Dimarts 1 d'abril de 2025

Reus 8

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

La zona del complex de l’antiga Hispània passarà a denominar-se Riera quan acabin les obres

Camp de Tarragona 14

El poblat de la Cella, el jaciment de Salou que podria tenir origen grec, s’obrirà al públic a l’octubre

educació i formació: «Una formació completa no depèn únicament de l’adquisició de continguts especialitzats»

Reus 7

El Ploms surt del preconcurs de creditors

L’entitat ha presentat un pla per refinançar el deute actual, de 2,8 milions d’euros, i ha aconseguit tancar l’últim exercici sense pèrdues

Tarragona

Ca l’Ardiaca serà Bé Cultural d’Interès Nacional des d’aquest abril

Les sancions a la propietat per a la conservació de l’edifici seran més dures 2

Conca de Barberà

Les pedanies de Montblanc reclamen més inversions i un millor tracte

Els alcaldes pedanis se senten abandonats per l’Ajuntament, però Pallissó afirma que «no hi ha ciutadans de segona» l 12

El 2024, vint-i-dues persones van demanar acollir-se a la llei d’eutanàsia a Tarragona

Societat l 3

Tarragona 4

Jordi Sendra (Junts) «L’equip de govern no dona l’abast, va sobrecarregat de feina»

Els pressupostos participatius de la Pobla de Mafumet reben 22 propostes Política municipal l 16

Gerard Martí

Opinió 21 Salvador Soler Luz. Cultura,

La Generalitat declararà Ca l’Ardiaca com a Bé Cultural d’Interès Nacional

Patrimoni l L’edifici comptarà des d’aquesta setmana amb la màxima protecció legal del patrimoni, un tràmit iniciat l’any 2023

Carlos Domènech Goñi

Ca l’Ardiaca serà declarat un Bé Cultural d’Interès Nacional, la màxima protecció legal sobre el patrimoni. Així ho assegura la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernàndez, en una resposta al grup parlamentari de Junts per Catalunya. «El termini per a la declaració de bé cultural d’interès nacional de Ca l’Ardiaca, a Tarragona, es compleix el dia 3 d’abril de 2025 i està previst finalitzar aquesta tramitació en temps i forma», indica la consellera en el document.

Els tràmits perquè Ca l’Ardiaca es converteixi en BCIN es van iniciar l’octubre de l’any 2023, quan el Departament de Cultura va obrir l’expedient per a la seva declaració en la categoria de Monument Històric. L’expedient es va incoar el 9 d’octubre. No va ser fins un any més tard, el 23 d’octubre de 2024, que l’Institut d’Estudis Catalans va enviar al Departament de Cultura l’informe favorable sobre aquesta declaració. En la sessió del 14 de novembre, el consell Assessor del Patrimoni Cultural va acordar també emetre l’informe favorable. La setmana passada va passar per la comissió tècnica de la Generalitat i ara només cal que el govern ho ratifiqui, previsiblement avui.  «Vam activar-ho perquè ens va semblar preocupant que l’expedient hagués estat aturat durant un any. Si passaven els 18 mesos sense fer efectiva la declaració, durant dos anys no es podria demanar i s’hauria de tornar a començar el procés», indica el diputat de Junts al Parlament, Jordi Bertran.

Més sancions i dret a tanteig Fins ara, Ca l’Ardiaca era bé cultural d’interès local. Amb la nova declaració, l’edifici medieval d’estil gòtic tindrà

Ca l’Ardiaca, també anomenada Casa de la Pia Almoina, és un important edifici medieval del

La Generalitat tindrà prioritat en cas que la propietat vulgui vendre l’edifici

Les sancions per no conservar-lo correctament  seran més dures

la màxima protecció legal del patrimoni cultural. «Els requeriments a la propietat perquè s’inverteixi en el manteniment de l’edifici seran més exhaustius i les sancions en cas d’incompliment seran més dures», alerta el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament, Nacho García.

L’edifici, explica García, mantindrà els usos hotelers que se li van atorgar fa anys, així com el Pla Especial Urbanístic que permetria construir una alçada més en cas que hi arribi una iniciativa privada per a fer l’hotel. Això també permetria l’arribada del desitjat Parador Nacional.

Per altra banda, convertir Ca l’Ardiaca en BCIN també donarà el dret a tanteig a la Generalitat. En cas que la propietat de l’edifici —l’empresa aragonesa Desarrollos Arbe— vulgui vendre’l, la Generalitat tindrà preferència a l’hora de comprar-lo. En segon lloc, la potestat la tindria l’Ajuntament.

El consistori celebra la declaració i espera que s’aconsegueixi millorar l’estat de l’edifici.

L’apunt

Joies gòtiques

s’amaguen a l’interior de Ca l’Ardiaca

La Catedràtica en Història de l’Art per la URV, Emma Liaño, explicava la setmana passada en la tertúlia dels Bibliòfils de Tarragona que en aquest palau urbà construït per a ser residència de l’ardiaca major s’hi amaguen joies pictòriques. Liaño relatava que l’any 2009, amb motiu del projecte de rehabilitació per a convertir Ca l’Ardiaca en un hotel, van aparèixer restes de pintures gòtiques sobre en un arc de pedra. Es va

Una de les pintures gòtiques que es van trobar a l’edifici.

fer una actuació d’urgència per a evitar que continués el despreniment dels fragments pictòrics. Alguns documents indiquen que

el conjunt mural, relacionat amb el Cicle Pasqual i la Redempció i d’estil naturalista, serien obra de Matteo Giovannetti i el seu cercle.

segle XIII. Gerard Martí

Cedida

Arrenca la segona fase d’obres del

Parc del Port

Espai Públic l Aquesta setmana comença la sego na fase de les obres del Parc del Port. Aquesta segona consistirà principalment en l’adequació del vial de mar, el vial que transcorre entre les seus de l’Autoritat Portuària i el Port Esportiu, per a convertir lo, de mane ra permanent, en un vial de doble sentit per a la circula ció de vehicles rodats. Com a conseqüència dels treballs, aquest vial quedarà tallat temporalment al trànsit. Per a facilitar la mobilitat tant de vehicles com de vianants, l’APT ha establert itineraris alternatius que permetran en tot moment l’accés a les seus de l’Autoritat Portuària, al dic de Llevant i a les instal· lacions del Reial Club Nàu tic. Es preveu que els treballs es prolonguin fins a final de juny. La reforma d'aquest espai augmentarà les zones verdes en un 64% passant dels 7.000 m2 actuals als 11.500 m2 un cop acabades les obres. L’Autoritat Portu ària de Tarragona ha iniciat la segona fase de les obres del Parc del Port que tenen com a principal objectiu la reordenació de la mobilitat de la zona. L’actuació princi pal que s’hi durà a terme és l’adequació del vial del mar per convertir lo en un vial de doble sentit per a la circula ció de vehicles rodats. Com a conseqüència d’aquests treballs, la via quedarà talla da temporalment al trànsit. Així mateix, se suprimiran de manera permanent les 30 places d’aparcament de vehicles en línia que hi ha en aquest tram. Redacció

Les sol·licituds d’eutanàsia a Tarragona augmenten un 85% en l’últim any

Societat l 13 persones han rebut l’ajuda per morir al territori amb l’aplicació de la llei

Les sol·licituds d’eutanàsia al Camp de Tarragona han augmentat un 85% en l’últim any. Segons dades del Depar tament de Salut, 22 persones del territori han demanat l’ajuda per morir el 2024, mentre que el 2023 en van ser 12. D’aquestes, tres tarrago nins han rebut finalment la prestació d’ajuda l’últim any.

El Departament de Salut va presentar ahir l’informe anual sobre l’aplicació de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE) a Catalu nya. Unes xifres que mostren que el que passa a Tarragona no és excepcional i que la ten dència general a tot el país és d’un increment significatiu tant en les sol·licituds com en les prestacions realitzades. La directora general d’Orde nació i Regulació Sanitària del Departament de Salut, Clara Pareja, va remarcar «el compromís del Departament i de tot el sistema sanitari per garantir el dret a la prestació d’ajuda per morir (PRAM)». A més, Pareja va assenyalar «la necessitat de continuar treba llant per millorar l’aplicació de la LORE», en vigor des del juny de 2021.

Des de l’aplicació de la nova llei, 13 persones al Camp de Tarragona han rebut l’aju da per morir. El 2021 només es van registrar quatre sol·

«La ciutadania ha de conèixer el seu dret a sol·licitar morir a casa i acompanyat»

licituds a tota la província. El 2022, es van entrar 16 petici ons. En aquest sentit, Albert Planes, metge de família i vo cal de la Comissió de Garan tia i Avaluació de Catalunya (CGAC) va destacar «l’aug ment lent però sostingut de les peticions de sol·licitud i prestacions de la PRAM». Planes també va recordar «la importància de formalitzar el Document de Voluntats Anti cipades (DVA) i d’informar a la ciutadania perquè conegui el seu dret a sol·licitar morir a casa, en un entorn íntim i acompanyat».

Mitjana de 75 anys

Dels 358 sol·licitants de l’eu tanàsia a tot Catalunya, més de la meitat eren dones, un 53%, amb una mitjana d’edat de 75 anys mentre que els ho mes representen el 47%, amb una mitjana d’edat de 74 anys. Per àmbit de procedència de les sol·licituds, el 62% prove nien de l’atenció primària, de l’atenció hospitalària (28%), l’atenció intermèdia (9,5%) i per últim, de les residències de gent gran (0,5%). Per la seva banda, Cristina Vallès, presi denta de l’Associació Dret a Morir Dignament, va ressal tar «la disposició del Departa ment de Salut i del conjunt de professionals en l’aplicació de la LORE». Vallès va subratllar la importància de «continuar estudiant possibles millores en la implementació de la PRAM». El temps mitjà entre la presentació de la primera sol·licitud i la resolució en els casos favorables és de 63 dies, mentre que la mediana se si tua als 50 dies.

Peticions d’eutanàsia 2024

Oriol Castro

Clara Pareja, al centre, acompanyada d’Albert Planes i Cristina Vallès. Generalitat

Jordi Sendra: «Ens creiem suficientment preparats per portar qualsevol àrea del govern»

Política l El portaveu de Junts per Catalunya valora positivament els dos anys de mandat dels socialistes, però creu que van «sobrecarregats de feina». Reconeix que hi ha hagut converses per entrar al govern, però necessita una proposta formal del PSC

John Bugarin

Considera que Junts per Catalunya està fent una bona oposició a l’Ajuntament de Tarragona?

«Hem fet una feina constant, discreta i efectiva. Hem aconseguit partides importants per a la pacificació de la primera coca de la Rambla Nova, l’Hostal del Sol, el Camí de la Fonteta o la Quinta de Sant Rafael. I hem aconseguit coses que són intangibles,però importants, com que mossèn Fort fos nomenat fill predilecte. No tot passa per quantificar els milions que has aconseguit treure-li al govern per al pressupost. Sense estridències ni discursos agressius, hem sabut ser decisius. La frase que va el portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, sobre que mai un grup amb tan pocs regidors havia manat tant, l’he repetida jo per activa i per passiva als plens». En el darrer ple, Esquerra els acusava d’estar a sou del govern de Rubén Viñuales i de votar «sí» a tot.

«Crec que estan molt preocupats perquè estem arribant a l’equador del mandat i no han aconseguit res per a la ciutat, més enllà de protestar i plorar pel llegat republicà. Les seves crítiques contra nosaltres no deixen de ser una rebequeria. Quan nosaltres votem hem votat ‘sí’, sempre ho hem fet pensant que votàvem a favor d’una cosa que és bona per a la ciutat. Per exemple, l’últim modificatiu de crèdit, que permetrà posar el dipòsit anti-DSU a la Móra».

Parlen d’un «pacte de la brossa» amb el PSC i els dos exconsellers de Vox...

«Tant ERC com ECP han votat tant o més que nosaltres amb la consellera de Vox o els dos ex de Vox. Forma part de la seva estratègia contra nosaltres. És gelosia pel fet que nosaltres som decisius amb tres i ells amb sis no, i ho volen disfressar amb aquesta fal·làcia d’un pacte amb l’extrema dreta».

Com valora la tasca del govern durant aquests gaire-

Les competències d’immigració

«Som un país de benvinguda, però no hi cap tothom i s’ha de regular i controlar»

Les negociacions pel POUM

«Sabem que Mas d’en Sorder no genera consens, però el defensarem fins al final»

bé dos anys de mandat?

«Fem una valoració positiva. Sempre hem dit que tenen ganes de fer coses, però estan en minoria i, per tant, no donen l’abast. Crec que van sobrecarregats de feina».

Ha manifestat en més d’una ocasió la seva voluntat d’entrar al govern.

«Hem vingut per treballar per Tarragona i els tarragonins. No és bo que hi hagi un govern amb nou regidors que hagin de cobrir totes les necessitats que té la ciutat. Per això, hem ofert els nostres braços, els nostres esforços, el nostre talent i les nostres ganes de treballar per ajudar al govern. Dit això, quan rebem

una oferta formal del PSC, la valorarem amb els regidors del grup i amb el partit, i donarem una resposta».

S’han produït converses en les darreres setmanes amb els socialistes per a tancar un possible pacte?

«N’hem parlat, però necessitem un document escrit amb la proposta del govern, si és que volen que hi entrem. Si no és així, doncs continuarem treballant des de l’oposició». Quines conselleries exigiria portar?

«Qualsevol àrea de responsabilitat en un ajuntament és important. És evident que els nostres vots poden ajudar a l’estabilitat d’aquest govern i,

per tant, podem arribar a ser exigents, però no entraré en què ens agradaria o desagradaria. Ens veiem suficientment preparats per portar qualsevol àrea del govern». Seria un executiu a 12, ja que En Comú Podem no vol governar amb vostès... «Junts mai ha descartat un govern amb el PSC i ECP. De fet, hem coincidit i els hem donat suport en moltes de les coses que han proposat. Són ells els que posen la línia vermella. Igual és que estan supeditats a les directrius del seu partit a Barcelona. No ha de ser un pacte d’esquerres ni un pacte de dretes, sinó un pacte per Tarragona».

Més enllà de negociar l’ampliació de govern, s’han reunit amb el govern per parlar del POUM?

«Aquest abril ens tornarem a reunir amb ells, tot i que ja hem dit clarament el que volem. El nou POUM ha de relligar Ponent amb el centre de la ciutat, així com planifi-

car la sortida de l’antiga CLH perquè aquells terrenys es converteixin en un districte tecnològic. Tot i que tenim dubtes amb el tema dels pisos perquè no podem caure en l’error de posar habitatges a prop de la química, quan els serveis d’emergència ens diuen que ens hi allunyem».

I pel cantó de Llevant?

«S’ha de fer la Vall del Llorito, la Budallera petita i el barri del Nàstic, el PMU-34. També hem defensat des del primer moment que s’ha de fer el projecte de Mas d’en Sorder. Sabem que no genera consens, però nosaltres el defensarem fins al final. S’ha de permetre que Tarragona tingui un espai de luxe, amb un centre de convencions i congressos i un ressort bonic; com té la Canonja amb la Boella». Quines altres preocupacions principals té Junts per al que resta de mandat?

«El triomf de l’Ajuntament de Tarragona es basa en dos pals de paller: la neteja i la segure-

tat. Pel que fa al primer, estem a l’espera que deneguin les últimes cautelars per procedir a l’adjudicació del nou contracte de la neteja i comencem a veure la ciutat neta, que és el que reclama la ciutadania. Pel que fa a la seguretat, nosaltres ja ens hem ocupat de pactar amb el govern més càmeres de vigilància i més drons. També hem reclamat sempre una Guàrdia Urbana de proximitat. D’altra banda, la llengua ha estat un tema cabdal per a nosaltres. El primer any vam aconseguir obrir l’Oficina de Promoció del Català i aquest 2025 hem doblat la partida per dotar-la de personal i poder fer més classes». En el ple de febrer, van portar una moció contra la multireincidència delictiva que va ser polèmica. «Hi ha algú que té la tendència de vincular el discurs que fem sobre la multireincidència amb temes d’immigració. I no. Nosaltres parlem de seguretat. No pot ser que la policia tingui la frustració de detenir una persona i veure que té 25 antecedents perquè entra per una porta del jutjat i surt per l’altra. Hem parlat del tema quan ningú ho volia fer. Com quan hem parlat de les competències d’immigració. Alguns venen que és un discurs d’extrema dreta i que volem fer fora tots els immigrants i això és una mentida podrida. El que volem és que ho pugui gestionar la Generalitat. Som un país de benvinguda, però no hi cap tothom i s’ha de regular i controlar. Encara queden lluny, però, li preocupa l’ascens d’Aliança Catalana de cara a les municipals del 2027?

«Em preocupa molt poc. El que em preocupa és que tot el que estem sembrant aquests anys ho puguem recollir el 2027. La millor enquesta són les urnes i la nostra obligació és continuar amb la bona feina que hem fet fins ara. Hi ha molta gent interessada a vincular-nos. Jo no tinc res a veure amb la Sílvia Orriols ni defenso els seus postulats».

El portaveu municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, assegut en un banc del barri del Serrallo. Gerard Martí

Una reina governarà per primera vegada durant el Carnaval de

la ciutat

Festes l Serà de la comparsa Sinhus, guanyadora d'aquesta darrera edició

Redacció / M. Omella

Per primera vegada en els 42 anys d’història del Carnaval de Tarragona, una reina governarà la ciutat durant el pròxim Carnaval de 2026.

Així ho ha triat Sinhus, comparsa guanyadora de la darrera edició, que va concursar amb la temàtica Versalles

Enguany ha estat la primera vegada que els guanyadors han pogut escollir si l’any vinent regnarien com a Rei o com a Reina del Carnaval, després que el passat 2024 Tarragona modifiqués el protocol de les bases de participació.

Així doncs, el regnat del pròxim Carnaval serà protagonitzat per una dona per primera vegada en la història. «Se’ns ha donat la possibilitat de triar i l’hem acceptat amb molta il·lusió», explica Paco Fiori, president de Sinhus.

Malgrat que els noms i els detalls encara no s’han concretat, el responsable avança que es tracta «d’una persona que mereix aquesta posició, gràcies als seus anys d’experiència i dedicació a la comparsa i al Carnaval de Tarragona». «És una oportunitat que se’ns ha presentat en el moment idoni, i ens alegra molt poder ser pioners i casa de la primera reina», conclou Fiori.  Per la seva banda, Urban Style, que va quedar en segon lloc amb Els Inuits. Nòmades del gel, portaran la figura del Concubí, un fet que tampoc s’havia donat mai. De moment, el protocol marca que la segona guanyadora no podrà triar el gènere del seu representant, havent-se d’adaptar a l’elecció del primer guanyador. Per tant, ara per ara, Tarragona no podrà ser regnada per una parella del mateix sexe.

Tarragona es manifestarà per una millor sanitat pública

Societat l La Plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública reclama convertir el CAP La Granja en un CUAP

La Plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública ha convocat una manifestació per defensar la sanitat pública a Tarragona el proper dilluns 7 d’abril, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut. La mobilització, que compta amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns/es de Tarragona (FAVT), arrencarà a les 19 h a la plaça Imperial Tàrraco i recorrerà la Rambla Nova fins a l’estàtua de Roger de Llúria. Es tracta de la primera acció de la plataforma,

La 9a edició de la Marxa Contra el Càncer arriba aquest diumenge

Societat l Aquest diumenge 6 d’abril torna la Marxa Contra el Càncer de Tarragona, que enguany arriba a la seva novena edició. Es tracta d’una iniciativa del Club Excursionista Alliberadrenalina en col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona a través de Tarragona Esports que es fa amb benefici de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona. Enguany, la marxa sortirà a les 9.30 hores del matí des del Parc del Francolí i també inclou un Dorsal Zero per a les persones que no puguin participar i que vulguin contribuir amb l’esdeveniment solidari. Les inscripcions tenen un cost de 15 euros i estaran obertes fins al mateix diumenge 6 d’abril al web www.

rockthesport.com. També es podran fer abans de l’inici de la caminada, al mateix Parc del Francolí, de 8.15 a 9.15 hores. Els dorsals s’entregaran al local del Club Excursionista Alliberadrenalina el divendres 4 d’abril i el dissabte 5 d’abril. També es podran recollir els dorsals el diumenge abans de l’inici de la marxa, de 8.30 a 9.30 h. Redacció

nascuda el passat mes de novembre de mà de veïns, sindicats i col·lectius d’usuaris i professionals de l’àmbit sanitari. Amb el lema «Defensar la vida és defensar la Sanitat Pública», les entitats reivindicaran «mesures urgents per millorar el sistema sanitari». Entre les principals demandes, reclamen que com a mínim el 25% del pressupost sanitari es destini a enfortir l’Atenció Primària i reduir les llistes d’espera tant en aquesta com en les especialitats i intervencions quirúrgiques. «No pot ser que hàgim nor-

malitzat haver d’esperar setmanes i fins i tot mesos per ser atesos. Això obliga molts usuaris a recórrer a la sanitat privada, però cal recordar que la sanitat és un dret, no un privilegi», va denunciar ahir Manuel Martín Bravo, portaveu de Marea Pensionista Tarragona, durant la presentació de l’acte.

Una altra reivindicació de la plataforma és la cobertura de les necessitats de salut mental i d’atenció a la dependència, així com la millora de les condicions laborals dels sanitaris. «Cal acabar amb la

La marxa arrencarà a les 19 h a la plaça Imperial Tàrraco i recorrerà la Rambla

sobrecàrrega i la precarietat laboral que pateix el sector, i això s’aconsegueix, en part, augmentant la inversió en personal i infraestructures», va afirmar Núria Piñana, Secretària Intercomarcal de Sanitat de CCOO a Tarragona. «L’Atenció Primària ha d’ampliar els seus serveis per ser un veritable punt de contacte amb la ciutadania, però per això es necessita més personal i recursos», va afegir.

Aquesta manca de professionals, asseguren, es reflecteix als Centres d’Atenció Primària (CAP) de la ciutat. «Hi ha metges que poden arribar a atendre més de 70 visites en una tarda. Aquesta situació és insostenible», alertaven. També destaquen la fuga de professionals, especialment de metges formats a la Universitat Rovira i Virgili, que «marxen a l’estranger perquè no es convoquen prou places de MIR per cobrir les necessitats del territori». Les entitats també reclamen la conversió del CAP de La Granja-Torreforta en un CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària), una reivindicació històrica dels veïns de Ponent. «L’espai ja hi és i la inversió no seria desmesurada, el que falta és voluntat política», va assenyalar Bravo. Aquesta transformació, asseguren, permetria atendre millor els milers de veïns de la zona i contribuiria a descongestionar les urgències de l’Hospital Joan XXIII. A més, la plataforma també reclama més places públiques en residències per a gent gran a Tarragona.

Marta Omella Blanco

La manifestació arrencarà a les 19 h a la plaça Imperial Tàrraco i recorrerà la Rambla Nova. Redacció

Imatge de Sinhus, guanyadors del darrer Carnaval. Gerard Martí

Imatge de la presentació de la Marxa contra el Càncer. J.C. Borrachero

El Consell d’Experts de l’AEHT celebra la seva trobada anual

Gastronomia l Els 13 xefs amb Soles Repsol de Tarragona es van reunir al Nou Estadi Costa Daurada

Oriol Castro

La Federació d’Associacions d’Hostaleria de la Província de Tarragona i Repsol van celebrar ahir la tradicional trobada anual del Consell d’Experts de l’AEHT, format pels 13 millors restaurants del ter-

ritori. Un acte que enguany va tenir lloc al Nou Estadi Costa Daurada.

La trobada va comptar amb la participació de Javier Sancho, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona; Francesc Pintado, president de l’AEHT; Manel

Jordi Salas-Salvadó, doctor honoris causa per la Universitat de La Plata

Recerca l La institució valora el treball del catedràtic en el camp de la nutrició humana

El catedràtic del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV Jordi Salas-Salvadó ha estat investit aquest dimecres doctor honoris causa per la Universitat Nacional de La Plata. La institució acadèmica argentina ha valorat les contribucions de Salas-Salvadó en el desenvolupament de les ciències de la salut, «en especial la seva reconeguda activitat investigadora en el camp de la nutrició humana, convertint-se en un referent, i el seu prestigi cien-

tífic internacional, elevant el nivell científic i de projecció de les institucions espanyoles».

La Universitat Nacional de La Plata destaca la repercussió transnacional de la seva investigació en relació a la dieta mediterrània, sobretot, apunten, pel que fa a la fruita seca i l’oli d’oliva, que ha sigut capaç de canviar les guies i recomanacions de diferents societat científiques i institucions públiques internacionals per la prevenció de la malaltia cardiovascular i la diabetis. També s’ha tingut en compte

Ortiz, coordinador del Consell d’Experts de l’AEHT i Josep M. Andreu, director de l’àrea de Negoci, Marca i Responsabilitat Social del Gimnàstic de Tarragona. «És un dia especial per nosaltres. Parlem sovint de desestacionalitzar. En aquest sentit, volem sobretot

crear llocs de treball dignes i sostenibles al territori», va expressar Pintado. El Consell d’Experts està format per: Pep Moreno de Restaurant Deliranto, Moha Quach d’El Terrat Tarragona, Vicent Guimerà de l’Antic Molí d’Ulldecona, Joan Pàmies d’El Celler

Salas-Salvadó durant una de les conferències de l’acte d’investidura. URV

Destaquen la repercussió de la investigació sobre la dieta mediterrània

la contribució de Salas-Salvadó en l’evolució de l’epidemiologia clàssica al món, sobretot per la introducció de les ciències òmiques, com ara la metabolòmica.

de Joan Pàmies, Joan Bosch de Restaurant Can Bosch, Diego Campos d’El Rincón de Diego, Jeroni Castell de Les Moles d’Ulldecona, Joan Gómez de Restaurante Miramar, Ferran Cerro de Ferran Cerro Restaurant , Fran López de Restaurant Villa Retiro, Rafel

«Volem sobretot crear llocs de treball dignes i sostenibles al territori»

Muria de Restaurant Quatre Molins, Aitor López de Citrus El Tancat  i Joan Capilla de l’Algadir del Delta. Manel ortiz, coordinador del Consell, va destacar que l’òrgan «s’ha consolidat» i que «els premis no s’aturen». «Molts cops no som conscients de les potencialitats del territori. I són sectors que es retroalimenten. Hem d’estar tots a primera divisó», va concloure Sancho.

Tarragona participa en la B-Travel de Barcelona, una de  les fires més grans de turisme

Exposició l El Patronat Municipal de Turisme hi ha participat a través de la Xarxa Ciutats Ave

Redacció

Tarragona ha estat un any més present a la fira B-Travel que ha obert les portes, aquest cap de setmana passat, en el recinte Montjuïc de Barcelona. Aquesta fira es configura com un dels esdeveniments firals més grans d’Espanya i està destinada al públic viatger final enfocat tant als negocis interempresarials com als dirigits al consumidor. El Patronat Municipal de Turisme de Tarragona ha participat en aquest certamen a través de la Xarxa Ciutats Ave, sota la nova marca

Spain by Train, al seu estand. De la mateixa forma, Tarragona també ha estat present en aquesta fira a través del format Córner de la Diputació, Córner al qual Tarragona participa des del seu inici. Amb l’objectiu de donar a conèixer la gran oferta turística als visitants de la fira, es va organitzar un taulell conjunt amb els municipis del territori A la fira B-Travel de Barcelona es reuneixen les principals agències de viatges, hotels, operadors de creuers, companyies de transport i empreses de serveis turístics del món.

La trobada va comptar amb la presència dels xefs tarragonins i dels representants de l’AEHT, Repsol i el Club Gimnàstic. Repsol

Redacció

El Ploms presenta un pla per reestructurar el deute i s’aixeca  el preconcurs de

creditors

Societat l L’entitat esportiva acumula fins ara un deute de 2,8 milions d’euros

Miquel Llaberia

El Club Natació Reus Ploms reestructurarà el deute de l’entitat per a guanyar temps amb el qual estabilitzar la situació econòmica del club i eixugar el deute de 2,8 mi lions d’euros. El pla preveu que s’aturi el cobrament del crèdit, que no es cobrin inte ressos i s’eviti l’embargament de béns fins que el Ploms aconsegueixi vendre la parcel· la de 2.800 metres quadrats on estan instal·lades unes pis tes de pàdel. El president del club, Isidre Guinjoan, conti nua considerant «prioritària» la venda d’aquests terrenys: «Quan s’hagi venut la parcel· la pagarem el 100% del deute. Ara mateix estem negociant». No obstant això, en aquesta

ocasió el president no s’aven tura a establir cap data con creta. «El millor seria vendre ho com més aviat millor, però no sabem quan serà. Potser en una setmana o un any», afirma. A més, Guinjoan asse gura que aquest temps extra també permet «no haver de córrer i malvendre la parcel· la», ja que «si abans ens ha gués vingut algú donant nos 300.000 euros menys del que demanàvem, però que s’ho emportava a l’instant, ho hau ríem acceptat. Ara no». El pla de reestructuració ha estat revisat i ha rebut el vistiplau de l’empresa experta Nuvagest Concursal, ubicada a Madrid, fet que li dona més «credibilitat». Actualment, s’està a l’espera de la signatu

ra del pla per part dels credi tors i el president del CN Reus Ploms confia en el fet que serà en pocs dies. «Ara el jutjat ja està assabentat, perquè ha

vien de saber si presentàvem un pla de reestructuració o anàvem a concurs», afegeix. Alhora, el club esportiu queda fora del preconcurs de cre

L’apunt

La venda de la parcel·la

La solució plantejada pel club des de fa temps era la venda de la parcel·la on actualment hi ha les pistes de pàdel per poder eixugar el deute. Tot i que s’esperava que l’any passat fos venut al grup francès Aegide Domitys, aquest es va fer enrere a última hora. Fins ara, el club assegura que han sortit altres compradors interessats, però no han transcendit els seus noms ni, en cap cas, s’ha completat la venda.

Després de tres anys amb pèrdues, el club ha tancat l’últim exercici en positiu

El club suma actualment un total de 2.000 persones  entre socis i usuaris

ditors en el qual va entrar el setembre de l’any passat: «El preconcurs s’aixeca en el mo ment en què el jutjat accepti el pla, perquè s’entén que l’enti tat és viable seguint el pla».

La tempesta perfecta

La pregunta és: com s’ha ar

ribat a què el club tingui un deute de 2,8 milions d’euros? Per un costat, està l’històric deute que el club arrossega des de fa anys per un seguit d’hipoteques. A això, s’hi suma la pandèmia, que va pa ralitzar l’activitat i va provo car una caiguda del 50% dels socis i usuaris de l’entitat. Tot i que posteriorment es va recuperar lleugerament, no s’ha tornat als nivells prepan dèmia i en els darrers anys l’entitat s’ha estancat en un total de 1.400 socis i 600 usu aris abonats. A continuació, la guerra d’Ucraïna va cau sar l’increment del preu de diferents productes que van afectar també l’economia del club. Finalment, la gota que va fer vessar el got va ser la reclamació de 270.000 euros per part de la Seguretat Social l’any passat. Tot plegat va con duir a l’entitat a un ERTO que va afectar a set treballadors i l’entrada a preconcurs de cre ditors.

Encara que aquesta rees tructuració podria ser l’ini ci de la solució pel CN Reus Ploms, Isidre Guinjoan es mostra cautelós: «Ploms és viable avui i a curt termini, que significa 3 o 4 anys. Però si tenim un ensurt com, per exemple, canviar les calde res, seria un problema. Tot el que és manteniment es pot fer, inversió no». Així i tot, els resultats econòmics de l’exer cici 2024 generen un cert opti misme, ja que després de tres anys de pèrdues el club tanca un any en positiu.

La façana de l’edifici del Club Natació Reus Ploms, el qual ha presentat un pla per reestructurar el deute de 2,8 MEUR. Gerard Martí

Fotografia d’arxiu de les pistes de pàdel del Ploms. Adrian Disch

El complex de l’antiga Hispània serà conegut a partir d’ara com a Riera

Urbanisme l La decisió s’ha pres perquè la nova denominació s’identifica amb l’entorn i l’antiga àrea blava que hi havia

Sergi Peralta Moreno

L’Ajuntament de Reus va començar el novembre del 2023 les obres de la Hispània. El projecte era conegut amb aquesta denominació per l’empresa d’autobusos que, antigament, tenia les seves cotxeres en l’àrea. Amb tot, a partir d’ara, el complex d’habitatges, aparcament públic i equipament municipal rebrà el nom de Riera. L’alcaldessa, Sandra Guaita, va expressar que la decisió s’ha pres «per un tema d’ubicació», atès que la iniciativa s’està desenvolupant entre les rieres d’Aragó i de Miró i el pàrquing que ocupava l’emplaçament abans de l’inici dels treballs constructius era l’àrea blava Riera Miró.

L’anunci es va produir en el marc d’una visita d’obres al complex. «Avancen a bon ritme, el que havíem projectat», va celebrar la batllessa. La previsió és que estiguin enllestides durant el segon semestre del 2026 «si no hi ha cap inconvenient». En aquests moments, el grau d’execució de la part de l’aparcament és d’un 61%: l’estructura està a punt i quedarà pendent acabar els cobriments i «dotar-lo de contingut», una fase que s’espera que tingui lloc a partir de setembre. L’estructura de formigó de la planta baixa, on hi haurà l’equipament i els accessos als pisos i el pàrquing, està en un 42%. Finalment, la columna vertebral dels habitatges, que serà de fusta, va començar a elevar-se a principis de març.

Que, a partir de la primera planta, la construcció es faci amb fusta respon a «criteris de sostenibilitat i qualitat ambiental» i per tal d’«alleugerir les càrregues, però també reduir l’impacte ambiental de les mateixes construccions», detallà l’alcaldessa. Al mateix temps, l’aposta permetrà reduir el temps d’edificació, actuarà com a aïllant tèrmic i acústic i permetrà mitigar el consum energètic i la petjada de carboni. Així mateix, assegurà que «no implica

L’estructura de l’aparcament està llesta i han començat les obres dels HPO

La previsió és que l’actuació estigui completada el segon semestre del 2026

problemes de manteniment posteriors».

El projecte consisteix en la creació de 60 habitatges de protecció oficial (HPO) (48 gestionats per l’Ajuntament i 12, de forma privada) i 3 de renda lliure. Els domicilis de lloguer social tindran entre dues i tres habitacions i entre 55 i 75 metres quadrats. Amb aquest context, Guaita va recordar que «estem en zona tensada» i que el consistori «ha posat totes les eines al

seu abast perquè es desenvolupi HPO», com és el cas de l’adquisició de pisos a través del dret de tanteig i retracte, la promoció que s’està edifi-

cant al barri de Mas Iglesias o el bloc que s’alçarà al barri del Carme. Per la seva banda, l’aparcament serà de tres plantes, disposarà de 340

places i s’integrarà a la xarxa municipal. L’entrada i sortida de vehicles es durà a terme a través d’una rampa de doble carril situada a la riera d’Ara-

gó. L’accés dels vianants podrà efectuar-se pel carrer de Josep Maria Arnavat i Vilaró, el raval de Sant Pere o la nova plaça que es crearà al damunt. S’habilitaran 53 places de recàrrega de vehicles elèctrics. El pressupost d’adjudicació de la intervenció és superior als 19 milions d’euros. Així mateix, s’ha rebut de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya una subvenció de 2.091.165 euros per al finançament de l’habitatge de protecció oficial projectat.

Equipament

Un dels aspectes que caldrà concretar és la funcionalitat de l’equipament públic que s’inclourà en el complex Riera. Guaita va esmentar que «segurament hi anirà un espai d’atenció ciutadana» fruit de les «necessitats que té la ciutadania d’interactuar amb l’Ajuntament». Es reservaran 1.100 metres quadrats per als usos que s’acabin definint.

Fotografia de l’exterior en què es veu l’evolució dels treballs constructius. Gerard Martí

L’alcaldessa, Sandra Guaita, i els regidors Marina Berasategui, Anabel Martínez, Daniel Marcos i Josep Baiges, visitant l’avenç de les obres. Gerard Martí

Les representants de les escoles bressol municipals al Consell

Escolar dimiteixen en bloc

Educació l Afirmen no haver rebut la resposta «esperada» a les seves propostes de millora

Sergi Peralta Moreno

Les deu representants de les famílies de les sis escoles bressol municipals (EBM) al Consell Escolar han dimitit en bloc, tal com va avançar Canal Reus i ha confirmat Diari Més. Afirmen no haver rebut la resposta «esperada» per part de l’Ajuntament després de traslladar-li propostes «de millora necessàries», si bé el detonant ha estat la programació de la sortida «no pedagògica» per presenciar l’espectacle de la Vella Quaresma i que comptaria amb l’oposició del «40% de les famílies». Des de l’Ajuntament, s’assegura que, tot i que l’actuació «es mantindrà», s’estan «estudiant» la resta de mesures presentades. Les representants detallen que «han sigut diverses les ocasions en què hem traslladat a l’administració les nostres peticions», a través d’una carta, un decàleg, la recollida de signatures o una reunió amb tècniques d’Educació i membres de l’equip de go-

vern. Les peticions inclouen la baixada de ràtios, la implantació de la «parella educativa» i la millora de l’atenció a la diversitat, del manteniment

Posen en marxa la Xarxa de patis i balcons per promoure els espais de verd privats

Societat l L'Ajuntament organitzarà tallers per aplicar la sostenibilitat en aquests espais

espais i afavorir la biodiversitat urbana.

L’Ajuntament de Reus posa en marxa la Xarxa de patis i balcons de Reus, una iniciativa per promoure els espais de verd privats de la ciutat, ja siguin balcons, terrasses, patis o jardins, fer visible la seva aportació al benestar col·lectiu i incorporar aquests espais al procés de renaturalització urbana. Amb aquest objectiu, des de la xarxa s’organitzaran tallers i s’acostaran recursos de divulgació per aplicar criteris de sostenibilitat en la gestió d’aquests

La Xarxa de patis i balcons s’emmarca en el projecte RENATUReus, de renaturalització i resiliència de la ciutat, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológic en el marc del Pla de Recuperació finançat per la Unió Europea. El proper dissabte, dins les jornades Hola Primavera, tindrà lloc el primer taller de verd i cultiu domèstic, que en aquesta ocasió tindrà lloc a la Biblioteca Xavier Amorós, on

de les infraestructures i de la seguretat viària. Com que no van rebre la resposta «esperada», «hem decidit continuar amb la lluita fora de l’organis-

me, fent-ho com a plataforma de famílies».

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament assegura que «està estudiant les mesures

Es vol impulsar la gestió eficient dels espais verds privats. Aj. Reus

La Biblioteca Xavier Amorós acollirà el primer taller aquest dissabte

L’Ajuntament respon que està estudiant les mesures i que es reunirà amb els SSTT

proposades» i, fins i tot, té hora concedida amb la directora dels Serveis Territorials d’Educació «per traslladar-li les peticions que tenen a veure amb competències que no són pròpies, sinó de la Generalitat, com ara la baixada de ràtios». També s’ha fet el traspàs als departaments corresponents de les qüestions amb què tenen relació.

En aquesta línia, fonts municipals remarquen que «aquest equip de govern aposta per aquesta etapa educativa». «Prova d’això és que, poc després de prendre possessió, va anunciar la voluntat de construir una nova EBM», afegeix. «Actualment, s’està redactant el projecte d’obres, però, quan s’inauguri, serà la primera des del 2009», acaba. A més, recorda «l’aposta

per facilitar l’accés a les EBM a tota la població» amb mesures com la gratuïtat de les cinc hores a I2 o programes de drets socials per reduir les tarifes del preu públic.

La Vella Quaresma

Amb tot, les exmembres del Consell Escolar comenten que la sortida de la Vella Quaresma ha estat la gota que ha fet vessar el got perquè «se celebra en un espai obert al trànsit, a persones alienes a l’excursió, els infants han de viatjar en autobús sense les mesures adients, han de romandre asseguts durant una llarga estona, no hi ha lavabos i tampoc se’ls pot fer un canvi de bolquer respectuós...». Per tot plegat, el 4 d’abril, de 10 a 12 hores, han organitzat una jornada paral·lela «on seran benvingudes totes aquelles famílies afectades que ens vulguin acompanyar». L’alternativa finalitzarà amb la lectura d’un manifest. Per la seva banda, el consistori apunta que la jornada «reuneix tots els estàndards de seguretat i atenció als infants que pertoquen». Assenyala que s’han adoptat mesures com la presència d’espais acordats on es pot anar al lavabo, l’adaptació de l’espectacle a infants de bressol, amb una durada més curta i l’aparició de personatges significatius, i la presència de cinturó de seguretat als autobusos. Per tot plegat, malgrat l’oposició de part de les famílies, es mantindrà l’actuació.

des del maig de l’any passat funciona la Biblioteca de les Llavors. El taller repassarà alguns conceptes bàsics, des de la ubicació de les plantes, el reg o la tria d’espècies.

Societat l L'oferta de Patis Oberts Dinamitzats s'ampliarà a tres centres educatius durant els dies de la Setmana Santa per tal d'ampliar el servei i que pugui ajudar a més famílies. D'aquesta manera, a l'oferta que es fa cada dissabte al matí a l'Escola Prat de la Riba i al Centre d'Educació Especial Font del Lleó, s'hi afegeix el pati de l'Escola Rubió i Ors. Redacció/Aj. Reus

Més Patis Oberts per Setmana Santa

Redacció

Fotografia d’arxiu d’una de les escoles bressol municipals. Ajuntament de Reus

El Círcol mostrarà els beneficis físics i mentals de la meditació

Societat l Aquesta nova sessió del cicle per al benestar integral tindrà lloc demà a les 19 hores

Miquel Llaberia

El Círcol durà a terme demà 2 d’abril a les 19 hores un al tre dels seus actes amb mo tiu del cicle per al benestar integral que descobrirà als participants els beneficis de la meditació. Aquesta sessió anirà a càrrec del fundador d’Executive Meditation i Meditacionavanzada.com, Josep Maria Clopés, amb més de 40 anys d’experiència en la pràc tica de la meditació. Durant l’acte, els assistents podran descobrir els «beneficis físics, mentals i emocionals» de la meditació. Entre els diferents aspectes positius de meditar hi ha la millora la memòria, la reducció de l’ansietat, l’incre ment de la creativitat, permet reforçar la salut cerebral i, fins i tot, ajuda a retardar l’envelli ment del cervell. «Però sobre tot aporta claredat, serenitat i

una nova manera de viure el present amb pau interior. Ens allibera de les projeccions cap al passat o el futur i ens convi da a habitar plenament l’ara», apunta Clopés. Tots aquests beneficis fan que la meditació esdevingui una «pràctica transversal»: «Empresaris, estudiants, es portistes, jubilats, metges... Tots hi troben un abans i un després». En aquest sentit, Josep Maria Clopés anima que la gent provi la pràctica i ho descobreixi. «No cal creure res, només experimentar. La meditació no és una moda, és una revolució silenciosa que comença amb una mi rada conscient», reflexiona. Pels interessats a aprendre la tècnica de la meditació inte grada, Clopés explica que és a través d’una metodologia «precisa i contrastada» que

Els tallers d‘El petit Toubab’ tornen a Reus per promoure valors universals

Educació l L’associació La Veu entre Cultures reprèn el projecte El Petit Toubab: de Reus al món, que busca fomentar valors com la tole rància, el respecte i l’amistat sense fronteres, a través de la literatura i la música. Es tracta de tallers adreçats als més petits, en què l’autor del llibre explicarà el conte El petit Toubab viatja al país de

la Teranga.  Aquesta histò ria narra l’aventura d’un nen reusenc que descobreix el Se negal en un viatge ple d’apre nentatges.  L’acompanyarà un músic africà, que interpretarà me lodies tradicionals amb la kora, un instrument de cor da típic de l’ètnia mandinga. A més, cada infant rebrà un exemplar gratuït del conte.

El projecte es durà a terme en diverses escoles de Reus del 7 a l’11 d’abril i en escoles rurals del Baix Camp del 20 al 24 d’octubre. Com l’any passat, col·laboren l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus (Soli daritat i Cooperació) i la Dipu tació de Tarragona. Enguany, s’hi afegeix també la Funda ció Privada Reddis. Redacció

Òscar Ramírez Dolcet rep el Premi

Internacional Domenico Savio

Societat l El guardó s'adreça a figures del món laboral i de la lluita social

Redacció

El periodista Òscar Ramírez Dolcet ha estat guardonat amb un Premi Internacional

Domenico Savio. La cerimò nia, que va tenir lloc el passat dissabte, es va celebrar a l’illa d’Ischia, a la regió italiana de la Campània. El premi, lliurat

pel PCIM L, està exclusiva ment adreçat als protagonis tes del món laboral, la cultura de la lluita i les conquestes socials. Ramírez ha rebut aquesta distinció per haver dut a terme una vaga de fam de 21 dies, el febrer de l’any 2021, per a reclamar millores a favor dels afectats pel ter

ratrèmol de la ciutat italiana d’Amatrice, una protesta que va fer conjuntament amb els italians Mario Sanna i Barto lomeo Smaldone.

Gràcies a aquella vaga de fam, que va tenir ressò medi àtic a nivell mundial amb la resposta d’una quarantena de països, es va assolir l’objectiu

L’acte anirà a càrrec de l’expert en meditació Josep Maria Clopés

implica meditar 20 minuts dues vegades al dia.

A la vegada, l’expert en me ditació comenta que durant la conferència es mostrarà la relació entre la meditació, la neurociència i la física quàn tica. «La neurociència ha de mostrat que la meditació re organitza les ones cerebrals, incrementa la coherència i el sincronisme entre hemisferis i millora funcions executives com l’atenció», explica. Per una altra banda, Josep Maria Clopés afirma que la física quàntica parla d’una «realitat interconnectada», on la cons ciència «juga un paper fona

mental». «La meditació ens connecta amb aquest camp d’energia essencial, d’intel· ligència profunda, que és pre sent en tot», afegeix.

El llibre i l’acte

A més, Clopés aprofitarà la sessió de demà per presentar el seu nou llibre: La Meditació - La teva font de poder. «És un llibre que recull tot aquest coneixement, però sobretot vol inspirar. Cal recordar que dins nostre hi ha una font in esgotable de pau, força i cla redat», subratlla. Segons afir ma, el llibre està escrit «des de l’experiència i amb rigor», i està destinat tant per aquelles persones que volen començar amb aquesta pràctica, a tra vés d’unes pautes clares per iniciar se, com per aquell que vol aprofundir ne.

L’acte tindrà lloc demà 2 d’abril a partir de les 19 hores. Aquelles persones interessa des a participar i descobrir més sobre la meditació s’han d’inscriure prèviament envi ant un correu a l’adreça elec trònica actes@elcircoldereus. cat. La inscripció tan sols es considerarà acceptada un cop rebuda la confirmació des de l’organització.

pel qual s’havia convocat la protesta. Enguany, el Comitè organitzador del Premi ha volgut premiar aquella pro testa i la simbologia que l’en voltava premiant als tres pro tagonistes de la vaga de fam. També es van premiar altres persones, col·lectius i entitats en les categories de Poesia i Literatura; Ciència, Recerca i Universitat; Medicina i Salut; Escola i Educació; Periodis me; Compromís cívic i social; Internacionalisme proletari; Art, cinema, música i entre teniment; Esport; i Antifeixis me militant.

Fundador d’Executive Meditation, Josep Maria Clopés. Cedida

Fotografia del periodista Òscar Ramírez Dolcet. Cedida

Fotografia d’un taller d’‘El Petit Toubab’ d’una edició anterior del projecte. Cedida

Els alcaldes pedanis de Montblanc reclamen un pla per millorar la gestió

dels seus nuclis

Municipal l Denuncien la manca d’inversions en els serveis bàsics i asseguren sentir-se abandonats

Rovira / ACN

Front comú dels alcaldes pedanis de la Guàrdia dels Prats, Lilla, Prenafeta, el Pinetell i Rojals per reclamar un pla especial de pedanies per millorar la situació de les seves poblacions. Carrers en mal estat, manca d’enllumenat o la millora dels serveis bàsics són les principals queixes. Els batlles lamenten que no es facin inversions i denuncien que es tracta de greuges històrics. Malgrat la «bona voluntat» de l’equip de govern, diuen que se senten menystinguts i abandonats. «Volem que tornin els impostos que paguem, paguem els mateixos que els de Montblanc,», diu Josep Tarragó, de Prenafeta. Per contra, l’alcalde montblanquí, Oriol

Pallissó, assegura que no fan diferències entre veïns: «no hi ha ciutadans de primera ni de

segona». Reunits a la Guàrdia dels Prats, els cinc alcaldes peda-

nis de Montblanc s’han unit davant els problemes comuns que pateixen les seves po-

blacions. Denuncien que no s’hi destinen prou diners per mantenir els serveis bàsics.

Una de les queixes és que s’arreglen només les urgències i no hi ha manteniment

«Carrers en molt mal estat, zones per enjardinar, arbres que s’haurien de tallar, tenim el local social a mitges», enumera l’alcaldessa del Pinetell, Antònia Mateu. Durant els darrers dos anys, assegura que s’hi ha invertit el «mínim». «S’arreglen les coses urgents, com un fanal, però d’extres cap ni un», lamenta. Aquesta pedania té censades vuit persones, en una població que s’enfila a la quarantena a l’estiu. És el nucli que es troba més allunyat.

A Lilla, el seu alcalde, Josep Lluís Inglès, es queixa que s’han d’arranjar carrers, camins i la pista esportiva. També subratlla que no s’han acabat els vials laterals de l’autovia ni arreglat alguna esquerda derivada de les obres de l’A-27. «Com la resta de les pedanies, estem subjectes a la bona voluntat de l’Ajuntament de Montblanc», assenyala Inglès. Per la seva banda, l’alcalde de Prenafeta destaca que els manquen des del clavegueram fins a la xarxa wifi. «És que no hi ha res, l’enllumenat justet i els carrers cada vegada estan pitjor. Són molts anys de deixadesa de tot i, ara, la inversió ha de ser superior», sosté Tarragó. «No estem contents», afegeix.

Càmeres de seguretat dissuasives

L’alcalde de Rojals, Baltasar Casinos, explica que s’ha millorat l’entrada a la població amb les darreres obres, però lamenta la situació dels carrers, que encara són de grava. «Les herbes no es poden netejar, tenim una problemàtica molt seriosa», diu. A banda, des de fa dos anys, explica que reclamen que s’instal·lin baranes en diversos murs de la població. Aquests tenen una alçada de tres o quatre metres i ja han provocat caigudes entre els veïns. «Hi ha caigut gent i s’han fet mal, l’última va ser una noia que va caure quan era fosc i es va obrir una cella», indica. En l’àmbit de la seguretat, el batlle ha explicat que han patit robatoris als habitatges.

Mar

Els alcaldes pedanis de Prenafeta, Josep Tarragó, de Lilla, Josep Lluís Inglès; de La Guàrdia dels Prats, Marta Panadès; de Rojals, Baltasar Casinos, i del Pinetell, Antònia Mateu. ACN

Imatges de la pista esportiva de la Guàrdia dels Prats i un carrer d’entrada a la pedania de Lilla. ACN

Ubicació de les pedanies de Montblanc

La població ha passat de no viure-hi pràcticament ningú a residir-hi una cinquantena de persones, de forma permanent. Per això, demana que es col·loquin càmeres de seguretat per tal que tinguin una funció dissuasiva i ajudin a evitar futurs robatoris. En paral·lel, Casinos es queixa que el servei de recollida de la brossa -del Consell Comarcal de la Conca de Barberà- no és l’adequat, ja que haurien de passar-hi almenys un cop a la setmana.

Tots els alcaldes pedanis comparteixen que la comunicació amb el govern municipal és «bona» i destaquen la seva «bona» voluntat. Amb tot, lamenten que no avancin en qüestions importants i que a cada legislatura han de tornar a començar. «Estem decidits a estar les cinc pedanies unides i, a partir d’ara, es-

tarem més units que mai per tirar-les endavant», defensa Tarragó.

De fet, el batlle ha estat un dels més contundents i ha exigit que els tributs que paguen tinguin un retorn. «Que vinguin dos operaris de la brigada a tallar l’herba cada setmana, amb els impostos que paguem no em surten els comptes», assevera. Per aquest motiu, reclama una inversió «decent». «La majoria de les pedanies no estan contentes, ens hem sentit abandonats molts anys, estem com si fóssim una aldea de Sòria dels anys cinquanta», apunta.

Pla de pedanies

Els alcaldes pedanis consideren que la solució a les seves problemàtiques és la creació d’un pla específic per a les pedanies, el qual reguli els ajuts

que aquests nuclis poden rebre per garantir els serveis bàsics, sense dependre de l’Ajuntament. «Volem aconseguir que la Diputació de Tarragona i la Generalitat facin un pla específic per a pedanies, no és normal que qualsevol municipi de 30 o 40 habitants rebi una quantitat ingent de diners, amb subvencions de fins i tot de 400.000 euros, mentre que nosaltres no ens hi podem acollir perquè no som ningú», rebat.

Per la seva banda, l’alcaldessa de la Guàrdia dels Prats, Marta Panadès, considera necessari un reglament d’organització, funcionament i règim jurídic entre l’Ajuntament de Montblanc i les pedanies per tal que els serveis estiguessin garantits amb els canvis de govern municipals. «Això vol dir que hi hagués qui hi hagués al consistori,

Els alcaldes creuen que un pla específic per les pedanies arreglaria la situació

aquest conveni sempre afavorís una bona situació al poble», sosté. Panadés destaca que les competències inclourien tenir més autoritat a l’hora de decidir qüestions que els afecten, com el finançament econòmic. Alhora, exigeix que es millori el reglament actual que regula les funcions dels alcaldes pedanis.

«L’EMD: aparcada, però no oblidada»

D’altra banda, la batllessa de la Guàrdia dels Prats explica que han «aparcat» la consulta ciutadana per crear una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), tal com es van començar a plantejar fa uns anys. «Era la primera opció, l’hem apartada una mica perquè des del 2014 va canviar la normativa i les EMD van perdre la personalitat jurídica, es van afeblir en aquest sentit», raona Panadès. Per ara, diu, ho han deixat de banda, però no «l’han oblidat».

A Prenafeta, el seu alcalde apunta que la idea de crear una EMD comença a ser una opció entre els seus veïns. «Comença a bullir, la gent comença a estar inquieta i molesta perquè se senten deixats, abandonats i menyspreats», opina. En aquesta població, hi viuen 74 persones. Tot i això, assegura que no és la seva opció. «Preferiria que no es fes perquè és complicat, però tal com estan les coses, ningú descarta res», tanca.

Imatge del darrer ple municipal de Vila-seca. Cedida

Vila-seca acorda cedir

terrenys a la Generalitat per construir habitatge públic

Política l El ple va aprovar unànimement una moció que prioritza la zona de la Canaleta

Redacció L’Ajuntament de Vila-seca va aprovar el darrer ple una moció per adherir-se a la convocatòria de la Generalitat de cessió de terrenys per construir habitatge públic. La moció va ser presentada per Vila-seca en Comú i va rebre el suport unànime de tot el plenari.

El document exposa la voluntat d’identificar solars municipals aptes per l’habitatge, tot prioritzant la mobilització de sol a les Àrees Residencials Estratègiques. En el municipi de Vila-seca, només la zona de la Canaleta està identificada d’aquesta manera.

Municipal l L’alcalde de Montblanc nega que hi hagi discriminació

Oriol Pallissó, afirma que han fet «molt» per les pedanies des de l’inici del mandat i ho exemplifica amb el fet que tenen una regidoria «exclusiva» per a elles. «La inversió és la mateixa a Montblanc que a les pedanies i inclús sempre intentem donar-loshi prioritat», defensa. De fet, assenyala que en les tasques de retirar les males herbes són els primers, així com en la

Per tot plegat, el batlle sosté que hi posen «els cinc sentits» i que estan oberts a seguir millorant per atendre les peticions dels alcaldes pedanis. «Les inversions les anirem fent progressivament de la mateixa manera a tots els 92 quilòmetres quadrats que té el terme de Montblanc», manifesta. Finalment, pel que fa a la demanada d’un pla específic per a pedanies, Pallissó veu amb bons ulls la proposta. «M’encantaria que també hi hagués un ordenament jurídic, en l’àmbit català, que regulés les pedanies; tant de bo poguessin tenir ajuts independentment de l’Ajuntament», conclou. Oriol Pallissó:

instal·lació dels llums de Nadal. «No n’havien tingut mai», remarca. A més, afegeix que van aprovar un reglament dels alcaldes pedanis per dotar-los de més competències. Pallissó insisteix que no fan diferències entre els veïns de Montblanc i els de les pedanies. «No hi ha ciutadans de primera ni de segona, com a vegades es vol mostrar, de fet, quan algú decideix viure en una pedania sap que hi ha unes limitacions, exactament

igual com viure dins del centre històric de Montblanc», subratlla. En aquest sentit, remarca que s’arranjarà el carrer de Baix de la Guàrdia dels Prats amb el finançament rebut del Pla Impulsa de la Diputació de Tarragona. «Els carrers els comptem sencers, els de Montblanc i els de les cinc pedanies, la priorització va segons la seva degradació i el carrer de Baix de la Guàrdia és un dels que està en més mal estat», indica.

A més, també es demana que els habitatges es mantinguin com a públics a llarg termini i que s’impulsi la participació ciutadana en el desenvolupament del projecte.

Paral·lelament, l’acord també insta la Generalitat a destinar, com a mínim, el 25% del nou impost sobre les estades turístiques al municipi que les recapta. Aquesta petició aplicaria tant al tram comú com al tram opcional, del qual Vila-seca encara no ha confirmat la seva aplicació.

Un cop identificades aquestes zones, la moció proposa iniciar els tràmits per establir un conveni amb la Generalitat per cedir els terrenys i construir habitatge en règim de lloguer social o assequible. El text detalla que una part d’aquests immobles estaran destinats a col·lectius amb un difícil accés a l’habitatge, com joves menors de 35 anys, persones grans o en situació de vulnerabilitat. A més, es posarà com a condició indispensable un empadronament mínim de 10 anys.

La reforma final del Vilar de Valls es farà a l’estiu

Esports l El Patronat Municipal d’Esports iniciarà aquest estiu la fase final de la reforma integral de la pista coberta poliesportiva del Vilar. En els últims anys s’han invertit 464.000 euros per millorar l’equipament. Els treballs finals s’allargaran uns tres mesos. El projecte ha rebut 390.000 euros de la Diputació de Tarragona. Redacció

ACN

Salou confia a obrir el poblat  de la Cella de manera regular  al públic a l’octubre

Història l Els estudis pendents del jaciment determinaran si es tractava de la ciutat grega de Kal·lípolis

Eloi Tost / ACN

L’Ajuntament de Salou confia en poder obrir el poblat de la Cella al públic de manera regular a partir del mes d’oc tubre. Actualment només s’hi fan visites mensualment però els treballs de restau ració i museïtzació s’estan enllestint. Aquest jaciment inicialment es creia que era iber, però les investigacions han obert la porta a que es tracti de l’antiga ciutat grega de Kal·lípolis. Els estudis dels materials trobats acabaran de determinar ne l’origen amb precisió. Si es confirmés la hipòtesi, seria la tercera ciutat grega de Catalunya, després d’Empúries i Roses, i que dataria aproximadament del 400 a.C. Amb tot, els inves tigadors ja el consideren un centre comercial de primer ordre a la Mediterrània.

La propietat dels terrenys on hi ha el jaciment està di vidida a parts iguals entre el consistori i l’Autoritat Portu ària de Tarragona. La zona

municipal ja està tota excava da i adequada amb una nova zona de serveis, i falta tan sols la senyalització per tal de completar la museïtzació.

A l’entorn de l’àmbit del port encara cal completar la inter venció arqueològica i la mu seïtzació, i és l’APT qui ha de decidir si finalitza els treballs.

La Diputació destinarà 3,5 MEUR a pal·liar els efectes meteorològics

Economia l Els ens locals poden demanar les ajudes fins al 30 d’abril

ACN

La Diputació de Tarragona destinarà 3,5 milions d’euros a restablir béns i serveis dels municipis afectats per fenò mens meteorològics i altres situacions excepcionals. La convocatòria d’aquesta línia de subvencions ja està oberta i els ens locals interessats po den presentar les sol·licituds fins al proper 30 d’abril.

Les subvencions destina des a restablir béns i serveis dels municipis afectats per fenòmens meteorològics i altres situacions excepcio nals contribueixen a sufragar

d’una banda, despeses deri vades de danys produïts per alteracions climatològiques i/o catàstrofes naturals (com ara inundacions causades per la pluja o desperfectes causats pel vent o les pedregades, per exemple); de l’altra, despeses d’inversió i altres actuaci ons urgents i necessàries per restablir els serveis i béns afectats (abastament d’aigua potable i clavegueram, enllu menat públic, pavimentació de vies, equipaments munici pals, etc.) i finalment, també permeten costejar l’assistèn cia tècnica, econòmica o jurí dica de caràcter excepcional

i urgent. Els fets han d’haver ocorregut entre l’1 d’abril del 2024 i el 31 de març del 2025. El termini per presentar la sol· licitud finalitza el proper 30 d’abril.

Per a la concessió dels ajuts es tindrà en compte el llindar alt de perillositat a la taula d’alteracions meteorològi ques, d’acord amb les dades del Servei Meteorològic de Catalunya. És a dir, que si el fenomen que ha provocat els danys (pluja, pedregada, neu, vent, fred calor, etc.), és especialment intens, els be neficiaris podran comptar amb un import més elevat. La

El professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Jordi Diloli, ha explicat que si hi ha llum verda, es po

dria enllestir aquest any. Les investigacions van començar el 2010.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat que

Si es confirmés la hipòtesi, seria la tercera ciutat grega de Catalunya

la ciutat té «un patrimoni històric molt ric» i que amb la potenciació del jaciment volen «reforçar el sentiment de pertinença i orgull dels sa louencs» així com «transfor mar lo en un producte turístic que ajudi a la desestacionalit zació». «Esperem tenir ho a l’octubre, i sinó durant aquest any que som capital de la cul tura catalana», ha manifestat el batlle.

Per la seva banda, Diloli ha explicat que les troballes han fet canviar la tesi inicial que tenien sobre el jaciment. «Les cases que trobàvem eren més grans que les que coneixíem com a ibèriques, que són d’en tre 30 m2 i 50 m2, i aquí totes arribaven als 100 m2», ha dit. A més, algunes tenien patis «amb una entrada gran per posar hi vehicles», ha afegit el professor. Amb tot, durant la investigació, han trobat ma terials procedents d’Eivissa, Marsella o Cartago. Això i la troballa d’unes construccions amb aparen ça d’origen hel·lènic els va fer pensar en que el poblat era un gran centre comercial d’origen grec. «Esperem que els estudis dels materials i la finalització de la intervenció ens donin dades per confir mar que estem davant d’una colònia grega», diu Diloli.

distribució dels ajuts també es durà a terme seguint un criteri demogràfic, posant l’accent en els municipis pe tits. Per exemple, un municipi

de menys de 20.000 habitants afectat per un fenomen cate goritzat com d’alta perillosi tat podrà rebre fins a un mà xim de 130.000 euros, mentre

que un municipi de més de 20.000 habitants, afectat pel mateix fenomen, podrà rebre fins a un màxim de 85.000 euros.

Arbres caiguts a la T-700 entre Riudabella i Vilanova de Prades a causa del vent. ACN / Bombers

El jaciment de la Cella de Salou, que se sospita que pot ser la ciutat grega de Kal·lípolis. Eloi Tost / ACN

Imatge d’una bateria de contenidors. Ajuntament de Torredembarra

Torredembarra ha de tornar a valorar les ofertes del contracte de la brossa

Neteja l El Tribunal Català de Contractes tomba l'adjudicació a l'empresa Urbaser

ACN

L’Ajuntament de Torredembarra tornarà a valorar les ofertes per a l’adjudicació del servei públic de recollida i transport de residus després que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic hagi estimat parcialment el recurs especial presentat per Prezero. Aquesta va ser l’altra empresa que es va presentar a la licitació -va obtenir 88,91 de puntuació.

En el ple del 17 de febrer d’enguany, el consistori va aprovar l’adjudicació del contracte del servei a l’empresa Urbaser S.A. per un import de 27.490.573,41 euros (IVA inclòs) i per una durada de vuit anys. També, va adjudicar la plataforma de control de qualitat del servei per un import de 45.375 euros (IVA inclòs) i una durada de quatre anys a Boreal Information Technology S.L.

El Tribunal de Contractes ha estimat parcialment el recurs especial en matèria de contractació contra l’adjudicació del lot 1 del contracte de servei públic. Prezero argumentava que Urbaser incompleix determinades prescripcions tècniques obligatòries del contracte. Entre elles, els vuit vehicles recollectors compactadors de càrrega posterior establerts al PPT, i en la qual la guanyadora havia proposat en la seva oferta cinc vehicles de càrrega posteriors.

Davant la resolució, l’Ajuntament ha explicat que retrotraurà el procés d’adjudicació al moment de valoració de les propostes. El regidor de Residus i Neteja Viària, Raúl García, assevera que l’acceptació respon a una «qüestió tècnica que sovint es dona en procediments d’aquesta naturalesa».

Admeten un recurs contra el contracte de la neteja de l’Arboç

Judicial l El Tribunal Català de Contractació considera que la pròrroga del servei acordada al gener no té cobertura legal

Álvaro Rodríguez

El Tribunal Català de Contractes ha estimat el recurs interposat per Olga Navarro, regidora de Junts per l’Arboç, contra la pròrroga del servei de neteja viaria signat per l’Ajuntament el passat gener.

L’empresa Prezero prestava aquest servei al municipi des del juliol del 2019 a través d’un contracte que van signar per cinc anys. A finals de gener, el ple municipal va aprovar donar-li continuïtat a aquest contracte des de l’agost del 2024 fins a l’adjudicació del nou contracte, a tra-

vés del procediment conegut com a pròrroga forçosa.

Aquesta pròrroga va estar acompanyada d’una actualització de preus requerida per l’empresa per tal «d’adequar el servei als preus del mercat». L’Ajuntament va sollicitar a una empresa externa per valorar aquesta proposta.

D’aquest moviment va resultar un informe que detallava un increment dels costos salarials molt per sobre de l’IPC. L’acord de pròrroga va determinar un cost mensual de 15.451 euros pel servei, cosa que implica un incre-

ment del 62,78%.

Per tot, la regidora juntaire va presentar un recurs contra l’acord del plenari assenyalant que tant la continuïtat no es va donar de manera correcta i apuntant que la revisió de preus era irregular. El recurs demanava la nul·litat de l’acord adoptat. El tribunal ha decidit acceptar aquest recurs assenyalant que l’Ajuntament de l’Arboç no ha iniciat el procés de licitació per formalitzar un nou contracte d’aquest servei. Segons explica l’òrgan, aquesta mesura és imprescindible

La pròrroga del servei va comportar un increment del cost  en un 62,78%

per poder obrir un procediment de pròrroga forçosa. Si bé és cert que l’Ajuntament de l’Arboç no ha començat un procediment per renovar la neteja viaria, el servei s’està prestant al municipi des de finals d’any a través d’una licitació gestionada pel Consell Comarcal del Baix Penedès.

La comarca va decidir mancomunar aquest servei als municipis del Vendrell, Albinyana, l’Arboç, el Montmell, Bellvei, Masllorenç, la Bisbal del Penedès, Banyeres del Penedès i Bonastre. La licitació va ser formalitzada amb FCC per un valor de sis milions d’euros anuals durant deu anys.

Fruit d’aquesta iniciativa, el tribunal interpreta que la pròrroga de l’anterior plec, així com la corresponent revisió de preus, es va donar sense haver engegat una nova licitació. L’òrgan deixa en mans de l’Ajuntament les actuacions que adoptarà per complir aquesta resolució.

Problemes al servei

La resolució del tribunal arriba després d’un final d’any caòtic pel que fa a la neteja a l’Arboç. Prezero va declarar una vaga a l’octubre que va obligar a decretar l’emergència sanitària al municipi. La insalubritat i el possible incompliment dels serveis mínims de l’empresa van ser motiu de tres denúncies presentades pel consistori als responsables del servei i la redacció d’un informe per determinar si s’havia incomplert el contracte.

L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet rep 22 propostes veïnals per als pressupostos participatius

Redacció

El passat mes de febrer, l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet va activar —per primera vegada en la seva història— els pressupostos participatius, una iniciativa que es troba actualment en la seva tercera fase, la de valoració tècnica de les propostes presentades. Els habitants del municipi pobletà han aportat fins a vint-i-dues idees, totes elles destinades a millorar la vida a la Pobla en aspectes com la mobilitat, la seguretat, els equipaments públics, l’eliminació de barreres arquitectòniques, etc.

Ara és el torn de la comissió tècnica, especialment creada per a l’ocasió i que serà l’encarregada d’avaluar de manera individual cada proposta, amb la finalitat de determinar si s’ajusten als requisits establerts per a aquesta iniciativa. Aquests requisits passen perquè cada proposta, de manera individual, no excedeixi els 50.000 euros, a més

de tractar-se de qüestions de competència municipal i que facin referència a projectes d’inversió, com ara creació o renovació d’infraestructures,

La 2a edició de les jornades de pedra seca

‘Al marge’ se celebrarà el 26 d’abril

Patrimoni l Serà a la partida del Fornàs de la Nou de Gaià i les entrades costen 50 euros

Redacció

L’Associació cultural Santa Teca coorganitza amb Marges Priorat la segona edició de les jornades de pedra seca ‘Al marge’ amb la voluntat de posar en valor el patrimoni arquitectònic ancestral. L’activitat tindrà lloc el proper dissabte, 26 d’abril, a la partida del Fornàs de La Nou de Gaià.

Amb l’expertesa de Marges Priorat, els assistents aprendran a restaurar marges de pedra seca que s’han fet malbé degut a les inclemències

meteorològiques i a conseqüència del pas del temps. Aquests formen part d’un ecosistema viu de vinyes, oliveres i garrofers que defineix les Terres del Gaià.

La jornada també inclourà activitats gastronòmiques lligades al paisatge, com una clotxa per esmorzar i un arròs de tros a l’hora de dinar amb productes de proximitat.

La jornada és una oportunitat per fer pedagogia de les construccions històriques i patrimonials que han definit l’activitat agrària al llarg dels anys a l’arc Mediterrani

inversions en TIC, etc. Durant les properes setmanes, la comissió tècnica finalitzarà el seu estudi de les propostes presentades pels

veïns i veïnes de la Pobla, la qual cosa donarà peu a obrir la quarta fase, de votació popular. Aquesta tindrà lloc de l’1 al 25 de maig, i qualsevol

persona empadronada al municipi pobletà i amb 16 anys o més podrà emetre el seu vot. Aquest permetrà donar suport a un màxim de tres

Les idees tracten sobre els equipaments públics, la mobilitat i la seguretat, entre altres

propostes d’entre les quals superin el cribratge que actualment està duent a terme la comissió tècnica.

Les persones interessades a participar del procés de votació podran fer-ho de manera telemàtica, a través de la plataforma Decidim, o bé de manera presencial, a la carpa que serà instal·lada als jardins del Pavelló durant la celebració de la Fira del Vi que tindrà lloc al mes de maig.

Un cop finalitzada la votació, l’Ajuntament durà a terme el recompte de vots, a través del qual es determinarà quines han estat les propostes més votades. Finalment, executarà aquelles amb més suport popular fins al límit de la dotació pressupostària prevista.

La posada en marxa dels pressupostos participatius a la Pobla és tota una novetat al municipi, ja que és la primera vegada que els habitants tindran l’oportunitat de decidir l’ús d’una part del pressupost municipal. Al respecte, l’alcalde Joan Maria Sardà afirma que «amb aquesta iniciativa fem un pas més en el camí cap a la transparència, cap a la implicació dels nostres veïns i veïnes en el fet públic perquè, com sempre diem, entre tots fem la Pobla».

Diversos participants en la primera edició de les jornades de pedra seca

i ressaltar que els marges de pedra seca són substancials per mantenir la biodiversitat

i sostenir la terra, a més d’embellir el paisatge. Les places són limitades i

tenen un cost individual de 50 euros. Les inscripcions es poden formalitzar a través

d’aquest enllaç https://entradium.com/events/al- margejornades-de-pedra-seca

‘Al marge’. Jordi Gatell

L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet en una imatge d’arxiu. Cedida

David Concha i Víctor Narro, dues bales capaces de trencar qualsevol defensa

Futbol l Els dos extrems del Nàstic van compartir titularitat per segon cop aquest curs i van ser crucials per a la victòria grana

Arnau Montreal Quesada

Hi ha vida més enllà de Pablo Fernández. El Nàstic va fer tota una exhibició de recursos ofensius el passat diumenge per golejar la Ponferradina, el segon classificat, per emportar-se la victòria, la segona plaça i el gol average. El conjunt del Bierzo, en un Nou Estadi amb més de deu mil ànimes a la grada, no va ser més que una joguina per a les dues bales: David Concha i Víctor Narro.

El conjunt de Dani Vidal va trigar en arrancar. De fet, va tenir el repte de remuntar un 0-1 en contra després d’un error defensiu. Això sí, quan va prémer l’accelerador no va haver-hi qui el pogués aturar. Si una cosa ha demostrat aquest Nàstic és la capacitat de reacció i recursos, i aquestes individualitats van desencallar el partit.

de la millor manera, amb calma i per sota de les cames del porter per posar un 3-1 que semblava definitiu, abans que l’ambició del Nàstic provoqués un parell de gols més.

Dos genis per l’esquerra

El darrer cop que van coincidir a l’onze va ser contra el Zamora al Nou Estadi

Diumenge, per segona vegada en aquesta temporada, Víctor Narro i David Concha van compartir la titularitat i el resultat de barrejar dos mags va ser tot un espectacle. Narro per l’esquerra i David Concha, amb més llibertat de moviment, van demostrar que, en el seu millor moment, no hi ha cap muralla defensiva que no puguin penetrar. Amb l’empat en el marca-

El Juvenil A del Nàstic goleja

l’Espanyol i allarga la ratxa d’imbatibilitat a set partits (0-3)

Futbol l El Juvenil A del Nàstic va exhibir múscul el darrer dissabte amb una victòria de mèrit contra l'Espanyol. Els de Xavi Vilagut es van imposar al camp d'un dels equips més poderosos de la categoria. Agus Gutiérrez, qui va jugar amb el primer equip la Copa Catalunya, va marcar un doblet just abans i després del descans per

encarrilar el duel i Guillem Parisi va marcar el 0-3 final. D'aquesta manera, el conjunt grana allarga la seva ratxa d'imbatibilitat a set partits. A més, en els darrers tres duels han estat capaços de competir i igualar a equips com el Mallorca i el Barça i van posar la cirereta en el pastís guanyant l'Espanyol, el quart classificat. AMQ

dor, Víctor Narro va marcar diferències una vegada més. L’extrem balear va trencar les línies enemigues amb un moviment hàbil que Antonio Leal va veure. El central va executar la millor passada en llarg del seu arsenal i Narro, amb dos tocs de peu en un segon, va tenir prou per con-

trolar l’esfèric i fer un barret a Prieto per posar el 2-1.  Deu minuts després, David Concha va solucionar el partit en una jugada similar. Aquesta vegada va ser el de Santander qui va veure el forat i va desmarcar-se. El seu aliat va ser Marc Montalvo, qui va veure el moviment i va

posar la pilota allí on va fer falta. Llavors, Concha va fer un control orientat per convertir una passada en llarg escorada en una situació de mà a mà ideal. Aquest va ser un dels moviments que pocs jugadors d’aquesta categoria poden fer. El control ja va ser mig gol, i Concha va definir

Víctor Narro i David Concha només s’han trobat dos cops a l’onze inicial aquest curs. Les circumstàncies que van donar aquest encreuament d’astres diumenge van ser molt concretes. Els dos mags comparteixen posició i, ara mateix, el nivell de Víctor Narro és insuperable. Per aquest motiu, David Concha es va haver d’adaptar a l’extrem dret, jugant a cama canviada, tot i que va tenir molta llibertat de moviment. De fet, els dos gols dels dos extrems van arribar per l’esquerra. Sense Pablo Fernández, Dani Vidal va haver de canviar el seu típic 4-42 amb un 4-3-3 amb Roberto Torres com segon home més avançat. Un estil que va prioritzar la profunditat de joc per les bandes i la velocitat més que l’atac interior.

David Concha i Víctor Narro van ser els millors ingredients d’un còctel explosiu que dona més armes a l’arsenal. Això sí, no es tornaran a trobar a Sestao, perquè Narro està sancionat després de veure la cinquena groga.

Els jugadors del Nàstic Víctor Narro, David Concha i el capità Joan Oriol celebrant el gol del de Santander. Gerard Martí

Futbol l La Pobla de Mafumet va ensopegar a última hora al camp del Vic. El filial grana va perdre amb un gol al darrer minut després d'haver de jugar amb un home menys el darrer tram amb l'expulsió de Maxi Rosales. Redacció/Guillem Pasano

La Pobla de Mafumet ensopega a Vic (1-0)

Els jugadors del Juvenil A del Nàstic celebrant el triomf. Nàstic

El Reus FC Reddis, un èxit de la tàctica i de l’afició

Futbol l Els roig-i-negres estan a tocar de l’ascens després de superar el Girona B

Montreal Quesada

El Reus FC Reddis va fer gaudir de valent l’Estadi Municipal el diumenge. Els de Marc Carrasco ja toquen l’ascens a Segona RFEF amb la punta dels dits després de guanyar i dominar el seu màxim rival, el Girona B, en un partit que va ser un triomf de la pissarra a la gespa i culminat a la grada.

Marc Carrasco i Javi Robles van preparar un partit rodó contra el segon classificat. Els roig-i-negres tenien un pla per aturar l’espurna de les individualitats del filial gironí. La millor defensa de la categoria va formar una línia de cinc que va ser un mur insuperable. A Xavi Molina i Andy Alarcón es va sumar el suport de Pol Fernández, tres centrals que van donar llibertat al mig del camp per crear i als seus carrilers per inventar. Sergi Casals i Alberto Benito van ser l’infern personalitzat de la defensa gironina i la seva insistència va fer que s’obrís la llauna. Casals va posar la centrada i Joan Torrents va ser el killer que va posar la cama on va fer falta per posar un 1-0 que feia embogir les graderies.

Es va batre el rècord d’enguany al Municipal amb 3.516 espectadors

En el post partit, el tècnic roig-i-negre va assegurar que «tenia clar que la manera de desactivar al Girona era aquesta. Tinc uns jugadors excel·lents que han entès la idea a la perfecció amb pilota i sense». De fet, el duel va ser així de rodó. El Reus FCR va desconnectar completament tots els fusells del filial gironí. Tret d’un pal a la sortida de la segona part, el candidat al lideratge no va ser més que el convidat de pedra de tota una festa d’orgull roig-i-negre a l’Estadi Municipal.  Si l’1-0 semblava que era definitiu per la solidesa de-

fensiva reusenca, Aitor Serrano va revolucionar el partit com a revulsiu per marcar el 2-0 que va culminar les bones sensacions. La seva celebració ho va dir tot. Estirat a terra després de la gesta, tot l’equip el va abraçar ben conscients del que aquest cop significava. Amb la feina festa, Pau Russo no va fer més que acabar de desfermar l’eufòria a un estadi completament connectat amb els seus.

3.516 ànimes

L’èxit de l’equip va estar relacionat amb uns aficionats que no van aturar d’empènyer. Les 3.516 ànimes pre-

sents no només van ser el rècord de la temporada, sinó que va mostrar el seu vincle al projecte del Reus FC Reddis i duels com el de diumenge van recordar gestes del passat. El tècnic Marc Carrasco va destacar que «em considero un aficionat més i he tingut la sensació de viure ambients similars al del play-off de Tercera a Segona B o el de Segona Divisió A». La ciutat de Reus fa anys que va recuperar el futbol a través d’un projecte sòlid i de la casa. Diumenge, aquest orgull va quedar ben palès a la graderia per –gairebé– celebrar el tercer ascens en quatre anys.

Nikolás Sánchez s’imposa amb contundència a l’ITF M25

Ciutat de Tarragona

Tennis l Sandro Kopp i Rudolf Molleker van ser els campions de la modalitat de dobles

Redacció

El català Nikolás Sánchez Izquierdo va regnar el darrer diumenge en la final de l’ITF M25 Ciutat de Tarragona. El torneig, que es va celebrar durant la darrera setmana a les instal·lacions del Club Tennis Tarragona, va reunir jugadors d’alt nivell internacional sobre la terra batuda i Sánchez Izquierdo va ser el campió després d’imposar-se a la final a l’italià Raul Brancaccio.

El tenista català va guanyar per la via ràpida per 6-1 i 6-3, aconseguint així el seu 12è títol ITF i demostrant un gran estat de forma durant tot el campionat. De fet, el català no va perdre un set en el seu camí a la glòria a la terra batuda tarragonina. Nikolás Sánchez va sorprendre un dels cap de sèrie del torneig com va ser Carlos Sánchez a

la primera ronda. Posteriorment, va superar l’austríac Sandro Kopp, guanyador dels dobles, a les semifinals i, finalment, va sobrepassar l’italià Raúl Brancaccio a la final.

Pel que fa a la modalitat de dobles, la final es va disputar divendres, amb victòria per a la parella formada per Sandro Kopp i Rudolf Molleker, que es van imposar a Michael Geerts i Daniel Masur en un ajustat partit resolt al super tiebreak (6-4, 3-6, 10-7).

L’acte de lliurament de premis va tenir lloc el darrer diumenge després de les finals i va comptar amb la presència de Luis Salas, president del Club Tennis Tarragona; Estefania Serrano, representant territorial de l’Esport; Xavi Puig, conseller municipal de l’Ajuntament de Tarragona i els membres de la Junta Directiva del club Juan Antonio Robles i Ferran Castellví.

Arnau

El defensor Andy Alarcón rematant una centrada durant el duel contra el Girona B. Gerard Martí

Nikolás Sánchez amb el president del CT Tarragona, Luis Salas. CTT

Marine Le Pen, condemnada a presó i inhabilitada durant cinc anys pels càrrecs públics

Unió Europea l El tribunal de París també la condemna a 4 anys de presó per malversar fons del PE

Agències

Marine Le Pen, líder de l’extrema dreta a França, i vuit eurodiputats del seu partit van ser condemnats ahir per malversar 2,9 milions d’euros de fons públics. Le Pen va rebre una pena d’inhabilitació de cinc anys amb execució immediata, així com quatre anys de presó i una multa de 100.000 euros. La líder d’Agrupació Nacional quedava, així, fora de la cursa presidencial del 2027.

Tot i això, Le Pen no està obligada a deixar el seu càrrec com a diputada i té l’opció de recórrer la decisió, però la pena seguiria vigent mentre durés el procés. La política d’extrema dreta va abandonar el tribunal abans de conèixer la seva sentència i sense fer declaracions.

Le Pen i altres figures del seu partit van ser jutjades el desembre passat per establir un sistema d’apropiació indeguda de les dotacions destinades a assistents parla-

Moren

mentaris. Aquests, en realitat, van treballar totalment o parcialment pel partit a França. Els dotze assistents també van ser declarats culpables.

cinc persones i quatre resulten ferides en una explosió a la mina de Zarréu, a

Astúries

Accident l Hi va explotar una màquina i va provocar cremades als treballadors

EFE

Almenys cinc persones van morir i quatre van resultar greument ferides en una explosió a la mina de Zarréu, a Astúries, ahir al matí. L’accident es va produir mentre els miners treballaven amb una màquina, quan una deflagració va causar traumatismes i cremades als qui es trobaven a prop. La principal hipòtesi apuntava a una acumulació de grisú, un gas present a les mines de carbó que pot explotar en contacte amb l’aire. Tot i que inicialment es va pensar en una fallada de la

maquinària, les investigacions van indicar que una alta concentració de gas havia estat la causa més probable de l’explosió. Dos ferits greus van ser traslladats a centres sanitaris de Lleó, un d’ells en helicòpter. Un altre va ser evacuat amb un traumatisme cranial i el quart va ser rescatat i derivat a un hospital. Els equips d’emergència van mobilitzar helicòpters, bombers i la Brigada de Salvament Miner, a més de la unitat canina del 112, diverses UVI mòbils i altres serveis sanitaris per assistir les víctimes.

Segons el tribunal, Le Pen i els altres acusats van signar contractes ficticis, demostrant que els assistents treballaven per al partit i no per als

eurodiputats. El Parlament Europeu va estimar el 2018 que el frau total entre el 2004 i el 2017 ascendia a 6,8 milions d’euros.

El Govern vol atraure investigadors dels EUA que es vegin «coartats» per Trump

Política l Illa anuncia un programa de 30 MEUR per captar científics de «màxima excel·lència»

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar ahir la posada en marxa d’un programa per atraure científics que actualment treballen als Estats Units d’Amèrica i que «puguin veure coartada la seva llibertat acadèmica». El pla, anomenat Catalonia Talent Bridge, està dotat amb 30 milions d’euros i comptarà amb més de 70 places per captar investigadors amb «un únic requisit: la màxima excel·lència». El Govern ha posat el focus en els científics que puguin veure’s afectats

per les polítiques de la nova administració presidida per Donald Trump i per l’ambient de «negacionisme» que la Generalitat detecta al país. Hi col·laboraran les 12 universitats catalanes i aquest 2025 ja incorporarà 26 científics. El programa tindrà una durada inicial de tres anys, fins al 2027, i preveu incorporar fins a 78 investigadors mitjançant la convocatòria extraordinària de programes existents de prestigi com l’ICREA, el Pla Serra Húnter o el Beatriu de Pinós, i col·laborant amb universitats catalanes i centres de recerca.

Les reaccions

El partit d’esquerra França Insubmisa es va oposar a les condemnes d’inhabilitació immediata, però va assegurar que continuaria combatent l’extrema dreta «tant a les urnes com als carrers», independentment del seu candidat.

El Parlament Europeu estimà el 2018 que el frau entre 2004 i 2017 arribà als 6,8 MEUR

La Fiscalia va sol·licitar l’aplicació immediata de la pena a causa de la durada del procés i la intenció dels acusats de dilatar-lo. Segons la Fiscalia, una condemna ha de ser efectiva en un termini raonable després dels fets per ser significativa. Le Pen podia recórrer al Constitucional, però divendres passat el tribunal va dictaminar que la inhabilitació immediata era legal si es justificava amb criteris de proporcionalitat.

«El que ha passat avui no és només una condemna injusta a Marine Le Pen, sinó una execució de la democràcia francesa», va declarar el president d’Agrupació Nacional, Jordan Bardella. Per la seva banda, el partit va ser condemnat a pagar una multa de dos milions d’euros.

Plega el president de Seat i Cupra, Wayne Griffiths

Empresa l El president de Seat i Cupra, Wayne Griffiths, ha decidit deixar el càrrec «amb efecte immediat» per «emprendre nous reptes», segons va informar la companyia ahir. L’actual vicepresident executiu de producció i logística de Seat, Markus Haupt, assumirà la direcció interina de la companyia fins que es trobi el successor de Griffiths. ACN

Entre els acusats també es trobava Louis Aliot, actual alcalde de Perpinyà, que corria el risc de perdre el càrrec. No obstant això, el tribunal va suspendre la seva pena d’inhabilitació de tres anys per preservar la voluntat dels votants que l’havien elegit.

Rússia també va aprofitar la decisió judicial per criticar Europa. Dmitry Peskov, portaveu del Kremlin, va declarar que moltes capitals europees «estan violant les normes democràtiques».

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va donar suport a Le Pen publicant a les xarxes socials: «Je suis Marine». Matteo Salvini, viceprimer ministre italià, va qualificar la sentència com «una declaració de guerra de Brussel·les». Als ànims cap a la condemnada també s’hi va sumar Vox. El president del grup verd espanyol, Santiago Abascal, va expressar a través de la xarxa social X el missatge «No aconseguiran fer callar la veu del poble francès». El magnat Elon Musk també piulà a l’antiga Twitter que «l’esquerra, quan no pot guanya democràticament, abusa del sistema legal».

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Moltes felicitats Denís!! Has fet 4 anys!! Espero que gaudissis del teu dia i sigues feliç sempre, t’estimem molt!! Elia, mama, papa i yayos.

ACN

La condemnada per malversació de fons públics Marine Le Pen en una imatge d’arxiu a Perpinyà. Gemma Tubert

k Tribuna k

Sexualitat oncològica

La sexualitat és una part de la vida intima de les persones que integra aspectes fisiològics, psicoemocionals, socials i relacionals i que està també, considerablement influenciada per circumstàncies històriques i culturals. Vet aquí, doncs, que la sexualitat és un fenomen complex on conflueixen multitud de factors que la condicionen. Una alteració o afectació en qualsevol d’aquestes dimensions pot esdevenir en una disfuncionalitat de la nostra sexualitat.

El cas és que, si en circumstàncies on no es produeix cap mena d’anomalia en les funcions sexuals es parla poc de sexualitat i socialment encara continua sent un tema tabú, la sexualitat de les persones que pateixen càncer queda relegada al no res, es converteix en el forat negre obscur i profund de la inexistència. Sovint, els professionals no informen i els pacients no pregunten i acaben pensant que la seva vida sexual s’ha esvaït amb el càncer.

Certament, patir un procés oncològic, els tractaments als que es veuen sotmesos aquests pacients o haver passat per aquesta experiència i conviure amb les seqüeles que se’n poden derivar, indefectiblement, afecten la vida sexual d’aquelles persones que han d’afrontar i conviure amb un procés de càncer, però això no significa, de cap manera que, patir un càncer, impliqui renunciar a l’experiència sexual, i és per això que des de SOM HEURA volem reivindicar una “sexualitat oncològica” on l’objectiu, com en tants altres processos i canvis que comporta la vida de les persones és l’acceptació i l’adaptació a les noves circumstàncies sempre, oferint la informació i el suport necessari i adaptat a cada persona.

Ek Editorial k

Interès i vergonya

s fa estrany explicar que Ca l’Ardiaca, l’edifici medieval del pla de Seu, serà catalogat aquest mateix mes com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Ho és no pas perquè l’immoble i les pintures que conté no s’ho mereixin, sinó perquè contemplant l’estat actual en què es troba, no sembla pas massa protegit. En qualsevol cas, la catalogació donarà més recursos administratius a la Generalitat per a reclamar amb contundència la preservació de l’edifici que, si els plans de l’empresa propietària no canvien, ha d’acabar convertint-se en un hotel. Segurament un destí públic seria un final més

Abrir

Lapropiat per a un immoble d’aquestes característiques, però està en mans privades i sobre això no hi ha res a dir. Però si en la necessitat de no deixar malmetre més un dels edificis nobles que encara es conserven a la ciutat, que no en són molts, malauradament. Que es converteixi en un hotel és un mal menor, i més en una ciutat que té en el turisme part del seu múscul econòmic, però la situació actual en què es troba és inadmissible, per la imatge mateixa de la ciutat, Patrimoni de la Humanitat, i per la vergonya que representaria deixar perdre un espai històric d’aquest valor.

k Tribuna k

puertas al alma: educar con historia y belleza

Decidir posposar l’activitat sexual durant una part del procés ha de ser un acte respectat i pres en consciència, així com reprendre o seguir amb una vida sexual activa, sempre amb l’acompanyament de professionals formats en el tema i des del coneixement de les limitacions i dificultats que suposa la pròpia malaltia. Alguns d’aquests entrebancs passen per dolor en les relacions sexuals, dificultats per aconseguir orgasmes, disfuncions erèctils, etc. Però també ens interessa anar més enllà i saber com viu la sexualitat una persona amb càncer, què pensa, com se sent, com és la relació que estableix amb el seu cos i com ha afectat la relació amb la seva parella o com el tractament o la recuperació a posteriori han canviat de forma significativa la seva vida sexual, en quin sentit i com ho afronta. Donar visibilitat i tractar amb rigor professional i empatia la sexualitat dels pacients oncològics és un dels propòsits de SOM HEURA, és per això, que és una temàtica que ens ocupa i a la que volem destinar una part dels nostres esforços, Amb aquesta finalitat, estem elaborant una enquesta que distribuirem a la població que vulgui participar per obtenir informació de forma directa i detallada sobre la seva vida sexual i així poder fer una anàlisi detallada de les necessitats i demandes d’aquest col·lectiu i enfocar la nostra tasca en abordar aquest tema en funció dels resultats obtinguts.

Decidir posposar l’activitat sexual durant una part del procés ha de ser un acte respectat i pres en consciència

os grandes retos del presente no pueden abordarse sin una educación que mire al futuro sin renunciar al pasado. El presente nos interpela con desafíos nuevos cada día, frutos de un cambio constante: la ciencia, la tecnología, la cultura y hasta las relaciones humanas se desarrollan sin pausa, y con ellas, el modo de aprender y formar a las nuevas generaciones. Precisamente en ese contexto de incertidumbre, resulta imprescindible ofrecer a nuestros jóvenes una brújula, un anclaje, unos referentes sólidos desde los que proyectarse.

El acercamiento al legado histórico, cultural y patrimonial supone una herramienta pedagógica de primer orden. Permite a los alumnos encarnar el conocimiento en la realidad concreta, conectar con su entorno, despertar su pensamiento crítico y cultivar una sensibilidad estética y cívica que difícilmente se puede adquirir entre cuatro paredes. Negar ese acceso por motivos económicos empobrece su formación y les priva de una dimensión esencial del aprendizaje: la de la experiencia directa, la emoción, el vínculo.

Elisa Vedrina Portaveu adjunta del GM del Partit Popular i diputada al Congrés per Tarragona

que el patrimonio y la cultura cuestan dinero”. Se me ocurren mejores iniciativas para la educación financiera y tributaria que cobrar la entrada de los museos municipales a los hijos de quienes ya padecen una fiscalidad desorbitada y un presupuesto sobredimensionado.

El càncer té moltes arestes i una d’elles és el canvi en la sexualitat que se’n deriva, volem contribuir, en la mesura que puguem, a la millora i recuperació d’aquesta faceta de la vida tant fonamental pel benestar de la salut física, mental i emocional de les persones.

Lourdes Camprubí i Reverté Psicosexòloga i voluntària de Som Heura

Nuestra historia, nuestro patrimonio y la cultura compartida que nos han traído hasta aquí constituyen, sin duda, cimientos firmes sobre los que seguir construyendo. Siempre que el Partido Popular gobernó en el Ayuntamiento, el acceso a los monumentos fue gratuito. Por eso presentamos esta moción para restaurar esa gratuidad, junto al transporte escolar en las salidas educativas. La educación no puede quedar limitada a las aulas ni restringida por barreras económicas. Los monumentos de Tarragona no son solo piedra y memoria; son espacios vivos, cargados de significado, que nos interpelan y nos ayudan a entender quiénes somos y hacia dónde queremos ir. Resulta revelador —y profundamente incoherente— que quienes, desde el gobierno municipal anterior (ERC y En Comú Podem), impulsaron la imposición de un precio público para las visitas escolares a

los monumentos municipales, en el pasado pleno municipal apoyaran una moción que propone exactamente lo contrario. Aquel acuerdo de 2021, que introdujo el pago de entrada para los centros educativos, fue aprobado con los votos a favor de ERC, En Comú Podem y Junts, mientras que tanto el PSC como el PP votamos en contra. Entonces, el PSC compartió nuestra defensa del acceso gratuito a la cultura para los escolares de la ciudad. Sin embargo, ahora que se presenta una iniciativa para revertir ese error, ERC, Comuns y Junts cambian de criterio y votan a favor de la gratuidad, y es el PSC quien decide desmarcarse y votar en contra. Vivir para ver.

Este vaivén de posturas evidencia una contradicción difícil de justificar. Quienes defendieron instaurar un coste ahora lo rechazan. Quienes se opusieron entonces, como el PSC, ahora lo respaldan. Esa falta de coherencia resta credibilidad a cualquier discurso sobre igualdad o defensa de lo público.

Resulta revelador —y profundamente incoherente— que quienes, desde el gobierno municipal anterior (ERC y En Comú Podem), impulsaron la imposición de un precio público para las visitas escolares a los monumentos municipales, en el pasado pleno municipal apoyaran una moción que propone exactamente lo contrario

Los argumentos ofrecidos por el PSC para justificar su rechazo a la moción no solo resultan sorprendentes, sino preocupantes. Alegaron, por un lado, que el número de escolares que visitan los monumentos se ha duplicado desde que se instauró el pago. Sin embargo, esos datos no se referían a escolares de Tarragona, sino al cómputo global, incluyendo centros educativos de fuera de la ciudad. Además, defendieron que hacer pagar a los niños resulta educativo, porque “aprenden

El Partido Popular, en cambio, ha mantenido una posición clara y firme desde el principio: facilitar el acceso al patrimonio histórico a todos los escolares de la ciudad, sin discriminaciones económicas. Mientras unos rectifican y otros se contradicen, el PP ha defendido en ambas ocasiones el mismo principio: que la formación en la belleza, la historia y el arte debe estar al alcance de todos los niños y adolescentes tarraconenses, sin distinciones. Nuestra moción nace de una convicción profunda: que Tarragona quiere cuidar la formación de los más jóvenes no solo en conocimientos, sino en identidad, en belleza y en pertenencia; que Tarragona quiere educar con lo mejor de su pasado y proyectarse con esperanza hacia el futuro. Restaurar la gratuidad en el acceso a los monumentos y facilitar el transporte escolar supone un modo más de ofrecer a nuestros estudiantes lo que merecen: una ciudad que los forma, los inspira y los cuida.

k Tribuna k

Un dilluns a Rodalies: molts problemes i poques respostes

És dilluns i després d’un matí de teletreball arribo a l’estació de Tarragona per agafar el Regional R15 de les 15.55h per anar cap a Barcelona, on visc i treballo. Malgrat l’infern que regna Rodalies, i la intensitat de les gravíssimes afectacions i reivindicacions de les últimes setmanes, la calma de l’hora fa pensar que avui anirà bé; tampoc hi ha cap incidència notificada ni a l’app d’Adif, ni als comptes de Twitter (X) de Rodalies. I jo penso que si, va, que avui anirà a l’hora i podré seure, i fins i tot aprofitaré per fer feina.

Ja a l’estació, cap informació a la pantalla, però miro l’app d’Adif i indica que el tren no ha sortit encara de Reus. Pregunto al personal d’informació de l’estació, miren la mateixa app i em diuen que probablement és que no s’hi dona la informació acurada. Si no la dona Adif, penso, que és qui posseeix la informació en temps real d’on són els trens, més malament aniríem.

Passen els minuts i tot aparenta funcionar amb normalitat, sense cap anunci ni a les pantalles ni per megafonia. Però a l’app ja indiquen un retard de 17 minuts. Un clàssic: se sap que el tren no arriba a l’hora, però no s’informa l’usuari fins a l’hora teòrica d’arribada. Els serveis d’informació a l’usuari haurien d’anar com un clau, no depenen de les tan anomenades obres i requereixen poca inversió. Cap excusa. Finalment, s’informa del retard, que s’allarga una hora. Consulto l’app Ferroviària, independent i no oficial, i allí es notifica de la incidència: el tren que havia d’agafar ha tingut una avaria mecànica. El tracte exquisit que demanava la consellera Paneque imagino que seria que aquesta mateixa informació es donés a l’usuari tan aviat com se sabés, per una qüestió de transparència i fins i tot per buscar la clemència dels usuaris (per molt macabre que pugui ser). I això és una cosa que fa anys que es podria fer i, per tant, o la conselleria de Territori no exerceix la pressió que cal a Renfe i Adif, o aquestes dues empreses segueixen una estratègia de boicot passiu a la Generalitat. El tren arriba una hora més tard, durant la qual uns quants hem estat plantats a l’andana. Ara està plena de gent i hi ha nervis i tensió per entrar ràpidament i poder agafar seient. M’han passat les ganes de fer feina durant el trajecte i decideixo escriure aquest article. Penso en el responsable del traspàs de Rodalies fent sempre el mateix discurs limitador atribuint tots els mals a les obres. Penso en les conferències en les quals càrrecs de responsabilitat de Renfe repeteixen excuses com que la xarxa de Rodalies és molt complicada. Ho és, però volem saber què no s’està fent, què falla en concret en la governança i

Albert Villarroya Saladié Enginyer especialitzat en transport i mobilitat urbana

en l’operativa. Qui té la responsabilitat de compartir informació (horaris en temps real, estat de la infraestructura, etc.) i no ho fa per motius polítics o corporatius. Per què els trens tenen avaries mecàniques constantment. Quins tipus de contractes es fan amb les empreses a les quals s’adjudiquen serveis de manteniment, des dels trens fins a les escales mecàniques que s’espatllen cada dos per tres a l’estació més concorreguda del país. Quins protocols hi ha per informar els usuaris i com es poden millorar. Perquè a l’app de Rodalies no es pot consultar l’estat del tren en temps real. Com es treballa per garantir en tot moment l’accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda o altres diversitats funcionals a les estacions, a les andanes i als trens, i quantes coses estan pendents de resoldre des de fa quants anys. I perquè hi ha una màquina expenedora de begudes en un tren en composició simple en hora punta on no hi cap ni una agulla.

fan reivindicacions, per no quedar-nos en les respostes de sempre sinó ser concrets, i anar més enllà del discurs de la falta d’inversió i les obres del Pla de Rodalies. Si és inevitable que Rodalies funcioni malament, almenys demanem que es donin explicacions i es rendeixin comptes amb transparència i sinceritat, amb la mirada posada en la planificació a llarg termini. Perquè almenys els nostres fills es trobin alguna cosa millor (la situació no presta a grans ambicions).

Com deia, quan sento declaracions o assisteixo a trobades, veig molt poca mirada crítica o molt poca transparència. No serveix acontentar-se amb petites millores, en veure circular un tren de nou després de mesos d’obres, en celebrar que els nous trens de Rodalies ja estan en fase de proves quan no sabem si asseguraran un augment de la capacitat.

Si és inevitable que Rodalies funcioni malament, almenys demanem que es donin explicacions i es rendeixin comptes amb transparència i sinceritat, amb la mirada posada en la planificació a llarg termini

Quines millores concretes en el servei (no en la infraestructura) es faran els propers 5, 10 i 15 anys. Sí, per anar bé hauríem de saber quin servei volem d’aquí a 15 anys, per no dir 25. I quines d’aquestes millores es podran fer gràcies a quines obres. Per molt que hi hagi un Pla de Serveis per al 2040, s’ha d’explicar quina és la seva viabilitat i sota quines condicions es pot complir. Perquè també sabem que arrosseguem moltes males decisions polítiques que ens han portat a fer actuacions que no milloraran el servei per als passatgers, com la intervenció al túnel de Roda de Barà. I això ho patim i ho patirem en particular els usuaris i usuàries dels Regionals Sud. I no s’està explicant ni des de Territori, ni Renfe ni Adif. Aquest últim no se l’espera.

La desinversió és un factor evident i tothom n’és conscient, però el problema de Rodalies, com moltes coses, té múltiples factors d’influència. I hem de saber-ho, i els hem de desgranar. La ciutadania i els periodistes han de saber-ho quan es rendeixen comptes i es

k Tribuna k

Cultura, educació i formació

L’ESCOLA s’ha de plantejar que els joves finalitzin els seus itineraris d’aprenentatge amb una personalitat estructurada, concordant amb la cultura humanística bàsica. Al mateix temps, els seus objectius han de ser adients al context i al moment. A les escoles tècniques on l’alumnat adquireix les bases d’una professió, aquests dos paràmetres són bàsics ja que la professionalitat s’aconsegueix amb una educació que contempli l’individu com un tot, i no com un mer especialista. Amb aquest propòsit, és fonamental que aquests centres estiguin dirigits per professionals amb un coneixement profund i actualitzat de la realitat social i econòmica, i del rol de la ciutadania activa.

Una formació completa no depèn únicament de l’adquisició de continguts especialitzats. La transferència del coneixement ha de focalitzar-se en ensenyar a interioritzar les competències referides als àmbits sòcio-professionals de l’entorn de l’alumnat i a utilitzar les eines necessàries per a construir la pròpia estructura mental a partir dels aprenentatges adquirits per tal de poder bastir judicis crítics constructius fent ús de l’autonomia personal i la presa de decisions amb actituds que afavoreixin la vocació, l’estima i la superació, sense condicionaments externs.

Mentre el tren es planta davant meu penso en marxar a viure a un altre país. Jo em dedico professionalment al transport i la mobilitat i em genera molta frustració tenir un sistema de transport tan deficient, res comparable a la frustració diària de tanta gent. Perquè un sistema ferroviari regional de qualitat contribueix en la qualitat de vida individual i la salut social, econòmica i emocional collectiva. Moure’s fàcilment a través d’un sistema de transport públic entre els diversos nuclis d’un país, el fa territorialment equitatiu (i d’això en podríem fer un sol article). I fer-ho còmodament i confiant en la fiabilitat del sistema aporta tranquil·litat i felicitat. I, especialment, no fer-ho, dona pas a l’ansietat i la resignació. Tampoc tinc gaire esperança. Per l’optimisme insultant que prediquen alguns. Per la cultura d’empresa d’Adif i Renfe, per la politització immobilitzadora, o com a mínim gens efectiva, que practica la Generalitat. Per la manca de rigor i seriositat, i, un cop més, la falta de transparència. Tot i tenir coneixements tècnics sobre transport, desconec molts detalls d’un sistema ferroviari i en concret de la xarxa de rodalies. Però tinc moltes preguntes, i mai trobo respostes. En cap conferència, en cap article, en cap entrevista. I davant les coses que sí que sé i la impossibilitat d’accedir a entendre bé que passa, cada vegada més penso que la solució implica començar de zero. I això, en aquest món, sembla impossible.

De cop ens aturem entrant a Barcelona per una avaria en un tren que va davant nostre.

Avui dia l’atenció de l’educació i la formació, se centra cada vegada més en les orientacions que només indueix el mercat laboral, amb el risc de configurar la principal comesa de l’ensenyament: s’incita als joves, abans d’aconseguir un títol acadèmic, als coneixements per iniciar-se en una professió concreta . La passió per tal o tal altra disciplina comptarà poc per a orientar les seves decisions. Les insistents campanyes denigratòries de l’ensenyament ‘clàssic’ i l’èmfasi en les sortides professionals ja han produït notables resultats: la carrera cap a escoles i facultats més acreditades per a obtenir un lloc de treball. Ningú sembla ja preocupar-se pel fet que, com recorda Einstein, la curiositat divina que tot nen sa posseeix pot quedar «prematurament afeblida».

Sense aquesta desinteressada curiositas és difícil imaginar el desenvolupament de la curiositat i imaginació dels estudiants. La ‘bona escola’ no la fan ni les pissarres interactives, els trastes multimèdia, les tauletes, ni els demagògics acords a curt termini amb entitats professionals: la fan els Bons Docents, aquells que, renunciant a les ‘mesures coercitives’, aconsegueixen que la font del respecte de l’alumne cap al professor siguin la motivació, la il·lusió, la qualitat humana i intel·lectual d’aquest. Al docent li incumbeix la delicada missió de fer comprendre als seus estudiants que l’ensenyament és una gran oportunitat oferta per la societat per a ajudar-los a ser millors persones, lliures i capaços de saber viure i ser creatius. Però les reformes freqüents del model educatiu, malauradament, en lloc de proposar i executar sistemes rigorosos i fiables professionalment per a la contractació de professors, es limiten a produir exèrcits de precaris, que després són admesos sense una selecció seriosa.

Quan es legisla en contra d’aquesta naturalesa, aquesta es torça i es rebel·la. Mai es pot triar la família ni el lloc de naixement, ni als pares i germans i, per tant, el que queda és l’obligació de construir-se amb l’adquisició de la cognició de la cultura per avançar en les condicions i eines que es pot disposar. El més important per a emergir i progressar com a persona és l’ensenyament basat en la benevolència i l’amor (que habitualment es troba al niu familiar). S’ha de treballar, potser lluitar, perquè tots els infants, adolescents i joves, tinguin l’educació i formació necessàries.

Salvador

Soler Luz Inspector Emèrit de formació Professional I Educació

Necrològiques

Tarragona

Nuri Vilamajo Castellvi.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Maria de la Concepción Rabe. Ruiz Torres.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.

Juan Palacios Mena.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Reus

Ramon Compte López.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Frederic Lladó Rasin.

Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Crist Rei.

German Málaga Figueras.

Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.

Cambrils

Jesús Esponey Gómez.

Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h a la Parròquia de Santa Maria de Cambrils.

‘Las Chicas de Oro’ triomfa i omple el Teatre

Cultura l El grup de teatre Las Chicas de Oro de l’Ajuntament de la Canonja, gestionat per la Fundació en Xarxa, ha tornat a triomfar omplint el Teatre Municipal Orfeó Canongí, amb entrades esgotades en trenta minuts. La companyia, formada per dones

Orfeó Canongí

de 67 a 90 anys, ha presentat Yayas malas, una sàtira sobre tres iaies que es rebel·len contra els rols tradicionals. L’obra, carregada d’ironia i humor, reivindica el paper de les àvies a les famílies i el seu suport essencial. La regidora Paqui Márquez i el director

Francis Montero destaquen els beneficis del teatre per a les actrius, que el viuen com una teràpia. L’èxit de la producció ha portat l’Ajuntament de la Canonja a programar una nova funció de l’espectacle pel 25 de maig. Redacció/Cedida

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

Tant en els teus projectes personals com de grup hi haurà en la jornada un gran avanç. La teva capacitat directiva serà òptima.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Deberías exercir major control dinamisme en les teves activitats per a poder treure millors beneficis de tot. Tindràs importants sorpreses.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Si poses en pràctica la teva astúcia financera trauràs en la jornada molt bons resultats. Les relacions públiques se’t donaran molt bé.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

Els teus desitjos amorosos estan augmentant en la jornada es poden fer realitat si vas directament al gra de l’assumpte. Compte.

VERGE

23/08 al 22/09

No deixis que les petites discussions d’avui limitin les possibilitats de viure intensament un fort amor que està en portes. Demostra amor.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Una persona del sexe oposat et causarà gran impacte en la jornada. Els canvis en els teus projectes t’aportaran grans beneficis alegries.

10:30 Va passar aquí. Catalunya

11:00 180 Graus

11:30 Cercle central (r)

12:00 Teló de fons

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Cercle central (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Gastromòbil 2025

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Cercle central (r)

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Qui cuina avui?

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Cercle central (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Fot-li (r)

21/05 al 20/06 BESSONS

L’obligació a determinats desplaçaments t’aportaran sorpreses situacions atípiques. Amb els nous coneguts podràs comptar poc temps.

BALANÇA

23/09 al 22/10

La teva capacitat de treball i gestió es veurà en la jornada molt augmentada així com la teva relació amb els altres. Aprofitaho tot.

20/01 al 18/02 AQUARI

En el teu cercle d’amistats hi haurà interessants novetats que ben orientades t’ajudaran en l’avanç de la teva professió. Tindràs una nit boja.

21/06 al 22/07 CRANC

Et mostraràs una cosa excitable canviarà el teu caràcter de forma molt notòria. La relació amb els pròxims serà una cosa difícil.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Para esment al teu sistema financer ja que avui són possibles les pèrdues o les males inversions. En l’amor recorre al teu magnetisme ardor.

19/02 al 20/03 PEIXOS

La primera part del dia es mostrarà una mica monòtona avorrida. A partir de la tarda brillaràs amb llum pròpia conquistaràs tot.

10:00 Efecte Mosaic. Matí

10:30 Concerts privats

11:00 La tertúlia del Dorsal 12

11:30 Aventurístic

12:00 Concerts privats

12:30 Aventurístic

13:00 Concerts privats

13:30 La tertúlia del Dorsal 12

14:00 Notícies 12

14:30 La tertúlia del Dorsal 12

15:00 Aventurístic

15:30 Concerts privats

16:00 Notícies 12

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Qui cuina avui?

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

20:45 Com la nit i el dia. On tour

21:00 Teló de fons

21:30 [RE]Poblem

22:00 Notícies 12

22:30 Com la nit i el dia. On tour

23:00 Teló de fons

23:30 [RE]Poblem 00:00 Notícies 12

Sudoku

HORITZONTALS: 1. L’ase del partit de futbol. Donar una certa gràcia. 2. Està a la garjola. Marcar de nou. 3. Posseïda una cosa de la qual hom treu un profit. Molt divertit que ve de l’est. 4. Arbre. Navegaves proa al vent. Una mica d’aire. 5. El bacil de Hansen. Amagant, ocultant. 6. Lletra consonant. Pell grossa i dura. Segona vèrtebra del coll tallada. 7. Carboni. Cansa i fatiga a tots.Tres en dansa. 8. Refugis amb l’entrada girada. Fa com tots els botiflers. 9. Faré confiança. Societat o agrupació coral. 10. K. Arrasen una mesura curulla. Tortuga d’estany sense cua. 11. Endolceixi el cafetó. La mà en té cinc. Comença el dia. 12. Arran. La dreta, per exemple. D’acord, ho faré. Pronom possessiu, contret. VERTICALS: 1. Rep sense cor. Part d’una tela, d’un paper. Un préssec a 20 euros la peça. 2. Teníem una urgència. Gran verdor frondositat en les plantes. 3. Ceba sense una part. Llenguado. Mina sense límits. 4. Líquid que es destil·la per una porositat. Aràcnids paramicroscòpics. 5. Vocal. Animals fabulosos. La mare del vi. 6. Color entre negre blanc. Hostaleres sense cap. Enmig del mar. 7. Escriure una nota. Edèn sense sortida. 8. Estimàvem algú. Relatiu o pertanyent a les muses. 9. K. Significa que empeny davant seu. Quasi tip. 10. Fa iridescent, colora una cosa amb els colors de l’iris. Loteries. 11. Quasi acabo. Venim a aquest món. La més sinuosa. 12. Mosso. Un dels cinc sentits.

19º 9º

TARRAGONA:

Papaceit Sansa, Laura Florenci Vives, 10 Telèfon 977 222 260 Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Piqué Calafell, Joaquim

President Macià, 21-23 Telèfon 977 945 735.

SALOU:

Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Mas Castelltort, Lourdes Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS:

Diaz Marti, Maria Avda. Diputació, 12 Telèfon 977 364 510.

VALLS:

Seró Martí, Rosa Mª El Fornàs: Castells, 55 Telèfon 977 608 842.

EL VENDRELL:

Sisternes, Enrique V. Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia predominarà el cel serè a tot el país, a excepció de punts de l’extrem sud del litoral on estarà mig o localment molt ennuvolat per núvols baixos. A partir de llavors es formaran nuvolades a punts de muntanya, sobretot al Pirineu i al Prepirineu, on el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat o localment cobert.

Temperatura

La temperatura mínima serà similar. La temperatura màxima, en canvi, baixarà entre moderadament i notablement al prelitoral i al quadrant nord-est, i entre lleugeramet i moderadament a la resta del país.

Anuncis classificats

LLOGUER

LLOGO PÀRQUING Avgda. Catalunya. Tel: 661.327.515

LLOGUER D’HORTS urbans tancats i preparats per cultivar amb reg automàtic. Accés restringit amb càmeres de vigilància. Cambrils (Carretera Misericòrdia). Tel. 600.235.572 WhatsApp

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO

Tel: 667.471.534

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

MASSATGES

DULCES MASAJES COMPLACIENTES. Tel. 613.458.067 SALIDAS

MASAJES RELAJANTES. Tarragona. Tel. 643.015.139

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

MASAJES ESTIMULANTES. Horas concertadas. Tel: 722.125.446

CARLOS. MASSATGE COMPLET. Tel: 660.605.687

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Tarragona

Mots encreuats

Avui felicita als que es diuen: Venanci i Teodora.

M. Lluïsa

Amorós:

«La coberta o les primeres paraules d’un llibre poden ser un estímul per als records»

Entrevista L’escriptora reusenca presenta ‘Quan el passat ets tu’ (Onada Ed.) aquest dijous 3 d’abril a les 19 h al Palau Bofarull de Reus

En aquesta novel·la expliques el que li succeeix a la Mia, la protagonista, quan es queda tancada en una llibreria. Tornes a fixar-te en l’univers femení.

«En totes les meves novel·les les dones sempre han sigut personatges interessants.

M’agrada endinsar-me en la seva psicologia, en la seva personalitat…

He parlat de dones de tot tipus, lluitadores, però també fràgils. La Mia

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

és un personatge d’aquests, que sembla fràgil, però que, quan arribi el moment, lluitarà. És una novel·la de pèrdues, però també de guanys».

El segon gran tema de la novella és l’Alzheimer.

«És una qüestió en la qual m’he endinsat a fons per poder-ne parlar amb fonament de causa.

Per això vaig anar a veure la Maria Jesús Lerín, de l’Institut Lerín Neurocognitive, que també és la directora de

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist www.diarimes.com

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

l’Associació d’Alzheimer de Reus i Baix Camp, i que em va aclarir tots els dubtes. El meu interès era saber si una persona que sembla que no recorda res pot recordar a partir d’un estímul com la coberta o les primeres paraules d’un llibre, i em va confirmar que sí».

Els llibres o la lectura són, precisament, un altre tema central de la novel·la.

«La literatura hi és molt present, i he volgut fer un homenatge a la lectura, als llibres i a les llibreries. Des de petita la lectura ha sigut un element important en la meva vida, i penso que, en molts aspectes, m’ha fet com a persona.

En la novel·la també és un factor importantíssim, perquè la Mia és una enamorada dels llibres i li passa el mateix que a mi, que des de petita hi troba refugi. Quan comença la novel·la surt al carrer i es desorienta, fins que arriba a la llibreria que sovintejava. Es queda tancada al lavabo i s’ablaneix, es mig adorm i, quan surt, l’establiment és tancat. Llavors, comença a repassar les prestatgeries i es va trobant llibres que són un estímul. D’aquesta manera, ella anirà recordant la seva vida i el lector ho farà al seu costat. També vull explicar que aquesta és una novella que acaba en el moment oportú, sense angoixa». Som en un moment en què cal reivindicar la lectura, els llibres, les llibreries i fins i tot el català.

«Evidentment. En tots els anys que he estat professora d’institut he treballat perquè tots els alumnes, els que estaven convençuts i els que no, estimessin la nostra llengua. I els he explicat història de Catalunya per fer-los veure que no és només una cosa que es parla al carrer o una llengua dels avis, sinó que és una llengua mil·lenària, riquíssima i amb una producció literària molt important. Però l’han d’estimar, no es pot imposar. Em sap molt de greu el que està passant ara. Ho veig com la llei del pèndol i, en aquest moment, el pèndol va cap a l’altre cantó. Però hem de seguir treballant, sense llençar la tovallola, perquè arribi el moment que el pèndol torni a pujar».

Com serà la presentació que heu preparat? «M’hi acompanyarà l’escriptora Coia Valls i la Maria Jesús Lerín. A més, hem preparat una sorpresa: la interpretació d’uns fragments de La Bohème per part de la soprano Andrea Agustín i el pianista Joan Aliagas. Aquesta música és important per a la protagonista de la novel·la perquè la Dorothy, la seva mainadera, que també té un secret, li cantava de petita».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

k El Vigilant del Camp

grosses

El Nàstic passa per  sobre de la Ponferradina  en un partit vibrant  a casa (5-1) Futbol Una família, entre ells un menor, intoxicada per monòxid de carboni a Tarragona Successos Després de 5 anys d’exploració, la SIET descobreix una nova sala de la Cova Urbana Tarragona Gates

o entenc ni un borrall de zoologia urbana, però diria que els gats del meu barri estan en zel. Fa unes setmanes ja vaig observar com es passejaven pels portals, mitgeres i celoberts amb actituds territorials estranyes. No cal ser

T.S. Eliot per saber que s’ha de desconfiar sempre d’un gat, que no són aigua clara, sobretot pel que fa a l’ocupació d’espais. Però com que sóc tolerant (retardat) i em costa veure com a meu el tros de ciutat pel qual pago l’IBI, doncs els vaig deixar fer. Va ser un error. Primer se’m van posar a fer la migdiada a la meva màrfega de pensar, després a copular al mig del pati i ara les gates prenyades ja són mestresses de l’immoble. I encara voldran que els faci de llevadora.

Els expats fan el mateix que les gates grosses. Es presenten com a bestioles distants però simpàtiques. Són tan diferents de naltros, que et penses que la convivència serà possible, i fins i tot mútuament enriquidora. Al cap i a la fi, els gats es mengen a les rates, que són l’enemic comú. Però un dia t’adones que, aprofitant que les seves necessitats i les seves condicions econòmiques no tenen res a veure amb les teves, et foten el puesto. Ara la tropa dels expats, que ja ha colonitzat Barcelona, està descobrint les bondats dels barris més bonics del Tarragona, i els tarragonins estan inquiets que no els en facin fora. El meu consell és no patir-hi gens, perquè si volen, ho faran. No hi podem competir. L’únic consol és que els espeleòlegs estan trobant moltes coves subterrànies sota la ciutat, que és on haurem d’anar tots a viure tots plegats. Com les rates.

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

L’escriptora Maria Lluïsa Amorós aquest dilluns a Reus. Gerard Martí