Divendres 14 de març de 2025

Avui amb el diari

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Especial del 21è aniversari del Diari Més, que enguany amplia presència territorial

Un nou reglament posarà el fre als pisos turístics a Tarragona

L’Ajuntament licitarà la redacció d’un Pla Especial que marcarà els límits d’aquesta activitat en els diferents barris de la ciutat. Es calcula que actualment hi ha uns 2.000 habitatges turístics 2

Societat 6

Objectiu: trobar feina

Més de 4.000 persones van assistir a la Fira de l’Ocupació de la Cambra, on una norantena d’empreses van informar de les seves oportunitats laborals

Mas d’Enric ret homenatge a la Núria, la cuinera assassinada fa un any Camp de Tarragona 12

Junqueras veu amb «simpatia» que ERC tingui més d’un candidat a la ciutat per a les municipals

Salou recicla residus plàstics marins i els converteix en mobiliari urbà per al mirador dels Pilons Medi Ambient

El presumpte apunyalat a Torreforta confessa que es va autolesionar

L’Hospital Joan XXIII incorpora un nou test per a la detecció de l’Alzheimer en fases primerenques

Opinió 25 Marc Just. Equilibris impossibles, amagar la realitat

Un Pla Especial posarà el fre a les llicències de pisos turístics a Tarragona

Habitatge l El consistori tindrà l’any vinent un pla especial d’usos que marcarà el tauler de joc d’aquesta activitat immobiliària

Oriol Castro

L’Ajuntament de Tarragona apunta als pisos turístics i ja pensa en la norma municipal que reduirà i limitarà les seves llicències a la ciutat. El govern municipal preveu treure a licitació la redacció d’un pla especial d’usos sobre aquesta activitat immobiliària en els pròxims mesos. Així, segons el conseller d’Urbanisme, Nacho García, el document regulador estaria enllestit l’any vinent. «Serà el Pla que marcarà els límits respecte als pisos turístics en les diferents zones de la ciutat», exposa García. A Tarragona hi ha registrats uns 2.000 pisos turístics.

«La moratòria de la Generalitat marca que en un període de 5 anys els Ajuntaments han de desenvolupar una norma municipal sobre la situació a la ciutat i marcar què i on es pot fer i què no», explica el conseller. En aquest sentit, l’executiu municipal considera que el que millor encaixa és un Pla Especial. «S’ha d’analitzar amb cura. Hi ha zones de la ciutat que estan tensionades i s’hi ha de treballar. Però altres barris no tenen aquest problema. Es tracta d’adequar la mesura a cada àrea», diu García. «Un únic pis turístic en un bloc d’habitatges pot arribar a generar problemes de convivència. S’ha d’apostar per la

Actualment, el consistori denega totes les peticions  de llicències

‘zonificació’ i donar solucions segons el context de cada barri», considera Montse Adan, consellera de Turisme.

50.000 euros

La creació d’aquesta normativa va ser un dels acords entre el PSC i En Comú Podem que van permetre aprovar

els pressupostos l’any 2023. El consell plenari va aprovar aquell any destinar 50.000 euros a la redacció del planejament urbanístic que regularà els pisos turístics a la ciutat. «El govern municipal va tard amb l’execució d’aquest acord, però hem treballat el context i compartim la major

part del principis rectors de l’encàrrec, tant de bo siguin àgils en l’execució. Estem segur que la normativa serà negociada i constructiva per posar ordre i, sobretot, assegurar que no s’expulsi gent dels nostres barris», expressa Jordi Collado, conseller d’En Comú Podem.

Cal recordar que, amb motiu de l’entrada en vigor del decret de la Generalitat, l’Ajuntament de Tarragona no concedeix llicències per a habitatges d’ús turístic fins que adapti el seu planejament urbanístic al nou Decret llei. «No és que es posin en espera. Es deneguen tots els que es demanen. Ja n’hem tingut casos», aclareix el conseller.

De la mà dels veïns Actualment, l’Ajuntament treballa també de la mà dels veïns. «Treballem i ens ajuden molt els avisos veïnals. Molts residents contacten amb el consistori si hi ha alguna situació irregular o problemes amb els contractes etc. I llavors s’actua amb la Guàrdia Urbana», indica el conseller d’Urbanisme. La Urbana, concretament l’àrea de policia administrativa, elabora un informe sobre els immobles, que es trasllada a l’Ajuntament qui, si s’escau, actua.  «La ‘turisficació’ i l’extractivisme de les plataformes com Airbnb ens posa en perill la ciutat. Alguns informes parlen de 40% de l’habitatge disponible destinada a pisos turístics i això és inacceptable», expressa Collado. Els barris amb més pressió en aquest sentit són la Part Alta, el Serrallo o la zona de Llevant.

Política l Critiquen la «falta d'ambició» del govern socialista

Redacció

El grup municipal d’En Comú Podem ha criticat la proposta final del govern de Rubén Viñuales de la futura Zona de Baixes Emissions (ZBE). «Han optat per una versió descafeïnada, plena d’excepcions i sense una ambició real per reduir la contaminació»,

al 2027 o principis del 2028 respon a un «interès electoralista». «El govern ha optat per tirar la pilota endavant per no assumir costos polítics abans de les eleccions municipals. En comptes de prendre decisions valentes per millorar la ciutat, han fet un exercici de tacticisme electoral que impedirà que la ZBE sigui efectiva en aquest mandat», ha etzibat. ECP també denuncia la manca d’un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), fet que «impedeix tenir una estratègia clara i coherent per millorar la mobilitat». ECP

denuncien. Jordi Collado, portaveu de la formació, ha manifestat la seva decepció: «No podem votar en contra d’una mesura així, però és tan fluixa que pràcticament no tindrà cap efecte». A més, ha criticat la falta de valentia de l’executiu socialista, afirmant que la ZBE presentada

«està dissenyada per complir l’expedient davant Europa i evitar sancions, no per millorar la qualitat de l’aire. És tan feble i plena d’excepcions que no tindrà cap impacte real sobre la contaminació».

El conseller Toni Carmona, ha assenyalat que l’ajornament de les sancions fins

El govern municipal preveu treure a licitació la redacció del pla sobre les llicències dels pisos turístics enguany. Gerard Martí

Imatge dels consellers d’ECP, Jordi Collado i Toni Carmona. Laura Quiñones

SPiSP acull el festival de dansa jove tradicional

Societat l El proper dia 16 de març a les 11.30 hores es portarà a terme un espectacle de danses tradicionals catalanes al centre cívic de Sant  Pere i Sant Pau. En el prendran part les tres seccions joves de l’Esbart Dansaire de Tarragona, la Secció Infantil, la Juvenil i el Cos Jove. En aquest espectacle, que tindrà un fil conductor portat pels mateixos components dels grups es ballaran algunes de les danses que fins al moment han treballat aquest curs. L’entrada és gratuïta i limitada a l’aforament de la sala. Els organitzadors volen preservar aquesta cultura. Redacció

Fernando Molero porta la seva exposició pictòrica al Port

Cultura l El Refugi 1 del Moll de Costa inaugura avui, a les 19 hores, Ressonàncies de Fernando Molero. L’exposició mostra una selecció d’obres àmplia i de temàtica diversa que tenen com a fil conductor el fenomen de la llum i el joc que es crea entre aquesta i el buit. Mitjançant aquesta contraposició, l’artista explora temàtiques molt relacionades amb el món contemporani com l’aïllament o la solitud. L’exhibició es podrà veure a la sala 3 del Refugi 1 fins al 27 d’abril.Les pintures que es poden veure a l’exposició transfiguren la realitat que representen. Redacció

Junqueras: «Veig amb simpatia que hi hagi 2 o 23 candidats a Tarragona»

Política l La marca ERC serà segur a les municipals 2027, però la militància decidirà la nomenclatura final

Oriol Castro

El president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, veu la postulació de dos candidats a ser alcaldables del partit a Tarragona com una «mostra d’entusiasme». «Veig amb simpatia que hi hagi 2 o 23 candidats per les municipals de 2027. ERC és un partit profundament democràtic. No posarem mai restriccions i buscarem la millor candidatura», explica Junqueras, en declaracions al Diari Més. «Venim d’un congrés molt creatiu que contribueix a rellançar la nostra organització», afegeix el president del partit.

Xavi Puig va presentar la seva candidatura públicament i Saül Garreta va explicar al Diari Més que estava preparant un projecte de ciutat. Els dos candidats van donar suport a candidatures diferents al congrés intern. Puig ho va fer per Foc Nou, candidatura crítica amb Junqueras, i Garreta ho va fer per Militància Decidim, la llista guanyadora. «Jo he de ser el president de tots els militants. Més enllà del que hagin dit o fet els últims anys», comenta Junqueras.

La militància tarragonina serà qui acabarà decidint el candidat republicà amb unes primàries. De la mateixa forma que amb la nomenclatura final. Fa pocs dies, 3cat va explicar que ERC explora noves marques per a les eleccions

«A l’Ajuntament s’està fent el mateix que al Parlament i al Congrés»

municipals a Girona i Tarragona. Des del partit s’assegura que, a Tarragona, serà la militància qui decidirà la nomenclatura final, però que la marca ERC hi serà segur. De fet, la utilització de diferents sigles a l’hora de presentar-se a unes eleccions municipals és un fet freqüent, com a la

resta de partits polítics. Més enllà, Junqueras confia, de cara al 2027, en aconseguir «molt bons resultats». «Totes les eleccions són importants. Si alguna cosa hem après al llarg dels anys és que els èxits d’un dia determinat no són èxits per sempre. I potser això és bo recordar-ho a Tarragona, on hi ha un alcalde que formava part d’un partit que no existeix», indica Junqueras. El president d’ERC llegeix el moment complicat del partit com «un moment per preparar-nos millor». «Nosal-

tres veiem totes les eleccions com una oportunitat per intentar parlar a la gent, que la societat ens percebi com una eina útil. I això es fa trepitjant carrer, des de les places. I és el que animem a fer a la nostra gent, també a Tarragona», diu Junqueras.

Defensa l’estratègia

Quan s’acosta l’equador de la legislatura municipal a la ciutat, el president d’ERC defensa l’estratègia del seu grup municipal al consistori tarragoní. «A Tarragona s’està fent

exactament el mateix que al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. No s’està aprovant els pressupostos perquè entenem que el partit socialista ha de fer moltes coses molt millor», exposa Junqueras. «Entenem que podem aportar molt més del que en aquests moments tenim l’oportunitat d’aportar. Si el PSC no ho fa prou bé, és evident que no el podem acompanyar», afegeix el president d’ERC.

Pressió pels trens Junqueras va visitar ahir Tarragona per a reunir-se amb els representants de les plataformes Trens Dignes i Dignitat a les Vies. Junqueras va assegurar que pressionaran l’executiu espanyol i la Generalitat per trobar solucions al caos ferroviari de Catalunya. «Posarem tota la nostra capacitat, totes les nostres eines, tota la nostra pressió sobre el govern espanyol i el català per trobar solucions de la manera més immediata», va afirmar. El president d’Esquerra també va lamentar que Espanya fa més de 50 anys que «no construeix ni un sol quilòmetre de trens convencionals» al país. Tot i això, va mostrar confiança en què la situació millorarà. «Estem convençuts. Segur que el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol saben que és impossible arribar a nous acords si no fos capaç de complir els acords ja pactats», va concloure.

Junqueras es va reunir amb plataformes d’usuaris de Rodalies a Tarragona. ACN

Els actes del Tarraco25 centraran la programació cultural d’enguany

Els actes de celebració pel 25è aniversari de la declaració del conjunt arquològic de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat esdevindran l’eix central de la programació cultural d’aquest any. L’extens calendari d’activitats pel Tarraco25 ja va engegar el darrer trimestre del 2024 i es preve que s’allargui fins a mitjan 2026. El conseller de Patrimoni Nacho García Latorre, acompanyat de la resta de conselleres que hi participen, tècnics municipals responsables de moltes de les propostes i el coordinador de l’activitat, Magí Seritjol, en van presentar ahir els eixos principals.

«Celebrem l’èxit d’una fita aconseguida amb la participació de moltíssima gent ara fa 25 anys, el 30 de novembre del 2000» va destacar García Latorre. «Si aquella vegada vam ser capaços de sumar a agents ben diversos del sector, però també a la ciutadania, fet que va marcar un abans i un després en l’estima pel nostre patrimoni, ara ho hem de tornar a aconseguir», va dir l’edil.

Pel que fa a la programació pròpiament dita de Patrimoni, ahir es va destacar el cicle Converses d’avui en espais del passat, una sèrie d’entrevistes sobre joventut, habitatges, de temes que preocupen avui i per saber què passava

La gran Festa del Patrimoni, del 22 al 30 de novembre, clourà la celebració

Tarragona reclama projectes de suport a les manifestacions culturals locals

Municipal l S'ha presentat la diagnosi de l'estat cultural de la ciutat

Redacció

Impulsar projectes de suport a les manifestacions culturals locals o crear espais de diàleg i taules participatives són alguns dels reptes que es plantegen en l’estudi i diagnosi de l’estat cultural i les percepcions de la ciutadania sobre aquest àmbit a Tarragona. Aquest document, elaborat per la Universitat Rovira i Virgili, suposa un pas endavant per al Pla Estratègic Tarragona Cultura.

El Vestíbul del Teatre Tarragona va acollir ahir a la tarda la presentació d’aquest infor-

me, que és el resultat de les diferents accions participatives del Pla Estratègic, realitzades els últims mesos. L’informe pretén retre comptes a les persones que han col·laborat en aquesta fase de recollida de demandes i propostes, entre taules de treball, jornades i enquestes.

Un centenar de persones, entitats i agents culturals locals van assistir a la presentació d’aquesta diagnosi que marcarà les línies de treball que guiaran les accions municipals en aquest àmbit a curt i mitjà termini. Entre els reptes més destacats que reflecteix

el document cal subratllar l’impuls dels espais de diàleg i taules participatives dels diferents sectors culturals, l’aplicació d’una metodologia de treball més propera i en relació amb el context i la comunitat, col·lectius i persones, la necessitat de potenciar la comunicació —la digital, la presencial i la bidireccional—, impulsar projectes de suport a les manifestacions culturals locals, la projecció de la cultura en espais distribuïts en el territori, l’atenció a la diversitat i l’accessibilitat, la definició d’un Pla d’equipaments i d’un Pla de biblioteques per

fa 2000 anys, que es faran en recintes patrimonials. Les visites Les Nits de Tarraco, una proposta amb recreacions històriques als monuments, es podran gaudir durant les nits de juliol i agost, quan es podrà contemplar, a través de

personatges amb vestuari i materials recreats, qui podria haver estat en cada espai monumental fa dos mil anys. Patrimoni, juntament amb Centres Cívics, van presentar Romans al teu barri, una campanya amb diverses activitats

de divulgació de la cultura i la vida de l’antiga Roma que arribarà als barris de la ciutat. També s’ha proposat Rostres del passat, un nou cicle d’activitats que abordarà altres patrimonis, altres històries. Pel que fa a Cultura i Festes, la ciutadania podrà gaudir de molts dels espectacles que proposen des d’Arts Escèniques en espais patrimonials, com el festival Refugi Sonor El cicle En dansa es traslladarà enguany al conjunt romà de Centcelles i a la Vil·la romana dels Munts.

Una gran festa Des del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona també s’han preparat diverses activitats, comViatges en el temps, descobriu Tarragona en família. La reestrena de la cantata Amics de pedra amb més de 700 nens i nenes de la ciutat i l’èxit de L’escola visita Tàrraco són els principals eixos del departament d’Educació en col·laboració amb Patrimoni i el Museu d’Història. La part acadèmica i científica, sempre més densa en programació, serà també un dels puntals de referència a la ciutat. Amb la celebració de la Tarraco Biennal es complementaran moltes altres propostes que no deixaran ningú indiferent. Finalment, per a la cloenda es prepararà la gran Festa del Patrimoni que durarà des del 22 al 30 de novembre, dia en què hi haurà la part més institucional de la celebració.

enfortir el sistema bibliotecari a la ciutat, entre d’altres. Aquests reptes es concretaran pròximament en actuacions a desenvolupar en el

mateix Pla Estratègic Tarragona Cultura i també en accions concretes en cada àmbit o sector: arts escèniques i música, arts visuals, patrimoni im-

material, lletres i biblioteques, suport a la pràctica cultural i propostes d’accions a altres serveis municipals que també treballen en l’àmbit cultural.

Un centenar de persones, entitats i agents culturals locals van assistir a l’acte de presentació. Cedida

Redacció

La presumpta víctima de l’apunyalament a Torreforta es va autolesionar

Successos l Se li imputa a ell i a la seva parella una simulació de delicte, amb penes de presó de 6 a 12 mesos

Shaila Cid

Quatre dies després d’un nou apunyalament als barris de Ponent de Tarragona, el cas ha fet un gir de 180 graus. El cas, el tercer en menys d’un mes, va aixecar molta preocupació entre els tarragonins en veure la situació d’inseguretat que afectava la ciutat. En un primer moment, es va donar a conèixer que un home havia estat víctima d’un robatori amb força i que, en resistir-se, un altre home l’havia ferit amb una arma blanca. Però segons ha pogut saber Diari Més, l’home es va autolesionar.

La investigació dels Mossos d’Esquadra ha revelat que l’apunyalament no es va produir tal com es va donar a conéixer en un primer moment on es parlava que un encaputxat hauria assaltat a una parella que passejava pel barri de Torreforta per robar-li la bossa. Davant la negativa, el suposat lladre va agredir amb arma blanca a la víctima, ferint-lo al coll de gravetat.  El ferit va ser traslladat inicialment al CAP del barri de la Granja i posteriorment a l’Hospital Joan XXIII, on encara està ingressat. Malgrat les ferides, que en un primer

Eduardo Valiña presentant l’exposició a Sandra Ramos. Cedida

Mèdol inaugura l’exposició ‘Despois do incendio’ del gallec Eduardo Valiña

Cultura l Mèdol, el Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, va inaugurar ahir l’exposició Despois do incendio, de l’artista i comissari gallec Eduardo Valiña. La mostra, que es podrà veure a l’espai Les Golfes de Casa Canals fins al 25 de maig, planteja una reflexió profunda sobre la pressió que exerceixen els interessos econòmics

sobre la natura i el món rural, i les conseqüències que es deriven de la transformació del territori, com la pèrdua d’identitat. «No concebo la meva obra com una narrativa de pèrdua o denúncia, sinó com un procés de sedimentació en el que la identitat i la natura s’entrellacen en un equilibri complex», explica Eduardo Valiña. Redacció

diagnòstic es van avaluar com a greus, la vida de l’home no corre perill.

Gir de 180 graus

Els Mossos d’Esquadra van començar a investigar el cas com un possible robatori amb violència i van iniciar la recerca de l’autor dels fets, sense èxit. Però tres dies després de l’incident amb arma blanca, i després de diverses gestions, la presumpta víctima, de nacionalitat estrangera, va acabar confessant que es va autolesionar, en un intent de suïcidi. El motiu és que estava passant per un mal moment,

En un primer moment va declarar que un encaputxat el volia robar

però en tot cas ningú els va atacar al carrer. Després d’autolesionar-se, l’home i la seva

parella van acordar la versió del robatori que van explicar a la policia autonòmica.

Simulació de delicte L’home i la seva parella no han estat detinguts pels Mossos per aquest fet, però se’ls hi ha imputat una simulació de delicte. Aquest fet està casti-

gat amb penes de presó de 6 a 12 mesos, segons l’article 457 del Codi Penal. Amb aquesta notícia, les agressions amb arma blanca als barris de Ponent passen de tres a dues en els darrers trenta dies: una comesa per un menor, que va ser detingut, i l’altra per una persona amb malaltia mental.

Una desfilada de moda, l’acte

central del segon Primavera Show

Comerç l Ahir al matí es va presentar la segona edició del Primavera Show, una jornada que inclourà una desfilada de moda i activitats per a tots els públics. La cita tindrà lloc el proper dissabte 5 d’abril, a les 17 hores, al Parc de les Granotes,

escenari escollit pels comerços locals per a presentar les noves col·leccions de primavera/estiu. L'acte l'organitzen conjuntament l'Ajuntament i la Via T i hi participaran més d'una desena de comerços de proximitat.  Redacció/Cedida

La Guàrdia Urbana ha engegat recentment un pla per incrementar la seguretat als espais públics. Cedida

En Bryan Rodríguez va abandonar el seu país natal, el Perú, per establir-se a la ciutat de Reus el passat mes de desembre. Amb 28 anys, va decidir creuar l’oceà Atlàntic tot sol amb l’objectiu d’ampliar la seva formació al Centre d’Ensenyament Tecnològic (CET), a la capital del Baix Camp. Mentre estudia, està cercant una feina que li permeti tenir ingressos i poder cobrir les seves despeses. Ahir, es va desplaçar fins a Tarragona per a participar en la Fira de l’Ocupació de la Cambra, que es va convertir en un mar d’oportunitats per a aquells qui buscaven un lloc de treball.

«Hi ha estands d’un munt de companyies i també de serveis públics com el SEPE que t’ajuden en aquest procés de trobar feina», explicava Rodríguez, qui portava vuit còpies del seu currículum en la seva carpeta. Principalment, es va apropar a aquelles empreses que buscaven treballadors per al seu departament de màrqueting, ja que al Perú es va formar en aquest àmbit. «Sobretot, he provat amb hotels i el sector turístic», indicava.

Com ell, milers de persones que es troben en la recerca d’ocupació van passar ahir pel Recinte Firal. És habitual pensar que aquestes iniciatives van destinades, principalment, a gent jove que surt de l’etapa formativa. El cert és que hi havia persones de totes les edats. Per exemple, el Joan, que té 62 anys i és veí del Creixell. «És el primer cop que vinc a una fira així», assenyalava. En el seu cas, buscava feina en l’àrea de recursos humans. Entre d’altres, va provar sort amb l’empresa Marlex. «Vinc amb moltes expectatives de fer contactes, aprendre la manera d’adreçar-me a les empreses de treball temporal i trobar feina», deia.

Aquesta edició de la Fira de l’Ocupació ha registrat un nou rècord de participació amb poc més de 4.000 assistents, una xifra lleugerament superior a les

total de 90 empreses van muntar els seus estands en la XII Fira de l’Ocupació de la Cambra

Ocupació l Més de 4.000 persones van participar en una nova edició de la Fira de l’Ocupació

Un mar d’oportunitats de feina

de fa un any. Laura Roigé, presidenta de la Cambra, va celebrar aquesta fita i va reconèixer que és «un model d’èxit» que s’està «replicant» arreu de l’Estat. A més, un total de 90 empreses de sectors diversos van estar presents a la fira amb la intenció de contractar un miler de persones: «És la xifra d’estands més alta mai assolida».

Gomà-Camps va ser una de les firmes participants. «Aquestes fires ens serveixen perquè la gent de la província de Tarragona ens

Edició de rècord

Hi va haver més participació que mai d’empreses i d’assistents

ubiquin, perquè estem a la Riba i a Vilaverd, que queden una mica lluny», explica Lídia Vega, tècnica de desenvolupament de persones de la companyia. «De forma personalitzada, expliquem a les persones interessades qui som, informem sobre les vacants que tenim —sobretot d’operaris, maquinistes i carretoners— i preguntem si tenen vehicle propi i quins són els seus interessos a mitjà i llarg termini», explicava.

El Mercat Central i el de Torreforta

celebren els aniversaris amb sortejos

Societat l També se celebraran activitats familiars aquest dissabte

Redacció

El Mercat Central celebrarà el 8è aniversari de la seva obertura aquest diumenge 16 de març. Aquell mateix dia, el Mercat de Torreforta commemorarà els 43 anys de la seva inauguració. Per tal de compartir aquesta data assenyalada amb la ciutadania,

els paradistes del Mercat Central han organitzat un gran sorteig de 100 vals de compra de 8 euros entre totes les compres superiors a 25 euros. Per participar-hi caldrà omplir i dipositar la butlleta de participació a la bústia del mercat fins al 30 de març. A més, aquest dissabte al matí s’ofe-

riran 500 racions de pastís d’aniversari de Cal Jan a tots els clients que facin una compra superior a 30 euros fins a exhaurir existències.

Pel que fa al Mercat de Torreforta, també dissabte al matí hi ha prevista una activitat familiar de decoració del gran mirall interior del

mercat. Grans i petits podran dibuixar, escriure o pintar de colors el mirall amb motiu del 43è aniversari de l’equipament. Els paradistes també han preparat un gran sorteig de 43 vals de compra de cinc euros i diferents productes, i la ciutadania podrà participar-hi fins al 30 de maig. La presidenta de Mercats de Tarragona, Montse Adan, ha subratllat que «el Mercat Central i el Mercat de Torreforta s’han convertit per mèrits propis en dos epicentres comercials i socials imprescindibles per a la ciutat».

John Bugarin

Un

de Tarragona, la xifra més alta de totes les edicions. Gerard Martí

El Recinte Firal de Tarragona va acollir ahir una nova edició de la fira. Gerard Martí

Els sortejos s’anuncien a les pantalles del Mercat Central. David Oliete

Thimno Samb representarà demà l’obra ‘El sueño es vida’

Cultura l L'actor, youtuber i activista Thimbo Samb representarà l'obra El sueño es vida a la Casa del Jardí (Via Augusta, 2) aquest divendres, a les 19 hores. Garrigues Cooperació i l’Associació Allende en Tarragona, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Institut de les Desigualtats, i la Diputació de Tarragona, s’han unit per portar a la ciutat aquesta obra de teatre sobre la vulneració de drets de les persones migrants. L’entrada és lliure amb aforament limitat. Les reserves es poden fer a allende.tarragona@gmail.com Redacció

Els tradicionals

Tres Tombs tornen aquest diumenge

Societat l Tarragona acollirà aquest diumenge una nova edició dels tradicionals Tres Tombs. Enguany es preveu la participació d’una trentena de carros i 90 cavalleries d’arreu del país, entre els que per primer cop hi haurà una diligència tirada per cinc cavalls. També es manté, per segon any, la presència d’un carro adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. L'esdeveniment començarà a les 11.30 hores des del carrer Francesc Bastos i recorreran la ciutat fins a finalitzar al carrer Vidal i Barraquer un cop realitzats els tradicionals tres tombs a la Rambla Nova. Redacció

El Joan XXIII detectarà l’Alzheimer en fases inicials

amb una prova de sang

Salut l El nou mètode, altament fiable, permet fer un salt cap al futur del diagnòstic

Redacció

L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona fa un salt cap al futur del diagnòstic de l’Alzheimer amb la incorporació de la determinació de pTau217 en plasma, una prova sanguínia altament fiable que permet detectar la malaltia en les fases més primerenques. Amb aquest avenç, el centre hospitalari fa un avenç important en la detecció de la malaltia. El test es realitza de manera local, sense dependre

de centres externs, fet que agilitza l’accés a un diagnòstic precoç i precís per als pacients del territori. Aquesta prova la dur a terme l’Equip Multidisciplinari d’Avaluació Integral Ambulatòria per a pacients amb Deteriorament Cognitiu (EAIA-DC), un equip format per professionals de l’Hospital Universitari Joan XXIII i de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Francolí, que compta amb tres neuròlegs, dos neuropsicòlegs, una psi-

còloga, una treballadora social i una infermera. Fins fa poc, el diagnòstic de l’Alzheimer «es basava en símptomes clínics i proves invasives, com la punció lumbar per obtenir líquid cefalorraquidi, o costosos estudis d’imatge PET», explica el neuròleg del Joan XXIII, Chema González. La possibilitat de mesurar pTau217 en plasma «mitjançant una simple anàlisi de sang canvia radicalment aquest paradigma», assegura.

El biomarcador està indicat en persones que presentin símptomes cognitius

La rellevància de la prova La prova pTau217 detecta anb alta precisió la presència d’Alzheimer, fins i tot abans de l’aparició de símptomes avançats. Es correlaciona

amb els dipòsits de betaamiloide i tau, dues proteïnes clau en la malaltia. Per tant, permet un accés més ràpid, assequible i menys invasiu.  Aquest biomarcador està indicat en persones que presentin símptomes cognitius, com ara pèrdues de memòria, amb l’objectiu d’avaluar si podrien representar l’inici d’una malaltia d’Alzheimer, especialment en edats mitjanes de la vida. No és una prova per a població general ni es fa a demanda, sinó que forma part de l’avaluació diagnòstica en contextos clínics específics. Amb la incorporació d’aquesta prova, l’Hospital Joan XXIII reforça el seu compromís amb la innovació i l’excel·lència en l’atenció neurològica. Oferir diagnòstics precoços i precisos a la província significa «millorar l’accés dels pacients a estratègies de tractament personalitzades i obrir noves oportunitats per participar en assaigs clínics», afirma l’especialista.

El futur de l’Alzheimer La detecció primerenca de l’Alzheimer pren encara més importància en el context del desenvolupament de nous fàrmacs antiamiloides, dissenyats per frenar la progressió de la malaltia en les primeres etapes. Actualment, tractaments amb medicaments com lecanemab i donanemab han demostrat la seva eficàcia en assajos clínics, i se n’espera l’aprovació a Espanya en els pròxims mesos. Aquests medicaments «actuen eliminant el beta-amiloide del cervell i han mostrat una reducció en la progressió del deteriorament cognitiu en pacients en etapes inicials», explica el doctor González. Aquests fàrmacs només podran ser prescrits en pacients amb la malaltia demostrada.

El test no és invasiu i es realitzarà sempre que els professionals sanitaris ho creguin oportú, mai sota demanda o recepta. Cedida

Reus disposarà de més aigua de boca amb la recuperació de la mina del barri Fortuny

Sostenibilitat l La potabilitzadora permet guanyar un volum equivalent al consum de 7.000 persones

Sergi Peralta Moreno

La ciutat guanyarà, ben aviat, una nova font d’abastament d’aigua potable apta per al consum humà. Aigües de Reus posa en marxa aquesta setmana la planta de potabi lització que permetrà injec tar a la xarxa el recurs hídric provinent de la mina del barri Fortuny. En paral·lel, acaben de començar les obres d’instal· lació d’una xarxa de distribu ció d’aigua no potable, provi nent del mateix origen i que podrà aprofitar se, també, per a omplir les Piscines Munici pals —es preveu que aquesta funció pugui dur se a terme ja en la temporada d’estiu d’en guany— i regar el parc dels Capellans i el seu entorn.

El projecte ha tingut un cost al voltant dels 500.000 euros —s’ha comptat amb una sub venció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)— i permetrà incrementar la disponibilitat d’aigua de boca en 250.000 metres cúbics (m3) en els anys sense sequera, i 80.000 m3 addicionals no potables. El regidor responsable d’Ai gües de Reus, Daniel Rubio, va destacar que aquesta acció «cobreix totes les necessitats d’abastament», ja que, en pri mer terme, l’aigua de la mina és tractada i es posa a circula ció essent apta per al consum de boca, de forma que, en les condicions òptimes, equival dria al consum d’unes 7.000 persones al dia. El recurs no potable, que equivaldria al

consum de 2.000 persones, s’emprarà per al reg de parcs i jardins i per a les Piscines Municipals. Així mateix, a la coberta de la planta, que se situa a tocar del parc del Llis cament, s’instal·laran plaques solars fotovoltaiques «que permetran que la instal·lació sigui 100% sostenible des del punt de vista energètic».

L’alcaldessa de Reus, San dra Guaita, va remarcar la voluntat municipal «d’avan çar ràpidament en totes les accions que podem dur a terme des d’Aigües de Reus i l’Ajuntament per diversifi car les fonts d’abastament». «Amb la voluntat de ser res ponsables i generosos cap al territori, es busquen totes les fonts per abastir els ciutadans

i utilitzem l’aigua que no sigui de boca per a altres usos que es puguin dur a terme amb no potable», va emfatitzar. En aquests moments, l’abas tament d’aigua a la capital del Baix Camp se sosté en tres potes: els pantans —la batllessa va comentar que fa dos anys que Reus no aga fa aigua d’allí—, el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i els recursos de quilòmetre zero, com serien els pous i minats. «No tan sols fem un ús responsable de l’aigua, sinó que la ciutat va creixent i les necessitats hídriques van creixent», va expressar. Per aquest motiu, la intenció és «diversificar» d’on prové aquest recurs. Així mateix, va emfatitzar que l’aigua que no

El recurs hídric també servirà per regar parcs i jardins i omplir les piscines

S’instal·laran plaques solars perquè la planta sigui «100% sostenible»

sigui de boca s’utilitza «per a altres usos que es puguin fer amb no potable».

En aquest context, Guaita recordà que, el 2024, es van connectar a la xarxa d’abas tament municipal tres pous situats a tocar de l’autovia de Bellissens, que, fins aleshores,

L’apunt

Osmosi inversa i l’ús de les noves tecnologies del mercat

En la potabilitzadora del parc del Lliscament, Aigües de Reus utilitza la tècnica de l’osmosi inversa per eliminar els nitrats provinents de la mina, mentre que als pous de Bellissens s’empra l’intercanvi iònic. El regidor Rubio va destacar que s’estan testejant les diferents tecnologies «per veure quins són els millors sistemes que ofereix el mercat».

només podien emprar se es poràdicament. A més, ja s’han adjudicat els treballs per re cuperar els pous dels terrenys de l’Aeroport que estaven en desús.

Economia circular

El projecte de recuperació de la mina del barri Fortuny s’ha concebut sota el concepte de l’economia circular, un model que persegueix una transfor mació econòmica mitjançant el disseny sostenible, l’aprofi tament dels recursos amb el mínim consum, les mesures per afavorir la reutilització i una aposta per la investigació, la innovació i el desenvolupa ment. Per exemple, la xarxa compta amb un dipòsit que recull i emmagatzema l’aigua de pluja a les pistes del parc del Lliscament.

Aigües de Reus fa anys que treballa per l’economia circular. Reus destina aigua no potable a finalitats com la neteja de la via pública. Al po lígon Agro Reus existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament que s’om ple amb el recurs hídric no potable procedent dels pous City, Roquís i Agro Reus, que té una notable presència de nitrats i que no pot submi nistrar se per a ús de boca. Aquesta aigua es destina a la càrrega dels vehicles de nete ja viària i a qualsevol cisterna d’ús particular que ho sol· liciti. Així mateix, es preveu que pugui utilitzar se per als processos productius d’acti vitats privades.

L’alcaldessa, Sandra Guaita, i el regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio, visitant la planta, situada a tocar del parc del Lliscament. Diari Més

El Trapezi torna del 14 al 18 de maig amb la presència de Pepa Plana

Aquesta edició ha volgut donar veu a temes com la conciliació familiar i la maternitat. Un exemple és Vida Tarodial, de Roserai Circ, que aborda la maternitat i les dificultats que afronten les mares artistes per equilibrar les seves vides personal i professional.

La Fira Internacional de Circ de Catalunya, el Trapezi, tornarà a Reus del 14 al 18 de maig per celebrar la seva edició número 29. Més d’una trentena de companyies, dels àmbits català, espanyol i internacional, hi presentaran les seves novetats. Serà el cas de la companyia Pepa Plana, que mostrarà al Teatre Fortuny una estrena «molt esperada». El festival destacarà, també, per l’equilibri entre gèneres, amb 49 dones i 45 homes entre els artistes confirmats.

«En aquesta nova edició, Trapezi continua apostant per ser un festival que no només mostra el millor del circ, sinó que també reflexiona sobre les dificultats estructurals que afronten els artistes», afirmen les codirectores artístiques del certamen, Alba Sarraute i Cristina Cazorla. «Enguany, amb avenços en l’equitat de gènere, la reivindicació del paper de les mares artistes i l’impuls de nous formats com les carpes, refermem el nostre compromís amb la innovació i l’enforti-

ment del mercat del circ en totes les seves dimensions», afegeixen.

La programació artística completa del Festival Trapezi 2025, així com del cartell oficial i de les novetats de l’edició, es presentaran l’1 d’abril en roda de premsa a les ciutats de Reus i Barcelona. El 2024 va tancar amb 69 representacions, 212 artistes i 46 companyies; amb més del 90% de les actuacions esgotant entrades i igualant el nombre d’espectadors de l’any anterior malgrat haver tingut un dia menys per gaudir del circ. «La Fira Trapezi esdevé l’aparador perfecte per mostrar el millor talent del circ contemporani actual, amb espais de creació i projecció de trobades que conviden a la reflexió, el debat i el diàleg de les professions entre programadors, artistes i públic; una fira ja consolidada i reconeguda com la fira per excel·lència dels millors espectacles de circ», destaca l’organització. El Trapezi està organitzat per l’Ajuntament de Reus, a través de l’Institut Municipal Reus Cultura, i l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i l’INAEM. Cultura l Aquesta edició de la Fira Internacional

Entre els caps de cartell, destaquen propostes internacionals com l’espectacle Décrochez-moi-ça, de la companyia Bêtes de Foire. Cirque

Grup Fermator impulsa la seva expansió a l’Índia amb l’anunci d’una tercera fàbrica

Empresa l L'estratègia de creixement respon a un mercat actiu i en constant evolució

Redacció

Grup Fermator continua enfortint la seva presència a l’Índia amb l’anunci de la construcció d’una tercera fàbrica al país. Aquesta nova planta respon al creixement accelerat de la demanda al territori. La seva estratègia d’expansió es basa en un mercat en constant evolució, amb una mitjana de 140.000 ascensors nous instal·lats per any.

En paral·lel a l’anunci, Fermator va celebrar la inauguració oficial de la seva segona planta a l’Índia, sota

la raó social Innovatec India, Pvt. Ltd., ubicada a Ahmedabad. Els dies 11 i 12 de febrer, l’empresa va reunir més de 700 clients de tot el país. La trobada va ser un punt de referència per reforçar els vincles comercials amb els principals actors del sector. A més, els assistents van tenir l’oportunitat de visitar la nova fàbrica d’Ahmedabad, una instal·lació de 13.000 m2 equipada amb tecnologia d’última generació, incloent-hi línies de fabricació automatitzades, magatzems intel·ligents i robots de soldadura per tal

La programació destaca per l’equilibri en la presència d’homes i dones

Pardi mostrarà, a la carpa del parc de la Festa, el seu Low Cost Paradise, mentre que Les Filles du Rard Palle buscaran sorprendre el públic amb La rueda giratoria

Pel que fa al circ català, destaca l’estrena mundial de Tenet, un nou col·lectiu de porters acrobàtics, que serà l’espectacle inaugural i que tindrà lloc a la plaça del Mercadal. D’altra banda, la companyia Carpe Diem serà la responsable de les activitats per a escolars.

d’optimitzar precisió i productivitat. Durant l’esdeveniment, Eduard Amigó, director

executiu de Grup Fermator, va destacar que «Innovatec India no només augmenta la

nostra capacitat de producció, sinó que també enforteix les relacions amb els clients,

apropant les nostres millors solucions a aquells que confien en nosaltres».

Fermator busca augmentar la capacitat de producció i apropar-se als clients del país. Cedida

Redacció

Fotografia d’arxiu de l’espectacle inaugural de l’edició del 2024 del Trapezi, que va gaudir de l’actuació de Martí Soler. Gerard Martí

Miquel Llaberia

Cal Massó va acollir ahir la inauguració de l’exposició Vestint el diable, una mostra que pretén posar en relleu a través d’obres artístiques un dels elements més diferencials dels Balls de Diables; el vestit. Amb un seguit d’obres pictòriques fetes amb diferents tècniques, els artistes van mostrar diferents moments de les habituals actuacions dels serfs de l’infern amb, gairebé sempre, tenint els seus vestits acolorits amb cridaners estampats com a protagonistes. L’exposició, a càrrec del Ball de Diables de Reus i amb la col·laboració de ReusCultura, estarà oberta fins al dimecres 26 de març. «El foc és un element que ens identifica i és molt important al llarg del nostre calendari festiu: les fogueres de Sant Antoni, la crema del Rei Carnestoltes, els focs de Sant Joan, quan torrem les castanyes a la Castanyada», afirma Raquel Ferret, comissaria de l’exposició. Pel que fa al gran representant del foc a Catalunya, els Diables, hi ha dos models; el penedesenc i el de participació individual. Aquest darrer és el propi del Camp de Tarragona i que l’exposició pretén donar a conèixer. «Aquest model té unes característiques importants. Aquest es configura al llarg del segle XIX i que va unit a la burgesia en un moment en què s’expandeix una important indústria pirotècnica»,

l Cultura

La pell dels diables des dels ulls de l’art

L’exposició organitzada pel Ball de Diables de Reus a Cal Massó estarà oberta fins al 26 de març

explica la comissaria. Arran d’això, la burgesia es podia permetre la compra de moltes carretilles i, alhora, es podia permetre «fer vestits de diables molt elaborats i amb elements molt rics».

Entre les obres exposades hi ha de molt diverses. La més cridanera, col·locada al centre de la sala, és un vestit de diable que combina tant els elements decoratius dels vestits de diables amb la roba dels que gaudeixen ballant sota les espurnes, com la roba texana i el barret de palla. Entre les obres pictòriques, es poden veure vestits amb decoracions variades o espais de la ciutat de Reus com el Santu-

ari de Misericòrdia o la Casa Navàs, alguns d’ells des d’un punt de vista que sembla que el que ho mira està enmig de la festa.

No obstant això, d’altres obres abandonen les actuacions del Ball de Diables com escenari per centrar-se en altres qüestions, com una demostració de com han evolucionat els vestits al llarg dels segles o, fins i tot, mostrant una escena més tranquil·la i quotidiana; una dona cosint un vestit de diable. En aquesta darrera, l’artista mostra a través de dos quadres com les tradicions canvien, però mantenen l’essència. Per una banda, es veu una dona de l’època

Les Jornades Yazoo tanquen avui la 21a edició amb quatre conferències

Societat l La iniciativa ha estat impulsada un cop més per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona

Redacció L’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Reus celebra avui l’últim dia de la 21a edició de les Jornades Yazoo, dedicades a l’àmbit del disseny, de l’arquitectura i dels videojocs. Concretament, aquesta iniciativa ofereix un seguit de conferències per part de professionals reconeguts internacionalment en els sectors esmentats. Aquestes jornades van començar el passat dimecres 12 de març a la tarda amb una conferència dedicada a la Neuroarquitectura i bioconstrucció, a càrrec de l’arquitecta Ana García López

de l’empresa NEURONA.LAB. García va compartir la seva experiència en la creació d’espais arquitectònics saludables i equilibrats. Ahir es van desenvolupar quatre conferències més durant el dia. La primera, Trencar les regles: joc i desafiament ètic en l’art, per part de la investigadora teòrica feminista Laura Baigorri. A continuació, el dissenyador Jordi Morera, de l’Agència OGILVY, va parlar de la seva experiència com a director de l’equip d’Experience Design a Barcelona. A la tarda, va ser el torn de l’interiorista Marcos Cata-

Els vestits de diables són els protagonistes de les obres d’art exposades Fotografia d’una de les obres exposades en la

cosint un vestit de diable a mà i, a l’altre costat, una dona contemporània cus el vestit amb una màquina de cosir. «Les tradicions avancen, canvien, es reinventen o, fins i tot, s’inventen de noves. Però hi ha coses que no canvien per molt que passi el temps», valora Ferret.

lan, guardonat amb la XVI Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme i guanyador del premi FAD d’interiorisme, qui va parlar sobre Domesticidad. I per acabar, el també interiorista Ignasi Bonjoch va oferir la conferència anomenada Vist i ocult. Darrere les imatges del disseny. Per un altre costat, avui a partir de les 10 hores començarà l’últim dia de les jornades amb la conferència sobre Direcció d’art i videojocs: Creant mons que parlen, a càrrec del director d’art i videjocs Dani Candil, d’Alkimia Interactive. Qui prendrà el relleu

a les 12 hores serà M. Omedes i K. Du Croo, de l’estudi de comunicació visual Nueve ojos, que parlaran sobre Comunicació visual multidisciplinària. A la tarda, a partir de les 16 hores, la interiorista Agnès Blanch oferirà la conferència Actualitzant el patrimoni i, per tancar l’edició d’enguany de les Jornades Yazoo, tindrà lloc la conferència De coses al nostre voltant, a càrrec de l’arquitecte Jorge Vidal a les 18 hores.

Fotografia d’una de les conferències de la 21a edició de les Jornades Yazoo. Diputació de Tarragona

mostra. Gerard Martí

Fotografia de família dels autors. Gerard Martí

Casa Borrull abaixarà definitivament la persiana després de 106 anys d’història

Societat l La carnisseria tanca per la jubilació del propietari i la falta de relleu generacional

Miquel Llaberia

Després de 106 anys d’història una de les més conegudes carnisseries de Reus posa punt final a la seva trajectòria. Casa Borrull, ubicada al raval de Martí Folguera abaixarà per sempre la persiana aquest dissabte 15 de març i, com és habitual en aquests casos, el degoteig de clients que passen per la botiga després de saber-se la notícia és constant. «Hi ha moments en què això sembla un velatori», exclama Carles Borrull, propietari de Casa Borrull, i que es jubila amb 66 anys. «Tothom ve a donar les gràcies i hi ha gent que marxa plorant i tot», afegeix.

Tot i que la jubilació comporti també el tancament del negoci, fet que Borrull defineix com a «molt dur», també admet que hi ha una part bonica: «He viscut moltes coses tant empresarialment com personalment, tot i que no deixa de ser trist, perquè encarar la vellesa no és massa divertit». El mateix carnisser defineix aquestes emocions ambigües com un «rumbo a lo desconocido» i que, segons el moment, no sap si està trist o no.

106 anys d’història

Els inicis de la xarcuteria es remunten als anys 20. Els avis de Carles Borrull van obrir a mitjan dècada dels anys 20 una botiga al poble d’Ulldemolins, al Priorat. Poc abans, la germana gran de la seva

Carles Borrull i Cori Grau, actuals i últims propietaris de Casa Borrull. Gerard Martí

àvia havia obert l’any 1919 una xarcuteria a Reus. «La germana de la meva àvia va agafar una carnisseria petita que hi havia al carrer del Carme el 1919. Amb els anys, aquesta germana es va fer gran, els meus avis van decidir baixar a Reus per allà els anys 50 i van acabar agafant la carnisseria, però considerem que els orígens de la botiga són el 1919», explica Carles Borrull.

Carles Borrull ha treballat darrere del taulell durant els darrers 45 anys

Aleshores, la botiga va començar a expandir-se. «Vam anar al Mercat Central, que mantenim aquella botiga avui dia i que també tancarà. I després també vam estar a altres llocs com al barri Fortuny, al Mercat del Carrilet i al carrer Joan Bertran, però va arribar un punt que alguns socis van marxar i ens vam haver d’anar fent petits per aguantar», recorda Borrull.

A partir d’aquí, esdevé una de les parts més habituals en aquestes històries empresarials familiars. La falta d’un relleu generacional i la complexitat de les noves tecnologies empenyen el negoci al tancament per jubilació. «Ara hi ha moltes coses electròniques noves. Si ve algú més jove al darrere bé, però totes aquestes novetats em toca a mi assimilar-les i soc d’una al-

tra època. Hi ha coses que les puc fer, però quan comencen amb paraules en anglès ja em pregunto en quin món visc», valora. Pel que fa al relleu generacional, el xarcuter afirma que «amb els nostres fills ho hem intentat, però ells han vist com el seu pare fa 45 anys que treballa sempre matí i tarda de dilluns a dissabte». «Tinc un fill que és enginyer i un altre que és filòleg, viuen molt bé i ells volen viure la seva vida, que és com ha de ser, no les 10 o 12 hores del seu pare», comenta.

El canvi

Aquesta pèrdua constant i progressiva d’aquests negocis tradicionals, amb la proliferació en paral·lel de grans franquícies i superfícies, presenten una qüestió: quin producte volem? «Els hàbits de compra i de menjar han canviat i la manera de viure també. Abans era més comú celebrar coses a casa, ara la gent ho fa al restaurant. Ara a casa tenim un sofà i un televisor molt gran, però només quatre cadires», opina el propietari de Casa Borrull. A la vegada, Carles Borrull argumenta que en els últims anys no s’ha valorat tant la qualitat del producte, però es mostra confiat en el fet que això canviï en el futur: «Les coses tornen, tot i que d’una altra manera. La gent vol menjar més sa, però no ho vol pagar o no pot. Ara bé, probablement aquest canvi jo no el veuré».

de Divendres Sant

L’Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu celebra els 125 anys del seu Viacrucis

Patrimoni l El Viacrucis del Divendres Sant al matí de l'Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu celebra, enguany, 125 anys. Per commemorar l'aniversari, l'entitat ha organitzat una sèrie d'actes especials. Demà, per primera vegada, s'efectuarà un Viacrucis pels carrers del barri Sol-i-vista. Diumenge, a partir de les 18 hores, a la parrò-

quia de Sant Joan, es farà un Viacrucis Extraordinari, amb la representació de quatre escenes de la Passió, en collaboració amb La Teatr'Era. El Viacrucis de Divendres Sant començarà a les 7 del matí i canviarà lleugerament el recorregut arran de les obres del carrer Ample: haurà de baixar pel carrer de Castellvell. Redacció

Mas d’Enric ret homenatge a la Núria, la cuinera assassinada fa un any

Presons l Els funcionaris denuncien que la situació «ha canviat poc» i desconfien de les promeses de millora del Govern

ACN

Més d’un centenar de persones es van aplega ahir a l’exterior del recinte penitenciari de Mas d’Enric per recordar la cuinera assassinada en mans d’un reclús el 13 de març de 2024. En el primer aniversari, els seus companys, amics i familiars van voler recordar-la perquè no s’oblidi aquest «dia negre on es va matar brutalment a la Núria». L’homenatge va arrancar amb una marxa lenta des de l’aparcament de la presó i va transcorre uns metres fins a l’entrada del recinte, punt on s’han fet pràcticament totes les protestes des del crim.

Persones de l’entorn de la dona assassinada van dirgir unes emotives i sentides paraules sentides de record. A més, treballadors de les catorze presons catalanes, com Brians o Puig de les Basses, van fer una entrega floral i també van encendre espelmes en memòria seva.

Després, tots els participants en l’homenatge van abraçar-se i clamar el crit de «Tots som Núria». Tot seguit, van fer un minut de silenci mentre sonava el Cant dels Ocells. Finalment, van plantar un arbre a l’entrada del centre perquè no s’oblidi mai a la cuinera.

Paral·lelament, el departa-

Funcionaris de les presons catalanes disposant rams de flors durant l’acte en record de la cuinera assassinada a Mas d’Enric. Mar Rovira/ACN

A l’interior de la presó es va celebrar un acte «íntim i formal» amb els familiars

ment de Justícia va celebrar per voluntat expressa de la família un acte de caràcter

«íntim i formal» a l’interior de la presó de Mas d’Enric. En l’homenatge, van participar els familiars, l’equip directiu i una «àmplia» representació del personal del centre penitenciari.

Igualment que en l’acte de la plantilla, es va guardar un minut de silenci i es va desco-

El Govern es compromet a millorar la seguretat dels funcionaris de presons

Presons l Els treballadors seran reconeguts com a agents de l'autoritat

ACN

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, manifesta el compromís del seu departament per fer «recorreguts de millora» per garantir la seguretat dels servidors públics i la convivència a les presons. Aquestes declaracions es van donar

ahir a una interpel·lació al ple del Parlament. El conseller es va sumar al suport als familiars, companys i amics de la Núria.

El conseller també va fer referència a la voluntat de considerar els treballadors de les presons com a agents de l’autoritat, tal com va

avançar aquest dimecres. Espadaler admet que aquesta mesura «per ella mateixa no resoldrà res» però defensa que s’ha d’entendre en un context de formació i professionalització. El titular de Justícia veu una «oportunitat de millor  perquè hi hagi més seguretat per als treballadors

brir una placa commemorativa situada a la zona interior d’accés al centre, un símbol perenne del llegat de la Núria. Paral·lelament, a la mateixa hora, tots els centres penitenciaris de Catalunya van fer un minut de silenci en un gest de solidaritat i memòria col·lectiva. Els familiars de la

públics i un millor clima als centres penitenciaris. Pel que fa a l’opinió de la Sindicatura de Greuges, que considera «excessiva» la restricció de treball als presos amb delictes violents, ordenada després de l’assassinat de la cuinera, Espadaler defensa que s’ha fet una aplicació individualitzada de les restriccions perquè els interns accedeixin a un lloc de feina dins el centre penitenciari. «Totes les direccions dels centres han treballat cas per cas i buscant una alternativa», explica.

víctima s’hi van sumar a l’acte de l’exterior, un cop acabat l’institucional.

«Paraules buides» Francina, una funcionària de Mas d’Enric, va declarar que la situació al centre ha canviat poc un any després del crim. Preguntada sobre l’anunci

delconseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, en el qual assegurava que la voluntat del Govern és impulsar el reconeixement dels funcionaris de presons amb la condició d’agents de l’autoritat, la Francina assegura que es tracta de «paraules buides».

La funcionaria considera que aquest anunci s’ha fet ara perquè és el primer aniversari de l’assassinat. Així mateix, la treballadora de Mas d’Enric assegura que celebraran si es materialitza aquest reconeixement i que no recriminaran el retard.

Francina també assanyala que s’han produït canvis dins de les presons amb la incorporació de nous caps d’unitats, més formació per a les persones que estan a les borses o bé amb formació per als treballadors en horari laboral. Amb tot, lamenta que aquests canvis s’han començat a implementar aquest 1 de març. «Hem notat alguna millora, però just aquest març, quan és l’aniversari de la Núria, casualitat? Jo crec que no», apunta.

La Francina també assegura que la cuinera assassinada ha esdevingut un «símbol» perquè és la primera treballadora penitenciària morta «brutalment».

Ramon Espadaler durant la sessió de control al Parlament. ACN

Salou transforma residus plàstics marins en mobiliari urbà

al mirador dels Pilons

El mobiliari s’ha fet amb xarxes de pescadors de tot el litoral mediterrani

forma reten aquesta matèria primera. El mobiliari instal·lat a Salou compta amb un QR per poder conèixer la tasca de Gravity Wave. L’objectiu, segons detalla Rodríguez, és «conscienciar als turistes sobre les problemàtiques del mar que visiten».

David Canosa, director de màrqueting de Mini a Espanya, relata la capacitat del projecte per «transformar brossa en un producte de valor». De fet, els bancs i les papereres estan fets de xarxes de pescadors que ja no serveixen, aportant-li un disseny que recorda el fons marí.

Álvaro Rodríguez

Salou ha instal·lat al mirador dels Pilons cinc bancs i cinc papereres fabricats a partir de plàstics recuperats del mar. El municipi ha estat l’escollit en la tercera acció que promou Gravity Wave de la mà de Mini on transformen els resi-

dus marins en mobiliari urbà. Abans, aquesta iniciativa va arribar a Palma (Mallorca) i Almeria, ara Salou esdevé el primer municipi català en formar-hi part.

Cada un dels bancs installats a Salou pesa 80 quilograms i el conjunt del mo-

biliari arriba a prop dels mil quilograms de plàstic reutilitzat. Aquesta és només una petita porció de la tasca que realitza Gravity Wave, amb la qual arriben a reutilitzar 30.000 quilograms de plàstic reutilitzat. Entre altres campanyes, l’entitat també va ser

Tarragona acollirà la prova pilot d’un punt lila itinerant del Govern

Societat l La iniciativa arrencarà a l'estiu a espais d'oci i turístics

ACN

El Govern de la Generalitat posarà en marxa aquest estiu a Tarragona una prova pilot del punt lila itinerant. L’objectiu és que la iniciativa recentment aprovada per l’executiu es posi en marxa al juny, però dependrà dels terminis que marquin els processos de li-

citació, segons ha explicat la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor.  Menor detalla que encara estan treballant en el disseny de la mesura i on se situaran els punts, però apunta que les zones susceptibles són les turístiques, d’oci nocturn, festivals o mercats, entre d’altres.

El punt lila itinerant vol fer que Catalunya sigui «una destinació turística segura», segons afirma Menor. Ara, s’està fent una avaluació del calendari d’estiu a Tarragona per veure en quines zones situar el punt lila itinerant. El servei es prestarà a través d’autobusos amb l’objectiu de

l’encarregada de renovar els seients de l’estadi bètic Benito Villamarín.

Julen Rodríguez, un dels promotors de Gravity Wave, explica que la seva tasca es desenvolupa a través d’«acords amb confraries de pescadors», on els treballa-

«sensibilitzar» i atendre les dones que hagin pogut patir violència masclista.

Servei diürn i nocturn

La idea d’aquesta iniciativa és que hi hagi serveis diürns en zones d’alta concentració i nocturns en zones d’oci.

La prova pilot es farà aquest estiu a Tarragona amb l’objectiu de tenir un «retorn de dades» i ampliar el servei a altres zones. Menor assegura que «no es posaran molts punts» perquè el plantejament és que es vagin movent per la zona.

dors els fan arribar els residus que recullen. L’entitat opera amb més de 150 ports paisos de tot el litoral mediterrani com Itàlia, Grècia o Egipte. Rodríguez remarca que el Mediterrani és «el mar més contaminat per plàstics del món», ja que la seva mida i

Per a Pere Granados, alcalde de Salou, aquesta iniciativa és «una mostra de l’esforç que fa Salou per la sostenibilitat». El batlle destaca que aquest punt és dins la ruta de miradors i l’inici del Port de Salou, cosa que fa d’ell un gran atractiu turístic. «Les persones poden seure en aquests bancs i gaudir de les vistes d’unes vistes espectaculars al Mediterrani des d’un espai que, fins fa poc, era brossa llençada al mar», reflexiona Granados.

Aquest projecte s’integra dins del marc del Challenge Salou, un dels triatlons de referència a Catalunya, on Mini Oliva Motor és patrocinador oficial.

Imatge d’arxiu d’un punt lila a Tarragona. Gerard Martí

Representants de Gravity Wave, Mini Oliva Motor i l’Ajuntament de Salou presentant el mobiliari fabricat amb residus plàstics. Diari Més

Medi ambient l Mini Oliva Motor i Gravity Wave han instal·lat cinc bancs i papereres

Les obres de la muralla medieval de Valls provocaran canvis en la circulació

Mobilitat l Aquestes començaran dilluns i es desplegarà un dispositiu per garantir l’accessibilitat als veïns del Centre Històric

Les obres d’enderroc, consolidació, recuperació i urbanització de la muralla medieval de Valls en el tram de Sant Francesc arrenquen aquest proper dilluns dia 17 de març. Amb una inversió global de 2,8 milions d’euros finançats pels fons europeus Next Generation, l’Ajuntament iniciarà unes obres que permetran alliberar i restaurar els vestigis de les antigues muralles ocultes a l’interior dels edificis i urbanitzar tot l’àmbit, creant un nou espai ciutadà obert i una nova porta d’entrada del Centre Històric.

L’actuació comportarà el tall a la circulació de vehicles a tota la zona d’obres. Així, tant la muralla de Sant Francesc com el carrer paral·lel del mateix nom estaran tallats al trànsit en els trams que van de la plaça de Sant Francesc al carrer de Sant Sebastià.

L’afectació per les obres en aquesta zona així com el dispositiu de mobilitat previst amb els canvis de circulació a diferents zones de la ciutat s’implementarà al llarg del mateix dilluns 17 de març.

S’espera que a les 13 hores del dilluns 17 els serveis tècnics municipals hagin desplegat la totalitat del dispositiu que s’ha dissenyat i que té com a principals objectius garantir l’accessibilitat als veïns del Centre Històric i assegurar les connexions amb el Pius Hospital, tant de les

Plànol detallat de les afectacions i canvis de circulació que implicaran les obres de recuperació de la muralla medieval de Sant Francesc. Aj. de Valls

persones usuàries com del transport sanitari.

Entrada per Mas Miquel

El tall de trànsit a la zona de Sant Francesc obligarà a limitar al màxim la circulació per la carretera de Barcelona. Per aquest motiu, com alternativa a aquesta via, es desviaran els vehicles que vulguin accedir a la ciutat cap a l’N-240a, l’entrada de Valls per la zona del

Es preveu que les obres de la muralla medieval finalitzin a l’estiu de l’any 2026

El festival Valls Juga aplega en la seva

2a edició gairebé 1.800 participants

Cultura l Se celebrà el passat dissabte amb més de 60 activitats

Redacció

Valls Juga, el Festival del Joc del Camp de Tarragona, ha repetit èxit de públic i participació. Durant la segona edició del Festival, la Sala Kursaal va acollir al llarg de tota la jornada del dissabte 8 de març un total de 1.750 persones. En

aquest sentit, l’equip organitzador del Valls Juga -Món Aualé, el Moviment Educatiu de l’Alt Camp (MEAC), i d’altres empreses i entitats, valoren molt positivament la resposta de públic.

Amb aquesta xifra, el Valls Juga supera els 1.200 visitants de la jornada lúdica de la pri-

mera edició, un creixement que confirma que aquest festival ha trobat el seu espai al calendari d’esdeveniments de la ciutat. L’augment i èxit d’assistència també confirma l’interès creixent pel joc com a eina d’aprenentatge, socialització i entreteniment, un dels grans objectius que s’havia

Mas Miquel, Estació d’Autobusos i carrer Anselm Clavé.

Accessibilitat al Pius

La limitació del trànsit procedent de la carretera de Barcelona permetrà pacificar la circulació a la zona de Sant Francesc amb l’objectiu principal d’assegurar així un accés ràpid i fluid al Pius Hospital. En aquest sentit s’ha acordat amb el Servei d’Emergènci-

marcat el Festival.

L’organització del Festival es mostra molt satisfeta amb la resposta de públic i veu acomplerts un dels seus objectius: situar Valls en el mapa de festivals referents del món del joc a Catalunya. La segona edició va presentar-se amb novetats i una programació més àmplia i diversa, amb més de 60 activitats distribuïdes en 4 grans zones de joc que sumaven més de 3.000 m2 de diversió i que van permetre que petits i grans gaudissin de propostes adaptades a tots els nivells i interessos.

es Mèdiques de Catalunya el dispositiu i les rutes que asseguren les entrades i sortides a l’Hospital de les ambulàncies de transport sanitari urgent. Per a la resta de vehicles, la rampa d’accés al Pius invertirà el sentit de circulació actual i així l’entrada es realitzarà per plaça Sant Francesc i la sortida per la muralla, en un espai de la zona d’obres que s’habilitarà i que serà exclusiu

per als vehicles procedents de l’Hospital. A més, l’entrada per carretera de Barcelona també es podrà utilitzar per accedir a l’aparcament de Sant Francesc, pàrquing principal de les persones usuàries del Pius.

Residents del Centre Històric

El dispositiu de circulació durant les obres a Sant Francesc també ha previst facilitar la connexió amb el Centre Històric a través de la carretera de Barcelona. Així, aquesta via la podran utilitzar els residents del barri, persones que tinguin aparcament a la zona o els vehicles per a càrrega o descàrrega comercial. En tots aquests casos de vehicles procedents de carretera de Barcelona, hauran de seguir la ruta per la muralla del Castell. Aquesta via invertirà el sentit de circulació actual i serà de pujada, és a dir, en direcció a la zona del Pati.

Limitar l’ús del vehicle privat

La Policia Local també ha previst un reforç durant els primers dies de desplegament del dispositiu de mobilitat per regular les incidències de trànsit i informar a la ciutadania. En aquest sentit, l’Ajuntament recomana a la població limitar al màxim l’ús del vehicle privat pel centre de Valls i, d’una manera especial, no circular si no és estrictament necessari per a tot l’entorn proper a les obres, especialment a la zona del Pius Hospital.

Imatge de participants en la 2a edició del festival Valls Juga. Marta Alcaide

Redacció

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Opinió 4

Lluís Badia, president de Tamediaxa, editora del diari: «Hem refrendat el que volem ser, un producte diari ple de vida»

Comunicació 5

Marc Just, director general de Tamediaxa: «Ara obrim una nova etapa i volem assolir el lideratge informal del Camp de Tarragona»

Entrevista 6 Carles Magrané. Director: «El nostre secret és el de la feina constant de tots els departaments per treure el millor producte cada dia»

Comunicació 8 i 9

Un any més, i ja en són vint-i-un

El Diari Més celebra aquest mes de març el seu aniversari afrontant nous reptes de futur

Camp de Tarragona

2025: Ampliem la nostra presència territorial al Priorat i la Conca

El creixement del diari té com a objectiu estar presents a Montblanc i Falset cada dia 2 i 3

Territori

La secció A Fons ha analitzat durant més d’un any tots els àmbits del projecte metropolità

Oriol Aymí explica el procés de creació d’un ens metropolità que ha seguit en paral·lel el Diari Més des de les seves pàgines l 17

Cultura

Els castells, l’expressió cultural més singular del Camp de Tarragona, també al diari

Carles Cortés ha estat l’encarregat de dur als lectors tota la informació del món dels castells al llarg de la temporada l 16

Els articulistes de la contraportada i la seva visió particular del Camp de Tarragona

Opinió l 18 i 19

21è aniversari Diari Més

Diari Més arriba aquest 2025 als lectors del Priorat i a la Conca de Barberà

Creixement l El diari continua reforçant la seva expansió en paper i millora la seva aposta pel suport digital i les xarxes socials

D. Prats

Després de la commemoració, l’any passat, de les seves primeres dues dècades d’existència, el Diari Més celebra un vint-i-unè aniversari marcat pels compromisos assolits en aquella celebració de fa dotze mesos. Certament ha passat només un any des de llavors i encara no dos de la renovació total del disseny editorial i de la reestructuració de la línia de la casa, però ha estat temps suficient per consolidar l’aposta per una fórmula encara més compromesa amb l’actualitat, amb el periodisme, amb el rigor i amb el Camp de Tarragona. Com no podia ser d’altra manera, res ha resultat fàcil al llarg dels darrers anys, durant els quals els mitjans de comunicació de perfil i suport tradicional hem hagut d’adaptar-nos a canvis constants del paradigma informatiu i de les formes de treballar. Malgrat això, una estructura compromesa i amb capacitat d’adaptació constant ha permès que el Diari Més no tan sols s’hagi mantingut com a referent informatiu del Camp de Tarragona sinó que, a més, hagi aconseguit créixer en tots els seus fronts, tant en el tradicional suport en paper –on som líders en difusió–, com en el digital, on el seguiment de les nostres notícies i la permanencia i fidelitat dels nostres lectors es va superant any rere any.

Imatge de diversos redactors del Diari Més treballant per a fer arribar l’actualitat de la demarcació a tots els lectors. Gerard Martí

Es consolida el compromís amb una informació de proximitat i gratuïta

A més de tot això, el Diari

Més es manté fidel a la seva idea fundacional de ser una publicació diària, gratuïta i

L’edició digital ja és un referent informatiu entre els mitjans en línia

líder a casa nostra, amb un compromís clar per acostar la informació a tothom de la forma més senzilla i directe.

És precisament per continuar creixent en aquest compromís que fa un any ens marcàvem l’objectiu d’ampliar el nostre radi d’acció a dues comarques més i aterrar finalment a dos ‘nous’ territoris directament vinculats al Camp de Tarragona tan en l’àmbit social com en l’econòmic. Ens referim al Priorat i a

la Conca de Barberà, que des d’aquest 2025 se sumen finalment a la família del Diari Més gràcies l’esforç del nostre equip de distribució però també a l’interès ciutadà dels falsetans i montblanquins que enguany podran dir que ja gaudeixen de la millor informació de casa nostra a diari i de forma gratuïta.

Al més de mig miler de punts de distribució que cada dia reparteixen el Diari Més a les comarques del Baix Penedès, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès s’hi sumen ara els nous punts que ja operen a Falset i els que ho faran pròximament a Montblanc. Una fita que no s’aturarà aquí i que seguirà creixent.

Aquests són reptes que van iniciar-se amb el relleu generacional iniciat pel Diari Més, ara fa prop de tres anys, amb el canvi de la direcció general de Tamediaxa SA (empresa editora de Diari Més), que va assumir Marc Just, i que va continuar fa encara no dos anys amb el nomenament de Carles Magrané com a nou director del mitjà.

En aquest camí s’ha fet una renovació total de la marca, la capçalera i el disseny del diari, apostant per una maquetació més neta, de més fàcil lectura i que aposta per la cleradat i la seriositat informativa que també es busca en el nou tractament de les notícies.

Tot plegat s’ha consolidat gràcies als nous membres a l’estructura directiva, com el sotsdirector del diari des de fa un any, Carlos Domènech, així com amb una aposta per les cròniques, la cultura i l’anàlisi i l’opinió amb un equip estable de col·laboradors i columnistes.

D’aquesta manera s’ha prioritzat els continguts, però també les formes, tot plegat cercant de donar resposta a allò que busquen els lectors de la premsa impresa: l’anàlisi en contraposició a la immediatesa dels mitjans online.

Pel que fa a les noves seccions, al llarg de l’últim any i mig s’ha consolidat el ‘Més a fons’, un espai específic on s’han analitzat temàtiques concretes com ara l’Àrea Metropolitana de Tarragona i les seves implicacions territorials en diversos àmbits. L’encarregat de signar aquesta secció és el periodista Oriol Aymí, una de les noves firmes col·laboradores de la casa. Aquests darrers dotze mesos també hem consolidat la presència a la contraportada de cinc nous articulistes que s’han sumat a les firmes habi-

21è aniversari Diari Més

tuals del diari, i que són els escriptors, periodistes i professors Marta Magrinyà, Miquel

Bonet, Carles Marquès, Jordi Jaria i Mar Camacho. Tot plegat no només s’ha traduït en

un nou Diari Més més potent en la seva edició impresa sinó també en un nou impuls de

l’edició digital, la qual també ha experimentat canvis notoris que van en la mateixa línia

L’arribada al Priorat i la Conca de Barberà es materialitzarà aquest 2025

El diari consolida la seva aposta pel periodisme d’anàlisi i l’opinió

d’oferir un producte informatiu més competitiu, rigorós i complet. El redisseny del web per adaptar-lo estèticament a l’edició impresa ha agradat els nostres lectors i lectores, a més de reforçar la imatge de marca i de confiança i seriositat que vol representar el diaro. El web de Diari Més ofereix en obert tots els continguts que apareixen en la versió paper, de manera que l’aposta per l’anàlisi i els continguts en profunditat també es poden llegir des de l’edició digital.

Montblanc i la Conca de Barberà començaran a gaudir del diari a partir d’aquesta primavera. CEDIDA

El Priorat i, més concretament Falset, ha començat a rebre aquest 2025 el Diari Més. CEDIDA

21è aniversari Diari Més

k Tribuna k

Aniversari de convenciment

La tasca diària que fa la gent de Diari Més perquè 25.000 exemplars siguin cada dia en els més de 500 expositors, és, crec, la millor aposta conjunta d’un equip que creu fermament en el que fa, amb un convenciment compartit, per un repte periodístic, realista i obert a la societat, amb garantia de veracitat i d’implicació cap a les nostres contrades, en el seu dia a dia dintre del marc, complex i difícil, on hem de sobreviure.

Però tampoc podem oblidar, els que fan possible, també, la nostra presència, com els anunciants públics i privats, que veuen en el nostre model la garantia d’independència i implicació en una opció mediàtica que busca treballar per oferir un producte que vol arribar a tothom i que, en la seva vocació de fer país, tampoc rebutja fer els esforços que calguin a l’hora de buscar l’anàlisi objectiu i obert de les

noves.

Sense oblidar als nostres lectors que ‘agafen cada dia’ el diari, amb el seu convenciment de que gaudiran de noticies fiables, fruit de la feina i amb vocació d’arribar a tot el territori, i el que es fa o es deixa de fer en el mateix, ells són la raó vital de la il·lusió per seguir buscant un espai, lluny de la demagògia o les informacions maquillades, en un repte innegociable per aquesta manera de treballar.

Seguir arribant a aquests milers de lectors que ens donen la seva confiança, i també pel que fa als petits emprenedors, les empreses de referència i les institucions del nostre marc de presència, són la base per garantir-nos ser un mitjà de capçalera per la gran majoria que ens veu joves, però cada cop amb més coneixement d’un avui i un demà al que abordem des de la tasca objectiva.

Un any més, el nostre balanç,

a tots els nivells, és positiu, i aquest és el camí que faran per continuar, els nostres directius, periodistes, responsables econòmics i publicitaris, o els que lideren l’estructura logística que ens permet arribar, cada cop més lluny, com la ja presència al Priorat, des de fa unes setmanes, o amb anhels en portes, encara més engrescadors.

En tot cas, gràcies als que fan possible el nostre camí de presència, amb garanties de tot ordre, que són la suma dels que ens veuen com quelcom seu, i als que, moralment, ens encoratgen per seguir treballant, amb un

aval de futur en un món complicat, però per sobre de tot amb optimisme i esperança, malgrat prediccions difícils i complicades.

Aquells compromisos de canvis, entorn a l’aniversari dels 20 anys, amb una aposta inversora clau, s’han anat consolidant i avui formen part del nostre marc quotidià, no ha estat fàcil, però en tot cas la seva ‘realitat’ suposa refrendar  el convenciment del que volem ser, en el repte diari de garantir un producte ple de vida, que ens permeti conèixer de primera mà, el batec del nostre territori, vital per país, en una màxima valoració objec-

tiva del seu pes, transcendental a l’hora de liderar molt més del que a vegades reconeixem i som conscients que tenim. No oblidar els problemes, ni les situacions compromeses que es donen i es donaran, però en tot cas, el nostre repte, serà sempre donar veu com garantia de vida per la nostra societat i el seu demà. És cert que encara hem de fer esforços en propostes com la nostra presència digital que, a ben segur, conquerirem amb voluntat de lideratge en els propers mesos. En definitiva, bon aniversari compartit, per tots els que fan la ‘pinya’ de la nostra viabilitat de present i futur.

Un any més, el nostre balanç, a tots els nivells, és positiu, i aquest és el camí que faran per continuar, els nostres directius, periodistes, responsables econòmics i publicitaris, o els que lideren l’estructura logística

Lluís Badia

President de TAMEDIAXA, editora del Diari Més

21è aniversari Diari Més

Marc Just: «Som el diari del Camp de Tarragona i calia ser al Priorat i la Conca»

Entrevista l El director general de Tamediaxa, editora de Diari Més, es mostra satisfet per haver assolit tots els compromisos de creixement: més paginació, més plantilla i més presència territorial

D.Prats

Ara que es compleixen tres anys de la seva arribada a la direcció de Tamediaxa, es pot començar a fer un balanç de tots els canvis viscuts darrerament pel Diari Més?

«Més enllà del balanç històric, el que és interessant és analitzar si allò que ens vam comprometre a anar millorant ho hem complert. I el cert és que penso que sí. Ens vam proposar incrementar paginació cada dia fins, almenys, a 24 pàgines, i ho hem fet; ens vam proposar augmentar la plantilla en dues persones per millorar la cobertura informativa més enllà de la zona metropolitana i també ho hem fet; i, finalment, ens vam proposar completar el mapa territorial del diari arribant al Priorat i a la Conca de Barberà i, des d’aquest gener arribem a Falset i des d’aquest mes de març serem a Montblanc i l’Espluga de Francolí». Vaja, que s’ha fet un tres de tres...

«Són compromisos que no han estat exempts de dificultats, però teníem el convenciment que calia afrontar-los. És important complir les promeses i nosaltres ho fem».

Arribar al Priorat i a la Conca de Barberà implicarà també ampliar la cobertura informativa?

«La voluntat és ser-hi, per convicció. Som el diari del Camp de Tarragona i hem de

Equip

«Ens trobem davant d’un altre repte important, el relleu de la direcció comercial»

ser a totes les comarques que li donen la seva identitat. De moment es podrà trobar informació de les dues comar-

Societat

«Iniciem una nova etapa: la del lideratge informal del Camp de Tarragona»

ques i es cobriran les notícies que ho requereixin per pes informatiu».

Quin és el següent pas que

es marca a partir d’ara el Diari Més?

«Hem de seguir els passos que ens vam marcar en el pla estratègic intern, que es basava sobretot a reforçar tres fronts: el de l’equip, el de la imatge i el del creixement. Ara que estem començant el quart any del pla és un bon moment per iniciar una nova etapa, que és

L’apunt

«Som un mitjà honest»

Marc Just és un director general satisfet, no només de la feina que fa el Diari Més sinó també de com la fa. «Un dels actius del diari és que som de confiança. Complim els nostres compromisos. Quan fem les coses, anem de cara i les fem per convicció. Crec que som un mitjà honest que té aspiracions raonables».

la del lideratge informal del Camp de Tarragona, tant en l’àmbit metropolità, com en el del desenvolupament comarcal, com en qüestions mediambientals i climàtiques».

De què parlem quan parlem de lideratge informal?

«Entenem que el lideratge formal correspon als actors polítics i empresarials i que el nostre paper és estructurar un estat d’opinió. Diari Més és el pal de paller del Camp de Tarragona, on hi distribuïm cada dia 25.000 exemplars i on ningú hi té més presència que nosaltres. Exercir això és exercir un lideratge informal».

Més enllà d’això, i amb els reforços fets en l’equip darrerament, es pot dir que el

diari té ja una estructura consolidada?

«Precisament ara ens trobem davant un altre repte important, el relleu a la direcció comercial. Després de 21 anys, la nostra directora comercial, Contxi Joan, fa un pas cap a la jubilació i hem de rellevar una peça que és fonamental en la nostra estructura. Anunciarem el relleu aquest mes de març i després encararem una transició que confio que sigui com les altres que ha viscut la casa, la de la direcció general i la de la direcció del diari. Amb èxit i garantint la qualitat del diari».

Entenc que l’aposta anirà en la línia de reforçar la feina feta fins ara.

«Sóc del parer que les herències són importants, però també que, quan se’ns confia alguna d’aquestes herències, l’objectiu no pot ser només mantenir-les, sinó fer-les créixer. L’objectiu serà, com hem fet fins ara, continuar millorant la presència i la qualitat de manera que reforcin el paper, la posició i el nivell de servei del Diari Més».

Quin retorn han obtingut dels canvis d’imatge i de continguts iniciats fa poc més d’un any?

El feedback que hem rebut de tothom és que ara tenim una imatge més ‘formal’, que som ‘més un diari i menys un gratuït’, però he d’insistir que el fet de ser un mitjà de distribució gratuïta no ha estat mai un problema per la nostra qualitat. Les ràdios són gratuïtes i ningú n’etiqueta cap de ‘ràdio gratuïta’. Això no canvia el nostre compromís informatiu.

Estem orgullosos dels nostres cognoms, però som més un diari que un gratuït. El model de negoci no afecta al que som: el diari del Camp de Tarragona.

Marc Just encara el quart any com a director general de Tamediaxa. Gerard Martí

21è aniversari Diari Més

Carles Magrané: «La redacció és com una orquestra i hem d’afinar una partitura informativa que cada dia és diferent»

Entrevista l Magrané va assumir ara fa un any la direcció del diari, que ha experimentat una important transformació estètica i també en la seva estructura interna, ampliant redacció i àmbit geogràfic

David Prats

La celebració dels 21 anys del diari implica també commemorar el seu primer any complet com a director, un any en el qual ha fet front a molts canvis. Quin balanç fa d’aquest primer any?

«Personalment, el balanç que en faig és molt positiu. Tenia molt clar el repte al qual m’enfrontava i tinc la sensació d’haver-ho aconseguit amb força dignitat. Tenia força clar el producte que volia oferir al lector del Diari Més i crec que ho hem aconseguit. No ha estat, ni molt menys un mèrit només meu. L’empresa editora va fer una aposta important de renovació del diari i ha posat totes les eines necessàries per arribar als objectius que teníem marcats.»

Una de les grans apostes de la casa els darrers anys ha estat apostar per guanyar pes i qualitat periodística. En quina fase es troba d’aquest procés?

«Forma part de l’aposta que comentava que va decidir fer l’empresa. Va oferir-me encapçalar-la, però també hi havia el compromís de millora interna de l’estructura periodística i això s’ha estat fent. Tenim una plantilla molt més estabilitzada, en la qual els redactors ja poden tenir

un major recorregut. Es va incorporar un subdirector amb molta experiència que ha estat cabdal per impulsar la secció de Tarragona, es va ampliar la secció de Camp i es va afegir un redactor per cobrir Reus. Tot plegat fa que ara mateix disposem d’un equip que, efectivament, ens ha permès guanyar qualitat periodística. »

De fet, s’ha buscat un disseny més clar i més net, a més de fer més anàlisi de l’actualitat. Quin és el següent pas a fer?

«El disseny no ha estat una qüestió menor en tot el procés de millora qualitativa que hem realitzat. Al lector també l’hi has d’oferir informació fidedigna, contrastada i passada pel sedàs de la credibilitat, però cal servir-la també d’una manera clara i atractiva. I en això, respecte del nou disseny del diari, la resposta dels lectors ha estat molt positiva. El següent pas és anar incorporant elements informatius cada vegada més específics, però que pugui ser d’interès pels nostres lectors. Ja ho hem començat a fer amb seccions dedicades en exclusiva al projecte metropolità, per exemple, però hi ha molts àmbits d’interès prou generalitzat que anirem incorporant.»

Com es lluita en el dia a dia per evitar caure en la ten-

Canvi de disseny

No és un aspecte menor en la nostra evolució, la resposta ha estat molt bona

dència actual de fer periodisme de ‘nota de premsa’?

«El problema no són les no-

tes de premsa. No deixen de ser eines que institucions, associacions, etc utilitzen per a comunicar. El problema és l’ús que en facis. Podem ser un mitjà amb una estructura continguda, però la seva capacitat de complir amb la finalitat, justament, de dur informació als lectors és molt

gran. Jo no renuncio al periodisme si utilitzo aquestes notes per donar major contingut al nostre mitjà. A condició que es tracti d’elements informatius ‘neutres’ i sense contingut, diguem-ne políticament esbiaixat, són perfectament compatibles amb la nostra tasca informativa pròpia. Cap

diari hi renuncia, sobretot quan es tracta d’informació de servei.»

El Diari Més ha demostrat que es pot fer periodisme de qualitat, gratuït i en català… i ser rendibles. Quin és el secret?

«No és un secret, és una feina constant de tots els departaments de l’empresa. Com ja he dit, la nostra és una estructura de dimensions contingudes, però la feina que es fa és enorme. Hi ha una idea clara del producte que volem oferir, des de la direcció de l’empresa, passant pel departament comercial, el de redacció i acabant pel de distribució que dur físicament els més de 25.000 exemplars als punts de distribució. Ferho en català no és no tan sols una qüestió de militància, sinó de la realitat que volem traslladar al nostre lector de proximitat. Amb tot, potser sí que ara, després de 21 anys, resulta que fer-ho en català es convertirà en un fenomen de resistència vist el panorama social de la nostra llengua…» Una redacció amb un perfil jove, però també experimentat, amb dues redaccions descentralitzades a Tarragona i Reus, i una potent àrea digital… Aquesta seria la base de l’orquestra que dirigeix. Com es fa per fer-la sonar afinada?

«T’agafo el símil, però em sembla que no et podré contestar de manera clara. Cada dia canviem de partitura. Cap dia és igual a l’anterior. Mai no saps quina és l’actualitat que acabaràs explicant al lector l’endemà. Suposo que com a orquestra, tenim prou capacitat per a fer que la nostra melodia informativa soni conjuntada al llarg de la jornada. Aconseguir-ho és feina de tots i la professionalitat és el que ens ajuda a no desafinar.»

Carles Magrané, director del Diari Més. Gerard Martí

21è aniversari Diari Més

‘Diarimes.com’, l’exemple de complir amb el rigor i la immediatesa

Edició digital l Diari Més afronta les exigències actuals amb informació i contingut de qualitat a temps real

Carlos Domènech Goñi

L’actualitat informativa des d’un mitjà digital té com a pilars dos conceptes: d’una banda, el rigor propi d’un mitjà de comunicació; de l’altra, la immediatesa. Perquè mentre l’edició en paper permet tractar els temes amb profunditat i pausa -una mica, tampoc massa-, els consumidors del món digital cerquen notícies en temps real. Perquè si al segle XX la televisió i la ràdio complien el paper fonamental d’informar de successos al mateix temps que s’estaven produint, ara és l’edició digital la que assumeix aquest rol.  Un clar exemple de tot plegat va ser l’arribada de la DANA el passat mes de novembre i les consegüents restriccions de mobilitat que va ordenar el Govern de la Generalitat. A

quarts de vuit del matí, milers de persones accedien a Diarimes.com per informar-se de què estava passant al nostre territori. I l’equip de digital, com sempre, hi era. I ho feia informant i oferint contingut de qualitat, en un exercici de rapidesa i professionalitat difícil d’aconseguir si no estàs habituat a treballar en aquestes exigents condicions.

A diferència de l’edició en paper, l’edició web no s’atura mai. De dilluns a diumenge, pràcticament durant tot el dia, l’equip digital actualitza els fets més transcendentals de les comarques tarragonines, però també l’actualitat nacional i internacional.  Mensualment, una mitja de mig milió d’usuaris arriben a l’edició web de Diari Més per a assabentar-se de què està passant al territori. Però no tot-

Més de mig milió d’usuaris consulten mensualment l’edició digital

hom vol conèixer l’actualitat econòmica, política o social: també volen llegir històries, curiositats o conèixer indrets del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que mai no havien escoltat. Per això, a banda de seguir l’actualitat més immediata, també cal generar continguts únics, visualment atractius i d’interès per al conjunt de la ciutadania.

Les xarxes, la tercera pota Si el rigor i la immediatesa són innegociables, la tercera pota també és primordial: les xarxes socials. El món digital

és ampli i divers i l’audiència arriba a tu des de canals diferents. Google, Google Discover, Google News, cerca directa, WhatsApp, Telegram, X, Instagram, Facebook... Per això, i des de fa uns mesos, Diari Més actualitza diàriament els seus perfils socials, on també genera debat, informa i destaca les històries humanes més rellevants de la demarcació.

Cal ser conscients que no tothom opta per consultar la pàgina web directament. Sobretot la gent jove, poc habituada a la premsa convencional i que reconeix, segons els darrers estudis publicats, que s’informa majoritàriament a través de les xarxes. Per aquest motiu és tan important dur el rigor i l’actualitat informativa a tots els canals.

L’esport, en directe L’esport és un dels puntals del Camp de Tarragona, i per això mereix una cobertura especial. Cada cap de setmana, Diarimes.com ofereix les cròniques dels principals equips de la demarcació en les seves respectives disciplines, així com la retransmissió en directe dels partits del Nàstic.

El sotsdirector del Diari Més, Carlos Domènech Goñi. Gerard Martí

21è aniversari Diari Més

Un equip que garanteix l’accés a la informació de qualitat i gratuïta

Equip humà l El mitjà ha assolit els seus reptes amb el periodisme compromès, rigorós i en català

Redacció

Elaborar un diari solvent i honest, amb informació treballada i de qualitat, fent periodisme rigorós i de proximitat, sobre un suport gratuït i en català… eren alguns dels objectius que fa vint-i-un anys es va marcar el Diari Més abans de néixer. Podria semblar un llistat de propòsits d’any nou, però, més de dues dècades després, aquells que el fan possible cada dia poden assegurar –i demostrar– que s’han complert les expectatives i, fins i tot, s’han superat. El repte semblava impossible d’assolir, i més en un moment de crisi per als mitjans de paper, però la fórmula de la gratuïtat i la qualitat, així com una treballada distribuicó sobre el territori van demostrar que el projecte tenia futur. Un bon futur.

Una de les claus que fan possible que el Diari Més competeixi informativament i de tu a tu amb la resta de mitjans

és un equip que treballa amb el convenciment d’estar oferint el millor de la professió periodística als més de 30.000

lectors als quals cada dia arriben les seves notícies entre el Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Baix Penedès i, ara

L’accés gratuït a la informació és un dret que el diari defensa des dels inicis

també, el Priorat i la Conca de Barberà.

Sovint, quan es pensa en publicacions gratuïtes, es relaciona amb productes publicitaris de continguts poc elaborats. Res més lluny de la realitat. El Diari Més compta amb una redacció compromesa i professional integrada per una quinzena de periodistes que s’encarreguen de donar forma als continguts. A aquesta base s’hi afegeixen col·laboradors, tant informatius com columnistes, que permeten complementar la polièdrica visió del Camp de Tarragona que cada dia es veu

reflectida en les pàgines del diari.

A més, el mitjà s’ha proposat no només explicar les notícies, sinó també analitzar-les i generar debat i opinió, per tal que els lectors comprenguin millor el seu entorn i crein la seva pròpia idea sobre el que els envolta i els afecta. Creiem fermament en el dret d’accedir de manera gratuïta a aquesta informació en el diari de paper i sense limitacions d’accés en les versions digitals. No pretenem limitar l’oportunitat de rebre una informació veraç, elaborada amb rigor i professionalitat, a totes aquelles persones que no s’ho poden permetre i aquest és un dret bàsic i un compromís ferm per la nostra banda.

L’altre pilar del diari és el compromís ferm amb el català. Una llengua, més enllà d’un instrument comunicatiu, és un constructor d’identitat, cultura i pensament. Així doncs, tenia i té tot el sentit que un mitjà que informa sobre el Camp de Tarragona parli la llengua pròpia del territori i ajudi a dominar-la a tots aquells que no hi tindrien accés d’una altra manera.

La redacció del diari acull una quinzena de periodistes, a més dels col·laboradors i els columnistes. Gerard Martí

Un equip amb compromís de servei i passió informativa

Equip humà La suma d’experiència i joventut generen cada dia un Diari Més carregat d’informació i de periodisme en majúscules

Álvaro Rodríguez Redactor - Camp

David Prats Redactor - Monogràfics

Joan Lizano Redactor - Tancament

Marta Omella Redactora - Tarragona

Cristina Serret Redactora - Contra / Més Vila-seca

Gerard Martí Fotografia

Carles Magrané Director

Carlos Domènech Sotsdirector

John Bugarin Redactor -. Tarragona

Sergi Peralta Redactor - Reus

Oriol Castro Redactor - Tarragona

Arnau Montreal Redactor - Esports

Miquel Llaberia Redactor - Reus

Shaila Cid Redactora - Digital

Pep Santos Redactor - Digital

Dani Cabezas Redactor - Digital

21è aniversari Diari Més

Contxi Joan: «La confiança aconseguida amb les empreses i institucions del territori és fonamental»

Entrevista l Contxi Joan és la directora comercial del Diari Més des dels seus inicis i aquest 2025 treballa per al seu relleu i valora la feina feta durant més de dues dècades

D.Prats

El Diari Més arriba ja als vint-i-un anys i la Contxi

Joan ho fa també en el seu càrrec com a directora comercial. De fet, és la cap de departament amb una trajectòria més llarga a la casa. Com ha viscut aquesta aventura?

El cert és que són vint-i-un anys que han donat per molt. Ha estat una feina dura i molt intensa, primer per a aixecar i fer créixer el projecte i, després, per consolidar-lo i fer que els seus fruits vagin creixent. Particularment, penso que som un mitjà de comunicació plenament consolidat i som tota una referència al territori, que destaca principalment per la proximitat i acceptació que rebem per part dels lectors i de les empreses i les institucions.

De fet, aquest 2025 el Diari Més afronta el que ha de ser el seu relleu com a cap comercial arran la seva jubilació. Com valora la feina feta?

Són vint-i-un anys d’un projecte que vam arrencar amb molta il·lusió i amb moltíssima feina i la passió amb la que

ho vam fer no ha canviat gens. Per descomptat hi ha moltes coses que han evolucionat molt en aquests anys, algunes s’han fet més difícils que altres, però l’entorn de treball i el contacte i la confiança que hem aconseguit amb les empreses i les institucions tarragonines ha estat bàsic. Des de l’àmbit estrictament publicitari, com valora aquesta trajectòria?

Com comentava, una de les coses que més valoro és que ens hem sabut guanyar la confiança d’empreses i institucions, que saben que tenen en Diari Més un excel·lent aparador per a arribar al seu públic objectiu més proper. Comptar amb aquesta confiança és un orgull per a l’equip d’aquesta casa i un motor per a continuar endavant. I és especialment important perquè tenim una gran diversitat d’anunciants. Grans empreses i institucions, però també pimes i comerç. I justament la varietat de perfils dels nostres anunciants ens valida i ens referma com a plataforma publicitària d’èxit. El diari ha evolucionat molt al llarg dels darerrs

Monogràfics

«Cada especial permet al client tenir un aparador per explicar el seu projecte»

anys. Com ha impactat aquest canvi en l’àrea comercial?

Certament, el canvi ha estat

molt ben rebut per tot el nostre enton i l’impacte s’ha rebut de manera molt positiva. Els clients es mostren con-

tents i satisfets amb el nou disseny. Valoren que tingui un aspecte més modern. Així mateix, el replantejament d’algunes seccions, com la Contra, ha agradat i són cada vegada més els anunciants que demanen poder-hi aparèixer.

Mentre Tamediaxa treballa en el seu relleu al capdavant del departament, la futura direcció comercial es trobarà amb un equip amb molta experiència. Què en destacaria? Ara mateix tenim un equip molt ben compensat i que coneix a la perfecció el territori. El que més en destacaria és la vocació de servei i la seva capacitat d’atenció al client. Tant la María Molleda com la María José Ferré fa molt de temps que treballem plegades en el projecte del Diari Més i són unes excel·lents professionals, molt compromeses amb el projecte comunicatiu que és diari. A més, ambdues compten amb una dilatada experiència que fa que els seus clients tinguin plena confiança en elles, i això és fonamental a l’hora de fidelitzar-los.

Un dels puntals de la casa són els monogràfics. La sensació externa és que permanentment teniu un projecte especial entre les mans...

Efectivament, de fet és així. Això permet tenir un aparador específic per a qualsevol empresa del territori, perquè aquestes publicacions són un gran aparador per a empreses i institucions que vulguin explicar amb més detall la seva feina i el seu producte. Tenim un calendari molt complet, que permet que tots els nostres clients trobin aquella edició especial on sentin que encaixen.

Contxi Joan és la responsable comercial del Diari Més des de la seva fundació.  Gerard Martí

Atenció i assessorament, la força de l’àrea comercial

Publicitat La confiança que genera l’equip és la base de la solidesa del diari

Redacció

No cal dir que la base de qualsevol mitjà de comunicació és

l’àrea comercial, i més encara quan, com el Diari Més, es fa periodisme de proximitat de forma gratuïta. Això converteix el mitjà en una autèntica plataforma comercial d’alt impacte.

Els 25.000 exemplars que es distribueixen cada dia en més d’una vintena de municipis tarragonins són una quantitat

que cap altre mitjà iguala al territori, de manera que això converteix el Diari Més en una eina comercial clau.

Amb Contxi Joan al capdavant, a més de María Molleda i María José Ferré, el departa-

ment comercial s’encarrega de trobar nous clients i donar atenció i assessorament als existents per a trobar com arribar de la millor manera possible al públic de cada negoci o empresa.

Una suma d’art i coneixement per mostrar la millor imatge

Que totes les imatges surtin nítides i llustroses és cosa seva. Com també ho és que es mantinguin els criteris de disseny de cada pàgina, o els co-

Marta López Distribució

lors dels anuncis, o l’alineació de les fotografies d’aquesta mateixa pàgina...

L’equip de disseny i maquetació és l’encarregat de transformar les idees en creacions visuals, ja siguin infografies, per al contingut informatiu, o creativitats publicitàries, en el cas dels anuncis.

Joan Cañada Distribució

Al capdavant d’aquest departament, hi trobem a Jordi Ribellas i Juan Padilla. Ambdós dissenyadors gràfics són

Núria Clos Administració

fonamentals pel diari, ja que elaboren i donen suport a tota mena de formats per aconseguir que cada dia el missatge visual del mitjà arribi de forma clara, directa i amb el màxim impacte als lectors.

Cristina Rodríguez Comptabilitat

L’equip que

fa

que se’ns vegi

Administració i distribució

Gairebé no se’ls veu, però són tan essencials en el dia a dia del diari que, sense elles i ell no arribaríem enlloc. Literalment. Són els departaments de distribució, administració i comptabilitat i fan que el

Diari Més i Tamediaxa –l’empresa editora– rutllin com cal. Marta López i Joan Cañada a distribució; Núria Clos, a administració, i Cristina Rodríguez, a comptabilitat, són l’equip que fa que se’ns vegi.

María Molleda Assessora de publicitat

María José Ferré Assessora de publicitat

Jordi Ribellas Maquetació i tancament

Juan Padilla Disseny

Redacció

21è aniversari Diari Més

Més Vila-seca, una dècada explicant el dia a dia d’un municipi singular

Amb 147 números, el ‘Més Vila-seca’ és ja un arxiu documental d’una dècada Llarg abast Cada últim divendres de mes la capçalera es distribueix als tres nuclis vila-secans

Cristina Serret Alonso

Aquest mes de març el Més Vila-seca publicarà l’edició número 147. Així doncs, quan aquesta singular publicació que es va posar en marxa l’abril de 2014 està a punt d’assolir els 150 números, no

és agosarat afirmar que a dia d’avui ha acabat configurant un arxiu documental de l’última dècada del municipi de Vila-seca. I, a més, explicant el municipi des de tots els seus angles. És a dir, tant des del punt de vista dels continguts (Política municipal, Cultura,

Esports, Societat, etc.), com pel que fa al seu abast (Vilaseca, la Pineda i la Plana).

Des de primera fila

Tot plegat, des d’un punt de vista que ha estat la línia de treball de la redacció del Més Vila-seca des dels seus ini-

cis: copsar el dia a dia des de primera fila, donant veu als protagonistes i mostrant, gràficament i a través de les paraules, el què, el com, el quan i el perquè. Tot plegat, gràcies a un equip que ha comptat amb fotògrafes com Cristina Aguilar i Olívia Molet, o l’actual fo-

toperiodista Gerard Martí. En l’apartat Comercial –sovint poc anomenat, però també imprescindible– el Més Vilaseca ha funcionat (i funciona encara) gràcies a la feina de Maria José Ferré. I, tot plegat, sota la direcció de Carles Magrané.

Aquest equip segueix treballant amb la mateixa força que fa deu anys, però amb l’experiència i el coneixement d’una dècada trepitjant el municipi i coneixent les persones que fan que Vila-seca sigui un poble singular en el Camp de Tarragona, per la seva evident i notable transformació, que encara no ha finalitzat.

La Vila-seca del futur

La periodicitat mensual del Més Vila-seca permet mostrar de manera molt clara la progressió del municipi, que encara aquest 2025 està posant en marxa alguns dels grans projectes transformadors previstos per als pròxims anys. La transformació del litoral de la Pineda i la futura zona Cal·lípolis o la remodelació de l’Estadi Municipal són els més ambiciosos, però la seva dimensió no ha de fer ombra a accions que, de manera sovint imperceptible, tenen repercussió directa en els vila-secans, com ara les polítiques d’acció social o l’ambiciós desplegament cultural. En qualsevol cas, i un any més, el Més Vila-seca referma el seu compromís per ser-ne testimoni i explicar-ho des del rigor que, des de fa més de deu anys, és raó de ser de la capçalera.

Una imatge d’una activitat al Celler de Vila-seca, un dels punts neuràlgics de l’activitat social i cultural de Vila-seca. Diari Més

21è aniversari Diari Més

Informació professional també a les xarxes socials

Plataformes l El creixement digital ens permet arribar al doble de lectors

D.P.

La clara aposta que el Diari Més ha fet al llarg de l’últim any per les xarxes socials ha tingut una ràpida recompensa en els perfils que el mitjà té a plataformes com X, Facebook i, sobretot, Instagram.

Només en aquesta darrera, el diari ha crescut 3.000 seguidors en els darrers mesos i ha més que doblat el nombre de lectors que aprofiten les xarxes per fer un primer accés a una informació professional i contrastada.

De fet, les dades mostren un increment constant que es tradueix en una major trans-

cendència informativa en tots els àmbits i sectors de població, però, sobretot, el de les dones, que representen un 62,4 per cent del públic objectiu de les visualitzacions del perfil d’Instagram del Diari Més, per contra del 37,5 per cent dels seguidors masculins. Per edats, són les seguidores d’entre 35 i 44 anys les més fidels a les xarxes del diari, seguides de prop pel 27,2 per cent del grup d’edat d’entre 45 i 54 anys. A continuació hi trobem els seguidors/es d’entre 25/34 anys, amb un 16,5% i el grup d’edat d’entre 55/64 anys (15,1%).

Bona part de l’èxit per

aquesta fidelitat a Instagram es deu a una dinàmica aposta per l’actualitat que inclou l’actualització permaneny de les secció d’històries, que es complementa amb links directes a la notícia i a les xarxes d’entitats i col·lectius protagonistes en cada cas. A més, el mur o feed de la plataforma

s’aprofita per la publicació de la portada del diari imprès i les principals notícies del dia, així com els articles d’opinió de la contraportada.

També ´s important l’efecte de la públicació de vídeos o ‘reels’, mitjançant els qual s’ha obtinguts mitjanes de visualitzacions que superen els

20.000 espectadors de cada publiacció. En total s’han aconseguit més d’un quarat de milió de visualitzacions totals, amb un abast de 36.000 comptes i un rècord de visualitzacions úniques del vídeo sobre les inundacions que va patir el barri de la Móra, amb 36.000 reproduccions.

Les persones que donen forma al projecte del Diari Més

21è aniversari Diari Més

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Oriol Castro, Gerard Martí, Pep Santos, Álvaro Rodríguez, Miquel Llaberia, Sergi Peralta, Cristina Serret, Marta López, Joan Lizano, María José Ferré, Carlos Domènech, Cristina Rodríguez, Marc Just, Carles Magrané, Shaila Cid, Contxi Joan, John Bugarin, David Prats, Dani Cabezas, Arnau Montreal, Joan Cañada, Marta Omella, María Molleda, Núria Clos, Jordi Ribellas i Juan Padilla.

21è aniversari Diari Més

Carles Cortés Quan l’any 2004 va néixer aquesta publicació, el món casteller tenia una cinquantena de colles, 40 menys de les que tenim actualment, de manera que gairebé s’han doblat en aquest període. Aquell 2004, el castell més gran que s’havia fet era el 3de10fm, però encara no havíem vist el 2de9sm, el 3de9fa, el 7de9f, el 4de10fm, el 3de9sf, el Pde9fmp o el 9de9f, les últimes grans gestes del fet casteller. Això vol dir que el Diari Més ha estat present i ha pogut explicar en primera persona els èxits més importants de la història dels castells perquè, si situem la primera època d’or entre 1851 i 1889, podem dir obertament que l’hem superat. Gràcies a les prèvies i les cròniques, però també als especials i extres de festes majors o del Concurs hem crescut al mateix ritme que ho han fet les colles, les diades i els castells en global.

Algunes de les portades d’aquests 20 anys són joies per al record. El 17 de novembre de 2010 titulava “Som Patrimoni de la Humanitat” amb una fotografia dels Xiquets de Valls, el 20 d’agost de 2014 el 2de9fm dels Xiquets de Tarragona servia per emmarcar un “Sant Magí històric”, el 17 d’octubre de 2016 s’anunciava que “La Colla Jove descarrega el primer castell de 10 de la seva història” o el 28 d’octubre de 2019

l El món casteller

Queden moltes gestes per explicar

Enguany se celebren els 15 anys del reconeixement dels castells com a Patrimoni de la Humanitat

recollíem una Santa Úrsula memorable: “La Vella i la Joves de Valls fan història amb el

3de9 net”. Aquestes són només algunes de les desenes de portades que han recollit l’evolu-

ció del món casteller els últims 20 anys. Algú es pot preguntar: queden moltes coses per veure

El Diari Més ha pogut explicar els èxits més importants de la història dels castells

encara? Segur que sí.  Hem arribat a un nivell casteller extraordinari perquè les colles han perfeccionat els assajos, han ampliat la massa social, han millorat en la seguretat i, sobretot, perquè sempre hi ha nous reptes. Si parlem de l’elit, queden castells per descarregar (3de9sf, 2de9sm, 9de9f, Pde9fmp), però, a més, totes les colles a títol individual tenen il·lusions pendents. Sempre existeix la possibilitat de pujar un esglaó i nosaltres, des de la nostra posició de notaris, tenim també el repte de fer entendre a la persona lectora la importància dels moments que viuen les colles. Més enllà dels grans titulars de les colles top, cal estar pendent de les colles de nou, de vuit o de set, que també fan gran en món casteller des de la base. És difícil fer previsions concretes per aquest 2025 i encara no podem balanços provisionals perquè la temporada acaba de començar, però segur que reservarem noves portades per als castells. I sobretot el mes de novembre ens portarà un aniversari, els 15 anys de la inclusió dels castells a la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, que ha de servir per fer arribar els castells més enllà dels protagonistes i ‘malalts’ d’aquesta tradició. També és un repte.

Imatge del Concurs de Castells de 2024 a la Tarraco Arena. El Diari Més ha crescut en paral·lel al món casteller. Gerard Martí

Oriol Aymí

Si tens resolta la governança, no fas unes jornades d’innovació. Les fas de governança, que és la qüestió principal». Aquesta reflexió la feia una de les assistents a la jornada Sistema metropolità d’innovació, que va organitzar a la Fira de Reus la Diputació de Tarragona. Un altre dels participants, també pessimista pel que fa a l’evolució del projecte metropolità, afegia amb un sarcasme punyent que la jornada marcava el sostre de la capacitat del territori.

Això últim no és veritat. Potser sí que la boutade condensa les reserves que poden sorgir al voltant d’un projecte metropolità encara per resoldre després d’haver-se instal·lat al debat públic des de fa 25 anys, però ni de lluny parla de les capacitats d’un territori, el Camp de Tarragona, que ha demostrat amb escreix el seu potencial. Durant ben bé un any i mig, la secció A Fons d’aquest diari s’ha fixat en aquest potencial, que no són altra cosa que les raons de fons perquè aquest territori comenci a dirigir-se de forma mancomunada. La Universitat Rovira i Virgili és una victòria territorial. També ho és l’existència del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), i de la mateixa manera ho és la Mancomu-

21è aniversari Diari Més

l Més a fons: Àrea Metropolitana

Però que xuti algú!

Durant ben bé any i mig, la secció ‘Més a fons’ ha posat de manifest la necessitat d’una governança metropolitana si és que el Camp de Tarragona vol esprémer el seu potencial

nitat per a la Gestió de Residus Urbans, que és el nom adequat per allò que tothom coneix com Sirusa.

Ha quedat palès en aquestes planes que el Camp de Tarragona necessita orga-

nitzar-se com a territori, tant pel que fa al transport públic com per a la captació de noves empreses o per fer política de vivenda amb capacitat real per fer front a la problemàtica. També ha

quedat clar que els actors socioeconòmics territorials perceben que aquest territori està mancat d’impuls i que els actors polítics el consideren ja, sense dubtes, com un terreny de joc compartit.

Però tan important és el que es diu com el que no es diu. I no cal ser cap expert en kremlinologia, que era l’art d’analitzar la realitat política de l’URSS observant només els més mínims detalls

Ha quedat clar que el Camp necessita organitzar-se i està mancat d’impuls

que l’opac règim permetia observar com, per exemple, el protocol, la vestimenta o la presència o l’absència de persones als actes, per veure que el projecte metropolità és més viu que mai, sembla més a prop de consolidar-se que mai però, al mateix temps, no acaba de girar rodó.

Va haver-hi un temps en què al Barça de Guardiola els equips contraris li tenien presa la mida. Passaven els minuts i l’afició desesperava veient com migcampistes i davanters es passaven la pilota els uns als altres, com en un atac estàtic d’handbol. “Però que xuti algú!”, bramaven els tribuneros. Com si fos tan fàcil. Fàcil no ho és, però ens calen davanters que rematin. Les anàlisis ja estan fetes. Totes. Falta el gol.

Una de les publicacions del Més a fons: Àrea Metropolitana, que el Diari Més ha publicat el darrer any i mig. Gerard Martí

21è aniversari Diari Més

Les columnes que subjecten el territori

Opinió l Els nostres articulistes de la contraportada aporten la seva visió sobre l’aniversari del Diari Més i el nostre territori

k Tijuana

Panoràmic

Toca victorejar aquest suport de comunicació pel seu 21è aniversari car mantenir un negoci honrat és avui una gosadia castigada. Sobre la xifra, recordem que encara l’any 1978 a l’Estat Espanyol la majoria d’edat s’assolia als vint-i-un anys i als Estats Units, per exemple, on cada Estat decideix on fixa la majoria d’edat legal, Mississipi també es decantava fins no fa gaire pels vint-i-un mentre la resta duu més temps apostant pels divuit i Alabama i Nebraska diuen “ni tu ni jo” per quedar-se amb els dinou. En qualsevol dels casos, vint-i-un anys equivalen a responsabilitat en tot el món occidental i comporten tant un bon brindis com l’assumpció d’un increment del 100% en deures a tots els nivells. Amb motiu de tan significada efemèride em demanen, amb un compromís de servei avalat per aquestes més dues dècades, que faci un resum de com veig ara mateix el Camp de Tarragona. Com que aquest diari també m’ofereix un espai d’opinió cada dilluns tinc l’oportunitat de comentar la nostra actualitat per fascicles i a discreció. Parlar en línies generals sempre és més temerari perquè totes les generalitzacions són falses inclosa aquesta. Sobre temes puntuals que conec directament o dels quals provo d’informar-me’n, puc expressar-me amb certa comoditat. Qualsevol parer corre risc de ser erroni, injust o esbiaixat (això tercer de ben segur atès que tothom tenim un biaix o altre) però sempre millor anar a pams. Tanmateix, si cal que faci una valoració grosso modo, malgrat segur que hi ha coses que prometen, milloren poc o molt o rutllen de meravella, diré que el present en el seu conjunt no em permet veure un futur propici.

k Golfus de Tàrraco

La ciutat d’Assetsud, antiga i de futur

No ho escric malament. Sé que la primera dona faraó d’Egipte es deia Hatxepsut. Aquesta paraulota que m’he inventat per definir una de les meves obsessions, la tan necessària Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, només té una ressonància vagament egípcia. I tan falsa com el sarcòfag que va descobrir l’arqueòleg Hernández Sanahuja.

El nom amb què he batejat la gran “ciutat” que es comença a impulsar prové en realitat d’un dels eixos que la vertebren, o dos: l’autovia A7 i l’autopista AP7, Sud. I té un origen que no seria egipci. Ni romà, com gairebé tot en aquesta terra, sinó anterior, dels primers pobladors que van arribar al que és La Boella.

Tot plegat se’m va acudir el dia que vaig veure en aquest diari l’impactant mapa que il·lustrava els articles d’Oriol Aymí sobre l’Àrea Metropolitana, com a segona ciutat de Catalunya, superposant-ne el mapa sobre la primera, Barcelona. En aquesta imatge, tan clarivident com la lluminària de la petroquímica en una nit fosca, es veia que la T11 coincideix amb la Diagonal, l’A27 amb la Meridiana i l’N340 és la Gran Via.

I, dic jo, l’AP7 seria la Ronda. Perquè també té embussos. El centre històric, ho he avançat, correspon al lloc més antic en poblament: la Boella i la Canonja, on aviat s’inaugurarà el Museu del Mamut. El nou Fòrum ‘romà’ es troba en el punt on s’entrecreuen els actuals Cardo (T11) i Decumanus (A7): el centre comercial Les Gavarres. Reus és Les Corts i Pedralbes, i Tarragona, Sant Martí i el Poblenou. El Gaià, el límit, és el Besós.

Marta Magrinyà

Escriptora entre altres coses

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

k Marge de confiança

Un clam pel Camp

Sembla que de fa temps el Camp de Tarragona es troba en un moment de transformació, una cruïlla on es dibuixen oportunitats i desafiaments a parts iguals. Des d’una mirada objectiva, el territori presenta un potencial extraordinari, amb sectors econòmics estratègics i una ubicació privilegiada. No obstant això, continuem lluitant per definir una identitat clara i aprofitar plenament els nostres recursos. Al llarg d’aquest any hem escrit sobre la dependència d’un turisme massiu que sovint comporta reptes en termes de sostenibilitat i diversificació i un altre element fonamental per al futur del Camp de Tarragona, la mobilitat. Tot i la implementació de projectes com el Tramcamp, la realitat actual del transport ferroviari i per carretera continua sent un llast per al desenvolupament del territori. Els retards constants en els serveis de tren i la manca d’un sistema de transport integrat dificulten la connectivitat, el creixement econòmic i la qualitat de vida dels ciutadans es veu considerablement afectada.

Però el veritable motor del Camp de Tarragona no són només les seves infraestructures o indústries, sinó el talent i la capacitat de la seva gent. Comptem amb una generació de professionals formats en sectors clau com la química, el turisme, la tecnologia i la salut, amb una universitat potent i equips de recerca que actuen com a catalitzadors del coneixement, un talent que de vegades es veu obligat a marxar per la manca d’oportunitats o condicions laborals competitives. Fomentar la innovació, retenir el talent i generar ocupació de qualitat hauria de ser una prioritat per consolidar un model econòmic sostenible i de futur.

Així, mentre el Camp de Tarragona es percep com un territori amb grans oportunitats, ric en història i recursos naturals, encara ha de resoldre reptes importants en termes de sostenibilitat, cohesió i model de desenvolupament. La seva evolució en els pròxims anys serà clau per determinar si pot consolidar-se com un referent econòmic i social, mantenint alhora la seva competitivitat com a àrea metropolitana i la qualitat de vida dels seus habitants. Només amb una planificació integral i una participació activa de la comunitat es podrà garantir un futur equilibrat i pròsper, aquest hauria de ser el nostre clam.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

k Camí de ronda

No sabem qui som encara

Un tros de plana on hi ha conviscut dos pols d’atracció de personalitat contradictòria, amb una economia històricament semiperifèrica i dependent. Un territori privat de relat i mancat d’autoestima, irrellevant en l’imaginari nacional. Una estructura metropolitana fragmentada i mal comunicada. Una societat desestructurada en procés de metabolització de fluxos migratoris molt rellevants des de fa mig segle...

Benvinguts al Camp de Tarragona, la segona àrea metropolitana d’un país que du el nom de Catalunya, malalt de macrocefàlia i amb un defecte visual que redueix el seu camp de visió a una obertura de pocs graus i orientació nord-est, la porta a una Europa més envejada que imitada. Quadrúplement perifèrics —al món, a Europa, a Espanya, a Catalunya—, ens sentim més còmodes en el discurs del victimisme i en les batalles de campanar que en qualsevol afirmació positiva...

És un territori en el que la tensió no resolta entre allò que és vell —la romanitat, la cultura popular, les pràctiques associades al sector primari, la creativitat modernista— i allò que és nou —la indústria, la immigració, la modificació del paisatge metropolità— dificulta la construcció d’un relat propi i coherent, empresa ja llastada per una bicefàlia tòxica que s’ha consolidat amb la Modernitat. No sabem qui som encara. Certament, res no ens hi ajuda...

Tot i així, en el món que ve, el nostre és un territori que pot ser, malgrat tot, una casa segura per als que hi viuen. El procés d’industrialització, tot i que socialment i ambientalment traumàtic, tot i que basat en la presència massiva de capital extern, obre una finestra d’oportunitat per construir un espai i un relat metropolitans, que preparin la societat del Camp de Tarragona per afrontar la crisi civilitzatòria que tenim a les portes i li aportin l’autoestima i la cohesió de la que va mancada, així com els recursos i el talent per trobar solucions en aspectes crucials com l’energia, l’alimentació o la cultura. No sabem qui som encara. És el moment de posar-s’hi...

Jordi Jaria-Manzano

Professor de Dret constitucional (URV)

Diputació de Tarragona

Noemí

Llauradó Presidenta de la Diputació

Referents de proximitat

Superades les dues dècades d’existència, al Diari Més us encamineu amb pas ferm cap a la tercera. I ho feu amb la mateixa il·lusió de quan vau començar el trajecte, fa 21 anys, per bé que amb una extensa experiència darrere vostre i amb noves iniciatives per adaptar-vos als temps actuals i acostar-vos al futur.

Sempre és bo celebrar tots els aniversaris, bé siguin xifres rodones o no. I en el cas d’un mitjà de comunicació cal fer-ho especialment: no sempre és fàcil man-tenir-se i créixer en un món sobreinformat mitjançant múltiples canals i de manera continuada.

Enmig de tot plegat, al Diari Més sobresortiu per la professionalització i proximitat dels vostres continguts, convertits en un actiu informatiu i de servei a la ciutada-nia que us diferencia d’altres propostes més globals i globalitzadores.

Alhora, com a premsa local, contribuïu a configurar un imaginari col·lectiu com a territori, amb les seves particularitats i ambicions, i en reforceu la identitat.

Enhorabona per la vostra trajectòria, vocació de servei, rigor, compromís i estima pel territori. Són altres factors que us converteixen en un referent periodístic del Camp de Tarragona i del conjunt del país. Que sigui per molts anys més!

21è aniversari Diari Més

Tarragona

Rubén Viñuales

Alcalde de Tarragona

21 anys d’històries plenes de vida

Companys i companyes del Diari Més Tarragona, estic molt content de celebrar amb vosaltres 21 anys de treball incansable, dedicació, passió per informar de manera veraç i de qualitat, i amor per la nostra meravellosa ciutat.

Quan diem que Tarragona és patrimoni mundial de la humanitat, no ho diem només pel ric patrimoni romà que tenim, ho diem per persones com vosaltres, gent treballadora, amable, professional i amb ganes de créixer constantment. Persones que no deixen a ningú enrere i que ens informen i acompanyen, posicionant Tarragona al mapa i sent un company de viatge excepcional, narrant les alegries, les penes, les lluites i els triomfs que dia rere dia aquesta ciutat i la seva gent lidera.

Sou més que un mitjà de comunicació local, sou una família, la nostra família. Amics i amigues dels tarragonins i tarragonines que cada jornada us llegeixen. Us escullen a vosaltres, entreu a les seves llars i us convertiu en un més de casa.

I és en aquest moment quan s’entén la importància d’apostar per un periodisme veraç i de proximitat, on el vostre paper és crucial, on us convertiu en un far de llum que coneix les nostres inquietuds, somnis i esperances. Guardians de l’ètica periodística i dels canvis que la societat ha patit durant aquests 21 anys. Una part importantíssima de la memòria col·lectiva de la nostra comunitat.

Així que, feliç aniversari, companys, anem a per 21 més!

Compromís

amb l’actualitat

Amb una trajectòria de més de vint anys, el Diari Més és un projecte editorial d’èxit, un projecte periodístic que ha sabut trobar l’encaix en un entorn digital mantenint-se fidel als seus plantejaments inicials: la voluntat d’informar la ciutadania de l’actualitat més propera i contribuir a donar cohesió a un espai comunicatiu amb una identitat pròpia.

Un diari gratuït d’informació local, proper i pensat per a una gran majoria, redactat íntegrament en català, amb un plantejament periodístic professional que ha sabut guanyar-se la fidelitat del públic. És el resultat del treball d’un equip que des de fa més de vint anys fa possible que una nova edició del diari surti al carrer i que el Diari Més sigui un mitjà de referència. Des de l’Ajuntament de Reus, volem fer arribar el nostre reconeixement a totes les persones que amb el seu treball i el seu esforç fan possible aquest aniversari. I volem també reconèixer la importància del paper de la premsa local a l’hora de mantenir informada la ciutadania en un món complex i marcat pels canvis constants: un món en transformació en què no ens podem permetre que ningú quedi al marge per culpa de la desinformació o la desafecció davant els grans temes que ens afecten com a societat.

Volem fer arribar el nostre reconeixement a les persones que amb el seu treball i el seu esforç fan possible aquest aniversari

Reus

Sandra Guaita Alcaldessa de Reus

Al Diari Més sobresortiu per la professionalització i proximitat dels vostres continguts

Benvinguts a Falset i al Priorat

Mantenir el pols a un món en constant transformació, del qual el periodisme i els mitjans de comunicació no en són aliens, sinó tot el contrari, és un exercici de resiliència que bé mereix celebrar cada any que passa.

Darrere una efemèride com el 21è aniversari del Diari Més hi ha d’haver, i estic convençut que és el cas, un projecte que se sustenti en la professionalitat, l’ambició i la constància. De tot això, a l’àmbit local i el món rural, també en sabem un tros, malgrat que de vegades allò que fem no transcendeix tot el que ens agradaria. En aquest sentit, la iniciativa empresa recentment pel Diari Més, com ha estat la seva arribada a Falset i el Priorat, mereix el nostre sincer agraïment.

No són massa els mitjans que posen el seu focus en la realitat local i en els afers de proximitat, així que sumar-ne un altre, sobretot si té el bagatge del Diari Més, és motiu d’enhorabona.

Per tot plegat, tant pel seu 21è aniversari i com per la seva aposta pel nostre territori, vull felicitar el Diari Més i totes les persones que hi ha darrere d’aquest projecte.

La bona feina que feu dia rere dia és realment necessària. Molta sort i a per un altre any més.

Montblanc

Oriol Pallissó Alcalde de Montblanc

El valor de la informació de proximitat

Des de Montblanc celebrem que el Diari Més arribi a la nostra vila i a la Conca de Barberà, i que ho faci coincidint amb el seu 21è aniversari. Aquest és un moment per reconèixer la importància dels mitjans de comunicació locals com a eina fonamental per al bon funcionament de la societat i per reforçar els vincles entre els nostres veïns i veïnes.

Els mitjans de proximitat són essencials per donar veu als nostres pobles i ciutats, explicar el dia a dia dels nostres municipis i oferir informació veraç i contrastada. En un món globalitzat, on sovint les grans notícies eclipsen les històries més properes, és imprescindible comptar amb mitjans que posin el focus en allò que ens toca de més a prop. La informació local ens ajuda a conèixer millor el nostre entorn, a valorar el que tenim i a estar al corrent d’allò que ens afecta directament.

Des de l’Ajuntament de Montblanc celebrem aquest nou pas del Diari Més i desitgem que la seva presència a la nostra comarca sigui fructífera i enriquidora per a tots els montblanquins i montblanquines. Que per molts anys continueu informant amb rigor i compromís, donant veu a la realitat de la Conca de Barberà i fent arribar a tothom les notícies que ens defineixen!

El Vendrell

Kenneth Martínez

Alcalde del Vendrell

21 anys d’informació de proximitat

Moltes felicitats, Diari Més, per aquests 21 anys de mantenir al dia la nostra ciutadania amb informació de proximitat. Com hem anat dient en els darrers aniversaris, són moltes les persones que diàriament s’apropen en els diferents punts de distribució gratuïta a recollir el diari en paper, com ho és el nostre Ajuntament. Fins al punt que avui dia hi ha una àmplia la xarxa de punts de distribució que tenen els seus lectors fidels.

La possibilitat de poder accedir a informació propera i veraç enforteix la cohesió social i ajuda a construir la identitat compartida de les localitats que conformen el Camp de Tarragona, que reforça el sentiment de comunitat.

És important reconèixer i valorar l’esforç dels que dirigeixen el mitjà i de tot l’equip de professionals que, amb la seva dedicació, fan possible que la informació de qualitat arribi a la ciutadania. Gràcies a la seva feina, comptem amb un mitjà que ens permet estar informats i ser més crítics, solidaris i lliures.

Desitgem que el Diari Més continuï acompanyant-nos durant molts anys més, apostant per la informació de proximitat i contribuint al desenvolupament d’una societat més informada i responsable.

Per molts anys més.

Preservar la

cohesió i la identitat

El Diari Més arriba als 21 anys de trajectòria consolidant-se com una peça clau en el panorama informatiu de les nostres comarques. Durant aquestes dues dècades i escaig, ha demostrat un compromís ferm amb la informació de proximitat, essent testimoni dels esdeveniments que han marcat el present del Camp de Tarragona i amb voluntat de servei al conjunt de la ciutadania.

En un món cada vegada més digital i globalitzat, el periodisme de proximitat continua essent essencial per preservar la cohesió i la identitat. Els mitjans com Diari Més no només informen, sinó que també donen veu als nostres municipis, fent arribar les inquietuds, els projectes i les esperances de la nostra gent. Això cal posar-ho en valor en clau de present, tenint en compte l’actual context de transformacions socials, econòmiques i ambientals de gran abast que estem vivint, però alhora, pensant en el futur del Camp de Tarragona, els mitjans de comunicació han de tenir un paper clau, com altaveu que són de les aspiracions d’un territori amb grans potencialitats i que vol exercir un paper actiu i de lideratge.

El repte de mantenir una premsa independent i de qualitat és més vigent que mai. La tasca que desenvolupen els professionals del diari és imprescindible per garantir una informació rigorosa i propera, fomentant el debat i la participació ciutadana. Per tot això, en nom propi i de la ciutat de Valls, vull felicitar l’equip humà que fa possible cada dia el Diari Més i celebrar aquest 21è aniversari amb la confiança que continuarà sent un mitjà imprescindible per al nostre territori.

Falset

Carlos Brull Alcalde de Falset

Valls

Dolors Farré Alcaldessa de Valls

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

Assumpció Castellví

Alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

21 anys d’informació i compromís amb el territori

Des de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant volem felicitar el Diari Més pel seu 21è aniversari. Durant més de dues dècades, aquest mitjà ha estat un referent informatiu al Camp de Tarragona, donant veu als nostres municipis i explicant amb rigor i proximitat la realitat del territori. En un món en què la immediatesa sovint preval sobre la reflexió, els mitjans de comunicació locals són essencials per mantenir informada la ciutadania, fer arribar la pluralitat de veus i reforçar el sentiment de comunitat. Són l’altaveu de la ciutadania, reflecteixen la nostra realitat més propera i contribueixen a enfortir el teixit social i cultural dels municipis. Sense ells, moltes històries quedarien invisibilitzades i el territori perdria una eina essencial per entendre el seu present i futur.

El Diari Més ha sabut adaptar-se als nous temps i s’ha consolidat com un mitjà modern i dinàmic, mantenint sempre la seva essència: oferir informació de qualitat, gratuïta i en català. Des de l’Ajuntament, valorem la tasca incansable de tots els professionals que hi treballen i que fan possible que aquest diari arribi a milers de lectors. Gràcies per la vostra tasca i per molts anys més d’èxits!

21è aniversari Diari Més

Vila-seca

Aniversari al servei de la informació

Avui és l’aniversari del Diari Més. Compleix 21 anys i es recorda aquell 15 de març de l’any 2004 quan sortia a la llum la primera edició d’aquesta publicació que diàriament, de dilluns a divendres, ha fet arribar als ciutadans de les nostres comarques, informació propera i notícies d’actualitat.

Són 21 anys de bona salut d’aquest mitjà de comunicació que li ha permès superar ja les 5.200 edicions i que també ha possibilitat el creixement de la seva versió digital, ja que enguany també se celebra el 9è aniversari del Més Digital. De fet, a casa nostra, al municipi de Vila-seca, el Diari Més ja forma part del nostre dia a dia. Des de fa uns anys i gràcies a la vitalitat informativa que existeix a Vila-seca, el Diari Més edita mensualment una publicació que parla específicament de la gent dels barris de Vila-seca, dels projectes del municipi i del dia a dia de les seves entitats. Amb aquesta commemoració, el Diari MÉS mostra la seva vinculació a les nostres poblacions i per això, des de Vila-seca us volem felicitar per aquest aniversari i per la fidelitat dels vostres lectors. Felicitats i enhorabona a tots els professionals que fan possible dia rere dia el Diari MÉS.

Des de fa uns anys i gràcies a la vitalitat informativa que existeix a Vila-seca, el Diari Més edita mensualment una publicació que parla específicament de la gent dels barris de Vila-seca

Contribuir al bon nom del periodisme

Com a alcalde de Salou, és un honor felicitar el Diari Més pels seus 21 anys de trajectòria periodística, un recorregut marcat per la seva proximitat, rigor i compromís amb la veritat. Aquest diari ha sabut convertir-se en una veu imprescindible al territori, informant cada dia amb professionalitat i aportant una mirada plural i objectiva a la nostra realitat.

Vivim en un món on la immediatesa de la informació pot jugar en contra del contrast i la reflexió, però el Diari Més ha sabut mantenir-se fidel als valors del periodisme de qualitat. Amb una redacció compromesa i un equip de professionals dedicats, ha esdevingut un mitjà de referència en català, que reflecteix les veus de les institucions, les entitats, els collectius i, sobretot, de la ciutadania. 21 anys caminant junts, informant i vertebrant el territori, consolidant una relació de confiança mútua que ens ha permès créixer, avançar i projectar-nos amb força cap al futur. El Diari Més ha estat testimoni i cronista de l’evolució del nostre municipi i del conjunt de les nostres comarques, ajudant a donar visibilitat a iniciatives, preocupacions i èxits que, sense el seu treball, sovint quedarien en l’ombra.

Per això, vull expressar el meu més sincer reconeixement a tot l’equip que cada dia fa possible que el Diari Més vegi la llum, un esforç titànic que demostra la passió i la responsabilitat de fer un periodisme compromès, lliure i plural. Felicitats per aquests 21 anys d’excellència periodística, per ser un referent de proximitat i una eina fonamental per a la nostra societat. Que en siguin molts més!

Salou

Pere Granados

Alcalde de Salou

Pere Segura Alcalde de Vila-seca

El Diari Més ha sabut adaptar-se als nous temps i s’ha consolidat com un mitjà modern i dinàmic

Torredembarra

Celebrant 21 anys de periodisme de proximitat

Celebrar 21 anys d’un mitjà de comunicació local és reconèixer la seva trajectòria i el seu compromís amb la informació propera. Durant aquest temps, el Diari Més ha estat testimoni de l’evolució del Camp de Tarragona, relatant els canvis, els reptes i els avenços que han marcat el territori.

El periodisme local és fonamental per construir una societat informada i crítica. Els mitjans de proximitat donen veu a la ciutadania, acostant històries rellevants, notícies d’interès i anàlisis que ajuden a entendre millor la realitat que ens envolta.

Darrere de cada notícia hi ha un equip de professionals que treballa amb seriositat i rigor per oferir informació de qualitat. Felicito el Diari Més per la tasca realitzada al llarg d’aquests anys i els animo a continuar amb la mateixa vocació de servei i compromís.

Per molts anys més!

El periodisme local és fonamental per construir una societat informada i crítica.

21è aniversari Diari Més

Cambrils

21 anys al servei de la comunitat

Felicitar el Diari Més en el seu 21è aniversari és equivalent a felicitar-nos a tots i cadascun de nosaltres. Aquest mitjà gratuït ha estat i continua sent un pilar essencial per a la nostra comarca i per a tot el territori, exercint un paper fonamental en la construcció d’un teixit social fort, participatiu i ben informat. La premsa comarcal de qualitat, com la que representa el Diari Més, és imprescindible per reforçar el sentit de pertinença al territori, unint els ciutadans al voltant dels mateixos valors, reptes i objectius.

La informació local, propera i veraç té la capacitat de generar consensos i afavorir el diàleg entre els diferents sectors de la societat. En un context on els mitjans de comunicació juguen un paper clau en la creació de comunitat, comptar amb un diari que ofereix informació accessible a tothom, sense barreres econòmiques, és un veritable privilegi. La gratuïtat del Diari Més permet, des de fa vit i un anys, que cap veí es quedi fora de la conversa, garantint que tots els ciutadans del Camp de Tarragona puguin accedir a la informació que incideix, més directament, en la seva vida quotidiana.

Al llarg d’aquests vint i un anys, el Diari Més ha demostrat que la qualitat i el respecte a la veracitat són valors fonamentals per construir una societat més informada i unida al entorn dels objectius clau pel nostre territori. La seva capacitat per reflectir la pluralitat d’opinions i realitats ha estat i és cabdal per fomentar la participació activa de tota la ciutadania i crear un espai comú d’entesa.

Felicitem l’equip del Diari Més per la seva dedicació i esforç continu, alhora que agraïm la contribució que fa a l’enfortiment del sentiment de pertinença a aquesta terra. ¡Per molts més anys de periodisme proper, de qualitat i al servei de la comunitat!

Bridem pel Més!

Un any més tinc la sort de felicitar, com a alcalde i en nom de tot Roda de Berà, el Diari Més, en aquesta ocasió pel vostre 21è aniversari.

Més de dues dècades informant, explicant històries i apropant-nos l’actualitat diària és una fita que ben mereix ser celebrada amb orgull. Perquè la democràcia, i potser ara més que mai amb l’auge global de l’extrema dreta, necessita mitjans de comunicació que garanteixin l’objectivitat, la veracitat, la imparcialitat i que esdevinguin vehicles de la llibertat d’expressió.

En cada pàgina del Diari Més trobem no només notícies, sinó també el reflex de la nostra identitat com a territori. Heu estat testimoni de les darreres dues dècades, de la nostra evolució com a municipi, donant-nos veu, no només a nosaltres com a administració pública, sinó també als veïns i les veïnes que han necessitat un altaveu com el vostre, i a les entitats i associacions. Gràcies al vostre esforç, passió i dedicació la informació continua arribant, de forma gratuïta i amb el ferm compromís amb la veritat i el periodisme, a tots els racons de Roda de Berà i del Camp de Tarragona, amb més de 40.000 lectors diaris.

En nom de tota la corporació, avui brindo per vosaltres, pel vostre passat i pel futur ple d’èxits que de ben segur escriureu.

Per molts anys, Més!

Oliver Klein Alcalde de Cambrils

Vale Pino

Alcalde de Torredembarra

Roda de Berà

Pere Virgili Alcalde de Roda de Berà

21è aniversari Diari Més

La Canonja

Seguim endavant

Avui és un dia especial per a la nostra comunitat, ja que celebrem el 21è aniversari d’un pilar fonamental en la difusió de la informació local: el Diari Més. En aquestes dues dècades, aquest gratuït ha estat un far de notícies, històries i veus que reflecteixen l’essència del nostre territori.

Des de la seva fundació, el Diari Més ha demostrat un compromís indestructible amb la veritat i la transparència, oferint a tots els ciutadans un espai on informar-se sobre els esdeveniments més rellevants que ens afecten. La seva labor ha estat crucial per a mantenir-nos connectats, per a fomentar el diàleg i per a donar veu a aquells que, sovint, no la tenen.

Al llarg d’aquests 21 anys, hem estat testimonis de la seva evolució i adaptació als canvis en el món de la comunicació. Han sabut integrar noves tecnologies i formats, sempre amb l’objectiu d’arribar a més persones i oferir un contingut de qualitat. La seva dedicació i professionalisme són dignes de reconeixement i admiració.

Agraeixo a tot l’equip del Diari Més: periodistes, editors, dissenyadors i col·laboradors, el seu esforç diari i la seva passió per informar. En aquest 21è aniversari, els animo a seguir endavant amb la mateixa energia i entusiasme que els ha caracteritzat fins ara.

Felicitats, Diari Més!

21 anys de compromís

Fa 21 anys que Diari Més va començar a caminar, amb el ferm compromís d’oferir infor-mació local, propera i de qualitat a la població del Camp de Tarragona. Avui, més que mai, celebrem el vostre incansable esforç per mantenir-nos informats sobre tot allò que passa a casa nostra. En nom meu, i de tota la ciutadania del Morell, per molts anys!

Aquest darrer any, a més, heu arribat al Priorat. Créixer i ampliar la cobertura després de 21 anys de trajectòria no fa més que demostrar la vostra ambició per oferir una visió completa i rica de la informació del nostre territori. I, com sempre, amb un èmfasi espe-cial en l’edició digital. A més, sempre que hi ha actes importants al nostre municipi po-dem comptar amb el vostre acompanyament: festes majors, el PrimaverArt o la Fira de Nadal, entre molts altres. Tot plegat, motius pels quals morellenques i morellencs conti-nuen dipositant la confiança en vosaltres, el diari gratuït del Camp de Tarragona.

Finalment, vull reivindicar la tasca de totes les persones que formeu part de l’equip del Diari Més: gràcies per fer que sigui fàcil trobar informació veraç de tot allò que és notícia al nostre entorn. Un cop més, enhorabona. Des del Morell, brindem per vosaltres i per un futur brillant!

Vilallonga del Camp

21 anys al servei del Camp de Tarragona

Aquests dies el Diari Més està d’aniversari; compleix 21 anys. Publicació diària, de dilluns a divendres que fa arribar de forma gratuïta i puntualment als ciutadans dels nostres pobles i comarques la informació propera i d’actualitat.

Són 21 anys de ser un referent a Catalunya i al Camp de Tarragona de premsa ben feta i objectiva, que s’ha anat obrint camí en l’àmbit de la comunicació amb rigor i constància.

Per això, mentre hi hagi diaris com el Més, la nostra serà una societat ben informada i amb més capacitat per opinar.

Avui, quan la majoria dels mitjans de comunicació optant per la forma digital, casi en exclusiva, es d’agrair un mitjà que aposta pel paper i el digital. El Diari Més es un referent de premsa de proximitat i de informació. Un company quotidià amb qui, en moltes ocasions, compartir el primer cafè del dia i les notícies del moment.

Per Vilallonga del Camp, el Diari Més és un mitjà proper, que de dilluns a divendres, ens dona el bon dia amb informació propera i entenedora. Aquest mitjà de comunicació ens promociona i explica les novetats de plena actualitat del Camp de Tarragona i del nostre municipi. Vull felicitar en nom de tot el Consistori i dels veïns i veïnes de Vilallonga del Camp a tot l’equip del Diari Més i encoratjar-los a mantenir aquest esperit de servei informatiu, d’afrontar nous projectes i reptes al costat de la gent, dels nostres pobles i el nostre país. Felicitats i per molts anys

Josep Maria Sardà Alcalde de la Pobla de Mafumet

Periodisme de proximitat per mantenir vincles amb el territori

En una societat sobreinformada i sobreestimulada com la que vivim, és molt important mantenir la professionalitat, la perspectiva i la proximitat. En un món cada vegada més globalitzat, és vital que les persones tinguem accés a la informació sobre tot allò que passa a casa nostra i que ens permet mantenir vincles i arrels amb el territori. És per això, que la labor que des de fa 21 anys du a terme el Diari Més, és més que necessària, perquè s’ha convertit en una font essencial perquè tots els habitants del Camp de Tarragona ens mantinguem informats sobre la realitat que ens envolta.

A la Pobla també mantenim aquesta voluntat informativa i ho fem mitjançant diverses eines digitals que ens permeten estar a prop dels nostres habitants d’una manera bidireccional: canals propis a Facebook, X, Instagram, Whatsapp i Flickr, a més d’una App gratuïta i activa com és “femPobla” i una pàgina web renovada, amb portal de transparència, seu electrònica i borsa de treball. I un butlletí municipal.

Tot això troba un gran suport en mitjans de comunicació que, com el Diari Més, apropen la informació d’interès a la societat. Enhorabona a tot l’equip humà que el fa possible i per molts anys més!

Roc Muñoz

Alcalde de la Canonja

Gerard Gené Alcalde de Vilallonga del Camp

El Morell

Eloi Calbet Alcalde del Morell

La Pobla de Mafumet

Constantí

Óscar

Sánchez

Alcalde de Constantí

Referents de proximitat

Un any més aprofitem aquestes línies per expressar la nostra felicitació al Diari Més en el 21è aniversari de la seva edició impresa. Una felicitació que volem fer extensiva a tot l’equip de professionals que conformen aquest mitjà i també a tots els seus lectors i lectores.

El Diari Més és un mitjà que, dia a dia i any rere any, ha sabut mantenir amb fermesa el seu compromís amb el territori i amb municipis com Constantí, garantint la informació diària de proximitat als nostres convilatans. Des de l’Ajuntament de Constantí seguim apostant per collaborar i potenciar aquells canals de comunicació que ens permeten informar a la nostra ciutadania de totes les notícies, actuacions i fets destacables que es produeixen al nostre municipi. Cal posar en valor aquesta feina dels mitjans de proximitat i recolzar fermament la seva tasca. Els mitjans de proximitat tenen un paper vital per a mantenir la ciutadania informada i connectada, cobrint notícies que són importants per a la nostra població. Mitjans com el Diari Més s’han convertit en referents al territori i al llarg d’aquests 21 anys s’ha fet un lloc essencial en el nostre dia a dia per tal d’estar ben informats.

21è aniversari Diari Més

Alcover

Robert Figueras

Alcalde d’Alcover

Més necessaris que mai

Just quan acabem el primer quart del segle XXI es constata la crisi de la política i el paper, cada cop més influent, que juguen les forces intolerants, més a prop del poder a cada dia que passa. En el moment en què probablement són més necessaris que mai, assistim també a una crisi dels mitjans de comunicació convencionals, a qui el mercat no reconeix la seva capacitat d’influir, davant la cridòria de les xarxes socials, convertides en una selva en la qual impera la llei del més fort i on es dicta sentència diàriament a partir d’informacions no contrastades.

Davant d’aquesta realitat cal recordar el paper fonamental que tenen els mitjans professionals com a garantia d’una democràcia que tingui com a objectiu aproximar-se, i no allunyar-se, d’una societat més justa i tolerant. Per això és necessari reivindicar-los.

O per això, avui que es compleixen vint-i-un anys d’existència del diari MÉS, crec que és un bon moment per manifestar que la premsa local ha estat, és i ha de continuar sent qui ens recordi cada dia la importància d’allò que passa més a prop nostre. I que ho faci amb la màxima professionalitat, malgrat els temps foscos que ens toca de viure.

Ramon Ferré Alcalde de Calafell

El paper de la premsa de paper

El títol no és un joc de paraules, sinó la constatació que la premsa en format imprès continua tenint un espai en l’ecosistema comunicatiu. Tot i la creixent digitalització dels mitjans informatius, fins i tot la continua aparició de nous canals nativament digitals, hi ha quelcom en els diaris de paper que els fa encara vàlids. No és romanticisme, ni creure que és quelcom de persones grans o poc avesades a internet. És més aviat el moment diari en què algú t’explica la realitat, i fins i tot la posa en context, enmig de la voràgine informativa en què estem immersos en cada minut de les nostres vides. Això es fa encara més evident en la premsa local i comarcal, i també des d’un altre punt de vista. Moltes coses que passen al costat de casa no les explica ningú més si no és un mitjà de proximitat, sigui gratuït o de pagament. I és quelcom que no hauríem de deixar perdre. No esperem a trobar-ho a faltar.

És per això que felicito el Diari Més per la seva trajectòria al Camp de Tarragona i al Baix Penedès, complint objectius als quals m’acabo de referir. Els encoratjo, a més, a continuar i persistir en la seva tasca, que no és una simple activitat econòmica, sinó un servei a tota la societat. Endavant i per molts anys més.

Calafell

Perafort i Puigdelfí

21è aniversari Diari Més

La comunicació és la base de les relacions

Si hi ha alguna cosa que ha quedat ben clara en els darrers anys és que la comunicació és la base de tot perquè és primordial que les empreses comuniquin les seves novetats, que les institucions comuniquin la seva actualitat i, fins i tot, que les persones ens comuniquem les unes amb les altres.

A Perafort i Puigdelfí som molt conscients de la importància que té que un municipi gaudeixi d’una bona comunicació entre les institucions i els seus habitants. És per això, que al poble disposem d’una agenda mensual amb totes les activitats d’interès que es fan al nostre municipi. També disposem de canals propis a Facebook i Instagram, a més de l’App gratuïta “Perafort i Puigdelfí a punt!” i un butlletí on s’informa de forma propera de tot el que succeeix al poble.

La comunicació és un pilar fonamental del nostre dia a dia i aquesta és una labor que des de fa 21 anys du a terme el Més Tarragona que s’encarrega de comunicar i informar sobre tot el que succeeix al territori i intentant garantir la cobertura de les notícies de ciutats i pobles.

Per tot plegat, des de Perafort i Puigdelfí, volem felicitar els professionals que han fet possible que aquest mitjà celebri 21 anys.

Testimoni de grans canvis i pilar fonamental

El Diari Més celebra enguany el seu 21è aniversari, un temps en què ha estat testimoni de grans canvis i, alhora, de la seva consolidació com a referent informatiu al nostre territori. Des del 2004, el Diari Més ha acompanyat els lectors del Camp de Tarragona, la Costa Daurada i les nostres terres amb informació propera, rigorosa i actualitzada.

Al llarg d’aquests anys, el Diari Més ha estat un pilar fonamental per a la difusió de notí-cies locals i ha mantingut el seu compromís amb la veracitat i la qualitat informativa. La seva presència i la seva tasca constant ens ajuden a entendre millor el nostre entorn i a estar connectats amb la realitat que ens envolta.

En aquests 21 anys, el Diari Més s’ha convertit en una eina imprescindible per a tots els creixellencs i creixellenques.

En nom de l’Ajuntament de Creixell i de tota la ciutadania, vull expressar-vos la nostra més sincera felicitació i desitjar-vos molts més anys d’èxit.

En aquests 21 anys, el Diari Més s’ha convertit en una eina imprescindible

Per molts anys, Diari Més! Un pilar de la informació local

Des de l’Ajuntament d’Altafulla volem felicitar el Diari Més pel seu 21è aniversari. Mantenir-se durant més de dues dècades com un referent informatiu al Camp de Tarragona, i en paper, és una fita que cal reconèixer i celebrar. Els mitjans de comunicació locals com el Diari Més són essencials per garantir una informació de proximitat, rigorosa i independent. La seva tasca és imprescindible per donar veu als municipis, acostar l’actualitat a la ciutadania i fomentar la transparència i el debat públic. En un món on les notícies circulen a gran velocitat i sovint es prioritzen els grans titulars, comptar amb un mitjà que posa el focus en l’entorn més proper és més necessari que mai.

Durant aquests anys, el Diari Més ha sabut evolucionar, apostant per la renovació, la digitalització i la consolidació del seu equip, demostrant així un compromís ferm amb el periodisme de qualitat.

Des d’Altafulla, us agraïm la vostra dedicació i us animem a seguir informant amb la mateixa passió i rigor durant molts anys més de Més. Enhorabona!

Riudoms

El mèrit de fer anys

Quan fem anys, afegim una espelma. I aquesta acció tan automàtica, que pràcticament només requereix que deixem passar el temps, pren un valor molt més gran quan par-lem d’un mitjà de comunicació. Perquè en un món tan difícil com el periodisme de pro-ximitat, cal picar molta pedra per sobreviure. I és que treure un diari dia rere dia reque-reix d’un compromís i una perseverança de ferro. I així, dia rere dia, el Diari Més ja ha tornat a passar un nou any. Això té un gran mèrit.

Com a periodista que soc –a part d’alcalde– no em quedo només en el què sinó que també em fixo en el com. El Diari Més treballa amb professionalitat, seriositat i hones-tedat; i contribueix al bon nom del periodisme, una disciplina moltes vegades despres-tigiada per la mala praxi d’alguns.

El periodisme local també és víctima de la seva pròpia essència. Perquè tendim a donar poc valor a allò que ens és proper i ens deixem enlluernar pels focus més mediàtics.

Però necessitem un periodisme local de qualitat, que expliqui bé la realitat que ens envolta -que és on passen les coses que ens afecten més directament-. I això, el Diari Més ho compleix perfectament.

Per tot això, moltes gràcies, Diari Més, i felicitats per aquesta nova espelma!

Joan Martí Pla Alcalde de Perafort

Altafulla

Jordi Molinera i Alba Muntadas Coalcaldes d’Altafulla

Creixell

Montse Muñoz

Alcaldessa de Creixell

Ricard Gili Alcalde de Riudoms

Portades molt especials del nostre any 21

Monogràfics Aquestes publicacions són el principal aparador per donar-se a conèixer al territori i la seva gent

Economia, empresa i sectors emergents

Cultura, festivitats i tradicions

Educació i esports

21è aniversari Diari Més

La manifestació per uns trens dignes es farà en set punts descentralitzats

Societat l Les mobilitzacions seran a Tarragona, Valls o Segur de Calafell

ACN

Les plataformes d’usuaris de tren convoquen concentracions en set punts de Catalunya el 22 de març al migdia contra les contínues incidències a la xarxa i la manca d’inversió per part de les administracions. Organitzacions com Dignitat a les Vies, l’Associació per la Promoció del Transport Públic, Salvem l’R2nord, Avant Catalunya, ‘Perquè no ens fotin el tren’ i Trens Dignes Ebre-Priorat han fet una crida als ciutadans a participar en les mobilitzacions a Lleida, Tarragona, Valls, Tortosa, Segur de Calafell, la Garriga i a Cardedeu.

La convocatòria arriba després de diversos dies d’incidències, especialment al corredor sud, després de la finalització del tall de cinc mesos per les obres al túnel de Roda de Berà. «La mobilitat és deficient i als que vivim fora de Barcelona ens porta problemes en sectors bàsics com el treball, l’educació i l’habitatge. (...) Això no és un model de futur, és una condemna» assegura Anna Gómez, portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies.

Les diferents plataformes denuncien que la «mobilitat

a Catalunya està a l’UCI» i reclamen «solucions ja». «No ens aturarem fins que es faci justícia amb els usuaris de trens, i per això el 22 de març sortirem al carrer des de cadascun dels territoris», manifesta Gómez.

Els grups d’usuaris lamenten la situació de línies com l’R2 que porta «molts anys de desinversions, trens curts, aturats i molta gent que no pot anar a treballar» i també de l’R13 a Valls que «està desconnectada de Barcelona perquè no té tren directe». En el cas de l’R3, remarquen la «manca de fiabilitat de la línia».

Pel que fa als regionals, els representants dels passatgers d’Avant que uneix Ponent i Barcelona assenyalen que la línia «està molt saturada» i demanen que el tren connecti Lleida i la resta de capitals de la zona. «Ens veiem obligats a replantejar-nos el futur laboral», lamenta Kevin Bruque, portaveu d’Avant Catalunya.

La concentració del 22 de març aglutina plataformes de les quatre demarcacions

Arriba Empelta’t al Priorat, una iniciativa per fomentar l’arrelament del talent jove

Joventut l La jornada serà el cinc d'abril

Redacció

L’Oficina Jove del Consell

Comarcal del Priorat, de forma coordinada amb el grup d’emprenedoria jove creat el 2023, organitza Empelta’t al Priorat. Aquesta jornada, que se celebrarà el proper dissabte 5 d’abril al Castell de Falset, té per objectiu donar a conèixer els diferents projectes que està tirant endavant la joventut emprenedora de la comarca, fomentar l’arrelament del talent jove al territori, crear xarxa i millorar les connexions entre ells amb el teixit empresarial i institucional.

Les DO de Tarragona no podran vendre als EUA amb els aranzels

Economia l Els productors cerquen altres mercats i fan una crida al públic català a consumir els vins autòctons

Els viticultors del Camp de Tarragona reben amb «preocupació» l’amenaça del govern nord-americà d’imposar aranzels del 200% als vins europeus. Alerten que amb el 50% de taxa impositiva que va aplica Trump en l’anterior mandat, les vendes de vi als Estats Units van caure més d’un terç i que gravar les exportacions un 200% farà molt complicat aconseguir vendrehi cap botella de vi.  Els productors reclamen a la Unió Europea més lideratge i unitat per defensar el sector i que no se’l faci servir de boc expiatori en baralles geopolítiques. Les denominacions lamenten que les picabaralles geopolítiques acabin tenint un impacte demolidor en els seus negocis i que les taxes impositives a sectors com el vi i els licors serveixi perquè els governs es facin «forts» en les negociacions d’altres assumptes.

Des de la DOQ Priorat consideren que seria un «pro-

blema» per la denominació d’origen si Trump posa aranzels del 200% perquè els Estats Units és el segon client més important dels cellers prioratins. Aproximadament, el mercat nord-americà representa el 20% de la producció de la DOQ Priorat. El president de l’entitat reguladora, Salus Àlvarez, també reconeix que tindrien «dificul-

Els cellers busquen clients a Àsia i països Europeus com Croàcia o Polònia

tats» per continuar venent el volum de vi que exporten als Estats Units.

Fa cinc anys, els aranzels sobre el vi es va poder contra-

restar amb la «fortalesa» de l’euro-dòlar i els pactes amb els distribuïdors. Però, així i tot, les vendes van caure en un 30% i 40%, en un moment en què el sector «venia molt tocat» de la pandèmia i va ser «fatídic». «Pot haver-hi algun nínxol de mercat molt particular que podrà subsistir, però els volums seran ridículs, tant en els vins cars com en els més barats. Caurem tots», preveu José Ángel Lliberia, propietari del celler Edetària, a la Terra Alta.

Nous Mercats

Salus Àlvarez també assenyala que Trump «primer diu i després cal veure què acaba passant», ja que les seves declaracions provoquen «incertesa, inseguretat i alarma» en els mercats. Des de la DOQ Priorat manifesten que els últims anys s’han reduït les exportacions al continent americà i estan apostant per Europa i el territori català.  Des de la DOQ Montsant també apunten cap a Àsia. «Els objectius de futur no impliquen anar a conquerir el mercat americà, sinó per conquerir el mercat català», sentència Àlvarez.

També els cellers terraltins, com Edetària, han començat a prospectar altres mercats, sobretot a Europa, com Croàcia, Eslovènia, Polònia i Bielorússia, o fins i tot el Kazakhstan. Lliberia també fa una crida als consumidors catalans perquè apostin per la gastronomia catalana.

El programa d’actes arrencarà a les 9 del matí amb un networking professional dinamitzat. Aquesta activitat és oberta a totes aquelles empreses o entitats de la comarca que hi vulguin participar. Per fer-ho cal inscriure’s amb antelació.

Per altra banda, a partir de les 12 hores, la jornada s’obrirà al públic amb una sèrie de tallers, parades i expositors que donaran a conèixer les diferents iniciatives emprenedores del Priorat. També tindrà lloc un vermut i música d’ambient, servei de bar i un tast gastronòmic.

Imatge d’una ampolla de vi de la DOQ Priorat. Neus Bertola/ACN

Mireia Olesti: «Ja fos durant la pandèmia o en l’actualitat, el més important sempre és escoltar»

5è aniversari del confinament La psicòloga compta amb una àmplia experiència en residències de la tercera edat, durant la Covid-19 treballà al Centre d’Atenció Intermedia Colisee. A més, és professora associada del Departament de Psicologia de la URV

Joan Lizano

El dia 15 de març farà cinc anys del confinament obligatori que es va decretar durant la pandèmia de la Covid-19. Vostè en aquell moment treballava al Centre d’Atenció Intermedia Colisee. Com ho recorda?

«Bastant lluny, va ser una experiència molt descol·locant en la que, sobretot, la conscienciació social va tenir un paper fonamental. En el meu cas i en el de molts centres similars de la demarcació, la situació va ser bastant bona. Nosaltres des del primer minut vam tenir a punt totes les mascaretes, EPI —Equips de Protecció Individual— i el que fes falta per a protegir-nos tant a nosaltres i a les nostres famílies com als pacients amb els quals treballàvem. Especialment per a ells, ja que molts arriben al centre per a recuperar-se».

A un espai com aquest, hi acostumen a veure la mort d’una manera més propera. Durant la pandèmia l’accés als familiars es va restringir. Com van gestionar aquestes situacions?

«Nosaltres, almenys al sociosanitari on jo treballo, vam tenir la gran sort que un cop es va engegar el confinament, el nombre de defuncions van ser molt poques. Podria sobtar, però va venir tot en cadena. Tothom n’estava assabentat del que passava, alguns més i d’altres menys. Però els treballadors i treballadores anàvem amb molta cura, ja que sabíem la responsabilitat que teníem vers el nostre entorn, i com no entraven visites i els residents no sortien als hospitals i centres mèdics, l’anar i venir de virus i bacteris es va mantenir controlat. A més, els parents de les persones residents i aquestes mateixes veien les notícies, seguien l’actualitat, i això els va permetre fer-se una idea de la situació al món i de per què no podien visitar els seus familiars o al revés, de per què no els anaven a veure i passar

Preparació

«La 1a onada la vam viure diferent de Madrid, el centre va estar equipat des del començament».

Val més parlar les coses

«El fet de no acomiadar-se presencialment d’un ésser estimat podria derivar en un dol patològic».

una estona amb ells. La difusió va servir per a conscienciar del que estava passant i, d’alguna manera, això va ajudar a calmar».

I l’atenció a les persones que atenien, va haver de canviar? Van tenir alguna defunció al centre a causa del virus?

«La manera de funcionar va canviar per a tothom. De dalt a baix. Sí que van morir persones durant aquell lapse de temps, però no durant la primera onada forta de la pandèmia —que va ser des de mitjans de març fins a finals de juny de l’any 2020—, almenys no de Covid-19. La primera defunció que vam registrar

d’aquest virus ja va ser quan les vacunes gairebé començaven a arribar, als voltants del mes de novembre o desembre. El canvi va venir especialment perquè nosaltres ens vam convertir en les persones de referència dels residents del centre. Les seves famílies no els podien anar a veure, així que vam fer una mena de pas endavant comú per assistir-los en gairebé tot moment i que sentissin l’escalf humà. Vam arribar a portar diversos mòbils damunt, tots funcionant alhora, per contactar amb les famílies cada dia i explicar-los-hi com estava el seu familiar, si havia dormit bé, si se sentia de bon humor i amb

energia o no gaire, entre moltes altres coses». Així que la restricció de mobilitat també els va forçar a tenir un tracte diferent amb les famílies? «Totalment. Tant amb les famílies com amb les persones residents. Als parents els manteníem constantment informats. Al matí els explicàvem si havien dormit bé i si s’havien aixecat de bon humor, o al revés. Era molt habitual que unes hores després els contactéssim en videotrucada amb els familiars perquè poguessin parlar una estona amb ells, si bé no cara a cara, però gairebé. Era un sistema molt poc natural, però el millor del qual disposàvem. I després de dinar i al vespre també continuàvem informant del seu estat als parents. Vam rebre molta confiança d’aquests perquè vam voler fer l’atenció el més fàcil possible. Sabíem que era una situació molt aliena al que estàvem acostumats, va ser una

L’apunt

Voluntats anticipades

Olesti recorda que «aquestes instruccions les poden realitzar les persones majors d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure —adreçant-se al seu metge—, per si arriba el cas en el qual no puguin expressar la seva voluntat». En aquest es pot indicar, entre d’altres, el tractament mèdic que es vol rebre. La Generalitat ofereix més informació al seu portal web.

espècie de dissociació temporal de la realitat quotidiana». I amb els residents del centre, què va canviar? «Sobretot l’atenció. Nosaltres érem els seus referents en qüestió de confiança. Especialment en els àmbits físics i anímics. Els podíem ajudar des de preguntant-los-hi si es-

taven prou hidratats, si volien estar més còmodes o si tenien massa calor o massa fred, per una banda; però també si volien que els hi donéssim la mà, què ens volien explicar, alguna anècdota, i d’altres. El més important era i és, que se sentissin escoltats i acompanyats».

Respecte del dol. Potser durant aquest període no van veure una gran quantitat de casos, però el fet de poder acomiadar-se físicament d’un familiar estimat o d’algú proper per última vegada què pot arribar a implicar?

«És molt complicat. Per una banda, al centre arriben persones que cognitivament funcionen molt bé i saben com volen acabar el seu viatge, i n’hi ha d’altres que no. Des dels centres destaquem la importància de l’ús de les voluntats anticipades. Però, en tot cas, el fet de dir l’últim adeu en persona, els darrers pensaments o l’última abraçada o petó, deixa una sensació de tranquil·litat i pau tant en els familiars com en la persona que es troba en la darrera etapa vital que no és comparable, en cap mesura, a fer-ho a través d’una pantalla. El fet de no poder acomiadar-se presencialment, podria arribar, en alguns casos, a derivar en dols patològics. És molt dur». Creu que de la situació pandèmica se n’ha extret alguna cosa positiva com a millora en aquesta mena de casos?

«Sobretot la importància de la confiança dipositada en els professionals dels centres. La pandèmia va implicar una gran complicitat interna dins dels equips professionals, i això ho van notar tant els residents com els seus familiars. Especialment es va notar en el fet d’haver donat veu, atenció i respecte a les voluntats de totes les persones que vam atendre. El més important és, en tots els casos vitals, l’acompanyament, el respecte i la tranquil·litat de saber-se escoltat i estimat».

La psicòloga Mireia Olesti compta amb una àmplia trajectòria professional, a més d’ensenyar a la URV. Gerard Martí

La Casa de la Festa de Cambrils podrà ser una realitat aquest estiu

Equipaments l El contracte, amb un termini de tres mesos, es va formalitzar abans de la renúncia de Clúa

Álvaro Rodríguez

La Casa de la Festa de Cambrils al passeig Albert serà una realitat abans d’aquest estiu. L’exalcalde del municipi, Alfredo Clúa, va formalitzar el contracte d’obres amb l’empresa Vinaixa SA abans de presentar la seva renúncia. Amb aquest document, els treballs podrien començar de manera immediata.

L’espai on s’intervindrà són uns magatzems en desús a la cantonada del carrer Corona d’Aragó, al costat de l’Escola Municipal de Música. Es tracta d’un solar de 347 metres quadrats dividit en diferents edificis separats per dos patis interiors. L’equipament cultural ocuparà la nau de 122 metres quadrats més propera al passeig Albert.

Aquestes obres tindran un cost de 241,229 euros i estaran

subvencionant en gran part per la Diputació de Tarragona gràcies a una aportació de 200.000 euros. El contracte

estipula un termini màxim de tres mesos i quinze dies, de manera que l’equipament podria estar enllestit a principis

de juliol.

La Casa de la Festa va ser un dels principals projectes de l’anterior govern munici-

L’equipament s’ubicarà a una nau en desús al final del passeig Albert

pal. De fet, la reforma va ser presentada pels regidors juntaires Eric Daza (Urbanisme i Obra Pública) i Teresa Recasens (Festes). De fet, el projecte va ser un dels destacats per Daza durant la sessió plenaria en la que Oliver Klein va prendre possessió com a alcalde. La regidoria de Recasens ha recaigut ara en Clúa, anterior alcalde, qui va tirar endavant el contracte per fer realitat aquest equipament. La iniciativa respon a una reivindicació històrica de les entitats que formen part del Seguici Festiu, per a poder reunir-se, assajar i guardar el

material. A més, s’espera que aquest espai pugui servir per donar a conèixer la cultura popular del municipi i donar un nou impuls a la zona del setge i el parc del Pinaret.

Els treballs adjudicats

El projecte de la Casa de la Festa inclou la neteja i esbrossada de tot el terreny, la reparació de les cobertes dels edificis o la substitució dels tancaments exteriors per una fusteria d’alumini. Les zones dels patis interiors, de 155 u 40 metres quadrats, es pavimentaran amb formigó i amb gres.

A l’interior de l’edifici, es realitzaran noves divisions de l’espai de la Casa de la Festa per tal que cada una de les diferents entitats festives disposi del seu espai. L’antic magatzem també tindrà unes golfes que serviran com a un espai extra per guardar els materials del seguici.

L’equipament també disposarà d’uns serveis renovats amb lavabos i dutxes a l’edifici de 40 metres quadrats més proper a l’avinguda Mil·lenari. Finalment, es renovarà a la instal·lació elèctrica, la xarxa d’aigua i l’extracció d’aire.

La nau en desús de 122 metres quadrats que acollirà la futura Casa de la Festa. Ajuntament de Cambrils

Més de 40 autors participen en el 30è Concurs de Fotografia de la Terra Alta, del qual el jurat en destaca d’enguany «l’alt nivell qualitatiu i competitiu»

El Casal Cultural la Violeta presenta una primavera plena d’opcions artístiques

Altafulla l En destaquen les arts escèniques i el cinema, sent Joan Pera el gran protagonista

El Casal Cultural la Violeta d’Altafulla va donar ahir la benvinguda a la primavera amb una programació vibrant que combinarà teatre, cinema, música i espectacles familiars. El gran protagonista d’aquesta temporada serà l’actor i humorista Joan Pera, que presentarà el seu espectacle Una estona el pròxim 27 d’abril a les 18:30 h.

La programació va ser presentada ahir al matí en un acte que va comptar amb la presència del director artístic de La Violeta, Kike Colmenar; la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Altafulla, Gemma Maymó, i el mateix Joan Pera. Durant l’acte, es va destacar la importància d’oferir una oferta cultural diversa i de qualitat per al municipi. Joan Pera, conegut pel seu

humor intel·ligent i la seva proximitat amb el públic, va avançar que el seu espectacle oferirà moments plens de rialles i reflexió: «Una estona és un espectacle que convida a riure i reflexionar, perquè al final l’humor és una de les millors maneres d’entendre la vida».

La programació de primavera de La Violeta inclourà propostes teatrals de primer nivell, com El principi d’Arquimedes (que s’oferirà el 17 de maig), una obra que obre interrogants sobre les pors contemporànies, les relacions humanes, els prejudicis i la confiança. Destaca també Brossa, una comèdia de merda (que es representarà el 31 de maig), l’ òpera prima del clown Raúl Martínez on l’humor gestual ens endinsa en l’imaginari d’un sensesostre que es veu obligat a viure al

Cultura l El 30è Concurs de Fotografia de la Terra Alta ha fet coneixedors els guanyadors de l'edició d'enguany. Un total de 41 autors han presentat al certamen 186 fotografies. La fotografia premiada amb el guardó 1r Lliure ha sigut l'anomenada Reflexes per Vall-de-roures, situada en gran a l’esquerra, d’Abel Borràs Garcia. Tranquil·litat, situada a dalt a la dreta, d’Agustí Mayans Gómez ha rebut el premi Terra Alta artística. El Ventador, situada a baix a la dreta, de Javier Revilla Gabarran, s’ha emportat el premi Terra Alta turística. A més, el guardó 2n Lliure ha sigut per Melodia de Primavera, de Carina Balfegó Morales, i els Accèssits d’Autor Comarcal i Comarcal Jove han sigut, respectivament, per Haut Koeninsbourg, de Carme Ordeix Rabasa, i Encesa, de Judit Amposta Andrés. Redacció/Consell Comarcal de la Terra Alta

Pera presentarà l’espectacle ‘Una estona’ el 27 d’abril  a les 18.30 h

carrer. I també d’altres com el Festival de Microteatre d’Altafulla - El Faustina (els dies 7 i 8 de juny), i música en directe amb el cantautor Roger Padrós (que actuarà el 14 de juny), on presentarà el seu nou EP —miniàlbum— des-

prés de consolidar-se a l’escena musical catalana amb el seu àlbum A Contrallum. El director artístic de La Violeta, Kike Colmenar, va destacar que per «aquesta primavera hem preparat una oferta cultural que connecta amb públics de totes les edats i gustos. Des de l’humor de Joan Pera fins a propostes teatrals més arriscades, passant per cinema d’autor i espectacles per als més petits de la casa».

Imatge d’arxiu

Constantí fa una crida a artesans i comerços locals per participar en la

diada de Sant Jordi

Societat l L’Ajuntament de Constantí fa una crida als comerços i artesans locals per participar de la diada de Sant Jordi posant-hi una paradeta. Un any més, el proper 23 d’abril, el carrer Major del municipi es convertirà en el centre neuràlgic de la celebració amb les habituals parades i estands d’entitats i associacions i amb l’esperit

cultural i festiu que caracteritza la diada catalana. Els comerços i artesans que estiguin interessats en participar-hi poden fer les inscripcions per correu electrònic a cultura@constanti.cat, o bé presencialment a l’OAC del carrer Sant Pere, número 49. També al telèfon fix 977 52 42 28. El termini finalitzarà el 7 d’abril. Redacció

de la diada de Sant Jordi a Constantí. Aj. de Constantí

Redacció

Gemma Maymó, Joan Pera i Kike Colmenar en la presentació. Aj. d’Altafulla

El Barakaldo, l’equip revelació que ha demostrat que va de debò en la lluita per al ‘play-off’

Futbol El conjunt basc va perdre al pitxitxi Sannadi, però es manté sòlid amb un gran joc col·lectiu

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona té aquest dissabte un duel d’alçada al Nou Estadi Costa Daurada. El Barakaldo, el tercer classificat, presentarà tota una final per consolidar-se en les posicions de play-off i assolir un goal average que pot ser clau d’aquí a final de temporada. El conjunt basc va encetar el curs com un nouvingut a la categoria, va créixer convertint-se en l’equip revelació lluitant a la part alta cada jornada i aterrarà a Tarragona com un equip consolidat que va de debò en la lluita per l’ascens a Segona Divisió.

L’equip d’Imanol de la Sota s’ha establert com un dels rivals més poderosos del grup

1. Els bascs han demostrat al llarg de la competició que la seva situació com a tercers no és una casualitat, sinó una consecució al joc col·lectiu d’un equip que enguany debuta a la categoria i que manté part del grup que va assolir l’ascens el curs passat.  El Nàstic ja va tastar l’amarg gust de la derrota en el duel de la primera volta al Nuevo Lasesarre. Llavors, el conjunt basc va demostrar un estil simple, però efectiu. La identitat de joc era el futbol directe, centrar tots els esforços en enviar pilotes a l’àrea mitjançant centrades laterals o aprofitant jugades a pilota aturada. Llavors, en el joc aeri, el seu poder transformava les ocasions en gols. Aquest estil va encaixar a la perfecció amb el seu talent estrella: Maoran

Sannadi. El davanter, llavors cedit per l’Alavés, va demostrar el seu potencial físic per anotar gol rere gol fins a cridar l’atenció dels grans. De fet, el Nàstic va rebre per partida doble l’encert del punta en la derrota per 2-1. Al gener, l’Athletic de Bilbao va entrar en escena i va fitxar Sannadi per donar-li fitxa del primer equip. De fet, ahir va jugar l’Europa League com a titular amb el conjunt basc. De cop i volta, el Barakaldo es va quedar sense el seu referent a meitat de la temporada, però, llavors, va demostrar que l’equip era molt més que Maoran Sannadi.

Sang nova, idees clares L’import rebut per trencar la cessió de Sannadi va servir perquè el Barakaldo busqués

Pablo Santiago és el jugador més perillós amb 10 gols i 10 assistències

un recanvi amb Álex Valiño. El davanter, llavors al Sanluqueño del grup 2 de Primera Federació, va encaixar en l’estil i ha marcat sis gols en els sis partits que ha jugat amb el conjunt basc, tots tres de forma consecutiva.

L’estil del Barakaldo és el mateix. Els d’Imanol de la Sota mantenen la seva efectivitat aèria i també el seu poder en els duels individuals, unes característiques similars al que va patir el Nàstic a Tarazona. Amb tot, l’equip ha crescut al llarg de la temporada a nivell individual i han fet

El Barakaldo conserva la seva idea de joc potent  en el joc directe

un pas endavant en atac, sent capaços de pressionar amb energia i aprofitant les segones jugades a la perfecció. Entre els seus homes a la punta d’atac destaca Pablo Santiago. L’extrem és el màxim habilitador de l’equip i suma 10 gols i 10 assistències, demostrant així que el seu peu dret té la precisió d’un franctirador per centrar a l’àrea i també la letalitat de cara a porta.

Els d’Imanol de la Sota no són un equip que sol perdre la cara al duel. De fet, el darrer cap de setmana van aconseguir remuntat un 1-2 contra el

Barakaldo

Alejandro Morilla Turrión dirigirà el partit

Alejandro Morilla Turrión serà, l’àrbitre encarregat de dirigir el partit contra el Barakaldo d’aquest dissabte. El col·legiat navarrès està xiulant la segona temporada a la Primera Federació i, enguany, encara no ha dirigit cap partit del Nàstic. L’any passat sí que xiular al conjunt grana, va ser en l’empat a zero contra el Sabadell. Morilla Turrión sí que ha dirigit al Barakaldo aquesta temporada. Va ser contra l’Amorebieta, un partit en el qual els dos equips bascs van empatar a dos i el Barakaldo va patir un penal en contra. El navarrès és un col·legiat targeter que mostra una mitjana de 4 grogues per partit i, dels 9 duels que ha xiulat, 5 han acabat amb victòria de l’equip local.

Lugo en un duel en el qual els gallecs van tenir ocasions per marcar-ne un parell de gols més. El Barakaldo va aguantar en defensa i va aprofitar el seu moment per posar el 3-2 final que el col·loca amb dos punts més que el Nàstic a la classificació.

Els bascs es consoliden com un rival directe i els de Dani Vidal tindran l’oportunitat d’avançar-los aquest dissabte amb una victòria. A més, també podria ser útil emportar-se el goal average, tal com ja va fer l’equip contra la Real Sociedad B.

Els jugadors del Barakaldo celebrant un dels gols de la victòria contra el Lugo per 3-2 de la darrera jornada. Barakaldo

Ernest Aymamí:

«L’Olimpíada Escolar fomenta valors positius i genera records únics»

Poliesportiu l El president del Consell Esportiu del Baix Camp explica al Diari Més la importància i els valors d'una competició única a Catalunya

Arnau Montreal Quesada

Com va néixer l’Olimpíada Escolar?

«Originàriament, va sorgir del Reus Deportiu i es va fer una tradició cada vegada més gran fins que es va deixar de fer el 2005. Posteriorment, el 2015, vam decidir, de la mà de l’Ajuntament de Reus, que ha via de tornar».

Com va ser aquest procés?

«Va ser una decisió conjunta. Des del Consell Esportiu del Baix Camp es va treballar en els calendaris, les competi cions, àrbitres i tota aquesta part organitzativa i l’Ajun tament va fer aquesta apos ta econòmica i amb instal· lacions esportives municipals per poder desenvolupar les competicions. Havíem de re cuperar aquest esdeveniment escolar que és únic a Catalu nya».

És una competició única?

«Sí, som l’enveja de totes les comarques, ningú més in tenta un esdeveniment com

aquest. És una feina que enorgulleix. Apleguem més de 2.000 nens de 46 centres i aquesta ja és la 43a edició. Cada any convidem a gent d’arreu de Catalunya i es que den impressionats».

Sembla que cada any hi ha més interès en participar, fins i tot, de col·legis de fora de la comarca.

«Sí, en tenim de l’Ebre i tam bé algunes del Tarragonès enguany. Nosaltres intentem adaptar nos i creixent sem pre en uns límits assumibles per l’espai que tenim i la ca pacitat d’organització».

Quin és l’objectiu l’Olimpíada Escolar?

«És una manera de promoci onar l’esport en els més joves. Participen nois en catego ria benjamí i aleví i també és positiu en termes socials perquè es relacionen joves de diferents escoles i neixen amistats. El que destaquem molt és també que l’esport és una bona eina per fomentar els valors de companyonia.

L’apunt

L’Olimpíada 2025 acaba de començar

L’Olimpíada Escolar de Reus 2025 acaba de començar. Fins al 28 de març, 2.297 nens de 46 centres competiran en les instal·lacions reusenques en 12 esports diferents, així com a Balls i a l’Olimpíada Cultural. Ahir, va acabar el torneig de Bitlles Catalanes i, diumenge, tindrà lloc el de natació al Reus Deportiu.

preferits que es desenvolu pen als col·legis i sempre es tem oberts a afegir ne més si hi ha una bona participació. Per exemple, el voleibol és un esport que està en alça entre els joves i podria entrar en pròximes edicions. D’altra banda, també hi ha esports que desapareixen, com l’ho quei. Aquest el tinc molta estima perquè a Reus és una institució, però no s’apunta ven els equips suficients per desenvolupar la competició». L’Olimpíada també ha crescut amb la Cultural i els Balls.

Ona Rosell, del CN Tàrraco, classificada per al Campionat d’Europa de Natació Júnior

Natació l La nedadora va participar amb Martí Rosell i Maria Huertas al Campionat d'Espanya

Redacció

El treball

«L’Olimpíada no seria possible sense l’esforç del Consell i l’Ajuntament»

Sempre he dit que les com peticions són per a les fede racions. Nosaltres incidim en fonamentar aquests valors del joc net i, per això, sempre ho remarco durant la inaugu ració. Durant aquests dies en senyem que s’ha de respectar els àrbitres, els companys i també els rivals. Lògicament, a tothom li agrada guanyar i emportar se una medalla, però l’objectiu no deixa de ser un altre que passar s’ho bé. Per això vam introduir també la Targeta Verda com un in centiu, una recompensa per aquells equips i jugadors amb millor fair play». Organitzeu competicions de dotze esports, esteu oberts a afegir més en el futur?

«Ens adaptem als esports

«L’Olimpíada Cultural va néixer quan la Covid no ens va deixar desenvolupar les competicions esportives. A la gent li va agradar i es va con solidar, de la mateixa manera que la categoria de balls, que també hi ha molta expecta ció. Aquestes dues donen es pai per participar a més per fils de joves».

Per què l’Olimpíada Escolar és única al Baix Camp?  «És una tradició i també el resultat de molt d’esforç. Crec que altres comarques no s’atreveixen. Primer has de tenir bona entesa amb l’Ajun tament gran de la comarca, que és qui posa les instal· lacions, i després treballar i treballar. En aquest sentit, vull destacar la feina del nos tre personal del Consell Es portiu. L’Olimpíada són set manes de moltíssima feina i el personal posa la motivació i l’esforç necessari perquè els joves puguin gaudir d’una competició que molts d’ells ja van fer en el seu passat d’es tudiant. Crec que a l’Olimpía da es genera un bon ambient que fonamenta valors posi tius necessaris a nivell esco lar i genera records únics que valen la pena l’esforç de tots».

La nedadora del CN Tàrraco, Ona Rosell, va obtenir el bit llet per al Campionat d’Euro pa de Natació Júnior el darrer cap de setmana al Campionat d’Espanya Open el darrer cap de setmana. L’equip tarragoní va viatjar a Sabadell amb els germans Ona i Martí Rosell i Maria Huertas, que van com petir contra els millors neda dors del panorama estatal. Ona, de 16 anys, va assolir tres medalles a la categoria júnior. Dos van ser d’or en les mo dalitats de 400 metres lliure

i 100 metres papallona, i una plata als 200 metres papallo na. Aquest triple èxit la va dei xar en quarta posició absolu ta, un resultat que permet a Rosell participar aquest mes de juliol a l’europeu d’Eslovà quia. Per la seva banda, Martí Rosell va ser quart en els 400 lliures, cinquè als 200 i als 800 lliures i 14è als 100 metres lliures. Finalment, Maria Hu ertas va ser 21a als 100 metres papallona. A la classificació final per clubs, el CN Tàrraco es va posicionar en 17a po sició femenina i 48a posició masculina.

Albert Quesada, amb els Hispanos Promesas

Handbol l Albert Quesada ha estat convocat amb els His panos Promesas per disputar el Campionat Mediterrani 2025 a Tunísia. El jove porter de Castellvell del Camp ha entrat a la llista de 16 jugadors i disputarà la competició entre el 5 i el 14 d'abril. Quesada, jugador del Juvenil A del Barça, va debutar el darrer cap de setmana amb el Barça Atlètic. AMQ/Cedida

El president del Consell Esportiu del Baix Camp, Ernest Aymamí, amb les noves medalles de l’Olimpíada. Diari Més

La nedadora júnior del CN Tàrraco Ona Rosell. Gerard Martí

Arnau Montreal Quesada

Hi ha una dita popular en el món de l’esport que destaca que, en un derbi, tot s’iguala. En aquest tipus de partits es deixen a banda les dinàmiques de cada equip i també la seva posició en la classificació i, una a l’escenari, sempre s’espera un partit vibrant i disputat. L’OCA Global CB Salou i l’Ibersol CB Tarragona disputaran aquest diumenge el segon derbi a la Segona FEB d’aquesta temporada amb l’objectiu de celebrar la victòria sobre el seu rival com a objectiu principal. La classificació dicta que aquest serà un duel d’urgències. Per una banda, el CBT és l’últim classificat i podria arribar al duel en situació de descens matemàtic si, al matí del diumenge, el Gran Canària s’emporta la victòria contra el Benicarló. Amb tot, els tarragonins se centren a afrontar el duel sense donar una ullada a la taula amb l’objectiu de mantenir les bones sensacions que es va tenir en el duel contra el Mataró per sumar la tercera victòria i la que seria la primera vegada contra el seu rival enguany.

D’altra banda, els de Jesús Muñiz arriben al partit amb la necessitat de tallar la ratxa negativa de resultats. Les tres derrotes consecutives han tornat a situar al Salou en el limbe entre el play-out i el play-off, així que necessiten victòries per evitar haver de defensar la plaça a la Segona

l Bàsquet

CB Salou-CBT: el derbi on tot s’iguala

Salouencs i cebetistes s’enfrontaran aquest diumenge a les 18.15 h. al pavelló del Milà en un partit que promet ser vibrant

FEB i reaccionar després del darrer correctiu al camp del Benicarló.

Aquestes dues dinàmiques són incentius per als dos equips per sumar una victòria contra el seu màxim rival a la categoria, però, de nou, quedaran en res una vegada la pilota comenci a botar. En aquest sentit, el tècnic del CB Salou, Jesús Muñiz, va destacar que «un derbi és diferent. No mirem la posició del CBT a la classificació i menys encara quan la setmana passada va demostrar la seva capacitat de competició sent capaços de remuntar i tenir opcions de guanyar tot un equip com el Mataró, un conjunt que enguany està fent les coses bé». A més, va afegir que «el derbi serà una oportunitat de reaccionar i trencar la ratxa negativa, una capacitat que ja hem demostrat diverses vegades enguany». A més, el tècnic de Puertollano va apuntar que «la clau del partit està en el

El Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona arriba a la Bisbal del Penedès

Alpinisme l Avui es projectarà el documental 'Pasang: In the Shadow of Everest'

Redacció

El Centre Municipal de Cultura de la Bisbal del Penedès acollirà avui la projecció del documental Pasang: In the Shadow of Everest, en el marc del Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona 2025. D’aquesta manera, la Bisbal del Penedès enceta les projeccions de La muntanya es mou una iniciativa que descentralitza part del contingut del Cicle de Muntanya per tal que aquest pugui arribar a molta més gent. El documental Pasang: In the Shadow of Everest de Nancy Svendsen

(EUA) mostra el tràgic però inspirador viatge de Pasang Lhamu Sherpa, la primera dona nepalesa a assolir el cim de l’Everest, el 1993. Un succés que commocionaria i canviaria la seva nació, provocant nous moviments revolucionaris entre les dones i inspirant noves generacions per lluitar pels seus drets. El documental també es podrà veure el 21 de març a Reus i Montblanc i el 28 de març a Tortosa. Les projeccions tindran lloc a les 19 h i l’entrada serà gratuïta amb invitació, que caldrà recollir una hora abans.

nostre joc. Hem de controlar la situació de contraatac del rival i moure bé la pilota de forma col·lectiva. Hem de recuperar el nostre joc». Pel que fa a nivell físic, Muñiz va assenyalar que l’equip «arriba en un bon moment i crec que podrem recuperar algun jugador important». En aquest sentit, Adrià Aragonès, la peça clau del conjunt salouenc, podria arribar a tornar a la pista aquest diumenge després de quedar-se fora per lesió des de Nadal de l’any passat. El d’aquest diumenge serà el primer derbi de Toni Larramona a les regnes del CBT. El tècnic cebetista va assenyalar que «el partit de la setmana passada ha refrescat l’equip. És la llum al final del camí de tot el treball que estem fent setmana rere setmana. Si mantenim aquesta actitud i entrega aquest diumenge ens podrem emportar el partit». Larramona va destacar que «el darrer resultat del CB Sa-

El I Trofeu d’Hivern de Salou acull 150 judokes

Judo l El Club Judo Salou va organitzar amb el suport del Consell Esportiu del tarragonès el primer Trofeu d'Hivern de Salou. Uns 150 judokes d'arreu de la comarca van participar en una jornada en la qual es van disputar 180 combats en 4 hores en el gimnàs de l'Institut Jaume I. Des del club organitzador destaquen que «la jornada ha sigut un èxit. Hem creat una gran experiència per al judo base amb un sistema de puntuació que incentiva la competició». Redacció/Cedida

Els dos equips arriben després d’encadenar una ratxa de derrotes

lou és anecdòtic. És un equip amb una plantilla molt potent i amb talent. Jugadors com Víctor Aguilar i Iker Montero poden ser diferencials i tenen un joc interior que pot ser diferencial». En aquest sentit, el cebetista va subratllar que «hem d’intentar marcar el ritme del partit des del principi i dominar el rebot defensiu per limitar el talent dels seus tiradors».

Derbi d’emocions

El curs passat, al pavelló del Milà, ja es va viure un derbi vibrant tant a la graderia com sobre la pista. El CB Salou es va emportar el triomf a l’últim segon contra els tarragonins i tot el pavelló es va unir en comunió amb els seus jugadors

en un partit que es va quedar en el record dels salouencs. En aquest sentit, Muñiz va apuntar que «l’any passat va ser especial. Esperem que enguany es repeteixi aquest bon

ambient de bàsquet. Volem fer un pas més enllà i l’afició és molt important».

Passi el que passi a la taula, el que és segur que és un derbi que s’igualarà des de l’emoció.

Els tècnics Toni Larramona (CBT) i Jesús Muñiz (CB Salou). Guillo Dehon

Sánchez veu l’increment en defensa «una oportunitat» i diu que no retallarà en política social

Política l Feijóo subratlla que el president no té «cap pla» i Belarra denuncia que és un «error catastròfic»

ACN

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat als ciutadans que vegin l’augment de la despesa en seguretat i defensa com una «oportunitat per a Espanya», perquè serà «un compromís per a la tecnologia i la indústria al nostre país», i és un moment perquè les start-ups, els emprenedors tecnològics i les pimes, acompanyades de les grans corporacions tradicionals «facin un pas endavant» i «contribueixin a fer que el país faci un salt tecnològic». Cal, ha dit, «involucrar tot el teixit industrial» per «propiciar aquest gran salt que necessita Europa i que Espanya pot liderar». També ha promès que malgrat aquesta inversió en defensa, el seu govern no retallarà «ni un cèntim d’euro» en polítiques socials.

Ha fet aquestes manifestacions en una roda de premsa a la Moncloa on ha agraït la presència dels grups parlamentaris i la voluntat de diàleg que han mostrat a la ronda de contactes d’aquest dijous. En aquest marc, i després de les crítiques rebudes per alguns grups, ha volgut contrastar el

El president del Govern, Pedro Sánchez, i el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, a la Moncloa. ACN

«El que ens estem jugant a Ucraïna no és quelcom com un conflicte regional»

missatge dels grups que diuen que els recursos per a la seguretat i la defensa aniran en detriment de l’estat del benestar.

«Afortunadament, Espanya està creixent, representa el

Putin diu que està a favor d’un alto el foc en la guerra però «amb matisos»

Guerra l El president demana «eliminar les causes del conflicte»

ACN

El president rus, Vladímir Putin, s’ha mostrat a favor d’un alto el foc a Ucraïna que derivi en «una pau a llarg termini», tot i que també ha advertit que en l’acord «hi ha matisos». En una declaració des de Bielorússia, el líder del

Kremlin ha afirmat aquest dijous que el país «està d’acord amb les propostes per posar fi a les hostilitats», però ha avisat que aquestes han de conduir «a una pau a llarg termini i a l’eliminació de les causes principals del conflicte». En aquest sentit, ha apuntat que un alto el foc de 30 dies «és

beneficiós per Ucraïna», de la qual ha especulat que podria utilitzar aquest període per «rebre més armes» i fer-se forta a la regió de Kursk, un territori rus que l’exèrcit de Putin està intentant recuperar.

Les declaracions de Vladimir Putin arriben poc després

50% del creixement econòmic europeu», ha dit, i «durant aquests anys el pressupost en defensa ha augmentat en més de 10.000 milions d’euros, i alhora hem augmentat en

que Ucraïna i els Estats Units arribessin a un acord per un alto el foc «immediat» de 30 dies, un pacte que es va rubricar aquest dimarts a l’Aràbia Saudita i on l’administració nord-americana també va anunciar la represa en l’entrega d’intel·ligència militar i assistència de seguretat a la ciutat de Kíiv.

En aquest context, l’enviat dels Estats Units per al Pròxim Orient, Steve Witkoff, ja es troba a Moscou a l’espera de mantenir una reunió amb Vladimir Putin i informar-lo de tots els detalls de l’acord.

Sánchez també ha volgut fer pedagogia i ha recordat que la pau a Ucraïna i la seguretat a Europa «són dues cares de la mateixa moneda», perquè «a vegades des d’Espanya a milers de quilòmetres d’Ucraïna, podem pensar que la situació a Ucraïna no és de la nostra incumbència, i ho és». «El que ens estem jugant a Ucraïna no és quelcom que tingui a veure amb un conflicte regional, sinó que té molt a veure sobre l’ordre multilateral i les regles amb què coexistim les nacions», ha afirmat.

Sense consens

120.000 milions el pressupost vinculat a les polítiques socials». Per tant, ha afirmat, «el compromís del govern d’Espanya» amb la política social és inalterable.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha acusat aquest dijous el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de no tenir «cap pla» sobre l’increment de la despesa en defensa. «Ni m’ha dit quant vol gastar, ni m’ha explicat com pretén pagar-ho, ni ha demanat ajuda per aquest desafiament», ha lamentat després de la reunió celebrada a la Moncloa per discutir aquest assumpte. En una roda de premsa des del Congrés, Feijóo ha afegit que Sánchez té «la temptació d’esquivar la cambra». D’altra banda, ha avisat que les aliances que sostenen actualment l’executiu «impedeixen» el procés de rearmament que vol aplicar el PSOE, i que el PP està disposat a secundar. «Europa ha de rearmar-se i Espanya ha de fer-ho també», ha admès. La secretària general de Podem, Ione Belarra, ha expressat aquest dijousal president espanyol, Pedro Sánchez, la seva «oposició frontal» a l’increment de la despesa militar que planteja la CE.

El president rus, Vladímir Putin. ACN

El Suprem arxiva la causa contra Puigdemont per la trama russa

Tribunals l El president de Junts assegura que «ni la veritat ni la justícia els han importat mai»

ACN

El Tribunal Suprem ha arxivat les actuacions contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el diputat de JxCat al Parlament Francesc de Dalmases per la suposada trama russa del procés. El tribunal recorda que el cas li va arribar per l’aforament dels dos polítics i arran d’una exposició raonada del magistrat del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona Joaquin Aguirre, que investigava el cas. Com que l’Audiència de Barcelona va arxivar el cas per la resta d’investigats, el Suprem diu que ha de fer el mateix. La sala penal també diu que «en l’exposició raonada no es descriu cap fet que pugui ser considerat delictiu».

Aguirre va enviar el juny passat l’exposició raonada al Suprem, que va la va deixar en suspens a l’espera de la resolució de l’Audiència sobre els recursos en contra d’aquella interlocutòria que incloïa l’exposició raonada. En una interlocutòria de vuit pàgines, el Suprem, en la mateixa línia que la fiscalia, diu que ha d’arxivar el cas perquè l’Audiència va anul·lar la interlocutòria

d’Aguirre el desembre passat. En l’anul·lació, l’Audiència sostenia que el magistrat Aguirre va utilitzar «un subterfugi processal» per obviar les instruccions del mateix tribunal que anul·lava la pròrroga per seguir investigant el

Els experts preveuen una

primavera dura per a les persones al·lèrgiques al pol·len

Societat l El xiprer, l'avellaner o la parietària ja han fet pol·linitzacions importants

Les persones al·lèrgiques al pol·len afronten una primavera dura. La Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’ICTA-UAB assenyala que les pol·linitzacions arbòries de primavera, com plàtans, pollancres, pins o roures, començaran amb força i en la temporalitat habitual. Mentre això no passa, xipreres, avellaners o parietàries ja han fet una pol·linització hivernal molt important, superant la mitjana històrica i generant els primers episodis al·lèrgics entre aquells que so-

len patir la seva acció. La Societat Catalana d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SCAIC) destaca que el 25% dels pacients solen presentar rinitis i recomana combatre la simptomatologia des que es comença a detectar per evitar agreujar els seus efectes. La temporada d’al·lèrgies ha arrencat ja amb força, i pot ser que moltes persones que creuen patir un refredat en realitat tinguin un brot al·lèrgic. «Venim d’un hivern que ja ha presentat molt pollen», destaca la investigadora de l’ICTA-UAB i responsable de la XAC, Jordina Belmonte.

La sala penal diu que no es descriu cap fet que pugui ser considerat delictiu

‘cas Volhov’ on també s’indagava sobre els contactes entre suposats enviats del Kremlin amb Puigdemont i el seu entorn.

El maig passat, l’Audiència ja va obligar Aguirre a tancar la investigació perquè no s’ha-

Economia l L'automobilística manté els plans per llançar Cupra als Estats Units Seat diu que els «aranzels no funcionen» i reclama a la UE una solució per al Tavascan

L’automobilística Seat ha destacat que el 2024 va ser un exercici «rècord» tot i l’entorn desafiant pel lent creixement de la demanda del vehicle elèctric i les tensions comercials que han afectat directament els comptes anuals amb el model Cupra Tavascan, que es produeix a la Xina. En la roda de premsa anual de resultats, el conseller delegat de Seat i Cupra, Wayne Griffiths va criticar l’auge de les tensions comercials, tot afirmant que «el proteccionisme i els aranzels no funcionen» i va

reclamar a la Unió Europea una solució per al Tavascan. «Acceptar les pèrdues pels aranzels no és una alternativa per nosaltres», va dir. Tot i el context advers, Griffiths va assegurar que l’empresa manté els plans per llançar Cupra als Estats Units a finals de la dècada, tot i la incertesa al país després de la presa de possessió de Donald Trump com a president. «Els aranzels potencials no canviaran els nostres plans», va afirmar, tot detallant que els anuncis canvien «dia a dia» i, en canvi, les inversions es planegen a llarg termini.

traïció en què investigava 13 persones, entre elles els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Puigdemont.

Gairebé tots els investigats van recórrer contra la interlocutòria de reobertura del jutge Aguirre, mentre que es van oposar als recursos la fiscalia i les acusacions populars de Barcelona amb la Selecció, Cataluña Suma por España, Juristes Constitucionalistes per les Llibertats, Impulso Ciudadano i SCC.

«Guerra bruta» «Ni la veritat ni la justícia els han importat mai» valorava ahir Carles Puigdemont. El president de Junts considera que eren causes «polítiques» estirades «com xiclets»»per la «claveguera i els seus inestimables col·laboradors», i que l’únic objectiu era la «guerra bruta» contra l’independentisme.

L’expresident del Govern constata que «el castell de cartes no ha resistit el pas del temps», però afegeix que les «clavegueres» han aconseguit generar «divisió, por, recels i desconfiances»

via prorrogat correctament el termini d’instrucció l’agost del 2023, però el jutge va intentar aprofitar una escletxa per obrir al mes de juny un procediment derivat de la peça ‘Catmon-Igman’ per un delicte de malversació i alta

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Avui, el Jofre fa 17 anys, ja li podeu estirar les orelles... si hi arribeu. Moltes felicitats pel meu fill més «chill», me l’encomanes.

Puigdemont també va afegir que no es pot ignorar l’esforç o perdre tota l’empatia envers els qui han prestat una part de la seva vida a la causa de la independència. Finalment, va celebrar la càrrega que es treuen de sobre totes les persones que han quedat «alliberades» de la pressió i i també per tots els amnistiats d’altres causes.

Si le veis felicitarle, 12 vueltas al sol, te queremos Gorka.

El president de Junts, Carles Puigdemont, durant una roda de premsa a Brussel·les el passat gener. Marta Vidal/ACN

k Carta dominical k

Sembradors d’esperança

Benvolguts i benvolgudes, a la paràbola del sembrador (Mt 13,1-23) no s’especifica quina és la terra bona, ni les seves peculiaritats pròpies. Tan sols en l’explicació de la paràbola s’indica que la terra bona són els qui «comprenen» el missatge (cf. 13,23). És aleshores quan poden donar fruit amb proporcions diverses. A més, en l’exposició del perquè de les paràboles que hom troba en el mateix passatge (13,10-17), hom acaba adonant-se que el Sembrador és el mateix Senyor Jesús.

Ara bé, perquè avui pugui «comprendre’s» el missatge, el Sembrador es val de tots els cristians, que hem d’esdevenir «deixebles missioners», com afirma el papa Francesc. I, dins d’ells, es val especialment d’aquells ministres ordenats que el representen sacramentalment en la comunitat. Aquest és el sentit del Dia del Seminari que celebrem avui. Necessitem pregar per aquest ministeri d’esperança per tal que molts siguin «terra bona» que pugui donar bon fruit. Comprendre la Bona Nova de la paràbola del sembrador vol dir deixar que el Senyor prengui el timó de la vida de les persones, que es faci present en el seu treball, que sigui estímul i esperança en les dificultats i que el mal no triomfi en els seus cors. Per això necessitem «Sembradors d’esperança».

LEditorial

Regular els pisos turístics, imprescindible

’Ajuntament de Tarragona ha anunciat que l’any vinent comptarà amb un Pla Especial específic per als pisos turístics. Es tracta d’un document que posarà sobre paper quines zones de Tarragona poden tenir llicències i quins són els barris més tensionats. En definitiva, una eina imprescindible per a regular els pisos turístics. Els habitatges d’ús turístic són una activitat econòmica lícita i possiblement necessària en una ciutat amb poques places d’hotel, però encara és més necessari garantir el dret a l’habitatge. I si hi ha alguna de les dues coses que ha de prevaldre, és la de l’accés a un sostre per

a veïnes i veïns de la ciutat. Ciutats com Barcelona estan immerses en un infern immobiliari on trobar pis a un preu assequible és missió impossible, i part de la culpa -si no tota- és per la creació massiva i desordenada de pisos turístics. Un cop Tarragona tingui aquest document, serà el moment d’actuar. De res no servirà que l’Ajuntament compti amb un Pla Especial si no té eines executives per a fer-lo complir: és a dir, un equip d’inspectors amb capacitat per a revisar les llicències i sancionar aquells habitatges que funcionen com a pis turístic sense el permís pertinent.

k Tribuna k

Com hauria de ser l’educació

Anys enrere, tenir una enciclopèdia a casa donava prestigi a nivell cultural. S’educava amb la convicció que el coneixement -“abeurador” primordial-, s’obtenia dels llibres i s’havia d’emmagatzemar al cervell, la qual cosa obligava a la lectura i l’estudi. L’esforç que requeria el procés de memoritzar no es considerava perjudicial ni improductiu.

En íntima connexió amb el de l’Any Jubilar, aquest lema s’adapta perfectament al paper que els ministres ordenats hem d’exercir en el si de l’Església. Tenim el deure d’anunciar la Paraula de Déu, de fer present el Senyor celebrant els sagraments i de servir la comunitat des dels nostres càrrecs pastorals. Com Pau, hem estat cridats a ser apòstols de Jesucrist «per decisió de Déu, el nostre Salvador, i de Jesucrist, que és la nostra esperança» (1Tm 1,1).

Tots els cristians, com deixebles missioners, tenim la missió de viure i sembrar la fe, l’esperança i la caritat que venen de Déu enmig del món

Tots els cristians, com deixebles missioners, tenim la missió de viure i sembrar la fe, l’esperança i la caritat que venen de Déu enmig del món. Ningú no pot donar el que no té. Per això cal que les nostres comunitats visquin amb intensitat aquestes tres virtuts. En aquest context, la santificació i l’animació de les comunitats és la principal tasca del cristià que rep i accepta la crida del Senyor al ministeri ordenat. I l’espiritualitat d’aquest deixeble missioner demana comprendre que el Senyor està actuant sempre, que sempre va al davant, i que nosaltres tan sols ajudem el Sembrador a sembrar i, a l’hora de la veritat, procurem ser «recol·lectors» d’Algú que ja ha sembrat. Es tracta d’accentuar, en primer lloc, la primacia de la gràcia i dels dons del Senyor en la vida pastoral. Perquè l’actitud i la missió del ministre ordenat no és inventar la presència de Déu, sinó descobrir-la.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Darrerament, amb l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, es prefereix dipositar el saber i la saviesa fora dels cervells i, dispensats de l’erudició, accedir fàcilment a buscadors web per satisfer la necessitat de dades. Plató, un dels filòsofs més influents, imaginà l’àmbit de les idees al marge dels subjectes, la qual cosa, si s’interpreta literalment fora de context, implica un seriós inconvenient ja que els conceptes es poden convertir en informació no vinculada a l’experiència, amb l’agreujant que la informació publicada a les xarxes té “amos”, els quals imposen les seves taxes i condicions i creen una forta dependència dels usuaris.

Atenent als fonaments pedagògics de pensadors com Sòcrates, Plató o Aristòtil -i sense ànim de dogmatisme, només seguint els seus principis i accions pragmàtiques, amb components educatius vigents-, es poden explicitar a grans trets i de manera succinta tres evidències: En el context socioeconòmic actual, no es pot ignorar que l’educació no es basa en la simple adquisició de coneixements, ni en l’acumulació i correlació de dades, sinó en entendre el significat de la vida com un tot, evitant la parcia-

litat. La intel·ligència no és només informació, sinó la capacitat de percebre l’essencial d’un un concepte, fet o procés. L’educació és l’eina que ajuda a despertar aquesta capacitat.

Sovint, el sistema educatiu actual ens torna éssers servils, mecànics i irreflexius, la qual cosa provoca l’aparició de pensaments reactius i no proactius davant situacions quotidianes. Aquest model desperta relativament l’intellecte, però constatem que ens deix incomplets interiorment, incapaços de crear i carregats d’ignorància que, en força casos, alimenta l’estupidesa. Sense una comprensió integral de la vida, els problemes individuals i col·lectius creixen i s’aguditzen en tots els sentits. La finalitat de l’educació no és només la de produir erudits, tècnics i cercadors d’ocupacions, sinó individus capa-

En el context socioeconòmic actual, no es pot ignorar que l’educació no es basa en la simple adquisició de coneixements, ni en l’acumulació i correlació de dades, sinó en entendre el significat de la vida com un tot, evitant la parcialitat

ços d’integrar-se a la societat, sense incerteses ni temors. L’educació ha d’estimular la persona, facilitar la comprensió de sí mateixa i ajudar-la a descobrir els valors efectius que s’aprecien com a resultat de la recerca constant i desapassionada. Aquestes accions consolidaran unes capacitats que afloraran a través del coneixement adquirit, essent conscients del propi procés vital configurat en la visió global de la realitat. En definitiva, l’educació en el seu sentit intrínsec implica la comprensió d’hom mateix per poder conèixer els altres perquè és a la ment on se situa l’espai nuclear de cada existència. Els professorat hauria de planificar tenint molt en compte la CURIOSITAS (inquietud genuïna d’adquirir coneixement), cercant l’efectivitat vs. els triomfalismes que proclamen algunes autoanomenades ‘escoles excel·lents’. Al respecte, val la pena recordar una reflexió d’A. Einstein: «L’autèntica escola no ha de formar especialistes, sinó personalitats harmòniques, capaces de desenvolupar les habilitats lligades als valors i les actituds, a la capacitat general per al pensament i el judici crític constructiu i independent.»

Salvador Soler Educador i formador

k Tribuna k

Els supermercats públics

No sento a la classe política sortir al carrer amb cistells de la compra i cridant Especuladors!!!!, a les grans multinacionals de l’alimentació. De la cistella de la compra se’n gira full: la culpa és de la inflació. Però la de què no hi hagi habitatge, com sempre, és dels especuladors.

En aquest gran país la paraula ‘especulador’ es reserva exclusivament per a insultar permanentment als que intenten fer habitatges (promotors, constructors, arquitectes, arquitectes tècnics) on cada pas en aquest sentit representa gairebé un 35% d’impostos i on els beneficis nets, si va bé, però que molt bé, poden ser del 30 %.

L’estimat IVA, no reduït, sinó del 21% i a vegades del 10% amenitza a cada pas en el sector de la construcció. Tots és un IVA al 21%. Compra de solar, escriptures i registre, projectes tècnics, vendes i escriptures i un llarg etcètera. I cal sumar-hi un ingent 5% de llicències i altres males herbes pel mig com ara ocupacions de via pública, guals, fiances diverses, cost de connexions a serveis públics, a companyies de serveis bàsics. És un no acabar mai. I jo dic, que si l’habitatge fos una primera necessitat atesa com cal, l’IVA de tots els agents involucrats hauria de ser reduït el 4% almenys.

Mentrestant, hi ha sectors, com el de la restauració (la R+D d’aquest país ) que tenen un IVA reduït perquè deu ser un servei de primera necessitat. Sortir de festa a sopar, té IVA reduït i l’habitatge no. Ho entén algú? Lamentable espectacle de desencerts del que és oci i primeres necessitats. I els polítics callen, amb astúcia infinita. De la cistella de la compra, del menjar, ara això no toca!

Pel que fa al sector alimentari, ni l’Estat ni la nostra estimada Generalitat hi posa la poteta per no prendre mal. Cada euro que es gasta en menjar va a parar, en molts casos a multinacionals no espanyoles. I cada dia mengem. I el cistell de la compra d’una família de 4 persones supera els 200-

Enric

Casanovas

Ripoll Arquitecte i Arquitecte Tècnic

250 euros setmanals. I així s’arriba a vora 1000 euros mensuals en menjar. Sí, estimats lectors i lectores. Més car que el lloguer de l’habitatge, o el d’una hipoteca. O almenys, a la par, com per a parlar-ne una mica. Però no se’n parla. És un tema tabú tant per a la classe política com per al món del periodisme, a vegades, sotmès a directrius que més val no saber. Rere la taronja, la poma, la tomaca, l’enciam, i un cogombre, i altres aliments que els intermediaris compren a la pagesia a un preu ridícul, i fins a arribar al preu final de venda, hi ha increments astronòmics que obeeixen a successives transmissions, potser innecessàries i que marquen el preu final. Són intermediacions que ni es parlen, ni es toquen. Qui són? On són? Manen tant? Algú s’imagina que des que es fa un habitatge (constructor) i el ven el promotor, fos com la tomaca que viatja per diversos intermediaris i s’incrementa entre un 300 i 400% o més? Algú arriba a creure que al sector de l’habitatge hi ha aquests marges de benefici? Senzillament ens ho han fet creure.

democràtic, però altament intervingut a nivells inimaginables (democomunisme) no entenc per què als polítics no se’ls acut de parlar i proposar els SUPERMERCATS PÚBLICS.

Ideològicament, en el cas dels supermercats públics, aquests es nodririen d’una cessió gratuïta del 10% de la producció alimentària de les empreses del sector i es posarien a la venda a preus limitats a persones necessitades, i aquest benefici econòmic de l’Administració podria revertir en construcció d’habitatges públics.

Això aplicat a tots els sectors productius d’un país (alimentari, turístic, indústria, automoció, etc.) i no només el de la construcció generaria un romanent de valor que ara per ara, només paga el sector de la construcció.

Ideològicament, en el cas dels supermercats públics, aquests es nodririen d’una cessió gratuïta del 10% de la producció alimentària de les empreses del sector i es posarien a la venda a preus limitats a persones necessitades

Ara bé, en països llatins la realitat podria ser diferent i molt dura. Imaginin que totes les empreses del sector alimentari cedissin permanentment a l’Administració un 10% de la producció i l’administració no distribuís els aliments mai. Imaginin que els aliments se subhasten i revenen per altres menesters. O es deixa que es facin malbé. Algú ho entendria? Seria delicte? Doncs això és el que ha passat amb el sòl públic que se cedia a l’administració per part de promotors des de les primeres lleis del sòl (anys 60-70), per a fer habitatges. S’han petat en subhastes públiques, o bé, estan inventariats i parats, amagats; esperant què?

Aquest és el sentit comú de la salsa de la notícia. Fer creure que és així i no saber-ne ni mica. Parlar tangencialment, suggerir finament que hi ha beneficis milionaris i no explicar a la ciutadania que molts dels costos de l’habitatge els provoca de ple la mateixa administració per finançar-se des de fa dècades.

Arribats a aquest punt, en un país

Als actors de la política dic: debatin al Parlament una Llei de Transparència de Patrimoni Públic (sòl i edificis públics) per avaluar els milers de m2 en patrimoni que estan parats, tancats i barrats i podrien ser habitatges només amb un «hágase» molt bolivarià. En un país democomunista com Espanya, tot és possible, menys el que és factible de fer.

k Dona-li una volta

Equilibris impossibles, amagar la realitat

Em sobta i em sorprèn com no se’ns esgota la capacitat de sorpresa cada dia al matí quan ens llevem. Dia si i dia també, com si es tractés d’una sèrie per capítols, ens escandalitzem per un nou anunci de Trump, la reculada del català, el no-debat sobre la immigració, l’auge de moviments polítics il·liberals, l’enfonsament del transport públic, la crisi de les pensions i l’enfonsament del nivell educatiu.

Tot problemes, tot crítica, tot sorpresa, tot exclamació i tot, per descomptat és culpa dels altres. Potser ja n’hi ha prou, potser és hora de mirar de fit a fit els problemes, debatre amb propietat, com a adults, i assumir que potser tots plegats tenim alguna responsabilitat en la resolució dels principals reptes del país.

Un dels equilibris impossibles més estesos a Catalunya és pensar que la relació de coexistència imperfecta entre el català i el castellà es mantindrà indefinidament

La primera responsabilitat, que no per òbvia me l’estalviaré, és acceptar que el debat i la conversa han de tenir pocs límits perquè sigui real. Implícitament, entendre que el llenguatge i les paraules que cadascú utilitza també forma part de la llibertat d’expressió a la qual tant apel·lem. I que el significat que inferim a paraules i verbs, a vegades, prové més de l’imaginari del receptor que de la voluntat de l’emissor. Establerta la premissa sobre una bona conversa i voluntat sincera d’entesa, convindria també tenir en compte que un mínim coneixement històric és fonamental per plantejar com solucionar reptes econòmics, socials, polítics..., els que siguin. No hem de caure en copiar estratègies del passat, però sí entendre que el món té els seus cicles, que aquests es repeteixen inexorablement, i que els períodes de transició, diguem-ne d’estabilitat, són precisament això, períodes de transició.

I en l’actualitat, tant Catalunya com Espanya, també Europa i, per extensió, les societats modernes viuen un període d’estabilitat impossible de mantenir a mitjà termini. No afrontar aquesta realitat i intentar mantenir equilibris impossibles en qualsevol debat social o polític és directament una actitud suïcida.

Un dels equilibris impossibles més estesos a Catalunya és pensar que la relació de coexistència imperfecta entre el català i el castellà es mantindrà indefinidament. Qualsevol altra comunitat lingüística en una situació similar diria que s’ha de poder obrir el debat sobre l’impacte de la immigració en la llengua sense por de ser titllat de racista.

Un altre equilibri impossible és el vinculat a la defensa, l’exèrcit i la inversió que porta aparellada. Voler viure com a xais en un món de llops és novament irresponsable. Els països europeus hem viscut d’esquena a la realitat perquè els EUA pagaven i garantien la nostra seguretat i, ara que tocarà tenir capacitat defensiva, ningú enceta el meló: hem pagat la societat del benestar a costa de no assumir el cost de la seguretat. I això vol dir replantejar la cartera de serveis públics.

La llista seria llarga i algun tema li haurà vingut al cap al lector, però concloc amb una reflexió: amagar la realitat i perseverar en equilibris impossibles és defugir la responsabilitat política. I fer política és prendre decisions pensant en el llarg termini.

Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més

Necrològiques

Tarragona

Maria Teresa Pons Vives.

Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Ramona Puigdengoles Jove.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Maria Jesus Barberan Brea.

Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.

Reus

Inmaculada Vidal Arcarons.

Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Bràfim

Pere Montserrat Bolumar.

Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Jaume de Bràfim.

La Riera de Gaià

Josep Maria Suñé Vives.

Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Santa Margarida de la Riera de Gaià.

L’Orquestra Camerata XXI-Ciutat de Reus interpreta les Variacions Rococó

Música l El concert serà avui a les 20.30 h al Teatre Fortuny

Redacció

Aquest vespre, a les 20.30 h, el Teatre Fortuny de Reus acollirà el concert Les Variacions Rococó de Tchaikovsky amb Roger Morelló de l’Associació de Concerts de Reus. El concert tindrà com a protagonistes el solista Roger Morelló i l’Orquestra Camerata XXI-Ciutat de Reus que, sota la batuta del director Carlos Alberto Vieu, interpretaran obres de Beethoven, Pons i Tchaikovsky.

L’Orquestra Camerata XXI oferirà un programa per descobrir la música del compositor del classicisme català Josep Pons i transportar-se a l’univers sonor de Ludwig Van Beethoven amb la seva Simfonia núm. 4, una obra brillant, plena de força i energia. El programa passarà pel lirisme i virtuosisme de l’obra del gran compositor rus Tchaikovsky, amb la interpre-

Roger Morelló serà el solista i s’interpretaran obres de Beethoven, Pons i Tchaikovsky

me i exigència tècnica per al solista.

Èxit del Concert de Jazz Quartet Internacional al Casal Municipal de Creixell, amb 200 assistents

El violoncel·lista Roger Morelló, que aquest vespre farà de solista. Cedida Música l El dijous de la setmana passada, el Casal Municipal de Creixell va acollir un concert de jazz de gran nivell a càrrec d’un quartet internacional, format per músics de renom de diferents països. La vetllada, que va començar a les 20.00 h, va ser un èxit rotund, amb una assistència d’aproximadament 200 persones, que van gaudir

tació de Roger Morelló de les Variacions Rococó, una de les grans obres del repertori per a violoncel, de gran virtuosis-

Les entrades del concert es poden adquirir en línia a través de l’enllaç: https:// teatrefortuny.4tickets.es/espectaculo/les-variacion-rococo-de-txaikovski/TF769. A més, també es podran adquirir durant aquesta tarda a les taquilles del Teatre Fortuny.

d’una actuació excepcional i plena d’energia. El quartet va oferir una proposta musical variada, que va captivar tots els assistents. L’agrupació la van formar el saxofonista barceloní Cèsar Joaniquet, el contrabaixista francés Brice Soniano, el pianista polonès Artur Tuznik i l’experimentat baterista dinamarqués Kasper Tom. Redacció

El Jazz Quartet International actuant a Creixell el passat 6 de març. Cedida

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Sentiràs en carn pròpia el menyspreu d’una persona a la qual li tenies un gran respecte o admiració. Tracta de no deprimir-te comprendre.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Sorgirán despeses imprevistes que faran que et preocupis de la teva economia seriosament. Comptaràs amb l’ajuda de qui tu necessitis.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Si viatges tingues preparat bastant diners ja que hi haurà despeses fortes o per sobre de les previsions. Magnetisme eròtic accentuat.

TV local

20/04 al 20/05

Un ambient familiar molt mogut una gran despesa d’energia durant tota la jornada t’obligarà a treure forces auxiliars. Ves amb compte.

VERGE

23/08 al 22/09

Pren-te amb calma les presses d’avui no et precipitis. Sobretot en les teves frases o paraules, amb facilitat faràs mal a algun pròxim.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

A salts entre nervis inquietud et manifestaràs durant tota jornada. Els que t’envolten no sabran com comunicar-se amb tu el teu el posaràs difícil.

REUS TV

10:30 Impuls

11:00 180 Graus

11:30 Fot-li (r)

12:00 La comarcal (r)

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Aventurístic

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 +Bàsquet

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Anem de cap

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Qüestió de fons

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Destí 2030

BESSONS

21/05 al 20/06

El teu pensament no està en el present i imatges del passat arribaran a tu amb molta facilitat. No et perdis en utopies mira el futur amb decisió.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Amb tàctica diplomàcia et podràs fer amb l’objectiu que busques sigui romàntic o passional. Però compte amb el que promets.

20/01 al 18/02 AQUARI

Mira’t una mica en el mirall i notaràs algunes contradiccions importants en tu. No critiquis als altres no els posis sota la precisa. Nit boja.

21/06 al 22/07 CRANC

Durant la jornada et veuràs dividit entre les teves responsabilitats afectes no et serà gens fàcil triar ja que et tirarà més la teva part emotiva.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

A les teves oïdes arribaran notícies que alteraran el teu estat anímic. No et posis nerviós que tot passarà aviat en la mesura en què li restis importància.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Cuida l’entrar en disputes amb pròxims o persones d’autoritat. Tant les unes com les altres podran amb facilitat guanyar-te la partida desequilibrar-te.

10:00 Efecte Mosaic. Matí

10:30 Saló de plens

11:00 In situ

11:30 Qui cuina avui!

12:00 L’Orsai

13:00 Saló de plens

13:30 In situ

14:00 Notícies 12

15:00 Saló de plens

15:30 In situ

16:00 Notícies 12

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Anem de Cap

18:30 Connecta 10Comarques.

19:00 Notícies 12

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

21:00 Com la nit i el dia. Cabaret

21:30 Destí 2030

22:00 Notícies 12

23:00 Com la nit i el dia. Cabaret

23:30 Destí 2030

00:00 Notícies 12

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALES: 1. Salsa feta amb nyores, alls tomàquets escalivats, ametlles o avellanes. Fusta que forma l’esquelet de la bóta. 2. Avis. Aprofitarien alguns serveis. 3. Permeabilitat cel·lular. Mai no vola en classe turista. 4. Tímida fora mesura. Tapadora del rusc. Gir incomplet. 5. Cogui els pebrots al caliu. Forma arquitectònica. 6. Una de sis. L’edat dels anglòfons. Afegeix un percentatge desorbitat al preu de cost. 7. Funda per a les fletxes. Huracà a l’Extrem Orient. 8. Èuscar. Mustèlids. La quinta del biberó. 9. Respiració. Aboques el setrill sobre l’amanida. Móns sense fronteres. 10. Matava tots els microbis. Gairebé un metre anglès. 11. Mitja edat. Enviïn a l’altre barri. El setè és de pel·lícula. 12. Diumenge hebreu. Espatllat. VERTICALS: 1. Ridículs objectes de burla.Allò sobre què alguna cosa descansa. 2. Zones verdes desèrtiques. Melodia. 3. Actor que no parla. Originen. Obre la boca. 4. Recorregut que va a l’estómac. Enamorada. 5. Cap de sèrie. Tenir el costum. Finestra ovalada. 6. Practiqui l’art de la cuina. Alè. 7. Difícil de rosegar. Desallotgi interiors. Mim sense cap. 8. Llum de la paret. Una dels escacs. 9.Teixit de lli o de cotó. Despatxada amb amabilitat. Sortida del túnel. 10. La petroliera britànica. Licor dolç. La toia. 11. Coneixedor del planeta. Bót de cuir. 12. Arcaic. Guarnits.

TARRAGONA:

Sanz Sanz, Fermi Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430 Ciutat, Rosa M. La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Font-Quer Pellicer, Raul

General Moragues, 107 Telèfon 977 313 046.

SALOU:

Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17. Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Silvia Ramon d´Olzina, 40. Telèfon 977 395 086.

CAMBRILS:

Diaz Marti, Maria Avda. Diputació, 12 Telèfon 977 364 510.

VALLS:

Climent Pons, Lourdes

Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763.

EL VENDRELL:

Sisternes, Enrique V. Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Cel cobert arreu, si bé a partir de mitja tarda es podran obrir clarianes pel sud i oest del país.

Precipitacions

Fins a migdia s’espera precipitació a qualsevol punt, d’intensitat feble o moderada, si bé és possible que localment sigui de forta intensitat al litoral sud de matinada. La precipitació més extensa i intensa fins a mig matí, mentre que amb el pas de les hores la precipitació es farà més dispersa i afectarà principalment el sector central del litoral i prelitoral, Catalunya Central i nord-est del país.

Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA

XALET VENDA EL CATLLAR, Mas Blanc. Parcel·la 1.500m2, casa 50m2, 1 habitació. Nova. 170.000€. Tel. 636.126.481

COMPRO PISO en REUS

PAGO AL CONTADO Tel. 640.966.732

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

TREBALL

SEÑORA CON TÍTULO SOCIO SANITARIO se ofrece para cuidar personas mayores de día, noches o fines de semana. Tel. 617.096.880

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO

Tel: 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310

TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

MASSATGES

DULCES MASAJES COMPLACIENTES. Tel. 613.458.067 SALIDAS

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087 MASAJES.

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

ANGEL. MASAJE sensitivo. Tel.

Avui felicita als que es diuen: Arnal, Matilde Florentina.

El més divertit és el pas previ al pas. Imagines que ho vius, i així no et canses mai. L’acció esgota i et porta a llocs inesperats. Del desig ja no en queden ni les engrunes. Se l’ha cruspit la realitat.

Així arrenca Indiana Jones, el senzill de presentació del nou treball de la bateria, cantant i musicòloga penedesenca Nerea Bassart, que des d’avui mateix ja és a les principals plataformes d’escolta. La cançó, explica la mateixa Nerea, que n’ha compost la música i la lletra, és una crítica a la tendència d’estar pensant sempre en el futur, ambicionant constantment nous objectius i oblidant la realitat: «Aquesta recerca del tresor d’Indiana Jones, en clau crítica, posa de manifest que imaginar i desitjar altres realitats ens impedeix gaudir plenament del present».

Indiana Jones compta amb la col·laboració especial de Daura Mangara, raper i poeta banyolí, conegut també com a presentador del programa El Negre de Banyoles a TV3. Mangara va gravar la seva part improvisant i creant la lletra de l’estrofa en el mateix moment. Aquest primer senzill ha estat enregistrat i produït als Sputnik Recording Studios del Vendrell, amb la direcció d’Arturo Torres, i el videoclip ja es pot veure a YouTube.

La cançó és el primer avançament del tercer disc de Bassart, Sense casc, que es publicarà aquest abril. Amb aquest nou treball, l’artista busca consolidar-se en panorama català, tot abraçant les influències urbanes en el soul i l’electrònica. Tot plegat, sense deixar de banda el funk, el pop i el rock dels seus anteriors treballs.

Amb aquest nou treball, explica la Nerea, fa un pas endavant en la

Música Aquest divendres s’estrena ‘Indiana Jones’, avançament del tercer treball de l’artista Nerea Bassart, ‘Sense casc’ que arribarà a l’abril

Nerea Bassart, una veu amb moltes coses a dir

seva trajectòria musical. «Sense casc és un treball que està molt a prop del neosoul, amb una base bastant de beat, tot i que jo sempre he begut molt del rock, i això es nota molt en la veu. Les nostres influències van molt per aquí: ens agrada molt

la música d’arrel afroamericana, el pop, el soul, i el hip-hop, i la nostra música és una barreja de tot això». En aquesta ocasió la Nerea s’ha tornat a acompanyar dels dos músics amb qui ha treballat sempre, Pau Josa (guitarra) i Xavi Pomar (baix). I, si fins havien optat per l’autoproducció, amb aquest disc la banda ha volgut experimentar i explorar una diversitat de sons treballant amb més d’un productor. «És una cosa que te-

nia moltes ganes de fer des de fa temps», assegura la compositora. Tot plegat, ho ha fet sota el paraigua del nou segell discogràfic Rambla Discos, un projecte impulsat i liderat pel músic de Constantí Domingo García. El canvi, explica la Nerea, ha estat un pas gairebé natural, fruit de la coneixença professional amb el Domi: «L’equip de Rambla ja el coneixia, però des del management, perquè també formo part del grup Dones de paraula i d’una banda de versions, i és un equip amb qui sé que hi treballo molt bé. Ara, amb Rambla Discos tinc l’avantatge que em porten la discogràfica i el management, i aquest segon tema és una guerra que, per a les bandes que fan temes propis, sol ser molt complex».

Nerea Bassart va ser seleccionada en un càsting per ser una de les cantants del disc Polièdric de Lax’n’Busto, publicat el 2019. En aquest àlbum, la Nerea va posar veu al primer single Quan em diguis que m’estimes. Aquesta collaboració li va suposar donar-se a conèixer en l’escena musical catalana.

De moment la Nerea està tancant la llista de concerts d’aquest nou treball, però ja avança que el pròxim 7 de maig actuarà a Barcelona.

Doble estrena

‘Sense casc’ es publicarà amb el nou segell Rambla Discos de Constantí

k Marge de confiança

liles i soirées

El passat cap de setmana ens hem vestit -una vegada més- de color lila per reivindicar els drets de les dones i celebrar els nostres èxits. Entre les múltiples activitats programades al voltant del 8M hi destaquen propostes que fusionen art, literatura i tradició, com la soirée a la Galeria Anquin’s de Reus aquest dissabte 15 de març, o bé l’acte: Les dones a l’odissea de cada dia, celebrat a Tarragona el passat dimecres amb motiu del 8M, a càrrec de les creadores del podcast Les Tres Gràcies, Meritxell Blay, Alba Camarasa i Pineda Vaquer. Aquests, i tants altres, esdeveniments culturals celebrats aquests dies ens reafirmen el paper de les dones com creadores i protagonistes en l’àmbit de l’art i la cultura. Tot i els actes de reivindicació del 8M -sempre benvinguts- la bretxa de gènere continua sent una realitat preocupant en diversos àmbits de la societat. Pel que fa a la bretxa salarial, les dades més recents mostren que a Catalunya les dones cobren un 19,5% menys que els homes. En l’àmbit empresarial, la desigualtat persisteix en els càrrecs directius, un informe recent del World Bank indica, les dones ocupen el 31% dels càrrecs de direcció a escala mundial i que només el 22% dels càrrecs directius en empreses grans cotitzades dels països del G20 estan ocupats per dones. La bretxa també es manifesta en l’àmbit científic, on les dones representen només el 33% dels investigadors globalment, i la seva presència en llocs acadèmics superiors baixa al 15% o menys en alguns camps. Així, mentre gaudim de l’art, la literatura a les diferents soirées d’aquests dies, ens cal recordar totes les desigualtats que cal abordar encara i que la veritable revolució comença quan sortim de la galeria i portem aquest esperit reivindicatiu a tots els racons de la nostra vida.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

La bateria, cantant, musicòloga i compositora Nerea Bassart. Cedida