Divendres 28 de febrer de 2025

Camp de Tarragona

Avui amb el diari

Empreses: motor del territori, una edició on es repassa la situació empresarial tarragonina

Els municipis podran aplicar una taxa turística pròpia de 4 euros per nit

Esports 18

El Nàstic rep diumenge el Barça Atlètic d’Alan Godoy amb la necessitat imperiosa de sumar tres punts

Política

El socialista

Alfredo Clúa deixa avui l’alcaldia de Cambrils

El PSC cambrilenc carrega contra les acusacions dels seus socis i convida Enric Daza (Junts) a dimitir 14

Esports

Els Comuns i el Govern van signar ahir un decret per duplicar l’impost turístic arreu del país. A més, s’obre la porta al recàrrec de cada municipi. El sector hoteler i dels càmpings, en contra 3

Benvingut, sa Majestat

El Reus Ganxets s’acomiada de la Copa de la Reina amb una derrota contra el Burgos 21

Detingut un home a Roda de Berà per agredir

Instant d’un dels partits celebrats ahir al Palau d’Esports Catalunya. Gerard Martí

L’Ajuntament planteja que les grans obres hagin de fer dipòsits contra els aiguats

Urbanisme l El consistori ho ha requerit a una empresa recentment i estudia fer-ho obligatori en un futur amb una ordenança

Oriol Castro

L’Ajuntament de Tarragona rumia si obligar a les noves construccions i grans obres de la ciutat a que construeixin tancs d’aigua propis. «Tenim els exemples de la DANA, de Santa Tecla de fa dos anys. Sabem que els episodis dels aiguats es produiran cada cop més sovint i la ciutat s’ha d’adaptar», explica Nacho García, conseller d’Urbanisme, Llicències i Domini Públic. Fins ara, les empreses que tiren endavant aquesta mena d’obres no tenen l’obligació de fer-ho, sinó que simplement se’ls requereix que es connectin a la xarxa comuna.

«S’inclourà segur a la nova ordenança d’obres, que estem redactant en aquests moments. Ara bé, hem de dirimir si serà una obligació o una recomanació. Hi ha casos, com la construcció d’habitatge públic, on els pressupostos són molt ajustats i no els ajudaríem. S’ha de valorar», indica el conseller. Els tancs d’aigua que es tenen al cap podiren emmagatzemar l’aigua durant un temps en episodis de gran pluja i ajudar així a no col·lapsar la xarxa pública.

Aquesta mena d’equipament s’ha fet en una nova gran construcció a Tarragona: la del centre comercial

«Tenim els exemples de la DANA o de Santa Tecla. La ciutat s’ha d’adaptar»

impulsat per Family Group a l’N-340, a tocar de Campclar. «L’Ajuntament ens va requerir

incloure aquest tipus de dipòsit d’aigua i ho hem fet», explica Víctor Romero, cap de comunicació de la companyia.

400.000 euros

L’empresa ha invertit uns 400.000 euros per a construir el dipòsit pluvial. «Té una capacitat de mil metres cúbics.

Detingut l’autor de l’apunyalament de Campclar, un home de 29 anys

Successos l L’autor de l’apunyalament de Campclar de dimarts la nit ha estat detingut. Segons ha pogut saber Diari Més, els Mossos d’Esquadra el van detenir la matinada de dimecres per amenaçar a la seva mare amb un ganivet. La policia autonòmica es va desplaçar fins al domicili de la víctima i el presumpte autor va quedar de-

tingut per un cas de violència domèstica. Gestions de la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra van aconseguir relacionar-lo amb l’apunyalament del dia anterior i també va quedar detingut per un delicte de temptativa d’homicidi. L’agressió amb arma blanca es va produir dimarts cap a les 21.20 hores al carrer Riu Llobregat, prop de la

comissaria de la policia autonòmica a Campclar. Allí dues persones haurien iniciat una baralla la qual va acabar amb un ferit per arma blanca. Com a conseqüència, una persona va resultar ferida greu i va ser traslladada a l’Hospital Joan XXIII, sense perillar la seva vida. El detingut va passar a disposició judicial ahir, al jutjat de VIDO. Shaila Cid

Si hi ha un episodi de fortes pluges, pots anar emmagatzemant l’aigua. Si arriba al nivell màxim de capacitat, es passa a la xarxa. Sinó, es va filtrant a poc a poc», exposa Romero. «Nosaltres, com a empresa valenciana, sabem el que hem patit i continuem patint i coneixem la importància

d’aquests equips», afegeix. La companyia ha treballat en tot moment amb el Departament d’Enginyeria de l’Ajuntament.

Arran dels episodis recents d’aigüats, la creació i gestió d’aquest tipus de dipòsits pluvials va ser un tema que va sortir a la palestra pública. Al camp de Tarragona,

diferents municipis, com Salou, han fet passes endavant en aquest sentit creant nous equipaments. Més enllà del nostre territori, a Barcelona, el grup municipal d’Esquerra Republicana ha reclamat la construcció de fins a 31 dipòsits pluvials al llarg de tota la ciutat.

L’apunyalament es va produir al carrer Riu

L’empresa Family Group, que està fent un gran centre comercial a Campclar, inclourà en la construcció un dipòsit amb capacitat per a mil metres cúbics. Gerard Martí

Llobregat de Campclar. Gerard Martí

Els municipis tarragonins podran aplicar fins a 4 euros de recàrrec a la taxa turística

El Govern de la Generalitat i els Comuns han pactat incrementar la taxa turística fins a duplicar-la. L’acord també preveu que tots els ajuntaments de la demarcació de Tarragona i de la resta de Catalunya puguin aplicar un recàrrec propi de fins a quatre euros, que aniran a parar directament a les arques municipals de cada localitat. En el cas de Barcelona, que fins ara havia estat l’única ciutat autoritzada a imposar aquest suplement, podrà incrementar-lo fins als vuit euros.

Turisme l La FEHT ha carregat contra l’acord entre el Govern de la Generalitat i els Comuns, que preveu duplicar la taxa turística Imatge d’arxiu de la piscina de l’Hotel Golden Port de Salou, plena de turistes durant la temporada alta. ACN

La consellera d’Economia, Alícia Romero, i la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, explicaven ahir que s’augmenta en un 100% la tarifa de l’impost sobre les estades en establiments turístics per a ingressar més recursos per pal·liar les externalitats negatives del turisme en l’habitatge. En aquest sentit, han acordat que un mínim del 25% de la recaptació corresponent a la Generalitat s’assignarà directament a polítiques d’habitatge. Romero defensava que l’increment és «de justícia». Respecte a l’aplicació d’un recàrrec, la titular d’Economia indicava que «vam rebre la petició per part de molts ajuntaments, els quals no entenien per què Barcelona ho pot aplicar i la resta de municipis no». L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va ser un

dels qui ho va demanar. De fet, ho va plantejar directament al President de la Generalitat, Salvador Illa, durant la reunió que van mantenir a l’octubre. El batlle volia «el mateix que té Barcelona». En aquell moment, Illa ja es va mostrar obert a estudiar la proposta per tirar-la endavant en un futur. Finalment, serà així. Demanar al Govern català que Tarragona pugui aplicar

La tarifa màxima era de 3 euros i ara podrà arribar fins als 10 amb recàrrec inclòs

un recàrrec municipal va ser una demanda del grup d’En Comú Podem per a l’aprovació de les ordenances fiscals per al 2025. «La nostra ciutat ha tingut un paper determinant en aquesta negociació i ha incidit en la política fiscal del país, demostrant que es poden impulsar mesures valentes i justes per a tothom», afirmava el portaveu d’ECP, Jordi Collado. L’edil assenyala-

va que «la nova taxa pot triplicar els recursos per millorar els serveis públics i a qualitat de vida» de la població. «Tot i l’oposició d’alguns sectors, cal defensar un model turístic sostenible i equitatiu per al benefici de tota la ciutat», afirmava. La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la Província de Tarragona (FEHT) va ser un dels qui va carregar contra el

L’apunt

Granados demana el 100% de la recaptació

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va celebrar ahir l’increment de la taxa turística, però va demanar que els municipis rebin el 100% de la recaptació perquè puguin reduir la pressió fiscal als residents i no pas a polítiques d’habitatge com s’ha acordat. «Igual que els ciutadans generen residus, els turistes també», assenyalava el batlle, qui afirmava que «és una injustícia que el resident ho hagi de pagar totes les despeses que generen els serveis».

Govern per l’increment de la taxa turística. Fins ara, la tarifa podia ser, com a màxim, de 3 per persona i nit en els hotels de cinc estrelles o creuers. Amb l’augment autonòmic i el recàrrec municipal, podria arribar als 10 euros. A Barcelona, ascendiria fins als 15. «És el 25% del preu d’una habitació en temporada baixa», afirmava Xavier Guardià, portaveu de la FEHT; mentre que la presidenta, Berta Cabré, criticava que la taxa s’ha convertit en «una eina recaptatòria de fàcil accés».

John Bugarin

L’Ajuntament delimita un sector d’aparcament regulat específic

per als residents de la Part Alta

Mobilitat l Els veïns del barri també podran estacionar als carrers dels sectors Nord i Llevant

La consellera de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona, Sonia Orts, acompanyada de la regidora de barri de la Part Alta, Sandra Ramos, van presentar ahir als veïns i veïnes del casc antic un conjunt de mesures per a millorar l’oferta d’aparcament dels residents d’aquesta zona de la ciutat. Una de les principals novetats que presenta el pla d’acció plantejat pel consistori és la delimitació d’un nou sector d’aparcament regulat específic per a la Part Alta.

D’aquesta manera, només els residents d’aquesta zona podran aparcar en les places de pàrquing de zona verda que hi ha dintre muralles.

Tanmateix, d’acord amb la singular configuració urbanística i les condicions de mobilitat particulars d’aquesta zona de la ciutat, els veïns de la Part Alta també podran estacionar als carrers del sector Nord i del sector Llevant. D’altra banda, una altra de les mesures presentades és que l’Àrea de Mobilitat de l’Ajuntament està estudiant l’habilitació de més d’una vintena de noves places per a residents dintre muralles.

«Tot i que hem de treballar en l’horitzó de la implantació de la ZBE i hem de donar

resposta als compromisos de la Unió Europea, el nostre objectiu és garantir un accés adequat a l’estacionament i una òptima distribució de les places dels residents a la ciutat», assenyalava la consellera de Mobilitat i Transports, Sonia Orts. «Entenem les particularitats de la zona de la Part

El consistori preveu que puguin entrar en vigor les mesures en un termini de 15 dies

Alta, i per aquest motiu hem estat treballant en un pla d’acció específic que recull mesures noves que hem presentat als veïns i veïnes», explicava la sisena tinent d’alcalde. En aquest sentit, assegurava que «escoltem a tothom i donem resposta a les necessitats que ens arriben».

Cal recordar que els residents de la Part Alta van ser els principals perjudicats per la nova classificació de zones regulades que va entrar en vigor el passat mes de novembre. El barri antic va quedar dins del sector 1, que engloba també la Rambla Nova fins a l’altura del Corte Inglés. En

canvi, no incloïa les zones de Músics, Camp de Mart, Via Augusta o Ciutat Jardí —que van quedar repartits entre el sector Nord i el de Llevant—, llocs on els veïns acostumaven a aparcar fins que es va produir la reorganització per part de l’EMT.

Els residents de la Part Alta van recollir més de 200 firmes per a intentar revertir els canvis fets en les zones d’aparcament regulat. També va néixer la plataforma Som Part Alta per reclamar solucions a aquest problema i a molts altres que afecten el barri. En les darreres setmanes, l’entitat ha reclamat que es permeti un solapament entre els sectors 1, Nord i Llevant per als residents de la zona. L’Ajuntament, finalment, hi ha accedit.

El consistori apunta que veïns han rebut «satisfactòriament» la proposta presentada. Aquesta es plantejarà a l’assemblea veïnal la setmana vinent. Un cop acordades les mesures, està previst que puguin entrar en vigor en un termini de 15 dies. En aquest cas, els residents a la Part Alta que hagin renovat la seva plaça d’aparcament aquest 2025, i actualment pertanyin al sector 1, s’adheriran automàticament al nou sector específic Part Alta.

Altres peticions pendents

Els representants de la plataforma va transmetre altres peticions a l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, durant la reunió que van mantenir la setmana passada a l’antic Ajuntament. Entre altres, el batlle es va comprometre a estudiar la conversió d’una part de l’aparcament Torroja en zona taronja —d’un euro al dia— o el solar de l’antic Hostal del Sol en un pàrquing de zona verda.

S’obren les inscripcions al TGN Start-Up

Formació l Tarragona Impulsa ha obert fins al 31 de març les inscripcions per al programa d’acceleració empresarial TGN Start-Up, una convocatòria adreçada a noves empreses o projectes emprenedors que ofereixin solucions innovadores o de base tecnològica al voltant de sectors o reptes detectats com a estratègics per a la ciutat. Redacció

Redacció

Hi haurà una zona delimitada per als residents de la Part Alta (verd), que podran estacionar també als sectors Nord (blau) i Llevant (lila). EMT

14 MEUR i 150 llocs de treball: el grup

Family obre al juliol un centre comercial

Empresa l L’espai, a l’N-340, disposarà d’un hipermercat, una benzinera, diferents botigues i establiments de menjar ràpid

El grup empresari Family invertirà 14 milions d’euros a Tarragona per a crear un gran centre comercial a tocar de Campclar, a la carretera N-340. L’obertura del nou espai, que es preveu pel juliol, en una parcel·la de gairebé 40.000 m2, permetrà la creació de 150 llocs de treball. «Vam detectar que a Tarragona hi havia demanda i els tarragonins demanaven l’arribada de Family. Després d’estudiar la zona i amb la col·laboració de l’ajuntament, vam decidir tirar endavant la inversió», va

El Joan XXIII posa el focus en les malalties minoritàries

Salut l L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona reafirma el seu compromís amb els pacients amb malalties minoritàries, les seves famílies i els professionals sanitaris que els atenen. En el marc del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, que se celebra avui l’hospital vol donar visibilitat a aquestes malalties poc conegudes, promoure la sensibilització social i fomentar la investigació per millorar la qualitat de vida dels afectats. L’Hospital Joan XXIII ha identificat aproximadament 600 pacients amb malalties minoritàries, a finals de 2024, gràcies a la implementació del sistema de codificació Orphacode, a mitjans de 2022, una eina essencial per a la correcta identificació, seguiment i gestió d’aquestes patologies. El nou registre facilita la investigació i la col·laboració entre institucions sanitàries. Redacció

explicar ahir Víctor Romero, responsable de comunicació del grup Family, en una visita d’obres a les instal·lacions. El centre comptarà amb un gran hipermercat, de Family Cash, i establiments de fins a deu operadors. Entre aquests, es troben Joma o JYSK. A més, disposarà d’un gimnàs, d’una benzinera de baix cost i d’un establiment d’una cadena de menjar ràpid.

Oferta 360 «Volem oferir un punt de referència on els clients puguin trobar una oferta 360. Tenim una ocupació del 80%

i ja estem parlant amb dos operadors per tancar la seva incorporació», va afegir Romero. L’espai també posarà a disposició 693 places d’aparcament, 17 de les quals seran per cotxes elèctrics. La família Canet Ferrero va fundar a Xàtiva el grup Family fa onze anys. En aquest temps, s’ha expandit per tota Espanya amb desenes d’establiments. El de Tarragona serà el segon centre a Catalunya, després del d’Amposta.

«Aquest projecte significa que Tarragona és atractiu per a la inversió. A més, és un projecte diferent i que no està

Els responsables del projecte van visitar ahir l’estat de les obres. Gerard Martí

«El projecte significa que Tarragona és atractiva per a la inversió»

pensat només per als tarragonins, sinó que està pensat en clau metropolitana», va expo-

sar Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona. Els responsables van posar en valor la collaboració conjunta. «Es tracta de donar facilitats.

«Fals mantra» A vegades, la burocràcia és un obstacle. Els equips tècnics han sigut molt àgils», va ex-

pressar el batlle. «En aquesta ciutat hi ha un mantra, a vegades fals, sobre que es posen obstacles per a invertir-hi. I en aquest cas s’ha demostrat tot el contrari. Volem ajudar també a la inserció laboral de moltes persones perquè puguin tenir un futur laboral i personal», va concloure Viñuales.

Oriol Castro

Marta Omella Blanco

Demà Tarragona viurà una de les nits més esperades del seu Carnaval: La Rua de l’Artesania. Trenta comparses desfilaran pels carrers de la ciutat lluint les seves disfresses i coreografies, però només dues seran coronades com a Rei Carnestoltes i Concubina. Des d’acabar de perfeccionar els passos fins a enganxar l’última pedreria, els membres de les comparses han dedicat tot el seu temps lliure a finalitzar un procés que, per molts, va començar ja al setembre. I és que darrere de cada ball s’hi amaguen mesos de treball.  Per totes elles, el primer pas va ser el mateix: triar la temàtica. Una decisió que, per molts pot resultar un maldecap. «Després de tants anys sembla que ja s’ha fet tot. Al final ja no saps què inventar», admet la Mireia Samper, presidenta d’Urban Style. Enguany, la comparsa portarà l’Àrtic a Tarragona, transformant-se en el poble indígena dels Inuit. «Ens agradava la idea dels esquimals, i investigant vam topar amb aquesta cultura tan fascinant», assenyala Samper.

Platinum, en canvi, ha apostat per quedar-se més a prop de casa, explorant l’univers musical i estètic de Rosalia. «Ens identifiquem molt amb el seu estil, que és una fusió d’energia i tradició», explica Toni Jiménez, director artístic de l’agrupació. Per alguns, les festivitats també són font d’inspiració. És el cas d’Amics de la Part Alta, que han decidit estirar un parell de mesos la màgia de Nadal. «Volem que la rua es visqui com una segona nit de Reis. Qui diu que Nadal no es pot viure tot l’any?», assenyala Sergi Carrillo, president de la comparsa.

Un cop decidida la temàtica, arriba el moment de triar la música i crear les coreografies. Paral·lelament, comença la part més laboriosa del procés: el disseny i la confecció de les disfresses i carrosses. «La part logística és el repte més gran de tot plegat, especialment enguany», comenta Samper. Aquesta és la primera vegada que Urban Style concursarà en solitari, després de vuit carnavals amb Som i Serem. Un debut que esperen «amb il·lusió, però també amb respecte». Gestionar una comparsa no és ba-

l Societat

A punt per la gran nit de Carnaval

Les comparses ultimen els detalls de les coreografies i les disfresses que lluiran aquest cap de setmana

Moltes comparses comencen la preparació al setembre

Gestionar una comparsa no és barat i la feina artesanal és crucial

rat. Les disfresses artesanes, els maquilladors professionals, i l’adquisició de materials tenen un cost elevat, però la comunitat carnavalera el paga amb molt de gust. «Tothom sap que suposa un esforç econòmic, però quan estimes aquesta festa no t’adones de la despesa», assegura Jiménez.

D’altra banda, la coordi-

nació d’aproximadament un centenar de persones també té la seva dificultat, fins i tot per una acadèmia de dansa com Urban Style. «De vega-

des ens ‘flipem’ amb la coreografia i després ens adonem que amb els vestits posats no es pot fer perquè pesen molt i redueixen la mobilitat», ex-

plica Samper. A Platinum, el repte ha estat ballar amb els cascos de llum  de la cantant de Motomami. Compaginar la preparació

per la rua amb la d’altres actes tampoc és gens fàcil.  «Som una entitat molt activa a Tarragona. Participem en molts actes, així que són uns dies molt intensos», expliquen des d’Amics de la Part Alta. Des d’Urban Style recorden que «ens en vam assabentar fa només un mes que podíem participar en la Disfressa d’Or, i en aquest temps hem hagut de crear els vestits i l’espectacle. Vam haver de deixar de costat moltes coses i ara toca córrer», confessa Samper. L’esforç, però, va valer la pena, i la comparsa es va endur el segon premi del concurs.  Els resultats de la Disfressa, però, no sempre determinen els guanyadors del Carnaval. Ara mateix, qualsevol comparsa podria ser escollida guanyadora.

La comparsa Urban Style ultima els preparatius de la disfressa d’aquest any. Gerard Martí

Imatge d’un assaig de la comparsa Platinum a l’Anella Mediterrània. Gerard Martí

Els més petits prenen el protagonisme al Carnaval

Programa l Els infants tarragonins gaudiran d’un gran concert aquesta tarda a la Plaça de la Disbauxa a càrrec de Rikus i Els Barretines

divendres 28

El Carnaval dels Petits: Amb ganes de gresca! de la companyia Rikus i Els Barretines 18 h: Plaça de la Disbauxa

Un concert on no podreu parar de ballar i de riure en família. Rikus i Els Barretines s’han proposat fer despertar la gresca que portem tots a dins, tant petits com grans! Prepareu-vos per a un espectacle amb bona música.

Xirigotes a El Magatzem 19 h a 20.15 h: Teatre

Magatzem

Las de la Chiri arriben, un any més, amb el seu espectacle, Las Inkurables, una actuació irreverent i esbojarrada amb la qual ens faran riure i reflexionar a parts iguals. El repertori té una mirada crítica cap a la societat i el nostre entorn, i la sàtira, la ironia, el sarcasme i l’humor hi juguen un paper important.

Prepareu-vos per passar una bona estona i emocionarvos amb les seves cançons.

La Farra dels Ninots 20.30 h: Plaça de la Font

Enguany la Colla La Bóta celebra el 40è aniversari com a entitat i ha volgut celebrar una Farra dels Ninots ben especial. La Concubina està farta de ser la segona i s’ha proposat destronar el Rei Carnestoltes. Tots dos es batran en duel en una batalla de xarangues! A qui donaràs suport? Si ets dels qui volen que guanyi la Concubina, vine a la plaça de la Font i baixa amb la Ninota i el seu sèquit musical pels carrers de Tarragona fins a trobar-se amb el Rei a la Plaça de la Disbauxa. La Ninota guanyarà la corona i per fi regnarà!

La FanFarra dels Ninots. Revetlla 23 h: Plaça de la Disbauxa

Matalassos als Sedassos

23.30 h: Pl. dels Sedassos

dissabte 1

Baixada del Pajaritu 11 h: Pl. del Rei

Podrem veure en acció totes les andròmines participants, amb les seves trepidants baixades. Fot-li, que és de Reus! Itinerari: bda. Pescateria, c. Cós del Bou, bda. Misericòrdia, c. de la Nau i pl. del Rei.

Rua de Ponent 11.30 h: Torreforta

Amb la participació de les comparses Todos en Azul, La Ballaruga, Sinhus, Colours Fantasy, L’Albada, Fotemli Canya, Spectrum, Platinum, Magic Dansa, Pandora, Artífex i Golden Time. Itinerari: c. Riu Fluvià, passant pels carrers Menorca, Gran Canària, Illes Balears i Gaià, cantonada amb Montblanc.

El vermut de Carnaval 12 h: Plaça de la Disbauxa

Imatge de la Rua de Lluïment del Carnaval de Tarragona 2024. Gerard Martí

Tot just quan soni la última nota de l’Amparito, que enguany està d’aniversari, Dijeila (Laura Casadevall) animarà musicalment la plaça de la Disbauxa per anar preparant-nos per la rua de l’artesania.

Beu al brou! Concurs de porró 13 h: Bar Al Padrí

Enguany celebrem el primer Concurs de Porró, on els concursants hauran de demostrar les seves habilitats a l’hora de beure amb porró.

La Rua de l’Artesania 18 h: des de l’avinguda de

Ramón y Cajal i cap a l’avinguda Catalunya

El recorregut iniciat fa uns anys es consolida, i serveix per veure amb tot el lluïment necessari les comparses que fa tants dies que treballen.

La revetlla de Carnaval 23 h: Plaça de la Disbauxa

De ben segur que després de veure l’espectacular Rua de l’Artesania encara ens quedaran forces per gaudir d’una nit de bona música i bon ambient. I què millor que fer-ho amb la companyia de DJ Chus i DJ Christian, de la Discoteca Totem.

El Carnaval a la Jove! 24 h: C. del Cós del Bou

Tanquem el millor dia del Carnaval al Cós del Bou! Gaudim com cada any de la tradicional nit carnavalesca, acompanyats de la bona música amb PD Murddock i DJ Rayo.

Opening Party Carnival 24 h: Totem Cafè

Festa de disfresses amenitzada per la comparsa dels Amics de la Part Alta, amb un repàs de les millors músiques carnavalesques.

Reus crearà una comissió per garantir el bon funcionament  del reglament de Participació

Societat l L’òrgan comptarà amb representants d’entitats veïnals i ciutadans escollits per sorteig

Miquel Llaberia

L’Ajuntament de Reus crearà una Comissió d’Impuls i Garanties que haurà de vetllar pel correcte funcionament del reglament de Participació Ciutadana. L’òrgan va ser aprovat durant el passat divendres 21 de febrer en el ple municipal de l’Ajuntament de Reus. Aquest serà de caràcter consultiu i es convocarà dues vegades a l’any. Segons explica la regidora de l’àrea de Participació Ciutadana, Bon Govern i Transparència de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Flores, la comissió analitzarà les polítiques participatives impulsades pel consistori i la seva execució. A més, també assegura que l’objectiu és que tota la ciutadania estigui representada en les sessions de la comissió i, per aquest motiu, s’escolliran per sorteig a cinc persones que actuaran com a representants d’entitats veïnals i a cinc com a representants de la ciutadania que hi participaran. «A la vegada, per garantir que tothom estigui ben representat ens acompanyaran tècnics de la regidoria de Participació Ciutadana i també de Joventut i de Drets Socials,

Punt de votació de les propostes de la ciutadania pel PAM, una de les mesures impulsades per la regidoria de Participació. Gerard Martí

Està previst que la Comissió d’Impuls i Garanties es reuneixi dues vegades a l’any

per poder tenir en compte a tothom», afegeix la regidora.

En aquest sentit, Flores argumenta que el motiu per comptar amb la presència de la ciutadania és que «les

El Centre Cívic del Carme es dota amb un nou equip de sonorització

Societat l L'Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Participació Ciutadana, dona per finalitzat el projecte dels Pressupostos Participatius 2022 que correspon a l'adquisició d'un equip de sonorització al Centre Cívic del Carme. Amb la col·laboració del Servei de Tecnologia d'Informació i Telecomunicacions, s'ha dotat el centre

amb un equip de sonorització portàtil per impulsar i millorar les activitats que es duen a terme a l'equipament. La proposta va néixer de la ciutadania i va tenir el suport de 193 votants, per finalment ser seleccionada en la categoria de petits projectes amb un pressupost participatiu de 50.000 euros. D’aquesta actuació podran

beneficiar-se les entitats musicals de la ciutat a través del compliment de la normativa d’ús que requereix personal tècnic de so i el compromís amb el material. D’aquesta manera, el projecte nascut dels Pressupostos Participatius de 2022 contribueix a la promoció de les activitats culturals i artístiques com és el cant coral. Redacció

polítiques es desenvolupen d’acord amb propostes que fan persones tècniques, però com impacta en la ciutadania només ho saben els ciutadans». «Un projecte pot ser

impecable en l’àmbit tècnic, però després no arribar bé a la ciutadania per motius de temps, format o el que sigui. Això s’ha d’aplicar també a les polítiques participatives,

perquè potser alguna cosa no està funcionant i no ens hem adonat», apunta.

Reglament de Participació La regidora ha estat una de les principals impulsores del Reglament de Participació Ciutadana que va néixer l’any 2019. En aquests anys, a poc a poc s’ha anat desplegant les seves polítiques amb l’objectiu de donar canals de comunicació a la població per poder participar en les polítiques municipals. «El reglament del 2019 s’ha de continuar avaluant, perquè potser s’ha d’adaptar a les noves realitats. En el moment en què s’hagi de reformar el seu funcionament serà segons el que diguin els tècnics i, sobretot, la gent. En això la comissió hi ajudarà», valora Montserrat Flores.

Així i tot, la regidora de Participació Ciutadana admet que encara no han pogut executar totes les eines que el reglament preveu: «En aquest moment no tenim tots els instruments desplegats encara, ja que signifiquen molts recursos. Però ho anem resolent a poc a poc, hi ha polítiques que s’han d’impulsar més des de l’Ajuntament i d’altres més des de la ciutadania». A més, Flores també subratlla que «s’ha de tenir molta cura en com anem posant en funcionament tots els instruments», ja que és important respectar la funció del «rendiment de comptes». «Existeix una regla que és la del pacte mutu, d’obtenir respostes, de saber què és el que proposem i també escoltar què opina la gent. Aquest reglament serveix i ha de servir per això», sentencia.

Fotografia de l’entrega del nou equip de sonorització al Centre Cívic del Carme. Ajuntament de Reus

Si la nit de Reis és la més màgica de l’any, la d’ahir va sumir Reus en un frenesí de rauxa i disbauxa sense mesura. Sa Majestat el Rei Carnestoltes, que es manifestà envoltat d’un mar de flames i foc, era l’amfitrió d’un especial sopar davant del palau consistorial. A la llista hi havia catorze convidats, ni més ni menys: els set pecats i les set virtuts. No eren, precisament, amics ben avinguts. No tardaren a esclatar els conflictes, amb una Ira descontrolada que cap cadena hauria pogut retenir. El monarca havia de dictar sentència i ràpid va tenir clar el seu veredicte. «Ara és el moment que tots esperàvem, aquesta és la nostra setmana: set dies per fer del món un lloc on la llibertat no té límits», arrencà.

«Vosaltres, estimats pecats capitals, aquesta nit començareu la vostra missió. Escampeu-vos per cada racó de la ciutat, allibereu el desig, desfermeu la passió, seduïu els cors i deixeu que la gent us senti al seu interior. Aquesta és la vostra setmana per brillar i per fer vibrar tothom. Ara, aneu i feu el vostre treball», proclamà el Rei Carnestoltes davant l’eufòria col·lectiva. El seu missatge continuava més enllà.

«I vosaltres, virtuts, aquesta és la vostra nit per dir adeu. Només per una setmana. Durant Carnaval, us vull veure desaparèixer. Sense vosaltres, la ciutat respirarà lliure, sense frens ni límits. I no patiu, que la vostra hora arribarà aviat, però ara deixeu-nos aquesta llibertat sense restriccions», certificà. Els set convidats símbol de la bonhomia, vestits de pulcre i pur blanc, acceptaren el seu destí. «Pecats, a dominar la festa, i virtuts, a descansar». La nit de Carnaval acabava de començar.

Amb les instruccions donades, era l’hora del pregó. Sa Majestat ha estat un any lluny de Reus i ni tan sols demanà perdó. Amb una breu locució es procedí a posar-lo al dia, i per sentir els

El Mercat Central esmorza amb botifarra d’ou per Dijous Gras

Festa l Per celebrar el Dijous Gras, el Mercat Central va ser l'escenari d'un esmorzar popular consistent en una degustació de botifarra d'ou. L'expectació era tanta que, abans que comencés, la cua superava la porta d'accés a l'equipament. Així i tot, la fila va fluir i qui ho volgués va poder repetir. SPM/Aj. Reus

Festa l El pregó de Sa Majestat el Rei Carnestoltes dona el tret de sortida al Carnaval reusenc

Les

virtuts se’n van a descansar

versots la ciutadania es delia. Primer es retratà la casa de la vila, «que de dropos que són la feina se’ls apila».

L’encapçala l’alcaldessa, «la riallera Sandra Guaita, que sempre, amb botes ben calçades, tot ho empaita». La batllessa «mai va sola, té un públic fidel que l’escolta; és el nen, Daniel Marcos, que sempre li va fent d’escorta». A tort i a dret es repartiren bufes verbals a l’equip de govern, sempre, tot, davant la mirada dels diables de l’avern. Hi hagué temps per repassar els projectes més polèmics dels últims anys. La Zona de Baixes Emissions, la Ganxeta, el car-

Foc

Els Diables acompanyaren el Rei Carnestoltes en la seva reaparició pública

rer Ample, el tancament de la Residència ICASS, el trasllat de l’estació d’autobusos, l’estació de Bellissens... Però el clam fou unànime en demanar que es rehabiliti el Bràvium, respost amb una sonora marea d’aplaudiments. La caiguda de l’Indi, el mateix Carnaval, el CN Reus Ploms i el comerç tradicional no quedaren exemptes de repàs. I, d’aquesta manera, arrencà el Carnaval a la ciutat de Reus; set dies en què els instints surten de cap a peus, en què la ignomínia es torna tradició enfront de l’esclat de la població.

va deixar pas a la disbauxa desfermada. Gerard

Els actes destacats del cap de setmana

divendres 28

Ball del Moc

Hora: 18 h

A la plaça del Mercadal, tindrà lloc l’espectacle familiar, amb La Colla Pirata. A més, es repartirà coca amb xocolata.

Cercavila del Cantaval

Hora: 19 h

Des de la plaça de les Peixateries Velles i pels carrers del nucli antic, es cantaran versions satíriques i humorístiques de temes populars.

dissabte 1

Rua de Lluïment

Hora: 18 h

Les colles participants desfilaran al llarg de la plaça de la Pastoreta, els passeigs de Prim i de Sunyer i la plaça del Nen de les Oques.

Ball de Disfresses

Hora: 24 h

La festa, que s’allargarà a la matinada, se celebrarà a la plaça de la Llibertat i anirà a càrrec de la Tribut FM i del DJ Aleix Ballester.

diumenge 2

Rua Matinal

Hora: 11.45 h

Sortirà pel passeig de Prim i passarà pel carrer de Misericòrdia, la plaça de Catalunya i el carrer del Doctor Robert, fins a la plaça de la Llibertat.

Batalla de Confeti

Hora: 18 h

Un dels grans atractius del Carnaval reusenc és el retorn de la Batalla de Confeti que, en aquesta ocasió, tindrà lloc a l’avinguda de Sant Jordi.

Sergi Peralta Moreno

L’arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes i la lectura del pregó van tenir lloc ahir a la plaça del Mercadal davant la mirada de desenes de persones. Gerard Martí

L’espectacle

Martí

Segon semestre de l’any, l’objectiu de la comunitat energètica de l’Agro-Reus

Energia l L’Ajuntament treballa amb la previsió que estigui en marxa a principis de la segona meitat del 2025

Sergi Peralta Moreno

L’Ajuntament de Reus treballa amb la previsió que la comunitat energètica del polígon Agro-Reus estigui ja en funcionament «a principis del segon semestre d’aquest any». El projecte «es troba al 95% d’execució, és a dir, pràcticament totes les instal·lacions fetes», concreten fonts municipals, que afegeixen que només restaran «detalls de connexions i tràmits administratius per a la posada en marxa».

La implicació de diferents agents ha causat que l’activa-

Cau

ció de l’Associació Comunitat Energètica del Polígon AgroReus (ACEPAR) s’endarrereixi una mica més del previst. El regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, va mencionar a Diari Més el passat mes de desembre, que «estem ultimant quatre temes de connexions, mòdems, alguna obra civil», però «internament poca cosa ja ens queda per fer». Per la seva banda, fonts d’Endesa asseguraren que s’estava treballant perquè la comunitat energètica pogués entrar en funcionament «al més aviat possible».

L’ACEPAR és una iniciativa publicoprivada, impulsada pel consistori i amb la participació d’empreses particulars, que vol aconseguir l’autoconsum energètic del polígon industrial mitjançant la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Amb una potència total de 4,2 MW i la generació de 5.500 MWh l’any, els excedents de l’energia produïda, gestionats per Reus Energia, es destinaran al consum d’immobles municipals.

La inversió total és de 4,4 milions d’euros, finançats parcialment amb fons Next Generation. En cas d’instal-

el cost de gestió de restes vegetals amb el nou sistema de recollida

Medi Ambient l L'Ajuntament va activar al juny el servei porta a porta

Redacció

L’Ajuntament de Reus va fer balanç dels primers mesos del servei a domicili de recollida de restes vegetals, implantat el mes de juny del 2024 i que substitueix els antics contenidors de banyera amb un sistema porta a por-

ta amb sacs reutilitzables. El regidor de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública va detallar que, amb la nova metodologia, s’ha aconseguit una millor gestió d’aquesta mena de residus, tot evitant l’ús indegut privat i facilitant el seu tractament i reutilització. Des que es va

posar en marxa el servei, s’han recollit 41.090 quilograms (kg) de restes vegetals, amb una mitjana de dotze recollides setmanals. Els mesos de la tardor van ser els de major volum i, amb l’arribada de la primavera, s’espera un altre pic. Les dades totals de recollida de la fracció vegetal

L’Agrupació de Setmana Santa inaugurarà una exposició al Pallol

Patrimoni l L'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Reus commemora aquest 2025 el seu 75è aniversari amb diferents actes; un d'ells, l'exposició Setmana Santa de Reus, 75 anys d’Agrupació, que es podrà visitar del 7 de març al 5 d’abril al Passeig Comercial El Pallol. L’acte inaugural tindrà lloc el divendres 7 de març, a les 19.30 hores, i comptarà amb la presència d’autoritats civils i eclesiàstiques i representants de les entitats col·laboradores. Segons membres de la comissió organitzadora, «aquesta exposició vol ser un homenatge a la història i evolució de la Setmana Santa reusenca, posant en relleu el llegat, la tradició i la implicació de les diferents

Les actuacions per poder posar-la en marxa estan en un «95% d’execució»

lacions de titularitat municipal, s’han col·locat els panells solars al dipòsit de vehicles,

de la ciutat el darrer 2024 han estat de 257.320 kg, enfront dels 646.005 kg recollits el 2023. El cost del transport i el tractament ha passat, també, de 38.721,81 euros a 21.162,94 €, un 55% menys. Aquesta reducció s’explica per la disminució dels impropis i l’ús exclusiu de ciutadans particulars. «Iniciatives com aquesta ens ajuden a continuar avançant en el camí de la millora dels índexs de recollida selectiva i a reduir l’impacte ambiental de la gestió de residus», va manifestar el regidor Daniel Rubio.

l’edifici de Mobilitat i Redessa II.

Transició energètica

En matèria d’energia, el 2025 serà un any intens per a l’Ajuntament. Té previst treballar en els projectes d’instal·lacions fotovoltaiques als polilleugers Ciutat de Reus i Doctor Albe-

rich i Casas, l’Escola La Vitxeta i el magatzem de Brigades, així com col·locar bateries al Pavelló Olímpic, que seria la primera instal·lació d’emmagatzematge d’energia que fa. Així mateix, es mantenen els esforços per desenvolupar i concretar l’autoconsum compartit del barri Gaudí.

confraries i entitats al llarg de tots aquests anys». «A través d’una acurada selecció d’objectes icònics, imatges, fotografies i documents històrics, els visitants podran fer un recorregut per la història, tot coneixent el paper fonamental que ha tingut l’agrupació i les diferents confraries en la seva preservació i difusió», afegeixen. Redacció

Fotografia d’arxiu de la instal·lació solar del dipòsit de vehicles. Ajuntament de Reus

Membres de la comissió organitzadora, amb el cartell de la mostra. Cedida/Reusdigital

Fotografia d’arxiu del regidor Rubio, en la presentació del servei. Aj. Reus

Els Tres Tombs tindran lloc al Tomb de Ravals de Reus el 9 de març

Els centres hípics de diversos municipis del territori participaran en la comitiva Cultura

Miquel Llaberia

Els Tres Tombs de Reus tin dran lloc el diumenge 9 de març amb la seva 38a edició. Tot i que és costum celebrar la festivitat el primer cap de setmana de març, enguany s’ha passat al segon a causa de la celebració aquest cap de setmana del Carnaval. L’esde veniment començarà al Parc de la Festa a les 9 hores amb un esmorzar i la concentració dels animals i carruatges par ticipants dels Tres Tombs i la comitiva sortirà des d’allí a les 11.30 hores.

El seu recorregut es dirigirà a l’avinguda Països Catalans i allí remuntaran fins a arribar a l’avinguda Doctor Vilase ca, després aniran fins a la plaça del Nen de les Oques, continuaran fins al carrer de Sant Joan i acabaran al Tomb de Ravals on faran els tres

tombs. Finalment, a les 13 ho res es farà la benedicció dels animals, tant dels cavalls com els de companyia, a la plaça

de la Puríssima Sang. Paral· lelament a aquesta activitat, a partir de les 11 hores, a la pla ça del Prim actuaran les colles

geganteres Els Fènix de Reus i la de Vilallonga, al raval del Pallol s’explicarà el Conte dels Tres Tombs, on Carles Pitarch,

del Bravium Teatre, explicarà l’origen de la festivitat, i pel centre actuarà la Somera de Reus.

La rua festiva estarà encap çalada per la unitat muntada de la Guàrdia Urbana de Reus amb cinc cavalls, seguida del carruatge de les autoritats, després les unitats muntades dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Tarragona i, finalment, els diferents cen tres hípics del territori. «Ens venen sobretot carruatges i centres d’aquí de Tarragona, de municipis com Alcover, Cambrils o Riudoms, però també d’altres indrets de Ca

talunya», apunta el president de l’Associació d’Amics del Cavall de les Comarques de Tarragona. «El que volem és que la ciutadania i la canalla gaudeixi de la festa. I també mantenir aquesta tradició catalana de desitjar salut als animals i demanar una bona collita», afegeix.

Benestar animal

Els Tres Tombs és una festa que en els darrers anys ha generat polèmica per la parti cipació d’animals en els dife rents municipis on es manté la festivitat. Per aquest mo tiu, l’organització dels Tres Tombs de Reus compta amb el Reglament i Protocol de la Federació Catalana dels Tres Tombs que preveu mesures com el control de les cartilles d’origen dels animals, el con trol veterinari a l’inici i final de l’acte, la inspecció dels ve hicles que els transporten i el compliment de la normativa municipal pactada per a la celebració de l’acte. Aquestes mesures s’afegeixen a les que sempre s’han tingut en comp te i, per tant, des de l’orga nització es garanteix que els animals participants estiguin ben tractats.

Fotografia d’arxiu dels Tres Tombs de Reus de l’any 2023. Gerard Martí

Salou vol mostrar la seva riquesa amb la programació de la capitalitat de la Cultura Catalana

Cultura l L’Ajuntament ha mostrat un «programa viu» cridat a «reforçar la cohesió social i desestacionalitzar el turisme»

Álvaro Rodríguez

Després de gairebé dos mesos ostentant el títol de la Capital de la Cultura Catalana 2025, Salou va presentar ahir el programa que servirà per reivindicar aquest fet fins al febrer de 2026. El tret de sortida de la programació serà el pròxim 18 de març a una gala especial al Teatre Auditori de Salou conduït pel periodista Ramon Pellicer i amb actuacions musicals catalanes.

El lloc escollit per a la presentació dels actes va ser el jaciment de Kal·lipolis, recentment adaptat. L’alcalde de Salou, Pere Granados, va exposar que aquest equipament és «un exemple del ric patrimoni i història de Salou», un fet que es vol reivindicar durant la celebració d’aquesta capitalitat. De fet, coincidint amb aquesta fita, l’alcalde va detallar que es donarà a conèixer un projecte elaborat amb la Universitat Rovira i Virgili per «donar a conèixer la història de Salou» a residents i visitants. Un altre dels elements que es vol reforçar durant aquesta capitalitat és la «cohesió social», tal com va explicar Granados. El batlle considera que la programació pot servir per a «reforçar el sentiment de pertinença» a través del folklore i la cultura catalana, tot remarcant que el municipi compta amb «residents de nacionalitats molt diverses». Per aquest motiu, l’Ajuntament s’ha compromès a treballar acompanyat de les entitats municipals perquè formin

part d’aquest programa. El consistori també implicarà als centres educatius, la universitat, els restauradors i els empresaris locals.

Finalment, l’alcalde de Salou no oblida que lidera un municipi turístic, però considera que aquest certamen pot servir per «desestacionalitzar» aquesta activitat a través mostrar el que poden oferir fora de la temporada estival. Granados defensa que «el sol i la platja no són suficients», motiu pel qual volen mostrar que «som molt més».

Un programa viu i divers Per fer-ho possible, la regidora de Cultura i Festes, Júlia Gómez, ha presentat «un document viu» que ofereix propostes diverses i inclusives per a tots tipus de públics». Entre els actes presentats es pot trobar teatre, música, arts plàstiques, cinema, gastronomia o literatura.

De moment, ja s’han programat més d’un centenar d’activitats i el pressupost inicial supera els 450.000 euros, tot i que es podria veure ampliat. El cost del programa s’ha finançat amb la collaboració de l’Ajuntament de Salou, la Diputació de Tarragona, la Generalitat i diverses empreses privades que han

El pressupost inicial del programa és de 450.000 euros i es podria veure ampliat

contribuït com a patrocinadors.

Durant aquest any, trepitjaran Salou artistes consagrats com Manu Guix i Àngel Llacer, el Pot Petit, Celtas Cortos o Alberto Sanjuan, però també propostes emergents com les de Brigitta Lamoure. Dins el programa també tindran cabuda els artistes de la demarcació com el monologuista Javi Sancho, la companyia teatral Clownic o una trobada castellera liderada per la Vella de Valls. Destaca també la presentació d’una nova entitat salouenca, el CineClub Miramar, que reivindicarà el llegat de l’última sala de cinema del municipi amb activitats audiovisuals i divulgatives.

Dins de la programació també s’han aglutinat algunes de les activitats habituals del municipi que viuran aquest any una edició especial. Exemple d’això són el Festival d’Arts Escéniques de slaou, el Rally Legends, la festa del rei Jaume I o els 50 anys de la Festa del Calamar. De fet, el programa s’allargarà fins al febrer del 2026 per integrar el Cós Blanc i els actes de Festa Major, la Fira d’Entitats i la Trobada Nacional Gegantera. Amb tot, des de la corporació municipal esperen poder «reforçar les arrels locals» alhora que mostren Salou «més enllà de les nostres fronteres». Des del consistori també estimen que l’impacte d’aquesta capitalitat «no es limitarà a aquest 2025» i servirà d’impuls cultural pel municipi.

El Petit Príncep, Macho Grita i

Giusseppe Riconosciuto en escena

Teatre l Les arts escèniques seran les protagonistes d'aquest any

Álvaro Rodríguez

El teatre i les arts escèniques seran un dels clars protagonistes de la capitalitat de la Cultura Catalana de Salou. A tall d’exemple, durant el novembre es programarà l’obra El Petit Príncep, amb Manu Guix i Àngel Llàcer, un dels musicals de major èxit a Barcelona amb més de 500 funcions u prop de 400.000 espectadors. El mateix mes també hi haurà lloc per l’òpera amb la

representació de Giuseppe Riconosciuto el 9 de novembre amb l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí.

Salou també acollirà algunes de les produccions estatals més rellevants com Macho Grita, la reinterpretació del clàssic mite de Don Juan en format de comèdia musical oferida pel premi Goya Alberto Sanjuán.

D’humor també en sap una mica Javi Sancho, monologuista tarragoní que

portarà el seu espectacle Del deporte también se sale al municipi salouenc. Una altra comèdia, emmarcada dins la setmana de la gent gran, és la de Las Pensionistas, amb les actrius Loreto Valverde, Irma Soriano i Rosa Benito. Salou també oferirà lloc per la màgia com la de Dakris, l’il·lusionista valencià conegut com el ´mag invisible´i Premi Nacional de Magia.

Pere Granados amb Júlia Gómez Xavier Tudela presentant la capitalitat de la Cultura Catalana. Gerard Martí

Imatge de la representació del musical d’El Petit Príncep. El Petit Príncep

Hi ha més d’un centenar d’actes de teatre, música, cinema o art

Oques Grasses, Figa Flawas, Ramon

Gener o el Pot Petit posen el ritme

Música l Els artistes catalans de més renom visiten Salou

Álvaro Rodríguez

La celebració del Festiuet a Salou serà un dels grans esdeveniments musicals dins el marc de la capitalitat de la Cultura Catalana. El certamen comptarà amb les veus dels grans noms propis catalans com Oques Grasses, The Tyets, Figa Flawas i Mushka, així com llegendes estatals com Camela i King África.

A més durant aquest 2025 també visitaran el municipi el Pot petit, un dels grups infantils de referència, amb el seu espectacle Un gran salt el 27 d’abril.

La música clàssica també tindrà espai amb Love, love, love, el concert de Ramon Gener, José Corbacho i l’Orquestra Simfònica del Vallès que se celebrarà per Santa Cecília. Al juliol també tindrà lloc el Festival Internacional de Música Clàssica de la Costa Daurada. El dia 20 d’abril, el grup

pucelà Celtas Cortos, compositors de la coneguda cançó amb el nom d’aquesta data, arribarà a Salou.

Al mes de juliol se celebrarà el Festiuet per primer cop a Salou

La música tradicional també formarà part del programa amb trobades de balls regionals i havaneres o l’estrena d’una sardana inèdita de Josep Maria Baiges.  Durant el mes d’agost, també se celebrarà la Nit de la Rumba, que pretén retre homenatge a la música catalana moderna.

L’apunt

La transformació d’un municipi a través de la cultura

Xavier Tudela, president de l’Associació Capital de la Cultura Catalana, detalla que aquest reconeixement «té la voluntat de transformar el municipi» i «fer sorgir una nova Salou». Des de l’Ajuntament també comparteixen aquesta idea i han preparat diverses accions que volen generar un impacte més enllà d’aquest any.

Per això, alguns equipaments culturals han millorat en el marc d’aquest programa. Exemple són la Torre Vella, que reobrirà aquest any després de les obres amb una nova imatge i oferta. Els nius de metralladores del litoral també es podran visitar per primer cop, aquest és un espai d’interpretació de la Guerra Civil espanyola i el seu impacte al municipi de Salou.

Altres equipaments com el Museu de l’Esmalt Contemporani i el Centre d’Interpretació Bonet Castellana també reobriran amb una oferta renovada. A més, a la tardor s’inaugurarà el Carrer de la Cultura, un nou espai cultural entre l’Ajuntament i el Teatre Auditori de Salou. Durant aquest període també s’estrenarà una ruta per conèixer el modernisme i el noucentisme al municipi.

Finalment, a les Fonts Cibernètiques, un dels espais més visitats i estimats a Salou, s’inaugurarà un nou espectacle especial basat en la història del municipi.

Un concert d’Oques Grasses a Barcelona. Jordi Borràs/ACN

El PSC de Cambrils carrega contra les acusacions dels seus socis

Política l Avui Clúa deixarà l’alcaldia i els socialistes reiteren que totes les negociacions estan obertes

Álvaro Rodríguez

La dimissió d’Alfredo Clúa com a alcalde de Cambrils anunciada aquest dilluns va provocar la reacció contrària dels socis que el van pujar a l’alcaldia, ERC, Junts i Comuns. Ahir, a un dia de ratificar la renúncia, el PSC de Cambrils va enviar una resposta de deu punts a les declaracions sorgides durant la setmana.

Els socialistes es refermen en la decisió de Clúa al·legant que es tracta «d’una actitud responsable davant la incapacitat d’aprovar uns pressupostos». A més, des del grup han manifestat «orgull» pel mandat de l’alcalde basat en «una actitud de dialogant, negociadora i respectuosa».

El comunicat servei també de resposta a la proposta llençada per Enric Daza, portaveu

de Junts expulsat del govern, de renunciar a la seva acta per tal de reeditar l’actual acord. Els socialistes consideren que

Daza ha emès «insinuacions intolerables» i el conviden a «dimitir immediatament» per «una actitud que l’inhabi-

Antoni Cañete és reelegit com a president de la patronal PIMEC

Empresa l La Junta Directiva ha estat renovada paritàriament

Redacció

Antoni Cañete inicia un nou mandat al capdavant de PIMEC, després d’haver estat reelegit president de la patronal el passat 12 de febrer. Ho fa amb un equip renovat, combinant nous perfils per afrontar els reptes futurs del teixit empresarial del país i mantenint-ne d’altres per consolidar el projecte iniciat. Durant la tarda de dimarts se celebrà la primera reunió de la Junta Directiva, formada per 113 empresaris, empresàries i representants de gremis i associacions de tots els sectors i territoris, amb un 30% de noves incorporacions.

Antoni Cañete i Martos, president reelegit de PIMEC. Cedida

A més, PIMEC s’ha convertit en la primera organització empresarial de Catalunya a

assolir la paritat de gènere en els seus òrgans de govern, complint amb el criteri del 40-60%.

Després d’un mandat marcat per l’activisme empresarial, la lluita per garantir que pimes i autònoms tinguin veu pròpia en el diàleg social espanyol i un creixement de socis del 20%, Cañete aposta per donar continuïtat a la seva tasca, consolidant i liderant els espais de representativitat i influència en l’àmbit econòmic i social.

Alguns noms del nou Comitè Executiu són Xavier Pujol, Borja Solans i Mònica Gregori, entre altres.

lita per a qualsevol càrrec públic». Cal recordar que Daza va proposar-se a renunciar per tal de destapar una supo-

El PSC convida a Daza a «dimitir immediatament» per la seva actitud

sada «moció interna». Els socialistes afirmen que van convidar Junts a participar de les negociacions dels pressupostos, desmentint així el que va afirmar el portaveu juntaire. D’altra banda, el grup del PSC s’ha apropat a l’oposició en el comunicat, a qui els hi ha agraït «no aprofitar l’escenari per sumar-se a un espectacle deplorable». Des del grup de Junts van reforçar la teoria d’un pacte entre el PSC, NMC i PP per formar una nova majoria.

Últim dia Cambrils celebrarà avui l’úl-

Un grup de menors intenta pagar amb bitllets falsos en comerços de la Bisbal del Penedès

Successos l Els Mossos van obrir diligències

Shaila Cid

Diversos comerços de la Bisbal del Penedès han patit aquest mes de febrer un intent d’estafa. I es que un grup de joves intentava pagar amb bitllets falsos. Arran dels fets, patrulles dels Mossos d’Esquadra es van adreçar fins al poble i van detectar als menors, amb la descripció facilitada. En un dels comerços on havien intentat pagar amb diners falsos era un forn de pa.

Un cop identificats, els agents van escorcollar-los i els hi van trobar algun bit-

llet fals i substàncies estupefaents. Les patrulles es van emportar els menors a comissaria i allí es va requerir la presència dels pares per lliurar-los.

Finalment, la policia autonòmica va obrir diligències pel tema dels bitllets falsos i va denunciar-los per la tinença d’estupefaents a la via pública.

Els agents de la oficina de Relacions amb la Comunitat van contactar amb l’Ajuntament i aquests van informar-los que aquests nois es troben fent un curs organitzat per la Cambra de Comerç.

tim ple d’Alfredo Clúa com a alcalde, ja que l’últim punt de l’ordre del dia ratificarà la seva renúncia. El mateix plenari també haurà de donar compte de la renúncia de les regidores juntaires Laura Mellau i Maria Teresa Recasens. Així, s’obrirà un període de deu dies en què s’haurà de buscar una nova majoria per governar l’Ajuntament. En el comunicat emès pel PSC, el grup es va mostrar «disposat a dialogar amb totes les forces sense excloure cap escenari» per tal de construir un nou govern. Pel que fa a la sol·licitud de reeditar el pacte –emesa d’una manera o l’altra per tots els grups que ho formen– els socialistes van demanar una «reflexió sincera i interna», considerant que «no es pot oferir aquesta mala imatge i l’endemà demanar reeditar acords».

Els socialistes asseguren que iniciaran una nova ronda de negociacions a partir de demà amb «l’estabilitat de Cambrils» com a prioritat. El comunicat remarca que el grup continuarà treballant «amb esforç i lleialtat» tant des del govern com de l’oposició.

Esmena de Junts contra la impunitat dels furts als pagesos

Política l Junts per Catalunya ha presentat al Congrés dels Diputats una esmena a la Llei contra la multireincidència per posar fi a la impunitat dels furts al sector agrícola i ramader. La tramitació de la llei, presentada per Junts, es va aprovar el setembre i dimecres acabava el termini per presentar esmenes. «És intolerable que els delinqüents, en molts casos reincidents, actuïn amb total impunitat. Junts reclama a l’estat establir mecanismes legals que assegurin la protecció d’aquests sectors» ha manifestat Josep Maria Cruset, portaveu adjunt del grup parlamentari. Redacció

Els líders d’ERC, en Comú Podem, Junts i PSC durant el pacte de govern a Cambrils. Ariadna Escoda/ACN

empreses: motor del territori

noves implantacions

Un any marcat per les grans inversions

Pocs anys arrenquen o han arrencat en les últimes dècades amb la força econòmica que ho ha fet aquest 2025, que estrenava el calendari amb un anunci desitjat però que pocs esperaven tan matiner per part de Repsol, amb el projecte de l’Ecoplanta que la multinacional energètica aixecarà al polígon químic

nord, al terme del Morell.

La nova factoria ‘verda’ de producció de metà a partir de residus sòlids urbans no només resulta important pel fet que Repsol treurà de la seva cartera més de 800 milions per invertir al Camp de Tarragona, sinó, sobretot, perquè definirà el futur del polígon químic tarragoní i marcarà el camí per tal que altres multinacionals del sector químic acabin seguint la

seva aposta de futur.

L’Ecoplanta serà un projecte pioner a Europa que transformarà brossa –pura i dura– en combustibles renovables i productes circulars, convertint-se en una solució per a la reducció d’emissions de CO2 en el transport, al mateix temps que fomentarà l’economia circular.

La instal·lació es convertirà en la primera planta d’Europa que fabrica metanol renovable a

través de la gasificació i de cara al 2029 suposarà la creació de 340 llocs de treball directes, indirectes i induïts, a més dels 2.800 que generarà en la fase de construcció.

Els grans anuncis d’inversió no han quedat, però, en aquesta arrencada de 2025, en el polígon químic i un grup català com és Ametller Origen donava a conèixer aquest mes de febrer un projecte de 50 milions

d’euros en l’àmbit agroalimentari a Mont-roig del Camp. El municipi del Baix Camp, que ja encara la recta final per tal de fer possible un altra gran inversió industrial vinculada als Fons Nuclears i a la mobilitat elèctrica, com és la planta de bateries de la coreana Lotte, veurà

La planta de metà circular del Morell ha de fer que altres empreses segueixin el camí

refermada la seva tradició agrícola amb un centre productor de fruita i hortalisses destinades al mercat de proximitat català. Igual que l’Ecoplanta, tant l’aposta d’Ametller com la de Lotte marcaran la línia del futur laboral de tota la comarca del Baix Camp.

D. Prats

Vista general del polígon químic nord a la zona del Morell, on Repsol aixecarà l’Ecoplanta.  ARXIU

empreses: motor del territori

desnuclearització

Els Fons de Transició Nuclear arriben al moment clau del seu desenvolupament

Les ajudes es destinen a accions per compensar la pèrdua de llocs de treball i de recursos del tancament nuclear

D. P.

Des de fa uns anys s’ha convertit en habitual sentir a parlar dels Fons de Transició Nuclear, que es nodreixen d’un impost mediambiental propi de Catalunya creat el 2020 amb el qual es vol acompanyar les zones afectades per la desnuclearització en la transició energètica justa i el desenvolupament socioeconòmic.

Les dues centrals nuclears d’Ascó i la de Vandellòs van entrar en funcionament el 1984,1986 i 1988, respectiva-

ment, amb una previsió de tancament per part del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) de fins al 2030 i 2031, superant la previsió dels 40 anys de funcionament pels quals van ser dissenyats els reactors.

L’objectiu dels fons és acompanyar els territoris i els sectors econòmics fins ara depenents de les nuclears per no deixar cap territori enrere, donat que l’impacte del tancament de les centrals comportarà la desaparició d’una mitjana de 3.000 llocs de treball directes que incideixen directament en el teixit econòmic dels municipis

que les envolten. Els diners dels Fons de Transició Nuclear es distribueixen entre els 96 municipis beneficiaris del Penta I i II de les centrals nuclears Vandellòs i Ascó i contempla l’atorgament de la totalitat dels 83 milions d’euros anuals que els corresponen d’acord amb la llei vigent.

En aquest sentit, dels fons corresponents a 2023 es van concedir subvencions directes a ajuntaments, empreses i persones emprenedores que impulsaran un total de 433 actuacions, que crearan 91 noves

PROMOCIÓ IMMOBILIÀRIA

activitats econòmiques i 215 llocs de treball a les zones afectades pel tancament de les centrals nuclears. Així mateix, també es posaran en marxa 415 accions de transició energètica i s’elaboraran 25 estudis. Pel que fa a les ajudes cor-

Els fons de 2023 impulsaran 433 actuacions, que crearan 91 noves activitats  i 215 llocs de treball

responents als fons de 2024, tindran un pressupost de 76 milions d’euros, set menys que el 2023. Aquest dimarts s’ha reunit l’òrgan de govern del Fons de Transició Nuclear a la Terra Alta i el secretari d’Empresa i Competitivitat, Jaume

Torres, ha indicat que en les pròximes trobades s’acabarà de determinar on es destinaran. De moment, d’aquests 76 milions, 49 ja estan compromesos en projectes en fase d’estudi. Als 27 restants caldrà afegir-hi 23 milions més d’un primer avançament del 2025, amb la qual cosa els diners a repartir enguany encara seran 50 milions d’euros.

Últims habitatges de Neinor Homes en venda a la zona d’Emprius Sud de Salou

La promoció es troba llesta per al seu lliurament, a punt per entrar a viure

Neinor Homes té disponibles els últims habitatges de la promoció Salou Homes, situada a Emprius Sud, una ubicació privilegiada a pocs metres del centre de la població i a escassos minuts de la platja de Llevant, en una zona urbanitzada que compta amb amplis vials i espais enjardinats.

Es tracta d’un conjunt residencial que destaca per la seva àmplia zona comunitària, que inclou una gran piscina amb un ampli solàrium, àrea de jocs infantils, zones verdes i una

pista de pàdel al centre. El projecte consta de tres edificis en forma d’U, amb planta baixa i tres alçades, que configuren un conjunt urbanístic de 97 habitatges de 2 i 3 dormitoris i 4 locals comercials, a més de places d’aparcament i trasters. Els preus van de 223.000€ per

un pis de 2 dormitoris (amb traster i aparcament), als 253.400€ per un pis de 3 dormitoris, també amb plaça

d’aparcament i traster. Els habitatges són els últims disponibles i es troben llestos per entrar-hi a viure.

Torre de refrigeració de la central nuclear d’Ascó.  PEXELS-J.C.

Redacció

empreses: motor del territori

El mapa definitiu del mercat laboral català: 7,9%

d’atur, 122 vagues l’any i 581 ERO

Un de cada tres convenis col·lectius de Catalunya està per sota de les 37,5 hores setmanals

L’any 2024 ha estat, sense cap mena de dubte, el més positiu a Catalunya en termes de creació d’ocupació des de la crisi financera de 2008. Les xifres que ho avalen? L’atur ha disminuït un 3% en territori català respecte a un any enrere –actualment és del 7,9%-, mentre que a la resta d’Espanya és del 10,6%. És a dir, en aquests moments 329.300 catalans es troben aturats i en cerca activa de feina. També s’ha produït un augment dels contractes in-

definits i una lleugera caiguda dels temporals, a més d’una disminució dels expedients de regulació d’ocupació (ERO). Així ho destaca L’informe del mercat laboral i de la negociació col·lectiva, presentat a Foment del Treball, amb un avís: cal posar el focus entre els demandants d’ocupació i els aturats efectius en un entorn en què molts empresaris els costa trobar els perfils més adequats per a la seva companyia. Durant l’últim any s’han registrat un total de 373 convenis, que comporta un increment del 10% respecte del 2023. “Els

convenis col·lectius segueixen a un bon ritme, però la proposta de reducció de la jornada laboral impulsada per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ho està frenant”, detalla Javier Ibars, director de relacions laborals i assumptes de treball de Foment del Treball. «Caldrà reorganitzar horaris i condicions laborals de molts empleats, cosa que pot causar certa conflictivitat», afegeix Ibars. Com a curiositat, un de cada tres convenis col·lectius de Catalunya està per sota de 37,5 hores a la setmana; el 19,57% han pactat entre 37,5-38,5 ho-

res la setmana, mentre que la resta és menor a 40 hores després setmanals. A parer d’Ibars, pràcticament el 97% dels treballadors ja estan afectats

per convenis col·lectius que estan per sota de la dinàmica de la jornada de les 40 hores. Pel que fa a les retribucions, el 2023 hi va haver augments sa-

larials molt importants a causa de l’augment de la inflació i, com a conseqüència, el 2024 ha estat menor. De fet, l’increment salarial del 2023 va ser del 3,44%, mentre que el 2024 ha estat de tan sols el 2,81%. En aquests moments, la bona notícia és que hi ha menys expedients de regulació (ERO) respecte als últims anys. Segons dades de l’Observatori del Treball i Mercat Productiu les empreses han comunicat o resolt 581 expedients, un 12,89% menys que l’any anterior i que ha afectat un total de 16.221 persones. A més, des de la patronal catalana destaquen com a positiu que es torna a dades similars prèvies a la pandèmia de la covid-19. Entre els principals sectors, la immensa majoria dels ERO s’han efectuat en l’àmbit dels serveis, després de la indústria, la construcció i l’agricultura. A Catalunya hi ha hagut 122 vagues, amb 21.160 treballadors implicats. Això sí, hi ha hagut un augment del 3% de les vagues. Exactament, del total de vagues, 118 han estat vagues d’empresa i 4 sectorials. Similar als ERO, la majoria d’elles s’han efectuat al sector serveis, seguit de la indústria.

AMIC

Els sous van pujar un 2,81 % de mitjana durant el 2024.  PEXELS

empreses: motor del territori

seguretat I VIGILÀNCIA

Vissegur, un nou concepte de seguretat basat  en la proximitat, la tranquil·litat i la protecció

L’empresa disposa d’una Central Receptora d’Alarmes pròpia per oferir un tracte més immediat i personalitzat

Sentir-se segur és molt més que disposar d’un servei d’alarma. És viure amb la confiança que aquells que vetllen pel teu habitatge o empresa disposen de les millors eines i del màxim compromís per fer que el teu dia a dia sigui com tu l’havies planificat, sense contratemps. I és en aquest sentit que la seguretat al Camp de Tarragona ha fet un pas endavant i assoleix un nou nivell gràcies a Vissegur.

L’empresa reusenca és líder del sector de la seguretat, especialitzada en instal·lació i manteniment de sistemes d’alarma d’última generació dissenyats per oferir la màxima protecció tant a llars com a negocis, garantint la seguretat dels seus clients en tot moment. Amb tecnologia d’avantguarda, inclouen detectors de moviment, sensors de portes i finestres, i càmeres de videovigilància, tots connectats a una central receptora d’alarmes (CRA) que supervisa qualsevol incidència en temps real.

Central d’Alarmes 24 hores La CRA pròpia de Vissegur està equipada amb tecnologia d’avantguarda que permet la ràpida detecció de qualsevol incidència. Quan es pro-

dueix una alarma, immediatament s’activa el protocol de verificació per descartar falses alarmes i, si és necessari, s’avisa a les forces de seguretat o als serveis d’emergència. Aquesta resposta ràpida és crucial per minimitzar els danys i garantir la protecció tant de persones com de béns

materials. A més, Vissegur compta amb professionals altament qualificats que supervisen constantment les alertes, garantint una atenció immediata i eficaç.

A banda dels sistemes d’alarma, Vissegur ofereix una àmplia gamma de serveis per a cada necessitat. Entre

aquests, s’inclouen la videovigilància amb càmeres d’alta resolució que permeten el monitoratge en temps real; els sistemes contra incendis, que detecten i alerten sobre qualsevol indici de foc; i el control d’accessos, que regula l’entrada i sortida de persones a les instal·lacions mitjançant

sistemes biomètrics i targetes d’identificació. Així mateix, també disposa de vigilants de seguretat per aquells clients que necessiten una presència física que reforci la protecció i dissuadeixi qualsevol amenaça potencial.

Protecció i excel·lència

Vissegur s’ha consolidat com una empresa de referència al Camp de Tarragona, oferint solucions adaptades a les necessitats específiques de cada client. La combinació d’una atenció personalitzada i la implementació de les darreres tecnologies en matèria de seguretat permeten garantir un servei eficaç i de confiança. Els seus sistemes de seguretat guanyen un valor afegit quan estan connectats a la seva Central Receptora d’Alarmes (CRA), ja que la supervisió constant i la resposta immediata a qualsevol incidència ofereixen un entorn segur i fiable. D’aquesta manera, els clients poden delegar la seva seguretat amb total tranquillitat, sabent que estan en mans dels millors professionals.

Amb un ferm compromís amb la innovació i la qualitat, Vissegur continua evolucionant per adaptar-se als nous reptes del sector i millorar constantment les seves solucions de seguretat.

Redacció

Sistema de seguretat amb detecció de moviment i càmera integrada. CEDIDA

empreses: motor del territori

OBSERVATORI ECONÒMIC

Creixen els sectors digitals, de comunicació i construcció mentre es frena l’automoció

La fabricació de material de transport, la indústria tèxtil o l’extractiva alentiran la seva activitat aquest 2025

L’Observatori Sectorial de CaixaBank Research ha identificat set sectors en expansió a l’economia espanyola, quan l’any passat només eren dos: la construcció i la fabricació de material de transport. Ara, aquest darrer, la indústria tèxtil i l’extractiva són els sectors que es contrauen davant els vuit del 2023 (un de cada tres). Alguns dels sectors que més creixen són la química, la farmacèutica o la paperera, impulsades pel descens de la factura energètica i l’increment

de les exportacions.

En canvi, l’Observatori indica que l’automoció s’ha desaccelerat després del fort repunt del 2023 en un context de forta competència internacional en la producció de vehicles elèctrics. Després d’increments en la producció del 5,8% i el 10,4% el 2022 i el 2023, el 2024 va caure un l’1,5%. La producció encara és lluny dels nivells anteriors a l’esclat de la pandèmia, en concret un 11,8% per sota del mitjana de 2014-2019. Aquest és un sector clau en termes d’ocupació, innovació i de balança comercial, en un moment com

l’actual cap a la transformació tecnològica i l’electrificació dels vehicles.

D’altra banda, l’Observatori destaca el fort creixement que estan experimentant els serveis d’alt valor afegit, com la informació i les comunicacions, i les activitats professionals, científiques i tècniques, uns sectors que, a més, cada vegada venen més a l’exterior i ofereixen un alt potencial de creixement. Per això, el centre d’estudis de l’entitat considera que el futur del sector passa per la implantació d’activitats d’alt valor afegit. Veu necessari

implantar gigafactories, impulsar la producció de components electrònics i apostar per la tecnologia, el coneixement i l’establiment de centres de desenvolupament tecnològic. Segons CaixaBank, el sector turístic ha continuat batents rècords i es

CaixaBank destaca la força de serveis amb valor afegit com la informació o les comunicacions

manté com a «pilar fonamental» del creixent de l’economia espanyola, tot i que el ritme d’avenç s’ha moderat. De cara al 2025, les perspectives són «favorables de forma generalitzada», tot i que amb diferències en funció del sector. Concreta-

ment, entre els sectors on s’espera un ritme de creixement més elevat destaquen els lligats a la transició digital, com ara les tecnologies de la informació i la comunicació (+4,6%), i els serveis professionals (+4,8%). També sobresurt la construcció (+3,3%), que es beneficiarà del descens dels tipus d’interès que s’ha iniciat el 2024, però que tindrà més impacte el 2025.

ACN

Frontal del nou tren Coradia Max d’Alstom a la planta de l’empresa a Santa Perpètua de Mogoda. ACN-A.SEGURA

empreses: motor del territori

ENERGIA RENOVABLE

La generació elèctrica de fonts renovables creix a Catalunya un 18,6% el 2024, fins a 7.159 GWh

L’augment es basa en la hidràulica, que guanya un 62,2% gràcies a la pluja de principis d’any a la conca de l’Ebre

La generació elèctrica de fonts renovables va créixer a Catalunya un 18,6% el 2024 en comparació amb el 2023, fins a 7.159 GWh, segons l’informe d’Opina 360 amb dades provisionals de Red Eléctrica d’Espanya. Una crescuda que l’informe atribueix al «fort increment» de l’energia hidràulica, un 62,2% més (3.600 GWh), gràcies a les precipitacions que va haver-hi la primera meitat de l’any passat a la conca de l’Ebre. Així es va compensar la caiguda d’un

Tribuna

Lluís Balsells

R+D+I

sp|activa

7,8% de l’energia eòlica, fins a 2.837 GWh.

Pel que fa a la solar fotovoltaica va augmentar un 4,1% anual, assolint 416 GWh, i la solar tèrmica va pujar un 1,5%, fins a 67 GWh. Catalunya va ser només la setena comunitat de l’Estat en generació renovable, concentrant el 4,8% del total.

La generació d’energia de fonts renovables va aportar el 19,1% de tota l’electricitat feta a Catalunya. Un valor que va situar la comunitat a la cua de l’estat espanyol, només per davant de País Basc (17,3%) i les illes Balears (14,6%). Al

capdavant en la generació de renovables sobre el total de la regió a l’Estat va ser Castella i Lleó amb el 92,8%.

Malgrat la millora dels resultats de generació d’energies netes, tant l’Estat com sobretot Catalunya són encara molt lluny d’assolir els objectius de descarbonització i de dependència de fons derivades del petroli, fet que s’agreujarà encara més amb l’aturada de les centrals nuclears quan finalitzi el seu cicle de útil de vida.

L’augment d’energia verda a Catalunya durant el 2024 va permetre rebaixar la generació

de fonts no renovables fins a un 5,8% anual, amb 30.350 GWh. La nuclear, una de les principals, es va reduir un 1,6% (22.178 GWh), tot i que la caiguda més elevada va ser la dels cicles combinats, amb un 17,6% (4.873 GWh). Per altra banda,

La fotovoltaica va guanyar un 4,1%, assolint 416 GWh, i la solar tèrmica puja un 1,5%, fins a 67 GWh

es va tancar 2024 amb gairebé el doble de potència renovable instal·lada (70 MW), distribuïda en 40 MW de solar fotovoltaica i 30 MW d’eòlica.

Això va suposar arribar a un total de 3.811 MW. Al conjunt de l’Estat, la generació de re-

El Bloqueig d’Equips LOTO (Lockout/Tagout) i la Intel·ligència Artificial

En un món cada cop més digitalitzat, la intel·ligència artificial (IA) està començant a jugar un paper fona mental en l’optimització i la millora de processos de seguretat. Els sistemes de monitorització en temps real, per exemple, ajuden a detectar condicions perilloses i aler tar a les persones que treballen en instal·lacions o equips amb perills importants.

Una aplicació més concreta es troba en el protocol de bloqueig d’equips LOTO (Lockout/Tagout), que és un pro cediment fonamental en la gestió de la seguretat industrial. La seva finalitat és protegir les persones treballadores du rant el manteniment i la reparació de maquinària o instal· lacions. Aquest sistema garanteix que les instal·lacions i/o

màquines es mantinguin fora de funcionament, evitant que s’activin o s’alliberi energia de manera accidental. Un dels principals avantatges de la IA al protocol LOTO és que es pot gestionar i monitoritzar l’estat de les màqui nes en temps real, assegurant que se segueixin els proce diments de bloqueig i etiquetatge de manera precisa. Això redueix la possibilitat d’errors humans, que són una de les principals causes d’accidents en entorns industrials. En tots els casos cal que la IA tingui informació, cosa que implica la necessitat de sensors, que tinguin qualitat de la dada, i en temps real sobre l’entorn laboral. Els sen sors poden mesurar variables com a temperatura, pressió, vibracions i nivells de gasos, i proporcionar dades que la IA

novables va repuntar un 10,3% el 2024, assolint un rècord de 148.979 GWh, impulsada per la fotovoltaica (+18,9%) i la hidràulica (+35,5%). L’eòlica va ser la principal font amb una aportació total de 60.920 GWh. L’informe d’Opina 360 lamenta que el global de l’any podria haver estat millor si no hagués reculat un 7,2% interannual el darrer trimestre.

utilitzi per analitzar i predir riscos.

Un altre avantatge significatiu és la millora en la comu nicació i la documentació. Els sistemes d’IA poden opti mitzar tant la comunicació interna com la documentació relacionada amb els protocols de seguretat. A través de la generació d’informes automàtics sobre el compliment del protocol LOTO, aquestes tecnologies faciliten el control i el seguiment de les pràctiques de seguretat de manera més eficient. Això no només ajuda les empreses a complir les normatives, sinó que també fomenta una cultura de segu retat més sòlida.

La gestió de la prevenció, la informació de sensors i l’eina d’IA poden millorar la seguretat a la feina.

Redacció

Molins de vent de la Serra de Montargull, entre Talavera i Llorac, a la Conca de Barberà. ACN-O.BOSCH

empreses: motor del territori

La salut i les ciències de la vida injecten 44.757 milions a l’economia, el 7,6% del PIB

AMIC

Volem emetre tres missatges: la solidesa de l’ecosistema de les ciències de la vida i la salut català, l’auge de la intel·ligència artificial i les teràpies avançades i que Catalunya és al mapa internacional». Sílvia Labé, directora de l’informe de la BioRegió de Catalunya, avançava així unes dades més que prometedores sobre l’ecosistema científic innovador, extretes de l’estudi de 2024. Si bé feia dos anys la BioRegió registrava una davallada després d’un «històric» 2022, el passat 2024 s’ha consolidat com un dels hubs d’innovació en salut més competitius d’Europa, després de marcar un nou rècord d’inversió en empreses emergents i scaleups de salut, amb prop de 350 milions d’euros.

L’informe, que porta bones notícies en la seva desena edició, ha comptat amb el suport d’Almirall, AstraZeneca, Esteve, Grifols, Johnson&Johnson, Pfizer, i la col·laboració d’Acció i Catalonia Health, entre altres entitats.

Un teixit de 1.523 empreses

A la fotografia del sector apareixen un total de 1.523 empreses, de les quals un 90% són petites i mitjanes empreses. Gairebé un terç (470) són empreses emergents, i fins a 112 són empreses derivades, aquelles que han vist la llum en alguna de les 93 institucions de recerca que acull el territori, com ho són el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Parc Científic de Barcelona (PCB) o l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), entre altres.

D’aquest miler i mig d’empreses catalanes en despunten les dedicades a l’àmbit biotecnològic, que abasta fins al 25% de les empreses, és a dir, 386, seguides dels serveis professionals i consultoria (259 empreses), la salut digital (239), tecnologies mèdiques (225), empreses proveïdores (209),

farma (127) i empreses inversores (78). Totes elles impulsen el sector de la salut a generar un impacte econòmic equivalent al 7,6% del PIB de Catalunya (el 4,1% provinent de la indústria i el 3,5% restant de les activi-

tats sanitàries), i a situar-se «en tercera posició dins de l’economia catalana en termes de valor afegit, just per darrere del comerç i de les activitats immobiliàries», tal com detalla el director general de Biocat, Ro-

bert Fabregat, qui afegeix que «també és el tercer sector que més ocupació genera».

De fet, aquests dos darrers indicadors han mostrat un creixement continu en el darrer període de cinc anys. D’una banda, el sector ha facturat 44.757 milions d’euros (+6% respecte a l’any anterior) dels quals gairebé 25.500 milions pertanyen a la indústria i la resta a les activitats sanitàries. Quant a l’ocupació, la BioRegió catalana dona feina a 281.379 professionals, dels quals 206.000 es dediquen a les activitats sanitàries i 75.379 a la indústria, que ha generat uns 17.500 nous llocs de treball.

sector català reforça el seu lideratge assolint el 41% del total estatal (9.409 milions d’euros) i les principals exportadores com són Almirall, B Braun, Esteve, Grifols o Werfen. Els productes de les ciències de la vida i la salut representen el 9% del total de les exportacions catalanes, amb Suïssa, Alemanya, França, Irlanda i Itàlia com a principals destinacions. Ara bé, si posem èmfasi en les importacions, «Catalunya destaca pel seu dinamisme i paper estratègic en l’aprovisionament sanitari», segons Labé, que xifra en 9.707 milions d’euros les importacions catalanes del sector, un 32,5% de l’Estat.

El sector de la salut genera un impacte econòmic equivalent al 7,6% del PIB català

El 2024 es van captar 550 milions d’inversió estrangera i es van crear 1.700 nous llocs de treball

Quant a les exportacions, el

Una altra de les grans xifres han estat els 2.106 milions d’euros en inversió estrangera directa que la Bioregió ha rebut en els darrers cinc anys, amb AstraZeneca al capdavant, arribant a captar fins a 550 milions d’euros l’any passat i creant gairebé 1.700 nous llocs de treball. «Si AstraZeneca ve aquí és perquè hi ha un ecosistema punter», assegura Fabregat, qui també destaca altres inversions com la de Qiagen, que ha invertit 13 milions en un centre d’innovació per al diagnòstic de malalties infeccioses a escala mundial. Altres multinacionals que compten amb la seva seu central a la BioRegió són Isdin, BioIberica, Ferrer, Gaes, Inibsa, Salvat o ReigJofre, i porten Catalunya a concentrar prop del 50% de la indústria farmacèutica espanyola, amb fins a 79 plantes de producció de medicaments.

Edifici estel d’AstraZeneca, a l’antiga seu de Telefònica a l’avinguda Roma barcelonina. AMIC

Una sanitària treballant en un laboratori. Catalunya dona feina a 281.379 professionals. ACN-F.AVIA

empreses: motor del territori

ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

Un servei professional i de proximitat per tenir cura de les persones al seu domicili

El SAD de la Xarxa Santa Tecla s’encarrega de l’assessorament, serveis i suport per a persones amb dependència

Redacció

El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de la Xarxa Santa Tecla és un conjunt de serveis i accions dirigides a les persones que, per raó d’edat, malatia o discapacitat, tenen limitada la seva autonomia personal. Aquests serveis són prestats principalment al domicili de la persona usuària/família per tal de resoldre dificultats de desenvolupament o d’integració social o la manca d’autonomia personal, amb l’objectiu de promoure una millor qualitat de vida. Els serveis que es presten, principalment, són la cura de la persona, la cura de la llar i l’atenció a les famílies. Aquests serveis es poden complementar amb altres modalitats d’atenció, com ara fisioterapia, assessorament, menjar a domicili, cursos d’infermeria, ajudes tècniques i adaptatives de la llar i els serveis de xarxes assistencials.

Entre els principals objectius del SAD de la Xarxa Santa Tecla destaquen les següents: mantenir les capacitats preservades i compensar la pérdua d’autonomia, donant suport per realitzar les activitats de la vida diària; fomentar el desenvolupament d’hàbits saludades (alimentació, higiene, exercici físic...); conservar l’entorn domèstic en condicions adequades de habilitabilitat; potenciar la integració i la participació en l’entorn més proper; donar suport a les persones cuidadores familiars en situació de dependència i/o exclusió social, per tal de poder prevenir crisis o claudicacions.

El Servei d’Atenció Domiciliària es basa en programes d’atenció indi-

Part de l’equip del Servei d’Atenció Domiciliària i La Tecla a casa de la Xarxa Santa Tecla. Roger Borrull, director del servei; Ariadna Piñol, coordinadora de La Tecla a casa Tarragona i barris; Gemma Nebot, coordinadora de La Tecla a casa Tarragona i barris; Javi Gámez, coordinador de La Tecla a casa Tarragona nord-Llevant i SAD Públic Consell Comarcal del Tarragonès; Arnau Convalia, coordinador de La Tecla a casa i SAD Públic del Vendrell, Calafell i Consell Comarcal del Baix Penedès; i Raquel Márquez, coordinadora de La Tecla a casa Salou, Reus i SAD Públic Cambrils i Consell Comarcal a Vila-seca. En total al SAD de la Xarxa Santa Tecla hi treballen actualment més de 170 professionals que donen servei a prop d’un miler de famílies tarragonines.  CEDIDA

vidualitzada, per tal d’afavorir l’increment de l’autonomia personal en el seu medi habitual, gaudint d’un projecte de vida satisfactori i digne, evitant o retardant l’ingrés en centres residencials.

Servei públic d’atenció a domicili

Per accedir al servei d’atenció a domicili públic, cal tramitar la Llei de dependència a través dels serveis socials

de la zona de residència de la persona/familia destinatària i reunir una sèrie de requisits. Els serveis socials establiran criteris de prioritat per assignar serveis basats, principalment, en el grau de necessitat, i secundàriament, en la renda disposible i en altres criteris que s’analitzen cas per cas.

La Tecla a casa Davant l’increment de la demanda

d’aquests tipus de serveis, hi ha entitats com La Tecla a casa, de la Xarxa Santa Tecla, degudament acreditada per la Generalitat i amb segell de qualitat ISO 9001, que presta una atenció personalitzada amb un conjunt de professionals qualificats, adaptant-se a les necessitats de cada persona i/o família, disponibles els 365 dies de l’any durant les 24 hores, a torns.

La Tecla a casa, amb implantació a bona part del nostre territori i donant servei a prop d’un miler de famílies, ofereix també altres serveis com ara formació de cuidadors familiars, planificació i execució d’obres d’adaptació de la llar, assessorament en ajudes tècniques, dieta saludable a domicili, acompanyaments hospitalaris i a visites mèdiques, compres o tràmits... entre moltes altres.

CONTINGUT ESPECIAL ~

empreses: motor del territori

Europa vol retallar en un 80%  les empreses que han de fer informes d’impacte ambiental

Brussel·les també planeja rebaixar les multes mínimes a qui no retalli la petjada de carboni

ACN

La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres reduir en un 80% les empreses obligades a presentar informes sobre el seu impacte mediambiental. La idea s’emmarca en «l’estratègia» de Brussel·les per reduir la burocràcia a què s’han de sotmetre les companyies europees. L’objectiu, segons la CE, és reforçar la capacitat de les empreses europees de competir amb la resta del món. Tanmateix, el paquet de simplificació presentat afecta a mesures aplicades per lluitar contra el canvi climàtic. Entre d’altres, l’executiu comunitari també planteja rebaixar les multes mínimes per les companyies que no rebaixin la seva petjada de carboni.

Ajudar les pimes

Les mesures presentades formen part del primer paquet ‘òmnibus’ de simplificació anunciat per Von der Leyen fa dues setmanes, que pretén reduir fins a un 25% en cinc anys la càrrega burocràtica que suporten les empreses a la Unió Europea, xifra que s’eleva fins a un 35% en el cas de les pimes. Segons el comissari europeu d’Economia, Valdis Dombrovskis, les primeres mesures permetran estalviar

fins a 6.300 milions d’euros en despeses administratives a les empreses europees. En primer lloc, Brussel·les ha presentat una revisió de la directiva que obliga les empreses a presentar informes de sostenibilitat. Ara, aquelles companyies obligades a informar sobre el seu impacte mediambiental seran aquelles que superin els 1.000 treballadors

o els 450 milions de facturació anual. Segons càlculs de l’executiu comunitari, això suposarà retallar fins a un 80% les companyies obligades a elaborar informes de sostenibilitat.

La revisió de la directiva també afectarà les informacions sobre l’anomenada taxonomia de la UE, la classificació europea d’inversions que es consideren verdes. Segons

l’executiu comunitari, les empreses podran seguir donant aquesta informació de manera voluntària, però els permetrà estalviar en «càrrega administrativa». La CE també vol donar dos anys més a les empreses que entren dins l’àmbit

Només caldran informes amb més de 1.000 treballadors o  450 milions de facturació

d’aplicació de la directiva, fins al 2028, i que havien de començar a informar a partir del 2026.

La proposta de l’executiu comunitari també planteja modificar el Mecanisme d’Ajust Fronterer de Carbó (CBAM, per les seves sigles en

PROVEÏDORS

La ‘diligència deguda’ serà més suau

Dins el paquet de mesures de l’executiu comunitari també hi ha una revisió de la directiva sobre diligència deguda en sostenibilitat corporativa, que obliga les empreses a identificar i mitigar el seu impacte mediambiental i social. És a dir, el seu impacte sobre els drets humans on produeixen i durant tota la seva cadena de subministrament, estiguin dins o fora de la UE. Brussel·les proposa eliminar el llindar mínim per multar les companyies en cas que incompleixin la directiva. Fins ara, el mínim era el 5% de la facturació anual de l’empresa i ara l’executiu comunitari aposta per retirar aquesta xifra mínima. Les empreses deixaran d’estar obligades posar fi als contractes amb els proveïdors quan detectin que aquests cometen vulneracions i, en lloc de rescindir els contractes, es proposa suspendre’ls i que, si els proveïdors reverteixen els incompliments, la relació es pugui reprendre.

anglès), l’aranzel que aplica a les importacions de tercers països que generen altes emissions de diòxid de carboni, per eximir els “petits importadors” de les obligacions d’aquest. Segons la CE, es tracta principalment de pimes i particulars que importen «petites quantitats de mercaderies que representen quantitats molt petites d’emissions».

TANCAMENTS i serralleria

Tecnomat, un referent de garantia en el sector de les portes i els automatismes

Tots els serveis i equipaments relacionats amb el món de l’habitatge requereixen proveïdors de primera línia que aportin la tranquil·litat de saber que mai haurem de perdre la son a causa el seu mal funcionament. I, d’entre aquests, si un destaca per sobre dels altres, és el de les portes i els tancaments. Gaudir d’un servei de primera línia és garantia de tranquil·litat i això és el que ofereix Tecnomat, una empresa amb seu

a Riudoms amb 27 anys de trajectòria que hereta l’experiència, la qualitat i el coneixement d’una de les firmes pioneres del Camp de Tarragona en la construcció de portes i tancaments des dels anys vuitanta. Tecnomat fabrica, munta i fa el suport tècnic de portes i automatismes, treballant sempre amb components de primeres marques, a més d’oferir serveis de serralleria i manteniments en el sector del metall. Redacció

El comissari d’Economia, Productivitat i Simplificació, Valdis Dombrovskis.  ACN

empreses: motor del territori

recursos naturals

L’increment d’ús d’aigua regenerada de la indústria rebaixa la despesa del CAT

Les vint-i-set indústries consorciades han reduït el 12% d’aigua potable consumida

El consum d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) s’ha reduït el 2024. S’ha passat dels 77,7 hectòmetres cúbics l’any 2023 als 74,4 hm3 l’any passat.

La reducció del consum d’aigua ha sigut del 4,25%, sobretot per la reducció del 12% d’aigua potable que han registrat les 27 indústries consorciades, donat que la indústria incrementa l’ús d’aigua regenerada i optimitza els seus processos. El consum ciutadà als 69 municipis que s’abasteixen del mi-

nitransvasament de l’Ebre ha crescut lleugerament, un 0,3%.

De mitjana, el CAT ha consumit 2,53 metres cúbics per segon (m3/s) dels 4 m3/s de la concessió. El mes amb menys consum va ser el febrer (2,1 m3/s) mentre que l’agost es va consumir més aigua (3,1 m3/s). Els 74,4 hectòmetres cúbics (hm3) consumits al CAT l’any passat representen el 78,6% de l’actual concessió (que és de 94,71 hm3). El 33% de l’aigua l’ha consumit la indústria i la resta els 69 municipis consorciats. Els municipis han incrementat un «lleuger» 0,3%

ocupació a tarragona

el consum respecte al 2023. El consum mitjà anual dels consorciats durant el 2024 ha sigut de 2,35 metres cúbics per segon (m3/s), un 58% de la concessió (que és de 4 m3/s).

El consum més baix d’aigua potabilitzada es va registrar al mes de febrer, amb 5,1 hectòmetres cúbics (2,3 m3/s), i el màxim, va ser a l’agost, amb 8,3 hectòmetres cúbics (3,1 m3/s). El pic de consum més alt va ser el 7 d’agost de 2024, amb una producció de 3,53 m3/s.

Les 27 indústries que s’abasteixen del minitransvasament de l’Ebre han reduït el consum

L’atur torna a pujar lleugerament al gener i se situa en 40.137

desocupats

L’atur registrat a la demarcació fe Tarragona va tornar a créixer lleugerament al gener, com ja va passar al desembre. Es van registrar 140 persones més que busquen feina, xifra que representa un 0,35% més que el mes anterior. Hi ha 40.137 persones

desocupades a les comarques tarragonines i ebrenques, segons les dades del Ministeri de Treball i Economia Social publicades aquest dimarts. Els serveis i l’agricultura són els dos sectors on l’atur ha incrementat -amb 333 i 45 persones més sense feina, respectivament-, mentre que la construcció és el sector on

més s’ha reduït (-171). Tot i aquest lleuger increment, les dades d’evolució de l’atur al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre en comparació el gener de 2023 són positives amb 1.154 persones menys sense feina, una reducció de l’atur interanual del 2,79%. Passa el mateix amb les xifres d’afiliació a la Seguretat Social.

un 12% amb l’increment d’ús d’aigua regenerada i l’optimització de processos industrials. El director gerent del CAT, Josep-Xavier Pujol, ha recordat que la indústria tarragonina té un projecte de reutilització d’aigua «consolidat en uns vo-

El 33% de l’aigua del Consorci l’han consumit les indústries i els altres dos terços els municipis

lums de 6 hm3 anuals», però està prevista una segona fase amb la duplicació dels equips electromecànics, per «aconseguir 4 hm3 més, aviat». «Aquests volums, lògicament, ja no vindran del consorci i són notícies que acompanyen que el sistema sigui més resilient», ha dit.

salut i qualitat de vida

Centre Auditiu Alfons Biscarri, confiança per recuperar el so de la vida

Poder sentir els sons que t’envolten, els matisos de la veu de qui t’acompanya o la remor de la natura és bàsic per poder viure plenament. Si notes que alguna d’aquestes coses se t’escapa, que perds les converses i que

vas desconnectant de l’entorn, visita el Centre Auditiu Alfons Biscarri de Reus. Amb més de 25 anys de professió, ofereix confiança i atenció única a l’hora de fer un pas tan important com el de recuperar el so de la vida.

El president del CAT, Marc Brunet, va indicar que la reducció del consum de l’aigua és resultat també de l’increment de l’ús responsable del recurs que ha deixat la greu sequera. «Tenim molt de marge de recorregut i podríem continuar parlant de reduccions de consum».

Redacció

El director gerent i el president del Consorci d’Aigües de Tarragona, Josep-Xavier Pujol i Marc Brunet. ACN

empreses: motor del territori

comerç internacional

Les exportacions tarragonines creixen un

5% el 2024, fins als 11.555 milions d’euros

Els productes químics i els béns d’equipament són els dos sectors amb més vendes a l’exterior

El comerç internacional i la balança econòmica segueix en una bona línia a les comarques tarragonines i les exportacions de la demarcació van créixer un 5% l’any 2024 si es comparen amb les xifres registrades l’exercici de 2023, i es van vendre productes per valor d’11,555,2 milions d’euros. Malgrat aquesta boan dada, la xifra encara és menor que la de les importacions, les quals van resultar ser més elevades i es van enfilar fins als 17.670,7 milions, amb un des-

cens de 1,1% respecte als índex de 2023.

Els productes químics i els bens d’equipament (equipaments per a la indústria, maquinària o equips electrònics) van ser els dos sectors que van liderar les exportacions tarragonines durant l’any passat. Els primers, van vendre productes a l’exterior per valor de 3.857,9 milions, fet que va representar un 33,4% del total d’exportacions, amb un increment del 0,5% respecte el 2023. Per la seva banda, els segons van suposar el 16,5% del gruix de la demar-

cació, fins als 1.905,1 milions (+15,9% que l’any anterior).

Segons les dades publicades pel Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, al desembre les exportacions es van incrementar 12,9%, fins als 919,1 milions d’euros, en comparació amb el mes anterior. Les importacions també van créixer, un 9,4%, fins als 1.323,1 milions d’euros. Així, el saldo negatiu mensual va ser de 404 milions d’euros, una xifra lleugerament superior als 395,9 milions del desembre del 2023. Al desembre els dos principals sectors exportadors de la

demarcació van ser els productes químics i els productes energètics. Els químics van representar el 28,7% del total d’exportacions de la província, amb unes vendes de 264,2 milions; si bé també en van importar per valor 180,5 milions. En

El sector químic va vendre productes a l’exterior per valor de 3.857,9 milions

canvi, els energètics van enviar a l’estranger productes valorats en 160,9 milions (17,5% del global de la demarcació), però en van importar per un cost de 432,4 milions, un 32,7% del conjunt de les importacions de la regió.

Les dades d’àmbit català indiquen que l’any 2024 les exportacions van disminuir un 0,5%. Van disminuir les exportacions dels béns de capital un 6,1% i les d’intermedis un 2,8%; d’altra banda, van augmentar les de béns de consum un 3,6%. Destaquen la baixada de vendes a altres països i territoris d’Europa (−5,0%) i a la Unió Europea (−2,3%).

Redacció

Nova planta de Messer a Vila-seca.  ACN-A. MARTÍNEZ

empreses: motor del territori

El govern espanyol subvenciona dos projectes d’hidrogen verd a Ascó i la Pobla de Mafumet

Dos projectes de producció d’hidrogen verd ubicats a les localitats tarragonines d’Ascó i la Pobla de Mafumet han estat seleccionats provisionalment en una concessió d’ajuts anunciada pel govern espanyol per a la creació de plantes que contribueixin a la descarbonització industrial.

Segons va detallar la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, s’ha donat «llum verda» a aquestes iniciatives dins del pla de «valls i clústers» d’hidrogen que està dotat amb 1.214 milions d’euros dels fons NextGeneration de la Unió Europea. També s’han selecci-

onat projectes de Galícia, Castella i Lleó i l’Aragó. En el cas dels projectes tarragonins la concessió preveu destinar un total de 236 milions d’euros per unes plantes que preveuen una inversió total de 617 milions. Tal com ha dit Sara Aagesen, el projecte de clústers i valls d’hidrogen verd situa l’Estat com un referent en aquesta energia sostenible. La ministra va assegurar en una trobada amb un grup de professionals del sector energètic que la inciiativa del govern «permetrà avançar en la descarbonització dels sectors on és més difícil». De fet, Aagesen defensa que una de les particularitats del pla és que buscava que el combustible es consumeixi molt a prop d’on es genera.

Pel que fa a l’impacte dels projectes aprovats, Aagesen ha apuntat que generaran 4GW de capacitat, cosa que suposa el 33% dels 12GW que marca l’objectiu fixat al darrer Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC). A més, els projectes mouran una inversió total en l’àmbit estatal xifrada en 5.000 milions i crearan 9.000 llocs de feina directes i 11.000 d’indirectes. «A més generaran ecosistemes que es consolidaran, perquè parlem d’un sector de present i de futur, que arriba per quedar-se en aquests camí cap a la descarbonització», ha

El pla del govern és que el combustible es consumeixi  a prop d’on es generi

promès la vicepresidenta. En el cas del projecte d’Ascó rep el nom d’HyBERUS i s’impulsa conjuntament amb les localitats aragoneses de Caspe i Fabara. Preveu tenir una potència d’electròlisis de 360,00 MWe. La inversió total seria de més de 303 milions d’euros dels quals l’Estat preveu aportar-ne més de 137. Pel que fa al projecte previst a la Pobla de Mafumet, rep el nom de Tarragona Hydrogen Network (THYNET), tindria una potència de 132,56 MWe i una inversió total de 314 milions del que l’Estat en posaria 98.

La ministra Sara Aagesen, en una imatge d’arxiu.  ACN

empreses: motor del territori

empreses tecnològiques

Tot a punt per a la gran cita del Mobile World Congress

La majoria d’empreses catalanes seran a l’estand ‘Catalunya, cor digital d’Europa’ o al congrés 4YFN

Redacció

La setmana vinent Catalunya, Barcelona i, per proximitat, també Tarragona, viuran una nova edició del Mobile World Congress, el principal esdeveniment del sector tecnològic que acull el país. Seran quatre dies de màxima activitat al llarg dels quals s’esperen atreure més de 101.000 visitants i que congregarà més de 2.700 empreses entre els vuit pavellons del recinte Gran Via de Fira de Barcelona. Hi ha confirmada la presència de tots els grans noms del ector tecnològic, des de Google a Meta, passant per Samsung, Nokia, Xiaomi, SK Telecom o Huawei, però també la més gran representació d’empreses catalanes que mostraran les seves apostes al món sencer.

Catalunya participarà en el MWC amb un gran estand propi, que enguany durà el lema ‘Catalunya, cor digital d’Europa’. El pavelló s’ubicarà al Congress Square de la Fira, el passadís que connecta els pavellons del 3 al 8, i la seva gran atracció serà una experiència immersiva dins d’un túnel de 21 metres que parlarà sobre els quatre eixos principals que posicionen el Principat com a hub tecnològic europeu: l’economia digital, el govern digital, el talent digital i la connectivitat. En aquesta instal·lació s’acolliran 46 empreses i entitats cata-

lanes, entre les quals es troben Leitat, Open Cosmos, Sateliot, Ebantic, Foot Analytics, i2CAT, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) o Eurecat. També hi haurà un espai dedicat a promocionar l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya, el Catalonia.AI, i la Digital Catalonia Alliance (DCA).

Les startups, al 4YFN

La majoria de les companyies catalanes es donaran cita al 4

Years For Now (4YFN), el congrés que se centra en l’emprenedoria i les start-ups integrat dins del MWC, que ocuparà tot el pavelló 8 de la Fira Gran Via. L’estand que acollirà un nombre més elevat d’empreses locals és el Pavelló Catalonia de la Generalitat, ubicat als booths B34 i B35, on es podran veure un total de 28 empreses emergents locals, que es dividiran en dos grups. Els dies 4 i 5 de març hi seran les companyies Additive Spa-

ces, Agrikola.ai, Awayter, Baluwo, Blindstairs, Gandolapp, Maite.ai, Microfy. ai, Nubfreight, Orchestrasci, Orpheus i Planet Biotech. En canvi, els dies 6 i el 7 ocuparan l’espai Cleanmeal, Copailot, Dawa, Didit, Ealyx, Enkitek, Funos, Improfit.ai, Kibus Petcare, McSystems, Neutraltrust, Next64, Phoenix Foods,

Secrets Vault, Vaive Logistics i Wingwin.eu.

La majoria de les firmes catalanes seran al 4 Years For Now d’emprenedoria i startups

En el cas d’Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa, del departament d’Empresa i Treball, també comptarà amb un estand propi, al booth B25, on es podran trobar les start-ups Aridditive, Dapibus, Robopedics i Seabots. Per la seva

banda, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) instal·larà el seu habitual estand de Catalan Arts al booth B50, on acollirà un total d’onze empreses i entitats: 2Awesome, Barcelona Music Tech Hub, Dotlinesdot, Dust Games, GameBCN, Gatera Studio, Loadstar Games, Meloom, My Sheet Music Transcriptions, Omaet Games i Vanova.a.

Presència d’universitats Algunes universitats també seran al 4YFN acompanyant projectes impulsats per estudiants o alumnis dels seus graus. La UB acompanyarà un total de 16 empreses derivades i emergents del centre, repartits en dos grups: els dos primers dies assistiran Colorsensing, Log Meal, Oniria Therapeutics, CellFlow, Ludens Studio, Omashu, Pets & Vets i YouCards Collection, mentre que els dos darrers hi participaran Impetux Optics, NerekaLAB, Bend It Sports, DEKINES, Imat Technology Innovation – MaxSens, Loop Diagnostics, Sistema THEAD i WardUs Safety. La Universitat de Barcelona (UB) també destaca la presència de start-ups i spin-off sorgides de la universitat que tenen estands individuals o que formen part d’estands d’altres entitats, com són Qilimanjaro Quantum Tech, Virmedex, Nimble Diagnostics, VRAIn, MyLuno AI i Additive Spaces. Per altra banda, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) també porta 16 companyies al 4YFN, centrades en àmbits com l’educació, la salut o la digitalització: Accessibles, ARCamp, Immersium Studio, Langtern, Levelab, Picofon, POWAR STEAM, Smart Clasroom Project, Kala, UNNE Institut de Neuroestimulació, BeTalent, eTrivium, Twintual, Autonomous Delivery Robot, BCN Resol, Fastfest.

SERVEIS A LES EMPRESES

Multioficines Tarraco, un entorn de qualitat per fer créixer el teu projecte

Poder desenvolupar l’activitat de qualsevol empresa en un entorn professional i de qualitat, amb tots els serveis necessaris per tal de consolidar-se i créixer, és bàsic per a qualsevol projecte, i encara més si aquest acaba de néixer.

Multioficines Tarraco neix pensant en poder oferir suport i facilitats a totes les iniciatives d’emprenedoria i a les petites empreses i autònoms. Es tracta d’un entorn on crear

noves aliances i aprofitar les sinèrgies gràcies a un espai privilegiat amb 34 despatxos, una sala de reunions, una sala d’actes, serveis de recepció, atenció de visites, paqueteria, cantina i accés les 24 hores.

Tot plegat converteix Multioficines Tarraco en un centre de primer nivell que va més enllà d’un coworkingconvencional per convertir-se en un aliat perfecte tant en projectes de nova creació com en els consolidats.

Entrada principal del recinte firal de Gran Via a l’Hospitalet, que s’omplirà amb el MWC.  ACN

empreses: motor del territori

dinamisme empresarial

El sector audiovisual accelera, creix un 14%  en facturació i ja arriba al 3% del PIB català

La indústria genera un volum de negoci de més de 8.600 milions d’euros i dona feina a gairebé 42.000 persones

ACN

El sector audiovisual ha facturat un 14% més a Catalunya i ja genera un volum de negoci equivalent al 3% del PIB català. Així ho detalla un estudi presentat per la Generalitat en col·laboració amb el Clúster de l’Audiovisual de Catalunya. L’ecosistema de l’audiovisual va generar uns ingressos de més de 8.600 milions d’euros i va donar feina a gairebé 42.000 persones el 2023. El creixement de la facturació va ser molt superior al del total d’empreses, que es va situar en 4.161 el 2024 (+4%), fet que indica que les companyies estan creixent. El Govern ha atribuït part de l’increment a la fira audiovisual Integrated Systems Europe (ISE). Des de l’any en què es va celebrar la primera edició a Barcelona, el nombre d’empreses audiovisuals ha crescut un 15,3% a Catalunya. D’altra banda, les companyies del sector que ja estaven implantades prèviament a la celebració d’aquest esdeveniment han vist créixer la seva facturació un 30,3% entre el 2021 i el 2023, en part gràcies a l’ISE.

L’estudi destaca la importància del sector, amb un creixement del 13% de treballadors, arribant gairebé als 42.000 ocupats i d’un 4% més d’empreses, fins a les 4.100. Les dades reflecteixen «un sector madur» on el 62% de les companyies tenen més de 10 anys de vida. Les empreses amb més trajectòria donen feina a més del 81% dels empleats. A més, hi ha un ecosistema d’startups que s’ha duplicat en els últims cinc anys fins a les 335 empreses emergents. Dins de la cadena de valor del sector, el desenvolupa-

ment i la producció audiovisual copen més de la meitat de la facturació total a Catalunya, per davant de la difusió de marca -és a dir comunicació i

publicitat de les producicons (36%)- i la distribució per canal, els espais de distribució i exhibició offline i online (13%) En aquest sentit, el presi-

dent del Clúster de l’Audiovisual, Miquel Rutllant, ha destacat el potencial de la producció virtual -des de la realitat virtual i augmentada passant pel mapping i projeccions d’immersives- en el creixement del sector i ha demanat a les institucions que hi apostin. Precisament, un dels reptes que ha assenyalat Rutllant és l’adaptació davant de «tecnologies que canvien constantment» i que requereixen una inversió elevada. L’estudi també fa referència a l’ecosistema audiovisual destacant diversos projectes que poden fer creixer la indústria: el Catalunya Media City, el Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa o les 18 universitats que formen en comunicació audiovisual. En aquest sentit, el president del Clúster ha demanat a les administracions que apostin per situar en aquestes infraestructures els equipaments més novedosos. La indústria audiovisual viu un gran dinamisme gràcies a la transició digital,els telèfons intel·ligents i la intel·ligència artificial. En total, va facturar 2.600 milions d’euros l’any 2023 i va superar els 2.800 milions d’euros el 2024.

El sector ha incrementat un 13% el nombre de treballadors.  PEXELS

empreses: motor del territori

Acció crea un servei per facilitar que les empreses catalanes guanyin dimensió

Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, ha creat el nou servei de creixement empresarial per tal de contribuir a l’augment de dimensió del teixit empresarial català, segons ha anunciat el secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’Acció, Jaume Baró Torres.

La dimensió de les empreses té un impacte directe en aspectes com la productivitat o la capacitat d’innovar i internacionalitzar-se. Actualment, el 95,5% de les companyies catalanes són microempreses (menys de 10 treballadors) i són comparativament més petites que les de l’entorn amb què competim, fet que resta competitivitat. Com a exemple, aquesta xifra és superior a la de països líders al continent com ara Alemanya (84,4%) o amb un volum de població similar a Catalunya com Àustria (88%) o Dinamarca (88,9%). Millorar aquests registres és un dels pilars estratègics del Pacte Nacional per a la Indústria

2022-2025, en el qual s’emmarca la definició del nou servei d’Acció.

Per Baró Torres, el nou servei ha de contribuir a «assolir l’objectiu de tenir 1.500 empreses grans i mitjanes a Cata-

lunya l’any 2030». En aquest sentit, el secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ ha recordat que «augmentar la dimensió de les empreses permetrà que les altres principals palanques de

creixement, la innovació i la internacionalització, també tinguin més impacte». Tot i així, «no busquem un creixement per se, sinó un creixement sostenible que es connecti amb les estratègies de valor compar-

CONSTRUCCIÓ I OBRES PÚBLIQUES

Patran Costa Dorada, experts en noves tècniques

de pavimentació

Estan especialitzats en la tècnica de pavimentació dels regs asfàltics

Innovació i obres públiques es donen de la mà a Patran Costa Dorada. Aquesta empresa té una dilatada trajectòria en l’àmbit de la construcció i les obres públiques. Duen a terme tota mena de treballs d’obra pública i privada, així com manteniment d’urbanitzacions, pavimentacions, excavacions i transports.

En les pavimentacions, la técnica dels regs asfàltics son la principal especialitazació de Patran Costa Dorada, cosa que els diferencia, ja que són poques les companyies que l’empren. Expliquen que, en les pavimentacions, una bona preparació del terreny és clau per a garantir-ne la solidesa. Per això, fan els passos necessaris per a assegurar un acabat correcte. Treballen amb tota mena de materials, adaptant-se a les necessitats de cadascun dels projectes i clients amb qui tracten per a garantir la seva màxima satisfacció i uns resultats òptims Redacció

tit», ha conclòs. El nou servei de creixement empresarial d’Acció comptarà amb tres fases principals que abordaran els tres grans frens que limiten el creixement: la cultura empresarial, el tipus

de model de negoci i l’accés al finançament. Així doncs, des d’Acció s’oferiran tallers de formació per a directius sobre creixement orgànic de les empreses i missions específiques de benchmarking a entorns de referència com el de Boston.

Treballar el model de negoci Una segona fase permetrà a les empreses treballar el seu model de negoci per fer-lo escalable a través d’un assessorament financer que validi la seva capacitat de creixement. Finalment, les empreses podran optar a la línia d’ajuts a Noves Oportunitats de Negoci, que inclou la definició i l’execució d’un nou pla de creixement. Així mateix, també es facilitarà les connexions amb fonts de finançament com fons d’inversió.

Sigui de forma orgànica o inorgànica, fer créixer el tamany de les empreses hauria de garantir una millor viabilitat econòmica, més productivitat i una millor gestió del talent, a banda de permetre a les societats emprendre projectes d’internacionalització i innovació més ambiciosos.

FINANÇAMENT COMUNITARI

L’empresa catalana capta 460 milions europeus en recerca i innovació

Les 432 companyies que han captat aquests ajuts representen el 2,7% del total a la UE

Les empreses catalanes han captat 460 milions d’euros de finançament europeu en projectes de recerca i innovació durant els primers quatre anys del programa marc Horizon Europe 2021-2027. Entre els anys 2021 i 2024, Catalunya és la tercera regió europea amb més fons captats en aquest tipus de projectes, assolint el 4% del total del finançament del programa, només per darrere de París (Île-de-France) i Mu-

nic (Oberbayern). El volum de fons captats per les empreses catalanes representa més del doble del que pertocaria al país pel seu pes de població a la Unió Europea. De la mateixa manera, les 432 companyies que han captat aquests ajuts representen el 2,7% del total a la UE i situen Catalunya com la segona regió amb més volum d’empreses beneficiàries només per darrere d’Île-deFrance. A escala estatal, Catalunya lidera amb un 32% del finançament total a Espanya i un 24,5% d’empreses.

Jaume Baró Torres, conseller delegat d’Acció, l’agència catalana de competitivitat empresarial. ACN

Redacció

empreses: motor del territori

INNOVACIÓ

La startup Jolt Solutions entra en un programa

japonès d’impuls d’empreses emergents

Nascuda a l’ICIQ, el projecte la connecta amb corporacions del Japó per rebre formació i consultoria

La startup catalana Jolt Solutions, nascuda a Tarragona i especialitzada en solucions per a la indústria de l’hidrogen verd, ha estat seleccionada per participar en un programa japonès d’acceleració d’empreses. La iniciativa identifica startups tecnològiques de tot el món, les connecta amb grans corporacions del Japó i els ofereix formació i consultoria per acompanyar-les en el procés de creixement i adaptació per a la seva entrada al mercat.

Per accedir a aquest programa, Jolt Solutions ha comptat amb el suport d’ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat–, que l’ha connectat amb l’agència japonesa Advanced Telecommunications Research Institute International (ATR), impulsora de la iniciativa. Jolt Solutions és una empresa sorgida de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) de Tarragona enfocada a la fabricació d’elèctrodes industrials per a electrolitzadors de l’aigua per aconseguir una producció eficient d’hidro-

gen verd. El CEO de l’empresa emergent, Leon Rizzi, subratlla que actualment es troben «en fase pilot, ja incorporades als clients, amb la voluntat de poder escalar aviat la producció d’elèctrodes a nivell industrial». L’empresa té l’objectiu d’arribar a poder situar les seves futures plantes de producció «al costat dels clients que necessitin la tecnologia, com ara empreses químiques».

L’empresa participarà en aquesta iniciativa japonesa on podrà entrar en contacte amb possibles socis al mercat japonès, que té entre els seus ob-

jectius d’internacionalització. «El Japó és un mercat molt important per a nosaltres, perquè és un dels actors líders a escala mundial en l’àmbit de l’hidrogen, però és molt difícil accedir-hi», apunta Rizzi. «Estem treballant en el desenvolupa-

Treballa en el sector dels elèctrodes per al tractament de l’aigua o les bateries

ment d’elèctrodes per a sectors com el tractament de l’aigua i d’altres d’emergents, com el de les bateries, en què el Japó és un dels líders internacionals i per això volem aprofitar l’oportunitat», subratlla el CEO de l’empresa emergent, en relació amb

la seva participació en aquest programa d’acceleració.

Jolt Solutions compta amb un equip d’una vintena de persones i vol augmentar la plantilla properament, motiu pel qual estan tancant una ronda de finançament de 8,5 milions d’euros per poder ampliar el seu laboratori i l’equip d’especialistes. Tenen la seu a l’Hospitalet de Llobregat.

Redacció

Els socis i fundadors de Jolt Solutions, a la seu de l’ICIQ a Tarragona.  CEDIDA

empreses: motor del territori

formació i empresa

La URV s’acosta a l’empresa amb màsters d’entreteniment temàtic i enologia

Les noves titulacions per al curs 2026/27 inclouen un grau d’Odontologia i un Doctorat en Educació

La Universitat Rovira i Virgili (URV) tindrà noves titulacions oficials el curs 2026/27. L’últim Consell de Govern ha aprovat dos màsters un dels quals Erasmus Mundus, un grau en un centre adscrit, un programa de doctorat i diversos títols propis de postgrau i microcredencials universitàries.

Els dos nous màsters que s’impartiran tenen en comú l’aposta per la sostenibilitat i la innovació. D’una banda, es crea, a proposta de la Facultat de Turisme i a Geografia, el Màster Erasmus Mundus en Disseny Innovador d’Entreteniment Temàtic i Atraccions per a la Sostenibilitat, que coordina la URV i en què també participen la Breda University of Applied Sciences holandesa i la Libera Università di Lingue e Comunicazione de Milà. Es

tracta d’una proposta formativa singular en el panorama català, europeu i global de l’àmbit de les ciències socials, i l’objectiu és la formació de professionals en matèria de disseny, planificació, gestió, operació i direcció d’entreteniment temàtic i d’atraccions recreatives sota principis de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. El màster està enfocat en parcs temàtics, monuments, museus o centres d’interpretació. El programa ha estat dissenyat dins l’Erasmus Mundus Design Measures (EMDM), atorgat l’any 2022 per l’European Education and Culture Executive Agency (EACEA). Per altra banda, es crea el Màster en Sostenibilitat i Innovació a la Indústria Enològica i Cervesera, que pretén

El màster està enfocat en parcs temàtics, monuments, museus o centres d’interpretació

formar professionals capaços d’afrontar els reptes actuals i futurs en aquests sectors, tot promovent pràctiques més sostenibles i eficients. L’àmbit de coneixement abasta les àrees clau de la producció, el desenvolupament tecnològic, la gestió de residus i l’eficiència energètica, així com la preservació dels recursos naturals i la innovació en processos i productes, i la seva comercialització. El màster està dirigit tant a professionals del sector com a interessats en desenvolupar solucions innovadores per reduir l’impacte ambiental, augmentar l’eficiència i generar valor afegit a les indústries enològica i cervesera.

L’EUSES (Escola Universitària de Salut i Esport) de Terres de l’Ebre, adscrita a la URV,

oferirà el curs vinent el grau en Odontologia, que té com a objectiu formar professionals amb sòlids coneixements cien-

serveiS A LES EMPRESES

Zartu,

un aliat per a la indústria amb un servei de qualitat i especialitzat

Hi ha perfils empresarials que destaquen per la seva especialització i per la capacitat d’oferir serveis únics. És el valor afegit. En aquesta categoria hi trobem a Zartu, una joia industrial situada en el cor de Perafort, que ofereix una àmplia gamma de serveis industrials, destacant especialment en el micronitzat i manipulats.

L’empresa es distingeix per la seva total adaptabilitat a les especificacions i condicions del material, guiant-se pels més alts estàndards de qualitat per a garantir un producte final amb valor afegit.

A Zartu no es consideren només un proveïdor, sinó que treballen com un aliat estratègic en la indústria, recolzat per processos auditats i certificats. Són sinònim de seguretat, qualitat i coneixement, amb un ferm compromís amb el medi ambient, la sostenibilitat i la responsabilitat corporativa. L’empresa es preocupa per les persones i s’enorgulleix de la seva tasca, tant internament i en el treball industrial, com amb el seu entorn i la naturalesa. Redacció

tífics i tècnics per prevenir, diagnosticar i tractar els problemes de salut relacionats amb les dents, els maxil·lars, la boca

i els teixits bucals. Aquest grau s’uneix a l’oferta formativa de l’EUSES, que ara imparteix els graus en Fisioteràpia i en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), inclòs el doble grau. La URV també començarà a oferir, el curs 2026/27, un nou Doctorat en Educació, que vol formar investigadors i investigadores líders amb la capacitat d’intervenir i transformar la realitat educativa per a la seva millora. Rere aquesta denominació genèrica hi ha la voluntat de reflectir-hi una visió inclusiva i el compromís d’abordar l’educació i la recerca en aquest camp des de la seva diversitat i complexitat, abraçant totes les perspectives i disciplines rellevants.

Catalunya assoleix el rècord històric de 2.285 startups el 2024 empreses emergents

El conseller Sàmper confia que el 2030 la xifra superi les 3.000, amb un 25% del sector ‘deep-tech’

ACN

Catalunya va arribar el 2024 a 2.285 startups, la xifra més elevada d’ençà de la creació de l’Anàlisi de l’ecosistema startup a Barcelona i Catalunya que realitza Acció, i que inclou dades des de 2016. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha destacat que hi ha un 9% més d’empreses emergents que el 2023. El volum de facturació ha augmentat un 10%, fins als 2.336 milions d’euros, cosa que representa el 0,8% del PIB

de Catalunya. El sector dona feina a més de 22.840 persones, un 10,5% més. Sàmper ha afirmat que l’objectiu del departament és que el nombre d’startups de cara a 2030 sigui de 3.000, i que el 25% d’aquestes siguin de l’àmbit ‘deep tech’. Els sector de salut i els serveis empresarials van concentrar el 34% de la creació d’startups i, precisament, l’àmbit sanitari, juntament amb el dels viatges i el financer van acumular el 32,8% del volum de negoci l’any passat.

Redacció

El Consell de Govern de la URV aposta per acostar-se cada vegada més al teixit empresarial del territori. CEDIDA

La Facultat de Turisme acollirà el nou màster d’entreteniment temàtic. URV

empreses: motor del territori

PETITA I MITJANA EMPRESA

Cañete celebra que es reconegui a Pimec com agent social quan compleix el 50 aniversari

La patronal insta a tombar les 37,5 hores i reclama a Illa ‘concretar’ el retall burocràtic

Redacció

El president de Pimec, Antoni Cañete, celebra que la patronat catalana de la petita i mitjana empresa hagi pogut entrar finalment a formar part del diàleg social estatal amb veu pròpia per primera vegada a la història, just quan l’entitat celebra el seu primer mig segle de vida. Aquesta vella aspiració de la patronat catalana, que Cañete exemplifica assegurant que «si en una mateixa organització hi ha el Corte Inglés i la botiga de la cantonada, us asseguro que les decisions no les pren la botiga de la cantonada», marca l’actualitat del col·lectiu, tot i que el seu president es mostra força crític amb altres qüestions del dia dia polític. En aquesta línia, Cañete veu «molt greu» que es faci un «ús polític» i es vulgui «instrumentalitzar» la condonació de part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), acordada el passat dimecres al Consell de Política Fiscal i Financera. «Em preocupa que es continuï donant la visió que Catalunya té privilegis», lamenta el president de la patronal. Cañete defensa que el perdó del deute és “de justícia” i demana “corresponsabilitat” perquè es tracta d’una “mesura generalitzada” que be-

neficia a totes les comunitats. «Sembla que només es condoni el deute a Catalunya», diu Cañete. El líder de la patronal de les pimes considera que la quitació és una mesura «justa» i «necessària». «Aquest tipus d’acords, en la situació que estem, no haurien d’utilitzar-se de manera partidista», apunta. «En aquests temes on ens juguem el present i, sobretot,

Tancaments i vidrieres de màxima eficiència i sostenibilitat amb Fines3

La garantia de l’experiència i d’una cartera de clients fidel i satisfeta marquen el bagatge de Fines3. L’empresa del Baix Pendès ofereix als seus clients tots els seus recursos per tal que puguis fer més eficient

la teva llar i reduir la factura energètica, a més de treballar el vidre amb la màxima qualitat en qualsevol espai del teu habitatge.

Fines3 està especialitzada en tota mena de projectes amb fusteria d’alumini i PVC.

el futur, hi hauria d’haver una mica més de serietat», agrega. En cas que la condonació es materialitzi, Cañete demana que els 1.500 milions d’euros que s’estalviarà la Generalitat en interessos s’utilitzin de manera «eficaç i eficient». Segons el directiu de Pimec, hi ha qüestions relacionades amb l’educació, la transició energètica o l’habitatge, entre altres,

que són «d’interès general» i no arribar a pactes en aquests aspectes considera que «deteriora la imatge de la política».

L’empresari critica que es faci creure que el retall del FLA només beneficia Catalunya

Un dels aspectes que darrerament més ha assenyalat Pimec és la reducció de la jornada laboral fins

a les 37,5 hores. Cañete es mostra «esperançat» que el Congrés acabi tombant la mesura i reitera que tal com està plantejada actualment, de manera «populista», és «impossible de portar a terme». Alhora, considera un «fracàs» que no s’apro-

vés en el marc del diàleg social. El president de Pimec defensa que l’estructura de les pimes «moltes vegades» no permet flexibilització i demana tenir en compte la dimensió de les empreses, el sector i el territori. En l’àmbit laboral, també parla de la proposta de baixes flexibles, que veu «bona i necessària». El líder de Pimec defensa que en alguns casos «és bo» anar-se incorporant progressivament a la feina i assegura que així ho indiquen els psicòlegs. Alhora, assegura que li preocupa la pluja de crítiques que va rebre la ministra de la Seguretat Social, Elma Saiz, quan va plantejar-ho.

Més ’concrecions’ a Illa Per altra banda, demana «concrecions» al Govern de Salvador Illa. «A Catalunya portem molt temps amb grans titulars i grans compromisos», diu. «Les declaracions són una qüestió necessària, però no suficient», afegeix. Per aquest motiu, reitera que cal «concretar i aterrar» els anuncis fets en relació amb la burocràcia, les infraestructures o l’habitatge i, tot i que evita fixar un termini concret, defensa tot plegat es pot resoldre en aquesta legislatura. El president de Pimec celebra la «clara voluntat d’interlocució» de l’executiu català i també aplaudeix, entre altres, que hagi aprovat el pagament directe als subcontractistes. Pimec compta amb 146.000 associats i 325 gremis i associacions adherides. L’entitat gestiona el seu dia a dia majoritàriament en territori català, però també té seus a Madrid i Brussel·les. També disposen de 640 empresaris als seus òrgans de govern. Finalment, el 99,9% de les empreses de Catalunya són petites i mitjanes organitzacions, aquestes generen el 65% de l’ocupació, a més del 70% del PIB.

Antoni Cañete tot just enceta el seu segon mandat al capdavant de Pimec.  ACN-M.ASMARAT

empreses: motor del territori

sectors estratègics

Reus estrena una oficina

per impulsar la innovació com a eina de

transformació de la ciutat

L’Oficina d’Innovació impulsada per REDESSA, promourà el desenvolupament econòmic i social de la ciutat

Reus estrena una nova Oficina d’Innovació de la ciutat, que neix amb l’objectiu d’impulsar i facilitar la innovació de manera transversal a la ciutat. Aquest objectiu es treballarà a través de la col·laboració entre empreses, institucions, administracions i ciutadania, amb la voluntat de millorar la qualitat de vida, incrementar la competitivitat de les empreses, fomentar l’eficiència del serveis públics, potenciar la sostenibilitat i continuar posicionant Reus en

l’àmbit de la innovació.

En paraules de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, «Reus és una ciutat innovadora. Les empreses, igual que la societat, enfronten nous reptes, que requereixen noves solucions i aquesta oficina ens permetrà desenvolupar projectes pilot per abordar-los i coordinar les actuacions vinculades a la innovació que s’impulsen des de la ciutat, amb la voluntat de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ser referents en modernització urbana».

L’àmbit d’actuació serà principalment la innovació tec-

nològica, social, empresarial i educativa, posant atenció en sectors econòmics estratègics. Seguint les dinàmiques de treball d’altres iniciatives impulsades a través de REDESSA, com és el cas del Hub Foodtech & Nutrition del sector agroalimentari, la nova oficina actuarà com a hub, en aquest cas, d’innovació.

Entre les primeres accions de l’Oficina d’Innovació aquest 2025 hi ha l’assessorament a empreses i emprenedors que necessitin una auditoria d’innovació per diagnosticar la capacitat innovadora de la seva

empresa; l’acompanyament i cessió d’espais de prova on testejar productes o serveis innovadors; el foment de la innovació entre la ciutadania a través de jornades, premis, hackatons, etc.; l’organització d’esdeveniments professionals

La iniciativa treballarà la innovació tecnològica i social en sectors estratègics

i l’impuls als projectes d’innovació de la ciutat. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, explica que «fa temps que es treballa el que anomenem ‘ecosistema RE-

DESSA’, que és una xarxa formada per professionals, institucions, i altres agents vinculats a la innovació i al món empresarial, que troben en aquest futur districte d’innovació del Tecnoparc un espai on compartir reptes i coneixements. Ara, a través de l’Oficina d’Innovació donarem forma a aquest ecosistema a través d’una xarxa local».

Redacció

L’alcaldessa de Reus i el regidor de Promoció Econòmica, amb els responsables de la nova oficina.  CEDIDA

Detingut

un veí

de Roda de Berà per agredir sexualment animals de granja des del 2022

Successos l Una ovella morí per les lesions, entre les víctimes també hi ha ponis i rucs

La Policia Local de Roda de Berà va detenir aquest dimecres, 26 de febrer, un veí del municipi de quaranta-set anys per un presumpte delicte de maltractament animal. L’home hauria agredit sexualment diversos animals de granja de manera reiterada. Se’n té constància des del novembre de l’any 2022, quan es van iniciar les investigacions perquè la propietària d’una granja va alertar que dos animals presentaven lesions greus als genitals provocades per agressions sexuals.

Posteriorment, es van registrar fets similars en una altra granja del municipi i els grangers van instal·lar càmeres de videovigilància a les àrees on hi havia els animals. Des d’aleshores s’han constatat penetracions en ponis, rucs i ovelles, una de les quals hauria mort a causa de les lesions patides.

Mateix modus operandi

Durant la investigació es va poder constatar que l’agressor sempre seguia el mateix modus operandi en la forma de lligar les bèsties i en les

lesions que els infligia. Posteriorment, les càmeres de seguretat van enregistrar algun dels actes. Segons han apuntat fonts coneixedores del cas, l’home, de quaranta-set anys, veí de Roda de Berà, tendia a buscar els mateixos animals i sempre actuava durant la nit, fet que en va dificultar la seva identificació. Aquesta reiteració a l’hora de buscar els mateixos exemplars hauria estat determinant en la mort de l’ovella.

Reconeixement i detenció

Amb la col·laboració dels propietaris de les granges dels animals i de diversos veïns de la localitat es va poder esbrinar la identitat de l’home i aquest dimecres, 26 de febrer, un agent fora de servei el va reconèixer i va avisar la patrulla, que el va detenir. L’arrestat va ser traslladat a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Torredembarra per continuar amb les diligències i entregar-lo al jutge.

L’agressor tendia a buscar els mateixos animals i acostumava a actuar durant la nit

La meitat dels judicis de l’Audiència arriben a conformitats

Tribunals l La majoria d’ells, a l’espai tarragoní, ho fan el mateix dia de la vista

A. Escoda / M. Rovira / ACN

El 50% dels judicis de l’Audiència de Tarragona assoleixen un acord. D’aquests, al voltant d’un 40%, s’acorden el mateix dia de la vista. El president de l’Audiència Provincial, Joan Perarnau, lamenta que les acusacions i les defenses no arribin a una conformitat abans, ja que suposaria un estalvi de recursos i de temps a l’Administració de Justícia. L’organisme registra 1.000 assumptes penals a l’any, dels quals la secció segona en té uns 700 i la quarta uns 300. Això suposa que els judicis tardin entre dos i tres anys a celebrar-se. Davant d’aquestes xifres, Perarnau reclama la creació d’una nova sala penal. «El problema és que com que no hi ha pressupostos espanyols ni catalans, això no és possible», sosté. En una entrevista a l’ACN, el president de l’Audiència de Tarragona explica que va elaborar un protocol de conformitat fa quatre anys que funciona «molt parcialment».

De fet, lamenta que els advocats no intenten arribar a un acord fins que no veuen els seus clients asseguts al banc dels acusats. «Quan entren a sala és quan tenen les presses per arribar a un acord. Tenim moltíssimes conformitats, d’aquest 50%, molt probablement un 40% es fan el dia del judici i un 10% usen el protocol», concreta Perarnau.

Perarnau reclama una nova sala per reduir els retards en els assenyalaments

Amb la celebració d’una vista de les parts -ministeri públic i defenses-, assegura, s’estalviarien citar els testimonis i mobilitzar recursos.

«M’aniria de meravella que les conformitats es fessin a la vista prèvia, però a la pràctica, l’estratègia de les defenses és esgotar -el termini-, fins que no s’asseuen davant el tribunal», insisteix. Opina que aquesta estratègia d’esperar per part dels lletrats -davant la possibilitat de beneficiar-se d’atenuants en la sentència-, no sempre els és favorable.

25% dels judicis se suspenen Les suspensions dels judicis són una altra de les raons per les quals s’endarrereix la celebració de les vistes. De mitjana, se suspenen entre un 25% i 30%. La suspensió es deu a la incompareixença dels acusats, de les víctimes, de testimonis o per malalties dels advocats o d’altres persones que hi participen. «Intentem salvar els judicis en altres dates, si el testimoni no ve perquè no pot, fem la continuació en quinze dies. Però, tot i això, estem suspenent entre un 25-30% de judicis», remarca. Amb tot, sosté, que es tracta d’una xifra «molt similar» a la resta Catalunya i Espanya: «no és un problema específic a Tarragona, ni a l’Audiència Provincial», especifica el president.

Amb judicis cada vegada amb més investigats i testimonis, suspendre els judicis provoca que les sales es buidin setmanes senceres per   no es pode reprogramar altres casos. Segons Perarnau, l’oficina no pot citar tan ràpidament.

El president de l’Audiència de Tarragona, Joan Perarnau. ACN

Protesta veïnal contra una planta de 4.000 panells solars a l’Aleixar

Societat l Entitats ecologistes i pagesos temen que s’instal·lin més plaques fotovoltaiques en un futur

ACN

Una cinquantena de veïns es van concentrar dimecres davant l’Ajuntament de l’Aleixar, al Baix Camp, per protestar contra la instal·lació d’una planta solar fotovoltaica de 4.064 panells dins el terme municipal. El mateix dimecres, a la tarda, els promotors del projecte, Blue Viking Linea, es van reunir en línia amb l’ajuntament per explicar la iniciativa i diverses entitats han aprofitat aquesta ocasió per fer visible el seu desacord. El president de l’associació La Vall Sostenible, Carlos Avilés, va assenyalar que aquestes companyies «aprofiten» que els pagesos «passen per un mal moment per la sequera» i acaben venent les terres. Jordi Cardona, pagès de Vilaplana, també tem que aquest pro-

jecte faci un «efecte cascada» i s’acabin instal·lant més plantes.

La reunió s’havia de ce-

lebrar a l’ajuntament, però finalment l’empresa no s’hi va presentar i va optar per fer-la virtual, amb l’equip de

L’alumnat de 2n d’ESO de l’IE Coma-Ruga organitza una cursa solidària el 2 d’abril

Esport l L’alumnat de 2n d’ESO de l’Institut Escola Coma-Ruga impulsa la cursa solidària KM amb sentit per recaptar fons per a l’ONG Metges Sense Fronteres. Aquesta és una organització mèdica humanitària que assisteix persones amenaçades per diversos motius, entre els quals hi ha els conflictes de violència, les epidèmies, les malalties oblidades i exclusió de l’atenció mèdica.

L’esdeveniment tindrà lloc el dimecres 2 d’abril de 2025 a la plaça Germans Trillas de Coma-Ruga i hi participaran alumnes de 4t, 5è i 6è de primària i de tota l’ESO. Aquest projecte forma part de Travesses Solidàries, una iniciativa sorgida el 2020 que vincula l’esport amb la solidaritat, promovent la recaptació de fons a través de curses i tra-

vesses. Els participants han de buscar un mecenes que donarà diners per cada volta completada.

S’haurà d’omplir un formulari per escollir la talla de samarreta, que serà un obsequi per als corredors que hi participin. Aquesta iniciativa fomenta l’esport i la solidaritat, contribuint a l’ajuda humanitària en zones de conflicte. Redacció

El Morell prepara una celebració del 8M centrada en la vellesa femenina

8M l Mireia Grossmann oferirà una taula rodona el 4 de març

Redacció

Les diferències entre la vellesa femenina i la masculina, l’envelliment actiu o la menopausa són alguns dels temes que es tractaran en la taula rodona ‘Dones i vellesa’ que la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament del Morell ha programat amb motiu del 8M, el Dia

Internacional de les Dones. La primera cita d’aquesta celebració serà dimarts 4 de març al mateix consistori, on a les 17 h. la reconeguda fisioterapeuta, osteòpata i divulgadora de la salut del sòl pelvià, Mireia Grossmann, oferirà un taller sobre sòl pelvià; i a les 18.30 h. tindrà lloc

la taula rodona amb Grossmann i les infermeres referents de Salut Comunitària de l’EBAS El Morell, Inma Micó i Nereida Torró.

«Cada any mirem de posar el focus en algun tema especial i, enguany, ho fem en la vellesa», exposa la regidora d’Igualtat, Èrika Moreno,

govern concentrat a les dependències de l’antiga cooperativa agrícola. Igualment, una cinquantena de veïns es

«S’aprofiten dels pagesos que passen un mal moment i els compren les terres»

van aplegar davant les portes de l’ajuntament per mostrar la seva disconformitat amb pancartes i proclames com «renovables sí, però no així» o «volem més camps, no més plaques».

Des de La Vall Sostenible denuncien que si els propietaris dels terrenys no volen vendre’ls, els acaben expropiant de manera forçosa amb una llei de l’època franquista. Avilés apuntava que el benefici de la planta «marxa a fora», mentre que el territori «només es queda amb les plaques en mig dels camps». En la mateixa direcció, Car-

dona lamentava que aquesta sigui una de les sortides que troben alguns agricultors de la vall després que els avellaners s’hagin mort per la falta d’aigua. Demanà «preservar» el camp i «garantir el relleu generacional» per evitar que els pagesos hagin de vendre la terra per fer-hi plantes solars. «Volem que la solució no sigui ser una zona de generació d’energia més», exclamà. «Això és la primera proposta que ha arribat, i normalment no venen soles», va alertar el pagès. Creu que podria provocar un «efecte cascada». «No ho podem permetre perquè som vulnerables. Ens oposem per lluitar pel futur, perquè això no es converteixi en un mar de plaques en deu anys», sentenciava Cardona. La Generalitat va autoritzar al desembre la construcció de la planta solar de 4.064 panells amb una potència installada de 2.085 kW. Les plaques s’instal·larien als peus de la Mussara, a tocar de Vilaplana i del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Diverses entitats, com l’associació La Vall Sostenible i Revolta Pagesa, van signar un manifest rebutjant la planta solar.

La Fira de música emergent i familiar de  Vila-seca, reconeguda als premis Enderrock

Cultura l La Fira de música emergent i familiar de Vila-seca va ser guardonada als premis Enderrock ahir al matí amb el reconeixement a la indústria musical catalana. A més, la revista també guardonà amb el premi 440 a la trajectòria al compositor Albert Guinovart. L'acte se celebrà al Centre Cultural de la Mercè de Girona. Va ser la primera tanda d'entrega de

«una etapa, sovint, oblidada i menystinguda, i que volem reivindicar especialment». Dijous 6 de març, a les 18 h. el Centre Cultural acollirà un taller de Noves masculinitats amb el col·lectiu LGTBI+ H2o, que ens explorarà les alternatives a la masculinitat tradicional. El 7 de març, a les 11 hores i davant de l’Ajuntament, es farà la lectura del manifest de la jornada i el dia 8, de 10 a 14 hores i al pavelló municipal, s’hi instal·larà un Punt lila i multicolor, Tots els tallers són gratuïts i estan oberts tant a dones com a homes.

premis que la revista guardonà el gènere de jazz, música clàssica i públic familiar. Andrea Motis va recollir el millor disc de jazz del vot popular i per la seva banda, El Pot Petit va rebre el reconeixement del millor disc per a públic familiar. A més, la gala d'ahir va servir per homenatjar l'organista barcelonina Montserrat Torrent amb el Premi d'Honor. La dona no va acudir a l'entrega per motius de salut, després d'una caiguda a una estada per Itàlia. El Premi a Millor Compositor va ser per Benet Casablancas i l'Enderrock Estrella per Francesc Fàbregas, fotògraf amb 50 anys de trajectòria. La trobada va culminar amb l’entrega de 12 reconeixements a la indústria musical catalana, entre els quals es va distingir al Canet Rock i al FiM Vila-seca. ACN

La fisioterapeuta Mireia Grossmann, experta en sòl pelvià. Cedida

Diversos veïns amb una pancarta per protestar contra la planta solar que volen instal·lar a l’Aleixar. ACN / Arnau

El Centre Tecnològic del Vi de Falset s’integrarà a l’IRTA al llarg d’aquest any

Enologia l El centre mantindrà la seva activitat, marca i instal·lacions al Priorat després de la integració

Redacció El Centre Tecnològic del Vi (VITEC) s’integrarà al llarg del 2025 a l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA) al llarg d’aquest 2025. El canvi de lideratge es produeix a petició del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació «per afavorir un nou model de governança del VITEC que en garanteixi la viabilitat i per reforçar el compromís del Govern amb la investigació i la innovació vitivinícola», han indicat des de l’IRTA.

VITEC mantindrà la seva activitat, marca i la seu a Fal-

set i reforçarà la seva capacitat investigadora, d’innovació i de transferència de coneixements del sector. Alhora, es constituirà una unitat mixta de recerca entre l’IRTA-VITEC i la Universitat Rovira i Virgili. La integració permetrà a l’IRTA avançar en el seu pla estratègic, que busca «impulsar la recerca en vitivinicultura davant els reptes que afronta el sector, entre els quals destaquen les conseqüències derivades del canvi climàtic».

La comissió que ha treballat aquest full de ruta està formada per bona part dels

La URV desenvolupa un model per predir el moviment de persones

Coneixement l L'algoritme ajuda a planificar les infraestructures viàries o el transport públic

ACN

membres del patronat i màxim òrgan de govern de VITEC: la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), l’Ajuntament de Falset, el Consell Comarcal del Priorat, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Montsant i l’IRTA.

La IA arriba a l’enologia Una aplicació d’intel·ligència artificial fa recomanacions personalitzades del vi català que millor s’ajusta al gust de cada consumidor. El vi català

El ‘Robot Científic’ pot ajudar a evitar congestions de trànsit

trànsit o millorar el consum d’energia i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades al transport.

En àmbits com la salut pública, pot modelar la propagació de malalties infeccioses i dissenyar estratègies de contenció en casos de pandèmia. Els resultats d’aquest projecte han estat publicats a la revista ‘Nature Communications’.

El canvi pretén afavorir un model  de governança  més viable

amb denominació d’origen estarà present a la fira tecnològica Mobile World Con-

gress, que tindrà lloc del 3 al 6 de març, mitjançant una aplicació d’experiència personalitzadaamb intel·ligència artificial (IA) per a l’usuari, gràcies a la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, per mitjà de l’INCAVI i Decántalo.

Es tracta d’una eina d’IA desenvolupada per Decántalo amb el suport de l’INCAVI, la qual, després que el consumidor respongui una sèrie de preguntes al voltant dels seus gustos o preferències, recomanarà i ajudarà l’usuari a triar un vi català amb denominació d’origen.

El grup de recerca SeesLab de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha desenvolupat un nou model matemàtic que millora la predicció de la mobilitat humana entre ciutats i descriu «amb precisió els patrons de moviment de les persones».

El nou model matemàtic, treballat amb investigadors de la Northeastern University i la Universitat de Pensilvània (Estats Units), suposa «un pas endavant per predir la mobilitat humana amb alta precisió i de forma més senzilla i eficient», que els sistemes que ja existeixen des de fa dècades.

L’algoritme, anomenat ‘Robot científic’, permet planificar infraestructures viàries i serveis de transport públic «amb més eficiència», preveure i evitar congestions de

El ‘Robot científic’ de la URV millora la precisió dels models d’aprenentatge automàtic i és «interpretable i senzill» com el model gravitacional.

Un viticultor transportant raïm a una finca de Porrera. Mar Rovira/ACN

Membres del grup que ha impulsat la recerca. URV

Alan Godoy, el llampec que el Nàstic haurà d’esquivar per superar un duel d’urgències al Nou Estadi

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona té aquest diumenge tota una final. El conjunt de Dani Vidal necessita una victòria que significa més que sumar tres punts a la classificació. També servirà per esvair dubtes i recuperar la confiança trencant una mala dinàmica que s’arrossega en les darreres setmanes. Al Nou Estadi Costa Daurada es viurà a les 19.45 h la seva Rua de Lluïment particular amb protagonistes tant a la banqueta com a la gespa.

Alan Godoy tornarà diumenge a la que va ser casa seva fa menys d’un any. Llavors, es va acabar convertint en tot un heroi per a l’afició, aconseguint una ratxa de gols en el moment clau de la competició lluint el seu característic llampec als cabells, un que molts nastiquers van imitar. Amb tot, el canari aterrarà a Tarragona com el nou botxí blaugrana.

El canari arriba al duel després d’estrenar-se sobre la gespa amb un gol conra l’Arenteiro. Aquest va ser el primer de la seva nova etapa al Barça Atlètic, equip que va acabar escollint després de protagonitzar el seu culebrot particular al mes de gener. Godoy va estar a un pas de tornar a vestir de grana, però una clàusula d’alliberament va ser l’abisme que no es va poder superar. El nou 10 del Barça Atlètic manté les seves virtuts: és un jugador ràpid capaç de trencar línies i guanyant l’esquena dels defensors amb facilitat.

Els focus també apunten a la banqueta. Sergi Milà s’estrenarà com a nou entrenador del Barça Atlètic aquest diumenge per solucionar una situació crítica per als barce-

Les alineacions probables

lonins. El filial blaugrana és ara el penúltim classificat i fa vuit partits que no guanya.

Els de Sergi Milà van arribar a aquesta situació perquè en les darreres jornades s’han mos-

trat com un equip dèbil en defensa, que concedeix ocasions al rival amb facilitat. Amb

El rival

Barça Atlètic

Com arriba?

Diumenge, 19.45 h Nou Estadi Costa

Borja Granero serà baixa i Dani Vidal haurà de fer canvis a la defensa

tot, la plantilla té el potencial latent de ser un equip veloç amb la pilota i guanyador de duels individuals.

Granero, lesionat Dani Vidal viurà aquest diumenge una nova oportunitat per reconduir la situació després de la derrota contra l’Ourense. La plantilla ha mostrat la seva comunió amb el míster aquesta setmana, ara, tocarà mostrar el suport sobre la gespa. El tècnic, però, haurà de fer nous moviments a la rereguarda. Borja Granero va ser substituït contra l’Ou-

Juan Antonio Campos Salinas és l’àrbitre seleccionat per xiular el duel del Nàstic contra el Barça Atlètic del diumenge a les 19.45 h. El col·legiat murcià xiula a la Primera Federació des de la seva creació. Enguany, Campos Salinas no ha dirigit al conjunt tarragoní ni un sol partit. El murcià destaca per ser un àrbitre targeter, ensenyant 4,7 grogues per duel. El nom de Campos Salinas atrau bons records per al Nàstic. El curs 21/22, va dirigir l’Albacete-Nàstic que va acabar amb un gol de Pedro del Campo a l’últim minut, un triomf que va certificar al Nàstic al play-off. El curs següent va xiular el seu darrer partit dels grana, va ser un Nàstic-Castellón, un duel que va acabar amb remuntada (2-1). L’àrbitre

rense a la mitja hora de duel per una lesió fibril·lar a l’isquiotibial que l’entitat grana va confirmar ahir i se sumarà a la baixa de David Juncà. Unai Dufur es presenta com un candidat per recuperar la seva posició a la rereguarda contra un Gorka Pérez que es va demostrar tou el passat dissabte.

Finalment, David Concha serà de nou dubte de cara el duel. El de Santander no va poder jugar contra l’Ourense per molèsties físiques i s’espera que torni a ser una opció diumenge.

Futbol l Els de Dani Vidal han de guanyar per esvair dubtes en l’estrena de Sergi Milà a la banqueta del Barça

El jugador del Barça Atlètic, Alan Godoy, en el seu darrer duel de blaugrana contra l’Arenteiro. Barça Atlètic

Noia

Reus Deportiu . Càndid Ballart, Ferran Giménez, Joan Salvat, Marc Julià i Martí Casas. També va jugar Pol Martínez, Maxi Oruste, Diego Rojas i Carles Casas. Noia Freixenet . Blai Roca, Aleix Esteller, Toni Salvadó, Jordi Bargalló i Iván Morales. També van jugar Xavi Costa, Martí Gabarró i Xavi Aragonès. Gols. 0-1, Jordi Bargalló (9’); 0-2, Toni Salvadó (24’); 0-3, Xavi Aragonès (30’); 1-3, Ferran Giménez (46’); 1-4, Iván Morales i 2-4, Ferran Giménez.

El Reus cau contra el Noia i jugarà contra el Benfica a quarts de final

Hoquei

Patins

l Els de Sant Sadurní d’Anoia van saber colpejar en els moments clau de partit

Arnau Montreal Quesada

El Reus Deportiu Virginias va ensopegar ahir contra un Noia Freixenet més encertat per tancar la fase de grups de la Champions. Els de Sant Sadurní d’Anoia van saber desactivar els roig-i-negres en els moments clau del partit amb dos gols a la primera meitat i a l’inici de la segona. Amb aquest resultat, el conjunt reusenc acaba la fase de grups en quarta posició i s’enfrontarà contra el Benfica, el peix gros de la competició, als quarts de final. El duel va encetar de menys a més. Els primers minuts de tempteig, el Noia es va fer amb el domini de la bola. El conjunt de Sant Sadurní d’Anoia marcava els ritmes del duel i van trobar la porteria en una transició letal. Jordi Bargalló, amb un tir exterior potent, va sorprendre Càndid Ballart per posar el 0-1 en el marcador. Tocava reaccio-

El jugador del Reus Deportiu, Carles Casas, rematant una bola que va aturar Blai Roca. Juanjo Viña

nar i el Reus ho va fer a través del jove Carles Casas. Amb tot, les aproximacions roig-i-

negres topaven sempre amb el mateix protagonista: Blai Roca. El porter del Noia va

Doble ascens per als equips de pàdel del CT Tarragona

Pàdel l Els equips absoluts de pàdel masculí i femení del Club Tennis Tarragona van protagonitzar un cap de setmana històric per a l'entitat, aconseguint dos ascensos de gran importància en el Campionat de Catalunya. L’equip femení ha assolit l’ascens de 2a a 1a

categoria, proclamant-se subcampió del Campionat de Catalunya. D'altra banda, l’equip masculí ha aconseguit l’ascens de 3a a 2a categoria, també amb una actuació destacada que els ha dut a proclamar-se subcampions del Campionat de Catalunya. Redacció/Cedida

abaixar la persiana i va aturar tot i cada un dels tirs per evitar qualsevol reacció.

Els gols dels roig-inegre van arribar als darrers cinc minuts del duel

Per les exigències de la necessitat, el Reus es va fer amb el domini contra un Noia preparat per fer mal al contraatac. Diego Rojas, un dels millors a la primera meitat, va tenir l’ocasió més clara amb una rematada potent que es va estavellar contra el pal. Poc després, Martí Casas també va tenir la seva a la mitja volta, però, de nou, es va topar amb Blai Roca. En el punt més àlgid de la reacció reusenca, el Noia va colpejar de nou per enviar el Reus a la lona. Tot just abans del descans, una transició a tres bandes va acabar amb el 0-2 de Toni Salvadó.

A la represa, Xavi Aragonès es va encarregar de silenciar el pavelló amb el 0-3. Sembla-

va que el partit estava acabat, però els roig-i-negres van aixecar el cap en els darrers cinc minuts de partit. Ferran Giménez va retallar distàncies amb un tir llunyà. Els darrers cinc minuts en un partit d’hoquei són tot un món, i el Reus es va bolcar a l’atac per buscar el miracle. Toni Salvadó, en una acció fortuïta, va veure la blava i va brindar al Reus una falta directa. Rojas va agafar la responsabilitat, però Roca va aturar el mà a mà.

Del possible 2-3, el partit va anar a l’1-4. Gairebé a la següent jugada, Iván Morales va marcar el gol definitiu amb un Noia que jugava amb inferioritat sobre la pista. Finalment, Ferran Giménez es va encarregar de maquillar el resultat amb el 2-4 final.

Contra el Benfica

El Reus Deportiu tanca la fase de grups en quarta posició, així que haurà de jugar els quarts de final contra el millor classificat del grup B, el Benfica. Els de Jordi Garcia s’enfrontaran en una eliminatòria de doble partit contra el màxim aspirant al títol i un dels millors equips de Portugal. Aquesta es jugarà el 27 de març i el 10 d’abril i el guanyador es classificarà a la final four que es disputarà el 10 i 11 de maig.

En la mateixa part del quadre es juga un Oliveirense-Porto, així que, en cas de victòria roig-i-negra, a les semifinals també esperarà un equip portuguès.

Sara Torruella, del TGN Bàsquet, jugarà l’All Star de la Super Copa Catalana

Bàsquet l La lila formarà part del partit de les estrelles del bàsquet català

La jugadora del TGN Bàsquet, Sara Torruella, ha estat seleccionada per jugar l’All Star de la Super Copa Catalana. La lila serà la representant tarragonina en el partit de les estrelles de la màxima categoria catalana del bàsquet. Torruella formarà part de l’equip Blau aquest dissabte. L’All Star de Super Copa reuneix els millors jugadors i jugadores de la competició en dos conjunts: l’equip vermell i l’equip blau, cadascun amb una combinació de jugadores de la màxima lliga catalana. Enguany, la Federació ha op-

La jugadora del TGN Bàsquet, Sara Torruella. Cedida

tat per un format d’equips mixtes, però, tot i això, en els partits es separen per catego-

ria femenina i masculina..

En general, cada equip de Super Copa compta amb un sol representant a l’All Star, tot i que alguns conjunts han aconseguit incloure’n dos. En el cas del TGN Bàsquet, la representant serà la dorsal número 52, Sara Torruella. Des de l’entitat lila destaquen que «és un orgull per al club i una gran oportunitat per gaudir d’una experiència única envoltada dels millors jugadors de la lliga, perquè serà una jornada d’entrenament de màxim nivell». L’any passat, la jugadora del TGN Bàsquet que va formar part de l’All Star va ser Laura Pascual.

Àrbitres. Joaquim Pinto i Pedro Figueiredo. Incidències. Partit de la jornada 10 de la WSE Champions League disputat al Palau d’Esports.

Redacció

Arnau Montreal Quesada

Quatre mesos després d’haver de marxar de Torredembarra, el Bikeparks Costa Daurada continua les seves funcions formant joves entusiastes en quatre escoles d’arreu del Camp de Tarragona. El club presidit per Àngel Batlle treballa a Perafort, Cambrils, Altafulla i Montbrió per mantenir viu el talent de BTT, BMX i biketrial al territori.

A l’’octubre, el Bikepark va haver d’abandonar Torredembarra a causa de la construcció del nou CAP. Des de llavors, des del club han treballat dia i nit no deixar caure el projecte. «Hem aconseguit repartir els joves entre les diferents escoles que podem tenir al territori, però, tot i això, va ser complicat mantenir la base social de 200 alumnes que teníem a Torredembarra», va destacar Àngel Batlle. A les escoles actuals disposen de terrenys reduïts a nivell d’espai i sense les capacitats que oferia el terreny on han treballat durant deu anys. Amb tot, el Bikepark ha trobat de nou el seu espai per créixer. «Cada setmana ve a Altafulla, Cambrils i Montbrió gent nova que es vol apuntar. A més, també estem començant a Falset», va apuntar. Tanmateix, des del club busquen un terreny de futur: «Un espai tancat, ben il·luminat per poder entrenar les tardes d’hivern i amb el material

l Poliesportiu

El Bikepark obre les ales amb quatre escoles

Quatre mesos després de marxar de Torredembarra, el Bikeparks Costa Daurada continua buscant un nou espai

El Bikeparks compta amb una massa social d’uns 170 alumnes

adequat com teníem abans, que comptava amb la màxima certificació per part de la Federació Catalana de Ciclisme, és costós. Ens permetria créixer encara més i poder ser seu de campionats de primer nivell, així treballem per aconseguir-ho», va afegir. Una de les opcions és Tarragona. Des de l’Ajuntament apunten que és una bona opció, però de moment, la prioritat és complir el projectes del pressupost municipal. De moment, el Bikeparks continua formant talent en quatre escoles d’on ja han sortit campions de Catalunya.

El Consell Esportiu del Tarragonès celebra la seva

Assemblea General Redacció

Administració l Es continua treballant en la línia de potenciar els vincles amb la comarca

Aquest passat dimecres es va celebrar l’assemblea general ordinària del Consell Esportiu del Tarragonès (CET) que va estar encapçalada, per primera vegada, pel nou president Pere Valls. Es va informar oportunament els diferents representants d’escoles, entitats i ajuntaments assistents de la situació general del CET, amb la corresponent aprovació dels comptes anuals de l’exercici 23/24 i del pressupost de l’exercici 24/25. També es va informar

dels canvis produïts recentment en la composició de la comissió directiva, motivats pel traspàs de diferents membres a l’organigrama de la recentment creada Conselleria d’Esports de la Generalitat i es va procedir, conseqüentment, a la ratificació dels nous membres. Es va incidir en el fet que es continua treballant en la línia de potenciar els vincles i collaboracions amb les institucions i entitats de la comarca, amb la rúbrica dels respectius acords i convenis que han regit el consell fins ara.

Koryo Reus, al Campionat d’Espanya

Taekwondol L'escola de taekwondo Koryo Reus va participar el passat dissabte al campionat d'Espanya de tècninca i poomsae. El torneig es va celebrar a Alacant i va acollir més de 700 competidors. Yailin Ruiz i Hugo Torres  van aconseguir la cinquena plaça a la categoria Parella Sènior. Sergio Torres va aconseguir la plata a la categoria Sènior 2. Redacció/Cedida

Un dels alumnes dels Bikeparks Costa Daurada en una de les competicions organitzades per l’entitat. Cedida

Un monitor del Bikeparks Costa Daurada ensenyant a un alumne. Cedida

Imatge de l’Assemblea General. CETarragonès

Final de viatge amb honor

El Miró Ganxets

Costa Daurada va acabar el seu viatge a la Copa de la Reina ahir a les semifinals. Les reusenques van caure amb honor contra la Universidad de Burgos en un duel d’encerts en la qual l’estrella ganxeta va viure el seu dia més gris. L’equip presidit per Joan

Elvira Rad suma tres podis a Tarragona

Tenis Taula l Elvira Rad, del Club Tennis Taula Ganxets de Reus, va tancar ahir una participació d’èxit a Tarragona amb un triple podi. Primer, Rad va quedar subcampiona en el dobles femení de la mà de Jana Riera en un partit ajustat contra María Berzosa i Sofía-Xuan Zhang. En l’individual del Campionat d’Espanya Absolut va caure en semifinals contra Zhang, assolint la tercera posició. Finalment, amb l’equip, també va sumar el bronze a la Copa de la Reina. AMQ/Cedida

Carles Virgili va perdre per 1-3 i tanca en tercera posició la seva participació en una Copa que coronarà avui a un nou equip campió.

Les ganxetes van arribar al duel d’ahir de la millor manera. El darrer dimecres, el conjunt reusenc va assolir el seu bitllet a les semifinals amb una

venjança ideal contra el Son Cladera de Mallorca. Amb un 0-3, les reusenques es van desfer del rival que els va superar a l’Europe Cup una setmana abans. Les graderies del Palau d’Esports Catalunya van mostrar un millor ambient per presenciar les semifinals de la Copa de la Reina. La primera en encetar el duel de colossos va ser Chi Ge. La jugadora xinesa del Reus Ganxets va encetar amb força emportar-se el primer set contra Annamaria Erdelyi. El partit

no seria fàcil, i la jugadora del Burgos ho va demostrar responent amb l’1-1. Punt a punt, el partit es va alentir i la tàctica va premiar a la potència. Cada error era castigat, així que les dues jugadores avançaven a la defensiva esperant que la seva rival deixés un espai on atacar. D’aquesta manera, Erderlyi va enviar el primer partit al set de desempat. Ge va mantenir la calma, tot i les dues remuntades que va viure durant el partit. Malgrat no començar amb bon peu

L’apunt

La jugadora xinesa Chi Ge va ser la més destacada vencent a Erdelyi

el darrer set, va aixecar el duel amb contundència per tancar l’11-6 final que posava l’1-0 al marcador en la general. El segon duel va ser per a l’estrella de l’equip. La ucraïnesa Margaryta Pesotska va afrontar a Gabriela Feher en un partit que va ser tot un món diferent de l’anterior. Les dues jugadores van imposar la seva potència sobre la taula i cada punt es decidia amb velocitat. Pesotska va escombrar a la seva rival amb un 10-6 i va arribar al seu punt de partit en el segon set amb un bon marge de maniobra. Llavors, les pilotes no entraven i cada error de la ucraïnesa afectava visiblement la concentració de la ganxeta. D’aquesta manera, Feher va aixecar el segon set per posar l’11-12 que igualava el partit. Pesotska va assolir el 2-1, però, a poc a poc, Feher s’adaptava al seu ritme i es va acabar imposant per guanyar 2-3 el partit igualar la general.

Elvira Rad va enfrontar l’os més dur de rosegar. La ganxeta va jugar contra Maria Berzosa, la campiona de dobles femení i dobles mixtes que, de fet, ja va guanyar a Rad a la final. La reusenca es va emportar el primer set, però Berzosa no va tornar a fallar per posar l’1-2.

El darrer i definitiu duel, Pesotska va tornar a ser la representant ganxeta. Amb tot, va mostrar la seva versió més grisa per caure 0-3 i acabar el camí a la Copa de la Reina. Això sí les Reus Ganxetes van tancar la competició amb honor i la tercera posició a la butxaca.

Berni Álvarez, present durant les Copes del Rei

Poliesportiu l El conseller d'Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, va estar present ahir al Palau d'Esports Catalunya durant les Copes del Rei i de la Reina de tenis taula. Álvarez, que també va signar el Llibre d'Honor del consistori, va destacar que «Tarragona és

un escenari magnífic per acollir tota tipologia d'esdeveniments». A més, va afegir que «les grades supletòries són un deute històrica de la Generalitat amb la ciutat i confio que estiguin llestes de cara a la Lliga Catalana ACB», que es disputarà al setembre. AMQ/Joan Carles Borrachero

Arnau Montreal Quesada

La jugadora del Miró Ganxets Costa Daurada, Chi Ge, durant el primer partit de les semifinals. Gerard Martí

Tenis Taula l El Reus Ganxets es va acomiadar de la Copa de la Reina contra el Burgos a les semifinals (1-3)

L’impost de transmissions es duplicarà fins al 20% per als grans tenidors

Política l El nou decret llei també inclou la compra d’edificis sencers

El Govern i els Comuns han pactat duplicar l’impost de transmissions fins al 20% per als grans tenidors i la compra d’edificis sencers i així recaptar un total de 200 MEUR extra l’any. La consellera d’Economia, Alícia Romero, i la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, han rubricat el pacte, que també inclou duplicar la taxa turística per aconseguir uns 100 MEUR més. Romero s’ha mostrat confiada que, un cop el Consell Executiu aprovi el decret llei, ERC voti al Parlament a favor del text i del suplement de crèdit necessari: «Cal temperar els ritmes, esperem que sigui com més aviat millor», ha dit. Albiach ha destacat que els 300 MEUR extra de recaptació surten «directament de les butxaques de turistes i especuladors».

Generalitat i Comuns han acordat avui impulsar un paquet de mesures fiscals amb l’objectiu d’incrementar els recursos destinats a polítiques d’habitatge social i combatre l’especulació immobiliària, per crear un mercat d’accés a l’habitatge més just.

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

La consellera d’Economia, Alícia

Romero confia que Esquerra Republicana votarà a favor del text

La reforma tributària -que afecta l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP),

l’impost sobre les estades en establiments turístics (IEET) i l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)- tindrà un impacte de recaptació estimat de 300 MEUR anuals.

En concret, es crearan dos nous trams en la transmissió d’immobles: del 12% per als que tinguin un valor entre

900.000 i 1.500.000 euros; i del 13% per a transmissions superiors. L’objectiu és fer l’impost més progressiu i equitatiu, de manera que les operacions de major impost suportin un tipus impositiu superior. Fins als 600.000 euros, es pagarà el 10% actual, i entre els 600.000 i els 900.000, el tipus serà de

l’11%. Per altra banda, s’incrementa del 10% al 20% el tipus impositiu als grans tenidors per la transmissió d’habitatges. Amb aquesta mesura, Govern i Comuns busquen combatre l’especulació immobiliària i afavorir la contenció dels preus.

Contra l’especulació

L’acord també fixa un tipus general del 20% quan es faci la transmissió d’un edifici sencer d’habitatges, amb divisió horitzontal o sense. Albiach ha apuntat aquí que qui vulgui «especular» com amb la casa Orsola «ho pagarà molt més car». Hi ha algunes excepcions: si el comprador és una persona física, que l’edifici tingui un màxim de 4 pisos i que tots ells es destinin a l’habitatge habitual de la persona que els adquireix i els seus familiars fins a un segon grau de parentiu, durant els 3 anys següents a la compra.

En un altre àmbit, també s’eliminen les bonificacions per a empreses immobiliàries en la transmissió d’habitatges, per garantir una major contribució fiscal d’aquestes operacions i fomentar un mercat immobiliari més equilibrat. Així mateix, s’estableix un tipus reduït del 5% per a l’adquisició de l’habitatge habitual a les víctimes de violència masclista.

l’acord també inclou un impost sobre les estades en establiments turístics. S’augmenta en un 100% la tarifa de l’impost sobre estades, per recaptar més recursos per palliar les externalitats negatives del turisme en l’habitatge. El 25% de la recaptació s’assignarà a habitatge.

Sánchez avisa Trump que es defensarà dels aranzels

Política l El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha avisat Donald Trump que la Unió Europea «no es va crear en contra de ningú, sinó a favor del multilateralisme i l’entesa entre països». «Com ha dit la Comissió Europea, defensarem els nostres interessos davant d’aquells que volen atacar les econòmiques europees amb aranzels que estan absolutament injustificats i que amenacen la nostra sobirania econòmica», ha afirmat en un acte des de Zamudio, al País Basc, en resposta a les declaracions del president nord-americà en què afirmava que la UE va néixer per «fotre» els Estats Units. Així, Sánchez ha recordat a Trump que «part de la riquesa» que té el seu país «és gràcies també a Europa». Redacció

Recorreran al TC la condonació del FLA

Política l El president de Castella i Lleó, el popular Alfonso Fernández Mañueco, ha anunciat aquest dijous que portarà la condonació del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) al Tribunal Constitucional (TC) si acaba tirant endavant. «Donarem la batalla política, i també als tribunals», ha dit en una trobada amb senadors. «És una llei que atempta contra la Constitució i la igualtat de tots els espanyols, és un pacte immoral, fomenta la cultura del malbaratament i és injust, perquè no tracta igual a tots els espanyols», ha asseverat. Per a Mañueco, la proposta d’Hisenda d’assumir 17.000 milions del deute del Govern amb el fons (més de 80.000 al conjunt de comunitats) «premiarà» aquells que van malgastar amb el procés independentista. Segons el dirigent popular, la proposta de condonació suposa un «atropellament». ACN

¡Muchas felicidades Jose! Nos vemos pronto para celebrarlo, un abrazo de tu Cheetos Pandilla.

L’Úxia ja fa dos anys. La teva família t’estima moltíssim.

¡¡Feliz cumpleaños Carmelita!! La morenita más guapa de toda Tarragona mañana cumple 11 años. Te queremos mucho, tus titos Rosana y Toni.

Muchísimas felicidades mi amor de parte de todas. Te queremos muchísimo!!!!

Moltes felicitats, papa!! T’estimem molt, gràcies per cuidar-nos tant i tan bé. Gaudeix moltíssim dels teus 25 ;) Mama Lucía <3

ACN

Romero, i la presidenta parlamentària dels Comuns, Jéssica Albiach. ACN

Imatge d’Abdullah Öcalan, líder del PKK. ACN

El líder del PKK demana l’entrega d’armes i la dissolució del grup armat

Món l Öcalan defensa la via «democràtica» en un gest de pau cap a Turquia

ACN

Abdullah Öcalan, líder del Partit dels Treballadors Kurds (PKK), ha demanat que l’organització entregui les armes i es dissolgui. El dirigent kurd del Partit Democràtic dels Pobles (HDPP) Ahmet Türk ha llegit aquest dijous el missatge d’Öcalan en una compareixença pública seguida amb gran atenció per la comunitat kurda a Turquia i Síria. «El PKK s’ha de dissoldre», ha dit el líder kurd empresonat. Öcalan ha defensat la via «democràtica»

per assolir les reivindicacions de la minoria kurda en gest de pau cap a Turquia. «No hi ha un camí alternatiu fora de la democràcia», ha afirmat Öcalan, que aposta per una «reconciliació democràtica» després de més de 40 anys de conflicte amb Turquia. El líder kurd de 75 anys està empresonat des que va ser detingut a finals dels anys 90 i es troba en una presó en una illa al sud d’Istanbul, on compleix cadena perpetua per terrorisme. Öcalan és el referent polític dels kurds a Turquia i també de Rojava.

Món l El líder britànic es reunirà amb Donald Trump a Washington Starmer avisa que Putin podria tornar a envair Ucraïna si els EUA no garanteixen la seguretat

El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha advertit que Putin podria intentar una nova invasió d’Ucraïna si els Estats Units no ofereixen garanties de seguretat al país. En declaracions recollides pels mitjans britànics durant el vol cap a Washington, on aquest vespre es reunirà amb Donald Trump, Starmer ha subratllat que «una treva sense un mecanisme de dissuasió només donaria a Putin l’oportunitat d’esperar i tornar-ho a intentar». També ha insistit que qualsevol

Un informe mostra que Mazón va arribar al Cecopi a les 20.28 h

Política l El document, de la Generalitat Valenciana, mostra imatges de les càmeres de seguretat del centre

Un informe signat pel coordinador de Prevenció i Emergències de la Generalitat valenciana basat en imatges de les cambres del sistema de seguretat del Centre de Coordinació d’Emergències (Cecopi), mostra l’arribada del president autonòmic, Carlos Mazón, a aquestes instal·lacions a les 20.28 hores del dia de la dana. El mateix Mazón va assegurar aquest dimecres que el dia de la dana que va deixar 224 morts i tres desapareguts a la pro-

compromís del Regne Unit amb una força de pau liderada per britànics i francesos hauria de comptar amb el suport logístic, aeri i de comunicacions dels Estats Units. Tanmateix, Trump ha deixat clar que vol que Europa assumeixi la responsabilitat de la seguretat d’Ucraïna. El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha arribat a Washington després d’una setmana intensa de diplomàcia internacional amb l’objectiu de defensar la posició del Regne Unit davant un Trump cada cop més alineat amb Moscou.

víncia de València va arribar al Cecopi a les 20.28 hores, 17 minuts després que s’enviés l’alerta a la població per les inundacions.

L’informe, facilitat a EFE per la Generalitat, inclou cops de pantalla de la cambra de seguretat de l’edifici del Centre d’Emergències (a l’Eliana). Especifica que aquest centre «disposa, dins de les mesures de seguretat existents, d’un sistema de videovigilància (CCTV) amb diverses càmeres fixes i mòbils, tant a l’exterior com a l’interior de les dependències» i que

El president valencià va arribar 17 minuts després que s’enviés l’alerta

ralitat, el dia 29 d’octubre del 2024, es constata que Mazón va arribar a les 20.28 hores. El mateix informe, datat el dia 18 passat, recull l’accés d’altres autoritats a partir del visionat de les càmeres. En concret, a les 15.53 hores va arribar al Cecopi el director general d’Emergències i Extinció d’Incendis, Alberto Javier Martín Moratilla; a les 16.56 la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, ia les 17.45 hores el president de la Diputació de València, Vicente José Mompó.

Nova manifestació Les associacions de víctimes de la dona del 29 d’octubre obriran aquest dissabte a València la cinquena manifestació convocada per entitats cíviques, socials i sindicals sota el lema ‘Mazón dimisión’, per exigir la sortida del president de la Generalitat després de la «criminal gestió» de la tragèdia.

consta de dos videogravadors on s’emmagatzemen les imatges en temps real, les 24 hores els 365 dies. També explica que la sincronització de l’hora dels enregistradors no és automàtica, sinó que es fa manualment pel personal tècnic responsable. L’última sincronització es va fer amb motiu del canvi d’hora oficial a Espanya la matinada del 26 al 27 d’octubre del 2024, pocs dies abans de la dona. Destaca l’informe que del visionat de les imatges preses per diferents càmeres del sistema de videovigilància del CCE Gene-

La nova marxa, que s’ha presentat aquest dijous a una casa de Catarroja (València) on va morir una de les 227 víctimes mortals de les inundacions, sortirà a les sis de la tarda del carrer Colom i finalitzarà a la Porta de la Mar quan es compleixen quatre mesos de la catàstrofe per exigir «justícia, reparació i dignitat». Víctimes directes de la tragèdia tornaran a portar la pancarta amb el lema de la manifestació, que aquesta vegada estarà encapçalada per les associacions de damnificats que ja s’han constituït, a les quals seguiran una desena de comitès locals.

EFE

El document de la Generalitat mostra imatges de la càmera de seguretat del centre. EFE

k Carta dominical k

El Jubileu i les esglésies jubilars

Benvolguts i benvolgudes, amb motiu de l’any Jubilar, i amb la finalitat que els fidels de la nostra arxidiòcesi puguin escoltar i acollir tant l’anunci d’esperança de la gràcia de Déu com els signes que testifiquen la seva eficàcia, puguin pelegrinar per a viure les gràcies jubilars i poder obtenir el do la indulgència, s’han establert cinc temples jubilars, un a cada arxiprestat: la Catedral de Santa Tecla de Tarragona; la ParròquiaSantuari de la Mare de Déu del Lledó de Valls; el Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus; el Santuari de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, i la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell.

Els creients que estiguin veritablement penedits dels seus pecats, excloent tot afecte al pecat i moguts per l’esperit de caritat, i compleixin les condicions acostumades, és a dir, la confessió sacramental, la comunió eucarística i la pregària per les intencions del Sant Pare, podran obtenir el do de la indulgència en els pelegrinatges a qualsevol d’aquests cinc temples jubilars de l’arxidiòcesi.

Ek Editorial k

Fer més fàcil la Part Alta

ls veïns de la Part Alta han aconseguit que residir en aquest espai emblemàtic de la ciutat sigui una mica menys complex del que la seva configuració històrica els obliga a patir. L’espai emmurallat del nucli històric de Tarragona no està pensat per a cotxes. Són un element que va arribar massa segles més tard per a adequar-se al disseny urbanístic que els romans van pensar per a grans temples i espais com el Fòrum o el Circ. Malgrat això, els residents a la Part Alta que el necessiten per la seva vida quotidiana han de poder tenir facilitats per a poder fer-ne ús. No tothom es pot permetre viure a pocs metres d’on treballa ni tampoc

el transport públic acaba de ser la millor eina de connexió cap als centres de treball. L’acord assolit entre l’EMT i els veïns no evitarà que hagin de desplaçar-se força metres per poder deixar els seus vehicles en aparcaments de carrer, però almenys el cost de ferho no serà un dispendi que malmeti les ja castigades economies familiars. De fet, ni tan sols caldrà adequar nous espais, la qual cosa representaria despeses públiques addicionals. Simplement, permetent que l’entorn emmurallat sigui més ‘exclusiu’ pels residents i que aquests puguin aparcar fora muralles com si fossin residents, gran part del problema ha quedat minimitzat.

k Tribuna

k

El populismo oportunista no tiene límites

Els creients que estiguin veritablement penedits dels seus pecats, excloent tot afecte al pecat i moguts per l’esperit de caritat, i compleixin les condicions acostumades, és a dir, la confessió sacramental, la comunió eucarística i la pregària per les intencions del Sant Pare, podran obtenir el do de la indulgència en els pelegrinatges

En aquests pelegrinatges, hauran de participar devotament en l’Eucaristia, o en una celebració de la Paraula de Déu, o bé, en el res de l’ofici de lectures, laudes o vespres, en el viacrucis, en el res del sant rosari, etc. També, en una celebració penitencial que conclogui amb les confessions individuals dels penitents, com està establert en el Ritual de la penitència. Els pelegrinatges a aquestes esglésies jubilars també es podran fer individualment, en família o en grup i, durant un període de temps adequat, realitzar l’adoració eucarística i meditació, concloent amb el parenostre, la professió de fe i invocacions a Maria, Mare de Déu, perquè en aquest any sant tots «puguin experimentar la proximitat de la més afectuosa de les mares que mai no abandonen els seus fills» (Spes non confundit, 24).

Els creients que no puguin participar per greus motius en les solemnes celebracions, en els pelegrinatges i en les visites citades, especialment les monges de clausura, els ancians, els malalts, els reclusos, com també aquells que, en hospitals o en altres llocs presten servei continu als malalts, podran obtenir el do de la indulgència jubilar si s’uneixen en esperit als fidels que participin presencialment, particularment en les celebracions del Sant Pare o del bisbe diocesà. Amb aquesta participació espiritual, podran recitar allà on es troben, per exemple, a la capella del monestir, de l’hospital, de la residència d’ancians, de la presó, o a casa… el parenostre, la professió de fe en qualsevol forma legítima i altres oracions conforme a les finalitats de l’Any Sant, oferint els seus sofriments o dificultats de la seva vida.

La setmana vinent, si a Déu plau, continuarem amb aquesta temàtica i, en iniciar-se el dimecres vinent el temps de Quaresma, parlarem del do de la indulgència per mitjà de les obres de misericòrdia i de penitència.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

La Real Academia Española define el populismo como una «tendencia política que pretende atraerse a las clases populares». Su origen se encuentra en un movimiento ruso del siglo XIX que buscaba guiar los movimientos democráticos en Rusia. Sin embargo, el término también se remonta a la palabra latina ‘populus’, que significa ‘pueblo’. En la actualidad, el populismo se entiende como una forma de hacer política que, cada vez con más arraigo en las sociedades democráticas, se aprovecha del desafecto ciudadano hacia la clase política, con el único fin de obtener votos, muchas veces sin importar los medios empleados, en una visión que recuerda la máxima de que «el fin justifica los medios». Con el tiempo, aquel populismo que intentaba recoger las inquietudes sociales y plasmarlas en un programa electoral ha derivado en un movimiento político —más que en una formación política estructurada— con un liderazgo unipersonal, que defiende de manera oportunista los intereses de las clases populares.

El populismo más extremo hace suya aquella frase del manual político: «No importa si un hecho es cierto si, una vez lanzado, se toma como tal». El populismo oportunista carece de valores ideológicos; su único objetivo es aprovecharse del sentimiento de un sector de la sociedad para conseguir votos y, en consecuencia, el poder. Una vez alcanzado, se enfrenta a la dura realidad de la gestión, para lo que a menudo no tiene las soluciones adecuadas. Como ejemplo, basta observar que cuando el populismo demagógico llega al poder, realiza todo tipo de maniobras para no

Rafa Luna Exsenador y diputado del PP

abandonarlo, como demuestran los casos de Vladimir Putin en Rusia o Nicolás Maduro en Venezuela. Quienes llevamos años en la política, ya sea en activo o bien, los propios ciudadanos, echamos de menos aquellos programas electorales que funcionaban como un contrato entre los partidos y la ciudadanía, convirtiéndose en verdaderas hojas de ruta para los gobiernos. Hoy, la desafección política ha llevado a que nadie repare en ellos, no dándoles ningún valor. Como recordaba el periodista Josep Cuní en uno de sus artículos, al citar a Julio Anguita: «Programa, programa, programa». O el caso de Lluís Llach, que denunció judicialmente a Felipe González por incumplir su promesa de retirar a España de la Alianza Atlántica. En la actualidad, incluso aquel populismo que en sus inicios se vinculaba a la izquierda, también ha sido adoptado por la derecha, como se observa en partidos como VOX en España o en corrientes similares de la extrema derecha europea. Incluso el Partido Republicano de Estados Unidos, bajo el liderazgo de Donald Trump, ha

incorporado estrategias populistas. El auge del populismo en Europa ha llevado a que alcance cuotas significativas de poder en países como Italia, con Giorgia Meloni, o Hungría, con Viktor Orbán. Asimismo, se observa su consolidación en Francia, con Marine Le Pen, y su crecimiento en Alemania, con Tino Chrupalla. Estas fuerzas políticas apuestan por un nacionalismo que se aleja de los principios fundacionales de la Unión Europea, poniendo en riesgo su consolidación como una gran potencia económica y política, con relaciones estables con Estados Unidos.

Estas fuerzas políticas apuestan por un nacionalismo que se aleja de los principios fundacionales de la Unión Europea, poniendo en riesgo su consolidación como una gran potencia económica y política, con relaciones estables con Estados Unidos.

Resulta sorprendente que estas formaciones, que históricamente han mantenido un rechazo ideológico al comunismo —especialmente al más próximo, representado por el régimen de Vladimir Putin—, ahora lo justifiquen o incluso simpaticen con él. Un ejemplo claro es su postura respecto a la guerra en Ucrania: siguiendo la línea de Trump, responsabilizan del conflicto a Volodímir Zelenski, cuestionando su legitimidad, pese a haber sido elegido en 2019 con un 73% de los votos. Un Trump desinformado o idealizado por Putin, incluso lo acusa de invadir territorio ruso, cuando el agresor es Rusia. Todo esto enmascara un populismo demagógico disfrazado de pacifismo, cuando en realidad responde a intereses mercantilistas: Rusia busca territorio y EE.UU., riqueza. ¡Vivir para ver!

k Dels lectors

Unió entre els EEUU i Canadà? I més

Més moviments ‘tectònics’ en la geopolítica: el president dels EEUU i del Canadà amenacen mútuament amb annexionar-se el Canadà i els EEUU respectivament; anys enrere, el president dels EEUU, Donald Trump, volia comprar l’illa de Groenlàndia a Dinamarca; i ara Puerto Rico busca unir-se als EEUU. No obstant, una possible unió entre els EEUU i Canadà ja es plantejà no fa gaires anys i potser seria factible ja per raons lingüístiques, i de fet a finals dels anys 90 del segle passat es signà la unió comercial NAFTA entre els EEUU, Canadà i Mèxic. Però en tot cas, la realitat geopolítica es conforma cada cop més per blocs supranacionals i en base a tot plegat, potser les futures aliances i unions polítiques es donaran per raons comercials o ideològiques, però també per raó de llengua, cultura i geografia. Potser serien perfectament factibles i fins i tot desitjables (però sense desaparèixer els Estats-Nació): d’una Europa Unida (de l’Atlàntic als Urals, plantejada ja per l’expresident francès De Gaulle) o una unió Euroasiàtica (des de Lisboa a Vladivostok) a la Unió de tots els països àrabs, passant per la tan buscada unió Llatinoamericana (o blocs regionals d’Amèrica Central o del Sud), avançar en la Unió Africana, la unió en blocs de tots els pobles turcs, mongols i dels pobles perses, una unió Índica més enllà de l’Índia, etc. O a Espanya, la unificació (o reunificació) de diversos territoris del país ara dividits en comunitats autònomes? Però les aliances canvien segons interessos. Si ara els EEUU semblen desentendre’s d’Europa, que està per veure si la Xina trairà a Rússia i que hi ha moltes fronteres en disputa arreu del món, què en veurem de coses.

Toni Yus Piazuelo

Tàrrega

La burocracia mata

Volvemos a pagar las guerras de otros, 1000 M€ para ucrania por año, en principio por 10 años (cadena ser), más 2% PIB en chatarra bélica ... Mientras en el mundo real:

Sr. P. Sanchez sr Fran Morancho, alcalde de Mont-roig del CampTarragona

Sres. Cruz Roja Catalana Felicidades!!! Se supera como administrador, hemos pasado de un lote alimentario (que ya se consideraba solo un suplemento) cada 15 días a una ‘suculenta ayuda’ de 1.6€ diarios!!! Ha probado a vivir con esa suma, en todo concepto de gasto diario? El gobierno declama que somos la mejor economía del mundo mundial y Uds. tienen la cara de bajar, aún más, la miserable ayuda que ‘disfrutamos’ los discapacitados. Supongo que también ha bajado su propio sueldo. Dando el ejemplo...Mientras siguen ‘invirtiendo’ en clases de ‘hable sumerio en 20 clases o petanca para zurdos en la luna...’ Sumado a mi estado de salud, edad 70 y penosa pensión, sumamos la recuperación del IVA. la factura de luz salta de 16€ a 116€, Uds. consideran que se puede recortar en alimentos... Dando una tarjeta para Bonarea (que no es el super más barato...) Como UD., tan ocupado, debe ignorar los precios, con esta ‘ayuda diaria’ solo compro un litro de leche.. Dejaré de pagar luz, gas, otros alimentos, higiene, limpieza.

Seguimos engordando gandules que nos empujan al abismo, a los que, para más inri, pagamos este circo con pagas jugosas e impuestos imposibles. Sí, nos vamos a morir igual, pero estas no son maneras! Gracias, lo volveremos a votar.

Andrés Oscar Aguirre Tarragona

k Tribuna k

Vivir con una enfermedad rara

Me llamo Ana y tengo una enfermedad rara. No es una que escucharás en anuncios de televisión ni una para la que haya un medicamento milagroso en cada farmacia. Es una de esas enfermedades raras que afectan a menos de 5 personas por cada 10.000 habitantes y que, en mi caso, tardé tiempo en conocer su nombre. Y sí, vivir con una enfermedad así es un desafío constante y un aprendizaje diario.

Desde pequeña, mis padres me llevaron a un centro de refuerzo donde había psicólogos y logopedas con los cuales trabajamos la psicomotricidad fina, la orientación en el espacio y la parte cognitiva, realizando una serie de actividades para reforzar y potenciar mis capacidades. En el colegio tenía libros diferentes a los de los demás y recibía clases de refuerzo con otros profesores, donde aprendía cada día cosas nuevas.

k Dona-li una volta

«Bon dia, com estàs?»

Fa pocs dies, una amiga de Reus, diguem-ne una amiga sènior, va protagonitzar una divertida anècdota que us compartiré. Alguns podran pensar que és això, una història més de Reus, però penso que exemplifica a la perfecció la decadència social en la qual viu l’occident del nostre món, Europa. Tot va començar amb un escuet missatge de whatsapp que deia «bon dia, com estàs?». Pot semblar irrellevant però en un món on tothom es mou per interessos i on brilla la superficialitat, és d’agrair i destacar que un missatge d’una persona a la que aprecies t’interpel·li personalment.

Sota l’aparença d’un missatge sincer, curt i directe ... però, s’hi amagava un rerefons curiós. Ella, companya d’aventures polítiques, a la qual vaig trucar per saber com li anava també la vida i esclarir si li venia de gust fer un cafè o veure’ns per actualitzar-nos em va respondre amb el següent: «Ostres Marc, disculpa, porto dues hores penjada del telèfon... i he agendat varis cafès i dinars ... ».

Com? Alerta! Resulta, per a la meva sorpresa, que no era un missatge personal sinó un enviament massiu, per equivocació, que s’havia fet a una llista de distribució. Més de cent persones l’havien rebut i, no sé si per sorpresa o de grat, el que vull destacar és la reacció de bona part dels receptors.

Con el tiempo he aprendido a hacerme querer, valer y respetar, y a que la gente me acepte tal y como soy, sin que mi condición genética defina mi valía

En el colegio tuve situaciones difíciles de integración en el grupo, pues muchas veces no entendía por qué no encajaba dentro de la clase. Pero con el tiempo he aprendido a hacerme querer, valer y respetar, y a que la gente me acepte tal y como soy, sin que mi condición genética defina mi valía. Ésto también me ha hecho ser la persona que soy hoy, y me siento orgullosa de ello, y con el apoyo de mis padres y mi entorno familiar soy Ana, una persona completa. Vivir con el síndrome de Williams me ha enseñado muchas cosas, y una de ellas es aprender a desenvolverme en la sociedad y enfrentarme a todo tipo de situaciones. Creo que todavía queda mucho camino por recorrer para crear conciencia sobre las enfermedades raras, ya que muchas de ellas no tienen cura, tratamiento ni fármacos para paliar el dolor o los síntomas. Mi lucha siempre ha sido constante, y creo que hacen falta más comprensión y más recursos. Tengo la sensación de que el sistema no está diseñado para personas como yo. Tarragona, dónde vivo, cuenta con pocos servicios especializados. Muchas veces nos sentimos solas en esta batalla.

Pero hoy, algo está cambiando: un pequeño grupo de personas con enfermedades raras, con la colaboración del Ajuntament de Tarragona hemos organizado la celebración del Día Mundial de las Enfermedades Minoritarias. Un acto que, por primera vez, nos da voz.

Bajo el lema Diferentes pero iguales, rompemos barreres, queremos visibilizar nuestra realidad y pedir más apoyo, más investigación y más recursos. Porque vivir con una enfermedad rara no debería significar vivir en la sombra.

Cada batalla, cada obstáculo y cada lucha en la vida diaria, me han enseñado una lección valiosa: la resiliencia. Pero la resiliencia no debería ser el único recurso de quienes vivimos con estas enfermedades. Necesitamos apoyo de la sociedad, del sistema de salud, de la investigación. Necesitamos que se nos escuche.

El 28 de febrero estaré allí, en la Sala de Actos del Ajuntament de Tarragona, junto a otros compañeros de batalla. Leeremos el manifiesto, compartiremos nuestras historias y pediremos un cambio. Porque, aunque nuestras enfermedades sean raras, nuestro derecho a una vida digna no lo es.

Ana Mejía Flores

Curiós, com a partir d’un missatge fortuït, en van sortir converses improvisades, cafès i algun ‘dinaró’ d’aquelles de «posemnos al dia»

Molts, com jo, li van respondre el missatge o la van trucar. La majoria contents d’haver-se sentit interpellats per una persona valorada i estimada, en especial aquelles persones amb qui feia temps que no coincidien o parlaven. Curiós, com a partir d’un missatge fortuït, en van sortir converses improvisades, cafès i algun dinaró d’aquells de «posem-nos al dia».

Escric això, no tant per l’anècdota en sí sinó per destacar com de simples en som les persones. Per repensar les nostres relacions personals. Per reflexionar sobre l’estil de vida del món actual. Les ràdios, televisions i diaris parlen de la soledat no buscada i de com d’impersonal és la vida que joves i no tant joves vivim... No els falta raó!

A tall personal, quan vaig tornar-li la trucada a la Dolors, amiga, i em va explicar com havia anat tot, se’m va engrandir el cor. Alguns pensaran que aquesta actitud pot ser sensacionalista o que sóc un sentimental però la veritat és la següent: ens cal més humanitat.

Ens cal i hem de reconnectar amb família i amics. Intentar, de cor, ser propers i interessar-nos pel devenir de les persones que estimem i ens són importants. Si nosaltres no actuem, ningú ho farà. No es tracta d’una actitud egoista sinó generosa.

He de reconèixer, amb la boca petita, que em va sorprendre com un missatge involuntari de whatsapp havia generat tantes adhesions i reaccions positives. A la vegada, vaig pensar, quin món ... no n’hi ha prou amb pensar com estimem les persones sinó que l’important és fer-ho palès i quedar amb elles.

No menyspreem mai el poder d’un «Bon dia, com estàs?»

Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més

Necrològiques

Tarragona

Pilar Gonzalez Bengoechea.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Miguel Angel Arrieta Leoz.

Ha mort als 72 anys.

Reus

Carmen (Tata) Hernández Sánchez.

Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.

Torredembarra

Juana López Delgado.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de

Sant Pere.

Alcover

Teresa Girona Martínez.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà demà a les 10.30 h a la Parròquia de l’Assumpció.

Èxit rotund a l’event d’IA de BeWe a Cabra del Camp

Formació l Adrián Garcés va dur a terme  una ponència reunint més de 100 persones

Redacció

Castell Tallat va ser l’escenari d’una jornada única organit zada per BeWe, la primera comunitat de netweaving (definida com la pràctica d’aprofitar l’experiència i els coneixements propis per a ajudar als altres a aconseguir els seus objectius) del Camp de Tarragona, que va reunir a més d’un centenar de perso nes per a explorar l’impacte i les oportunitats de la Intel· ligència Artificial en l’àmbit empresarial.

L’esdeveniment va comp tar amb la destacada ponèn

cia d’Adrián Garcés, expert en Intel·ligència Artificial, el qual va oferir una visió inspiradora sobre com aquesta tecnologia està transformant el món dels negocis. Abans de la seva intervenció, va prendre la pa raula Nando Coronat, presi dent de BeWe, i Fran López, xef amb Estrella Michelin de Vila Retir, els quals van donar la benvinguda als assistents i van destacar la importància de generar espais de networking (definit com l’habilitat d’establir contactes amb un ampli ventall de persones que els permet ajudar se mútua ment) i aprenentatge.

L’organització de l’esdeve niment va ser produida amb gran èxit per Lídia Avançat, nova Directora Comercial del Grup Fran López, qui va tre ballar en estreta col·laboració amb BeWe per oferir una ex periència exclusiva a Castell Tallat, un dels espais gestio nats pel grup, situat al muni

cipi de Cabra del Camp, a l’Alt Camp.

Per a finalitzar la jorna da, els assistents van poder gaudir de la bellesa i l’encant de Castell Tallat, així com d’una proposta gastronòmi ca excepcional elaborada per l’equip de restauració de Vila Retir, reafirmant una vegada

més la seva excel·lència en el sector.

Amb aquesta iniciativa, El Grup Fran López reforça el seu compromís amb la in novació, l’alta gastronomia i la creació d’experiències úniques que connecten a pro fessionals i empresaris en un entorn privilegiat.

La ponència explorà les oportunitats de la Intel·ligència Artificial en l’àmbit empresarial. Cedida / Helder Moya

21/03 al 19/04 ÀRIES

Et sentiràs més aventurer que de costum aquesta actitud et conduirà a tenir intenses experiències en el camp social passional.

LLEÓ

23/07 al 22/08

La teva imatge personal serà altament atractiva t’aportarà la possibilitat de viure interessants experiències en el camp romàntic.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Tant en el teu treball com en les teves relacions socials apareixeran noves inquietuds experiències excitants. En l’amor ho tens tot en safata.

TV local

20/04 al 20/05

Compte amb les distraccions i els oblits, podries perdre una bona ocasió d’avanç professional per aquest motiu. Estabilitat en l’amor.

VERGE

23/08 al 22/09

En l’ambient familiar sorgiran problemes inquietuds per un ser estimat. Et veuràs obligat a responsabilitzar-te de tot gastant moltes energies.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Quan acabis amb les teves responsabilitats professionals, que avui seran moltes, cerca la intimitat amb la parella se’t passaran totes les tensions.

21/05 al 20/06 BESSONS

Si no reconeixes els valors en els altres et veuràs aïllat per la resta de la gent. Posa en pràctica almenys la diplomàcia i sortiràs guanyant més.

BALANÇA

23/09 al 22/10

No exageris el teu sentit dramàtic ja que amb això complicaries les situacions d’aquesta jornada. La gelosia no et conduiran a bon terme, calma.

20/01 al 18/02 AQUARI

És possible que dins del teu cercle d’amistats es fomenti l’enveja i la gelosia això et porti a la pèrdua d’una amistat. Nit ardent passional.

21/06 al 22/07 CRANC

En la teva vida domèstica trobaràs un fort equilibri nombroses satisfaccions. La possibilitat d’enamoriscaments es troben molt latents.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

La teva vida emocional serà avui molt intensa per això abandonaràs algunes de les teves responsabilitats. Realitza tot amb talent.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Mantingues la teva actitud ferma respecte als nous coneguts o amb les persones que et portin la contra. L’amor la passió estaran al teu favor.

Sudoku

TARRAGONA:

Alustiza, José Ignacio

Torres Jordi, 14 Telèfon 977 211 878 Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Font-Quer Pellicer, Raul General Moragues, 107 Telèfon 977 313 046.

SALOU:

Dahlstrom, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363.

Anuncis classificats

IMMOBILIÀRIA

LA MORA TAMARIT. Vendo pareado todo exterior. Tel: 655.570.371

Tarragona. ALQUILO HABITACIÓN PEQUEÑA con derecho a cocina. 320€/ mes. Tel: 647.578.934 –977 24 34 69

ES LLOGA

HABITACIÓ A SALOU

Cèntric, nou i confortable per substituts, interins o estudiants, qualsevol àmbit. Trucar fora d’horari escolar o Whatssap. Tel. 649.831.644

REUS TV

10:30 Impuls

11:00 180 Graus

11:30 Fot-li (r)

12:00 La comarcal (r)

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Aventurístic

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 +Bàsquet

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Anem de cap

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Qüestió de fons

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Destí 2030

10:00 Efecte Mosaic. Matí

10:30 Saló de plens

11:00 In situ

11:30 Qui cuina avui!

12:00 L’Orsai

13:00 Saló de plens

13:30 In situ

14:00 Notícies 12

15:00 Saló de plens

15:30 In situ

16:00 Notícies 12

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Anem de Cap

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

21:00 Com la nit i el dia. Cabaret

21:30 Destí 2030

22:00 Notícies 12

23:00 Com la nit i el dia. Cabaret

23:30 Destí 2030

00:00 Notícies 12 TAC 12

HORITZONTALS: 1. Part de la radioelectricitat que tracta de la transmissió de sons mitjançant ones hertzianes. Una de tres i de quatre. 2. Provocaren un error. Substància viscosa de color vermell. 3. Llengua parlada a Tailàndia. Viuen a Grècia. Enmig de la pau. Enmig de París. 4. Arrissaríem els cabells. Ocell. 5. Part central de la vaca. Faci ones. Activitat humana. 6. Expliquin un fet. Estendard del crismó. 7. Enmig de Moscou. Insecticida. Primat antropoide. 8. Mata la segona lletra. Mig zero. Drap sotmès al noc. 9. Ésser sense principis. Cartera del correu. Primera d’un bot. L’última. 10. Cobrirà amb una manta. Braç d’ocell. Una de tres. 11. Estarà content. Gestió. 12. Nota que ve de l’est Sepultada sota terra. VERTICALS: 1. Radiar per una emissora. 2. Llengua parlada al centre de Xile. Enganyar amb maldat. 3. Teixit de lli i cotó. Antiga Alemanya de l’est. Comença la puresa. 4. Fiar sense límits. Títol nobiliari. Anglès. Només n’hi ha una. 5. Muntaran i ordenaran un projecte. 6. Posen les ferradures. Lletra amb angle. Quasi tot. 7. Moviment de les ones. Quasi mai. Una de mai. Infusió. 8. Nitrogen. Planta amb flors ratllades. Mitja arrel. 9. Biscaia vista pel sud. Mil. Ajuntar amb molta cura. 10. En aquest instant. Aparell de càlcul. Dida. 11. Una de mel. Deixarà buit per baix. Mida sense límits. 12. Mancat de naturalitat per baix. Lletra grega.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.

CAMBRILS:

Vidal Cañas, Núria Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712.

VALLS:

Granell Vivo, Jose Carlos Av. del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435.

EL VENDRELL:

Pelegrí, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia en general estarà poc o mig ennuvolat per núvols alts i alguns de mitjans arreu, tot i que també n’hi haurà de baixos al litoral sud que podran deixar el cel mig o molt ennuvolat. A partir de migdia creixeran nombroses nuvolades a zones de muntanya i àrees properes que deixaran el entre mig i molt ennuvolat, o puntualment cobert.

Temperatura

La temperatura mínima serà similar. D’altra banda, la temperatura màxima serà semblant, si bé a Ponent pujarà lleugerament i al quadrant nord-est i Pirineu baixarà lleugerament.

TREBALL

SEÑORA CON TÍTULO SOCIO SANITARIO se ofrece para cuidar personas mayores de día, noches o fines de semana. Tel. 617.096.880

EMPRESA EUROPEA NECESITA FAMILIAS en Tarragona y alrededores para alojar estudiantes extranjeros. Periodos y pagos semanales. Tel. 657.837.083

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

Mots encreuats

Rufí i Hilari.

Patrimoni Aquest dissabte arrenca el cicle de visites guiades a la Colònia Ferroviària de Sant Vicenç de Calders, un conjunt d’edificis del 1901 on vivia el personal ferroviari i les seves famílies

Com era la vida a la colònia

del tren?

L’estació de tren de Sant Vicenç de Calders va entrar en servei l’abril de 1887. En aquella època la zona era un gran descampat, habitat de manera puntual en algunes masies i barraques prou disseminades. L’any 1901 l’empresa MZA (Madrid Zaragoza Alicante) va redactar un projecte d’ampliació de la platja de vies de l’estació. Preveient que, amb l’ampliació, l’estació necessitaria contractar un bon nombre d’agents ferroviaris, la companyia va decidir construir habitatges per als treballadors i les seves famílies. Des d’aquell moment i fins als anys 20 es van construir els habitatges més significatius de la colònia ferroviària. La Colònia constava de sis pavellons amb 72 habitatges,amésdediferentsedificis dedicats als serveis ferroviaris. Per les seves característiques, la Colònia Ferroviària de Sant Vicenç de Calders és considerada única al nostre país. I tot aquest patrimoni es pot conèixer i visitar gràcies al cicle Visites guiades a la Colònia Ferroviària de Sant Vicenç de Calders, que arrencarà aquest mateix dissabte, 1 de març, i s’allargarà fins al mes de desembre. Els encarregats de fer aquest guiatge són diversos membres de l’Associació per a la preservació de la Colònia Ferroviària de Sant Vicenç de Calders, que expliquen que aquestes visites tenen com a objectiu «donar a conèixer la Colònia Ferroviària, els seus valors de convivència entre ferroviaris, la importància arquitectònica

dels blocs de pisos de la colònia, i la història d’aquesta, que queda ancorada en la transformació de Coma-ruga, del Vendrell i del Baix Penedès». I, sobretot, «donar-la a conèixer per defensar la seva vigència, conservar-la i ensenyar-la com una baula més de la història».

S’han programat un total de nou visites, una per mes, fins al 6 de desembre. Cada visita s’estructura a través d’un eix temàtic, tot i que el recorregut és sempre el mateix. Així per exemple, aquest dissabte el lema és Breu recorregut per la història, la societat i l’arquitectura de la Colònia (1900-2025). Les inscripcions es poden fer al mail

de l’Associació (coloniaferroviaria@gmail.com) o a l’Oficina de Turisme del Vendrell (Tels.: 977 680 010 / 670 019 171). El punt de trobada per fer la visita és davant de l’IES Coma-ruga.

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Marge de confiança

De fatigues vàries

Aquests dies toca parlar de la grip. Més aviat o més tard, i de manera inexorable, els virus s’apoderen d’uns dies de les nostres vides i ens fan parar de sobte. Segons les dades del Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SIVIC), a mitjan gener es van registrar els pics més alts d’afectació, i a principis de febrer es mostrava una tendència descendent a Catalunya, però encara amb ràtios prou altes. Cercant informació per escriure aquest article vaig topar-me amb un terme que no coneixia: la «fatiga vacunal», un fenomen en què la població experimenta una pèrdua d’interès o motivació per vacunar-se, fins i tot quan les vacunes són segures i efectives. Aquesta situació pot ser causada per diversos factors, com ara la saturació informativa sobre vacunacions, la percepció que certes malalties ja no són una amenaça greu, la desconfiança en les autoritats sanitàries o simplement el cansament general després de períodes prolongats de campanyes vacunals, com les que es van viure amb la COVID-19. En el cas de Catalunya, la consellera de Salut, Olga Pané, ha mencionat la fatiga vacunal com una de les possibles causes de la baixa cobertura de la vacuna de la grip aquest any, fet que ha contribuït a l’augment de casos. I la grip ens recorda també altres tipus de fatigues que arrosseguem com a societat, com la necessitat de treballar i seguir endavant encara que no estem del tot bé I l’esforç que ese suposa aturar-nos i escoltar el nostre cos. Per això, més enllà de les dades i de les xifres d’afectació, hem de veure aquests episodis com una oportunitat per repensar el nostre ritme de vida. Cal que ens cuidem, amb vacunes i mesures preventives, però també amb temps per descansar i recuperar-nos. Cuidar-nos ha de ser una prioritat, no només en temps de grip, sinó sempre.

Companys i veïns

La Colònia Ferroviària constava de sis pavellons amb una setantena d’habitatges

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat

Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Cristina Serret Alonso

Vista aèria de la Colònia Ferroviària. Cedida

Festa del Pa Beneit a la Colònia. Cedida