Energia. Cap a la transició verda

energia

cap a la transició verda

DADES

Les renovables podrien assolir el 50% de la generació elèctrica el 2023

Espanya és el segon país europeu en producció d’energia eòlica i solar, només per darrere d’Alemanya

Redacció

2023 està sent un any clau per a la transició ecològica al conjunt d’Espanya. Segons les estimacions de Red Eléctrica, les energies renovables podrien assolir el 50% de la generació elèctrica anual. L’eòlica i tota la solar podrien suposar el 42%, segons explicaven la secretaria d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, i la presidenta de Redeia, Beatriz Corredor, durant la presentació dels informes de Red Eléctrica sobre l’any 2022.

«La transició energètica és una gran oportunitat que hem d’aprofitar entre tots. Té un benefici immens per a ciutadans i empreses, però s’ha de fer de forma intel·ligent, amb el medi ambient i el territori; estem preparats amb les nostres xarxes i la nostra capacitat d’ajuda i consolidació de solidaritat a escala europea», destacava la secretaria d’Estat. Per la seva part, la presidenta de Redeia augurava, durant la presentació dels informes que «2023 serà un gran any per la transició ecològica a Espanya i un exercici transcendent perquè consolidem la nostra posició com a motor renovable de la Unió Europea».

Motor renovable europeu

Els informes de Red Eléctrica evidencien que el 2022 Espanya va continuar demostrant el seu

lideratge renovable a la Unió Europea. Ocupa la segona posició, després d’Alemanya, en potència instal·lada renovable i també en potència instal·lada eòlica. En el cas de la solar, Espanya és el tercer país que més potència té en servei, després d’Alemanya i Holanda. Si s’analitza la generació amb aquestes tecnologies, el país germànic manté la primera

posició del rànquing i, després d’ell, Espanya és el segon estat europeu que més energia produeix a partir del vent i del sol.

Això va permetre que, en el passat exercici, com indica l’Informe del Sistema Elèctric, Espanya donés suport als veïns comunitaris. Per primera vegada des de 2015, es va tancar l’any amb saldo exportador. Es tracta,

a més, del registre històric més gran, amb gairebé 20 TWh.

Impuls eòlic i fotovoltaic

Durant l’any passat, les renovables van sumar 5,9 nous GW al parc generador espanyol. D’ells, 4,5 GW van ser fotovoltaics i 1,4 GW van ser eòlics. Aquest fet constata l’evolució espectacular de la solar fotovoltaica: va ser

Catalunya, la regió que més energia produeix sense emissions

l’any que més va créixer en potència instal·lada, cosa que li va permetre superar la hidràulica i convertir-se en la tercera font del rànquing. Per la seva part, l’eòlica es manté com la tecnologia protagonista: 1 de cada 4 MW en servei a Espanya ja és eòlic.

Aquest nou impuls va permetre que l’eòlica representés el 22% del mix i la fotovoltaica el 10% i que ambdues tecnologies registren records de producció. En el còmput total, les renovables van superar el 2022 el 42% de l’estructura de generació. El descens de gairebé el 40% de la producció hidràulica va impedir que la quota de renovables superés registres anteriors.

Menys demanda

L’Informe analitza l’evolució d’altres magnituds com el consum d’electricitat, les emissions o els mercats elèctrics, entre altres. Concretament, el document destaca que la demanda d’energia elèctrica a Espanya durant el 2022 va presentar un descens del 2,4% respecte al 2021 assolint un total de 250,4 TWh. L’informe també confirma que el passat exercici va ser menys fred a l’hivern i més calorós a l’estiu. De fet, el màxim de demanda peninsular es va registrar en època estival, fet que no succeïa des de 2016. Va ser el 14 de juliol entre les 14 i les 15 h amb 38.003 MWh.

L’any passat, Catalunya va tornar a ser, un any més la comunitat autònoma on més quantitat d’electricitat lliure d’emissions de CO 2 equivalent (gasos d’efecte hivernacle) es va produir, fins als 29.904 GWh, xifra que suposa el 72,3% del seu mix. Segons l’Informe del sistema elèctric espanyol 2022, la producció elèctrica catalana va créixer un 4,4% el 2022 respecte al 2021. La nuclear va ser la principal tecnologia de generació regional, assolint el 57,6% del total, seguida pel cicle combinat (19%), la cogeneració (8,2%), la hidràulica (6,4%) i l’eòlica (5,9%). En aquesta regió, el 14,2% de l’electricitat és renovable, xifra que s’ha vist reduïda considerablement per la influència de la sequera, que ha retallat la producció d’energia hidràulica en un 36,5% en els últims cinc anys i en un 20,9% respecte a 2021. Catalunya va tancar 2022 sense gairebé variacions en el seu parc de generació, que compta amb 94 nous MW de potència instal·lada eòlica. Aquesta tecnologia ja registra un total de 1.369 MW, que suposen l’11,4% de la capacitat de generació catalana. La solar fotovoltaica, per la seva part, va posar en servei gairebé 5 MW nous el 2022. Les renovables ja representen el 30,9% de la seva capacitat de producció elèctrica.

L’any passat la demanda d’energia elèctrica al conjunt de l’Estat va caure un 2,4%.

Fes el salt cap a l’energia solar amb Solartradex i preocupa’t només d’estalviar

Són referència a tota Catalunya i tenen una oficina tècnica i comercial a Torredembarra

Anna Ferran

Vols ser autosuficient i produir la teva pròpia energia? Vols reduir els costos derivats de l’electricitat de la teva llar o negoci? Et preocupa la teva petjada de carboni? Si fa temps que aquestes preguntes et ronden pel cap, segur que has pensat en instal·lar plaques solars. Ara és el moment idoni per fer-ho i Solartradex serà el teu millor aliat. Aquesta empresa, amb seu a Mataró i una oficina tècnica i comercial a Torredembarra, suma 13 anys d’experiència en el món de l’energia solar. Només en els dos últims anys han instal·lat més de 1.300 projectes d’autoconsum solar, sigui residencial, comercial o industrial, cosa que els converteix en una referència en el sector al conjunt del territori català.

Solartradex compta amb un equip de 70 persones i disposa d’enginyeria pròpia i equips

d’instal·ladors solar propis per tal de tenir el màxim control sobre la qualitat i la seguretat de l’obra i gestionar amb la màxima garantia el teu projecte de principi a fi. I és que ells s’encarregaran de tot, des del disseny, enginyeria i tramitació, passant per la instal·lació, posada en

Solartradex ofereix una garantia de 25 anys en les plaques solars i de 5 en la instal·lació

servei i legalització fins a la gestió de subvencions i bonificacions fiscals.

Avantatges des del minut 0 Des de Solartradex recorden que en la majoria de municipis ofereixen una bonificació del 50% de l’import de l’IBI durant un període de 3 a 5 anys. Aquesta

bonificació en els tributs, però, no és l’únic avantatge que ofereix passar-se a l’autoconsum solar. Instal·lar plaques fotovoltaiques et permetrà estalviar des del moment en què es posin en marxa, ja que generaràs la teva pròpia electricitat i no hauràs de recórrer al subministrament convencional. Així mateix, si els preus de l’energia tornen a disparar-se com ara fa uns mesos, patiràs menys la pujada de costos, ja que seràs autosuficient. A tot això, cal sumar-hi que la teva propietat augmentarà de valor i que, si generes més energia de la que utilitzes, pots optar per abocar-la a la xarxa i rebre una compensació econòmica. I tot això sense oblidar-te del benefici pel medi ambient, perquè es tracta d’una energia neta, amb zero emissions.

On i com instal·lar-ho?

Amb aquests avantatges, l’únic

que et caldrà és decidir on instal·lar les plaques solar i quina mena d’instal·lació vols. En aquest punt, comptaràs amb l’assessorament expert dels professionals de Solartradex que avaluaran quina és la millor opció per a tu.

Les teulades són la ubicació més comuna, però no l’única. Pots aprofitar les pèrgoles de la teva terrassa o jardí i comptabilitzar els usos d’aquest espai. També pots instal·lar-les en terrenys o jardins, sigui en estructures elevades o ancora-

des a terra, o fins i tot les pots col·locar en murs o façanes. Les opcions són múltiples.

Així mateix, hauràs d’escollir si vols emmagatzemar l’energia en bateries o no i, en cas que no, si vols que l’excedent energètic es bolqui a la xarxa general o no. A Solartradex t’explicaran en detall les característiques de cada opció i t’assessoraran perquè trobis la fórmula que millor encaixa amb tu.

Qualitat garantida

Si encara tens alguns dubtes,

has de saber que a Solartradex tot són garanties. Els panells solars tenen una garantia de producció de 25 anys i una durabilitat d’uns 30 anys i amb un manteniment mínim. La seva instal·lació té una garantia de fins a 5 anys i abans certifiquen la solidesa de les cobertes on s’instal·len les plaques. Tot plegat fa que tinguin una puntuació de 4,9 sobre 5 en les ressenyes de Google. Les possibilitats de finançament i el tracte personalitzat i expert faran de Solartradex la teva millor decisió.

Solartradex està format per un equip de 70 persones, amb enginyeria i instal·ladors propis.

EMPRESA

Veolia, la clau per accelerar la transformació ecològica

El gran repte de la transformació ecològica passa per canviar el nostre model de producció i d’utilització energètica. Les solucions existeixen. Només depèn de nosaltres conèixer-les i implementar-les a gran escala

Redacció

Quan es parla de canvi climàtic, ara que Europa i més de 150 països han decidit implementar canvis reglamentaris per reduir les nostres emissions de CO2, és important entendre que la part de CO2 emès per produir i utilitzar energia pesen molt en aquesta equació. Tot allò que consumim i utilitzem necessita energia. L’energia és la base sobre la qual la resta es construeix i reduir les emissions lligades al nostre ús energètic és, sens dubte, la mesura que tindrà el major impacte per descarbonitzar la nostra forma de vida actual.

Per poder arribar als objectius de reducció d’emissions que ens hem marcat i frenar l’escalfament per sota dels quatre graus centígrads (escalfament màxim per preservar els nostres ecosistemes) hem de ser capaços de, progressivament, adoptar altres

maneres de produir energia i de consumir-la. La bona notícia és que ja hi ha models alternatius i solucions que són econòmicament viables; però potser avui encara no són ben conegudes i només són utilitzades de manera marginal.

És per això que a Veolia, que té com a propòsit conservar els recursos naturals i trobar solucions que permetin accelerar la transformació ecològica, ens hem especialitzat a col·laborar amb empreses públiques i privades, així com ajudar la indústria a buscar models energètics alternatius. Aquests objectius es treballen des de tres eixos.

Eficiència energètica

L’eficiència energètica, que consisteix a buscar maneres de reduir els consums d’energia i estalviar quilowatts hora. Mitjançant la realització d’auditories, Veolia proposa i implementa

plans de millora a curt, mitjà i llarg termini, amb inversió o sense, i es compromet a reduir els consums en un rang generalment d’entre el 30% i el 50%.

Combustibles renovables

La substitució dels combustibles fòssils per combustibles renovables i locals, adaptant les instal·lacions per utilitzar aquests combustibles de manera eficient. Veolia aposta per energies netes com el biogàs, generat a partir d’aigües residuals o de residus orgànics; la biomassa, provinent de restes de podes i manteniment de boscos; i l’autogeneració d’electricitat verda mitjançant plaques fotovoltaiques. Aquestes solucions permeten descarbonitzar fins al 80-90% dels consums energètics.

Digitalització

I el model de connectivitat intel-

ligent o digitalització, gràcies a la domòtica i el seguiment digital en temps real, que és una altra palanca important de transició energètica. A Veolia connecten els edificis i els processos industrials i monitoren els consums per poder informar i ajudar

l’usuari o industrial a modificar els seus comportaments o optimitzar el rendiment dels seus equips en temps real; tot això segons la climatologia i la utilització de l’edifici. Gràcies als recursos tècnics i humans, de manteniment, conducció i

A dalt, el centre de gestió d’energia, Hubgrade, de Veolia. A la dreta, biomassa per a produir energia neta.

control, Veolia pot reduir entre un 10% i un 30% els consums sense haver de fer inversions significatives.

Si ets un industrial, un gran consumidor d’energia, i vols formar part de la transició ecològica per canviar de model energètic, contacta amb Veolia i participar en aquesta apassionant aventura de la transició energètica.

Contacta amb Veolia a l’adreça de correu electrònic veolia-catalunya@veolia.com

PERE SABATÉ Cap de projectes d’energia sostenible de BASF Tarragona

«Amb les inversions en electrificació reduirem un 25% les emissions del ‘site’»

BASF està plenament compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic i està donant-hi resposta impulsant projectes pioners en electrificació industrial

CEDIDA

Redacció

—Quins són els objectius que s’ha marcat BASF en matèria de descarbonització?

—El canvi climàtic és un dels reptes més urgents al qual ha de fer front la societat avui en dia. Per aquest motiu la protecció del medi ambient és un element clau dins la nostra estratègia corporativa. En concret, la BASF s’ha fixat l’objectiu ambiciós d’aconseguir la neutralitat climàtica l’any 2050. A més, com estem parlant d’un objectiu a llarg termini, també ens hem fixat l’objectiu de reduir les emissions de CO 2 en un 25% l’any 2030, en comparació amb les emissions del 2018. —Un concepte estretament vinculat a la descarbonització és l’electrificació. L’electrificació en el món de la gran indústria és possible o cal buscar altres alternatives que permetin descarbonitzar?

—Sí, clarament l’electrificació és possible al món industrial. L’electrificació de processos productius; així com la generació i ús d’energies lliures d’emissions, és una de les millors maneres per a descarbonitzar el sector secundari. No obstant això, la descarbonització no només es basa en l’electrificació. S’han de trobar altres alternatives i noves tecnologies que ens permetin reduir les emissions. Això és el que estem fent a BASF, on estem investigant de manera intensa, mitjançant equips propis dedicats a aquest fi, i gràcies també a les nombroses col·laboracions que tenim amb altres entitats. D’aquesta manera, aviat es podran implementar algunes noves tecnologies que ja tenim en fase pilot, les quals ens ajudaran a aconseguir els nostres objectius en l’àmbit de la descarbonització.

—BASF s’ha caracteritzat sempre per estar a l’avantguarda tecnològica. Quines innovacions estan impulsant en matèria d’electrificació?

—A BASF, som molts els collaboradors que estem treballant per a poder complir els nostres objectius de sostenibilitat. Actualment, existeix un projecte estratègic, Net Zero Accelerator, on hi ha més de 100 persones dedicades a identificar, definir i implementar millores en els nostres centres de producció. Per tant, hi ha moltes activitats que s’estan portant a terme, però m’agradaria mencionar, per exemple, la col·laboració que BASF té amb

Actualment, set dels 9 ‘sites’ que BASF té a la Península fan servir únicament electricitat d’origen renovable

MAN Energy Solutions per a construir una bomba de calor a escala industrial a la nostra seu central, Ludwigshafen. Aquesta bomba de calor permetrà la producció de vapor utilitzant electricitat de fonts renovables i també mitjançant l’aprofitament de la calor residual dels nostres sistemes de refrigeració. Amb aquesta innovació es preveu que es puguin generar unes 150 tones de vapor cada hora, l’equivalent a una producció tèrmica de 120 MW. Així doncs, es reduiran considerablement les emissions, unes 390.000 tones mètriques anuals.

Al 2017, ja vam substituir una turbina de vapor per un motor elèctric que permet reduir 30.000 tones de CO2 a l’any

—Les renovables són una de les claus per aconseguir l’electrificació lliure d’emissions. Quina estratègia estan seguint en aquest àmbit?

—BASF està apostant molt fort en la implantació d’energies renovables. Un clar exemple va succeir ara fa només una setmana, quan després de 2 anys de construcció, vam aconseguir instal·lar la darrera turbina eòlica del nou parc eòlic marí (Hollandse Kust Zuid) instal·lat al Mar del Nord. Aquest nou parc compta amb una capacitat instal·lada de 1.500 MW i ens ajudarà a poder subministrar energia renovable

calderes convencionals que funcionen amb gas.

—Calculen que necessitaran tres vegades més energia elèctrica que la que estan consumint actualment. I aquesta necessitat creixent serà compartida per tots els sectors productius que estan fent el salt cap a l’electrificació. Els preocupa que els avenços que està fent la indústria siguin més ràpids que la capacitat que tindran les renovables per a expandir-se?

—És cert que es multiplicarà el consum d’energia elèctrica en els pròxims anys i que això serà un repte per a la societat. Per exemple, al site de Tarragona tenim previst que per l’any 2030 es consumeixi entre 4 o 5 vegades més electricitat que en el 2023.

Aquesta mateixa tendència sabem que també tindrà lloc a la resta d’empreses del sector, la qual cosa generarà un repte gegant per la xarxa de transport elèctric, ja que, actualment, no està dimensionada per aquests grans increments de consum. De fet, ja hem manifestat a les diverses administracions que cal reforçar de manera urgent la xarxa de transport estatal, doncs les infraestructures a la zona de Tarragona no estan preparades per poder distribuir i garantir aquests augments significatius. Per tant, cal que l’Estat inverteixi en potenciar i millorar la xarxa de transport, o sinó es veurà limitada l’electrificació dels processos industrials.

El consum elèctric es multiplicarà per 4 o 5 i la xarxa actual de la zona de Tarragona no està preparada per aquests augments

als diversos centres europeus. —La producció de vapor s’enduu gran part del consum energètic de les plantes químiques. Quins projectes estan promovent per a electrificar la seva producció?

—Sí, la generació de vapor és un dels principals consumidors energètics de la indústria. Per aquest motiu actualment estem plantejant diversos estudis per a poder generar vapor mitjançant noves tecnologies. Per exemple, al site d’Anvers s’ha aprovat un nou projecte per a instal·lar calderes elèctriques per a produir vapor, les quals substituiran les

emissions.

—Quins altres projectes han impulsat o estan impulsant ja al seu complex tarragoní?

—Al complex tarragoní ja vam executar un projecte rellevant l’any 2017 que va ser tot un referent dins del sector. Concretament a la planta de PDH es va substituir una turbina de vapor per un motor elèctric d’una potència de 12MWs. Amb aquesta inversió es va aconseguir reduir unes 30.000 tones de CO2 anuals. L’èxit d’aquest projecte ha fet que estiguem estudiant la realització d’una inversió similar. Actualment, s’està analitzant la possibilitat de reemplaçar l’altra turbina de vapor existent a la mateixa planta per un nou motor elèctric d’uns 20 MW de potència. Aquest nou projecte, que esperem poder executar l’any 2026, en permetrà també poder reduir unes 30000 tones anuals de CO2, la qual cosa ens ajudaria a poder complir la nostra estratègia de descarbonització del site. —Els sites de la península ja s’estan proveint d’energia verda?

—Molts dels projectes pioners que està impulsant BASF se centren en els seus sites més importants, com són el de Ludwigshafen o el d’Anvers, o en el nou gran centre que estan construint al sud de la Xina. Quin full de ruta tenen previst per Tarragona?

—El site de BASF en Tarragona és el més gran del sud d’Europa. A Tarragona, com a la resta de centres, tenim una fulla de ruta definida on apostem per la descarbonització. Actualment, ens estem centrant a reduir les emissions derivades de les diverses energies i utilities que requerim. Un exemple clar és que estem estudiant un nou projecte que ens permeti generar el vapor mitjançant noves tecnologies lliures de CO 2 . La nostra idea és que a finals del 2026 el vapor del site de Tarragona es pugui crear a partir de fonts renovables, reduint considerablement les nostres

—Actualment 7 dels 9 centres que tenim a la península fan servir únicament electricitat que prové d’energies renovables. La BASF té un contracte de subministrament d’energia elèctrica verda amb l’empresa ENGIE, la qual cosa ens permet descarbonitzar els nostres centres de producció. En els pròxims mesos esperem que a tots els sites es faci servir únicament energia elèctrica de fonts renovables, ja sigui aprofitant-se d’aquesta collaboració amb ENGIE, o bé mitjançant altres alternatives. —Quina inversió farà BASF en matèria d’electrificació al territori?

—Estem molt il·lusionats de poder implementar durant els pròxim anys les dues inversions que hem comentat anteriorment. En primer lloc, la instal·lació del segon motor elèctric a la planta de PDH que ens permeti reemplaçar l’altra turbina de vapor. En segon terme, estem treballant en poder produir el vapor del site de Tarragona mitjançant tecnologies lliures d’emissions, com ara mitjançant la implantació de noves de calderes elèctriques. Amb l’execució d’aquestes dues inversions clau aconseguiríem complir i superar l’objectiu corporatiu de reduir les emissions de CO2 del site de Tarragona en un 25% d’aquí a l’any 2030.

Sabaté explica que BASF acaba de construir un parc eòlic marí al mar del Nord.

EMPRESA DESTACADA

Tarragona serà pionera en tecnologia de l’hidrogen

Carburos Metálicos ja produeix al territori H2 renovable i impulsa un ecosistema complet al voltant d’aquest vector energètic clau per a la descarbonització

Redacció Frenar l’escalfament global és un dels reptes més importants de la nostra societat i és l’objectiu prioritari en les agendes de la major part dels Estats i dels organismes internacionals. Aquest compromís ha de traslladar-se a les empreses i a la ciutadania i, una de les eines clau per aconseguir-ho és accelerar la transició energètica per a substituir el nostre model actual, basat en els combustibles fòssils, en un lliure de carboni i, per tant, d’emissions de CO2 Per aconseguir-ho, cal posar en marxa un mix de tecnologies basades, fonamentalment, en la generació i el consum d’energia d’origen renovable i neutra d’emissions. Una d’aquestes tecnologies és la que es basa en l’hidrogen (H2) com a vector energètic, un gas amb una gran capacitat energètica, generat a partir d’energia renovable. És l’anomenat hidrogen verd, que pot funcionar com a combus-

tible per a generar electricitat destinat a la mobilitat i a la indústria. Per això, l’H2 és un vector energètic clau en el procés de transició i canvi de model.

Carburos Metálicos i Air Products, grup al qual pertany, coneixen molt bé aquesta molècula amb la qual fa dècades que dissenyen diverses aplicacions, des de la propulsió de coets espacials fins al refinat d’hidro-

La hidrogenera del polígon Riu Clar oferirà solucions més sostenibles i netes al transport

carburs, que han convertit al grup Air Products avui en dia en el productor d’H2 més gran del món. El grup ha participat, així mateix, en més de 250 projectes d’estacions de servei d’H2 en una vintena de països des de 1993. També disposa de la xarxa més gran del món de distribució

canalitzada d’aquest gas i una àmplia cartera de patents relacionades amb el seu repostatge, de manera que està present en tota la seva cadena de valor. Actualment, les tecnologies de repostatge d’Air Productes proporcionen més d’1,5 milions de recàrregues d’H2 a l’any.

Cada dia sorgeixen noves aplicacions i, per exemple, ja podem veure pels carrers de les principals ciutats autobusos públics impulsats per H2 que només expulsen vapor d’aigua pel tub d’escapament. En el desenvolupament d’aquesta tecnologia, Tarragona tindrà un protagonisme molt rellevant i, a hores d’ara, Carburos Metálicos ja produeix aquí hidrogen renovable.

Líder en mobilitat amb hidrogen

El pròxim pas en la creació d’un ecosistema complet al voltant de l’H 2 serà la construcció, dins del polígon Riu Clar, de la pri-

mera hidrogenera pública de la província en el marc de la seva iniciativa Movem Tarragona, que busca aportar solucions tecnològiques més sostenibles i netes al transport al territori. Aquest futur punt de subministrament d’H 2 estarà situat estratègicament tocant a l’AP7, l’A-27, el Port de Tarragona i el corredor mediterrani, motiu pel qual resultarà clau per a impulsar l’ús de l’H2 per a mobilitat en tota la zona. Entre els usuaris d’aquesta hidrogenera s’hi inclou la flota de vehicles de distribució de Carburos Metáli-

cos que adoptarà l’H2 progressivament.

D’altra banda, la companyia també ha creat la Ruta de l’Hidrogen, que, des de 2021, ha fet una vintena de demostracions en ciutats com Oviedo, Bilbao, Tarragona, Valladolid, Saragossa, Còrdova, Corunya, Toledo, Màlaga i València, entre altres, en les quals ha realitzat demostracions de repostatge als autobusos d’H 2 en condicions d’ús real amb passatgers i en diferents orografies i condicions climatològiques, sempre amb èxit.

Així, Carburos Metálicos li-

dera a Espanya el desenvolupament de la nova mobilitat amb H2, ja que compta amb les capacitats necessàries per a produir-lo, distribuir-lo i dur-lo fins al dipòsit dels vehicles per mitjà de les seves pròpies hidrogeneres. Aquesta aposta al voltant de l’H2, que no ha fet més que començar, està relacionada, a la vegada, amb el seu compromís Third by 30, que suposarà reduir un terç de la intensitat de les emissions de CO 2 de la companyia per a l’any 2030, com a pas previ per a aconseguir el balanç neutre de carboni el 2050.

Carburos Metálicos té les capacitats per produir i distribuir en hidrogeneres l’H2 renovable.

INICIATIVA PIONERA

Iberdrola desenvoluparà el corredor marítim de l’hidrogen verd entre Espanya i Països Baixos

Ha signat un acord amb les empreses neerlandeses ACE Terminal i Hynetwork Services, que garanteix tancar la cadena logística per descarbonitzar la indústria del nord d’Europa

Redacció

Iberdrola ha fet un pas definitiu en l’establiment del corredor marítim d’hidrogen verd entre Espanya i Països Baixos. El president d’Iberdrola, Ignacio Galán, ha rebut a la planta de Puertollano a Sa Majestat el rei dels Països Baixos, amb motiu de la firma de diversos acords entre la companyia, ACE Terminal i Hynetwork Services.

Ignacio Galán, president d’Iberdrola, ha afirmat que «quan parlem d’hidrogen verd, nosaltres no estem parlant de promesos, parlem d’una realitat i demostra el compromís d’Iberdrola amb les noves tecnologies i amb el nostre país, com hem estat fent aquests anys. Mantenim un ferm compromís amb el Mercat Únic de l’Energia com la millor manera de promoure les enormes inversions necessàries si volem una indústria energè-

EMPRESA RECOMANADA

tica segura, neta i competitiva». El president també ha afegit que «les actuals instal·lacions de Puertollano estan en una primera fase i en el futur multiplicarem la capacitat de la planta per 10. A més, fa uns dies, hem firmat també un contracte per vendre amoníac que produírem a Huelva més de 100.000 tones a l’any. Tenim previstes unes inversions en aquest sector de més de 3.000 milions d’euros dels quals més de la meitat vindran a Espanya».

Helmie Botter, gerent d’Hydrogen Business Development a Gasunie, ha assegurat: «Amb aquest acord estem enfortint el corredor de l’hidrogen entre Espanya i els Països Baixos. A través dels centres logístics d’importació, com el Port de Rotterdam, i la xarxa nacional d’hidrogen Hynetwork Services, filial de Gasunie, per por-

Gestion Group troba la millor solució energètica per la teva llar o empresa

Sumen 15 anys oferint optimització de contractes, tramitacions, projectes d’eficiència energètica i renovables

Fer tràmits amb les companyies energètiques, siguin d’electricitat o gas, no és una tasca fàcil. Processos com altes, canvis de nom, augments de potència,

millores en els contractes, entre altres, poden convertir-se en un veritable maldecap. Per això, és fonamental comptar amb l’ajuda de professionals experts, que ens assessoren,

tar l’hidrogen verd als usuaris industrials europeus, els Països Baixos s’estan posicionant per convertir-se en la porta d’entrada per al nord-oest d’Europa amb hidrogen».

Els socis del projecte, Walter Moone (President de New Energies & LNG Vopak); Cees van Gent (CEO de HES International) i Ulco Vermeulen (Junta Directiva de Gasunie) han assistit a la firma de l’acord i han mostrat la seva satisfacció que Iberdrola hagi escollit la seva terminal per a rebre, emmagatzemar i distribuir amoníac verd i per a transportar hidrogen verd. Junt amb Iberdrola, ACE Terminal fa un pas significatiu en l’establiment de la cadena de valor de l’hidrogen entre Espanya i els Països Baixos.

Gràcies als acords signats, els plans per a desenvolupar un corredor marítim entre Espanya

ens aconsellen i fan els tràmits per a nosaltres sense que ens hàgim de preocupar de res. Aquesta és la missió de Gestion Group.

Amb més de 15 anys d’experiència assessorant empreses i particulars, Gestion Group cerca la millor opció energètica per als seus clients. Les solucions en matèria d’eficiència energètica i en el desenvolupament de renovables són un dels seus pilars, juntament amb l’assessorament i la tramitació de contractes. L’alta especialització del seu equip és la millor garantia del seu servei.

i els Països Baixos estan un pas més a prop. Iberdrola té com a objectiu transportar amoníac verd a les instal·lacions d’importació d’ACE Terminal al Port de Rotterdam, per manipular i emmagatzemar i convertir l’amoníac en hidrogen verd, per al seu ús a la indústria, o per al seu ús directe en el transport marítim i altres indústries al nord-oest d’Europa.

El transport i la distribució

INNOVACIÓ

es realitzarà a través de la xarxa nacional holandesa d’hidrogen de la filial Hynetwork Services de Gasunie en el mercat europeu a clients de les indústries química, siderúrgica, refineries i fertilitzants. Aquestes entitats estan establertes en clústers com els de Rotterdam, Amsterdam, Zelanda i Chemelot als Països Baixos i al nord-oest d’Europa.

El passat desembre, Iberdro-

la va arribar a un acord amb el Port de Rotterdam per exportar hidrogen verd i els seus derivats a Països Baixos. Aquest nou pas suposa un avenç en el seu compromís per impulsar la descarbonització dels consumidors industrials en el nord d’Europa.

Descarbonització industrial La descarbonització de la potent indústria del nord d’Europa és un repte per als pròxims anys en els quals Iberdrola vol implicar-se en projectes reals subministrant hidrogen verd als seus clients. La companyia va ser la primera a produir hidrogen verd i serà la primera a començar la seva exportació.

Espanya té un gran potencial renovable que li permet descarbonitzar la seva indústria local.

A més, compta amb recursos addicionals d’energia renovable competitiva per a abastir als seus socis europeus i contribuir a construir una Europa més verda i més connectada, garantint la seva seguretat i independència energètica.

Per això, Iberdrola, en el seu compromís per liderar la descarbonització, impulsa junt amb actors fonamentals de l’ecosistema energètic neerlandès el desenvolupament conjunt de la cadena logística necessària per a convertir en realitat el corredor de l’hidrogen verd.

Eviten l’evaporació d’aigua i controlen les condicions lumíniques del cultiu

ACN

El centre tecnològic Eurecat ha desenvolupat nous mòduls fotovoltaics orgànics, flexibles i semitransparent mitjançant electrònica impresa que permeten combinar sòl per a conreus i per a la producció d’energia. Les plaques incorporen materials seleccionats per assegurar una absorció de llum complementària amb el creixement de les plantes. Els nous mòduls orgànics fotovoltaics s’elaboraran amb tècniques d’impressió de materials funcionals i estructuració làser, per dotar-los de flexibilitat i del grau de transparència necessari. L’ús d’aquestes noves plaques fotovoltaiques busca reduir l’evaporació d’aigua del sòl, mantenint un grau d’humitat més elevat, i controlar les condicions lumíniques, millorant l’eficiència del cultiu.

L’investigador de la Unitat Impressió Funcional i Dispositius Integrats d’Eurecat, Ignasi Brugués, ha explicat que el projecte s’investigarà l’ús de semiconductors amb espectres d’absorció de llum per deixar

passar la radiació que necessiten les plantes i aprofitar altres regions de l’espectre solar per crear energia.

«A més de recobrir les plantacions de manera homogènia, volem investigar beneficis addicionals que creiem que aquesta tecnologia pot aportar, com ara filtrar radiacions perjudicials per a les plantes o contribuir a reduir l’evaporació d’aigua del sòl, mantenint unes condicions més suaus i aptes per als con-

reus», explica la investigadora de la Unitat d’Impressió Funcional i Dispositius Integrats d’Eurecat Laura López. Eurecat coordina el projecte SYNATRA a través de la Unitat d’Impressió Funcional i Sistemes Integrats, encarregada de la fabricació i integració dels mòduls fotovoltaics flexibles per a la prova de camp que es realitzarà amb plantacions de pomeres a les zones de Girona i Lleida.

A. Ferran

Ignacio Galán amb el rei dels Països Baixos, en la visita a la planta d’hidrogen d’Iberdrola a Puertollano.

CEDIDA

El centre tecnològic Eurecat ha desenvolupat les noves plaques.

Creen unes cel·les fotovoltaiques per combinar conreu i producció d’energia

Redacció

Assolir la neutralitat climàtica del sistema energètic català. Aquest és l’objectiu que s’ha proposat la Generalitat, alineat amb les fites marcades per la Unió Europea. Fa dues setmanes, s’aprovava la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050), el full de ruta per a aconseguir-ho. L’estudi, elaborat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN), assegura que aquest repte és possible si s’apliquen de forma intensiva un conjunt d’estratègies destinades a transformar la totalitat de l’àmbit de l’energia, des de la demanda d’energia final fins a la generació d’energia elèctrica passant pel paper que hi tenen els ciutadans. S’estima que la descarbonització del sistema energètic català requerirà la inversió de 84.361 milions d’euros.

En l’actualitat, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle relacionades amb el cicle energètic són de 34 milions de tones de CO₂, xifra que representa el 72% del total de Catalunya. A l’escenari objectiu, les emissions de CO₂ relacionades amb el cicle energètic es redueixen gairebé a zero i es pot parlar de neutralitat climàtica, mentre que si no es duen a terme les mesures i estratègies proposades a la PROENCAT 2050 les emissions de CO₂ només disminuirien fins als 26 milions de tones. La neutralitat climàtica del cicle energètic va acompanyada també d’una major sobirania energètica, ja que en l’escenari dissenyat per la PROENCAT 2050 la dependència energètica de l’exterior es redueix del 93,8% al 7,9%, sense comptar els usos no energètics de l’energia. En termes econòmics, aquesta reducció de la dependència energètica implicaria passar d’una despesa de 8.700 milions d’euros anuals a 650 milions d’euros anuals.

Estalvi i eficiència energètica

Així, el document considera l’estalvi i eficiència energètica com l’eix fonamental per fer possible la transformació del model energètic, ja que la demanda de béns i serveis és el que determina les necessitats energètiques d’un país. La PROENCAT 2050 preveu que, per assolir la descarbonització del sistema energètic, caldrà un fort decreixement del consum d’energia final, que s’haurà de reduir un 30,3% en el període 20172050. Els àmbits del transport (-50,6%) i el domèstic (-34,2%) són els que protagonitzaran una major reducció en el consum d’energia. Les inversions necessàries per assolir aquesta xifra d’estalvi d’energia s’han estimat en 15.000 milions d’euros.

A més, cada vegada més consums passaran a ser elèctrics, amb l’objectiu d’aprofitar la major flexibilitat del

OBJECTIU 2050: ENERGIA CLIMÀTICAMENT NEUTRA I RENOVABLE

Catalunya acaba d’aprovar el full de ruta per a la descarbonització del sistema energètic

la demanda energètica. A més, també considera que caldrà implantar sistemes d’emmagatzematge per desplaçar els excedents d’energia en el temps, ja sigui mitjançant bateries elèctriques, sistemes de bombament o la gestió de les centrals hidroelèctriques amb embassaments.

Pel que fa al sector energètic no elèctric, la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 té en compte la importància dels combustibles renovables en la transició energètica. L’aprofitament de la biomassa, el biogàs o els subproductes d’origen renovable són algunes de les línies que el document aposta per maximitzar, ja que són energies que es poden utilitzar per substituir energies fòssils per a usos tèrmics o bé per a la generació d’electricitat gestionable. També es té en compte el desenvolupament de l’hidrogen renovable i la transformació del sector de les refineries i plantes d’olefines, que passaran a basar-se en la bioeconomia i la utilització de residus i subproductes renovables. Les inversions en la utilització d’energies renovables per a usos tèrmics es xifren en 4.594 milions d’euros.

Estratègies

sistema elèctric per introduir energies renovables i la seva capacitat per reduir emissions contaminants. La mobilitat elèctrica, la climatització dels edificis amb sistemes de bomba de calor o l’electrificació d’una part dels processos industrials sumaran en aquesta direcció. Així, si l’any 2017 el grau d’electrificació de la demanda d’energia era del 24,8%, per l’any 2050 s’espera que augmenti fins al 76,6%. De fet, es preveu que la demanda elèctrica es multipliqui per 2,3 en el període 2017-2050. En aquest sentit, es calcula que s’hauran d’invertir 13.256 milions d’euros en infraestructures de la xarxa elèctrica per dimensionar-la i modernitzar-la adequadament.

Desplegament de les renovables

Per satisfer aquesta demanda d’energia de la manera més neta i sostenible, caldrà avançar en el desplegament de les energies renovables. L’estudi preveu que per a l’any 2030 caldrà incorporar fins a 12.000 MW d’energies renovables (5.000 MW d’energia eòlica i 7.000

MW de fotovoltaica). La potència renovable total haurà de créixer fins als gairebé 62.000 MW l’any 2050, 18 vegades la potència instal·lada actualment. Es calcula que les inversions en energies

Amb només l’ocupació del 2,5% de la superfície del país, Catalunya pot cobrir el 97,5% del seu consum d’energia primària amb energies renovables. La petjada ecològica associada a l’actual model energètic equival a 3 vegades la superfície de Catalunya

renovables hauran d’ascendir als 51.511 milions d’euros.

Aquestes dades inclouen l’aprofitament del potencial fotovoltaic existent en els edificis i en altres espais artificialitzats. S’ha previst la instal·lació de més d’11.000 MW en instal·lacions fotovoltaiques en edificis i 2.600 MW

d’energia fotovoltaica en altres espais artificialitzats, que aportaran fins al 40% del total de l’energia solar que es generi a Catalunya. En conjunt, fins al 2050 entraran en servei al voltant de les 500.000 instal·lacions d’energia elèctrica en teulades i cobertes, moltes d’elles associades a sistemes d’autoconsum i generació distribuïda, que permetran aprofitar fins a un 65% del seu potencial total. De fet, l’estudi considera que la implantació d’energies renovables s’ha de fer minimitzant l’ús del territori per a usos energètics, i conclou que amb només l’ocupació del 2,5% de la superfície del país Catalunya pot cobrir el 97,5% del seu consum d’energia primària amb energies renovables. La petjada ecològica associada a l’actual model energètic equival a 3 vegades la superfície de Catalunya.

La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 també adverteix que disposar d’un sector elèctric 100% renovable no és suficient per assolir la neutralitat climàtica en l’àmbit energètic si no s’actua també de forma decidida sobre

La PROENCAT 2050 identifica una vintena d’estratègies que cal desenvolupar amb la màxima intensitat. Aquestes estratègies són la reducció del consum d’energia sense reduir el benestar i el creixement econòmic; la descarbonització del sector primari; la descarbonització de la indústria; la implantació d’una mobilitat neta, segura i connectada; l’avenç cap a una edificació de consum gairebé nul i de zero emissions i la rehabilitació del parc d’edificis existents; l’apoderament de la ciutadania i de les empreses; fer una transició justa i inclusiva que no deixi ningú enrere; la lluita contra la pobresa energètica i la defensa del consumidor vulnerable; l’orientació de la recerca, el desenvolupament i la innovació en energia cap a la transició energètica; l’electrificació de l’economia; implantar un nou disseny del sistema elèctric; desplegar a gran escala les energies renovables; donar un paper rellevant a l’emmagatzemament d’electricitat; apostar per l’autoconsum i la generació de proximitat; la minimització de l’ús del territori per a usos energètics; la utilització de la biomassa per a usos tèrmics i com a matèria primera; l’establiment de mecanismes de finançament adequats per a la transició energètica; l’ús selectiu de l’hidrogen renovable; l’impuls a l’economia circular i a la bioeconomia i transformar la transició energètica en creació d’ocupació de qualitat i en oportunitats empresarials.

L’objectiu és que la dependència energètica de l’exterior passi del 93,8% actual a un 7,9% el 2050.

TRIBUNA

Descarbonització del sector valorització energètica dels residus

ARMENGOL GRAU FRANQUET Gerent de SIRUSA

És ben conegut que estem en escenari d’emergència climàtica. La diagnosi és clara: pràcticament totes les accions que realitzem cada dia (treballar, moure’ns, alimentar-nos, els hàbits d’higiene) tenen un impacte en el medi ambient perquè generen una gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que s’envien a l’atmosfera. Cal la conscienciació i la implicació de totes i tots per trobar solucions.

L’impacte del sector residus a Catalunya, respecte als GEH, està al voltant del 5%, segons l’Informe de Progrés del Compliment dels Objectius de Reducció d’Emissions de Gasos amb GEH, elaborat per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (publicat el febrer de 2020).

També segons aquest document, de l’impacte del 5% que genera el sector, l’estudi assigna als abocadors el 77% de les emissions dels GEH. Si el tractament d’eliminació dels residus es fes únicament a través de la valorització energètica, aquestes emissions serien d’aproximadament un 1%.

Des d’una perspectiva general del sector, per tal de disminuir la generació de GEH, cal, d’una banda, la minimització dels residus i assolir una verdadera economia circular; i de l’altra, la minimització de l’ús de l’abocador.

Les plantes de valorització energètica són instal·lacions on s’efectua un procés de combustió. Aquestes plantes estan orientades a tractar fraccions rebuig dels residus. Fraccions que, de moment, no són valoritzables materialment.

La valorització energètica és, doncs, una solució per eliminar residus no reciclables que provoca un menor impacte, però consci-

ESTUDI

La valorització energètica és, doncs, una solució per eliminar residus no reciclables que provoca un menor impacte, però conscients que la tecnologia evoluciona, l’objectiu del sector és aconseguir que aquest impacte sigui zero

ents que la tecnologia evoluciona, l’objectiu del sector és aconseguir que aquest impacte sigui zero.

Des de la planta de Tarragona, quines passes hem donat? Hem estudiat la nostra petjada de carboni com activitat. El nostre cabal actual de gasos és de 70.000 Nm3/h amb un contingut d’aproximadament de l’11% de

L’Agència Internacional de les Energies Renovables aposta per l’ús d’hidrogen verd en els sectors més contaminants

CO2. Emetem anualment de l’ordre de 89.000 tones de CO2. Mesurem en xemeneia quina part del CO2 que emetem és biogènic (renovable) i quina part no ho és. El resultat que trobem està entre el 55-60% de CO2 biogènic (CO2 procedent de les emissions de residus de paper, cartró, matèria orgànica, coto, etc.). El CO 2 antropogènic prové majoritàriament dels plàstics continguts en els residus. Així mateix, hem estudiat i visitat instal·lacions de captura de CO2 pel seu posterior emmagatzematge.

Què estem estudiant per avançar? Optimitzar la captura de CO2. Creiem que, un cop capturat el CO2, els usos actuals del CO2 no podran absorbir la quantitat capturada. Per això, malgrat que la molècula de CO2 és molt estable, creiem essencial iniciar treballs adreçats a altres usos del CO2. Creiem que és molt important treballar de forma proactiva per disminuir de forma urgent la nostra petjada.

EFICIÈNCIA

30 MEUR en ajuts per a la rehabilitació energètica d’edificis

La subvenció és per a edificis de municipis de menys de 5.000 habitants

Redacció

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l’Institut Català d’Energia, ampliarà en 19 milions d’euros la línia d’ajutsper a la rehabilitació energètica d’edificis en municipis de menys de 5.000 habitants. La línia té per objectiu avançar en la transició energètica mitjançant l’optimització del consum energètic en l’edificació i, al mateix temps, contribuir a donar resposta al repte demogràfic que planteja l’Agenda Rural. La línia està dotada amb recursos dels fons Next Generation. El pressupost inicial d’aquest programa, vigent des del febrer del 2022, va ser de de 5,5 milions d’euros, i durant l’any 2022 ja es va ampliar en 5,5 milions addicionals. Amb aquesta segona ampliació, la dotació total de la línia ascendirà a 30 milions d’euros. L’ICAEN ha rebut 321 sol·licituds per un import de 22,85 milions d’euros. El termini per presentar sol·licituds d’ajut és el 31 de desembre, o fins que s’esgoti el pressupost. La línia subvenciona actuacions relacionades tant amb la millora energètica de l’estructura dels edificis com amb la millora de l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables en les seves instal·lacions tèrmiques, com són la calefacció,

climatització, refrigeració, ventilació i aigua calenta sanitària. S’hi poden acollir habitatges unifamiliars, edificis de tipologia residencial col·lectiva d’habitatge o edificis per a qualsevol altre ús que estiguin ubicats en municipis de fins a 5.000 habitants i els municipis no urbans de fins a 20.000 habitants en els quals totes les seves entitats singulars de població siguin de fins a 5.000 habitants Els requisits per accedir a aquest programa són que l’edifici sigui anterior a 2007, que l’actuació suposi la millora d’una lletra en la certificació energètica de l’edifici (en la qualificació d’emissions de CO2), i que generi un estalvi mínim del 30% del consum d’energia primària no renovable. La convocatòria exclou l’obra nova, les ampliacions (tant en superfície com en volum) i els canvis d’ús. Les sol·licituds les poden fer totes les persones físiques o jurídiques que siguin propietàries d’edificis existents; les comunitats de propietaris d’edificis d’ús residencial; les empreses explotadores, arrendatàries o concessionàries d’edificis; les empreses de serveis energètics; els ajuntaments, diputacions o altres corporacions equivalents; i les comunitats d’energies renovables i les comunitats ciutadanes d’energia.

L’electrificació també redueix la dependència en les importacions dels combustibles fòssils

L’organisme demana als estats estratègies d’electrificació intel·ligent per assolir els objectius climàtics

ACN

L‘Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA, per les seves sigles en anglès) defensa l’ús d’hidrogen verd generat a partir de fonts renovables com a «solució» per descarbonitzar els sectors més dependents dels combustibles fòssils. En un informe publicat aquest dimarts, la IRENA defensa que l’electrificació intel·ligent és essencial per assolir els objectius climàtics i per aquest motiu demana

als estats tenir estratègies per «prendre mesures concretes» i accelerar la transició verda. «Electrificar l’ús d’energia en la indústria, el transport i els edificis amb energies renovables és efectiu des del punt de vista del cost per descarbonitzar els sectors d’ús final i incrementar la seguretat de subministrament», diu l’agència.

En l’informe, la IRENA defensa que l’electrificació dels sectors més dependents dels combusti-

bles fòssils també redueix la dependència en les importacions d’aquests i mitiga els riscos pel que fa a la volatilitat dels preus, cosa que ha provocat crisis com la del darrer any.

Segons l’agència, l’electricitat serà la principal font energètica en el futur i representarà la meitat del consum mundial el 2050, apunten les seves previsions.

L’estudi indica que la reducció del cost en la generació d’electricitat renovable ha impulsat

el «progrés» del sector amb un 40% de renovables instal·lades el 2022 i fins a gairebé un 60% de generació de capacitat a la UE. Del 40% de generació d’electricitat a partir de fonts renovables, gairebé el 22% arriba d’energia eòlica i solar, una xifra que supera per primer cop el gas.

«Ara, la prioritat ha de ser electrificar els sectors d’ús final que encara són molt dependents dels fòssils», diu l’informe. Això sí, l’Agència Internacional de les Energies Renovables adverteix que electrificar la demanda «va més enllà de l’adopció de solucions tecnològiques i requereix la implicació de tots els actors en la cadena de subministrament energètica». «La innovació pot reduir costos, minimitzar la inversió i crear oportunitats empresarials», insisteix l’agència.

ACN

El director d’IRENA, Francesco La Camera, la setmana passada.