Dimecres 26 de febrer de 2025

Reus 9

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

L’associació Diversitat Funcional Baix Camp es manifesta contra les barreres arquitectòniques

Tarragona 2

Les negociacions polítiques per aprovar el nou POUM es reactiven gairebé un any després

La segona etapa del Tour 2026 sortirà de Tarragona

Se celebrarà el 5 de juliol i tindrà un recorregut de 178 quilòmetres. L’etapa travessarà municipis de la demarcació com Torredembarra i el Vendrell abans d’arribar a Montjuïc

16 i 17

Tarragona 6

Una Bota en homenatge a València

L’escultura, anomenada ‘La Bota del Record’, es va presentar ahir i ja presideix la Plaça de la Font juntament amb el Ninot i la Ninota

Política municipal

L’únic regidor dels Comuns es proposa com alcalde de Cambrils dins d’un pacte de l’NMC, el PSC i Esquerra

l 12

Seguretat

Granados reclama per Salou una part «important» dels nous Mossos pactats entre la Generalitat i l’Estat

l 10

La recollida de signatures per la consulta sobre l’estació de busos s’iniciarà al març

Reus 7

Cultura l 13

Vila-seca acollirà més de 50 propostes en la temporada de primavera i estiu

Gerard Martí

Opinió Jordi Martí Font. #MileiTeníaRazón contra gais, lesbianes, dones i tothom

El govern reinicia les negociacions per a l’aprovació del POUM amb

Mas

d’en Sorder en el punt de mira

Territori l El PSC s’ha reunit ja amb ERC, ECP i no adscrits, i ho farà amb la resta de grups pròximament

John Bugarin

Els pròxims mesos són clau per a l’aprovació inicial del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que, segons les previsions de l’Ajuntament de Tarragona, ha d’arribar al llarg d’aquest any. El govern municipal ha reiniciat les negociacions amb l’oposició aquest febrer per a definir el document final i aconseguir el màxim consens possible. L’executiu socialista ja s’ha reunit amb Esquerra Republicana, En Comú Podem i els consellers no adscrits; i ho farà amb la resta de formacions en les pròximes setmanes.

Ha passat gairebé un any des que es va presentar l’avantprojecte del POUM. En aquell moment, es va produir una primera ronda de contactes entre el PSC i oposició. Hi va haver un consens general, tot i que existien punts que generaven discòrdia, els quals continuen encara en el punt de mira. La decisió del govern de recuperar el pla parcial de Mas d’en Sorder (PP-43) és la que més divisió genera. ERC i ECP han estat els principals detractors del projecte, mentre que altres formacions com Junts per Catalunya o el Partit Popular l’han defensat.

ha discrepàncies entre els partits respecte de

ERC critica que «s’ha reduït La Laboral a una quarta part del que havia de ser»

ECP diu que la reunió va ser «interessant», però «queda molt treball per fer»

«incorporant-la al futur parc agroforestal de Tarragona amb Horta Gran i Budellera». Ahir, va ser el torn dels no adscrits. «En termes generals, compartim la visió de creixement per a Tarragona, tant per la zona de Ponent com per Llevant», afirmen els consellers Javier Gómez i Jaime Duque, els quals apunten que, durant la reunió amb els socialistes, «es van abordar altres zones clau com la Vall del Llorito i la Budallera». No obstant això, reconeixen que «el projecte del POUM encara es troba en una fase embrionària». Tot i això, valoren positivament «la predisposició real per a assolir acords» mostrada pel govern.

Això sí, critica que el govern «hagi reduït la Laboral a una quarta part del que havia de ser». «Es tracta de fer una gran inversió per cohesionar

Aquest preveu la construcció d’una urbanització d’alt standing a tocar del Golf Costa Daurada i la implementació d’un hotel a l’emblemàtica masia. Tant Esquerra com En Comú Podem s’oposen a la construcció d’habitatges en aquesta zona de l’Anella Verda i aposten perquè es preservi com a sòl no urbanitzable. Justament, els republicans van ser els primers a reunir-se amb el conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre, ara fa dues setmanes. El portaveu adjunt d’ERC, Xavi Puig, fa una «valoració positiva» de la trobada, ja que «es perceben ganes d’acord».

Bonavista i Campclar i soterrar les línies de molt alta tensió», assenyala. D’altra banda, Puig considera «prioritari» preservar tota la Budellera i «evitar el creixement totalment descohesionat i insostenible de Mas d’en Sorder». Discrepàncies a banda, reconeix que «un POUM són moltes coses i, en la resta, la visió és compartida».

La setmana passada, ECP també va poder negociar el POUM amb el conseller García Latorre. El portaveu del grup, Jordi Collado, assegura que la reunió va ser «interessant», tot i que «encara queda molt treball per fer i els documents encara estan en construcció». En aquest sentit, l’edil es mostrava preocupat

per «la memòria social, l’econòmica i la mediambiental, especialment amb la d’inundabilitat».

«Sabem que amb el pelotazo de CLH o de Mas d’en Sorder no ens trobarem, però estem intentant trobar punts d’entesa com la protecció de l’Anella Verda, la no construcció el hub de futbol de la Planota o el desenvolupament de plans urbanístics que cusin Icomar, Torreforta i Riuclar», explica Collado. Entre les demandes d’ECP també estan la conversió de l’A-7 en «una ronda de dalt coberta» que permeti guanyar permeabilitat i connectar amb Sant Pere i Sant Pau i Tarragona 2, o protegir els Montgons i la zona agrícola del voltant,

L’informe de viabilitat, en redacció

L’Ajuntament de Tarragona continua a l’espera dels informes preceptius necessaris per a poder tirar endavant el POUM. Entre aquests es troba l’estudi de viabilitat tècnica i econòmica, la redacció del qual es va adjudicar a finals de gener a l’empresa Enginyeria Reventos. El termini d’execució és de 4 mesos. També estan en fase d’elaboració els informes d’inundabilitat o de mobilitat, entre altres.

Les reunions pendents El govern també va citar Junts i el PP ahir per parlar del POUM, però les reunions es van haver d’ajornar. Dilluns vinent, tindrà lloc la trobada amb els juntaires, que plantejaran els seus dubtes respecte al parc d’habitatge del futur barri tecnològic projectat al polígon Francolí i sobre la futura estació de l’Horta Gran. La formació independentista ha defensat en altres ocasions que s’han de dur a terme els plans parcials de la Vall del Llorito, el barri del Nàstic, Mas d’en Sorder i la Budellera, encara que sigui en uns terrenys més reduïts. En les pròximes setmanes el conseller García Latorre també es reunirà amb el PP, que recorda que «està en joc el futur de Tarragona amb el nou POUM». La seva portaveu, Maria Mercè Martorell, lamenta que «el model de ciutat de l’equip govern deixa de banda les necessitats reals dels tarragonins i tarragonines, i només respon a la seva ideologia i la dels seus socis». La consellera assenyala que «el preu de l’habitatge està pels núvols perquè no hi ha sòl disponible per a construir i s’ha de revertir». En aquest sentit, els populars defensen que «la capital ha de créixer per Llevant, lluny de zones inundables».

Segurament, al govern li farà falta una tercera ronda de contactes, si no més, per tancar els últims serrells i assolir la majoria més àmplia possible per a aprovar el nou POUM aquest 2025.

Hi

com ha de ser el creixement de la ciutat per Llevant. Marc Colilla

L’apunt

L’abanderat és una figura especial dins la colla. Diables

Els

Diables Voramar celebren el seu

35è aniversari amb un any ple d’activitats

Cultura l La colla estrena un nou logotip amb l'abanderat com a principal protagonista

Redacció

Aquest 2025 es compleixen trenta-cinc anys des que, la tarda de Sant Joan de 1990, un grup de joves apassionats pel món del foc va fer vibrar per primera vegada el barri del Serrallo sota el nom de Diables Voramar. Per celebrar aquesta efemèride, la colla vol compartir amb tota la ciutadania un any ple d’activitats especials. Els actes commemoratius donaran el tret de sortida amb la presentació del logotip del 35è aniversari, coincidint amb la Setmana de Carnaval.

Entre les activitats més destacades, hi haurà un correfoc especial de Sant Pere, la tradicional carretillada d’aniversari i una gran trobada de diables. Durant les festes de Santa Tecla 2025, els Diables Voramar tindran un protagonisme molt especial,

reafirmant així el seu compromís amb les festes de la ciutat. Abans de l’inici oficial de l’aniversari, l’entitat ja escalfarà motors amb diverses activitats prèvies. A més, la colla vol participar en totes les festes de la ciutat, començant pel Carnaval i Sant Jordi. Per commemorar aquest 35è aniversari, els Diables Voramar estrenaran un logotip especial. La proposta sorgeix de la voluntat de trobar un element dins de l’entitat que representi tots els membres per igual. L’abanderat ha estat la figura triada, ja que és qui encapçala les actuacions, portant la bandera amb l’escut representatiu i liderant la comitiva durant tots els correfocs. Per representar-lo en el logotip de l’aniversari, s’ha escollit el casc com a element principal, pel fet que és la peça més característica de la seva indumentària.

El PP demana recuperar la ubicació dels contenidors a l’últim tram de la Rambla Nova

Política l El grup municipal del PP a l’Ajuntament de Tarragona ha demanat recuperar la ubicació dels contenidors de la brossa de l’últim tram de la Rambla Nova. Els populars han reclamat a l’alcalde Viñuales que aquests tornin al lloc on estaven abans del tall de la «desastrosa» prova pilot que va impulsar el govern per convertir

Viñuales confia que el Govern aportarà més mossos a Battestini

Política l El batlle creu que l’acord entre la Generalitat i l’Estat afectarà «molt positivament» a la ciutat

Oriol Castro

«Tarragona ha de ser una de les ciutats més beneficiades d’aquest augment d’efectius de la policia autonòmica». Així de clar es mostra l’alcalde Rubén Viñuales, qui confia que l’acord presentat aquesta setmana entre el govern de la Generalitat i el govern estatal tindrà conseqüències «molt positives» a la ciutat. «Tenim projectes molt importants a nivell policial com la comissaria conjunta de Battestini, a una zona molt cèntrica. Hi ha d’haver agents per això», expressa Viñuales. «Passar de 18.000 a 25.000 mossos és una bona notícia. Parla molt bé de les relacions bilaterals», afegeix l’alcalde.

D’altra banda, l’acord entre les dues administracions contempla l’obertura d’una seixantena més de jutjats a territori català. «És important, a més a més, en aquest cas, que el partit judicial del Vendrell pugui tenir un parell de jutjats del penal, que ara no té, perquè s’acumulen tots a Tarragona. Això encara satura més els tempos de tramitació de qualsevol procediment penal. I parlo amb coneixement de causa perquè és al que m’he dedicat tota la vida», sentencia Viñuales.

Un altre punt de l’acord és que la Generalitat tingui ple-

Battestini acollirà una nova comissaria els pròxims anys. Gerard Martí

na competència per convocar, formar i nomenar els funcionaris de l’administració local. Es tracta dels secretaris, interventors i tresorers. Una mesura ideada sobretot pels ajuntaments petits de Catalunya. «Nosaltres, com a ajuntament gran, no tenim aquesta problemàtica. Però com a vicepresident primer de la Diputació sí que veig aquest

aquest espai en una zona per a vianants. La portaveu, Maria Mercè Martorell, denuncia que el canvi d'ubicació dels contenidors ha provocat moltes molèsties als veïns: «En la majoria dels casos, estan més lluny que abans i els veïns han de desplaçar-se amb la brossa a la mà». Per això, reclamen que es retornin al seu lloc original. Redacció

blema molt seriós», explica Viñuales. «Això ha d’ajudar també a que puguin desenvolupar els ajuntaments els seus projectes perquè sinó acaben morts», conclou el batlle.

Prioritat per a Illa En la mateixa línia es va expressar ahir el president de la Generalitat, Salvador Illa. «La col·laboració amb voluntat d’acord sempre dona més beneficis que les dinàmiques de confrontació», va reblar el president. Sobre l’ampliació de la plantilla de Mossos, Illa va reiterar que la millora de la seguretat és una «prioritat» del Govern i que l’afrontaran «de cara i sense amagar la realitat».

Des de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a l’Hospitalet de Llobregat, on va «agraïr» la feina de tots els cossos policials del país, el president de la Generalitat va recordar que la seguretat és el dret de qualsevol ciutadà de Catalunya a «viure tranquil i amb confiança» i que la prioritat del Govern és garantir aquest dret. «Vull ser clar. No deixarem ni un barri, ni un poble, ni una ciutat desatesa en matèria de seguretat i garantirem la convivència», va destacar. Per aconseguir-ho, Salvador Illa va destacar que la fórmula passa per tenir «més Mossos i més jutjats», dos dels acords assolits amb l’Estat, i per treballar fugint «del soroll i la demagògia» perquè la seguretat «demana rigor i mesures concretes». A banda de millorar la percepció de seguretat de la ciutadania, Illa va assenyalar que l’increment de la plantilla dels Mossos d’aquí al 2030 permetrà assumir amb plenes garanties les competències de seguretat a ports a i aeroports.  «Tarragona ha de ser una de les ciutats més beneficiades del pacte»

problema sovint. No tenim per desgràcia a Catalunya tradició d’opositors i opositores a Intervencions Generals o Secretaries, això és un pro-

Voramar

Societat l Els estudiants de l’Escola Vedruna

Sagrat Cor i de l’Institut Pons d’Icart van rebre ahir les acreditacions europees

L’alumnat tarragoní, ambaixador del Parlament Europeu

«En un moment en què es posa en dubte l’aliança europea tal com la coneixem, actes com aquest són més importants que mai». Més de seixanta alumnes de l’Escola Vedruna Sagrat Cor i de l’Institut Pons d’Icart de Tarragona van rebre ahir les acreditacions que els distingeixen com a ambaixadors júniors del Parlament Europeu.

A l’acte de lliurament hi van assistir l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, i l’eurodiputada Laura Ballarín. «Europa és el millor racó del món per viure-hi. I la Unió Europea és un projecte únic al món, de justícia i pau social. Però els projectes no són eterns, només sobreviuen si es defensen generació rere generació. I aquest és el vostre encàrrec», va expressar Ballarín sota l’atenta mirada dels joves. Els alumnes van presentar les iniciatives que han dut i duran a terme durant aquest curs acadèmic i van

poder plantejar als representants polítics els seus dubtes sobre diferents temes.

Dubtes del jovent  «M’agradaria saber per què està pujant tant l’extrema dreta a Europa», va preguntar un estudiant. «La Unió Europea vol impulsar una llei sobre les xarxes socials per a combatre els discursos d’odi», va qüestionar una altra alumna. «Treballem per tenir un entorn digital segur. Hi ha molta desinformació que taca les nostres democràcies», va respondre Ballarín.

Aquest programa es va inaugurar el curs acadèmic 2015/2016, amb l’objectiu d’apropar el funcionament del treball legislatiu i polític de la institució als alumnes de centres d’ensenyament secundari, en particular als grups de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat i al grau mitjà de Formació Professional.

En aquesta desena

Els joves van plantejar dubtes als polítics sobre l’actualitat

edició hi participen 700 alumnes de 22 escoles catalanes (14 Escoles Ambaixadores, entre les quals l’Institut Pons d’Icart i l’Escola Vedruna Sagrat Cor, i 8 Escoles Mentores, categoria que inclou l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona). «Us animo a que conegueu els altres ambaixadors europeus. I recordeu que viure amb dignitat és el més important. La dignitat no és una cosa que us hagin de donar, naixeu amb ella i és vostra», va concloure Viñuales.

Calvet i Armesto seguiran liderant la Jove

Castells l La Colla Jove Xiquets de Tarragona va celebrar fa pocs dies la seva Assemblea Extraordinària. Així, els membres de la colla van renovar la confiança en Adrià Calvet i Yasmina Armesto per a liderar la colla la pròxima temporada, rebent 140 vots a favor. La ratificació permetrà a Calvet i Armesto encarar el seu tercer any al capdavant de la formació. Redacció/Colla Jove

Segona etapa de Lobo i Marrugat a SPiSP

Castells l L'assemblea general extraordinària de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va aprovar la candidatura presentada per David Lobo i Ricard Marrugat com a cap de colla i president. El resultat va ser de 124 vots, 6 en contra, 3 en blanc i 1 nul. Marrugat torna a encapçalar la junta administrativa després d’haver-ho fet el 2013 i 2014. Redacció/G. Martí

Oriol Castro

Una seixantena d’alumnes de l’Escola Vedruna Sagrat Cor i de l’Institut Pons d’Icart van rebre l’acreditació a l’Ajuntament. Gerard Martí

Política

L’eurodiputada Laura Ballarín va fer entrega de les distincions. Gerard Martí

La Urbana recupera el projecte dels mentors per ajudar

els agents en formació

Societat l Els setze agents rebran assessorament i orientació

Redacció

La Guàrdia Urbana de Tarragona recupera el projecte de mentoring per a contribuir al desenvolupament dels 16 agents que actualment es troben formant-se a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) i que s’incorporaran al cos un cop superin el curs de formació bàsica.

Aquesta iniciativa feia anys que no es portava a terme i amb la nova direcció al capdavant de la policia tarragonina s’ha considerat que era necessari recuperar-ho perquè és un projecte que aporta valor afegit per al cos i per als nous agents.

Els agents en formació rebran l’assessorament i l’orientació d’un sotsinspector, un sergent, dos caporals i 7 agents professionals, amb l’objectiu de millorar aspectes de la seva vida professi-

onal sobre com gestionar el temps, definir estratègies i objectius, resoldre problemes o prendre decisions. Els mentors són agents de policia de carrera, amb plaça consolidada que, de forma voluntària i sense remuneració, donen suport als agents que estan completant el seu període de formació. La seva tasca també és orientar-los durant els primers passos a l’inici del servei actiu com a funcionari en pràctiques.

L’Intendent Cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Manel Vázquez, assegura que «era necessari recuperar aquesta iniciativa dels mentors perquè això ajuda als policies en formació, el mentor els dona confiança i motivació, és un suport per a la resolució de problemes i de dubtes, els estimula en l’aprenentatge i alhora els serveix de model de comportament».

Ballarín (PSE) preveu una pròrroga dels fons

Next Generation

Política  l L’eurodiputada explica que presentaran esmenes a Brussel·les per defensar el sector pesquer tarragoní

Laura Ballarín, eurodiputada del Partit Socialista Europeu (PSE), preveu que s’apliqui una pròrroga a l’execució dels fons Next Generation. Aquest 2025, per a molts ajuntaments, inclòs el de Tarragona, està marcat pel final del termini per a fer els projectes subvencionats amb aquests fons europeus. Això suposa uns 30 milions d’euros a la ciutat. Un dels projectes més importants és el del Fòrum de la Colònia, que té un pressupost de 3 milions d’euros. A

banda, projectes de la conselleria de Medi Ambient, com l’enderrocament de la plataforma del Miracle o la renaturalització del Francolí també s’han d’executar enguany.  Tot i que el govern municipal confia a complir els terminis previstos, Ballarín creu que és probable que tinguin més temps per a acabar-se. «Aquestes subvencions es van idear per a injectar ràpidament diners als estats i que es resentissin el mínim possible de la pandèmia de la Covid. En alguns casos, és difícil executar els projectes i

es triga temps», defensa l’eurodiputada.

Més enllà, en ple inici de la legislatura europea, Ballarín expressa que defensaran el sector pesquer tarragoní a Brussel·les. «Ja vam comunicar que la Comissió Europea no estava tenint en compte la realitat del territori i els deures en matèria de transició verda que s’estaven fent. Després d’unes dures negociacions vam aconseguir una entesa i de cara el futur seguirem defensant aquesta postura», indica Ballarín. En pocs mesos, es presentarà la

«En alguns casos, és difícil executar els projectes subvencionats»

primera proposició dels pressupostos a la UE, que aniran del 2028 fins al 2035.

Mirada als pressupostos «Els recursos són limitats i hi haurà dificultats, però presentarem esmenes per a garantir el relleu generacional del sector i la seguretat alimentària», diu l’eurodiputada. A més, els socialistes europeus es mostren partidaris de flexibilitzar la normativa, una reclamació històrica del sector, i de modificar la política pesquera comuna.

Falta d’informació amb els trens

A part, el passat gener, es va originar una polèmica entre els socialistes arran de la compareixença de la Plataforma Mercaderies per l’Interior al comitè de Peticions del Parlament Europeu. La Comissió Europea (CE) va obrir la porta a «alternatives viables» perquè els trens de mercaderies circulin per l’interior a Tarragona en lloc de la línia de la costa. Tots els grups excepte els socialistes van apostar per mantenir la demanda oberta i estudiar-la.  Una postura que va sorprendre i va fer discrepar els alcaldes tarragonins del PSC. «Hi va haver una manca d’informació. S’ha de tenir en compte les opinions del territori i la postura del partit socialista català ha sigut molt clara sempre en aquest sentit», explica Ballarín. L’eurodiputada remarca que la votació de la proposta no tenia conseqüències polítiques ni legislatives.

Oriol Castro

L’eurodiputada socialista va visitar ahir la ciutat de Tarragona. Gerard Martí

Hi ha setze agents en formació al cos de seguretat. GUT

La ‘Bota del Record’ ret homenatge als afectats de la DANA a València

Carnaval

Tarragona va conèixer ahir la nova Bota i els Ninots del Carnaval en una plantada que, com és tradició, marca l’inici oficial de la festa. Enguany, la Bota ret homenatge a les víctimes, els afectats i els voluntaris de la DANA que va colpejar el País Valencià el passat 29 d’octubre. L’escultura efímera, de grans dimensions, conté una escombra, una pala i una fanaguera, tres eines essencials en les tasques de neteja del fang que va inundar les zones afectades pel temporal. El monument, anomenat La Bota del Record ha estat elaborat pel Taller Valua, que repeteix per segon any consecutiu. A més, va comptar amb la participació d’altres artistes fallers valencians que també van patir els efectes de la DANA.   «Hem volgut retre homenatge a la solidaritat, als llaços i als gestos de suport que van sorgir els dies posteriors a la tragèdia. Aquesta Bota vol ser un testimoni de tot allò que es va viure», va explicar Raúl Martínez Ruíz, un dels autors del disseny. Les inundacions, va subratllar l’artista, van tenir un fort impacte econòmic i cultural sobre València, afectant greument una vintena de tallers fallers i arrasant-ne uns altres 6 «que mai aixecaran el cap». «El que més desitgem, tal com fem a casa, és

La ‘Bota del Record’ quedarà exposada a la plaça de la Font fins la seva crema, el 4 de març, a l’enterrament del Rei i la Concubina. Gerard Martí

Les figures les ha creat el Taller Valua, juntament amb altres fallers afectats

El Rei i la Concubina es presenten a la ciutat

Programa l Les comparses Disc 45 i Colours Fantasy protagonitzaran els actes d’avui

Dimecres 26

Entrada del Rei Carnestoltes la seva Concubina i els Sèquits 18.00 h: Plaça Corsini

La Plaça de la Disbauxa acollirà l’entrada a la ciutat del Rei Carnestoltes i la seva Concubina.

Aquesta serà la primera vegada que els tarragonins podran gaudir d’aquests personatges en plena essència. Quan soni l’última nota de l’Amparito, Ses Majestats sortiran per rebre la vara de comandament i iniciar el seu regnat ple de disbauxa i diversió. En el moment que rebin la vara, el Rei i la Concubina oferiran el seu sermó, que ben segur no deixarà a ningú indiferent. També es podrà

gaudir del seu primer — però no l’últim — ball de Carnaval. Seguit es nomenarà la figura del Boter d’Honor, un reconeixement que recaurà en una persona o col·lectiu que hagi treballat pel Carnaval de manera desinteressada.

Gala del Rei Carnestoltes, la seva Concubina i els Sèquits 19.30 h i 21.30: Teatre

Tarragona

Després de la seva sortida espectacular al Mercat, en què Tarragona haurà conegut el Rei Carnestoltes i la Concubina en tota la màxima esplendor, les comparses Disc 45 i Colours Fantasy oferiran al públic un espectacle ple de ball, sàtira i algunes sorpreses.

purificar amb el foc i renéixer amb les cendres. Entre tots tirarem endavant i farem que al carnaval regni la felicitat, la màgia i el record», va afirmar Martínez.

«Sovint la Bota és un element satíric, i això està molt bé, però no podíem deixar passar ni oblidar situacions greus com la que han patit els nostres germans i germanes valencians», va assenyalar l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Durant la seva intervenció, el batlle també

dijous 27

Carnaval gastronòmic: coca de llardons

09.00 h: Carrer d’en Canyelles

Repartiment de botifarra d’ou 10.00 h a 14 h: Mercat Central i de Torreforta

Truites de Dijous Gras al Casal

19.30 h: Casal Popular Sageta de Foc

Presentació de les temàtiques de Carnaval 2025 20.00 h: Plaça Corsini

Ball de Màscares

21.30 h: Casa Joan Miret

va voler agrair la feina dels mestres fallers, així com la de totes les persones implicades en el Carnaval de la ciutat, un carnaval que va reivindicar com «el millor de Catalunya».

Uns Ninots amb nou ‘look’  El Ninot i la Ninota, presentats en el mateix acte, també són una creació del Taller Valua, que enguany ha volgut donar-los una nova imatge. D’aquesta manera, els artistes valencians han col·laborat amb els Sèquits del Rei Carnestoltes i de la Reina Concubina; enguany representats pels membres de Disc 45 i Colours Fantasy; per dissenyar aquest canvi d’estil. «Hem agafat l’exemple del que s’havia fet anys anteriors per, a partir d’allà, crear la nostra pròpia versió», va explicar Martínez.

Els vestits que duen les figures, va apuntar, s’han creat a partir de les teles que els van fer arribar les comparses. «Per nosaltres això ha estat un repte, ja que no acostumem a ‘vestir’ els ninots», va admetre l’artista. «Els hem creat a partir del nostre gust i experiència, portant-les una mica al món faller amb aquestes proporcions més caricaturesques, però sempre procurant mantenir l’essència del Carnaval de Tarragona», va concloure.

La Bota quedarà exposada a la plaça de Font fins a la seva crema, el 4 de març, en l’enterrament del Rei Carnestoltes i la Concubina.

Fins a setze andròmines participaran dissabte a la  XVIII Baixada del Pajaritu

Carnaval l S'exposaran a la plaça del Rei a les 9.30 h i baixaran fins al Cós del Bou a les 11 h

Redacció

La Baixada del Pajaritu torna al carrer Cós del Bou un any més per omplir-lo d’humor i sàtira amb les 16 andròmines que participaran aquest dissabte en la XVIII edició de l’acte. Aquestes s’exposaran a la plaça del Rei a les 9:30 h, i a les 11 h començaran a desfilar per la baixada de la Pescateria fins a arribar al carrer Cós del Bou. Un cop allí tornaran a la plaça del Rei per fer una segona baixada. Aquest cop, els presentadors i jurat de l’acte seran els humoristes tarragonins del grup ‘Risses’.

Al final de l’acte es farà l’entrega de premis amb les categories de sempre: Paquí pallà pel valor crític del pajaritu, Fem-lo maco per l’andròmina més bonica, Fins al final per la millor baixada, República Catalana per la baixada més desastrosa i Nàstic de Tarragona per la millor ‘patacada’. En acabar, l’activitat continuarà amb el Vermut Lila amb DJ Dbroma i, a les 13 h, tindrà lloc el tradicional concurs infantil de disfresses dins del local de la Colla Jove. A partir de les 24 h, arribarà la revetlla del Carnaval Jove amb PD Murdock i DJ Rayo.

Marta Omella Blanco

Imatge de l’Entrada del Rei i la Concubina del 2024. Aj. de Tarragona

La Plataforma iniciarà al març la recollida de signatures per fer la consulta sobre l’estació de busos

Mas Iglesias l El govern creu que s’hauria d’esperar al retorn sobre les propostes abans de fer la consulta

Miquel Llaberia

L’Associació de Veïns Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias fa un pas més en el seu objectiu de convocar un referèndum no vinculant que pregunti als reusencs si creuen que és adient posar una estació de busos dins del Parc Mas Iglesias. L’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Participació Ciutadana, ha donat llum verda a la recollida de signatures necessària per impulsar la consulta i el divendres 14 de març entregaran els plecs de signatures a l’entitat. Perquè es pugui dur a terme la consulta els impulsors hauran de recollir un mínim de 5.000 signatures.

Per a iniciar la recollida de signatures, l’entitat ha convo-

cat a tots els seus membres i simpatitzants per mostrar el seu suport i col·laborar el 14 de març a les 10 hores a la plaça de la Patacada. L’entitat tindrà un màxim de tres mesos per recollir les 5.000 signatures que hauran de ser de ciutadans empadronats a Reus i majors de 16 anys. «Esperem que no sigui complicat i obtinguem el màxim suport de la ciutadania de Reus. Pensem que el que demanem és salvar un parc, preservar la natura, la qualitat de vida i, en resum, decidir quin tipus de ciutat volem deixar als nostres fills en el futur», afirma el president de l’associació, Òscar Mendoza. Des de l’entitat defensen que «el progrés no pot ser moneda de canvi en-

Flores valora positivament que s’usi el reglament de Participació Ciutadana

vers el medi ambient». «Es vol posar ciment a dins un parc per fer una estació d’autobusos quan, precisament, el parc és el millor defensor contra el canvi climàtic», apunten des de l’entitat.

L’Ajuntament

Per una altra banda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, es mostra satisfeta amb el fet que «la ciutadania s’impliqui en decidir el model de ciutat que vol», en aquest cas a través d’una consulta. Així i tot,

L’apunt

L’estació d’autobusos

La polèmica va iniciar quan l’any passat l’Ajuntament va anunciar que, en el marc de la remodelació del Carrilet, l’estació d’autobusos es reubicaria al Parc Mas Iglesias. L’objectiu és establir una zona intermodal entre l’autobús, el tren i el tramvia. Aleshores, va néixer la Plataforma que es va oposar frontalment a què

Guaita puntualitza que aquesta consulta hauria d’esperar el retorn de l’Ajuntament, ja que

Les signatures han de ser de gent empadronada a Reus i majors de 16 anys

valorant les propostes rebudes de les diferents trobades i reunions dels darrers mesos, referents a diferents punts de la reordenació del Carrilet. En opinió de la batllessa, s’hauria d’esperar que el consistori fes el retorn abans de «tirar endavant qualsevol mena de consulta».

Per un altre costat, la regidora de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Flores, celebra que aquesta problemàtica s’hagi canalitzat a través del reglament de Participació Ciutadana. «Quan una preocupació existeix, però no arriba a l’Ajuntament, i es queda al carrer no és útil, no es dona resposta. Els moviments socials i col·lectius han d’estar sobre la taula», afegeix. A la vegada, Flores argumenta que el reglament, a part de canalitzar la problemàtica, ajuda a donar-li la dimensió correcta: «Aquest canal permet no fer hipòtesis del volum, sinó que amb el procediment de recollida i validació sabrem a quina quantitat de persones els preocupa». Així i tot, la regidora reconeix la dificultat que suposa que sigui la primera vegada que s’activa aquest procediment: «Posar-ho en funcionament per primera vegada és un repte, sobretot si després s’acaba convocant la consulta, però no és un repte que surt del no res».

l’estació d’autobusos s’edifiqués dins del parc per motius mediambientals. A més, també critiquen que la zona no és l’adequada per motius de seguretat, ja que hi ha l’Escola Eduard Toda, l’Institut Roseta Mauri i, en un futur, l’Escola Bressol l’Ametller. Per tant, en opinió de l’associació, no es podrà garantir un pas segur de les famílies amb la presència constant d’autobusos i tramvies.

la proposta presentada fins ara és un avantprojecte. Actualment, l’Ajuntament està

Terminis

Amb l’inici de la recollida de signatures el 14 de març el rellotge començarà a contar el temps i l’entitat tindrà tres mesos per recollir les 5.000 signatures. En aquell moment, l’Ajuntament tindrà el marge d’un mes per validar les signatures i descartar les que no siguin aptes. En cas que es validin un mínim de 5.000 signatures, s’obrirà el termini de tres mesos perquè l’Ajuntament convoqui la consulta a través d’un decret d’alcaldia. La data del referèndum haurà de ser en un termini d’entre 30 i 60 dies després de la publicació del decret de convocatòria.

Fotografia d’arxiu de l’acte de constitució de l’Associació de Veïns Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias. Gerard Martí

Si David Bustamante i Àlex Casademunt eren dos homes amb un mateix destí en el llunyà 2002, la militància de Junts per Reus tenia el cor dividit a l’hora de votar per conformar la nova executiva local. Gerard Gort o Montserrat Vilella? El telèfon mòbil treia tant o més fum que els incomptables cafès que s’anaven prenent els implicats i el seu cercle més íntim: un vot tenia un valor incalculable; molt més que un, dos i tres espressos. La discreció era una premissa insubstituïble i les portes s’han tancat cap endins. Qualsevol factor faria decantar la balança i el resultat així ho demostra. Gort, periodista i persona de la màxima confiança de Teresa Pallarès, és el nou president de l’executiva local. Ho ha fet amb un marge molt estret de victòria —les últimes dades parlaven que no arribava al 60% dels suports— i, malgrat l’unànime discurs d’unitat —Vilella afirma que ha estat «un procés intern amb un resultat molt ajustat i continuem treballant tots pel mateix projecte»—, quedarà feina per fer per recosir un cor dubtós entre dues ànimes. A vegades, una derrota pels punts cou més que un KO instantani.

La proposta majoritària està alineada amb la feina desenvolupada com a oposició des del 2023.  Si Gort evoca l’allargada ombra de Pallarès, qui acaba de tornar a la primera línia política després de superar, afortunadament, uns problemes de salut, els seus companys d’executiva també en són reminiscents. S’hi han sumat Mariluz Caballero, portaveu adjunta de Junts per Reus a l’Ajuntament i cara visible del projecte amb l’absència de la cap de llista, i Jaume Piñol i Carme Juan, assessors del grup municipal.

L’equació tindrà en compte una incògnita addicional. Amb la renúncia de Montserrat Caelles a l’acta de regidora, Junts encara no ha anunciat qui la

FiraReus Events acollirà el 10è Curs de Pediatria Pràctica

Salut l Més de 350 professionals de la pediatria de tot l’Estat participaran en el 10è Curs de Pediatria Pràctica, els divendres 28 de febrer i dissabte 1 de març, a firaReus Events. El curs està organitzat per l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, l’Institut Català de la Salut i la URV. Redacció/Cedida

Política l Gort és el nou president de l’executiva local del partit després d’un frec a frec amb Vilella

Junts intentarà recosir un cor dividit després de les eleccions internes

reemplaçarà en el càrrec. Si es fa cas a les llistes de les darreres eleccions municipals, el lloc hauria de ser per a l’enginyera tècnica en informàtica de sistemes Sarah Dubois. Pròxima al posicionament de Vilella, seria una figura que podria ser difícil de digerir per l’estómac del grup municipal o que, per altra banda, serviria per ajudar a teixir ponts i cicatritzar qualsevol mena de batalla interna. Es produeix la casualitat, però, que el següent a la candidatura era

el mestre i músic Jordi Salvadó, i no és un nom que s’hauria de passar per alt: serà el responsable de comunicació de l’executiva local sota la presidència de Gort.

Dues dones, un destí La successió de moltes casualitats, a vegades, fa pensar que més aviat es tractava d’una relació de causalitat. Montserrat Vilella va entrar a l’Ajuntament de Reus a les eleccions del 2011. Va presentar-se com a número 5. Va saltar al número 2 el 2015 i va repetir posició de sortida el 2019. Semblava que estava cridada a ser l’hereva de Carles Pellicer, però va acabar deixant la política municipal

Acta de regidor

Amb la marxa de Caelles de l’Ajuntament, falta saber qui la substituirà

el 2022. El seu ascens l’ha acabat protagonitzant Teresa Pallarès. Va ser presentada com el flamant fitxatge de Junts el 2017, deixant enrere el seu passat socialista. Va acceptar ser la mà esquerra de Pellicer el 2019, la tercera a bord, però, nova nineta dels ulls post-primer d’octubre, es va proposar per liderar el vaixell el 2023. Amb l’objectiu de, com a mínim, tornar al govern el 2027, Junts per Reus inicia una travessia per deter-

minar el rumb de navegació. S’ha quedat sense alcaldia, relegat a l’oposició i perdent regidors. Gerard Gort afirma que el partit engega «una nova etapa» i que la voluntat és «catapultar Reus, recuperar l’orgull de ser-ne i fer-lo més pròsper, més cohesionat i amb més benestar i qualitat de vida». El punt de partida, però, és un context de dificultat que obligarà a assolir, precisament, i buscant-la de manera incansable, l’anhelada cohesió. S’aconseguirà remar plegats o quedarà ressentiment i divisió interna?

Dues ànimes, un destí. Ja es va respirant l’aroma preelectoral a la ciutat de Reus. I això que encara falta.

Relacions Ciutadanes programa un nou cicle de formació per a entitats

Societat l L’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria de Relacions Ciutadanes, torna a posar en marxa un cicle de formació dirigida a  les entitats de la ciutat amb l’objectiu de donar noves eines de suport i afrontar els reptes d’un futur canviant. Aquesta formació vol contribuir a empoderar les persones que tenen l’encàrrec de gestió de l’entitat, posar en

valor la tasca que duen a terme en l’actualitat a la ciutat, acompanyar-les en un procés de millora continua de la seva activitat i crear espais per posar en comú inquietuds, dubtes, experiències i bones pràctiques.

Al llarg dels propers mesos s’ha previst una formació orientada a la innovació, el canvi i la digitalització de les entitats, per poder continuar la seva evolució i el seu impacte en la societat, alhora que s’ha apostat per posar en valor projectes de comunicació duts a terme per entitats de la ciutat com a bones pràctiques  i donar-los a conèixer. En total es portaran a terme cinc sessions de caire divers que inclouen comunicació, disseny, bones pràctiques, serveis compartits i noves tecnologies. Redacció

Sergi Peralta Moreno

Fotografia de la nova executiva de Junts per Reus. Al centre, Gerard Gort, acompanyat de noms com Jordi Salvadó, Mariluz Caballero, Jaume Piñol i Carme Juan. Cedida

Diversitat Funcional es manifesta per reclamar millores a les parades de bus

Societat l L'associació Diversitat Funcional Baix Camp Reus es va manifestar ahir al matí a la parada d'autobusos de la plaça del Nen de les Oques per donar a conèixer les seves queixes sobre l'estat de la via pública a la ciutat. Amb el president de l'entitat al capdavant, Julián Fuentes, van transmetre les seves

El

demandes als vianants presents, que escoltaven mentre esperaven al bus. "Estem aquí per demanar millores en les parades d'autobús, que prohibeixin aparcar als vehicles a les parades d'autobús perquè els busos puguin parar com han de parar", va exigir Fuentes, megàfon en mà. A més, el president va posar

Programa de Suport a l’Ocupació Juvenil aconsegueix inserir 94 joves

Joventut l L'Ajuntament es marca l'objectiu de millorar els resultats

Redacció

El Programa de Suport a l’Ocupació Juvenil que es du a terme a l’Ajuntament de Reus des del Casal de Joves de la Palma ha aconseguit inserir 94 joves, tant laboralment com acadèmicament, durant l’any 2024. El programa consisteix a fer orientació acadè-

mica i laboral a joves d’entre 16 i 29 anys, xerrades a centres educatius i altres punts de la ciutat i coordinació amb els diferents agents implicats. Aquest servei es va posar en funcionament el desembre de 2023 i té una durada de tres anys i, fins ara, els resultats són positius. «Aquest

primer any hem tingut uns resultats molt positius, ja que s’han atès 148 joves, amb un alt índex d’inserció final», valora el regidor de Joventut de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos.

Gràcies als resultats obtinguts, l’equip impulsor va participar en un col·loqui de

El Casal de Joves La Palma rep als adolescents de 12 anys

Joventut l L’Ajuntament de Reus organitza la tercera edició de l’Hola Jove, una activitat adreçada a nois de 12 anys que comencen la seva etapa a l’institut. L’objectiu de la jornada és donar la benvinguda als joves als serveis que des de la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Reus es posa a la seva disposició. Per fer-ho, es visitaran tots

els instituts públics de la ciutat i alguns de concertats, per tal d’arribar a l’alumnat de 1r d’ESO. D’aquesta manera, es vol fomentar la vinculació dels joves amb el Casal de Joves, els seus professionals i el que ofereix. Per un altre costat, també es pretén escoltar les inquietuds i necessitats dels joves. «El Casal de Joves ha de ser

un espai d’escolta activa on els joves puguin expressar les seves preocupacions i idees», regidor de Via Pública de Reus, Daniel Marcos. «El Casal té un paper fonamental com a punt de referència per als joves de la ciutat, oferint serveis i recursos que els poden ajudar en la seva formació i participació comunitària», afegeix. Redacció

bones pràctiques per tal de compartir amb altres professionals els recursos i estratègies que s’han utilitzat per tenir aquests resultats. També van participar en diferents fires del territori, destacant la ponència a la Fira d’FP Dual organitzada per la Cambra de Comerç de Reus. «Ens proposem continuar treballant en la mateixa línia, millorar els resultats obtinguts aquest darrer any i apropar els joves de la ciutat els recursos i activitats que s’ofereixen des del Casal de Joves», afegeix el regidor.

èmfasi en el fet que les rampes per a persones amb mobilitat reduïda de vegades es baixaven en inclinacions perilloses. "Això és pel bé de tots els ciutadans que utilitzen les línies d'autobusos de Reus, hi ha hagut moltes caigudes per culpa d'això", va asseverar. Miquel Llaberia/Gerard Martí

Fotografia de la tercera edició de l’Hola Jove. Ajuntament de Reus

Servei d’Orientació Juvenil del Casal de Joves. Ajuntament de Reus

Salou reclama «una part molt important» dels Mossos pactats entre la Generalitat i l’Estat

Seguretat l El cos afirma que el municipi «és segur», però l’alcalde destaca l’augment de població a l’estiu

Álvaro Rodríguez

Pere Granados, alcalde de Salou, va traslladar ahir a la delegada del Govern, Lucía López, la voluntat d’incorporar al municipi «una part molt important» dels 5.000 nous agents dels Mossos d’Esquadra pactats entre la Generlitat i l’Estat. En el marc de la Junta Local de Seguretat, l’alcalde va afirmar que Salou és «qui més necessita aquest increment», al·legant que «cap altra població catalana tret de Barcelona assumeix tanta població» com la que té el municipi durant l’estiu.

Granados calcula que el flux de gent arriba als vuit milions durant la temporada turística si es tenen en compte els visitants de PortAventura. A més, el batlle afirma que «els dispositius de reforç d’estiu resulten insuficients», ja que la temporada s’ha allargat i «cada cop hi ha més persones fora de la temporada d’estiu». En aquesta línia, Granados considera que és necessari «un sistema de seguretat diferent de l’actual» per dotar el municipi d’efectius i reforçar la prevenció.

La delegada va afirmar ahir que «pel Govern de la Gene-

Imatge de la Junta Local de Seguretat celebrada ahir a Salou. Cedida

Els furts són el delicte més comú i el que més ha crescut el darrer any a Salou

ralitat Salou és clau», assegurant que es tindran en compte les consideracions de l’alcalde. López detalla que encara no es coneix com es realitzarà el desplegament d’efectius

El grup industrial Ercros va perdre

11,7 MEUR durant el 2024

Economia l L'empresa compta amb instal·lacions a Vila-seca

ACN

Ercros va perdre 11,7 milions d’euros durant l’any passat, xifra que contrasta amb els 27,6 milions de beneficis que va obtenir el 2023. El president de l’empresa, Antoni Zabalza, ha atribuït els resultats, entre d’altres, a la continuació

d’una continuació d’una fase cíclica baixa, que ha dit que podria estar tocant fons; a la demanda europea «dèbil» i a les conseqüències del «xoc energètic» que encara s’arrosseguen de l’inici de la guerra d’Ucraïna, fa just tres anys, i que es van traduir en un increment de preus. Els resul-

tats negatius es produeixen en un context de les opa de Bonalti i Esseco i que es troben en la fase 2 de la CNMC. Amb tot, Zabalza calcula l’opa no es resolgui com a mínim fins a l’octubre o novembre. Al llarg de l’any passat, els ingressos es van situar en els 700,3 milions d’euros, una

dels Mossos d’Esquadra, però afirma que «acompanyarem al municipi per tal que aquesta petició es pugui fer realitat».

Paral·lelament, l’Ajunta-

xifra que és un 7,6% inferior. D’aquests 643,4 milions, un 9% menys, van correspondre a la venda de productes. En aquest sentit, Zabalza ha destacat que durant la primera meitat de l’any les vendes van caure un 17% en comparació al mateix període de l’any anterior, però en la segona meitat del 2024 es va revertir la tendència i van pujar un 2,7%.

La companyia ha detallat que la disminució de vendes per valor de 63,8 milions d’euros  també es deu al descens del preu per tona, amb un impacte de 38,64 milions.

materials i humans» així com la implementació «d’un sistema d’investigació localitzat a Salou». Granados també va detallar que la consellera d’Interior, Núria Parlon, es traslladarà personalment a Salou per tractar aquestes peticions.

Un municipi segur La Junta Local de Seguretat també va servir per constatar un increment dels fets delictius al municipi. De fet, Salou és la tercera població catalana on més ha crescut la criminalitat en el darrer any, amb un creixement percentual de 16,3%.

El cap de la comissaria dels Mossos a Salou, Marco Jiménez, explica que aquesta activitat criminal ha estat també acompanyada «d’un augment de l’activitat policial». Les dades aportades pel cap reflecteixen un augment del 33% de les detencions al municipi. De fet, Jiménez afirma que «algunes tipologies delictives s’han vist reduïdes». Amb tot, el sotsinspector declara que «Salou és un municipi segur amb tots els ets i uts».

ment també ha reiterat en el prec de convertir la comissaria de Salou en una Àrea

Bàsica de Policia. Granados defensa que aquest fet permetria «un augment de recursos

Per contra, els fets més comuns i que més augmenten són els furts i el cap detalla que la major part «es donen fora de la via pública». Per això, des de Mossos impulsaran plans d’acció específics i estratègies de prevenció a delictes com el robatori amb força a l’interior de vehicles. El cap de la comissaria explica que aquests fets són «delictes oportunistes i, difícils de reduir». Finalment, Jiménez afirma que reforçaran l’atenció contra les persones multireincidents.

Instal·lacions d’Ercros a Vila-seca. ACN / Ariadna Escoda

El conveni Córner de

la

Diputació celebra 20 anys amb 37 signants

Turisme l L’eina serveix per a promocionar la marca turística

Costa Daurada a fires i a diversos canals de comunicació

Álvaro Rodríguez

El conveni Córner, principal eina de promoció turística de la Diputació de Tarragona a la marca Costa Daurada, va celebrar ahir vint anys de vida. En aquesta nova edició, un total de 37 ens públics locals, associacions empresarials i ens privats van signar aquest document. Aquesta xifra suposa un augment de cinc signants respecte al darrer any i triplica el volum del primer conveni.

En concret, s’hi han afegit: Fundació Eurecat “El Pai-

satge dels Genis”, Associació Agències de Viatges Receptives de la Costa Daurada, Associació Golf Costa Daurada, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Valls, Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Tarragona. Alguns d’aquests ens ja formaven part anteriorment del conveni i ara s’han tornat a afegir. El conveni Córner 2025 permetrà que els participants tinguin presència en les fires internacionals de ITB a Berlin i WTM a Londres així com la

Els signants tindran, com a novetat, un audiovisual de promoció personal

representació als congressos estatals de FITUR a Madrid, B-Travel a Barcelona i Navartur a Pamplona. A més els ens també participaran de campanyes de comunicació conjunta sota el paraigua de la Diputació de Tarragona. Com a novetat, els participants disposaran de materi-

ERC proposa avançar la jubilació del sector químic i del refí al Congrés

Societat l La proposta l'ha impulsat el Sindicat de Treballadors (STR)

Redacció

Representants del grup parlamentari d’Esquerra Republicana, encapçalats pel diputat Jordi Salvador, el portaveu, Gabriel Rufián, i pel president del partit, Oriol Junqueras, van entrar ahir al registre del Congrés dels Di-

putats una Proposició no de Llei per avançar l’edat de jubilació al sector químic i del refí. Aquest és un dret que ja tenen consolidat altres col·lectius laborals com els bombers, els treballadors de la mineria o alguns cossos policials. La PNL presentada per Esquerra Republicana de Ca-

talunya haurà de continuar ara el tràmit parlamentari i buscarà el màxim consens polític per materialitzar la que és una vella aspiració dels treballadors del sector petroquímic. La figura que articula aquest avançament de l’edat de jubilació és el Coeficient Reductor, que s’aplica

El Consell Comarcal del Tarragonès promou un 8M més comunitari i participatiu

al audiovisual personalitzat per la promoció de les seves destinacions. El conveni està dotat amb un pressupost de 437.000 euros.

Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació, afirma que aquesta eina permet «promocionar tant els territoris del litoral com els de l’interior». Llauradò valora que les dues dècades d’història del conveni «posen de manifest la sintonia entre el teixit socioeconòmic del territori i les institucions locals».

Per la seva part, el president del Patronat de Turisme, Carlos Brull, destaca que «l’esperit del conveni lliga amb el de la Diputació de sumar esforços per arribar més lluny», remarcant que aquesta eina «dona oportunitats als més petits per poder estar representats». A més, Brull considera que aquest conveni «ha sapigut evolucionar per donar resposta a les noves necessitats», incorporant accions adaptades al panorama digital.

en aquells sectors en els quals l’edat i el desgast que implica l’activitat professional generen un risc per a la salut i la seguretat.

La reivindicació per aconseguir aquest avançament de l’edat de jubilació va sorgir l’any 2021 de diverses assemblees del sector i l’ha liderat, des de 2022, el Sindicat de Treballadors, majoritari en aquest sector. Des de llavors, l’STR ha impulsat una campanya de conscienciació amb mobilitzacions del sector i impulsos de mocions.

Societat l Una de les accions d'enguany serà la lectura del manifest a l'INS els Pallaresos

Redacció

Un any més, el Consell Comarcal del Tarragonès commemorarà el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Per aquest motiu ha programat un seguit d’accions per implicar a tota la comarca en aquesta commemoració. El primer dels actes serà la presentació oficial de la campanya Va de persones, no de rols. Aquesta té com a objectiu impulsar una reflexió sobre els rols de gènere en les tasques de cura i fomentar paternitats corresponsables. El segon dels actes destacats

serà la lectura del Manifest del 8M. L’acte se celebrarà el dijous 6 de març, a les 10:45 hores, a l’INS Pallaresos. Es posarà un Punt Lila irisat al pati d’aquest institut. Amb aquesta iniciativa es busca que els 600 alumnes puguin participar en les dinàmiques i altres accions que aquest espai ofereix. També s’ha promogut un taller sobre identitat segura a les xarxes en clau de gènere. Aquest donarà eines a les participants per aprendre a protegir la identitat digital i navegar per internet de manera segura.

Imatge dels responsables de la Diputació i els signants del conveni. Diputació de Tarragona

Manifestació del 8M de l’any 2023 a Tarragona. Gerard Martí

Jordi Barberà, únic regidor dels Comuns, s’ofereix per ser alcalde de Cambrils

Política l El PSC carrega contra les declaracions dels seus socis de govern

Álvaro Rodríguez

Les reaccions polítiques a la dimissió d’Alfredo Clúa com a alcalde de Cambrils continuen arribant un dia després que aquesta es fes oficial. El regidor en solitari dels Comuns i soci de l’actual govern municipal, Jordi Barberà, va convocar ahir una roda de premsa per transmetre la seva «perplexitat» davant la decisió de l’edil socialista, afirmant que estava «abandonant als ciutadans i ciutadanes i no assumint les seves responsabilitats».

El regidor va carregar durament contra l’encara alcalde –la seva dimissió es ratificarà en un ple aquest divendres– titllant la seva actitud «d’absoluta deslleialtat» i de «fugida disfressada d’honorabilitat». Barberà va demanar «disculpes a la ciutadania» per haver confiat en Clúa com a alcalde.

En resposta a la renúncia i en vista que abans del 10 de març s’haurà d’elegir un nou alcalde, Barberà es va oferir a assumir l’alcaldia evitant

Jordi Barberà compareixent ahir a l’Ajuntament de Cambrils. Cedida

El PSC assegura que Barberà estava a favor d’entrar en un govern amb el PP

«personalismes i vetos creuats». El portaveu dels Comuns proposa una unió entre el Nou Moviment Ciutadà, el PSC i ERC per «trobar una fórmula que garanteixi l’estabilitat amb el suport de dos terços del ple municipal».

Per a Barberà, aquest seria

La Guàrdia Civil denuncia diferents persones per casos de maltractament animal

«un govern d’esquerres que representi la majoria social de Cambrils» que posi fi a l’actual crisi política.

Càrrega del PSC

Les paraules de Barberà posen en relleu la ruptura del govern municipal, conformat

pel PSC, ERC i Comuns després de la sortida de Junts. En una línia més suau, els regidors republicans també es van mostrar «decebuts» per la decisió de Clúa durant una compareixença aquest dilluns. De fet, el grup d’ERC manté l’esperança de poder reeditar l’actual pacte de govern en minoria en el ple que escollirà una nova executiva.

En resposta a aquestes declaracions, el grup municipal del PSC ha publicat un comunicat desmentint les declaracions dels seus socis i acusant-los de «no estar acostumats a tractar amb polítics que prioritzen el municipi». Els socialistes asseguren que la ronda de contactes que va desencadenar la dimissió de Clúa «va ser aprovada pels tres grups al govern».

A més, detallen que tots tres van participar en una reunió amb el Nou Moviment Ciutadà per oferir-los entrar a govern. Segons detalla el comunicat, ERC s’hauria oposat a aquesta opció. Finalment, el grup del PSC també afirma que Jordi Barberà «va mostrar la seva disponibilitat a entrar a formar part d’un govern amb el PP, malgrat que el seu partit no compartia la decisió».

Entre aquestes acusacions creuades, el grup de Junts ha mantingut el seu silenci. Enric Daza, qui va protagonitzar l’origen de la crisi amb la seva expulsió, compareixerà avui en companyia de les seves companyes de partit.

Societat l El Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) de la Guàrdia Civil a Tarragona ha dut a terme diverses actuacions contra el maltractament animal durant els mesos de gener i febrer , en què s’han investigat cinc persones a diferents localitats de la demarcació. A Bellvei (Baix Penedès) es van localitzar sis cadells en una hípica que tenien la cua amputada, i es va denunciar el propietari com a pressumpte autor. Al Catllar (Tarragonès) es van rescatar dos gossos que presentaven símptomes d’estar desnodrits; es van identificar els propietaris i es van denunciar. També es van obrir diligències contra el responsable d’un gos que vivia entre residus i ferralla a Alforja (Baix Camp). ACN/Cedida

Vandellòs i Ascó van produir, el 2024, 22.000 milions de kWh

Nuclear l Les centrals nuclears Ascó I, Ascó II i Vandellòs II van sumar durant l’any 2024 una producció neta de 22.178,159 milions de quilowatts hora que van suposar el 8,8% de la producció global neta del sistema elèctric peninsular i fins al 59,1% de l’energia produïda a Catalunya, segons dades provisionals de Red Eléctrica. Aquesta aportació al sistema elèctric equival, així mateix, a la cobertura del 30% del consum d’energia elèctrica de prop de 19 milions de llars espanyoles. la producció conjunta de les tres centrals es va traduir durant el 2023 en l’estalvi de l’emissió de 8,2 milions de tones equivalents de CO2 Amb un factor de càrrega del 84,22% CN Vandellòs II va registrar una generació neta de 7.713.802 MWh, mentre que CN Ascó I i CN Ascó II, van produir respectivament 6.933.944 MWh i 7.355.227 MWh, mantenint factors de càrrega del 79,92 i el 85.05%. El factor de càrrega d’una instal·lació de producció elèctrica és la diferència entre l’energia elèctrica produïda en un període i la que es podria haver produït amb la planta funcionant al 100% durant el mateix període. Redacció

Els Fons Nuclears del 2024 tindran 76 MEUR de pressupost

Economia l Els Fons de Transició Nuclear del 2024 tindran un pressupost de 76 milions d’euros, set menys que el 2023. Ahir es va reunir l’òrgan de govern del Fons de Transició Nuclear al Consell Comarcal de la Terra Alta i el secretari d’Empresa, Jaume Torres, indicà que en les pròximes dues trobades que se celebraran a Ascó i Vandellòs s’acabarà de determinar on es destinaran. D’aquests 76 milions, 49 ja estan compromesos. Als 27 restants caldrà afegir-hi 23 més d’un avançament del 2025. El reglament de distribució s’ha d’enllestir en les següents sessions. ACN

La temporada cultural primavera i estiu de Vila-seca acollirà més de 50 propostes

Cultura l S’han programat actes de teatre, música, cinema, exposicions i dansa

l’Auditori Josep Carreras, Pep Solórzano.

Ahir al matí es va presentar la programació cultural de la temporada primavera-estiu de Vila-seca, que compren els espais del Celler, l’Auditori Josep Carreras i el Castell. Una programació que s’iniciarà el proper mes de març amb els actes de Carnaval i finalitzarà en ple mes d’agost amb els espectacles d’Accions en Poesia a la Biblioteca de Vila-seca. Més de 50 actes seran els que farciran una temporada plena de teatre, música, cinema, activitats familiars, exposicions i dansa, entre d’altres, la qual va ser presentada per la regidora de Cultura, Lleure i Coneixement, Manuela Moya, i el programador de

L’espectacle musical Ilse és una de les propostes destacades de la temporada, treballada juntament amb el Teatre Auditori de Granollers. «Una proposta commovedora, adaptada per a tots els públics des de la sensibilitat, perquè tracta de la figura d’Ilse Weber, una compositora jueva assassinada a Auschwitz» va explicar Manuela Moya. Es tracta d’un espectacle, de Roger Padullés i Jordi Domènech, que acaba sent un cant a la pau.

També hi tindran un pes important les actuacions de dansa amb el Ballet de Barcelona, Larreal o la celebració del Dia Internacional de la

Dansa; la música solidària amb la soprano Begoña Alberdi a benefici de l’Associació Antian; així com el jazz, que es podrà escoltar tant al Celler com a l’Auditori amb Alba Armengou i Flamenco Vibes, els propers 25 i 26 d’abril, respectivament.

Humet, personalitat municipal Pep Solórzano posà en relleu a Ramon Humet, «compositor i professor del Conservatori de Vila-seca, un mestre de mestres, del qual podrem gaudir de la seva música en diverses ocasions, com ara el concert d’Ander Clemens, el de Joel Bardolet i Marc Heredia o el de Barcelona Modern Ensemble, que farà un monogràfic sobre la seva

Med Playa deixa la gestió de l’Hotel Pino Alto de Miami Platja

Empresa l La cadena hotelera Med Playa, especialitzada en establiments turístics de costa, ha decidit deixar la gestió de l’Hotel Pino Alto, situat a Miami Platja. La col·laboració es va iniciar el mes de gener de 2022 i tres anys després arriba al final de mutu acord entre les dues parts. Aquesta decisió s’emmarca en l’estratègia de

Med Playa de consolidar-se com un referent en la gestió hotelera, prioritzant establiments en els quals pugui garantir un servei excel·lent i una experiència única per als seus clients. El grup manté la presència en 22 establiments a diversos punts de l’Estat i també a l’estranger, sumant un total de 3.997 habitacions. Durant aquests tres anys,

l’hotelera Med Playa ha dut a terme la gestió integral de l’Hotel Pino Alto, que ha inclòs aspectes administratius, comercials, operacionals, tècnics i també de recursos humans. Amb aquesta operació estratègica, la cadena gironina reafirma el seu enfocament en la recerca constant de la qualitat i l’excel·lència hotelera. Redacció

Creixell obre els actes del 8M amb un taller d’identitat segura a internet

8M l Creixell començarà de forma puntual aquest dijous, 27 de febrer, els actes corresponents a la celebració del Dia Mundial de la Dona amb un taller sobre seguretat a internet organitzat pel Consell Comarcal del Tarragonès i el SIAD Tarragonès. L'activitat, en la que també hi participa l'Ajuntament de Creixell, es durà a terme a les 10.30 h a la

casa de cultura Can Caballer i està pensada per mostrar com protegir la identitat digital i navegar per interent de manera segura.

A més d’aquest primer acte, des del consistori creixellenc s’ha programat una caminada popular sota el lema ‘Caminem juntes’ de cara al 8 de març, així com l’habitual concentració i lectura del ma-

nifest oficial del 8M a la porta de la Casa de la Vila. El mateix dia també es realitzaran activitats infantils basades en la igualtat a la mateixa plaça de l’ajuntament. Per altra banda, el col·lectiu Papallones Liles ha preparat l’exposició ‘Vulves’, de Jaci Molins, per al mateix cap de setmana de les celebracions del 8M. Redacció

La temàtica de la propera exposició al Castell girarà entorn al modernisme

obra». L’Auditori Josep Carreras acollirà el primer concert d’aquesta temporada el 7 de març, amb La passió segons Frida a càrrec de l’Ensemble Vila-seca i, novament, també s’apostarà per intèrprets i autors joves, com ara l’Orquestra de la Universitat Rovira i Virgili i formacions que repeteixen a l’escenari del Carreras com Kebyart, l’Orquestra Händel, el Quartet Gerhard o l’Ensemble O Vos Omnes. Cal destacar que la regidora de Cultura també va anunciar la temàtica de la propera

exposició al Castell de Vilaseca, que s’està treballant conjuntament amb l’MNAC, i que girarà entorn del modernisme.

Amb una mitjana de més de 250 persones de públic assistent als actes, la programació Cultura Vila-seca ha arribat als 10.500 espectadors totals

en la última temporada fidelitzant, sobretot, el cinema i el públic familiar amb la programació del Petit Celler. Les entrades de tots els esdeveniments programats per la temporada cultural primavera-estiu de Vila-seca es poden adquirir al web https:// entrades.vila-seca.cat/

Imatge

Concentració amb motiu del 8M de l’any passat davant la Casa de la Vila de Creixell. Cedida

de l’Hotel Pino Alto, situat a primera línia de platja a Miami Platja. Med Playa

Redacció

La trompetista de jazz Alba Armengou actuarà al Celler el 25 d’abril. Cedida

Carnaval de Torredembarra

El Carnaval omple Torredembarra amb una participació de rècord

Festes l El municipi espera més de 2.000 persones i divuit carrosses a la rua, que compleix 45 anys

Redacció

Torredembarra espera enguany un Carnaval amb una elevada participació i es prepara per tal que més de 2.000 persones, divuit carrosses i cinc comparses participin en les seves rues. Aquestes xifres de rècord són les més

destacades de la celebració d’aquest 2025, un any en el qual la festa torrenca arriba a la seva 45a edició, amb un programa que arrenca aquest dijous 27 de febrer, amb els actes del Dijous Gras, i s’allargarà fins el pròxim dimarts, 4 de març, amb l’enterrament

de la sardina.

Després de la presentació oficial dels actes realitzada a mitjans de febrer i amb les dades de previsió de participants confirmades, l’alcalde, Vale Pino, ha volgut destacar de la festa d’enguany, precisament, la gran participació que

tenen les activitats de Carnaval al municipi i, sobretot, la rua de dissabte al vespre. «Fa anys que hem recuperat un gran nivell i n’estem orgullosos. 45 anys de Carnaval a la Torre indica el compromís tant de l’Ajuntament com les persones que es troben al cap-

Programa d’actes

dijous 27

Concurs de truitesInscripcions Grup de Dones 17.00 h: Cal Maiam.

Taller de màscares 17.00 h a 20:00 h: Espai Jove.

Exposició 45a anys Carnaval 18.00 h: Pati del Castell.

Arrivo de Ses Majestats Carnestoltes 19.00 h: Pati del Castell.

Rua de Ses Majestats Tot seguit: des de la Pl. del Castell fins al Casal.

divendres 28

Taller infantil de Carnaval 11.00 a 13.00 h. Pl. Mossèn Joaquim Boronat.

Una exposició repassa els 45 anys de la recuperació de la festa

anys del Carnaval –«un dels actes més singulars del Carnaval d’aquest 2025 i que ens permetrà veure d’on venim i on volem anar»– i, per l’altra, totes les activitats previstes per divendres que permeten consolidar la jornada com el dia dedicat al Carnaval infantil, ampliant les activitats que s’organitzen. Per altra banda, una altra de les novetats d’enguany és que el públic podrà participar i fer les seves valoracions en les votacions a les millors colles i comparses participants a la rua.

davant de les colles».

Per la seva banda, el regidor de Festes, Xavier Suárez, també ha volgut esmentar especialment dues activitats del programa destaquen per sobra de la resta. segons ells, aquestes són l’exposició organitzada amb motiu dels 45

Entre truites i mascotes Entre els actes més significatius que s’organitzen al llarg de tota aquesta setmana al municipi hi ha el concurs de truites que el Grup de Dones aquest Dijous Gras, així com el concurs de mascotes disfressades que s’organitza el dissabte de carnaval al matí i que en aquesta ocasió ja superarà les dues dècades d’ençà de la seva primera edició. A aquests actes tradicionals s’hi suma el taller de Carnaval per a infants que es prepara per divendres al matí, el concurs de disfresses de l’Espai Jove del divendres a la tarda o l’espectacle per als més menuts que se sumarà a la rua infantil del mateix dia.

Concurs de disfresses 17.00 h: Espai Jove.

Espectacle infantil amb ‘Lali Be Good’ 17.00 h: Envelat de Mañé i Flaquer.

Rua infantil de Carnaval 18.15 h: De la plaça del Castell a la plaça Mossèn J. Boronat.

dissabte 1

21è concurs de mascotes disfressades 11.00 h: Pl. del Castell.

Cercavila amb batucades 11.30 h: fins la pl. del Castell.

Passada de la Figa Te Fai 17.30 h: Nucli antic

Gran rua de Carnaval

20.00 h: de C. Pompeu Fabra a l’Av. Catalunya.

Festa de Carnaval amb SpotyFlight i Xart DJ 23.30 h: Envelat de Mañé i Flaquer.

diumenge 2

Rua de Carnaval 12.00 h: Del Port Esportiu a Cal Bofill.

Dinar de germanor de colles 15.00 h: Envelat de Mañé i Flaquer.

Batalla de confeti 18.00 h: Pg. de la Sort.

dimarts 4

Enterrament de la sardina i sardinada 19.00 h: Pl. M. J. Boronat.

La rua de lluïment de diumenge sortirà des del Port Esportiu i finalitzarà al passeig Colom. Ajuntament de Torredembarra

Carnaval de la Canonja

El Rei Carnestoltes s’apodera de la Canonja i posa tot el poble en obres

Festes l El nou monarca arriba amb un exèrcit de paletes i es mostra crític amb les actuacions municipals

Redacció

El Carnaval comença, com cada any a la Canonja, amb l’arribada del Rei Carnestoltes, el qual s’ha passejat ja aquest inicia de setmana pels carrers del poble per agafar el bastó de comandament i governar durant uns dies el municipi a base de música, ball i xerinola.

Sota el lema ‘la Canonja capital mundial de les obres’, el Rei Carnestoles s’ha autoproclamat arquitecte municipal i ha decretat el tancament de l’Ajuntament per obres. Durant la rua de benvinguda, el monarca es va fer acompanyar d’un grup de paletes, directors d’obres, topògrafs i instal.ladors de senyals perilloses, tots membres del grup Teatrerus. Un cop al balcó de l’ajuntament, la primera tinent d’alcalde, Lucía López, li va lliurar la vara d’alcalde i el

rei va aprofitar per fer un crític pregó sobre les obres municipals, i especialment, els treballs de la plaça d’Europa. No

es va salvar de la crítica ni la reforma del Teatre Municipal Orfeó Canongí, com tampoc la decisió de fer la recollida de la

Una setmana per gaudir entre les rues i el Mercat de la Sardina

Programa l El Mercat de la Sardina es reubica a la rambla 15 d'abril

dijous 27

Rua i berenar popular amb xaranga

16.30 h: Pl. Castell fins a la rambla 15 d’abril.

dissabte 1

Rua Infantil amb DJ Nacho Lascasas

12.00 h: Pl. Castell fins a la rambla 15 d’abril.

Ball i concurs de disfresses (entrades 2€ Codetickets i Castell de Masricart)

23.00 h: Poliesportiu Municipal.

diumenge 2

Magnífica Rua de Carnaval

17.00 h: Av. de la Florida fins al poliesportiu

Els grups i comparses que desitgin participar al concurs de la rua poden fer la inscripció al Castell de Masricart.

Lliurament provisional dels premis a les millors disfresses 20.30 h: Poliesportiu Municipal.

dimarts 4

Enterrament de la sardina. Lectura del testament, seguici mortuori , crema de la Pulla i

Mercat de la Sardina

18.00 h: Rambla 15 d’abril

Degut al gran èxit dels anys anteriors, s’ha decidit canviar la ubicació del Mercat de la Sardina per tal de gaudir amb més espai les especialitats gastronòmiques de totes les colles de Carnaval.

brossa porta a porta. L’arribada del Carnestoltes, acompanyada del Dj Nacho Lascasas, va acabar amb la

Dissabte es realitzarà la Rua

Infantil i diumenge la Magnífica Rua

fallida presència de la Pulla, amagada per l’arquitecte municipal i que haurà de ser buscada per la canalla en algun indret amagat del poble. A partir d’ara comença una setmana disbauxa, amb un programa ple de diversió per a grans i petits, amb música, concursos, disfresses i sorpreses. En aquesta edició la regidoria de festes de l’Ajuntament de la Canonja ha incorporat tres canvis importants d’ubicació: l’entrega de premis de la Rua es trasllada de nou a l’interior del poliesportiu, la Rua Infantil iniciarà el seu recorregut davant l’Ajuntament

i acabarà a la rambla 15 d’abril, i el Mercat de la Sardina es farà a la rambla 15 d’abril per tal de disposar de més espai.  El dijous 27, a dos quarts de cinc de la tarda, Sa Majestat Carnestoltes esperarà els nens i nenes a la plaça del Castell per anar fins a la rambla 15 d’abril, on tothom podrà gaudir d’un berenar amb una sessió musical a càrrec d’una xaranga.

El dissabte al migdia es farà la Rua Infantil amb el Dj Nacho Lascasas i obsequis per a tothom que vagi disfressat. Enguany també es proposa un ball-concurs de disfresses al poliesportiu municipal i a les onze de la nit, amb música i l’espectacle de CamaleÓN. La desfilada principal, la Magnífica Rua de Carnaval, sortirà el diumenge de l’avinguda de la Florida a les cinc de la tarda i finalitzarà al poliesportiu municipal.

El Carnaval acabarà el dimarts 4 amb l’enterrament de la Sardina i la lectura del testament de Carnestoltes, a més de la rua mortuòria fins la rambla 15 d’abril, on es farà la crema de la Pulla a càrrec de CamaleÓN i el Mercat de la Sardina

El Rei Carnestoltes, rebent la vara d’alcalde de mans de la tinent d’alcalde, Lucía López. Cedida

El Carnaval va arrencar dilluns amb força a la Canonja. Cedida

Tarragona

5 de juliol de 2026

Tarragona formarà part de la història del Tour de França 2026

Ciclisme l La ciutat donarà el tret de sortida de la segona etapa de la competició el 5 de juliol de l’any vinent

Arnau Montreal Quesada

Tarragona formarà part de la història del Tour de França 2026. La ciutat esdevindrà en l’epicentre mundial del ciclisme en acollir una competició seguida per milions de persones d’arreu del món. Concretament, Tarragona serà el punt de sortida de la segona etapa d’un esdeveniment que començarà a Barcelona al juliol del pròxim any.

D’aquesta manera, la ciutat marcarà en vermell en el calendari el diumenge 5 de juliol del 2026, quan tots els focus es posaran sobre Tarragona per donar tret de sortida a la segona etapa, un dia després del Grand Départ que serà íntegrament a Barcelona. En

concret, la segona etapa començarà a pedalar des de la ciutat per completar un recorregut de 178 quilòmetres que passarà per municipis com Altafulla, Torredembarra, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú i Sitges fins a arribar a Begues i, posteriorment, finalitzarà a Barcelona. En el seu pas per Barcelona, l’etapa acabarà amb un circuit final amb la pujada al castell de Montjuïc que es coronarà tres vegades. Amb tot, des de l’organització no han donat encara cap pista del recorregut exacte pel seu pas dins de Tarragona, així que el punt de sortida encara està per decidir, tot i que es presenta la Via Augusta com una de les opcions.

El Tour de França 2026

Les xifres del Tour

190 Països

190 països d’arreu del món estan pendents per televisió de la competició.

passarà per terres catalanes durant tres etapes. Concretament, els ciclistes s’estrenaran a Barcelona en un circuit de 19,7 quilòmetres amb sortida al parc del Fòrum i arribada a la muntanya de Montjuïc. Finalment, la tercera etapa sortirà el 6 de juliol de Granollers amb un recorregut que acabarà a França, tot i que des de l’organització tampoc van

700 Milions d’hores

El seguiment de la competició és sostingudament elevada.

voler desvetllar el destí final. De fet, ahir només es van presentar les etapes catalanes.

Mobilització massiva

El Tour de França és un dels grans esdeveniments esportius a nivell mundial. L’atenció d’aquesta prova només és comparable a competicions com un Mundial de Futbol. Per aquest motiu, són tantes

676

participants

Entre corredors i acompanyants es van mobilitzar en el Tour 2024.

les ciutats que aspiren a formar part d’aquesta història i poques fora de França ho aconsegueixen. L’any 2024, el Tour també va celebrar el seu Grand Départ, el tret de sortida, fora de les seves fronteres. Concretament va ser des de Florència. Les dades oficials del Tour 2024 donen significat al poder d’aquesta competició a tot el

La Via Augusta és una de les possibles sortides del recorregut

L’etapa tarragonina també recorrerà altres municipis de la demarcació

món. Només entre els equips participants, sumant corredors i tots els acompanyants que van des d’assistents a mecànics i a directors esportius, van ser un total de 676 persones que es van traslladar en cada etapa. A aquesta xifra se sumen la premsa, els serveis mèdics necessaris, la seguretat i tot el que envolta la logística, que fan que la competició acumuli de milers de persones. Totes aquestes treballen per portar cada etapa del Tour a més de 190 països i l’atenció al detall és sostingudament elevada, perquè des de l’organització apunten a unes 700 milions d’hores visualitzades en tot el món. A nivell econòmic, l’exemple més proper és el del País Basc, quan van acollir també tres etapes. Des de l’Ajuntament de Bilbao van apuntar que l’impacte econòmic al territori va ser d’un total de 103,9 milions d’euros.

Tarragona al món

L’acte de presentació del Tour de França 2026 va tenir lloc ahir al vespre a Barcelona i Tarragona va estar representada a través de l’alcalde Rubén Viñuales i el conseller d’Esports i Turisme Esportiu, Mario Soler. Durant l’acte, Viñuales va tenir paraules d’agraïment per a totes les entitats i institucions «que han confiat en Tarragona perquè aculli el millor espectacle de la seva història». A més, el batlle va agrair especialment a l’Ajuntament de Barcelona «per ser

Imatge del Grand Départ que va tenir lloc a Florència l’any 2024 amb la gent totalment entregada donant suport als ciclistes al seu pas pels carrers de la ciutat. @letour_it

una capital altruista i, sense el seu esforç, Tarragona no podria haver gaudit del Tour». L’alcalde va donar importància a l’esdeveniment destacant que «la competició situarà la marca Tarragona i la seva capitalitat esportiva a escala mundial». A més, va culminar apuntant que «una de les característiques principals del Tour és la d’escollir llocs emblemàtics, i això és propi de la identitat de Tarragona».

El president de la Generalitat, Salvador Illa, també va ser part de l’acte i va destacar que «és una oportunitat única per donar a conèixer Catalunya al món gràcies a la seva difusió mundial» i va assenyalar que «amb la unió de Catalunya i Tour guanyem tots. Guanya Catalunya, guanya el Tour, guanya l’esport, guanya Europa i guanyen els valors que ens uneixen». A l’acte tampoc va faltar el conseller d’Esports, Berni

k Opinió

Bernat López

Professor titular del departament d’Estudis de Comunicació de la URV i editor de llibres de ciclisme

Álvarez, qui va destacar que «Tarragona és una ciutat on es poden organitzants grans competicions». Encara falta un any, però el 5 de juliol de 2026 ja està marcat en vermell al calendari de tot tarragoní.

El Tour, per fi!

ELa frase

«La competició situarà la marca Tarragona i la seva capitalitat esportiva a una escala mundial» —

Rubén Viñuales

n els seus 122 anys d’història, el Tour de França ha visitat territori espanyol en 12 ocasions, sis de les quals ha rodat per carreteres catalanes. En ciutats del Principat han alçat els braços corredors mítics com Jacques Anquetil i Eddy Merckx, i per a la llegenda ha quedat la victòria a Barcelona del càntabre instal·lat a Catalunya José Pérez Francés el 1965, amb una escapada des del tret de sortida. Vuit anys abans havia tingut lloc primera incursió catalana de la Grande Boucle, i la darrera fins al moment datava de 2009. Però la sequera s’ha acabat: el 2026 tindrem Tour en abundància, gràcies a l’alineament dels astres, és a dir, l’organització de la cursa i les institucions que han posat les ganes i els diners per assegurar el primer Grand Départ català de la història de la millor cursa ciclista

178 km

Barcelona

Diego Boss: «Portar el Tour a Tarragona és obrir una finestra al món»

El Club Ciclista Camp Clar va celebrar de la millor manera l’arribada del Tour a Tarragona per al 2026. El president de l’entitat referent a Tarragona, Diego Boss, no va dubtar en destacar que «portar el Tour a Tarragona és obrir una finestra al món. Això no té res a veure ni amb la Volta a Catalunya ni amb la Vuelta a España». L’equip tarragoní va disputar el darrer cap de setmana la primera prova de la Copa Espanya a Extremadura, on el seu ciclista, Lucas Olvera, va guanyar el premi de la muntanya. «Parlant amb gent d’allà em van dir que volen venir a Tarragona a veure l’etapa. Tot amant del ciclisme voldrà ser a Tarragona el 5 de juliol del 2026». Aquesta no serà la primera vegada que Boss veurà el Tour en persona, i va apuntar que «veure-ho en persona és una altra

cosa. He estat més d’una vegada a França i el que vaig viure és aclaparador. Estem parlant d’un nivell d’organització superior on es mouen una gran quantitat de ciclistes, mitjans de comunicació d’arreu del món i també d’espectadors. És un esdeveniment d’una talla mundial molt difícil d’igualar». A més, va afegir que «per al ciclisme local això és el súmmum. Els meus ciclistes ja estan pensant en aquell dia perquè tots volen participar en algun cop a la seva vida». El president del Club Ciclista Camp Clar també va fer referència al que significa per a la ciutat: «l’aposta és molt positiva perquè tota la gent vindrà a Tarragona i es deixaran diners, això sí, lamento que el final d’etapa no hagi sigut també a la ciutat, perquè el retorn seria encara superior». Des del Club Ciclista Camp Clar destaquen la importància que Tarragona s’uneixi a la història del Tour de França i consideren que és el millor premi tant per als amants del ciclisme com per a tota la ciutat.

del món.

I allà estarà Tarragona com a inici d’una de les etapes que transcorreran per casa nostra. Sembla que l’ajuntament la buscava des de feia temps, contractant per exemple finals d’etapa de la Vuelta (la qual pertany a ASO) el 2013, 2017 i 2023, i al final se n’ha sortit.

La sequera s’ha acabat: el 2026 tindrem Tour en abundància, gràcies a l’alineament dels astres

L’afició pot estar d’enhorabona, i també la ciutadania en general: no són uns Jocs del Mediterrani, però quant a impacte econòmic i reputacional no es queda curt.

Una victòria catalana en les etapes del Principat sembla

complicada, amb permís dels Marc Soler, Roger Adrià i Antonio Pedrero, els únics corredors que militen a la màxima divisió del ciclisme professional. Directament impossible serà veure com un tarragoní aixeca els braços, a no ser que els Eduard Prades, Benjamí Prades o Edgar Curto facin molt de camí d’aquí al 2026 i trobin lloc en un equip que disputi la cursa. En canvi, la pistard de Vila-seca Helena Casas i els expros tarragonins Miquel Àngel Iglesias i Xavier Florencio segur que estaran a primera fila entre els espectadors. No així el malaguanyat i inoblidable Xavi Tondo, ni l’últim illustre del ciclisme tarragoní que ens ha deixat, no fa ni una setmana: el vinyolenc-cambrilenc Jordi Mariné, expresident de la Federació Catalana de Ciclisme i home Tour el 1967. Descansi en pau.

L’apunt

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, a la dreta de la imatge durant la presentació. Cedida

La plantilla referma la unió amb Dani Vidal en una reunió interna

Futbol l Una victòria del Nàstic contra el Barça Atlètic el diumenge és necessària per esvair dubtes

Montreal Quesada

La plantilla del Nàstic de Tarragona va tornar ahir a la feina després d’un dia de descans per afrontar una setmana clau. Després d’una jornada de reflexió, els de Dani Vidal comencen a preparar el duel contra el Barça Atlètic per assolir un triomf clau per esvair dubtes i que serveixi com a agent emulsionant en un projecte que s’ha fet trontollar amb la cadena de mals resultats.

Des de la plantilla es va refermar ahir la seva comunió amb Dani Vidal en la reunió interna que va tenir lloc ahir a la Budallera entre representants de la plantilla, cos tècnic, direcció esportiva i dirigents de l’entitat. De la mateixa manera, també es va destacar la necessitat de començar a acumular victòries, començant aquest cap de setmana contra el Barça Atlètic. La mala dinàmica grana, combinada amb l’encert de la resta de rivals la darrera jornada, han deixat al Nàstic setè a la classificació i ha encès les alarmes a

can Nàstic. Des del primer a l’últim estament del club va mostrar el mateix objectiu compartit, l’ascens, i des de la plantilla se centren aquesta setmana en demostrar també la confiança al tècnic amb resultats sobre la gespa.

S’inaugura el Constantí Tarraco Motor, nou espai

per a les motos

i el trial

Motor l La instal·lació es troba a la zona nordoest del Polígon Industrial de Constantí

Constantí ja gaudeix d’una nova instal·lació esportiva dedicada exclusivament per al motor. El darrer dissabte, l’Ajuntament de Constantí i el Club Esportiu de Motociclisme de Constantí van inaugurar el Constantí Tarraco Motor. Aquest nou espai per al motor es troba ubicat a la zona nord-oest del Polígon Industrial, just al darrere de l’estació de mercaderies d’ADIF, una zona coneguda com el Mas de Porta. L’àmbit del projecte té una superfície

aproximada de 89.025 m2, dels quals l’àrea de motor ocupa uns 41.300 m2 d’aquesta superfície. Aquesta nova àrea de motor consta de diversos circuits amb diferents característiques així com dels seus elements accessoris: des d’un circuit SMx, circuit Mx Infantil i un flattrack

L’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez va subratllar que «és un dia important per al vessant formatiu dels nostres infants que desenvolupa l’Escola de Pilots de Constantí».

Cristian Oliva, president del Club Esportiu de Motociclis-

Dani Vidal ha guanyat tres dels quatre duels contra el Barça Atlètic

La reacció de l’equip després del segon gol de l’Ourense s’ha posat com un referent al nivell que ha de mostrar la plantilla des del primer moment aquest diumenge. D’aquesta manera, el Nàstic espera reproduir l’efecte re-

Diferents pilots posant a prova el nou circuit. Ajuntament de Constantí

Aquesta primera fase compta amb una superfície d’uns 89 m2

vulsiu que ja va tenir la temporada passada la victòria contra el Tarazona. El gol de Mario Rodríguez en el 98’ va encetar una dinàmica de vuit partits consecutius sense perdre que va fer escalar posicions a l’equip a la classificació.

Tot el que no fos una victòria, també podria arribar a complicar la lluita per al play-off d’ascens de l’equip.

Barça Atlètic, la presa preferida de Dani Vidal

El Barça Atlètic s’ha presentat com la presa preferida des que Dani Vidal és a la banqueta del Nàstic. Des que Dani Vidal és primer entrenador del Nàstic, els grana s’han enfrontat quatre vegades. En el primer enfrontament, els grana van perdre per 1-0 a domicili, però, des de llavors, només se sap guanyar de la millor manera. Les tres victòries consecutives contra el filial blaugrana van culminar amb la darrera gran Marea Grana d’aquesta temporada. En el duel de la primera volta, els grana van conquerir el Johan Cruyff en el que va ser el millor moment del curs. S’espera que aquest diumenge es pugui repetir la fórmula, que el Nàstic torni a mostrar la seva millor versió i que torni a unir tots els estaments amb tres punts que serveixin com a agent emulsionant.

Nou tècnic per al Barça El Barça Atlètic arribarà a Tarragona aquest diumenge, 2 de febrer, amb una nova cara a la banqueta. Sergi Milà serà el nou entrenador del filial blaugrana fins al final de la temporada. El fins ara coordinador del futbol 11 del club barceloní substitueix a Albert Sánchez a les regnes del Barça Atlètic.

me, va destacar «la il·lusió i satisfacció» d’aquesta installació «de primer nivell». A més, va apuntar que «és una primera fase» i preveu que es pugui ampliar en el futur.

Atletisme l Bàrbara Pintado, del Club Atletisme Tarragona, es va proclamar campiona d'Espanya Màster en la prova de llançament de disc. La lila va assolir l’or amb un llançament de disc de 35,7 metres en el campionat celebrat a Durango el darrer cap de setmana. D’altra banda, Francesc Mosquera (M65) a sumar la plata al llançament de javelina.  Redacció/Cedida

Arnau

El davanter del Nàstic, Antoñín Cortés, durant l’entrenament d’ahir al matí al camp Annex. Nàstic

Redacció

El govern aprova una condonació de 83,2 MEUR per a les autonomies

Política l El Partit Popular i Vox critiquen la decisió i l’acusen de beneficiar els independentistes

Agències

El Ministeri d’Hisenda va anunciar dilluns que l’Estat assumirà 83.252 milions d’euros de deute de les comunitats autònomes. Una mesura «sense precedents» i «generosa», segons la vicepresidenta María Jesús Montero, que parteix de l’acord entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez el 2023.

La proposta es presentarà avui al Consell de Política Fiscal i Financera, amb l’objectiu de sanejar els comptes públics regionals i millorar-ne la sostenibilitat financera. El repartiment segueix criteris «tècnics i transparents» com la població ajustada de cada territori, el sobreendeutament a la crisi anterior i l’esforç fiscal. La condonació de deute, estesa a «totes» les co-

munitats, suposarà un estalvi d’entre 5.000 i 7.000 milions en interessos per a les administracions regionals, un cost

que recaurà en el conjunt de l’Estat. «Són diners de tots els espanyols», va subratllar Montero.

Putin ofereix a Trump els minerals del territori ocupat d’Ucraïna

Món l El president rus suggereix reprendre la venda d’alumini als EUA

Agències

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha ofert a Donald Trump els minerals crítics de les terres rares del territori d’Ucraïna ocupat per Moscou. En una entrevista a mitjans russos aquest dilluns, ha afirmat que està «disposat a

treballar amb els socis estatunidencs» per accedir a les reserves minerals de Rússia, incloses les presents en territoris ocupats com el Donbàs. A més, Putin ha suggerit que Rússia podria reprendre la venda d’alumini als Estats Units i ha assegurat que pot subministrar fins a «dos mi-

lions de tones al mercat estatunidenc». L’oferta de Rússia arriba enmig dels intents de l’administració de Trump per accedir als minerals crítics d’Ucraïna com a «recompensa» per l’ajuda econòmica i militar durant la guerra.

A la xarxa del magnat nordamericà, Truth Social,

El TSJC dona deu dies a Borràs per plantejar la condemna pels contractes a la ILC

Tribunals l El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat deu dies a les defenses perquè es pronunciïn sobre la forma d’execució de la sentència contra l’expresidenta del Parlament Laura Borràs i dos homes per contractacions irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El Suprem va confirmar fa dues setmanes la pena de 4 anys i mig de

presó, 13 anys d’inhabilitació i 36.000 euros de multa a Borràs per prevaricació i falsedat documental. Els altres dos acusats van ser condemnats a 24 i 14 mesos de presó, inhabilitació i multes. Isaías Herrero, informàtic conegut de Borràs, va ser condemnat, com a cooperador necessari d’un delicte continuat de falsedat en document oficial i coautor d’un delicte de false-

dat en document mercantil, a dos anys de presó i 2.100 euros de multa. Andreu Pujol ajudà Herrero a presentar pressupostos i factures falses, va ser condemnat, com a cooperador necessari d’un delicte continuat de falsedat en document oficial i com a autor d’un delicte de falsedat documental, a un any i dos mesos de presó i 2.250 euros de multa. ACN

Reaccions

El Partit Popular rebutja la mesura. «Els presidents del PP votaran que no», va anun-

Trump assegurà ahir que va donar detalls de les negociacions econòmiques amb Ucraïna i amb Rússia -que els EUA fan en paral·lel a les que tenen per objectiu acabar amb la guerra- al president de França, Emmanuel Macron, a la reunió que van mantenir al despatx oval de la Casa Blanca per parlar de la cimera del G7. Trump afegí que la reunió la convocà el «governador Justin Trudeau del Canadà», un terme que utilitza en lloc del que pertoca al dirigent canadenc, que és el de primer ministre.

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Cómo vuela el tiempo, hija mía, hace nada que gateabas y qué mayor te has hecho ya. Con tu sonrisa y tu cariño nos llenas el corazón y la vida. Feliz 37 cumpleaños Irene, te deseamos todos los que te queremos y que sigas siendo feliz.

La CUP critica l’acord, ERC el defensa i Junts  el veu insuficient

ciar Alberto Núñez Feijóo, que denuncià un «traspàs de deute a altres territoris» i una «compra del lloguer de la Moncloa amb diners publics». Segons Feijóo, «no es condona res, només es transvasa el deute». La presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha acusat el govern espanyol d’imposar la condonació «a punta de pistola» i ha afirmat que «són els independentistes els qui han enfonsat Catalunya» i han de fer-se responsables del deute.

Vox també critica la mesura. La diputada María Elisa García Fuster ha afirmat que

la condonació és una «venda d’Espanya als separatistes» i que el president del govern espanyol «ha regalat 17.000 milions d’euros als independentistes catalans amb els diners de tots els espanyols». Segons ella, els catalans no notaran cap millora i la mesura respon a un «deute polític» de Sánchez per mantenir-se en el poder.

Els partits catalans tenen posicions diverses. La CUP critica «l’estratègia pactista» de Junts i ERC i reclama «un canvi de model sanitari». «Aquests diners són peccata minuta si ho comparem amb l’espoli fiscal de més de 20.000 milions d’euros», ha declarat la diputada Laia Estrada. Junts per Catalunya denuncia que la mesura és «cafè per a tothom» i insisteix que s’ha de tenir en compte tot el deute de la Generalitat. ERC defensa l’acord, que suposarà la condonació de 17.100 milions d’euros, un 22% del deute del FLA.

El Consell de Política Fiscal i Financera aprovarà la condonació avui. Tot i l’oposició del PP, el govern espanyol té prou suport per tirar-la endavant.

nostra princesa fa 12 anys!! Moltíssimes felicitats Martina!! El teu germà Aleix t’estima moltíssim. Molts petons dels teus papis i família. Estem molt orgullosos de tu, continua així!!

La

Avui fa 12 anys que vas arribar a les nostres vides. Moltes felicitats Lea!!! Els teus pares i avis, t’estimem molt!!!

La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, al Congrés dels Diputats. ACN / Congrés

Vladímir Putin i Donald Trump en una imatge d’arxiu. Cedida

k Tribuna k

Assegurances amb fòrceps

S’imaginen que en arribar a la línia de caixa del supermercat i haver-nos proveït dels productes que portàvem a la nostra llista de necessitats ens obliguessin a adquirir-ne uns d’addicionals perquè a la cadena per la que hem apostat els interessa? I que ens ho posessin com a condició per poder-nos emportar allò que havíem vingut a buscar? Ho deixarien tot allà i marxarien a un altre establiment, oi? Doncs aquest és el sistema que algunes entitats bancàries han utilitzat per col·locar als seus clients de préstecs hipotecaris unes innecessàries assegurances com a condició sine qua non per tramitar la seva hipoteca. El xantatge i la coacció són molt evidents. L’accés a un crèdit hipotecari és, per a molts ciutadans, una de les decisions més importants i compromeses de la seva vida, perquè és l’única forma d’accedir a quelcom tan important com un habitatge de propietat. I això passa perquè un banc et consideri mereixedor de la seva confiança (una confiança que, que per cert, durant molts anys es va repartir a discreció pensant només en arribar a objectius i provocant la pitjor crisi financera de la història moderna, però això són figues d’un altre paner). El cas és que els bancs s’aprofiten d’aquest moment en el que tenen la paella pel mànec per endossar altres productes que formen part, com no, del seu entramat empresarial.

Els més habituals són les assegurances de protecció de pagaments i de vida. Dos requisits per concedir la hipoteca que apareixen per art de màgia en el moment en què, després d’un seguit de tràmits, el banc ens dona la feliç notícia que la cosa tira endavant. Un moment de debilitat, vaja. El mètode per fer que ens l’empassem amb fòrceps és encara més evident quan ens la plantegen amb prima única i ja finançada amb el crèdit hipotecari.

Lk Editorial k

Tarragona al món

a ciutat de Tarragona serà l’escenari, el juliol de l’any vinent, d’una sortida d’etapa del Tour de França, la prova ciclista més prestigiosa del món. La cursa escull cada any el denominat Grand Départ, és a dir una sortida emblemàtica que, a més, li serveix per a promocionar l’esdeveniment, que va més enllà de la simple disputa sobre dues rodes. Precisament per aquesta dimensió internacional que aconsegueix arrossegar la cursa, estar present en una de les etapes és una fita promocional de primer ordre. És evident que sempre és millor una arribada que no pas una sortida i probablement, pel dis-

seny de la logística de la prova, ni tan sols la ciutat sigui l’espai on dormin els participants i tota la ‘cort’ que desplaça. Però la imatge de Tarragona serà projectada a un mercat global de fidels seguidors d’un pilot de corredors del més alt nivell esportiu de l’especialitat. Al mateix temps, també es promocionarà la ciutat en el que, tot i que de vegades no ho sembla, és el seu mercat principal de turistes, com és el francès. Hi ha una part molt rellevant del teixit econòmic tarragoní que en depèn, del turisme, i esdeveniments com aquest són una eina per mantenir-lo i reforçar-lo.

Gaza, una solució... immobiliària!!

El darrer atemptat terrorista del 07.10.2023 al sud d’Israel, per part de Hamas, en un festival de música electrònica al desert de Re’ím, va provocar més de 260 morts, centenars de ferits i 40 ostatges. Tot plegat, una jornada de festa que va acabar en una tragèdia indescriptible. Posteriorment, varen envair un Kibutz al sud d’Israel (Nir Oz), on van causar una forta mortaldat i més presoners.

Història

o antisionisme. Amb una ala paramilitar, les Brigades d’Ezzeldin AlQassam. En la seva carta fundacional hi consta crear un Estat Islàmic a la Regió de Palestina, és a dir, Israel, Cisjordània i la franja de Gaza, amb capital a Jerusalem. No reconeixien Israel, ni abandonar la lluita fins aconseguir-ho.

Marina d’Or

Els jutges estan tombant cada cop més aquestes pràctiques i les consideren el que és molt evident que són: un abús bancari

Tot són facilitats. Per a uns productes que, recorde-m’ho, no havíem vingut a buscar i que, molt probablement, no necessitem. O potser ens poden interessar, però no en les condicions que ens planteja la nostra entitat. N’hi ha d’altres i aquí està la gràcia de la lliure competència, oi?

Aquesta és una altra clau del mètode: jugar als fets consumats i amb una manca total de transparència per vincular les assegurances a la hipoteca amb un llenguatge poc entenedor. Així neutralitzen qualsevol intent del consumidor de plantejar resistència. Signa i sigues feliç. I paga, és clar. Afortunadament, els jutges estan tombant cada cop més aquestes pràctiques i les consideren el que és molt evident que són: un abús bancari. La novetat de les últimes sentències és que estan obligant als bancs que incorren en aquesta mala praxi a tornar tot l’import d’aquestes assegurances pagades amb prima única, i no només la part proporcional en funció del temps d’hipoteca que quedava per davant. Que és el que correspon quan t’han forçat a adquirir un producte que no necessitaves. Un nou cas en el que podem reclamar allò que és nostre amb moltes probabilitats de recuperar-ho, veient la tendència de les decisions judicials dels últims anys.

Joan Reverter Reverter Estudi Jurídic

Fa més de 4.000 anys que els pobles àrab i israelià estan condemnats a viure junts, ambdós pobles, descendents del gran patriarca Abraham. Palestina: des dels babilonis fins als britànics, Gaza ha sigut la ciutat del món més atacada i destruïda. D’acord amb els textos bíblics, el conflicte araboisraelià s’inicia amb una invasió per part dels hebreus el 1850 aC pel seu patriarca Abraham, pastor nòmada, a qui Jahvé (Déu) havia promès aquelles terres, obviant que altres pobles semites ja havien emigrat abans.

Israel: la presència de jueus a Pa-

lestina es va incrementar a partir de les persecucions religioses contra els jueus europeus, des dels Reis Catòlics el 1492 i de Portugal el 1496. És el govern britànic que el 1917, mitjançant la Declaració de Balfur, es manifestà a favor que el poble jueu s’establís a la regió de Palestina.

L’any 1948 els britànics varen deixar la regió donant per acabat el Mandat, coincidint en una guerra iniciada per Egipte, Jordània, Síria, Líban i Iraq.

Fa més de 4.000 anys que els pobles àrab i israelià estan condemnats a viure junts, ambdós pobles, descendents del gran patriarca Abraham

Hamas: creació formal l’any 1987, amb seu a Gaza, i d’ideologia nacionalista palestina, nacionalisme islàmic, gihadisme, anticomunisme

El 20 de gener de 2025 Donald Trump, el 47è president republicà dels EUA, anuncia “l’edat d’or del país”. Comença ara la gran proba d’un president que pretén, entre altres temes, resoldre el problema Israel-Palestina i, més concretament, la franja de Gaza. El 7 de febrer, anuncia que presenta un pla per prendre el control de la franja, dient «serem inversors a Gaza i els residents palestins seran traslladats a uns altres països, entre ells Espanya; tot plegat es tracta d’una transacció immobiliària».

k Tribuna k

Jordi Sánchez Solsona Exalcalde de Calafell

k Tribuna k

#MileiTeníaRazón contra gais, lesbianes, dones i tothom

Javier Milei no és un excèntric, un personatge estrany o curiós... no! És un feixista amb totes les lletres. I, com tots els altres membres de la internacional feixista, no utilitza aquesta paraula per definir-se. En el seu cas, la cosa és molt pitjor ja que la paraula triada per explicar-se el món ha estat i és «llibertari». Sí, Milei utilitza el sinònim d’«anarquista» per explicar el que ell és ideològicament parlant, menjant-se el continent d’una paraula que li hem de fer tornar tan aviat com sigui possible si no volem que quedi absolutament desacreditada. De fet, a l’Argentina, el mot sembla ja irrecuperable...

La seva ideologia és feixista, feixista del segle XXI, és clar, per tant ultra neoliberal en economia i sovint sense utilitzar la violència al carrer per accedir al poder, tot i que ja veurem com avança el tema perquè en llocs com els EUA o el Brasil els assajos de violència política multitudinària ja els hem vist a la pràctica i no fan cara de desaparèixer sinó més aviat d’incrementar-se. Per no parlar de la major violència, que és i serà sempre la violència contra la vida, construïda cada dia a base de retallades en salut, educació, dependència, jubilacions, salaris... Milei va parlar a Davos, fa quatre dies, i va fer unes afirmacions que serveixen ara per il·lustrar el que estic dient sobre la seva ideologia. Allí, va deixar anar que «La ideologia de gènere constitueix clarament i directament abús infantil. Són pedòfils», alhora que afegia llenya al foc atacant el feminisme i caracteritzant-lo com «una recerca de privilegis». Per acabar, va qüestionar la figura penal del feminicidi. Res nou sota el sol si ens mirem i escoltem la colla dels que li fan costat i li riuen les gràcies aquí i allí, Pilar Rahola inclosa.

Fins a aquí, poca cosa més a dir, ja que això és el que s’espera que sigui i faci un feixista. El que va ser nou va ser la contestació que el president de l’Argentina va tenir al carrer, en forma de Marxa Federal Antifeixista i Antiracista. Desenes de milers de persones van omplir els carrers de Buenos Aires i altres ciutats tant d’Argentina com de moltes altres ciutats d’Amèrica i del món per dir-li que no li tenen por i que no deixaran que visqui de les mentides que diu ni que destrueixi el món on vivim.

Manuel Adorni, portaveu del Govern de Milei, l’endemà de la manifestació va deixar clar que estan tramitant una llei, el Proyecto de Igualdad, que derogarà la figura del feminicidi

del Codi Penal. És el mateix portaveu que fa uns mesos va anunciar el tancament del Ministeri de la Dona, Gèneres i Diversitat, que tenia 1.004 empleats amb un pressupost de 300 milions de dòlars i que ara ja no existeix.

En això consisteix el feixisme actual, en fer desaparèixer els drets de les dones a existir, en fer desaparèixer els projectes emancipadors que tant ha costat construir i acabar mantenint el que hi havia arreu abans que el feminisme esdevingués subjecte actiu de polítiques de canvi. I, sobretot, que les dones notin la violència patriarcal sense dret a queixar-se i que la dominació dels mascles heterosexuals esdevingui l’única forma d’existència possible per a elles.

Tal com pronosticava Goebbels en el seu sisè principi de la propaganda política («Si una mentida es repeteix molts cops, acaba convertint-se en veritat»), la marxa multitudinària va haver de lluitar en xarxes amb milions de repiulades que amplificaven el missatge #MileiTeníaRazón

Hi ha qui diu que Trump destrueix i ataca «només» les persones trans; hi ha qui diu que Orban destrueix i ataca «només» els gais; hi ha qui diu que Milei destrueix i ataca «només» les dones... i fins que cada un dels que diu coses d’aquestes no entengui que tots ells van contra tothom i el seu objectiu és fer desaparèixer tots els drets fins que no ens en quedi cap, no anirem bé. Els continuarem anomenant «populistes» i no entendrem la veritable cara d’aquest nou feixisme que en aquest aspecte és com el clàssic.

A banda de la manera com l’extrema dreta deixa sense drets qui no li agrada, i històricament no li han agradat ni les dones ni els éssers humans que no són heterosexuals, en el cas de Milei i les seves escopinades llençades a a Davos, també ha estat il·lustratiu com el seu voltant va aconseguir silenciar en xarxes la manifestació antifeixista de resposta als seus brams. I dic il·lustratiu perquè la seva estratègia de control de xarxes l’hem de conèixer a fons.

El dissabte de la manifestació, es preveia que la mobilització seria immensa, tal com va ser, però de la

mateixa manera es preveia que les consignes de la Marxa Antifeixista serien majoritaris (#MarchaDelOrgullo, #FueraMilei o #MarchaAntifascista). Així que, ràpidament, els que l’equip d’investigació política de Revista Crisis qualifica com «les milícies digitals de la ultradreta» es van posar mans a l’obra. Daniel Parisini, anomenat «Gordo Dan», un twittaire ultraconservador i d’extrema dreta que treballa al costat de Milei per eixamplar-ne els discursos i construir-li la cuirassa en xarxes, va començar a estendre la consigna #MileiTeníaRazón. Com si d’un exèrcit es tractés, primer els convençuts al servei del que ells qualifiquen com a «moviment llibertari» van començar a piular i a ser presents en xarxes i centenars, milers, desenes de milers i més encara de bots van llençar el missatge i el van amplificar fins a l’infinit. Tal com pronosticava Goebbels en el seu sisè principi de la propaganda política («Si una mentida es repeteix molts cops, acaba convertint-se en veritat»), la marxa multitudinària va haver de lluitat en xarxes amb milions de repiulades que amplificaven el missatge #MileiTeníaRazón. I el resultat d’un combat tan desigual va ser que la majoria d’usuaris de xarxes, aquell dia, si feien cas acríticament del que més es repiulava, entenia que a Argentina, la majoria de la gent estava amb el criminal Milei i les seves idees plenes d’odi cap a qui no és com ell pensa que s’ha de ser. El «Gordo Dan» ho havia aconseguit un cop més, havia creta la falsa sensació que la majoria d’argentins pensava les barbaritats del seu president. I si algú en dubtava a Argentina, ràpidament va prendre partit pels de #MileiTeníaRazón, perquè si no saps què pensar val més apostar pel cavall guanyador sempre.

Per això, ara més que mai, si volem continuar el combat contra aquest odi estès arreu per la internacional feixista o ens hi enfrontem amb les seves armes (centenars de milers de bots en combat permanent) o millor que desactivem les xarxes, totes totes totes. Si no fem ni una cosa ni l’altra, un dia no entendrem res i els veïns ens cremaran la casa amb nosaltres a dins per «diferents» o perquè algú ens ha assenyalat i acusat de ves a saber què.

k Tribuna k

Falten recursos per la sanitat catalana?

És clar que, durant un esdeveniment imprevisible com la pandèmia del covid-19, amb un augment inesperat d’ingressos hospitalaris, la sanitat catalana -igual que totes les del món- es va desbordar. Era normal perquè no es podia preveure. Però que, en una situació quotidiana, la sanitat catalana també estigui desbordada i hi hagi llistes d’espera de mesos, no hauria de ser normal. D’això no en som conscients o no ens molesta massa més enllà de la incomoditat d’haver d’esperar molt per accedir a un especialista, a un tractament o a una prova, però quan el cas és d’urgència, sí podem sentir molta impotència i molta ràbia.

El nostre sistema sanitari és molt bo sobre el paper, perquè ofereix cobertura universal, a diferència d’altres sistemes, com l’alemany o l’holandès que funcionen amb mútues privades que donen un «servei públic». El nostre sistema té un enfocament socialment més just i en podem estar cofois des d’aquesta vessant, però no tant per la dotació econòmica que administra, perquè no aconsegueix de proporcionar un servei de la màxima qualitat i amb la màxima rapidesa per a tothom.

Fa poc un familiar estimat de Girona ha tingut un càncer que ha evolucionat molt de pressa i l’operació, catalogada com a urgent, ha trigat un mes a arribar perquè el sistema estava desbordat. Llavors ja ha sigut massa tard. El càncer s’havia estès massa i no s’ha pogut fer res malgrat que s’han intentat diverses solucions. Això no pot passar. No ho podem permetre. La societat catalana produeix prou diners perquè un cas així, com tants d’altres, pugui tenir una atenció immediata que garanteixi les màximes possibilitats de curar-se. Cal puntualitzar que l’atenció del personal sanitari ha estat fantàstica, cosa que posa de manifest que, malgrat la infrafinanciació, la vocació dels treballadors sanitaris és digne d’elogi.

Cal que els motius que provoquen aquestes demores imperdonables s’abordin amb profunditat i se solucionin. Cal disposar dels diners necessaris per donar una atenció sanitària el més adequada possible a tothom. No podem permetre que es deixi alguns pacients al marge.

I com es pot explicar que Catalunya tingui infrafinançament de la sanitat i d’altres camps també, si la societat catalana és de les que paga més impostos propis? És que els diners s’administren malament? És que es malgasten en camps no prioritaris? O és que els diners desapareixen? Potser hi ha alguna petita part dels diners que poden tenir aquests destins, però en gran mesura, el que explica aquests alts impostos propis és que intenten de compensar -tot i que no ho aconsegueixen- un dèficit fiscal de proporcions enormes que dessagna la societat catalana traslladant aquest flux cap a l’Estat espanyol: 21.982 milions el 2021, un 9,8% del PIB. I aquest drenatge salvatge té lloc any rere any des de fa centenars d’anys.

I, tot i que, segons qui governi la Generalitat, es dedica una mica més o una mica menys a la sanitat traient-t’ho d’altres partides, el forat que deixa el dèficit fiscal esdevé insalvable malgrat l’esforç en eficiència que es copsa a nivell administratiu i sanitari. No és una qüestió de capacitat, sinó d’una manca crònica del pressupost necessari. És imperatiu corregir-ho! És inacceptable ser una societat dinàmica que genera recursos suficients, amb àmplies capes de la societat amb moltíssimes necessitats, i no poder garantir una atenció sanitària a tots els seus habitants al més alt nivell possible. La fal·làcia que Catalunya és rica -sí, és cert que genera riquesa- no pot amagar que som una societat que, amb l’actual situació, no som capaços de garantir un nivell de vida digna a tothom que no es pugui pagar de la butxaca uns serveis privats.

Jordi Oriola Folch

Jordi Martí Font Editor i escriptor

Necrològiques

Tarragona

Agripina Ramos Cagaoan.

Morí als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Josefina Costa Domenech.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Santa Clara.

Mor Jordi Mariné, exregidor de Cambrils, als 83 anys

Obituari l Formà part del primer consistori democràtic com a tinent d’alcalde

Redacció

Jesus Simon Martinez.

Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Joan Grau Gavaldà.

Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Jordi Casanovas Cartanyà.

Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori

Mémora de Reus.

L’Ajuntament de Cambrils expressa el seu més sentit condol per la mort de Jordi Mariné Tarés el passat dissabte, a l’edat de 83 anys. Mariné va ser primer tinent d’alcalde del primer consistori democràtic, el qual va engegar el 1979, encapçalat per l’alcalde Josep Maria Queral. Jordi Mariné va ser un destacat ciclista professional, amb una llarga trajectòria i nombrosos reconeixements, entre els quals destaca la insígnia d’or i brillants de la Federació Espanyola, la placa d’honor de la Federació Catalana i la Medalla al Mèrit Esportiu del Consell Superior d’Esports.

Ciclista apassionat

Com a ciclista, va participar

Imatge d’arxiu de l’exregidor de Cambrils,

en competicions tan importants com els Jocs Olímpics de Tòquio (l’any 1964), el Tour de França (l’any 1967), el Midi Libre (l’any 1967), el Giro d’Itàlia (l’any 1970), la Volta a Espanya (els anys 1966, 1969 i

1970) i el Mundial de Ciclisme (els anys 1969 i 1970).

Un cop retirat del ciclisme professional, va ser president de la Federació Catalana de Ciclisme (2000-2004), i vicepresident de la Federació

Mariné fou un ciclista apassionat, participà en el Tour l’any 1967 i al Giro d’Itàlia el 1970

Espanyola de Ciclisme (20002003). A nivell local, el 1973 va ser fundador de la  Penya Cicloturista de Cambrils, que va presidir durant quasi dues dècades, i va regentar dues botigues de bicicletes, una a Cambrils, ara regentada per la segona generació, i una a Tarragona.

L’any 2011 publicà el llibre Una vida no només en bicicleta, el 2014 va rebre el reconeixement del Comitè Olímpic Espanyol per la participació als Jocs Olímpics de Tòquio i el 2015 va rebre una distinció honorífica de l’Ajuntament de  Cambrils per la seva trajectòria esportiva.

Mor Roberta Flack, cantant de soul i R&B, als 88 anys

Obituari l Roberta Flack, cantant i pianista coneguda per èxits com Killing Me Softly With His Song i Tonight I Celebrate My Love, va morir ahir als 88 anys segons anuncià el seu representant. L’artista es va convertir en una de les persones més importants de la indústria musical internacional en la dècada de 1970. Encara no es coneixen les causes de la seva mort. «Tenim el cor trencat per la defunció de la gloriosa Roberta Flack aquest matí, 24 de febrer de 2025», resava el comunicat del qual se’n van fer ressò diversos mitjans estatunidencs. «Va morir en pau envoltada de la seva família. La Roberta va trencar barreres i rècords. També va ser una orgullosa professora». La cantant, reconeguda com una de les grans del soul i del R&B, va guanyar 4 premis Grammy durant la seva carrera i acumulà catorze nominacions. EFE

Jordi Mariné Tarés. Cedida

Reus

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

Els teus dots de ‘don Joan’ es veuran molt complertes en la jornada. Tot el que facis o diguis serà ben rebut pels altres. Avançaràs molt.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Tant en la teva llar com en el pla social et mostraràs molt actiu tots els plans i metes que t’imposis arribaran a bon fi. Aprofita les circumstàncies.

22/11 al 21/12 SAGITARI

A les teves oïdes arribaran interessants notícies que et faran veure la vida i els teus assumptes de forma molt distinta. Demostra amor.

TV local

20/04 al 20/05

Si algú et posa obstacles als teus desitjos no desesperis dona temps al temps. Les coses se solucionaran per si mateixes. Ves amb compte.

23/08 al 22/09 VERGE

No et tanquis a la teva casa i trenca com més aviat millor amb el quotidià. Si sals cerques el nou trobaràs la clau que t’obrirà un món nou.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

El somriure d’una persona et captivarà tant que et farà oblidar tot tipus de problema fins tot de les teves responsabilitats.

10:30 Teló de fons

11:00 180 Graus

11:30 Fot-li (r)

12:00 Qui cuina avui?

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Caminant per catalunya

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Fot-li (r)

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 + Xarxa + sostenibilitat

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 La comarcal

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 La comarcal (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 La comarcal (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 La comarcal (r)

21/05 al 20/06 BESSONS

Si realment en el teu interior sents la necessitat de retrobar-te amb coses o persones del passat, no et reprimeixis. Tindràs una nit boja.

BALANÇA

23/09 al 22/10

La teva sensibilitat estarà a flor de pell només els més afins podran entendre la teva situació. En l’amor no hi haurà problemes, confia.

20/01 al 18/02 AQUARI

Et sentiràs atret al coneixement de noves persones a experimentar noves sensacions. Tot anirà bé mentre mantinguis la fermesa.

21/06 al 22/07 CRANC

T’arribaran notícies sorpreses que alegraran la teva vida. En l’àmbit social i privat viuràs moments molt agradables plens de passió.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Apareixeran la gelosia les enveges per part d’una persona molt falsa que tractarà d’intervenir en els teus assumptes. Nit molt passional.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Serà avui una jornada on et trobaràs molt acompanyat tant física com emocionalment. Veuràs com la felicitat la pots trobar molt fàcil.

12

10:00 Efecte Mosaic. Matí

10:30 Com la nit i el dia. On tour

11:00 Teló de fons

11:30 [RE]Poblem

12:00 +Xarxa + Sostenibilitat

12:30 [RE]Poblem

13:00 Teló de fons

13:30 Com la nit i el dia. On tour

14:00 Notícies 12

14:30 Com la nit i el dia. On tour

15:00 Teló de fons

15:30 [RE]Poblem

16:00 Notícies 12

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 + Xarxa + Sostenibilitat

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

20:30 Com la nit i el dia

21:30 Va passar aquí. Catalunya

22:00 Notícies 12

22:30 Com la nit i el dia

23:30 Va passar aquí. Catalunya

00:00 Notícies 12

Sudoku

HORITZONTALS: 1. Acció de badar, especialment de no adonar-se del que convé. Qüestió tan evident que no cal insistir-hi. 2. Demana amb plors. Arrels. 3. Mitja cara. Dansa catalana que comença girada. Indica un bilió. 4. Final del desert. Han begut massa. Anyell. 5. Realitzaràs. Escuts blasonats. 6. Partícula mínima. Escolanet. 7. Lleida simbolitzada. Pastís molt corrent per Nadal. Estrany. 8. Cama sense el cap. Pols de l’arròs. Final d’una. 9. Vent suau. Sant de l’Islam. 10. Nat sense principi. Repetir una informació. Final de l’hivern. 11. Totxo amb forats quadrats. Mirava. 12. Terrat sense entrada. Interrompre una roda.

VERTICALS: 1. Bèstia que té dos caps. Una de grega que puja per baix. 2. Ple d’aigua fins dalt. Impulsa un vehicle. 3. Drap sense el mig. Notar la tempesta. Tro sense final. 4. Braç d’ocell. Lletra girada. Feixa sense entrada 5. Són femenines. Utilització freqüent. 6. Nascut a l’Aràbia. Mouen les ales. 7. Indiquen l’adreça correcta. Quasi girat, però recte. 8. Oxigen. Severa i gens flexible. Una de por. 9. País de la samba. Abans de canviar-se a papallona. 10. Marxa de viatge. Parlaran. Torna des del sud. 11. Finals de mil. Tira llarga. Escull i remena. 12. Pals de les llances. Fer servir l’enteniment.

TARRAGONA:

Papaceit Sansa, Laura Florenci Vives, 10 Telèfon 977 222 260 Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Antoni Brufau, Teresa B Mas de l´Abelló, 24 Telèfon 977 771 089.

SALOU:

Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.

CAMBRILS:

Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466.

VALLS:

Galimany, Roman Plaça Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597.

EL VENDRELL:

Mestres, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Cel serè en general al llarg del dia, o puntualment poc ennuvolat per algun núvol alt. Tot i això, fins a primeres hores del matí persistirà la nuvolositat al litoral i prelitoral central i nord, així com a punts del prelitoral sud i el nord de l’altiplà Central. A banda, al vessant nord del Pirineu estarà molt ennuvolat o cobert de matinada, però la nuvolositat minvarà al matí fins a deixar el cel poc o mig ennuvolat.

Temperatura

La temperatura mínima baixarà entre lleugerament i moderadament. Per la seva banda, la màxima baixarà lleugerament.

Anuncis classificats

IMMOBILIÀRIA

LA MORA TAMARIT. Vendo pareado todo exterior. Tel: 655.570.371

Tarragona. ALQUILO HABITACIÓN PEQUEÑA con derecho a cocina. 320€/ mes. Tel: 647.578.934 –977 24 34 69

ES LLOGA

HABITACIÓ A SALOU

Cèntric, nou i confortable per substituts, interins o estudiants, qualsevol àmbit. Trucar fora d’horari escolar o Whatssap. Tel. 649.831.644

TREBALL

SEÑORA CON TÍTULO SOCIO SANITARIO se ofrece para cuidar personas mayores de día, noches o fines de semana. Tel. 617.096.880

EMPRESA EUROPEA NECESITA FAMILIAS en Tarragona y alrededores para alojar estudiantes extranjeros. Periodos y pagos semanales. Tel. 657.837.083

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel.

Mots encreuats

Avui felicita als que es diuen: Nèstor, Alexandre i Porfiri.

Escoles l Els Fòrums d’Escoles Verdes de la demarcació de Tarragona mobilitzaran més de quaranta centres, que es trobaran per construir jardins de papallones municipals

El planeta també se salvarà a les aules

El pròxim mes de març els centres escolars de la demarcació de Tarragona que formen part del programa Escoles Verdes es trobaran en tres Fòrums que se celebraran dimarts 18, dimarts 25 i dijous 27 a Vila-rodona, Gandesa i Altafulla. Així, Vila-rodona serà punt de trobada de dinou escoles de les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp; Gandesa acollirà onze escoles del Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta; i Altafulla serà la seu del fòrum de catorze escoles de les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. En les trobades hi participaran alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior, que dedicaran la jornada a aprofundir en la importància de la biodiversitat a través d’una acció ciutadana concreta: la creació d’un jardí de papallones municipal, un espai que afavorirà la presència de pol·linitzadors i ocells a l’entorn urbà.

Després de la rebuda institucional, els participants es dividiran en grups que aniran diversos espais dels municipis i a través de dinàmiques i tallers pràctics descobriran què és un jardí de papallones, per què són importants i quina biodiversitat poden atreure a les ciutats. En paral·lel, l’activitat permetrà treballar la importància de la natura en entorns urbans i el seu impacte en la sostenibilitat.

A més, es comptarà amb una sessió específica per a docents sobre com introduir la biodiversitat a l’aula.

A la tarda tindran lloc els mercats d’experiències, una fira on cada cen-

tre exposarà en un estand un projecte d’Escola Verda, fomentant l’intercanvi d’idees i la creació de xarxa entre estudiants.

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Cristina Serret Alonso

Les Escoles Verdes són centres educatius compromesos amb la sostenibilitat, que treballen per fomentar una educació ecosocial que transformi el centre educatiu i el seu entorn, per a la qual cosa fan xarxa amb altres entitats del territori. En l’actualitat hi ha més de 800 centres que formen part de la Xarxa d’Escoles Verdes, un programa que l’any passat va celebrar el 25è aniversari. A les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre els assessors del programa Escoles Verdes és Cel Rogent Educació Ambiental, una

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Es fan sessions específiques per als docents. Cel

entitat que ofereix assessorament els centres que participen en el programa, així com formació al professorat. A més, faciliten el treball en xarxa i els punts de trobada.

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

k Golfus de Tàrraco

Nazis a la costa

ACatalunya i al Camp de Tarragona estem seguint els resultats de les eleccions a Alemanya com si els alemanys s’haguessin begut les cerveses però la ressaca la tinguéssim naltros. L’extrema dreta no ha guanyat, però ha quedat segona i ens veiem a venir que això pot passar aquí.

A Torredembarra, als inicis del turisme massiu, una colla d’alemanys van construir-se una urbanització de xaletets. En dèiem les casetes dels ‘alemans’. Corria la brama que molts havien estat partidaris de Hitler. En qualsevol cas, no devien ser jerarques del règim perquè es tracta de xalets modestos. Potser érem injustos de qualificar-los de nazis perquè no tots els alemanys van ser-ho. Però a l’Alemanya dels anys 50 els antics hitlerians feien nosa i els que no havien estat jutjats marxaven lluny, per sempre o a prendre el sol a la Costa Daurada que altres nazis havien bombardejat. A Torredembarra mateix hi ha enterrat algun nazi, com Horia Sima, que no era alemany sinó romanès. Les casetes dels alemanys ja no són el que eren. Potser algunes són en mans de fills o nets d’aquells pioners del turisme, que aneu a saber què voten. D’altres les van vendre. Els presumptes ‘nazis’ de la Torre ja no ens han de fer por. Ens n’ha de fer la condescendència que alguns partits, fins i tot anomenats d’esquerres, gasten amb la ultradreta, espanyola sobretot, perquè no es pugui fer la víctima. Aquí el cordó sanitari és de fireta mentre que a Alemanya diuen que és sòlid com el mur de Berlín. Ai no, que el mur va caure.

Educació ecosocial

Les Escoles Verdes són centres compromesos amb la sostenibilitat

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de: Distribució

Durant els fòrums hi ha mercats d’intercanvi d’experiències. Cel Rogent Educació Ambiental

Rogent Educació Ambiental