Avui amb el Diari
Edició especial dedicada a la nova edició de la Fira Camins d’FP ‘Cromàtika’
Política 5
Elisabet Romero, procedent de l’ICS, serà la nova subdelegada del Govern espanyol a Tarragona
Opinió 17 Xavier Allué. Tremolors: «El cas és que no molestem a la sacrosanta RENFE i la seva germana Adif»
Salut pública
L’Ajuntament ha licitat d’urgència el contracte per passar de 7.000 a 2.500 aus el km2
Reus 7
Persones amb diversitat funcional es queixen de les dificultats que pateixen per poder circular amb comoditat o accedir a serveis com l’autobús a la parada de les Oques
La Generalitat vol que hi hagi 14.851 nous pisos socials abans de vint anys Camp de Tarragona
El Pla que ha elaborat el Govern estableix que Tarragona ha de fer 5.448 HPO i Reus 3.819 abans del 2044 10
Infraestructures 11
Acord entre l’Estat i la Generalitat per crear l’empresa pública Rodalies de Catalunya
Exhaurides les entrades per dos dels tres passis de la Disfressa d’Or Tarragona 4
km2
Neteja l El consistori licita d’urgència un contracte per a garantir la salubritat pública
Oriol Castro
L’Ajuntament de Tarragona ha licitat d’urgència un nou contracte per a la gestió de les aus urbanes a la ciutat. El consistori ho fa per a garantir la salubritat pública, ja que la superpoblació de coloms «pot arribar a causar un problema de salut pública», tal com s’indica a l’informe justificatiu del contracte. Des del 2021, l’Ajuntament ha contractat la mateixa empresa per aquest servei i el contracte ha acabat aquest mes. Ara, Tarragona busca canviar d’estratègia i aconseguir passar dels 7.000 coloms per km2, que s’han comptabilitzat en alguns barris i que suposa la densitat més alta registrada a Catalunya, a uns 2.500 per km2, «la densitat a assolir com a conseqüència d’un pla científicament ben dissenyat».
El nou contracte, que se signarà fins al 2027, canviarà lleugerament el procediment de control i captura d’aus urbanes a la ciutat. Fins ara, l’Ajuntament disposava de 56 gàbies de captura per a coloms, que estaven fixes al mateix lloc. Amb la nova empresa, s’instal·laran 20 elements de captura que s’aniran canviant de lloc. Pel que fa als estornells, es continuaran utilitzant equips de crits d’alarma, tot i que els pròxims anys es repartiran per diferents punts de la ciutat i la seva activació estarà regulada.
Més enllà de les mesures més captivadores, el contracte, que es divideix en tres lots, contempla altres accions per a millorar la situació amb les aus. El primer lot estarà destinat a gestionar els coloms, tudons, tórtores turques, co-
torretes argentines, gavians i gavines, s’ha licitat amb un preu de 279.269,16 euros, amb IVA. A part de les mesures contra els coloms, l’adjudicatari haurà de fer fins a 20 actuacions anuals de dispersió de tudons i tórtores. A més, farà fins a deu captures de nius de cotorra anuals en aquells punts que generin molèsties.
10 trucades anuals per gavines ferides
Per últim, al lot 1, l’adjudicatari haurà de recollir del carrer els exemplars de gavians argentats, gavines o similars que es trobin ferits o amb incapacitat de volar. L’Ajuntament de Tarragona rep deu peticions telefòniques a l’any per aquest motiu.
El lot 2 del contracte és el dedicat al servei de control i foragitat d’estornells. Aquestes aus arriben a la ciutat entre els mesos d’octubre a febrer o març i l’acumulació dels seus excrements pot generar problemes de salubritat. El consistori considera que «cal anar dirigint els estols cap a l’arbrat situat fora del nucli urbà o en punts on no generin afectacions». Més enllà de la instal·lació dels altaveus, l’adjudicatari d’aquest lot haurà de fer actuacions en propietats privades amb una presència d’estornells que tinguin afectació a la via pública. Aquest lot té un preu de licitació de 48.161,04 euros, amb IVA.
Analítiques a les escoles
El lot 3 del contracte és el del servei de desratització, desinsectació i desinfecció ambiental. L’empresa concessionària haurà de fer dues analítiques ambientals a l’any a les esco-
Les mesures més destacades
L’Ajuntament disposarà d’una vintena de gàbies de coloms mòbils que s’aniran instal·lant en diferents punts de la ciutat. Els treballs de captura es faran en un horari que no molesti al veïnat, de 08 a 20 hores.
El nou contracte obligarà a l’empresa concessionària a obrir un programa d’atenció ciutadana per a atendre i resoldre incidències relacionades amb les aus urbanes. La companyia haurà de prestar un mínim de 100 serveis anuals i estarà coordinada amb l’app Epp!
L’empresa del contracte prestarà assistència tècnica a l’Ajuntament en les ordres d’execució o requeriments en immobles privats afectats per columbiformes o altres aus. Aquest és un dels problemes principals als que s’enfronta la ciutat en la lluita contra els coloms.
L’adjudicatari haurà de protegir els edificis o elements municipals de l’estada i nidificació d’aquest tipus d’aus. Així, també es farà càrrec del manteniment de les xarxes ja instal·lades per l’Ajuntament en edificis com la Tabacalera o el Teatre Metropol.
L’empresa del contracte no es farà càrrec de fer un cens d’aus urbanes anual, però haurà de presentar un document amb una metodologia de treball contrastada científicament per a realitzar el cens. El registre d’aquests animals més recent a Tarragona és del 2022.
L’apunt
El nou contracte, que es signarà fins el 2027, canviarà lleugerament el procediment de control i captura d’aus urbanes a la ciutat.. G. Martí 18 emissors de crits contra estornells en 9 punts de la ciutat
les de la ciutat. A més a més, farà un tractament mensual de desratització i desinsectació als centres educatius. De forma bimestral, ho farà als centres cívics i llars de jubilats, i de forma trimestral, a teatres i equipaments culturals de la ciutat. El preu de licitació d’aquest contracte és de 118.231,86 euros, amb IVA.
Col·laboració amb el Port
Aquestes mesures tindran una gestió «coordinada i integrada» amb el Port de Tarragona. Tal com explica l’Ajuntament, el Port «juga un paper fonamental» en proporcionar grans quantitats de menjar als coloms. L’empresa adjudicatària es reunirà periòdicament amb l’Autoritat Portuària. Per la seva banda, el Port està estudiant internament quines mesures pot aplicar al seu recinte per a millorar la situació amb les aus, tot i que encara no s’han concretat.
L’anterior contracte de gestió de les aus urbanes ha acabat aquest mes
Alguns barris registren la densitat de coloms més alta de Catalunya
Mitjançant el nou contracte, l’Ajuntament instal·larà divuit altaveus en nou punts diferents de la ciutat. L’objectiu serà espantar els estornells i intentar que es dirigeixin fora del nucli urbà. Els altaveus tindran una potència de 30 W i emetran diferents sons d’alarma, com crits d’aus rapinyaires. L’horari d’activació d’aquests altaveus, que s’instal·laran a l’arbrat de la via pública, serà de 17.30 a 19 h, tot i que aquest horari pot canviar. Durant 5 o 10 minuts s’emetran sons i s’aniran fent pauses en aquesta franja horària.
Aquest sistema estarà actiu de l’1 d’octubre al 30 d’abril, durant la temporada d’estada d’aquestes aus migratòries a Tarragona. A la ciutat arriben estols molt nombrosos d’estornells que se situen en arbrats de fulla perenne i generen molèsties de brutícia a la via pública i als vehicles aparcats per la ciutat. El sistema d’altaveus es considera el més adient per minimitzar les molèsties dels veïns. L’empresa haurà de realitzar visites de seguiment setmanals durant els primers dos mesos i durant l’últim mes de servei.
Mobilitat l Les associacions veïnals demanen més transparència
Redacció
La Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) considera essencial formar part del debat sobre qualsevol canvi en el transport públic de la ciutat i demana a l’Empresa Municipal de Transports (EMT) «més transparència i comunicació amb les entitats veïnals». La federació veïnal celebra que es treballi per millorar el servei i garantir-ne la viabilitat futura, però adverteix que «aquestes millores no han d’anar en detriment de cap línia de bus i que una reducció de freqüències seria inacceptable, i confiem que no es produirà».
Des de la FAVT també creuen necessari que tant la federació com les associacions veïnals puguin ser partícips de l’estudi de línies de transport que s’ha estat elaborant durant els últims mesos: «No volem assabentar-nos dels
La CET reclama espais més accessibles a l’Escola de Natura
Societat l La Coordinadora d'Entitats de Tarragona reclama espais més accessibles a l'Escola de Natura. Com a protesta, la CET no farà la tradicional calçotada a l'espai, ja que les persones amb diversitat funcional no poden accedir-hi amb facilitat i suposa una barrera arquitectònica. Redacció/CET
Consideren «imprescindible» renovar i ampliar la flota
resultats per la premsa, sinó que esperem que se’ns tingui en compte durant el procés, abans de prendre decisions
importants», assenyalen.
D’altra banda, la federació considera «imprescindible» no només renovar la flota d’autobusos, sinó també ampliar-la per atendre una demanda que no para de créixer. Per això, insten l’Ajuntament a continuar apostant per un transport públic de qualitat, sostenible i adaptat.
d’Or, de la qual es van coronar guanyadors. Gerard
Carnaval l Únicament queden localitats disponibles per la sessió matinal de l’esdeveniment, que se celebrarà a les 12 h
La 25a edició de la Disfressa d’Or no ha penjat, encara, el cartell d’entrades esgotades. La gala, que enguany retorna al Recinte Firal, se celebrarà aquest diumenge i ho farà en tres passis diferents. Mentre que les localitats per les sessi ons de la tarda i del vespre ja es troben exhaurides, la mati nal encara disposa de 369 es pais disponibles. Els tiquets, que es van posar a la venda el dia 20 de gener, tenen un preu de 18 euros (+1,80 € de
gestió) i es poden adquirir al web tarragonamusicfestival. com. De moment, les buta ques buides se situen, sobre tot, a les pistes 5 i 6 d’aquest primer passi, que arrencarà a les 12 hores. Així i tot, fonts municipals asseguren que la sessió es mantindrà, encetant així la celebració del Carnaval de la ciutat. Enguany la Disfressa d’Or abandonarà el seu escenari habitual, a la Tarraco Arena, i retornarà al Recinte Firal en una gala d’aniversari que comptarà amb «la partici
Enguany l’espectacle abandona la Tarraco Arena i retorna al Recinte Firal
pació de personatges em blemàtics i records emotius d’aquest quart de segle». A més, en aquesta edició el pri mer premi passarà de 800 a 1.200 €, mentre que el segon guardó creixerà de 500 a 800 €.
L’esdeveniment se celebra rà en tres sessions diferents
Carnaval l El grup impulsa una recollida de firmes per recuperar l'acte
La ciutat de Tarragona no po drà gaudir enguany de la seva tradicional festa electrònica de Carnaval. L’organitzador de l’esdeveniment, Sensoria Grup, ha comunicat que «no se’ls ha permès» organitzar l’acte previst per a l’1 de març
de 2025, fet que ha generat decepció entre els seus se guidors. «Ens trobem en una situació on no veiem, ara per ara, cap senyal de voluntat ni de suport per part de l’ad ministració local per tal que Tarragona continuï gaudint d’aquesta oferta cultural i musical», va lamentar Senso
ria Grup en un escrit compar tit a les seves xarxes socials. Sensoria ha esdevingut, des de la seva creació el 2022, un referent de l’escena elec trònica a la província. Gràcies al suport del públic, han acon seguit portar produccions cada vegada més professio nals, mantenint l’accés gratu
Tarragona se suma a la nova taula de governança per protegir el riu Gaià
amb l’objectiu d’igualar l’afo rament de la Tarraco Are na, d’unes 3.000 persones. D’aquesta manera, s’han po sat a disposició 1.000 locali tats per passi. El segon tindrà lloc a les 17 hores, mentre que el darrer s’iniciarà a les 20.30 hores. Serà únicament en aquest on es realitzarà la lec tura del veredicte final.
Un nou espai pel 2026? El canvi d’ubicació de l’acte va ser causat per la manca de disponibilitat de la Tarra co Arena, que ja es trobava llogada per aquesta mateixa data. No obstant això, aques ta mudança temporal ha posat sobre la taula la pos sibilitat d’un nou trasllat de cara a l’any vinent. Una de les opcions contemplades és el Palau d’Esports, que ja va ser considerat enguany, però finalment va resultar descar tat, ja que tampoc es trobava disponible. La decisió, asse guren des de l’Ajuntament, es prendrà conjuntament amb les comparses.
ït i obert a tothom. L’esdeveni ment de Carnaval era una de les cites més esperades pels seus seguidors.
Una recollida de signatures Tot i aquesta aturada, el grup Sensoria ha deixat clar que no es dona per vençut i conti nuarà treballant per impulsar el projecte. Per aquest motiu, han posat en marxa una re collida de signatures. «Neces sitem el vostre suport per a demostrar a l’Ajuntament que volem mantenir la ciutat amb vida, música i opcions per la seva població!», expressen.
Medi Ambient l L'òrgan es va formalitzar ahir per preservar els espais naturals del riu
Redacció
La conselleria de Medi Am bient de l’Ajuntament de Tar ragona forma part de la nova Taula de Governança dels Espais Naturals Protegits del riu Gaià. L’òrgan, que es va constituir ahir, està coordinat per l’Associació Mediambi ental La Sínia i el conformen també membres dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya, representants dels 15 ajuntaments on actua el projecte, l’Agència Catala na de l’Aigua, la Diputació de Tarragona i el Centre de Re cuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya.
El conseller de Medi Am bient de l’Ajuntament de Tar ragona, Guillermo García de Castro, va assistir a l’acte de constitució de la Taula, que va tenir lloc a la sala de plens de l’Ajuntament de Montferri. L’edil tarragoní va posar en
valor «la importància d’or ganismes com aquest que vetllen per la coordinació de totes les parts implicades en millorar un espai natural protegit tan preuat com el riu Gaià».
La Taula de Governan ça s’impulsa en el marc del projecte presentat per l’As sociació Mediambiental la Sínia Espais fluvials, ecotons i zones d’influència del riu Gaià, que ha estat beneficiari dels ajuts de la Generalitat de Catalunya a entitats ambien tals sense ànim de lucre per al finançament de projectes de millora i conservació del patrimoni natural i la biodi versitat en els espais naturals protegits mitjançant la col· laboració amb els ens locals. L’òrgan neix per esdevenir un espai participatiu, acompa nyar el desenvolupament del projecte i ajudar a executar lo d’una manera eficaç.
Política l La responsable de control de gestió de l’ICS al Camp de Tarragona rellevarà Santi Castellà
John Bugarin
Elisabet Romero serà la nova subdelegada del Govern espanyol a Tarragona. La cap de la unitat de control de gestió de la Gerència Territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) al Camp de Tarragona rellevarà a partir d’aquest dimecres Santi Castellà, que va deixar el càrrec el passat mes d’octubre per a ser nomenat president del Port. Romero va ser la número ‘3’ del PSC a Altafulla en les darreres eleccions municipals del 2023. El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, va anunciar ahir el nom de la nova subdelegada durant la seva visita a la ciutat de Tarragona: «Per a mi, era un tema cabdal que fos una dona qui ocupés aquest important càrrec de responsabilitat». Així mateix, remarcava que
Romero és «una persona formada i amb experiència en un camp com el de la salut, que segurament és el més
sensible en el que pertoca als serveis públics que gaudim la ciutadania i que és la joia de la corona juntament amb
Urbanisme l Prieto diu que «s'està fent la valoració definitiva i última»
J. Bugarin
El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, i l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, es van reunir ahir a la renovada sala del Sarcòfag d’Hipòlit per a tractar temes pendents entre l’Estat i l’Ajuntament. La trobada, però, va acabar sense
grans novetats. Respecte a la futura humanització de l’N340, que inclou la instal·lació d’un carril bici entre Tarragona i Altafulla, i un altre al pont sobre el riu Francolí, Prieto va explicar que «s’està fent una valoració definitiva i última del projecte». «Quan sigui adequat, anirà al Con-
sell de Ministres», deia. En aquest sentit, assegurava que «els acords del conveni [del traspàs de carreteres] es compliran, però el que no podem donar són uns terminis determinats». Viñuales afegia que les al·legacions presentades per un càmping han endarrerit l’execució del projecte.
l’educació i les pensions». En aquest sentit, considerava que «la seva experiència professional a l’ICS» dona «credi-
En la reunió també es va parlar sobre la necessitat de crear un Consorci per a la gestió del patrimoni de Tarragona, però no hi va haver concrecions. Tampoc respecte a la futura biblioteca provincial, un equipament que l’Ajuntament continua defensant que s’ha d’instal·lar a la Tabacalera. Això sí, el delegat del Govern assegurava que «totes les propostes que em faci Tarragona les estudiarem per veure en quins acords podem arribar perquè tenim clar que és una ciutat molt important per Catalunya i Espanya».
Prieto considera que és «la persona adequada» per la seva experiència
bilitat» al seu nomenament. Romero, nascuda a Tarragona el 1975, ha viscut des dels vuit anys a Altafulla, municipi on es va presentar als últims comicis municipals en la llista dels socialistes. La nova subdelegada del Govern és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses, i Diplomada en Ciències Empresarials per la Universitat Rovira i Virgili (URV). A més, té un màster universitari en Control de Gestió de la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR).
L’any 2002, va començar a treballar com a auxiliar infor-
mativa a l’Hospital Universitari Joan XXIII, compatibilitzant la feina amb els estudis. Romero també havia tingut relació prèvia amb l’Administració General de l’Estat (AGE) treballant com a cap de grup per Institut Nacional d’Estadística a la campanya del cens de població i habitatge l’any 2000. El novembre del 2016 va iniciar el seu camí com a responsable de control de gestió de l’ICS.
L’altafullenca ha centrat la seva tasca al capdavant del control de la gestió de l’atenció primària i de l’Hospital Joan XXII en estudiar la viabilitat dels projectes que s’han impulsat, mantenint l’equilibri pressupostari, i en l’anàlisi de situació per trobar solucions als diversos problemes que s’han anat presentant a l’entitat sanitària.
«Pensem que és la persona adequada», deia Prieto, qui reconeixia que des de la marxa «sobtada» de Santi Castellà al capdavant de la Subdelegació fa poc més de tres mesos, ha demanat «ajuda i opinió» per a acabar de decidir la candidata final. «No era important el temps, sinó trobar el perfil adequat», afirmava.
Empreses l Serà l’agent facilitador de dues idees innovadores seleccionades en la convocatòria d’ajuts del fons Ports 4.0
Redacció
Port Tarragona serà l’agent facilitador de dues idees innovadores seleccionades en la convocatòria d’ajuts del fons Ports 4.0, convocada per Puertos del Estado per a impulsar el talent emprenedor en l’ecosistema logístic i portuari. Cadascuna d’aquestes dues idees rebrà 15.000 euros per a fer proves que permetin determinar si tenen recorregut i poden esdevenir un projecte, negoci o solució innovadora amb recorregut empresarial. Una de les idees seleccionades està relacionada
amb l’eliminació sostenible de plàstics presents a l’aigua mitjançant bacteris, mentre que la segona estudiarà la creació d’una plataforma de bessó digital (digital twin) per a la millora de la gestió de les operacions marítimes i serveis portuaris. Les dues idees seleccionades per a estudiar-se al Port de Tarragona han estat seleccionades d’entre 80 candidatures admeses. En aquesta tercera edició de la convocatòria del fons Ports 4.0 en la modalitat Idees — que finança projectes en el seu estadi més inicial— s’han
seleccionat 47 propostes que rebran, en total, 750.000 euros. Les propostes se centren en àrees com l’eficiència logística, l’automatització i la digitalització, la sostenibilitat i la seguretat.
Les idees seleccionades «MICROWORLD_PORTS» és una de les dues idees seleccionades. Ha estat presentada per EURECAT amb la col·laboració de la Universitat de Turku (Finlàndia), de la Tokyo Medical and Dental University (Japó) i de la Tohoku University (Japó). L’objectiu d’aquesta idea és
Policial l Els Mossos i la GUT van intervenir 112 monodosis d'haixix
Redacció
Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Tarragona van portar a terme divendres passat un dispositiu conjunt al barri de Campclar contra la venda de substàncies estupefaents en la via pública i per diverses infraccions contra les ordenances
El Museu d’Història organitza dues activitats a l’exterior
Societat l L’oferta d’activitats del Museu d’Història de Tarragona inicia aquest 2025 amb Històries Amagades: ruta pel Pont del Diable el diumenge 9 de març, i Un passeig modernista per gaudir el dia 16 de març. Les entrades es poden comprar per 5 euros a www.entrades.museu.tarragona.cat
municipals.
Durant l’operatiu es van detenir dos homes per delictes contra la salut pública i un altre individu per atemptat contra els agents de l’autoritat. A banda, es van identificar a 12 persones, es van intervenir 112 paperines amb monodosis d’haixix, 450 eu-
ros de bitllet fraccionat i es va posar una denúncia per tinença de substància estupefaent.
També es van identificar tres persones que portaven diverses caderneres (espècie protegida per la llei), algunes sense anellar. Per aquest motiu, es va citar als identificats
També es provarà un ‘software’ per optimitzar les operacions
la identificació de ceps bacterians capaços de biodegradar plàstics (microplàstics i
a la comissaria de la Guàrdia Urbana perquè presentin la documentació relacionada amb els animals i en cas que no ho facin, se’ls denunciarà.
Per part dels Mossos d’Esquadra, en aquest operatiu hi van participar agents de la Unitat de Seguretat Ciutadana (USC) tant uniformats com de paisà, la unitat ARRO, i de la Guàrdia Urbana, la Unitat de Medi Ambient (UMA) i patrulles de la Unitat de Policia de Proximitat (UPP). Aquest ha estat un dispositiu conjunt dels molts que duen a terme els Mossos i la GUT.
nanoplàstics). Les proves es duran a terme al Port de Tarragona i a la costa adjacent.
La segona de les idees seleccionades és «Plataforma Bessó Digital per a Operacions Marítimes i Serveis Portuaris» presentada per les empreses MC Valnera i Kayzten Analytics. Se cen-
tra en el desenvolupament d’una plataforma de software que habiliti un planificador tipus bessó digital per millorar l’eficiència de les operacions marítimes i els serveis portuaris, basats en tècniques d’anàlisi de dades i d’optimització de processos i simulació d’escenaris.
Imatge dels diners i la droga intervinguda en el dispositiu.
La pel·lícula ‘Intercepted’, finalista als Premis Lux, es projectarà aquest dimecres
Cultura l La pel·lícula
Intercepted, un dels films finalistes als Premis Lux, es podrà veure de forma gratuïta aquest dimecres 19 de febrer, a partir de les 19 hores, a la sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al carrer Major. Es tracta d’una coproducció entre Canadà, França i Ucraïna és un do-
cumental que retrata amb cruesa com la guerra deshumanitza les persones a través de milers de trucades telefòniques interceptades que soldats russos van fer des del camp de batalla a Ucraïna. Les veus dels soldats revelen les il·lusions, la pèrdua de la raó, el dubte, la decepció, els crims de guerra i els efectes de la propaganda. Redacció
Dificultats amb què es troben les persones amb mobilitat reduïda
L’entrada central queda allunyada de la vorera
A la plaça del Nen de les Oques, l’entrada central dels autobusos acostuma a quedar allunyada de la vorera, de forma que les persones que l’han d’utilitzar han de fer un esforç.
Rajoles trencades o aixecades
En algunes vies de la ciutat, és freqüent veure rajoles trencades o aixecades, situació que provoca que sigui senzill ensopegar, desestabilitzar-se o que quedin atrapades les rodes d’una cadira.
Circular amb els cotxes per arribar a la vorera
En baixar de l’autobús a la plaça del Nen de les Oques, les persones amb mobilitat reduïda han de donar la volta a través de la calçada per arribar al pas de vianants més proper.
Voreres estretes que obliguen a anar pel mig
Les voreres de determinades vies, com el carrer Closa de Freixa, són massa estretes perquè passi una cadira de rodes: les persones amb mobilitat reduïda han d’anar pel mig de la calçada.
Carrils bici en mal estat
Hi ha trams de carrils bici d’indrets com els passejos de Sunyer i de Prim en què l’asfalt està clivellat, de forma que no resulta còmode utilitzar-los.
Dificultats per tornar a pujar a la vorera
Quan s’ha hagut de baixar de la vorera, tornar a pujar resulta tot un infern en alguns encreuaments, ja que el graó resultant és massa elevat si no s’ha rebaixat.
Mobilitat l Diversitat Funcional Reus exigeix l’eliminació dels obstacles que dificulten el pas a persones amb mobilitat reduïda
Sergi Peralta Moreno
«Reus està fet pols». D’aquesta manera defineix el president de l’associació Diversitat Funcional Baix Camp Reus, Julián Fuentes, l’estat de la via pública de la ciutat. Voreres estretes, rajoles trencades i aixecades, dificultats per pujar o baixar de l’autobús o escassa presència de rampes són problemes amb què es topen diàriament les persones amb mobilitat reduïda. Per tot plegat, l’entitat exigeix l’eliminació de les barreres arquitectòniques d’una vegada per totes.
Fuentes detalla que els usuaris de cadires de rodes, caminadors o cotxets de bebè, a voltes, han d’arribar a posar la
seva vida en risc per poder arribar al seu destí. Quan hi ha voreres estretes, com als carrers Closa de Freixa o de Sant Benet, al barri del Carme, es troben amb la impossibilitat de circular per elles, de forma que han de baixar al mig de la calçada per continuar el seu recorregut, tot pregant que els conductors de vehicles els vegin i tinguin paciència. «S’han d’eliminar les barreres arquitectòniques», expressa Josep Machado, president de l’associació de veïns L’Harmonia del Carme.
Volen que es posin plataformes o rampes per baixar del bus a les Oques
Fuentes suggereix que hi hagi carrils per a persones grans o amb mobilitat reduïda
Les parades dels autobusos a la plaça del Nen de les Oques són un dels principals cavalls de batalla. Per baixar del transport públic, Fuentes ha de demanar al conductor que activi la rampa, però el problema no ha fet més que començar: la distància que queda entre vehicle i vorera l’obliga a circumval·lar la plaça per l’asfalt fins que arriba a un pas de vianants. «Això és
Els problemes continuen amb un passeig per la ciutat
Fuentes assenyala que les barreres arquitectòniques no es limiten a voreres estretes i parades de bus de difícil accés. En un passeig per la ciutat, es troba amb nombroses rajoles aixecades que causen que el trajecte sigui irregular. També comenta que l’ús que fan les terrasses de la via pública, a vegades, dificulta el
pas de les persones amb mobilitat reduïda, de forma que proposa que es creï un carril destinat a persones grans i usuaris amb cadira de rodes perquè puguin passejar amb tranquil·litat. En carrers com el de les Carnisseries Velles, taules, cadires i cubells de brossa obliguen a circular per damunt de les llambordes. Finalment, lamenta que encara hi ha molts negocis que no tenen rampa per permetre l’accés a ciutadans amb dificultats per caminar.
un perill gran, gran», comenta. Afegeix que, moltes vegades, els semàfors d’aquest enclavament no funcionen. Per millorar la situació amb què es troben les persones amb mobilitat reduïda, suggereix que s’instal·li una rampa o bé una plataforma com les que hi ha a les avingudes de la Salle i del Cardenal Vidal i Barraquer. També proposa que canviïn les zones de càrrega i descàrrega, atès que les utilitzen particulars que van als negocis de la vora, impedint que l’autobús s’atansi al màxim possible amb la vorera. Per tractar la qüestió, una representació de Diversitat Funcional espera reunir-se amb l’Ajuntament demà.
Urbanisme l Al Centre Cívic Gregal hi haurà un punt d’informació cada dijous a la tarda
Miquel Llaberia
El tall per les obres de reordenació del carrer Ample ja ha començat i afecta el tram nord. La circulació del trànsit rodat s’ha interromput en la secció que va des del passeig Mata fins a la plaça del Víctor, on es desenvoluparà la primera fase amb una durada prevista de dos mesos i mig. Això suposarà afectacions a la mobilitat, especialment al trànsit rodat, que també es repetiran quan s’executi la fase 2 a l’estiu, que va de la plaça del Víctor fins a la plaça de la Llibertat, i la fase 3 a partir de l’octubre, a la plaça de la Llibertat i la del Pintor Fortuny. Per a donar resposta a tots els dubtes sorgits al voltant del projecte i de la mobilitat durant les obres, l’Ajuntament ha habilitat un punt d’atenció i informació al recentment estrenat Centre Cívic Gregal. Aquest estarà disponible cada dijous de 16.30 a 17.30 hores i ja va tenir la primera sessió el passat dijous 6 de febrer. Per part dels comerciants,
tot i que amb més o menys confiança cap al projecte i la nova mobilitat plantejada pel govern municipal, l’ambient és d’acceptació d’unes obres
que han arribat per quedar-se. Xavier Pàmies, propietari del negoci centenari ADN Sistaré, admet que «veient com evolucionen les ciutats avui dia era
obvi que tocava fer una transformació». «Potser als veïns els hauria agradat que s’hagués consensuat més o demanat la seva opinió? Segurament sí,
però també és molt difícil que plogui a gust de tothom i l’administració ha de fer», afegeix el forner.
Pel que fa al dispositiu per
La segona fase de les obres es durà a terme a l’estiu i la tercera a partir de l’octubre
garantir la mobilitat dels veïns i comerciants de la zona durant les obres, Pàmies considera que el més important és l’actitud dels implicats. «El pla està bé, però és impossible aixecar un carrer i que no ens provoqui inconvenients a tots. Per tant, és important que hi hagi bona voluntat dels veïns, de l’Ajuntament i de l’empresa constructora», assevera. Per un altre costat, Pàmies subratlla que és crucial que no es repeteixi el que va passar amb les obres de la plaça del Víctor, que es van allargar per una falta de planificació. «Sembla que tot està molt més ben estructurat i l’Ajuntament ens ha volgut tranquil·litzar dient que és una empresa molt més solvent. Jo per ara soc optimista», celebra el responsable de l’ADN Sistaré.
Afectacions a la mobilitat El carrer Ample queda tallat en el tram que va del passeig Mata fins a la plaça del Víctor i vuit carrers més; Jardins, Tívoli, Francesc Bartrina, Cristòfor Colom, Frederic Soler, Sant Ferran, Sant Joaquim i Sant Celestí. A més, s’han habilitat zones de càrrega i descàrrega als carrers Castellvell, Jardins i Francesc Bartrina, de 8 a 16 hores.
Un veí de Reus mor mentre duia a terme una excursió al massís del Pedraforca
Successos l Els Mossos d'Esquadra obriran una investigació per esclarir els fets
Redacció
Societat l Redessa va presentar ahir el mural commemoratiu dels 30 anys de l'empresa municipal que incorpora elements de realitat augmentada. Aquest
a la ciutadania i aquest mural és un element que ens permet crear una experiència immersiva per explicar la nostra visió de ciutat". Redacció/Aj. Reus Redessa
s'ha dut a terme a la façana del Redessa Viver que dona al carrer de Mataró. El conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, assegura que volen "acostar Redessa
Un veí de Reus de 54 anys va morir el passat diumenge 16 de febrer mentre duia a terme una excursió al Pedraforca, a la comarca del Berguedà. El Cos de Bombers de la Generalitat va rebre l’avís de la desaparició de l’home a les 20.19 hores, del qual no se’n sabia res des del migdia. Aleshores, els Bombers van mobilitzar efectius de les unitats de muntanya del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) de la Seu d’Urgell, Olot i Cerdanyola del Vallès, a més de tres dotacions de suport dels parcs de Manresa i Guardiola de Berguedà. En arribar al lloc dels fets van localitzar el vehicle del desaparegut que es trobava aparcat a la zona i van iniciar la recerca. Al voltant de la mitjanit, els efectius de la unitat GRAE van localitzar a la víctima sense vida a la zona del pollegó interior del massís del Pedraforca. A continuació, unitats de Mossos d’Esquadra es van desplaçar al lloc dels fets per tal de realitzar els tràmits judicials i procedir a la retirada del cos. A la vegada, s’obrirà una investigació per determinar les causes de la mort.
Entrevista l El compositor reusenc és el conductor del cicle cultural, que enceta avui l’edició del 2025 i que pretén donar a conèixer artistes joves i consagrats del territori a un públic generalista
Sergi Peralta Moreno
Amb quins objectius planteja cada edició?
«Busco acostar certs aspectes que potser queden a l’ombra quan el públic va a un teatre, a l’òpera o a un concert. D’aquí neix el concepte prosceni, l’espai entre l’escenari i la platea. Els artistes baixen una mica del seu pedestal i el públic se li apropa».
Les sessions estan obertes a tothom.
«La temporada passada va ser més de conversar i, aquest any, tornem a disseccionar les músiques que normalment sentim sense que ens proposin veure’n els detalls. L’escoltarem de dalt a baix, però intentarem, compàs per compàs, desxifrar les notes, quines motivacions poden tenir els intèrprets, veure quina cuina pot haver-hi darrere d’un espectacle. Sempre d’una manera tècnica, però per a tots els públics».
Quan hom va al teatre, hi ha una distància física entre públic i artista.
«És cert. Al Prosceni, hi soc jo disseccionant les peces, el text, la partitura, però tenim
Imatge d’arxiu de Magrané, qui fa un balanç «molt positiu» del cicle fins avui dia. Daniel Campbell
Talent
«Volem fer veure al públic que al Camp de Tarragona hi ha un nivell cultural molt alt»
el mateix intèrpret a l’escenari i pot parlar en qualsevol moment per qüestions que, potser, queden encara més
lluny. No només parlem del que s’ha sentit, sinó com s’ha arribat a preparar, des d’anys d’estudi fins què pensa l’artis-
ta en pronunciar certes frases. Anem cap a mons personals de cadascú, què s’ha travessat per arribar a un producte que el públic rep de forma ja feta. D’aquesta manera, els assistents poden ser partícips de com s’acaben creant aquestes peces».
L’apunt
Endinsant-se en la figura de Joan Guinjoan
El Prosceni Reddis Bartrina arrencarà aquesta tarda amb la presència del violinista Lluís Castán al Teatre Bartrina, a partir de les 19 h. En aquesta edició, el fil conductor de les sessions serà el compositor riudomenc Joan Guinjoan. També es buscarà conèixer el director i compositor Xavier Pastrana.
Hi ha una història darrere de cada compositor i de cada intèrpret. «És molt difícil que una cosa surti del no-res. Per molt complexes o arcanes que ens semblin, sempre hi ha una motivació que podem comprendre tots. Es tracta d’aprofundir-hi per tots els camins que ens deixin: com ha anat repetint una nota fins que la tingui apresa amb els dits... A vegades, no pensem que hi
hagi un treball de picapedrer, d’artesà, al darrere». El Prosceni d’enguany se centra en Joan Guinjoan. «Sí, és un gran compositor del Camp de Tarragona, fill de Riudoms, i no només això, sinó també una de les grans figures de la música dels últims 50 anys. És una manera de clarificar el món d’aquest ric i atractiu compositor». Com seran les sessions?
«La primera i l’última són audicions comentades. Sentirem l’obra i, després, anirem xerrant amb l’intèrpret, compàs per compàs, nota per nota, per veure d’on surt tot plegat. En acabar, si hi ha temps, es tornarà a sentir i veurem amb el públic si ha canviat la percepció respecte d’allò que, al principi, l’havia sorprès o no sabia com assumir-ho. Al mig, parlarem més de la vida de Guinjoan i hi haurà l’acte amb el compositor i director d’orquestra Xavier Pastrana». Com és l’escena cultural al territori?
«Volem fer veure al públic general que al Camp de Tarragona hi ha un nivell cultural molt alt. Si mires, per exemple, els festivals de música clàssica de Catalunya, un percentatge molt alt dels intèrprets són del territori; això aquí es desconeix i potser no els arribem a sentir tant. Ara, però, estem en un moment esperançador perquè s’estan obrint possibilitats. La diàspora està, fins a cert punt, tornant a casa».
L’audició és la gran oblidada. Si notem que perdem visió, ràpidament anem a l’oftalmòleg. Si ens fa mal un queixal, triguem poca estona a demanar hora al dentista. I si ens notem dolor a l’esquena, busquem un bon fisioterapeuta perquè ho tracti. En canvi, quan tenim un problema auditiu, principalment una pèrdua de l’audició progressiva, ho anem deixant passar. I això no ho
diem per dir, sinó que són diversos els estudis que han quantificat el temps que triguem des que ens notem un problema a l’oïda i fins que visitem un professional per posar-hi remei. Les xifres són alarmants. Triguem, de mitjana, entre 5 i 7 anys a posar solució a un problema auditiu. Deixar passar tant de temps suposa un doble problema, segons ens expliquen des del centre auditiu ClinicAudio de Reus. En primer lloc, perquè l’afecció auditiva que tenim
es va agreujant, explica la seva responsable, Isabel Moreno. I, en segon lloc, perquè la pèrdua d’audició està associada a l’empitjorament d’altres patologies com trastorns cognitius, però també a afeccions socials i conductuals com l’aïllament.
«En audició, la prevenció és clau. Per això, des de ClinicAudio fem una crida que la gent vingui a fer-se una revisió al mínim senyal. Així evitem que l’afecció empitjori i podem trobar una solució auditiva adaptada a
les necessitats del pacient», assegura la responsable del centre.
Superar els estigmes
Quan se li pregunta a Isabel Moreno –que suma una trajectòria professional de prop de 20 anys al sector de l’audició– quins són els motius que expliquen per què la gent triga tant a fer-se una revisió, ella ho té clar, tot és culpa dels estigmes.
«La gent no ve als centres auditius i es posa audiòfons per l’estigma social i estètic associats a ells. I també pel preu», detalla. I afegeix: «Avui en dia, però, tenim audiòfons de tots els preus i la tecnologia ha evolucionat tant que hi ha audiòfons que són pràcticament invisibles». A tot això cal sumar-hi els processos d’adaptació. «L’oïda es va perdent progressivament, per tant, la seva recuperació no pot ser immediata. Cal passar per un període d’adaptació, en el qual reeducarem el cervell perquè s’acostumi a sentir-hi de nou», comenta. I conclou: «Val la pena. No només recuperem l’audició sinó que guanyem qualitat de vida».
Societat l El pla territorial sectorial d’habitatge pretén arribar al 15% de pisos socials en zones tensionades
Álvaro Rodríguez
La Generalitat de Catalunya va presentar a finals de 2024 el pla territorial sectorial d’habitatge, una eina que busca garantir l’augment del parc d’habitatge destinat a polítiques socials en els vint anys vinents. El document identifica diversos municipis com àrees de demanda residencial forta i acreditada, on l’objectiu serà elevar fins al 15% els habitatges socials en l’esmentat període.
Entre les àrees de forta demanda, el pla defineix dues subcategories. Les de tipus 1 són aquells municipis de més de 2.000 habitants amb un alt pes territorial o regional que compten amb una projecció demogràfica alta, dins d’aquesta categoria entren la Canonja, Reus i Tarragona. Pel que fa al tipus 2 són municipis de, almenys, la mateixa mida, que juguen un paper de polaritat territorial i que també disposen d’una alta projecció demogràfica. Al Camp de Tarragona s’afegeixen els municipis de Cambrils, Falset, Montblanc, Salou, Torredembarra i Valls a aquesta llista. Un 89,5% de les actuacions previstes pel pla es destinaran als municipis dins d’aquestes categories, els quals representen un 82% de la població catalana. Tot i això, el document també defineix les àrees urbanes preferents on s’emmarquen un 5,1% de les accions. En aquesta categoria entren Alcover, Altafulla, Constantí, Mont-roig del Camp, Riudoms, Roda de Berà, la Selva del Camp, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vila-seca.
En qualsevol cas, les nou poblacions marcades com àrees de forta demanda acreditada hauran de veure incrementat el seu parc immobiliari social en 300.000 habitatges abans del 2045, d’aquests, 14.851
Els municipis tarragonins marcats com àrees de forta demanda justificada
Àrees de demanda forta i acreditada tipus 1 Àrees de demanda forta i acreditada tipus 2
d’habitatge social en vint anys per municipis
estaran ubicats al Camp de Tarragona. La major part d’aquest parc s’ampliarà mitjançant l’impuls de nova obra
amb la corresponent reserva d’un percentatge de protecció oficial. A més, el govern català també estima adquirir 39.000
habitatges de bancs i grans tenidors mitjançant cessions o tanteig i retracte en aquest període. Altres 38.500 pisos
seran provinents de la mobilització del parc existent cap a lloguer social. Pel que fa al desplegament
Fins a 2029 es donaran la majoria d’adquisicions a grans tenidors
temporal de les actuacions, el pla s’ha dividit en quatre quinquennis marcant en cada un d’ells un objectiu numèric per municipi. Durant el primer quinquenni, el Govern espera poder reservar les partides pressupostàries necessàries per desenvolupar tot el pla, fet que condicionarà el desplegament del parc immobiliari durant aquests anys. Aquest fet, sumat al fet que el període de construcció d’una promoció residencial és de dos anys de mitjana, farà que el gruix de les actuacions es donaran entre els anys 2030 i 2040.
Durant aquest primer període, la Generalitat preveu augmentar els ajuts al pagament del lloguer com a mesura compensatòria. A més, en aquests primers cinc anys es preveu el nombre més gran d’operacions d’adquisició de propietats a grans tenidors, les quals s’aniran reduint a partir de 2030.
Desplegament a Tarragona Amb tot, durant els primers cinc anys, es preveu que hi hagi 2.177 nous habitatges de lloguer social, una xifra que es veurà augmentada durant els següents quinquennis. Concretament, entre el 2030 i el 2034 es preveu un creixement de 4.225 pisos i entre 2035 i 2039 s’estima la promoció de 5.528 habitatges. Entre els anys 2040 i 2044 es veurà lleugerament reduïda la promoció amb 2.921 pisos que arrodoniran el percentatge de lloguer social fins al 15%. Per municipis, Tarragona lidera l’augment del parc amb 5.448 nous pisos socials en vint anys. A aquesta li segueix Reus amb 3.819. Les altres tres ciutats del Camp de Tarragona que superen el miler de pisos projectats són Salou (1.515), Cambrils (1.517) i Torredembarra (1.130). D’altra banda, es preveuen 696 a Valls, 412 a la Canonja, 160 a Montblanc i 154 a Falset. Pel que fa al Vendrell, única ciutat tarragonina de la llista dins l’àmbit del Penedès, es preveuen 1.247 habitatges socials.
El Palau Firal de Tarragona acull aquest dimecres i dijous la fira dedicada a la formació professional
Redacció
El color és el protagonista de l’edició d’aquest 2025 de la fira Camins d’FP, un certamen amb vocació territorial i metropolitana que comparteixen Tarragona i Reus –enguany amb seu tarragonina– per tal de donar a conèixer i promocionar l’oferta i les opcions de la Formació Professional, sobretot de l’FP Dual, de casa nostra.
Quan es parla del color, l’organització fa referència als colors que identifiquen les principals economies amb elevat potencial de futur, com ara l’economia verda, l’economia blava, l’economia groga o l’economia magenta.
D’aquí que enguany el nom de Camins d’FP es complementi amb el subtítol ‘Cromàtika’, el nom amb el qual s’ha volgut personalitzar l’edició de 2025 per oferir quatre espais reservats per a la realització d’activitats vinculades amb el mar i medi aqüífer de l’economia blava, la transició ecològica de l’economia verda, la innovació digital de l’economia groga i, finalment, l’activitat
social i solidària representada per l’economia magenta. – Economia social i solidària.
Per aquest motiu, l’espai central del recinte firal estarà reservat a les entitats sectorials, és a dir, els agents socioeconòmics del territori que
expressen les necessitats de qualificació dels respectius mercats de treball.
Aquest espai estarà organitzat d’acord amb el paradigma de l’economia de colors i es reservarà principalment per a la realització d’activitats demos-
tratives i vivencials per part de diferents entitats, empreses, agents socioeconòmics i centres educatius.
Es prioritzen aquelles famílies professionals destacades per l’Informe General de Prospectiva 2023-2026 del Sistema
servei recomanat
Creix professionalment i assoleix l’èxit amb
Més enllà de la borsa de treball, s’ofereix orientació laboral, cursos i servei d’emprenedoria
Necessites millorar la teva situació laboral? Vallsgenera t’ajuda! A la borsa de treball municipal hi trobaràs ofertes adequades al teu perfil. L’equip de Vallsgenera té com a objectiu orientar-te en el mercat laboral per assolir l’èxit. Així mateix, la borsa et pot ajudar si ets jove i vols trobar una feina per a l’estiu o si busques el teu primer treball. L’orientació laboral no és l’únic servei de Vallsgenera. Amb ells et pots formar i millorar el currículum, gràcies a l’oferta de formació ocupacional per a persones en situació d’atur i formació contínua per a treballadors en actiu. A més, disposen de formacions amb certificat de professionalitat. Si vols iniciar el teu negoci, tenen un servei de suport a l’emprenedoria, on t’ajudaran a elaborar el pla d’empresa i a aconseguir finançament, perquè les teves idees es materialitzin en un projecte amb present i futur. Contacta amb ells i informa-te’n!. Redacció
FPCAT per tal de ser fomentades mitjançant l’orientació formativa i professional.
Es tracta de famílies professionals amb indicadors del mercat de treball que apunten a una necessitat de persones treballadores qualificades i un
elevat nombre de places vacants en el Sistema FPCAT. Els agents que han collaborat en l’organització i desenvolupament de les activitats per a cadascuna d’aquestes economies són l’Autoritat Portuària de Tarragona, Cel Rogenc, Clúster TIC, Confraria de Pescadors de Cambrils, Confraria de Pescadors de Tarragona, Coopcamp, Departament de Medi ambient de l’Ajuntament de Tarragona, el Brot, el Far cooperatiu, Escamot, GALP Costa Daurada, Museu del Port, Ocibar Marina Tarragona, Ona safe and Clean, Prevenport, PTW Shipyard, Reial Club Nàutic de Tarragona, Serveis Tic de l’Ajuntament Tarragona, Tarraco Drone, Universitat Rovira i Virgili.
Dos dies d’activitats Camins d’FP ‘Cromàtika’ estarà oberta aquest dimecres i dijous de forma gratuïta i en horari de 09.30 a 19.00 h. L’accés és lliure, però algunes activitats cal fer una inscripció prèvia (veure quadre adjunt). La consellera de Promoció Econòmica a l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan, ha
centres participants
Camins d’FP comptarà amb més d’una trentena de centres educatius i entitats representades
La fira Camins d’FP Cromàtika comptarà amb represenació de la pràctica totalitat de centres de formació professional del Camp de Tarragona, a més d’aules, acadèmies i entitats docents i econòmiques vinculades a la formació professional.
Les entitats organitzadores disposaran de dos estands. Un serà d’orientació, on diferents entitats públiques prestaran un servei d’orientació ‘in situ’, atenent a consultes sobre el sistema integrat d’FP i les trajectòries professionalitzado-
res. El segon serà un estand institucional amb les diferents entitats públiques organitzadores de l’esdeveniment, amb informació sobre els serveis educatius, formatius i ocupacionals que presten a la ciutadania.
A més dels espais reservats a cada economia protagonista de la fira –la blava, la verda, la groga i la magenta– hi haurà estands de centres educatius de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Salou, Vila-seca, Vandellòs, o Riudoms, entre altres.
destacat en la presentació de la fira que «en aquesta Camins de l’FP Cromàtika volem facilitar una millor comprensió dels fenòmens i reptes econòmics presents i futurs, així com de les oportunitats de professionalització que aquests ofereixen».
d’aconseguir que la visita de l’alumnat, especialment aquell que es troba en l’etapa obliga-
Compta amb un espai d’orientació professional per guiar pels diversos itineraris curriculars
Per la seva banda, la consellera d’Educació a l’Ajuntament de Tarragona, Isabel Mascaró, ha explicat que, com a novetat, s’ha treballat amb la premissa
Lque millor s’adapti als seus perfils i aspiracions».
La directora dels Serveis Territorials d’Educació i Formació Professional, Montserrat Fortuny, ha assegurat que «hem de potenciar que el sistema educatiu es visqui com una xarxa i la Fira Camins ajuda a aconseguir-ho».
Activitats educatives i lúdiques
Aquesta és la sisena vegada que se celebra aquest esdeveniment i la tercera que l’acull la ciutat de Tarragona. La fira oferirà un espai d’orientació acadèmica i professional adreçat a les persones que tinguin interès a desenvolupar itineraris curriculars vinculats a l’FP i diverses activitats lúdiques, esportives i educatives que es duran a terme tant dins com fora del recinte firal.
una visita participativa no només «d’anar a mirar».
La fira oferirà espais i activitats relacionades amb l’economia blava, groga, verda i magenta
tòria i en un moment de transició educativa, esdevingui tota una experiència significativa a nivell d’orientació, que sigui
En el cas del conseller de Joventut, Guillermo Garcia, ha afegit que «des de la conselleria de Joventut de Tarragona fem front als reptes en el camp de la formació i l’accés al món del treball i oferim orientació individualitzada per explorar les diferents opcions professionals i formatives per tal d’ajudar la gent jove a triar el camí
CENTRE RECOMANAT
La fira està organitzada entre els ajuntaments de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant; els consells comarcals del Priorat i de la Conca de Barberà; la Diputació de Tarragona; el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).
A banda de totes les institucions organitzadores, la Camins d’FP compta amb la col·laboració del Port de Tarragona, la Cambra de Comerç de Tarragona, Bic Graphic, Sorigué, Parc Central i el Consell d’FP de Tarragona.
La manca de professionals en el sector industrial fa que els seus estudis tinguin una alta ocupabilitat
’Institut Pere Martell de Tarragona prepara el seu alumnat amb un perfil industrial creant sinèrgies amb més de 800 empreses del territori, una peça clau per una major inserció laboral i un menor abandonament dels estudis. I és que les empreses són un pilar fonamental en la formació dels futurs professionals: cedint material, formació, jornades tècniques i formant l’alumnat a l’empresa oferint l’oportunitat de posar en pràctica el que s’aprèn a l’aula. Aquesta combinació entre la formació a l’institut i a l’empresa els prepara com
a professionals especialitzats preparats per a donar resposta a les demandes del mercat laboral, així ho demostren els 326 acords d’FCT i els 150 convenis en Formació Dual d’aquest curs.
Des de l’Institut Pere Martell, expliquen que actualment tenim una mancança de professionals en els oficis industrials. Per aquest motiu són moltes les companyies que estan cercant els perfils professionals que ofereix l’FP i així ho demostra l’alta ocupabilitat del seu alumnat. Vols saber-ne més? Apropa’t al seu estand a Camins d’Fp i informa’t de les sortides que ofereixen les seves titulacions.
Activitats amb inscripció prèvia
Taula rodona: Perfils professionals i reptes formatius i ocupacionals a Tarragona
Connectar empreses amb tècnics d’ocupació i professorat de Cicles Formatius.
•Dimecres 19 de febrer. •Hora: 10-10.50 h
•Espai: Sala Annexa
Jornada tècnica: Novetats i perspectives del Sistema d’FP integrada
Posar en comú les novetats i perspectives del sistema d’FP integrada.
•Dimecres 19 de febrer. •Hora: 12 h
•Espai: Sala Annexa
Taula rodona Economia Blava: Perfils professionals i reptes formatius i ocupacionals
Identificar necessitats laborals, ajustar la formació als perfils demandats i promoure oportunitats d’ocupació sostenibles i innovadores en el marc de l’Economia Blava.
•Dijous 20 de febrer. •Hora: 10.30-11.30 h
•Espai: Sala Annexa
Col·loqui: Professionals del món artístic. Perfils professionals i sortides laborals
Amb l’objectiu de tractar i donar a conèixer el perfil professional dels estudis artístics i creatius i les seves sortides laborals.
•Dia: dijous 20 de febrer. •Hora: 12.00-13 h
•Espai: Sala Annexa
Acredita les teves competències professionals! El servei d’Acreditació de competències professionals permet aconseguir una acreditació oficial mitjançant la demostració d’allò que la persona usuària és capaç de fer, a partir de la seva experiència professional, dels serveis prestats o de la seva formació no reconeguda oficialment.
•Dijous 20 de febrer. •Hora: 17-17.45 h
•Espai: Sala Annexa
Aventures del mar: Experiències reals de joves pescadors. Xerrada en què joves pescadors explicaran la seva experiència.
•Dia: dijous 20 de febrer. •Hora: 18-19 h
•Espai: Sala Annexa
Inscripcions a: https://www.tarragona.cat/tarragonaimpulsa/ formacio/fires-i-jornades/fira-camins-dfp-2025/programa-iactivitats
Totes les empreses es poden convertir en empresa formadora, amb l’únic requisit de disposar d’un tutor
La Formació Professional en alternança dual és el model de formació en què l’empresa es responsabilitza conjuntament amb el centre educatiu de la formació de l’alumne. A l’FP Dual els alumnes fan una estada d’unes mil hores a l’empresa, amb valor curricular i remunerades.
Aquest és l’element diferenciador amb el model de Formació Professional clàssic.
Aquesta modalitat de formació està regulada des de l’any 2012 amb molt bona acceptació per part de les empreses que ja l’han implementat. El percentatge d’inserció laboral d’alumnes que han finalitzat els seus estudis en la modalitat d’FP Dual a Catalunya se situa en un 65,12%. Aquesta dada és deu punts superior que en la modalitat d’FP clàssica, que se situa sobre el 55,10%. En el cas dels graus superiors d’FP en modalitat dual, el percentatge d’inserció augmenta al 73%.
Tot i això, encara és un model força desconegut entre les petites i mitjanes empreses.
Majoritàriament, el teixit empresarial català està format per pimes i, per mirar d’apropar aquest sistema a les empreses, donarem les pautes bàsiques per poder plantejar un projecte de Formació Professional Dual.
Totes les empreses es poden convertir en empresa formadora d’FP Dual? La resposta és sí, sempre que disposin dels recursos humans mínims i tècnics per poder afrontar el repte de responsabilitzar-se de la formació de l’aprenent. Caldrà designar un tutor d’empresa entre els empleats de l’empresa. Aquest s’haurà de formar i acreditar segons marca la normativa del Departament d’Educació.
Quins són els passos a seguir per poder implementar un projecte d’FP Dual?
Identificació de perfils i necessitats de llocs clau Per poder implementar un projecte d’FP Dual hi ha una tasca prèvia d’introspecció de la ma-
teixa empresa per identificar els llocs de feina susceptibles d’acollir aprenents de dual. En aquest sentit, és clau la planificació de la política de RRHH de l’empresa a mitjà i llarg termini. Els motius per implementar l’FP Dual poden ser diversos, com ara l’augment de la plantilla, la previsió de recanvis generacionals, canvis en sistemes de producció, etc.
Un cop determinada la planificació en matèria de RRHH, cal identificar els llocs de feina on és més interessant poder disposar d’aprenents. Aquest és un aspecte crític.
nents durant l’estada a l’empresa. Aquests tutors seran els que realitzaran el seguiment formatiu de l’alumne.
L’FP Dual és ideal si l’empresa vol un recanvi generacional, dels sistemes de producció o augmentar la plantilla
Aquesta modalitat de formació funciona millor en llocs de feina de qualificació mitjana, on la corba d´aprenentatge és llarga; és a dir, on hi ha molt per aprendre i posar-ho en pràctica. En aquesta fase, s’han de començar a detectar els tècnics de la plantilla que poden ser tutors dels apre-
Identificació de la qualificació professional i títol d’FP associat als llocs a cobrir Identificats els llocs de feina, cal revisar els perfils i les competències professionals que calen per desenvolupar aquesta ocupació. És possible que no hi hagi un cicle formatiu d’FP directament associat a l’ocupació demandada. En aquest cas, s’haurà de cercar el cicle formatiu de la família professional més adient al lloc a cobrir.
Recerca del centre educatiu
Localitzat el cicle formatiu, és el moment de la recerca del centre educatiu que l’ofereixi en modalitat dual i més proper a l’empresa. Cal remarcar que els centres educatius no ofereixen tota la seva oferta formati-
va en dual, per això cal buscar quins ofereixen el cicle formatiu i en modalitat dual.
Conveni amb el centre educatiu, i planificació d’activitats formatives a l’empresa
centre educatiu farà una preselecció d’alumnes i enviarà un nombre d’alumnes acordat perquè l’empresa els pugui entrevistar. Serà l’empresa qui decidirà quin candidat farà finalment les pràctiques de dual.
Estada a l’empresa: FCT i període d’alternança dual L’estada a l’empresa es divideix en dues fases: en la primera, l’alumne s’hi incorpora per realitzar unes pràctiques i adaptar-se al funcionament de l’empresa (anomenades FCT, Formació en Centre de Treball). Finalitzat aquest període, s’inicia l’estada d’alternança dual i és remunerada, en modalitat de contracte laboral o de beca. En el cas del model de Formació Professional a Catalunya, aquesta segona fase coincideix amb el segon any acadèmic de l’aprenent.
Seguiment i avaluació de l’aprenent a l’empresa L’aprenent serà acollit com un treballador més però realitzarà tasques que seran supervisades pel seu tutor d’empresa. En aquest període, l’empresa ha de formar l’aprenent en tot el que s´ha compromès amb el centre educatiu i l’avaluarà dels coneixements adquirits en aquesta estada. Per fer aquest seguiment i avaluació, el tutor d’empresa estarà en contacte i coordinació amb el tutor del centre educatiu.
Selecció dels aprenents
Un aspecte clau és la participació de l’empresa en el procés de selecció dels aprenents. El
Realitzada la cerca del centre educatiu i després de contactar amb els responsables de dual, cal estudiar per ambdues parts la viabilitat del projecte dual. Una vegada acordada la posada en marxa de la petició de l’empresa, s´haurà de signar el conveni de col·laboració entre el centre educatiu i l’empresa. En aquest conveni marc les parts pacten els compromisos de la col·laboració anual centre-empresa. Després de signar l’acord de col·laboració, es pacten les activitats que l’aprenent realitzarà a l’empresa.
Finalització de l’estada Un cop finalitzada l’estada de l’aprenent no hi ha cap obligació que l’empresa acollidora el contracti. L’empresa ha contribuït a formar a un nou tècnic pel sector. Si l’empresa decideix contractar-lo, disposarà d’una persona formada en la seva realitat i a la seva mida. En aquest cas, l’aprenent, com a nou treballador, és productiu des del primer dia. El model d’FP Dual comença a consolidar-se, però per esdevenir un model d’excel·lència, és necessari que milers d’empreses apostin i creguin en el model, vetllant per fer projectes duals de qualitat.
inserció laboral
treballen als tres anys, dels no dual el 62%
L’afiliació és del 74,3% dels graduats d’FP superior dual, un 65,8% entre els que fan no dual
El 68,1% dels graduats d’un cicle de Formació Professional (FP) de grau mitjà que cursen els estudis en modalitat dual treballen als tres anys de la seva graduació, mentre que entre els que cursen no dual la taxa d’afiliació és del 62,1%, segons dades del Ministeri d’Educació.
Per al conjunt d’Estat espanyol, els graduats d’FP dual de grau mitjà amb feina representen el 65,5% i els de no dual el 57,3%. Catalunya se situa en la cinquena posició pels graduats
de dual amb feina als tres anys, rànquing que encapçala el País Basc amb un 75,9% d’afiliats. Pel que fa al grau superior, el 74,3% dels graduats catalans treballen als tres anys d’acabar els estudis en la modalitat dual i el 65,8% entre els que fan la modalitat no dual.
Per al conjunt de l’Espanya, els graduats superiors de dual amb feina als tres anys representen el 72,4% i els de la modalitat no dual que ho fan són el 59,8%.
La comunitat amb les taxes més elevades torna a ser el País Basc: el 85,4% dels graduats de
formació dual treballen als tres anys i el 63,8% dels de la modalitat no dual.
L’Estadística d’Inserció Laboral dels Graduats en Ensenyaments d’Formació Professional publicada pel Ministeri d’Educació, FP i Esports aquest dimarts indica que la inserció al mercat laboral dels graduats en grau mitjà, després del primer any de titulació, és major en la via d’Energia i Aigua (49,9%), seguida de Sanitat (46%), Transport i Manteniment de Vehicles (36,3%) i Instal·lació i Manteniment (35,9%).
En el cas de la Formació Professional superior i per al conjunt de l’Estat, s’observa que la inserció al mercat laboral és major en 11,6 punts percentuals que la dels titulats de grau mitjà en el primer any de titulació, situant-se en el 41,3% en aquest període.
Pel que fa a les famílies professionals amb més inserció laboral durant el primer any de graduació, destaquen sobre totes les altres la d’Instal·lació i Manteniment (59,9%), seguida de Fabricació Mecànica (55%), Química (52,3%) , així com Informàtica i Comunicacions (52,2%).
Les dades fan referència a la cohort 2019-2020.
centre recomanat
Són referents en els Ensenyaments Esportius i en el Batxillerat Artístic
Redacció
L’Institut Jaume I de Salou és un centre públic d’Educació secundària, on es pot cursar ESO, Batxillerat (en totes les modalitats, incloent el BAT artístic i el BAT 3x2 Esportiu), Cicles formatius de grau mitjà i superior (CM de Gestió Administrativa, CS d’Administració i Finances, CM d’Atenció a persones amb dependència i CS s’ntegració Social) i Ensenyaments Esportius (cicles formatius de Salvament i Socorrisme i Vela).
Fomenten al màxim la formació de l’alumnat comptant amb un equip humà compromès a fer del procés d’ensenyament–aprenentatge un procés de formació integral, orientadora i professionalitzadora per a l’alumnat.
Els objectius en les etapes postobligatòries són amplis: formar persones i dotar-les de les capacitats, coneixements i competències necessàries per assolir l’èxit, no tan sols intellectual sinó també humà; rebre un ampli ventall d’excel·lents experiències d’aprenentatge i optar a la participació en diversos projectes i propostes que els permetrà esperonar el seu talent i potenciar la seva creativitat.
El centre impulsa el Projecte de Qualitat i Millora Contínua i un Pla Estratègic que, entre altres, té els objectius de fomentar la Competència Emprenedora, el Plurilingüisme i la Internacionalització del centre. Disposen de l’acreditació Erasmus + a totes les etapes educatives i participen en els programes Emprèn FP (aules d’emprenedoria) i Futura FP. Actu-
alment tenen en marxa la construcció d’una aula ATECA (aula tecnològica) per a l’alumnat dels cicles formatius de grau mitjà i superior. També es promou el treball col·laboratiu i en equip amb destacats projectes interdisciplinaris (espectacle musical, projectes d’ajuda i conscienciació humanitària, jornades, sinergies amb museus, exposicions ...). El Treball de Recerca (TDR) de Batxillerat i els Projectes finals de Cicles tutoritzats per l’Institut han rebut importants reconeixements, sigui al Fòrum TRiCS o en altres concursos.
Tots els cursos utilitzen ordinador portàtil, llibres de text i Entorns Virtuals d’Aprenentatge que afavoreixen la intercomunicació entre la comunitat educativa i fomenten el treball en xarxa. Hi ha connectivitat WIFI d’última generació, pissarres digitals, aules específiques, laboratoris de ciències i idiomes, correu electrònic corporatiu..., i una intranet de gestió i comunicació amb les famílies.
L’Institut Jaume I potencia la creativitat, els projectes compartits, la cultura de l’esforç i l’educació emocional i per la convivència tot estimulant el respecte, l’empatia, la tolerància i la curiositat intel·lectual.
tecnologia
Els experts consideren que la digitalització de les aules i la irrupció de la IA no té marxa enrere i proposen un treball conjunt
Redacció
La decisió del Govern d’estudiar la limitació de pantalles a les escoles ha aixecat controversia al llarg dels darrers mesos i diverses empreses han apostat per un “equilibri” entre l’educació tradicional i les eines digitals.
Després que la Generalitat encarregués l’estudi, algunes firmes accepten que la digitalització ha entrat “molt ràpid” a les aules després de la pandèmia. Malgrat això, companyies de països com Suècia, que també s’ha plantejat la prohibició de les pantalles a les escoles, es mostren “optimistes” i asseguren que la digitalització de les aules és irreversible. “No hi ha marxa enrere”, destaca un directiu d’una empresa sueca.
L’arribada de la intel·ligència artificial està provocant debats al voltant de la tecnologia i el sector considera normal que es pugui repensar com s’han de digitalitzar les aules. Amb tot, es defensa que les eines milloren la interacció, la creativitat i l’accessibilitat dels continguts.
El sector considera, per exemple, que les pissarres interactives “milloren molt la versatilitat” i fan que “els
alumnes puguin entendre millor conceptes que abans eren més difícils d’explicar”.
El cas del Govern no és únic a Europa. Suècia va prendre la davantera quan va anunciar una proposta de llei per obligar a restringir els dispositius digitals personals a les escoles. La mesura es va justificar per evitar que els joves es mantinguin connectats a les aules davant del declivi de les capacitats intel·lectuals i físiques dels alumnes.
El sector tecnològic creu que el procés digitalitzador és irreversible, però que cal treballar conjuntament
nir un equipament per interactuar”. “No hi ha dubte que els estudiants fan servir el mòbil de manera àmplia des de joves i que això necessita formar part de l’escola del futur”, explica Anders Krook, vicepresident de vendes de la companyia sueca.
En aquest sentit, els empresaris del sector audiovisual reclamen un diàleg permanent entre els legisladors, les escoles i la indústria per entendre les necessitats dels estudiants i professors i per assegurar que no es perden els beneficis que provoquen les eines digitals.
L’empresa sueca Flat Frog assegura que al seu país la penetració de pantalles interactives a les aules és del 52% i, per tant, encara hi ha marge per créixer. Alhora, els seus responsables apunten que els estudiants estan “molt al dia” pel que fa a la tecnologia i “quan van a classe esperen te-
El directiu creu que el procés de digitalització engegat a les aules “no té marxa enrere” i que de cara al futur el que cal és “escoltar les necessitats dels estudiants i dels professors”. En aquest sentit, des de Logitech defensen que quan la tecnologia es dissenya en collaboració entre els estudiants, els professors i els equips d’informàtica, s’obren “oportunitats enormes”. Per exemple, amb la introducció de càmeres i pissarres intel·ligents que graven les classes, la manera de prendre notes ha canviat i permet més contacte visual entre alumnes i professors. Alhora, s’han dissenyat eines digitals per ajudar a aprendre escriure de manera analògica, ja que els estudis mostren que aquesta és una habilitat important per als estudiants.
convalidació
La conselleria d’Universitats es compromet també a rebaixar les taxes per a les famílies monoparentals
El Departament de Recerca i Universitats igualarà a partir del curs vinent els preus dels graus i màsters habilitants -els que habiliten per a una professió- al preu més baix. La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, va anunciar fa uns dies al Fòrum Europa Tribuna Catalunya que igualarà els preus a la baixa d’aquests estudis a partir de l’any 2026 i fonts de la conselleria han precisat que serà a partir del curs 2025-2026.
D’altra banda, la consellera ha volgut transmetre un missatge de «tranquil·litat» als estudiants que faran les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) enguany ja que els ha garantit que el nou model està «adaptat» al batxillerat que estan cursant ells.
Montserrat s’ha compromès també a fer una rebaixa de les taxes per a les famílies monoparentals, igualant-les a les nombroses, però la conselleria es dona «tota la legislatura» per aplicar aquesta mesura. De fet, aquestes dues rebaixes, tant la dels graus i màsters habilitants
com la dirigida a les famílies monoparentals, estaven incloses al darrer pressupost de l’anterior Govern, que no va ser aprovat i van decaure.
«El batxillerat és competencial, els alumnes no haurien de patir, estem adaptant les PAU al batxillerat que estan cursant avui», ha declarat Montserrat sobre les noves PAU que s’aplicaran a partir d’aquest any segons el que marca la llei estatal LOMLOE.
Tot i això, ha expressat la predisposició a explicar «les vegades que faci falta» els canvis als agents del sector.
La consellera ha recordat que durant la tardor es va anar penjant un model d’examen per cada assignatura, que els estudiants ja han pogut consultar i treballar amb ells. Ha afegit que aquests models van ser validats per uns 16.000 docents. Les novetats inclouen un model únic d’examen, amb un màxim d’un 30% de preguntes amb opcionalitat.
D’altra banda, ha explicat que Universitats i Educació estan treballant conjuntament perquè el pes curricular de les ciències «no es perdi». També estan treballant, ha dit, per tal que els docents puguin accedir als espais que ofereixen les universitats «per fer un reciclatge de les seves competències». Finalment, la consellera ha posat en valor
el sistema de recerca català. Ha assegurat que Catalunya té un bon posicionament però que no pot caure en l’»autocomplaença». Segons Montserrat, un dels objectius és avançar molt més per connectar la recerca al teixit productiu. En l’àmbit de la recerca, ha assegurat que es treballa per «assegurar» el quart any de contracte als doctorands.
La consultora LHH recull les 12 professions més cobejades en un informe marcat pels àmbits tecnològics i de la salut
El repte d’atraure i fidelitzar el millor talent puja esgraons dins de les prioritats del teixit empresarial, especialment en el català, en ser Barcelona la tercera ciutat europea més atractiva per l’ecosistema emprenedor, segons un informe del departament d’Estudis de l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta prioritat ha crescut davant l’aterratge en massa a les oficines catalanes de la generació Z que, davant un
ampli ventall d’ofertes laborals esdevenen més exigents amb les seves empreses actuals. Ho tenen clar: “Que no soc feliç i plego”. Així mateix, aquest fenomen està obrint una bretxa entre la quantitat d’ofertes de feina i les incorporacions laborals en determinats sectors. Com es planteja aquest 2025? Quins perfils seran els més demandats?
El currículum ideal: estudis, idiomes... i soft skills. Quins currículums volen trobar-se les empreses? Doncs tots aquells que continguin
NOUS CURRÍCULUMS
formació en enginyeria electrònica industrial i automàtica, un elevat nivell d’anglès i disponibilitat per viatjar. Si afegim les populars soft skills de capacitat d’anàlisi i resolució de problemes, planificació i gestió del temps, i adaptació al canvi, els candidats tenen opcions d’accedir a un lloc de treball que compta amb una remuneració d’entre els 35.000 als 45.000 euros. Per trobar la segona oferta de treball més cercada cal desplaçar-se al sector de la salut. Una plaça destinada als titulats universitaris en infermeria, encarregats de l’administració de medicaments, cura de ferides, supervisió de signes vitals, preparació per a exàmens i cirurgies o atenció a pacients crònics, entre altres. Les habilitats millor valorades seran to-
Quatre nous cicles d’FP d’arts plàstiques i disseny de la ceràmica
Redacció
El Govern de la Generalitat ha aprovat recentment els currículums de quatre cicles formatius d’arts plàstiques i dissenys, tots pertanyents a la família professional de ceràmica artística. Es tracta dels graus mitjans de Decoració ceràmica i Terris-
seria i els graus superiors de Ceràmica artística i Matriceria ceràmica. Aquesta és una passa més en l’adequació dels currículums d’arts plàstiques i disseny que està fent el Departament d’Educació i FP per ajustar-se a les necessitats de les empreses, en paral·lel a l’actualització dels continguts. El grau
mitjà en Decoració ceràmica s’imparteix en dues escoles d’art i el de Terrisseria en una. El grau superior de Ceràmica artística es pot cursar en cinc escoles d’art i el de Modelisme i Matriceria Ceràmica l’oferta una escola d’arts. Els professionals d’aquest àmbit poden treballar en tallers o empreses de caràcter artesanal i artístic.
tes aquelles relacionades amb el treball en equip i la capacitat de treballar sota pressió.
Així i tot, es tracta d’un sector pitjor pagat que l’anterior: entre 28.000 i 35.000 euros l’any de mitjana. A tall d’exemple trobem la tercera posició, també en l’àmbit tecnològic. El desenvolupador de .net o java, amb un sou que oscil·la entre els 30.000 i els 50.000 euros, representa una figura cada vegada més demandada.
El Campus de La Laboral té la primera Aula pel Futur del Territori
Una docència de qualitat estreta ment lligada a la innovació, la re cerca i la transmissió a la societat del coneixement científic, tecnològic, cultural i formatiu. Aquesta és la filoso fia del Campus Educatiu La Laboral de Tarragona (CET), l’antiga Universitat La boral. Depenent del Departament d’Edu cació i Formació Professional de la Ge neralitat, proporciona serveis, recursos, programes, projectes per afavorir els ob jectius educatius alhora que impulsa si nergies amb el teixit empresarial, la ciu tadania i les administracions del territori. «Treballem per promoure el potencial del capital humà impulsant la formació inclusiva al llarg de la vida i gestionant els recursos disponibles de forma res ponsable i sostenible», asseguren. El CET és un espai formatiu rellevant en la dinamització del territori a través de la millora de les competències pro fessionals atès la seva especialització en l’FP. Amb tots els seus serveis, contribu eix fermament a la competitivitat de les empreses i al progrés social.
Innovació i excel·lència La innovació és una de les pedres angu lars del Campus i bona mostra d’això és
el fet de disposar al territori de la primera Aula pel Futur, fruit del conveni entre el Instituto Nacional de Tecnologías Edu cativas y de Formación del Professorado, Intef i el Departament d’Educació i For mació Professional. Aquesta aula forma els formadors per adquirir i millorar les competències en l’ús del material peda gògic i tecnològic.
Des del CET , els seus responsables ex pliquem que «ens hem proposat arribar al 2030 sent el Campus Educatiu d’excel· lència de la Regió Sud del coneixement de Catalunya, capdavanter en recerca, amb docència reconeguda i internaci onalitzada, amb capacitat de transfe rència i d’intervenció innovadora en el territori, que permeti empoderar a la ciutadania per reduir desigualtats socials i de gènere mitjançant el desplegament dels ODS».
Un espai amb història El Campus Educatiu de La Laboral, ar quitectònicament, es va dissenyar a par tir del corrent arquitectònic racionalista tardà, de la dècada dels 50, la qual cosa li va conferir ser catalogat com bé cultural d’interès local, atès el seu disseny singu lar i innovador per l’època a Espanya. El conjunt de les edificacions s’erigei xen sobre el jaciment arqueològic Vil·la Mas dels Canonges que fou construït so bre les restes romanes Cal·lípolis. Actualment hi destaquen les restes de la Torre medieval de guaita, la qual té la protecció de be cultural d’interès nacio nal, BCIN. Tot aquest conjunt, embolca llat en un entorn verd, ofereix un espai d’estudi i residència a més de 4000 per sones, que és únic a Catalunya.
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
T’apassiona el medi natural? Forma’t a l’Institut d’Horticultura
L’Institut d’Horticultura de Reus ofereix cinc cicles de grau superior i tres cicles de grau mitjà
Estàs pensant a dedi car te al món de paisat gisme, el medi rural, la jardineria, el medi natural, l’educació ambiental o la prevenció de riscos? Concre tament, el centre educatiu ofereix un total de cinc cicles de grau superior, dos d’ells en horari de tarda, i tres cicles de grau mitjà.
Els cicles formatius de grau superior que es duen a terme són el de Gestió fores tal i del medi natural, Paisat gisme i medi rural i el d’Edu cació i Control Ambiental, als matins, el de Prevenció de riscos professionals i Quími ca i Salut Ambiental, a les tar des. Els cicles formatius de grau mitjà són Aprofitament i conservació del medi na
tural, Jardineria i floristeria i Producció agroecològica, tots ells als matins. Els cicles que s’imparteixen tenen un índex d’inserció laboral molt elevat i són moltes les em preses del territori que cer quen professionals d’aquests perfils.
L’Institut d’Horticultura de Reus no només es carac teritza per la seva especialit zació formativa sinó també per la seva aposta per la in novació, participant en pro grames que la fomenten dins l’entorn educatiu i oferint als alumnes la possibilitat de fer una estada en un país euro peu amb un Erasmus+. Així mateix, es fomenta la impli cació i la creativitat partici pant en concursos diversos, cosa que ha aportat diversos reconeixements.
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
model LABORAL
Amb l’FP Dual l’empresa recupera la figura de l’aprenent, amb una formació adaptada a cada procés productiu
Són moltes les empreses, sobretot aquelles que requereixen d’un alt grau d’especialització a l’hora de realitzar la seva feina, que des de fa molts anys han reivindicat la necessitat de recuperar el paper laboral de l’aprenent.
El model col·laboratiu entre empresa i escola que representa la formació professional en alternança i dual, permet recuperar aquesta figura amb molts avantatges i valors afegits doncs l’alumne s’incorpora al treball amb un bagatge de coneixements adquirits, directament relacionats amb el perfil professional de l’empresa.
La proposta de formació dual a Catalunya ofereix un model consensuat de formació
que permet la participació activa de les empreses en el procés formatiu dels alumnes.
Aquest procés d’aprenentatge prèviament consensuat amb el centre, i que sempre és com a mínim un terç del total de continguts de cada cicle, garanteix un mínim de 970 hores d’estada de l’alumne a l’empresa , en qualitat de treballador, amb tots els drets i deures que això comporta per les parts. El centre i l’empresa pacten els continguts que l’alumne aprendrà en el centre de treball ajustant-los a les necessitats i perfils del lloc de treball pel que es forma i que ocuparà en el futur.
La signatura d’un conveni entre les parts garantirà el compliment dels pactes i acords fixats.
Els seguiment de tot el procés corre a càrrec dels tutors d’empresa i centre prèviament designats i que garantiran el compliment del conveni.
Beneficis de l’FP DUAL per a l’empresa
L’FP Dual contribueix a la millora de la competitivitat de les empreses al millorar la seva gestió dels recursos humans, i permet disposar d’un capital humà amb les competències i habilitats necessàries per incorporar-se a l’empresa. També ofereix la possibilitat de formar a una persona d’acord a les necessitats de cada procés i cultura empresarial. Així, es recupera el model d’aprenent garantint una formació professional que millora la qualificació i el desenvolupament
personal dels joves, augmentant les seves competències i el rendiment laboral.
Existeixen dues modalitats d’estada de l’alumne a l’empresa: el contracte laboral i la beca. En el primer cas, el més adient és el contracte de formació. L’edat màxima de l’estudiant ha de ser de 30 anys, amb una durada mínima d’un any i un màxim de tres. La jornada serà
de 40 hores/setmana (inclou la formació al centre educatiu amb un mínim del 25% de la jornada el primer any) i compta amb bonificacions a la SS del 100% de les quotes per empreses de menys de 250 treballadors i del 75% per empreses més grans.
La segona modalitat és la de beca. En aquest cas, l’empresa gestiona l’alta a la SS com a be-
cari i realitza la compensació econòmica a l’alumnat. Cal signar un acord amb les activitats formatives a realitzar segons el model establert. La durada és d’un mínim de dos mesos i un màxim de deu mesos dins d’un curs amb possibilitat d’una pròrroga. La retribució, en aquest cas, s’ha d’acordar entre l’empresa i el titular del centre.
LSERVEI RECOMANAT
Mas Carandell, oportunitats professionals per a tothom des de la proximitat
Descobreix, defineix i planifica l’itinerari del teu futur
’actual sistema d’FP integra la formació professional per a l’ocupació i la del sistema educatiu amb l’objectiu d’adquirir competències, tot responent a les demandes del teixit productiu. Tanmateix, el sistema atorga un paper clau a l’orientació, que posa la persona al centre de tot el procés, i li dona el màxim suport en les seves transicions laborals. Per tot aquests motius, tant si estàs pensant en encetar una nova etapa formativa per augmentar les possibilitats d’ocupar-te, canviar de feina, fer mobilitat, requalificar-te o de promoció; com si el que vols és abordar el futur descobrint els teus interessos, explorant ocupacions, definint el teu objectiu i planificant-ne l’itinerari a seguir, Mas Carandell és la teva opció.
Hi trobaràs orientació professional, consell sobre com acreditar competències adquirides amb l’experiència laboral o vies de formació no formals, així com una àmplia oferta de formació professional en 18 àmbits. A més, som Agència de col·locació i comptem amb una extensa carta de serveis a les empreses. Apropa’t a Mas Carandell, o be consulta mascarandell.cat.
centre recomanat
La Universitat de Girona és una universitat amb un alt nivell acadèmic, que t’ofereix una experiència universitària enriquidora en una ciutat que et farà sentir com a casa. Amb una ubicació estratègica i ben comunicada, la UdG t’ofereix una formació de qualitat amb molt bones opcions de transport i allotjament, amb la possibilitat de gaudir d’un entorn privilegiat per estudiar i créixer personalment.
Girona: una ciutat universitària de referència
Graus i dobles titulacions
Girona és molt més que una ciutat bonica amb un Barri Vell ple d’història. És un autèntic ecosistema universitari on estudiants d’arreu del país i del món hi troben un espai acollidor per formar-se. La seva mida ideal permet moure’s fàcilment a peu o en bicicleta, oferint un ambient càlid i segur. A més, l’oferta cultural, esportiva i gastronòmica fan que sigui un lloc perfecte per viure-hi durant els anys de carrera.
La Universitat de Girona compta amb una àmplia oferta de 50 graus i 17 dobles titulacions, que cobreixen totes les àrees de coneixement: ciències, enginyeries, ciències de la salut, ciències socials i humanitats. Aquesta diversitat acadèmica permet que els estudiants trobin l’itinerari formatiu que millor s’adapta a les seves inqui-
etuds i projectes professionals. Quan acaben el grau, molts s’apunten a fer un màster, entre l’oferta variada dels màsters oficials.
Els estudiants procedents de cicles formatius de grau superior tenen diverses opcions segons les carreres de
convalidar assignatures, cosa que fa que l’opció de la Universitat sigui encara més atractiva per a ells.
A més, la UdG destaca per la seva aposta per la innovació en la docència i la recerca, oferint metodologies d’aprenentatge actiu i pràctiques en empreses i institucions, perquè els seus graduats surtin preparats per afrontar els reptes del món laboral.
Molts estudiants trien la Universitat de Girona per la seva combinació perfecta entre qualitat acadèmica, entorn excepcional i proximitat. La connexió per tren i carretera facilita els desplaçaments, fent que estudiar a Girona sigui una opció accessible i atractiva per als estudiants de fora de la ciutat de Girona.
Si estàs pensant en el teu futur universitari i busques una universitat de prestigi, acollidora i amb una ciutat que et faci sentir com a casa, la UdG t’està esperant. Vine a descobrir-la a la Fira de Valls i troba el teu lloc al món. La
~ CONTINGUT especial ~
Agbar promou cicles d’FP dual com el grau mitjà de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües o el superior de Gestió de l’Aigua
Redacció
La demanda de personal tècnic altament qualificat en el sector de l’aigua i l’energia està en augment, i l’FP dual amb un enfocament STEAM es posiciona com una via clau per respondre a aquesta necessitat. Les companyies requereixen professionals amb competències verdes per, d’una banda, crear productes o serveis sostenibles; i, de l’altra, implantar processos de producció més sostenibles.
A més, la inversió creixent en tecnologies netes i energies renovables obre noves oportunitats laborals en aquests sectors estratègics, on els graus formatius STEAM en la modalitat dual constitueixen un pilar essencial per poder satisfer la demanda de professionals en les ocupacions verdes. Mitjançant un model educatiu teoricopràctic, enfocat en les ciències, la tecnologia, l’enginyeria, les arts o les matemàtiques, els futurs professionals estan preparats per desenvolupar i implementar estratègies sostenibles en diversos sectors.
És el cas del sector de l’aigua, on aquesta modalitat dual té un paper fonamental en la inserció laboral dels joves i en la preparació de professionals altament qualificats. L’automatització, l’anàlisi de dades i la intel·ligència artificial estan revolucionant la gestió de l’aigua, i,
en aquest sentit, la formació dual en disciplines STEAM permet desenvolupar i implementar tecnologies avançades per optimitzar l’ús i el tractament de l’aigua. Per posar-ne alguns exemples, el coneixement en ciències ambientals, química i biotecnologia és fonamental per garantir una gestió hídrica eficient i la reducció de l’impacte ambiental. Enginyers i tècnics especialitzats en hidràulica, mecànica i electrònica poden millorar i mantenir les xarxes de distribució,
YLENIA RUIZ
Estudiant del CFGS de Gestió de l’Aigua a l’Institut Pere Martell de Tarragona
«El que més m’ha sorprès és com es fa el manteniment del clavegueram amb circuit tancat de televisió»
Ylenia Ruiz és una estudiant de Tarragona que fa el segon curs del CFGS de Gestió de l’Aigua a l’Institut Pere Martell i ha volgut compartir com és treballar sobre el terreny en la gestió d’aquest recurs.
Per què t’has decidit per aquest cicle formatiu?
les plantes de tractament i els sistemes de dessalació, i garantir-ne l’operativitat i l’eficiència. Així mateix, la formació matemàtica i la robòtica faciliten el desenvolupament de models predictius basats en la intel·ligència artificial que permeten anticipar el deteriorament estructural de les instal·lacions. En definitiva, impulsar la formació dual STEAM en aquest àmbit no només garanteix una major ocupabilitat, sinó que també contribueix al desenvolupament d’infraestructures més
resilients i a una optimització dels recursos.
Amb aquesta visió, Agbar promou des del 2012 cicles d’FP dual a través de l’Escola de l’Aigua, com el cicle formatiu de grau mitjà (CFGM) de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües i el cicle formatiu de grau superior (CFGS) de Gestió de l’Aigua.
L’aposta per una formació professional dual d’excel·lència Ambdós cicles s’imparteixen, en la modalitat dual, a l’Institut Pere Martell de Tarragona de la mà d’Agbar, en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat. El CFGM de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües es pot cursar també a l’Escola Municipal del Treball de Granollers, a l’Institut de Sostenibilitat i Medi Ambient de Barcelona i a l’Institut Alfons Costafreda de Tàrrega. Pel que fa al CFGS de Gestió de l’Aigua, s’imparteix a l’Institut Esteve Terradas de Cornellà. Des de l’any 2014, la figura de l’estudiant en pràctiques de la modalitat dual és habitual en el dia a dia d’Ematsa, Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona, que ha acollit més de 80 alumnes des de la posada en marxa dels programes d’FP dual, en col·laboració amb els instituts Comte de Rius, Pere Martell i Vidal i Barraquer, així com amb l’Escola Joan XXIII, centres educatius a Tar-
ragona, i amb l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus.
Aquesta trajectòria li ha valgut la revalidació, el 2024, en la categoria d’excel·lència, del segell de qualitat del servei de formació professional dual, un reconeixement impulsat per la Direcció General de Formació Professional i que Ematsa ja va rebre per primer cop el 2021, fet que la converteix en pionera en aquest àmbit. L’acreditació reconeix la bona collaboració establerta entre els centres educatius i la companyia per acollir alumnes en estades de pràctiques. Així, Ematsa ofereix plans d’acollida i itineraris formatius complementaris que permeten integrar aquesta figura com a part de l’equip des de l’inici de l’estada en pràctiques. Més recentment, Ematsa també ha estat reconeguda en els Premis Catalonia FP BIZ DAY, que impulsa el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat. Aquest guardó valora el compromís de la companyia amb la formació i el desenvolupament professional dels joves estudiants, en oferir-los l’oportunitat d’adquirir experiència pràctica en un entorn laboral real dins del sector de la gestió de l’aigua. Així mateix, reconeix el compromís de la companyia amb l’FP dual, i destaca la responsabilitat social, la capacitat per adaptar-se als canvis en l’ecosistema de la dual i el seu futur.
educatiu, mitjançant pràctiques a les empreses.
Què és el que més t’ha sorprès de la formació dual?
Tots els coneixements que es poden adquirir treballant. D’entre totes les tasques que he anat desenvolupant, la que més m’ha sorprès i ha despertat el meu interès és com es realitza el manteniment preventiu de canonades de clavegueram amb la tecnologia CCTV (closed circuit television).
En quin àmbit voldries especialitzar-te?
Per què has escollit l’FP dual en lloc de la modalitat tradicional?
Vaig escollir l’FP dual per l’oportu-
Vaig decidir fer aquest cicle formatiu després de cursar el grau mitjà de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües. Vaig sentir inquietud per aprendre més sobre el cicle de l’aigua, ja que és molt interessant i curiós veure com són els tractaments de l’aigua i com l’aigua arriba a les llars, i vaig decidir continuar aprofundint en aquest procés amb el cicle superior de Gestió de l’Aigua.
nitat que ofereix d’aprenentatge i d’adquirir experiència i coneixements en l’àmbit laboral.
Com descriuries fins ara la teva ex-
periència amb l’FP dual?
És una experiència que recomano a tots els estudiants que cursin una FP, ja que ajuda a entendre la major part del que s’estudia en el centre
Encara no tinc una decisió presa, però m’agradaria especialitzar-me en el manteniment del clavegueram o en el manteniment de les installacions d’aigua potable.
Mobilitat l El Nou Pla de Rodalies preveu la construcció de l’Estació Intermodal del Camp de Tarragona dins el període 2026-2030
Redacció
El Ministeri de Transports i la Generalitat han acordat la creació de la nova empresa Rodalies de Catalunya en el marc de la Comissió Bilateral d’Infraestructures, que també ha servit per abordar projectes estratègics per al Camp de Tarragona. Les actuacions previstes inclouen la construcció de l’Estació Intermodal, la millora de connexions ferroviàries i viàries i la remodelació d’estacions clau del territori.
La futura estació intermodal de Tarragona es perfila com un element central per a la mobilitat de la zona, facilitant la connexió entre el Corredor Mediterrani i la xarxa de Rodalies. Aquesta infraestructura esdevindrà un punt estratègic per als desplaçaments de passatgers i mercaderies.
Una altra de les intervencions destacades és la millora de la connexió ferroviària entre Tarragona i València, especialment en el nus de
Vila-seca. Aquest punt és fonamental per garantir una circulació fluida dels trens regionals i de mercaderies, augmentant la capacitat de la infraestructura i reduint els colls d’ampolla que afecten la xarxa ferroviària al sud de Catalunya. A més, s’han aprovat actuacions per remodelar l’estació de Vila-seca.
Pel que fa a la platja de vies de Sant Vicenç de Calders, s’ha posat sobre la taula un pla de remodelació destinat a optimitzar el servei ferro-
Societat l El Consell Català de Ressuscitació ha reconegut el municipi de Botarell amb el certificat que l’acredita com a municipi cardioprotegit, la qual cosa el converteix en el primer municipi de la demarcació de Tarragona en aconseguir-ho, i el tercer de Catalunya, després de Berga i Súria. S’entén per municipi cardioprotegit aquell que,
amb mitjans i recursos propis o aliens destinats a l’atenció de la mort sobtada, sigui capaç de reconèixer la víctima, activar el 112 i utilitzar el DEA en un temps inferior a 5 minuts. Amb aquest propòsit el municipi ha instal·lat quatre DEA a les zones més concorregudes del poble i ha desenvolupat un pla de formació destinat a les entitats,
als comerços i botiguers, als treballadors municipals i a la ciutadania en general. L’Escola Mare de Déu de la Candela també s’ha adherit al programa CCR-Departament d’Educació per a la formació en Suport Vital Bàsic, la qual cosa ha permès formar l’alumnat de tota la primària de la importància de ser un municipi cardioprotegit. Redacció
viari i la capacitat de gestió del trànsit de trens. Aquesta infraestructura és clau per a la xarxa de Rodalies i la connectivitat amb Barcelona, però presenta mancances que dificulten la seva operativitat. Les reformes previstes permetran millorar la circulació de combois i adaptar les instal·lacions a les necessitats actuals del servei.
Més enllà del transport ferroviari, la Comissió Bilateral ha tractat la millora de la xarxa viària al Camp de Tar-
ragona. Una de les actuacions previstes és l’impuls de la reforma de la N-420 i la N-340. Aquestes vies suporten un volum elevat de trànsit, especialment de vehicles pesants, fet que ha provocat històricament problemes de congestió i seguretat. La remodela-
També es preveu pels 4 anys vinents la remodelació de l’estació de Vila-seca
ció busca descongestionar aquestes carreteres i facilitar la circulació cap a les principals vies d’alta capacitat, millorant també l’accés a zones industrials i logístiques.
Aquest paquet d’inversions i millores té com a objectiu reforçar les infraestructures del Camp de Tarragona, una de les zones amb més activitat econòmica i turística. La modernització de la xarxa ferroviària i viària busca millorar la mobilitat de passatgers i mercaderies.
Imatge
Álvaro Rodríguez
L’Hospital Pius de Valls ha tret a licitació un contracte per redactar la documentació necessària per impulsar una reforma del bloc quirúrgic de l’equipament. Els treballs serviran per disposar d’un quart quiròfan que doni sortida a la creixent d’aquesta activitat al centre sanitari. Aquesta decisió ha estat consensuada amb la regió sanitària del Camp de Tarragona i el departament de Salut per donar resposta als vint anys vinents.
Actualment, el Pius programa més de 3.000 intervencions quirúrgiques programades durant matins i tardes, arribant a la plena ocupació al matí i al voltant del 85% durant les tardes de dilluns a dijous. Dels tres quiròfans actuals, dos estan dedicats a la cirurgia major i l’altre a la cirurgia sense ingrés.
L’ampliació ha estat aprovada tenint en consideració una anàlisi de la previsió d’activitat, del creixement i envelliment de la població i de la possibilitat d’assumir l’activitat els pacients del territori que estan en llista d’espera.
El doctor Josep Maria de Ma-
pròtesis de traumatologia, procediments d’otorrinolaringologia o urologia. El director apunta que aquesta reforma també pot ajudar a «atraure talent», ja que permetrà assumir moltes de les noves operacions al torn de matí, un horari més atractiu pels professionals.
grinyà, director del Centre del Pius Hospital de Valls, l’activitat quirúrgica ha crescut un 25% a l’hospital des de la pandèmia de la Covid-19.
Imatge d’arxiu de l’entrada de l’Hospital Pius de Valls. Cedida S’espera poder enllestir la redacció aquest any i engegar les obres el 2026
A més, el director recorda que aquest hospital i el Joan XXIII de Tarragona mante-
engega la redacció del
Local d’Habitatge
Societat l El consistori ha obert un qüestionari per a recollir les inquietuds de la ciutadania
L’Ajuntament de Salou ha engegat la redacció del Pla Local d’Habitatge (PLH), un instrument estratègic que permetrà planificar les polítiques municipals en matèria d’habitatge durant els propers sis anys. Aquest document proporcionarà una radiografia detallada del parc d’habitatges del municipi, analitzant l’oferta i la demanda, així com les necessitats reals de la població.
L’objectiu és establir accions concretes per garantir un accés més equitatiu i sostenible a l’habitatge.
Amb la voluntat d’implicar la ciutadania en aquest procés, el consistori ha posat en marxa aquesta forma de participació ciutadana per recollir l’opinió i les inquietuds dels veïns i veïnes sobre la situació actual i els reptes futurs en aquest àmbit. La participació és senzilla i es pot fer de manera telemàtica mitjançant un qüestionari que es completa en pocs minuts, disponible en el següent enllaç: https://form.typeform. com/to/y9nzI6qW?typeformsource=chatgpt.com
Per facilitar la inclusió, s’ha
nen un conveni per donar sortida a les llistes del centre tarragoní, assumint algunes de les cirurgies de baixa complexitat especialment les d’urologia, otorrino, general i pediàtrica–. De Magrinyà espera que el nou equipament per-
Imatge dels edificis a primera línia de costa de Salou. Aj. de Salou
L’objectiu del Pla serà garantir l’accés equitatiu i sostenible a l’habitatge
habilitat una versió en paper disponible a diversos punts del municipi, com l’Oficina d’Atenció Ciutadana, les oficines de Serveis Socials i la Llar de Jubilats.
meti «continuar amb aquesta col·laboració i donar resposta al creixement de la demanda a les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà». A banda, l’ampliació també podria servir per disminuir llistes d’espera d’altres centres en
Una solució fins al trasllat Magrinyà afirma que aquestes reformes serviran com a «pas intermedi» al futur parc sanitari de Valls, el qual integrarà Pius Hospital de Valls, el Centre d’Assistència Primària i el Centre Sociosanitari. L’equipament, que tot just ha arrancat els primers tràmits urbanístics, preveu més espai per l’activitat quirúrgica, però aquesta solució servirà per «adequar les estructures al que serà el funcionament habitual en el nou equipament», tal com de talla Magrinyà. El director espera que es puguin enllestir els tràmits de la redacció del projecte durant aquest 2025 i que l’any que ve comenci el projecte executiu. El cost estimat de les obres rondarà els dos milions d’euros, als quals s’haurà de sumar 137.000 per la redacció i la direcció d’obra. A més del nou quiròfan, la remodelació també servirà per fer l’edifici més sostenible a través de la millora de l’eficiència energètica i la instal·lació de plaques solars per l’autoconsum. A més, es milloraran els vestidors d’entrada i sortida del bloc.
Salou l L'escultora Béatrice Bizot, acompanyada de l'alcalde de Salou, Pere Granados, va assistir ahir al migdia a la col·locació de la seva escultura Arquitectura de la Pau a la renovada Plaça de la Pau. Aquesta instal·lació s'emmarca dins del projecte de renaturalització de les 11 places del municipi, finançat pels fons Next Generation de la UE. Redacció / Cedida
Imatge de grup dels diversos participants i personalitats destacades que van assistir ahir al matí als Premis Lladonosa, celebrats al Monestir de Poblet. Cedida
Gastronomia l La presentació dels guardons es va celebrar ahir al matí al Monestir de Poblet
Redacció
Josep Lladonosa i els germans Sergio i Javier Torres (Cuina Germans Torres, Barcelona, tres estrelles Michelin) van presentar ahir al matí al Monestir de Santa Maria de Poblet una nova edició, i ja en van cinc, dels Premis Gastronòmics Josep Lladonosa en presència d’autoritats, patro-
cinadors i mitjans de comunicació. Els guardons, també coneguts com el masterchef dels alumnes catalans de cuina i sala, trien els millors estudiants de tot Catalunya —i des d’aquest any també d’Andorra— en un format de concurs presencial, amb una selecció prèvia en línia de candidats per a donar pas a dues semifinals, una jornada de forma-
ció, un Premi Social i la gran Final que se celebra al mes de maig. «Estem molt contents, per a nosaltres és un orgull donar a conèixer la figura del nostre mestre i transmetre tot aquest coneixement, tant gastronòmic com humà, a les noves generacions perquè no es perdi», van expressar els germans Torres. La presentació d’ahir a Po-
El projecte ‘Buscar l’Agulla’ vol recuperar la història del Pòsit
Cambrils l Anirà a càrrec de les artistes Marina Carrión i Maria Borràs
Redacció
L’Ajuntament de Cambrils i les artistes Maria Borràs i Marina Carrión van presentar ahir el projecte artístic ‘Buscar l’Agulla’, que connecta el passat i el present per posar en valor la memòria i la identitat de Cambrils, a través de la recuperació de la història
de l’edifici del Pòsit de Pescadors, vint anys després del seu enderrocament i un segle després de la seva inauguració.
‘Buscar l’Agulla’ commemora no només una plaça o un edifici, sinó un seguit d’històries, cançons, eines, records i imaginari col·lectiu,
en una instal·lació plàstica i sonora de grans dimensions, dins de la Torre del Port de Cambrils. A més d’aquesta exposició immersiva per parlar de la identitat i la memòria cambrilenca, el projecte vol expandir l’espai expositiu, sortir de les sales del museu i utilitzar altres disciplines per
blet va tenir un alt valor simbòlic: Lladonosa va mantenir un vincle molt estret amb el monestir, -en particular amb Fra Albert Berenguer-, amb el que va realitzar interessants troballes sobre la cuina medieval, per exemple l’origen català de receptes com el ‘bacallà a la mel’. Sota el lema «Una cuina de fa 700 anys», la cinquena edició dels Pre-
posar al centre les històries de l’antic edifici del Pòsit de Pescadors de Cambrils.
Actualment, Maria Borràs i Marina Carrión estan a punt de culminar la fase de recerca i investigació històrica i cultural que han dut a terme els darrers quatre mesos i aquest mes de febrer ja iniciaran les entrevistes al barri de la platja per recuperar testimonis i materials de la tradició oral. Segons les previsions, el proper mes de març començaran la producció del documental i a partir de l’abril gravaran i produiran el disc.
L’edició d’enguany presenta com a novetat la participació d’escoles d’Andorra
suport de xefs i professionals de sala de renom, escoles, administracions i empreses del sector agroalimentari. Tenen com a missió potenciar la formació gastronòmica, l’alimentació saludable i la cultura del reaprofitament. Van néixer al 2021 amb l’impuls dels esmentats germans Torres com a homenatge al seu mestre Josep Lladonosa i Giró (Alguaire, 1938), xef, formador i historiador català, figura cabdal de la cultura gastronòmica mediterrània.
Regió Mundial Gastronòmica Com a novetat d’enguany, els Premis Lladonosa han estat distingits com esdeveniment oficial dins del programa «Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia 2025», títol atorgat a Catalunya per l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT) pel seu llegat gastronòmic de primer nivell.
La Generalitat ha inclòs els Premis Lladonosa dins d’un selecte conjunt d’iniciatives que posen en valor el potencial de Catalunya. Amb aquesta distinció, els Premis veuen reconeguda la seva tasca i trajectòria.
mis proposa una tornada als orígens per posar en valor les antigues receptes de la cuina medieval catalana, documentada per Josep Lladonosa i que es remunta a l’any 1324 (Llibre del Sent Soví). Aquest any, les receptes a realitzar durant les eliminatòries estan extretes dels manuscrits i llibres de l’edat mitjana.
Els Premis gaudeixen del
A l’acte de presentació hi van participar l’abat del Monestir, Rafel Barruè; Montse Adan, consellera de Turisme de l’Ajuntament de Tarragona; Pere Granados, diputat delegat de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Tarragona; Joan Canela, alcalde de Vimbodí i Poblet; i Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya.
Futbol l Començar per darrere en els últims dos duels va ser definitiu en un equip que enguany només ha remuntat un partit
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona va tenir el darrer dissabte un dels partits més durs de la temporada. Els grana van caure derrotats contra el Bilbao Athletic en un partit que es va complicar al quart d’hora després de rebre el primer gol i quedar-se per darrere en el marcador. Aquesta temporada, els grana només han sigut capaços de remuntar un partit, i va ser a la primera volta contra la Real Sociedad B, quan Antoñín, amb un doblet, va aixecar un 0-1 al minut tres. Des de llavors, rebre el primer gol i aviat és una llosa que li està costant als grana d’aixecar.
El conjunt de Dani Vidal ha destacat aquesta temporada per ser un equip fort a les primeres meitats, però si és el rival qui imposa la seva llei en el primer tram de partit, l’equip pateix. Contra l’Osasuna Promesas, el Nàstic va encetar el duel amb la iniciativa, però quan el contraatac comandat per Sixtus va acabar amb l’10 de penal, l’equip va fer un pas enrere. Els grana no van donar continuïtat al bon joc mostrat i la precipitació i les errades van ser més comuns. A diferència del darrer dissab-
La vila-secana
Helena Casas bat un rècord d’Espanya a l’europeu
Ciclisme l La vilasecana Helena Casas va batre un rècord d'Espanya en el Campionat d'Europa de Pista celebrat a Bèlgica el darrer cap de setmana. Casas amb un temps d'1'09,396 va establir una nova millor marca nacional en la prova de quilòmetre contrarellotge individual. Redacció/Cedida
El Nàstic ha entrat amb poc impuls en els darrers tres partits
te, els de Dani Vidal van saber reconstruir-se a la segona meitat per igualar el partit i
emportar-se un punt.
En el tercer partit de la temporada que va succeir aquest fet va ser al camp de l’Unionistas. Llavors, un golàs de falta del conjunt salmantí va dictar sentència al minut 5 de partit. A partir d’aquell moment, els grana no van tenir cap més opció per remuntar
el marcador i el duel va quedar en derrota.
Finalment, en el duel contra el Celta Fortuna de principis de febrer, els grana van assolir l’excepció que confirma la regla. El filial gallec va assolir dos mà a mà en les primeres aproximacions del partit, però el Nàstic va aguantar
l’assalt i va recompondre’s a la mitja hora per capgirar la dinàmica marcant el que seria el 0-1 definitiu.
Malgrat això, el Nàstic de Tarragona ha demostrat que pot ser reactiu aquesta temporada. En els darrers partits contra la Real Sociedad B, l’Amorebieta i contra l’Osasu-
Un total de 600 participants correran l’Ultra Trail de Tarragona aquest dissabte
Trail l L'Ultra Trail Tarragona aterra aquest dissabte amb un ple absolut de participació. Un total de 600 persones correran la cursa organitzada per UTTGN i el Club Tennis Tarragona amb la col·laboració de Tarragona Esports que donarà el tret de sortida a les instal·lacions del club organitzador a l'altura de la platja Llarga. L'es-
deveniment arriba enguany al seu desè aniversari i es consolida com un esdeveniment imprescindible en el calendari de curses de muntanya. Aquest dissabte, els participants participaran en diferents nivells. Des de la Tarraco Trail de 10 km, amb un recorregut adaptat als que s’inicien al trail running, fins a la prova reina de la Gladia-
na Promesas, els grana s’han aixecat quan han rebut un gol en contra. Amb tot, concretament en aquests dos exemples fora de casa, els de Dani Vidal van tenir opcions ben clares per emportar-se el partit. D’altra banda, en duels com contra el Barakaldo o la Cultural Leonesa a la primera volta, els grana van assolir l’empat, fins i tot remant un 0-2 en contra a la primera meitat contra els lleonesos, però són dos exemples en els quals els tarragonins van acabar sucumbint.
Esperant la reacció Pel que fa al duel del darrer dissabte contra el Bilbao Athletic, el Nàstic va rebre el primer gol del partit en la seva especialitat. El conjunt de Lezama es va avançar en el marcador a la sortida d’un córner, en una acció a pilota aturada que normalment el conjunt tarragoní és superior. Aquesta acció només va servir com a termòmetre en un partit gris en el qual no va haver-hi reacció. Dissabte, els grana tindran l’oportunitat de refer-se d’aquest cop dur al camp de l’Ourense. Els de Vidal hauran de tornar a mostrar la millor versió per evitar que l’accident contra el Bilbao Athletic es converteixi en tendència.
tor Trail de 100 km, que donarà tret de sortida a les 5 del matí amb un recorregut exigent. A més a més, l’esdeveniment també inclourà dues curses especials per fomentar la inclusió i la participació de tots els perfils d’atletes amb la Genuine Trail, destinada a persones amb discapacitat; i la Mini Trail, per als més petits. A més, també hi haurà un circuit específic per a ciclistes que vulguin viure l’experiència de l’Ultra Trail amb la seva BTT. La jornada culminarà amb el lliurament de premis. Redacció
Un dels participants en el parc de BTT de Safranars. Ajuntament d’Altafulla
Prop de 200 joves ciclistes es posen a prova a Altafulla a l’inici de la Copa Catalunya
BTT l L'esdeveniment va tenir com a epicentre el parc de Safranars el dissabte
Redacció Altafulla va donar el darrer dissabte el tret de sortida a la Copa Catalunya BTT Infantil 2025. La prova inaugural va reunir prop de 200 participants de categories des de prebenjamins fins a infantils. L’esdeveniment, organitzat pel Club Ciclista Bikeparks Costa Daurada i l’Ajuntament d’Altafulla, va suposar una jornada intensa i emocionant per als joves ciclistes i les seves famílies.
Enguany, la ja tradicional cita ha estrenat ubicació al nou parc de BTT situat al parc de Safranars, on s’han habilitat quatre recorreguts diferenciats per a les diverses categories i una zona de pàdoc. En la categoria infantil, les victòries han estat per a Marc Danti (Jufré Vic-ETB) en categoria masculina i Jana Freixas (Cassà Bike) en femenina. A la categoria aleví, Marc Ale-
jo (Juanito Club Peña Ciclista) i Lena Cos (BTT Fornells) s’han alçat amb el triomf, mentre que Pol Rosillo (BTT Fornells) i Arlet Comellas (Jufré Vic-ETB) han dominat la categoria de principiants. Els participants benjamins i prebenjamins han rebut un reconeixement especial. Pel que fa als participants del Bikeparks Costa Daurada, Hugo Ron es va quedar a tocar d’entrar en el top 10 en la categoria aleví, mentre que Noemí Faro va quedar tercera en la modalitat femenina. En la categoria infantil, Adrià Pont i Aimar Ricote van quedar en 26a i 31a posició i Berta Montero va ser sisena. La Copa Catalunya BTT Infantil, que enguany presenta un calendari amb una desena de cites que s’allargarà fins a finals de juny, viurà la seva propera competició el dissabte 8 de març al Vendrell.
Futbol l El porter tarragoní va brillar diumenge aturant un penal i mantenint la porteria a zero des que és titular
Arnau Montreal Quesada
El Reus FC Reddis té un nou amo i senyor de la porteria. Pepo Campanera s’ha establit com a nou porter titular del conjunt roig-i-negre i el darrer diumenge es va acabar de consolidar amb una actuació de nivell. El tarragoní va salvar l’equip en el primer tram de partit aturant un penal i completant amb més actuacions de nivell per deixar la porteria a zero en el seu tercer partit com a titular.
L’arribada de Campanera va de la mà amb la seguretat defensiva, perquè, des que és sobre la gespa, el Reus FC Reddis no ha encaixat cap gol. Aquesta seguretat defensiva, sumada amb actuacions regulars durant el partit, han fet que el tècnic Marc Carrasco decanti la balança cap al tarragoní i relegui a Alejandro Verdejo a la suplència per primera vegada aquesta temporada.
Verdejo ha sigut el titular amb el conjunt roig-i-negre des de la seva arribada la temporada 22/23. Aquesta
temporada també ha estat així, fins que a la jornada 19, una mala sortida va acabar amb la seva expulsió. Aquell va ser el moment desitjat de Pepo Campanera. El jove jugador tarragoní va aterrar el darrer estiu al conjunt roig-inegre procedent de la Pobla de Mafumet en el que va ser la primera experiència fora d’un equip filial. Campanera aterrava a un equip amb un porter establit i en una bona dinàmica, fet que el va deixar esperant per a la seva oportunitat fins a la segona volta. Aquesta va sorgir de cop i
Campanera va arribar a Reus a l’estiu procedent de la Pobla de Mafumet
Campanera la va aprofitar de la millor manera perquè, de la mà de la parella de centrals, els roig-i-negres van mantenir l’empat en inferioritat numèrica. Contra el Mollerussa també va tenir el seu moment per brillar. El conjunt roig-inegre, d’altra banda, va moure fitxa en el mercat d’hivern i es va assegurar la porteria amb un tercer porter, Àlex Romaguera. El meta va aterrar procedent de la Rapitenca per establir la funció de tercer porter i com a seguretat per si Campanera no funcionava, però l’arquer tarragoní va respondre de la millor manera.
Beneït problema
Pel que fa al tècnic Marc Carrasco, tenir un debat a la porteria no deixa de ser un «beneït problema». La competència puja el nivell a totes les línies i el canvi a la porteria no deixa de ser un toc d’atenció per a tots els jugadors que saben que no tenen la seva posició assegurada a l’onze. Amb tot, tant la porteria com l’eix de la defensa són dues posicions en la qual l’estabilitat es premia. Ara mateix, Campanera ha confirmat el sorpasso a Verdejo i s’espera que el tarragoní tingui continuïtat fins que no doni motius de mèrit al tècnic per forçar un nou canvi. De moment, el nom de Pepo Campanera està de moda al Municipal i els roigi-negres ja van corejar el seu nom després que aturés el penal. Aquest cap de setmana, el porter buscarà allargar la seva ratxa al camp de l’Europa B.
Unió Europea l Una cimera de 8 països a París busca una estratègia conjunta sobre les negociacions de pau
Les grans potències europees sospesen ampliar el suport militar a Ucraïna i busquen una estratègia conjunta en una cimera d’emergència a París abans que els Estats Units arrenquin les negociacions sobre la guerra amb Rússia. Els líders de França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Espanya, Polònia, Holanda i Dinamarca es van reunir ahir a la tarda per intentar fer-se un lloc en el tauler geopolític després que els EUA hagin decidit excloure’ls de les converses sobre Ucraïna, que iniciaran avui a Riad. El Regne Unit està disposat a enviar tropes a Ucraïna «si fos necessari», juntament amb una ajuda anual de 3.000 milions de lliures fins al 2030. Suècia tampoc ho descarta en cas que es posi fi a la guerra. Així i tot, hi ha reticències en algunes capitals europees, com a Budapest o Bratislava, sobre el paper dels europeus en el conflicte.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Feliz cumpleaños Mario!!! Muchas felicidades por tus 14 añitos!!!
El govern espanyol havia obert la porta al trasllat d’efectius, però el ministre d’exteriors José Manuel Albares ha dit en declaracions
Una agència de viatges estafa 93.000 euros
Policial l Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 50 anys com a presumpte autor d’un delicte d’estafa. Es tracta del propietari de l’Agència de Viatges Albada Tours de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). L’arrestat hauria defraudat almenys 93.000 euros. Hi ha una cinquantena de víctimes i una empresa d’autobusos afectades, entre altres. ACN
a ‘Onda Cero’ aquest dilluns que «ningú planteja l’enviament de tropes a Ucraïna» perquè considera que la pau amb Rússia «continua estant
molt lluny». «El moment de la pau el tria Ucraïna», defensen fonts diplomàtiques espanyoles.
El president d’Ucraïna, Vo-
El papa Francesc pateix un «quadre clínic complex» per una «infecció polimicrobiana»
Món l L'equip mèdic ha modificat el seu tractament i ha recomanat repòs absolut
ACN
El papa Francesc pateix un «quadre clínic complex» que ha obligat els metges del Policlínic Agostino Gemelli de Roma, on està ingressat des de divendres per una bronquitis, a modificar el tractament. Segons la Sala de Premsa del Vaticà, les proves practicades al pontífex en els darrers dies han revelat que presenta una infecció «polimicrobiana i de tracte respiratori» que requereix «una hospitalització adequada». El portaveu del Vaticà, Matteo Bruni, ha assegurat que
l’estat d’ànim del sant pare és bo i que la nit de diumenge va poder descansar. Alhora, ha indicat que també ha esmorzat i que la previsió és que l’equip mèdic que l’està atenent pugui anar actualitzant la informació sobre el seu estat de salut. «El Papa queda sota control a l’hospital», ha remarcat el portaveu del Vaticà que ha assegurat que per ara es desconeix quan podrà obtenir l’alta. També ha detallat que els metges li han recomanat repòs absolut. Així, ha explicat que per aquest motiu no va poder dirigir l’Àngelus de diumenge passat.
les Repúbliques Socialistes Soviètiques», va afirmar ahir al matí.
Les converses entre els Estats Units i Rússia arrencaran avui a Riad
lodímir Zelenski, va avisar ahir des dels Emirats Àrabs Units que no reconeixerà cap acord sobre el seu país que no els tingui en compte i va lamentar que no se’ls hagi informat de la reunió entre russos i estatunidencs, segons informa la cadena ‘Al-Jazeera’. Precisament, ahir es va fer públic que les converses entre els Estats Units i Rússia sobre Ucraïna arrencaran dimarts a Riad, després que Trump i Putin anunciessin la setmana passada un acord per iniciar les negociacions de pau. Washington assumeix que Ucraïna haurà de fer concessions territorials, mentre que Moscou per ara es mostra inamovible. «Les concessions territorials al que ara s’anomena Ucraïna les va fer la direcció soviètica quan es van formar
L’administració Trump ha decidit apartar Europa de les discussions sobre Kíiv generant inquietud entre les capitals europees sobre l’impacte d’un eventual acord de pau en l’estructura de seguretat actual a Europa, que depèn en gran manera del suport militar dels EUA. Després que la Conferència de Seguretat de Múnic evidenciés la fractura entre Washington i Brusselles, el president francès, Emmanuel Macron, va convocar d’urgència diumenge passat els líders dels grans països europeus.
Afloren divisions internes La cimera va fer aflorar divisions internes al bloc comunitari. Hongria va acusar els vuit països reunits a París de ser «partidaris de la guerra» a Ucraïna, mentre el primer ministre d’Eslovàquia, Robert Fico va criticar que tant Von der Leyen com el president del Consell Europeu, António Costa, assisteixin a la reunió, ja que la UE «no té res a dir» sobre l’enviament de tropes. «Això no genera confiança dins la UE», va avisar. Costa va defensar que la cimera extraordinària marca «l’inici d’un procés que continuarà amb la participació de tots els socis compromesos amb la pau i la seguretat a Europa». «La UE i tots els seus estats membres tindran un paper central en aquest procés», va apuntar.
Una de cada quatre consultes al Servei Telemàtic a la Víctima del Delicte és per violència de gènere
Societat l La Creu Roja va atendre l'any passat prop de 4.000 persones
ACN
Una de cada quatre consultes que es fan al Servei Telemàtic d’Informació i Orientació a la Víctima del Delicte és per violència de gènere, segons les dades que aporta el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. Des de l’any 2016 aquest servei el gestiona la Creu Roja, i aquest dilluns el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, s’ha reunit amb el president de l’oenagé a Catalunya, Josep Quitet, per fer-ne una valoració. L’any passat el servei va atendre 3.860 persones, un 84,3% de les quals per
telèfon i la resta, un 15,7%, per correu electrònic. El perfil de l’usuari és una dona (66,7% dels casos), nacional (66%), d’entre 18 i 50 anys. En relació amb la categoria delictiva, destaquen els casos relacionats amb la violència de gènere (22,49%); delictes contra la propietat (16%); les agressions sexuals (8,68%) o violència domèstica (7,54%). Pel que fa a la distribució territorial, Barcelona va rebre un 71,5% de les consultes (2.754); Tarragona, un 3,80% (147); Girona, un 2,3% (89), i les Terres de l’Ebre un 0,62% (24).
De nou, la professionalització
CLa professionalització també arriba als certàmens, com la Fira del Torró a Agramunt, on s’ha estrenat una acadèmia de formació del torró dirigida a estudiants d’hostaleria i pastisseria, fent d’aquestes fires uns importants aparadors turístics. També es busca el mateix a les fires agrícoles com la de Sant Josep a Mollerussa (i és bo recordar-ho a la celebració anual de la fira ‘FormaOcupa’ a Lleida).
Per altra banda, tal com senyala la Fundació Pere Tarrés també s’evidencia la necessitat de reconèixer social i professionalment el personal cuidador no professional (sovint sent-ho les pròpies famílies, no preparades, fent dures feines i amb renúncies personals i laborals), tot i que ja s’exigeix al personal del sector certificar la seva qualificació via acreditació o formació específica, sent ja un pas en la bona direcció, pensant també que abans entre els Ensenyaments Tècnics i Professionals al vell Batxillerat es podia escollir una matèria de la llar i havia una FP de la llar. Ara també s’hauria d’anar a la professionalització d’altres sectors com la consergeria, neteja, paqueteria i serveis postals, etc; estendre la professionalització a la FP d’alguns sectors típicament universitaris com la biblioteconomia, administració de finques o banca (recuperant la FP d’administració de finques, entitats d’estalvi, biblioteques i arxius, seguir implantant més branques de FP ara inexistents, etc); i professionalitzar la pròpia Administració Pública (serveis administratius públics i generals, serveis
judicials, penitenciaris, Hisenda, agents rurals, policia, serveis postals, etc), atorgar titulació després de superar les oposicions i establir períodes previs de pràctiques i formació, etc. Perquè la professionalització implica reconeixement social, dedicant des d’aquestes línies a la defensa i dignitat de la gent treballadora sense la qual res es mou. Toni Yus Piazuelo Tàrrega
El preciado romesco
He leído que se dedicarán 130.000 euros a promocionar el romesco durante 2 días ante 250 personas. No creo que sean cocineros, ya que esta salsa hace cantidad de años todos nos la conocemos, tanto si son cocineros como amas de casa. Hasta los niños la conocen.
Pero podría ser que alguien de fuera, estuviera interesado en informarse bien, y no tiene más que meterse en Google donde se habla profusamente del romesco y de la salsa de los calçots, con sus diferencias. Es lastimosa esta noticia porque a Tarragona, no la favorece en nada, ya que lleva años practicándola.
Quizás sería mejor por empezar con una buena limpieza de ciudad, que ya ha llegado bastante lejos la noticia de que no puede estar peor de sucia. Y los grafitis no dejan de crecer, dando una sensación de ciudad abandonada a su suerte en cuestión de limpieza y orden. La verdad, es que no encuentro a nadie satisfecho de cómo funciona el cuidado de Tarragona.
María Elisa Aragonés
Domènech
Tarragona
Ek Editorial k
ls coloms no són un símbol amable de la ciutat de Tarragona. Hi ha barris de la ciutat on s’ha arribat a la màxima densitat de coloms per quilòmetre quadrat de tot Catalunya. Es tracta, a causa de la superpoblació existent, de resoldre un problema de salubritat i de salut pública. La creixent conscienciació animalista pot qüestionar mètodes i preocupar-se pel benestar animal, però segurament hi ha límits que cal traspassar quan es tracta d’actuar d’urgència en aspectes que afecten el conjunt de la ciutadania. La convivència d’animals i persones presenta contradiccions evidents. La
presència humana és expansionista i cada vegada més pren espais naturals que potser no fa gaires anys eren els hàbitats habituals de moltes espècies. En zones de bosc, per exemple, ens preocupem per reintroduir espècies com cabirols o ossos que la presència humana va foragitar. Però en el cas de les ciutats, els coloms s’han establert com a veïns incòmodes precisament perquè han sabut adaptar-se a la presència de persones i a l’entorn urbanístic, un entorn sobre el qual deixen la seva petjada en forma d’excrements que, en les quantitats que pateix Tarragona, resulten inassumibles.
L’amfiteatre de Tarragona patirà tremolors quan passin els trens de mercaderies pesants pel nou traçat de les vies d’ample standard. Això passarà. Que aquests tremolors afectin l’estructura, està per veure. Quan caiguin les primeres pedres de la precària estructura ho sabrem de cert. Tota la resta es xarrera.
Ens presentaran un informe exhaustiu dels registres que s’han fet amb sismògrafs per part dels propietaris de les línies ferroviàries. Si el que es pretenia era l’obtenció d’informació fefaent sobre el risc que els trànsit ferroviari afecti l’estructura del monument bimil·lenari, ho seu fira encarregar l’estudi a una empresa o organització independent. Altrament és com si el llop feroç fos el contratista d’obres de la caseta dels tres porquets. Per cert, ja d’entrada l’instal·lació dels sismògrafs fou peculiar. Només els posaren a l’extrem superior de les grades originals. Ja està bé per ser les estructures més altes que sobreviuen els embats del temps i les accions humanes. Recordeu que les restes del
convent i després presó van se dinamitades el 1921 amb feliç acord de les autoritats municipals. No es van ficar sismògrafs ni a la Porta Triumphalis ni a les parets de la basílica romànica, ambdues les àrees de més risc de patir danys per les vibracions. Però, tant s’hi val. Tot plegat els quatre pedrots de l’amfiteatre, si cauen, es poden tornar a posar a puesto, com fan arreu on pateixen terratrèmols. El cas és que no molestem a la sacrosanta RENFE i la seva germana Adif, representants a la terra de l’estat espanyol que està al cel (de Madrid). A veure. El tema és que continuaran
El cas és que no molestem a la sacrosanta RENFE i la seva germana Adif, representants a la terra de l’estat espanyol que està al cel (de Madrid)
passant trens de mercaderies pel lloc. Alguns amb cisternes de clor liquid, propilè i altres misteriosos productes dels contemplats en el RID 19, un monumental reglament que ocupa 1037 pàgines del BOE núm. 120, de 20 de mayo de 2021, (páginas 60386 a 61422), que l’estat reprodueix per delegació de la Unió Europea i que, molt probablement, ningú s’ha llegit. Quan els trens de 750 metres hagin aconseguit superar la corba de la plaça dels Carros, enfilin la via cap a Barcelona i comencin a accelerar, potser no facin tremolar les pedres de l’amfiteatre, però de ben segur que em faran tremolar a mi de por pel risc que el transport de mercaderies perilloses per una via aguantada en el tercer carril representa.
Vatua Déu! que si passa alguna desgracia potser que esmolem les falçs dels nostres avantpassats per desprendre dels seus atributs testimonials als responsables.
Necrològiques
Tarragona
Pilar Prades Almirall.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral
serà avui a les 20 h al Tanatori.
Reus
Francisca Velasco Hurtado.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral
serà avui a les 9 h al Tanatori.
Josefa Vendrell Olive.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Tresina Mallafré Aragonès.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h al Tanatori.
Torredembarra
Carlos Casaubon Escudero.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Cultura l S'ha obsequiat les guanyadores del concurs de la foto del mes
Redacció
La Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant va organitzar a principis de febrer un acte de reconeixement als autors i autores de les fotografies del calendari de 2025 que ha editat el consistori. Aquestes imatges van ser les més votades pels seguidors de Facebook i d’Instagram de Turisme l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors cada mes de 2024.
En l’acte de lliurament dels premis, l’alcaldessa, Assumpció Castellví; i la regidora de Turisme, Elidia López, van agrair als guanyadors i guanyadors del concurs la seva participació en aquesta iniciativa i la seva contribució a donar a conèixer els atractius del municipi, a través de les xarxes socials; i també els van felicitar per la qualitat i la bellesa de les imatges captades. Com a guardó, tots els ins-
Imatge de l’entrega d’obsequis als guanyadors i guanyadores. Cedida
Els participants han rebut un lot de productes locals i còpies del calendari
tagramers guanyadors (Domingo Pardina, Edgar Sabaté, Gerard Font, Marc Bosch, Josep M. Cartanyà, Rosa M.
Els Amics de l’Òpera oferirà demà una conferència sobre Lohengrin,
Vilella, Jacobo Garcia, Monika Semela, Isabel Chivrall i Pepi González) han rebut un lot de productes locals; unes còpies del calendari en què apareixen les seves fotografies i articles de marxandatge de Turisme. Les persones guardonades que van poder assistir a l’acte van rebre aquests obsequis.
Tarragona l Els Amics de l’òpera de Tarragona continuen amb el Cicle de Conferències de la Temporada 2024-25. La propera s’oferirà demà dimecres, dia 19 de febrer, i estarà dedicada a l’òpera Lohengrin, de Richard Wagner, que es representarà properament al Gran Teatre del Liceu i que fou estrenada l'any 1850 a Weimar. La
conferència abordarà la gènesi de l’obra, l’argument, les característiques musicals i anirà acompanyada de fragments il·lustratius. La conferència tindrà lloc al vestíbul del Teatre Tarragona de les 19:30 hores fins a les 21 hores. La dirigirà el professor i entusiasta musical tarragoní Josep Maria Rota Aleu. L’entrada serà lliure. Redacció
21/03 al 19/04 ÀRIES
Hauràs d’intentar controlar la teva tendència a la polèmica al dogmatisme. Amb la teva tossudesa només aconseguiràs crear-te enemics.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Actuarás precipitadament tot el dia, sobretot respecte a la teva relació emocional. La parella se sentirà discriminada ferida en el seu orgull.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Jornada bastant tranquil·la, almenys sense grans sobresalts. Així tot el teu instint et portarà a viure una experiència molt sorprenent.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Posa molta cura en el que dius molt més en com ho dius, tant la parella com els més pròxims criticaran les teves accions fora del normal, calma.
23/08 al 22/09 VERGE
Serà avui un bell dia perquè donis curs als teus instints aventurers. No et quedis a casa. En l’amor hi haurà novetats estímuls. Nit passional.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Vitalitat sobrarà avui per tots costats, ganes de viure d’actuar juntament amb contactes molt interessants a nivell emocional.
21/05 al 20/06 BESSONS
No et fiquis avui a interrompre als altres, tu al teu marxaràs molt més tranquil millor. No et busquis complicacions inútils. Descansa.
23/09 al 22/10 BALANÇA
La teva comunicació amb pròxims serà una mica dificultosa pel fet que et tancaràs molt en tu mateix somiaràs més del compte.
20/01 al 18/02 AQUARI
No et precipitis a l’hora de decidir assumptes financers sobretot si els diners en joc és totalment teu. Demostra amor a la gent del teu voltant.
21/06 al 22/07 CRANC
Realitza honestament les teves activitats del dia ja que hi haurà mil ulls observant-te, ja que per una cosa nímia podries ser fortament criticat.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Hi haurà molta activitat al teu voltant i hauràs de gastar energia darrere de conquistar tots els teus desitjos. Tindràs una nit boja, ves amb compte.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Avui es veurà potenciada la teva imaginació intelligència, si les orientes en el pla afectiu aconseguiràs el cim en el teu equilibri emocional.
TARRAGONA:
Roig - Sabate, C. B.
Rovira Virgili, 30 Telèfon 977 216 609
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Alsina Albert, Ginebra
Ctra Alcolea, 27 Telèfon 977 321 070.
SALOU:
Calatayud, M. Dolors
Vía Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
Anuncis classificats
IMMOBILIÀRIA
LA MORA TAMARIT. Vendo pareado todo exterior. Tel: 655.570.371
MUJER. BUSCA TRABAJO EN TARRAGONA. Tel: 609.259.525
EMPRESA EUROPEA NECESITA FAMILIAS en Tarragona y alrededores para alojar estudiantes extranjeros. Periodos y pagos semanales. Tel. 657.837.083
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MAYCA. Dulce fusión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087 ANGEL. MASAJISTA PROFESIONAL. LA PINEDA. 613.961.792
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad.
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Teló de fons
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Cercle central (r)
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Cercle central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV
11:30 Aventurístic
12:00 Concerts privats
12:30 Aventurístic
13:00 Concerts privats
13:30 La tertúlia del Dorsal 12
14:00 Notícies 12
14:30 La tertúlia del Dorsal 12
15:00 Aventurístic
15:30 Concerts privats
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:45 Com la nit el dia. On tour
21:00 Teló de fons
21:30 [RE]Poblem
22:00 Notícies 12
22:30 Com la nit el dia. On tour
23:00 Teló de fons TAC 12
HORITZONTALS: 1. Dones que han passat pel cirurgià. 2. Passa el rosa- ri. Època històrica llarga. Rosada. 3. Article. Galindons. 4. Ciutat nord-americana de Charleston, a Carolina del Sud. La del puntet a sobre. 5. El forat d’un tub. Sant Boi. Sodi girat. 6. Quatre consonants juntes. Amèrica del Nord. Organització de salut mundial. 7. Quatre rodes seguides. Una de casa. Retorn d’un cop. 8. Codificants que regulen l’expressió dels gens. Vocal. Vent suau. 9. Llibre per a aprendre les lletres. Comença la son. L’acaba. 10. Que va d’un lloc a l’altre, errant. L’extraterrestre. 11. Subclasse d’esporozous. 12. Cara del dau marcada amb un punt. Períodes de temps immesurables o indefinits. Naix el Sol. Tens consciència, veus parles. VERTICALS: 1. Cultura dels pobles d’Amèrica abans de l’arribada de Colom. 2. Hola d’un anglès desordenat. Noies petites 3. Dues dins la missa. Funció pròpia dels organismes vius 4. Antiga regió romana dins les Hispànies. 5. El cor de la col. El que està allà. Treballa a quiròfan pel sud. 6. Territori conquerit per Ramon Borrell, que l’incorpora al Comtat de Barcelona en 1012. Colls de les cartes de jugar. 7. Que erosiona. Ferir un ocell de l’ala. 8. Arrastrar sense la primera. Beguda molt dolça. 9. Vocal. Soia tallada. Dues obertes. Tedi avocàlic. 10. Vehícle aeri no tripulat. Projectil de guerra. Vies sense límits. 11. Períodes més grans que una era. Sentiment molt alt. Oposat a l’oest. 12. Mitja suma. Un moment de la vida diària. Comença a sumar.
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
VILA-SECA:
Mas Castelltort, Lourdes Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671.
CAMBRILS:
Suils Mochales, Lourdes
Moragas i Barret, 2 Telèfon 977 368 569.
VALLS:
Miquel Alonso, Angeles Pça. del Pati, 18 Telèfon 977 600 606.
EL VENDRELL:
Juste, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà molt ennuvolat o cobert al litoral i prelitoral per estrats baixos durant gairebé tota la jornada, amb obertura d’algunes clarianes durant la tarda al sector central i nord. A la resta, el cel estarà entre poc i mig ennuvolat per núvols alts i alguns de mitjans, si bé fins a migdia hi haurà estrats baixos a punts de la depressió Central i en algunes valls del Prepirineu. Temperatura
La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més alta, sobretot a la meitat sud del litoral i prelitoral on localment pujarà de forma moderada. La temperatura màxima baixarà entre lleugerament i moderadament.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
Com escoltar un concert de rock d’estadi, però amb la diferència que, a l’escenari, hi ha més de 150 persones. Així es presenta el concert Rock n’ Choirs que es farà aquest pròxim dissabte a Tarragona. «Ens hem liat la manta al cap», admet Uri Mas. El periodista i músic tarragoní és el director del Tarragona Rock Choir, una formació coral especialitzada en Rock’n’Roll que forma part de la Xarxa Rock Choirs, formada per sis corals d’arreu de l’Estat: Barcelona, Sant Cugat, el Baix Llobregat, Granada, Jaén i Tarragona. «Habitualment fem concerts per separat, però un parell de cops l’any ens trobem i cantem tots junts. Aquest febrer, els amfitrions serem els de Tarragona», explica Mas.
La cita serà aquest mateix dissabte, 22 de febrer, a les vuit del vespre. Sobre l’escenari, més de 150 coristes ento-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Música Dissabte 22 de febrer el Tarragona Rock
Choir serà l’amfitrió d’un concert de rock coral amb
150 coristes sobre l’escenari
naran un repertori format per alguns dels grans temes de la història del Rock. «La primera vegada que vaig sentir cantar els nostres cors en un concert com aquest va ser espectacular. Sents com la vibració et recorre tot el cos», admet l’Uri . I no només per la música: «També fem coreografies. Si ja impressiona veure vint persones que aixequen el braç a
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
la vegada, imagina’t veure’n cent cinquanta».
A Tarragona s’hi trobaran quatre corals. Els amfitrions i els cantaires de Granada, Barcelona i Sant Cugat. «Som els que fa més temps que actuem i els que ens sabem el mateix repertori». El centenar i mig de vocalistes actuaran acompanyats d’una banda que tocarà en directe, i que estarà formada per Àngel Arroyo ‘Loti’ (baix), Ismael Manzano (guitarra elèctrica); Anna Bosch (teclats); Rafa Lagunas (bateria i direcció de Sant Cugat i Baix Llobregat),
i Uri Mas (guitarra acústica i direcció de Barcelona i Tarragona).
També hi serà Teresa Martínez (direcció de Granada i Jaén).
Pel que fa al repertori, Mas avisa que, encara que sonaran alguns dels clàssics dels concerts del Tarragona Rock Choir, «també se sentiran temes que la gent que ens segueix no haurà escoltat mai, com un mix de cançons bastant punk separades entre elles per més de vint anys».
Com a cor amfitrió, el de Tarragona també farà una actuació de lluïment on no hi faltarà una picada d’ull al públic local: «Cantarem una cançó que tothom se sabrà, tot i que amb alguna actualització. No n’avançaré el nom, però segur que el públic, quan la senti, s’esborrona», afirma l’Uri.
Les entrades per al concert es poden comprar a través de la web d’Entrades Tarragona.
Un repertori compartit
El concert aplega cantaires de tres corals de Catalunya i una de Granada
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El vigilant del Camp
El nostre heroi Enric
Fa bastanta mandra parlar de política municipal, però diria que el regidor cambrilenc Enric Daza s’ha guanyat a pols una excepció. Com deveu saber, el ja famós regidor ha estat expulsat del govern local per unes lleugeres desavinences —no l’aguantava ni déu— amb l’alcalde Clua del PSC i la resta de grups al capdavant de l’ajuntament més lamentable de tot el Camp de Tarragona (que ja és dir). No ha estat cap sorpresa perquè Daza, ara a Junts, ja va ser expulsat de l’anterior equip de govern, quan manava Oliver Klein i n’Enric era en teoria la seva mà dreta. La paradoxa de tot plegat és que l’espantada de Daza deixant el pacte de govern en minoria pot suposar el retorn de Klein a l’alcaldia. N’hi hauria per sospitar si no fos que tot Cambrils sap com li agrada a l’exregidor d’Urbanisme un bon pollastre. Jo, si he de ser sincer, estic radicalment a favor d’aquest perfil alt dels polítics municipals. Gent a qui els agrada fer-se veure, que no acoten el cap quan els piquen el crostó. Que volen fer coses, encara que encabat ho emmerdin tot. L’últim regidor d’Urbanisme que vam tenir a Cambrils ja va sortir rebotat, i fins i tot li van precintar un magatzem de carn il·legal. El d’abans va sortir esquitxat per un cas de corrupció. El llegat de Daza serà haver tret les vies del tren a canvi d’un tramvia que no arribarà mai. Per tot plegat, no és estrany que Cambrils sigui un poble col·lapsat, amb els carrers plens de bonys, amb obres que no s’acaben mai i on ningú està content. Un lloc de somni.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
