa elèctrica de mitja tensió», ja que actualment n’existeix una de baixa tensió a les instal·lacions de l’EMT al Polígon Francolí que és insuficient. D’altra banda,
s’implantaran dues petites marquesines per cobrir cadascun els carregadors elèctrics, les característiques de les quals seran molt similars a les ja existents a les cotxeres i que actualment cobreixen els sortidors de gasoil.
A l’espera de deu busos La instal·lació d’aquest sistema de recàrrega és necessària per a la integració dels nous autobusos que incorporarà pròximament l’Empresa Municipal de Transports a la seva flota. El passat mes d’agost, el consell d’administració de l’EMT va aprovar l’adjudicació de la compra i manteniment de quatre autobusos elèctrics a l’empresa Alfabus Eurola SRL per un valor de 3.378.320 euros (IVA inclòs), dels quals 800.000 euros són finançats a través dels fons europeus Next Generation. Està previst que aquests vehicles s’incorporin al llarg d’aquest primer semestre. Durant la segona meitat de l’any, Tarragona rebrà sis autobusos híbrids. La seva compra i manteniment es va adjudicar a l’empresa Daimler Buses España SA el passat octubre. En els pròxims mesos, l’Ajuntament té previst licitar l’adquisició de 10 autocars més d’aquesta tipologia. El consistori destinarà uns 3 milions d’euros —part dels quals provindran del romanent del 2024— en aquesta operació. La planificació del govern municipal és invertir, en total, uns 30 milions d’euros entre aquest any i el 2027 en el procés d’ampliació, renovació i descarbonització de la flota de l’EMT, que actualment compta amb 77 autocars.
Comerç l Montse Adan: «S’exclouran les botigues per a turistes. Volem comerços i serveis pels veïns»
L’Ajuntament de Tarragona prepara un programa d’ajudes econòmiques per a impulsar l’obertura de comerços locals al Serrallo i als barris marítims. «Aprovarem la mesura enguany. Són ajudes importants, que ajudaran a dinamitzar el comerç de la zona i a obrir els locals que ara estan buits a la zona», explica Montse Adan, consellera de Comerç i Turisme. S’exclouran del programa la restauració i les botigues destinades a vendre productes turístics. «No hi entraran. Tenim clar que volem apostar perquè hi hagi més comerç de proximitat, que doni servei als veïns. Seran unes subvencions molt enfocades», diu Adan. Per tant, podrien optar a les ajudes botigues d’alimentació, per exemple. «El públic ha de ser els residents de la zona. També plantegem que es pugui ajudar a negocis més formatius o d’artesania, com tallers de ceràmica», afegeix la consellera.
Adan medita reproduir aquest tipus de mesura l’any vinent també a la Part Alta. «Hem d’escoltar els veïns i hi estem en contacte. Crec que el programa d’ajudes també podria funcionar-hi», expressa la consellera. En aquesta línia, un dels projectes pendents al barri antic de la ciutat és la creació d’un Pla d’Usos.
«És important, però crec que s’està utilitzant amb molta demagògia. I no fa falta esperar a tenir aquest document per a anar fent feina i impulsar projectes», assevera Adan. «El Pla d’Usos pot tenir
aspectes molt positius i d’altres no tant i el que marca ara no tindrà sentit d’aquí a uns anys. Potser els problemes que pateix el barri es poden solucionar amb una ordenança o un altre tipus de mesura», afegeix la consellera.
A l’espera del cens
Més enllà, el govern municipal està a l’espera de dos documents clau pel futur del comerç a la ciutat. Es tracta,
L’executiu municipal medita impulsar la mateixa mesura a la Part Alta l’any vinent
d’una banda, del cens d’establiments que es troben sense activitat. I, de l’altra, del Pla Estratègic de Comerç, un full de ruta que es preveu tenir enllestit en les pròximes setmanes. «Ens serà molt útil perquè sabrem amb exactitud quants locals tenim buits i qui és l’escenari que tenim a Tarragona. El Pla és una eina indispensable que ens marcarà quines mesures podem implementar i com podem millorar la situació», indica Adan. L’objectiu és marcar les accions a seguir a curt i mitjà termini per a revitalitzar i enfortir el teixit comercial. A més, la consellera és partidària d’aplicar diferents solucions segons les necessitats de cada zona de la ciutat. L’executiu municipal també ha apostat per recuperar la figura del Consell Municipal de Comerç de Tarragona i la voluntat és que es reuneixi periòdicament.
Canviar la mentalitat Amb tot, Adan també destaca que s’ha de fer divulgació entre la ciutadania a l’hora d’apostar pel comerç local. «Tots comprem en grans plataformes, que et porten l’endemà el paquet. Però això va en detriment del nostre comerç. Hem d’intentar canviar aquesta mentalitat i aquests hàbits de consum. Que anem molt més a la botiga de sota casa», conclou la consellera Montse Adan.
La comparsa Platinum va guanyar la Disfressa d’Or en una gran gal·la d’aniversari. La comparsa, amb música de Rosalía, van transformar l’escenari en un tablero flamenc i també van ser Motomamis en un show elèctric. Rosalía segur que va estar orgullosa d’elles. Urban Style, amb una
gran posada en escena i un iglú presidint l’escenari, va aconseguir el segon lloc. Les seves disfresses, inspirades en els inuits, van seduir el jurat.
Les quinze comparses participants van tenir tres minuts per a guanyar-se el jurat amb el seu espectacle. I sobre l’escenari, ampli i amb una lleugera passarel·la, es van
veure tota mena de shows, inspirats en pel·lícules, artistes i simbologies.
Artífex van ser els encarregats d’obrir el concurs amb una posada en escena inspirada en Frozen. MagicDansa: va ser més clàssica i van ser els Picapiedra, en un show molt teatral, però on també el ball i les plomes es van fer presents. La comparsa Goldentime va obrir les portes a una joieria on la seva solista, un diamant, com no, va brillar a conjunt amb la gran bola de discoteca que presidia el recinte firal. Per la seva banda, la comparsa Fote’m-li canya, de la Floresta, va optar per un espectacle més solemne, amb patinatge inclòs. Les Carmelites es van inspirar enguany en la pel·lícula ‘Barbie’ i van tenir un missatge reivindicatiu. La Ballaruga es va inspirar en
l’infern i va oferir un Llucifer com a estrella de rock. La comparsa Nou Ritme va donar vida a Fredy Mercury i a Montserrat Caballé en la seva mítica actuació de ‘Barcelona’. En novè lloc, va actuar Sinhus, amb una gran parròquia darrere, i van portar la reialesa francesa a l’escenari amb un show molt dinàmic.
De l’Amazona al Nadal
En les pauses, les comparses que no participaven enguany al concurs també van actuar i va participar de la gran festa d’aniversari. En els últims llocs d’actuació va estar Spectrum, amb un espectacle inspirat en el Rei Lleó i un ritme salvatge. L’Albada va apostar per una proposta diferent, d’un eclipsi i amb unes grans disfresses. Som i Serem va transportar el Recinte Firal a l’Amazona i les ballarines van protagonitzar una coreografia espectacular amb un ritme salvatge.
En penúltim lloc, van actuar els Amics de la Part Alta amb una decoració immensa de tons nadalencs. L’encarregada de tancar el concurs va ser Aerodance, que va portar un gran circ a l’escenari.
Carnaval l El Recinte Firal va acollir la Disfressa d’Or en tres passis diferents i el públic tarragoní es va entregar en el 25è aniversari de l’esdeveniment
Música, plomes, disfresses, amics, família. I ballar. Tot el dia i la nit. Si algú hagués de celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari aquesta combinació seria una molt bona opció. Però si cada any ja celebres una festassa, l’any dels 25 n’has de fer una encara més grossa. I això és el que van fer ahir les comparses i l’organització de la Disfressa d’Or de Tarragona.
Durant tota la tarda, a la Part Baixa i els voltants del Recinte Firal es va viure un gran ambient, festiu i de germanor entre comparses,
familiars i amics dels participants.
En fer diferents passis, el públic que ja havia vist la gala compartien expressions amb aquells que encara no l’havien vist i esperaven a l’última sessió.
Els tarragonins, que omplien de gom a gom la sala, s’entregava a les actuacions amb estris de llum de tota mena des de bon començament. La gal·la va començar amb una gran actuació reivindicativa. «No hi ha més que sortir del punyeter armari, jo soc el que soc». Com de costum, les parròquies de cada comparsa
Durant tota la nit es va viure un ambient festiu i de germanor entre el públic. Gerard Martí
animaven i cridaven els seus quan sortien en pantalla i a l’escenari. El Recinte Firal, ben condicionat per l’esdeveniment, va ser una gran festa d’aniversari on tothom feia anys i se sentia la celebració com a seva. En anunciar la quantia dels premis, hi va haver alguns tímids xiulets, tot i que enguany s’han apujat la quantitat dels premis. L’alcalde Rubén Viñuales no va ser present. En acabar les actuacions, les comparses entregaven un objecte representatiu
Aniversari
La gal·la va ser emotiva i tothom va sentir la celebració com a pròpia
als presentadors de la gal·la, que els feien. Entremig, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va enviar un missatge de felicitació a tota l’organització i participants. També hi va haver temps per fer referència amb la polèmica de la TAP i ja hi havia qui
optava per ocupar el recinte per a poder-hi anar l’any vinent.
En acabar el concurs, representants de totes les comparses van sortir a platea per compartir un gran moment de germanor i disbauxa, pur Carnaval tarragoní. Entre tots, es va bufar l’últim i gran pastís d’aniversari. Totes les comparses van ovacionar i es van emocionar amb les guanyadores, però el concurs era el menys important. No hi podia haver millor festa d’aniversari.
Urbanisme l La comunitat del pàrquing soterrani critica que no s’hagi previst abans
Semblava estar tot llest per a l’inici de les obres per a reformar la plaça de la Quinta Promoció, però els veïns del barri de Sant Pere i Sant Pau hauran d’esperar unes setmanes més. El conseller d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García Latorre, ha explicat que els treballs estan en standby fins que el pàrquing soterrani sigui apuntalat. Els tècnics muni-
cipals han determinat que és necessari assegurar l’estructura de l’aparcament perquè les màquines pesades puguin accedir a la plaça i executar la remodelació amb seguretat.
El consistori ja ha fet el requeriment a l’administrador de finques perquè faci les tasques pertinents al més aviat possible. Un cop finalitzin els treballs d’estintolament sota la plaça, hi haurà llum verda per procedir a la transformació de la Quinta Promoció,
una intervenció reivindicada des de fa dècades pels residents de la zona. «Fa més de vint anys que lluitem perquè es faci realitat», assegura
Tomás Aparicio, veí de Sant Pere i Sant Pau i president de la comunitat de propietaris del pàrquing soterrani, qui lamenta que s’hagi d’allargar una mica més l’espera.
Se substituirà la impermeabilització de la plaça, que té greus desperfectes
L’Ajuntament de Tarragona va adjudicar les obres, el passat 15 de novembre, a l’empresa Constècnia i, fa dues setmanes, es va publicar la formalització del contracte. «Ens estranya que no s’hagin adonat fins ara que cal apuntalar l’aparcament», afirma Aparicio, qui explica que, fa un mes, va visitar el pàrquing acompanyat per «represen-
tants de l’Ajuntament i de l’empresa que farà la remodelació». En aquell moment, indica, no van esmentar res sobre la necessitat d’apuntalar l’espai.
Per tant, critica que no s’hagi previst amb temps i se’ls avisi ara, un cop acabats tots els tràmits per iniciar l’obra. Tot i això, Aparicio assegura que «mai hem posat cap problema i sempre hem estat disposats a col·laborar i posar totes les facilitats que podem». En aquest sentit, assenyala que la comunitat de propietaris assumirà el cost de l’apuntalament perquè es pugui dur a terme la intervenció a sobre del pàrquing.
Igualment, considera que és «una excusa» de l’Ajuntament per retardar l’inici de la remodelació, perquè «podrien començar amb els treballs que no requereixin l’ús de la maquinària pesant». A més, no entén que una actuació així trigui vuit mesos a executar-se. Aparicio apunta que, durant aquest temps, molts dels usuaris del pàrquing optaran de buscar-se un lloc alternatiu on estacionar, per a evitar possibles ensurts dins de l’aparcament que puguin malmetre els seus vehicles.
Renovar la pavimentació
El projecte de reforma que es durà a terme a la Quinta Promoció costarà 804.141,80 euros. Més enllà de generar un espai més verd o construir una zona de jocs infantils; el projecte inclou també la demolició de la pavimentació, jardineres i grades existents per poder retirar la impermeabilització actual i substituir-la per una nova. Això ajudarà a solucionar els greus defectes que pateix la superfície de la plaça i afecten el pàrquing de sota amb humitats i despreniments.
L’AP-7 registra dos accidents de trànsit amb set ferits en total
Successos l Un accident de trànsit a l'AP-7 a Tarragona va deixar dos ferits lleus durant la matinada de diumenge. Els serveis d'emergència van rebre l'avís a les 00.13 h per un xoc entre dos turismes al punt quilomètric 239 en direcció València. Els conductors van resultar ferits lleus i van ser traslladats a l'Hospital de Santa Tecla pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Cap d'ells va quedar atrapat dins del vehicle. Els Bombers de la Generalitat es van desplaçar amb quatre dotacions fins al lloc dels fets per garantir la seguretat a la via i netejar la calçada. Aquest accident es va produir poques hores després d’un altre sinistre greu a la mateixa autopista, a l'altura de la Móra. En aquest cas, cinc persones van resultar ferides en una col·lisió entre un turisme i una furgoneta. Un dels afectats es troba en estat crític, un altre en estat greu, dos menys greus i un amb ferides lleus. L'accident es va produir a les 11.40 h del matí i va requerir una gran mobilització dels serveis d’emergència. El SEM va activar tres ambulàncies i un helicòpter, mentre que els Bombers van desplegar cinc dotacions per dur a terme tasques d’excarceració, ja que dues persones havien quedat atrapades dins d’un dels vehicles. Els ferits crític i greu van ser traslladats a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, els menys greus a l’Hospital Sant Joan de Reus i el ferit lleu a l’Hospital Santa Tecla. Marta Omella
Seguretat l Les urbanitzacions de la perifèria esperen que es col·loquin els aparells a prop de les seves àrees residencials
Sergi Peralta Moreno
Una de les grans inversions previstes per al 2025 a Reus en matèria de seguretat serà la instal·lació de lectors de matrícules. L’Ajuntament ha reservat una dotació de 250.000 euros i col·locarà els aparells a les entrades i sortides de la ciutat, tal com va avançar Diari de Tarragona i ha confirmat Diari Més. La regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez, comenta que les ubicacions exactes s’han definit en funció de «criteris tècnics» i que estaran amb relació amb les carreteres «que venen de poblacions com podrien ser Cambrils, Salou o Tarragona». Així i tot, no s’atreveix a concretar-les perquè «està pendent d’acabar d’establir si hi ha d’haver algun canvi». El mapa es donarà a conèixer amb la licitació que es convocarà aviat.
L’Ajuntament invertirà 250.000 euros per implantar el projecte de control d’accés
Vázquez comenta que el projecte servirà per «complementar les mesures de seguretat viària de la ciutat», «adequar-nos a la realitat que tenen altres municipis del voltant» i, al mateix temps, facilitar les gestions en cas que els cossos policials emetin un avís d’una situació anòmala que calgui tenir en coneixement. «És positiu», valora. De fet, els veïns de les urbanitzacions de la perifèria de Reus opinen d’igual forma que
l’edil i la seva representació coincideix a demanar la installació dels lectors al voltant de les seves àrees residencials.
En direcció a Cambrils hi ha Les Palmeres d’Aigüesverds.
Marcos Massó, president de l’entitat veïnal de la urbanització i de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus,
expressa que el projecte és «necessari i molt, molt útil». «Fa bastants anys que els estem demanant», assenyala, tot apuntant que seria bo saber qui «entra i surt» d’indrets com Aigüesverds, Blancafort, El Pinar o Mas Carpa perquè «tenim un percentatge força alt de robatoris». Afegeix que
seria una «gran ajuda per a la policia».
Cap a Cambrils també se supera l’accés a Blancafort. La presidenta de l’associació de veïns de l’entorn, Elena Mestres, apunta que seria «genial» que s’instal·lessin els lectors de matrícules perquè actuarien «de forma dissuasiva de
cara als furts». En el cas de la seva urbanització, esmenta que, en alguna ocasió, els mateixos residents s’han posat a seguir cotxes que entraven a l’àrea i efectuaven rutes estranyes, aturant-se a mirar les cases entrada la nit, probablement, buscant on pot robar. «Ho trobem molt bé i és el que reclamàvem; les càmeres potser no, però el lector és un sistema que es compaginarà amb altres ajuntaments i en el moment que la matrícula salti ajudarà a facilitar la feina de la policia», valora. Per l’avinguda de Tarragona s’accedeix a Mas Carpa. Anabel Cuevas, al capdavant de l’entitat veïnal, expressa que «ens interessa i molt que hi hagi un lector de matrícules, i com més a prop estigui de la nostra urbanització, millor». Remarca que «és una cosa que fa temps que demanem» perquè «ens interessa tenir el barri més controlat». Al seu torn, Anton Sotorra, del Pinar, també menciona que «en vam demanar i, si pogués ser, càmeres de visualització». Així i tot, valora que els lectors ja serien «un pas important». Segons l’han informat, apunta que a l’entorn de la urbanització s’installarien de cara al 2026. «Evidentment que ens interessa i les voldríem», conclou.
Cultura l L’associació juvenil La Crispeta de Reus va dur a terme la primera edició de la cursa de Carnestoltes, amb un resultat positiu
El Carnaval ja es va fer present ahir pels carrers de Reus. Mentre els vianants passejaven, veien córrer pel centre de Reus a persones disfressades de Blancaneus, les Tortugues Ninja o de núvia. L’associació juvenil la Crispeta va aplegar a 305 participants en el que va ser la primera edició cursa de Carnestoltes. Els nervis i les ganes de començar eren evidents pocs minuts abans del tret de sortida de la prova on molts dels participants van aprofitar per fer l’activitat més típica d’aquesta festivitat; disfressar-se.
Els participants van sortir de la plaça del Castell per donar dues voltes a un recorregut de dos quilòmetres i mig pel centre de Reus que recorria el Tomb de Ravals i altres indrets com l’Antic Hospital. La cinquantena de voluntaris repartits pel recorregut esperonaven als corredors amb crits d’ànim: «Vinga, va!». Tot i els nervis inicials, no es va notificar cap incident i l’entitat va quedar ben satisfeta del resultat de la prova. «Hi ha hagut un bon equilibri entre els que ho han volgut fer molt ràpid i aquells que han volgut fer més gresca pel car-
Participants disfressats durant la primera cursa de Carnestoltes de Reus. Gerard Martí
rer, amb moltes disfresses i fins i tot grupals. Això ha fet que l’ambient hagi estat divertit», celebren des de l’associació. Tot i el bon resultat, des de l’associació la Crispeta es mostren cautelosos sobre una possible segona edició, però no amaguen les ganes: «Encara és aviat per saber si ho farem l’any que ve perquè com a entitat ens costa molt preveure el calendari a més d’un any vista perquè, al cap i a la fi, som voluntaris. Però la veritat és que com la valoració
Disfressa
Els corredors anaven disfressats de princesa, Pikachu, entre altres
de l’esdeveniment és molt positiva, sí que ho intentarem tot per repetir-ho».
El corredor més ràpid en completar els cinc quilòmetres en categoria masculina va ser Alberto Moral, amb una marca de 15 minuts i 56
segons, i la guanyadora en categoria femenina va ser Angelina Diaz, amb un temps de 22:40 minuts. El premi especial a la millor disfressa se’l van endur l’Iris Archaerandio, el Francesc Gomis i la Marta Gomis, per una disfressa conjunta de cuc. En finalitzar la prova esportiva, la plaça del Castell va donar pas al Vermut Carnavalero dels 80, a càrrec de la colla Els Vespistats. D’aquesta manera, la plaça es va omplir de música, vermut reusenc i disfresses.
Festa l La Rua de Lluïment, la Batalla de Confeti o l'Expro-Profit són alguns dels actes destacats del programa
Redacció
El Carnaval va començar ahir amb els actes previs i continuarà fins al Dimecres de Cendra. L’activitat s’intensificarà a partir del 27 de febrer, Dijous Gras, en què al Mercat Central es podrà fer una degustació de botifarra d’ou a partir de les 11 hores. Aquell mateix dia també es farà la disfressada d’escultures, en què escultures com el General Prim o el Nen de les Oques es vestiran per l’ocasió festiva. El divendres 28 de febrer hi haurà la celebració de la festa del Carnestoltes a les escoles de la ciutat, el Ball del Moc a la plaça del Mercadal i el JoveReus-Fest Carnaval a la Palma. A la mitjanit, se celebrarà el Ball de Disfresses a la plaça de la Llibertat.
L’endemà 1 de març, a les 17 hores hi haurà la plantada de carrosses que donarà pas a la Rua de Lluïment a les 18 hores. Les carrosses de les colles carnavaleres recorreran els passeigs de Prim i de Sunyer i les places de la Pastoreta i
Nen de les Oques. Al dia següent hi haurà la Rua Matinal i Ball Vermut a la plaça de la Llibertat al migdia. Finalment, a partir de les 18 hores tindrà lloc l’esperat retorn de la Batalla del Confeti que canvia d’ubicació i es durà a terme a l’avinguda de Sant Jordi. El dilluns 3 de març tindrà lloc pel matí l’ExproProfit, a la plaça de Prim, on hi haurà una variada oferta de menjars a càrrec de les colles carnavaleres. A la nit se celebrarà el Ball de Mascarots a la Palma amb el tradicional concurs de disfresses.
Actes destacats
Dijous Gras
11 h, al Mercat Central
“Pel Dijous Gras, botifarra fins al nas”, degustació de botifarra d’ou tal com mana la tradició, gentilesa de les xarcuteries del Mercat Central.
Finalment, el 4 de març a les 18 hores se celebrarà la vetlla del Rei Carnestoltes per donar l’últim adeu al monarca de la disbauxa al Centre Cultural el Castell. A les 20 hores iniciarà la Rua Mortuòria que portarà les despulles del Rei Carnestoltes fins a la plaça del Mercadal, on es portarà a terme la Crema de Sa Majestat, el robatori del Braç Incorrupte i la lectura del testament. Per tancar, el 5 de març, Dimecres de Cendra, hi haurà el Ball de la Quaresma i de les Set Virtuts a la tarda i la cercavila del Braç Incorrupte.
18 h, places de la Pastoreta i Nen de les Oques i passeigs de Prim i de Sunyer
“Rua de Lluïment”, amb participació de totes les colles carnavaleres i presidida pel Rei Carnestoltes
18 h, avinguda de Sant Jordi
“Batalla de Confeti”, torna enguany amb un nou format i ubicació, es preveu que s’hi llancin 20.000 quilos de confeti
9 h, Plaça de Prim
“EXPRO-PROFIT”, Fira Catalana de la Consumició, amb una oferta variada de menjars de les colles carnavaleres
20 h, Plaça del Castell
“Rua Mortuòria”, la comitiva acompanyarà les despulles del Rei Carnestoltes fins a la plaça del Mercadal, on hi tindrà lloc la Crema de Sa Majestat, el robatori del Braç Incorrupte i la lectura del testament
Via Pública l També s’augmentaran les places d’aparcament de l’entorn de la zona d’esbarjo
L’Ajuntament de Reus millorarà la zona d’esbarjo per a gossos del barri Pelai amb nous elements d’agility i també augmentarà les places d’aparcament de la zona per respondre a les demandes veïnals. Segons argumenten en el projecte presentat pel govern municipal, les obres del carril bici que es van dur a terme a finals de 2023 a l’avinguda de Falset van suposar una disminució en les places d’aparcament de la zona. Una situació que va perjudicar els veïns que, a través dels seus representants veïnals, van demanar una solució a l’Ajuntament.
Fruit de les converses i reunions entre ambdues parts, la decisió final que es va prendre va ser ampliar la capacitat d’aparcament al carrer de Narcís de Monturiol en una trentena de places. Aquesta mesura suposa un increment superior en comparació a la pèrdua de places que va provocar la creació del carril bici. «L’ampliació del pàrquing és una demanda veïnal i aquest govern treballa amb l’escolta
activa. Continuarem millorant els nostres barris per tenir un Reus de 10», afirma l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, a través de les xarxes socials.
No obstant això, aquest increment de places, que ocu-
Els veïns van perdre places d’aparcament amb el carril bici de l’avinguda de Falset
paran un espai de poc més de 820 metres quadrats en una franja de 18,5 metres d’amplada, afectarà lleugerament la superfície que disposa actualment la zona d’esbarjo per a gossos situada al costat de l’avinguda de Falset. Aquest
fet també obligarà a desplaçar diversos elements de l’espai per a gossos com mobiliari o arbres. Així i tot, la font d’aigua existent es respectarà. Per un altre costat, aquesta zona gaudirà de diverses millores en favor dels seus usua-
ris quadrúpedes. «Millorarem l’espai d’esbarjo per a gossos amb més il·luminació, més seguretat i elements d’agility per fer un espai més amable per a tothom», assegura el regidor de l’àrea de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos.
Elements d’agility
Els diversos elements d’agility que s’instal·laran tenen com a objectiu millorar la qualitat del servei de la zona d’esbarjo per a gossos, afavorint el desenvolupament de l’agilitat del ca i ajudant a estimular la seva intel·ligència mentre juguen i socialitzen amb altres animals i usuaris. Entre els elements previstos a instal·lar hi ha una roda, un element amb dues estructures circulars unides i subjectes per una base. El gos podrà passar per cadascuna de les obertures saltant. També es preveu col·locar un túnel per a gossos, un element d’agility que consisteix en una estructura de pals circulars d’acer pintat que formen un seguit d’arcs de gairebé 2 metres de llarg que permet passar als gossos per sota. Altres estructures que també es muntaran seran un circuit amb cinc plataformes elevades per on el gos ha de passar per sobre amb rapidesa, una barra de salt d’altura regulable, una altra estructura de plataformes en forma d’escala circular per on el gos haurà de pujar i baixar i una rampa amb pujada i baixada.
Justícia l El conseller de Justícia també s’ha compromès a treballar per dotar Reus amb un nou jutjat social
Redacció
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va anunciar una inversió de 5 milions d’euros als jutjats de Reus per començar-hi una reforma abans d’acabar l’any. «Servirà per adaptar l’edifici en aspectes de climatització, de garjoles, de la coberta i més àmbits, però també, i això no és menor, per adaptar l’estructura al nou tribunal d’instància», va reblar en el marc d’una visita institucional a la ciutat.
Sobre adaptar els espais físics del jutjat a la nova estructura del tribunal d’instància, Espadaler va especificar que «deixarem de treballar amb el model actual, on cada jutjat és com una illa, i passarem a treballar amb tribunals d’instància, que implicarà que els funcionaris judicials deixaran d’estar assignats a un jutge concret i quedaran tots agrupats en una nova Oficina Judicial que prestarà servei a totes les unitats judicials de forma més eficaç i eficient». «Això requereix també alguns canvis, fins i tot en l’arquitectura; amb la mirada posada ja en
aquesta llei, que entrarà en vigor d’aquí a dos mesos, hem decidit fer aquesta inversió a la ciutat de Reus per millorar el que és la infraestructura i els equipaments», va afegir el titular de Justícia i Qualitat Democràtica.
Les obres serviran per adaptar l’estructura del nou tribunal d’instància
Política Municipal l L'acompanyen noms com Mariluz Caballero, Jaume Piñol, Jordi Salvadó, Adriana Simon o Àlfred Pitarch
Junts per Reus ha elegit una nova executiva local. Gerard Gort Oliver serà l’encarregat d’encapçalar-la com a president, acompanyat de Mariluz Caballero Gabás, responsable d’Organització; Jaume Piñol de la Mata, responsable de Política Municipal; Jordi Salvadó Rius, responsable de Comunicació; Adriana Simon Simon, responsable d’Afiliats; Àlfred Pitarch Garcia, Carme Juan Anguera, Jordi Martí Sugrañes i Laura Salvat López. Gort ressalta que «Junts per Reus obrim una nova etapa
amb un equip renovat, amb cares noves, més joves i amb nous perfils amb el propòsit d’enfortir el partit». L’objectiu de la nova executiva és guanyar «múscul, solidesa i solvència» i treballar «estretament» amb el grup municipal per crear xarxa amb la ciutadania i el teixit social, econòmic i cultural de Reus, «canalitzar les seves inquietuds, donar-hi resposta i liderar un corrent de canvi a la ciutat». «Som l’alternativa a l’actual govern del PSC, ERC i Ara Reus. Tenim una alcaldessa que no lidera i un tripartit que viu de la inèrcia i dels pro-
jectes del govern anterior, que apuja impostos injustificadament, que no funciona internament, que no gestiona bé, que diu que practica l’escolta activa, però que tira pel dret, i que no té ni rumb ni iniciativa, i no sap com fer progressar la ciutat», afegeix Gort.
El nou president de l’executiva local conclou que «el que volem és que Junts per Reus sigui una eina més útil al servei dels reusencs i de la independència de Catalunya, amb vocació de majoria i de govern». «Volem catapultar Reus, recuperar l’orgull de serne, i fer-lo més pròsper, més
Durant la visita a l’Ajuntament, el conseller i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, van instar-se a treballar perquè la ciutat tingui un segon jutjat social al més aviat possible, una reclamació que fa el territori des de fa temps.
Espadaler va reiterar que «des del Departament treballarem perquè una de les noves unitats judicials per incorporar al més aviat possible sigui el segon jutjat social a la capital del Baix Camp». Al fil d’aquest compromís,
va explicar que, amb el canvi d’estructura judicial que comporta la nova llei d’eficiència judicial, aquesta segona unitat de l’àmbit laboral no serà «un jutjat com l’hem conegut clàssicament, sinó un segon jutge del social dins del tribunal d’instància de Reus».
Visita als jutjats
Més enllà de l’Ajuntament, Espadaler va entrar a la seu dels jutjats de Reus i als col·legis de procuradors i de l’advocacia. Als jutjats, va poder veure l’espai que el Departament ja ha reservat perquè s’hi col·loqui aquest segon jutjat, que estarà situat al costat del que actualment és el Jutjat 1 Social de Reus, que compta en aquests moments amb un jutge d’adscripció territorial de reforç. La intenció, doncs, és que, a mesura que es vagin constituint noves places judicials a Catalunya, aquesta figura quedi substituïda per un segon jutge social de caràcter estructural i això permeti donar sortida a l’actual sobrecàrrega d’assumptes que acumula l’òrgan. En aquest sentit, el conseller va afirmar que «treballem amb totes les institucions implicades per garantir un servei de justícia més proper i eficaç per a tota la ciutadania i per als operadors jurídics». Les trobades s’emmarquen en el «compromís» del Departament per reforçar la collaboració amb les institucions locals i millorar la qualitat del servei de justícia a Catalunya.
cohesionat i amb més benestar i qualitat de vida», tanca. Així mateix, l’equip electe agraeix la tasca i la dedicació d’Anna Tarragó, que ha estat
la cap local de Junts per Reus des del 2020, així com de la resta de membres que han conformat les executives locals. La renovació de les exe-
cutives de Junts d’arreu culmina el procés d’actualització dels diferents òrgans de direcció del partit que va arrencar l’octubre de l’any passat.
l El projecte d’un electrolitzador al polígon nord ha estat seleccionat provisionalment dins del programa ‘valls i clústers’
Álvaro Rodríguez
El ministeri de Transició Ecològica va publicar el passat divendres la resolució provisional de les ajudes concedides a projectes estatals de producció i consum d’hidrogen renovable. La convocatòria coneguda com a pla de valls i clústers és una iniciativa dotada amb 1.214 milions d’euros per avançar en la descarbonització a través de la promoció d’aquesta energia renovable.
Aquesta concessió tindrà un impacte de 236 milions d’euros a Catalunya amb dos projectes dins de la demarcació de Tarragona. Més enllà de l’aportació estatal, s’espera que la inversió d’aquestes dues iniciatives arribi fins als 617 milions.
Per una banda, el projecte Tarragona Hydrogen Network (T-HYNET), rebrà 98 milions d’euros per desenvolupar «l’electrolitzador més gran d’Espanya» dins el ter-
me municipal de Constantí. Aquests són els plans de Repsol, empresa promotora de la iniciativa, qui reben la concessió com «una confiança en
l’aposta de descarbonització» del seu complex industrial a Tarragona.
T-HYNET és un projecte emmarcat dins de la Vall de
Ercros preveu reduir més d’un 50% les emissions a les plantes de Vila-seca
Indústria l L'empresa invertirà 50 milions d'euros en el projecte
ACN
L’empresa Ercros preveu reduir més d’un 50% les emissions de les dues plantes de Vila-seca amb els 14,6 milions d’euros del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Perte).
Així ho va expressar el passat
divendres el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, en una visita al complex. Hereu va afirmar que el projecte permetrà «assegurar el futur industrial».
Segons la companyia, el projecte per reduir les emissions comportarà una inversió de 50 milions d’euros, 14,6 dels
quals provindran dels Perte. Es tracta d’unes inversions que la companyia preveu finalitzar el 2026 a les fàbriques de Vila-seca I i Vila-seca II. El projecte preveu substituir combustibles d’origen fòssil, concretament gas natural, i millorar el comportament energètic per reduir emissions
l’Hidrogen de Catalunya que espera poder produir 2,7 tones d’hidrogen renovable per hora des del complex industrial nord. La voluntat és que
de CO2 La proposta d’Ercros és la que ha rebut l’aportació més alta de les quinze beneficiades.
Hereu insisteix en la necessitat d’avançar cap al model basat en la descarbonització. «És un cercle virtuós: reduïm emissions, enfortim els projectes industrials i garantim el futur», assenyalava.
Des de Vila-seca, l’alcalde Pere Segura valora positivament les inversions destinades al projecte com una eina de «viabilitat, de futur» i que ajudin a garantir llocs de treball a la indústria.
Amb una inversió de 314 milions, la planta produirà 2,7 tones d’hidrogen per hora
L’hidrogen servirà de matèria primera i combustible per la indústria tarragonina
aquesta planta distribueixi l’hidrogen com a matèria primera per les indústries tarragonines. Aquest vector també podrà servir com a combustible industrial i per a la mobilitat.
Des de la companyia destaquen que la concessió ha tingut en compte «la maduresa tècnica del projecte la seva contribució a la competitivitat i la proximitat entre els punts de producció i consum». L’electrolitzador de T-HYNET suposarà una inversió total de 314 milions i
tindrà una potència de 132,56 MWe.
S’espera que aquesta planta comenci a funcionar a partir de 2026 i podria veure’s ampliada fins als 1.000 MW de producció en una segona fase planificada pel 2027.
137 milions a Ascó L’altre projecte tarragoní que ha estat reconegut dins d’aquesta convocatòria és HyBERUS, una iniciativa poc coneguda que s’impulsa conjuntament per Ascó i les localitats aragoneses de Caspe i Fabara. Aquest preveu tenir una potència d’electròlisis de 360 MWe i una inversió total de més de 303 milions d’euros, dels quals l’estat n’aportarà 137 milions. La iniciativa pretén generar hidrogen verd per produir combustibles derivats dins la Vall del riu Ebre.
La concessió provisional dels dos projectes podria fer-se definitiva en els dies vinents si no es presenta cap al·legació.
Entrevista l L’empresari, que va ser dirigent de CiU i mà dreta del president Artur Mas, creu que no és positiu generar noves administracions, com una Àrea Metropolitana, si abans no se’n suprimeixen d’altres
Carles Magrané
Ja sé que no seré original amb la pregunta. Però algú que ha estat en la primera línia de la política i del poder. No ho troba a faltar?
«I tant! El poder és addictiu. Sobretot trobo a faltar la sensació aquella d’aixecar-te al matí i saber el què passarà. Tenir aquesta sensació, evidentment. Però també he de dir que en realitat, ja fa molts anys d’això. La gent no n’és conscient, però el meu l’últim càrrec públic va ser el 2003». Realment fa molts anys.
Sembla que l’ombra de la seva influència és molt allargada...
«Tindria mèrit si realment hagués fet moltes de les coses que se m’atribueixen. Quan has estat al rovell de l’ou saps també quan has deixat d’estar-ho. I en el meu cas és quan passes a la categoria d’opinador, més o menys qualificat, però opinador». I a banda d’opinador, a què es dedica?
«Bàsicament als meus negocis, a les meves empreses. Em dedico a la consultoria empresarial».
Però des de l’economia, des de l’empresa, també es pot fer política, no?
«Sí. De fet, vaig escriure un llibre on parlo d’això. Gràcies a Déu, de política se’n fa des de totes bandes. Si la política fos només cosa dels polítics seria una pràctica molt trista. La política és s’ha de practicar, i de fet es practica, d’una manera més o menys oberta o més o menys tapada des de l’empresa i des de molts punts de vista. Fins i tot des dels mitjans de comunicació, també molt. Tal com jo ho veig, en una democràcia és molt important com es defensen els interessos privats». En aquest país, els lobbies que sí que funcionen, per exemple als EUA, mai no han aconseguit implantar-se.
«És una pràctica que aquí
sempre ha tingut una mala percepció. Cal tenir en compte que aquí tenim una democràcia ‘moderneta’. Quan, per exemple, des d’aquí es parla amb autosuficiència sobre els Estats Units, jo els recordo que ells són una democràcia des del 1789, ininterrompudament. I tenen un sistema que, et pot agradar o no, però que és democràtic en profunditat. En aquest mateix període, del 1789 fins ara, els anys de democràcia a Espanya són una petita part. En definitiva, crec que sí que la política ha de formar part de molts àmbits de la vida».
Als EUA, ara que els esmenta, sembla que es produeix un canvi en la manera de fer política o de com se’n fa ús?
«Com a observador i com a persona a la qual l’interessa la política internacional, el que està passant als Estats Units és molt notable i interessant.
A Europa tenim una certa visió de superioritat moral respecte dels EUA i simplifiquem la imatge de Trump, a qui se’l considera com una mena de dictador democràtic o filofeixista. És un personatge pel qual no tinc gens de simpatia personal, però en el context americà, és al darrere d’una estratègia d’una ‘nova Amèrica’, que ell engloba en el ‘Make America Great Again’ i que és en realitat una nova manera d’entendre el lideratge».
Una nova Amèrica que està apuntant cap al que ja és un nou món?
«El pitjor que ha passat a la història de la humanitat, és la primera meitat del segle XX a Europa, amb dues guerres mundials i després tota la guerra freda. I qui ens va treure les castanyes del foc van ser les dues vegades els americans i amb la guerra freda també. Això li va donar als Estats Units l’hegemonia al lideratge mundial, a l’ordre mundial sortit de la Segona Guerra Mundial. Això, en el curs d’aquests anys, ha anat
L’exdirigent de CiU durant una
Europa
«No tenim cap empresa protagonista de les revolucions tecnològiques»
declinant i el que hi ha és una part del món, bàsicament, la Xina, l’Índia, els russos i els seus aliats, que a aquest ordre mundial el contesten i el volen trencar. I en paral·lel a això, als Estats Units es produeix un moviment de reformular el seu lideratge en el món». Com queda Europa davant aquest panorama?
«Europa té molt males cartes. Perquè, per exemple, una de les coses que serà clau amb tota aquesta nova construcció del lideratge americà és tota l’onada brutal, descomunal, de noves tecnologies: la intelligència artificial, la genètica sintètica i el domini dels àtoms. En aquests moments la història de la humanitat està davant d’una onada tec-
nològica de transformació brutal. Estem davant d’una revolució de l’espècie humana. I en tot això, Europa no hi és.» I quin és el paper actual d’Europa, doncs?
Europa ha optat per un model de desenvolupament de regulació, de superioritat moral, de taxes fiscals tremendes. Fruit d’això és que cap de les grans empreses que estan protagonitzant aquesta transformació tecnològica està a Europa. Una revolució tecnològica també pot comportar perills
«No hi està exempta. Hi ha una part positiva, però també un ‘dark side’ impressionant és clar. Però normalment, es considera que a la història de la humanitat hi ha hagut una vintena de revolucions tecnològiques d’usos generals que han transformat el món. I normalment, fins als últims 300 anys, cada generació vivia un sol context tecnològic.
que la Unió Política Europea, no és capaç de resoldre els grans reptes internacionals, ni la guerra d’Ucraïna, ni el problema de la immigració, ni un conflicte intern com és el de Catalunya. Aquest és el gran problema. En aquest taló de silici tecnològic que s’està constituint entre el món xinès i el món americà, que és el que marcarà la pròxima etapa, Europa està veient-les passar».
Atansant-nos una mica. Des de la seva visió empresarial, com veu el Camp de Tarragona?
Naixia i moria amb un nivell tecnològic donat. En canvi, nosaltres estem a cavall de tres revolucions tecnològiques. El que ha representat els últims 20 anys Internet amb la transformació de tot ordre... Doncs ara això serà al quadrat».
Però Europa encara és la ‘reserva espiritual’ dels drets socials... «La realitat és que després de gairebé destruir el món amb les dues guerres mundials, ha construït un model basat en l’enorme regulació. Hi ha tres fases de la Unió Europea, una primera que és d’èxit, que és un projecte de pau pel continent, després de les guerres mundials. Una segona fase, que és el lliure canvi, el desarmament aranzelari i el lliure comerç, que és un altre gran èxit de la construcció europea. Però és en l’última fase que és la construcció política, on això no està sortint com alguns es pensaven. És evident
«Tarragona té uns actius impressionants: té sector turístic, té sector industrial i té el sector primari també. És potent en els tres i disposa d’una localització privilegiada. El problema, i no és exclusiu de Tarragona, és que anem amb el fre de mà posat en moltes activitats econòmiques. Hem construït un model que és un infern fiscal a Catalunya, i en això hi han col·laborat tant els de centre com els d’esquerres, o els de dretes, i els independentistes. Tots plegats. A banda de l’infern fiscal també patim un infern burocràtic. I això només es talla amb la destral. Abans que parlàvem dels EUA, un dels processos que han engegat és la reforma de l’administració. A veure com els hi va. Els que hem estat com jo dins l’administració sabem que és una teranyina molt difícil d’aturar». Encara sense marxar de Tarragona. Aquí hi ha diversos municipis que han impulsat –i s’hi ha sumat la Diputació– la creació d’una Àrea Metropolitana. Des d’una mirada barcelonina. És una bona idea, prenent l’exemple de Barcelona? «Els catalans, per desenvolupar la nostra vida econòmica, o personal, tenim set nivells administratius a sobre, connectats a la nostra butxaca. Les classes mitjanes –les que marquen la tendència d’aquest país– no en són conscients, però el 60% de la seva despesa són les administracions, d’una manera o d’una altra. En aquest país el que hi ha és una crisi de renda disponible. Com a criteri general, el que s’ha de fer és suprimir nivells administratius, no crear-ne de nous. Aquesta és la meva opinió. Si n’eliminéssim tres i en sortís un de més eficient... Però en aquest país no es liquiden coses, s’acumulen, se superposen, es multipliquen».
Una torre amb el sistema de megafonia de les platges de Salou. Cedida
Societat l El nou sistema digital s'estendrà en gairebé la totalitat del litoral municipal
Redacció
L’Ajuntament de Salou modernitza la megafonia de les seves platges i cales amb la implantació d’un nou sistema digital de darrera generació. Aquesta innovació, que substitueix l’antic sistema analògic, s’estendrà a pràcticament la totalitat del litoral del municipi. El projecte inclou la instal·lació d’intercomunicadors en punts estratègics de l’arenal i del camí de ronda, especialment en aquelles zones on no hi ha servei de salvament i socorrisme.
Aquests dispositius per-
metran als usuaris, tant residents com visitants, comunicar-se directament amb la Policia Local en cas d’emergència o qualsevol incidència. Un dels avantatges principals del nou sistema és la seva capacitat per oferir informació en temps real sobre l’estat de les platges, les condicions meteorològiques o possibles incidències. Permetent als usuaris prendre decisions més informades i gaudir de la costa tranquillament. Salou reforça així la seva posició com a destinació turística de referència.
Gastronomia l Desenes de persones es van reunir ahir per degustar aquest plat
Redacció
El Mollet del Rec de Cambrils va acollir ahir un dels actes més populars de les jornades gastronòmiques de la galera, que aquest any han estat ampliades i fusionades amb les de la carxofa. El tast de fideus amb galeres, ofert per la Confraria de Pescadors, va reunir a desenes de persones que van poder degustar aquest plat acompanyats de la música del Último Vinilo. La jornada va comptar aquest any també demostracions de Vela Llatina de l’Arjau i passejades en llagut de Vent d’Estrop. Aquesta ha estat la primera gran cita gastronòmica d’aquestes jornades que es complementarà el 23 de març amb el tast de bao de carxofes en aquest mateix espai. Aquesta cita, que servirà de cloenda del certamen gastronòmic, comptarà amb la música de Casiotones Brothers. Durant tot aquest temps es poden degustar els menús dissenyats per 38 restaurants del municipi amb aquests dos productes com a protagonistes. A més, Cellers Vilarnau oferirà un tast de caves del territori a la Torre del Llimó
El 23 de març es farà una altra degustació de baos amb carxofes
el divendres 28 de febrer de 19 a 20 hores. Aquest acte té un preu de cinc euros i aforament limitat.
També se celebrarà una trobada entre pescadors i pagesos jubilats a la confraria.
Imatges del rei Carnestoltes i la rua que el va acompanyar. Gerard
El rei Carnestoltes arriba a la Canonja entre manifestants contra obrers i els
Festes l Sa Majestat Carnestoltes va arribar ahir al matí a la Canonja sortint des del camp de futbol municipal i passejant pels principals carrers del municipi en companyia de la música i sarau del Dj Nacho Lascasas, els Teatrerus i les comparses canongines.
Entre els missatges dels acompanyants va destacar
l’al·legat contra lús de plàstics i la desfilada d’obrers que ridiculitzaven la quantitat d’obres que hi ha al municipi. En arribar a l’Ajuntament, el rei Carnestoltes va rebre la vara de poder de la mà de la primera tinent d’alcalde, Lucía López, aqui va entregar-li el control de la Canonja després d’un discurs carregat de sàtira. Redacció
Gastronomia l La festa es va celebrar ahir i s’hi van repartir més de 2.000 racions
Ariadna Escoda / ACN
La Xatonada del Vendrell va celebrar ahir, diumenge, la 39a edició amb la mirada fixada en el relleu generacional. Amb la voluntat de transmetre el llegat culinari entre els més joves, enguany la Universitat gastronòmica del xató del Vendrell ha impulsat cursos a les escoles del municipi per donar a conèixer com s’elabora d’un dels plats típics de la capital del Baix Penedès.
Una proposta que, segons l’organització, ha comportat un increment en els participants de la 38a exhibició de xatonaires infantils. «Si ensenyem als infants, quan siguin adults, aquest plat no es perdrà», va afirmar Pep Marrasé, president de la universitat gastronòmica del xató del Vendrell. Enguany, es calcula que s’han repartit unes 2.000 racions.
El xató va tornar a atreure totes les mirades al Vendrell, coincidint amb la 39a edició del concurs de mestres xatonaires i la 38a exhibició de xatonaires infantils. L’organització va posar el focus precisament en els participants més joves, per garantir el re-
lleu generacional en la transmissió de la recepta original d’aquest plat típic del Baix Penedès. Per aconseguir-ho, enguany s’han impulsat cursos escolars en horari lectiu, incloent la iniciativa dins l’assignatura de Medi amb l’objectiu d’ensenyar com es cuina aquest plat.
El president de la universitat gastronòmica del xató del Vendrell, Pep Marrasé, ha valorat positivament la rebuda que ha tingut la iniciativa, que s’ha traduït en un augment de participants de la mostra, fet que els assegura el futur de la
recepta tradicional.
Famílies colze a colze D’aquesta manera, la carpa de la Rambla del Vendrell es va omplir de canalla, però també de famílies que van compartir l’estona fent xató seguint la recepta de casa. És el cas de la Palmira Plans i la seva neta Marina Arellano, que aquest diumenge van participar juntes per primera vegada al concurs de mestres xatonaires. «Penso que és una cosa molt típica d’aquí i que ha d’anar passant de generació en generació. Vam
L’edició d’enguany ha atret, durant el cap de setmana, unes 5.000 persones al Vendrell
començar venint amb els fills, ara ja venim amb els nets», va assenyalar Plans. En aquesta ocasió, es van registrar 172 inscrits infantils per a l’exhibició, si bé finalment la xifra d’assistents va acabar sent menor. Tot i això, el menjar preparat per a la mostra es va acabar destinant a centres hospitalaris i residències del municipi per evitar el malbaratament alimentari. A més, mig centenar de persones van competir entre elles demostrant les seves habilitats culinàries a l’hora de fer aquest plat d’escarola.
5.000 assistents
Des del consistori, apunten que la festa va repartir unes 2.000 racions i que durant tot el cap de setmana, la festa va atreure unes 5.000 persones amb un programa que va posar en relleu els productes de proximitat i el llegat culinari de la capital del Baix Penedès.
HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ
Tots els pisos tenen 3 o 4 habitacions, són exteriors i destaquen pels acabats de primera qualitat i la seva eficiència
Anna Ferran
Quina és la teva llar somiada? Si estàs buscant casa, segur que t’has fet una llista amb tots els imprescindibles que hauria de tenir. Una llista d’aquest tipus és molt personal. Ara bé, hi ha elements que són imprescindibles, veritables musthave, que tothom vol a la seva llar. Interiors lluminosos i diàfans, exteriors còmodes i amplis, prestacions de primer nivell, eficiència energètica, una bona ubicació. Totes aquestes són només algunes de les característiques que defineixen Residencial Antull Vila-seca, una de les darreres promocions immobiliàries que està aixecant Rapejun.
La qualitat és un dels trets distintius de tots els projectes que duu a terme aquesta promotora. Coneguda especialment a la ciutat de Tarragona per ser la impulsora de complexos residencials emblemàtics com Nou Centre, a la zona de Torres Jordi, així com per la seva extensa cartera d’immobles per lloguer, Rapejun és garantia d’èxit. Amb prop d’un segle de trajectòria, i més de 45 anys com a promotors, aquesta empresa familiar és una referència a les nostres comarques. Han construït edificis i complexos residencials a Tarragona ciutat, però també a Barcelona, Terrassa o Vilafranca del Penedès i amb el Residencial Antull han fet al salt a Vila-seca.
Pisos grans, grans pisos Amplis, confortables i lluminosos. Aquests són els tres adjectius que millor defineixen els 35 pisos que conformen el complex residencial Antull. Consten de 3 o 4 habitacions, en diferents formats. “A l’hora de planificar el Residencial Antull, cada habitatge ha estat estudiat fins al més mínim detall, amb l’objectiu d’obtenir unes distribucions pràctiques i espaioses. Totes les estances són exteriors, amb l’excepció de banys i lavabos”, expliquen des de Rapejun.
El fet de ser pisos exteriors ja és sinònim d’habitatges lluminosos, però, Rapejun ha elevat aquest concepte a un següent nivell. “Totes les zones de dia compten amb grans finestres i obertures a l’exterior, que expandeixen l’espai interior cap a fora, cosa que ofereix una sensació de més amplitud i lluminositat”, de-
tallen des de la promotora.
Eficients i sostenibles
El disseny i la distribució dels pisos d’aquesta nova promoció és, sens dubte, un dels seus punts forts. Però també ho són els acabats, sempre de qualitat. Compten amb un sistema d’aerotèrmia per a produir l’aigua calenta i un sistema de climatització individual fred/calor amb bomba de calor, cosa que garanteix el màxim confort sigui quina sigui l’estació de l’any. Tots els habitatges tenen l’etiqueta B de certificació d’eficiència energètica. “Aquesta classificació superior reflecteix el nostre compromís amb la sostenibilitat, ja que ens assegurem que cada llar estigui equipada amb els sistemes d’aïllament i climatització més avançats. Escollir un habitatge amb una qualificació energètica B, no significa únicament tenir més confort i estalviar a les factures energètiques, sinó que també
és una contribució a la preservació del planeta”, comenten els promotors.
La qualitat és un dels trets distintius de tots els projectes que duu a terme aquesta promotora
Gaudir de l’exterior La cirereta que fa de Residencial Antull una promoció singular és la seva aposta pels espais exteriors, amb grans terrasses i balcons. Destaquen especialment els pisos de la primera planta, que compten amb terrasses espaioses, i els àtics dúplexs amb solàrium al terrat. A tot això cal sumar-hi la zona comunitària enjardinada, amb piscina i zona de jocs infantils que arrodoneix l’experiència de viure en aquest residencial únic, ubicat a l’avinguda Alcalde Pere Molas, en ple centre de Vila-seca.
Informa’t sobre totes les possibilitats que t’ofereix Residencial Antull al web https://www.rapejun.com/ promociones/residencial-antull-vila-seca/ o trucant al 977 244 466.
en detall
Per què viure a Vila-seca? Quatre motius
Serveis a un pas
Vila-seca ofereix tots els equipaments d’una ciutat de primer nivell, però, amb la comoditat d’un municipi més petit on tot és a un pas. El Residencial Antull té a tocar tota mena de serveis públic com centres sanitaris, escoles i instituts o supermercats.
Transport
Tenir una bona connectivitat és clau. La ubicació estratègica de Vila-seca, al bell mig de la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, et permet plantar-te a Reus, Tarragona o Salou en poc més de 5 minuts. A més, Vila-seca ofereix una àmplia varietat de transport públic, amb servei urbà dins del municipi, una extensa xarxa de connexions amb bus, estació de tren a només 19 Km de l’estació de l’AVE.
Equipaments culturals
Un dels grans atractius de Vila-seca són els seus equipaments culturals. Espais com el Castell, el Celler o l’Auditori Josep Carreras ofereix una programació d’activitats diverses, per a totes les edats i de primer nivell.
Entorn privilegiat
Més enllà de totes les facilitats que ofereix, Vila-seca destaca per gaudir d’un entorn privilegiat amb espais naturals excepcionals. La platja de la Pineda és una de les més destacades de tota la Costa Daurada. A més, hi ha indrets únics com el Parc de la Torre d’en Dolça o la Sèquia Major, que és un espai protegit inclòs dins la Xarxa Natura 2000.
Dani Vidal té una setmana més. El tècnic grana estarà, com a mínim, set dies més a les regnes del Nàstic. Així ho va decidir ahir el Consell d’Administració encapçalat pel president executiu Lluís Fàbregas després d’una llarga reunió a les oficines de la Budallera. D’aquesta manera, el duel contra el Barça Atlètic d’aquest diumenge al Nou Estadi es presenta com un duel clau en el qual s’ha de guanyar amb bones sensacions contra un Barça Atlètic en caiguda lliure. Les victòries han de començar a arribar de forma continuada, començant contra el conjunt blaugrana en la tornada d’Alan Godoy a Tarragona.
La derrota contra l’Ourense va deixar el tècnic grana amb un peu sobre l’abisme. De fet, va suposar la segona derrota de forma consecutiva i va allargar la dinàmica negativa en tres victòries en onze partits. Els números parlen del mal estat en el qual està travessant un equip grana que acabarà la jornada setè a dos punts del play-off i a catorze de l’ascens directe, objectiu del club. En la reunió del Consell d’Administració d’ahir es va posar sobre la taula el malestar que causa que l’objectiu plantejat s’allunyi cada vegada més. La derrota en terres gallegues podria haver sigut el darrer clau en el taüt, però des del Consell d’Administració s’ha decidit donar una vida extra a l’entrenador que ha crescut a les categories inferiors grana. Un dels incentius que han motivat a prendre aquesta decisió final ha sigut la unió del vestuari.
La plantilla ha format una pinya al voltant de Dani Vidal i, primer en públic i després de manera interna, van mostrar el seu suport al tècnic grana. Per una banda, Antoñín Cortés va dedicar la seva diana al cos tècnic grana i, posteriorment, es va fondre en una abraçada amb Vidal. Durant el postpartit, en declaracions a Tarragona Ràdio, va mostrar el seu suport també de manera pública. Qui també es va sumar en aquesta petita crida va ser Ander Gorostidi. El basc, un dels capitans de la plantilla, va ser més clar i va apuntar que «Dani Vidal s’hauria de quedar fins al final, no tinc cap mena de dubte».
D’aquesta manera, el Consell d’Administració també ha programat per al dimarts una reunió en la qual formaran part els representants de la plantilla del Nàstic, el cos tècnic i la direcció esportiva per abordar una situació que és límit: es necessiten victòries
Futbol l El Consell va decidir ahir la continuïtat del tècnic i apunta el duel de diumenge com a clau
ja. Des del Consell s’ha destacat que l’equip actual, amb el reforç dels ju gadors que ha demanat el cos tècnic, tenen un nivell molt superior al que han mostrat en els darrers mesos. La imatge mostrada durant el duel contra el Bilbao Athletic i la primera part contra l’Ourense és indig na d’una plantilla que ha de lluitar per l’ascens de la ca tegoria. El duel d’aquest diumenge contra el Barça Atlètic és una final en tota regla, s’ha de guanyar contra un rival en descens amb l’afi ció recolzant a la graderia. La resta de resultats de la darrera jornada no han fet més que agreujar la situació actual del Nàstic. Després de quatre jor nades, el Nàstic torna a sortir de les posicions de play-off. L’Arenteiro, l’Andorra, el Barakaldo, la Ponferradina, la Real Soci edad B i la Cultural Leone sa, tots els equips que pug nen a hores d’ara per l’ascens de categoria, van guanyar els seus respectius partits. El con junt grana va ser l’únic en fallar, i d’aquesta manera, cau fins a la setena posició, a dos punts de tornar a la zona noble i a dos del Bilbao Athletic, el vuitè clas sificat. Aquestes dades, sumades a la dinàmica que ha arrossegat el Nàstic des del desembre, amb la imatge mostrada en cada der rota, han pesat molt per portar aquesta situació al límit. El passat de l’entrenador de la casa i el suport de la plantilla i l’afició ha donat una vida extra de confiança que en qualsevol altra situació no s’hagu és donat. Dani Vidal va agafar les regnes de l’equip fa dues temporades amb un Nàstic abatut i ame naçat amb el descens de la categoria. El tèc nic va saber revertir la situació i va acabar per maquillar una tem porada desastrosa
classificant l’equip per a la Copa del Rei. L’any passat ja és història. Amb els seus moments d’eufòria, amb el liderat assegurat en el primer tram de la competició, i els moments crítics, Vidal va portar a una plantilla que no era la més poderosa del grup, play-off d’ascens. De fet, va tenir l’ascens a tocar, a deu segons, i amb un Eder Mallo que va acabar per condemnar de nou al Nàstic a Primera RFEF.
El Nàstic ha de guanyar tant sí com no contra el Barça Atlètic. El duel és una final que reuneix tots els incentius possibles. Per la part del rival, el filial blaugrana ha sigut la presa preferida del Nàstic en les darreres temporades. Aquesta mateixa temporada va significar també tota una celebració. La Marea Grana va fer un gran desplaçament al Johan Cruyff i l’equip va respondre amb una victòria treballada i contundent per 0-2 que els nastiquers presents van celebrar com si estiguessin a casa seva.
A més, el Barça Atlètic arriba el duel en plena depressió. Fa vuit partits que no guanyen i han mostrat una imatge pobra. L’última, el darrer cap de setmana contra l’Areneiro perdent per 2-3. A més, també serà el retorn d’Alan Godoy al Nou Estadi Costa Daurada. El davanter va ser un dels herois la darrera tempora-
CLASSIFICACIÓ
da i també un dels protagonistes del mercat d’hivern, perquè va acabar per escollir el filial blaugrana per sobre tornar al Nàstic. El canari arribarà després d’estrenar-se marcant la darrera jornada amb el seu nou equip.
Millor imatge
El Nàstic va mostrar una cara millorada a la segona part contra l’Ourense. El conjunt gallec va posar el 2-0 en dues accions puntuals que van fer molt de mal. Primer, Alberto Varo es va cruspir un tir des de la frontal de Xesc Fullana i, després, Gorka Pérez va estar tou per frenar la centrada lateral que va acabar en el segon gol. Tot seguit, l’equip va reaccionar comandat per Antoñín Cortés. El davanter grana va controlar amb el pit una centrada de Jaume Jardí per executar una xilena perfecta que va donar oxigen als de Dani Vidal. A partir d’aquell moment, l’equip es va mostrar més incisiu i va tenir múltiples ocasions que no es van acabar de completar. Amb tot, millorar aquest camí és el que s’espera aquest diumenge. Dominar i guanyar bé al Barça Atlètic per esvair els dubtes.
L’apunt
La plantilla es va unir per donar suport i mostrar confiança a Dani Vidal
1.CyD
2.R.
3.Ponferradina
4.Barakaldo
CH Caldes . Arnau martínez, Marc González, Marcos Blanque, Xavier Gurri i David Gelmà. També van jugar Lluc Vila, Marc Zanon, Adrià Ballart i Biel Pujadas. Reus Deportiu . Nil Viña, Ferran Giménez, Joan Salvat, Marc Julià i Carles Casas. també van jugar Pol Martínez, Diego Rojas, Roger Fargas i Guillem Jansà. Gols. 1-0, Xavier Gurri (2’); 2-0, David Gelmà de penal, (7’) i 3-0, Marc González (46’). Àrbitres. Iván González i Joel Garcia. Incidències . Partit de la jornada 19 disputat al pavelló d’Hoquei Caldes de Montbui.
El jugador del filial Roger Fargas va debutar amb el primer equip
Hoquei Patins l Els de Jordi Garcia van plantejar un duel amb moltes rotacions
Arnau Montreal Quesada
El Reus Deportiu Virginias va caure derrotat en el seu retorn a l’OK Lliga a la pista del CH Caldes. Els roig-i-negre van pagar amb una ensopegada la ressaca europea que arrossegaven des del darrer dimecres. Jordi Garcia va plantejar un duel amb rotacions obligades amb les baixes
El CP Calafell allarga la seva ratxa triomfal contra l’Alcoi (5-1)
Hoquei Patins l El CP
Calafell va allargar el darrer dissabte la seva ratxa triomfal passant per sobre del PAS Alcoi al Joan Ortoll amb un 5-1 final. Malgrat el resultat, el partit no va ser tan fàcil des de l'inici. Després d'uns primers 10 minuts disputats, Jepi Selva va veure una targeta blava i, amb inferioritat numèrica, el Calafell va rebre el 0-1 de l'Alcoi. La reacció va ser immediata i, en menys de cinc minuts, Joaquin Olmos i Jan Escala van capgirar l'electrònic amb dos gols que van tornar el seny al Joan Otroll. Abans del descans, Jero Garcia va posar el 3-1 i, a la represa, Miramón i Folgueira van completar la maneta per tancar el duel amb les millors sensacions possibles tot just abans de l'arribada del torneig més important per als verds: la Copa del Rei que se celebrarà al Joan Otroll. Això sí, els de Cabestany arribaran en la millor forma. AMQ
de Martí Casas, que va acabar el duel contra el Barça amb un braç en cabestrell, i la de Maxi Oruste. El conjunt local no va perdonar els errors dels joves reusencs per emportar-se el matx per 3-0. El punt positiu del partit va ser el debut del jove jugador del filial, Roger Fargas. El duel va començar de la pitjor manera possible. Una
llarga possessió del Reus es va convertir en una transició letal. El porter del Caldes va interceptar una passada en llarg i va engegar un contra-
La plantilla del Reus celebrant la victòria al vestidor.
El Reus FC Reddis manté la dinàmica amb una victòria d’autoritat contra l’Europa B (0-2)
Futbol l El Reus FC Reddis manté la seva estela de líder. El conjunt de Marc Carrasco va sumar una victòria d'autoritat contra l'Europa B i manté el torcebraç amb el Girona B, un altre equip que tampoc va fallar. A més, els reusencs van sumar un partit més deixant la porteria a zero i Campanera no ha rebut cap gol des que és titular. Després
d'una primera meitat dura, Sergi Casals es va inventar el 0-1 tot just abans del descans. La seva centrada lateral es va convertir en la vaselina perfecta per avançar el Reus al marcador. A la segona part va aparèixer el de sempre. Ricardo Vaz va tornar a fer màgia i es va generar el 0-2 amb un tir des de la frontal que va ser definitiu. Redacció
atac de tres contra dos que Xavier Gurri va culminar per l’escaire superant a Nil Viña. Aquest cop no va ser l’únic. Poc després, l’àrbitre va in-
terpretar una topada de Marc Julià dins de l’àrea com a penal en contra. David Gelmà, exroig-i-negre, va ser el botxí i, davant Viña, no va perdonar
s’acomiada de l’Europe
Tennis Taula l Les reusenques van perdre divendres contra el Son Cladera per 2-3
Redacció
El Miró Ganxets Costa Daurada va posar punt final en la seva aventura per l’Europe Cup el darrer divendres caient contra el Son Cladera de Mallorca. El conjunt reusenc no van poder remuntar el 3-2
de l’anada de l’eliminatòria en un partit que també es va decidir en el darrer matx. Margaryta Pesotska va començar colpejant primer. La seu del Reus Ganxets, plena a vessar per animar al seu equip, va veure com l’estrella
per transformar la pena màxima i posar el 2-0. Els reusencs van poder revifar a la primera meitat. El Caldes es va quedar amb un home menys per una targeta blava. Primer, Marc Julià no va encertar la falta directa i, després, amb superioritat numèrica, els roig-i-negres no van poder superar el Caldes. A la segona meitat, el Reus va buscar la remuntada, però cap de les accions va acabar al fons de la xarxa de la porteria. Simplement, ahir no va ser el dia del conjunt reusenc que va veure com les penes s’acumulaven quan l’àrbitre va xiular un segon penal quan Ferran Giménez va tirar a terra un atacant del Caldes. De nou, David Gelmà va ser l’executor, però el tir no va anar entre els tres pals. Amb tot, el Caldes va acabar sentenciant el partit amb un gol de Marc González en els darrers cinc minuts que va sentenciar el duel.
Les reusenques van caure en els dos duels de l’eliminatòria a l’últim punt
ucraïnesa encetava el partit emportant-se el primer punt després de superar per 3-1 a Katarzyna Wegryzn. Amb tot, el conjunt mallorquí va reaccionar emportant-se els dos següents partits amb una victòria de Chassellin per 0-3 contra Elvira Rad i una victòria ajustada de Cristobal contra la jugadora ganxeta Natalya Prosvirnina per 2-3. Aquest resultat deixava el Reus a l’abisme, però Pesotska va alçar la veu en la següent eliminatòria posant el 2-2 en un partit que també va arribar al darrer set. Amb igualtat total en el marcador, Elvira Rad i Kararzyna Wegrzyn es jugaven el punt definitiu. Wegrzyn va posar el 0-2, però Elvira Rad va reaccionar amb dos jocs clars per posar el 2-2. En el cinquè i darrer punt, la sort va caure del costat mallorquí i el Reus Ganxets, després d’un torneig competint al màxim, van acabar el seu camí a Europa.
Els primers campions de tenis taula es van coronar ahir a Tarragona. El Palau d’Esports Catalunya va viure ahir la tercera jornada d’aquest esport, que va significar el darrer dia de la primera part del Torneig Estatal i l’inici del Campionat d’Espanya Absolut. Durant aquesta setmana, la ciutat continuarà sent l’epicentre d’aquest esport. Tot el que té a veure amb el tenis taula a Espanya passarà a la ciutat. Després de tres intenses jornades, els joves des de juvenil a aleví, tant masculí com femení, van disputar les seves finals en un Palau totalment transformat per a l’ocasió. En aquest cap de setmana, uns 450 esportistes van passar pel Palau d’Esports Catalunya per competir en les seves respectives categories, però no van ser els únics, perquè la Real Federación Española de Tenis de Mesa calcula que han passat més d’un miler. De fet, la mateixa jornada de diumenge es va veure el que mou aquest esport. Jugadors, familiars i equips d’arreu d’Espanya es concentraven, encuriosits, per veure els primers guanyadors en les deu finals simultànies que es van viure al migdia. L’espai, que aplega 28 taules, també va comptar amb dues especials sobre parquet negre. Aquestes van aplegar dues de les finals i són la principal novetat d’enguany perquè estan preparades per a la seva retransmissió per televisió. Les dues taules seran més protagonistes amb el pas de les jornades, perquè viuran les finals del Campionat d’Espanya Absolut, que van començar ahir a la tarda, i també els de la Copa del Rei i de la Reina, on competiran com a equip el Miró Ganxets Costa Daurada amb l’objectiu d’emportar-se el trofeu a Reus. Durant el dia d’avui també començaran el camí de dues llegendes, perquè un dels incentius d’enguany és la participació de Maria Xiao i Álvaro Robles. Els campions d’Europa mostraran el seu talent a Tarragona per emportar-se un Campionat d’Espanya que tancarà dimecres per donar el testimoni a la Copa del Rei. Finalment, el cap de setmana tornarà el Torneig Estatal, així com una jornada especial amb jugadors amb diversitat intel·lectual. El Palau d’Esports Catalunya va mostrar una imatge totalment canviada. 28 taules aprofitaven cada racó de la pista, amb diferents pantalles acompanyant a les dues pistes principals. Cada detall va estar cobert per aprofitar l’espai de la millor manera possible. El conseller d’Esports i Turisme Esport, Mario Soler, va destacar ahir que «aquesta competició va ser una de les primeres que va acollir el Palau des que es va reobrir. Podríem dir que ells van fer les claus i han crescut amb nosaltres». En aquest sentit, Soler va afegir que «això diu molt de la nos-
Un dels primers partits que es van
Tennis Taula l Diumenge es va disputar la tercera jornada d’aquest esport al Palau d’Esports Catalunya
Dos dels primers partits del Campionat d’Espanya Absolut ahir a la tarda, després de coronar els primers guanyadors del Torneig Estatal. Gerard Martí
tra capacitat i que som una capital esportiva». A més, va afegir que «el que veiem ara és només el començament. Aquesta setmana es veurà el gruix de la competició i es posarà en valor la posada en escena i l’ambient que es generarà».
Un inici brillant
Avui continuarà el Campionat d’Espanya Absolut al Palau
El president de la Real Federación Española de Tenis de Mesa, Miguel Ángel Machado, no va dubtar a afirmar com una petició a Mario Soler que «estem encantats i, si fos per nosaltres, repetiríem l’any que ve i signaríem per tres anys més» i va
mostrar una bona sintonia que va compartir el conseller tarragoní. De moment, els primers campions ja s’han coronat al Palau. Però el show ha de continuar i les 28 taules sentiran el talent del tenis taula d’Espanya a Tarragona.
Política l L’extrema dreta d’AfD serà segona força, els d’Olaf Scholz tercera i els Verds quarta
Agències
Els conservadors de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), capitanejats per Friedrich Merz, es van imposar ahir en les eleccions generals celebrades a Alemanya amb un 29% dels vots, segons les dades publicades en el tancament d’aquesta edició, actualitzades a partir de les oferides després del tancament dels col·legis per la cadena pública ARD. La ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) va aconseguir el seu millor resultat fins la data en uns comicis federals i es converteix en el segon partit amb major percentatge de vot. A partir d’un discurs xenòfob i ultraconservador, el turbulent ascens de la formació ultra sacseja el tauler polític alemany i amenaça amb embravir a altres
partits de dreta radical en el continent europeu. Els socialdemòcrates del fins ara canceller Olaf Scholz cauen al tercer lloc, seguits dels Verds, els seus companys de viatge en la impopular coalició que ha estat al capdavant del Govern després dels comicis de 2021. El partit d’esquerres Die Linke aconsegueix entrar al Bundestag després d’un ressorgiment durant la campanya electoral. Les xifres de la cadena ZDF van ser similars a les publicades per ARD, però, a diferència d’aquesta última, estimen que l’autodenominada ‘esquerra conservadora’ d’Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) i els liberals van arribar al 5%, el llindar per a ingressar al Parlament. Els alemanys van acudir a les urnes després d’una cam-
Món l El president està disposat a arribar un acord amb els EUA
El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, s’ha mostrat disposat a dimitir si això significa la pau a Ucraïna després de tres anys de guerra per la invasió russa. «No tinc cap intenció d’aferrar-me al poder durant dècades», va dir ahir el mandatari en roda de
premsa. També va convidar al president dels EUA, Donald Trump, a una visita i va insistir en la seva disponibilitat per a aconseguir un possible acord que garanteixi la seguretat del país. «Estic disposat a dimitir si això significa la pau a Ucraïna, i també podria canviar el meu càrrec per l’entrada en l’OTAN», afegí
El papa Francesc pateix
durant un fòrum anomenat ‘Ucraïna: 2025’.
L’ucraïnès va insistir a signar el pacte que proposa els EUA per a beneficiar-se del 50% dels recursos naturals ucraïnesos, encara que hauria d’incloure garanties de seguretat. «No signaré res que hagi de ser pagat per generacions d’ucraïnesos», advertí.
renal lleu i continua en estat crític
Religió l El papa Francesc, cap de l'Església catòlica, continua en estat crític segons s'informava, a través d'un comunicat oficial ahir al vespre. El Papa va passar una nit de dissabte a diumenge «tranquil·la» a l'hospital Gemelli de Roma, però a les 19.30 hores d'ahir s'informava que pateix una insuficiència renal lleu, «segons indiquen els resultats
de les anàlisis de sang». Tot i això, també s'assegurava que aquesta «està controlada». El cap de l’Església catòlica va ser ingressat el divendres 14 de febrer per una doble pneumònia. Això va implicar l’anul·lació de la tradicional oració de l’Àngelus durant dues setmanes consecutives. El que sí que va fer va ser enviar un missatge als fidels: «continuo amb confiança la
meva hospitalització i segueixo els tractaments necessaris. El descans també forma part de la teràpia». En les darreres hores d'ahir, el Sant Pare va rebre dues unitats de glòbuls vermells. L'estat de Bergoglio ha posat damunt la taula el futur conclave i els grups més conservadors dins l'església han començat a fer rodar la maquinària per a generar un viratge radical ideològic. J. L.
Volodímir Zelenski en una imatge d’arxiu. ACN / Roger Pi de Cabanyes
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
El partit conservador reitera la seva negativa a pactar amb la ultradreta
panya travessada per la immigració i l’economia com a temes centrals. L’estat d’ànim era pessimista. Segons una enquesta de l’ARD, en la setmana anterior a les eleccions, el 83% dels entrevistats veia amb preocupació la situació del país, mentre que només el 12% sentia confiança.
Indecisió vers la ultradreta La composició del Parlament estarà limitada a 630 membres després d’una reforma de la llei electoral. Sense majoria, Merz necessitarà pactar amb altres partits per a poder governar. Ha descartat qual-
sevol aliança amb la ultradreta, sobre la qual regeix un «cordó sanitari» de la resta de formacions polítiques. Però aquest consens té esquerdes: en campanya, el líder conservador va trencar el tabú sobre la col·laboració de la ultradreta en tolerar els vots de la formació ultra en una moció parlamentària no vinculant que cridava a endurir la política migratòria.
Merz va prendre les regnes del partit després de l’estrepitós fracàs en les eleccions de 2021. Històric rival de la seva predecessora, Angela Merkel, ha apostat per un retorn a una línia conservadora tradicional, després d’anys de desplaçament al centre sota la excanciller. Sense experiència de govern i liberal en l’econòmic, és advocat i es va fer milionari amb la seva carrera en el món empresarial. Com a canceller, Merz haurà de bregar amb una economia que arrossega dos anys en recessió i l’impacte de la presidència de Donald Trump en l’aliança transatlàntica. El líder de la CDU ha admès que Alemanya s’enfronta a «canvis tectònics en els centres de poder polític del món».
k Roda el món i torna el mot k
Dk Editorial k
Els problemes de la Part Alta de Tarragona no són pocs. Aviat potser hi haurà una plataforma ciutadana per a cadascun d’ells. Això sempre que quedin veïns que en puguin crear, de plataformes... Deixant de banda la ironia, en més d’una ocasió hem denunciat el retrocés de les eines de convivència al barri. La massificació turística i la seva derivada en l’àmbit residencial –amb un augment desmesurat dels pisos turístics està provocant que els comerços cada vegada més estiguin pensats per a visitants disposats a deixar-se recursos en productes ‘típics’. En canvi, aquells que han de donar servei
més directe als residents, sobretot d’alimentació i productes bàsics, són els que estan desapareixent de manera inexorable. Per això és necessari determinar un Pla d’Usos de la Part Alta que determini, primer des de l’anàlisi, quin ha de ser el futur comercial de la zona i quines mesures es poden prendre per garantir-lo. Mentre no arriba des de l’Ajuntament es vol incentivar el comerç local. Començarà a aplicar ajudes primer al Serrallo, on s’ha realitzat una remodelació urbanística que ho ha de facilitar, però després l’objectiu ha de ser la Part Alta, encara que només sigui per tallar la sagnia de residents.
NCom pot ser que després de gairebé una desena d’anys, la corrupció encara no hagués tret el caparró per aquí?
e totes les vegades que m’he sorprès, en aquesta columna, que un terme encara no hagués estat objecte del nostre interès, potser aquest d’avui s’endú la palma. Com pot ser que després de gairebé una desena d’anys, la corrupció encara no hagués tret el caparró per aquí? La corrupció!, que és pràcticament constituent, per no dir fonament, de l’activitat política? La veritat és que no me’n sé avenir. Mentre miro de trobar-hi resposta, aprofitaré per comentar una curiositat, relacionada amb el verb del qual prové, que és ni menys ni menys que rompre. Resulta que justament la setmana passada ens va sorprendre que cedir (pare de secessió, el mot que fèiem rodar) també debutés en el Rodalmot, i la sorpresa no es devia tant a ell mateix com al gran nombre de derivats que té i que, tanmateix, havien esquivat fins aleshores la nostra mirada; doncs amb rompre ha passat una mica la mateixa. Sense arribar al centenar llarg d’aquell, estem parlant de més d’una cinquantena, que no són pocs, precisament. Ni estranys, o infreqüents, com es podria pensar atesa la desconfiança que aquest verb genera entre els parlants no balears (a les Illes sí que és del tot viu en la llengua oral); els que són una mica llegits el coneixen del registre literari, i per això li concedeixen un úns poètic i prou (“rompre les ones, el rompent de les ones”), mentre que els que no en són gaire fins i tot acostumen a creure que és castellanisme. Però res més lluny d’això; en són derivats mots tant i tan corrents com derrota, ruta, rutinari o abrupte, i fins i tot en algun apareix en tota la seva integritat: a interrompre, per exemple, o a interruptor. Ja em direu si això no és català de cada dia.
Però com que avui ens queda poc espai, mentre esperem que el destí ens en torni a oferir una altra oportunitat, em limitaré a la branca del nostre protagonista, que és la que penja de corrompre (i la més nombrosa de la família, per cert): a més de corrupció, la integren adjectius com corrupte, incorrupte (aquest també us deu sonar força, oi?), corruptiu i incorruptible, substantius com corruptibilitat o corruptor i adverbis com corruptament i incorruptiblement (un terme que estic segur que deu aparèixer a la majoria dels programes electorals dels partits i als discursos d’acceptació dels càrrecs, he he). I la perla de la colla: corruptela, ‘abús contra la llei o el dret’, una d’aquelles paraules que fem servir gairebé sempre en plural. I, alerta, amb ela geminada, ves a saber per què.
Pau Vidal
Filòleg i
escriptor
o és que tingui vocació de lingüista, però certament la invasió quotidiana de nous conceptes que ens arriben, crec que necessitaria clarificacions, almenys en el sentit de comprendre el que volen dir els mateixos, no sigui que tot formi part d’un ‘marc de confusió’ que el que ens garanteix és una realitat cada cop més manipulada. Un punt a valorar, en el moment que vivim, és si realment, en una part dels ‘poders’, existeix una ‘estratègia’ meditada per dissenyar un futur millor, per una societat farta de paraules i a l’espera d’uns fets que no acaben de produir-se, o bé assistim a un exercici de ‘tàctica’ puntual per ‘anar passant’ i allargant, no sé ben bé el que, que no sigui mantenir els paràmetres vigents. És evident que en l’àmbit familiar i personal existeixen objectius puntuals, el que realment es fa difícil és ‘pensar en el futur’ com fórmula de subsistència i previsió, per tant, sembla lògic que el que prima és la ‘tàctica puntual’ per trobar respostes en cada moment, però en cap cas són capaços de fixar anhels i la manera de conquerir-los en el temps.
Aquesta manera de fer generalitzada, deixa de costat un altre punt a valorar, en la seva justa mesura, com és que si el «demà és avui a la tarda», no cal fer cap esforç, ni sacrifici per conquerir no sé què de futur.
Si passem del tema més intens com són les grans decisions com país, podem comprovar que la cosa encara és més extrema, doncs s’ha d’afegir, a la
manca de previsió, els canvis d’opinió repetitius que fan impossible veure l’existència d’una ‘estratègia’ que ens permeti assolir fites que se’ns poden vendre avui, però que queden invalidades demà, amb el que això comporta d’insatisfacció generalitzada, manca de credibilitat i allunyament de referències que queden difuminades en ‘el món de la teoria’ però, en cap cas, de la necessitat pràctica.
En el món de l’esport sembla que també el que prima són les ‘tàctiques’ que permeten guanyar partits, però que s’allunyen de la mateixa necessitat de previsió, amb el que això suposa de manca de rigor amb administracions socials, properes al fracàs permanent, però que es maquilla amb resultats puntuals, més o menys exitosos.
el que passarà, amb una evidència, que la globalitat torna a ser el denominador comú de qualsevol manera de fer; fins i tot, a efectes pràctics, podem observar que canvis en els països més poderosos, condicionaran la nostra viabilitat fins a cotes insospitades. Tampoc oblidem en aquest marc de ‘provisionalitat assentada’ les altres variables més sofisticades que indirectament fan la seva feina i on ‘la intel·ligència artificial’ només és la primera visió d’un iceberg que el que vol és el nostre sotmetiment, sense límits, on se’ns ven el progrés com garantia de no sé què.
La mateixa realitat global, també ens trasllada a aquest marc d’insatisfacció compartida, on les decisions de tercers són les que marquen el que passarà, amb una evidència, que la globalitat torna a ser el denominador comú de qualsevol manera de fer
A més, la mateixa realitat global, també ens trasllada a aquest marc d’insatisfacció compartida, on les decisions de tercers són les que marquen
Podem constatar que les meves reflexions no són pas optimistes, però en tot cas, si formen part d’una objectivitat evident, a la que veig poques alternatives, perquè el que tinc clar és que, malgrat l’existència de ‘bones tàctiques’, quelcom aplica una ‘estratègia’ que ens conduirà, aviat, cap a un model, del qual serà impossible fugir, i del que formarem part, sense cap alternativa al respecte. No sé si la meva anàlisi és fonamentada, o és un dubte elevat a la més alta potència, però el que és innegable és que, a poc a poc, ens dirigeix cap a un concepte futbolístic, com el ‘partit a partit’ que ens dominarà de manera infinita, sense possibilitats de canvi.
k Tribuna k
Notícies
En aquest article donem a conèixer algunes notícies d’hemeroteca que fan referència al poble i terme de Renau. Apareixen dades sobre la vida social, econòmica, política, educativa i geogràfica del lloc durant el segle XIX i primera meitat del segle XX.
El 1865 es va subhastar una porció de terra de vinya amb garrofers i oliveres i garriga, de 12 jornals d’extensió, part de l’heretat del Mas de Solé, situada dins del terme de Peralta, agregat al de Renau.
El 1873 el capitost carlí Quico va exigir i cobrar 100 duros al poble de Renau i en va demanar dos mil al de Constantí. Aquell mateix any el capitost Mora va trobar a les proximitats de Renau a un vianant que portava la correspondència i números del Butlletí Oficial. El va amenaçar en afusellar-lo si tornava a trobar-lo portant qualsevol premsa del partit liberal.
El 1879 es va donar una desgràcia important. Hi havia tres obrers treballant en una de les mines d’aquell terme, quan es va desplomar part de la conducció. Els obrers van quedar sepultats sota els enderrocs. Un d’ells va aparèixer horriblement aixafats i els altres dos sense esperances de vida.
El 1881 va caure una forta pluja acompanyada d’un vent huracanat. La pluja va ser molt continuada i de gran intensitat. Tots els barrancs van tenir fortes avingudes. A Renau va caure una important calamarsada.
El 1889 van ser detinguts per la Guàrdia Civil dos caçadors amb dos gossos. Es dedicaven a caçar conills però no s’havia aixecat la veda.
El 1892 es va dur a terme el reconeixement d’una propietat de J. Dalmau, per ser sospitosa però no es va trobar cap símptoma de fil·loxera.
El 1896 va donar-se una desgràcia. Un jove pagès de 22 anys, anomenat Alujas, veí del Catllar, se li va disparar una escopeta que treia carregada del carro que guiava. Va morir al moment. El 1899 va ser trobat mort en un camp del terme, una persona del mateix poble que, segons sembla, es va entretenir en robar les fruites dels horts, quan un tir d’arma de foc el va matar. Van ser cridats a prestar declaració els amos del lloc.
El 1910 es va donar una causa per l’assassinat de dos veïns de Renau, es va dictar per el jurat veredicte absolutori respecte a les germanes Sabaté, que van ser posades en llibertat. Es va considerar com autor de dos delictes d’homicidi a Antoni Gatell. Se li van imposar 40 anys pels dos delictes.
El 1910 es van donar a terme maniobres militars des de la ciutat de Tarragona a través de la carretera TarragonaPont d’Armentera. Es va notificar la presència de l’enemic a Renau i Vilabella. Es va enviar una ordre per seguir per Peralta i cap aquells pobles en missió ofensiva.
la casa d’Antoni Fortuny Armengol. Els lladres es van apoderar de 375 pessetes en bitllets que hi havia en una cartera i un portamonedes de plata que contenia 25 pessetes en metàl·lic.
El 1925 es va celebrar a l’ermita de Nostre Senyora del Lloret, un solemne ofici i funció per la tarda. Hi va predicar el pare jesuïta Josep Pijoan. Aquell mateix dia es van inaugurar les obres de seguretat i embelliment de l’ermita, dutes a terme sota la direcció de l’arquitecte Josep Maria Jujol.
El 1926 es va concedir a l’alcalde Renau el trasllat de l’escola a un nou local. El 1929 va quedar vacant l’escola mixta de Renau per a un professor. En aquells moments la població era de 161 habitants.
El 1932 la Comissaria de la Generalitat va procedir a la recepció de les obres de construcció del camí veïnal de Renau a Vilabella a la carretera de Pont d’Armentera. El 1935 va visitar el poble de Renau i va ser rebut per l’Ajuntament. Tot seguit van visitar les escoles. El cas va resultar curiós perquè mai cap autoritat havia visitat el poble
El 1915 l’alcalde de Renau va enviar una comunicació a la Mancomunitat.
El poble passava per una penúria a causa de les pedrades i el míldiu que havien destruït la collita de vi. Va demanar que fossin admesos els veïns més necessitats en els treballs per reparar la carretera de Tarragona.
El 1916 van entrar uns lladres a l’església de Peralta i es van emportar un calze, una cullereta salpasser i vuit pessetes. El botí va ser trobats a sobre d’uns bocois prop de l’estació de Nulles. Els lladres van ser detinguts.
El 1923 les Bodegues Esglésies de la plaça de la Font de Tarragona venien un vi negre de Renau a domicili per 25 cèntims el litre. L’anunci deia que es fes una prova i si es resultava enganyat que no comprés més a la casa.
El 1923 va ser atropellat el veí de Renau, Josep Tapies Roig, de 27 anys, al km 3 de la línia fèrria de Valls. L’incident va provocar-li diverses ferides i va ser traslladat a l’Hospital de Valls.
El 1925 es va perpetrar un robatori a
El 1931 es va publicar un anunci per diverses alcaldies (entre elles la de Renau) pel proveïment de farina per a les places de Ceuta i Melilla.
El 1932 la Comissaria de la Generalitat va procedir a la recepció de les obres de construcció del camí veïnal de Renau a Vilabella a la carretera de Pont d’Armentera. El 1935 va visitar el poble de Renau i va ser rebut per l’Ajuntament. Tot seguit van visitar les escoles. El cas va resultar curiós perquè mai cap autoritat havia visitat el poble.
El 1935, en Josep Fortuny, propietari de la Central elèctrica del Catllar, va oferir sufragar la meitat de les despeses de la conducció d’energia elèctrica a Renau. L’import era de 7000 pessetes, de les que 3500 havien de ser satisfetes per la població en dos terminis. També es va signar un contracte de subministrament de fluid elèctric.
El 1935 els 12 nens i nenes escolars de Renau van donar 14 pessetes per la compra d’objectes d’utilitat pels infants forasters refugiats a Tarragona. La quantitat va ser entregada al Comitè d’Ajuts als Refugiats.
Gràcies a aquestes notícies es coneix una mica millor el poble de Renau durant aquests moments.
k Tribuna k
La generositat ha canviat. Fa temps es tractava de garantir uns mínims de subsistència als més necessitats: menjar, vestit… Però avui, tot i que en alguns col·lectius encara és així, sorgeix una nova necessitat: escoltar i estar amb els altres.
La solitud és un fet generalitzat en la gent gran; no els hi dediquem prou temps; no els escoltem ni els acompanyem com es mereixerien. Els nous robots d’acompanyament estan programats per a escoltar-los sempre, però ho fan perquè els ho imposa la intel·ligència artificial, no el cor humà. Abans, la família, els veïns vehiculaven aquests suports. Els ‘temps moderns’, especialment en entorns urbans –en els rurals estan abandonats–, entorpeixen i dificulten aquesta tasca: no només per l’esclavatge del desig artificial d’acumular cada vegada més coses materials, sinó també per l’esclavatge de tenir cada vegada menys fills.
Però la solitud no és privativa només dels més grans. També dels infants, dels joves i dels pares, sovint enganxats, tots ells, a les pantalles; fins i tot quan dinen plegats a restaurants. Tothom està fent likes en la seva xarxa social, rient d’un vídeo de gatets o esglaiant-se d’una desgràcia que ha succeït en un país remot; esglai que no li comporta cap esforç i que haurà oblidat quan vinguin les postres. Mentre tots s’ignoren entre ells, convertint-se, a poc a poc, en uns desconeguts, ningú no s’atura a preguntar l’altre amb sinceritat «com estàs?». La seva escassa capacitat crítica, a conseqüència del seu conformisme acomodatici i la manca de lectura, l’absència de valors i de la religió a les seves vides, els passa factura. Només tenen una mera aparença de felicitat, però estan plens de mancances per dins, que difícilment resoldrà mai el funcionari estatal de torn, l’influencer d’autoajuda o el robot.
Els cristians, i totes les persones de bona voluntat que no estiguin preocupades pel poder, per les presses i pels diners, estem cridats a ser generosos, a eixamplar el cor, com diu el papa Francesc. Deia Chesterton: «Un dels majors inconvenients de les presses és que duren massa temps». Estiguem per les nostres famílies i amics, per tots aquells que ens envolten. Hem d’exercir una generositat de proximitat, de quilòmetre zero.
k Dels lectors
Tabacalera cultural
Creo que a la mayoría les alegrará saber que la Tabacalera va a tener un centro cultural, aunque sea de capital privado, pero que sirva para mejorar el espacio y tener nuevos alumnos. Nos dicen por activa y por pasiva que el Ayuntamiento de Tarragona no dispone de capital para sacar adelante proyectos de gran calado. Nos conformamos con que vayan arreglando calles, escaleras mecánicas y todo lo que se va deteriorando, pero creemos que deberían llegar a más, como eliminar los grafitis que llenan paredes y puertas de comercios, los excrementos de palomas que se ven por todas las aceras, etc.
A ver si hay suerte y les sale algún empresario que haga algo en el edificio del Banco de España. Si no abusan, seguramente encontrarán a alguien dispuesto a transformarlo en algo útil, pero que le dé rendimiento, claro. También podría ir a medias con Ayuntamiento, y quedarse con un espacio para exhibir videos de las fiestas y costumbres de Tarragona. Algo para la juventud. También para los mayores. En fin. Hay infinidad de cosas que se pueden hacer. No permitan que este edificio enclavado en el mejor sitio de Tarragona, permanezca en el olvido.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Tarragona
Maria Amenós Berengué.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Francesc.
Francisco Hernández Gámez.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Francesc.
Reus
M. Lourdes Roig Martí.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la Parròquia de Sant Joan.
Ramon Llevat Grau.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà demà a les 15.30 h a la Parròquia de Sant Joan.
Cambrils
Jordi Mariné Tarés.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Santa Maria.
La Nou de Gaià
Regina Baduell Calbet.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h a la Parròquia de Santa Magdalena.
Guardons l Puig presideix l’Agència Vaticana per a l’Avaluació i Promoció de la Qualitat de les Facultats Eclesiàstiques
Redacció
Els dies 18 i 19 de febrer, un grup de 25 empresaris i empresàries membres de la Fundació Gresol, van viatjar fins a la ciutat de Roma per fer entrega del guardó i homenatjar la destacada figura de Mn. Armand Puig i Tàrrech. Durant el transcurs d’aquest a la ciutat de Roma els assistents a banda d’assistir a l’entrega del guardó també van poder visitar la ciutat del Vaticà; en concret, van gaudir d’un fabulós tour guiat i exclusiu per la necròpolis, on van poder descobrir el lloc i la història on es van trobar les restes del que és considerat el primer Papa, Sant Pere.
Tot seguit, el guardonat Dr.
Puig va fer una visita comentada, per ell mateix, a la impressionant Basílica de Sant Pere, comentant detalls de l’altar i el baldaquí de Bernini, la Pietat o la cúpula de Michelangelo. El grup, a més, també va poder passar per una de les Portes Santes que accedeixen a la Basílica de Sant Pere, aprofitant que enguany és Any Sant. L’acte de lliurament va tenir lloc el vespre del 18 de febrer durant un sopar en un restaurant de la ciutat de Roma, allí els assistents i el guardonat van compartir la vetllada de reconeixement a la seva figura i la seva labor a l’Església. El president de la Fundació, Sr. Emili Correig, va donar la
25 empresaris van viatjar fins a Roma per a lliurar el guardó al Dr. Armand Puig
benvinguda als assistents i va fer uns breus parlaments enaltint Mn. Puig. Tot seguit, va intervenir una figura destacada del Instituto per le Opere Religione (IOR), el Sr. Javier Marín que és membre del consell d’administració d’aquest institut (conegut antigament com El Banc Vaticà) i que a la vegada és conseller delegat de Singular Bank, qui va explicar la seva tasca en l’entitat financera del Vaticà.
Finalment, el secretari de Gresol, el Sr. Jordi Cervera, va introduir la trajectòria del guardonat i va donar pas al lliurament pròpiament del guardó al Dr. Armand Puig i Tàrrech.
El guardonat va rebre el Premi Gran Gresol, llur figura simbòlica representa un re-
cipient en el qual, per l’efecte del foc, una mescla de metalls dona lloc a un producte superior i més pur. Mn. Armand Puig va tenir l’oportunitat de pronunciar un discurs i tot seguit el president d’honor de Gresol, Sr. Anton Pont, va obrir un col·loqui amb els assistents.
Imatge d’una de les entregues dels guardons esportius 2023-2024 de Torredembarra.
Mèrits l Un total de 505 esportistes torrencs i torrenques de vint-i-dos entitats van ser reconeguts en l’acte de lliurament de Guardons Esportius de la temporada 2023-2024, que va tenir lloc el passat 14 de febrer, al vespre, al Casal Municipal. Aquesta edició va incorpo-
rar una nova categoria, destinada a reconèixer els esportistes torrencs que competeixen en clubs de fora del municipi. Aquesta respon a la voluntat de donar visibilitat a aquells esportistes que porten el nom municipal arreu tot i no formar part d'una entitat. Redacció/Cedida
Avui felicita als que es diuen: Modest, Sergi, Primitiva i
ÀRIES
21/03 al 19/04
Hauràs de fer ús de la teva capacitat de lluita per a enfrontar-te a les persones que avui no seguiran les teves idees. Nit passional i emocional.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Importants novetats sorpreses hi haurà en la teva part financera de guanys. Observa bé on inverteixes amb qui. Tindràs una nit boja.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No et deixis portar per les teves primeres apetències recorda totes les teves responsabilitats abans d’actuar. La nit t’aportarà millors aspectes.
20/04 al 20/05 TAURE
La comprensió et vindrà donada pel sexe oposat. La relació amb els pròxims serà una mica tibant però al final et sortiràs amb la teva.
23/08 al 22/09 VERGE
Et mostraràs més sensible que altres dies a les paraules actes dels altres. Et demanaran ajuda moltes persones que gratificaran tot el que facis.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Només en la parella o amb una comptada amistat podràs tenir avui la confiança suficient per a sortir dels teus dubtes. Ves amb compte.
CANAL REUS TV
10:30 Concerts privats
11:00 Destí 2030 (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 (Re)poblem
14:00 Notícies migdia
14:30 Notícies esports
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Qüestió de fons (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Hi haurà avui diversos canvis de plans el teu caràcter es mostrarà molt variable. Avui és un dia per a anar pas a pas en tot, tremp.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Pren-te amb molta calma per a totes les teves activitats que avui desenvolupis de cara al públic. Els canvis t’afavoriran trauràs guanys segura.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva capacitat de treball augmentarà així com el teu rendiment els beneficis. En la llar hi haurà equilibri en el social sorpreses molt felices.
CRANC
21/06 al 22/07
És un bon moment perquè organitzis dictis els passos a donar tant en la teva professió com en les teves activitats. La teva intuïció t’ajudarà molt.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Si et mostres detallista amb la parella o amb els socis amics tindràs les portes obertes per a tot el que vulguis. En l’amor hi haurà intensitat.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Tant en el treball com en la teva vida privada hi haurà canvis importants que es desenvoluparan en la mesura que la teva assumeixis responsabilitats.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Connecticat
11:30 Com la nit i el dia. Cabaret
12:00 SPi+TV
12:30 Destí 2030
13:00 Connecticat
14:00 Notícies 12. Edició migdia
15:00 Com la nit i el dia. Cabaret
15:30 Destí 2030
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12. Edició migdia
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12. Edició vespre
21:00 La tertúlia del Dorsal 12
21:30 Aventurístic
22:00 Notícies 12. Edició vespre
23:00 La tertúlia del Dorsal 12
23:30 Aventurístic
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Uns que parlen bé i amb facilitat i abundància. Compte fàcil de fer. 2. Fugida col·lectiva d’un lloc. Dispositiu de conversió d’energia. 3. Múscul ample de la cama. Alçaré la veu. 4. Xifra mil. Desinfectes l’aigua. Es diu d’un soldat sense galons. 5. Acumuli diners al banc. Així ha quedat després del partit. 6. Fiarà sense límits. No es poden menjar, estan fora de data. Una d’oberta. 7. Regatera petita. Entrada de l’abadia. 8. Fer un petó. Treball de final de curs. 9. En primera persona i de tornada. Persona obtusa. Dolor davant la mort. 10. Converteixen en capons. Efectuï la poda. 11. Crit planyívol. Dones del Japó. 12. Separat amb un bisturí. Persona sense brillantor.
VERTICALS: 1. Lipotímia. Té la boca molt grossa. 2. Marxo fora. Noia que ha begut massa. 3. Feres solcs. Un dels extrems de l’esfera. 4. Regidor a la vila. Raïm que no és madur. 5. Nota musical. Deixar una imperfecció en un tall d’eina. Una del tall. 6. Quasi té. Format educat. No s’afanya. 7. Existiré. Faci explotar. 8. Esquerdes. Paga sense dues lletres. 9. Punt on només es pot anar des del nord. Edicte autoritari. El sentiment més negatiu. 10. Utilitzaràs. El més adequat. 11. Color vermell i blavós. Tenen càrregues negatives. 12. Existirà des de baix. Posa balises.
TARRAGONA:
Sabido Foraster, Julieta Antoni Maria Claret, 18 Telèfon 977 896 078
Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Bru Francesch, Josep Sant Joan, 15 Telèfon 977 315 859.
SALOU:
Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Suils Mochales, Lourdes Moragas Barret, 2 Telèfon 977 368 569.
VALLS:
Pérez, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370.
EL VENDRELL: Juste, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Durant tot el dia aniran circularan bandes de núvols alts, i alguns de mitjans, que deixaran el cel entelat. Al final del dia, la nuvolositat serà més abundant al nord-oest.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més baixa. La temperatura màxima serà similar o lleugerament més baixa en general.
LA MORA TAMARIT. Vendo pareado todo exterior. Tel: 655.570.371
Tarragona. ALQUILO HABITACIÓN PEQUEÑA con derecho a cocina. 320€/ mes. Tel: 647.578.934 –977 24 34 69
EMPRESA EUROPEA NECESITA FAMILIAS en Tarragona y alrededores para alojar estudiantes extranjeros. Periodos y pagos semanales. Tel. 657.837.083
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
MASSATGES
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
Reus. MASAJE ENTERO. Tel: 604.390.445
MASAJES RELAJANTES. Reus. Tel: 677.754.548
MASATERAPEUTA. RELAX TOTAL. Tel: 641.492.358
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12 ALTRES
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Robòtica Estudiants de l’institut Vila-seca participen en la Competició CanSat, impulsada per l’Agència Espacial Europea, per llençar un satèl·lit de la mida d’una llauna de refresc
El Desafiament CanSat proposa als estudiants de tot Europa participar en un projecte espacial real, treballant en equip, per dissenyar, construir i llençar un satèllit. L’aparell que han de construir és una simulació d’un satèl·lit real, integrat en el volum i la forma d’una llauna de refresc. El repte per als estudiants és aconseguir adaptar els subsistemes principals dels satèl·lits reals –energia, sensors, sistemes de comunicació…– en aquest espai reduït. I, a més, llençar-lo i aconseguir que toqui terra sa i estalvi. El llançament es fa amb un coet, fins a una altitud aproximada d’1 km. Perquè tot vagi bé, l’aparell –equipat amb un paracaigudes– ha de fer un aterratge segur, ha d’haver recollit les dades demanades i, a més, realitzar amb èxit una missió secundària, que és de lliure elecció per a cada equip.
«Ja fa tres anys que estem treballant en l’extraescolar de Robòtica a l’institut Vila-seca i penso que, amb tot el bagatge acumulat, ja estem preparats per assumir un repte com aquest», afirma Josep A. Oncins. Ell és el responsable de l’equip vila-secà que s’ha animat a participar en aquest projecte, el qual defineix com a «molt exigent», però, a la vegada, «amb un valor educatiu molt alt».
Des de fa dies l’Elías Atahualpa Barros, l’Eric Cabós Puig, el Biel Aranda Burbano i l’Unai Garcia Bailén estan treballant en el disseny de l’aparell, que ha de complir les dues missions
FTamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
plantejades. La primària, igual per a tots els equips, consisteix a recollir i enviar a temps real dades de temperatura i alçada a mesura que l’aparell va caient. La missió secundària, en el cas de Vila-seca, consistirà a resoldre hipòtesis com ara si la temperatura a dins mateix del satèl·lit pot variar i afectar l’electrònica. També treballen per incorporar l’opció de desactivar alguna part de l’electrònica si, a causa del consum elevat, la bateria s’estigués acabant, i per mesurar paràmetres com el CO2. Altres variables que cal tenir controlades, explica
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
el coordinador, és el lloc de caiguda, que pot variar en funció de com sigui el paracaigudes i els corrents d’aire: «Hi ha hagut algun cas que l’han trobat a Mallorca». Per facilitar la localització de l’aparell, el CanSat de Vila-seca incorporarà un GPS, llums led i un senyal acústic «que ens ajudaria si, per exemple, caigués enmig d’un camp de blat».
El llençament dels satèl·lits es farà el 27 de març a l’aeroport d’Alguaire. Hi haurà una fase de selecció entre tots els CanSat de Catalunya i se n’escolliran 18, que seran llençats, agrupats de sis en sis, en tres coets. La resta, però, no es quedaran a terra: un avió els llençarà des de l’aire, a una altura aproximada de 1000 metres.
La competició enfrontarà satèl-
lits de tots els estats participants. El que representarà Espanya serà escollit després d’una fase regional i una de nacional. A Catalunya s’hi presenten 135 CanSat de 65 centres. Des de Vila-seca estan treballant per arribar tan lluny com sigui possible. En aquesta cursa espacial només els falta el suport d’empreses o entitats que els ajudin a afrontar despeses. De moment, compten amb la collaboració de l’Institut de Ciències de l’Educació de la URV i el patrocini de Solfranc i MI.CA.SA.
Els estudiants fan una crida a patrocinadors que els donin suport Es busca patrocini
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
a pocs dies vaig llegir la notícia de que l’Ajuntament de Tarragona emprarà la IA per detectar residus al carrer. Cada cop que sento parlar d’intel·ligència artificial em venen al cap coses com la vaga històrica, va durar gairebé quatre mesos, dels actors de Hollywood que va tenir lloc l’any 2023. Una protesta en forma d’aturada per protegir-se, entre d’altres amenaces laborals, de l’ús de la intel·ligència artificial atès que suposa un gran problema pels «actors humans», com haurem d’anomenar-los aviat, que acabaran desplaçats per les seves rèpliques digitals. Un dels primers sectors a queixar-se pel mateix a casa nostra van ser els dobladors que ja comencen a veure’s substituïts per veus artificials igual que els professionals de l’atenció telefònica a moltes empreses i organitzacions. Només he esmentat uns quants exemples de com aquesta xica anomenada IA (que no cobra, no es cansa mai, no fa vacances, no es posa malalta i no protesta per res) ens acabarà escombrant d’infinitat d’activitats, sobretot, les més qualificades. Se suposava que tindríem robots per encarregar-se de les feines pesades -aquell imaginari dels llibres i pel·lícules futuristes on tenim tot de flamants androides fent-nos de criats mentre nosaltres debatem sobre filosofia clàssica- però, res més lluny, resulta que la majoria de feines físiques seguim assumint-les els humans. Entretant, escriure un llibre, compondre una simfonia o dibuixar els plànols per construir un edifici ja ho pot fer la IA àdhuc amb més rapidesa i eficiència. Tants segles d’avenç per continuar sent nosaltres els criats i en breu, per acabarho d’adobar, només això.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
