medi ambient
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230321221150-d88b7c1ad207fcf3cf644b18b77ece19/v1/fa5d6f60d428b94bf697e44cb5ea3caa.jpeg)
Avui se celebra el Dia Mundial de l’Aigua i l’ONU fa una crida a intensificar els esforços per complir amb l’Agenda 2030
Anna FerranEl compte enrere ha començat, el temps s’acaba i queda gairebé tot per fer. L’any 2015, l’ONU i tots els països membres, així com altres institucions, entitats, organismes i empreses, es van comprometre a assolir una sèrie d’objectius per a garantir un futur més pròsper per a tothom. Eren els més que coneguts Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Un total de 17 grans metes, que engloben diverses fites, per aconseguir que la vida a la Terra sigui sostenible, respectuosa amb el medi ambient i igualitària. Ara, vuit anys més tard i amb la meta de 2030 cada vegada més a prop, l’ONU fa una estirada d’orelles generalitzada, perquè hem consumit més de la meitat del temps que teníem i no hem fet avanços per acomplir els objectius que com a planeta ens vam marcar a l’Agenda 2030.
En un dels àmbits on s’han fet menys avenços és en l’objectiu número 6, que es proposava garantir l’accés a l’aigua potable i a un correcte sistema de sanejament al conjunt de la població mundial. És per això que UN Water, l’agència de les Nacions Unides encarregada de promoure programes relacionats amb l’aigua, ha decidit dedicat el Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra avui, a fer un crit d’alerta. I és que el període de temps que ens vam donar s’esgota dia rere dia i els avenços que hi ha hagut en aquests últims anys en matèria d’aigua i sanejament són mínims, en el millor dels casos, i directament inexistents, en el pitjor dels escenaris. Amb el lema Accelerant el canvi, però també amb la Conferència Mundial de l’Aigua, que se celebrarà entre avui i divendres a Nova York, l’ONU busca remoure consciències i arrencar compromisos ferms perquè tothom, tant en l’àmbit institucional, com empresarial o civil es posi les piles per aconseguir complir les fites establertes als ODS.
Dades preocupants
La situació global és preocupant
Un 25% de la població mundial pateix manca d’aigua i la meitat no disposa de sanejament
i les xifres que proporciona UN Water parlen per elles mateixes. Cada any, 1,4 milions de persones moren i 74 milions perden esperança de vida a causa de malalties relacionades amb l’aigua, el sanejament i una higiene deficients. I això passa perquè encara avui en dia una de cada quatre persones que habita al planeta, és a dir, uns 2.000 milions de ciutadans, pateixen mancances d’aigua. La xifra és encara pitjor quan es parla del sanejament. I és que gairebé la meitat
El Mediterrani, i Espanya en concret, són una de les zones que patiran més estrès hídric
de la població mundial (3.600 milions de persones) no disposa d’un sanejament segur. De fet, a escala mundial, es calcula que el 44% de les aigües residuals domèstiques no es tracten de forma segura.
I si aquesta és la fotografia del present, la projecció de futur es presenta extremadament complicada, ja que es preveu que la demanda mundial d’aigua augmenti en un 55% de cara al 2050, a causa de l’augment de població i de la necessitat de més recur-
A la Conferència de l’Aigua que avui comença s’establirà un ambiciós full de ruta
sos per abastir al conjunt de la humanitat. A aquest context, cal sumar-hi que els models meteorològics alertes que les sequeres s’aguditzaran, es prolongaran en el temps i afectaran més zones del planeta a causa del canvi climàtic, cosa que es traduirà, si no fem res per a impedir-ho, en una situació d’emergència global.
El Mediterrani, molt castigat És probable, després de llegir aquestes dades, que primer ens hàgim esgarrifat, però que
Per complir els ODS referents a l’aigua cal multiplicar els esforços fets fins ara per quatre
després, per intentar tranquillitzar-nos hàgim pensat que aquesta situació només afecta a països del mal anomenat Tercer Món. Si bé és cert que són els més castigats, el problema de l’escassetat d’aigua no entén de fronteres. De fet, estem veient actualment com la sequera ens està impactant en força al conjunt de Catalunya i d’Espanya, però també a nivell europeu. I és que el canvi en el règim pluviomètric està deixant un dels períodes més secs que es recorden al
Gestionar correctament els recursos hídrics disponibles és cosa de tots. A l’esquerra, el riu Ebre, al seu pas per Miravet. A sobre, una persona rentant-se les mans amb un raig d’aigua d’una font.
continent.
Els models predictius no porten bones notícies. De fet, diversos estudis assenyalen que Espanya és un dels països d’Europa que es preveu que pateixi un estrès hídric més sever a causa del canvi climàtic. I no es tracta d’un escenari futur a mig o llarg termini. Només cal mirar els principals indicadors meteorològics i l’estat de les reserves d’aigua per veure que aquesta situació ja ha començat. Les precipitacions són cada vegada més irregulars, els períodes de sequera més intensos i les temperatures cada vegada més altes, i les onades de calor cada cop més llargues i extremes. Tot plegat, són evidències que cal un canvi i que cal ja, com ens recorda l’ONU.
Un abans i un després
Si volem arribar a aconseguir les fites marcades en matèria d’aigua i sanejament de l’Objectiu 6 dels ODS, cal que els governs multipliquin per quatre els esforços fets fins al moment. Ara bé, des d’UN Water recorden que aquest és un problema de tots i que cadascú, empreses, ciutadans, entitats i institucions a tots els nivells han d’estar compro-
meses i fer el màxim possible. Amb aquesta idea, avui comença la Conferència de l’Aigua, de la qual en sortirà l’Agenda d’Acció de l’Aigua, un ambiciós full de ruta amb les accions a emprendre fins al 2030. Es tracta d’una sèrie de compromisos d’alt nivell en matèria d’aigua que «canviaran les regles del
joc», segons asseguren des de l’ONU. Entre les qüestions que inclouran, hi haurà aspectes com fomentar la cooperació transfronterera en matèria d’aigües, crear una nova plataforma per a consolidar dades i informació relacionada amb l’aigua, promoure la gestió sostenible dels llacs, valorar els llacs i les zones humides
com a solucions basades en la natura davant de les inclemències del canvi climàtic i impulsar la gestió de l’aigua i els seus perills, des de la font inicial i fins al mar. Caldrà estar a l’espera per veure si els acords que s’anunciaran en les pròximes hores realment suposaran una accelerada real a favor de l’aigua.
Ho conclou el primer Informe sobre l’estat dels recursos hídrics mundials
A. FerranL’Organització Meteorològica Mundial (OMM) va presentar a finals de 2022 el primer Informe sobre l’estat dels recursos hídrics mundial, un treball inèdit fins al moment que avalua com el canvi climàtic, però també la pressió humana estan impactant en els recursos hídrics de la Terra. Aquesta primera edició va estudiar al detall el 2021 i va extreure com a principals conclusions que els rius tenen menys aigua i que les condicions climàtiques són més seques, cosa que té un impacte directe en la disponibilitat dels recursos hídrics.
Així doncs, en l’informe s’assenyala que, en grans zones del planeta, es van registrar condicions més seques de les habituals el 2021, un any en el qual la distribució de les precipitacions es va veure influenciada pel canvi climàtic i un episodi de La Niña. Així mateix, la superfície amb un flux fluvial per sota de la mitjana va ser, aproximadament, dues vegades més gran que la superfície per sobre de la
mitjana, en comparació amb la mitjana hidrològica de 30 anys.
«Els impactes del canvi climàtic acostumen a manifestar-se per mitjà de l’aigua, amb sequeres més intenses i freqüents, inundacions més extremes, pluges estacionals més irregulars i l’acceleració de fusió de les glaceres. No obstant això, no es disposa de coneixements suficients sobre els canvis en
la distribució, la quantitat i la qualitat dels recursos d’aigua dolça», explica el professor Petteri Taalas, Secretari General de l’OMM. I afegeix: «L’informe té per objectiu corregir aquesta deficiència i oferir una ressenya concisa sobre la disponibilitat de l’aigua en diferents parts del món, per a orientar les inversions que calgui fer en adaptació i mitigació vinculades al clima».
El sofà de casa nostra pot ser el primer escenari des d’on impulsar el canvi per a promoure la conservació i preservació de l’aigua. En primer lloc, podem informar-nos sobre la situació crítica que pateixen els recursos hídrics i la manca de sanejament que afecta moltes zones del món. Conscienciar-nos és fonamental per passar a l’acció. Segurament molts us pregunteu, com podeu fer-ho des del sofà? Les opcions són diverses. Si sou usuaris proactius a les xarxes socials, podeu compartir alguns missatges i reflexions sobre el tema, per a generar debat i augmentar el nivell de conscienciació. També podeu aixecar-vos i revisar quants aparells electrònics teniu en stand-by i apagar-los del tot. I és que el 90% de l’energia que es produeix fa un ús intensiu de l’aigua. Per últim, si sou dels que compreu online, podeu escollir d’entre totes les opcions, aquelles que siguin més sostenibles. I és que per a produir uns texans normals, calen uns 10.000 litres d’aigua, cosa que equival a l’aigua que beu una persona durant 10 anys.
Les petites accions que fem en el nostre dia a dia a casa són importants per a tenir cura del medi ambient en general i de l’aigua en particular. Però només amb elles no n’hi ha prou. La situació és crítica i cal aixecar-se i actuar. Però, què podem fer? Entitats vinculades a l’ecologisme duen a terme nombroses activitats al llarg de l’any amb aquest propòsit. Les recollides de residus a la platja o en entorns fluvials i boscosos són una bona manera de preservar els entorns naturals i reduir la contaminació, que no només té efectes en la flora i la fauna, sinó també en l’aigua, sigui dels rius, fonts o aqüífers. Altres actuacions com les plantades d’arbres també ajuden a millorar els ecosistemes i això es tradueix en una millor salut de les reserves hídriques, ja que eviten l’erosió i afavoreix la retenció de l’aigua i la humitat al subsol. A tot això, cal sumar-hi que podem participar en visites guiades a ecosistemes, però també a plantes de tractament d’aigües i de residus, ja que això ens ajudarà a prendre consciència i a canviar els nostres hàbits.
Imatges de pantans buits i jornades com la d’avui, ben segur, que fan reflexionar a molts. Si tu també t’has preguntat en algun moment què pots fer per a protegir un recurs tan valuós com escàs, com és l’aigua, però no saps per on començar, l’ONU t’ajuda. UN Water, l’agència per a la defensa de l’aigua d’aquest organisme internacional, ha creat una guia amb consells i accions que pots dur a terme per a ser part del canvi. Es tracta d’un conjunt de petites i senzilles accions pensades perquè des dels més mandrosos fins als més compromesos s’impliquin.
Són moltes les accions que podem fer des de casa per protegir els recursos hídrics del planeta. El primer és reduir el consum d’aigua. Gestos com tancar l’aixeta quan ens rentem les dents o dutxar-nos en lloc de banyar-nos són crucials. Ara bé, si aquests consells ja els tenim interioritzats, podem fer altres coses, com revisar que cap aixeta ni cap canonada perdi aigua. I és que la suma de totes les gotes que van caient d’una aixeta o d’una petita fuita pot sumar desenes de litres, cosa que comporta un malbaratament de l’aigua i dels diners. Tan important com estalviar en el consum de l’aigua és no contaminar-la. Per això, és fonamental que no es llenci oli, productes químics, com pintures o dissolvents, o medicines per l’aigüera. Un últim gest que podem tenir des de casa per a protegir l’aigua és reduir el malbaratament d’aliments. Es calcula que un terç dels aliments que es produeixen s’acaben llençant. Si som més eficients amb el menjar, reduirem la demanda de productes agrícoles, un dels principals consumidors d’aigua.
Ser un activista a favor de l’aigua. Aquest és el màxim nivell d’implicació que podem fer per a protegir els recursos hídrics. Això significa que dediquem esforços per aconseguir que els altres es conscienciïn i també canviïn els seus hàbits diaris. Una bona manera de fer-ho és promoure un ús responsable de l’aigua a l’empresa on treballem i fomentar el reciclatge així com l’adquisició de solucions que tinguin en compte criteris de sostenibilitat en el seu procés productiu. Aquesta mena de compromisos poden acabar formant part de la cultura empresarial, cosa que comporta que un gran nombre de persones adquireix una sensibilització envers aquesta problemàtica i decideix prendre-hi part amb petits gestos quotidians. Més enllà d’això, si portem el dinar fet de casa, podem apostar per recipients reutilitzables i per un menú que sigui respectuós amb l’aigua. I és que calen entre 3.000 i 5.000 litres d’aigua per a produir 1kg d’arròs; 2.000 per un 1kg de soja; 900 per 1 kg de blat i 500 per 1 kg de patates.
Ens cuidem amb tu, innovem per crear productes essencials per a la teva salut aeqtonline.com
Des de fa gairebé tres anys, Catalunya es troba en situació de sequera.
Amb l’excepció d’episodis concrets de fortes pluges, com l’aiguat que Tarragona i altres municipis del Tarragonès van patir la Santa Tecla passada, són molts els municipis que no han registrat grans quantitats d’aigua des del temporal Glòria, el gener de 2020, quan la covid era un fet llunyà que només afectava algunes zones de la Xina. Hem viscut un confinament, diverses onades de la pandèmia, la reactivació i la tornada a la normalitat. I durant tot aquest temps no hem vist ploure. El resultat d’aquesta greu situació la veiem en els diversos pantans que hi ha a Catalunya. El de Siurana i el de Riudecanyes estan per sota del 10% de la seva capacitat i la imatge és desoladora. Tant com veure l’emblemàtica església del pantà de Sau totalment al descobert. Després d’un hivern amb escasses precipitacions, l’escenari a les conques internes catalanes s’ha complicat i la Generalitat ha decretat la situació d’excepcionalitat a la conca del Ter-Llobregat i a l’aqüífer del Fluvià Muga. Ara bé, quines afectacions té aquesta situació?
Part de la demarcació està en situació d’alerta, però part de Catalunya ja es troba en situació d’excepcionalitat
el semàfor verd, que implica més accions de sensibilització entre la ciutadania i la recollida d’aigua per altres mitjans, siguin pous o dessalinitzadores, amb l’objectiu d’estar preparat davant d’un empitjorament de la situació. Bona part de la plana del Camp, part del Baix Penedès i tota la franja litoral, des de l’Ampolla i fins a Cunit estan en situació de prealerta.
Inici de les restriccions
blics i privats, que s’ha de fer en hora de menor insolació, i, en el cas dels jardins particulars, un màxim de dues vegades per setmana. Així mateix, es limita l’ús d’aigua per a la neteja viària així com l’ompliment de les fonts ornamentals. Pel que fa a la neteja de vehicles, queda limitada a establiments amb sistemes de recirculació.
Menys del 25% de reserves d’aigua
En sentit horari, vigilància d’espais naturals; control al laboratori i vigilància de cabals d’aigua i reg.
La seva especialització i equipament els permet dur tasques de vigilància al medi natural per ajuntaments i cooperatives
Redacció
L’empresa de seguretat Vigilància Mediambiental Escurçó és, ara per ara, l’única empresa a nivell estatal i d’Europa especialitzada en vigilància de reserves marines, àrees marines protegides, acotats de caça i altres espais relacionats amb el món rural. Així mateix, també pot realitzar serveis estàndard de seguretat en esdeveniments i instal·lacions, com qualsevol altra empresa del sector.
del medi natural a ajuntaments, societats de caçadors, cooperatives, societats de regants, societats d’agricultors, etc. La seva central es troba a Mont-roig del Camp i compten amb una acadèmia de guardes rurals legalitzada denominada Acadèmia Escurçó.
La Generalitat va activar al 2021 el Pla de Sequera. Aquest estableix tres nivells d’alerta, seguint el model d’un semàfor amb els colors blau, verd, groc, taronja i vermell. El blau implica normalitat en la capacitat d’abastiment d’aigua a curt i mitjà termini. Al Camp de Tarragona, només els municipis de Vila-rodona, Alió, Bràfim, Mont-ferri, la Secuita, el Milà i la Massó es troben en fase de normalitat.
Quan les reserves d’aigua se situen en el 60%, s’activa la fase de prealerta, és a dir,
L’alerta com a tal es dispara quan les reserves d’aigua se situen per sota del 40%. L’escassetat de pluja és, al Camp de Tarragona, el que ha fet que municipis de l’interior del Baix Camp com Alforja, Vilaplana, Riudecols, les Borges o Maspujols, però també Colldejou i Pratdip; d’altres del Tarragonès, com Nulles, Bonastre, Vespella, la Riera i la Nou de Gaià, així com d’altres de l’Alt Camp, com el Pont d’Armentera, Figuerola o Cabra del Camp, alguns de la Conca, com Barberà o Santa Coloma, i també de l’interior del Baix Penedès, com és el cas de la Bisbal o la Joncosa, estiguin afectats per restriccions diverses.
El Pla de Sequera determina que, quan s’entra en el semàfor groc, el volum màxim d’aigua per habitant i dia no pot superar els 250 litres, incloent-hi les activitats comercials. S’estableix limitacions en el reompliment de les piscines i del reg de jardins pú-
El següent nivell és la fase d’excepcionalitat o semàfor taronja, cosa que comporta que les reserves es troben per sota del 25%. Aquesta és la situació en la qual es troben actualment més de 6 milions de catalans, i que inclou tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Girona ciutat i voltants, i la franja litoral des de Cubelles i fins a Begur, així com tota la conca superior del riu Llobregat. L’entrada en aquest escenari suposa un pas més en la reducció d’aigua en alguns usos, com la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, la reducció de l’aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg) i la prohibició del reg de zones verdes, tant públiques com privades (només es permetrà l’aigua per mantenir viu l’arbrat i fent-ho gota a gota o amb regadores). Així mateix, es prohibeix la neteja de carrers amb aigua potable. També hi ha una reducció de la dotació d’aigua mitjana per habitant i dia. Si en l’escenari d’alerta era de 250 litres per habitant i dia, en excepcionalitat passa als 230 litres per habitant i dia. L’última fase és la situació d’emergència, o semàfor vermell. L’aigua per persona i dia passa a ser de 200 litres, si bé podria arribar a reduir-se fins als 160 litres per dia.
Estan equipats amb la màxima tecnologia. Són operadors de drons, tant aeris com terrestres i marins. També disposen d’equips de captura d’animals vius, amb personal titulat, i de control d’epizoòties, entre altres, a través de l’empresa de suport que forma part del grup Virgirmar.
Per la seva experiència i equipament, Vigilància Mediambiental l’Escurçó és una empresa idònia per a oferir serveis de vigilància i control
L’any 2022 l’empresa va realitzar més de 300 denúncies referides a la seguretat al camp (robatoris, abocaments, etc.), caça furtiva i pesca furtiva. En aquest sentit, són destacables els operatius per a evitar els robatoris de garrofes durant la temporada de collita. Així mateix, van interceptar diverses plantacions de marihuana a les nostres muntanyes, arran de la col·laboració amb els diferents cossos policials. A tot això, cal sumar-hi que en l’actualitat duen a terme la vigilància de les reserves marines de Masía Blanca, la Palma, la Graciosa, Cabo de Palos Islas Hormigas, Columbretes i Cala Ratjada.
Agbar intensifica la seva aposta per l’aigua regenerada, la millor solució per combatre l’escassetat hídrica provocada pel canvi climàtic
CEDIDES
Redacció
El canvi climàtic accelera l’escassetat d’aigua i fa més habituals els períodes de sequera. I, quan plou, ho fa de manera tan irregular que és molt difícil planificar. Un gran repte que és, a la vegada, una oportunitat per a la innovació i la cerca de noves solucions.
El Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra el 22 de març, posa aquest any precisament el focus en la necessitat d’accelerar els canvis per dur a terme una gestió sostenible dels recursos hídrics. Una gestió que és cada cop més complexa a Catalunya, amb les reserves dels embassaments per sota del 30% de la seva capacitat (menys de la meitat que fa un any). L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha decretat l’estat d’excepcionalitat a 224 municipis del sistema
Ter-Llobregat i de l’aqüífer del Fluvià Muga, fet que comporta l’aplicació de mesures més restrictives per a gairebé 6 milions de persones. A més, hi ha altres 291 municipis en estat d’alerta. L’ombra de la gran sequera del 2008 és cada vegada més present. No val a badar.
La regeneració de l’aigua, la millor solució
L’ACA, al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2016-2021, ja situava el dèficit hídric al sistema TerLlobregat en 60 hectòmetres cúbics. Un dèficit que es duplicarà l’any 2027 i que arribarà a 190 hectòmetres cúbics l’any 2039. Un repte que posa en perill l’abastament d’aigua a les ciutats i pobles, la indústria i l’agricultura. Què es pot fer davant d’aquest escenari?
La millor manera d’afrontar aquest dèficit d’aigua estructural que patim a Catalunya és aplicant els principis de l’economia circular als recursos hídrics. El nou escenari climàtic obliga a augmentar l’aposta per la regeneració d’aigua. L’ús d’aquesta font alternativa d’aigua ha de ser l’element central de l’estratègia contra l’emergència hídrica.
La regeneració de l’aigua mitjançant un tractament addicional a les depuradores permet reutilitzar-la i abocar-la al riu en condicions immillorables i amb totes les garanties sanitàries, perquè així torni a entrar en el cicle urbà. Una manera
de tenir més sobirania hídrica i de deixar d’estar pendents de si plou o no. En definitiva, un recurs alternatiu que ens allunya del risc de desabastament d’aigua perquè desvincula el cicle urbà de l’aigua de la sequera hidrològica.
Resposta estructural
En un moment com l’actual, en el qual la situació d’escasse-
tat hídrica permanent en què es troba la regió mediterrània s’agreuja significativament amb episodis de sequera com el que estem patint des de fa dos anys, es fa palesa la necessitat inajornable d’executar el projecte Racionalització de l’ús de l’aigua, que va aprovar el Govern de la Generalitat de Catalunya, en el marc del pla Next Generation Catalonia, el febrer del 2021.
Aquest gran projecte, integrat per tres subprojectes principals, té com a finalitat la modernització de regadius; la millora de la resiliència de l’abastament de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, i la garantia d’abastament d’aigua a partir de la dessalinització amb energies renovables. Un gran salt endavant cap a la sostenibilitat i l’autosuficiència hídrica que
gua (ERA) de Sabadell Riu Sec cap als municipis de Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès. Una iniciativa d’Aigües de Barcelona i Aigües Sabadell, per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i amb l’impuls de l’ACA, que compta amb la col·laboració dels ajuntaments.
El projecte, amb una inversió de 5,3 milions, preveu iniciar, l’any 2025, la distribució d’aigua regenerada en aquestes poblacions i arribar a aproximadament un hectòmetre cúbic l’any 2030. La iniciativa, un clar exemple de col·laboració publicoprivada, permetrà regar amb aigua regenerada el camp de golf de Sant Cugat i equipaments com el Parc de la Ciència, entre altres.
El projecte LIFE REMAR utilitza una tecnologia natural per a recarregar l’aqüífer del Baix Camp amb aigua tractada de la depuradora de Cambrils
La regeneració ens permet tenir més sobirania hídrica i no dependre de l’aigua de pluja
permetria, entre altres coses, anar reduint a zero les aportacions d’aigua del Ter a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Aliances amb el territori Les aliances amb el territori són clau per avançar en aquest nou model més sostenible. Un exemple clar és el projecte per distribuir aigua regenerada des de l’estació de regeneració d’ai-
Un altre exemple d’aliances transformadores és el projecte de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp, que lidera Comaigua, empresa mixta comarcal, amb finançament europeu i amb la col·laboració del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Es tracta del projecte LIFE REMAR, que proposa utilitzar una tecnologia natural per recarregar l’aqüífer del Baix Camp amb aigua tractada a la depuradora de Cambrils, per tal de millorar l’estat hídric de l’aqüífer. És una solució circular davant la problemàtica del mal estat d’aquestes masses d’aigua per manca de recurs, per contaminació i per intrusió salina.
Un futur amb menys aigua requereix trobar noves solucions i aplicar tot el coneixement disponible. Ja no hi ha excuses, és l’hora d’actuar i sumar esforços.
L’informe de l’IPCC dibuixa un futur desolador, però obre una petita escletxa a l’esperança
EFE
L’última oportunitat que actualment té el món per aconseguir un «futur vivible i sostenible» s’està perdent ràpidament. Aquesta és l’advertència que dilluns llençava el nou informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que fa una nova crida a reduir les emissions i el consum. L’informe sintetitza vuit anys de treball i s’emmarca en els compromisos de l’Acord de París, en els quals es va fixar la meta concretar de no superar aquest segle un augment de les temperatures globals d’1,5 graus. Ara per ara, han augmentat
1,1 graus respecte a l’època preindustrial (1850-1900) i ho faran fins a 2,8 graus si no milloren els actuals compromisos de reducció d’emissions. Per això, els experts de l’IPCC afirmaven que «la urgència d’una acció climàtica» és ara encara més gran que quan van publicar el seu anterior informe de síntesi el 2014.
Efectes
El document recorda que «la temperatura global de la superfície s’ha escalfat des de 1970 a més velocitat que en qualsevol altra període de 50 anys dels últims dos mil·lennis». I adverteix que les concentracions a l’at-
mosfera de diòxid de carboni (el principal gas d’efecte hivernacle) eren el 2019 les més altes dels últims dos milions d’anys (410 parts per milió).
L’informe de l’IPCC també adverteix que l’augment del nivell del mar, un dels efectes de l’escalfament global i possible font de desastres ecològics i humanitaris, és inevitable pels prò-
xims segles». En aquest sentit, el treball recull que «en els pròxims 2.000 anys, el nivell mitjà del mar augmentarà entre dos i tres metres si l’escalfament global es limita a 1,5 graus i arribarà entre els dos i els sis metres, si no supera els 2 graus».
Cal tenir en compte que el nivell mitjà del mar va augmentar 20 centímetres entre 1901 i
2018, però la pujada s’està accelerant pel canvi climàtic. Fins als anys 70, l’augment era d’1,3 mil·límetres anuals. Entre 1971 i 2006, es va elevar a 1,9 millímetres per any. I des de 2006 a 2018, ja creix 3,7 mil·límetres anuals, cosa que gairebé duplica el ritme del període anterior. L’exhaustiu informe de l’IPCC també adverteix que, amb un
escalfament global d’entre 2 i 3 graus –al qual el món està abocat si no augmenten els compromisos globals de reducció d’emissions– es fondrà gairebé completament tot el gel de Groenlàndia i de l’Àrtic occidental.
Desastres
Així mateix, l’informe dona per «virtualment segur» un augment
L’extens informe del grup d’experts climàtics de l’ONU afirma que la pujada del nivell del mar serà inevitable, però el seu grau d’afectació serà menor o major segons com evolucioni l’escalfament global. Per aturar-lo, urgeixen a reduir dràsticament les emissions.
de les onades de calor. Veu molt probable que hi hagi més pluges torrencials i creu possible que els incendis i les inundacions vagin a l’alça. Tot plegat, portarà associat una elevada mortalitat per onades de calor, més malalties contagioses, pèrdua de biodiversitat i el descens de la producció agrícola en algunes regions, segons pronostiquen els experts.
En aquest sentit, el treball, elaborat per 93 autors, recorda que entre 3.300 i 3.600 milions de persones, més del 40% de la població global, viuen en contextos altament vulnerables al canvi climàtic.
Recomanacions
Una de les claus de l’informe de l’IPCC, motiu pel qual ha estat
En el pitjor dels escenaris, es calcula que el nivell del mar pot créixer fins a 6 metres
cost d’aquestes ha disminuït gràcies a la investigació –un 85 i un 55% respectivament–, cosa que suposa que ja existeixen casos en els quals mantenir sistemes d’altes emissions és «més car que la transició a les baixes emissions».
En el camp dels transports recomana els biocombustibles sostenibles, el desenvolupament d’altres carburants en estudi com els derivats de l’hidrogen i els vehicles elèctrics, en un moment en el qual també s’ha reduït el cost de les bateries de liti, concretament un 85%.
sos d’efecte hivernacle» perquè s’aconsegueixi una neutralitat de carboni almenys entre 2050 i 2070: per començar, el món ha de retallar a la meitat les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle abans de 2030.
L’informe adverteix, en aquest sentit, que el món ha emès des de 1850 un 80% del diòxid de carboni (principal gas causant de l’escalfament global) que pot permetre’s per aconseguir limitar el canvi climàtic a 1,5 graus.
Esperança
tan esperat, és que, més enllà d’oferir prediccions mitjançant una extensa recopilació i anàlisi de dades i estudis previs, ofereix una guia d’acció de present i futur per a intentar frenar el desastre al qual ens dirigim si no passem a l’acció. Així doncs, l’estudi recomana l’adopció d’energies alternatives com la solar o l’eòlica, destacat que el
També fa una crida a «canvis socioculturals i de comportament» que donin suport a aquesta lluita i haurien d’incloure dietes més saludables, ús de transport públic, caminar més, anar en bicicleta, noves formes de treball i residència, una reducció del consum elèctric o una menor producció de residus.
IPCC alerta que calen «ràpides, profundes i, en alguns casos, immediates reduccions dels ga-
Malgrat al pessimisme de moltes prediccions, l’IPCC encara veu motius per a l’esperança: «Hi ha des d’ara mateix múltiples opcions, factibles i efectives per a reduir les emissions i adaptar-se al canvi climàtic», resumeixen els seus científics. Per això, contemplen un possible escenari, el de més baixes emissions, que aconseguiria contenir l’escalfament global el 2100 a 1,4 graus, després d’assolir un pic d’1,5 graus a mitjans de segle.
L’informe lamenta que encara hi hagi falta de compromís polític o una «baixa conscienciació de la urgència», amb programes d’adaptació al canvi climàtic massa fragmentats i desigualment distribuïts. Només 18 països han aconseguit reduccions absolutes de les seves emissions per un període de més de 10 anys.
La primera passa a fer, segons l’organisme, és reduir a la meitat les emissions abans de 2030
Advocat - Arola Legal
Ja està en marxa a Espanya el nou impost sobre envasos de plàstic no reutilitzables, que des del passat 1 de gener afecta un enorme nombre d’empreses que comercialitzen tota classe de productes que es presenten en envasos de plàstic.
D’acord amb les dades publicades a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, el Govern preveu recaptar amb aquest nou impost 456 milions d’euros i, al mateix temps, coadjuvar a les finalitats mediambientals que es pretenen: el foment de la prevenció de la generació de residus de plàstic no reutilitzables i del reciclatge de residus plàstics.
Per ara, Espanya es queda sola a la Unió Europea en la introducció d’un impost d’aquestes característiques, després que el govern italià fes marxa enrere a la data anunciada del passat 1 de gener i posposés un any la seva entrada en vigor (sí que existeix al Regne Unit, des del passat maig). Molt segurament, Itàlia seguirà de prop la nostra experiència en aquest primer any i corregirà alguns dels problemes que puguin detectar-se en la seva posada en pràctica. Alemanya, per la seva part, ja planeja un impost de característiques similars per la primavera de 2025 i no és descartable que veiem noves iniciatives legislatives en altres països de la UE. No s’ha d’oblidar que, des de l’any 2021, els estats membres tenen l’obligació de contribuir al pressupost de la Unió en la quantia de 0,80 euros per cada quilo de residus de plàstic que no es reciclen, xifra superior al tipus impositius previst en l’impost espanyol, que és de 0,45 euros per quilo d’envàs de plàstic no reciclat.
Pel que fa als ja mencionats problemes que s’entreveuen –molts ja manifestats per part d’associacions de tota mena que en va van pretendre demorar l’entrada en vigor de la llei– podem enumerar, entre altres, els següents: els derivats de la falta d’harmonització comunitària i que impedeixen un control real en els moviments intracomunitaris, o l’elevada càrrega administrativa i la necessitat de desenvolupament de sistemes per a la traçabilitat dels envasos de plàstic, que suposarà en molts casos que el cost empresarial per a implementar controls per a la gestió de l’impost sigui molt superior a l’impost que s’hagi de satisfer. Es troba a faltar en aquest sentit un llindar molt superior al previst en la norma espanyola, que és de 5 quilos (2,225 euros) per empresa i mes per a les adquisicions intracomunitàries i importacions.
Amb tot, importantíssima –i arriscada– aposta del Govern espanyol en matèria de fiscalitat mediambiental, amb notables problemes pràctics per a les empreses espanyoles. Haurem d’estar atents als resultats.
El darrer baròmetre del CIS indica que tres quartes parts de la població està preocupada
EFE
El 80% dels espanyols han modificat algunes de les seves pràctiques quotidianes per a tractar de frenar o disminuir el canvi climàtic, principalment reduint i reciclant residus i utilitzant menys el seu vehicle privat. Així es desprèn del baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al mes de març, segons el qual prop més del 60% considera que es pot detenir el canvi climàtic «perquè la situació no empitjori».
L’informe revela que un 72,6% dels enquestats estan «molt» o «bastant» preocupats pel canvi climàtic, un problema en el qual l’acció dels humans –com la indústria, la construcció o el consum— ha influït «molt» o «bastant» en opinió del 86,7% dels participants en l’estudi.
Preguntats pels pronòstics sobre el desenvolupament del canvi climàtic, un 17,5% creu estar davant «d’una situació irreversible i que no s’hi pot fer res» per a frenar el deteriorament, mentre que un 14,8% considera que «es
pot fer marxa enrere».
Pel que fa a les mesures que el 80,3% dels enquestats ha assegurat haver adoptat per frenar o disminuir el canvi climàtic, la mesura més comuna ha estat la de reduir i reciclar, una pràctica que menciona el 57,6%. La se-
güent mesura més comuna, amb un 41,4%, ha estat la de deixar d’utilitzar el cotxe, encara que només un 13,1% ha escollit el transport públic en substitució, mentre que un 6,4% ha optat per moure’s en bicicleta o a peu.
Finalment, una altra de les me-
Tarragona és la segona província que més vidre va reciclar
EFE
La recollida selectiva de vidre ha crescut el 2022 un 4,7% respecte al 2021 a Catalunya, segons dades presentades aquest dilluns per Ecovidrio, entitat encarregada de gestionar el reciclatge de residus d’envasos de vidre a Espanya. Els catalans van dipositar un total de 184.984 tones d’envasos de vidre als contenidors verds i la mitjana per
habitant és de 23,7 quilograms, l’equivalent a uns 82 envasos per persona.
De les quatre províncies, Girona va ser la que més envasos de vidre va dipositar al contenidor verd, amb 32,8 quilograms per habitant, seguida de Tarragona (25,7 kg/hab), Lleida (23,4 kg/hab) i Barcelona (21 kg/hab).
Hi ha 40.399 contenidors verds repartits per Catalunya i els ha-
bitants van dipositar 1.747.607 envasos al dia i prop de 1.213 envasos per minut. La mitjana de quilograms per habitant a Catalunya està per sobre de l’estatal, que arriba als 19,8 kg –o 68 envasos per persona–. Durant el 2022, a Espanya es van recollir 939.094 tones de residus d’envasos de vidre, un 6,2% més que l’exercici anterior.
Des d’Ecovidrio han valorat
sures adoptades pels entrevistats pel CIS ha estat la de controlar el consum d’energia a la llar, cos que inclou el control de la despesa en electricitat i l’ús d’electrodomèstics i calefacció, mesures que asseguren haver adoptat un 20% dels espanyols.
«positivament» les dades i han assegurat que «les xifres demostren que la separació dels envasos de vidre continua en ascens a Espanya i és un hàbit consolidat entre la ciutadania i els professionals de l’hostaleria, sector que genera més de la meitat d’aquests residus». Segons Ecovidrio, reciclar envasos de vidre és «clau» en la lluita contra el canvi climàtic, en la descarbonització i en la transició cap a un model circular perquè permet «evitar l’emissió de 115.189 tones de diòxid de carboni (CO2), estalviar 141.841 megawatts-hora (MWh) d’energia i evitar l’extracció de 238.322 tones de matèries primeres».
La recollida selectiva de vidre creix un 4,7% el 2022 a Catalunya
INICIATIVA DESTACADA
Els incentius per a promoure l’autoconsum en llars i empreses i les actuacions municipals han fet que Reus sigui la ciutat de la demarcació amb més quilowatts de potència fotovoltaica instal·lats
Redacció
A Reus avancem de forma decidida cap a un nou model energètic. Una transició que ens ha de portar a una realitat més neta, menys contaminant i més respectuosa, a més de sostenible tant econòmicament com mediambientalment, i on el ciutadà sigui figura activa.
Sembla que anem pel bon camí. El darrer rànquing de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) que classifica els municipis, comarques i províncies amb més energia fotovoltaica d’autoconsum per nombre d’installacions i potència, col·loca Reus com la setena ciutat catalana i la primera de la demarcació de Tarragona amb més quilowatts de potència instal·lats amb dades d’agost de 2022.
L’empoderament del ciutadà fa que aquest pugui generar la seva pròpia energia, consumir-la, emmagatzemar-la, compartir-la o comercialitzar-la, i les administracions públiques
hem d’ajudar a facilitar les eines i les possibilitats perquè així sigui.
Des que es va començar a bonificar l’IBI per promoure l’autoconsum a les llars, fruit d’aquest incentiu s’havien instal·lat a la ciutat, amb dades a 31 de gener de 2023, un total de 3.197,91 kW de potència d’origen solar per l’autoconsum de llars i empreses.
lacions bonificades i 2.262,11 kW instal·lats. La tendència creixent continua enguany, ja que només al mes de gener de 2023 ja s’havien tramitat 30 noves instal·lacions i 147,86 kW de potència.
La Comunitat Energètica AgroReus és un projecte pioner a Catalunya i al conjunt de l’Estat
Per anys, l’Ajuntament de Reus va aprovar el 2021 un total de 43 expedients corresponents a 797,94 kW de potència. L’any 2022, fruit de la conjuntura econòmica i el preu de la llum, l’interès per aquest tipus d’installacions es va incrementar fins a arribar a les 276 noves instal-
El mateix Ajuntament aposta per l’autoconsum a les installacions municipals i ratifica la transició cap a l’energia verda amb l’empresa municipal Reus Energia.
Reus Energia
Amb Reus Energia continuem avançant perquè l’energia municipal, la que correspon als equipaments municipals i a l’enllumenat de la ciutat, sigui produïda al nostre municipi, rebaixant considerablement les emissions de diòxid de carboni.
La nova iniciativa municipal per a subministrar electricitat a l’Ajuntament i als equipaments públics, va tancar 2022, el seu primer any d’activitat, acomplint importants fites. Es
va constituir com a comercialitzadora elèctrica; ha posat en funcionament sis noves installacions fotovoltaiques als edificis municipals i ha redactat dotze projectes per posar en marxa noves instal·lacions. Sis d’aquestes instal·lacions estaran executades en les pròximes setmanes. Però, sens dubte, el projecte
més rellevant és la Comunitat Energètica Agro-Reus. Una iniciativa publicoprivada que ha aconseguit una subvenció dels fons Next Generation de gairebé 2 milions per portar a terme una inversió global de 4,42 milions d’euros per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les cobertes d’edificis públics i privats del polígon Agro-Reus.
La dimensió del projecte el fa pioner i referent a tot Catalunya i a la resta de l’estat. Una iniciativa que s’espera que es pugui estendre a més polígons de la ciutat i que ajudarà a les empreses no només a produir i a consumir energia neta, també a rebaixar la seva factura elèctrica i a millorar la competitivitat empresarial.
L’acció de conscienciació mediambiental més gran a escala global vol superar les xifres de l’any passat, quan es van córrer més de 280.000 km
Superar-se i batre rècords a favor de la Terra. Aquesta és la fita que es planteja enguany l’Hora del Planeta, que se celebra dissabte, 25. Aquesta iniciativa, que és una de les accions de conscienciació mediambiental amb més impacte i seguidors a escala mundial, recupera la proposta que va impulsar l’any passat i l’amplia. Al 2022, World Wildlife Foundation (WWF) va plantejar una acció planetària perquè la ciutadania pogués demostrar públicament el seu suport a la defensa del planeta. El gest era d’allò més senzill: córrer pel planeta.
Inicialment, el repte –anomenat #KMPorElPlaneta en hashtag en castellà per a utilitzar a les xarxes socials– volia superar la xifra de 40.000 quilòmetres, és a dir, la circumferència de la Terra, recorreguts durant el temps que va durar la campa-
nya. Pocs dies després ja el repte estava quadruplicat i en l’última jornada, el dia que se celebrava l’Hora del Planeta, les desenes de milers de participants havien recorregut una distància de 280.000 quilòmetres, o el que és el mateix, set vegades la longitud de la circumferència de la Terra.
L’objectiu d’enguany és superar aquesta xifra. En el moment de tancament d’aquesta edició, ja se sumaven més de 91.281 km.
Per a participar en el repte, només cal accedir a horadelplaneta.wwf.es. A la mateixa pàgina d’inici, trobarem un formulari on hem d’indicar les nostres dades bàsiques, la distància que ens comprometem a recórrer i com ho farem (corrent, en bici, nedant, caminant o patinant). Podem compartir a les nostres xarxes socials que participem en el repte i animar a altres persones a sumar-s’hi per a ser cada
cop més els que alcen la veu pel futur del planeta.
Apagar els llums
El repte de córrer pel planeta és una de les novetats que va incloure l’any passat WWF en el marc de la campanya de l’Hora del Planeta, però l’essència d’aquesta iniciativa és promoure un gest tan senzill com apagar les llums o tenir en mínim consum d’electricitat possible durant una hora, entre dos quarts de 9 i dos quarts de 10, de l’últim dissabte del mes de març. El 2007 es va dur a terme per primera vegada aquesta reivindicació a Austràlia i l’any següent es va ampliar al conjunt del planeta, amb un èxit de convocatòria inèdit, que any rere any creix.
Al llarg de tots aquests anys hem vist com monuments d’arreu del planeta, des del pont de la badia i l’Òpera de Sidney fins a la
L’Hora del Planeta fa una crida a apagar les llums el dissabte 25, de les 20:30 a 21:30 h.
Torre Eiffel, passant per l’Empire State, la torre Agbar o la capçalera de Circ Romà de Tarragona, s’han quedat a les fosques. «Cada vegada hi ha més episodis de sequeres, inundacions,
incendis forestals i pandèmies que degraden el nostre planeta i la nostra qualitat de vida», alerta el director de Conservació de WWF España, Enrique Segovia.
I afegeix: «L’Hora del Planeta ens avisa que ja no tenim ni un minut per perdre, hem d’actuar de forma ràpida i decidida i hem de capgirar la forma de relacionar-nos amb el planeta». En aquest sentit, conclou: «La cièn-
cia és clara. Aquesta dècada ha de marcar un punt d’inflexió, el moment en el qual reconeguem el valor de la natura i prioritzem la seva recuperació juntament amb la del clima. Sabem que els pròxims set anys són crucials per a determinar si ens mantenim dins dels nostres límits planetaris, per sota del llindar climàtic d’1,5ºC. Hem d’arribar a 2030 amb més natura».
El seu centre d’innovació Pack Studios, situat a la Canonja, juga un rol determinant en l’eliminació dels residus plàstics
ancar el cercle. Aquesta és la base de la sostenibilitat. La idea és senzilla, però per passar a l’acció, cal innovació i compromís a parts iguals. Així ho fa Dow. La companyia està plenament enfocada en aconseguir la circularitat dels plàstics. De fet, un dels seus objectius principals és reduir els residus plàstics. De cara a 2035, el 100% dels seus productes seran reciclables o reutilitzables. Abans, al 2030, volen contribuir a eliminar tres milions de tones mètriques de plàstics a l’any mitjançant la reutilització i el reciclatge. Tarragona té un rol clau en la consecució d’aquestes fites. El centre d’innovació Pack Studios treballa avui per a crear els plàstics circulars i sostenibles del demà. Algunes de les seves innovacions suposen fites importants per al
sector, com REVOLOOP™. Les resines REVOLOOP™ formen part de la cartera de plàstics circulars de Dow i incorporen un alt percentatge de material reciclat de postconsum, és a dir, de plàstic que ja havia tingut una primera vida útil i havia acabat en una planta de tractament de residus. REVOLOOP™, doncs, es presenta com una solució al problema dels residus plàstics; un gran pas en els esforços de Dow cap a l’economia circular i el tancament del cercle del plàstic. Aquesta solució sorgida a Tarragona és la primera del seu tipus a escala mundial en tenir una certificació d’una agència independent de prestigi, com és AENOR, que avala l’origen i la quantitat del material postconsum utilitzat, el procés de fabricació i la seva qualitat per als usos posteriors.
EMPRESA DESTACADA
Ematsa celebra el 40è aniversari, apostant per la sostenibilitat, la innovació i l’atenció com les bases del seu servei
Redacció
L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona compleix aquest mes de març els quaranta anys de la seva creació. El 24 de març de 1983 es va signar l’acta de constitució de la companyia, una commemoració que coincideix amb el Dia Mundial de l’Aigua.
La companyia és fruit de la col·laboració publicoprivada entre l’Ajuntament de Tarragona i Agbar, una aliança que ha permès consolidar un servei d’aigua que garanteix el subministrament amb qualitat, les 24 hores del dia els 365 dies de l’any a una població de prop de 150.000 habitants –Tarragona, la Canonja, els Pallaresos i el Catllar–.
L’any 1983, Ematsa heretava un servei d’aigües que necessitava 15,6 hm³ per subministrar
aigua a 110.000 habitants. Avui, només són necessaris 10,5 hm³ per subministrar-ne a 150.000 persones. Això ha estat possible gràcies a la notable millora del rendiment hidràulic de la xarxa, passant del 50,4% l’any 83, al 85% actual i, també, a les campanyes de sensibilització d’estalvi d’aigua.
Compromís amb la sostenibilitat
Accelerant el canvi! és el lema de la campanya de les Nacions Unides d’aquest any per commemorar el Dia Mundial de l’Aigua. L’escassetat d’aigua obliga a prendre mesures i situar la gestió sostenible i circular de l’aigua com a prioritat. En aquest sentit, Ematsa s’ha dotat d’un full de ruta per als deu anys vinents, el VIA 2030, que fixa les línies de treball per assegurar el
Imatge aèria dels dipòsits generals que abasteixen Tarragona i que van ser restaurats l’any 2016.
servei essencial amb eficàcia i eficiència i preservant l’entorn. A més, la companyia opta als fons PERTE que impulsa el Ministeri de Transició Ecològica amb un projecte per valor de 9,1 milions d’euros, que permetrà aplicar la digitalització i la intelligència artificial a tot el cicle urbà de l’aigua.
Compromís amb les persones L’atenció a les persones forma
part del centre de la tasca que realitza Ematsa. Per això, disposa d’una atenció multicanal que permet adaptar-se a les necessitats dels clients. En els darrers anys, ha incorporat noves prestacions a l’atenció telemàtica per tal que les persones puguin fer les gestions amb la companyia sense necessitat de desplaçaments. Així, disposa d’un canal d’atenció a través de Whatsapp, a més del telèfon i el
correu electrònic i ha posat en marxa la signatura digital per facilitar la validació de documents de contractació del servei de manera remota. Addicionalment, per a situacions de vulnerabilitat econòmica, Ematsa disposa del Fons Social i diverses bonificacions i mesures per facilitar de pagament amb l’objectiu de garantir l’accés a l’aigua de manera universal.
i del Camp de Tarragona.
L’emblemàtica fira, que enguany arriba a la 30 edició, se celebrarà del 31 de març al 2 d’abril
A. FerranEls amants dels productes naturals, artesanals i de quilòmetre 0 tenen una cita amb l’Ametlla de Mar entre el 31 de març i el 2 d’abril. I és que la localitat celebra una nova edició, la trentena, de la Fira Alternativa. Aquesta proposta, que és una de les més consolidades del territori, comptarà amb més de 80 paradetes de roba, complements, joieria, alimentació, cosmètica, decoració i art. Justament la varietat és un dels trets diferenciadors que donen un gran atractiu a la fira, segons explica la regidora de Cultura de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Jani Brull.
El punt d’unió entre la gran varietat de parades és que tots els productes que es poden trobar a la Fira Alternativa estan elaborats amb productes naturals, sostenibles i respec-
No és habitual que s’activi el Pla Alfa per risc d’incendi en nivell 2 a l’hivern, però els condicionants han obligat a extremar les precaucions
Anna
tuosos amb el medi ambient o seguint tècniques artesanals. Així mateix, la majoria d’expositors provenen de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, si bé alguns arriben d’altres indrets de Catalunya, com Lleida o Girona, segons explica Brull.
tual, després que les últimes edicions estiguessin marcades per la covid i es fes una fira amb restriccions. Així mateix, i gràcies a l’alta participació d’expositors, s’ha ampliat l’espai firal, que ara engloba un tram més llarg del carrer Pau Casals i les places Nova i Joan Miró.
El risc d’incendi elevat és un dels fenòmens característics de l’estiu. A l’hivern, però, no es comú que s’activi. Ara bé, la greu situació de sequera que estem vivint ha fet que a Catalunya ja s’hagi activat el Pla Alfa per risc d’incendis en nivell 2 a aquestes alçades de l’any. Concretament va ser el passat dia 9, quan el cos d’Agents Rurals va elevar l’alerta a un total de 15 comarques catalanes, entre elles totes les del Camp de Tarragona amb l’excepció del Tarragonès, que es trobava en alerta, però en nivell 1. Pocs dies després, el dia 13, el territori patia el primer incendi forestal de l’any. El foc va afectar una vintena d’hectàrees en una zona molt boscosa entre la Selva del Camp i Vilaplana. Calafell també va registrar un foc, que va cremar 13 hectàrees. Els esforços fets pels Bombers van evitar que els incendis anessin a més,però mostren com ens trobem davant d’una situació inèdita.
En aquest sentit, cal destacar que un 15% de les parades són d’expositors locals, cosa que demostra el compromís de la Fira Alternativa amb els productes de proximitat.
Pel que a les novetats que s’han preparat per a aquesta edició especial, en destaca, la recuperació del format habi-
El tècnic de cultura de l’Ajuntament, Dani Boquera, destaca que, a l’oferta d’artesania i gastronomia que ofereix Alternativa, cal sumar-hi actuacions musicals locals, que dinamitzaran les tres jornades de fira i mostraran l’essència calera als visitants d’arreu. El dia de l’obertura es podrà gaudir de la Banda de Cornetes i Tambors Verge Candelera, dissabte a la tarda serà el torn de la Xaranga Suquet Calero i diumenge hi haurà doble actuació, al matí, dels Geganters de la Cala i a la tarda, la batucada de Kalakatà.
Els experts expliquen que en una situació climàtica normal, es vindria d’un hivern amb un règim de pluges suficientment abundant com per a mantenir els boscos frescos i humits. Però la llarga sequera que arrosseguem des de 2021 ha convertit els boscos en veritables polvorins, i en el cas de la setmana passada, la combinació de temperatures elevades i forts vents feien la resta. I és que més enllà dels greus problemes d’abastiment d’aigua que comporta, la sequera multiplica de manera exponencial la situació de perill de les zones naturals.
Catalunya, però, no és l’única
zona de l’Estat que es troba en aquesta situació d’emergència. I és que Astúries i Cantàbria també s’han vist obligades a activar el risc extrem d’incendis durant els mesos d’hivern, un fet clarament sorprenent en dues de les autonomies tradicionalment més humides de tota Espanya.
Incedis per llampecs
Tot apunta que aquests fenòmens que estem experimentant aniran a més. Un estudi liderat per l’Instituto Andaluz de Astrofísca alerta que el canvi climàtic augmentarà un 40% els incendis forestals produïts per llampecs abans que acabi aquest segle. Cal tenir en compte que els llampecs són la principal causa d’incendis naturals. De fet, diversos dels focs que es van ocasionar l’estiu passat tant a Catalunya com a Espanya van ser provocats per la combinació de llampecs i una gran capacitat combustiva dels
boscos.
Els autors de l’estudi indiquen que el 10% dels llampecs registrats tenen corrent continu, cosa que suposa una descàrrega d’una duració molt llarga, que subministra més energia a la vegetació, cosa que encara augmenta més la probabilitat d’incendi. Segons diverses dades i estimacions del comportament del canvi climàtic, l’estudi ha evidenciat que els llampecs de corrent continu augmentaran un 47% de cara al 2090, cosa que es traduiria en un augment del 40% dels incendis provocats per llampecs. Cal destacar que aquest fenomen no afectaria igual a totes les zones del planeta, segons la predicció feta per l’estudi. Així doncs, les zones polars el risc d’incendis per llampecs serà més baix, però a la conca mediterrània i a la costa oest d’Amèrica del Nord, el patró indica un gran augment.
Entre les novetats, en destaca l’ampliació del recinte firal per l’alta participació
La lluita contra la contaminació atmosfèrica, la recollida selectiva, l’economia circular i la protecció d’ecosistemes se situen al centre del nou servei de neteja pública de Tarragona
Redacció
L’any 2002 es va adjudicar el darrer contracte de la neteja pública a la ciutat de Tarragona. Vint anys són molts. I la transformació tecnològica, el paradigma i reptes mediambientals, així com la perspectiva de com cal articular un servei municipal tan important com és la neteja de la ciutat també ha donat un gir important.
L’Ajuntament de Tarragona ha treballat en els darrers mesos per redactar una nova proposta d’adjudicació del servei de neteja que integri les noves necessitats i reptes de les ciutats d’avui dia per tal de deixar enrere un servei que ha quedat obsolet i que va ser concebut tenint en compte les circumstàncies de fa dues dècades.
Segons el conseller de Neteja Pública, Jordi Fortuny, «Tarragona es mereix un millor servei, dinàmic i intel·ligent, que doni resposta a les necessitats actuals i tècnicament preparat i qualificat».
El resultat és un document que mira cap al futur, amb l’objectiu de garantir una neteja pública eficient i d’incorporar totes les directrius que emanen des de la Unió Europea per tal d’aconseguir ciutats netes i respectuoses. Ciutats sostenibles
de futur. En aquest sentit, les condicions tècniques del nou contracte estableixen diversos eixos d’actuació d’ampli abast enfocades tant a donar compliment a la normativa europea com a posar èmfasi en el bé comú.
Contaminació atmosfèrica
L’article 3.1 de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica estableix els objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle, energies renovables i eficiència energètica. La llei preveu reduir l’any 2030 les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle al conjunt de l’economia espanyola en almenys un 23% respecte al 1990. Així mateix, determina que abans de 2050 i en el termini més curt possible Espanya haurà d’assolir la neutralitat climàtica i el sistema elèctric haurà d’estar basat exclusivament en fonts de generació d’origen renovable. Com s’ha de fer? En l’àmbit de la neteja pública, per exemple, es preveu reduir al màxim les emissions de gasos de combustibles fòssils amb vehicles elèctrics i amb pila d’hidrogen; es vol establir un parc de maquinària proper al nucli urbà per reduir desplaçaments, un
parc que vagi alimentat amb la idea d’autoconsum amb renovables, per mitjà de la installació de plaques solars, a mode d’exemple.
Recollida selectiva
La Llei 7/2022 de 8 d’abril de residus i sols contaminants (LRSC) per a una economia circular estableix que, per 2025 s’augmentarà la preparació per la reutilització i el reciclat de residus municipals fins a un mínim del 55% en pes. Almenys un 5% del pes haurà de ser de reutilització, sobretot de tèxtil, aparells elèctrics i electrònics i mobles. La norma indica que per 2030 s’augmentarà la preparació per la reutilització i el reciclat de residus municipal fins a un mínim del 60% en pes. Almenys un 10% del pes haurà de ser de reutilització, sobretot de tèxtil, aparells elèctrics i electrònics i mobles. Per 2035, s’augmentarà la preparació per la reutilització i el reciclat de residus municipal fins a un mínim del 65% en pes. Almenys un 15% del pes haurà de ser de reutilització sobretot de tèxtil, aparells elèctrics i electrònic i mobles.
Pel que fa a la recollida selectiva, l’Ajuntament de Tarragona s’ha fixat com a objectiu passar
del 38,55% actual al mínim del 65% en els primers anys de nou contracte de la neteja, amb identificació de tots els usuaris de tots els serveis de recollida, amb el sistema de control d’accés als contenidors, serveis porta a porta domèstic i comercial, substituint els actuals contenidors soterrats, millorant la recollida de voluminosos, millorant també la ràtio de recolli-
En la recollida selectiva, l’Ajuntament s’ha proposat passar del 38,55% actual a un mínim del 65%
da d’oli, tèxtil i calçat amb més contenidors de cada fracció, entre altres mesures.
Les proves realitzades en aquest sentit als barris del Serrallo, Cala Romana i Bonavista han donat resultats molt positius que animen a seguir per aquest camí. «Millorar les xifres de recollida selectiva», afegeix així mateix el conseller de Neteja Pública, «redueix la despesa de l’Ajuntament, ja que cada tona de residus que va a la incineradora i no es recicla, costa diners al consistori».
Economia circular i reutilització
La LRSC estableix també com una prioritat de gestió la preparació per a la reutilització (PxR).
En aquest sentit, l’Ajuntament de Tarragona preveu la creació d’un nou Espai de Reutilització a les actuals instal·lacions de la Deixalleria Municipal, que es preveu que esdevingui un espai real d’intercanvi de tèxtil, mobles, aparells elèctrics i electrònics i altres productes susceptibles de ser reutilitzats. També es contempla que la recollida de mobles es faci amb la finalitat de no malmetre els productes susceptibles de reutilització i els residus susceptibles de PxR.
Altres mesures previstes en aquest sentit són: allargar la vida dels recursos materials disponibles, aprofitant i restaurant el parc de contenidors actual i prevenint la generació de residus; millorar el manteniment preventiu de tots els vehicles de neteja, maquinària, installacions i contenidors. El manteniment preventiu hauria de ser molt superior al correctiu.
El futur sostenible de la ciutat passa també per l’adopció de mesures estratègiques per reduir la generació de residus com, per exemple, la creació d’un servei específic de mal-
baratament alimentari, entre altres accions.
Neteja de platges i protecció d’ecosistemes
Els objectius del servei de neteja de les platges són aconseguir el màxim grau de netedat de la sorra, accessos i voltants, reduir la neteja mecànica, adaptar la intensitat de neteja en funció de la intensitat d’ús de les platges i accessos al llarg de diferents temporades de l’any, garantir la conservació dels valors naturals de les platges i preservar-los i gestionar correctament qualsevol residu generat a les platges.
L’Ajuntament preveu estratègies per protegir els ecosistemes dunars durant les neteges i les zones sensibles de nidificació del corriol camanegre i altres espècies com la tortuga babaua, que ha nidificat en els darrers anys a Tarragona. En les neteges de solars, terrenys i camins s’incorporen estratègies de gestió forestal.
En conclusió, i en paraules de Jordi Fortuny, «hem fet molta feina i continuem treballant per millorar la neteja de Tarragona. No abaixem la guàrdia. Seguirem supervisant l’estricte compliment del contracte de la neteja per fer front als reptes de futur».
La conscienciació social envers la protecció i conservació del medi ambient ha crescut de manera notable en les últimes dècades, però no és suficient. Queda molt per fer i ho hem de fer junts, perquè tots i totes tenim el compromís i l’obligació d’aportar-hi el nostre granet de sorra, per petit que sigui el gest.
Les petites accions que podem realitzar en el nostre dia, en benefici del medi ambient, són moltes i senzilles: des de tancar l’aixeta a apagar la llum quan no ens cal, passant per separar
bé els residus domèstics, evitar l’abús del vehicle privat o buscar alternatives de transport menys contaminants. Per insignificant que pugui semblar, la implicació individual en un assumpte global és més que necessària i important.
A la Pobla som molt conscients d’aquesta situació i, per això, apostem per la preservació del medi ambient com un dels eixos principals de l’acció municipal. Per això, avui som un municipi més sostenible, gràcies a diverses mesures instaurades
recentment i destinades a afavorir la nostra relació individual i col·lectiva amb el medi ambient.
En aquesta línia, hem aplicat mesures i accions com la renovació gradual de l’enllumenat públic amb bombetes de baix consum; la millora de la xarxa de clavegueram i recollida d’aigües pluvials per aconseguir un sistema més eficient; la instal·lació de plaques solars al Complex Esportiu Municipal; la implantació de bateries de contenidors per al foment de la recollida selectiva; la instal·lació d’una estació de
La renovació d’aquest emblemàtic edifici s’ha fet seguint criteris de sostenibilitat
Redacció
El recentment inaugurat Teatre Municipal Orfeó Canongí, és un edifici totalment sostenible. El projecte de rehabilitació, reforma i ampliació dut a terme per Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes, manté l’essència de l’antic Orfeó, sense renunciar a l’autenticitat, potència i imatge de la façana principal, però incorporant nous espais i elements moderns que l’adapten a l’actualitat.
Una de les principals característiques d’aquest nou equipament cultural que disposa
la Canonja és la sostenibilitat. De fet, l’edifici històric té una nova coberta de teula àrab, correctament aïllada tèrmica i acústicament. L’espai sota coberta permet una correcta distribució de l’aire de climatització que serà recuperat tant per terra com per sota l’escenari. El sistema de clima serà amb geotèrmia, una energia que s’obté mitjançant l’aprofitament de la calor de l’interior de la terra, que es manté a una temperatura constant durant tot l’any (uns 15º a Espanya). Es tracta d’una energia renovable que elimina
la dependència dels combustibles fòssils, contribuint a la reducció de les emissions de CO 2 causants de l’efecte hivernacle. Com que no depèn del clima o d’agents externs com són el sol i el vent, l’energia geotèrmica està disponible durant les 24 hores del dia i cada dia de l’any.
Per minimitzar costos energètics també s’han ubicat 17 plaques solars damunt la caixa escènica que produeixen 8,5 Kwa elèctrics, que acompanyats dels sistemes d’il·luminació eficients permeten un ús molt sostenible del conjunt de l’edifici en el seu
càrrega de vehicles elèctrics i la bonificació de vehicles elèctrics, híbrids i menys contaminants, són només alguns dels exemples que guien el nostre futur com a poble mediambientalment cons-
cient i responsable. Però això no és suficient. L’acció de les administracions necessita de la col·laboració veïnal perquè, en definitiva, som les persones qui fem possibles els
canvis. És per això que des de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet volem convidar a tothom a contribuir en tot allò que estigui a la seva mà, perquè el medi ho és tot.
funcionament habitual.
L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, explica que la sostenibilitat era un dels objectius del projecte: «Actualment, no es
ACTUALITAT
pot entendre un edifici modern sense una mirada cap al respecte al medi ambient, en molts casos són solucions cares, però a la vegada absolutament neces-
Els ajuts de 2022 evitaran mil tones d’emissions
ACN
La Diputació de Tarragona posarà a l’abast dels ajuntaments 7,5 MEUR per continuar treballant en la transició energètica, la prevenció d’incendis i la gestió de residus. S’ han aprovat dues línies de subvencions per als
municipis i EMD (Entitat Municipal Descentralitzada). Les més de 300 actuacions que es van impulsar l’any passat amb aquests ajuts permetran evitar 1.061 tones d’emissions de CO2.
Dels 7,5 milions d’euros d’ajuts, 6 milions d’euros es
sàries, per això tant l’arquitecte com l’enginyera municipals van buscar opcions per reduir el consum d’energia i amb uns mínims costos de manteniment».
repartiran en subvencions per desenvolupar Plans d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAES o PAESC) – per instal·lar energies renovables en equipaments municipals, millorar l’enllumenat o la climatització i substituir la flota de vehicles per elèctrics-, o una segona l’ínia per instal·lar calderes, estufes o microxarxes de biomassa.
La resta dels ajuts, 1,5 milions d’euros, són per la gestió de residus i la prevenció d’incendis forestals dels ajuntaments –millorar basses, arranjamentde camins o millorar i mantenir infraestructures i instal·lacions per a la silvopastura.
Com a part de la seva estratègia global de sostenibilitat, Covestro aposta per fer un ús eficient de l’aigua a través d’accions basades en la circularitat
Redacció
Segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), el 2022 va ser l’any més calorós i sec de la història d’Espanya des que hi ha registres. Una dada que visualitza, de manera clara, el context d’emergència climàtica actual, i la necessitat urgent de fer un ús eficient dels recursos de què disposem. De fet, l’escassetat d’aigua sembla ser un dels elements que més preocupa als experts, que observen com cada vegada les pluges són més limitades, tant en cabal com en temporalitat. Per aquest motiu, l’ús eficient dels recursos hídrics ha de ser una prioritat per a tots els agents clau de la societat, tant per a les empreses, com per a les institucions i els ciutadans.
Aquesta és una de les prioritats de Covestro, un dels principals fabricants de polímers del
món. La visió estratègica global de la companyia posa el focus en aconseguir ser una organització circular a llarg termini, una filosofia que es basa a impulsar models de producció i gestió basats en l’aprofitament dels recursos i en l’objectiu d’avançar cap a la completa descarbonització
zar-los mitjançant, per exemple, circuits tancats d’aigua de refrigeració, o aprofitant aigües residuals tractades prèviament.
de la seva activitat. Cal destacar que una part principal d’aquesta estratègia és l’aplicació de mesures per fer un ús eficient i conscient dels recursos hídrics. L’aprofitament d’aquests recursos és una prioritat per a la companyia, que treballa per poder reprocessar-los i reutilit-
L’aigua és una matèria primera que és essencial per al sector químic, però també és un recurs cada cop més escàs. Per aquest motiu, Covestro treballa per protegir-ne l’ús a través de l’optimització dels processos i la implementació de mesures innovadores al llarg de tota la cadena de valor. Amb aquesta finalitat, durant 2022 la companyia va destinar més d’2,2 milions d’euros a projectes en l’àmbit de la sostenibilitat, i el 2021 es va reduir de mitja, un 9,2% el consum específic d’aigua a nivell global dels quatre centres de Covestro al territori, situats a Tarragona, Barcelona, Parets del Vallès, i Santa Margarida i els Monjos.
Una mostra d’aquest tipus de
projectes el trobem ben a prop, a les instal·lacions de la companyia a Tarragona. Des de 2014, la planta de Tarragona reutiliza l’aigua pluvial mitjançant una bassa de retenció de seguretat, i l’utilitza a les seves torres de refrigeració. D’aquesta manera, s’aconsegueix una reducció del consum d’aigua d’entre 30.000 i 50.000 m³ l’any. En aquest sentit, el volum d’aigua pluvial reutilitzada a aquestes torres de refrigeració durant 2022 ha
estat de 75.709 m³.
En la mateixa línia, Covestro forma part d’una iniciativa d’economia circular, impulsada entre les empreses del Polígon Petroquímic de Tarragona, que té com a objectiu reutilitzar l’aigua regenerada, és a dir, l’aigua residual dels municipis veïns. La quantitat d’aigua residual municipal regenerada consumida per Covestro oscil·la entre els 140.000 i els 180.000 m³ anuals, i s’utilitza a les torres de
refrigeració de dos processos de la planta de MDI, i també en la producció d’àcid clorhídric. El consum d’aigua regenerada en aquests processos durant 2022 ha estat de 147.082 m³, xifra que suposa un 42% del total d’aigua consumida a la planta de MDI.
L’objectiu últim de totes aquestes iniciatives de Covestro és promoure una gestió eficient i conscient de l’aigua, que ajudi a preservar aquest recurs tan essencial per a les nostres vides.
42% de l’aigua consumida a la planta de MDI de Covestro el 2022 va ser regenerada
SOSTENIBILITAT
La proposta busca afavorir el desplegament de les renovables amb la simplificació dels processos administratius
ACN
El nou servei ha incrementat el parc mòbil i millora les prestacions.
El nou servei de recollida de residus estrena també nous vehicles amb una campanya informativa als domicilis
Redacció
Vila-seca es troba en procés d’elaboració del Pla Estratègic de Residus 2023-2032, el full de ruta que ha de permetre l’assoliment dels objectius en matèria de preparació per a la reutilització i recollida selectiva establerts per normativa europea i a nivell català. Per això, Vila-seca serà pionera en disposar d’una planificació de gestió integral dels residus generats, posicionant al municipi a l’avantguarda en matèria de gestió de residus.
La voluntat del consistori és incrementar encara més l’índex de recollida selectiva a nivell municipal, tenint en compte que l’any 2021 es va situar en 53,2%, xifra per sobre de la mitjana catalana. Es preveu que el Pla inclogui un llistat d’actuacions en matèria de recollida selectiva, prevenció i re-
utilització i preparació per a la reutilització a executar durant els propers 10 anys.
L’estratègia que finalment es defineixi permetrà, entre altres aspectes, incrementar l’índex de recollida selectiva com a mínim fins al 60% l’any 2030, encaminant al municipi als requeriments a nivell normatiu previstos per l’any 2035.
Vila-seca, però, no es queda aquí i ja ha posat en marxa el nou servei de recollida i transport de residus municipals, neteja viària i de la platja, i gestió de la deixalleria, acompanyat d’una nova campanya de sensibilització ciutadana. Aquest servei, identificat sota la marca Vila-neta, s’ha adjudicat a l’empresa URBASER i, a banda de la renovació total del parc mòbil de vehicles i maquinària i de l’increment del nombre d’equips, ha incorporat tot un
seguit de novetats.
Així doncs, s’han sumat 15 minideixalleries i s’ha millorat del servei de la deixalleria mòbil. També s’ha millorat el servei de recollida de residus a activitats comercials. S’han incorporat vehicles de recollida de voluminosos més polivalents. Al Centre Històric, s’ha creat un nou sistema amb contenidors mòbils i vehicles elèctrics. D’altra banda, s’ha renovat l’equipament i mitjans materials de neteja viària i de platges; s’han millorat les freqüències de recollida i s’ha incrementat el servei de neteja amb nous equips d’aigua calenta. Així mateix, el nou servei també comporta la incorporació de tricicles elèctrics de neteja viària, un increment de la neteja interior i exterior dels contenidors i un augment anual de la plantilla del 18%.
La Comissió Europea presentava el passat dijous un pla per impulsar la producció de tecnologies netes a la Unió Europea (UE). La proposta, que busca competir amb els subsidis massius dels Estats Units, la Xina i altres potències per a projectes d’energia verda, pretén que el club comunitari produeixi tecnologies netes que cobreixin almenys el 40% del seu consum anual. L’anomenada Llei d’Indústria Zero Emissions planteja «crear millors condicions per a projectes de zero emissions a Europa i atraure inversions», apunta l’executiu comunitari, amb l’objectiu «d’incrementar la resiliència» europea en tecnologia verda.
La proposta de la Comissió Europea planteja mesures per afavorir el desplegament de les energies renovables a través de la reducció de la càrrega administrativa per als projectes, així com la simplificació dels processos de concessions i permisos. A més, el pla contempla que els projectes que es considerin estratègics en aquesta matèria puguin beneficiar-se de terminis de permisos més curts i procediments simplificats.
Concretament, la norma presentada per l’executiu comunitari se centrarà en augmentar la producció de vuit tecnologies considerades estratègiques en la descarbonització. Es tracta de les tecnologies solars i fotovoltaiques, l’energia eòlica, les bateries, les bombes de calor i energia geotèrmica, electrolitzadors i plaques de combustible, biogàs i biometà, tecnologies de xarxa i la captura i emmagatzematge de
La norma vol promoure tecnologies solars i fotovoltaiques, l’eòlica, les bateries, el biogàs o la captura de CO2
carboni.
Aquestes són les tecnologies considerades estratègiques, però n’hi ha d’altres que l’executiu comunitari també inclou per contribuir a reduir les emissions i que també obtindran facilitats, entre les quals hi ha les tecnologies avançades per produir energia nuclear amb deixalles mínimes, reactors modulars petits o combustibles alternatius.
La proposta de Brussel·les també preveu que les autoritats públiques hagin de tenir en
compte criteris de sostenibilitat i resiliència per a les tecnologies netes en la contractació pública i les subhastes, així com mesures per fomentar la formació de professionals en aquesta matèria. Finalment, el pla energètic de l’executiu europeu també planteja crear un Banc Europeu d’Hidrogen amb l’objectiu d’enviar «un senyal clar» que la UE és «el lloc on produir hidrogen». En el pla industrial verd, la Comissió Europea ja va anunciar les primeres subhastes pilot sobre la producció d’hidrogen renovable sota el Fons d’Innovació aquesta tardor. Els projectes seleccionats rebran una ajuda fixa per cada quilogram d’hidrogen que produeixin durant un màxim de 10 anys.
T’imagines fer d’explorador i cercar el rastre d’animals pel bosc i altres espais naturals? Aquesta és la tasca que més de 150 persones voluntàries a tota Catalunya començaran a dur a terme aquesta primavera. L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, promogut pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, va fer una crida a principis de mes per a trobar 150 voluntaris que vulguin fer seguiment dels mamífers que viuen en estat salvatge en territori català. L’objectiu: avançar en la confecció de l’Atles de Mamífers de Catalunya
Voluntaris participen en la segona edició de recollida de dades per elaborar l’Atles de Mamífers de Catalunya
Aquesta és la segona crida de voluntaris que es fa des de l’Observatori. L’any passat, el primer grup de voluntaris que va participar per primera vegada en aquest projecte van cobrir un 20% del total de Catalunya. El territori s’ha dividit en una quadrícula que compren espais de 10 quilòmetres per 10 quilòmetres i dins d’aquest quadrat, es mostregen tres quadrats més petits d’1x1 km corresponents a tres tipus d’hàbitats diferents (forestal, obert i de ribera). En el cas del Camp de Tarragona, els primers voluntaris van cobrir bona part de l’altiplà de les Muntanyes de Prades (Prades, Capafonts, la Febró, Farena, Mont-ral), part de la Conca de Barberà (Montblanc, l’Espluga, Vilaverd,
Blancafort) i un tram del Montsant, entre Alforja i Porrera, incloent-hi part de Poboleda i l’Arbolí. Les zones de muntanya no són les úniques que es van cobrir. I és que també es va fer seguiment a la zona del Baix Gaià, des de la costa fins a l’interior, seguint el traçat del riu. Ara bé, tota la plana del Camp, la serra de Llaberia o la comarca de l’Alt Camp encara estan per investigar i s’espera que enguany es cobreixin.
Amb els ulls ben oberts Ara bé, com es pot aconseguir identificar tots els diferents tipus de mamífers que viuen a Catalunya? Des de l’Observatori expliquen que s’utilitzen diverses metodologies, en funció dels animals que es vulgui detectar. Els detectius de la natura col·loquen càmeres de parament fotogràfic, per a tenir imatges de les espècies presents en una zona, especialment d’ungulats, carnívors i lagomorfs. Però no només això, sinó que també recorren transsectes i apunten els rastres i els excrements dels animals
que es veuen, cosa que facilita la identificació d’ungulats, carnívors, lagomorfs, rosegadors i insectívors. Així mateix, es recullen pèls gràcies a la col·locació de petites trampes per a identificar petits rosegadors i insectívors i graven els ultrasons que fan els ratpenats. Totes aquestes dades es traspassen després a les persones coordinadores del projecte, que les reuneixen i les analitzen per treure’n conclusions i poder elaborar l’atles.
Els primers resultats
Les primeres dades mostren que, dels mamífers de mida grossa i mitjana, el senglar i la guineu són les espècies que més s’han detectat, seguits de la fagina, el teixó i el cabirol. La cabra salvatge, la llebre i el coipú (una espècie invasora) són les que menys han aparegut. Dels mamífers més petits, com ara els rosegadors i les musaranyes, els primers resultats encara són més preliminars perquè el mètode per identificar-los passa per l’anàlisi de pèls al laboratori. El mateix passa amb els ratpenats perquè, tot i que les gravacions dels ultrasons ja estan fetes, encara cal analitzar la forma i la freqüència de la majoria de gravacions per identificar-los. La prospecció que es farà en aquesta segona ronda donarà una imatge molt més precisa de la situació dels mamífers a Catalunya.
El projecte TREC, que farà una parada al Delta de l’Ebre, estudia els efectes a nivell micro i macro
Anna FerranEs calcula que més del 80% de la contaminació marina s’ha originat als continents, cosa que, en la gran majoria de casos, significa que el causant és humà. Aquesta contaminació té greus efectes sobre la biodiversitat dels ecosistemes marins, tant els d’alta mar com aquells que estan a tocar de la costa. Justament per aprofundir sobre l’impacte humà en aquests últims, acaba de començar el projecte TREC - Traversing European Costlines. Es tracta d’una expedició que durant dos anys estudiarà l’impacte humà en una cinquantena de regions costaneres de 22 països europeus. L’objectiu: radiografiar la biodiversitat a diferents escales, des de la molecular fins a la comunitària.
L’expedició recopilarà dades en dues fases, una que acaba de començar i que s’allargarà fins a l’octubre, que analitzarà les costes del mar Bàltic, el mar del Nord i l’oceà Atlàntic. La segona fase posarà rumb al Mediterrani. En total, comptaran amb 120
INNOVACIÓ
Investigadors recollint mostres per a ser analitzades.
punts costaners de mostreig, un d’ells ubicat a les costes tarragonines, concretament al Delta de l’Ebre.
Amb els seus laboratoris mòbils, els científics que participen en l’expedició analitzaran els ecosistemes de costa i la seva
resposta al canvi, amb el focus posat en aconseguir minimitzar l’impacte futur dels factors externs i antropogènic sobre la biodiversitat de la costa. Per a fer-ho, disposen de les últimes tecnologies en biologia molecular i cel·lular que els permetran
El projecte pretén convertir el CAT en una empresa gestionada a través de les dades que genera en els seus processos (‘data-driven’)
Redacció
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ha estat sempre una organització pionera a l’hora d’aplicar la tecnologia més
històric
puntera en els seus processos. Aquest 2023, l’Assemblea General del CAT ha aprovat un pla de digitalització que contempla una trentena d’actuacions que
s’agrupen en 8 blocs interrelacionats.
El president del CAT, Joan Alginet, assegura que «és un projecte estratègic per l’orga-
estudiar sobre el terreny els mecanismes de la vida en aquests espais amb un nivell de detall que fins ara no era possible.
Aquest, però, no és l’únic projecte té en compte la biodiversitat en espais de costa que tenen una clara presència humana. El projecte SEAREG té com a objectiu la regeneració a gran escala de la biodiversitat al Mediterrani transformant ports i altres infraestructures, com plataformes de petroli o parcs eòlics marins en agents eco-proactius. Justament, una de les infraestructures escollides és el Port de Tarragona.
El Port ha engegat un nou projecte de regeneració de biodiversitat marina, amb la immersió de vuit biòtops en tres zones diferents de les aigües del Port, amb l’objectiu de regenerar i reforestar el mar, recuperar la capacitat de captura de CO2 i de generació d’oxigen. Aquest nou programa, que sorgeix després dels bons resultats d’una iniciativa similar impulsada el 2021, és el que ha permès que el Port tarragoní també formi part de SEAREG.
nització i ens permetrà avançar cap a una indústria 4.0 on les decisions es basin en les dades. El projecte presentat a l’Assemblea aborda totes les necessitats a partir de la digitalització i l’ús d’eines avançades, com són els bessons digitals i la intel·ligència artificial, entre d’altres».
Entre els projectes principals, a nivell pressupostari, destaquen els bessons digitals de la canonada principal, de la planta potabilitzadora i de la xarxa de distribució, que permetran fer una gestió preventiva i optimitzada del servei que ofereix el Consorci.
Agències
La protecció de l’alta mar i la seva biodiversitat és un pas més a prop. El passat 4 de març i després de jornades maratonianes de negociació, l’ONU aconseguia arribar a un acord per a impulsar la protecció de les zones d’alta mar, és a dir aquelles que ja estan fora de les nacionals dels països. Aquest acord històric és l’avantsala d’un tractat internacional que permetrà complir amb la promesa internacional feta el passat mes de desembre de salvaguardar com a mínim el 30% dels oceans de cara al 2030.
Cal destacar que l’alta mar és l’hàbitat més gran de la Terra i la llar de milions d’espècies. Acull abundants pesqueries, serveis com a ruta migratòria per a animals com balenes o taurons i acull ecosistemes notables, com coralls d’aigües profundes, entre altres. Actualment, poc més de l’1% de l’alta mar està protegida, a causa de la manca de legislació internacional que
ho permeti. Per això, s’espera que el nou tractat permeti establir aigües marines protegides, així com directrius per a avaluar els impactes mediambientals de les activitats humanes en aquestes aigües.
L’adopció formal del tractat, però, haurà d’esperar una mica més, fins que un grup de tècnics garanteixi la uniformitat dels termes utilitzats i que es tradueixi a les sis llengües oficials de l’ONU, tal com van acordar els més de 190 estats participants en la negociació. Alguns d’ells, com Rússia, han deixat la porta oberta a reobrir algunes qüestions perquè no havien pogut revisar en detall alguns punts, a caua de les dures condicions de les darreres hores de la negociació. A falta d’aquests aspectes formals, l’assoliment de l’acord per a protegir l’alta mar era rebuda amb entusiasme, tant en institucions, com la Comissió Europea o el govern espanyol com en ONG mediambientalistes.
El sector forestal espanyol té un gran potencial de creixement com a embornal de CO 2 i per a la compensació de la petjada de carboni de les empreses, encara que només un petit nombre, un 5% de les més de 7.000 inscrites al registre oficial, ho fan actualment. Aquesta és una de les conclusions del fòrum Solucions climàtiques forestals, on experts del món de la gestió agroforestal, finances, tecnologia, edificació, mobilitat, docència i comunicació han abordat els grans reptes d’aquests ecosistemes que ocupen 28 milions d’hectàrees a Espanya, prop més del 52% del territori.
Les polítiques estratègiques de canvi a Espanya preveuen un ritme de reforestació de 20.000 hectàrees a l’any, encara que molts consideren que és una previsió «poc ambiciosa» tenint en compte la crisi climàtica, tal com van coincidir alguns dels experts congregats pel Foro de Bosques y Cambio Climático. Malgrat diverses problemàtiques, com la xacra dels incendis, la superfície forestal espanyola creix a un ritme del 2% anual. Així i tot, s’estima que prop de 9,1 milions d’hectàrees de superfície forestal no tenen arbrat.
El Pla Nacional Integral d’Energia i Clima 2021 – 2030 cataloga el sector forestal com a embornal de carboni i clau en matèria de sostenibilitat i mitigació
Universidad de Vigo, Juan Picos. Malgrat aquest potencial, encara són poques les companyies que compenses les seves emissions. Javier Carbajo, vicepresident de la Fundació Corell, posava el següent exemple: de les 180 empreses de transport i logística inscrites en el registre oficial de la petjada de carboni, només cinc compensen les seves emissions.
del canvi climàtic, van recordar alguns dels participants en aquesta jornada que es va celebrar com a prèvia del Dia Mundial dels Boscos, que es va commemorar justament ahir.
Tot plegat fa que Espanya sigui una destinació de màxim interès en termes de gestió forestal i compensació d’emissions, amb professionals capacitats, territori i un alt grau d’ús de tec-
nologia i recursos, cosa que ha fet que «empreses líders a Europa busquin als graduats forestals espanyols pel seu coneixement tecnològic», va apuntar el director de l’Escuela de Forestales de la
Tot el que es pugui invertir en els boscos redundarà en la creació d’espais d’activitat rural –s’estima que el 70%– de la propietat forestal és privada i en la seva conservació, ja que «les muntanyes són agraïdes i quan es cuiden, la bona tècnica forestal posa a la natura a treballar a favor seu», va destacar el director gerent d’Agresta, José Luis Tome. «Sabem que el que estem fent ara és per a les generacions futures», va indicar Enrique Enciso, soci fundador del Grup Sylvestris, que va presentar Motor Verde, una ambiciosa iniciativa per a reforestar 25.000 hectàrees en cinc anys junt amb Fundación Repsol. El secretari del Foro Bosques y Cambio Climático, Álvaro Picardo, va destacar que «som capaços d’aprofitar els recursos de la muntanya respectant la biodiversitat. La fusta li dona una segona vida als boscos. Les serres representen una gran oportunitat per a la compensació d’emissions i per avançar cap a la neutralitat climàtica i la sostenibilitat empresarial».
Són claus per capturar CO2 i compensar la petjada de carboni, però cal invertir-hi