Especial Empreses

DADES

L’economia catalana anirà de «menys a més» i creixerà un 1,8% el 2024

Malgrat la conjuntura internacional adversa, el Camp i l’Ebre resisteixen «bé» les amenaces actuals de l’economia

Anna Ferran/ACN

De menys a més. Així es preveu que evolucioni l’economia catalana aquest 2024. Les previsions elaborades per la Cambra de Comerç de Barcelona indiquen que el PIB creixerà un 1,8%. Des de l’ens cameral expliquen que el canvi de política monetària, gràcies al bon comportament de la inflació, que s’anirà moderant, permetrà que l’activitat econòmica comenci l’any amb un ritme més contingut, però que, a mesura que avancin els mesos, especialment a partir del segon semestre, es reactivi.

De cara al 2024, la Cambra estima una moderació de sis dècimes del creixement de l’economia catalana fins a l’1,8%. «És una previsió positiva, està molt per sobre de la mitjana europea i, per tant, l’economia catalana no només es recupera i es reactiva sinó que encapçala el creixement junt amb l’economia espanyola del conjunt de les economies europees», explica el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics, Joan Ramon Rovira.

No obstant aquests «signes clars» que la inflació està controlada, el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics, ha deixat clar que «no serà un camí de roses». «Hi ha riscos i es podria descarrilar», ha advertit. En aquest sentit, la Cambra ha analitzat a la baixa la previsió d’inflació anual a Catalunya

per al 2024 del 3,9% al 3,1% i ha apuntat, com a factors de risc, a la inestabilitat geopolítica, la sequera i la resistència a la baixa de la inflació subjacent. Aquests factors també han estat identificats per l’Informe de conjuntura econòmica del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Quart trimestre de 2023, elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV, com alguns dels elements que més

«fan preveure un escenari futur força turbulent, carregat de tensions i conflictes». Ara bé, quina afectació tindrà aquest context en l’economia de les demarcacions tarragonines?

L’Informe elaborat per la URV indica que el teixit productiu del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre és «sensible amb les incerteses que avui dia recauen sobre l’economia mundial». Malgrat això, el document assegura que «els in-

dicadors disponibles posen de manifest que el teixit productiu del Camp i l’Ebre està resistint bé els riscos que amenacen el panorama internacional». En aquesta línia, els autors expliquen que «Malgrat la conjuntura adversa, marcada per la forta pressió inflacionària, la debilitat del consum familiar i la moderació de la inversió productiva, l’economia del sud de Catalunya mostra uns registres força favorables».

Amb tot, l’Informe alerta que «el sud de Catalunya roman captiu del model econòmic dels anys seixanta del segle XX». La dependència de la química i el turisme fa més que obligatori, segons els autors del treball, el replantejament d’aquests sectors. En aquest

La inestabilitat geopolítica, la sequera i la inflació seran les principals amenaces d’aquest any

sentit, asseguren que per a garantir la competitivitat del territori cal impulsar una veritable Quarta Revolució Industrial que permeti desenvolupar un sector basat en l’adopció de tecnologies digitals intel·ligents i la sostenibilitat mediambiental.

La fermesa dels motors econòmics del sud de Catalunya, com són la química i el turisme, són claus a l’hora de donar estabilitat a l’economia de la zona. CEDIDA

SEGURETAT

Vissegur t’ofereix alternatives als fitxadors biomètrics per a la teva empresa

Aquest tipus de fitxadors han estat prohibits per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD)

Redacció

El control d’accessos biomètric ha estat una eina fonamental per a moltes empreses en la gestió eficient de la jornada laboral dels seus empleats. No obstant això, recentment, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha pres una decisió que ha generat debat i preocupació en l’àmbit empresarial: la prohibició de l’ús de sistemes biomètrics, com el reconeixement facial o d’empremta dactilar.

Durant anys, aquests sistemes van ser considerats legals a Espanya, recolzats fins i tot per decisions del Tribunal Suprem. No obstant això, el panorama va canviar l’abril de 2023, quan el Comitè Europeu de Protec-

ció de Dades va adoptar mesures que simplificaven la interpretació d’aquests sistemes. Això va portar a l’AEPD a modificar el seu criteri, classificant ara l’ús de dades biomètriques com una «categoria especial» de tractament de dades personals.

Les implicacions d’aquesta decisió són significatives per a les empreses que depenen de sistemes biomètrics per al control d’accessos. La nova interpretació de l’AEPD implica que, en la majoria dels casos, l’ús de fitxadors biomètrics ja no és legal. Encara que existeixen excepcions contemplades en el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), com en situacions d’interès públic o seguretat, la realitat és que la majoria de les empreses es veuen ara obligades a

Els serveis de Vissegur inclouen lectors de proximitat de targetes, clauers RFID i codis PIN numèrics assignats a cada treballador. CEDIDA

buscar alternatives viables.

Davant aquesta nova normativa, és crucial que les empreses busquin solucions alternatives per al control d’accessos que compleixin amb els estàndards legals i garanteixin la privacitat de les dades dels empleats. És aquí on empreses com Vissegur poden exercir un paper fonamental. Vissegur és líder en el sector de seguretat i ofereix una àmplia gamma de solucions. Els seus serveis inclo-

uen el control d’accés, amb sistemes d’última tecnologia adaptables a les necessitats particulars de cada client, assegurant la protecció de les instal·lacions mitjançant lectors de proximitat de targetes, clauers RFID i codis PIN numèrics assignats a cada treballador. L’empresa s’ha destacat pel seu

Amb les solucions de Vissegur, es garanteix el control d’accessos sense comprometre la privacitat

compromís amb la seguretat i la privacitat de les dades, garantint el compliment de les regulacions vigents. Amb Vissegur, les organitzacions poden trobar la tranquil·litat de disposar de sistemes de control d’accessos eficients i legals, sense comprometre la privacitat dels seus empleats.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Les 10 tendències tecnològiques que marcaran el món de l’empresa el 2024

El seu desenvolupament portarà canvis organitzatius i productius que capgiraran les companyies

Anna Ferran

La irrupció d’una nova tecnologia té la capacitat de capgirar el món. Han estat molts els avenços que han marcat punts d’inflexió en la història de la humanitat: la roda, la impremta o la màquina de vapor van suposar un abans i un després capaç d’escriure un capítol en el llibre de la història. Es podria dir que l’any passat vam ser testimonis d’un fet similar: de l’explosió d’una nova tecnologia que canviarà per sempre el pas de la humanitat. Estem parlant de la intel·ligència artificial. Si bé fa molts anys que s’està treballant en aquest camp, l’aparició de Chat GPT a finals de 2022 i la seva expansió durant tot el 2023 van aconseguir posar un dels avenços tecnològics més complexos de la història a l’abast de tothom. Ara bé, quines seran les tecnologies que marcaran el 2024? Quin impacte tindran en el món empresarial?

ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, ha elaborat l’informe 10 tendències tecnològiques destacades pel 2024. El document identifica les innovacions que marcaran la diferència en l’àmbit de l’empresa. La intel·ligència artificial, per descomptat, serà una de les tecnologies clau enguany. També ho seran la ciberseguretat, la quàntica, la indústria 4.0, els semiconductors, la descarbonització,

l’hidrogen, l’economia blava, les tecnologies de l’aigua i la medicina personalitzada.

Intel·ligència artificial Una evolució sense límits. Així està avançant la intel·ligència artificial (IA). L’esclat d’aplicacions d’IA generativa, és a dir, aquella que és capaç de generar contingut, està començant a capgirar les dinàmiques de treball de les empreses. En aquest sentit, des d’ACCIÓ expliquen que aquesta tecnologia ja s’està aplicant en àmbits com la presa de decisions, gràcies a la possibilitat d’analitzar i preveure múltiples escenaris i contextos de manera ràpida.

Un altre àmbit on enguany impactarà serà en les qüestions relacionades amb l’experiència del consumidor, amb l’objectiu de millorar-la. Així mateix, tindrà un rol important en l’automatització de moltes tasques. Ara bé, alerten de la necessitat d’impulsar uns usos i una expansió sempre des de l’ètica i la responsabilitat, per a garantir que el seu ús no vulnera els drets de les persones ni posa en risc els interessos de l’empresa.

Ciberseguretat

La progressiva digitalització de la societat i, per extensió de l’activitat empresarial, ha

fet més necessària que mai la millora de la seguretat a la xarxa. És per això que la ciberseguretat es manté com una de les tecnologies clau. «Els atacs cibernètics són cada vegada més sofisticats i afecten tota mena d’àmbits, des d’infraestructures crítiques fins a serveis financers, processos productius i sistemes de salut. La ciberseguretat és necessària per protegir vulnerabilitats alhora que contribueix al ple desenvolupament de noves tecnologies», comenten

des d’ACCIÓ. En aquest sentit, l’informe identifica com a prioritats dins de la ciberseguretat models com el zero trust, el cybersecurity mesh (ciberseguretat de malla) o la ciberseguretat basada en el núvol.

L’impuls dels xips i semiconductors europeus és clau per a la sobirania tecnològica del continent

La transformació digital ha suposat també un increment dels atacs cibernètics, que cada vegada són més sofisticats. La millora de la seguretat a la xarxa ha esdevingut un imprescindible si les empreses volen mantenir la seva fiabilitat. És per això que enguany un dels àmbits tecnològics que tindrà més pes en l’esfera empresarial serà la ciberseguretat. CEDIDES

Quàntica

Les tecnologies quàntiques continuaran la seva expansió aquest 2024, a causa de l’alta demanda de computació d’altes prestacions. S’espera que la seva progressiva implementació suposi una veritable revolució en àmbits

com la informàtica, la criptografia o la sensòrica i les seves aplicacions engloben camps com la salut, la química o els serveis financers. En aquest sentit, la quàntica permetrà resoldre problemes que ara són impossibles per a la computació clàssica; també permetrà generar claus segures o fins i tot es podran mesurar amb precisió propietats físiques com el camp magnètic. El seu desenvolupament suposarà l’obertura d’un camp inexplorat que està cridat a transformar el món.

Indústria 4.0

La indústria està iniciant la que

empreses, motor del territori

serà la seva quarta revolució; una revolució que gràcies a la transformació digital canviarà el model productiu cap a la fabricació intel·ligent. Aquest procés fa anys que va començar, però progressivament es va intensificant, gràcies als beneficis que aporta en termes de productivitat flexibilitat i

agilitat. Així ho descriuen des d’ACCIÓ: «Les tecnologies digitals aplicades als sistemes productius com la IoT, l’anàlisi de dades i la intel·ligència artificial, el cloud computing, la robòtica o la fabricació additiva permetran als fabricants un major manteniment predictiu i una optimització de processos,

principalment a escala d’eficiència i capacitat de resposta a la demanda.

Xips i semiconductors

Perquè algunes tecnologies ja mencionades, com la IA o la quàntica, acabi de fer un salt definitiu, calen els semiconductors. I és que la seva evo-

lució determina tota l’evolució de la transformació digital del món. El seu rol estratègic ha derivat en una pugna de lideratge geoestratègic entre els Estats Units i la Xina, que en un primer moment ha deixat a Europa en un segon terme. Ara bé, el Vell Continent no vol dependre d’altres potències en un àmbit tan estratègic com aquest i, per això, la Unió Europa està treballant per aconseguir certa capacitat de producció de semiconductors que li faciliti, com a mínim, la sobirania tecnològica.

Descarbonització

Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle és una urgència si no volem que les conseqüències del canvi climàtic arribin a un punt de no retorn. És per això que cada vegada més empreses cerquen alternatives per a descarbonitzar la seva activitat i així minimitzar el seu impacte en el medi ambient. Els combustibles alternatius, el redisseny de processos, l’electrificació, l’ús de materials amb menys intensius en carboni o la captura i reutilització del diòxid de

carboni són algunes de les tecnologies que es contemplen.

Hidrogen verd

En l’àmbit de la descarbonització, hi ha una tecnologia que destaca especialment per les oportunitats que brinda: l’hidrogen net. L’hidrogen té diversos usos. D’una banda, pot utilitzar-se com a combustible net, cosa que permetrà la descarbonització de la mobilitat pesant. A més, és una matèria primera clau per a la indústria química, de manera que el seu ús impulsaria clarament la seva descarbonització. A tot això, cal sumar-hi que funciona com un vector energètic, de manera que permet l’emmagatzematge d’energia renovable.

Economia blava

Un altre dels àmbits que guanyarà protagonisme és el de l’economia blava. Sota aquest paraigua s’hi aixopluga tota mena d’activitats relacionades amb el mar, però sempre sota el prisma de la responsabilitat. L’impuls de l’economia blava permetrà, d’una banda, impulsar la sostenibilitat en sectors tradicionalment vinculats amb

el mar, com la pesca o el transport. De l’altra, suposarà el sorgiment de noves àrees com les renovables marines, l’ús d’algues o la biotecnologia marina.

Tecnologies de l’aigua L’emergència climàtica i l’escassetat de recursos hídrics, a la qual cal sumar, la situació actual de sequera, fa que les tecnologies de l’aigua estiguin guanyant cada vegada més protagonisme. Les millores en la gestió, l’eficiència, la recuperació, la reutilització i la preservació de l’aigua són i seran essencials. En aquest sentit, tecnologies com la IA, el big data, els sensors o les tècniques per a recuperar aqüífers tindran un rol protagonista.

Medicina personalitzada

Dins de les tendències identificades per ACCIÓ, en destaca l’impuls de la medicina personalitzada. Aquest enfocament suposarà un canvi de paradigma, ja que s’utilitzarà informació genètica per oferir millores en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties, que es podrà fer de forma més individualitzada.

empreses, motor del territori

DOLORS SETÓ

Professora de la URV, experta en responsabilitat i ètica empresarial i secretaria general de l’associació CIVICai

«Si integrem la IA a les empreses de forma ètica, no destruirà llocs de treball; en crearà de millors»

Per a Setó, és clau que les empreses no se centrin només en la reducció de costos que pot oferir la IA

Anna Ferran

Moltes oportunitats, però també molts riscos. La intel·ligència artificial està cridada a capgirar l’activitat empresarial. Parlem amb Dolors Setó, professora del Departament de Gestió d’Empreses de la Universitat Rovira i Virgili; investigadora Principal del Grup de Recerca RESET - Responsabilitat Social, Sostenibilitat i Ètica empresarial» i secretària General de CIVICAi sobre com han d’afrontar aquest procés les empreses.

—La irrupció de Chat GPT ha suposat un abans i un després.

—Efectivament, ha generat molt de rebombori, perquè, a diferència d’altres models anteriors, permet fer moltes funcions de manera molt senzilla. Resumeix, classifica, respon preguntes, crea continguts, etc. No cal ser un expert en tecnologia. Això provoca eufòria, però també dubtes i incerteses.

—Quin impacte ha tingut en les empreses?

—No totes les empreses han reaccionat igual. N’hi ha que van començar prohibint-ne l’ús, pels riscos associats. En canvi, altres ja van intuir els beneficis que pot tenir i van començar a estudiar com integrar-la, actuant amb decisió, però amb prudència. En els últims mesos, moltes empreses ja han passat a l’acció i ja l’estan utilitzant. I aquelles que van començar prohibint-ho, s’han adonat que no té cap sentit, és un absurd, i ara miren com integrar-la de forma responsable i estratègica, de manera que els permeti generar valor. Al final, tothom acabarà integrant-la.

—En quins sectors productius ha entrat amb més força?

—Hi va haver una primera onada d’aplicacions molt vinculades a l’enginyeria de software, el màrqueting, les vendes, el servei al client, el desenvolu-

pament de productes. Per tant, aquells sectors que depenen més particularment d’aquestes funcions, es veuen més afectats des de l’inici. Parlem d’empreses de tecnologia, telecomunicacions, agències de publicitat i màrqueting, però també en el món dels mitjans o l’entreteniment. Però ja la trobem en bufets d’advocats, que la fan servir per a revisar contractes o resumir sentències; entitats financeres, que l’usen en la relació amb els clients o per a analitzar riscos. I també la trobem a la salut i l’educació.

—Quins beneficis aporta?

—Principalment es parla d’una millora de la productivitat i l’eficiència. La IA generativa permet fer moltes tasques en menys temps i això permet alliberar-nos de tasques més operatives. Ara bé, no ens hauríem de centrar només en aquest aspecte.

—I en quins altres beneficis ens hauríem de fixar?

—La IA ens permet ser més creatius, millorant els processos de generació de noves idees. També ens pot ajudar a prendre millors decisions. Ara bé, a parer meu, hi ha un benefici molt important, al qual no es presta molta atenció i és el fet que una intel·ligència artificial generativa ben integrada és un complement a les capacitats dels treballadors. Ens converteix en millors professionals, perquè ens dona noves habilitats que abans no teníem.

—El seu plantejament mostra un contrapunt al d’altres experts que pronostiquen una destrucció massiva de llocs de feina.

—Evidentment, la intelligència artificial produirà molts canvis en la manera de treballar. Alguns rols desapareixeran, altres seran molt diferents, i també se’n generaran de nous. Per tant, serà molt important capacitar les perso-

Setó

nes per poder competir en un món on les dades i la IA juguen un paper crucial. En lloc de ser molt alarmista i dir que la IA eliminarà molts llocs de treball, defenso la idea que els transformarà radicalment. La IA ben aplicada pot alliberar les persones de feines dures i deixar-nos temps per a altres tasques. Ens pot portar cap a canvis com ara una setmana laboral més curta. L’objectiu ha de ser que la intel·ligència artificial treballi per a les persones. En conjunt, hauríem d’esperar que la IA no

«Ben integrada, la IA és un complement a les capacitats dels treballadors.

Ens dona habilitats que abans no teníem»

«L’objectiu ha de ser que la IA treballi per a les persones. Si ho fem amb responsabilitat, ha de generar progrés»

destruís tants llocs de treball, sinó que permeti crear-ne de millors. Ha de generar progrés. Per això, cal integrar-la dins de les empreses d’una manera ètica i responsable.

la reducció de costos, sinó veure-la com una oportunitat per a tenir un equip més qualificat.

—S’està parlant molt dels perills de la IA. A quins riscos s’enfronten les empreses?

—Ara per ara, un dels temes que més preocupa a les empreses és la privacitat de les dades, que es filtri informació a l’exterior sobre dades confidencials. Ja hi ha companyies que ho estan gestionant bé, amb models d’intel·ligència artificial generativa més tancats. Relacionat amb això, l’ús de la IA també augmenta el risc de patir ciberatacs. Aquests serien els riscos més tècnics, però en tenim altres d’ètics.

—Quins serien?

—En primer lloc, que hi hagi un biaix en les dades d’entrenament. S’ha parlat molt de biaixos de gènere o de nacionalitats i això pot implicar que es prenguin decisions en base a una informació proporcionada per la IA que no es fonamenti en criteris d’igualtat. Després, hem de tenir en compte que la IA generativa pot oferir informació inexacta; les anomenades al·lucinacions. I això pot suposar un risc si les empreses creuen cegament en aquesta informació. Per evitar-ho, cal revisar i contrastar la informació proporcionada per la IA. També ens trobem riscos a l’hora d’infringir drets d’autor i de marques registrades i, a nivell general, un increment de la desinformació.

—És una de les fundadores de l’associació CIVICai. Quina és la missió de l’entitat?

—Com sabem si ho fem bé?

—Si volem integrar-la de forma ètica, hem de tenir clar que volem posar aquesta tecnologia a disposició de les persones perquè facin millor la seva feina. I això implica posar les persones al centre. També és clau definir polítiques clares d’actuació sobre com i per a què s’ha de fer servir. I finalment, hem de tenir en compte quina repercussió volem que tingui. No ens hauríem de quedar només amb l’augment de la productivitat i

—L’associació neix amb el propòsit de treballar perquè les persones puguin tenir un lliure accés a la intel·ligència artificial i que el seu desenvolupament sigui ètic i estigui orientat cap al bé comú. El nostre objectiu és promoure la participació de la ciutadania en la governança de la IA i així aconseguir que es desenvolupi de manera ètica i harmònica. Per fer-ho, volem establir un diàleg amb tots els grups d’interès implicats, que són les empreses, les administracions públiques, els experts i la societat civil. En aquest sentit, ens proposem engegar processos de participació, formació i divulgació adreçats tant a la ciutadania en general com per a grups concrets. Volem que la societat entengui els impactes i els riscos que pot tenir i actuï fent pressió. Tots estem interessats en què la IA funcioni bé.

és fundadora de CIVICai, que vol promoure la participació de la ciutadania en la governança de la IA. CEDIDA

Crida unànime per a revitalitzar la indústria europea i recuperar la seva competitivitat

Una vintena de sectors han signat la Declaració d’Anvers que demana a la Unió un Pacte Industrial Europeu

Anna Ferran

Pèrdua de competitivitat, manca d’inversions, traves legislatives, reptes en matèria de sostenibilitat i medi ambient. Són molts els reptes als quals s’enfronta la indústria europea. El que en el seu moment va ser el gran pol industrial del món, i principal generador de riquesa, viu ara una situació complicada. Fa temps que representants dels principals sectors industrials europeus demanen un pla d’acció comú dins de la Unió per a aconseguir fer front a les

amenaces a les quals s’enfronta la indústria, amb l’objectiu de reforçar-la i fer d’Europa un continent més competitiu i menys dependent d’altres territoris, com la Xina o el Sud-est asiàtic. Ara, la indústria europea ha fet un important pas en aquesta direcció i ha presentat la Declaració d’Anvers.

La setmana passada un total de 73 líders d’una vintena de sectors industrials essencials van presentar a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen i al primer ministre belga, Alexander De Croo, que ostenta ara la pre-

sidència de la Unió, aquesta declaració, en el marc de la Cimera de la Indústria Europea, que es va celebrar a les installacions de BASF a Anvers. El text recalca el rol crucial de la indústria en l’economia i l’ocupabilitat del continent, a la vegada que demana que la UE estableixi un full de ruta, igual com es va fer amb el Pacte Verd Europeu, per a enfortir-la i ferla més resilient.

«La pregunta que tenim al davant és: com fem que la nostra indústria continuï creixent?

I la resposta és: amb un Pacte Industrial Europeu que estigui

al mateix nivell que el Pacte Verd Europeu. No són dos pactes oposats, sinó que es reforcen mútuament», assegurava De Croo, fa uns mesos en una visita que feia a Berlín. I aquesta és justament la idea de fons de tota la Declaració d’Anvers.

Deu mesures

Aquesta iniciativa, però, no es queda només en un acte sim-

bòlic, sinó que assenyala 10 mesures concretes per aconseguir una indústria competitiva, sostenible i resilient. Entre elles, s’inclou la integració del Pacte Industrial de la UE a l’Agenda Estratègica Europea, la racionalització de la legislació i la simplificació del marc d’ajudes estatals. Així mateix, fa una crida per a transformar Europea en un líder mundial

en el subministrament d’energia abundant i assequible amb baixes emissions de carboni mitjançant aliances estratègiques i infraestructures sòlides. També subratlla la necessitat de garantir l’autosuficiència de les matèries primeres, fomentar la demanda de productes sostenibles i impulsar la innovació. A la vegada es destaca el mercat únic europeu com un actiu que s’ha d’aprofitar i revitalitzar, junt amb l’establiment d’un nou esperit legislatiu que incentivi les inversions.

Entre els signants de la Declaració, figuren representants de diversos sectors com el químic –i, dins d’aquest, diverses de les empreses establertes a Tarragona–, el farmacèutic, el paperer, el siderúrgic, el miner, el de l’alumini, el del vidre, el del zinc, el metal·lúrgic, el tèxtil, el de les refineries, el cimenter, el de la calç, el dels fertilitzants, el de la ceràmica, el dels gasos industrials i el de la biotecnologia. La Declaració suposa un esforç de collaboració per a fer front als reptes i estableix les bases per a un rellançament de la inversió industrial a Europa, que marcarà l’inici de la implementació del Pacte Verd Europeu.

El CEO de BASF entregant la declaració a Ursula von der Leyen. CEDIDA

Fer del mar una oportunitat de negoci per a un futur més sostenible

L’economia blava promou l’ús responsable dels recursos marins per a impulsar el creixement econòmic

Anna Ferran

Som el planeta blau. Les grans masses d’aigua oceànica ens identifiquen des de l’espai i han estat fonamentals en l’evolució de la vida al planeta. No obstant això, l’acció humana castiga constantment els hàbitats marins, causant un impacte negatiu en una de les principals fonts de recursos naturals que tenim.

Malgrat que el 40% de la població mundial viu en zones costaneres, la nostra forma d’actuar i produir viu d’esquena al mar, espoliant-ne els seus recursos per a dur-los a terra ferma i sense preocupar-se per vetllar per la seva conservació. El resultat: un deteriorament dels ecosistemes marins sense precedents. Enmig d’aquest complicat escenari, però, cada cop està adquirint més protagonisme l’economia blava. Ara bé, en què consisteix?

L’economia blava posa el focus en el mar per a convertir-lo en una font de riquesa, però sempre des d’un vessant sostenible. En aquest sentit, el Banc Mundial la defineix com «l’ús sostenible dels recursos oceànics per al creixement econòmic, la millora dels mitjans de vida i l’ocupació, a la vegada que es preserva la salut de l’ecosistema».

Dins de l’economia blava, s’hi inclouen activitats històricament vinculades amb el mar, com la pesca o el transport marítim, però també d’altres de més recents, però plenament consolidades, com el turisme i la nàutica, i fins i tot

sectors d’activitat totalment innovadors, com les energies renovables.

Font de riquesa

Els mars i oceans són una font primordial d’ingressos. Es calcula que l’activitat que hi està relacionada genera entre el 3 i el 5% del PIB Mundial. A Europa, el conjunt d’activitats englobades sota el paraigua de l’economia blava genera un volum de negocis anual de més de 523.000 milions d’euros, segons el Blue Economy Report 2023. I a Catalunya, el secretari d’Empreses i Competitivitat de la Generalitat, Albert Castellanos, explicava la setmana passada en un fòrum sobre l’economia blava celebrat a Barcelona que genera més de 107.000 llocs de feina i una facturació superior als 12.800 milions d’euros.

per avançar cap a un model productiu més sostenible i, per això, són moltes les iniciatives que s’estan impulsant en aquest àmbit. Les comarques tarragonines no es queden pas al marge. De fet, fa unes setmanes es va presentar un innovador projecte vinculat a aquest àmbit: el Blue Innovation Hub, impulsat per l’Autoritat Portuària de Tarragona, l’associació APPORT i l’acceleradora d’empreses StartSud.

L’activitat relacionada amb els mars i els oceans genera entre el 3 i el 5% del PIB mundial

A Catalunya, l’economia blava ja genera 107.000 llocs de treball i una facturació de 12.800 MEUR

El Port de Tarragona lidera la transició blava al territori amb el Blue Innovation Hub

Aquestes xifres es corresponen a la fotografia del moment actual, però, segons estimacions fetes pel Banc Mundial, es preveu que els llocs de treball relacionats amb els oceans, és a dir, vinculats a l’economia blava, creixin un 120% fins al 2030. El mar es veu com una gran oportunitat

Promoure la innovació «L’economia blava és una oportunitat per a la creació de valor afegit a través de la innovació i la sostenibilitat, i té un paper clau en el futur del port i del territori», assegura el president del Port, Saül Garreta. En aquest sentit, l’objectiu de Blue Innovation Hub és afavorir un entorn propici per a la generació i la implementació d’iniciatives innovadores, la creació d’un ecosistema empresarial sòlid i l’impuls al desenvolupament territorial. Per aconseguir-ho, s’ha habilitat un espai a la seu institucional de l’APT on aquests projectes podran treballar i testejar les seves capacitats, amb l’objectiu de créixer per «aju-

dar a la innovació del Port i de les empreses de la comunitat portuària», explica Marc Arza, CEO d’StartSud. L’espai acollirà entre 4 i 6 projectes cada any. Actualment, ja n’hi ha dos. Un d’ells és Detectics. Amb una clara base tecnològica, està centrat a aprofitar les imatges de les càmeres de seguretat de l’entorn portuari per a nous usos, com la gestió dinàmica dels amarradors dels ports esportius. «S’està treballant per a ampliar-ho a altres camps i poder arribar a utilitzar aquestes imatges per a mesurar la qualitat de l’aire o de l’aigua», comenta Arza.

El segon projecte que ja està en marxa és Blue Port Leaders. Es tracta d’un directori d’empreses sobre empreses relacionades amb l’economia blava i l’activitat portuària, amb indicadors en matèria d’innovació i sostenibilitat, cosa que ajuda a poder-les valorar i comparar. «Entre març i abril, tindrem una convocatòria oberta per a rebre projectes, amb la idea de començar el procés d’acceleració de les iniciatives escollides a partir de maig», detalla el responsable d’StartSud. I afegeix: «Amb tot, sempre estem oberts a nous projectes i idees».

Els projectes seleccionats

passaran un total de sis mesos dins del Blue Innovation Hub. «En els tres primers mesos, farem un acompanyament a la startup. Si el projecte madura, aleshores cercarem finançament», especifica Marc Arza.

Un territori d’oportunitats

«Les startups poden funcionar a tot arreu. Ara bé, si el territori ja compta amb un teixit empresarial existent d’un sector en concret, ho facilita», explica l’expert. «A la Catalunya Sud s’hi poden fer negocis en qualsevol sector», constata Arza, però afegeix que àmbits com el turisme, el sector agroalimentari i la química, però també la logística i el Port tenen més capacitat d’atracció de finançament per la seva consolidació a territori.

«En el cas del Blue Innovation Hub, a l’hora de trobar finançament i inversors per a les startups, els podem presentar que tant el Port com les empreses de la comunitat portuària, que tenen uns grans volums de facturació, seran els clients potencials d’aquestes noves empreses i això marca la diferència a l’hora d’atreure la innovació», conclou.

Les renovables marines són un dels àmbits amb més projecció. CEDIDA

Al territori, el Port està impulsant el Blue Innovation Hub. CEDIDA

L’hidrogen verd i els biocombustibles crearan 1,7 milions de llocs de feina a Europa

Espanya liderarà la producció d’hidrogen verd i la creació

d’ocupació en aquest sector amb 181.000 nous llocs

Redacció

Els nous combustibles renovables, com l’hidrogen verd o els biocombustibles, podran crear fins a 1,7 milions de nous llocs de feina i un creixement del PIB europeu de 145.000 milions d’euros fins al 2040. Així es desprèn de l’estudi Las moléculas verdes: la inminente revolución del mercado del empleo en Europa, realitzat per Manpower Group i Cepsa, i que es va presentar fa unes setmanes a Davos, en el marc de Fòrum Econòmic Mundial.

L’informe anticipa que Espanya liderarà en les pròximes dues dècades la producció d’hidrogen verd i el creixement de l’ocupació relacionada. L’efecte tractor de la indústria espanyola vinculada a les molècules verdes generarà més de 116.000 llocs de treball en aquesta dècada i 181.000 fins a 2040, que corresponen a l’11% del total d’ocupació generada a la Unió Europea i al Regne Unit. El sector aportarà 15.600 milions d’euros addicionals fins al 2040, cosa que suposaria un increment de l’1% del PIB.

De fet, Espanya és l’estat on les noves ocupacions requereixen més competències vinculades a la transició energètica de cara a 2040, amb el 55% de les noves posicions. A més, l’estudi indica que es redueix la bretxa de gènere que existeix en l’actualitat en el sector energètic, assolint el 37% de representació de dones en la indústria de les molècules verdes. Això es deu a un ritme superior d’incorporació de dones, que duplicaria les xifres dels homes entre 2030 i 2040, fent que les dones ocupin el 51% dels nous llocs de feina di-

FORMACIÓ

Institut Comte de Rius, la clau del teu

futur professional

Els seus titulats tenen un gran reconeixement i inserció laboral

L’Institut Comte de Rius és un centre públic de referència. Fundat el 1928, suma una trajectòria històrica d’ensenyaments tecnicoprofessionals de qualitat, amb una gran inserció laboral i un reconeixement dels seus titulats. Imparteixen estudis de les famílies de Química, Electricitat i Electrònica, Fabricació Mecànica, Transport de Vehicles i Edificació i Obra Civil, a més de Batxillerat.

Gràcies a la capacitat d’adaptació al mercat laboral i a la forta vinculació amb les empreses, el centre ha anat adaptant els estudis a les necessitats reals; actualitzant coneixements tècnics, però també competències i valors per aconseguir els millors professionals. Darrerament, ha desenvolupat projectes d’innovació centrats en la realitat virtual i l’hidrogen verd.

Realitat virtual (RV)

la gamificació per capacitar en operacions de manteniment industrial en el sector químic i així reduir l’error humà. Proporciona accés a una planta química virtual, com un serious game, un joc on s’han de superar reptes d’operativitat i de seguretat, recreant condicions de treball, que no es poden reproduir en un institut. Les DTBs permeten aprendre més de forma més ràpida i eficient, sent una experiència més atractiva i memorable.

Hidrogen verd

Gràcies a la forta vinculació amb les empreses, el centre adapta els estudis a les necessitats reals

Les caixes virtuals de formació Digital Twin Boxes (DTB) són un projecte innovador de RV que utilitza la tecnologia de bessons digitals i

El Comte de Rius és un dels quatre centre d’FP de l’Estat que treballa en un projecte formatiu en hidrogen verd, generant un model d’electrolitzador que produeix hidrogen verd a partir de l’aigua. S’han generat reptes formatius intercentres que faciliten l’aprenentatge del professorat i l’alumnat sobre aquestes noves tecnologies. I és que el Comte de Rius no és només un Centre d’FP, és un espai d’oportunitats. Un Institut compromès amb els seus alumnes que ha esdevingut una aposta segura per a joves d’arreu que han trobat al Comte de Rius la clau del seu futur.

rectes generats en l’àmbit dels combustibles renovables al final de la dècada de 2040.

Més professionals tècnics Només 20 ocupacions copen 8 de cada 10 nous llocs de treball generats en la indústria dels combustibles renovables i

aquests són, fonamentalment, llocs tècnics de nivell mitjà i superior. Fins al 2040 creixerà la demanda de científics i enginyers de nivell mitjà i alt, electricistes, directors d’administració i comercials, peons de mineria i construcció, professionals IT i operaris de metal-

lúrgia i maquinària. Els professionals que vulguin aprofitar cap dels nous llocs de feina que es crearan hauran d’estar formats en alguna o diverses de les competències necessàries per a dur a terme aquestes ocupacions. Així mateix, segons l’estudi, cal mobilitzar els professionals d’ocupacions que perdran rellevància perquè puguin reciclar-se en altres de més demandades.

El 88% dels nous llocs de feina generats per l’hidrogen verd i els biocombustibles el 2040 sorgeixen en altres sectors diferents de l’energètic, com el sector serveis, industrial o la construcció, cosa que mostra que l’economia de les molècules verdes té un impacte tractor en tota la cadena de valor productiva. L’informe assenyala que la transició requereix upskilling i reskilling del 60% dels professionals europeus per a dotar-los d’habilitats green crítiques. Països com Itàlia, Alemanya o Espanya s’enfronten a les bretxes d’habilitats més grans, que hauran d’abordar-se mitjançant la formació professional, les eines de mapeig de la població activa i la col·laboració público privada.

El 51% dels nous llocs de feina seran ocupats per dones. CEDIDA

Redacció

Tenen 160 convenis amb empreses per a l’FP Dual. CEDIDA

L’Institut Pere Martell: on la Formació es converteix en oportunitat

La manca de professionals en el sector industrial fa que els seus estudis tinguin una alta ocupabilitat

Redacció

L’Institut Pere Martell de Tarragona prepara el seu alumnat amb un perfil industrial creant sinergies amb més de 400 empreses del territori, una peça clau per una major inserció laboral i un menor abandonament dels estudis. Les empreses són un pilar fonamental en la formació dels futurs professionals: cedint material, formació, jornades tècniques i formant l’alumnat a l’empresa oferint l’oportunitat de po-

sar en pràctica el que s’aprèn a l’aula.

Aquesta combinació entre la formació a l’institut i a l’empresa els prepara com a professionals especialitzats, així ho demostren els 215 acords d’FCT i els 160 convenis en Formació Dual d’aquest curs. Actualment, tenim una mancança de professionals en els oficis industrials per aquest motiu les empreses estan cercant els perfils professionals que ofereix l’FP i així ho demostra l’alta ocupabilitat del nostre alumnat.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

La primera convocatòria del PERTE de descarbonització ofereix 1.000 milions en ajuts

Les empreses

Redacció/ACN

La descarbonització és una de les prioritats del sector industrial. I ara les indústries espanyoles que tinguin projectes per a reduir les seves emissions tenen una oportunitat important. Fa just un mes, el Ministeri d’Indústria obria la finestreta per a presentar les sol·licituds per a obtenir fons europeus per a projectes de descarbonització, vinculats a la primera línia del PERTE de descarbonització industrial. Aquesta primera convocatòria, que està oberta fins al 17 d’abril, està dotada amb 500 milions en préstecs i 500 milions més en subvencions.

Just una setmana després de l’obertura de la convocatòria, ja s’havien presentat més d’un centenar de sol·licituds. Així ho explicava el ministre d’Indústria, Jordi Hereu, qui afirmava que la xifra «mostra la bona acollida que està tenint aquest programa entre les empreses». «Estem davant d’un desafiament d’una magnitud enorme, però comptem amb

poden

presentar sol·licituds fins a mitjans d’abril

eines i recursos per afrontar-lo que fins ara no teníem», continuava Hereu. «Espanya i Europa no només tenen l’oportunitat d’avançar en la indústria zero emissions netes, sinó l’oportunitat de liderar aquesta gran transformació», ha insistit Hereu. «I ho pot fer desenvolupant tecnologies i capacitats industrials pròpies, i facilitant la transició energètica de tot el sector industrial», precisava el titular de la cartera

d’Indústria i Turisme.

Qui pot acollir-s’hi?

La línia 1 d’ajuts per a la descarbonització, dona suport a les actuacions dut a terme per les indústries nacionals per a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, incloent-hi la descarbonització de fonts d’energia amb l’electrificació de processos i la incorporació d’hidrogen; la gestió energètica integral de

processos industrials; la reducció de l’ús de recursos naturals o la captura de carboni, entre altres. Està destinada a les societats mercantils públiques i privades que realitzin activitats industrials, així com a les agrupacions que aquestes constitueixin amb altres empreses que contribueixin a la descarbonització d’una única instal·lació principal.

Els requisits per a accedir a aquesta línia d’ajuts passen per reduir, almenys, 3.000 tones equivalents de CO2 a l’any, o , com a mínim, el 30% de les seves emissions, per a projectes tractors amb un pressupost mínim finançable d’1 milió d’euros i amb data de finalització del projecte abans del 31 de març de 2026.

Coincidint amb l’obertura de les sol·licituds de la primera convocatòria de la línia 1 d’aquest PERTE, el Ministeri ja va anunciar que durant el segon semestre d’aquest 2024 es faria una segona convocatòria, per a projectes la finalització dels quals pugui anar més enllà de 2026.

CONSTRUCCIÓ I OBRES PÚBLIQUES

Patran Costa Dorada, experts en noves tècniques de pavimentació

Estan especialitzats en la tècnica de pavimentació dels regs asfàltics

Innovació i obres públiques es donen de la mà a Patran Costa Dorada. Aquesta empresa té una dilatada trajectòria en l’àmbit de la construcció i les obres públiques. Duen a terme tota mena de treballs d’obra pública i privada, així com manteniment d’urbanitzacions, pavimentacions, excavacions i transports.

En les pavimentacions, la técnica dels regs asfàltics son la principal especialitazació de Patran Costa Dorada, cosa que els diferencia, ja que són poques les companyies que l’empren. Expliquen que, en les pavimentacions, una bona preparació del terreny és clau per a garantir-ne la solidesa. Per això, fan els passos necessaris per a assegurar un acabat correcte. Treballen amb tota mena de materials, adaptant-se a les necessitats de cadascun dels projectes i clients amb qui tracten per a garantir la seva màxima satisfacció i uns resultats òptims. A. Ferran

Els projectes han de finalitzar-se abans del març de 2026. CEDIDA

empreses, motor del territori

Obert el període de captació de projectes per a la 4a edició de la Incubadora TIC i Foodtech de REDESSA

Els projectes es podran presentar fins al 15 de març a través del web de REDESSA

Redacció

La Incubadora TIC i Foodtech de REDESSA enceta la seva 4a edició amb l’objectiu de continuar donant impuls als projectes de base tecnològica a través d’un programa intensiu de formació i de mentories personalitzades que han de facilitar als projectes l’accés al mercat.

El programa de la 4a edició es focalitza en les noves tecnologies i el sector agroalimentari, tot i que està obert a tots aquells projectes de base tecnològica que busquin un impacte en altres sectors estratègics per al territori, com ara el de la salut i el turisme. Tal com ha explicat el regidor de Promoció Econòmica, Innovació

i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, «en aquesta edició es farà especial èmfasi en aquelles idees que busquin donar resposta als reptes i necessitats de la ciutadania i es facilitarà que els projectes seleccionats es puguin installar als centres d’empreses de REDESSA, per tal de fomentar la creació de llocs de treball a la ciutat». En aquesta nova edició es reforçaran aspectes del programa relacionats amb la comunicació i l’storytelling dels projectes, així com en l’enfortiment de la metodologia d’emprenedoria Lean Startup, basada en la detecció de necessitats dels potencials clients i l’adaptació i canvi d’estratègia en qualsevol moment,

en funció d’aquestes necessitats. A més, per als projectes de la vertical de Foodtech es potenciarà la interacció amb els agents vinculats al Hub Foodtech & Nutrition: les empreses adherides, els centres de recerca (ISPV, EURECAT, IRTA etc.) i la Universitat Rovira i Virgili. Així mateix, està previst incrementar l’acompanyament post incubadora durant el segon any i l’accés al finançament, a través d’inversors, xarxes privades, projectes col·laboratius, cerca de subvencions, etc.

Com és habitual, el programa s’encetarà amb un bootcamp o programa intensiu de formació, tutories individuals amb mentors experts en diversos àmbits, xerrades amb professio-

nals i tallers, etc.

Què és la Incubadora TIC i Foodtech?

Des de la seva primera edició el 2020, la Incubadora TIC acompanya projectes emprenedors amb solucions tecnològiques per a sectors estratègics amb potencial de creixement. La finalitat és oferir un programa d’acompanyament a través de consultors experts en el creixement d’empreses TIC,

En aquesta edició es volen maximitzar les sinergies amb el Hub Foodtech & Nutrition

que ajudaran a validar el projecte i fer-lo créixer de forma escalable, facilitant l’accés a potencials clients i oferint alhora un espai de coworking on puguin treballar els membres de l’equip. En les dues darreres edicions s’ha ampliat el focus de la incubadora cap a projectes del sector agroalimentari, buscant sinergies amb el teixit generat pel Hub Foodtech & Nutrition.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

El programa inclou un bootcamp, tutories individualitzades, xerrades, tallers, etc. CEDIDA

empreses,

Les exportacions creixen un 4,9%

al

Camp de Tarragona i l’Ebre

durant el 2023

La demarcació factura 11.000 MEUR a l’exterior i se situa en segon lloc del país per darrere de Barcelona

Redació/ACN

Les exportacions de les empreses del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han incrementat un 4,9% al llarg d’aquest 2023 passat arribant als 10.999,8 milions d’euros. Segons les primeres dades del Ministeri d’Indústria fetes públiques pel Departament d’Empresa, la demarcació és la segona de Catalunya que més ven a l’ex-

terior només per darrere de Barcelona -amb 78,626,8 milions d’euros- i per davant de Girona -8.131,4 milions- i Lleida -2.925,6 milions-. Per altra banda, les importacions s’han mantingut molt estables respecte al 2022, amb 17.871.617,69 euros, un creixement del 0,21%. El saldo entre importacions i exportacions és negatiu, de -6.871.834,68 euros, cosa que suposa una millora del 6,48% respecte a l’any

anterior.

Les matèries primeres i semi manufactures de plàstic suposen el 19,6% de tot el producte que s’ha venut a l’exterior, amb 2.151.359,78 euros, i els combustibles el 15,1%, amb 1.659.355,68 euros. El segueixen el material elèctric, que representa un 7,9% de les

Els materials plàstics, els combustibles i el material elèctric són les principals exportacions

exportacions, i material de química orgànica, que representa un 5,5%, amb 601.130,24 euros. Un 70,4% de les exportacions es fan a Europa, 7.749.149,0 euros, sobretot a França, Itàlia i Alemanya.

Any de rècord

Les exportacions catalanes han crescut un 6,1% el 2023 i

per primera vegada han superat els 100.000 milions d’euros situant-se en els 100.683,5 milions d’euros. Es tracta de la xifra més alta de la sèrie històrica segons càlculs d’ACCIÓ; uns registres que se situen un punt percentual per sobre de les previsions fetes pel govern de la Generalitat el passat mes d’octubre.

D’aquesta manera, les vendes de Catalunya a l’exterior lideren el conjunt de les exportacions de tot l’Estat espanyol, amb el 26,2% del total. Aquest 2023, a més, també s’ha assolit novament la millor xifra d’empreses exportadores regulars -les que han exportat de forma consecutiva durant els darrers quatre anys-, situant-se en 17.757, un 1,6% més que l’any anterior.

Segons el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, «les xifres mostren la capacitat de resiliència, dinamisme i adaptabilitat del teixit empresarial català, que ha estat capaç de superar un 2023 amb incerteses i dificultats a escala global». Per Torrent, «Això és mèrit de les empreses i dels seus projectes innovadors i competitius, però també de les polítiques d’acompanyament del Govern en el procés d’internacionalització de les companyies en un entorn de desacceleració». En aquest sentit, el titular d’Empresa i Treball ha assegurat que «els projectes gestionats per les Oficines Exteriors d’ACCIÓ han crescut un 36% aquest 2023 respecte de l’any anterior».

De fet, el creixement de les exportacions a Catalunya durant el 2023 ha estat superior al del conjunt del comerç exterior mundial, que l’Organització Mundial del Comerç (OMC) situa en el 0,8%. I contrasta amb la caiguda que han patit tant en el conjunt de l’Estat (-1,4%) com en l’eurozona (-3,4%).

BAIX PENEDÈS

Generalitat i Estat acorden treballar en projectes sobre semiconductors

La Generalitat i el govern espanyol acordaven el passat 5 de febrer treballar per desplegar projectes relacionats amb la indústria dels semiconductors a Catalunya. Així ho pactaven la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, i el ministre de Transició Digital i Funció Pública, José Luis Escrivá, que van establir crear dos grups de treball per tirar endavant la instal·lació d’un centre tecnològic de producció de xips, la planta coneguda com a Innofab; i diverses iniciatives relacionades amb la tecnologia quàntica. L’Innofab és un projecte valorat en 365 milions d’euros i que es cofinançarà amb fons europeus, tal com van establir Aragonès i Pedro Sánchez. La consellera d’Economia destacava «l’esperit de collaboració» del ministre perquè l’Innofab sigui una realitat. Consisteix en la creació d’un espai de 2.000 metres quadrats especialitzat en fer prototips de xips amb materials alternatius al silici, que és el que es fa servir actualment. En la trobada d’aquest a Madrid, Mas Guix i Escrivá també van ressaltar la importància del Barcelona Superocomputing Center com a «tractor» per a les iniciatives relacionades amb la supercomputació i la intel·ligència artificial. La consellera també va traslladar al ministre la «necessitat» que el sistema informàtic que utilitza l’Estat per gestionar els fons europeus sigui «compatible» amb el que fa servir la Generalitat. ACN

Una casa més eficient i sostenible amb els tancaments de Fines3

Estalviar en la teva factura energètica i tenir una casa més eficient i sostenible depèn, en gran mesura, de tenir uns bons tancaments. I és que les portes i finestres que no aïllen correctament no permeten climatitzar bé la nostra llar i això es tradueix en una factura més cara. Així ens ho expliquen des de Fines3. Aquesta empresa del Baix Penedès està especialitzada en fer tota mena de projectes amb fusteria d’alumini i PVC

A Fines3 s’encarreguen de tot el procés, de principi a fi. En aquest sentit, cal destacar que són fabricants i instal·ladors de tots els sistemes de tancament que col·loquen. Això fa que puguin dur a terme tota mena de projectes, adaptant-se sempre a les necessitats concretes dels seus clients. A més a més, ara, per a posar més fàcil fer el salt cap a una casa més eficient i sostenible, Fines3 ofereix finançament a 24 mesos sense interessos. A. Ferran

El saldo entre exportacions i importacions continua sent negatiu al territori, tot i que s’ha millorat

empreses, motor del territori

Reinvertar-se o desaparèixer: el repte que tenen les empreses en la pròxima dècada

La intel·ligència artificial i el canvi climàtic seran els elements que promouran el canvi

Redacció

Renéixer o morir. Aquest sembla que és el repte al qual s’enfrontaran moltes companyies en els pròxims 10 anys. Així ho asseguren els presidents i consellers delegats de tot el món que han participat en la 27a edició de l’Enquesta Mundial de CEOs elaborada per la consultora PwC, a partir de l’opinió de més de 4.700 màxims executius de 105 països i que es va presentar fa unes setmanes al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Concretament, el 45% dels

Tribuna

Lluís Balsells

R+D+i sp|activa

CEOS globals afirma que, si no canvien el rumb de les seves empreses, aquestes deixaran de ser viables en menys de 10 anys. En el cas dels CEOs espanyols, el percentatge que té aquesta opinió és més baix i se situa en el 36%. En tots els casos, però, es palpa una incertesa per l’impacte que tindrà la disrupció tecnològica, representada especialment per la IA, i el canvi climàtic en l’evolució dels seus negocis.

Ara bé, reinventar-se no és fàcil. De fet, les empreses veuen nombrosos obstacles que els dificultaran aquest procés.

El principal és l’entorn regulatori. Així ho indiquen el 64% dels CEOs global, una xifra que s’eleva fins al 68% quan es s’observa la mostra espanyola. Altres qüestions que podrien dificultar la reinvenció empresarial són l’entrada de competidors (el 55% així ho creu) o la falta de treballadors amb les capacitats necessàries per a fer front al nou context –és un obstacle contemplat pel 52% dels alts directius–.

Els catalitzadors del canvi Els CEOs coincideixen en veure la intel·ligència artificial

com un catalitzador del canvi, que promourà la innovació, l’eficiència i la transformació empresarial en el curt i el mitjà termini.

El 45% dels CEOs creu que si no canvien el rumb de les seves empreses deixaran de ser viables

Ara bé, per a poder captar els beneficis potencials de la IA, els directius (69%) coincideixen en el fet

que serà imprescindible formar els seus professionals, en particular, i al mercat laboral, en general. Així mateix, també es mostren preocupats pels riscos pel fet que la IA pugui alimentar els riscos relacionats amb la ciberseguretat, la desin-

formació i la reputació.

Pel que fa a la transició energètica, la identifiquen com un element disruptiu que ofereix riscos i oportunitats a parts iguals. En aquest sentit, destaca que el 76% assegura que ja tenen en marxa projectes per a millorar l’eficiència energètica i que el 58% estan impulsant productes, serveis o tecnologies respectuoses amb el clima.

L’evolució de la tècnica i la Prevenció de Riscos Laborals

Des de les exigències imposades per la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals (PRL) es va establir, ja fa força anys, la necessitat que aquesta prevenció es convertís en una activitat plenament integrada en totes les accions dutes a terme per l’empresa i en tots els nivells jeràrquics. La forma d’integrar aquesta prevenció s’ha d’ajustar contínuament a les variacions dels entorns industrials i, tal com preveuen els principis de l’acció preventiva, «Tenir en compte l’evolució de la tècnica».

En aquesta línia hi ha diverses aplicacions de la tècnica que han anat introduint millora, com ara la detecció automàtica d’anomalies, sensors, substitució de la pre-

sència de persones en activitats de risc elevat, per mitjà de drons, robots amb diferents graus de llibertat, vehicles de guiatge automàtic (AGV), robots col·laboratius (COBOTS)…

Si la Indústria 4.0 ha millorat el tractament de dades (Big data) i la comunicació (IoT), esperem que la Indústria 5.0 aporti una millora efectiva de seguretat en la interactuació entre persones i màquines (intel·ligència artificial, robòtica…) i realment posin els interessos humans al centre del procés de producció. Tot això considerat la seguretat i salut en el treball en un sentit ampli, és a dir, la salut mental i el benestar de les persones s’han de situar al mateix nivell que la seguretat i salut

clàssiques quan es dissenyen llocs de treball.

Però no ens deixem enlluernar per les noves tecnologies i que tothom està actualitzat, ja que, a la realitat, hi ha una inèrcia molt important en nombrosos entorns de treball i, en molts casos, encara s’està per la Indústria 3.0; amb la digitalització i l’automatització i, en alguns casos, amb més endarreriment.

Amb tot, les noves tecnologies aplicades als processos productius i, en la mesura del possible a la PRL, no fan que sigui innecessària la prevenció de base, com incidir en les accions i actituds de les persones que treballen, situant la formació com la peça imprescindible, i que cal acompanyar posteriorment amb controls i supervisió.

Formar els professionals serà clau per a poder captar els beneficis potencials de la IA. CEDIDA

empreses, motor del territori

Catalunya es posiciona com un dels cinc països més digitalitzats d’Europa

Té un índex de digitalització superior a la mitjana de la UE

Redacció

Catalunya referma un destacat grau de digitalització i continua progressant en la transformació digital de la societat i l’economia. Aquesta és la principal

conclusió de la quarta edició de l’índex compost d’economia i societat digital DESI Catalunya 2022, calculat per a Catalunya amb la metodologia de la Comissió Europea. Impulsat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de

Catalunya i elaborat pel Cercle Tecnològic de Catalunya, l’informe indica que Catalunya continua, per quart any consecutiu, en la cinquena posició com a país digitalment avançat i capdavanter a Europa. Amb un grau de digitalització del 63,96%, 11,69 punts superior a la mitjana de la Unió Europea (52,27%), manté, junt amb Dinamarca, Finlàndia, Suècia i els Països Baixos, el lideratge del desenvolupament digital a Europa.

L’estructura del DESI Catalunya 2022 la conformen, com

Catalunya manté el lideratge juntament amb els països nòrdics i Països Baixos. CEDIDA

en l’edició anterior, 4 dimensions (Capital humà, Connectivitat, Integració de la tecnologia digital i Serveis públics digitals), 10 subdimensions i 33 indicadors.

En concret, el 2022 Catalunya progressa favorablement en totes les dimensions, si bé

això no es reflecteix sempre en una millor posició relativa en el conjunt dels 27 estats de la Unió Europea: millora 5,69 punts en l’índex global i creix en totes les subdimensions: Capital humà (+0,51 punts), Connectivitat (+13,63 punts), Integració de la tecnologia

digital (+3,55 punts) i Serveis públics digitals (+5,09 punts). Quant a les posicions, Catalunya perd una posició en Capital humà, guanya una posició en Connectivitat i una altra en Integració de la tecnologia digital i manté la quarta posició en Serveis públics digitals.

empresa destacada

ILSER GRUP: Innovació i Compromís en la Neteja Professional

Una trajectòria familiar que ha marcat tendència durant més de 50 anys

Redacció

Des de 1988, sorgeix una història d’emprenedoria i dedicació que avui dia s’erigeix com un referent en el món de la neteja professional. ILSER GRUP, una empresa familiar dirigida per la segona generació de la família Cerón, ha conreat la seva posició com a referent a Catalunya, Osca i Andorra, oferint una àmplia gamma de productes, maquinària i accessoris per a la neteja, higiene, desinfecció i manteniment industrial.

La història de ILSER GRUP es remunta a 1969, quan Fulgenci Cerón, visionari fundador de l’empresa, va començar la seva travessia a Jabones Camp S.A. de Granollers. Durant més de dues dècades, va representar la divisió industrial d’aquesta signatura en les zones de Lleida, Osca i Andorra, convertint-se en un dels pioners en la venda de productes de neteja per a ús professional a Espanya.

El que va començar com una empresa local dedicada a la distribució de productes químics ha evolucionat al llarg de 35 anys per a convertir-se en un proveïdor global de solucions de neteja. Ofereix químics, cel·luloses, bosses de brossa, estris de neteja,... per a geriatria, hospitals, hostaleria, empreses de neteja, cen-

tres educatius, gimnasos, administració pública, indústria,... L’any 2000 va marcar la incorporació de la segona generació de la família Cerón, liderada per Marc, qui ha mantingut viu el llegat del seu pare i ha portat a l’empresa a noves altures. Al 2021 amb l’adquisició d’una empresa de distribució de productes de neteja a Andorra, LLEIXIU ANDORRANA, ILSER GRUP s’ha convertit en la primera empresa en solucions de neteja i higiene professional en oferir els seus productes i serveis a Espanya i Andorra.

ILSER GRUP és un soci estratègic compromès amb l’excel·lència, la innovació i el servei al client

Amb una facturació pròxima als 9 milions d’euros en 2023 i una expansió cap a Tarragona, ILSER GRUP ha demostrat la seva capacitat per a adaptar-se i créixer en un mercat competitiu. El seu compromís amb la innovació es reflecteix en la creació del grup internacional DHYS GROUP el 2011, del qual Marc Cerón és vicepresident. Però més enllà dels números, allò que distingeix a ILSER GRUP és el seu compromís amb la proximitat, l’assessorament personalitzat i l’excel·lència en el servei. Amb un equip de vendes, distribució i atenció al client altament professional, actuen com a consultora, oferint

assessoria tècnica i formació sobre l’optimització i utilització dels seus productes. El seu enfocament en la competitivitat es reflecteix en una òptima relació qualitat-preu, una àmplia gamma de productes i marques, i un servei global que garanteix la satisfacció del client en cada pas del procés. A més, el seu compromís amb la formació assegura que els clients estiguin equipats amb el coneixement necessari per a utilitzar els productes de manera segura i efectiva. Però la veritable clau de l’èxit de ILSER GRUP radica en la seva constant cerca de la innovació. Amb un dedicat equip, l’empresa desenvolupa contínuament nous productes de marca pròpia i atén les necessitats específiques dels seus clients amb noves formulacions i solucions de neteja d’avantguarda.

En resum, ILSER GRUP no és només una empresa de productes de neteja, és un soci estratègic compromès amb l’excel·lència, la innovació i el servei al client. Amb més de mig segle d’experiència i un enfocament centrat en el futur, continua marcant tendència en el sector i construint un llegat que perdurarà per generacions.

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Salut i Treball presenta el sistema de Seguiment Digital de la Salut, SDS

És una proposta pionera en el camp de la vigilància de la salut dels treballadors

Redacció

Salut i Treball, firma referent en serveis de prevenció de riscos laborals, ha fet un salt de gegant en el camp de la vigilància de la salut. Tant és així que, després de més d’un any de desenvolupament i proves, ha presentat el sistema de Seguiment Digital de la Salut, SDS.

«Es tracta d’una proposta pionera en el sector que permet fer un seguiment àgil i eficient de la salut dels treballadors amb uns estàndards de qualitat únics», explica Paco Lari, director general de la companyia que, en poc més de deu anys, s’ha consolidat a Reus i Tarragona i també al conjunt del país, amb delegacions a Barcelona i Lleida.

De la cura per la salut de les persones i la clara aposta per la digitalitza-

ció neix SDS. Un servei que serà operat per l’àrea d’infermeria, depenent de l’equip mèdic de Salut i Treball, en horari de 9 a 14 hores, tots els dies laborables de la setmana i amb un compromís de recepcionar i donar resposta a les consultes el més aviat possible, sempre dins un termini màxim de 48 hores, expliquen. SDS utilitzarà WhatsApp com a canal de comunicació, un sistema que en aquests mesos de prova s’ha mostrat com el més vàlid, i recomanable a nivell de confidencialitat i privadesa, per assolir aquesta fluïdesa en les comunicacions entre els treballadors de les empreses clients i els professionals sanitaris de Salut i Treball.

SDS utilitzarà Whatsapp com a canal gràcies a la privadesa i fluïdesa que ofereix

«A l’any fem més de 4.000 reconeixements mèdics. El valor d’aquest servei no rau només en les xifres, sinó en els seguiments individualitzats i les recomanacions personalitzades que fem, en base als resultats de les proves mèdiques practicades. Ara, amb el sistema SDS, serem encara més eficients i proactius. Estem segurs que les empreses sabran valorar aquest important salt qualitatiu i els treballadors ho tindran encara més fàcil per adreçar-se a nosaltres, resoldre dubtes i sol·licitar tots els aclariments i la informació que precisin en base al seu estat de salut», assenyala Lari.

Val a dir que SDS és un sistema bi-

direccional, «i aquí hi ha un altre dels seus importants actius, la qual cosa vol dir que no només els treballadors es poden adreçar a nosaltres quan creguin convenient, sinó que Salut i Treball es podrà adreçar a ells sempre que sigui necessari per fer-los-hi recordatoris, seguiments, recomanacions... complementant, així, la trucada mèdica del facultatiu que ja

realitzem», afegeixen Núria Salvat i Ona Basora, impulsores del servei.

«És important tenir en compte que, atès que el Seguiment Digital de la Salut opera a través de WhatsApp, concretament al número 678 631 821, ens poden fer arribar les consultes les 24 hores del dia, tots els dies de la setmana», conclou el director general.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Núria Salvat i Ona Basora, impulsores del servei, amb Paco Lari, director general de Salut i Treball. CEDIDA

El 43% de les inversions estrangeres a Catalunya són en l’àmbit tecnològic

La inversió forana en el sector tecnològic ha mobilitzat 6.472 milions d’euros entre 2019 i 2023

ACN

El 43% de les inversions estrangeres que han aterrat a Catalunya en els darrers cinc anys són de l’àmbit de l’economia digital, segons explicava dilluns el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, en la inauguració de l’estand de la Generalitat al Mobile World Congress. Així ho conclou un estudi de la Generalitat, que identifica el talent, el mercat i la ubicació com a factors diferencials perquè 408 d’aquestes 953 empreses s’instal·lin a Catalunya. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat el paper de Catalunya com a pol tecnològic de referència al sud d’Europa i el camí que encara es pot recórrer. «No hem tocat sostre, ni molt menys», ha assegurat Aragonès.

Aragonès explicava que l’economia digital ja representa el 12,9% del PIB de Catalunya i que al 2023 hi havia unes 23.500 empreses, un 6,5% més que al 2022. D’altra banda, al 2022 aquestes empreses facturaven uns 34.700 milions d’euros, amb un increment del 15,3% en comparació a l’any anterior; i van generar més de 185.000 llocs de treball d’alt valor afegit, segons dades d’aquell mateix any, cosa que representa un 1,7% més que al 2021.

Es tracta d’empreses i llocs de treball en l’àmbit de les TIC i la resta d’àrees digitals com els

videojocs, la indústria audiovisual, el comerç electrònic, les startup o la indústria 4.0, entre d’altres.

Amb tot, el president català opinava que encara queda camí per recórrer. «No hem tocat sostre, ni molt menys, en el nostre entorn tenim la capacitat de fer emergir oportunitats a cada instant. Tenim un futur per endavant», comentava durant la seva intervenció. En aquest sentit, recordava com en el congrés del 2006 la novetat eren jocs per a telèfons

mòbils de quarta generació i com avui s’està parlant de com la IA té múltiples aplicacions. «És difícil imaginar-nos on és el límit en les tecnologies de l’àmbit digital», va dir.

El president va subratllar l’«aposta estratègica» que va suposar portar a Barcelona l’MWC i el «paper determinant» del congrés per situar Catalunya com a «pol tecnològic de referència» al sud d’Europa.

L’estudi determina que els 408 projectes d’inversió es-

trangera de l’àmbit tecnològic mobilitzen 6.472 milions d’euros entre el 2019 i el 2023 i apunta que Catalunya és la setena regió més digitalitzada de la Unió Europea. De fet, tant el conseller Torrent com el president Aragonès han reiterat la importància que ha tingut el Mobile World Congress per atraure projectes. «Volem demostrar que el

L’economia digital representa el 12,9% del PIB de Catalunya i ja compta amb 23.500 empreses

MWC i Catalunya són dos grans socis. El Mobile no s’entendria sense Catalunya i Catalunya no s’entendria sense el Mobile», comentava el conseller. «Tenim una cultura emprenedora i molt vinculada a la innovació», afegia Torrent, que celebrava que Catalunya s’hagi convertit en un «imant» per a les inversions estrangeres.

TARRAGONA

Un univers dolç i ple de color a Mundos de Fantasía

Un món de color, alegria i molta dolçor. Així és Mundos de Fantasía. Aquesta nova botiga acaba d’obrir les seves portes al centre de Tarragona, a la cantonada de l’avinguda Ramón y Cajal amb Prat de la Riba. Ofereixen tota mena de llaminadures, begudes, petits detalls. A més, disposen de màquines per a fer cotó de sucre i crispetes dolces i salades, que preparen a l’instant. Si busques originalitat, a Mundos de Fantasía imprimiran la teva idea i la plasmaran en una oblea comestible prèmium perquè els teus dolços llueixin d’una manera personal i única.

Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc s’alien per promoure l’hidrogen renovable

Catalunya, Aragó, Navarra i Euskadi han unit forces per fer d’aquests territoris una referència en la producció, transport i ús de l’hidrogen renovable i així es va posar de manifest la setmana passada en el segon Fòrum del Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre, que es va dur a terme al Port de Tarragona. L’esdeveniment, que segueix a un primer celebrat el 2022 a Tudela, va comptar amb representants dels quatre executius autonòmics d’aquests territoris connectats per l’Ebre.

La iniciativa compta amb 411 entitats associades i 215 projectes i pretén ser «líder en el desplegament de la cadena de valor de l’hidrogen renovable al sud d’Europa», segons afirmava el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, durant l’acte. Es tracta d’un «projecte pioner de col·laboració público-privada, interterritorial i multisectorial que aprofita les sinergies i complementarietats existents per a la descarbonització de l’economia i el transport».

Des del Port de Tarragona, un dels hubs petroquímics més importants d’Europa i del Mediterrani, recorden que la infraestructura acull ja l’oficina tècnica del projecte de la Vall de l’Hidrogen, coordinat per la Universitat Rovira i Virgili, que compta amb el suport d’una setantena d’empreses, més de mig centenar d’organismes públics i diferents associacions i centres de coneixement i investigació. EFE

Fan

Les empreses d’aquest sector treballen en les TIC, els videojocs, la indústria audiovisual, el comerç electrònic, la indústria 4.0 o les startups. CEDIDA

INICIATIVA DESTACADA

Ocupació inclusiva de la mà de la Xarxa Santa Tecla

S’ha inaugurat el nou Centre Especial de Treball CET Bugaderia Industrial a Vila-seca

Redacció

La Xarxa Santa Tecla ha millorat les instal·lacions del seu Centre Especial de Treball (CET), que dona feina a una trentena de professionals amb diversa tipologia de discapacitat des de l’any 2004, amb el trasllat de la seva Bugaderia Industrial dels Pallaresos a una nova nau al polígon L’Estació de Vila-seca. L’objectiu del trasllat d’aquest centre respon a la recerca d’un espai més gran, amb equipaments nous i actualitzats i la millora dels serveis i, sobretot, de les condicions laborals dels empleats. La nova ubicació a Vila-seca és una edificació de dues naus industrials i la superfície que alberga la bugaderia és de 1.800 m2

DADES

El centre proporciona el servei de rentada i planxada de roba (llençols, uniformes, tovalloles, cobrellits, bates...) a les residències i centres assistencials de la Xarxa Santa Tecla, així com al PIUS Hospital de Valls i a l’Hospital Sociosanitari Francolí, entre d’altres. Amb les millores de l’equipament i de les instal·lacions la capacitat productiva s’amplia; així, si fins ara es podien arribar a tractar diàriament 4.000 kg de roba per netejar ara es pot duplicar aquesta quantitat.

També s’ha avançat en l’automatització dels processos de rentada i planxada, fet que permet una millor adaptació a les capacitats professionals i, d’aquesta manera, més polivalència pel que fa a la mobilitat dels

Catalunya supera les 2.100 ‘startups’ el 2023, un 4% més que l’any anterior

El nombre d’empreses emergents s’ha doblat des de 2016 i el 2023 va registrar el seu màxim històric

Redacció

Catalunya compta amb

2.102 startups (dades de l’any 2023), la xifra més alta de la sèrie històrica, un 4% més que l’any anterior. El nombre de startups catalanes ha crescut de manera ininterrompuda els darrers anys i s’ha gairebé duplicat des que es va analitzar per primera vegada l’ecosistema l’any 2016. De fet, el 48% de les startups catalanes s’ha creat en els darrers cinc anys, fet que demostra el dinamisme de Catalunya en aquest àmbit.

Per sectors, les startups catalanes es dediquen a la salut (16,9%), els serveis empresarials i software (15,2%); les TIC i el mòbil (5,7%); l’alimentació (5,2%) i la sostenibilitat i energia(5%). També destaquen els àmbits del fintech (4,8%), els

viatges i l’oci (4,4%), les tecnologies de l’educació (3,8%) o les dedicades al contingut i mitjans digitals (3,6%).

Les empreses emergents catalanes generen 20.600 llocs de treball (dades 2022), un 8% més que l’any anterior. És la primera vegada que se superen els 20.000 treballadors, que s’han duplicat des de l’inici de la sèrie històrica. En els darrers anys les startups catalanes han anat guanyant dimensió, ja que el 32% de les empreses tenen més de 10 treballadors, un percentatge que el 2020 era del 18%. Un altre indicador que demostra la maduresa de l’ecosistema és que el 54% de les startups de l’ecosistema compta amb algun fundador amb experiència prèvia en la creació d’startups, un percentatge que ha crescut 9 punts en els últims dos anys.

Proporcionen

empleats. Aquests avenços, a més, permeten una millora en la qualitat del servei de planxa.

Una de les novetats que afecta positivament la producció del servei és un túnel automàtic de rentada, el qual facilita el treball dels empleats i els permet realitzar menys esforç físic, per exemple, a l’hora de carregar les rentadores.

La infraestructura del nou centre i de l’equipament que s’empra es

troben sota els criteris d’eficiència energètica i, en aquest sentit, la instal·lació de panells aïllats d’última generació és una de les novetats que respon a aquestes mesures de sostenibilitat.

El CET Santa Tecla garanteix la integració al mercat laboral de les persones amb discapacitat

El CET Santa Tecla assegura treball remunerat a les persones amb discapacitat i garanteix la seva integració

laboral. El centre dona feina a un total de 40 persones: 30 empleats, 2 persones de suport assistencial (psicòleg i treball social) i 6 monitors. La bugaderia està operativa des del passat 15 de gener, si bé va ser inaugurada oficialment el passat 16 de febrer amb la visita de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

La Diputació organitza una ‘hackató’ per promoure la innovació entre els joves

El HackDipta tindrà lloc el 26 d’abril al Centre d’Innovació i Formació Boca de la Mina de la Diputació a Reus i s’hi podran apuntar persones d’entre 16 i 30 anys

Redacció

La Diputació de Tarragona organitza la seva primera hackató, una jornada d’innovació en què un centenar de participants, persones joves d’entre 16 i 30 anys, hauran d’idear solucions per a reptes reals plantejats per empreses de la demarcació. HackDipta tindrà lloc al Centre d’Innovació i Formació Boca de la Mina de la Diputació a Reus el pròxim 26 d’abril de 9.30 a 20 hores i compta amb el suport de Youz Talent. Durant la jornada, les persones participants hauran d’innovar per resoldre problemàtiques reals plantejades per empreses i entitats del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Es tractarà de reptes vinculats als Objectius de Desenvolu-

jornada és potenciar el talent jove de la demarcació i empoderar els participants per impulsar-los al món laboral i capacitar-los en competències transversals. Entre d’altres, es treballarà la resolució de problemes, el treball en equip i la comunicació. A més, HackDipta també s’ha pensat com una oportunitat per a impulsar el networking, ja que serà una oportunitat per establir connexions i fer contactes entre professionals del sector i els joves participants.

pament Sostenible (ODS). El treball serà per equips multidisciplinaris que els permetin desenvolupar soluci-

Els equips hauran de resoldre reptes reals vinculats amb els ODS d’empreses del territori

ons creatives i els millors projectes optaran a premis per fomentar-ne el seguiment i l’expansió. L’objectiu de la

Aquesta activitat està dissenyada per a joves d’entre 16 i 30 anys que estiguin estudiant, cerquin feina o acabin d’iniciar la seva carrera professional i que, preferentment, resideixin a la demarcació de Tarragona. Tota la informació i les inscripcions es poden fer al web www.dipta.cat/empren.

el servei de rentada i planxada de roba a la Xarxa Santa Tecla, així com al PIUS de Valls i al Sociosanitari Francolí. CEDIDA

Un

Els perfils séniors, una prioritat per a les empreses per cobrir la manca de professionals

Un 35% de companyies assegura haver apostat per candidats de més de 43 anys en els últims mesos

Redacció

Enfrontar-se al repte del desajustament de talent es manté entre les prioritats de les empreses a Espanya i a la resta del món. Per a abordar-lo, cada vegada més companyies estan revisant les seves polítiques de selecció i contractació i, entre altres mesures, es mostren més predisposades a incorporar a professionals de més edat, tal com recull l’informe Repensando la selección frente al desajuste de talento, elaborat per ManpowerGroup.

Tant és així que un 35% de les empreses espanyoles (34% a nivell global) assegura haver apostat en els últims 12 mesos per candidats de més de 43 anys, com una mesura intencionada per a donar solució a la dificultat de trobar els perfils que necessiten. A més de l’interès per aquests perfils de més edat, els ocupadors espanyols es mostren oberts a contractar candidats que han estat desocupats a causa de responsabilitats de cuidatge de familiars (31%), que hagin tingut trajectòries professionals no lineals o diversos canvis de carrera

(28%) o que hagin estat desocupats de llarga durada (27%). Per a Francisco Ribeiro, Country Manager de MonpowerGroup España, «la situació de desajustament de talent exigeix que les empreses revisin les seves polítiques, tant pel que fa a l’atracció i selecció, com de proposta de valor per al treballador. No es pot viure d’esquena al talent sènior, però tampoc podem renunciar a sumar perfils joves. Hem de garantir el millor entorn en el qual cada professional pugui aportar més valor tenint en compte el seu context, edat

IMMOBILIÀRIA

Finques Esteve, referents a Tarragona en la gestió d’immobles

Un dels administradors de finques amb més trajectòria de la ciutat de Tarragona. Així es presenta Finques Esteve Martí. Els més de 60 anys d’història i un tracte rigorós i personalitzat els ha convertit en una de les agències amb més reconeixement. Ara, la tercera generació, amb Esteve Martí Sirvent al capdavant, manté el bon funcionament que els defineix, amb l’energia renovada i un tarannà innovador. Per a oferir un servei immobiliari global, ara també duen a terme la gestió de compravenda i lloguer d’immobles. I sempre amb la garantia de comptar amb un equip qualificat, amb molta experiència i un profund coneixement del sector.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

i experiència incloses. Com a empreses, hem de ser capaços d’atreure’ls i fidelitzar-los, escoltant les seves demandes, que canvien segons el grup

d’edat i ajustant-nos a elles».

Les capacitats més valorades

En un entorn professional en constant evolució, les empre-

SERVEI ESPECIALITZAT

Rejillas Tarraco: tancaments, reixes i tramex per a tots els sectors

Amb més de 35 anys al sector, Rejillas Tarraco estan especialitzats en l’elaboració, el subministrament i la instal·lació de tota mena de tancaments metàl·lics: tanques, reixats, cercats, acabats en ferro, galvanitzat o inoxidable. A més, ofereixen la possibilitat de crear dissenys decoratius amb làser, adaptant el projecte a les preferències del client. Disposen de mallat electrosoldat, una alternativa més rígida que la tela metàl·lica, que proporciona més seguretat. A Rejillas Tarraco són experts en la fabricació de reixa metàl·lica (Tramex), tant industrial com decorativa. També fan portes i finestres de ballesta, de ferro i basculants per a pàrquings

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

ses tendeixen, cada vegada amb més freqüència, a buscar un equilibri entre les competències tècniques i les habilitats toves. Així, a Espanya, la capacitat de col·laboració i treballa en equip resulta fonamental per al 39% de les companyies; mentre que el raonament i la resolució de problemes ho és per al 34%. La responsabilitat i fiabilitat (32%), la capacitat d’aprenentatge actiu i curiositat (29%) i la capacitat d’iniciativa (24%) són habilitats socials tingudes en compte a l’hora de seleccionar personal de qualsevol edat. Quan analitzen les necessitats dels seus equips per grup d’edat, en el cas de professionals de més de 43 anys, les empreses asseguren posar el focus en dotar-los d’eines per al seu reciclatge professional a través de l’upskilling i el reskilling. Pel que fa a les competències toves que més es valoren d’aquests perfils, són la seva capacitat de formar i acompanyar els més joves, el seu raonament i l’assumpció de responsabilitat. En canvi, en els perfils júnior, l’aprenentatge actiu i la curiositat, la creativitat i el fet de ser nadius digitals són les soft skills més rellevants.

SERVEI ESPECIALITZAT

Sumintec,

experts en tractaments antiplagues i de neteja

Experts en tractaments i productes de neteja a nivell domèstic i industrial. Aquesta és la carta de presentació de Sumintec. L’empresa, amb 40 anys de trajectòria, té un alt coneixement dels tractaments a fer segons cada cas. Per a la llar, disposen de tota mena de productes, que asseguren la netedat i seguretat de l’espai. Realitzen desinfeccions i desinfestacions d’habitatges i locals, per a eliminar la presència d’insectes i rosegadors. També són experts en tractaments antitèrmits. En l’àmbit industrial, fan tractaments per a eliminar traces de legionel·losi en centres hospitalaris, educatius, esportius, hotels, residències. A. Ferran

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Aconseguir un equilibri entre perfils joves i séniors és fonamental. CEDIDA

ESTABLIMENT RECOMANAT

Oro Jumilla: experiència, confiança i transparència en la venda, empenyorament i compra d’or, joieria i rellotges

Sumen una llarga trajectòria en el sector, cosa que els permet oferir el millor tracte

Anna Ferran

Una llarga trajectòria és una de les millors garanties de professionalitat. I és que l’experiència ofereix un coneixement, tant de les demandes del mercat com de les necessitats puntuals dels clients, que permet oferir un servei expert i totalment adaptat a les necessitats de cada persona. Aquest és el cas d’Oro Jumilla. Amb establiments a Reus, Tarragona i Cambrils, són una de les empreses amb més trajectòria en la compravenda d’or i joies de la demarcació. «En el món de l’or, l’experiència i un tracte amb el client basat en la confiança són els valors més importants», asseguren.

Oro Jumilla ofereix tres serveis diferenciats: compravenda d’or, plata i rellotges; empenyorament de joies i rellotges; i assessorament en la compra d’or d’inversió. «El nostre coneixement del sector ens permet oferir tot el ventall de serveis», expliquen.

El millor preu del mercat La compra d’or, plata, joies i rellotges d’alta gamma és un dels tres pilars de l’activitat d’Oro Jumilla. «El fet de ser dels més antics del sector ens permet donar el millor preu del mercat», afirmen. En el cas concret dels rellotges d’alta gamma, expliquen que ofereixen valoracions «molt competitives», amb preus similars als que es paguen en grans capitals, gràcies

a una extensa xarxa de contactes internacionals.

Empenyoraments a mida

L’empenyorament de joies i rellotges és un altre de les activitats en les quals està especialitzat Oro Jumilla. «Funciona com un crèdit instantani. De manera ràpida, senzilla i discreta, una persona pot obtenir diners en metàl·lic, deixant com a garantia les seves joies o rellotges. És una alternativa interessant en casos d’urgència, amb la qual es pot evitar tota la paperassa i temps que implica fer un préstec amb un banc o les condicions dels prestadors», expliquen.

A l’hora de recuperar la peça empenyorada, s’han de tornar els diners

prestats i un petit interès. En aquest sentit, Oro Jumilla permet negociar els terminis de la devolució i l’import i interessos a tornar en cada pagament, oferint així les màximes facilitats als seus clients. «Ens emmotllem a les necessitats de cada persona. I això ens diferencia», comenten.

Invertir en or, opció guanyadora A la compra d’or i l’empenyorament de joies i rellotges, cal sumar-hi un tercer servei que ofereix Oro Jumilla: l’assessorament a l’hora d’invertir en or. «Som proveïdors d’or d’inversió.

Oferim un assessorament personalitzat i amb total transparència sobre com invertir en or i quin és el format que millor s’adapta a cada client», detallen. Expliquen que l’or és una bona alternativa per aquells petits estalviadors que volen fer créixer els seus diners, però que es troben que els bancs no els ofereixen productes amb bones rendibilitats. En aquest sentit, conclouen: «Qui va comprar or el 2010, ha doblat la seva inversió. I qui ho va fer l’any 2000, la quadruplicat. L’or sempre puja i, per això, és una molt bona inversió».

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Treballen sempre amb la màxima professionalitat i transparència. CEDIDA

DADES

La indústria a Catalunya va créixer un 2,8% l’any 2023

Es va veure empesa per les exportacions i la moderació de preus energètics

Redacció

La indústria catalana ha crescut un 2,8% aquest 2023 sobreposant-se a les incerteses provocades pel context internacional i l’alentiment del creixement a la zona euro. Empès per la moderació de preus de l’energia i pel bon comportament de les exportacions, el VAB industrial català ha crescut per sobre del de l’Estat (+2,8% i +1,9% respectivament) i de la zona euro, que encadena tres trimestres en negatiu (-2,8% en dades del tercer trimestre). Al llarg de l’any la indústria catalana ha accelerat fins a arribar a augmentar un 3,7% en el quart trimestre, la taxa més alta dels darrers 10 trimestres.

L’Índex de producció industrial per sectors destaca el bon comportament del material de transport (automoció i altre material de transport com fer-

rocarril i motocicletes), amb un increment interanual del 15,5%; la producció farmacèutica (+5,7%), les indústries extractives (+5’3%), la maquinària i equips mecànics (+3,8%) i els equips elèctrics (+2,9%).

El bon comportament de la indústria va lligat al de les exportacions, que van experimentat un creixement del 8,5% fins arribar als 94.000 milions d’euros.

L’ocupació industrial és, sens dubte, una de les grans fortaleses de la indústria, ja que ha continuat augmentant malgrat la incertesa global. En aquest sentit, les afiliacions a la Seguretat Social van créixer un 1,4% interanual, en una tendència positiva que encadena ja 34 mesos seguits. Amb això, l’ocupació industrial es va situar un 2,7% per sobre dels nivells anteriors a la pandèmia. Actualment, hi ha 496.800 afiliats.

PRODUCTE RECOMANAT

El menjablanc, l’essència reusenca més dolça, a Pastisseria Caelles

Amb un dels productes més preuats del territori, l’ametlla marcona, s’elaboren les postres tradicionals reusenques: el menjablanc. Si hi ha un establiment a la ciutat que l’elabori de manera tradicional, aquest és la Pastisseria Miquel Caelles. El menjablanc és una de les especialitats més apreciades pels clients d’aquesta pastisseria. Per fer-lo, utilitzen l’orxata d’ametlles marcones, sucre, ratlladura de pell de llimona i canyella. Es tracta de productes de primeríssima qualitat i, en el cas de les ametlles, de quilòmetre zero. A més, aquesta delícia local és apte per a cel·líacs i vegans, així que tothom pot degustar la veritable essència reusenca. A. Ferran

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Les noves normatives i l’augment de taxes i impostos ofeguen el petit comerç

El 98% dels comerços assegura que és molt costós mantenir una empresa

A. Ferran

Cada vegada és més complicat aixecar la persiana d’un establiment. No ho diem nosaltres, sinó que ho asseguren els mateixos comerciants. PIMEC Comerç va elaborar, just abans de finalitzar 2023, una consulta entre els seus associats per a valorar l’activitat comercial del segon semestre de l’any. Una de les principals conclusions que se n’extreu és que el 98% dels enquestats afirma que és molt costós mantenir una empresa en el sector del comerç a causa de normatives, els impostos i les taxes vigents.

Si es compara amb el moment en el qual van obrir el seu establiment, el 92% assegura que les normatives per a mantenir la seva activitat sota la legalitat s’han incrementat. Els temes que més preocupen als comerciants catalans són el sorgiment de nous tipus de permisos laborals per als treballadors, la normativa sobre l’ús d’envasos, la nova Llei de Benestar Animal, la pujada d’impostos i la protecció de dades.

Aquestes qüestions preocupen al comerç, perquè asseguren, que els genera conseqüències negatives, principalment relacionades amb l’augment de costos, amb problemes amb els clients o amb els treballadors i per desconeixement o

Una

dificultat que comporta la seva aplicació.

En el cas concret de la pujada d’impostos i taxes, els botiguers catalans s’estan veient clarament afectats per la pujada de l’IBI, en aquells casos que el local sigui de propietat, i per la taxa de recollida d’escombraries. De fet, el 62% dels enquestats va afirmar que se’ls havia aplicat un augment d’aquesta taxa.

En aquest context, el president de PIMEC Comerç, Antoni Torres, posa en valor la resiliència dels empresaris

del sector del comerç, ja que «fan el possible per adaptar-se a aquelles noves normatives que estan sorgint en un context econòmic difícil per l’augment del cost de vida en general i també, darrerament, pels anuncis de pujades d’impostos i taxes municipals». Torres assegura que «cal legislar des de l’acostament, pensant en petit i coneixent l’impacte que poden tenir

L’augment de l’IBI i de la taxa d’escombraries també estan impactant els botiguers

algunes d’aquestes mesures en el dia a dia dels establiments de proximitat». El president de la sectorial també insisteix que «mantenir el tipus de societat que tenim no és possible sense els establiments de proximitat, ja que som un factor de cohesió social i si, en lloc de facilitar-nos el creixement se’ns penalitza, no s’està a favor del model que es declara voler tenir».

Les empreses catalanes capten més de 1.130 milions d’euros dels fons

Redacció

Les empreses catalanes han captat 1.131 milions d’euros dels fons Next Generation de la Comissió Europea des que es van posar en marxa a mitjans del 2021,

segons dades d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball. Es tracta del balanç dels primers dos anys de recorregut de les convocatòries de concurrència competitiva d’aquests fons eu-

ropeus activades per diversos ministeris i organismes de l’Estat. Aquesta xifra representa el 21% del total d’ajuts atorgats a empreses de l’Estat. Des de la posada en marxa d’aquests fons europeus, hi han accedit un total de 967

empreses catalanes amb 1.800 projectes, un 23,3% del conjunt de l’Estat. Així, una de cada quatre companyies de l’Estat que han obtingut Next Generation són catalanes. De les 967 empreses catalanes que han accedit als fons Next Generation, un 89,7% són pimes. Per sectors, els sistemes industrials (33,6%), la mobilitat sostenible (21,4%), la salut (7,5%), la química, energia i recursos (6,7%) i les indústries basades en l’experiència (4,7%) són els principals àmbits beneficiats.

MONTSERRAT ABELLÓ

Tercera generació al capdavant de la bacallaneria Cal Pagès de Reus

«Els clients agraeixen que no hàgim canviat la nostra essència, ni en els productes ni en el tracte»

Cal Pagès ha viscut fa poc el relleu generacional, que ha coincidit amb el canvi de local

Anna Ferran

Assegurar el relleu generacional d’un comerç històric és una rara avis. Són moltes les botigues emblemàtiques que han abaixat persianes definitivament. Però a Cal Pagès, una de les bacallaneries més emblemàtiques de Reus, és just el contrari. La tercera i la quarta generació n’han assumit el relleu. Una nova etapa que coincideix amb el canvi de local del seu establiment.

—Cal Pagès és un establiment emblemàtic de la ciutat. Faci’m cinc cèntims de la seva trajectòria.

—Els avis van agafar la bacallaneria l’any 1969. Ells són la primera generació. A la cantonada del carrer Ample ja hi havia hagut una bacallaneria amb anterioritat, des de 1940, i ells van continuar amb el negoci que abans portaven uns altres germans. Després, n’agafen el relleu els fills -els nostres pares-. Ara fa tres anys, quan el nostre fill Marc tenia 16 anys i els pares van parlar de jubilar-se, ell els va dir que no volia que tanquessin la bacallaneria i que ell n’agafaria el relleu. Nosaltres treballàvem en altres feines que no tenien res a veure, però ens vam deixar encomanar per la il·lusió del nostre fill, vam deixar la feina i ara portem la botiga la tercera i quarta generació. El Marc compagina els seus estudis en comerç i màrqueting amb la feina. El meu marit i jo ens hi dediquem en exclusiva.

—Fa gairebé un any que van canviar de local. Per què?

—Estàvem de lloguer en el local del carrer Ample i la propietària de l’edifici va morir sense descendència. L’immoble es va posar a la subhasta i nosaltres vam haver de buscar un nou emplaçament sí o sí. La veritat és que ens va costar, perquè no volíem marxar gens lluny de la nostra ubicació. Hauríem preferit quedar-nos al mateix carrer Ample, però, finalment vam trobar aquest local, que era a la mateixa vorera, però al carrer Gaudí. La localització ho posava fàcil als nostres clients, perquè és a no-

més 50 metres de l’antic establiment.

—Com valoren el canvi?

—Els canvis sempre fan por, però estem contents. Els nostres clients ens han acompanyat; però no només això, sinó que ens ha conegut més gent i hem pogut ampliar la clientela i això ens fa estar molt satisfets.

—Què en pensen els clients?

—És gratificant quan ens diuen que la nova botiga els hi aporta comoditat. La botiga d’abans era molt petita i ara hem guanyat amplitud. A més, quan vam plantejar el disseny del local,

teníem clar que hi havia d’haver un espai per seure. Els clients, especialment la gent gran, ho agraeix molt. També valoren que tinguem més espai per exposar els nostres productes. Ara bé, el que més agraeixen és que no hàgim canviat la nostra essència, ni pel que fa als productes ni pel que fa al tracte. Per nosaltres, el més important era endur-nos l’equip humà i les olles. La Cori i la Roser fa molts anys són amb nosaltres i els clients han agraït molt que continuïn perquè els coneixen.

—Què ha suposat comptar amb l’experiència d’elles dues?

—Ens ha anat molt bé. Amb elles tenim la certesa de poder aprendre i continuar l’ensenyança dels pares, tant pel que fa al tracte amb els clients com pel que fa als elaborats, llegums i plats que oferim cada dia, acabats de sortir de l’obrador.

—Mantenen el procés artesanal?

—Sí. Tots els nostres productes són naturals i artesanals, sense conservants. Els acabem de fer i els posem a la venda. Per això, s’han de consumir, com a màxim, al cap de tres dies d’haver-los preparat. La nostra és una alimentació molt de dia a dia, i ens agrada que sigui així. Vam decidir no industrialitzar res i continuar amb les nostres olles. Això ens pot limitar el volum de producció, però no tenim la intenció de fer res massiu. Ens agrada continuar amb la ma-

teixa trajectòria i això és el que més han agraït els clients. Molts ens han dit que els feia por que, amb el canvi i una botiga més moderna, perdéssim la nostra essència.

—Han introduït nous productes o canvis en la presentació?

—El fet de disposar de més espai ens ha permès incorporar nous productes, com per exemple, més varietat d’olives i envinagrats. A més, tenir un obrador més gran també ens ha permès atendre més demanda, però sempre amb les limitacions que té la cuina artesanal. I pel que fa a la presentació, tenim un nou disseny en l’envasat, que és més coquetó. Disposem d’altres tipus d’envasos per al menjar elaborat i també hem repensat l’etiquetatge. Podríem dir que hem cuidat l’embolcall, però el producte continua sent el mateix.

—A banda de bacallà, olives i llegum, quins productes podem trobar?

—A partir del bacallà i dels llegums, fem els seus derivats. Per exemple, fem hummus. En preparem de cigró, de cigró amb pebrot del piquillo i també un hummus de llenties, cigró i remolatxa. Li donem una segona vida al llegum. Amb bacallà i fesols, fem empedrat. Ara que s’apropa Setmana Santa, preparem truita amb suc, que no deixa de ser una truita de fesols, espinacs i encenalls de bacallà. A més, elaborem la pasta dels bunyols de bacallà, perquè els clients se la puguin endur i fer els seus bunyols a casa. També elaborem brandada de bacallà i, a partir d’aquesta, fem canelons de brandada de bacallà amb gambetes, pebrots farcits de brandada, croquetons de brandada, entre altres.

—El seu fill està formant-se en comerç i màrqueting. Com li agradaria orientar el negoci en un futur?

—Sempre diu que voldria introduir alguna nova creació d’algun elaborat propi de la botiga. Per la resta, no vol fer canvis. La seva idea és mantenir l’essència de sempre de la botiga.

L’equip de Cal Pagès es caracteritza per la seva vocació i bon servei. GERARD MARTÍ

MÍRIAM BLESA

Psicoterpeuta i sexòloga, responsable del centre CAIBS. Centre d’Atenció Integral al Benestar Sexual

«Posem la sexualitat al centre per acompanyar-la a viure amb benestar emocional i sexual»

Ofereixen teràpia sexològica, psicoteràpia individual i de parella, fisioteràpia del sòl pelvià i tallers i formació

Redacció

Tractar les dificultats sexuals i relacionals des d’una perspectiva holística i multidisciplinària. Aquesta és la filosofia del Centre CAIBS. La psicòloga i sexòloga Míriam Blesa està al capdavant d’aquest equip, que compta amb la fisioterapeuta Anna Fernández i amb Alba Ferreres com a psicoterapeuta de parella, així com altres professionals que s’hi estan sumant. L’equip treballa perquè aquelles persones que necessitin el seu suport s’hi sentin plenament acompanyades i aprenguin a viure la sexualitat des del benestar.

—Acaben d’obrir el centre CAIBS de psicoteràpia i sexologia. Com sorgeix la iniciativa?

—En l’exercici professional em vaig adonar que hi havia molta demanda en l’àmbit de la teràpia de parella i la sexologia. Em deien que costava molt trobar un centre o professionals especialitzats, que posessin la sexualitat en el centre, des d’una visió biopsicosocial i de gènere, que acompanyi els malestars i dificultats per tal de poder viure-la amb benestar emocional i sexual.

—Quins àmbits treballen?

—El centre intervé en diferents àrees. Una d’elles és la psicologia i sexologia, tant en la part de divulgació

sobre sexualitat i vincles

i formació com amb psicoteràpies tant individuals com de parella. En concret en la teràpia sexual, a més, es treballa conjuntament amb la fisioteràpia del sòl pelvià; ja que en moltes problemàtiques sexuals és imprescindible un treball multidisciplinari des dels dos àmbits, l’emocional i el fisiològic per generar coneixement i connexió amb els genitals. I, per últim, atenem a persones que han patit violència masclista, posant el focus en el treball per a la recuperació de les violències sexuals.

—Com de relacionades estan la psicologia i la sexologia?

—Estan absolutament relacionades. Sovint, solem pensar en les problemàtiques relacionades amb la sexualitat i el sexe, com un fet aïllat en la persona, però el nostre benestar emocional i sexual van entrelligats. Podem tenir una dificultat sexual i que degut a la manca d’eines de comunicació, a creences negatives relacionades amb allò que ens passa o inclús dificultats en la nostra relació amb els altres, faci que la dificultat no només es mantingui sinó que es faci més gran afectant altres àmbits de la vida de la persona. Les dificultats en l’àmbit de la sexualitat són la punta de l’iceberg d’altres qüesti-

ons i és important entendre i poder comprendre què i per què ens està passant el que ens està passant, per tal de posar-hi solució, i que sigui una solució que es mantingui en el temps.

—Quins són els problemes més habituals?

—A nivell de teràpia sexual diria que la dificultat en l’erecció, dificultat en el control de l’ejaculació, dificultat per a arribar a l’orgasme, dolor en la penetració i problemes de baix desig, tot i que aquest últim també sol ser una demanda de parella. Una altra demanda que solem tenir, i en el que ens hem especialitzat molt, és el fet de tornar a gaudir de la sexualitat després del que a vegades maldenominem una “mala experiència sexual”. En aquests casos fem tot el treball de nombrar-ho violència sexual, fem psicoeducació sobre com funciona el nostre cervell, treballem la culpa i la vergonya, així com tot el que sí fem en aquell moment, ja que genera molta angoixa el pensament de «perquè no vaig fer res».

—Comentava que també treballen la fisioteràpia del sòl pelvià. En què consisteix?

—Igual com podem tenir una contractura a les cervicals, podem tenir-la a la zona genital, o altres dolències que necessitin un tractament

especialitzat, aquestes teràpies les tracta al centre l’Anna Fernández. Problemes tan obvis com una cicatriu rígida que fa mal després d’un part o poca lubricació, molèsties amb la penetració, dificultats en el control ejaculatori o en el manteniment de l’erecció, tenen molt a veure amb la part muscular. Totes aquestes qüestions es treballen també des de la fisioteràpia del sòl pelvià amb teràpia manual, fent una reeducació corporal, dessensibilitzant el sistema nerviós central o, fins i tot, relaxant la resta del cos.

—A tot això, cal sumar-hi que imparteixen tallers. Són a demanda? O tenen una programació estable?

—Les dues coses. D’una banda, podem fer tallers a demanda fora del centre, adaptant-nos a les necessitats del grup a nivell de temàtica i format. De l’altra, dins del centre, hi ha un espai on es poden fer activitats en petit format i la idea és tenir una agenda, que inclogui tallers i altres activitats com cinefòrum, club de lectura i altres formats que vagin sorgint. L’objectiu és treballar la divulgació i la col·lectivitat, creant un entorn on parlar d’aquestes qüestions més enllà de l’espai terapèutic. És molt important no sentir-se amb soledat, trobar-se amb altres persones i poder tenir un espai de confiança i seguretat on expressar-se.

—Reconèixer que ens cal l’ajuda d’un expert no és fàcil. Què els diria a aquelles persones que es troben en aquesta situació?

—Fer el primer pas, demanar ajuda, és el més difícil, però, a partir d’aquí, nosaltres treballem perquè es puguin sentir amb acompanyament i comoditat. Val la pena fer el procés i comprendre que es pot viure la sexualitat des d’un altre lloc que no sigui el malestar i l’angoixa. Aquí, es trobaran persones properes i de confiança, professionals i competents, i sempre garantint la confidencialitat, que els acompanyaran en aquest procés perquè tot sigui més fàcil.

Míriam Blesa lidera l’equip del nou centre CAIBS. GERARD MARTÍ

empreses, motor del territori

ESTABLIMENT RECOMANAT

Centre Auditiu Alfons Biscarrri, el teu nou audiòleg de confiança a Reus

Biscarri, amb 25 anys de trajectòria al sector, ha obert aquest nou centre amb l’objectiu d’oferir un tracte basat en la proximitat, l’empatia i la familiaritat

Anna Ferran

Viure una vida és també escoltar tots aquells sons que ens envolten. Ara bé, són moltes les persones que pateixen problemes d’audició. La pèrdua d’oïda, sigui progressiva o sobtada, té moltes implicacions per aquells que l’experimenten. No senten les veus que se’ls adrecen, ni els sons de l’entorn, sigui en una ciutat o al mig de la natura. Això, a poc a poc, els va aïllant del món i fa que moltes d’aquestes persones acabin vivint en un estat d’introspecció, i sovint també d’incomprensió, que els acaba passant factura tant pel que fa al seu estat

anímic com pel que fa a les relacions interpersonals. Ara bé, sovint hi ha solució: portar audiòfons. Aquests aparells marquen un abans i un després en aquelles persones que els utilitzen. Així ho explica Alfons Biscarri, propietari del nou Centre Auditiu Alfons Biscarri de Reus.

Amb més de 25 anys de trajectòria professional, Biscarri ha obert fa pocs mesos un centre propi. L’objectiu, amb aquest pas important, és oferir un tracte diferencial a les persones amb problemes d’audició. «Un centre d’audiologia no és un comerç, és un espai que, sobretot, ofereix ajuda a les persones», comenta l’audiòleg. És per això que el nou Centre d’Au-

diologia Alfons Biscarri posa a les persones al centre, oferint un tracte basat en la proximitat, la familiaritat i l’empatia. «Volem que la gent entri com a pacient, es facin clients i acabin com a amics», assegura.

Crear vincles de confiança i entesa entre audiòleg i pacient és una de les màximes que persegueix aquest nou centre reusenc. «La majoria dels problemes d’audició no són puntuals, sinó que es pateixen de per vida, per això és tan important establir una

relació propera, ja que, com a audiòleg, hem d’anar acompanyant els nostres pacients al llarg de la vida per a ajudar-los en totes les etapes a sentir-hi bé», explica Biscarri. En aquest sentit, cal destacar que al seu centre sempre atén el mateix equip, cosa que dona un plus de confiança al pacient, que sap que es trobarà sempre al seu audiòleg, que

«Quan ajudes a algú a tornar a sentir-hi i veus la seva emoció, és molt satisfactori. T’omple»

coneix el seu historial. «No es tracta de vendre uns audiòfons i llestos, sinó que cal fer revisions i seguiments, buscar l’aparell que més s’ajusta a les necessitats de la persona i també al seu pressupost», afirma. «Quan ajudes a algú a tornar-hi a sentir i veus la seva emoció, és molt satisfactori. T’omple», conclou.

Biscarri explica que els pacients sempre són atesos per les mateixes persones i això ajuda a establir vincles. GERARD MARTÍ

Leonor Bartolí

Propietària de la botiga JOMA’S Uniformes

«Un any després del tancament de JOMA’S per jubilació només puc donar les gràcies a tots els clients»

Bartolí, la propietària d’aquest emblemàtic comerç, fa repàs de la seva trajectòria professional

Redacció

Fa un any, l’emblemàtica botiga de roba laboral i uniformes

JOMA’S abaixava la persiana definitivament, per la jubilació de la seva propietària, Leonor Bartolí. Ara, parlem amb ella, una dona pionera, emprenedora i molt vinculada a la ciutat de Reus, per a fer balanç de tota una vida dedicada al comerç.

—Quan i com va començar la seva trajectòria en el món del comerç?

—Vaig cursar els estudis de comerç i, amb 16 anys, quan els vaig acabar, vaig començar a treballar a l’empresa del meu pare, a Mobles Bartolí, que estava al Raval de Jesús de Reus. I vaig ser-hi fins als 32 anys.

—Com va passar de la botiga de mobles de la seva família a l’obertura de la botiga JOMA’S?

—Tot va ser de casualitat. Una amiga meva havia anat a una festa i havia conegut a un dels propietaris de l’empresa JOMA’S. Ells tenien botigues a Barcelona, Sabadell i Terrassa i una fàbrica a Valdepeñas especialitzada en la producció de vestuari professionals. En aquesta trobada, el propietari de JOMA’S li va comentar a la meva amiga que volien obrir franquícies a la resta d’Espanya, perquè el context era propici.

—En quin sentit?

—En aquell moment, l’any 1989, a la

resta d’Europa s’estava parlant molt sobre la uniformitat i la prevenció de riscos laborals en les empreses. I això incloïa des d’uniformes logotipats, fins a equips de protecció individual per a treballadors.

—Era una bona oportunitat. —Totalment. Quan la meva amiga

m’ho va explicar, vaig veure que era una oportunitat única. Així que em vaig posar en contacte amb ells i després de diverses reunions, finalment vaig aconseguir tenir la primera franquícia de JOMA’S a Espanya. En van arribar a tenir un total de 32.

—Com van ser els primers anys de la

Una dona pionera i molt vinculada amb la vida reusenca

Una dona emprenedora i molt implicada amb el teixit empresarial i cultural de Reus. Així és Leonor Bartolí. Entre l’any 2010 i 2014 va ser assumir la presidència de la Unió de Botiguers de Reus, sent la primera dona a aconseguir-ho. Va col·laborar amb la Cambra de Comerç de Reus així com amb la junta del Reus Deportiu. En la seva trajectòria, ocupa un lloc especial haver estat membre de la junta del Bravium Teatre, sent la més jove. Va col·laborar amb Jaume Amenós en la restauració del Carnaval de Reus. Va participar en la comparsa i el grup de teatre del Bravium. A partir d’aquestes vivències, va obrir la botiga Thaïs Disfresses, un referent a la província.

botiga?

—Va ser una època molt bona. Un dels punts forts de la botiga era que cobríem totes les àrees i sectors laborals, és a dir, indústria, seguretat, sanitat, hostaleria i serveis. Tots aquests rams d’activitat van viure uns anys molt bons i això va repercutir de manera directa en la botiga.

—Les vendes de la botiga estaven totalment vinculades al funcionament de l’economia i del mercat de treball, doncs?

—Efectivament. L’any 1992 vam patir els estralls de la crisi econòmica que hi va haver després dels Jocs Olímpics i del Mundial de Futbol. Vam resistir i, un temps després, gràcies a l’obertura de Port Aventura, ens vam recuperar.

—JOMA’S va fer els uniformes per als treballadors de PortAventura?

—Va ser l’operació més gran de tota la meva trajectòria professional. Vam aconseguir vendre tota la uniformitat del complex de totes i cadascuna de les diferents seccions i àrees. En total van ser més de 60.000 peces.

—Més enllà del reimpuls econòmic, que va suposar per a la botiga i per a vostè l’acord amb PortAventura?

—Va ser un trampolí per a altres operacions. Després de PortAventura, vam signar amb Aqualeon, Termes de Montbrió, Aquopolis, diferents cadenes hoteleres, hospitals, empreses, ajuntaments del territori.

—Ha mencionat diversos moments importants en la seva trajectòria i la de JOMA’S al territori. N’hi ha cap altre que suposés un punt d’inflexió? —Sí. L’any 1994 quan vam obrir una altra botiga a Tarragona, cosa que ens permetia ampliar el mercat i apropar-nos a més empreses i institucions. I l’altra data important és ara fa un any, quan vaig decidir jubilar-me i tancar definitivament tant JOMA’S com Thaïs Disfresses.

—Són moltes les vivències viscudes al llarg de 45 anys de trajectòria comercial. Què els voldria dir als centenars de clients amb qui ha tingut tracte?

—L’únic que puc fer és agrair a tots i cadascun dels clients la confiança dipositada en JOMA’S al llarg de tots aquests anys. Ha estat un plaer haver-los conegut. Només puc dir gràcies, gràcies, gràcies!

Bartolí va ser presidenta de la Unió de Botiguers de Reus entre 2010 i 2014 . G. MARTÍ

PERFIL