Dia Mundial del Medi Ambient

dia mundial del medi ambient

CONSCIENCIACIÓ

Clam planetari per aconseguir una natura lliure de plàstics

Avui se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, que enguany posa el focus en la lluita contra la contaminació per pàstics

Anna Ferran

«Life in plastic is fantastic». Aquesta frase de la tornada de la famosíssima cançó Barbie Girl del grup Aqua inclou una veritat i una mentida sobre el nostre mode de vida actual. La veritat és que vivim una vida de plàstic. Aquest material ens envolta i està present en tota mena d’arti cles i aplicacions, i sovint ni tan sols en som conscients. La men tida que deien els Aqua és que es tractava d’una vida fantàstica. Res més lluny de la realitat. La contaminació per plàstics és un dels problemes més greus als quals s’ha enfrontat mai la hu manitat. Calen solucions i han d’arribar urgentment o ja no hi haurà marxa enrere. És per això que enguany les Nacions Unides ha decidit dedicar el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra avui, 5 de juny, a la lluita contra la contaminació per plàstics.

Es calcula que es produei xen a l’any més de 400 milions de tones de plàstic. D’aquestes, aproximadament la meitat es destinen a plàstics d’un sol ús. Aquesta dada, per ella mateixa, ja evidencia la gravetat del proble ma. Però, tristament, no s’atura aquí. Actualment, es recicla menys del 10% del plàstic que produïm. I bona part del 90% de residus restants no es gestionen correctament. Com a resultat, abocadors incontrolats en plena natura, tant a la superfície terres tre com en els ecosistemes aquà tics. De fet, es calcula que entre 19 i 23 milions de tones acaben en llacs, rius i mars, perjudicant la qualitat de l’aigua i la salut de la fauna i la flora que hi viu que s’acaba alimentant de plàstics.

Mengem plàstic

Les tortugues marines, per

Es calcula que uns 20 milions de tones de plàstics acaben als mars, llacs i rius cada any

exemple, sovint confonen les bosses de plàstic que van surant amb les meduses, un dels seus principals aliments. En ingerir les bosses, se’ls hi obstrueix el

S’ha trobat presència de microplàstics en llocs tan remots com l’Everest o la fossa de les Marianes

seu aparell digestiu i l’acumula ció de plàstic al seu interior els hi acaba causant la mort. Però la majoria de plàstic que ingereixen els animals, especialment els que

viuen en medis aquàtics, són mi croplàstics, és a dir, partícules de plàstic el diàmetre de les quals és inferior a 5 mm. Podríem dir que són gairebé invisibles. El proble ma és que els peixos que s’ali menten de plàncton ara també afegeixen, de manera involuntà ria, microplàstics a la seva dieta. Moltes d’aquestes espècies tenen un alt interès comercial, de ma

nera que es pesquen, arriben a les llotges i finalment als nostres plats, de manera que nosaltres també acabem alimentant nos de plàstic.

Omnipresent

La crisi dels microplàstics és una de les més preocupants perquè es tracta de lluitar contra un ene mic que no veiem, però que ens

A l’esquerra, gots de plàstic d’un sol ús llençats en una platja. A sobre, recollida de residus en un espai natural; una pràctica responsable i solidària.

envolta; un enemic que és om nipresent. Estudis científics han evidenciat com hi ha presència d’aquesta mena de materials en dos dels punts més remots i inaccessibles del món: el pic de l’Everest i la fossa de les Maria nes, que amb 13.000 metres és l’indret més profund del planeta. Hem de tenir en compte que els microplàstics procedeixen de fonts diverses com pneumàtics, teixits sintètics, productes de salut i bellesa com cosmètics, sa bons o detergents, materials com la gespa artificial, fugues de pro cessos industrials, equipaments de pesca abandonats o residus mal gestionats que acaben patint l’erosió del sol, el vent i l’aigua, fent que s’alliberin partícules que acaben contaminant tota mena d’hàbitats. Si bé hi ha contaminació per microplàstics que ve causada pel

mateix ús dels objectes durant la seva vida útil, per exemple, els tèxtils sintètics alliberen petites fibres plàstiques en ser rentats a la rentadora, el cert és que bona part d’ella és el resultat d’una mala gestió dels residus. Un continent de plàstic Actualment, només reciclem el

9% del plàstic que produïm a escala mundial. Un 17% acaba incinerat: El 46% en abocadors i un 22% ni tan sols es gestiona i queda llençat en qualsevol part del món. Un dels resultats més esfereïdors d’aquesta mala praxi és l’illa de plàstic gegant que sura a l’oceà Pacífic nord, a mig camí entre Mèxic i Hawaii. Amb 1,6

milions de quilòmetres quadrats, ocupa una superfície que és tres vegades la mida de França. Visi ble des de l’espai, ja hi ha qui la considera com el setè continent. Si fos un país, seria el 18è més gran del món, superant a Mon gòlia. Ara bé, l’illa de plàstic del Pací fic no està sola. Se n’han localit

Com ens afecta la contaminació per plàstic?

Biodiversitat

zat quatre més, si bé no tan grans en altres punts del planeta. N’hi ha una a l’oceà Índic, una a l’At làntic Nord i dues al Pacífic Sud.

Passar a l’acció

La situació que patim és insoste nible i encara ho serà més si no fem res per revertir la. El temps se’ns esgota, però encara tenim una última oportunitat de pas sar a l’acció. És possible fer front a la contaminació per plàstics si s’aprofiten els avanços cien tífics i les solucions existents. Per resoldre aquesta crisi, cal que governs, el sector privat i la ciutadania amplifiquem i imple mentem mesures eficaces. Està a la mà de tots, però si ens quedem asseguts al sofà pensant que algú altre ja mourà fitxa, la Terra con tinuarà agonitzant, i nosaltres amb ella. Jornades com la d’avui serveixen per generar conscièn cia, o més ben dit, per fer nos una estirada d’orelles planetària. Ara bé, serà amb les petites ac cions del dia a dia amb les quals impulsarem el canvi i aquest canvi de mentalitat farà que ins titucions i empreses s’acabin de comprometre amb mesures reals i profundes a fer un món lliure de contaminació per plàstic.

La contaminació per plàstics té efectes devastadors sobre una àmplia gamma d’organisme en els nostres mars, rius i a la superfície terrestre. Es calcula que 8 milions de tones de plàstic van a parar al mar cada any i que, si se sumen les que van a parar als rius i llacs, la xifra ascendeix a uns 20 milions. En el cas de la brossa marina, s’ha calculat que perjudica a més de 800 espècies. A més, s’ha vist com el plàstic impedeix que la vida aquàtica rebi llum solar i oxigen. Més del 90% de totes les aus i peixos tenen partícules de plàstic als seus estómacs, cosa que els causa inanició, alternacions endocrines, retards del creixement i descompensació del sistema digestiu.

Crisi climàtica

El 2019, el plàstic va generar 1.800 milions de tones mètriques de gasos d’efecte hivernacle (el 3,4% del total mundial). El 90% d’aquestes emissions prové de la producció de plàstics i de la conversió de combustibles fòssils. Malgrat el reciclatge i l’ús de matèries primeres alternatives, la majoria dels plàstics continuen originant-se a partir de combustibles plàstics. De fet, la indústria del plàstic representa el 6% del consum mundial de petroli. Si continuem amb el ritme de creixement actual, es calcula que la producció de plàstic serà la causant del 19% de les emissions de cara al 2040. Això preocupa especialment en el cas dels plàstics d’un sol ús. I és que el 98% d’ells ha estat produït amb matèries primeres verges.

Salut humana

Els animals no són els únics que tenen presència de microplàstics als seus organismes; nosaltres, els humans, també. Els microplàstics poden entrar al nostre organisme per inhalació, del plàstic que s’incinera, i per absorció a través de la pell, a causa de la seva presència en els cosmètics, i acumular-se als òrgans. Alguns estudis ja han establert vincles entre l’exposició als additius químics que es filtren dels plàstics amb l’obesitat, la diabetis, la mala salut cerebral o el càncer, si bé encara cal molta recerca per avaluar el seu impacte total.

CEDIDA L’illa de plàstic que sura a l’oceà Pacífic és tres vegades la mida de França

CONSELLS

Vols reduir el plàstic de la teva vida? Sis accions senzilles que pots fer avui

La forma com comprem és clau a l’hora de reduir el consum de plàstic, per això cal anar al supermercat o al mercat de manera conscient

Anna Ferran

500 milions de tones de plàstic. Aquesta és la producció mundi al anual d’aquest material. L’any 2020 vam generar un 900% més de plàstic que el 1980. El plàstic és omnipresent. Els beneficis que ofereix des d’un punt de vis ta productiu l’han convertit en imbatible. Ara bé, la mala gestió que se n’ha fet d’ell quan es con verteix en residu ha fet que avui en dia trobem plàstic en llocs on no hi hauria de ser present.

Segons dades del Parlament Europeu, als oceans hi ha més de 150 milions de tones de resi dus plàstics. De fet, Greenpeace calcula que cada any aboquem al mar uns vuit milions de tones de plàstic. El resultat: barbàries com l’illa de plàstic que sura a l’oceà Pacífic i que ocupa una su perfície d’1,6 km2 o que, de cara al 2050, hi hagi més plàstics que peixos a l’aigua, segons estimaci

ons del Fòrum Econòmic Mun dial. Davant d’això, només hi ha una actitud possible: reduir, tant com sigui possible, el nostre con sum de plàstic. A continuació, t’expliquem alguns petits gests que pots fer, que no suposaran cap canvi dràstic a la teva vida, però que sumats, poden marcar la diferència.

Comprar, la gran decisió Si estem decidits a fer el pas i vo lem reduir el nostre consum de plàstic, el primer que hem de fer és fixar nos en la nostra compra del supermercat. Fa molts anys que a Catalunya, les bosses de plàstic s’han de pagar. Aquesta mesura no busca l’enriquiment, sinó la dissuasió. A ningú li agra da haver de gratar se les butxa ques per haver de comprar una bossa de plàstic que, en molts ca sos, servirà únicament per fer un trajecte i després anirà a la bros

sa. Les bosses de comprar reuti litzables, siguin de roba, de malla o fins i tot de plàstic resistent d’alta durabilitat, són un primer pas per a contribuir a la reducció dels residus plàstics. No te l’obli dis i duu la sempre amb tu.

Aquesta no és l’única acció a favor del planeta que podem fer mentre comprem. I és que, si volem disminuir l’ús del plàstic, hem d’apostar pels productes a dojo i a doll i evitar així l’ús de molts envasos que s’utilitzen un cop i es llencen i que, sovint, porten combinacions de plàstics que dificulten el seu reciclatge mecànic. A la secció de fruita i verdura, no agafis les safates preparades envasades amb film i porexpan o la fruita que va dins de bosses de plàstic i agafa la que està a dojo. A la carnisseria o la peixateria, pots portar els teus recipients de casa. Cal tenir en compte que pròximament

L’any 2020 vam generar un 900% més de plàstics que els que es produïen el 1980

els grans establiments estaran obligats per llei a disposar d’una secció de tota mena de produc tes a dojo i a doll, recuperant el model antic, que era molt més sostenible. I un últim consell per quan siguis al supermercat, no compris xiclets, ja que inclouen plàstic en la seva composició. Ara bé, no totes les decisions de compra passen pel supermer cat. Si volem posar el nostre gra de sorra en la lluita contra la con taminació per plàstics, la nostra imatge i cura personal també hi té molt a dir. Evita l’ús de cos mètics i productes d’higiene que continguin microplàstics. Hi guanyarà la teva pell i el planeta. Fes te amb un raspall fet de ma terials naturals, com fusta i fibres i aposta per roba sostenible feta amb teixits naturals.

Reutilitza i reduiràs

Viure una vida amb menys plàs tic és possible, però, sempre ens toparem amb ocasions on hau rem de comprar una ampolla d’aigua o uns aliments envasats. Després del seu primer ús, re utilitza’ls. Així estaràs evitant la producció d’un nou plàstic. I quan se li acabi definitivament la vida útil, recicla’ls correctament.

La posidònia, l’aposta de Cambrils per crear experiències turístiques sostenibles

‘Viu la posidònia’ és un projecte compartit amb Eivissa i Dénia per preservar aquestes plantes marines que protegeixen les platges

Redacció Cambrils està ultimant una ba teria de propostes a favor de la identificació, sensibilització i revalorització de les praderies de posidònia a través d’experi ències turístiques sostenibles, en col·laboració amb empreses i entitats locals com el Club Nàutic Cambrils, Nàutic Parc, Glups Diving o el Cambrils Club Natació, així com la Con fraria de Pescadors, o del recent inaugurat Ride&Surf, a més de la Universitat Rovira i Virgili.

La iniciativa s’emmarca en el projecte Viu la Posidònia, compartit amb els municipis d’Eivissa i Dénia, que ha acon seguit una ajuda del programa Experiencias Turismo España dins del Pla de Recuperación, Transformación y Resiliencia, finançat amb els fons europeus Next Generation.

Una de les primeres accions de visualització que va servir com a presentació del projecte va ser la recent exposició L’Art de la Posidònia, inaugurada el

passat mes d’abril a la galeria de l’artista cambrilenc David Callau, que va comptar amb quadres realitzats amb una tèc nica innovadora que incorpora posidònia, però també amb ceràmica feta a Dénia amb la planta, joieria inspirada en ella arribada d’Eivissa i fotografies de les praderies de Cambrils i Eivissa.

L’objectiu de la iniciativa és

ajudar a la sensibilització del valor natural d’aquesta planta aquàtica encara poc coneguda, bàsica per a l’equilibri mediam biental marí, ja que proporcio nen un espai per la reproducció de les espècies marines, són una font directa de producció d’oxigen, i permeten l’amorti ment de la mar de fons i de les onades reduint l’erosió de la costa.

Portar cistells o bosses de malla per anar a comprar és bàsic.

La posidònia és bàsica per l’equilibri mediambiental marí.

CEDIDA - URV

La preservació dels ecosistemes, clau en l’adaptació al canvi climàtic

Agbar promou el desenvolupament d’infraestructures verdes, basades en la natura, per preservar la biodiversitat i adaptar-se als efectes del canvi climàtic

CEDIDES

Redacció

La natura fa front a una perillo sa espècie invasora: el plàstic. Aquest any, el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra cada 5 de juny per part de les Nacions Unides, crida a llui tar contra aquest desafiament, que perjudica la salut huma na i amenaça la biodiversitat. Cada any es produeixen al món més de 400 milions de tones de plàstic, i al voltant de 20 mili ons d’aquests residus acaben als llacs, rius i mars. Davant d’aquesta situació, la clau és protegir els ecosistemes, tant terrestres com marins, i im plantar noves pràctiques més respectuoses amb el planeta. En aquest sentit, Agbar promou el desenvolupament d’infraes tructures verdes, basades en la natura, per preservar la biodi versitat i adaptar se als efectes del canvi climàtic.

A Sant Joan les Fonts (Giro na), per exemple, juntament amb el Consell Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament, la companyia ha dut a terme un projecte de restauració ambien tal dels aiguamolls artificials de depuració, que formen part de la depuradora de Begudà i que afavoreixen la biodiversitat del parc natural de la Garrotxa. El projecte ambiental ha tin gut com a objectiu la restaura ció d’estanys d’aigua perma nent i la millora de la qualitat ecològica dels ecosistemes. S’ha transformat una zona erma en un prat de flors silvestres, la qual cosa afavoreix la presència d’insectes, i s’han instal·lat es tructures que potencien refugis de fauna per a ratpenats, amfi bis i pol·linitzadors.

Amb aquesta actuació es contribueix, a més, a millorar la qualitat de l’aigua del riu Turo nell, ja que una part de l’aigua ja depurada es fa passar per aquesta solució basada en la natura, la qual millorarà encara més la seva qualitat. Aquesta restauració es converteix en una mesura per a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic en una zona d’especial valor per a la biodiversitat.

Al Delta de l’Ebre, Agbar ges tiona els aiguamolls de depu ració, de més de 140 hectàrees, que depuren l’aigua utilitzada en el cultiu de l’arròs. Aquesta solució basada en la natura es gestiona d’acord amb criteris de biodiversitat i ha esdevingut un

espai de gran valor ecològic. El 2020, els aiguamolls artificials de depuració d’Illa de Mar i de l’Embut van ser declarats reser va natural de fauna salvatge per la Generalitat de Catalunya.

Avui dia, és una zona d’alt interès ornitològic, on s’han observat 48 espècies diferents, 33 d’incloses en el catàleg d’es pècies amenaçades. Aquests ai guamolls ofereixen espais ido nis per a les aus (refugis, zona d’alimentació i nidificació), per a l’observació ornitològica, els passeigs naturalistes i l’educa ció ambiental.

Així mateix, per protegir la

natura, és fonamental impulsar l’economia circular. Un exem ple paradigmàtic és l’evolució de les depuradores tradicionals en ecofactories, un model, im pulsat per Agbar, que se susten ta en la digitalització i la tecno logia d’avantguarda, i que té per objectiu implantar una gestió sostenible de l’aigua, principal ment a través de la regeneració, la generació d’energies renova bles per assolir l’autosuficiència energètica de les plantes i l’as soliment del residu zero.

Aquest sistema pretén cobrir el 100% de les seves necessitats energètiques amb recursos pro

pis a base de biogàs procedent de fangs del procés de depuració de les aigües, i d’energia solar, amb un balanç zero de depen dència energètica i d’emissions de diòxid de carboni.

Ecofactories i aigua regenerada

Però les ecofactories tenen una altra funció estratègica: donar una segona vida a l’aigua a tra vés del tractament de regene ració. L’aigua regenerada s’obté a partir de l’aplicació d’un trac tament addicional a l’aigua de purada i es fa servir actualment per a usos ambientals (cabals

tural, i contribueix, d’aquesta manera, a protegir i restaurar la biodiversitat i els ecosistemes.

Agbar és un referent inter nacional en la gestió sostenible dels recursos hídrics i un grup capdavanter en la regenera ció d’aigua. La regeneració és una aliada del medi ambient. Per exemple, per a la recàrrega d’aqüífers. Comaigua, empresa del grup Agbar, lidera un pro jecte per injectar aigua a l’aqü ífer del Baix Camp, seleccionat en la primera fase del programa Life 2020 de la Unió Europea. El projecte REMAR proposa utilitzar una tecnologia natu ral per recarregar lo amb aigua tractada provinent de l’estació depuradora de Cambrils. Una solució respectuosa amb el

Al Delta de l’Ebre, Agbar gestiona els aiguamolls de depuració, de més de 140 hectàrees, que depuren l’aigua utilitzada en el cultiu de l’arròs

El projecte REMAR utilitza tecnologia natural per a recarregar l’aqüífer del Baix Camp

medi ambient, segura i eficient per millorar el nivell hídric de l’aqüífer.

ecològics, recàrrega d’aqüífers i manteniment de zones hu mides), industrials (usos no potables), de reg agrícola i usos municipals (reg de zones ver des, neteja de clavegueram i de carrers, principalment).

D’aquesta manera, es pot assegurar la disponibilitat i la qualitat dels recursos hídrics, sense dependre de la pluja o de l’extracció d’aigua de recursos superficials i subterranis, amb la qual cosa es minimitza l’im pacte dels períodes de sequera. L’ús d’aigua regenerada permet, també, reduir dràsticament l’extracció d’aigua del medi na

Amb tot, és imperatiu reco nèixer la importància de pro tegir el nostre medi ambient i actuar de manera responsable per procurar un futur sosteni ble per a les pròximes generaci ons. La crisi ambiental a la qual ens enfrontem requereix acci ons immediates i contundents per part de tots els sectors de la societat. Hem d’adoptar pràc tiques més sostenibles, reduir la nostra petjada de carboni, conservar els recursos naturals, preservar la biodiversitat i pro moure un estil de vida en har monia amb la natura.

Només a través d’un com promís col·lectiu i d’un canvi de mentalitat podrem preservar la bellesa i la vitalitat del nostre planeta. El moment d’actuar és ara, no ens podem permetre el luxe de continuar ignorant la crida urgent de la Terra. És l’ho ra de protegir i cuidar el que en definitiva és la nostra llar.

A la imatge superior, un dels aiguamolls de depuració del Delta de l’Ebre, que depuren l’aigua utilitzada als cultius. A la imatge inferior, els aiguamolls artificials de depuració de Begudà a Sant Joan les Fonts (Girona).

El deteriorament ambiental ja supera els límits de seguretat i justícia

Ho alerta un treball publicat a la revista científica ‘Nature’, que per primer cop avalua la salut del planeta des d’una perspectiva d’equitat

EFE

La ciència ha fixat per primera vegada quins són els límits de se guretat i de justícia que no hauri en de sobrepassar els principals indicadors de deteriorament ambiental i ha conclòs que algu nes d’aquestes línies vermelles ja s’han creuat i que molts dels impactes en el benestar dels hu mans són ja inevitables.

Així doncs, els científics han fixat en 1,5 graus el límit «segur» per sobre del qual no hauria de pujar la temperatura mitjana de la Terra per a evitar una alta probabilitat de múltiples punts d’inflexió climàtics: aquest lí mit encara no s’ha incomplert. Ara bé, fixa en un 1 grau el límit considerat «just» per a evitar una alta exposició a danys significa tius causats pel canvi climàtic. I aquest límit ja l’hem incomplert. Convocats per l’organització in ternacional Future Earth, mig

centenar d’investigadors perta nyents a la Comissió de la Terra –una plataforma internacional de científics que col·laboren per un món més sostenible– publicaven la setmana passada a la revista Nature les conclusions del seu treball i apuntaven quins són aquests llindars que no s’hauri en de creuera per a salvaguardar un planeta que pugui suportar el benestar humà.

Els límits que els científics qualifiquen de «segurs» són els que garanteixen unes condicions estables i resilients a la Terra; els «justos» són els que minimitzen l’exposició humana als danys més significatius, com la pèrdua de vides, els desplaçaments for çosos, la manca d’aliments i de recursos com l’aigua, la seguretat nutricional o les malalties.

Més enllà del clima

A més del clima, els investiga

dors han fixat aquests límits «segurs» i «justos» també en termes de biodiversitat, aigua dolça, i diferents tipus de conta minació de l’aire, el sol o l’aigua. Han conclòs que en la majoria dels casos s’han superat i que els humans estem assumint riscos «colossals» i estem posant en risc l’estabilitat i la resiliència del planeta.

Mantenen, per exemple, que entre el 50 i el 60% de la natura global hauria de restar intacta (incomplert, tant en termes de seguretat com de justícia); que el percentatge d’alteració del cabal de l’aigua superficial no hauria de superar el 20% (incomplert); o que l’aprofitament de l’aigua subterrània no ha de ser superi or a la capacitat de recàrrega dels aqüífers (incomplert també, tant en termes de seguretat com de justícia).

Els investigadors han advertit

també que els cicles de fertilit zants com el nitrogen o el fòsfor superen també els límits que es consideren segurs i justos i que moltes de les activitats humanes estan alterant els fluxos naturals de l’aigua, alliberant quantitats excessives de nutrients als rius, cosa que planteja amenaces greus per als ecosistemes i per a les contribucions vitals que fan al benestar de les persones.

L’habilitat de la Terra

El treball presenta per primera

Fins ara, s’ha posat el focus a limitar l’escalfament global, però hi ha altres aspectes que no es poden oblidar com la biodiversitat o la contaminació

tius justos per a prevenir danys significatius i garantir l’accés als recursos a les persones i trans formacions justes per assolir aquests objectius», ha corrobo rat Joyeeta Gupta, copresidenta de l’entitat i professora de la Uni versitat d’Amsterdam.

vegada xifres quantificables i una base científica sòlida per a avaluar la salut del planeta no només en termes d’estabilitat i resiliència, sinó també en termes de benestar humà, equitat i justí cia, subratlla l’investigador suec Johan Rockstrïm, copresident de la Comissió de la Terra, autor principals i director de l’Institut d’Investigació de l’Impacte Cli màtic de Potsdam.

«No podem tenir un planeta biofísicament segur sense jus tícia; això inclou establir objec

El treball dels investigadors conclou que el sistema de la Ter ra està en perill i que els objectius globals s’han centrat en el canvi climàtic i en limitar l’escalfament global, però incideix que totes les evidències científiques mostren amb claredat que cal gestionar la resta de sistemes i processos biofísics que determinen l’habi tabilitat de la Terra.

Una transformació segura i justa cap a un planeta manejable requereix una acció col·lectiva urgent de múltiples actors, es pecialment dels governs i les empreses, per actuar dins dels límits del sistema terrestre per a mantenir intacte el suport vital del planeta, conclouen els inves tigadors. I alerten que l’adminis tració dels béns comuns globals «mai ha estat més urgent o im portant».

El treball indica que el 50% de la natura hauria d’estar intacta.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Anna Ferran

12 de maig. Un dia per a marcar al calendari. I no per un motiu positiu. Enguany, per segon any consecutiu, aquesta ha estat la jornada en la qual Espanya ha consumit tots els recursos naturals que hauria d’exhaurir al llarg de l’any. Dit d’una altra manera, des del passat 13 de maig estem vivint a crèdit, su mant dia rere dia un deute amb el planeta que mai li podrem retornar. El dia que ex haurim els recursos i entrem en números vermells s’anomena Dia de la Sobrecapaci tat de la Terra, en anglès Overshoot Day Des de 1971 que es calcula i només cal fer un cop d’ull ràpid a les gràfiques per veure com, a mesura que avancen els anys, esgo tem els recursos més aviat. L’any 1971, el conjunt de la humanitat necessitava tots els recursos que ofereix el planeta en un any per a sobreviure, és a dir, féiem cau i net. D’ales hores ençà, però, el període s’ha anat escur çant. Actualment, necessitem els recursos que produirien 1,75 planetes per a satisfer les nostres demandes actuals. El problema és que no disposem d’una segona Terra de la qual continuar extraient els recursos. És per això que experts i organitzacions mediam bientalistes alerten constantment del perill i el greu impacte que comporta en termes de biodiversitat i supervivència dels ecosiste mes consumir per sobre de les possibilitats

VIURE EN NÚMEROS VERMELLS

AMB EL PLANETA

El 12 de maig Espanya ja havia exhaurit els recursos naturals que hauria de gastar en un any

del planeta. A hores d’ara ja ens està passant factura i s’aguditzarà amb el pas del temps, ja que cada vegada tensem més la capacitat regeneradora de la natura.

Models insostenibles

El Dia de la Sobrecapacitat, però, no és el mateix en tots els països. El d’Espanya va ser el 12 de maig, però hi ha països que fa mesos que ja han registrat aquesta trista data. El primer país en arribar a l’Overshoot Day va ser Qatar, el 10 de febrer. El van seguir Lu xemburg, el 14 del mateix mes i el Canadà, els Estats Units i els Emirats Àrabs Units, el 13 de març. Per contra, es calcula que paï sos com l’Equador o Jamaica no assoliran el Dia de la Sobrecapacitat fins al desembre. Aquestes diferències posen sobre la taula quins països tenen un model de vida soste nible i quins, totalment insostenible.

La Global Footprint Network, una or ganització d’investigació internacional, és l’encarregada de fer el monitoratge del dèfi cit ecològic. El seu objectiu és oferir a eines

i dades que ajudin a les institucions a prendre decisions dins dels límits ecològics del planeta. Concretament, per a cal cular la sobrecapacitat analitza dos paràmetres: la biocapacitat (la capaci tat de regeneració biolò gica), i la petjada ecològi ca (la nostra demanda de recursos).

Si tothom visqués com un nord americà, necessitaríem cinc Terres per a abastir nos i cobrir les demandes de recursos natu rals. Si tothom s’equiparés al ritme de vida espanyol, caldrien 2,8 planetes. En el cas d’Espanya, enguany s’ha mantingut estable respecte a l’any passat, ja que en ambdós anys el Dia de la Sobrecapacitat va ser el 12 de maig. Ara bé, l’any passat es va avançar 13 dies respecte al 2021, que va ser el 25 de maig. El 2020, va ser el 27 de maig, el 2019, el 29 i el 2018, l’11 de juny; de manera que cinc anys hem accelerat la nostra insostenibilitat un mes. Davant d’aquesta situació, toca pre guntar se què podem fer per a revertir i ajor nar l’Overshoot Day. Acabar amb el 50% del malbaratament d’aliments a escala mundial suposaria ajornar 11 dies aquesta data. I re duint a la meitat l’ús del cotxe, l’ajornaríem 10 dies més. Segons els càlculs de la Global Footprint Network, si cada any aconseguim ajornar 4,5 dies aquest dia, l’any 2050 tor naríem a viure dins dels límits del planeta. No està tot perdut.

Si tothom visqués com els ciutadans de Nord-Amèrica, caldrien els recursos de cinc planetes per abastir-nos.

Aigua neta per protegir la natura i la salut de les

persones

Aquest any, el Dia Mundial del Medi Ambient porta com a lema ‘sense contaminació, sense plàstics’ i ens convida a passar a l’acció per preservar i tenir cura del nostre entorn

Redacció

Ematsa planifica la seva activitat alineant se amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per les Nacions Unides. Són 17 objectius encaminats a reduir la pobresa, lluitar contra el canvi climàtic, entre d’altres. L’objectiu 6 se centra en l’Aigua Neta i el Sanejament. En aquest sentit, Ematsa s’encarrega dels processos de depuració i trac tament de les aigües residuals a través de les EDAR, les Estacions Depuradores d’Aigua Residual. Es tracta de processos on s’eli mina la càrrega contaminant de l’aigua utilitzada per retornar la al medi natural amb els mínims riscos ambientals o destinar la a altres usos.

La depuració es realitza en diversos passos on es van extra ient els diversos residus que ar riben a través de la xarxa de cla vegueram, és a dir, hi arriba tot el que llencem per les aigüeres, les tasses del vàter i els embor nals i altres punts de desguàs de la xarxa.

A les estacions de depuració arriben una gran quantitat de residus impropis, que hi arri ben pel mal ús de la xarxa ja que sovint s’hi aboquen deixalles com si fos una paperera. A Tar ragona, durant l’any 2022, s’han recollit 149,88 tones de residus sòlids que es llencen al clave gueram, sobretot tovalloletes. També s’han retirat 3,6 tones de greixos i olis. A més, a través

de les xarxes de retenció instal· lades en els sobreeiximents de

la xarxa de clavegueram, s’han recollit 10 tones de residus, que en episodis de pluges tor rencials poden acabar abocats al medi natural. En total són 163,48 tones de residus abocats a la xarxa de clavegueram.

Aquests residus provoquen obstruccions en els col·lectors amb les conseqüents avaries i rebaixa de la vida útils dels

equips. La retirada, neteja, re paració d’equips i millores han suposat una despesa de prop de 250.000 euros en el darrer any.

Però a més, aquests residus, es pecialment les tovalloletes, cau sen un greu impacte ecològic, ja que s’acumulen als abocadors i una part acaba al medi natural, afectant la biodiversitat.

Per això en el Dia Mundial

del Medi Ambient, des d’Emat sa fan una crida a tenir cura de l’aigua i del medi ambient. És important no llençar per la tas sa del vàter o aigüeres medica ments, olis, pintura o productes com dissolvents, fertilitzants, burilles o d’altres residus sòlids com tovalloletes, bastonets de les orelles, etc. És l’hora de la natura.

Operari d’Ematsa a l’estació de depuració de Tarragona duent a terme el cribratge dels residus provinents de les aigües residuals.

A Tarragona, durant l’any 2022, es van recollir més de 163 tones de residus sòlids abocats a la xarxa de clavegueram

Una economia respectuosa amb la biodiversitat crearia un milió de llocs de feina

Un estudi promogut per diverses ONG mediambientalistes evidencia que només es destina un 0,12% del PIB espanyol a protegir la biodiversitat

Anna Ferran

Protegir el medi ambient i la biodiversitat és prioritari. Tan mateix, les xifres econòmiques demostren que no ho està sent. Un informe promogut per Ami gos de la Tierra, Ecologistas en Acción, SEO BirdLife i WWF evidencia que a Espanya només s’inverteix un 0,12% del seu PIB en mesures de protecció de la biodiversitat i el territori. Actu alment, 327.000 persones treba llen en l’àmbit ambient, una xifra que està estancada i que suposa un 1,78% de la població activa ocupada. Segons la investigació, la força laboral actual és del tot insuficient per a impulsar una veritable transició verda. Cal culen els promotors del treball que, si s’impulsés un escenari de transició intensa, caldria un milió de nous llocs de treballs vinculats a la cura i protecció del medi ambient.

SOSTENIBILITAT

L’informe contempla tres es cenaris de futur possibles, a data 2028, sobre els quals fa una pro jecció de l’evolució de l’ocupació vinculada a la protecció de la biodiversitat. El primer escena ri, anomenat Tot continua igual, comporta una continuïtat de les polítiques actuals. Això compor taria un creixement de l’ocupa ció del 5,2% i pocs canvis en el grau de protecció. El segon esce nari que modela l’estudi és una transició suau per assolir les me tes marcades pel Conveni de la Biodiversitat Biològica, l’Agenda 2030 i l’Estratègia de Biodiver sitat. En aquest cas, l’ocupació creixeria un 12,3%, a causa de dos factors, d’una banda, l’aug ment de la contractació per a donar resposta a les necessitats de compliment de les metes i, de l’altra, perquè l’estudi proposa que les jornades laborals siguin de 32 hores. Si la transició fos in

tensa, el tercer escenari previst, l’ocupació creixeria un 12,7% i això ens aproparia a complir ob jectius, i no metes com en l’esce nari 2, marcades pels ODS i altres acords internacionals.

Els sectors implicats

Aquesta nova ocupació, segons l’informe, es generaria en diver sos sectors, com els professionals i tècnics de les ciències naturals, la restauració ecològica, la ges tió de conflictes –especialment socioambientals–, la prevenció d’incendis, l’educació ambiental, la regulació ambiental, el sector agropecuari i el sector pesquer. Novament, el treball posa valors a com evolucionaries algunes d’aquestes professions en funció dels tres escenaris.

Pel que fa als professionals dedicats a la prevenció d’incen dis, en l’escenari on tot segueix les dinàmiques actuals, es cre

Borges presenta la primera terrina d’Oli d’Oliva Verge Extra compostable del mercat

Aquesta innovació permetrà a l’empresa reduir notablement la seva petjada ecològica, reafirmant el seu compromís mediambiental

Redacció

Borges International Group pre senta la primera terrina d’Oli d’Oliva Verge Extra composta ble del mercat, una innovació

que permetrà reduir la petjada de carboni de la seva activitat i que començarà a comercia litzar se en els pròxims mesos sota les marques Capricho An

En el sector de la pesca, si no es fa res per canviar, més d’un miler de llocs de feina desapareixeran

arien 3.000 nous llocs de feina. Si la transició és suau, la xifra creix exponencial, ja que caldri en 69.000 nous treballadors per ocupar se de tasques de pre venció d’incendis. En cas que la

transició fos intensa, aquesta xi fra pujaria fins als 172.000 nous llocs creats.

L’àmbit en el qual es pot gene rar més ocupació és l’agropecua ri. Només en un escenari soste nible de transició suau, caldrien 137.000 nous professionals. La xifra es dispara si la transició en els pròxims cinc anys es fa de for ma intensa, assolint els 740.000 nous llocs de feina generats.

El treball també va les predic cions de futur pel sector pesquer amb conclusions destacables. I és que si es manté la línia actual, el sector perdrà més d’un miler de llocs de feina, per la manca d’espècies. En canvi, s’aposta per un model sostenible i respectuós amb la biodiversitat, es podri en crear entre 12.000 (transició suau) i 56.000 (transició intensa) llocs de treball.

daluz i Borges.

La nova terrina, fabricada en plàstic compostable, es podrà dipositar al contenidor orgànic un cop usada, ja que es degrada

a través d’un curt procés indus trial quedant pràcticament des composta en menys de 6 mesos. Una millora que arriba fruit del treball constant de Borges per reduir el seu impacte ambi ental i reforçar el seu compro mís amb la cura de l’entorn. El projecte s’ha desenvolupat grà cies l’experiència acumulada i a la visió de futur de l’empresa en matèria de sostenibilitat, comp tant amb la col·laboració d’em preses com SP Group i ADBio plastics.

El president executiu i con seller delegat de Borges, David Prats, remarca que «la sosteni

bilitat forma part de l’ADN de Borges i de la nostra raó de ser. Som conscients de la importàn cia de reduir l’impacte mediam biental i treballem cada dia en això».

En aquest sentit, el grup tre balla perquè els seus productes estiguin pensats amb criteris sostenibles i d’ecoinnovació, amb l’objectiu d’oferir als con sumidors referències respectu oses amb l’entorn.

Caldran professionals en els àmbits de la restauració ecològica o l’educació ambiental, entre altres.

TRIBUNA

La importància d’allò insignificant

diverses mesures instaurades en els dar rers anys i destinades a afavorir la nos tra relació individual i col·lectiva amb el medi ambient.

És innegable que, en les darreres dèca des, la consciència social i la proactivi tat en la conservació del medi ambient s’han vist àmpliament incrementades. És cert que hem millorat en aquests àmbits, però encara és més cert que ens queda molt per fer.

I no parlo només de les administra cions o de les grans empreses, perquè el medi ambient és una qüestió que ens afecta a totes i cadascuna de les perso nes que convivim a la Terra, no ja com a treballadors, pares, empresaris o legisla dors, sinó com a individus. És per això

EMPRESA DESTACADA

que cadascú de nosaltres, en la mesura de les seves possibilitats i del seu àm bit d’actuació quotidiana, hem de fer el possible per ajudar el medi ambient i per conscienciar el nostre entorn que també ho faci. I és que, per insignificant que pugui semblar, la implicació indivi dual en un assumpte global és més que necessària i important.

A la Pobla en som molt conscients de la situació i apostem per la preservació del medi ambient com un eix principal de l’acció municipal. Per això, avui som un municipi més sostenible, gràcies a

Gomà-Camps reforça l’aposta per la sostenibilitat en el 265è aniversari

L’empresa de la Riba ha estat pionera en la producció de paper tissú reciclat per a múltiples sectors

Anna Ferran

Fer del respecte i la protecció del medi ambient la pedra angular per al creixement d’una em presa. Aquesta és l’aposta que fa anys que està duent a terme Gomà Camps. La companyia, que enguany celebra el seu 265è aniversari, és un referent a l’Es tat i a Europa a l’hora d’oferir solucions sostenibles de paper tissú per a diferents sectors.

Els seus orígens es remun ten a la Riba, l’any 1758, quan la família Camps va començar a fabricar paper per a documents oficials. Un segle més tard van engegar la producció de paper per a la indústria tabaquera fins a principis del segle XX quan

van introduir se en el sector del paper per a embalatges. A partir dels anys 60, van iniciar la pro ducció de paper higiènic, intro duïnt se així en el sector del pa per tissú. D’aleshores ençà, han viscut una trajectòria ascen dent, gràcies a la diversificació de productes, la internacionalit zació, l’aposta per la tecnologia més puntera i la sostenibilitat.

A l’any 1986, quan poc en sa bíem sobre el reciclatge i l’eco nomia circular, Gomà Camps va començar a fabricar paper tissú a partir de paper recuperat, marcant una fita històrica que canviaria la seva forma de pro duir. El 2015, es van convertir en la primera empresa de l’Estat del

sector del paper tisú en aconse guir la certificació ecològica eu ropea Ecolabel. Ara tenen més de 500 productes amb aquesta certificació i una trentena més que estan en tràmits per a obte nir la, cosa que fa de la gamma de productes reciclats de Gomà Camps una de les més extenses del mercat. Bona mostra d’això en són les xifres de l’any passat. Al 2022 van produir 29.041 to nes de paper reciclat, cosa que suposa un 8,2% més que l’any anterior. I no s’aturen aquí.

Un dels objectius que s’han marcat en el seu Pla Estratègic de Sostenibilitat 2022 2026 és augmentar la seva capacitat productiva per a fabricar pro

ductes reciclats, mitjançant el projecte 100% reciclat. L’any passat van dissenyar el pla d’im plementació i enguany comen çaran a desplegar lo.

Gestió dels recursos Com a empresa estretament vinculada als recursos naturals, com són la pasta de paper i l’ai

Estem renovant gradualment l’en llumenat públic amb bombetes de baix consum i millorant la xarxa de clave gueram i recollida d’aigües pluvials per aconseguir un sistema més eficient; hem instal·lat plaques solars al Complex Esportiu Municipal; hem implantat el sistema de recollida selectiva i n’hem fet campanyes per fomentar ne l’ús; hem instal·lat una estació de càrrega de vehi cles elèctrics. Aquests són només alguns dels exemples que guien el nostre futur com a poble mediambientalment cons cient i responsable.

Però això no és suficient. L’acció de les administracions necessita la col· laboració de la ciutadania perquè, en de finitiva, som les persones qui fem possi bles els canvis. Des de l’Ajuntament de la Pobla volem convidar a tothom a con tribuir en tot allò que estigui a la seva mà, perquè el medi ho és tot.

El 2022, van produir més de 29.000 tones de paper reciclat, un 8,2% més que l’any anterior

gua, a Gomà Camps són plena ment conscients que una gestió eficient dels recursos és fona mental. Tota la pasta de paper que utilitzen és d’origen reciclat o prové de plantacions certifica des, que han estat gestionades de forma responsable.

Així mateix, han fet seu el lema de fer més amb menys

i l’apliquen a tota la cadena productiva. Per exemple, han optimitzat el procés productiu a través de la minimització de minves, que reintrodueixen a l’inici del cicle productiu. Valo ritzen un 93% dels residus que generen i estan treballant inten sament per a trobar solucions per al 7% restant. Pel que fa a l’aigua, compten amb una plan ta de tractament que els permet recircular entre el 70 i el 80% de l’aigua, per a fer la servir en processos auxiliars.

Aquestes metes assolides són el fonament en el qual se sus tentarà el futur d’una compa nyia pionera, que ha mostrat al llarg dels seus 265 anys d’histò ria com la producció sostenible és possible.

La planta depuradora els permet recircular el 80% d’aigua.

CEDIDA

JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

A la Pobla apostem per la preservació del medi ambient i avui som més sostenibles

Anna Ferran

La moda, o més ben dit, el sector tèx til és la segona indústria més conta minant del món. Abans teníem dues temporades a l’any, després vam passar a quatre. Seguidament, es van incorpo rar les col·leccions càpsula, les novetats setmanals i actualment les tendèn cies s’actualitzen dia a dia, analit zant les reaccions dels usuaris a les xarxes per a decidir quina peça pro duir i quina suprimir. És el regne del fast fashion. Aquesta moda ràpida, que ens obre una varietat infinita d’opcions a escollir, ho fa a costa de la qualitat del producte, dels drets de les persones que la produeixen i, sobretot, ho fa a costa del medi ambient. Són molts els experts que avisen que hem entrat en una espi ral perillosa i que cal posar hi fre. A la Canonja, han decidit passar a l’acció i, per això, han dedicat l’Eco verd, la setmana del medi ambient, a conscienciar sobre la contamina ció generada per la indústria tèxtil i promoure un model de consum responsable.

Cada any, l’Ecoverd posa el focus so bre un aspecte concret i organitza tota mena d’activitats lúdiques, culturals i educatives per a sacsejar les consci ències dels canongins i canongines, des dels més petits fins als més grans. Enguany, l’esdeveniment, organitzat per la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de la Canonja, ha vol

INICIATIVA DESTACADA

LA CANONJA PLANTA CARA AL ‘FAST FASHION’

L’Ecoverd

CEDIDES

Ara bé, la Fira de Roba de Segona Mà no va ser només un punt de venda, sinó que es van programar nombroses activitats, entre les quals en destaquen un taller d’Upcycling, una pràctica que consisteix a reutilitzar roba vella, per a fer ne de nova. L’Associació Mirada Violeta va ensenyar als participants a fer scrunchies, gomes de roba per als cabells i taps per al got per a una festa segura. L’Associació Juvenil Mico de la Canonja va organitzar un campionat sobre el món del re ciclatge. Per la seva banda, l’Art de Cosir va oferir el taller Do It Yourself, de reciclatge creatiu, en el qual els participants van crear un Ninot amb encant, mitjançant roba vella, com ara samarretes, bufandes, mit jons, etc.

Iniciar a les bases

gut posar sobre la taula els problemes ambientals associats a la moda actual. En total, s’han programat prop d’una vintena d’activitats, que van començar el passat dimarts, dia 30 de maig, i que van finalitzar ahir, amb l’espectacle in fantil Els secrets del fons del mar.

La segona mà està de moda

La proposta més destacada d’aques

ta nova edició de l’Ecoverd ha estat la Fira de Roba de Segona Mà, que es va celebrar la tarda de dissabte. Cente nars de persones s’hi van apropar per vendre i comprar tota mena de roba. La peculiaritat d’aquesta fira és que les peces es van vendre per un preu mà xim de 5 euros i que tots els beneficis, així com aquella roba que al final no va trobar comprador, es van destinar

a Càritas. Així doncs, la fira no només ha contribuït a donar una nova vida a molta roba que, o bé s’hauria quedat oblidada al fons de molts armaris o bé s’hauria llençat, sinó que ha servit per a col·laborar amb una iniciativa social, com és el projecte Moda Re de Càritas, que promou la inserció laboral, el reci clatge, l’economia circular i la correcta gestió dels residus.

Els infants i joves seran els verita bles artífexs del canvi de paradigma que el planeta ens demana. És per això que una part important de les activitats programades en aquesta edició de l’Ecoverd s’han dit a terme als centres educatius canongins. Manua litats, jocs participatius per fomentar el pensament crític, tallers de costura per aprendre a donar una nova vida a la roba que ja no ens posem i activitats de conscienciació sobre el consum res ponsable han acabat d’arrodonir l’Eco verd, que ha fet de la sostenibilitat una tendència que no passa de moda.

A l’esquerra, el taller per a fer scrunchies. A la dreta, dues visitants de la fira, mirant roba de segona mà.

2023 ha posat el focus en els problemes ambientals de la moda actual

Fet a Pack Studios Tarragona

Tancar el cicle de vida dels plàstics

Alineats amb els seus objectius de sostenibilitat i de transformació dels residus plàstics, Dow ha desenvolupat una nova família de resines postconsum (PCR) sota la marca REVOLOOP™, que permeten el reciclatge mecànic i incorporen material reciclat postconsum. S’utilitzen per a oferir alternatives més sostenibles en els mercats logístics o de la gespa artificial, entre altres. Una solució revolucionària que tanca el cicle de la vida del producte eliminant el residu plàstic i donant-li una segona vida.

Plàstic circular?

A Dow, és possible

Els recursos són limitats i hem d’assegurar-nos que tinguem un planeta avui per a nosaltres i demà per als nostres fills. Sostenibilitat significa, per a Dow, treballar de la manera més eficient perquè puguem conservar el nostre medi ambient i fer cada vegada un millor ús dels recursos. És el que motiva la companyia a desenvolupar solucions circulars i amb baixa petjada de carboni en el seu camí cap a la neutralitat climàtica. En definitiva, solucions millors. Un dels grans objectius de Dow és assolir la circularitat dels plàstics, garantint la funcionalitat i tenint en compte tot el cicle de vida, des de l’origen i fins a la fi de l’ús del producte. El seu Centre d’Innovació Pack Studios Tarragona treballa per aconseguir-ho.

Centre d’Innovació Pack Studios Tarragona

Pack Studios Tarragona és el resultat de diversos anys de desenvolupament i inversió. Ha estat dissenyat per a servir el mercat del packaging accelerant la innovació i donant suport als objectius de sostenibilitat de la indústria i dels clients de Dow. Està proveït d’equips d’assaig i producció de films d’última generació, tant a escala de laboratori com industrial, així com de fabricació d’envasos, cobrint aplicacions per a l’envasat i embalatge d’aliments, béns industrials, agricultura, medicina i higiene, i per al desenvolupament d’un etiquetatge sostenible. Amb la seva recent ampliació el 2022, Pack Studios Tarragona es consolida com a referent europeu en innovació i desenvolupament de solucions circulars i amb baixa petjada de carboni, el disseny per a la reciclabilitat i de la transformació cap a una indústria més sostenible i circular. El centre compte amb més de 55 persones amb una gran riquesa cultural i multidisciplinar, aportant un ambient divers i inclusiu per a promoure la innovació.

Adhesius que faciliten el reciclatge

El 2022, Dow va desenvolupar l’adhesiu rentable INVISU™ 7007, que aconsegueix evitar que les etiquetes dels envasos siguin un contaminant en el procés de reciclatge. La innovadora tecnologia emprada permet la perfecta separació de l’envàs, l’etiqueta i de l’adhesiu durant el procés de rentatge previ al reciclatge mecànic, millorant així la qualitat del procés. La reciclabilitat de la tecnologia ha estat certificada per organismes internacionals com APR als Estats Units i Cyclos HTP a Alemanya.

Menys malbaratament alimentari

Dow posa el focus en el desenvolupament de solucions d’envasat per a aliments que, utilitzant el menor contingut de material plàstic possible, ofereixin més funcionalitat i la màxima protecció al producte, per augmentar la seva vigència. Un clar exemple el trobem en l’envasat de carn. La seva gamma de segellants d’alt rendiment AFFINITY™, combinada amb altres productes del seu portfoli, permet protegir 1 kg de carn amb només 3 grams de plàstic, reduint un 75% el malbaratament alimentari.

CEDIDES

Iberdrola premia les millors iniciatives per a la convivència entre renovables, natura i persones

El president de la companyia, Ignacio Galán, ha entregat la primera edició dels Premios CONVIVE

Diàleg i col·laboració. Aquests han estat els missatges que ha volgut destacar el president d’Iberdrola, Ignacio Galán, en la primera edició dels Premios CONVIVE. Els guardons, que neixen amb l’objectiu d’avançar en la transició energètica cap a la descarbonització, reconeixen les millors iniciatives per a la convivència de les renovables, la natura i les persones.

Ignacio Galán ha assegurat que Iberdrola pretén «mobi litzar a tota la societat contra el canvi climàtic. No tenim un altre planeta, hem de cuidar d’aquest. El problema se solu ciona entre tots». El president ha recordat que la companyia fa més de 100 anys que conviu amb l’entorn, facilitant la im plantació de les renovables i promovent la cura de la biodi versitat.

Iberdrola ha organitzat aquests premis junt amb el Cen

tro de Innovación en Tecnolo gía para el Desarrollo Humano de la Universitat Politécnica de Madrid (itdUPM). Els guardons reconeixen aquelles iniciatives, aliances, empreses, accions o entitats locals que exemplifi quen la integració de les ener gies renovables amb el desen volupament socioeconòmic i la conservació de la biodiversitat a Espanya.

Els premiats han estat: enti tats locals, Pueblo Solar de Ce dillo i l’ajuntament de Revilla Vallejera; participació ciutada na, Gobierno foral de Navarra; investigació, coneixement i in novació, Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambient; emprenedoria social i empre sarial, Faramax; comunicació i conscienciació, EFEverde; pre mi extraordinari, SEO BirdLife. La companyia considera que avançar en la descarbonitza ció és essencial per aconseguir

una economia més sostenible i assolir els objectius climàtics. Com a referents mundials en la lluita contra el canvi climàtic, Iberdrola ha creat el Programa CONVIVE, una línia de millora contínua que integra totes les iniciatives i aliances que bas teixen ponts cap a una transició energètica en harmonia amb la natura i les persones.

El grup energètic vol de senvolupar impactes positius en les comunitats locals per a contribuir al desenvolupament econòmic rural i a la vertebració del territori. Així mateix, busca, amb aquesta iniciativa, crear un benefici en la biodiversitat, perquè allí on hi ha renovables, hi ha millor conservació del ter ritori i tornen a créixer espècies vegetals autòctones silvestres que, a la vegada, atrauen espèci es animals autòctones.

A nivell global, aquest projecte contribueix a la lluita contra el

canvi climàtic i, a nivell local, genera activitat econòmica i millora la biodiversitat. A més, Iberdrola vol donar a conèixer aquesta proposta per a millorar l’acceptació social de les energi es renovables.

Un exemple de convivència

El Programa CONVIVE d’Iber drola neix amb el fi de facilitar l’acceleració del desenvolu pament de les energies reno vables a Espanya. Amb aquest programa es persegueixen dos objectius. Per una banda, un

intern, impulsant la millora contínua i les millors pràctiques disponibles en la integració de les renovables en l’entorn. Per l’altra, un extern, contribuint de forma positiva al desenvolupa ment local i a la conservació de la biodiversitat a través de la col· laboració i la creació d’aliances. El programa s’estructura segons tres línies d’actuació. La primera, contribuint al des envolupament socioeconò mic, amb el reconeixement a iniciatives que fan possibles la contribució dels projectes al

desenvolupament econòmic i social a escala local, però també nacional. La segona, protegint i millorant la biodiversitat, amb accions que contribueixen a la integració de les instal·lacions en el territori i el paisatge i mi llorant la seva contribució a la biodiversitat i el seu impacte mediambiental. I la tercera, millorant l’impacte de les reno vables i l’acceptació social de la transició energètica a través de la col·laboració amb tercers.

Alguns exemples d’aquestes iniciatives són: la integració d’activitats ramaderes i agràries en l’entorn de les instal·lacions, el desenvolupament d’activitat d’apicultura i nous desenvo lupaments en agrovoltaica; el desenvolupament de la cadena de valor del sector renovable i de proveïdors en l’àmbit local; la creació de comunitats energèti ques i l’ajuda a municipis per a desenvolupar plans de desen volupaments; la participació en aliances per a definir les millors pràctiques en els projectes re novables; desenvolupar nova activitat industrial i d’innova ció, etc.

Els premiats entraran a for mar part de repositori de gua nyadors, amb especial reco neixement i amb possibilitat d’altres elements de visibilitat del seu projecte. El guardó no té retribució econòmica.

A dalt, els premiats. A sota, un projecte d’integració agrícola.

ECOSISTEMES

De la salut del medi ambient en depèn la nostra

Canvis tecnològics i socials, cap a un model d’economia circular

ARMENGOL GRAU FRANQUET

El soroll submarí: la nova amenaça que traspassa oceans

Reduir la velocitat dels bucs ajudaria

EFE

Amb l’equip adequat, el soroll que provoquen sota l’aigua els vaixells que entren i surten del port de Nova York es pot regis trar a les costes europees, asse guren els científics. I només és la punta de l’iceberg d’un pro blema de dimensions enormes i a l’alça, que afecta gairebé tots els oceans i que posa en risc la vida marina.

La Plataforma Oceánica de Canarias (Plocan) va reunir a mitjans de maig a representants d’institucions científiques de nou països europeus que tre ballen de forma coordinada per intentar tractar aquest pro blema, des de la comprensió de com afecta el soroll a casa espècies fins al disseny de nous models d’hèlices que ajudin a fer que el trànsit marítim sigui una mica més silenciós. Però amb prop de 100.000 vaixells navegant pels diferents oce ans, molts d’ells concentrats en passos amb altíssims nivells de trànsit, com el Canal de la Manxa, alguns investigadors es pregunten per què no actuar ja en el més immediat: la velocitat. Amb una simple reducció del 20% en la velocitat a la qual navega, el soroll submarí que emet un vaixell cau de manera

molt significativa, en una pro porció gairebé sempre superior, sense necessitat de canviar res en el seu sistema de propulsió, explica l’investigador de Plo can, José Antonio Díaz Ávila. Díaz Ávila reconeix que na vegar més a poc a poc pot afec tar els costos de les navilieres, perquè eleva els temps d’en trega de les mercaderies, però probablement també reduiria el seu consum d’energia. No obs tant això, defensa que aquesta és una matèria susceptible de regulació legal, tant nacional com internacional i ho planteja en els següents termes: «Si hem limitat la velocitat a les autopis tes per a evitar morts, per què no es pot reduir la velocitat de navegació per a millorar la salut dels ecosistemes marítims?»

Tots els mars estan inundats del soroll generat per l’home, amb excepcions, com l’Antàr tida i petites zones dels oceans que, per les característiques fí siques dels seus fons gaudeixen de cert silenci. El soroll és tant que, en determinades freqüèn cies, com les compreses entre 50 i 100 hertzs, és impossible saber, ja què és «soroll natural» dels oceans, perquè estan sa turades per les emissions dels motors dels bucs.

Gerent de la MANCOMUNITAT PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS URBANS

Quan mirem el calendari de dies internaci onals, descobrim una varietat interminable d’efemèrides i, en molts casos, d’un grau de concreció que ens pot atabalar. En canvi, hi ha dies que ho abasten tot. Fa cinquanta anys que el 5 de juny celebrem el Dia mun dial del Medi Ambient. Es tracta d’una efe mèride important que reivindica un tema extens, complex i cada vegada més urgent. Un error que de vegades cometem és considerar el Medi Ambient com una assig natura aïllada. És moment ja de tractar la

de forma transversal, com un tot que afecta cada aspecte de la vida. Cada acció huma na té un impacte, una petjada ecològica.

L’educació ambiental i la consciència eco lògica marquen la forma com consumim i gestionem els residus, com adquirim béns i productes, com ens movem i ens cuidem.

L’educació ambiental no és un programa a memoritzar, sinó una forma de vida que acaba per determinar les nostres accions: és aprenentatge i presa de decisions cons tants. La consciència ecològica es materia

litza en la nostra vida diària, a casa i a la fei na, en els nostres hàbits d’higiene i formes de mobilitat. I, quan l’acció passa d’indivi dual a col·lectiva, creix exponencialment. I esperem que això ho faci, perquè ens hi juguem la nostra salut i la del planeta.

Contaminació per plàstics

El tema del Dia mundial del Medi Ambient d’aquest 2023 gira entorn de la contamina ció per plàstics. No podem perdre de vista que aquest material és pràcticament im prescindible per al nostre dia a dia. Per la quantitat de controls als quals se sotmet, és el material més segur per protegir i con servar productes d’alimentació i per utilit zar en el sector sanitari i hospitalari. Sense plàstic no seria possible una transfusió sanguínia, ni una pròtesi ortopèdica, ni un quiròfan. Per la duresa, lleugeresa, versatili tat i durabilitat, el plàstic també és essencial en sectors, com del transport o de les noves tecnologies. En definitiva, aporta molts avantatges que altres materials no tenen. Si ara ens replantegem l’ús del plàstic és perquè l’hem estat gestionant malament. És un material que es pot reutilitzar i reci clar fàcilment si es fa a través dels proce diments adequats. Malauradament, molt sovint, en lloc d’aplicar hi tractaments de valorització, es deixa abandonat a la natura o en abocadors i és quan es degrada i conta mina el medi.

Sabem que aquesta pràctica s’està re metent gràcies a canvis de tendència, tant tecnològics com culturals. D’una banda, perquè els processos de reciclatge milloren i allarguen la vida del material. Però també perquè cada cop més persones som consci ents que cal reduir la generació dels residus i entenem la importància de la recollida se lectiva. La transició cap a un model d’eco nomia circular no es pot aturar.

De cara al 2050

Des de la Unió Europea s’han marcat di rectives i metes per combatre l’emergència climàtica i un bloc de mesures molt impor tant fa referència a la gestió de les deixalles. Per exemple, l’any 2025 —que el tenim a tocar—, hem d’assolir una taxa de recollida selectiva dels residus urbans del 55%, men tre que, actualment, la mitjana catalana no arriba al 47%. Cal tenir en compte que la bossa de brossa que generem a casa està majoritàriament composta per envasos lleugers i fracció orgànica, seguit de paper i vidre: materials, tots ells, recuperables a través del reciclatge. Per tant, si separem bé, només una part petita dels residus anirà al contenidor gris, on encara es podrà valorit zar tot fent ne energia.

TRIBUNA

CEDIDA

Només zones remotes com l’Antàrtida se’n salven.