Tarragona 3
Saül Garreta i Maria Santos (ERC) treballen en un projecte polític per a recuperar l’alcaldia l’any 2027
Opinió 21 Maria Mercè Martorell. La Rambla Nova és una Rambla, i no una Plaça
Reus 9
Lluís Gavaldà: «Amb Reus tenim una relació especial, al Fortuny és on Els Pets hem tocat més vegades»
Renfe anuncia que les obres a Roda de Berà acabaran quan estava previst, però la reforma de l’estació de Sant Vicenç de Calders s’allargarà fins al 26 de maig, amb afectacions a l’R13 i l’R14 10
Universitat
La URV suma a la seva oferta un màster en entreteniment temàtic
Les noves titulacions inclouen un Doctorat en Educació per formar investigadors en l’àmbit de l’ensenyament l 11
Reus 6
Una aplicació pel mòbil permetrà als reusencs denunciar incidències a la via pública
El Port s’ofereix per acollir el Centre d’Arqueologia
Tarragona 5
Centenars de joves han passat per la fira Camins d’FP ‘Cromàtika’, on han pogut descobrir l’oferta formativa a la qual poden accedir
La Policia Local del Vendrell evita 110 ocupacions en un any i mig Municipal l 12
Subaquàtica
Tarragona 2
Societat l És un dels projectes que pretén impulsar el Port per erigir-se com a «motor metropolità»
John Bugarin
El president del Port de Tarragona, Santi Castellà, vol que a la Generalitat traslladi el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) a la Confraria de Pescadors de la ciutat. Així ho va expressar ahir, en una nova sessió del cicle de jornades ‘Bon dia’ —organitzades per la Cambra de Tarragona—, durant la qual va desglossar els diferents projectes que pretén desenvolupar el Port per a erigir-se com a «motor metropolità» i potenciar la logística, la reindustrialització, la sostenibilitat i la cultura al territori.
Castellà afirmava que està «disposat» a cedir la planta superior de l’edifici de la Confraria per a ubicar-hi el CASC, que actualment es troba a Girona. El president del Port explicava que aquesta unitat de recerca gestionada per la Generalitat compartiria espai amb una altra zona dedicada al romesco, on hi hauria «activitat gastronòmica».
Castellà ja està en converses amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), del qual depèn el Centre d’Arqueologia Subaquàtica, per a fer-ho rea-
S’ubicaria a la planta superior de la Confraria de Pescadors
Junts acorda amb el govern municipal implementar el pla d’acció contra el soroll 2024-29
Política l El grup municipal de Junts per Catalunya ha arribat a un acord amb el govern de Tarragona per a la implementació gairebé immediata del pla d’acció contra el soroll 2024-2029. Des de la formació expliquen que aquesta mesura respon a la necessitat urgent de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i reduir la contaminació
acústica als punts més conflictius de la ciutat. Igualment, assenyalen que els estudis acústics sobre aquestes zones estan a punt de veure la llum, fet que permetrà aplicar solucions concretes i eficaces a curt termini. Davant aquest «acord significatiu», Junts ha decidit retirar la moció prevista sobre aquesta temàtica en el
litat. Igualment, s’està treballant per portar exposicions de referència sobre arqueologia clàssica al Tinglado 4 i sobre art contemporani al 3. Més enllà de dinamitzar tots
pròxim ple, donat que l’acord assolit cobreix els objectius principals plantejats inicialment.
El conseller Pep Manresa ha destacat que «és fonamental actuar de manera ràpida i decidida per protegir la salut dels ciutadans. Davant aquest acord significatiu, hem decidit retirar la moció prevista, ja que l’acord assolit ja compleix els objectius principals que plantejàvem. El nostre compromís és aconseguir resultats reals per millorar la qualitat de vida dels tarragonins». Redacció
els equipaments culturals, també s’hi sumaran de nous, com el Centre Experiencial i d’Interpretació de Cal·lípolis. El Port vol impulsar el territori des d’una visió metro-
politana, no només com un hub cultural, sinó també logístic, de reindustrialització i de sostenibilitat. Per a poder créixer i garantir la seva competitivitat, s’ha fet una
ECP exigeix la retirada de la moció de Junts sobre la multireincidència
Política l El grup municipal d'En Comú Podem ha exigit la retirada de la moció que presentarà Junts al ple de demà per a abordar la multireincidència delictiva. El portaveu de la formació progressista, Jordi Collado, assegurava ahir que «aquesta moció és jurídicament incoherent i políticament irresponsable perquè normalitza
la retòrica de l’extrema dreta i criminalitzava la pobresa». L’edil afegia que «el debat de la seguretat pública ha de centrar-se en mesures reals, com la policia de proximitat, un urbanisme pensat per a la comunitat i el reforç del teixit social». D’altra banda, Collado explicava que assumiran la moció de la plataforma Som Part Alta, que
aposta clara per a diversificar els seus tràfics, sumar noves infraestructures i promoure la intermodalitat. Castellà va destacar grans inversions estratègiques com la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo o el projecte estrella: la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL).
Aquesta infraestructura, juntament amb el futur contradic de Ponent i els molls adjacents, han de servir per a augmentar la capacitat per atraure inversions industrials d’alt valor afegit i de nous sectors econòmics. El president del Port també va posar en valor la feina que fan amb el sector químic mitjançant el clúster ChemMed. Per a Castellà és clau que l’impuls logístic i industrial es faci des d’un prisma sostenible. Per aquest motiu, estan treballant en tres grans àmbits: la descarbonització, la protecció de la biodiversitat i el medi ambient, i la sostenibilitat i desenvolupament social. Entre les actuacions programades, destaquen la inversió de 50,7 MEUR per a electrificar el Moll de Balears, així com la seva ampliació per al muntatge d’aerogeneradors flotants, o la producció i logística d’hidrogen.
Castellà afirmava que amb aquestes línies estratègiques que guiaran el seu mandat, pretén «crear economia blava per aconseguir un port més verd». Una de les prioritats dins d’aquest full de ruta és que el Port actuï com a «punt de trobada» per a fomentar el «consens territorial» en el procés que està seguint el territori per a l’impuls de l’àrea metropolitana de Tarragona.
«planteja solucions senzilles per a millorar la mobilitat i l’ús dels aparcaments al barri. No es tracta de traslladar el problema a altres zones, sinó d’oferir solucions reals i ordenades que permetin a la ciutadania accedir als serveis bàsics». Finalment, el conseller Carmona, expressava la seva «decepció» pel resultat final de la Comissió de Zona de Baixes Emissions, «una proposta conservadora i molt poc arriscada». «Les restriccions són menors i el 90% de la ciutat queda fora d’aquesta mesura», criticava. Redacció
Entrevista l L’expresident del Port i la secretària general d’ERC d’Empresa, Indústria i Serveis donen a conèixer al Diari Més alguns detalls del seu projecte polític per a l’Ajuntament, amb la mirada posada en les eleccions del 2027
Carlos Domènech Goñi
Què preparen Saül Garreta i Maria Santos?
«Un projecte de ciutat engrescador i amb mirada metropolitana».
Per què han decidit fer el salt a la política local?
Saül Garreta: «Tinc dues ànimes i m’agradaria combinar-les. D’una banda la professional, no podré mai deixar de ser arquitecte i urbanista.
Però també tinc el cuc de la política, de la funció pública. He estat dos anys presidint el Port, he tret el millor de mí mateix i ara vull seguir treballant pel bé comú de la nostra ciutat».
Maria Santos: «Tinc una vida professional molt activa, em dedico al desenvolupament de negocis i que les empreses funcionin. Jo començo en la política perquè un dia em van dir que perquè les coses passin, les has de fer tu. O fas política, o te la fan. El Pau Ricomà em va proposar fa quatre anys entrar a la llista per uns motius que no són els que més illusió em van fer. Tampoc m’hi veia en política municipal. Però després d’implicar-me bastant en el partit, veure que les coses que dius poden incidir i passen coses, apareix la possibilitat d’entrar seriosament en política municipal. Això va d’equip... i volem que Tarragona millori».
Com faran millorar Tarragona?
«Podem dir que no deixarem a ningú enrere. Hem d’engrescar amb discursos progressistes que no assenyalin enemics comuns. Hem de demostrar que hi ha un futur, i no simplificarem la realitat en un blanc o negre, bons o dolents. Som al Camp de Tarragona, un lloc únic, amb indústria, empresa, universitat... El projecte de ciutat que presentarem pròximament té en compte aquestes realitats diverses i riques del nostre territori».
Què li dirien a la ciutadania?
(S.G): «Que volem cobrir de la millor manera les necessitats
La candidatura de Xavi Puig
«Ens va sorprendre l’anunci. Estava fora de lloc i de temps»
Primàries d’ERC a Tarragona
«Volem fugir d’una guerra interna. Si les podem evitar, millor»
vitals de tothom. No anem en contra de ningú ni deixarem ningú enrere. Hem de dissenyar nosaltres en quin tipus de ciutat i de territori volem viure. Perquè si no, ens el dissenyaran des de fora. Tenim vocació de servei públic, pensem que ho podem fer bé i venim amb ganes de donar un servei real que marqui la diferència».
(M.S): «Els diria que els necessitem. Un director d’orquestra pot ser boníssim, però si no té músics té un problema. Som aquí perquè creiem en la Tarragona del present i del futur, i la volem cocrear. Volem fer-ho amb la ciutadania. Nosaltres no som polítics,
som part de la ciutadania que vol fer coses per i amb la ciutadania».
Què els diferencia d’altres projectes de ciutat?
«Nosaltres no volem perpetrar-nos a la cadira. Venim amb un projecte per revolucionar-ho tot i no devem res a ningú. Actuarem localment però pensarem globalment»
Tots dos van donar suport a la candidatura de Militància Decidim. En canvi, cap membre del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament ho va fer. Hi ha tensions a dins d’ERC a Tarragona?
(MS) «Hi pot haver certa tensió. En el seu moment cadascú va triar la seva opció i des-
prés s’han fet certes coses a la valenta sense comptar amb la Seu Nacional. Aquí està la fricció, no tant en si hi ha una o dues candidatures, sinó en com s’han fet aquestes coses. Tots tenim clar que anem a sumar, d’això es tracta la política municipal».
(S.G): «Quan hi ha confrontació d’idees i projectes sempre hi ha frecs. A Tarragona hi ha base i hi ha amistat, i tot això s’arreglarà. Som un únic partit. Diferents corrents, però un únic partit. Estem d’acord en el 90% de les coses, i hi ha un 10% que no, i això és bo. Si volem ser un partit de govern com ja hem estat i volem tornar a ser-ho hem de ser el més semblant a la societat possible, i la societat és diversa. El que ens preocupa a tots al final és Tarragona».
Els va sorprendre la presentació de Xavi Puig com a candidat a alcaldable d’ERC, amb Maria Roig com a segona?
(M.S): «No ens ho esperàvem.
El perfil
Garreta, arquitecte i urbanista, i Santos, consultora estratègica, defensen que arriben a la política municipal «per fer realitat projectes i que passin coses» perquè «la política, o la fas, o te la fan». La seva màxima és «no perpetrar-nos en la cadira». «Ens guanyem molt millor la vida al món privat del què ens la guanyaríem com a polítics», recalquen.
Va ser una continuïtat del llegat del Pau Ricomà, i potser aquest llegat l’hem de trencar, perquè hi ha gent que no està contenta. ERC ha de tenir present què és el millor per Tarragona i quina és l’alternativa a Viñuales i el PSC. Hem de recuperar l’alcaldia i les eines per fer-ho són un lideratge
transversal i col·lectiu, i cercar algú que engresqui. I aquesta persona és el Saül Garreta, el votaria gent que no votaria ERC ni morta. Per què? Perquè es tracta del valor diferencial. No necessitem la cadira, volem contribuir».
(SG): «Ens ha sorprès que s’anés tan ràpid. Falten dos anys i tres mesos per les eleccions, encara no s’ha aprovat el reglament per fer unes primàries i nosaltres estàvem centrats en el partit: la Maria en la ponència política i jo en l’executiva nacional. Estàvem en una fase de tornar a ser un únic partit. Els temps de les candidatures ja han passat. Són temps de vestir un discurs, de muscular-nos per afrontar aquest nou repte que són les municipals de 2027. Ens va sobtar que s’avancés el que de totes totes semblava la presentació d’una candidatura, quan estava fora de lloc i de temps. De tota manera, insistim en què no anem en contra de ningú. Sempre havíem pensat que tots som part d’un mateix equip perquè els equips han de ser complementaris. Potser nosaltres representem el perfil que ve del món privat, amb certa experiència en el món públic, però també hem de comptar amb gent amb experiència en el món local».
Com valoren la tasca del grup municipal a l’oposició?
«Nosaltres ho faríem diferent».
I el govern del PSC?
(M.S): «Ho vam deixar tot bastant apamat. Les primeres 60 accions del seu govern són llegat republicà, i això s’ha de reconèixer».
(S.G): «No veig un projecte de ciutat. De fet, no l’he vist mai, ni al PSC ni a ningú».
Hi haurà primàries a ERC Tarragona?
«El nostre ideal seria fugir d’aquesta doble guerra interna. Si no hi ha d’haver primàries, millor. El denominador comú d’Esquerra és claríssim i els valors republicans són més necessaris que mai».
Marta Omella Blanco
És l’any 1999 i Tarragona es prepara per gaudir d’un dels grans concerts de Carnaval, el de Malú, la gran artista revel·lació de la temporada. És divendres i l’ambient és vibrant, la gent té ganes de festa. Abans, però, sota l’envelat de la plaça de la Font desfilen les representants de les diferents comparses de la ciutat, mostrant els seus vestits més espectaculars amb l’esperança de ser triades la Disfressa d’Or. Aquell 12 de febrer, entre la gresca i la disbauxa, va néixer una nova tradició que enguany compleix un quart de segle.
En aquell moment, la competició, celebrada de manera improvisada i amb un premi de 70.000 pesetes, s’allunyava de les complexes coreografies i les elaborades disfresses que ara caracteritzen l’espectacle. Una gala que, 25 anys després, està més que consolidada i s’ha convertit en un dels actes més emblemàtics del Carnaval de la ciutat. Aquest diumenge, la Disfressa d’Or bufarà les espelmes al Recinte Firal del Palau de Congressos, un retorn accidentat però nostàlgic que arriba després de deu anys a la Tarraco Arena. Recuperarà, a més, els seus antics tres passis.
Aquests dos espais, però, no han estat els únics que han acollit l’esdeveniment. Després dels seus inicis a la plaça de la Font, la gala també va passar pel Teatre Metropol i el Tinglado del Port. Posteriorment, es va traslladar al Recinte Firal i, finalment, el 2015 es va establir a la Tarraco Arena, triplicant l’aforament. «L’acte ha canviat moltíssim però l’essència és la mateixa», assegura en Daniel Baelo, actual rei del Carnaval i membre de la comparsa Disc 45, participant des del primer any. «Recordo la gent fent cua per comprar entrades i corrent per aconseguir un bon lloc», apunta.
La fórmula guanyadora L’any passat, la comparsa de Sant Salvador es va endur la victòria, com ja ho havia fet el 2020. «No hi ha una fórmula màgica. És una combinació de moltes coses i, sobretot, el resultat de creure en el projecte», explica Baelo. «El més màgic, sense dubte, és poder compartir espai amb les altres comparses, ja que durant la rua és complicat. Més enllà
Carnaval
El Recinte Firal acollirà aquest diumenge tres passis d’una gala plena de sorpreses, novetats i nostàlgia
La primera edició va consistir en una desfilada a la plaça de la Font
de la rivalitat existeix una germanor molt forta», admet.
La Laura Pérez, presidenta de Som i Serem, hi està d’acord. «Som una família, sempre ens ajudem», explica. Com Disc 45, Som i Serem també ha viscut els inicis de la ‘Disfressa’. «Tenia 7 anys però ho recordo perfectament», assegura. Des de llavors la comparsa ha estat guanyadora quatre vegades i l’any passat, es va endur el segon premi. «Sempre s’agraeix que et reconeguin la feina feta, que és moltíssima. Només dissenyar la disfressa ens va portar quatre mesos», explica la presi-
denta.
El canvi d’ubicació, provocat per un problema de disponibilitat, ha agafat per sorpresa els participants, però no
permetran que un imprevist afecti la seva actuació. «Tres passis vol dir gaudir de l’escenari tres vegades», afirma Paco Fiori, de Sinhus Sport.
«No podem fer res més que adaptar-nos a la situació i ser professionals. Nosaltres tenim moltes ganes de tirar-ho endavant i així ho farem», as-
segura.
Fer 25 anys no és una fita menor, i la gala d’aquest diumenge es prepara per ser una de les més especials. L’espai potser serà més petit però la festa serà més gran que mai, començant per un primer premi que creix dels 800 als 1.200 € i un segon guardó que passarà dels 500 als 800. Les comparses, però, no seran les úniques premiades, i és que enguany la millor disfressa entre el públic també serà reconeguda. A més, cada sessió tindrà un final diferent, mantenint així el misteri en cada passi. «Tenim unes comparses meravelloses que fan una feina increïble i preparen aquest espectacle amb molta il·lusió i afecte. Tinc moltes ganes de veure’l», afirma la consellera de Cultura Sandra Ramos.
Societat l La Fira Camins de Formació Professional Cromàtika va acabar ahir la seva edició al Palau Firal de Tarragona. Durant la fira, els nois i noies estudiants del territori han tingut l’oportunitat de conèixer de primera mà l’oferta formativa de cada institut en un moment en què han de triar estudis i sorti-
Operatiu a Riu
Clar per controlar les furgonetes de paqueteria
Policial l Aquest dimecres s’ha portat a terme la segona fase del dispositiu de control i inspecció de furgonetes dedicades al transport de paqueteria. En aquest cas, l’operatiu conjunts’ha desenvolupat al polígon Riu Clar. Cal recordar que el primer es va fer al polígon Francolí al gener. Redacció/GUT
Teatre científic al barri de Sant
Pere i Sant Pau
Cultura l El Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau acollirà avui, a les 18 h, l'obra de teatre El cor no oblida. La companyia Neurocientífic InCiTe presenta l’obra en format de conferència teatralitzada, centrada en el Dr. Alzheimer i el descobriment de la malaltia que porta el seu nom. L’obra recorre les principals troballes sobre l’Alzheimer. Redacció
des professionals. La fira s’ha adreçat, principalment, a l’alumnat dels darrers cursos de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), però també a professionals de l'àmbit educatiu i a persones interessades a millorar la seva ocupabilitat a través de l'actualització professional. Per l'edició d'enguany, s'ha apostat per
potenciar la vessant pràctica i vivencial, amb la incorporació d’un gran volum d’activitats, tant adreçades al públic juvenil en procés de transició cap a l’educació postobligatòria com també a les persones d’altres franges d’edat interessades a millorar les seves competències professionals. Redacció/Gerard Martí
Tecnologia l L’aplicatiu mòbil incorporarà altres funcionalitats, com la petició de recollida de voluminosos
Sergi Peralta Moreno
Una nova aplicació mòbil permetrà a la ciutadania comunicar a l’Ajuntament de Reus incidències que detecti a la via pública a temps real. L’avís estarà geolocalitzat i permetrà adjuntar una fotografia per facilitar la transmissió de la informació al departament corresponent i que hi hagi «una resposta molt més ràpida». L’alcaldessa, Sandra Guaita, va destacar que el programari, que podria estar llest a l’estiu, permetrà reportar qüestions com una paperera o un panot trencats o un contenidor ple, però «després anirem incloent altres funcionalitats». «Estem parlant d’una eina viva que s’anirà
adaptant a les necessitats», va afegir el regidor en cap de l’àrea de Serveis Generals, Manel Muñoz.
L’edil va detallar que, a més de l’opció d’avisar d’incidències a la via pública, l’app s’estrenarà permetent sol·licitar la recollida de mobles i altres voluminosos i disposarà de serveis com una agenda de ciutat, notícies, l’enviament d’avisos, un directori de contactes i localitzacions d’interès o l’enllaç directe amb altres aplicatius municipals. En un futur, incorporarà possibilitats com l’accés a la Carpeta Ciutadana o als processos participatius, la petició de cita prèvia, la signatura de documents o les inscripcions a activitats. «A partir d’avui,
S’uneix a altres accions, com la creació de la Brigada d’Intervenció Ràpida
engeguem la maquinària per oferir a la ciutadania un nou servei que ens farà avançar per fer de l’Ajuntament de Reus una administració més àgil, eficient, eficaç i a l’abast de tothom», va subratllar Muñoz.
Essent la via pública l’escenari que centra el desenvolupament de la primera fase del programari, el regidor de l’àmbit, Daniel Marcos, va remarcar que «facilitarà la gestió i resolució d’incidències» atès que, en el moment
L’apunt
La incorporació de la intel·ligència artificial a l’Ajuntament
L’app de ciutat incorporarà la intel·ligència artificial (IA), que permetrà cribrar els casos rebuts i derivar-los cap als serveis competents que hi han de donar resposta. «Permetrà poder repartir de manera més encertada a través de
de registrar l’avís, s’afegirà «la data i hora de la incidència i la geoposició exacta» i es tin-
El programari inclourà una agenda i un directori de contactes
l’aprenentatge que farà», va valorar la regidora de Bon Govern, Transparència i Administració Oberta, Montserrat Flores. L’edil Muñoz va afegir que «ens ha de permetre obtenir moltes més dades» i, al final, «anticipar-nos a determinades actuacions per donar un millor servei a la ciutadania». Cal recordar que Redessa comptarà amb IA per avaluar els projectes innovadors que rebi.
drà la possibilitat d’adjuntar una imatge d’allò que s’ha de resoldre. L’administració
pública intentarà confirmar la recepció de l’advertència en un màxim de 24 hores i el missatge es redirigirà al departament o l’empresa contractista competent. «L’objectiu és escurçar el temps de resposta, tant en el registre de la queixa com en la resolució d’aquesta; busquem resoldre ràpidament la incidència, minimitzar l’impacte i, en conseqüència, reduir aquelles molèsties que causa», va expressar Marcos. En aquesta línia, el regidor Marcos va assenyalar que, a banda de l’eina tecnològica, els últims mesos s’han dut a terme accions per «donar resposta a les incidències de via pública», com l’ampliació de la plantilla de les Brigades Municipals, la creació de la Brigada d’Intervenció Ràpida o l’impuls del pla Barri a Barri. «La ciutadania també ens demana celeritat i, amb aquest nou recurs, podrem tenir una millor organització i guanyar en agilitat», va tancar. Guaita va transmetre que el govern local és conscient que «inicialment probablement rebrem un nombre més gran d’incidències i, per això, volíem tenir desplegada la capacitat de respondre». «El projecte sabem que ens incrementarà la feina, cosa que estem agraïts, perquè no és el mateix tenir els treballadors municipals que sumar 100.000 persones que veuen el carrer cada dia i que ens poden ajudar també a millorar la ciutat», va declarar. Així mateix, va voler destacar que, tot i l’obertura d’una nova via de comunicació amb l’Ajuntament de Reus, «no implica que tanquem els canals anteriors».
El contracte per al desenvolupament de l’aplicació sortirà aviat a concurs públic, amb un pressupost base de 131.000 euros. La primera fase haurà de poder-se desplegar en un termini de quatre mesos, a comptar des de l’adjudicació, i la segona, en vuit mesos. El contracte també inclou el suport, el manteniment i les millores del software
Reus sanciona l’empresa que subministra el Wifi4EU
Política l L’Ajuntament de Reus sancionarà a l’empresa que garanteix el servei de Wifi4EU amb una multa de 1.200 euros en total. La sanció passarà avui divendres 21 de febrer per la Junta de Govern Local del consistori on, en el sisè punt de l’ordre del dia, s’aprovarà la incoació d’expedient d’imposició de penalitats del contracte de subministrament, instal·lació, manteniment i connexió del servei. Aquesta situació, segons expliquen fonts del consistori a Diari Més, seria amb relació a quatre incidències que tenen a veure amb la indisponibilitat del servei en una zona. Concretament, el motiu darrere la sanció és el retard en la resolució de les incidències esmentades. Per aquest fet, l’Ajuntament ha decidit imposar una penalitat econòmica a l’empresa contractada seguint el que s’estipula en el plec del contracte. M. Llaberia
El Carnaval de Reus 2025 arrenca amb els actes previs
Cultura l Els actes previs del Carnaval 2025 a Reus donaran el tret de sortida aquest diumenge 23 de febrer. En primer lloc, a partir de les 11 hores se celebrarà la primera edició de la cursa popular de disfresses organitzada per l'associació juvenil la Crispeta. Aquesta tindrà un recorregut circular de 2,5 quilòmetres amb dues voltes, per tant, sumarà un total de 5 quilòmetres i recorrerà els carrers del centre de la capital del Baix Camp. A més, s'entregaran diversos premis als participants. A les 12 hores, a la plaça del Castell, se celebrarà el Vermut Carnavalero dels 80, a càrrec de la colla Els Vespistats. Per acabar aquest primer dia, a les 19 hores se celebrarà el Càsting 2025 al Teatre Fortuny, un espectacle on el teatre es transformarà en un cabaret ple de sorpreses i que estarà presentat per la Colla del Fil i l'Agulla. Redacció
El pla estratègic va comptar amb un procés participatiu. Aj. Reus Política l L’aprovarà formalment avui per
Sergi Peralta Moreno
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ja va expressar en els primers compassos del mandat que no volia tirar enrere tota la feina que havia dut a terme el govern anterior. Una de les carpetes que hi havia sobre la taula era el Pla Estratègic Reus Horitzó 32, que havia estat liderat per Esquerra i que dibuixava les línies mestres de la ciutat del futur.
Amb els canvis al cartipàs, el trinomi de PSC, ERC i Ara no ha oblidat el document: el va tenir en compte per definir el PAM i, avui, la Junta de Govern Local l’aprovarà formalment. «Tenint en compte que pot esdevenir acte preceptiu per a la implementació d’algunes de les línies estratègiques o de les propostes d’actuació que es promouen en el mateix Pla Reus Horitzó 32, o bé per a possibilitar l’ac-
cés a fonts de finançament d’accions que s’emmarquen en el pla, és convenient disposar de l’aprovació formal del mateix», concreten fonts municipals a Diari Més. Això significa que, si sorgís l’ocasió o la intencionalitat d’aplicar preceptes establerts al text, estaria tot «a punt» per fer-ho amb més celeritat i facilitat. El Pla Reus Horitzó 32 es va dibuixar com l’eina de definició col·lectiva del model de ciutat que s’ha d’impulsar a deu anys vista, així com l’estratègia que hauria d’orientar l’acció local. Treballat en un procés de debat públic, es fonamenta en quatre eixos principals que representen els propòsits a assolir: ciutat
Política l La cap de l'oposició ha estat uns mesos allunyada per salut
Teresa Pallarès ha retornat a l’activitat política després d’un temps allunyada de la primera línia per motius de salut. La portaveu de Junts per Reus va participar en la Junta de Portaveus de dimecres, va estar present a l’acte institucional del Dia Internacional contra l’LGTBI-fòbia en l’Esport i té previst assistir al ple que es desenvoluparà aquest matí.
La cap de l’oposició expressa estar «amb moltes ganes i il·lusió de recuperar la plena activitat política amb la par-
ticipació en el ple, però també de poder recuperar el contacte presencial amb entitats i ciutadans per recollir les seves necessitats i defensar-les a l’Ajuntament». «Durant aquests mesos, he pogut continuar treballant per Reus a un ritme més baix, però el que més he trobat a faltar és la política de proximitat», afegeix. Pallarès agraeix «de tot cor les nombroses mostres de
«Ha estat un període complicat, però ara em sento totalment recuperada»
suport que he rebut durant aquest temps». «Ha estat un període complicat, però ara em sento totalment recuperada i amb moltes ganes de continuar treballant per la ciutat», expressa. La portaveu de Junts remarca que «tenim molta feina al davant i estic disposada a continuar defensant els interessos dels ciutadans». Aplaudeix «l’enorme feina dels regidors del grup municipal, amb Mariluz Caballero al capdavant, que han demostrat que hi ha una alternativa rigorosa i ambiciosa al govern, que té un projecte gris i que actua d’inèrcia».
Política l El grup municipal de la CUP portarà al ple ordinari d'avui dues mocions, una per fer de Reus un municipi feminista i una segona per donar suport a l'associació cultural la Bressola. Pel que fa a la moció referent al feminisme, la portaveu dels cupaires, Mònica Pàmies, es mostra «preocupada» per «la falta d'acció del govern
en propostes feministes». A parer seu, l'actual Ajuntament no va més enllà del simbolisme i no promou mesures efectives. «Per exemple, fins fa poc la normativa de publicitat als autobusos no prohibia continguts que puguessin ser masclistes o que vulneressin drets fonamentals. Vam presentar la proposta de canviar-ho i es va
d’oportunitats, ciutat amb qualitat de vida, ciutat amb talent i ciutat per gaudir. Això es concreta en projectes com la voluntat que tothom tingui al seu abast tots els serveis essencials en un radi de 15 minuts a peu.
acceptar, però no s'ha replicat a la resta d'empreses municipals», exemplifica Pàmies. La moció que la CUP defensarà inclou punts com desenvolupar una diagnosi de Reus des d'una perspectiva feminista o garantir un recurs residencial públic, d'emergència i temporal per a dones que surten d'un context de violència masclista. M. Llaberia
Cultura l Aquesta unió s’emmarca dins del projecte de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona
El Centre d’Arts Cal Massó de Reus i el Centre d’Arts Contemporànies el Mèdol de Tarragona han buscat estrènyer vincles gràcies a una xarxa de col·laboració entre equipaments dedicats a les arts contemporànies. Amb aquesta col·laboració l’objectiu és optimitzar recursos i promoure al màxim l’equilibri territorial en l’àmbit cultural. Arran d’aquesta aliança, Cal Massó acollirà durant tres dies l’obra Lore, de l’artista Leo Pum. «No es tracta que un equipament programa i l’altre posa l’espai, sinó de pensar en coses conjuntes», defensa el director del Mèdol-Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, Vicent Fibla.
Aquesta primera mostra de treball conjunt inclourà un seguit d’actuacions i ses-
sions de música en un espai ple d’elements tecnològics obsolets. La proposta combinarà l’experimentació i la in-
novació contemporània, amb què l’artista pretén crear una experiència immersiva per al públic. Aquesta exposició, que
es podrà visitar fins dissabte, convida a reflexionar sobre la identitat amb un conjunt de pantalles que representen
L’objectiu és enfortir el «diàleg cultural» i amplificar la visibilitat d’ambdues ciutats
el món digital. «Volem parlar d’identitat, dels diferents rols que les persones assumim quan ens relacionem amb d’altres fent servir el canal digital», explica Leo Pum. A la vegada, també s’introduiran elements relacionats amb el món dels videojocs i els jocs de rol, així com altres aspectes que representaran el món analògic. Per un altre costat, l’espai també acollirà l’actuació musical transfemenina Bella Báguena i una sessió DJ amb l’artista Guillem Sarrià com a acte de clausura. El regidor de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de
Reus, Daniel Recasens, assenyala que ambdues ciutats comparteixen interessos comuns i objectius idèntics, tot i que en l’imaginari se les col·loqui en espais separats. En aquesta línia, remarca la voluntat d’enfortir el «diàleg cultural» al territori. «Si treballem plegats i presentem propostes conjuntes, aconseguim amplificar la visibilitat de les dues ciutats», afegeix Recasens. Per la seva banda, la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, insisteix en el fet que les administracions han d’acompanyar als artistes en el procés de creació cultural. A més, la consellera també destaca que aquesta aliança cultural entre ambdós equipaments és una extensió més de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona: «Quan parlem d’àrea metropolitana no només estem parlant d’autobusos, carreteres i tramvies, també hem de parlar d’altres coses, entre altres, de cultura, que també ha de ser metropolitana. Aquest és el primer cop que fem activitat conjunta entre Cal Massó i el Mèdol, dos equipaments germans».
Entrevista l Els Pets estrenen la gira ‘Cantant les 40’ de celebració dels 40 anys de la banda amb dos concerts consecutius al Teatre Fortuny de Reus, en el marc del cicle Les Perles de l’Accents, amb totes les entrades exhaurides
Cristina Serret Alonso
Vau estrenar la gira a Girona, després vau anar a Lleida i ara, a Reus. Amb 1963 també vau escollir el Fortuny per encetar gira al Camp de Tarragona. Us porta sort, la ciutat, o és que els programadors de Reus són més ràpids que els de Tarragona?
«Volíem començar fent els quatre territoris del Principat, i Reus de seguida s’hi va apuntar, la qual cosa no vol dir que, després, Tarragona també aprofités l’avinentesa per portar-nos més endavant. Però amb Reus tenim una relació especial. I, sobretot, amb el Fortuny, perquè és el teatre on hem tocat més vegades en la història dels Pets. A més, és com una capsa de bombons, i tens la gent molt a prop. Això, a mi, que tinc tendència a fer de vedet del Paral·lel i necessito tenir el feed-back del públic, m’ajuda molt».
Com plantegeu els concerts al Camp de Tarragona?
Reus es va exhaurir en quatre dies i Tarragona gairebé està a punt de penjar també el Sold out. Sembla que aquí no en tenim mai prou…
«Entre Reus i Tarragona haurem posat a la venda unes 6.500 entrades. És molt. Ara, si algun valent encara es vol engrescar, nosaltres estarem encantats de la vida. De fet (i això encara ho estem parlant), et puc explicar, com a exclusiva mundial, la idea que tenim per celebrar els 40 anys. Amb la gira estem fent una mica de trampa, perquè l’aniversari és el 25 de desembre. Ens faria molta il·lusió fer un últim concert per Nadal en algun lloc molt íntim i sorprenent. I, si el fem, el faríem per aquí».
La gira durarà un any, només? De gener a desembre?
«En principi sí, tot i que hem de veure com va. Ara estem en plena efervescència, amb una glopada de satisfacció per com hem arrencat. Quan la cosa es vagi calmant veurem si hi ha prou públic i prou ganes per a fer un altre any».
Un final de festa tarragoní
«Per tancar la gira voldríem fer un últim concert especial, i segurament serà per aquí»
Quins dubtes teníeu abans d’estrenar, que s’han esvaït amb els primers concerts?
«Bé, la proposta que hem plantejat no és la típica de fer els grans èxits, sinó fer discos sencers i, per tant, era arriscada. Cada disc té cançons conegudes i populars, però també en té altres que no les hem tocat pràcticament mai. M’he trencat molt les banyes pensant en l’ordre. Tenia molt clar que volia fer primer un disc i després l’altre, sense barrejar-los i sense seguir l’ordre del disc, perquè llavors el públic ja sabria quina ve després. I hem jugat una mica amb el tempo perquè hi hagi un punt de sorpresa». En un concert interpreteu Calla i balla, que és del 91, i Som, que és del 2018. Són gairebé 30 anys de diferència. Conviuen bé, dos discos tan separats en el temps?
«Conviuen amigablement, però ha costat. Sobretot hem treballat molt per adaptar el
Calla i balla, perquè no volem fer un concert arqueològic, sinó ensenyar el Calla i balla tal com l’entenem ara. Això vol dir que ens hem complicat la vida, i en comptes de fer les cançons tal qual, n’hi ha que les hem remodelat i tunejat una mica. Mosquits a l’aixeta o No soc un forat són divertides i està bé cantar-les, però et queden una mica lluny. D’altra banda, també és molt maco veure la reacció de la gent amb les cançons antigues, i com se’n recorden. També ha passat una altra cosa que no m’esperava, i és que me’n recordo més de les lletres antigues que de les noves. Potser perquè llavors tenia més neurones… Amb les de Som, que són de fa dos dies, tinc una feinada». Parlem de les cançons d’aquests 40 anys. El que m’interessa no són tant les que s’han quedat fora del concert, com les que es van quedar fora dels discos.
Teniu un calaix de cançons descartades? No n’hi ha cap que pugui ser rescatada? «Les cançons que queden fora d’un disc van a les escombraries. I és injust, perquè n’hi ha que podrien tenir una segona vida. Però les tria el productor, i ell té una visió objectiva que jo no tinc. De vegades, vols que una cançó surti en un disc només perquè t’agrada el tema de què parla, o perquè t’ha costat molt de fer. El productor, com que tot això no ho sap, només diu Aquesta sí, aquesta no. Però hi ha hagut casos en què una cançó descartada s’ha acabat publicant. Al principi, perquè no tenia prou cançons: Menja avellanes, per exemple, és del tercer disc, però la tocàvem ja al principi de tot. Ara, un dels casos més curiosos és el de Les coses com són. A mi m’agradava molt, però en Brad Jones em va dir que no entrava al disc. Com que vam trigar tres anys a fer el següent, la vaig tornar a portar a veure si no se’n recordava. I em sembla que no, perquè li va agradar i la vaig poder colar. També em va passar amb la cançó que ha
tingut més requesta de Som, que és La vida és molt avorrida sense el teu cos. Tenia la tornada feta per al disc anterior, L’àrea petita, i li vaig ensenyar al productor dient-li que estava per acabar. Ell em va dir que no, que no calia. I, al final, la vaig recuperar per al Som». Ara, amb Spotify, podeu saber quines són les més escoltades. T’has endut alguna sorpresa? «Sí, moltes. És una eina molt útil, encara que també cal tenir en compte qui és el públic de Spotify: en general, nosaltres no som un grup que hi tingui molts seguidors. Però em sorprèn moltíssim que, per exemple, Blue tack sigui la cançó més escoltada de totes. I no és perquè no m’agradi, és de les meves preferides de les últimes, però confiava més que fos un Bon dia o el Bona nit. També ha sigut sorprenent que la cançó més escoltada de l’últim disc, i amb molta diferència, sigui Lent, que no va ser ni primer, ni segon i ni tercer single, ni en vam fer vídeo. I ha passat que hi ha hagut cançons que han tingut una sego-
na vida. No n’hi ha prou amb estimar-se molt, arran de fer-la amb el Joan-Pau Chaves, es va disparar en les escoltes. No fa massa vaig sentir Xarim Aresté que, parlant d’una de les seves cançons, explicava que l’havia compost per un fet concret, però que, amb el temps, la cançó es va anar omplint amb persones no previstes. T’ha passat a tu?
És xula aquesta reflexió. Hi ha una certa obsessió –i jo segurament també en soc culpable–, de buscar de qui parla una cançó concreta. Però amb l’experiència de fer-ne, i també de llegir sobre cançons que m’agraden, m’he adonat que moltes vegades les cançons són com una espècie de calidoscopi de persones i històries diferents. Comences parlant d’algú determinat, però acabes parlant d’algú altre, perquè probablement el sentiment és el mateix. O també passa que penses que una cançó la vas escriure parlant d’un fet concret, i t’adones que aquell fet encara no havia passat. Com si hagués tingut un pressentiment del que passaria més endavant.… Això m’ha succeït més d’una vegada. Després, també hi ha persones que s’obsessionen amb la idea que són dins d’una cançó, i arriba un moment que fins i tot jo en dubto de si és veritat o no. Però penso que, al final, un cop l’has publicat, tu ja no tens la potestat de dir qui hi entra i qui no. Qui l’escolta és qui decideix si aquella cançó parla d’ell». En les més de 160 cançons de 40 anys dels Pets surten Vila-seca, Cambrils, Tarragona… I Reus? No me’n puc estar, com a reusenca, de demanar-te que, abans de plegar, facis almenys un tema on surti la ciutat. «És que Reus costa de rimar… Jo soc molt de rimar, m’encanta fer-ho, i no suporto els artistes que fan cançons que no rimen. Reus amb què rima? Amb meus? Falta un substantiu al darrere… Ostres, ara no pensaré en cap altra cosa. Serà l’obsessió d’aquests dies».
Mobilitat l Els regionals no s’aturaran a Sant Vicenç de Calders, però milloraran les freqüències i la durada
Álvaro Rodríguez
Després de cinc mesos d’obres, Renfe ha anunciat que servei de trens que connecta Tarragona, Torredembarra i Altafulla amb Barcelona es recuperarà aquest 3 de març, tal com estava previst. Durant el matí d’aquell dia, Renfe realitzarà diverses simulacions comercials per comprovar que els treballs del túnel de Roda de Berà han resultat exitosos i s’espera que el servei torni a la completa normalitat al voltant de les 15 hores.
No obstant això, un retard per part dels proveïdors d’Adif obligarà a endarrerir les obres a l’estació de Sant Vicenç de Calders fins al 25 de maig, comportant algunes afectacions al servei. El principal canvi és que els trens regionals no podran fer parada a Sant Vicenç, motiu pel qual s’establirà un servei alternatiu per carretera entre Torredembarra i aquesta estació. Els regionals que feien parada a Vilanova i la Geltrú la conservaran.
D’altra banda, aquestes obres afectaran també les línies que connecta Lleida amb Barcelona. L’R14 passarà de fer l’itinerari a través de Valls a fer-ho per Reus, cosa que suposa un trajecte més llarg.
Pel que fa a l’R13 es convertirà en una llançadora ferroviària entre la Plana-Picamoixons i Sant Vicenç de Calders. Així, els viatgers que viatgin a Barcelona des de Valls hauran d’aturar a Sant Vicenç de Calders per connectar allà amb Rodalies sud. Tanmateix, els que vulguin anar fins a Lleida hauran de fer una parada a la Plana - Picamoixons. A més, durant les hores punta s’establirà una connexió directa per carretera entre Valls, Roda de Berà i Barcelona.
Antonio Carmona, director
Imatge aèria de les obres del túnel de Roda de Berà en sentit Barcelona.
Diari Més
La connexió LleidaBarcelona es veurà afectada per les obres a Sant Vicenç
de Rodalies, afirma que la reprogramació de les obres s’ha fet «prioritzant recuperar la connexió» de la línia costanera. El director especifica que, si no s’hagués donat el problema dels proveïdors «la situació seria igual que la que es viurà el 26 de maig».
Millores al servei
La recuperació del servei Tarragona - Barcelona comportarà també una ampliació de les línies, establint un interval màxim de 30 minuts entre cada tren. Així, es passarà de 31 viatges per sentit al dia a 34.
El director de Renfe també ha detallat que és «sistematitzarà l’oferta de dies feiners i la de caps de setmana». També cal tenir en compte que, fins al 25 de maig, els trens procedents de Tarragona no faran parada a Sant Vicenç, reduint el temps de trajecte fins a Barcelona.
Carmona ha detallat que encara està pendent un «nou servei totalment reprogramat», que hauria de millorar durada i freqüències. Aquest arribarà al setembre, un cop les obres hagin finalitzat completament. En aquest moment, també es podrà configurar el pas simultani de mercaderies per la via de costa. Des de Renfe esperen que els horaris a partir del 3 de març es publiquin aquest mateix cap de setmana.
Tall total a Sant Vicenç durant un cap de setmana
El cap de setmana abans que s’aixequi el tall ferroviari de Roda de Berà, els dies 1 i 2 de març, l’estació de sant Vicenç de Calders es veurà immersa en un tall total. Antonio Carmona, director de Renfe, ha explicat que aquesta mesura és necessària per donar resposta a uns «treballs de software» necessaris dins de les obres. Per aquest motiu, Renfe ha posat en marxa un nou pla alternatiu de transport durant aquestes afectacions.
Els autobusos que actualment connecten els municipis tarragonins amb Sant Vicenç de Calders faran la
seva parada a Cunit, des d’on s’oferirà la connexió amb Barcelona. De la mateixa manera, els viatgers procedents de la ciutat comtal podran agafar un autobús a Cunit per viatjar a qualsevol dels destins habituals.
Pel que fa a les línies R13 i R14, els trens aturaran a la Plana-Picamoixons des d’on s’oferirà un servei alternatiu per carretera fins a Tarragona i Cunit. La línia R4 iniciarà i finalitzarà al Vendrell, on s’oferirà transport per carretera fins a Sant Vicenç. Carmona ha remarcat que el pla ha tingut en compte que és el cap de setmana de carnaval i es disposarà d’una flota de 105 vehicles que faran 2.650 expedicions.
Roda de Berà denuncia esquerdes a habitatges
Tal com va avançar el Diari Més, l’Ajuntament de Roda de Berà, en companyia de representació veïnal i dels càmpings del municipi, ha denunciat l’aparició d’esquerdes a habitatges, soroll i desperfectes al voltant de les obres del túnel ferroviari. Els veïns i veïnes afectats han anunciat que canalitzaran les seves queixes a través del consistori, tot denunciant les dificultats per comunicar-se amb Adif. Pere Virgili, alcalde de Roda de Berà, expressa sentir-se «¸menystingut», després que l’administrador ferroviari hagi anul·lat la reunió que tenien convocada ahir. El batlle assegura que «continuarà insistint» en aquesta trobada per «traslladar el neguit» de la població. A més, Virgili assegura no tenir «una data fixa» per la desaparició dels camions i la caminaria del seu municipi. En aquest sentit, l’alcalde es mostra preocupat amb la coincidència de la Setmana Santa i l’ús de l’espai públic per part d’Adif.
Paral·lelament, Pere Parera, responsable del càmping Estel, el qual s’ubica a tocar de les vies, ha manifestat la seva «preocupació» per l’augment de combois de mercaderies que comportarà el tercer fil. Parera afirma que, durant aquest temps, alguns dels seus clients «han marxat pel soroll de les obres». El responsable afirma que des de l’associació de càmpings estan «lluitant», per aconseguir la instal·lació de pantalles acústiques, però Adif n’hi hauria traslladat que aquestes «només poden anar a zones residencials». Parera identifica 16 càmpings de la Costa Daurada afectats. L’apunt
Formació l El Consell de Govern ha aprovat les noves titulacions acadèmiques per al curs 2026/2027
Redacció
La Universitat Rovira i Virgili tindrà noves titulacions oficials el curs 2026/27. El Consell de Govern va aprovar ahir, dijous 20 de febrer, dos màsters, un dels quals s’inscriu dins el programa Erasmus Mundus. També es va aprovar la creació d’un grau en un centre adscrit, un programa de doctorat i diversos títols propis de postgrau i microcredencials universitàries.
Els dos nous màsters que s’impartiran tenen en comú l’aposta per la sostenibilitat i la innovació. D’una banda, es crea, a proposta de la Facultat de Turisme i a Geografia, el Màster Erasmus Mundus en Disseny Innovador d’Entreteniment Temàtic i Atraccions per a la Sostenibilitat, que coordina la URV i en què també participen la Breda Univer-
sity of Applied Sciences holandesa i la Libera Università di Lingue e Comunicazione de Milà. Proposta formativa singular en el panorama català, europeu i global en l’àmbit acadèmic de les ciències socials, l’objectiu principal és la formació de professionals en matèria de disseny, planificació, gestió, operació i direcció d’entreteniment temàtic i d’atraccions recreatives emmarcat en els principis de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.
El màster està enfocat en parcs temàtics, monuments, museus i centres d’interpretació, entre d’altres. El programa, de caràcter internacional per la configuració, pel partenariat d’empreses i organitzacions que li donen suport i per la pròpia procedència dels estudiants, té l’objectiu de formar i, per tant, aportar res-
ponsables d’entreteniment temàtic i atraccions a organitzacions, destinacions i corporacions. El programa formatiu ha estat dissenyat dins del projecte Erasmus Mundus Design Measures (EMDM), atorgat l’any 2022 per l’European Education and Culture
Executive Agency (EACEA). I, per altra banda, es crea el Màster universitari en Sostenibilitat i Innovació a la Indústria Enològica i Cervesera, que pretén formar professionals capaços d’afrontar els reptes actuals i futurs en aquests sectors, tot promo-
El màster d’atraccions formarà en matèria de disseny i direcció d’entreteniment
lupar solucions innovadores per reduir l’impacte ambiental, augmentar l’eficiència i generar valor afegit a les indústries enològica i cervesera.
L’EUSES (Escola Universitària de Salut i Esport) de Terres de l’Ebre, centre adscrit a la URV, oferirà a partir del curs vinent, 2026/27, el grau en Odontologia, que té com a objectiu formar professionals amb sòlids coneixements científics i tècnics per prevenir, diagnosticar i tractar els problemes de salut relacionats amb les dents, els maxil·lars, la boca i els teixits bucals. Aquest grau s’uneix a l’oferta formativa de l’EUSES, que actualment imparteix els graus en Fisioteràpia i en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), inclòs el doble grau.
Un Doctorat transformador
També s’han aprovat altres titulacions, entre les quals hi ha títols de postgrau i un Doctorat
L’altre màster que es posarà en marxa serà de sostenibilitat en la indústria cervesera
vent pràctiques més sostenibles i eficients. L’àmbit de coneixement abasta les àrees clau de la producció, el desenvolupament tecnològic, la gestió de residus i l’eficiència energètica, així com la preservació dels recursos naturals i la innovació en processos i productes, i la seva comercialització. El màster està dirigit tant a professionals del sector com a interessats en desenvo-
La URV també començarà a oferir, el curs vinent, 2026/27, un nou programa de Doctorat en Educació, que vol formar investigadors i investigadores líders amb la capacitat d’intervenir i transformar la realitat educativa per a la seva millora. Rere aquesta denominació genèrica hi ha la voluntat de reflectir-hi una visió inclusiva i el compromís d’abordar l’educació i la recerca en aquest camp des de la seva diversitat i complexitat, abraçant totes les perspectives i disciplines rellevants.
«Tots aquests nous estudis ens permeten ampliar la nostra oferta amb programes molts sòlids, ja que en tots els casos fa molt de temps que s’hi treballa», va assegurar Iolanda Tortajada, vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat. Durant el Consell de Govern també es va aprovar l’actualització del pla docent dels graus en Educació Social i en Pedagogia, i de les respectives arquitectures de crèdits per equiparar-les a d’altres graus. Per contra, la URV deixarà d’oferir, el curs vinent, 2026/27, els màsters en Nanociència, Materials i Processos: Tecnologia Química de Frontera; en Begudes Fermantades; en Recerca Avançada en Estudis Humanístics; en Emprenedoria i Innovació, i en Enginyeria Computacional i Matemàtica.
Societat l L’alcalde reclama als grans tenidors que cedeixin al consistori el miler d’habitatges buits que hi ha a la ciutat
La Policia Local del Vendrell ha evitat el 88% d’intents d’ocupació de pisos des que es va posar en marxa l’oficina antiocupació ara fa un any i mig, tal com han assegurat aquest dijous l’alcalde de la ciutat, Kenneth Martínez, i el regidor de Seguretat Ciutadana, Christian Soriano. En concret, dels 124 intents que s’han registrat, els agents n’han evitat 110. Tot i celebrar les dades policials, Martínez ha assegurat que «no pot ser que al Vendrell hi hagi 1.000 pisos buits» en mans de grans teni-
dors i entitats bancàries. En aquest sentit, els ha reclamat que els cedeixin al consistori perquè els posi com a lloguer social, ja que ha lamentat que aquests habitatges acaben sent utilitzats per les màfies per fer negoci.
Segons el consistori, la gran majoria de les persones que han intentat ocupar un habitatge té antecedents policials. Martínez ha indicat que quan aquest perfil de persones accedeix il·legalment a un domicili acaba sent un focus de problemes de convivència amb el veïnat, ja que aprofiten l’espai per fer activitats delictives.
«És inacceptable, inadmissible i una vergonya que quinze anys després del crack de la construcció hi hagi més de 1.000 pisos en mans de bancs que siguin la temptació per provocar aquest conflicte de convivència i siguin una font per les màfies, que s’aprofiten de les dificultats de les persones d’accedir a un habitatge», ha manifestat el batlle. Martínez ha destacat que la policia destina «molts esforços i moltes hores» a combatre l’ocupació il·legal i ha criticat que els grans propietaris «vulguin vendre a preu de mercat». Per aquesta raó ha reclamat
Des que es va posar en marxa el servei s’han evitat 110 intents d’ocupació
a les «administracions superiors» que «obliguin» a «vendre, llogar o cedir» als consistoris
per solucionar l’emergència habitacional de moltes famílies. «Molts d’aquests pisos necessiten la cèdula d’habitabilitat o reformes. Regularitzarem el que calgui», ha insistit.
Amb tot, ha posat en valor que des del consistori l’any 2019 van aprovar aplicar un
recàrrec del 100% de l’IBI als propietaris dels pisos buits, el màxim que permet la llei, i que han fet convenis de cessió d’habitatge amb entitats bancàries. «No tenim tant una necessitat de construir nous habitatges sinó d’aprofitar els que ja tenim construïts i estan tancats», ha finalitzat.
Societat l El 27 de febrer es presentarà la programació oficial
Redacció
Salou ostenta aquest 2025 la Capitalitat de la Cultura Catalana, un reconeixement que posa en valor el seu patrimoni històric i cultural i que situa el municipi com a referent en la difusió i promoció de la cultura catalana. La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Salou està treballant en una programació d’activitats que abraça des de les tradicions i la cultura popular fins a les manifestacions artístiques més contemporànies, amb l’objectiu d’arribar a tots els públics i posar en relleu la diversitat cultural del territori. El 27 de febrer tindrà lloc una roda de premsa on es presentarà la programació oficial de «Salou, Capital de la Cultura Catalana 2025». Aquest programa cultural està concebut com una iniciativa dinàmica i en constant evolució, convertint-se en una
El periodista català Ramon Pellicer i Colillas. Cedida
La gala marcarà l’inici d’un any ple d’activitats culturals a Salou
plataforma per a la difusió de la cultura catalana en totes les seves expressions. Per donar el tret de sortida a aquest any tan especial, Sa-
lou celebrarà una gran gala inaugural que serà conduïda pel prestigiós periodista de TV3 Ramon Pellicer. La seva participació aportarà rigor i solemnitat a un esdeveniment que marcarà l’inici d’un any ple d’activitats culturals. La gala comptarà amb l’exhibició d’elements festius de la cultura salouenca i amb una actuació especial de Veus - Cor Infantil Amics de la Unió, una de les formacions corals infantils més prestigioses del país. Fundada el 1996 dins de l’Escola de Música de la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers, aquest cor de veus blanques destaca per la seva qualitat interpretativa i per la singularitat de les seves produccions. Aquest ha participat en nombrosos festivals i ha estat guardonat en certàmens de prestigi com el 7th Tokyo International Choir Competition (2024) i el Certamen Coral de Tolosa.
Energia l La instal·lació es destinarà al combustible radioactiu que es guarda a França i que havia de tornar el 2017
Enresa ha iniciat els tràmits per aconseguir la declaració d’impacte ambiental i el vistiplau del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) per a la construcció del magatzem temporal de residus radioactius de la unitat I de la nuclear de Vandellòs, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). El termini d’informació pública i per presentar al·legacions al projecte és de trenta dies hàbils des de la publicació de l’anunci al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) que
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
es va produir ahir. Les obres tenen un termini d’execució de divuit mesos i un mes de proves de posada en funcionament. El nou MTI de Vandellòs I estarà format per tres edificis. El principal serà de formigó armat, de grans dimensions i una sola planta.
Els altres dos serviran de suport durant l’operació d’emmagatzematge dels quatre contenidors de combustible gastat que custodia França i que podran tornar el 2028, quan acaba l’actual concessió. Per això, serà de dimensions
més reduïdes que els MTI d’Ascó o Vandellòs II, dissenyats per a guardar 115 contenidors a la Ribera d’Ebre, i 73 contenidors al Baix Camp. Vandellòs I es troba en fase de latència després del segon nivell de desmantellament. Aquest període acabarà el 2030 i es podrà fer el tercer nivell de desballestament, el definitiu.
La planta es va aturar precipitadament per l’incendi al reactor el 1989, l’accident nuclear més greu del país. El combustible gastat de Vandellòs I havia de tornar a la
La central nuclear va tancar el 1989 i els residus els custòdia França
nuclear del Baix Camp l’any 2017.
Durant tot aquest temps, Enresa ha pagat més de 150 milions d’euros de finança per garantir a França «que el retorn no s’allargaria indefinidament», i més 700 milions d’euros pels serveis de processament i compra de contenidors.
Un magatzem per central Totes les nuclears espanyoles tindran un nou magatzem de residus individualitzat, com preveu el setè pla estatal de residus radioactius amb el qual l’actual govern espanyol va descartar la construcció d’un magatzem de residus nuclears centralitzat (MTC) a Villar de Cañas, a Cuenca.
Al darrer trimestre de l’any passat, el ple del CSN ja va informar favorablement, amb condicions, a la construcció dels magatzems temporals de combustible radioactiu d’Ascó I, a la Ribera d’Ebre i Vandellòs II.
La previsió és que el magatzem de Vandellòs II estigui acabat entre setembre i octubre de 2026, i el d’Ascó entre març i abril de 2027. Les piscines d’emmagatzematge del combustible gastat d’aquestes dues centrals estaran plenes en aquestes dates, com també l’MTI que ja hi ha a Ascó des de 2013.
Sense els nous magatzems, l’ANAV (Associació Nuclear Ascó- Vandellòs), propietària de les centrals nuclears, no podria dur a terme els següents cicles de recàrrega de combustible dels tres reactors.
Seguretat l L'exercici, el primer que es fa al túnel, va posar a prova el Pla d'Autoprotecció
ACN
Carreteres de l’estat a Catalunya va organitzar el primer simulacre d’accident de trànsit al túnel del coll de Lilla la matinada d’ahir amb quatre ferits de diversa consideració. L’objectiu del simulacre va ser posar a prova l’operativitat del Pla d’Autoprotecció del túnel, així com la coordinació amb els operatius implicats i els plans d’àmbit superior.
L’acció va consistir en la simulació d’un accident al punt quilomètric 27 en sentit Valls en què es van veure involucrats tres vehicles i que va
provocar l’incendi d’un d’ells. En l’exercici van participar efectius dels Bombers de la Generalitat, el Servei d’Emergències Mèdiques, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil i serveis de gestió i operació del túnel.
Així, es van encarregar d’extingir l’incendi, rescatar les persones atrapades, fer el control d’accessos i el desviament del trànsit per vies alternatives. El simulacre es va dur a terme entre les deu de la nit de dimecres i un quart d’una de la matinada de dijous.
L’Associació de la Premsa del Motor de Catalunya (APMC) ha atorgat el títol de Millor Cotxe de l’Any a Catalunya 2025 al nou Renault 5 E-Tech, un dels cotxes cent per cent elèctrics que més expectació ha aixecat davant la seva arribada al mercat. Al premi hi optaven vuit models de vehicles i finalment el nou Renault 5 E-Tech 100% elèctric s’ha imposat al Cupra Terramar i Ford Explorer, respectivament. El disseny del Renault 5 E-Tech 100% elèctric viu al marge dels codis aplicats als altres models de la marca. És el privilegi d’una icona. A més dels elements que simbolitzen el disseny retrofuturista, hi ha ingredients amb un fort valor emocional que formen un conjunt alhora modern i pop. En la memòria col·lectiva hi ha el Renault 5 original de 1972 i la seva línia combina elements de tres models clàssics: l’aspecte general de Renault 5 i Supercinco, i l’actitud i presència del Renault 5 Turbo, amb les seves amples i imponents aletes posteriors.
El Renault 5 E-Tech arriba amb una bateria de 52 kWh denominada ‘autonomia confort’, amb una autonomia combinada de fins a 410 km WLTP, es dirigeix als clients que busquen un vehicle elèctric que s’adapti tant a la ciutat com als trajectes més llargs. També és possible disposar-ne
amb la bateria de 40 kWh, que aconsegueix una autonomia combinada de fins a 312 km WLTP, adaptada a un ús urbà i periurbà.
El model posseeix una potència de 110 kW (150 CV), accelera de 0 a 100 km/h en 8 segons i la seva velocitat màxima està limitada electrònicament a 150 km/h. Derivat directe del motor de Megane E-Tech 100% elèctric, el motor de Renault 5 E-Tech 100% elèctric segueix fidel a la tecnologia síncrona amb rotor bobinat,
sense imant permanent i que no utilitza terres rares i redueix així el seu impacte mediambiental. Els clients podran triar entre cinc colors: groc ‘pop’, verd ‘pop’, blau marí, blanc nacarat i negre brillant. A més, també està disponible en tres nivells d’acabat: Evolution, Techno i Iconic Cinq. En versió Evolution parteix des de 27.900 € (o 16.900 € si s’apliquen les ajudes màximes del Programa MOVES III i la deducció del 15% en l’IRPF). Renault i Mobilize Financial Services avancen als seus clients l’ajuda de fins a 7.000 € per l’adquisició de vehicles elèctrics del Programa MOVES III. També és possible adquirir Renault 5 E-Tech 100% elèctric en versió Evolution i bateria urbana a través del crèdit multiopció Preference des de 95 euros al mes. El Renault 5 E-Tech 100% elèctric es fabrica a Europa, dins del pol ElectriCity que la marca té a França, com en la resta de la gamma de vehicles endollables. Per a Sébastien Guigues, director general de Renault i Alpine a Espanya, “És un gran orgull que Renault 5 E-Tech s’hagi convertit en el Millor Cotxe de l’Any a Catalunya 2025, i és que té tots els ingredients per a serho, ja que no sols és només un cotxe sinó que és una icona, i ens permetrà democratitzar la tecnologia elèctrica perquè els seu preu parteix des de 25.000 euros i, a més, té un disseny preciós que arriba al cor”.
serveis de rentatge
L’empresa ofereix rentatge manual amb certificació per al transport de productes alimentaris
Redacció
Sovint s’associa el món de la neteja de vehicles a les grans cadenes de rentatge a pressió que durant anys es van popularitzar arreu del territori fins a saturar el mercat i pràcticament desaparèixer, però poques vegades pensem en les empreses que fan front a la necessitat de mantenir sempre en bones condicions vehicles industrials que transporten matèries delicades o productes especials. És en aquest segon sector on Agro Gas Truck s’ha fet un nom al llarg de més de dues dècades i on s’ha consolidat com un dels serveis més especialitzats i reconeguts del Camp de Tarragona.
Ubicades a Constantí, al costat de
la carretera TV-7211 i de la pista de pràctiques de conducció, les installacions d’Agro Gas Truck ofereixen un servei de neteja per a vehicles industrials com camions articulats o autobusos gràcies al seu pont de rentatge específic, però també ofereix rentat manual especialitzat en neteja interior de camions frigorífics, caixes obertes, neteja de maquinària pesant, tractors o motors de cotxes clàssics, a més de greixatge. El gerent de l’empresa, Jordi Segú, comenta que «treballem tant amb autònoms i petits transportistes com amb grans empreses amb flotes de desenes de camions» gràcies a l’espai de què disposa l’empresa i a un treball específic que els ha permès, fins i tot, oferir un certificat de neteja
i sanejament per a vehicles de transport alimentari. «Moltes empreses, sobretot cadenes de supermercats, necessiten una certificació de què aquell camió que avui ha transportat un producte determinat i que l’endemà ha de carregar carn o peix, està en perfectes condicions higièniques i això només es pot oferir amb una feina molt concreta i manual com la nostra», explica Segú. Després de més de dues dècades,
l’empresari relata que la seva ubicació, entre el polígon Constantí i el polígon Riu Clar, ha ajudat a la seva consolidació, tot i que considera que el principal baluard d’Agro Gas Truck és que «ens hem sabut adaptar a oferir un servei molt exclusiu i personalitzat a les necessitats de cada client». Treballen des de la cabina
Més de vint d’anys d’experiència fan de l’empresa un referent en la neteja personalitzada ~ CONTINGUT ESPECIAL ~
fins al compartiment de càrrega, passant pel xassís, els baixos o els pneumàtics, eliminant la brutícia i les restes de greix acumulat, els possibles residus o les olors no desitjades, a més de treballar els interiors en cas de necessitat. «Fem una feina que els rentatges automàtics no podem oferir».
MOBILITAT
El Tancat, quatre dècades
Amb tres centres entre el Vendrell i Santa Margarida i els Monjos i una dotzena de professionals, el Tancat Centre de Formació acumula prop de quatre dècades formant conductors i professionals del transport. El Tancat treballa a partir de tres àrees diferenciades: l’educació viària bàsica de conductors novells per als carnets de cotxe o motocicleta, la dedicada a xòfers professionals per al transport de mercaderies o persones –amb formació per al certificat d’aptitud professional (CAP) obligatori–, a més de la formació de professionals de vehicles per al transport de mercaderies perilloses per carretera ADR.
~ CONTINGUT especial ~
El pla inclou 240 milions en crèdits per flotes empresarials i 200 més per microempreses
El Govern fixa com a objectiu mobilitzar més de 1.400 milions d’euros en sis anys provinents del sector públic i privat per impulsar el vehicle elèctric. El pla busca que la quota de vehicles electrificats passi del 14,3% al 40% abans del 2030 i multiplicar per cinc la infraestructura de recàrrega. Per aconseguir-ho, el Govern oferirà crèdits perquè les empreses renovin la seva flota amb 240 milions d’euros per companyies grans i 200 milions més per autònoms i microempreses. A més, la Generalitat invertirà 150 milions d’euros per desplegar 9.000 punts de recàrrega, 4.000 dels quals seran d’accés públic. Entre les mesures anunciades, s’inclou l’electrificació del 90% de la flota de la Generalitat.
El Govern reconeix que el punt de partida actual és ‘millorable’ i es el president Salvador Illa ha assegurat que es
busca que el vehicle elèctric «no sigui un luxe per uns pocs sinó una eina per la majoria». La proposta consta de 20 me-
sures articulades al llarg de sis anys que tenen com a objectiu acabar amb les barreres actuals per tenir un vehicle elèctric.
taller multimarca
Luca & Matei, el nou taller de referència amb equipament i servei d’última generació
L’empresa ofereix servei per a turismes, furgonetes i camions
Redacció
Després d’una dilatada trajectòria en el sector del transport, els responsables del taller Luca & Matei han apostat fort des de la primavera de 2023 per un servei de reparació multimarca que en aquests escassos dos anys de vida s’ha convertit en tot un referent al polígon Riu Clar i a tot Tarragona. Gràcies a unes instal·lacions modernes i a un equipament de primera línia, l’establiment ofereix un servei de reparació ràpid i de confiança a tota mena de clients –tant particulars com professionals– per a vehicles utilitaris, furgonetes o vehicles de gran tonatge. La facilitat d’accés i tot el seu espai disponible al carrer del Ferro fan que Luca & Matei pugui oferir una atenció de qualitat adaptada a les necessitats tant dels petits utilitaris com de les autocaravanes o els camions
de gran tonatge. Els serveis de Luca & Matei inclouen ponts elevadors que permeten treballar amb furgonetes de màxima alçada, a més de disposar d’un ràpid servei de recanvis que garanteix el mínim temps d’espera. Conscients de la importancia d’oferir un servei de màxima qualitat i rapidesa, el taller és membre de la xarxa Eurotaller, que ofereix garantia arreu dels centres adherits a tot l’Estat.
CONDUCCIÓ SOSTENIBLE
Tecnotarraco disposa del Jaecoo 7 SHS i l’Omoda 5 EV, suma d’innovació, rendiment i respecte pel medi
Redacció
En un món que avança cap a la sostenibilitat, Omoda i Jaecoo ja destaquen com a referents amb dos models que combinen innovació, rendiment i respecte pel medi ambient: el Jaecoo 7 Súper Híbrid Endollable (SHS) i l’Omoda 5 EV, 100% elèctric. Tots dos estan disponibles a Tecnotarraco, el concessionari oficial Omoda i Jaecoo a Tarragona, i són la prova que la mobilitat del futur ja és aquí.
Jaecoo 7 SHS: Poder d’hibridació El Jaecoo 7 SHS és un SUV híbrid endollable que redefineix el concepte d’eficiència. Amb el seu sistema de propulsió Super Hybrid System (SHS), una tecnologia híbrida de tercera generació, combina un mo-
tor de combustió 1.5 TGDI amb una transmissió híbrida i un paquet de bateries d’alt rendiment. El resultat? Una potència combinada de 340 CV, un parell màxim de 525 Nm i una autonomia que et sorprendrà: 90 km en mode elèctric i fins a 1.200 km en mode combinat, amb un consum combinat homologat de 6.0 l/100km. En el seu interior, el Jaecoo 7 SHS és tecnològic i confortable. La pantalla central HD de 14,8 polzades és el cervell del vehicle, controlant des de la navegació fins als assistents de conducció. Amb un sistema de reconeixement de veu i una app mòbil, pots gestionar funcions com la climatització o l’obertura de portes des de la teva aplicació mòbil. I per si no fos prou, el Jaecoo 7 SHS és un referent en seguretat, amb 18 sistemes ADAS (ajudes a la conducció) i 8
venda de vehicles
airbags, a més d’una carrosseria feta en un 80% d’acers d’alta resistència. El seu disseny, inspirat en la filosofia «From classic beyond classic», combina línies netes i estilitzades amb una estètica robusta que no passa desapercebuda.
Omoda 5 EV: Elèctric sense límits Si el que cerques és una experiència 100% elèctrica, l’Omoda 5 EV és la teva opció. Aquest SUV compacte ofereix un motor elèctric de 150 kW, una potència de 204 CV i una autonomia de fins a 430 km, perfecte per
La matriculació de turismes a Catalunya va pujar un 7,2% el mes de gener, fins a 9.493 unitats, en comparació amb el mateix mes de l’any passat, segons la patronal Anfac. A Catalunya es van vendre un 13,1% dels turismes de l’Estat, on l’increment va
ser del 5,3% (73.322 cotxes).
Del total, 2.600 turismes eren de gasolina, un 21,4% menys que al gener de 2024; 515 van ser dièsel, un 22,5% menys; i 6.378 –un 30,6% més que el gener passat– estaven inclosos en el grup d’elèctrics, híbrids endollables, d’hidrogen o GNL. Catalunya va ser la segona comunitat amb més
matriculacions, juntament amb el País Valencià, amb un 13,1% ambdues. De fet, a València destaca que l’increment del gener se situa en un 70,9% després de la dana. Madrid lidera les matriculacions. Els vehicles nous elèctrics van pujar un 29,4%, fins a 1.624 unitats; mentre que els híbrids van pujar un 30,9%, fins a les 4.482.
al dia a dia i per a viatges més llargs. L’interior de l’Omoda 5 EV és un exemple de minimalisme i tecnologia. La doble pantalla tàctil de 12,3 polzades i el sistema d’infoentretenimient amb Apple CarPlay i Android Acte et mantindran connectat en tot moment. A més, el sistema de reconeixement facial personalitza la configuració del conductor, ajustant seients, miralls i preferències de conducció automàticament.
Ja disponibles a Tecnotarraco Omoda i Jaecoo no sols aposten per
la innovació, sinó també per un futur més sostenible. Amb presència a Tarragona a través de Tecnotarraco i Grup Oliva Motor, compten amb una xarxa de concessionaris en expansió per tot el territori i una garantia de 7 anys o 150.000 km els super híbrids i 8 anys o 160.000km de garantia per a la bateria els 100% elèctrics, reflectint el seu compromís amb la qualitat i la satisfacció del client.
Descobreix més sobre aquests models i prova els vehicles que estan revolucionant el mercat a Omoda & Jaecoo Tecnotarraco.
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
taller i peces usades
El centre compta amb l’autorització E-1208.10. CEDIDA
Automoció la Canonja, més de 30 anys de servei reciclant vehicles
Automoció la Canonja, especialistes en desballestament i reciclatge de vehicles, és un centre autoritzat CATV que recull el seu vehicle i fa la baixa telemàtica de la DGT, amb taxació i pagament al moment. Disposa de taller mecànic, compravenda de vehicles i gran varietat de recanvis usats, a més de venda online a través de Wallapop. Redacció
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
Els concessionaris de Mazda a Tarragona i Tortosa aposten per l’excel·lència
Redacció
En un mercat automobilístic en constant evolució, Mazda Kimauto es consolida com un referent a la província de Tarragona. Amb seus a Tarragona i Tortosa, el concessionari oficial ofereix no només una àmplia gamma de vehicles Mazda, sinó també un enfocament centrat en la qualitat del servei i la satisfacció del client.
L’equip de Mazda Kimauto destaca per la seva professionalitat, oferint un assessorament expert i un tracte personalitzat que acompanyen el client en cada etapa del procés de compra.
Més enllà de la venda de vehicles, el concessionari es compromet a fer viure l’autèntica experiència Mazda, oferint proves de conducció, serveis postvenda i promocions exclusives que reforcen la
seva proposta de valor. El segell distintiu de Mazda, amb la seva reconeguda filosofia de disseny KODO, converteix cada vehicle en una obra d’art en moviment. Models icònics com el Mazda3, el sofisticat Mazda6 o el robust SUV CX-5 destaquen no només pel seu disseny, sinó també per la combinació de tecnologia de vanguarda, seguretat i una passió incomparable per la conducció. A mès, el CX-30 destaca per la seva estètica refinada, amb línies fluides i proporcions equilibrades que li donen una presència imponent però àgil. Una distribució ergonòmica i una atenció al detall que reflecteix l’essència premium de Mazda.
La tecnologia Skyactiv de Mazda redefineix l’eficiència i el rendiment, oferint motors potents amb un consum reduït i baixes emissions. A més, el seu sistema
G-Vectoring Control millora l’estabilitat i el control, garantint una conducció segura i plaent.
Mazda també aposta per un futur més sostenible, incorporant al seu catàleg models híbrids, híbrids endollables i solucions innovadores que redueixen la petjada de carboni sense renunciar al rendiment.
Aquesta visió s’alinea amb el compromís de Mazda Kimauto d’oferir opcions responsables i adaptades a les necessitats dels conductors actuals.
En definitiva, la marca, de la mà del Grup Pons, es reafirma com un referent d’innovació i adaptació a les necessitats del sector de l’automoció a la província. Mazda Kimauto, una aposta segura per a aquells que desitgen gaudir d’una experiència de conducció única, acompanyada d’una atenció professional i propera.
rep a
necessitat d’una victòria clau
l El conjunt grana haurà de superar un equip que juga per sortir del descens per mantenir el rumb
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona es juga aquest dissabte més que tres punts. El conjunt grana s’enfronta a l’Ourense amb l’objectiu de recuperar el camí ascendent ha perdut en els darrers deu partits. D’aquests enfrontaments, els tarragonins només han sumat tres triomfs i O Couto és el camp escollit retrobar-se amb les bones sensacions. Això sí, no serà fàcil, perquè és un terreny que ningú ha pogut conquerir des del mes d’octubre.
L’Ourense va ser el primer rival del Nàstic de la temporada. Llavors, els grana van empatar a un en un Nou Estadi Costa Daurada sense públic
en el qual va ser el primer i únic, de moment, partit de suspensió. En aquell moment, la inspiració de Jaume Jardí amb un gol de la mitja part, i la del porter Raúl Marqueta, van evitar la victòria d’un equip que va ser penalitzat per una errada defensiva. No es pot comparar l’estat dels dos equips i de poc serveix comparar aquell Ourense amb el que s’enfrontarà el Nàstic dissabte.
Des que Pablo López va agafar les regnes del conjunt gallec al novembre, l’equip ha viscut una transformació. En catorze partits, l’Ourense ha passat de les dues últimes posicions a ficar-se en plena lluita per la permanència. De fet, la jornada passada va tastar la dolça mel de viure una jor-
nada fora del descens, però la darrera derrota contra l’Unionistas el va tornar a deixar a la zona de perill. Aquesta evolució ve lligada amb una fita: han convertit O’Couto en tot un fortí. Andorra, Ponferradina, Lugo i Celta Fortuna han sortit derrotats d’un camp que no coneix què és una victòria visitant des del 20 d’octubre. Els ouresans han pujat el nivell defensiu i en els set partits a casa només han rebut cinc gols. En el balanç general de la competició, amb 28 gols encaixats, ara mateix ha rebut les mateixes dianes que el líder de la categoria, la Cultural Leonesa. Aquesta és una rara avis compartida amb el Sestao River perquè, comparat amb la resta d’equips de la zona de descens, que acu-
Javier Carbonell, amb 8 gols aquest curs, és l’amenaça ofensiva de l’Ourense
mulen xifres de gols en contra molt més elevades. Amb tot, la seva defensa no és excel·lent i el darrer duel contra l’Unionistas de Salamanca va demostrar les imprecisions i la falta de coordinació en alguns aspectes, perquè van caure amb dos gols en contra. La creu que els ha deixat en la lluita per la salvació és la fase ofensiva. L’Ourense és un equip al qual li costa bastant generar ocasions de gols i, les que tenen, les sol acumular el seu davanter Javier Carbonell, que acumula 8 dianes. Poques
Ourense El rival
Com
El conjunt gallec va ser el primer rival del Nàstic a la lliga, duel que va acabar en 1-1
dianes han vingut de jugades confeccionades sobre el terreny de joc i, de fet, aprofiten bastant les jugades a pilota aturada per marcar.
O Couto, terreny humit
El Nàstic de Tarragona es prepara per jugar un partit difícil al més pur estil dels camps del nord. S’espera que aquest cap de setmana plogui a Ourense, fet que deixarà la gespa tova que, per experiència aquesta temporada, impedirà les transicions veloces i el joc associatiu. Aquesta temporada
Guillermo Cueto Amigo és l’àrbitre seleccionat per xiular el duel del Nàstic contra l’Ourense del dissabte a les 16 h. El col·legiat lleonès s’estrena aquesta temporada a la Primera Federació després d’assolir l’ascens el curs passat. El d’aquest dissabte serà la primera vegada que dirigeix un partit del Nàstic, però aquesta temporada ja ho ha fet amb l’Ourense a O Couto. Cueto Amigo es va estrenar en la segona jornada en la derrota per 0-1 del conjunt gallec contra l’Osasuna Promesas, un duel en el qual els navarresos van sumar els tres punts gràcies a un penal. Amb tot, és un àrbitre que ja coneix bé l’equip gallec perquè, l’any passat, va xiular dues victòries de l’Ourense per 0-2 a Segona Federació.
la meteorologia ha sigut un rival més al qual enfrontar-se, amb el cas més extrem el duel contra el Real Unión d’Irun amb l’Stadium Gal inundat.
Es grana es presenten al duel amb l’única baixa de David Juncà i la novetat d’Óscar Sanz, que aquesta setmana ha tornat als entrenaments, tot i que no s’espera que el seu retorn sigui directament a l’onze inicial. Després de la derrota contra el Bilbao Athletic, s’espera nous canvis a l’onze inicial amb un Antoñín més protagonista i Borja Granero preparat per ser titular.
Hoquei Patins l Els reusencs es van classificar per a quarts de final, una fita que no passava des del curs 17-18
El Reus Deportiu Virginias va assolir una classificació per a la història. A dues jornades per acabar la fase de grups de la Champions League, els roigi-negres ja poden celebrar que tornaran a disputar els quarts de final, una fita que no es veia des del curs 2017-2018.
El darrer dimecres el Reus Deportiu va convertir-se en un gegant al palau Blaugrana. Els de Jordi Garcia no van anar a especular, es van enfrontar de tu a tu a un monstre com és el Barça en el seu niu i van assolir un punt d’or. El tècnic Jordi Garcia va destacar en el postpartit que «hem portat al límit el compromís, l’ambició i el saber estar i ens ha permès competir en la seva màxima expressió, felicito a tots els meus jugadors». La realitat és que els roig-i-negres van acceptar el torcebraç des del primer moment i van disputar l’encontre de tu a tu contra el Barça.
A la primera part, els blaugrana van dominar la bola, però el Reus les ocasions. A la
segona, els reusencs van imposar el seu ritme per trencar el conjunt barceloní en trenta segons. Joan Salvat i Martí Casas van fer la màgia de cara a porteria, i Càndid Ballart es va santificar sota els pals quan va ser necessari. Amb el 0-2
i en l’últim tram de partit, el Barça va accelerar el partit amb una poderosa embranzida que el Reus va fer front de bona gana. «Els gols ens van donar confiança i després vam saber gestionar la rotació bèstia que va plantejar el
Barça. Sabíem que patiríem fins al final i hem tret el nostre esperit de resistència», va cloure Jordi Garcia. Després del partit, el mateix tècnic va posar en valor la gesta aconseguida: «És molt gros que ens hàgim classificat
El CV Sant Pere i Sant Pau afronta
Voleibol l El conjunt femení juga contra un rival directe per accedir a la Final Estatal
El CV Sant Pere i Sant Pau femení afronta aquest dissabte un partit clau per assolir l’objectiu de l’ascens a Primera Nacional. Les noies d’Eduardo Sánchez s’enfronten al Volei Sant Just, rival directe a la part alta de la classificació. Les rojillas es troben en segona posició igualades amb el Sant Just a 17 punts, amb només l’equip del centre de tecnificació Blume al capdavant. Una victòria contra el rival directe donaria més arguments a les cooperativistes per arri-
bar a la darrera fase d’ascens de la millor manera. L’ascens a la Primera Nacional no és un repte gens fàcil. Fins ara, les cooperativistes han assolit una bona primera fase de grups inicial que les ha deixat al grup Promoció, on competeixen ara. Els quatre millors equips al final d’aquesta fase s’enfrontaran entre ells per accedir a la Final Estatal, el darrer play-off contra equips d’arreu de l’estat per assolir un bitllet a la Primera Nacional. Fins ara, les d’Eduardo Sánchez han assolit una ratxa encomiable. El grup, però,
brillat des del primer moment.
Els roig-i-negres han assolit el bitllet abans de disputar la darrera jornada
a dues jornades per al final en un grup tan difícil com aquest». De fet, el Reus es va convertir en un monstre més d’un grup temible. El Barça, per partida doble, i el Porto han patit el poder roig-i-negre en els moments clau. De fet, la classificació reusenca va deixar el conjunt blaugrana penjant d’un fil, a un pas sobre l’abisme.
El Reus de les grans cites Aquesta temporada Jordi Garcia ha trobat la millor versió d’un equip que no ha fallat quan se l’ha necessitat.
Homes importants com Joan Salvat i Martí Casas han fet un pas endavant per carregar l’equip a l’esquena i els joves com Guillem Jansà i Carles Casas han entrat a la rotació amb ambició i força. El resultat és un equip més compacte, més sòlid a nivell defensiu i amb màgia en la fase ofensiva. Aquesta combinació ha
Els roig-i-negres van aterrar a la final de la Supercopa d’Espanya, el primer torneig de la temporada, sense complexos. Llavors, van caure per la mínima contra el Barça en un duel que en van merèixer més, però que va servir com l’inici d’una campanya ascendent. A l’OK Lliga només han perdut un partit a casa, mentre que a la Champions, el Porto i el Barça van ser totalment sobrepassats pel conjunt roig-i-negre. Amb aquesta empenta, el Reus Deportiu torna a quarts de final de la Champions i, el pròxim dijous en el darrer duel contra el Noia, s’establirà quina serà la seva posició final.
Martí Casas, lesionat El final del partit contra el Barça va ser tota una guerra a la qual el Reus va haver de sobreviure. No només a nivell ofensiu, sinó també a nivell físic, perquè el Barça va acabar per escalfar el partit a base de cops, la majoria protagonitzats per Ferran Font. Aquest, no només va picar amb l’estic al cap de Guillem Jansà quan el reusenc era a terra, sinó que també va atropellar a Martí Casas en un xoc que va acabar amb l’atacant roig-i-negre amb el braç en cabestrell. Casas va acabar amb l’espatlla dislocada i des de l’entitat roig-i-negra estan esperant les darreres proves mèdiques per confirmar l’abast de la lesió.
Les tarragonines juguen a domicili dissabte a les 16 hores
és exigent, i els rivals exigeixen a les tarragonines a fallar ben poc així que una victòria contra el Sant Just seria un pas important per a l’equip de Sant Pere i Sant Pau.
k Carta dominical k
Benvolguts i benvolgudes, amb els anys sants o jubilars, l’Església catòlica ha donat al jubileu hebreu un significat més espiritual. Consisteix en un perdó general, una indulgència oberta a tots, i la possibilitat de renovar la relació amb Déu i amb els altres. D’aquesta manera, l’any sant és sempre una oportunitat per a aprofundir la fe i viure amb un compromís renovat el testimoniatge cristià.
Lk Editorial k
’alcalde del Vendrell presentava aquest dijous el balanç de l’oficina antiocupació que l’ajuntament va posar en marxa ara fa un any i mig. Les xifres resulten sorprenents pel seu volum. Segons les dades de la Policia Local es van evitar 110 ocupacions d’un total de 124. El batlle destacava l’efectivitat de la tasca policial, alhora que indicava que es tractava d’ocupacions que intentaven persones amb antecedents policials o màfies que, posteriorment, s’aprofitaven de persones vulnerables per fer-hi negoci. Precisament és important separar aquelles ocupacions que, malgrat ser totes il·legals, efectivament, tenen
motivacions socials al darrere. És evident que en aquestes cal actuar-hi des de la perspectiva dels serveis socials i cal també assolir un equilibri, complicat segons els casos, per a mantenir el respecte a la propietat privada. Menys justificable és aquest equilibri quan es tracta de pisos que grans tenidors i entitats bancàries mantenen buits a l’espera de què els mercats els siguin favorables. L’alcalde hi incidia considerant «una vergonya» que quinze anys després de la crisi de la construcció, al Vendrell, una localitat amb 39.000 habitants, hi hagi més d’un miler d’habitatges buits en mans dels bancs.
k Tribuna k
SEl perdó de Déu pels nostres pecats no coneix límits. Déu està sempre disponible al perdó i mai no es cansa d’oferir-lo de manera sempre nova i inesperada
L’any sant comporta la referència a la indulgència. Fonamentalment la indulgència és l’expressió de l’amor misericordiós de Déu davant l’home pecador. El perdó de Déu pels nostres pecats no coneix límits. Déu està sempre disponible al perdó i mai no es cansa d’oferir-lo de manera sempre nova i inesperada. Però, amb tot, nosaltres continuem vivint l’experiència del pecat. Sabem que Déu ens crida a la perfecció, com afirma Jesús mateix en el sermó de la muntanya (cf. Mt 5,48), però sentim fort el pes del pecat. Malgrat el perdó, afirma el papa Francesc, «portem en la nostra vida les contradiccions que són conseqüència dels nostres pecats». «En el sagrament de la reconciliació Déu perdona els pecats, que realment queden cancel·lats; i tanmateix, l’empremta negativa que els pecats tenen en els nostres comportaments i en els nostres pensaments roman» (Misericordiæ vultus, 22). Sobretot, aquell que ha pecat greument ha pogut experimentar, malgrat el perdó, les ferides que aquesta falta ha ocasionat en el fons del seu cor. Es tracta d’una ferida que costa de cicatritzar i que, a voltes, ens torna a inclinar al mal. El do de la indulgència és la remissió total davant Déu d’aquestes ferides que, en determinades circumstàncies, se’ns atorga per mitjà de l’Església. «No sense raó a l’antiguitat el terme misericòrdia era intercanviable amb el d’indulgència, precisament perquè pretén expressar la plenitud del perdó de Déu que no coneix límits» (Spes non confundit, 23). La misericòrdia, equival a indult i, com afirma el Papa, «esdevé indulgència del Pare que a través de l’Esposa de Crist arriba al pecador perdonat i l’allibera de qualsevol residu de la conseqüència del pecat, habilitant-lo a obrar amb caritat, a créixer en l’amor més aviat que recaure en el pecat» (Misericordiæ vultus, 22). Al capdavall, com afirmava sant Pau VI, «Crist és la nostra indulgència» (Apostolorum limina, 2). Amb tot, això no treu que no hàgim de continuar lluitant contra la concupiscència del pecat que, tot i que no és pecat, prové del pecat i ens inclina cap a ell.
Amb la indulgència, el cristià constata amb certesa la infinita misericòrdia de Déu amb aquell indult de tota pena davant els pecats comesos i ja confessats. Amb motiu de l’Any Sant, es pot rebre el do de la indulgència fent un pelegrinatge a una església jubilar. També, portant a terme obres de misericòrdia i de penitència, amb la deguda confessió sacramental dels pecats propis.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
i preguntem als tarragonins i tarragonines quins són els carrers més emblemàtics de la ciutat, hi haurà cert consens en la resposta. Un d’aquests és un dels eixos vertebradors de Tarragona, un lloc que combina història, comerç, cultura i gent. Parlem de la Rambla Nova, una via d’un quilòmetre de longitud que, ja a mitjan segle XIX, va estar configurada pensant, inclús, en les necessitats actuals. Una àmplia zona per a vianants al centre de la ciutat, espais laterals també per vianants i pel trànsit rodat. No va néixer fruit de la improvisació, ni de cap prova pilot. Va ser un projecte molt estudiat, planificat, equilibrat i portat a la realitat, que encara avui és actual. Però, la realitat, una vegada més, ens mostra que la ciutat és viva i té la necessitat adaptar-se, acompanyar-la perquè tots hem d’envellir de la millor manera.
La Rambla Nova de Tarragona ha envellit, com tots, però ho ha fet sola. Ha estat abandonada. L’aspecte general no és bo: asfalt en mal estat, diversos tipus de ferms, rajoles trencades i en males condicions. Però també trobem locals buits, molts han hagut de tancar. Absència d’activitats i de vida. Ara, l’equip de govern ha iniciat una prova pilot per a restringir el trànsit en l’últim tram amb l’objectiu de convertir-lo en una plaça pels vianants
Maria Mercè Martorell Portaveu del grup municipal del PP a Tarragona
que està causant més problemes que solucions.
Sense el trànsit rodat tenim més sensació d’abandonament, de solitud, d’absència de moviment. S’ha creat una zona aïllada i amb sensació d’inseguretat, especialment en hores nocturnes. I, és clar, s’ha traslladat el problema del trànsit i circulació a altres zones de la ciutat. S’ha creat, novament, un problema que abans no existia.
La prova pilot no ha estat bona. Ha deixat l’últim tram de la Rambla Nova desolat. Però, a banda d’aquests problemes, és que els veïns i veïnes denuncien la manca d’informació i de transparència respecte als plans del govern de l’alcalde Viñuales. Aquesta opacitat ha provocat desconfiança i malestar, fins i tot amb aquells que
Abans de fer coses que ens afecten en el dia a dia, hem d’estudiar bé les alternatives i les conseqüències. Necessitem un estudi rigorós que posi fil a l’agulla en la recuperació de la Rambla Nova
podrien arribar a estar a favor del projecte. Amb tot, és inacceptable que una intervenció urbanística no tingui en compte afectacions reals al dia a dia dels tarragonins i tarragonines. Els veïns i veïnes no poden accedir fins a la porta de casa seva per descarregar la compra, per acompanyar o recollir una persona gran o amb mobilitat reduïda, i s’han allunyat i concentrat els contenidors en un únic punt. Abans de fer coses que ens afecten en el dia a dia, hem d’estudiar bé les alternatives i les conseqüències. Necessitem un estudi rigorós que posi fil a l’agulla en la recuperació de la Rambla Nova. El teixit comercial i social ho necessita. Revitalitzem aquesta emblemàtica via de la ciutat i suspenem la prova pilot que tant està afectant el dia a dia dels veïns i veïnes. La Rambla Nova és patrimoni de tota Tarragona. Actuant amb responsabilitat, criteri i sentit comú podrem recuperar-la. La Rambla Nova té tot el potencial del món. Convertir-la en una plaça no és una solució. La solució és revitalitzar-la amb una visió integral i consensuada.
Tarragona
Miguel Ibañez Gonzalez.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà a les 10 h al Tanatori.
Jose Alvarez Cobos.
Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà a les 11 h al Tanatori.
Leoncio Santos de la Rosa.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà a les 16 h al Tanatori.
Miguel Barcelo Hernandez.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà a les 16 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Joan Balcells Clua.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h a la Parròquia de Sant Fructuós.
Reus
Josep Maria Fort Gebelli.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà a les 11 h al Tanatori.
Maite de Lorenzo Correa.
Ha mort als 87 anys.
Miguel Angel Etcheverry.
Ha mort als 52 anys.
Maruja Solaz Roca.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà a les 13 h al Tanatori.
Josep Iglesias Vilalta.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà a les 9.30 h al Tanatori.
Empresa l Se celebrarà els dies 10, 11 i 12 de març al Palau Firal de Tarragona
Redacció
CaixaBank organitza un curs intensiu de gestió en restauració els dies 10, 11 i 12 de març a Tarragona. Aquest curs comptarà amb la col· laboració d’elBullifoundation i la participació de recone guts professionals del sector. L’objectiu del curs és propor cionar eines pràctiques per a la gestió eficient i sostenible dels negocis de restauració, tractant aspectes fonamen tals com la innovació, el con trol pressupostari, la gestió de sala, el màrqueting gastronò mic i la gestió de la bodega. El programa inclourà una sessió inaugural a càrrec de Ferran Adrià, fundador d’el Bullifoundation, qui com partirà la seva experiència i coneixements sobre la im portància de gestionar un restaurant.
S’enfocarà a donar eines per a la gestió eficient dels negocis de restauració El cuiner Ferran Adrià obrirà el curs amb una classe magistral sobre la importància de la
L’esdeveniment tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos de Tarragona i està dirigit a professionals del sector que vulguin millorar la gestió del seu negoci. Les places són li mitades i la inscripció estarà
oberta fins al 7 de març. Els interessats poden contactar amb la Federació Empresa rial d’Hostaleria i Turisme de la Província de Tarragona a través del correu info@fehtturisme.org
21/03 al 19/04 ÀRIES
Se’t plantejaran projectes bones oportunitats que no has de desaprofitar. No tinguis por de llançar-te que el que projectis durarà molt.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Una activitat desbordant una necessitat vital de fer més del necessari et faran gastar força i fer-te caure en l’estrès. Vigila la son. Nit passional.
22/11 al 21/12 SAGITARI
Si has de tractar amb caps o superiors tracta d’explicar-te amb claredat i demanar poc. Les coses no estan com per a prendre-s’ho de broma.
20/04 al 20/05
Jornada molt moguda en tots els aspectes que et farà posar a prova la teva capacitat de control la temprança dels teus nervis.
VERGE
23/08 al 22/09
Desplegaràs una gran activitat en tots els terrenys el teu domini en les diferents situacions sorprendrà al personal. Ves amb compte.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Una certa mandra general t’impedirà rendir a l’altura de les necessitats. Tracta de concentrar-te en un sol objectiu no et dispersis molt.
21/05 al 20/06 BESSONS
Retards per assumptes i problemes d’altres persones implicaran una lentitud en el resultat de les teves labors. Aplica comprensió.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Tant el públic com els viatges desplaçaments t’aportaran avanços importants en la teva carrera resultats positius a molts nivells. Sort.
20/01 al 18/02 AQUARI
El teu atractiu personal s’accentuarà avui de tal manera que notaràs que molts giraran a veure’t. En l’amor en el social estaràs imparable precís.
21/06 al 22/07 CRANC
Físicament hi haurà una forta baixada i la teva ment no està avui per a bromes. Centra’t en un assumpte ja que la sort t’acompanya.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
La teva imatge personal va en augment ràpid i provocarà l’admiració de tots els que t’envolten. Demostra amor al teu voltant.
19/02 al 20/03 PEIXOS
La jornada del matí transcorrerà calmada, és la tarda la que t’alterarà a causa de múltiples anomenades que no et deixaran descansar.
TARRAGONA:
Domingo Saigi, Pere Rambla Nova, 54 Telèfon 977 228 120 Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Font-Quer Pellicer, Raul
General Moragues, 107 Telèfon 977 313 046.
SALOU:
Oliva, Dolors Jaume I, 28. Telèfon 977 350 555.
LA MORA TAMARIT. Vendo pareado todo exterior. Tel: 655.570.371
SEÑORA CON TÍTULO SOCIO SANITARIO se ofrece para cuidar personas mayores de día, noches o fines de semana. Tel. 617.096.880
EMPRESA EUROPEA NECESITA FAMILIAS en Tarragona y alrededores para alojar estudiantes extranjeros. Periodos y pagos semanales. Tel. 657.837.083
TERÀPIES
SI TIENES DOLOR, FIBROMIALGIA, DEPRESIÓN, INSOMNIO, ANSIEDAD. Tel. 696.544.751
MASSATGES
MAYCA. Dulce fusión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular Reus. MASAJE ENTERO. Tel: 604.390.445
MASAJES RELAJANTES. Reus. Tel: 677.754.548
CANAL REUS TV
10:30 Impuls
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 La comarcal (r)
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Destí 2030 (r)
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Saló de plens
11:00 In situ
11:30 Qui cuina avui!
12:00 L’Orsai
13:00 Saló de plens
13:30 In situ
14:00 Notícies 12
14:30 Notícies 12. Esports
15:00 Saló de plens
15:30 In situ
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Anem de Cap
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Notícies 12. Esports
21:00 Com la nit el dia. Cabaret
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies 12
22:30 Notícies 12. Esports
23:00 Com la nit el dia. Cabaret
23:30 Destí 2030
00:00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Propi de persones que es tracten com a germans. Nota musical. 2. Temps passat. Grup nombrós d’abelles. Carboni. 3. Xifra cent. Fluid d’aire. Girona. Fenomen sonor. 4. Veritat banal massa evident. Amb forma esfèrica, al revés. 5. Ens porta a algun lloc, al revés. Amb moltes eres. Està en dos i en deu. 6. Carboni. Té forma de mitra. 7. Peça dels escacs. Es posa a la bústia. Xifra mil. 8. El més enllà. Segona i primera. Està al mig de sis. Sodi. 9. Ciutat de l’antiga Mesopotàmia. Regió polar. Dos enmig del canal. 10. Grec als poemes homèrics. Prové de la llet. 11. Dull. Telèfon. Fadrina, al revés. 12. Pertany a l’aire. Moble de l’habitació.
VERTICALS: 1. Dit del que és un fet, del que es dóna de fet. Cop de cua. 2. Rodi. Rim sense una lletra. Conjunció. 3. Beguda de most amb mel. Està content, al revés. 4. Revolta militar. Dues vocals. Una de feble. 5. Vocal. Antiga policia nacional socialista. Mig to. Gens neta. 6. Nota musical. Lloc on es pot comprar. Al mig de deu. 7. País africà. Voltada d’aigua. 8. Prefix que significa “eix”. Continent. Al mig de l’era. 9. Nota musical. Carretó amb força elevadora, al revés. Bonica, al revés. 10. Prendran mides. Germana de la mare. 11. Fluor. Cobalt. Xifra mil. Plugeta fina, al revés. 12. Ens posem d’acord. Apòcope d’acnitis.
VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041.
VALLS:
Fernandez-D., Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490. EL VENDRELL: Parra, M. Carme Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12 ALTRES
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia i de nou a partir de mitja tarda el cel quedarà molt ennuvolat o cobert per núvols baixos. La resta del dia la nuvolositat serà més trencada a la meitat nord i a Ponent, on quedarà entre mig i molt ennuvolat. No obstant això, al Prepirineu occidental i a tot el Pirineu estarà entre poc i mig ennuvolat fins a mig matí.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més alta. Per la seva banda, la temperatura màxima serà lleugerament més baixa, si bé al Pla de Lleida i a l’Empordà serà similar o lleugerament més alta.
El 2015 es va fundar l’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona (AEDT) amb Ana María Macho com a presidenta. Enguany, l’entitat celebra el seu desè aniversari amb un centenar de sòcies. «L’associació va néixer amb molta il·lusió, per a fer sinergies i poder ajudar les dones directives i emprenedores del territori», expressa Ana Ibars, actual presidenta de l’AEDT. «Ara conservem el llegat, organitzant esdeveniments que ajudin a les sòcies», afegeix Ibars.
El perfil de les sòcies de l’associació és molt heterogeni. «Tenim des de directives de grans empreses de Tarragona fins a dones que tiren endavant petits comerços», apunta Ibars. És el cas de Noelia Caballero, gerent de la cocteleria Red Lab. «Vaig començar el meu negoci molt perduda. Quan vaig conèixer i entrar a l’associació, vaig trobar un gran suport, tant moral com laboral», explica Caballero.
En els últims temps, han arribat a l’associació moltes dones autònomes. «Troben un lloc on estan acompanyades. Molts cops es troben desplaçades en el moment de tenir un fill», diu Ibars. En aquest sentit, des de l’AEDT volen «sortir del plor» i «reivindicar-se». «Continuem portant la càrrega de les famílies a casa. Encara estem molt invisibilitzades», rebla Ibars. Enguany, per a celebrar el desè aniversari, des de l’associació s’ha organitzat un programa d’activitats amb diferents tallers, taules rodones i formacions. «També veiem que les nostres associades tenen la necessitat de saber com gestionar l’estrès i tenir vies d’escapament», diu Ibars. Per això, des de l’AEDT també s’organitzaran esdeveniments més lúdics i també es repetirà la
Societat l L'Associació d'Empresàries i Directives de Tarragona presenta un ampli programa d'activitats per a celebrar l'aniversari i reivindica la feina feta
celebració de la Gala de Reconeixements. «Volem donar visibilitat a les dones de petites empreses i autonòmes, que els hi pot costar més donar-se a conéixer al territori. El motor d’una societat està en les empreses i les emprenedores del territori», sentencia Ibars.
Més enllà, una de les principals novetats d’enguany a l’associació és la creació del depar-
tament de joves emprenedores.
«Volem veure i analitzar quins problemes es troben les joves que volen emprendre. I ajudar-les en el procés d’inici amb els seus negocis. Volem obrir portes perquè trucar a les portes dels bancs és complicat», explica la presidenta.
Fortalesa i treball
En resum, deu anys de la unió de les dones empresàries del camp de Tarragona que demostra una «fortalesa» i el «treball que s’ha fet durant tot aquest temps». «Demanem a les administraci-
jornada
«Continuem portant la càrrega de les famílies a casa. Encara estem molt invisibilitzades»
ons i empreses que ens escoltin. L’associació sempre s’ha anat reinventant i adaptant, i això és part del seu èxit», afegeix Ibars. Pel pròxim 15 de maig, l’AEDT prepara una jornada de tot un dia que inclogui ponències i activitats relacionades amb el desè aniversari.
Les aplicacions de benestar han experimentat un creixement exponencial en els darrers anys, reflectint una creixent consciència sobre la importància de la salut mental i física. Segons les dades més recents, el mercat global d’aquestes aplicacions va ser valorat en 11,27 mil milions de dòlars el 2024, amb una previsió de creixement anual del 14,9% fins al 2030. Aquestes apps ajuden a gestionar el temps, fomentar hàbits saludables i mantenir un equilibri entre la vida digital i la real. Així, en el mercat de les apps de benestar hi podem trobar eines que controlen i ens ofereixen informes detallats sobre l’ús que fem del telèfon en temps real ajudant-nos a ser conscients de la nostra dependència digital i promovent un ús més responsable del dispositiu. També hi ha aplicacions curioses que contribueixen a cuidar la nostra concentració. En una d’aquestes eines, cada vegada que necessitem enfocar-nos en una tasca, plantem un arbre virtual que creixerà mentre no utilitzem el telèfon. Si sucumbim a la temptació i desbloquegem el dispositiu, l’arbre morirà. Així, es crea un incentiu visual i emocional per mantenir-nos allunyats del mòbil, ser més productius i creure’ns que som tan eco-friendly.
Per als amants de la meditació i la salut mental, existeix una àmplia gamma d’aplicacions que ajuden a reduir l’estrès i l’ansietat. Amb pràctiques diàries de mindfulness, ioga, pilates, taichí i tantes altres... Aquestes opcions contribueixen a millorar la qualitat del son i a fomentar una ment més serena i enfocada. Tot i això, és important destacar que, malgrat els beneficis que comporten, és essencial utilitzar les apps de manera equilibrada, amb consciència i moderació, per tal que no arribem al punt de necessitar una aplicació que ens avisi que tenim massa aplicacions per gestionar la costra vida.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
