Tarragona 3
Ferran Adrià: «Jo faria molt més que un congrés dedicat al romesco. És una obra d’art»
Camp de Tarragona 15
Riudecanyes i Siurana recuperen cabal però continuen a la cua dels embassaments catalans
Esports 16 i 17
L’equip d’hoquei patins del Reus Deportiu celebra amb els reusencs la Copa del Rei
La investigació se servirà de voluntaris que vulguin respondre com els ha afectat psicològicament la crisi constant en el servei
L’alcalde de Tarragona reclama més inversions a Adif i torna a qüestionar la ubicació de la futura estació intermodal a Vila-seca
12 i 13
L’Ajuntament actuarà d’urgència als Interblocs de Sant Salvador Tarragona
El consistori estudia com assumir els espais comunitaris per poder-los arranjar i anuncia actuacions al barri 2
El govern municipal esperarà la nova Llei de Barris per decidir què hi presentarà Reus 8
Societat l El consistori podrà apropiar-se dels espais comunitaris i així desencallar projectes pendents
Oriol Castro / Marta Omella
L’Ajuntament de Tarragona ha trobat la fórmula jurídica per a millorar i invertir a la zona dels Interblocs de Sant Salvador. Actualment, al ser un entorn privat, el consistori no pot dur a terme actuacions. Però els serveis jurídics municipals han trobat la solució: un conveni entre els propietaris i l’Ajuntament signat l’any 1997. «Si els veïns estan d’acord, ens cediran els espais comunitaris al consistori. Un fet que ja es contemplava al conveni. Així, podrem invertir i fer grans actuacions de futur», explica Guillermo García, conseller d’Espai Públic. Tot i això, l’Ajuntament no esperarà al procés jurídic i ja prepara un contracte específic per a actuar a la zona amb la brigada municipal. «Durem a terme tasques de manteniment perquè és una zona que es troba en deficiència. Serà en poques setmanes», exposa García. En aquest sentit, el govern municipal mostra el compromís d’actuar per a recuperar el barri, més enllà de la fi del programa Barris amb Futur. «Sant Salvador ens preocupa i ens ocupa. L’an-
L’Ajuntament podrà actuar d’ofici a la zona si els propietaris cedeixen els espais comunitaris al consistori. C. Aguilar
«El barri ens preocupa i ens ocupa. El tirarem endavant»
terior Govern de la Generalitat ens va vendre fum. Però serem persistents i tirarem endavant el barri», afirma el conseller, qui també és regidor de barri. García destaca
Política l La Comissió d'Hisenda aprovarà demà el tercer modificatiu de crèdit de l'any. En aquest modificatiu, s'inclourà 100.000 euros per a la dignificació de murs i espais de la ciutat. «Aquest és el resultat de la nostra pressió política efectiva: acordem millores i ens assegurem que es compleixen. Amb Junts, Tarragona guanya», ha afirmat el portaveu del grup municipal,
Jordi Sendra. A banda, el modificatiu també contemplarà 500.000 euros per a la construcció d’un dipòsit anti inundacions a la Móra. «Ens vam comprometre amb els veïns. Hem posat la Móra al centre de l’agenda municipal i la nostra pressió ha estat clau perquè aquestes inversions siguin una realitat» , ha destacat Sendra.Aquesta inversió
s’afegeix a les millores que Junts ha reclamat «insistentment» per la Móra, com la renaturalització del canal i la remodelació del passeig marítim. Segons la formació independentista, continuaran exigint el compliment de cada acord i vetllant perquè les inversions es tradueixin en millores concretes per a Tarragona i els seus diferents barris. Redacció
que pròximament es canviaran 350 punts de llum de la zona. «Gran part serà a Sant Ramon, a Interblocs i també a l’avinguda Sant Salvador. Es veurà en poc temps», diu
el conseller. També, l’Ajuntament ultima un contracte de manteniment per al Parc Esportiu del barri. «La Diputació va inaugurar l’espai el 2022, però no va incloure el
seu manteniment. La zona està deixada de la mà de Déu, però nosaltres ens n’ocuparem», rebla el conseller.
Educadors al carrer
El govern municipal també treballa perquè el barri disposi d’un mínim de dos educadors socials al carrer. L’Ajuntament va reservar 500.000 euros al pressupost per aquest projecte, que abastarà tota la ciutat, i tindrà especial incidència a Sant Salvador. «Hi ha molta atenció social a la zona, per sobre del que marca la llei. Però la població continua estant allunyada de l’Administració i busquem millorar-ho», assevera García. Ahir a la tarda, l’associació de veïns de Sant Salvador va convocar als mitjans per expressar el seu descontent davant la situació. «Som plenament conscients de les mancances i els problemes que tenim. El que necessitem és acció», va etzibar el vicepresident Manel Castaño. Ara mateix, va explicar, la prioritat dels veïns i la problemàtica més urgent és l’estat dels Interblocs, una de les zones «més degradades» del barri i que «es troba abandonada». Aquesta és, concretament, la primera mesura que presentaran davant l’Ajuntament al pròxim ple. La proposta coincideix amb la del consistori: convertir aquest espai en sòl públic i que l’Ajuntament passi a fer-se càrrec d’aquest. Els veïns també demanen un pla integral, un projecte que veu amb bons ulls l’executiu municipal. «Seria molt positiu i ho vam parlar amb ells. Hem de veure internament si és possible», conclou García.
Tarragona registra un descens d’un 34% dels robatoris a l’interior de domicilis al febrer
Seguretat l Tarragona registra una reducció dels fets delictius durant el mes de febrer del 9,8%, respecte al febrer del 2024. La comparació entre els dos períodes mostra com hi ha hagut un clara davallada en algunes tipologia de delicte. Una mostra d’aquesta xifra positiva per la ciutat és la reducció d’un 34% dels robatoris a interior de domicilis, ja que de 76 s’ha
passat a 50. Tanmateix, el delicte de furt a interior de vehicle s’ha reduït un 54,5% (de 22 a 10), el furt lleu a vehicle un 20,8% (de 24 a 19) i el robatori amb força a interior de vehicle un 4,7% (de 128 a 122). Aquests fets pertanyen a la tipologia de delictes contra el patrimoni, la qual s’ha reduït un 11,5% respecte al febrer del 2024, quan se n’havien registrat 875. Al mes passat n’hi
va haver 774. Aquesta comparativa entre els mesos de febrer del 2024 i d’enguany demostra, segons la Urbana, la dinàmica positiva que s’està registrant en matèria de seguretat. Tant la Guàrdia Urbana de Tarragona com els Mossos d’Esquadra treballen per vetllar per la seguretat a Tarragona, pel benestar de la ciutadania i per millorar-ne la qualitat de vida. Redacció
Gastronomia l El cuiner considera que s’hauria de fer un museu de la salsa i expandir el seu coneixement
El cuiner Ferran Adrià va mostrar el seu suport al projecte de l’Ajuntament de Tarragona d’acollir un congrés del romesco a la ciutat. «Em sembla molt bé, jo faria molt més que un congrés. El romesco és una obra d’art», va exposar l’artífex del Bulli en una visita a Tarragona. «L’alimentació suposa un 28% del PIB al país. Crec que és incoherent criticar que s’hi destinin diners. Segurament als crítics els hi és igual si el congrés és del romesco o del bacallà», va apuntar Adrià.
Segons el famós cuiner, el romesco és un dels trets «diferencials» de la gastronomia catalana respecte a qualsevol altra. «Escudella i carn d’olla es fa a molts països. Si ens comparem amb Grècia, veu-
rem que les nostres gastronomies s’assemblen bastant, per exemple. Però els calçots o el romesco no els trobes enlloc. Tenim poquíssimes salses fredes al món», va sentenciar Adrià.
Compartir la història
Per al gastrònom, hi ha «un problema de comunicació» amb aquest tipus d’iniciatives. «Tot i que ara hi ha més conscienciació que fa uns anys, encara hi ha una certa mentalitat social que veu elitista la gastronomia. S’ha de compartir molt més el coneixement. Al congrés es podria fer una exposició sobre la història del romesco», va expressar Adrià. Fins i tot, va anar un pas més enllà i va dir que s’hauria de crear un «petit museu» de la salsa. «M’agradaria que gent d’Andalusia,
Hostaleria l L'objectiu és donar formació financera als professionals
Oriol Castro
CaixaBank i Ferran Adrià, amb elBullifoundation, impulsen aquests dies un curs de gestió financera per als restauradors del territori tarragoní. L’objectiu del programa, segons els seus organitzadors, és que les petites
empreses que són els bars i restaurants «durin el màxim de temps possible». «El curs té una agenda molt atapeïda i tenim confirmats uns 500 assistents en els diferents tallers i xerrades que farem aquests dies», va explicar Josep Maria Gonzàlez, director territorial de Catalunya de
CaixaBank. El programa dura fins demà i passarà per Reus i també el Vendrell. La seu central del curs és el Palau de Congressos de Tarragona, on ahir es van dur a terme les primeres jornades. «El 90% dels restauradors no fan un pressupost. Això, en els temps actuals, és impensable. Hi ha
una gran qüestió econòmica a millorar al sector», va exposar Adrià.
Segons el cuiner, al seu gremi hi ha poca visió i comprensió de les finances. «Fer un balanç els fa por. Mai s’ha parlat de diners. Si no has fet aquestes coses durant molts anys, fer-ho costa. La gent jove ja és més conscient que ha de fer números», va comentar el gastrònom. «El sector ha canviat molt, a nivell de condicions laborals sobretot. I s’ha de seguir transformant. Amb paciència, no es farà en dos dies», apunta Adrià.
«Hi ha poques salses fredes al món. Jo he menjat romesco a Berlín i a Nova York»
per exemple, entenguessin el valor del romesco i el coneguessin. Catalunya és referència mundial de la gastronomia. Jo he menjat aquesta salsa a Berlín o a Nova York», va asseverar el cuiner.
Consens amb la recepta
A més, el gastrònom aposta per generar un consens sobre la recepta típica del romesco. «Com l’exemple de la paella valenciana, agafar i marcar com és la recepta tradicional. Després, sense ser radical, es pot explicar que també es pot fer amb pistatxo i pinyons, per exemple», va afegir Adrià.
Més enllà, el cuiner de l’Hospitalet de Llobregat va destacar que el «turisme de qualitat» pel qual advoca el territori va relacionat «en un 80% a la gastronomia». «La gent vol viatjar a països on es mengi bé. Quin és el problema del sol i platja? Si apostem pel turisme, anem a ser els millors en això. El Silicon Valley del turisme hauria de ser a Catalunya», va expressar Adrià.
Manca de personal
A les portes d’una nova temporada turística, el gastrònom també es va referir a la manca de treballadors dels establiments hostalers. Un problema que necessita «10 o 15 petites solucions». «Primer, cal tenir en compte que el 38% del personal és immigrant. I, per tant, se’ls ha de cuidar. Després, s’hauria de fer un Pla Estratègic. Per a mi, l’FP Dual, on treballes i estudies alhora, hauria de ser obligatòria. L’escola de Cambrils funciona molt bé», va exposar Adrià. Una altra solució passa pels salaris. «Quan dic que s’ha de pagar més els clients es cabregen. Però els cambrers han de cobrar més», conclou el cuiner.
Mobilitat l Els informadors de l’EMT han ajudat als usuaris que no sabien que les parades de Prat de la Riba s’havien traslladat
John Bugarin
L’intercanviador de Battestini ja està en funcionament. Ahir, l’Empresa Municipal de Transports (EMT) va començar a operar en aquesta estació, la qual ha passat a acollir totes les parades situades a Prat de la Riba, en el tram entre la plaça Imperial Tàrraco i l’avinguda Ramón y Cajal. Manuel Dorado, cap de trànsit de l’EMT, explicava que el primer dia s’estava desenvolupant «sense cap mena
d’incidència, més enllà d’alguna queixa puntual». Aquestes provenien sobretot «per part de persones grans, que són més reticents als canvis».
El degoteig de persones que arribaven a Prat de la Riba amb intenció d’agafar el bus va ser constant durant gairebé tota la jornada. Dorado destacava la feina que s’ha fet prèviament per a avisar els usuaris sobre el trasllat de les parades per «la pàgina web, l’aplicació mòbil, cartells o els mitjans de comunicació». Tot
i això, els canvis van agafar d’imprevist diversos tarragonins. Tres informadors es van encarregar de guiar-los, a través de les seves indicacions, cap a Battestini. L’afluència de gent es va incrementar notablement en el carrer Higini d’Anglès per totes aquelles persones que es van haver de desplaçar des d’on habitualment agafaven el bus fins al nou intercanviador.
Va ser el cas de María Rodríguez, que havia d’agafar la L-34, una de les línies afec-
Tarragona acollirà la IV edició del Mou-te per l’Epilèpsia el 23 de març
Solidari l Es recaptaran fons per a la recerca mèdica d'aquesta malaltia
Redacció
La quarta edició del Mou-te per l’Epilèpsia arribarà el pròxim diumenge 23 de març. Organitzat per l’Associació Si jo puc, tu també #epilep amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, és un esdeveniment solidari obert a tota la ciutadania, tingui o no dis-
capacitat, i el seu objectiu és donar visibilitat a l’epilèpsia i recaptar fons per a la investigació mèdica. La cita, que començarà a les 10 hores, inclou una caminada i una cursa solidàries i inclusives de 5 quilòmetres, amb un recorregut des de la platja de l’Arrabassada fins a la platja del Miracle.
Un cop al Miracle, es tornarà a la platja de l’Arrabassada on es podrà gaudir d’un ambient festiu amb música en directe de la mà de l’artista Dani Madrid. El circuit estarà adaptat per a tothom i enguany, com a novetat, s’ofereix una cursa infantil de 300 metres per als més petits i petites. Les ins-
tades juntament amb les L-3, L-5, L-6, L-30, L-54 i L-85. «No me n’havia assabentat, però un informador m’ha dit que la parada havia canviat de lloc», afirmava la usuària, qui creu que «ha faltat més informació». Rodríguez creu que el trasllat de les parades a Battestini és un encert, ja que «sembla que serà més cómode», però «farà falta veure com va en els pròxims dies».
Campanya de comunicació Tot i el desconcert d’alguns
cripcions encara estan obertes en aquest enllaç: https:// bit.ly/mou-te2025.
La caminada i la cursa tenen un preu de 12 euros, la cursa infantil té un cost de 5 euros i també hi ha l’opció del dorsal zero que és de 10 euros. Tota la recaptació de la jornada es destinarà íntegrament a la recerca mèdica sobre l’epilèpsia. Les primeres 600 persones inscrites a la cursa i a la caminada rebran una samarreta commemorativa. En acabar, tindrà lloc un lliurament de trofeus als tres primers corredors i corredores.
usuaris, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales destacava «l’innegable esforç que ha fet l’EMT amb la campanya de comunicació prèvia al canvi».
En aquest sentit, celebrava que «les incidències han estat quasi bé nul·les». El batlle remarcava que la posada en
Dorado explica que hi ha hagut «queixes puntuals», sobretot de persones grans
marxa de Battestini «ha de ser una millora, i ho està sent, tant per als conductors dels busos municipals com per als usuaris». A més, aquest espai serà clau per a la «intermodalitat» del «transport públic metropolità», amb el pas del Tramcamp i l’estació de trens projectada a l’Horta Gran. Cal recordar que, a finals de juny, es traslladaran les parades de Pere Martell a l’intercanviador de Battestini i hi haurà una darrera fase de l’operativa a finals de l’any.
Patrimoni l Vedrina aposta per inversions «directes» i no per «estructures que ens facin perdre diners pel camí»
El Partit Popular ha instat el Congrés dels Diputats a col·laborar i incrementar les inversions estatals en el pa trimoni històric de Tarragona amb motiu del 25è aniversari de la declaració del conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. La diputada Elisa Vedrina explicava ahir, en roda de premsa, que el PP ha presentat una proposició no de llei (PNL) per a comme morar aquesta efemèride i promoure la cooperació inte rinstitucional.
Víctor Moliner participarà en el cicle ‘Bon dia Tarragona’
Formació l Víctor Mo liner, director de Projectes Corporatius i professor a EADA Business School participarà avui en una nova sessió del cicle de jornades Bon dia Tarragona de la Cambra. Parlarà sobre «De l’estratègia a l’acció: com fer que el teu equip visqui més la visió empresarial». Redacció
Durant la seva intervenció, va posar en dubte la neces sitat de crear un consorci, tal com s’ha demanat des de l’Ajuntament en els darrers mesos. «Cal que la major part dels diners de les administra cions vagin directament en inversions en el patrimoni», explicava Vedrina, qui con sidera que «totes les estruc tures que ens facin perdre diners pel camí ens semblen menys adequades».
«Oportunitat única»
La diputada popular destaca va que «Tàrraco és un símbol del llegat romà a Espanya i
Europa» i el 25è aniversari de la declaració de Patrimoni Mundial és «una oportunitat única» per a «revaloritzar» el conjunt arqueològic de la ciutat. La PNL del PP, que es debatrà a la Comissió de Cultura, insta a reforçar la col· laboració entre les adminis tracions estatal, autonòmica i local per a dissenyar un pro grama especial amb activitats culturals i educatives. També es demana incre mentar la inversió en la con servació i restauració de mo numents o l’impuls d’un pla estratègic de projecció inter nacional per a reforçar l’atrac
Port Tarragona presenta la seva oferta de treball públic per al 2025 a la Fira de l’Ocupació
Ocupació l Port Tarra gona tornarà a estar present a la Fira de l’Ocupació que orga nitza la Cambra de Tarrago na. Aquest esdeveniment, que arriba a la 12a edició, té com a objectiu connectar empreses i institucions del territori que busquen personal amb can didats que estan cercant una nova feina. La fira es durà a terme aquest dijous, de 10 a
18 hores, al Recinte Firal de Tarragona. Port Tarragona hi serà present amb un estand des d’on explicarà les opor tunitats laborals que ofereix el sector portuari, a la vegada que donarà a conèixer la seva oferta d’ocupació pública que l’Autoritat Portuària de Tarra gona té per enguany, amb 25 noves places. Port Tarragona ha apostat per aquest esde
Insten a impulsar un pla estratègic de projecció internacional
tiu turístic de Tàrraco. Els po pulars també reclamen que es fomenti l’ús de noves tec
nologies amb la digitalització dels recursos patrimonials i la creació de recorreguts inte ractius. Igualment, volen que la commemoració del 25è ani versari sigui declarat com un Esdeveniment d’Excepcional Interès Públic i s’ampliï la di fusió dels beneficis fiscals per a les inversions destinades a
la protecció i promoció del pa trimoni històric, per a atraure la col·laboració privada. «Tarragona té un potencial extraordinari i mereix inver sions i decisions que la facin créixer», deia la diputada Ve drina, qui espera que la PNL s’aprovi i serveixi per a «tan car acords que siguin reals».
veniment des dels seus inicis i un cop més hi serà present amb un estand des del qual s’explicaran les sortides labo rals que ofereix l’ecosistema portuari en general i les opor tunitats laborals que ofereix l’APT com a organisme. Els assistents de la fira co neixeran els 25 llocs de feina que s’han creat de perfils di versos per a treballar en àrees com medi ambient, infraes tructures, economia finan cera, sistemes d’informació, secretaria general, qualitat, operacions i serveis portuaris o policia portuària. Redacció
Cultura l El Teatre Tarragona acollirà el certamen i l’Ajuntament donarà continuïtat al Mercat Estratègic de Dansa celebrat l’any passat
Redacció
La dansa serà la veritable protagonista d’aquesta primavera a Tarragona amb la celebració de la primera edició del Festival Especial Dansa, que tindrà lloc a la ciutat del 22 al 30 de març. L’Ajuntament de Tarragona impulsa aquesta iniciativa per fomentar i fer habitual la presència de la dansa contemporània en les programacions municipals d’arts escèniques i música. La consellera de Cultura de l’Ajuntament, Sandra Ramos, ha valorat que «aquesta disciplina, sovint menystinguda, té un llenguatge universal i transversal, però sovint, per ser desconeguda entre el públic general, no té el lloc que li pertoca als escenaris. Com a servei públic, consolidem la nostra aposta ferma per acostar la dansa a la ciutadania i, alhora, fer costat al sector professional donant suport a la creació, la producció i l’exhibició».
Tarragona va iniciar aquesta «aposta clara» per fomentar la dansa amb la creació del cicle itinerant de peces curtes en espais no escènics En Dansa, i programant espectacles de gran format durant les temporades estables de teatre. El passat 2024, aquesta aposta es reforçava amb una declaració d’intencions: l’impuls del Mercat Estratègic de Dansa Contemporània Especial Dansa que tenia lloc a la ciutat de Tarragona, acollint
«Tarragona es posiciona i consolida fermament com a capital de la dansa»
fins a 200 professionals d’arreu de Catalunya i resta de l’Estat, esdevenint d’aquesta manera capital estratègica del sector de la dansa a nivell estatal.
Seguir la trajectòria
Per seguir aquesta trajectòria, aquest 2025 des de Tarragona es presenta el Festival Especial Dansa, una cita
que es repetirà cada any per apropar i mostrar la dansa contemporània a Tarragona.
A partir d’aquesta primera edició de 2024, en els anys parells coincidirà la iniciativa amb el Mercat Estratègic, seguint la proposta viscuda a la nostra ciutat al 2024. «Tarragona es posiciona i consolida fermament aquest 2025 com a veritable capital de la dansa acollint aquestes cites imprescindibles arreu de l’Estat», ha manifestat la consellera Ramos, qui ha detallat que «el festival Especial Dansa no només aposta fermamanet per l’exhibició sinó també per la divulgació. Man-
Societat l L’Ajuntament de Tarragona, a través de la conselleria de Joventut, engega l’espai de participació per a les propostes d’activitats educatives per a adolescents i joves a l’estiu 2025. Aquestes es poden presentar des de demà dia 11 de març fins al dia 9 d’abril.
Aquesta iniciativa convoca a totes les persones, entitats,
col·lectius i empreses interessades a fer propostes per a la programació d’estiu, siguin iniciatives culturals, educatives o d’oci i altres idees d’acció destinades als i les joves, a fer-les arribar al Servei Municipal de Joventut, Tarragona Jove. Tot amb l’objectiu d’oferir una programació personalitzada per als joves de 12 a 35 anys.
Les propostes recollides es valoraran segons els criteris d’autoria jove de les propostes, l’aplicació de la perspectiva de gènere i la mirada intercultural, l’àmbit de les activitats, la capacitat d’autogestió, els recursos que puguin implicar i l’encaix a les línies de programa descrites al Pla Local Tarragona jove. Redacció
Una setantena d’establiments participen en el Concurs d’Aparadors
Comerç l El total en premis a repartir entre els comerços guanyadors és de 2.100 euros
Redacció
tenim el compromís d’anar més enllà de l’exhibició artística».
El Festival Especial Dansa comptarà amb 4 espectacles de gran format, 3 peces de nova creació, Monument, del millor ballarí català Àngel Duran, Outsider, de la CIA Evohé, de la creadora, ballarina i coreògrafa Anna Corredor, que després de molts anys de dirigir, torna a l’escenari amb un solo de dansa dirigit pel ballarí i corògrafa del Regne Unit Chris Evans. El dissabte 29 de març serà la tarragonina Roser Tutusaus, amb una llarga trajectòria a nivell nacional i europeu.
La Conselleria de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, amb la col·laboració de la Via T Tarragona Shopping, ha organitzat el Concurs d’Aparadors: Edició Carnaval. Un concurs celebrat del 26 de febrer al 3 de març i obert a tots els comerços i negocis de Tarragona que hi volguessin participar. També s’ha convidat les comparses a decorar els aparadors amb una temàtica carnavalesca, l’interior del local i, fins i tot, el personal de les botigues disfressant-se per fer gaudir més intensament el Carnaval a la nostra ciutat i amb la possibilitat de col·laborar amb les comparses de la ciutat. Aquesta recent campanya d’integració del Carnaval de Tarragona als comerços locals ha comptat amb la participació de prop de setanta establiments,
distribuïts entre botigues i parades del Mercat Central, del Mercat de Torreforta així com d’establiments de venda al detall i serveis comercials de la ciutat ubicats a peu de carrer, inclosa la restauració.
Valoració positiva «Des de l’Ajuntament i la Via T es valora molt positivament l’èxit d’aquesta iniciativa, ja que ha permès integrar una festivitat tan emblemàtica com el Carnaval dins la dinàmica comercial de Tarragona. A més, la participació ha estat molt diversa, amb establiments procedents de diferents zones de la ciutat, incloent els barris de Ponent, els barris de Llevant, la zona nord i el centre de la ciutat», va assegurar ahir la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, en una atenció a mitjans.
Marta Omella Blanco
Santa Tecla, és, sense dubte, una figura adorada pels tarragonins. Si bé no tots són comparteixen la seva fe, la majoria són devots de la seva festa, que cada setembre omple la ciutat de colors, música i fervor. Però, què en sabem realment de la santa màrtir que es va convertir en la patrona de la ciutat? La seva història ha passat de manuscrit a manuscrit, de boca en boca i de generació en generació, transformant-se amb el temps i donant lloc a diverses versions sobre la seva vida i el seu final. I si, més enllà del seu martiri, Tecla hagués estat també víctima de la mateixa fe que la va convertir en icona?
Aquesta perspectiva, juntament amb la d’altres màrtirs femenines, s’explora en el llibre Martiris de santes del primer cristianisme, un estudi realitzat per Ángel Narro, i Álvaro Ibáñez, professors de Filologia Clàssica a la Universitat de València i la Universitat de Granada respectivament. Aquest recull i analitza els textos més antics sobre tretze santes, inclosa Santa Tecla. L’obra tradueix per primera vegada al castellà aquests relats, apropant-los a un públic no especialitzat i oferint una visió centrada en aquells aspectes que diferencien el tractament de la santedat femenina respecte a la masculina.
«Les traduccions van evolucionant i a mesura que passen els segles ens trobem diferents versions. És un terreny molt problemàtic, perquè hi ha moltíssima contaminació.
Existeix, fins i tot, una certa tendència a la homogeneïtzació d’històries, i els elements d’un relat acaben apareixent en altres», explica Narro. En
El llibre ‘Martiris de santes del primer cristianisme’ recull els relats de tretze màrtirs i aporta una visió de gènere
el cas de Santa Tecla, la documentació més antiga la situa al segle II dC, destacant-se com la primera màrtir cristia-
na coneguda. El relat original, explica Narro, narra la seva conversió al cristianisme després d’escoltar la predicació
de Sant Pau i les diferents tortures a les que va sobreviure de forma miraculosa.
Però el que és més sorpre-
nent, assenyala, és com el seu final ha variat al llarg dels segles. «La versió més coneguda, sobretot a Tarragona,
«És probable que la relíquia del braç de Santa Tecla sigui una invenció medieval»
«Els relats de dones màrtirs repeteixen sovint patrons com la virginitat»
explica que la santa es va refugiar en una cova que es va esfonsar, deixant únicament el seu braç. En altres traduccions, però, es diu que va desaparèixer en una mena de forat obert miraculosament al terra per protegir-la d’un intent de violació. D’altres versions afirmen que es va desplaçar fins a Roma, on va viure fins a una edat avançada i va morir en pau», apunta.
Aquesta evolució de la seva història es veu reflectida en la Tarragona medieval, quan la ciutat va adoptar el seu culte i va incorporar la famosa relíquia del braç de Santa Tecla. «Les traduccions primitives no fan referència a la seva tomba ni cap mena de relíquies originals, per tant, és probable que aquestes siguin una invenció de l’edat mitjana», explica Narro
Una perspectiva de gènere L’estudi també posa de manifest com la representació de les màrtirs femenines sovint s’ha centrat en la seva bellesa i en la seva condició de «núvia de Crist», reflectint els rols de gènere imposats per la societat de l’època. «Es repeteixen molts patrons com la virginitat i la puresa», explica l’autor. Així mateix, els seus martiris solien incloure violència contra el seu cos i la seva feminitat. «Un clar exemple és Santa Àgata, a qui segons la llegenda li van tallar els pits», diu.
Municipal l Amb la discontinuació del programa pilot Barris amb Futur, s’està treballant en la seva proposta
Sergi Peralta Moreno
Amb la discontinuació del projecte pilot Barris amb Futur, l’Ajuntament de Reus té intenció de concórrer a la futura Llei de Barris. Tot i que ja està treballant en un projecte, esperarà a la publicació de la convocatòria per part de la Generalitat de Catalunya per acabar de concretar què presentarà.
El nou executiu català ha decidit que no continuarà endavant amb el projecte pilot Barris amb Futur, tal com va avançar Diari Més. La iniciativa, promoguda per l’anterior govern, promovia l’impuls de polítiques socials i urbanes per aconseguir unes ciutats més cohesionades. En concret, estava previst que aterrés als barris Fortuny, de Reus, i de Sant Salvador, de Tarragona. Fonts municipals apunten que no poden precisar que a la Llei de Barris es presenti el mateix projecte atès que encara es desconeix quins requisits demanarà la Generalitat. Està previst que es donin a conèixer en els pròxims mesos.
Així mateix, remarquen que, a diferència del Barris
d’arxiu
La legislació inclourà finançament per poder executar les iniciatives
amb Futur, la Llei de Barris sí que preveu finançament per a l’execució de les propostes, de forma que, per obtenir una resolució favorable, caldrà preparar una iniciativa que vagi
L’hospital celebra un curs sobre la fractura vertebral osteoporòtica
Sanitat l Més d'un centenar de professionals participen en la jornada
Més d’un centenar de professionals sanitaris van participar en el IV Curs de Maneig Integral de la Fractura Vertebral Osteoporòtica, que va tenir lloc divendres a l’auditori de l’Hospital Universitari Sant Joan i que va ser organit-
zat pel Grup Espanyol de Malalties del Raquis (GEER), de la Societat Espanyola de Columna Vertebral, i la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física (SERMEF). El doctor Joan Salvador Escala, responsable de la Unitat de Columna de l’hospital i coordinador de la jornada,
assenyala que és un «orgull» organitzar un esdeveniment com aquest, ja que permet «subratllar el compromís del centre amb la formació continuada dels professionals de la salut i en la millora de l’atenció sanitària». La fractura vertebral osteoporòtica és la fractura per fragilitat més
projecte Barris amb Futur. Alejandro Navarro
de bracet amb la filosofia del Govern.
L’objectiu de la nova legislació és millorar les condicions de vida de la població de les àrees amb alta vulnerabilitat
prevalent de totes les que es produeixen per osteoporosi i està infradiagnosticada, ja que dos terços de les persones que la pateixes són asimptomàtiques. Durant la jornada, es van analitzar aquests aspectes i es va debatre sobre els últims avenços mèdics en el sector, com l’aplicació de la intel·ligència artificial en el diagnòstic precoç, les últimes investigacions en osteoporosi, les passes endavant en el tractament quirúrgic o l’ús de la robòtica en les cirurgies. També es van analitzar diferents casos clínics.
tar el risc de fractura social i fer front a la crisi ambiental. En el seu marc, es preveu la creació d’un fons econòmic que permetrà obrir convocatòries de subvencions anuals dirigides als ajuntaments que presentin projectes d’intervenció amb actuacions dirigides a assolir transformacions físiques, ecològiques i sociocomunitàries als seus entorns.
Barris amb Futur
social, manca d’equipaments i serveis, dificultats d’accessibilitat, riscos ambientals i greus exposicions als efectes de l’emergència climàtica. Tot plegat, amb la voluntat d’evi-
La intenció era que el barri Fortuny es beneficiés del Barris amb Futur, promogut pel govern autonòmic republicà. La idea era desenvolupar-hi un projecte d’intervenció sociourbana, que busqués la integració comunitària, la vinculació dels veïns amb l’entorn, el proveïment de recursos i espais de confluència, el suport mutu, l’empoderament de les persones i la millora de les condicions socioeconòmiques. A més, completaria la regeneració de la zona, junt amb la millora de l’accessibilitat i l’eficiència energètica d’alguns immobles i la conversió del carrer d’Astorga en un eix cívic. El cas de Tarragona Tot i que encara no es coneixen les bases de la primera convocatòria, l’Ajuntament de Tarragona ha informat que està treballant en la proposta del Pla Integral de la Part Baixa per poder presentar-la, una iniciativa que abasta qüestions urbanístiques, comercials, socials i culturals. Els veïns de Sant Salvador, que anaven a ser beneficiaris del projecte pilot, reclamen no quedar «penjats».
Urbanisme l L’AV Harmonia del Carme lamenta que aquesta situació es podria haver evitat
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus enderrocarà el Portal del Carme a finals del mes d’abril. El passat mes d’octubre el pas va ser tallat per risc d’esfondrament de l’edifici en detectar que estava en un avançat estat de deteriorament. Concretament, va ser durant el vol d’un dron de la Guàrdia Urbana per sobre del raval Martí Folguera que es va observar que part de la coberta havia cedit i, d’aquesta manera, esdevenia un perill per als vianants que passaven diàriament per sota del portal que, segons s’explica en el projecte d’enderroc, «podria col·lapsar en qualsevol moment».
La regidora de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui, va anunciar a través de xarxes socials que l’enderroc comen-
çarà a finals del mes vinent. «El Portal del Carme s’obrirà una altra vegada abans de l’estiu», va afirmar Berasategui, ja que es preveu que les obres tinguin una durada de
dos mesos. «Conservem el patrimoni de la nostra ciutat, fem els passos i els carrers més segurs i, també, seguim avançant per la transformació del Barri del Carme», va
cloure. L’actuació compta amb un pressupost total de 45.759,95 euros.
El projecte El projecte preveu enderrocar
Les obres duraran dos mesos i es preveu que el pas es torni a obrir a l’estiu
L’abast de l’actuació engloba el volum que ocupa la planta primera i segona de l’edifici, així com les escales de planta baixa. A les mitgeres, que quedaran vistes, s’arrebossaran amb morter amb aïllament tèrmic incorporat i posterior pintat. A la façana interior es preveu un arrebossat per evitar despreniments. També es retiraran els punts d’enllumenat públic existents ubicats al pas per als vianants i façana posterior i es reubicaran de nou a la façana lateral. La previsió és que hi hagi un total de 3 punts de llum al carrer interior.
Des de l’Associació de Veïns l’Harmonia del Carme s’han mostrat indignats davant del fet que s’hagi hagut d’arribar a aquesta situació d’enderroc. «Sempre ens hem queixat al barri de què no s’arreglen les cases velles i que hi ha falta de manteniment. Moltes vegades l’Ajuntament ens diu que no poden fer res perquè són edificis privats, però és que el Pas del Carme és de l’Ajuntament, és la seva responsabilitat i em pregunto per què no s’ha fet cap mena de manteniment», critica contundentment el president de l’entitat, Josep Machado.
L’enderrocament del Portal del Carme tindrà un cost de 45.000 euros
El pas es va tallar el passat mes d’octubre per risc d’esfondrament
l’edifici, que ja es va tapiar fa uns anys i es va deixar el pas en planta baixa, mantenint la façana protegida en peu, ja que consta com espai protegit del raval Martí Folguera. A més, la façana se subjectarà amb uns tirants que la graparan a les mitgeres mitjançant bigues metàl·liques collades i fent de contraforts i els balcons en mal estat es repararan.
El president considera que, si s’haguessin solucionat les goteres i humitats en el seu moment, potser no s’hauria arribat a aquesta situació. A la vegada, Machado adverteix que no serveix de res enderrocar-ho i després «tornar a oblidar-se del manteniment, perquè, quedi el que quedi, si no es manté, tornarà a haver-hi problemes».
En aquest indret l’associació de veïns va impulsar el passat setembre la creació de tres murals amb l’objectiu de donar a conèixer figures rellevants del barri, a càrrec de l’artista Tom Roy. Dels tres, ja s’ha finalitzat el primer en homenatge a Josep Cases, més conegut com a ‘Pepitu de l’Arena’, qui va ser antic president de l’associació que comerciava amb sorra que portava als constructors. Dins del projecte ja es preveu que aquesta pintura es conservi.
Salut l Els diners recaptats a la I Cursa Fem Salut Sant Joan del 30 de març es destinaran al projecte
Miquel Llaberia
La Unitat de rehabilitació car díaca de l’Hospital Universita ri Sant Joan de Reus (HUSJR) continua avançant en el seu desenvolupament per oferir un millor servei als pacients amb malalties cardiovascu lars. Actualment, s’està a l’es pera de la inauguració d’una sala esportiva amb ús d’intel· ligència artificial que forma rà part de la segona fase del projecte. Les obres d’aquesta ja han acabat i es preveu que es posi en funcionament a partir d’aquest mes d’abril. «La unitat és un projecte que treballem des de fa dos anys i intentem implementar ho amb altres companys, ja que, per molt que estigui centrat en cardiologia, té molta col· laboració d’altres serveis», explica la cap del servei de Cardiologia de l’HUSJR, Pilar Valdovinos.
El projecte, tal com explica el seu coordinador, Hernán Tajes, està dividit en tres fa ses. En la primera, el metge i infermers eduquen al pacient amb canvis de dieta, medica ció o activitat física, per evitar factors de risc. En la segona fase, es realitza el seguiment i control clínic del pacient, amb la col·laboració d’altres unitats, i la tercera és el retorn a l’atenció primària amb tota aquesta informació per conti nuar el control. «Amb aquest
procés volem que el pacient aprengui una sèrie de con ductes per aplicar en la resta de la seva vida i que no neces siti assistència mèdica més endavant», comenta. «El que volem fer és un vestit a mida. No és el mateix un pacient gran i diabètic que un home jove i fumador», apunta Val
L’objectiu és que els pacients cardiològics aprenguin bons hàbits de salut
Comerç l Les Botigues al Carrer s'allarguen fins al 12 de març a causa de les plu ges dels darrers dies que han dificultat que l'activitat es desenvolupés a terme amb normalitat. En principi, l'edi ció d'enguany estava previst que finalitzés ahir dilluns 10 de març, però finalment l'es deveniment organitzat pel Tomb de Reus s'ha allargat un
parell de dies més. Aquesta iniciativa té com a objectiu servir com a festa final del comerç de la ciutat coincidint amb el final de l’època de rebaixes d’hivern i inici de la nova temporada. Enguany, un centenar de bo tigues s’han apuntat, reparti des pels carrers de tot el Tomb de Ravals. Un cop més, la ma joria dels participants són
botigues de roba, però també hi ha d’altres com negocis dedicats a objectes per la llar o joieries. Des dels comerços esperen donar sortida a pro ductes que han quedat en estoc, especialment després d’unes rebaixes d’hivern que han estat «fluixes» per part de molts dels establiments comercials de la capital del Baix Camp. Redacció
dovinos. Aquest fet remarca que «el perfil dels pacients és totalment heterogeni».
Nova sala esportiva Durant la segona fase, l’ob jectiu de la nova sala d’es port que es preveu inaugurar l’abril és implementar una ru tina d’exercici en els pacients.
Aquestes estaran distribuïdes en 24 sessions, que s’organit zaran en 3 sessions setma nals, sumant un total de 2 me sos de tractament d’exercici intensiu. «Aquestes sessions s’adaptaran segons la capa citat física de cada pacient», afirma Tajes. A més, s’ha adquirit un programari que
permetrà programar de ma nera individualitzada a cada pacient quin exercici farà. La pauta d’exercici es definirà a través d’una prova d’esforç amb consum d’oxigen que permetrà saber quin és el pla concret a seguir per cadascú. A la vegada, Tajes subratlla la importància d’oferir un espai on el pacient pugui començar a fer exercici de manera segu ra: «Tot pacient cardiològic tendeix a autoinvalidar se, a deixar de fer coses, perdre forma física i tenir por que li passi alguna cosa. En un hospital pots programar l’ac tivitat física amb un marge de seguretat que permet al paci ent sentir que ho pot fer». A més, també considera que el fet que el pacient visiti l’hos pital constantment durant dos mesos és una «oportuni tat» per insistir en el fet que interioritzi els bons hàbits. «Aquesta unitat reportarà grans beneficis, sobretot en mortalitat. Hi ha menys pro babilitats de patir un infart si el pacient s’ha rehabilitat cor rectament», afirma la cap del servei de Cardiologia.
Cursa Fem Salut Sant Joan Per un altre costat, un grup de professionals de l’hospital van impulsar la I Cursa Fem Salut Sant Joan que tindrà lloc el diumenge 30 de març. Aquesta cursa, en què els pa cients de l’hospital podran participar en un entorn segur, beneficiarà aquest projecte. Concretament, els diners re captats es destinaran a millo rar la sala esportiva amb un programari que utilitza intel· ligència artificial i que elabo rarà de manera automàtica el programa d’exercicis dels pacients. A més, també per metrà treballar en xarxa amb altres unitats cardíaques de l’Estat que disposin d’aquest programa.
Successos l La policia va detenir tres homes i va inhabilitar dos punts de venda de droga durant l’operatiu
Redacció
Agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Reus van detenir dijous passat tres homes de 19, 32 i 35 anys per delictes de tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric. A més, a l’individu de 19 anys se l’acusa de receptació i al de 32 anys, de receptació i tinença d’armes.
La investigació que va permetre dur a terme les detencions es va iniciar a principis d’aquest any i buscava indicis sobre delictes contra la salut pública. Concretament, es tenia informació que en dos pisos situats al carrer de Martí Napolità, al centre de Reus, es venia, presumptament, droga al detall. Els Mossos d’Esquadra ja havien portat
a cap una investigació el 2024 en aquests dos domicilis com a punt d’origen de la venda de substàncies. En aquell
moment, es van detenir set persones i es van intervenir estupefaents i diners procedents del tràfic de drogues. La
Enologia l Una vintena de sommeliers de tota Catalunya es van trobar ahir al matí per assaborir els possibles guanyadors de l'onzena edició dels Premis Vinari de vermuts catalans, en un tast a cegues des de l'Estació Enològica. En aquesta entrega, els professionals s'enfronten a una seixantena de productes, que puntuen amb els cinc
L’Institut Baix
Camp recapta cent donacions de sang a l’Antic Hospital
Educació l L'alumnat de tercer d'ESO de l'Institut Baix Camp va dur a terme una campanya de donació de sang el passat dijous a l'Antic Hospital, en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Es van arribar a quasi 100 donacions, superant la cinquantena del curs anterior. Redacció/Cedida
sentits. «Catalunya cada cop té millors vermuts, més originals i gastronòmics», assegura Ramón Roset, director dels Premis Vinari a Vadevi. A banda del premi al millor vermut, aquest concurs reconeix molt més que la millor beguda. Els vermuts participants es classifiquen en tres grans grups segons el seu estil: secs, semisecs i dolços.
Dins d'aquests, es distingeixen en les categories de vermuts tradicionals blancs, tradicionals negres, tradicionals reserva i d'altres estils, que inclouen els daurats, taronges, rosats, secs o extradry Paral·lelament, es premien propostes innovadores que no encaixen en les categories estàndard i es donen guardons especials. Redacció
investigació actual mostrava que s’havia reprès l’activitat il·lícita en els dos habitatges, una situació que provocava
També es van localitzar armes blanques i una escopeta sostreta
incidents i queixes veïnals. A més, la policia va vincular els traficants amb una masia ubicada als afores de la ciutat. El passat dijous, amb el suport del Grup Especial d’Intervenció (GEI), de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), del Grup de Delinqüència Urbana i la Unitat de Seguretat Ciutadana de Reus, es van efectuar tres entrades simultànies als dos pisos i a la masia. En els habitatges del carrer de Martí Napolità, utilitzats com a punts de venda i distribució, es van trobar prop de 100 grams d’haixix, 100 grams de marihuana i
400 grams de cocaïna. Les substàncies tindrien un valor econòmic en el mercat il·legal de prop de 26.000 euros. A la masia, es van localitzar una plantació de marihuana amb unes 300 plantes i 3 quilograms de cabdells; tot, amb un valor de 94.500 euros.
A banda de les drogues, els agents de la Policia de la Generalitat van intervenir diners en efectiu, documentació, un telèfon mòbil sostret i dos matxets en un dels pisos del carrer de Martí Napolità de Reus. A la masia, van detectar una escopeta, una pistola d’aire comprimit, dues armilles antibales i diverses armes blanques. Una vegada assegurades les entrades, els tècnics de l’empresa subministradora de la llum van comprovar que els tres immobles estaven connectats fraudulentament a la xarxa elèctrica i van fer la desconnexió oportuna.
La investigació continua oberta i els Mossos d’Esquadra no descarten haver de completar noves detencions els pròxims dies. Els tres detinguts van passar a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Reus el passat dissabte.
Un instant de la prova que va tenir lloc ahir a l’Estació Enològica. Ajuntament de Reus
L’Ajuntament
engega la segona edició del programa de suport empresarial Consolida’t
Empresa l L'Ajuntament de Reus posa en marxa la segona edició del programa Consolida't, un projecte dissenyat per a la consolidació, l'enfortiment i la reinvenció del treball autònom, amb l'oferta d'un conjunt d'assessoraments i formacions. En aquesta ocasió, s'ofereixen dos punts d'atenció per a les empreses interessades: a la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement (Redessa Viver) o a la regidoria d'Empresa, Formació i Ocupació (Antic Hospital). El programa s'estendrà fins al desembre del 2025 i les inscripcions romandran obertes durant la totalitat del període. Poden inscriure's al programa persones treballadores autònomes, persones treballadores autònomes econòmicament dependents,
autònoms societaris, autònoms que hagin cessat activitat i vulguin iniciar-ne una nova, persones treballadores autònomes col·laboradores i treballadors autònoms que hagin participat n anteriors edicions del Consolida't. Les altes es poden formalitzar a les pàgines web https:// inscripcions.reus.cat/consolidat1 o https://inscripcions. reus.cat/consolidat Redacció
Ciència l Un estudi pioner busca voluntaris per respondre un qüestionari, els primers resultats arribaran al juny
Redacció
Acumulació de retards, cancel·lacions, falta d’informació i incertesa a l’hora de fer els desplaçaments en tren poden tenir un impacte psicològic en els passatgers. Això és el que vol comprovar un equip investigador del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La investigació serà el primer estudi científic que mesuri les conseqüències psicològiques del caos ferroviari a Catalunya.
«Al desembre ens va contactar la plataforma Dignitat a les Vies per buscar respostes al seu malestar derivat de la situació ferroviària. Després d’explicar-nos com se sentien vam veure clara la necessitat d’avaluar l’impacte psicològic que tot això està provocant», explica Sergi Martín-Arbós, coordinador de l’estudi en què participaran cinc investigadores i investigadors més.
La recerca es farà a partir de les dades obtingudes d’un qüestionari en línia que inclourà entre 60 i 80 preguntes -que variaran en funció de les respostes- i que aniran orientades a determinar si entre les persones que pateixen les afectacions ferroviàries s’observen símptomes d’ansietat, depressió, somatitzacions -manifestacions físiques de l’ansietat o l’estrès – o hostilitat, entre d’altres.
Qüestionari en línia
L’enllaç al qüestionari es farà públic en els dies vinents,
mentrestant, els interessats poden comunicar-se amb el correu electrònic desenvol@ urv.cat. El formulari estarà obert a qualsevol persona que visqui a Catalunya, ja que els resultats es fragmentaran també en funció de les diferents línies de transport.
S’hi plantejaran qüestions de tipus quantitatiu, amb les que valoraran diferents situacions, símptomes o pensaments, però també de caràc-
ter qualitatiu, amb les que es podrà recollir quines conseqüències està provocant aquesta crisi. L’equip confia tenir els primers resultats preliminars al juny.
L’estudi buscarà símptomes d’ansietat, estrès, depressió o hostilitat
Mobilitat l L'alcalde de Tarragona carrega contra Adif i demana «solucions immediates»
Álvaro Rodríguez
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va criticar ahir l’actual crisi ferroviària a la demarcació. «Fins que no ha passat a Barcelona, sembla que no han reaccionat de manera intensa», es lamentava el batlle. El passat dissabte, problemes al voltant de l’estació de Sants van motivar una reunió entre la Generalitat, Adif, Renfe i el govern espanyol.
«Aquest problema l’hem patit a la demarcació des de fa mesos i mesos» declarava Viñuales, tot apuntant que
«la paciència de la gent s’acaba». Tot i això, l’alcalde va valorar positivament les darreres mesures pactades durant la reunió de diumenge, afirmant que «és innegable que s’estan fent esforços».
Viñuales es va mostrar «confiat» amb el suport de la Generalitat, però va apuntar a Adif com al responsable dels treballs, de qui critica «fa molts anys que no fan les inversions que s’han de fer». L’alcalde valora positivament mesures com els vagons d’alta capacitat, però demana «solucions immediates», afirmant que «la gent ha de poder anar a treballar i tornar a casa a una hora prudent».
De retruc, l’alcalde també va deixar caure que hi ha «planejaments del sistema ferroviari que no seran òptims» en una poc subtil referència a la ubicació de la futura intermodal a Vilaseca. «A Tarragona tenim el gruix d’usuaris de mitjana distància, uns dos milions, Reus té uns 900.000 i la zona de costa són uns 300.000, no fa falta que digui res més», va apuntar.
Viñuales deixa caure crítiques a la ubicació de la intermodal de Vila-seca
Unitat de plataformes a la manifestació
Diverses plataformes d’usuaris del transport públic a tota Catalunya s’han unit per denunciar «la manca d’accessibilitat i eficiència dels serveis que impedeixen arribar a temps a la feina, a les cites mèdiques i a la universitat». Les plataformes presentaran demà a l’estació de Sants els detalls de la manifestació que tindrà lloc el 22 de març a tota Catalunya. «Els usuaris del transport públic s’han vist afectats per retards constants, la manca de manteniment i la insuficiència d’alternatives que garanteixin la correcta connectivitat a totes les àrees de Catalunya», denuncien. En concret, convoquen la protesta Dignitat a les Vies (Camp de Tarragona), Trens Dignes (Ebre), Pq No Ens Fotin el Tren (Àrea Metropolitana i Catalunya Central), Salvem L’R2 Nord, PTP (Penedès), AAFV (Alt Camp) i Usuaris Avant Catalunya.
Trànsit l La FEAT apunta a la manca d’inversió a l’AP-7
ACN
Mobilitat l L’entitat demana desviar les mercaderies per evitar la saturació Mercaderies per l’Interior avisa que el tercer fil «agreujarà encara més el caos ferroviari»
ACN
La Plataforma Mercaderies per l’Interior avisa que l’entrada en funcionament del tercer fil «agreujarà encarà més el caos ferroviari» que pateixen els usuaris de les comarques tarragonines i asseguren que suposarà un col·lapse de la via. Segons l’entitat, amb la seva posada en marxa, l’Administració pretén passar del 4% de les mercaderies que actualment es transporten al 10% el 2030.
«Això en poc temps suposarà la saturació i el col·lapse de la línia costanera, sense dubte perjudicarà els viatgers, però també representarà una seriosa amenaça per a la salut i la seguretat», adverteixen en un comunicat. Per
això, tornen a demanar que el transport es desviï per l’interior per evitar la saturació de la línia de costa.
L’entitat insisteix que no està en contra que s’incrementi l’ús del ferrocarril per transportar mercaderies i considera que «és molt més sostenible i barat» que el transport per carretera. Amb tot, reitera la demanda de fer-ho per l’interior, per una via segregada de la del trànsit de viatgers i evitant així el seu pas per zones densament poblades. «Són molts els avantatges que té la nostra proposta. La primera, i més lògica, és que els viatgers podrien circular per la costa en una línia menys saturada», destaquen.
La Federació Empresarial d’Auto Transports de Tarragona (FEAT) rebutja la “criminalització” que, segons diuen, està patint el sector pels accidents amb camions implicats a l’AP-7 i lAP-2. A través d’un comunicat, recorden que els camions tenen prohibida la
circulació per diverses carreteres nacionals com la N-II, i les N-240 i N-340 al seu pas per Catalunya, fet que els obliga a fer servir les autopistes. També apunten que les infraestructures estan «a punt de col·lapse» per la «manca d’inversió», i critiquen la «campanya interessada a tornar a establir peatges».
D’altra banda, la FEAT avisa que el percentatge de trànsit de mercaderies amb tren «no para de baixar» i només significa el 4% del total. «Pretendre que es poden establir límits al trànsit de camions i fer servir, de manera immediata el ferrocarril, és desconèixer absolutament la realitat», indiquen.
Mobilitat l El servei alternatiu per carretera entre les estacions de tren de Tarragona i SalouPortAventura no ha registrat incidències en el primer dia de tall ferroviari per les obres de l’R17, segons ha confirmat Renfe. Prop d’una desena de persones han agafat l’autobús aquest dilluns al migdia per dirigir-se cap a Salou. Entre elles, hi ha la Marina, que ve de Jerez de la Frontera des de Barcelona i va cap a una fira de vins a Salou. “El tren ha anat amb retard, ara són 20 minuts més en bus, per a les persones que hem estat tot el matí viatjant és un incordi”, ha denunciat. Ella ha assegurat que a Sants no l’han informat que hauria de fer el canvi. ACN/Cedida
Hisenda l Les obres de Ca Padró i la muralla s’engegaran de manera immediata
Redacció
La proposta de Pressupost de l’Ajuntament de Valls per a l’exercici 2025, aprovada ahir al consell plenari, ascendirà a 37,7 milions d’euros i mantindrà la tònica expansiva dels últims exercicis. Els serveis directes a persones i famílies que assoliran enguany la xifra més alta de la història de l’Ajuntament i superaran els 4,7 milions d’euros, un 10,6% més respecte el 2024, consolidant així un augment acumulat del 40% des dels últims cinc anys.
El pressupost 2025 marca també l’inici d’un cicle inversor a l’alça que destaca per actuacions al centre històric, però també al conjunt de la ciutat i en àmbits diversos com sostenibilitat, via pública, esports o habitatge. En total, el consistori vallenc ha programat inversions per un total de 13 milions d’euros, una xifra rècord que inclou projectes que començaran obres de manera immediata. Aquest és el cas d’actuacions com la rehabilitació de
Imatge del ple municipal celebrat ahir. Ajuntaments de Valls
La rehabilitació de l’edifici de Ca Padró estarà dotada amb 4,8 milions d’euros
Valls l Enguany la fira de l'ensenyament reunirà 62 expositors i més de 8.000 visitants
Redacció
L’Espai de l’Estudiant de Valls, la fira de l’ensenyament de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, se celebrarà els dies 19 i 20 de març a la sala Kursaal de Valls, i commemorarà enguany el seu vint-i-cinquè aniversari. La inauguració oficial del 25è Espai de l’Estudiant tindrà lloc el dimecres 19, a les 10:30 h, a l’església de Sant Francesc, al costat del Pius Hospital de Valls i a pocs metres de la Sala Kursaal. A l’acte hi han estat
convidats autoritats, rectors i rectores universitàries, directors i directores d’instituts, i professionals lligats al món pre universitari, entre d’altres.
Durant dos dies, l’Espai presentarà tota la proposta formativa a nivell universitari i de cicles formatius de Catalunya, amb la participació de més de 60 expositors, uns estands que es complementaran amb xerrades orientatives i informatives a les tardes.
L’Espai obrirà portes els matins, de 9:00 h a 14:00 h i,
l’edifici de Ca Padró al carrer de la Cort que, amb 4,8 milions d’euros, es convertirà en la nova seu de l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard. També començaran obres en els propers dies a la muralla de Sant Francesc, en una actuació que permetrà
recuperar aquest tram de muralla medieval i obrir un nou espai obert. Tant Ca Padró com Sant Francesc han aconseguit finançament dels fons europeus Next Generation, mentre que la recuperació i obertura a la ciutadania de
La regidora de Cultura renuncia a la seva acta
L’Ajuntament de Valls va fer efectiva ahir la modificació del cartipàs municipal després de la renúncia de Laia Castells a la seva acta de regidora per motius professionals. A partir d’avui, Rosa Rovira, regidora d’Empresa i Ocupació, assumirà també les competències com a nova regidora de Cultura. D’altra banda, en les setmanes vinents Manel Odina ocuparà el lloc vacant que deixa Laia Castells com a regidora del ple municipal. Odina assumirà les competències d’Equipaments Municipals.
la zona verda de l’Hort del Rector també s’ha inclòs als comptes gràcies a les subvencions aconseguides per l’Ajuntament, en aquest cas a través dels fons estatals del 2% Cultural.
A més de les inversions al centre històric sobresurten els 1,1 milions d’euros a la via pública, amb actuacions de millora d’enllumenat a carrers, modernització del polígon industrial o la urbanització d’un tram del carrer Creu de Cames.
El 25è Espai de l’Estudiant se celebrarà els dies 19 i 20 de març a la sala Kursaal de Valls. Cedida
a les tardes, de 15.30 a 19:00 h. Als matins, les visites es reserven als centres educatius (hi ha la possibilitat de visitar-lo en grup també el dimecres i el dijous a la tarda,
a partir de les 15:30h), mentre que a les tardes l’entrada és lliure i gratuïta per a estudiants, docents, famílies, orientadors i orientadores.
L’alcaldessa de Valls, Dolors
L’Ajuntament de Salou ha de pagar 161.000 € a un policia ferit
Tribunals l L’Ajuntament de Salou haurà d’indemnitzar amb 161.334,54 euros un exagent de la Policia Local que va resultar ferit de gravetat en ser atropellat per una bicicleta quan intentava atrapar un lladre en un acte de servei, segons una sentència del jutjat contenciós administratiu de Tarragona. La jutgessa ha donat la raó a l’expolicia després de més de dos anys de litigis i estableix que el consistori ha de fer front a la indemnització perquè el responsable de les lesions, un ciutadà de nacionalitat francesa, no va poder ser localitzat per jutjar-lo, segons la sentència avançada pel Diari de Tarragona i confirmada per EFE. El policia va patir un esquinç de grau III amb trencament complet del lligament creuat anterior, va haver de passar tres vegades per quiròfan i va necessitar fins a 400 dies de curació. EFE
al pavelló Sant Jordi de Torredembarra
Farré, ha destacat que la fira «és un projecte d’èxit nascut a Valls, una aposta en favor de l’educació i la formació, a més d’un projecte de territori del sud de Catalunya».
Equipaments l L’Ajuntament de Torredembarra ha dut a terme diverses actuacions de manteniment i millora a les instal·lacions de la zona esportiva municipal. Les intervencions han inclòs la neteja i pintura de parets, la renovació d’espais al camp de futbol, l’actualització dels vestidors i la installació d’un nou marcador electrònic, així com la substitució del parquet flotant de la sala polivalent del Pavelló Sant Jordi. Per adaptar-se a les necessitats del club de futbol s’han dut a terme diverses accions al camp. Entre les millores realitzades, destaca l’execució d’una rasa i treballs d’electricitat per a la instal·lació d’un nou mòdul d’oficines, amb una inversió de 3.872,51 €. A més, s’ha ampliat la capacitat dels vestidors, passant de quatre a sis, responent així a l’increment d’usuaris amb una inversió de 9.481,56 euros. Redacció
Recursos l La borrasca Jana ha augmentat les reserves dels pantans catalans fins gairebé el 40% de capacitat
Joan Lizano / ACN
La demarcació de Tarragona gairebé lidera el podi complet dels embassaments més buits de tota Catalunya. El primer premi se l’emporta el pantà de Siurana, que es troba a Cornudella del Montsant, al Priorat, que després de la borrasca Jana de la setmana passada, va augmentar la seva capacitat, trobant-se del 9,3% fins al 10,1%. En segona posició, segons les dades publicades per l’Agència Catalana de l’Aigua, hi ha l’embassament de Sau, situat a Vilanova de Sau, a Osona. A principis del mes de març, aquest comptava amb un 6,7% de capacitat usada — la més baixa del territori català—, però que actualment ha crescut fins al 21,8%. Més d’un 15% d’augment. En tercer lloc, tornant a la demarcació, hi ha el pantà de Riudecanyes, situat al municipi homònim, al Baix Camp. Aquest, el dia 3 de març, registrava un 24% d’aigua embassada. Una setmana després, aquesta dada
augmentava en un 1,4%, fins al 25,4%.
Posant la mirada cap a les conques internes del país, l’episodi de pluges abundants
La Canonja celebra la Cursa de la Dona
Esport l La Canonja va viure diumenge una gran celebració amb la primera edició de la Cursa de la Dona, un esdeveniment que va combinar esport, solidaritat i reivindicació amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Amb una gran participació i molta energia, es va visibilitzar la lluita per la igualtat de gènere i es van recaptar fons solidaris. Redacció/Cedida
ha impulsat les reserves d’aigües dels embassaments d’aquestes fins a gairebé el 40% de la seva capacitat total, un nivell que no s’assolia
des de l’estiu de l’any 2022. La pujada es va produir sobretot entre dissabte i ahir dilluns al matí, quan la borrasca Jana va regar moltes capçaleres
Godall acull la Fira Mil·lenària, una mostra al voltant de l’oli d’oliveres mil·lenàries
Promoció l La mostra uneix gastronomia, cultura, tallers i passejades entre oliveres
Redacció La Fira Mil·lenària, la fira de l’oli i l’espàrrec de Godall (Montsià) ultima la seva vint-i-dosena edició, que es durà a terme el pròxim cap de setmana, 15 i 16 de març . Després de la bona acceptació que l’any passat va tenir la nova ubicació pels carrers de Godall, enguany s’ha decidit repetir i donar-li una nova empenta. Entre els actes preparats més enllà de la zona d’exposició d’oli i de productes KM0, destaca un programa carregat de gastronomia, activitats culturals, tallers i passejades entre oliveres mil-
lenàries. La inauguració anirà a càrrec de Jeroni Castell, xef del restaurant les Moles, a Ulldecona, el dissabte a les 17.00 h. El mateix dissabte també hi ha un vermut amb DJ’s (12.30 h.) i un concurs de petits xefs (16.30 h). Un altre acte rellevant serà la demostració culinària que oferiran els xefs Dani Jové (Nudo Beach) i Pepo Reverté (Tulum) a les 18.15 h. De cara a diumenge hi ha nombroses activitats, com ara ‘Els sons de les Mil·lenàries’, una experiència que combina natura, música i el millor oli passejant entre oliveres mil·lenàries.
En deu dies, el del Priorat ha augmentat en un 0,8% i el del Baix Camp en un 1,4%
dels rius, les quals alimenten aquests pantans. En una setmana, el conjunt d’embassaments han passat d’unes reserves del 31,1% al 39,6%, és a dir, de prop de 217/hm3 d’aigua embassats a més de 275/hm3. El pantà de DarniusBoadella, a l’Alt Empordà, ha escalat especialment, passat del 16,8% al 30,5% d’aigua continguda.
Cap novetat
Tot i l’augment, molt moderat, de les reserves d’aigües dels embassaments de la demarcació, les dades continuen la línia que fins ara havien estat la tònica. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), publicava ahir la comparativa de l’estat dels embassaments actual amb la de fa un any. Sau liderava, el març de 2024, la
buidor de l’espai natural amb 1,36% d’aigua reservada. Els pantans de Riudecanyes i Siurana el seguien, amb un 2,67% i un 3,08% de capacitat en ús. A més, a l’informe també s’ofereixen les dades de l’estat dels embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre amb capacitat superior a cinc hectòmetres cúbics. Cap novetat. El Camp de Tarragona continua l’últim a la cua. El pantà dels Guiamets, també situat al Priorat, i veí del de Siurana, per trenta-vuit quilòmetres, conté actualment 0,8 hm3, dels 10,5 totals dels quals disposa. Això equival a un 7,64% d’aigua reservada en l’actualitat. Al març de l’any passat, les dades eren pitjors: 0,4 hm3 d’aigua reservada, el que va equivaldre a un 3,57% d’ús menys que enguany.
Mesures contra la sequera A l’octubre de l’any passat, el Govern de la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua van pactar un seguit de mesures per a pal·liar la falta d’aigua generalitzada. Aquestes es van enfocar per a millorar la situació de sequera fins al 2034. El fonament d’aquest calendari va ser el de deixar de dependre de l’aigua de pluja. Així, s’arribaria a avastir el 70% de la demanda hídrica amb recursos no convencionals. D’entre diverses mesures acordades pel 2025, enguany el Priorat hauria de recuperar pous hídrics amb ajudes aportades per l’ACA.
Només a Reus es podia omplir la plaça Prim i la Mercadal per festejar un títol una tarda de dilluns. El Reus Deportiu es van encomanar a la seva afició per celebrar una Copa del Rei que ja ha passat a la història de l’entitat, i els reusencs van respondre. Centenars de persones es van reunir progressivament per celebrar amb els seus la gesta aconseguida el darrer cap de setmana al pavelló Joan Ortoll de Calafell.
Després d’assolir la victòria en un torneig exprés d’un cap de setmana, el Reus Deportiu es va organitzar ràpid i gràcilment per tenir una celebració com toca. La rua improvisada va fer la primera parada al Santuari de Misericòrdia. Allà, el prior Joaquim Fortuny va rebre la comitiva roig-i-negra. Després de les formalitats, la plantilla del Reus Deportiu va continuar les celebracions de la millor manera. L’Ajuntament de Reus va serigrafiar un autobús municipal amb l’escut de l’equip roig-i-negre per encetar el seu camí triomfal pels carrers de la ciutat. Escoltats amb dos policies municipals, la festa va arribar a la plaça Prim pel raval de Santa Anna. Els aficionats reusencs ja esperaven els seus herois i van rebre la comitiva com es mereixien. En l’espera, els comentaris sobre la gesta eren múltiples. Passant per aquells joves que mai van arribar a celebrar un títol roig-i-negre, fins als més veterans que repetien com un mantra el «ja és aquí, ja és aquí» coneixent de la dificultat que té guanyar un títol, i més un com la Copa del Rei, que feia 19 anys que no es presentava davant del monument a Prim. Com no podia ser d’una altra manera, Joan Salvat va encapçalar la comitiva, Copa a la mà, per endinsar-se a la multitud d’aficionats.
El capità reusenc també va ser el mestre de cerimònies d’una festa que tot just havia acabat de començar. Amb els càntics «ni Barça ni Liceu, força Reus» i «una passió, Reus campió», va dirigir els aficionats amb la veu tocada típica d’un home que ja feia hores que estava de festa. Aquesta era una fita històrica, i així va quedar reflectit amb l’eufòria que es va contagiar als reusencs, qui també van tenir temps per recordar-se del seu rival, el CP Calafell.
A la plaça Prim els protagonistes van tenir el seu moment per compartir la Copa, fer-se fotos i signatures amb els seus, però l’objectiu no era un altre que pujar a l’estàtua de Prim. Entre víctors, Joan Salvat va fer uns primers
Hoquei l Centenars de persones es van unir a la festa del Reus omplint la plaça Prim i la Mercadal
intents d’escalada, però el seny va vèncer a l’eufòria i el capità va aturar els seus intents per no caure. No es podia marxar de la plaça Prim sense presentar els seus honors a l’estàtua, així que, eventualment, va arribar una escala més gran que, ara sí, va permetre a Joan Salvat pujar per col·locar una bufanda a l’estàtua i fer onejar una bandera del Reus Deportiu, juntament amb la Copa del Rei.
L’expedició va prosseguir el seu camí a la plaça del Mercadal on els Xiquets de Reus van rebre els jugadors amb un pilar. La resta d’aficionats i curiosos es van reunir allà, als peus de l’anomenat
Els nens i diferents aficionats a la
Prim roig-i-negre
Joan Salvat va pujar al monument de Prim per col·locar-hi una bufanda
L’afició
La comunió entre reusencs i jugadors es va fer visible a les places
Balcó dels Somnis de l’Ajuntament de Reus. Poc a poc, la plaça es va començar a omplir i centenars d’aficionats esperaven ansiosos per veure els seus herois. Dins del consistori, l’alcaldessa Sandra Guaita va rebre la comitiva reusenca. Arribar fins allà no va ser fàcil. La presidenta del Reus Mònica Balsells va apuntar que
«és tot un somni que s’ha fet esperar. Guanyar-la dinou anys després amb un equip ple de gent de la casa és un orgull i un premi a l’esforç d’aquesta temporada».
El tècnic Joan Garcia també va tenir el seu protagonisme. Ell va ser qui, al 2006, va marcar el gol que va donar la penúltima Copa del Rei al Reus. Ahir, com a tècnic, la va mostrar a l’afició al Balcó dels Somnis. Garcia va subratllar que «han sigut massa anys de perdre finals i de partits, però al final ens ha portat fins aquí i estic més que orgullós de veure la Mercadal plena de gent». El tèc-
nic reusenc va afrontar la Copa amb un equip tocat per les lesions, amb absències i cansament de competir al màxim la Lliga i la Champions. I, amb tot, van aconseguir un títol que ja és a la història de l’entitat i la ciutat: «No teníem més, així que o guanyàvem de forma èpica o res. Però el nostre esforç, l’orgull, la tenacitat i el compromís col·lectiu ens ha donat un títol que esperàvem i lluitàvem fa anys per aconseguir-ho. I ja el tenim». Al Balcó del Somnis, es va culminar la festa abans que l’afició els acompanyés dins del consistori per tancar una jornada per a la història.
k Tribuna k
Fa uns mesos un jugador del Reus Deportiu d’hoquei em va dir: aquesta temporada tornarem al balcó dels somnis. I aquest dia va ser ahir. La plaça del Mercadal es va omplir des d’abans de les sis de la tarda d’aficionats roig-i-negres per celebrar la vuitena Copa del Rei d’hoquei del Reus Deportiu, un títol que no aconseguia des del 2006 quan en una final molt disputada, l’actual entrenador, Jordi Garcia, va marcar el gol decisiu que va donar la victòria a l’equip a Lloret de Mar contra el FC Barcelona.
Aquesta Copa del Rei, que se suma a les aconseguides el 1952, el 1966, el 1970, el 1971, el 1973, el 1983 i el 2006, té molt de mèrit. En primer lloc, perquè arriba després de dinou anys de lluita i perseverança, en què l’equip ha estat sempre a primera fila entre els grans de l’hoquei patins, demostrant sempre la seva tenacitat, capacitat, esforç i ambició. Prova d’això és que en la darrera dècada, el Reus Deportiu ha arribat a cinc finals de Copa, comptant la d’aquest diumenge. En segon lloc, perquè és fruit de l’aposta del club per fidelitzar la base, la cantera. L’equip compta amb sis jugadors de la ciutat que han defensat l’escut amb orgull
i passió i que l’entrenador ha sabut cohesionar a la perfecció amb la resta la plantilla.
La gesta no hagués estat possible sense la gran família de seguidors i seguidores del Reus Deportiu. Se n’han fet ressò les cròniques esportives d’aquest cap de setmana i realment ha estat així.
El seu suport ha estat decisiu i ahir es va tornar a comprovar quan els jugadors van sortir al balcó de l’Ajuntament amb la Copa.
Aquesta Copa és una oportunitat per posar en valor l’esport base. És un reconeixement al treball en equip, la determinació i la constància. És un exemple de la capacitat dels i de les nostres esportistes de dur Reus als primers llocs dels podis i de fer d’ambaixadors de la nostra ciutat
A questa Copa és doncs molt més que una nova pàgina en la història del club i molt més que una fita del Reus Deportiu entre els grans de l’hoquei patins a l’Estat. És una oportunitat per posar en valor l’esport base. És un reco-
neixement al treball en equip, la determinació i la constància. És un exemple de la capacitat dels i de les nostres esportistes de dur Reus als primers llocs dels podis i de fer d’ambaixadors de la nostra ciutat. Felicitats a tota la plantilla, entrenador, equip tècnic, junta directiva, presidenta i família del Reus Deportiu per la vostra implicació esportiva i per la vostra tasca. I felicitats a Martí Casas, reconegut com a jugador més valuós del torneig i que amb els seus gols ens ha fet vibrar com mai. Ell va ser el jugador que fa uns mesos em va dir que el Reus Deportiu tornaria al balcó dels somnis de l’Ajuntament a dedicar un títol als aficionats i aficionades i ell mateix m’ho recordava diumenge a Calafell en acabar el partit. V indran molts més èxits, n’estic segura. I des de l’Ajuntament de Reus estarem a punt per encoratjar-los i celebrar-los així com per seguir potenciant la pràctica de l’esport dels reusencs i reusenques.
Futbol l El basc s’ha assentat a l’onze en una demarcació en la qual Dani Vidal no troba el seu pal de paller
Arnau Montreal Quesada
El partit entre el Nàstic i el Tarazona va ser un exemple aberrant de futbol en el qual la lluita i les pilotades van marcar el ritme de partit. Va ser un duel en el qual les defenses van ser les protagonistes i també l’assentament de Gorka Pérez a l’eix de la defensa. És una realitat que Dani Vidal no ha trobat el seu pal de paller a la rereguarda. Els canvis a l’eix de la defensa han sigut múltiples, amb set parelles diferents al llarg de la competició. Amb tot, qui ha guanyat força és Gorka Pérez, un jugador que ha passat de perdre’s la meitat de la temporada per molèsties al tendó d’Aquil·les a ser el central amb més presència en els darrers set partits.
Contra el Tarazona va sumar la seva cinquena titularitat des de la seva recuperació completa. Es va passar l’encontre refusant centrades per completar la seva segona porteria a zero de la mà d’Antonio Leal. Aquesta era la parella predestinada a l’inici de la temporada.
Gorka Pérez va ser el primer en arribar procedent del Lugo al mercat d’estiu com a substitut de Pablo Trigueros i Nacho González, però no va
arribar a disputar la primera jornada. En el darrer partit de la pretemporada va rebre un cop fortuït que va acabar convertint-se en tot un malson de lesió.
La seva presència sobre la gespa va ser, des de llavors, més que escassa. No va debutar fins a la quarta jornada
Pérez ha sigut titular en cinc partits des que ha estat disponible
de lliga contra el Tarazona, disputant només dos minuts. Aquest rol de jugar el darrer tram de partit va continuar en dos duels més, fins a la seva primera titularitat en el funest partit contra l’Arenteiro. Des d’aquell moment, el seu nom va desaparèixer, entrant i sortint de les convo-
catòries durant mesos, però sense arribar a jugar. El motiu va ser unes molèsties al tendó d’Aquil·les que no s’acabaven de curar mai. Després del seu retorn en el duel contra l’Amorebieta, Gorka Pérez va destacar, visiblement emocionat que «ha sigut molt dur. He passat molts matins de
llevar-se del llit coix i que, en compte d’anar a millor, vas a pitjor». A més, va afegir que «han sigut mesos de molt de treball, d’hores al gimnàs tot sol sense veure la llum. Per això dono les gràcies a la gent que m’ha ajudat en aquest temps».
Aquesta lesió el va mantenir en l’ostracisme mentre que Dani Vidal rotava entre Unai Dufur, Antonio Leal i, fins i tot, Óscar Sanz, per trobar la seva parella ideal. El seu retorn no va ser fins al duel contra l’Amorebieta el 26 de gener. La seva entrada, però, va ser obligada. Amb Unai Dufur lesionat, Borja Granero i Antonio Leal van ser la parella de centrals titular. Leal va ser substituït al descans en un canvi tàctic després de veure una groga i el seu lloc el va ocupar Óscar Sanz. No va ser fins que Granero va patir una lesió que no va entrar Gorka Pérez. Amb tot, la seva tornada va ser per la porta gran, perquè va ser l’encarregat de marcar el gol de l’empat. Des de llavors, la seva presència a l’onze ha sigut continuada, perdent-se només un duel, el de l’Ourense, que va haver de disputar a partir del minut 20 després de la nova lesió de Granero.
Sense mur grana fix Dani Vidal no ha trobat el seu pal de paller a l’eix de la defensa. L’any passat, Nacho González i Pablo Trigueros eren una parella inamovible. Enguany, però, ja hi ha hagut 7 combinacions diferents. De moment, Gorka Pérez ha sumat la importància que Unai Dufur va perdre de cop. Amb tot, cap jugador té la posició garantida a la rereguarda perquè el més regular, Antonio Leal, ja es va perdre el duel contra el Barça Atlètic en favor d’Óscar Sanz.
Tribunals l La magistrada reitera que l’avís de l’EsAlert «va ser tardà» i que el fenomen no va ser «imprevist»
La titular del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Catarroja, al País València, va citar ahir a declarar com a investigats en la causa per la dana de València a l’exconsellera de Justícia i Emergències Salomé Pradas i a l’exsecretari del departament Emilio Argüeso.
Alhora, va rebutjar citar com a investigat al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, sense perjudici que ell ho pugui sol·licitar voluntàriament. Així ho va acordar en dues interlocutòries notificades ahir dilluns a les parts personades en el procediment, que se segueix per presumptes delictes d’homicidi i lesions per imprudència. En la primera de les resolucions, la instructora elevà a 225 el nombre de víctimes mortals, juntament amb tres persones desaparegudes, que inclourà aquestes diligències prèvies, ja que va incorporar una dona que patia leucèmia, requeria transfusions periò-
diques de sang i assistència respiratòria amb oxigen i va quedar-se sense l’assistència.
La jutgessa va reiterar en aquesta interlocutòria que
La Fiscalia demana aplicar l’amnistia a Puigdemont perquè considera que no es va enriquir
Tribunals l El Tribunal Suprem va celebrar ahir una vista per revisar la decisió de Llarena
La Fiscalia va demanar ahir aplicar la llei d’amnistia a Carles Puigdemont en considerar que l’expresident no va tenir un enriquiment personal pel seu paper a l’1-O.
Així ho va dir la fiscal Ángeles Sánchez Conde a la vista celebrada al Tribunal Suprem per revisar la decisió del jutge Pablo Llarena de no aplicar la llei a diversos dirigents del procés. «Qualsevol persona que sàpiga llegir les normes i conegui els fets d’aquesta causa sap que cauen dins de l’àmbit objectiu i temporal de
la llei de l’amnistia», afirmà. Segons va apuntar, la idea que volien enriquir-se «xoca frontalment» amb el fet que patirien «extenses» penes de presó i haurien de reintegrar «quantitats superiors als que havien sortit de les arques públiques». En la seva intervenció davant la sala, Sánchez Conde argumentà que la sentència del judici al procés del 2019 no va assumir les tesis de la Fiscalia ni sobre qui havia de ser responsable del delicte de malversació ni de com havien de ser qualificats els fets pels quals van ser condemnats els líders de l’1-O.
l’avís a la població pel sistema
EsAlert a les 20.11 hores del 29 d’octubre «va ser tardà i erroni». També va recordar que la DANA «no va ser un fenomen
meteorològic imprevist», ja que el seu avenç i el seu desenvolupament va ser anunciat per l’Aemet, «fins al punt que la Universitat de València
Política l El PSOE denuncià la formació de Santiago Abascal el mes de desembre Anticorrupció inicia una investigació a Vox per finançament irregular
ACN
La Fiscalia Anticorrupció va obrir ahir una investigació contra Vox per un presumpte delicte de finançament irregular. La decisió del Ministeri Públic arriba després que al desembre el PSOE denunciés a la formació de Santiago Abascal en considerar que utilitzava recursos recollits de forma opaca. L’encarregat del cas és el fiscal Alejandro Luzón. Tal com apuntaven des de Ferraz quan van elevar la denúncia, Vox podria haver recollit de manera irregular uns cinc milions d’euros a
través de guardioles a peu de carrer i amb la venda de marxandatge del partit. La denúncia també mencionava el préstec de 6,5 milions d’euros que el partit va rebre de part d’un banc hongarès per pagar la campanya de les eleccions generals de 2023. Tal com consta a la llei de finançament de partits, les formacions no poden acceptar «cap forma de finançament per part de governs i organismes, entitats o empreses públiques estrangeres o d’empreses relacionades directament o indirectament amb aquests».
«El Cecopi s’hauria d’haver convocat al matí, com a mínim, per avisar la població»
trada, aquestes previsions «havien de portar a una convocatòria al matí» d’aquell dia del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), «a fi com a mínim d’avisar la població». L’escrit judicial desgrana la informació oficial i detallada sobre l’alerta meteorològica que va oferir durant tota la jornada la televisió pública valenciana À Punt, on s’explicava minuts després de les 15 hores del desbordament del barranc del Gall (que pren, cabal avall, el nom del Poyo) o del riu Magro. D’aquesta manera, per a la titular del jutjat, la convocatòria del Cecopi, a les 17 hores d’aquell dia, «es va dur a terme amb una gran demora, i s’ha de sumar que la presa de decisions per l’administració autonòmica destinada a alertar la població es va produir amb un retard encara més gran».
va acordar la suspensió completa de les seves activitats».
El Cecopi «va fer tard»
Segons el parer de la magis-
es va excedir en les seves despeses
Política l El Tribunal de Comptes ha detectat irregularitats en les despeses d’Aliança Catalana en les últimes eleccions municipals del 2023. L’informe apunta que la formació va superar en 359,62 euros el límit de despesa. El màxim que es podien gastar era de 3.516, però les factures van ascendir fins a 3.875, és a dir, un excés del 10,23%. ACN
En una segona interlocutòria, la instructora del cas va acordar rebutjar la declaració com a testimoni o investigat del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, que havien sol·licitat l’Associació de Damnificats Dana Horta Sud i dues acusacions particulars afegides, respectivament, sense perjudici de què «el mateix pogués sollicitar-ho» en el cas.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Moltes felicitats Núria! Gaudeix avui de l’estrena d’un nou número en el teu aniversari. T’estimem!
k Tribuna k
‘La donna (non è più) mobile’
Sens dubte el 8 de març no és el millor dia per anar a l’òpera i escoltar a no importa quin excels tenor interpretant l’arxiconeguda ària que Giuseppe Verdi va compondre per al duc de Màntua, un dels protagonistes de Rigoletto. Al marge del veritable propòsit que com a missatge polític volgués Verdi fer arribar al públic de l’època, tot i que ell sabía que la censura era molt fèrria a mitjans del segle XIX en temes que es catalogessin com a crítica als representants del poder, a dia d’avui ja no hi ha en l’imaginari popular la cèlebre entrada «la donna è mobile», molt malgrat l’enganxosa i propícia melodia que qui no? haurà taral·lejat, amb més o menys fortuna musical, en alguna ocasió sota una refrescant dutxa.
La veritat és que avui ja no es toleraria cap defensa per al misogin duc operístic, i no està de més cuidar-se de no elevar gaire l’alegria sota la regalima carxofa de la nostra dutxa ja que, tal com proposem en el títol d’aquest escrit, la dona ja no és com la ploma que es mou amb el vent que «muta d’accento e di pensiero». Es podrà acusar qui subscriu de treure de context la lletra d’aquesta ària, però qui ho faci segur que també serà indulgent si li proposo veure’l amb perspectiva de gènere ja que si està de moda revisitar la història de les nacions presents en altre temps imperis no hauria d’haver inconvenient considerar l’obra de Verdi amb un nou enfocament més modern.
És per això que faig una crida cordial a l’amable lector d’aquest diari per practicar una rectificació a l’hora d’evocar la sacrificada filla de Rigoletto. A 8 de març de 2025, podem asseverar, ja sense cap parèntesi, que «la donna non è più mobile». Com deia la freqüentment recordada en aquestes dates Carmen Alborch, des d’aquell vibrant feminisme dels anys 90, «som dolentes, però podem ser pitjors».
Encara queda molt per fer, i per això mateix aquest any pot ser també un bon moment per refrescar la recerca mundial de la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones
Certament encara queda molt per fer, i per això mateix aquest any pot ser també un bon moment per refrescar la recerca mundial de la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones, coincidint amb el trentè aniversari de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing d’ONU-Dones, un document que segueix sent el pla d’acció més progressista i avalat per al món de les dones.
Per h o per b, com si es tractés d’un joc alfabètic laberíntic, ens adonem que el 2025 és també un any ple de desafiaments en un món que segueix sense assolir l’harmonia somiada per tothom, travessant profundes crisis i acumulant malauradament una imparable erosió de les llibertats de les persones, entre elles les que afecten. El món no es pot permetre un pas enrere, però sí que podem inspirar-nos en el passat a través de pioneres del feminisme espanyol com pot ser el cas de Rosalía de Castro, coetània precisament del reclamat en aquesta reflexió d’avui, Giuseppe Verdi, i que va fer una permanent denúncia social contra el classisme o l’exclusió, principalment de les dones, lluny de l’idealisme que de vegades exerceix la literatura popular o, en el cas que ens ocupa, la més refinada òpera verdiana.
Ricardo Mor Solá Diplomàtic
L’Ajuntament de Valls va aprovar ahir en sessió plenària el pressupost municipal pel 2025. Destaca especialment el capítol d’inversions, que arriba fins als 37,7 milions d’euros, el què representa un increment del 10% respecte del mateix capítol en l’exercici anterior. En el cas de Valls, una de les assignatures pendents i que cada any ha de passar examen és la situació del seu barri antic. La degradació i la despoblació continuada de les últimes dècades han deixat un panorama complicat de solucionar en tota la part vella de la ciutat. Els propietaris són els primers que han de poder afrontar la millora dels seus
espais de residència, però l’entorn i l’empobriment econòmic dels residents no ha ajudat a fer que sortís a compte apostar per la zona. D’aquesta manera el consistori vallenc ha hagut de formular moltes iniciatives pensades per regenerar l’espai. Hi ha ajudes a la rehabilitació, que es mantenen des de fa anys, i ara s’han pogut aprofitar fons europeus per escometre projectes com el de Ca Padró o la recuperació de part de la muralla. Al final, la iniciativa pública, que ja s’ha fet evident amb el Museu Casteller de Catalunya o la biblioteca Carles Cardó haurà estat cabdal per intentar recuperar el barri.
Si us plau, no insulteu
L’altre dia Mixeta treia foc pels queixals. Vaig preguntar-li per què estava tan enfadada i em va respondre: «—Mira, sovint, per insultar a algú, es fa servir l’expressió ‘pallasso’. Aquest mot s’utilitza molt per referir-se a polítics que no ens cauen bé. És deshonrar una professió noble i necessària. En conec uns quants de pallassos professionals i puc garantir que són gent bona i seriosa. Als polítics, siguin d’on siguin i tinguin la importància que tinguin, mai són uns pallassos. Seran uns pocavergonyes, uns lladres, uns malparits, uns “me gusta la fruta” com diu la presidenta madrilenya, que devia estar pensant en ella mateixa quan va fer servir aquesta frase que, sí, es pot aplicar al Sr. Sánchez, al Sr. Núñez Feijóo o al Sr. Abascal i a milers més. No es pot aplicar al dictador ucraïnès, que diuen era pallasso. No, aquest personatge era un mal actor que ha acabat creient-se el seu paper. Tampoc es pot aplicar a l’actual inquilí de la Casa Blanca, que serà el que es vulgui, però no és un pallasso. Com tampoc ho és la Sra. Úrsula von der Brugen (pronuncieu-ho a la castellana), vull dir Von der Leyen, que ens ha anunciat que calen vuit-cents mil milions d’euros per a rearmar-nos, amb la qual cosa traurà de penes el ventre dels americans, perquè només el complex militar industrial ianqui pot proporcionar tal quantitat de material. Tenim unes elits europees, venudes a interessos espuris, que els importeu un rave els ciutadans dels respectius països. D’on traurà el Sr. Sánchez els mil milions que ha regalat al corrupte Zelenski? De vostres les pensions, de la sanitat o de l’educació!… Ja ho va dir l’alta re-
presentant de la UE per als Afers Exteriors (pobre Diplomàcia!), la Sra. Kaja Kallas: ‘Europa gasta massa en sanitat i en educació i poc en defensa’… I m’aturo aquí perquè no vull fer cap a la garjola».
Servidor no sabia on posar-me i, quan anava a dir alguna cosa, va continuar: «I, a sobre, el dictador ucraïnès va a visitar a l’orellut, vull dir Carles III del Regne Unit, que sempre ha dit que hi ha massa gent en aquest món i que s’hauria de fer disminuir la població encara que sigui amb guerres. No hi anirà ell, no!… Bé, però el que volia dir és que els pallassos són una gent molt necessària en aquest món. Mireu, coneixeu els “Pallapupas”? Sota aquest nom s’acullen una munió de persones de bé que fan servir el riure per curar. Gràcies a l’humor i el riure transformen els hospitals i aconsegueixen una atenció sanitària més humana. L’humor i el riure són claus per millorar la vivència de la malaltia. Pallapupas, en estreta col·laboració amb el personal sanitari (una altra víctima de la incompetència dels politicastres que ens desgovernen), contribueix a redu-
ir la por, l’angoixa i el dolor, contribuint en la millora del benestar emocional de les persones hospitalitzades, els seus familiars i els professionals de la salut».
«—Tens raó, Mixeta —vaig exclamar—. Els he vist en acció, ara que el meu fill pateix una greu malaltia. Quan entren en una habitació, allí es fa la llum. Aquelles persones, amb el seu nas vermell, donen uns instants de joia i una injecció d’ànims als malalts. Hauríeu de veure com els hi canvia la cara als pacients, sobretot als infants. Tens raó, necessitem aquesta classe de pallassos. Fer servir el mot per qualificar a segons qui és cometre una greu injustícia».
Tenim unes elits europees, venudes a interessos espuris, que els importeu un rave els ciutadans dels respectius països. D’on traurà el Sr. Sánchez els mil milions que ha regalat al corrupte Zelenski?
« —Pallapupas —va intervenir la Boni, que fins aleshores havia estat callada— està present a catorze hospitals de Catalunya i fins i tot donen classes de benestar emocional a la Universitat de Barcelona.»
«—Penso —va afegir Bonic— que, si s’han de gastar diners, s’han d’invertir en sanitat i en educació i també per ajudar a organitzacions com Pallapupas que, sense ànim de lucre, milloren l’experiència hospitalària de centenars de pacients, com diuen ells, de 0 a 100 anys. Mireu, un deixo dues adreces: pallapupas.org i hola@pallapupas.org»
«—I si voleu posar una mica d’intelligència a les vostres vides, adopteu un mixo a bigotisdepica@gmail.com. Intel·ligència i alegria, voleu millor recepta per a la nostra vida?»
Solidaritat S’aplica a tres centres residencials tarragonins
Redacció
«Quan una persona estimada se’n va, passa de viure entre nosaltres a viure en nosaltres». Amb aquest missatge i amb l’objectiu d’acompanyar residents, familiars i professionals davant la pèrdua d’un ésser estimat, diversos professionals de la psicologia han impulsat a 16 residències de gent gran de Catalunya la iniciativa En memòria. A Tarragona s’està duent a terme
als centres residencials Jaume I, Alt Camp i Mare de Déu de la Mercè. Tot això, a través de les entitats col·laboradores del programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació ”la Caixa”. Es tracta d’un llibret de condol que ofereix un espai tangible per a l’expressió emocional i el record, i per ajudar a transitar les primeres fases del dol. A més, permet fer un acomiadament conscient d’una persona es-
timada i donar a la família el testimoni de l’empremta emocional que ha deixat. A través de diferents activitats, tant els residents com els professionals que han compartit amb la persona aquesta última etapa de la seva vida poden plasmar les seves emocions i els seus records a través de les paraules. L’eina ofereix pautes i consells perquè les persones més properes puguin gestionar el seu dia a dia i afavorir el procés de
Igualtat La Pobla de Mafumet continua amb el seguit d’activitats programades amb el nom de Les Jornades de la Dona i la Igualtat. Aquestes, connectant amb el 8M, Dia de la Dona Treballadora, de moment han registrat una elevada participació en cadascuna de les propostes. En els propers dies se’n succeiran d’altres, de caire
esportiu, organitzades pel Complex Esportiu Municipal. Aquestes seran el Fit&Strong (que se celebrarà demà a les 19.45 h), on s’oferirà un circuit amb combinació d’exercicis de força, resistència i mobilitat; l’Aquagym (que se celebrarà passat demà a les 19.30 h), on s’oferirà fitness aquàtic per tonificar els músculs; i finalment Experiències aquà-
tiques en família (que també se celebrarà passat demà a les 16.30 h). A més, a la sala polivalent del Casal Cultural també se celebrarà dijous, a les 16 h, el taller Aprèn a utilitzar la teva màquina de cosir. La vetllada de dijous s’arrodonirà amb la 15a edició del Sopar de Dones. També hi haurà animació musical amb els DJ Val’nLove i Rayo. Redacció
Economia El Rotary Metropolità del Camp de Tarragona va celebrar el divendres de la setmana passada a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili, al campus de Bellissens, a Reus, un col·loqui que va tenir com a protagonista l’Agustí Segarra. Aquest és catedràtic emèrit d’Economia per la mateixa URV, i va
presentar i donar dades de la situació econòmica de la demarcació de Tarragona. Alhora, va parlar dels reptes que té aquest territori. Després de la xerrada, «molt interessant», segons asseguren els assistents que hi van ser presents, tots reunits van gaudir d’un esmorzar. Segarra és catedràtic en Economia Aplicada per la URV. Es va llicenciar
en Economia a la Universitat de València i el doctorat el portà a terme a la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat la seva investigació professional en les àrees de la dinàmica empresarial i el creixement econòmic. A més, ha dirigit diversos projectes d’investigació i publicacions col·lectives, a més de publicar a diverses revistes. Redacció
Imatge d’un home gran sent acompanyat per una professional sanitària. La Caixa
Es tracta d’un llibret de condol que permet expressar les emocions i els records
dol. Així mateix, els professionals d’atenció psicosocial del programa es possen en disposició d’oferir atenció i acompanyament al dol. Segons la primera avaluació de la inici-
ativa, un 88 % de les persones enquestades consideren que és útil per a la seva pràctica clínica i que té una incidència positiva especial en els familiars.
Imatge de l’assistència a un dels actes organitzats per la
Centre de Dia de l’Ajuntament de Roda de Berà s’omple de màgia i gaudi
Oci l El Centre de Dia de l'Ajuntament de Roda de Berà es va omplir el passat dia 28 de febrer de color, alegria i molta fantasia amb la celebració del Carnaval juntament amb l'alumnat de l'escola Salvador Espriu. Enguany, la temàtica escollida va ser la dels 'Contes', i els avis i àvies, juntament amb els nens i nenes de l'escola,
van gaudir d'una jornada on la imaginació i la tradició van anar de braçet. Per a aquesta edició, la disfressa triada va ser la del clàssic conte «El Soldadet de Plom», una història que parla de la superació i la valentia. A través d’aquesta representació es va reflexionar sobre el valor de la perseverança davant les adversitats. Redacció
Tarragona
Rosa Silvestre Sanchez.
Ha mort als 63 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h a la Parròquia de Sant Josep Obrer de Torreforta.
Reus
Florencio Anaya Martín.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h a la Parròquia de Sant Bernat Calvó.
Carles Gràcia Rodríguez.
Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori. Santiago Pérez Cruz. Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori. Isabel Manuela Martínez Garrido. Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 12.45 h al Tanatori. Francisco Chacón Carpintero. Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Mémora de Reus.
Constantí
Lluís Papiol Molné.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Feliu de Constantí.
Avui felicita als que es diuen: Eulogi, Àurea Rosina.
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Serà difícil que aconsegueixis els teus propòsits si actues de manera desordenada. Controla les teves pròpies accions no et precipitis.
LLEÓ
23/07 al 22/08
El més recomanable en la jornada seria que facis ús abús de temps lliure en tot el que marquin les teves necessitats emocionals. Llança’t.
SAGITARI
22/11 al 21/12
La teva imatge personal brillarà als quatre vents, però això serà arma que si no la controles es tornarà cap a tu per potenciar en excés el teu orgull.
20/04 al 20/05 TAURE
La teva part afectiva es veurà compensada per persones o circumstàncies que vindran des de lluny. Estaràs molt hipersensible.
23/08 al 22/09 VERGE
Avui la teva vida íntima t’aportarà intenses experiències, més si trenques amb aquests prejudicis que et venen lligant des de fa temps.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
A nivell social tindràs una jornada molt excitant. No et tanquis en tu mateix i deixa’t portar per les circumstàncies que avui seran profitoses.
10:30 Va passar aquí. Catalunya
11:00 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2025
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Cercle central (r)
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Cercle central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
BESSONS
21/05 al 20/06
La teva necessitat d’aventures creixerà al llarg del dia. Apareixerà el desig de viatjar. Si ho fas la companyia no serà tan agradable com esperes.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Qualsevol activitat que desenvolupis a l’aire lliure et compensarà a tots els nivells. Si et relaciones més en el social seràs el centre d’atenció.
20/01 al 18/02 AQUARI
Et trobaràs molt vital això potenciarà la teva comunicació amb els més pròxims. Rebràs una notícia sorpresa que omplirà un buit en el teu cor.
CRANC
21/06 al 22/07
Jornada on la teva vitalitat serà òptima. Viuràs interessants experiències en relació a les teves activitats. Aconseguiràs més de l’esperat.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Encara que et vulguis esforçar en el camp afectiu avui serà difícil aconseguir tots els teus objectius. Si actues amb diplomàcia la cosa anirà millor.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Et donarà la sensació durant la jornada que els altres s’aparten de tu. No cometis l’error de donar-li tornades al teu cap sobre l’assumpte.
10:00 Efecte Mosaic. Matí 10:30 Concerts privats
11:00 La tertúlia del Dorsal 12
11:30 Aventurístic
12:00 Concerts privats
12:30 Aventurístic
13:00 Concerts privats
13:30 La tertúlia del Dorsal 12
14:00 Notícies 12
14:30 La tertúlia del Dorsal 12
15:00 Aventurístic
15:30 Concerts privats
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:45 Com la nit i el dia. On tour
21:00 Teló de fons
21:30 [RE]Poblem
22:00 Notícies 12 22:30 Com la nit i el dia. On tour
23:00 Teló de fons
23:30 [RE]Poblem
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Elements metàl·lics, de nombre atòmic 82. Enginyosos i molt llestos. 2. Congelat també és bo. Final de la pel·lícula. Forta feble juntes. 3. Una de dos. Aliment necessari. Són presumits i fan ostentació. 4.Vessament de llàgrimes. Esmussat. Extensió d’aigua girada. 5. Feble i forta. Ocupaven un lloc buit. Enmig del peu. 6. Fa marxa enrere. Lligarem. 7. Estima’l com si fos un Déu. Fer molts nusos. 8. Acompanya la tempesta els llamps. Rialles per un fet ridícul. Ànec sense ales. 9. Una de tot. Lloc sota la xemeneia. Passar per un lloc estret. 10. Mitja roda. Civada. Utilitza d’esquena. 11. Injecció líquida a l’intestí gros. Fas una frenada. 12. Màcula de brutícia. Empresa sense beneficis. VERTICALS: 1. Qüestió que és nostra. Martinet petit. 2. Nota musical. Deixar el cabell ben tes. Ondulació de l’aigua. 3. Decideixo una sortida. Crit de dolor. Lletra girada. 4. Una de molts. Sentiu un perfum que puja sense límit. Monjo budista. 5. Funda de paper o roba amb una sola sortida. Equivocava el camí. 6. Terreny, espai gran obert. Allò que respirem. Quasi res. 7. Sorpresa. Crido amb desesperació. Vaixell. 8. Aprofiteu-vos d’algú. Membre de les germanes de la Mare de Déu. 9. Olor forta. Conjunt d’eines. Ell sol. 10. Una de feble. Feu malbé la roba. Títol nobiliari. 11. Teixit gruixut i fort. Fàcils de manejar. 12. Ones de xoc a l’interior de la terra. No admet un jutge.
El temps 17º
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Pujol Perpiñá, Gemma
Joan Fuster i Ortells, 7 Telèfon 977 292 775 Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Esteve Tarrago, Silvia Mila Fontanals, 2 Telèfon 977 754 775.
SALOU:
Oliva, Dolors Jaume I, 28. Telèfon 977 350 555.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia Ramon d´Olzina, 40 Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041.
VALLS:
Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517.
EL VENDRELL:
Parra; Pere, M.Carme Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Fins al migdia circularan núvols de sud-oest a nord-est que deixaran el cel molt ennuvolat, o puntualment cobert, tot i que s’aniran obrint clarianes pel sud i l’oest del país. A partir de migdia, el cel estarà mig o molt ennuvolat en conjunt, amb creixement de nuvolades, sobretot a punts de muntanya, i amb l’arribada de núvols per l’oest.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament o moderadament més alta, mentre que la màxima serà semblant o lleugerament més alta.
TARRAGONA. ES LLOGA HABITACIÓ, amb referències a Rambla Nova. 350€/mes. Tel. 722.742.328
ES LLOGA
HABITACIÓ A SALOU
Cèntric, nou i confortable per substituts, interins o estudiants, qualsevol àmbit. Trucar fora d’horari escolar o WhatsApp. Tel. 649.831.644
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SABES QUE TU SALUD depende de los campos energéticos? Deja que te ayude. Se cobra la voluntad. Tel. 696.544.751
DULCES MASAJES COMPLACIENTES. Tel. 613.458.067 Repetirás!!!
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASSATGE
Jesús M. Tibau: «Els narradors són com arquitectes, jo soc el xiquet que juga a fer castells, i a la que surti»
Entrevista L’escriptor de Cornudella presenta ‘A voltes, un planeta’ (Cossetània) aquest dimarts a les 19 h a la llibreria Adserà de Tarragona
Expliques que has escrit un recull de narracions, no de contes. Quina és la diferència?
«Els contes són la meva joguina preferida, i encara en faig, Allà, hi ha una trama, un argument, que et fa estar en tensió quan l’escrius, perquè has de pensar com l’acabaràs, i també genera una certa tensió en el lector, que va pensant A veure per on me la pegarà, per on sortirà la llebre En aquest cas, és una descripció,
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
com una mena de llibre de viatges o de catàleg de països, en què els descric físicament, quins costums tenen, etc. I, a més, són inventats». El fil argumental és la geografia.
Serret Alonso
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
«Tampoc és que sigui un fil argumental, sinó que vaig pensar a imaginar un lloc amb una geografia específica i, a partir d’allò, mirar a veure què passava. Sobretot, amb la gent que hi viu, perquè la geografia és el marc:
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
no és igual la gent que viu a la Fatarella que la que viu a Cambrils». T’he d’imaginar creant el teu propi mapa, o fins i tot planeta, amb tots aquests països?
«No, no he imaginat cap mapa. Ara, si el lector ho vol fer, que ho faci, lliurement. Evidentment, hi ha països que són molt al nord, perquè hi fa més fred, i altres al sud, on fa molta calor, illes al mig de l’oceà… També n’hi ha que interaccionen. I no tots han d’estar al mateix planeta, encara que podrien ser perfectament països de la Terra, perquè els seus habitants, per la forma com actuen, són molt humans».
Penso que són narracions molt orals. Els trobo un aire de rondalla antiga. «No m’ho havia plantejat així, però t’ho compro. Penso que, com que són històries molt improvisades, potser sí que tenen aquesta espontaneïtat del llenguatge oral. A mi m’agrada molt llegir en veu alta, i quan escric, involuntàriament, potser sí que estic recitant. De vegades, he arribat a gravar-me i escoltar-me després. Perquè, encara que no escric poesia, penso que la narrativa també té una mètrica, ho recites i t’adones que en algun lloc hi falta una síl·laba… ».
Afirmes que és el llibre amb què t’has divertit més escrivint-lo. Per què? «La meva idea era partir de la llibertat absoluta, sense normes, i veure on em portava, tot plegat. M’agrada improvisar. Sempre he pensat que un novel·lista primer fa d’arquitecte: ha de pensar un plànol, seguir certes normes i definir uns propòsits. A mi m’agrada ser el xiquet que està jugant, fent un castell, i a la que surti!». És un A la que surti, però se’t veu una cura pel llenguatge i per la precisió de la paraula.
«Clar, perquè cada paraula és un tresor, i aporta molts significats. De vegades, un simple determinant ho canvia tot: no és el mateix un llibre que aquell llibre. Amb les paraules he disfrutat tota la vida, ja des de crio. M’agrada jugar. I, a través del joc, arribo a coses importants com la soledat, la tristesa… Però amb un somriure». Veient la coberta, que és fictícia, vaig pensar en la IA, i en com la IA podria fer un llibre com aquest.
«Fa unes setmanes que jugo amb ella. Li vaig demanar que fes cançons a partir de poemes meus, i estic al·lucinant. I què hem de fer? No ho sé. De veritat. És irresistible. Tinc l’esperança que la por que li tenim sigui la mateixa por que tenia la gent fa 150 anys amb els trens».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
k El Vigilant del Camp
A cagar a la via
o sóc equànime: albergo cert ressentiment envers la nostra Universitat, com a concepte, perquè és més responsable del que sembla dels mals del país. És, amb les excepcions que calguin, una institució podrida, covarda i bizantina, que en comptes de buscar les solucions que la societat li reclama intenta, cada cop més, rentar-se’n les mans. Cobrant cada dia més, això sí. En àmbits com l’humanístic o el sanitari, per exemple, la Universitat pública no forma els professionals que necessitem i quan ho fa és amb serioses deficiències. Dec ser probablement injust i sempre hi ha algú que treballa bé i blablablà. Ja és igual, això ja ho sabem.
Tot això val com a marc teòric general. Si baixem al camp de la concreció, el departament de Psicologia de la URV acaba d’anunciar un estudi de les conseqüències psicològiques de la crisi ferroviària a Catalunya. És el procediment habitual per atacar problemes col·lectius greus. ‘Endegar’ (que diuen ells) enquestes i estudis, que en uns mesos afirmaran que nou de cada deu dentistes que viatgen amb la RENFE pateixen ansietat. La notícia tornarà a sortir als mitjans, potser algun responsable del govern farà alguna declaració farisea i tal dia farà un any.
Mirin. Ja se sap que la gent que ha d’agafar el tren cada dia ho passa malament. Que els ho preguntin només fa que revictimitzar víctimes, cosa que els últims anys ens ha quedat molt clar que és lleig. Ja sé que és molt demanar, però aquí l’únic estudi que necessitem és el que garanteixi que els trens arribaran a l’hora i que els passatgers no s’hi quedaran atrapats. Només espero que qualsevol usuari que sigui interrogat sobre la seva salut mental tingui la delicadesa d’engegar l’enquestador a cagar a la via.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Brugent al seu pas per la Riba Natura
el riu