empreses: motor del territori
noves implantacions
Un any marcat per les grans inversions
Pocs anys arrenquen o han arrencat en les últimes dècades amb la força econòmica que ho ha fet aquest 2025, que estrenava el calendari amb un anunci desitjat però que pocs esperaven tan matiner per part de Repsol, amb el projecte de l’Ecoplanta que la multinacional energètica aixecarà al polígon químic
nord, al terme del Morell.
La nova factoria ‘verda’ de producció de metà a partir de residus sòlids urbans no només resulta important pel fet que Repsol treurà de la seva cartera més de 800 milions per invertir al Camp de Tarragona, sinó, sobretot, perquè definirà el futur del polígon químic tarragoní i marcarà el camí per tal que altres multinacionals del sector químic acabin seguint la
seva aposta de futur.
L’Ecoplanta serà un projecte pioner a Europa que transformarà brossa –pura i dura– en combustibles renovables i productes circulars, convertint-se en una solució per a la reducció d’emissions de CO2 en el transport, al mateix temps que fomentarà l’economia circular.
La instal·lació es convertirà en la primera planta d’Europa que fabrica metanol renovable a
través de la gasificació i de cara al 2029 suposarà la creació de 340 llocs de treball directes, indirectes i induïts, a més dels 2.800 que generarà en la fase de construcció.
Els grans anuncis d’inversió no han quedat, però, en aquesta arrencada de 2025, en el polígon químic i un grup català com és Ametller Origen donava a conèixer aquest mes de febrer un projecte de 50 milions
d’euros en l’àmbit agroalimentari a Mont-roig del Camp. El municipi del Baix Camp, que ja encara la recta final per tal de fer possible un altra gran inversió industrial vinculada als Fons Nuclears i a la mobilitat elèctrica, com és la planta de bateries de la coreana Lotte, veurà
La planta de metà circular del Morell ha de fer que altres empreses segueixin el camí
refermada la seva tradició agrícola amb un centre productor de fruita i hortalisses destinades al mercat de proximitat català. Igual que l’Ecoplanta, tant l’aposta d’Ametller com la de Lotte marcaran la línia del futur laboral de tota la comarca del Baix Camp.
D. Prats
Vista general del polígon químic nord a la zona del Morell, on Repsol aixecarà l’Ecoplanta. ARXIU
empreses: motor del territori
desnuclearització
Els Fons de Transició Nuclear arriben al moment clau del seu desenvolupament
Les ajudes es destinen a accions per compensar la pèrdua de llocs de treball i de recursos del tancament nuclear
D. P.
Des de fa uns anys s’ha convertit en habitual sentir a parlar dels Fons de Transició Nuclear, que es nodreixen d’un impost mediambiental propi de Catalunya creat el 2020 amb el qual es vol acompanyar les zones afectades per la desnuclearització en la transició energètica justa i el desenvolupament socioeconòmic.
Les dues centrals nuclears d’Ascó i la de Vandellòs van entrar en funcionament el 1984,1986 i 1988, respectiva-
ment, amb una previsió de tancament per part del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) de fins al 2030 i 2031, superant la previsió dels 40 anys de funcionament pels quals van ser dissenyats els reactors.
L’objectiu dels fons és acompanyar els territoris i els sectors econòmics fins ara depenents de les nuclears per no deixar cap territori enrere, donat que l’impacte del tancament de les centrals comportarà la desaparició d’una mitjana de 3.000 llocs de treball directes que incideixen directament en el teixit econòmic dels municipis
que les envolten. Els diners dels Fons de Transició Nuclear es distribueixen entre els 96 municipis beneficiaris del Penta I i II de les centrals nuclears Vandellòs i Ascó i contempla l’atorgament de la totalitat dels 83 milions d’euros anuals que els corresponen d’acord amb la llei vigent.
En aquest sentit, dels fons corresponents a 2023 es van concedir subvencions directes a ajuntaments, empreses i persones emprenedores que impulsaran un total de 433 actuacions, que crearan 91 noves
PROMOCIÓ IMMOBILIÀRIA
activitats econòmiques i 215 llocs de treball a les zones afectades pel tancament de les centrals nuclears. Així mateix, també es posaran en marxa 415 accions de transició energètica i s’elaboraran 25 estudis. Pel que fa a les ajudes cor-
Els fons de 2023 impulsaran 433 actuacions, que crearan 91 noves activitats i 215 llocs de treball
responents als fons de 2024, tindran un pressupost de 76 milions d’euros, set menys que el 2023. Aquest dimarts s’ha reunit l’òrgan de govern del Fons de Transició Nuclear a la Terra Alta i el secretari d’Empresa i Competitivitat, Jaume
Torres, ha indicat que en les pròximes trobades s’acabarà de determinar on es destinaran. De moment, d’aquests 76 milions, 49 ja estan compromesos en projectes en fase d’estudi. Als 27 restants caldrà afegir-hi 23 milions més d’un primer avançament del 2025, amb la qual cosa els diners a repartir enguany encara seran 50 milions d’euros.
Últims habitatges de Neinor Homes en venda a la zona d’Emprius Sud de Salou
La promoció es troba llesta per al seu lliurament, a punt per entrar a viure
Neinor Homes té disponibles els últims habitatges de la promoció Salou Homes, situada a Emprius Sud, una ubicació privilegiada a pocs metres del centre de la població i a escassos minuts de la platja de Llevant, en una zona urbanitzada que compta amb amplis vials i espais enjardinats.
Es tracta d’un conjunt residencial que destaca per la seva àmplia zona comunitària, que inclou una gran piscina amb un ampli solàrium, àrea de jocs infantils, zones verdes i una
pista de pàdel al centre. El projecte consta de tres edificis en forma d’U, amb planta baixa i tres alçades, que configuren un conjunt urbanístic de 97 habitatges de 2 i 3 dormitoris i 4 locals comercials, a més de places d’aparcament i trasters. Els preus van de 223.000€ per
un pis de 2 dormitoris (amb traster i aparcament), als 253.400€ per un pis de 3 dormitoris, també amb plaça
d’aparcament i traster. Els habitatges són els últims disponibles i es troben llestos per entrar-hi a viure.
Torre de refrigeració de la central nuclear d’Ascó. PEXELS-J.C.
Redacció
empreses: motor del territori
El mapa definitiu del mercat laboral català: 7,9%
d’atur, 122 vagues l’any i 581 ERO
Un de cada tres convenis col·lectius de Catalunya està per sota de les 37,5 hores setmanals
L’any 2024 ha estat, sense cap mena de dubte, el més positiu a Catalunya en termes de creació d’ocupació des de la crisi financera de 2008. Les xifres que ho avalen? L’atur ha disminuït un 3% en territori català respecte a un any enrere –actualment és del 7,9%-, mentre que a la resta d’Espanya és del 10,6%. És a dir, en aquests moments 329.300 catalans es troben aturats i en cerca activa de feina. També s’ha produït un augment dels contractes in-
definits i una lleugera caiguda dels temporals, a més d’una disminució dels expedients de regulació d’ocupació (ERO). Així ho destaca L’informe del mercat laboral i de la negociació col·lectiva, presentat a Foment del Treball, amb un avís: cal posar el focus entre els demandants d’ocupació i els aturats efectius en un entorn en què molts empresaris els costa trobar els perfils més adequats per a la seva companyia. Durant l’últim any s’han registrat un total de 373 convenis, que comporta un increment del 10% respecte del 2023. “Els
convenis col·lectius segueixen a un bon ritme, però la proposta de reducció de la jornada laboral impulsada per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ho està frenant”, detalla Javier Ibars, director de relacions laborals i assumptes de treball de Foment del Treball. «Caldrà reorganitzar horaris i condicions laborals de molts empleats, cosa que pot causar certa conflictivitat», afegeix Ibars. Com a curiositat, un de cada tres convenis col·lectius de Catalunya està per sota de 37,5 hores a la setmana; el 19,57% han pactat entre 37,5-38,5 ho-
res la setmana, mentre que la resta és menor a 40 hores després setmanals. A parer d’Ibars, pràcticament el 97% dels treballadors ja estan afectats
per convenis col·lectius que estan per sota de la dinàmica de la jornada de les 40 hores. Pel que fa a les retribucions, el 2023 hi va haver augments sa-
larials molt importants a causa de l’augment de la inflació i, com a conseqüència, el 2024 ha estat menor. De fet, l’increment salarial del 2023 va ser del 3,44%, mentre que el 2024 ha estat de tan sols el 2,81%. En aquests moments, la bona notícia és que hi ha menys expedients de regulació (ERO) respecte als últims anys. Segons dades de l’Observatori del Treball i Mercat Productiu les empreses han comunicat o resolt 581 expedients, un 12,89% menys que l’any anterior i que ha afectat un total de 16.221 persones. A més, des de la patronal catalana destaquen com a positiu que es torna a dades similars prèvies a la pandèmia de la covid-19. Entre els principals sectors, la immensa majoria dels ERO s’han efectuat en l’àmbit dels serveis, després de la indústria, la construcció i l’agricultura. A Catalunya hi ha hagut 122 vagues, amb 21.160 treballadors implicats. Això sí, hi ha hagut un augment del 3% de les vagues. Exactament, del total de vagues, 118 han estat vagues d’empresa i 4 sectorials. Similar als ERO, la majoria d’elles s’han efectuat al sector serveis, seguit de la indústria.
AMIC
Els sous van pujar un 2,81 % de mitjana durant el 2024. PEXELS
empreses: motor del territori
seguretat I VIGILÀNCIA
Vissegur, un nou concepte de seguretat basat en la proximitat, la tranquil·litat i la protecció
L’empresa disposa d’una Central Receptora d’Alarmes pròpia per oferir un tracte més immediat i personalitzat
Sentir-se segur és molt més que disposar d’un servei d’alarma. És viure amb la confiança que aquells que vetllen pel teu habitatge o empresa disposen de les millors eines i del màxim compromís per fer que el teu dia a dia sigui com tu l’havies planificat, sense contratemps. I és en aquest sentit que la seguretat al Camp de Tarragona ha fet un pas endavant i assoleix un nou nivell gràcies a Vissegur.
L’empresa reusenca és líder del sector de la seguretat, especialitzada en instal·lació i manteniment de sistemes d’alarma d’última generació dissenyats per oferir la màxima protecció tant a llars com a negocis, garantint la seguretat dels seus clients en tot moment. Amb tecnologia d’avantguarda, inclouen detectors de moviment, sensors de portes i finestres, i càmeres de videovigilància, tots connectats a una central receptora d’alarmes (CRA) que supervisa qualsevol incidència en temps real.
Central d’Alarmes 24 hores La CRA pròpia de Vissegur està equipada amb tecnologia d’avantguarda que permet la ràpida detecció de qualsevol incidència. Quan es pro-
dueix una alarma, immediatament s’activa el protocol de verificació per descartar falses alarmes i, si és necessari, s’avisa a les forces de seguretat o als serveis d’emergència. Aquesta resposta ràpida és crucial per minimitzar els danys i garantir la protecció tant de persones com de béns
materials. A més, Vissegur compta amb professionals altament qualificats que supervisen constantment les alertes, garantint una atenció immediata i eficaç.
A banda dels sistemes d’alarma, Vissegur ofereix una àmplia gamma de serveis per a cada necessitat. Entre
aquests, s’inclouen la videovigilància amb càmeres d’alta resolució que permeten el monitoratge en temps real; els sistemes contra incendis, que detecten i alerten sobre qualsevol indici de foc; i el control d’accessos, que regula l’entrada i sortida de persones a les instal·lacions mitjançant
sistemes biomètrics i targetes d’identificació. Així mateix, també disposa de vigilants de seguretat per aquells clients que necessiten una presència física que reforci la protecció i dissuadeixi qualsevol amenaça potencial.
Protecció i excel·lència
Vissegur s’ha consolidat com una empresa de referència al Camp de Tarragona, oferint solucions adaptades a les necessitats específiques de cada client. La combinació d’una atenció personalitzada i la implementació de les darreres tecnologies en matèria de seguretat permeten garantir un servei eficaç i de confiança. Els seus sistemes de seguretat guanyen un valor afegit quan estan connectats a la seva Central Receptora d’Alarmes (CRA), ja que la supervisió constant i la resposta immediata a qualsevol incidència ofereixen un entorn segur i fiable. D’aquesta manera, els clients poden delegar la seva seguretat amb total tranquillitat, sabent que estan en mans dels millors professionals.
Amb un ferm compromís amb la innovació i la qualitat, Vissegur continua evolucionant per adaptar-se als nous reptes del sector i millorar constantment les seves solucions de seguretat.
Redacció
Sistema de seguretat amb detecció de moviment i càmera integrada. CEDIDA
empreses: motor del territori
OBSERVATORI ECONÒMIC
Creixen els sectors digitals, de comunicació i construcció mentre es frena l’automoció
La fabricació de material de transport, la indústria tèxtil o l’extractiva alentiran la seva activitat aquest 2025
L’Observatori Sectorial de CaixaBank Research ha identificat set sectors en expansió a l’economia espanyola, quan l’any passat només eren dos: la construcció i la fabricació de material de transport. Ara, aquest darrer, la indústria tèxtil i l’extractiva són els sectors que es contrauen davant els vuit del 2023 (un de cada tres). Alguns dels sectors que més creixen són la química, la farmacèutica o la paperera, impulsades pel descens de la factura energètica i l’increment
de les exportacions.
En canvi, l’Observatori indica que l’automoció s’ha desaccelerat després del fort repunt del 2023 en un context de forta competència internacional en la producció de vehicles elèctrics. Després d’increments en la producció del 5,8% i el 10,4% el 2022 i el 2023, el 2024 va caure un l’1,5%. La producció encara és lluny dels nivells anteriors a l’esclat de la pandèmia, en concret un 11,8% per sota del mitjana de 2014-2019. Aquest és un sector clau en termes d’ocupació, innovació i de balança comercial, en un moment com
l’actual cap a la transformació tecnològica i l’electrificació dels vehicles.
D’altra banda, l’Observatori destaca el fort creixement que estan experimentant els serveis d’alt valor afegit, com la informació i les comunicacions, i les activitats professionals, científiques i tècniques, uns sectors que, a més, cada vegada venen més a l’exterior i ofereixen un alt potencial de creixement. Per això, el centre d’estudis de l’entitat considera que el futur del sector passa per la implantació d’activitats d’alt valor afegit. Veu necessari
implantar gigafactories, impulsar la producció de components electrònics i apostar per la tecnologia, el coneixement i l’establiment de centres de desenvolupament tecnològic. Segons CaixaBank, el sector turístic ha continuat batents rècords i es
CaixaBank destaca la força de serveis amb valor afegit com la informació o les comunicacions
manté com a «pilar fonamental» del creixent de l’economia espanyola, tot i que el ritme d’avenç s’ha moderat. De cara al 2025, les perspectives són «favorables de forma generalitzada», tot i que amb diferències en funció del sector. Concreta-
ment, entre els sectors on s’espera un ritme de creixement més elevat destaquen els lligats a la transició digital, com ara les tecnologies de la informació i la comunicació (+4,6%), i els serveis professionals (+4,8%). També sobresurt la construcció (+3,3%), que es beneficiarà del descens dels tipus d’interès que s’ha iniciat el 2024, però que tindrà més impacte el 2025.
ACN
Frontal del nou tren Coradia Max d’Alstom a la planta de l’empresa a Santa Perpètua de Mogoda. ACN-A.SEGURA
empreses: motor del territori
ENERGIA RENOVABLE
La generació elèctrica de fonts renovables creix a Catalunya un 18,6% el 2024, fins a 7.159 GWh
L’augment es basa en la hidràulica, que guanya un 62,2% gràcies a la pluja de principis d’any a la conca de l’Ebre
La generació elèctrica de fonts renovables va créixer a Catalunya un 18,6% el 2024 en comparació amb el 2023, fins a 7.159 GWh, segons l’informe d’Opina 360 amb dades provisionals de Red Eléctrica d’Espanya. Una crescuda que l’informe atribueix al «fort increment» de l’energia hidràulica, un 62,2% més (3.600 GWh), gràcies a les precipitacions que va haver-hi la primera meitat de l’any passat a la conca de l’Ebre. Així es va compensar la caiguda d’un
Tribuna
Lluís Balsells
R+D+I
sp|activa
7,8% de l’energia eòlica, fins a 2.837 GWh.
Pel que fa a la solar fotovoltaica va augmentar un 4,1% anual, assolint 416 GWh, i la solar tèrmica va pujar un 1,5%, fins a 67 GWh. Catalunya va ser només la setena comunitat de l’Estat en generació renovable, concentrant el 4,8% del total.
La generació d’energia de fonts renovables va aportar el 19,1% de tota l’electricitat feta a Catalunya. Un valor que va situar la comunitat a la cua de l’estat espanyol, només per davant de País Basc (17,3%) i les illes Balears (14,6%). Al
capdavant en la generació de renovables sobre el total de la regió a l’Estat va ser Castella i Lleó amb el 92,8%.
Malgrat la millora dels resultats de generació d’energies netes, tant l’Estat com sobretot Catalunya són encara molt lluny d’assolir els objectius de descarbonització i de dependència de fons derivades del petroli, fet que s’agreujarà encara més amb l’aturada de les centrals nuclears quan finalitzi el seu cicle de útil de vida.
L’augment d’energia verda a Catalunya durant el 2024 va permetre rebaixar la generació
de fonts no renovables fins a un 5,8% anual, amb 30.350 GWh. La nuclear, una de les principals, es va reduir un 1,6% (22.178 GWh), tot i que la caiguda més elevada va ser la dels cicles combinats, amb un 17,6% (4.873 GWh). Per altra banda,
La fotovoltaica va guanyar un 4,1%, assolint 416 GWh, i la solar tèrmica puja un 1,5%, fins a 67 GWh
es va tancar 2024 amb gairebé el doble de potència renovable instal·lada (70 MW), distribuïda en 40 MW de solar fotovoltaica i 30 MW d’eòlica.
Això va suposar arribar a un total de 3.811 MW. Al conjunt de l’Estat, la generació de re-
El Bloqueig d’Equips LOTO (Lockout/Tagout) i la Intel·ligència Artificial
En un món cada cop més digitalitzat, la intel·ligència artificial (IA) està començant a jugar un paper fona mental en l’optimització i la millora de processos de seguretat. Els sistemes de monitorització en temps real, per exemple, ajuden a detectar condicions perilloses i aler tar a les persones que treballen en instal·lacions o equips amb perills importants.
Una aplicació més concreta es troba en el protocol de bloqueig d’equips LOTO (Lockout/Tagout), que és un pro cediment fonamental en la gestió de la seguretat industrial. La seva finalitat és protegir les persones treballadores du rant el manteniment i la reparació de maquinària o instal· lacions. Aquest sistema garanteix que les instal·lacions i/o
màquines es mantinguin fora de funcionament, evitant que s’activin o s’alliberi energia de manera accidental. Un dels principals avantatges de la IA al protocol LOTO és que es pot gestionar i monitoritzar l’estat de les màqui nes en temps real, assegurant que se segueixin els proce diments de bloqueig i etiquetatge de manera precisa. Això redueix la possibilitat d’errors humans, que són una de les principals causes d’accidents en entorns industrials. En tots els casos cal que la IA tingui informació, cosa que implica la necessitat de sensors, que tinguin qualitat de la dada, i en temps real sobre l’entorn laboral. Els sen sors poden mesurar variables com a temperatura, pressió, vibracions i nivells de gasos, i proporcionar dades que la IA
novables va repuntar un 10,3% el 2024, assolint un rècord de 148.979 GWh, impulsada per la fotovoltaica (+18,9%) i la hidràulica (+35,5%). L’eòlica va ser la principal font amb una aportació total de 60.920 GWh. L’informe d’Opina 360 lamenta que el global de l’any podria haver estat millor si no hagués reculat un 7,2% interannual el darrer trimestre.
utilitzi per analitzar i predir riscos.
Un altre avantatge significatiu és la millora en la comu nicació i la documentació. Els sistemes d’IA poden opti mitzar tant la comunicació interna com la documentació relacionada amb els protocols de seguretat. A través de la generació d’informes automàtics sobre el compliment del protocol LOTO, aquestes tecnologies faciliten el control i el seguiment de les pràctiques de seguretat de manera més eficient. Això no només ajuda les empreses a complir les normatives, sinó que també fomenta una cultura de segu retat més sòlida.
La gestió de la prevenció, la informació de sensors i l’eina d’IA poden millorar la seguretat a la feina.
Redacció
Molins de vent de la Serra de Montargull, entre Talavera i Llorac, a la Conca de Barberà. ACN-O.BOSCH
empreses: motor del territori
La salut i les ciències de la vida injecten 44.757 milions a l’economia, el 7,6% del PIB
AMIC
Volem emetre tres missatges: la solidesa de l’ecosistema de les ciències de la vida i la salut català, l’auge de la intel·ligència artificial i les teràpies avançades i que Catalunya és al mapa internacional». Sílvia Labé, directora de l’informe de la BioRegió de Catalunya, avançava així unes dades més que prometedores sobre l’ecosistema científic innovador, extretes de l’estudi de 2024. Si bé feia dos anys la BioRegió registrava una davallada després d’un «històric» 2022, el passat 2024 s’ha consolidat com un dels hubs d’innovació en salut més competitius d’Europa, després de marcar un nou rècord d’inversió en empreses emergents i scaleups de salut, amb prop de 350 milions d’euros.
L’informe, que porta bones notícies en la seva desena edició, ha comptat amb el suport d’Almirall, AstraZeneca, Esteve, Grifols, Johnson&Johnson, Pfizer, i la col·laboració d’Acció i Catalonia Health, entre altres entitats.
Un teixit de 1.523 empreses
A la fotografia del sector apareixen un total de 1.523 empreses, de les quals un 90% són petites i mitjanes empreses. Gairebé un terç (470) són empreses emergents, i fins a 112 són empreses derivades, aquelles que han vist la llum en alguna de les 93 institucions de recerca que acull el territori, com ho són el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Parc Científic de Barcelona (PCB) o l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), entre altres.
D’aquest miler i mig d’empreses catalanes en despunten les dedicades a l’àmbit biotecnològic, que abasta fins al 25% de les empreses, és a dir, 386, seguides dels serveis professionals i consultoria (259 empreses), la salut digital (239), tecnologies mèdiques (225), empreses proveïdores (209),
farma (127) i empreses inversores (78). Totes elles impulsen el sector de la salut a generar un impacte econòmic equivalent al 7,6% del PIB de Catalunya (el 4,1% provinent de la indústria i el 3,5% restant de les activi-
tats sanitàries), i a situar-se «en tercera posició dins de l’economia catalana en termes de valor afegit, just per darrere del comerç i de les activitats immobiliàries», tal com detalla el director general de Biocat, Ro-
bert Fabregat, qui afegeix que «també és el tercer sector que més ocupació genera».
De fet, aquests dos darrers indicadors han mostrat un creixement continu en el darrer període de cinc anys. D’una banda, el sector ha facturat 44.757 milions d’euros (+6% respecte a l’any anterior) dels quals gairebé 25.500 milions pertanyen a la indústria i la resta a les activitats sanitàries. Quant a l’ocupació, la BioRegió catalana dona feina a 281.379 professionals, dels quals 206.000 es dediquen a les activitats sanitàries i 75.379 a la indústria, que ha generat uns 17.500 nous llocs de treball.
sector català reforça el seu lideratge assolint el 41% del total estatal (9.409 milions d’euros) i les principals exportadores com són Almirall, B Braun, Esteve, Grifols o Werfen. Els productes de les ciències de la vida i la salut representen el 9% del total de les exportacions catalanes, amb Suïssa, Alemanya, França, Irlanda i Itàlia com a principals destinacions. Ara bé, si posem èmfasi en les importacions, «Catalunya destaca pel seu dinamisme i paper estratègic en l’aprovisionament sanitari», segons Labé, que xifra en 9.707 milions d’euros les importacions catalanes del sector, un 32,5% de l’Estat.
El sector de la salut genera un impacte econòmic equivalent al 7,6% del PIB català
El 2024 es van captar 550 milions d’inversió estrangera i es van crear 1.700 nous llocs de treball
Quant a les exportacions, el
Una altra de les grans xifres han estat els 2.106 milions d’euros en inversió estrangera directa que la Bioregió ha rebut en els darrers cinc anys, amb AstraZeneca al capdavant, arribant a captar fins a 550 milions d’euros l’any passat i creant gairebé 1.700 nous llocs de treball. «Si AstraZeneca ve aquí és perquè hi ha un ecosistema punter», assegura Fabregat, qui també destaca altres inversions com la de Qiagen, que ha invertit 13 milions en un centre d’innovació per al diagnòstic de malalties infeccioses a escala mundial. Altres multinacionals que compten amb la seva seu central a la BioRegió són Isdin, BioIberica, Ferrer, Gaes, Inibsa, Salvat o ReigJofre, i porten Catalunya a concentrar prop del 50% de la indústria farmacèutica espanyola, amb fins a 79 plantes de producció de medicaments.
Edifici estel d’AstraZeneca, a l’antiga seu de Telefònica a l’avinguda Roma barcelonina. AMIC
Una sanitària treballant en un laboratori. Catalunya dona feina a 281.379 professionals. ACN-F.AVIA
empreses: motor del territori
ATENCIÓ DOMICILIÀRIA
Un servei professional i de proximitat per tenir cura de les persones al seu domicili
El SAD de la Xarxa Santa Tecla s’encarrega de l’assessorament, serveis i suport per a persones amb dependència
Redacció
El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de la Xarxa Santa Tecla és un conjunt de serveis i accions dirigides a les persones que, per raó d’edat, malatia o discapacitat, tenen limitada la seva autonomia personal. Aquests serveis són prestats principalment al domicili de la persona usuària/família per tal de resoldre dificultats de desenvolupament o d’integració social o la manca d’autonomia personal, amb l’objectiu de promoure una millor qualitat de vida. Els serveis que es presten, principalment, són la cura de la persona, la cura de la llar i l’atenció a les famílies. Aquests serveis es poden complementar amb altres modalitats d’atenció, com ara fisioterapia, assessorament, menjar a domicili, cursos d’infermeria, ajudes tècniques i adaptatives de la llar i els serveis de xarxes assistencials.
Entre els principals objectius del SAD de la Xarxa Santa Tecla destaquen les següents: mantenir les capacitats preservades i compensar la pérdua d’autonomia, donant suport per realitzar les activitats de la vida diària; fomentar el desenvolupament d’hàbits saludades (alimentació, higiene, exercici físic...); conservar l’entorn domèstic en condicions adequades de habilitabilitat; potenciar la integració i la participació en l’entorn més proper; donar suport a les persones cuidadores familiars en situació de dependència i/o exclusió social, per tal de poder prevenir crisis o claudicacions.
El Servei d’Atenció Domiciliària es basa en programes d’atenció indi-
Part de l’equip del Servei d’Atenció Domiciliària i La Tecla a casa de la Xarxa Santa Tecla. Roger Borrull, director del servei; Ariadna Piñol, coordinadora de La Tecla a casa Tarragona i barris; Gemma Nebot, coordinadora de La Tecla a casa Tarragona i barris; Javi Gámez, coordinador de La Tecla a casa Tarragona nord-Llevant i SAD Públic Consell Comarcal del Tarragonès; Arnau Convalia, coordinador de La Tecla a casa i SAD Públic del Vendrell, Calafell i Consell Comarcal del Baix Penedès; i Raquel Márquez, coordinadora de La Tecla a casa Salou, Reus i SAD Públic Cambrils i Consell Comarcal a Vila-seca. En total al SAD de la Xarxa Santa Tecla hi treballen actualment més de 170 professionals que donen servei a prop d’un miler de famílies tarragonines. CEDIDA
vidualitzada, per tal d’afavorir l’increment de l’autonomia personal en el seu medi habitual, gaudint d’un projecte de vida satisfactori i digne, evitant o retardant l’ingrés en centres residencials.
Servei públic d’atenció a domicili
Per accedir al servei d’atenció a domicili públic, cal tramitar la Llei de dependència a través dels serveis socials
de la zona de residència de la persona/familia destinatària i reunir una sèrie de requisits. Els serveis socials establiran criteris de prioritat per assignar serveis basats, principalment, en el grau de necessitat, i secundàriament, en la renda disposible i en altres criteris que s’analitzen cas per cas.
La Tecla a casa Davant l’increment de la demanda
d’aquests tipus de serveis, hi ha entitats com La Tecla a casa, de la Xarxa Santa Tecla, degudament acreditada per la Generalitat i amb segell de qualitat ISO 9001, que presta una atenció personalitzada amb un conjunt de professionals qualificats, adaptant-se a les necessitats de cada persona i/o família, disponibles els 365 dies de l’any durant les 24 hores, a torns.
La Tecla a casa, amb implantació a bona part del nostre territori i donant servei a prop d’un miler de famílies, ofereix també altres serveis com ara formació de cuidadors familiars, planificació i execució d’obres d’adaptació de la llar, assessorament en ajudes tècniques, dieta saludable a domicili, acompanyaments hospitalaris i a visites mèdiques, compres o tràmits... entre moltes altres.
CONTINGUT ESPECIAL ~
empreses: motor del territori
Europa vol retallar en un 80% les empreses que han de fer informes d’impacte ambiental
Brussel·les també planeja rebaixar les multes mínimes a qui no retalli la petjada de carboni
ACN
La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres reduir en un 80% les empreses obligades a presentar informes sobre el seu impacte mediambiental. La idea s’emmarca en «l’estratègia» de Brussel·les per reduir la burocràcia a què s’han de sotmetre les companyies europees. L’objectiu, segons la CE, és reforçar la capacitat de les empreses europees de competir amb la resta del món. Tanmateix, el paquet de simplificació presentat afecta a mesures aplicades per lluitar contra el canvi climàtic. Entre d’altres, l’executiu comunitari també planteja rebaixar les multes mínimes per les companyies que no rebaixin la seva petjada de carboni.
Ajudar les pimes
Les mesures presentades formen part del primer paquet ‘òmnibus’ de simplificació anunciat per Von der Leyen fa dues setmanes, que pretén reduir fins a un 25% en cinc anys la càrrega burocràtica que suporten les empreses a la Unió Europea, xifra que s’eleva fins a un 35% en el cas de les pimes. Segons el comissari europeu d’Economia, Valdis Dombrovskis, les primeres mesures permetran estalviar
fins a 6.300 milions d’euros en despeses administratives a les empreses europees. En primer lloc, Brussel·les ha presentat una revisió de la directiva que obliga les empreses a presentar informes de sostenibilitat. Ara, aquelles companyies obligades a informar sobre el seu impacte mediambiental seran aquelles que superin els 1.000 treballadors
o els 450 milions de facturació anual. Segons càlculs de l’executiu comunitari, això suposarà retallar fins a un 80% les companyies obligades a elaborar informes de sostenibilitat.
La revisió de la directiva també afectarà les informacions sobre l’anomenada taxonomia de la UE, la classificació europea d’inversions que es consideren verdes. Segons
l’executiu comunitari, les empreses podran seguir donant aquesta informació de manera voluntària, però els permetrà estalviar en «càrrega administrativa». La CE també vol donar dos anys més a les empreses que entren dins l’àmbit
Només caldran informes amb més de 1.000 treballadors o 450 milions de facturació
d’aplicació de la directiva, fins al 2028, i que havien de començar a informar a partir del 2026.
La proposta de l’executiu comunitari també planteja modificar el Mecanisme d’Ajust Fronterer de Carbó (CBAM, per les seves sigles en
PROVEÏDORS
La ‘diligència deguda’ serà més suau
Dins el paquet de mesures de l’executiu comunitari també hi ha una revisió de la directiva sobre diligència deguda en sostenibilitat corporativa, que obliga les empreses a identificar i mitigar el seu impacte mediambiental i social. És a dir, el seu impacte sobre els drets humans on produeixen i durant tota la seva cadena de subministrament, estiguin dins o fora de la UE. Brussel·les proposa eliminar el llindar mínim per multar les companyies en cas que incompleixin la directiva. Fins ara, el mínim era el 5% de la facturació anual de l’empresa i ara l’executiu comunitari aposta per retirar aquesta xifra mínima. Les empreses deixaran d’estar obligades posar fi als contractes amb els proveïdors quan detectin que aquests cometen vulneracions i, en lloc de rescindir els contractes, es proposa suspendre’ls i que, si els proveïdors reverteixen els incompliments, la relació es pugui reprendre.
anglès), l’aranzel que aplica a les importacions de tercers països que generen altes emissions de diòxid de carboni, per eximir els “petits importadors” de les obligacions d’aquest. Segons la CE, es tracta principalment de pimes i particulars que importen «petites quantitats de mercaderies que representen quantitats molt petites d’emissions».
TANCAMENTS i serralleria
Tecnomat, un referent de garantia en el sector de les portes i els automatismes
Tots els serveis i equipaments relacionats amb el món de l’habitatge requereixen proveïdors de primera línia que aportin la tranquil·litat de saber que mai haurem de perdre la son a causa el seu mal funcionament. I, d’entre aquests, si un destaca per sobre dels altres, és el de les portes i els tancaments. Gaudir d’un servei de primera línia és garantia de tranquil·litat i això és el que ofereix Tecnomat, una empresa amb seu
a Riudoms amb 27 anys de trajectòria que hereta l’experiència, la qualitat i el coneixement d’una de les firmes pioneres del Camp de Tarragona en la construcció de portes i tancaments des dels anys vuitanta. Tecnomat fabrica, munta i fa el suport tècnic de portes i automatismes, treballant sempre amb components de primeres marques, a més d’oferir serveis de serralleria i manteniments en el sector del metall. Redacció
El comissari d’Economia, Productivitat i Simplificació, Valdis Dombrovskis. ACN
empreses: motor del territori
recursos naturals
L’increment d’ús d’aigua regenerada de la indústria rebaixa la despesa del CAT
Les vint-i-set indústries consorciades han reduït el 12% d’aigua potable consumida
El consum d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) s’ha reduït el 2024. S’ha passat dels 77,7 hectòmetres cúbics l’any 2023 als 74,4 hm3 l’any passat.
La reducció del consum d’aigua ha sigut del 4,25%, sobretot per la reducció del 12% d’aigua potable que han registrat les 27 indústries consorciades, donat que la indústria incrementa l’ús d’aigua regenerada i optimitza els seus processos. El consum ciutadà als 69 municipis que s’abasteixen del mi-
nitransvasament de l’Ebre ha crescut lleugerament, un 0,3%.
De mitjana, el CAT ha consumit 2,53 metres cúbics per segon (m3/s) dels 4 m3/s de la concessió. El mes amb menys consum va ser el febrer (2,1 m3/s) mentre que l’agost es va consumir més aigua (3,1 m3/s). Els 74,4 hectòmetres cúbics (hm3) consumits al CAT l’any passat representen el 78,6% de l’actual concessió (que és de 94,71 hm3). El 33% de l’aigua l’ha consumit la indústria i la resta els 69 municipis consorciats. Els municipis han incrementat un «lleuger» 0,3%
ocupació a tarragona
el consum respecte al 2023. El consum mitjà anual dels consorciats durant el 2024 ha sigut de 2,35 metres cúbics per segon (m3/s), un 58% de la concessió (que és de 4 m3/s).
El consum més baix d’aigua potabilitzada es va registrar al mes de febrer, amb 5,1 hectòmetres cúbics (2,3 m3/s), i el màxim, va ser a l’agost, amb 8,3 hectòmetres cúbics (3,1 m3/s). El pic de consum més alt va ser el 7 d’agost de 2024, amb una producció de 3,53 m3/s.
Les 27 indústries que s’abasteixen del minitransvasament de l’Ebre han reduït el consum
L’atur torna a pujar lleugerament al gener i se situa en 40.137
desocupats
L’atur registrat a la demarcació fe Tarragona va tornar a créixer lleugerament al gener, com ja va passar al desembre. Es van registrar 140 persones més que busquen feina, xifra que representa un 0,35% més que el mes anterior. Hi ha 40.137 persones
desocupades a les comarques tarragonines i ebrenques, segons les dades del Ministeri de Treball i Economia Social publicades aquest dimarts. Els serveis i l’agricultura són els dos sectors on l’atur ha incrementat -amb 333 i 45 persones més sense feina, respectivament-, mentre que la construcció és el sector on
més s’ha reduït (-171). Tot i aquest lleuger increment, les dades d’evolució de l’atur al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre en comparació el gener de 2023 són positives amb 1.154 persones menys sense feina, una reducció de l’atur interanual del 2,79%. Passa el mateix amb les xifres d’afiliació a la Seguretat Social.
un 12% amb l’increment d’ús d’aigua regenerada i l’optimització de processos industrials. El director gerent del CAT, Josep-Xavier Pujol, ha recordat que la indústria tarragonina té un projecte de reutilització d’aigua «consolidat en uns vo-
El 33% de l’aigua del Consorci l’han consumit les indústries i els altres dos terços els municipis
lums de 6 hm3 anuals», però està prevista una segona fase amb la duplicació dels equips electromecànics, per «aconseguir 4 hm3 més, aviat». «Aquests volums, lògicament, ja no vindran del consorci i són notícies que acompanyen que el sistema sigui més resilient», ha dit.
salut i qualitat de vida
Centre Auditiu Alfons Biscarri, confiança per recuperar el so de la vida
Poder sentir els sons que t’envolten, els matisos de la veu de qui t’acompanya o la remor de la natura és bàsic per poder viure plenament. Si notes que alguna d’aquestes coses se t’escapa, que perds les converses i que
vas desconnectant de l’entorn, visita el Centre Auditiu Alfons Biscarri de Reus. Amb més de 25 anys de professió, ofereix confiança i atenció única a l’hora de fer un pas tan important com el de recuperar el so de la vida.
El president del CAT, Marc Brunet, va indicar que la reducció del consum de l’aigua és resultat també de l’increment de l’ús responsable del recurs que ha deixat la greu sequera. «Tenim molt de marge de recorregut i podríem continuar parlant de reduccions de consum».
Redacció
El director gerent i el president del Consorci d’Aigües de Tarragona, Josep-Xavier Pujol i Marc Brunet. ACN
empreses: motor del territori
comerç internacional
Les exportacions tarragonines creixen un
5% el 2024, fins als 11.555 milions d’euros
Els productes químics i els béns d’equipament són els dos sectors amb més vendes a l’exterior
El comerç internacional i la balança econòmica segueix en una bona línia a les comarques tarragonines i les exportacions de la demarcació van créixer un 5% l’any 2024 si es comparen amb les xifres registrades l’exercici de 2023, i es van vendre productes per valor d’11,555,2 milions d’euros. Malgrat aquesta boan dada, la xifra encara és menor que la de les importacions, les quals van resultar ser més elevades i es van enfilar fins als 17.670,7 milions, amb un des-
cens de 1,1% respecte als índex de 2023.
Els productes químics i els bens d’equipament (equipaments per a la indústria, maquinària o equips electrònics) van ser els dos sectors que van liderar les exportacions tarragonines durant l’any passat. Els primers, van vendre productes a l’exterior per valor de 3.857,9 milions, fet que va representar un 33,4% del total d’exportacions, amb un increment del 0,5% respecte el 2023. Per la seva banda, els segons van suposar el 16,5% del gruix de la demar-
cació, fins als 1.905,1 milions (+15,9% que l’any anterior).
Segons les dades publicades pel Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, al desembre les exportacions es van incrementar 12,9%, fins als 919,1 milions d’euros, en comparació amb el mes anterior. Les importacions també van créixer, un 9,4%, fins als 1.323,1 milions d’euros. Així, el saldo negatiu mensual va ser de 404 milions d’euros, una xifra lleugerament superior als 395,9 milions del desembre del 2023. Al desembre els dos principals sectors exportadors de la
demarcació van ser els productes químics i els productes energètics. Els químics van representar el 28,7% del total d’exportacions de la província, amb unes vendes de 264,2 milions; si bé també en van importar per valor 180,5 milions. En
El sector químic va vendre productes a l’exterior per valor de 3.857,9 milions
canvi, els energètics van enviar a l’estranger productes valorats en 160,9 milions (17,5% del global de la demarcació), però en van importar per un cost de 432,4 milions, un 32,7% del conjunt de les importacions de la regió.
Les dades d’àmbit català indiquen que l’any 2024 les exportacions van disminuir un 0,5%. Van disminuir les exportacions dels béns de capital un 6,1% i les d’intermedis un 2,8%; d’altra banda, van augmentar les de béns de consum un 3,6%. Destaquen la baixada de vendes a altres països i territoris d’Europa (−5,0%) i a la Unió Europea (−2,3%).
Redacció
Nova planta de Messer a Vila-seca. ACN-A. MARTÍNEZ
empreses: motor del territori
El govern espanyol subvenciona dos projectes d’hidrogen verd a Ascó i la Pobla de Mafumet
Dos projectes de producció d’hidrogen verd ubicats a les localitats tarragonines d’Ascó i la Pobla de Mafumet han estat seleccionats provisionalment en una concessió d’ajuts anunciada pel govern espanyol per a la creació de plantes que contribueixin a la descarbonització industrial.
Segons va detallar la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, s’ha donat «llum verda» a aquestes iniciatives dins del pla de «valls i clústers» d’hidrogen que està dotat amb 1.214 milions d’euros dels fons NextGeneration de la Unió Europea. També s’han selecci-
onat projectes de Galícia, Castella i Lleó i l’Aragó. En el cas dels projectes tarragonins la concessió preveu destinar un total de 236 milions d’euros per unes plantes que preveuen una inversió total de 617 milions. Tal com ha dit Sara Aagesen, el projecte de clústers i valls d’hidrogen verd situa l’Estat com un referent en aquesta energia sostenible. La ministra va assegurar en una trobada amb un grup de professionals del sector energètic que la inciiativa del govern «permetrà avançar en la descarbonització dels sectors on és més difícil». De fet, Aagesen defensa que una de les particularitats del pla és que buscava que el combustible es consumeixi molt a prop d’on es genera.
Pel que fa a l’impacte dels projectes aprovats, Aagesen ha apuntat que generaran 4GW de capacitat, cosa que suposa el 33% dels 12GW que marca l’objectiu fixat al darrer Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC). A més, els projectes mouran una inversió total en l’àmbit estatal xifrada en 5.000 milions i crearan 9.000 llocs de feina directes i 11.000 d’indirectes. «A més generaran ecosistemes que es consolidaran, perquè parlem d’un sector de present i de futur, que arriba per quedar-se en aquests camí cap a la descarbonització», ha
El pla del govern és que el combustible es consumeixi a prop d’on es generi
promès la vicepresidenta. En el cas del projecte d’Ascó rep el nom d’HyBERUS i s’impulsa conjuntament amb les localitats aragoneses de Caspe i Fabara. Preveu tenir una potència d’electròlisis de 360,00 MWe. La inversió total seria de més de 303 milions d’euros dels quals l’Estat preveu aportar-ne més de 137. Pel que fa al projecte previst a la Pobla de Mafumet, rep el nom de Tarragona Hydrogen Network (THYNET), tindria una potència de 132,56 MWe i una inversió total de 314 milions del que l’Estat en posaria 98.
La ministra Sara Aagesen, en una imatge d’arxiu. ACN
empreses: motor del territori
empreses tecnològiques
Tot a punt per a la gran cita del Mobile World Congress
La majoria d’empreses catalanes seran a l’estand ‘Catalunya, cor digital d’Europa’ o al congrés 4YFN
Redacció
La setmana vinent Catalunya, Barcelona i, per proximitat, també Tarragona, viuran una nova edició del Mobile World Congress, el principal esdeveniment del sector tecnològic que acull el país. Seran quatre dies de màxima activitat al llarg dels quals s’esperen atreure més de 101.000 visitants i que congregarà més de 2.700 empreses entre els vuit pavellons del recinte Gran Via de Fira de Barcelona. Hi ha confirmada la presència de tots els grans noms del ector tecnològic, des de Google a Meta, passant per Samsung, Nokia, Xiaomi, SK Telecom o Huawei, però també la més gran representació d’empreses catalanes que mostraran les seves apostes al món sencer.
Catalunya participarà en el MWC amb un gran estand propi, que enguany durà el lema ‘Catalunya, cor digital d’Europa’. El pavelló s’ubicarà al Congress Square de la Fira, el passadís que connecta els pavellons del 3 al 8, i la seva gran atracció serà una experiència immersiva dins d’un túnel de 21 metres que parlarà sobre els quatre eixos principals que posicionen el Principat com a hub tecnològic europeu: l’economia digital, el govern digital, el talent digital i la connectivitat. En aquesta instal·lació s’acolliran 46 empreses i entitats cata-
lanes, entre les quals es troben Leitat, Open Cosmos, Sateliot, Ebantic, Foot Analytics, i2CAT, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) o Eurecat. També hi haurà un espai dedicat a promocionar l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya, el Catalonia.AI, i la Digital Catalonia Alliance (DCA).
Les startups, al 4YFN
La majoria de les companyies catalanes es donaran cita al 4
Years For Now (4YFN), el congrés que se centra en l’emprenedoria i les start-ups integrat dins del MWC, que ocuparà tot el pavelló 8 de la Fira Gran Via. L’estand que acollirà un nombre més elevat d’empreses locals és el Pavelló Catalonia de la Generalitat, ubicat als booths B34 i B35, on es podran veure un total de 28 empreses emergents locals, que es dividiran en dos grups. Els dies 4 i 5 de març hi seran les companyies Additive Spa-
ces, Agrikola.ai, Awayter, Baluwo, Blindstairs, Gandolapp, Maite.ai, Microfy. ai, Nubfreight, Orchestrasci, Orpheus i Planet Biotech. En canvi, els dies 6 i el 7 ocuparan l’espai Cleanmeal, Copailot, Dawa, Didit, Ealyx, Enkitek, Funos, Improfit.ai, Kibus Petcare, McSystems, Neutraltrust, Next64, Phoenix Foods,
Secrets Vault, Vaive Logistics i Wingwin.eu.
La majoria de les firmes catalanes seran al 4 Years For Now d’emprenedoria i startups
En el cas d’Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa, del departament d’Empresa i Treball, també comptarà amb un estand propi, al booth B25, on es podran trobar les start-ups Aridditive, Dapibus, Robopedics i Seabots. Per la seva
banda, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) instal·larà el seu habitual estand de Catalan Arts al booth B50, on acollirà un total d’onze empreses i entitats: 2Awesome, Barcelona Music Tech Hub, Dotlinesdot, Dust Games, GameBCN, Gatera Studio, Loadstar Games, Meloom, My Sheet Music Transcriptions, Omaet Games i Vanova.a.
Presència d’universitats Algunes universitats també seran al 4YFN acompanyant projectes impulsats per estudiants o alumnis dels seus graus. La UB acompanyarà un total de 16 empreses derivades i emergents del centre, repartits en dos grups: els dos primers dies assistiran Colorsensing, Log Meal, Oniria Therapeutics, CellFlow, Ludens Studio, Omashu, Pets & Vets i YouCards Collection, mentre que els dos darrers hi participaran Impetux Optics, NerekaLAB, Bend It Sports, DEKINES, Imat Technology Innovation – MaxSens, Loop Diagnostics, Sistema THEAD i WardUs Safety. La Universitat de Barcelona (UB) també destaca la presència de start-ups i spin-off sorgides de la universitat que tenen estands individuals o que formen part d’estands d’altres entitats, com són Qilimanjaro Quantum Tech, Virmedex, Nimble Diagnostics, VRAIn, MyLuno AI i Additive Spaces. Per altra banda, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) també porta 16 companyies al 4YFN, centrades en àmbits com l’educació, la salut o la digitalització: Accessibles, ARCamp, Immersium Studio, Langtern, Levelab, Picofon, POWAR STEAM, Smart Clasroom Project, Kala, UNNE Institut de Neuroestimulació, BeTalent, eTrivium, Twintual, Autonomous Delivery Robot, BCN Resol, Fastfest.
SERVEIS A LES EMPRESES
Multioficines Tarraco, un entorn de qualitat per fer créixer el teu projecte
Poder desenvolupar l’activitat de qualsevol empresa en un entorn professional i de qualitat, amb tots els serveis necessaris per tal de consolidar-se i créixer, és bàsic per a qualsevol projecte, i encara més si aquest acaba de néixer.
Multioficines Tarraco neix pensant en poder oferir suport i facilitats a totes les iniciatives d’emprenedoria i a les petites empreses i autònoms. Es tracta d’un entorn on crear
noves aliances i aprofitar les sinèrgies gràcies a un espai privilegiat amb 34 despatxos, una sala de reunions, una sala d’actes, serveis de recepció, atenció de visites, paqueteria, cantina i accés les 24 hores.
Tot plegat converteix Multioficines Tarraco en un centre de primer nivell que va més enllà d’un coworkingconvencional per convertir-se en un aliat perfecte tant en projectes de nova creació com en els consolidats.
Entrada principal del recinte firal de Gran Via a l’Hospitalet, que s’omplirà amb el MWC. ACN
empreses: motor del territori
dinamisme empresarial
El sector audiovisual accelera, creix un 14% en facturació i ja arriba al 3% del PIB català
La indústria genera un volum de negoci de més de 8.600 milions d’euros i dona feina a gairebé 42.000 persones
ACN
El sector audiovisual ha facturat un 14% més a Catalunya i ja genera un volum de negoci equivalent al 3% del PIB català. Així ho detalla un estudi presentat per la Generalitat en col·laboració amb el Clúster de l’Audiovisual de Catalunya. L’ecosistema de l’audiovisual va generar uns ingressos de més de 8.600 milions d’euros i va donar feina a gairebé 42.000 persones el 2023. El creixement de la facturació va ser molt superior al del total d’empreses, que es va situar en 4.161 el 2024 (+4%), fet que indica que les companyies estan creixent. El Govern ha atribuït part de l’increment a la fira audiovisual Integrated Systems Europe (ISE). Des de l’any en què es va celebrar la primera edició a Barcelona, el nombre d’empreses audiovisuals ha crescut un 15,3% a Catalunya. D’altra banda, les companyies del sector que ja estaven implantades prèviament a la celebració d’aquest esdeveniment han vist créixer la seva facturació un 30,3% entre el 2021 i el 2023, en part gràcies a l’ISE.
L’estudi destaca la importància del sector, amb un creixement del 13% de treballadors, arribant gairebé als 42.000 ocupats i d’un 4% més d’empreses, fins a les 4.100. Les dades reflecteixen «un sector madur» on el 62% de les companyies tenen més de 10 anys de vida. Les empreses amb més trajectòria donen feina a més del 81% dels empleats. A més, hi ha un ecosistema d’startups que s’ha duplicat en els últims cinc anys fins a les 335 empreses emergents. Dins de la cadena de valor del sector, el desenvolupa-
ment i la producció audiovisual copen més de la meitat de la facturació total a Catalunya, per davant de la difusió de marca -és a dir comunicació i
publicitat de les producicons (36%)- i la distribució per canal, els espais de distribució i exhibició offline i online (13%) En aquest sentit, el presi-
dent del Clúster de l’Audiovisual, Miquel Rutllant, ha destacat el potencial de la producció virtual -des de la realitat virtual i augmentada passant pel mapping i projeccions d’immersives- en el creixement del sector i ha demanat a les institucions que hi apostin. Precisament, un dels reptes que ha assenyalat Rutllant és l’adaptació davant de «tecnologies que canvien constantment» i que requereixen una inversió elevada. L’estudi també fa referència a l’ecosistema audiovisual destacant diversos projectes que poden fer creixer la indústria: el Catalunya Media City, el Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa o les 18 universitats que formen en comunicació audiovisual. En aquest sentit, el president del Clúster ha demanat a les administracions que apostin per situar en aquestes infraestructures els equipaments més novedosos. La indústria audiovisual viu un gran dinamisme gràcies a la transició digital,els telèfons intel·ligents i la intel·ligència artificial. En total, va facturar 2.600 milions d’euros l’any 2023 i va superar els 2.800 milions d’euros el 2024.
El sector ha incrementat un 13% el nombre de treballadors. PEXELS
empreses: motor del territori
Acció crea un servei per facilitar que les empreses catalanes guanyin dimensió
Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, ha creat el nou servei de creixement empresarial per tal de contribuir a l’augment de dimensió del teixit empresarial català, segons ha anunciat el secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’Acció, Jaume Baró Torres.
La dimensió de les empreses té un impacte directe en aspectes com la productivitat o la capacitat d’innovar i internacionalitzar-se. Actualment, el 95,5% de les companyies catalanes són microempreses (menys de 10 treballadors) i són comparativament més petites que les de l’entorn amb què competim, fet que resta competitivitat. Com a exemple, aquesta xifra és superior a la de països líders al continent com ara Alemanya (84,4%) o amb un volum de població similar a Catalunya com Àustria (88%) o Dinamarca (88,9%). Millorar aquests registres és un dels pilars estratègics del Pacte Nacional per a la Indústria
2022-2025, en el qual s’emmarca la definició del nou servei d’Acció.
Per Baró Torres, el nou servei ha de contribuir a «assolir l’objectiu de tenir 1.500 empreses grans i mitjanes a Cata-
lunya l’any 2030». En aquest sentit, el secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ ha recordat que «augmentar la dimensió de les empreses permetrà que les altres principals palanques de
creixement, la innovació i la internacionalització, també tinguin més impacte». Tot i així, «no busquem un creixement per se, sinó un creixement sostenible que es connecti amb les estratègies de valor compar-
CONSTRUCCIÓ I OBRES PÚBLIQUES
Patran Costa Dorada, experts en noves tècniques
de pavimentació
Estan especialitzats en la tècnica de pavimentació dels regs asfàltics
Innovació i obres públiques es donen de la mà a Patran Costa Dorada. Aquesta empresa té una dilatada trajectòria en l’àmbit de la construcció i les obres públiques. Duen a terme tota mena de treballs d’obra pública i privada, així com manteniment d’urbanitzacions, pavimentacions, excavacions i transports.
En les pavimentacions, la técnica dels regs asfàltics son la principal especialitazació de Patran Costa Dorada, cosa que els diferencia, ja que són poques les companyies que l’empren. Expliquen que, en les pavimentacions, una bona preparació del terreny és clau per a garantir-ne la solidesa. Per això, fan els passos necessaris per a assegurar un acabat correcte. Treballen amb tota mena de materials, adaptant-se a les necessitats de cadascun dels projectes i clients amb qui tracten per a garantir la seva màxima satisfacció i uns resultats òptims Redacció
tit», ha conclòs. El nou servei de creixement empresarial d’Acció comptarà amb tres fases principals que abordaran els tres grans frens que limiten el creixement: la cultura empresarial, el tipus
de model de negoci i l’accés al finançament. Així doncs, des d’Acció s’oferiran tallers de formació per a directius sobre creixement orgànic de les empreses i missions específiques de benchmarking a entorns de referència com el de Boston.
Treballar el model de negoci Una segona fase permetrà a les empreses treballar el seu model de negoci per fer-lo escalable a través d’un assessorament financer que validi la seva capacitat de creixement. Finalment, les empreses podran optar a la línia d’ajuts a Noves Oportunitats de Negoci, que inclou la definició i l’execució d’un nou pla de creixement. Així mateix, també es facilitarà les connexions amb fonts de finançament com fons d’inversió.
Sigui de forma orgànica o inorgànica, fer créixer el tamany de les empreses hauria de garantir una millor viabilitat econòmica, més productivitat i una millor gestió del talent, a banda de permetre a les societats emprendre projectes d’internacionalització i innovació més ambiciosos.
FINANÇAMENT COMUNITARI
L’empresa catalana capta 460 milions europeus en recerca i innovació
Les 432 companyies que han captat aquests ajuts representen el 2,7% del total a la UE
Les empreses catalanes han captat 460 milions d’euros de finançament europeu en projectes de recerca i innovació durant els primers quatre anys del programa marc Horizon Europe 2021-2027. Entre els anys 2021 i 2024, Catalunya és la tercera regió europea amb més fons captats en aquest tipus de projectes, assolint el 4% del total del finançament del programa, només per darrere de París (Île-de-France) i Mu-
nic (Oberbayern). El volum de fons captats per les empreses catalanes representa més del doble del que pertocaria al país pel seu pes de població a la Unió Europea. De la mateixa manera, les 432 companyies que han captat aquests ajuts representen el 2,7% del total a la UE i situen Catalunya com la segona regió amb més volum d’empreses beneficiàries només per darrere d’Île-deFrance. A escala estatal, Catalunya lidera amb un 32% del finançament total a Espanya i un 24,5% d’empreses.
Jaume Baró Torres, conseller delegat d’Acció, l’agència catalana de competitivitat empresarial. ACN
Redacció
empreses: motor del territori
INNOVACIÓ
La startup Jolt Solutions entra en un programa
japonès d’impuls d’empreses emergents
Nascuda a l’ICIQ, el projecte la connecta amb corporacions del Japó per rebre formació i consultoria
La startup catalana Jolt Solutions, nascuda a Tarragona i especialitzada en solucions per a la indústria de l’hidrogen verd, ha estat seleccionada per participar en un programa japonès d’acceleració d’empreses. La iniciativa identifica startups tecnològiques de tot el món, les connecta amb grans corporacions del Japó i els ofereix formació i consultoria per acompanyar-les en el procés de creixement i adaptació per a la seva entrada al mercat.
Per accedir a aquest programa, Jolt Solutions ha comptat amb el suport d’ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat–, que l’ha connectat amb l’agència japonesa Advanced Telecommunications Research Institute International (ATR), impulsora de la iniciativa. Jolt Solutions és una empresa sorgida de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) de Tarragona enfocada a la fabricació d’elèctrodes industrials per a electrolitzadors de l’aigua per aconseguir una producció eficient d’hidro-
gen verd. El CEO de l’empresa emergent, Leon Rizzi, subratlla que actualment es troben «en fase pilot, ja incorporades als clients, amb la voluntat de poder escalar aviat la producció d’elèctrodes a nivell industrial». L’empresa té l’objectiu d’arribar a poder situar les seves futures plantes de producció «al costat dels clients que necessitin la tecnologia, com ara empreses químiques».
L’empresa participarà en aquesta iniciativa japonesa on podrà entrar en contacte amb possibles socis al mercat japonès, que té entre els seus ob-
jectius d’internacionalització. «El Japó és un mercat molt important per a nosaltres, perquè és un dels actors líders a escala mundial en l’àmbit de l’hidrogen, però és molt difícil accedir-hi», apunta Rizzi. «Estem treballant en el desenvolupa-
Treballa en el sector dels elèctrodes per al tractament de l’aigua o les bateries
ment d’elèctrodes per a sectors com el tractament de l’aigua i d’altres d’emergents, com el de les bateries, en què el Japó és un dels líders internacionals i per això volem aprofitar l’oportunitat», subratlla el CEO de l’empresa emergent, en relació amb
la seva participació en aquest programa d’acceleració.
Jolt Solutions compta amb un equip d’una vintena de persones i vol augmentar la plantilla properament, motiu pel qual estan tancant una ronda de finançament de 8,5 milions d’euros per poder ampliar el seu laboratori i l’equip d’especialistes. Tenen la seu a l’Hospitalet de Llobregat.
Redacció
Els socis i fundadors de Jolt Solutions, a la seu de l’ICIQ a Tarragona. CEDIDA
empreses: motor del territori
formació i empresa
La URV s’acosta a l’empresa amb màsters d’entreteniment temàtic i enologia
Les noves titulacions per al curs 2026/27 inclouen un grau d’Odontologia i un Doctorat en Educació
La Universitat Rovira i Virgili (URV) tindrà noves titulacions oficials el curs 2026/27. L’últim Consell de Govern ha aprovat dos màsters un dels quals Erasmus Mundus, un grau en un centre adscrit, un programa de doctorat i diversos títols propis de postgrau i microcredencials universitàries.
Els dos nous màsters que s’impartiran tenen en comú l’aposta per la sostenibilitat i la innovació. D’una banda, es crea, a proposta de la Facultat de Turisme i a Geografia, el Màster Erasmus Mundus en Disseny Innovador d’Entreteniment Temàtic i Atraccions per a la Sostenibilitat, que coordina la URV i en què també participen la Breda University of Applied Sciences holandesa i la Libera Università di Lingue e Comunicazione de Milà. Es
tracta d’una proposta formativa singular en el panorama català, europeu i global de l’àmbit de les ciències socials, i l’objectiu és la formació de professionals en matèria de disseny, planificació, gestió, operació i direcció d’entreteniment temàtic i d’atraccions recreatives sota principis de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. El màster està enfocat en parcs temàtics, monuments, museus o centres d’interpretació. El programa ha estat dissenyat dins l’Erasmus Mundus Design Measures (EMDM), atorgat l’any 2022 per l’European Education and Culture Executive Agency (EACEA). Per altra banda, es crea el Màster en Sostenibilitat i Innovació a la Indústria Enològica i Cervesera, que pretén
El màster està enfocat en parcs temàtics, monuments, museus o centres d’interpretació
formar professionals capaços d’afrontar els reptes actuals i futurs en aquests sectors, tot promovent pràctiques més sostenibles i eficients. L’àmbit de coneixement abasta les àrees clau de la producció, el desenvolupament tecnològic, la gestió de residus i l’eficiència energètica, així com la preservació dels recursos naturals i la innovació en processos i productes, i la seva comercialització. El màster està dirigit tant a professionals del sector com a interessats en desenvolupar solucions innovadores per reduir l’impacte ambiental, augmentar l’eficiència i generar valor afegit a les indústries enològica i cervesera.
L’EUSES (Escola Universitària de Salut i Esport) de Terres de l’Ebre, adscrita a la URV,
oferirà el curs vinent el grau en Odontologia, que té com a objectiu formar professionals amb sòlids coneixements cien-
serveiS A LES EMPRESES
Zartu,
un aliat per a la indústria amb un servei de qualitat i especialitzat
Hi ha perfils empresarials que destaquen per la seva especialització i per la capacitat d’oferir serveis únics. És el valor afegit. En aquesta categoria hi trobem a Zartu, una joia industrial situada en el cor de Perafort, que ofereix una àmplia gamma de serveis industrials, destacant especialment en el micronitzat i manipulats.
L’empresa es distingeix per la seva total adaptabilitat a les especificacions i condicions del material, guiant-se pels més alts estàndards de qualitat per a garantir un producte final amb valor afegit.
A Zartu no es consideren només un proveïdor, sinó que treballen com un aliat estratègic en la indústria, recolzat per processos auditats i certificats. Són sinònim de seguretat, qualitat i coneixement, amb un ferm compromís amb el medi ambient, la sostenibilitat i la responsabilitat corporativa. L’empresa es preocupa per les persones i s’enorgulleix de la seva tasca, tant internament i en el treball industrial, com amb el seu entorn i la naturalesa. Redacció
tífics i tècnics per prevenir, diagnosticar i tractar els problemes de salut relacionats amb les dents, els maxil·lars, la boca
i els teixits bucals. Aquest grau s’uneix a l’oferta formativa de l’EUSES, que ara imparteix els graus en Fisioteràpia i en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), inclòs el doble grau. La URV també començarà a oferir, el curs 2026/27, un nou Doctorat en Educació, que vol formar investigadors i investigadores líders amb la capacitat d’intervenir i transformar la realitat educativa per a la seva millora. Rere aquesta denominació genèrica hi ha la voluntat de reflectir-hi una visió inclusiva i el compromís d’abordar l’educació i la recerca en aquest camp des de la seva diversitat i complexitat, abraçant totes les perspectives i disciplines rellevants.
Catalunya assoleix el rècord històric de 2.285 startups el 2024 empreses emergents
El conseller Sàmper confia que el 2030 la xifra superi les 3.000, amb un 25% del sector ‘deep-tech’
ACN
Catalunya va arribar el 2024 a 2.285 startups, la xifra més elevada d’ençà de la creació de l’Anàlisi de l’ecosistema startup a Barcelona i Catalunya que realitza Acció, i que inclou dades des de 2016. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha destacat que hi ha un 9% més d’empreses emergents que el 2023. El volum de facturació ha augmentat un 10%, fins als 2.336 milions d’euros, cosa que representa el 0,8% del PIB
de Catalunya. El sector dona feina a més de 22.840 persones, un 10,5% més. Sàmper ha afirmat que l’objectiu del departament és que el nombre d’startups de cara a 2030 sigui de 3.000, i que el 25% d’aquestes siguin de l’àmbit ‘deep tech’. Els sector de salut i els serveis empresarials van concentrar el 34% de la creació d’startups i, precisament, l’àmbit sanitari, juntament amb el dels viatges i el financer van acumular el 32,8% del volum de negoci l’any passat.
Redacció
El Consell de Govern de la URV aposta per acostar-se cada vegada més al teixit empresarial del territori. CEDIDA
La Facultat de Turisme acollirà el nou màster d’entreteniment temàtic. URV
empreses: motor del territori
PETITA I MITJANA EMPRESA
Cañete celebra que es reconegui a Pimec com agent social quan compleix el 50 aniversari
La patronal insta a tombar les 37,5 hores i reclama a Illa ‘concretar’ el retall burocràtic
Redacció
El president de Pimec, Antoni Cañete, celebra que la patronat catalana de la petita i mitjana empresa hagi pogut entrar finalment a formar part del diàleg social estatal amb veu pròpia per primera vegada a la història, just quan l’entitat celebra el seu primer mig segle de vida. Aquesta vella aspiració de la patronat catalana, que Cañete exemplifica assegurant que «si en una mateixa organització hi ha el Corte Inglés i la botiga de la cantonada, us asseguro que les decisions no les pren la botiga de la cantonada», marca l’actualitat del col·lectiu, tot i que el seu president es mostra força crític amb altres qüestions del dia dia polític. En aquesta línia, Cañete veu «molt greu» que es faci un «ús polític» i es vulgui «instrumentalitzar» la condonació de part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), acordada el passat dimecres al Consell de Política Fiscal i Financera. «Em preocupa que es continuï donant la visió que Catalunya té privilegis», lamenta el president de la patronal. Cañete defensa que el perdó del deute és “de justícia” i demana “corresponsabilitat” perquè es tracta d’una “mesura generalitzada” que be-
neficia a totes les comunitats. «Sembla que només es condoni el deute a Catalunya», diu Cañete. El líder de la patronal de les pimes considera que la quitació és una mesura «justa» i «necessària». «Aquest tipus d’acords, en la situació que estem, no haurien d’utilitzar-se de manera partidista», apunta. «En aquests temes on ens juguem el present i, sobretot,
Tancaments i vidrieres de màxima eficiència i sostenibilitat amb Fines3
La garantia de l’experiència i d’una cartera de clients fidel i satisfeta marquen el bagatge de Fines3. L’empresa del Baix Pendès ofereix als seus clients tots els seus recursos per tal que puguis fer més eficient
la teva llar i reduir la factura energètica, a més de treballar el vidre amb la màxima qualitat en qualsevol espai del teu habitatge.
Fines3 està especialitzada en tota mena de projectes amb fusteria d’alumini i PVC.
el futur, hi hauria d’haver una mica més de serietat», agrega. En cas que la condonació es materialitzi, Cañete demana que els 1.500 milions d’euros que s’estalviarà la Generalitat en interessos s’utilitzin de manera «eficaç i eficient». Segons el directiu de Pimec, hi ha qüestions relacionades amb l’educació, la transició energètica o l’habitatge, entre altres,
que són «d’interès general» i no arribar a pactes en aquests aspectes considera que «deteriora la imatge de la política».
L’empresari critica que es faci creure que el retall del FLA només beneficia Catalunya
Un dels aspectes que darrerament més ha assenyalat Pimec és la reducció de la jornada laboral fins
a les 37,5 hores. Cañete es mostra «esperançat» que el Congrés acabi tombant la mesura i reitera que tal com està plantejada actualment, de manera «populista», és «impossible de portar a terme». Alhora, considera un «fracàs» que no s’apro-
vés en el marc del diàleg social. El president de Pimec defensa que l’estructura de les pimes «moltes vegades» no permet flexibilització i demana tenir en compte la dimensió de les empreses, el sector i el territori. En l’àmbit laboral, també parla de la proposta de baixes flexibles, que veu «bona i necessària». El líder de Pimec defensa que en alguns casos «és bo» anar-se incorporant progressivament a la feina i assegura que així ho indiquen els psicòlegs. Alhora, assegura que li preocupa la pluja de crítiques que va rebre la ministra de la Seguretat Social, Elma Saiz, quan va plantejar-ho.
Més ’concrecions’ a Illa Per altra banda, demana «concrecions» al Govern de Salvador Illa. «A Catalunya portem molt temps amb grans titulars i grans compromisos», diu. «Les declaracions són una qüestió necessària, però no suficient», afegeix. Per aquest motiu, reitera que cal «concretar i aterrar» els anuncis fets en relació amb la burocràcia, les infraestructures o l’habitatge i, tot i que evita fixar un termini concret, defensa tot plegat es pot resoldre en aquesta legislatura. El president de Pimec celebra la «clara voluntat d’interlocució» de l’executiu català i també aplaudeix, entre altres, que hagi aprovat el pagament directe als subcontractistes. Pimec compta amb 146.000 associats i 325 gremis i associacions adherides. L’entitat gestiona el seu dia a dia majoritàriament en territori català, però també té seus a Madrid i Brussel·les. També disposen de 640 empresaris als seus òrgans de govern. Finalment, el 99,9% de les empreses de Catalunya són petites i mitjanes organitzacions, aquestes generen el 65% de l’ocupació, a més del 70% del PIB.
Antoni Cañete tot just enceta el seu segon mandat al capdavant de Pimec. ACN-M.ASMARAT
empreses: motor del territori
sectors estratègics
Reus estrena una oficina
per impulsar la innovació com a eina de
transformació de la ciutat
L’Oficina d’Innovació impulsada per REDESSA, promourà el desenvolupament econòmic i social de la ciutat
Reus estrena una nova Oficina d’Innovació de la ciutat, que neix amb l’objectiu d’impulsar i facilitar la innovació de manera transversal a la ciutat. Aquest objectiu es treballarà a través de la col·laboració entre empreses, institucions, administracions i ciutadania, amb la voluntat de millorar la qualitat de vida, incrementar la competitivitat de les empreses, fomentar l’eficiència del serveis públics, potenciar la sostenibilitat i continuar posicionant Reus en
l’àmbit de la innovació.
En paraules de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, «Reus és una ciutat innovadora. Les empreses, igual que la societat, enfronten nous reptes, que requereixen noves solucions i aquesta oficina ens permetrà desenvolupar projectes pilot per abordar-los i coordinar les actuacions vinculades a la innovació que s’impulsen des de la ciutat, amb la voluntat de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ser referents en modernització urbana».
L’àmbit d’actuació serà principalment la innovació tec-
nològica, social, empresarial i educativa, posant atenció en sectors econòmics estratègics. Seguint les dinàmiques de treball d’altres iniciatives impulsades a través de REDESSA, com és el cas del Hub Foodtech & Nutrition del sector agroalimentari, la nova oficina actuarà com a hub, en aquest cas, d’innovació.
Entre les primeres accions de l’Oficina d’Innovació aquest 2025 hi ha l’assessorament a empreses i emprenedors que necessitin una auditoria d’innovació per diagnosticar la capacitat innovadora de la seva
empresa; l’acompanyament i cessió d’espais de prova on testejar productes o serveis innovadors; el foment de la innovació entre la ciutadania a través de jornades, premis, hackatons, etc.; l’organització d’esdeveniments professionals
La iniciativa treballarà la innovació tecnològica i social en sectors estratègics
i l’impuls als projectes d’innovació de la ciutat. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, explica que «fa temps que es treballa el que anomenem ‘ecosistema RE-
DESSA’, que és una xarxa formada per professionals, institucions, i altres agents vinculats a la innovació i al món empresarial, que troben en aquest futur districte d’innovació del Tecnoparc un espai on compartir reptes i coneixements. Ara, a través de l’Oficina d’Innovació donarem forma a aquest ecosistema a través d’una xarxa local».
Redacció
L’alcaldessa de Reus i el regidor de Promoció Econòmica, amb els responsables de la nova oficina. CEDIDA