Dia Mundial del Medi Ambient

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

CONSCIENCIACIÓ

Un clam planetari per posar fre a la degradació dels hàbitats, la desertificació i la sequera

Avui se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, que enguany promou la restauració dels ecosistemes

Anna Ferran

Estem a un pas de trobar-nos en un punt de no retorn. La natura fa temps que ens envia senyals, en alguns casos una crida desesperada, però l’actitud humana fa l’orni a cadascuna de les advertències que la Terra ens llença. Els ecosistemes, de nord a sud i d’est a oest, estan experimentant uns nivells de degradació mai vistos. Segons dades de l’ONU més de 2.000 milions d’hectàrees de terres estan degradades. La xifra, per si sola, ja ens hauria de fer feredat, però si ens costa imaginar què són 2.000 milions d’hectàrees, des de les Nacions Unides remarques que es tracta d’una superfície equivalent a l’Índia i la Federació Russa juntes. Aquesta no és una xifra estàtica. I és que any rere any es perden uns 12 milions d’hectàrees de terres, que acaben degradades i generant un impacte tant en la biodiversitat, com en la capacitat de captura de CO2 com en la capacitat de generar aliments i aigua amb els quals nodrir-nos.

Davant d’aquesta preocupant situació, enguany s’ha decidit dedicar el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra avui, a promoure la restauració dels hàbitats, frenar la desertificació i enfortir

la resiliència a la sequera. En aquest sentit, el lema escollit per a la jornada, una de les més destacades dins del calendari ecologista de l’any, és Les nostres terres. El nostre futur. Som la #GeneracióRestauració Com sempre, l’objectiu de la jornada, i de totes les activitats que s’organitzen al seu voltant, és doble. D’una banda, es busca generar consciència sobre l’enorme problema que suposa la degradació dels sòls. De l’al-

tra, es fa una crida planetària a passar a l’acció i així revertir els efectes. I és que des de l’ONU recorden que aquesta és l’última oportunitat que tenim per a capgirar el nostre destí i el de la natura, però que si no actuem amb determinació ara, serà massa tard.

Sistema alimentari i canvi climàtic, els causants Són diversos els causants de la degradació dels sòls i dels

hàbitats en general. Ara bé, hi ha dos causants que estan tenint un impacte sense precedents. Parlem d’un sistema alimentari desestructurat i del canvi climàtic.

2.000 milions d’hectàrees, l’equivalent a Rússia i l’Índia juntes, pateixen degradació

L’agricultura i la ramaderia intensiva són responsables de la desforestació de boscos i de l’esgotament dels recursos dels

sòls, així com, en alguns casos de la seva contaminació, a causa de l’ús excessiu de pesticides i fertilitzants. Segons dades de l’ONU l’agricultura ha talat o transformat el 70% de les zones de pastura i el 50% de les sabanes del món.

A aquestes terres castigades per l’acció de l’home, cal su-

mar-hi els estralls que ja està causant el canvi climàtic i que es tradueixen en fortes sequeres, onades de calor sense precedents i incendis de cinquena i sisena generació que endureixen l’escenari de desertificació. Així mateix, fenòmens adversos extrems, com huracans o pluges torrencials arrosseguen cada any 24.000 milions de tones de la valuosa capa superior del sòl, empobrint-ne cada vegada més la seva qualitat.

Conseqüències catastròfiques

Aquest panorama presenta una situació catastròfica si no es fa res per a revertir el rumb que portem actualment. Cal tenir en compte que el sòl és

A l’esquerra, una zona de llacunes totalment assecada a causa de la sequera i la desertificació. A sobre, un bosc frondós i amb un bon estat de salut. FREEPIK

dia mundial del medi ambient

un dels grans capturadors de carboni naturals dels quals disposem. Ara bé, si el degradem, correm el risc que molt d’aquest carboni que emmagatzema acabi alliberat, multiplicant exponencialment els efectes de l’escalfament global.

problemes de desnutrició i un augment del 30% del preu dels aliments de cara al 2040.

A tot això, cal sumar-hi que molts dels serveis que ens fa la natura de manera gratuïta es perdrien si els ecosistemes es degraden, cosa que suposaria una pèrdua de 10.000 milions de dòlars del Producte Interior Brut mundial.

Els menys afortunats Actualment, la degradació dels sòls ja afecta 3.200 milions de persones, és a dir, el 40% de la població mundial. I, com és habitual, perjudica especialment aquells que estan menys preparats per a fer-hi front: les comunitats rurals, els petits agricultors i les persones més pobres. I les prospectives d’afectació sobre els cultius i d’intensificació de les sequeres i dels episodis climàtics extrems indiquen que anirà en augment.

qual ja estem assistint-hi i que anirà en augment en les pròximes dècades: els migrants o desplaçat ambientals, persones que es veuran obligades a abandonar la seva llar a causa del canvi climàtic, sigui perquè el nivell del mar augmenta i ja no poden viure en illes, sigui perquè la sequera els ha deixat sense aigua per beure i cultivar els camps, sigui per les pluges torrencials s’han endut pobles pel davant.

d’espècies.

La desertificació i la sequera poden causar 135 milions de desplaçats climàtics de cara al 2030

La degradació dels sòls ja afecta 3.200 milions de persones, especialment comunitats rurals

Un bri d’esperança

A més, al subsol s’hi troba emmagatzemada en aqüífers bona part de l’aigua dolça disponible al planeta. Amb un sòl cada vegada més sec, les condicions d’humitat es perden i l’aigua s’evapora, reduint dràsticament l’aigua disponible, cosa que tindria uns efectes devastadors per a la supervivència al planeta.

A més, càlculs de la FAO indiquen que la degradació de les terres podria reduir la productivitat alimentària en un 12%, cosa que provocaria greus

En aquest sentit, l’ONU estima que de cara al 2030, és a dir, d’aquí a sis anys, la sequera, la degradació dels sòls i la desertificació podien obligar a migrar a 135 milions de persones a mesura que el canvi climàtic avança i s’accentua. I és que aquest és un fenomen al

El panorama que avui es dibuixa és preocupant. Però en mig d’aquest context, l’ONU vol posar un bri d’esperança que sigui capaç de mobilitzar el planeta. Cada dòlar invertit en la restauració dels ecosistemes produeix beneficis de fins a 30 dòlars en serveis ecosistèmics. Així mateix, la recuperació del 15% de les terres reconvertides en els llocs adequats podria evitar el 60% de les extincions

És per això que la dècada del 2020 ha estat declarada el Decenni de les Nacions Unides sobre la Restauració dels Ecosistemes. En el seu marc, les nacions s’han compromès a restaurar 1.000 milions d’hectàrees de terres degradades i a assumir compromisos similars per a les zones marines costaneres. Gairebé la meitat d’aquestes terres es troba a l’Àfrica subsahariana, si bé també s’han signat compromisos per a fer importants actuacions a l’Àsia i a l’Amèrica Llatina. De fet, el Marc Mundial de la Biodiversitat de Kunming-Montreal, signat el 2022, inclou la meta que abans de 2030 com a mínim un 30% dels ecosistemes terrestres, marins i aquàtics continentals que hagin patit degradació estaran en fase de restauració efectiva. Caldrà veure en els pròxims anys si els Estats compleixen.

CONSCIENCIACIÓ

Set àmbits on actuar per a recuperar els ecosistemes i frenar la degradació dels hàbitats

Des de recuperar espais verds i blaus a protegir els pol·linitzadors, són moltes les actuacions a fer

Més de 2.000 milions d’hectàrees de la Terra estan degradades, afectant a més de 3.000 milions de persones que pateixen els efectes d’ecosistemes que pateixen sequera i una pèrdua de biodiversitat en acceleració constant. La desertificació és un fet, però, l’ONU s’ha proposat parar-li els peus. Tot dependrà dels esforços col·lectius per aconseguir-ho. Per això, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, ens expliquen set formes de restaurar els sòls.

Agricultura sostenible

L’agricultura intensiva és un dels grans causants de degradació dels sòls. Ara bé, la forma com ens alimentem, principalment en els països desenvolupats, no deixen altra opció. Per això, des de l’ONU, posen el focus en dues qüestions. D’una banda, aposten per impulsar

l’agricultura regenerativa i els cultius resistents al clima, que suposin un menor ús de fertilitzants i pesticides. De l’altra, animen als consumidors a apostar pels aliments de proximitat, i de temporada, així com aquells productes resultants de cultius més respectuosos, com per exemple els llegums.

Salvar els sòls

El sòl és l’hàbitat amb més biodiversitat de la Terra. De fet, prop del 60% d’espècies hi viuen i el 95% els aliments que consumim procedeixen d’ell. A tot això, cal sumar-hi que és fonamental per a mantenir a ratlla els nivells de carboni a l’atmosfera, ja que actua com un gran magatzem. Ara bé, si els sòls no tenen una bona salut, res d’això serà possible. Per a millorar-ne l’estat, es recomana l’ús de compost i materials orgànics per a millorar la seva fertilitat o utilitzar tècniques de reg, com el gota a gota, que

ajudin a mantenir la seva humitat i que evitin que l’aigua que hi ha a sota, als aqüífers, s’evapori. A nivell particular, els experts de l’ONU proposen fer compost a casa, a partir de les restes de fruita i verdura per a tenir uns jardins ben fertilitzats i sense cost.

Protegir els pol·linitzadors Quan pensem en pollinitzadors, el primer que ens passa pel cap són les abelles. El cert, però, és que no són les úniques. Insectes, papallones, ocelles, escarabats o ratpenats també juguen un paper crucial per fer que centenars de fruits diferents prosperin. Malgrat la seva importància, fem poc per a protegir-los. A nivell macro, cal reduir l’ús de pesticides i conservar boscos i zones humides perquè puguin proliferar. Als entorns urbans, caldrien zones verdes amb estanys i hotels d’insectes per a afavorir la seva presència. I, a nivell

particular, un gest tan senzill com tenir plantes al balcó serà suficient per a augmentar la seva presència i garantir, entre tots, la pol·linització i, per extensió, la nostra alimentació.

Regenerar els ecosistemes d’aigua dolça L’aigua dolça és el nostre recurs natural més preuat, més necessari i més escàs. Per això, és vital preservar-la. Evitar qualsevol mena de contaminació, des de vessaments de tòxics fins a llençar un residu plàstic a un rierol durant una excursió és una agressió que no podem permetre. Aquest és el primer pas a fer per a protegir-la, però no l’únic. Eliminar espècies invasores i replantar la vegetació autòctona en zones humides és clau per a

millorar-ne la qualitat. Així mateix, en els entorns urbans, una bona gestió de les aigües residuals i fins i tot l’impuls a noves tècniques com la regeneració són essencials.

Restaurar ecosistemes blaus Malgrat no ser dolça, l’aigua del mar i tots els ecosistemes lligats a ella també són fonamentals per a mantenir l’equilibri a la terra, no només en termes de biodiversitat, sinó com a gran mitigador del canvi climàtic. Per a protegir-los, cal actuar en dues direccions. La primera, restaurant els anomenats ecosistemes blaus, que inclouen manglars, maresmes, boscos d’algues i posidònia o escull de corall. La segona, controlar i evitar els residus, des de vessaments fins a resi-

dus plàstics. L’impuls d’una economia circular que promogui el reciclatge i una normativa estricta que castigui severament a qui no la compleixin són algunes de les propostes.

Ciutats més verdes Es calcula que, de cara al 2050, dues de cada tres persones viuran en entorns urbans. Actualment, les ciutats consumeixen el 75% dels recursos del planeta, generen el 60% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la meitat dels residus. A més, a mesura que creixen, van guanyant terreny als espais naturals. Per això, les ciutats tenen molt a dir en la restauració de la Terra. Els experts de l’ONU recomanen la creació de grans zones verdes que actuïn com a refugis climàtics, la conservació de les zones d’aigua naturals, com rius, canals o estancs i, a nivell particular, l’impuls de terrats i jardins verticals als edificis.

Finançament Ara bé, res d’això és possible si no es disposa del finançament necessari per a tirar-ho endavant. Els càlculs de l’ONU indiquen que cal duplicar les inversions en solucions basades en la natura i arribar als 542.000 milions de dòlars el 2030 si volem complir els ODS. Per aconseguir-ho, caldrà un esforç publicoprivat. Els governs, apostant per accions de prevenció i restauració i les empreses per pràctiques sostenibles, com la gestió de residus o l’economia circular.

Anna Ferran

Recuperar espais verds, com la Boca de la Mina a Reus, és clau. CEDIDA

dia mundial del medi ambient

iniciativa destacada

Aigua regenerada, la solució sostenible per vèncer la sequera

Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, Agbar reafirma la seva aposta per l’aigua regenerada, seguint un model circular, per garantir la resiliència hídrica dels diversos territoris afectats per l’escassetat hídrica

El 5 de juny, el planeta commemora el Dia Mundial del Medi Ambient, una jornada per promoure la preservació del medi ambient, enguany dedicada a la restauració de la terra, la desertificació i la resiliència a la sequera. Una problemàtica global amb un impacte especial sobre la conca mediterrània, que pateix des de fa anys una escassetat hídrica estructural.

Segons la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació, gairebé la meitat de la població mundial resideix en zones «degradades», és a dir, zones que pateixen desertificació. Des de l’any 2000, els episodis de sequera han augmentat un 29% a escala global, i, si no es prenen mesures urgents, les sequeres podrien arribar a afectar més de tres quartes parts de la població mundial el 2050. Catalunya també està afectada per aquest escenari. Les estimacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) preveuen que, l’any 2050, el canvi climàtic reduirà un 22% la disponibilitat de recursos hídrics al litoral català. De fet, en les darreres dues dècades Catalunya ja ha patit un total de cinc episodis de sequera, dos dels quals (2007-2008 i l’actual 20212024) d’especialment intensos

En aquest escenari, i per assegurar l’abastament d’aquest recurs essencial al conjunt de la població, cal transformar el model de gestió del cicle integral de l’aigua, per tal d’ampliar les fonts d’aprovisionament. I, amb aquest compromís, es fa necessari mobilitzar recursos i voluntats per activar una resposta conjunta davant d’aquest desafiament.

Aigua regenerada, una solució circular

En l’esforç col·lectiu per actuar davant del canvi climàtic, i davant del repte de la desertificació i la sequera, Agbar fa una aposta estratègica per impulsar l’aigua regenerada com a solució sostenible i circular, amb l’objectiu d’afrontar la situació d’escassetat hídrica estructural al nostre país. Un recurs necessari per a diversos usos, com l’agricultura, la indústria i les activitats urbanes, amb una petjada de carboni que és la meitat de la generada per l’aigua dessali-

nitzada i una despesa energètica tres vegades inferior a la de la dessalinització.

A l’àrea metropolitana de Barcelona, el 25% de l’aigua que es consumeix des de fa més d’un any ja és aigua regenerada. Això s’aconsegueix gràcies a l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) del Baix Llobregat, que el 2023 ha regenerat pràcticament 58 hectòmetres cúbics d’aigua. Tanmateix, fora de l’àmbit metropolità l’ai-

El projecte LIFE REMAR estudia la viabilitat de la recàrrega de l’aqüífer del Baix

Camp amb aigües residuals de la depuradora de Cambrils

A l’àrea metropolitana de Barcelona, el 25% de l’aigua que es consumeix és regenerada

gua regenerada representa encara un recurs alternatiu poc explorat. Existeixen plataformes experimentals de reutilització de l’aigua, com la que s’està desenvolupant a la depuradora de Mataró, que és fruit de la col·laboració publicoprivada. Un projecte impulsat pel Consell Comarcal del Maresme i per l’ACA que està operat per CETAQUA, el centre tecnològic d’Agbar, en col·laboració amb SIMMAR. Aquesta iniciativa persegueix

demostrar la viabilitat tècnica i econòmica de la regeneració de l’aigua tractada a la depuradora de Mataró. Al Camp de Tarragona, concretament a la depuradora de Cambrils, COMAIGUA impulsa el projecte LIFE REMAR, amb l’objectiu de demostrar la viabilitat de la recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp amb aigües residuals, mitjançant una tecnologia de recàrrega d’aqüífers gestionats amb barreres reactives. Existeixen altres iniciatives, en altres punts de les conques internes de Catalunya, en l’àmbit de l’aigua regenerada que permeten ser optimistes en relació amb el protagonisme que aquest recurs alternatiu ha pres arran d’aquest darrer episodi de sequera. No només

les ciutats demanen aigua regenerada: també ho fan els agricultors i els diversos sectors industrials.

Reduir la petjada ecològica de les infraestructures

A més de regenerar l’aigua per reutilitzar-la, un altre eix fonamental d’Agbar consisteix a naturalitzar les instal·lacions i minimitzar-ne la petjada ecològica per transformar-les en infraestructures verdes. La generació d’energia verda, la valorització dels residus i la millora de la qualitat de l’aire són algunes de les línies d’actuació que es recolzen en la innovació i la digitalització per accelerar la transformació ecològica i contribuir, així, a protegir el planeta. En aquest sentit, el 2023 Agbar va generar a Catalunya 11,8 milions de kWh d’energia elèctrica produïda amb fonts renovables, principalment, mitjançant la cogeneració amb biogàs de les depuradores i les instal·lacions solars fotovoltaiques.

Aquesta energia produïda i autoconsumida ha portat el 2023 a deixar d’emetre 3068 tones de CO2 d’energia no consumida de la xarxa de distribució elèctrica.

Durant el 2023 s’han posat en marxa 13 noves instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, amb una potència total de 1389 kW i que generaran 1,7 milions de kWh/any; i una nova instal·lació de cogeneració energètica amb biogàs de depuradora d’aigües residuals, de 235 kW de potència i una producció estimada de 2,3 milions de kWh/any.

Aquestes instal·lacions se sumen a les 53 instal·lacions d’energies renovables que ja gestionava Agbar fins a finals del 2022, i que fan possible un potencial màxim de generació d’energia verda de fins a 19 milions de kWh/any. L’estratègia de reducció de la petjada de carboni implica, també, la progressiva implantació del vehicle elèctric a la flota, que el 2024 ha assolit la xifra de 168 vehicles elèctrics.

En definitiva, la innovació, la capacitat tecnològica i la col·laboració amb tots els grups de relació són determinants per fer front als desafiaments del canvi climàtic, garantir l’abastament d’aigua a la població i contribuir, dia rere dia, a un futur més sostenible per a les persones i el planeta.

Redacció

A dalt, basses del projecte pilot LIFE REMAR a la depuradora de Cambrils. A baix, un tècnic treballant a la Plataforma Experimental de Reutilització d’Aigua a la depuradora de Mataró. CEDIDES

PROJECTE DESTACAT

Els Prats d’Albinyana, paradigma al Camp de la restauració ambiental

Els treballs de recuperació d’aquest espai de 36 hectàrees estan a punt de començar

Recuperar i restaurar ecosistemes és la principal demanda d’aquesta edició del Dia Mundial del Medi Ambient. Aquí al territori, el Port de Tarragona està a punt de començar un projecte totalment alineat amb aquest propòsit: la restauració dels Prats d’Albinyana. Aquesta zona, situada entre el Port, la futura ZAL i la Pineda, està integrada, junt amb la Sèquia Major, a la Xarxa Natura 2000. Motius no en falten. I és que es tracta de la zona costanera humida més gran que hi ha entre els deltes de l’Ebre i del Llobregat. El seu valor ecològic i la seva clara acció de pont entre entorns naturals, industrials i urbans fa que la seva restauració sigui un projecte no només cabdal, sinó una actuació sense precedents. De fet, és el projecte de recuperació d’una zona humida més gran fet a Catalunya des de la recuperació de l’estany d’Ivars, a l’Urgell. Ara bé, quina intervenció es farà als Prats d’Albinyana?

Una gran llacuna i un bosc de ribera Els Prats d’Albinyana ocupen una extensió de 36 hectàrees i d’aquestes, més de 10 es destinaran a la construcció d’una gran llacuna al centre de la zona protegida. La llacuna permetrà reintroduir a

l’espai espècies diverses com la tortuga de rierol, la tortuga d’estany o el fartet, un petit peix d’aigua dolça que viu a les zones humides del litoral. Dins de la llacuna, es formarà una illa de gairebé 27.000 metres quadrats que permetrà que aus com la gavina corsa, puguin nidificar-hi, ja que reunirà les condicions òptimes per a atreure la seva presència. De fet, la gavina corsa ja fa uns anys que nidifica en espais portuaris, i això permetrà que la seva presència augmenti. Al voltant de la gran llacuna

es crearà un bosc de ribera gràcies als més de 13.000 arbres que s’hi plantaran i que inclouran espècies com els àlbers, salzes, oms o pins. Aquest bosc, a la vegada, afavorirà la presència d’altres aus que actualment ja són presents en aquesta zona, com els ratpenats, millorant el seu hàbitat. Així mateix, es plantaran més de 45.000 plantes i arbusts petits, com joncs i herbassars grami-

noides característics d’aquesta mena d’ecosistemes.

Amb la intervenció, es reintroduiran diversos tipus de tortugues i peixos d’aigua dolça

A tot això, cal sumar-hi que s’establiran els mecanismes perquè es puguin formar altres llacunes de manera natural en l’àmbit de platja, cosa que afavorirà la recuperació natural de les característiques típiques d’aquesta mena d’espai i facilitarà la presència d’espècies com la tortuga babaua.

Les perspectives mediambientals de la Unió Europea L’atrill

Si algú volgués conèixer de primera mà les principals accions en matèria mediambiental a posar en marxa per la Unió Europea de cara als pròxims anys, només hauria d’acudir al text de la Comunicació de la Comissió Europea al Parlament Europeu i al Consell denominada Intensificar l’ambició climàtica d’Europa per al 2030, en la qual es posa l’accent en tres vessants fonamentals per assolir l’objectiu climàtic de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacles en un 55% respecte a les existents el 1990. El primer d’aquests vessants consisteix en l’ampliació del Règim de Comerç de Drets d’Emissió, sistema on es reflecteix millor que en cap altre lloc el principi comunitari «qui contamina, paga» i que implica la declaració obligatòria de les emissions produïdes i l’adquisició de drets per a justificar-les. En aquest sentit, una de les grans línies d’actuació consisteix en estendre aquest règim, ja existents per diversos sectors industrials i l’aviació, a la navegació marítima, els edificis i el transport (que suposa una cinquena part de les emissions de la UE).

El Règim de Comerç de Drets d’Emissió és el sistema on es reflecteix millor que en cap altre lloc el principi comunitari «qui contamina, paga» i que ara la Unió Europea vol estendre a la navegació marítima, els edificis i el transport

A més a més, la Comissió Europea vol desenvolupar al màxim les polítiques sobre energies renovables i eficiència energètica. En relació amb les primeres, el transport ocupa també una posició destacada, promovent la seva electrificació i l’ús de combustibles alternatius sostenibles per a l’aviació i la navegació marítim, a més d’una millora de les infraestructures. Pel que fa a les segones, la major part de l’estalvi procedirà dels edificis i a aquests objectius les mesures previstes estan dirigides a incrementar la seva renovació, substituint els combustibles per solucions de calefacció renovables, fomentant-se la recàrrega dels automòbils elèctrics i difonent-se els productes i dispositius més eficients.

Manuel González-Jaraba

Legal & Tax a Arola & Hitsein Abogados

Anna Ferran

Es crearà una llacuna de 10 hectàrees, al mig de la qual hi haurà una illa que facilitarà la nidificació d’aus. CEDIDA

dia mundial del medi ambient

FAUNA

Europa ha perdut en els darrers 40 anys el 57% dels seus ocells agrícoles

Nestlé i SEO/BirdLife estan treballant per a promoure el refugi d’aquestes espècies amb poblacions en declivi

En les últimes quatre dècades, Europa ha perdut el 57% dels seus ocells vinculats a les terres agrícoles, segons va revelar un informe realitzat per Nestlé, en collaboració amb l’ONG ambiental SEO/BirdLife, sobre l’estat d’aquests animals en el continent.

Aquest estudi també detalla un seguiment dels ocells presents en 15 granges lleteres a Cantàbria, en els últims 4 anys, que ha donat com a resultat un cens de 116 espècies, de les

quals 92 habiten en el període de primavera/estiu i 86 a l’hivern.

El responsable del projecte en SEO/BirdLife, Felipe González, va detallar que aquests ocells resideixen majoritàriament en el paisatge agrari conformat per l’activitat ramadera i «caracteritzat per un mosaic de praderies».

Del total, les espècies vinculades a mitjans agraris han estat 43, mentre que 35 viuen en entorn forestal i altres estan associades a la vegetació arbustiva (9), a espais urbans (8), i, fins i tot, algunes aquàtiques

i marines (16 i 5 espècies, respectivament).

Un nou pla de sostenibilitat Nestlé i SEO/BirdLife estan col·laborant en un projecte de biodiversitat per a promoure el refugi dels ocells agraris amb poblacions en declivi, ja que més de la meitat registrades en l’estudi (25 de les 43 espècies presents a la primavera-estiu) es troben en perill a nivell nacional.

Així, l’expert en desenvolupament agrícola de Nestlé España i coordinador del projecte, Eduardo Fernández va

manifestar que l’objectiu serà aconseguir que almenys el 10% de la superfície de les granges siguin d’alt valor natural, seguint així les recomanacions científiques incloses en el Pacte Verd Europeu. Entre les mesures imple-

L’estudi també fa un seguiment dels ocells presents en 15 granges lleteres a Cantàbria

mentades en les explotacions ramaderes que col·laboren amb Nestlé, es troben la reducció en l’ús d’herbicides, i fertilitzants, la creació de franges de vegetació silvestre amb flors per a proporcionar recursos alimentosos als pol·linitzadors.

en detall

SEO BirdLife presenta una nova guia d’aus

L’organització conservacionista i científica SEO/ BirdLife ha presentat la nova Guia dels Ocells d’Espanya coincidint amb el seu 70 aniversari. Aquest document, de gran importància com a eina per a l’observació d’ocells, té per finalitat continuar oferint al públic la informació més recent i rigorosa sobre la presència d’aquest grup animal a Espanya. Amb aquesta eina es posa en valor l’observació dels ocells des de les seves diferents perspectives, per a fins científics, lúdics, conservacionistes i d’incidència política. En les últimes dècades, SEO/BirdLife ha recopilat prop de 16 milions de dades sobre avifauna, una informació que ha permès conèixer l’estat de salut dels ecosistemes per a conservar-los.

Les espècies vinculades a mitjans agraris han estat 43. CEDIDA

BIODIVERSITAT

Rècord històric de boscos catalans afectats per sequera durant el 2023

La sequera acumulada suma 66.500 ha i es dobla l’afectació del 2022

L’any 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el seguiment del Deboscat, el 2012. En termes generals, el 2023 es van registrar 66.482 hectàrees de boscos que han perdut les fulles, les han assecat, o que han mort per culpa de la sequera. És la pitjor campanya de tota la sèrie i s’han registrat 573 episodis de sequera en total, dels quals 165 són nous del 2023. Pel que fa a la superfície total afectada, ha estat de 66.500 hectàrees, molt per sobre de les 40.000 de l’any 2012, que era el rècord anterior. Les comarques amb més afectació han estat les de la meitat nord, amb la Selva, el Baix i l’Alt Empordà, Gironès i Osona com les comarques més afectades. En el 2023 també, a diferència d’altres anys, es va veure un augment de decaïment en les coníferes que no s’havia observat encara, sobretot per l’afectació de la sequera en el pi roig arreu del territori i al decalatge dels efectes de la sequera en coníferes.

«Aquests resultats ens demostren que ens preocupem molt per si els boscos se’ns cremen, quan hauríem d’estar igualment preocupats perquè se’ns moren de set i de calor com ha passat el 2023. Ara tenim 66.500 hectàrees afec-

tades per sequera, però recordem que tota superfície forestal cremada a Catalunya en els darrers 10 anys suma només unes 22.000 hectàrees», expliquen des de la direcció general de Boscos i Gestió del Medi.

Alts i baixos

Després de la campanya 2020, que va registrar un mínim de superfície afectada, la del 2021 va representar un nou embat d’afectació en moltes comarques. La campanya del 2022 va ser molt destacable tant per l’extensió de superfície afecta-

da (33.000 hectàrees en total) com per la seva intensitat. No obstant això, la persistència de la sequera a la qual estem immersos, ha fet que la campanya del 2023 sigui, de llarg, la més extensa de tota la sèrie d’anys del Deboscat (20122023).

és que, en un 60% dels casos aquests boscos que ja havien estat afectats l’any passat van mostrar un empitjorament o nova afectació el 2023.

Secada per espècies

La resposta de planifolis (alzina, roures, faig, etc.) i coníferes (pins i avets) davant dels episodis de sequera és molt diferent perquè normalment els planifolis responen molt de pressa (assequen les fulles i les deixen caure), mentre que les coníferes aguanten més temps, fins que ja no poden més i moren sobtadament. Per això, el 2023 també va ser un any excepcional pels pins de Catalunya. Aquestes espècies, que sempre havien registrat valors de superfície afectada molt baixos, van tenir el 2023 una superfície afectada que supera la majoria dels valors de la sèrie de planifolis, 15.600 hectàrees en total. Les afectacions en pinedes de pi roig van fer augmentar notablement l’afectació total de coníferes.

Malgrat la seva resistència, els boscos de pins van ser dels més afectats per la sequera contínua

De fet, aproximadament la meitat dels boscos afectats són masses forestals que ja havien patit decaïment l’any 2022 i

D’altra banda, la superfície de planifolis afectada el 2023 va ser de 40.800 hectàrees sumant la superfície nova i l’antiga, amb l’alzina i l’alzina surera com les espècies amb més superfície afectada.

L’atrill

La importància dels petits gestos

Quan els mitjans de comunicació ens parlen dels grans problemes globals, com poden ser la contaminació, la desforestació, la crisi de l’aigua, etc., sovint tendim a pensar que es tracta de qüestions alienes, que depenen d’altres. D’aquesta manera, evadim el problema i en traslladem la responsabilitat a agents llunyans, com ara els governs o les grans empreses.

Però el cert és que, en qüestions mediambientals, tots hi estem implicats. I cal tenir present que l’entorn natural no és aquell paratge a on anem a menjar la mona, o aquell bosc de l’Amèrica del Sud que hem vist a la televisió. L’entorn natural ho és tot. Perquè tota forma de vida té lloc a la superfície de l’entorn natural, que és el propi planeta.

Hem de ser conscients que tota acció genera un impacte i, per tant, tot repercuteix a la preservació de l’entorn natural

Per això, si volem tenir futur i volem seguir habitant la Terra amb unes bones condicions per a la vida –tota forma de vida, no només la humana– hem de ser conscients que tota acció genera un impacte i, per tant, tot allò que fem en el nostre dia a dia té una repercussió a molts nivells, també pel que fa a la preservació de l’entorn natural. I és per això que, tots i totes, hem d’actuar en conseqüència i ser conscients de quines accions podem millorar.

Des de tancar l’aixeta fins a no llençar residus al carrer, des d’evitar l’ús de vehicles privats sempre que ens sigui possible a utilitzar productes sostenibles o fabricats de manera sostenible, qualsevol petit gest és important perquè, en definitiva, l’estarem fent en el nostre propi benefici i el de totes les formes de vida del planeta. En aquest sentit, a l’Ajuntament de la Pobla treballem amb la conservació del medi ambient com un dels eixos principals de l’acció de govern. Recentment, hem incorporat una màquina escombradora que ens permet mantenir net el poble i evitar, així, que petits residus com burilles o envasos plàstics arribin al clavegueram. També comptem amb panells solars, recollida selectiva i moltes altres accions per protegir i beneficiar els nostres habitants.

Joan Maria

Sardà i Padrell

Alcalde de la Pobla de Mafumet

Redacció

Pins dels boscos del Garraf, totalment assecats. CEDIDA

dia mundial del medi ambient

EMPRESA COMPROMESA

Preservar l’aigua i la natura, la clau per mitigar i adaptar-se al canvi climàtic

Dow s’ha marcat nous objectius mediambientals, que se centren en la resiliència en matèria d’aigua i en la regeneració d’hàbitats naturals propers als seus complexos industrials

Resiliència. Aquest és el concepte clau quan parlem de canvi climàtic. I és que només si s’és resilient als nous escenaris que estan per venir, es podrà prosperar i impulsar un futur més sostenible. A Dow ho saben bé. Fa anys que han fet seva la bandera de la sostenibilitat, però, ara fan un pas més enllà. La companyia acaba d’anunciar que s’ha marcat uns nous objectius relacionats amb la protecció del clima i el medi ambient, que se sumen a les metes establertes en l’àmbit de descarbonització i la reducció de residus. Els nous objectius posen el focus en la protecció de l’aigua i la natura i persegueixen impulsar la resiliència en matèria d’aigua, tant en complexos industrials de Dow arreu del món -inclosos els de Tarragona- com en les comunitats que els envolten. Així mateix, amb aquesta nova estratègia, la companyia busca una millor conservació dels hàbitats, especialment en ecosistemes que són clau. I tot amb un

impacte positiu a la natura, per part de tots els implicats en la cadena productiva de Dow, que permeti que el negoci continuï creixent. Dow utilitza l’aigua principalment en processos de refrigeració i més del 95% d’aquesta aigua es retorna al medi ambient, després d’haver estat tractada correctament. Així mateix, cal tenir en compte que moltes de les tecnologies de descarbonització i materials bio tenen una clara dependència dels ecosistemes naturals; això fa que sigui encara més urgent protegir-los si realment es volen fer passos cap a una transició verda. Ser resilient és fonamental en una situació climàtica que canvia ràpidament i en la qual els fenòmens que no es poden predir, com les sequeres o les inundacions, són una amenaça real. És en aquest context que Dow fa un pas endavant i marca un camí a la indústria per descarbonitzar-se, administrar l’aigua i tenir cura de la natura.

Els nous objectius de dow en matèria d’aigua i natura

2025

Comencen els informes sobre els objectius d’adaptació climàtica i les expectatives sobre aigua i natura s’afegeixen al Codi de Conducta de Proveïdors de Dow.

2030

Dow implementarà una sòlida estratègia de gestió de l’entorn. Els seus 20 centre de producció amb major dependència de l’aigua tindran plans d’administració d’aigua; i 10 d’aquests centres seran resilients en matèria d’aigua.

2035

Tots els centres de producció de Dow tindran un pla d’administració d’aigua i els centres de màxima prioritat tindran un pla d’acció per a promoure la conservació de la natura i la seva regeneració.

2050

Dow s’associarà per a impulsar la conservació de més de 20.000 hectàrees d’hàbitats naturals i els seus 20 centres de producció amb més dependència d’aigua seran resilients.

UNA VISIÓ HOLÍSTICA PER A DONAR SOLUCIONS A UN REPTE GLOBAL

Gestió sostenible dels impactes dels centres de producció

Facilitant la continuïtat del negoci mitjançant una administració global de l’aigua i un impacte positiu en els hàbitats naturals gràcies a una gestió intel·ligent de l’entorn.

Treballant amb tota la cadena de subministrament per a reduir la demanda i l’impacte generat a l’aigua i als ecosistemes naturals.

Implicar a tota la cadena de subministrament Innovar amb els clients

Desplegant el potencial innovador de Dow per a crear productes i solucions que ajudin a conservar els ecosistemes naturals.

medi ambient

A IQOXE apostem per la indústria sostenible

L’objectiu

últim de qualsevol empresa és generar beneficis. Això és innegable. Però la finalitat prioritària no és el què, sinó el com. I aquest detall, que no és menor, és el que marca i defineix el full de ruta que a IQOXE seguim i apliquem en el nostre dia a dia.

José Manuel Segura Director General d’IQOXE

José Manuel Segura Director general d’IQOXE

Volem produir, sí. I volem ser una empresa amb beneficis, com és lògic. Però per damunt de tot, volem ser una empresa que genera el mínim impacte possible en l’entorn. I dic el mínim possible perquè és impossible no generar cap impacte, ja que qualsevol activitat humana en genera. Des d’agafar el cotxe per anar a la feina, a obrir l’aixeta per dutxar-nos, tot suposa un impacte -petit o gran- en el planeta que ens acull.

Com deia, a IQOXE treballem per reduir al mínim possible aquest im-

pacte. Ho fem per consciència i per egoisme. Per consciència, perquè volem un planeta viu, sa i habitable per a tothom i per a les futures generacions. I per egoisme, perquè som els primers interessats a gaudir d’aquest planeta viu, sa i habitable. Per això, com a membres d’una indústria, tenim la responsabilitat d’aconseguir que els nostres processos productius estiguin el més a prop possible de ser innocus, sabent d’entrada que això és impossible perquè, com deia abans, tota activitat humana genera un impacte. A IQOXE seguim apostant de manera clara i decidida per la inversió continuada en la millora mediambiental dels nostres processos productius. És un objectiu corporatiu estratègic que es tradueix en les diferents

línies d’actuació que estem desenvolupant i que ja estan oferint resultats tan positius per a la pròpia empresa i per al conjunt de la societat com, per exemple, que en l’àmbit del consum de l’aigua, en l’últim any hem aconseguit reduir un 54% el nostre consum d’aigua de l’Ebre.

A IQOXE seguim prioritzant valors tan essencials per a la companyia com el compromís amb el medi ambient, la qualitat, la seguretat i les persones

Aquest important estalvi d’un recurs natural tan preuat i escàs com és l’aigua s’ha aconseguit gràcies a la inversió que des de la companyia hem fet en matèria d’optimització i que, alhora, han servit per potenciar la utilització d’aigua regenerada en el nostre procés productiu, fins al punt que

aquesta ha passat a ser el principal recurs hídric emprat per l’empresa. Amb aquest i molts altres exemples, a IQOXE seguim prioritzant valors tan essencials per a la companyia -i per a CL Grupo Industrial, al qual pertanyem- com el compromís amb el medi ambient, la qualitat, la seguretat i les persones. En aquest sentit, tenim un compromís màxim amb els nostres clients, així com també amb la societat que ens envolta i amb el medi ambient.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

tribuna

dia mundial del medi ambient

BIODIVERSITAT

El 35% de la producció agrícola depèn d’animals pol·linitzadors

Així ho indica la FAO, l’Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació

El 35% de la població agrícola mundial depèn dels animals pol·linitzadors, segons va assenyalar l’Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), que va sostenir que la biodiversitat «ajuda a garantir la varietat alimentària».

«Ha de ser clau per a transformar els sistemes de producció d’aliments», va explicar la FAO en un comunicat amb motiu del Dia Internacional de

la Biodiversitat Biològica, pel qual va llançar un pla d’acció actualitzat per a integrar-la en tots els sectors agrícoles.

Segons el director general de la FAO, Qu Dongyu, «la biodiversitat és el potencial de la diversitat alimentària del futur», perquè és la que sustenta les xarxes alimentàries. També va afegir que «fa prosperar els mitjans de vida dels agricultors i habitants dels boscos», entre d’altres.

El pla d’acció llançat per l’organització de l’ONU per al pe-

ríode 2024-2027 té per objectiu «reduir l’impacte negatiu de les pràctiques agrícoles en la biodiversitat, promoure pràctiques agrícoles sostenibles i conservar, millorar, preservar i restaurar la biodiversitat en el seu conjunt», segons indica el document.

Aquests reptes es tradueixen en mesures concretes com restaurar boscos de manglars, que alberguen una rica varietat de biodiversitat, així com preservar la biodiversitat per a l’alimentació i l’agricultura.

SOSTENIBILITAT

BL’organització de l’ONU també va destacar el valor dels esculls de coral, els pollinitzadors o la qualitat del sòl com a garants de la importància de la biodiversitat en l’alimentació mundial.

«Conservar, utilitzar de manera sostenible i restaurar la biodiversitat, al mateix temps que es mitiguen les incerteses associades amb el canvi climàtic, mai ha estat tan important per a la seguretat alimentària i la nutrició», va sostenir el director general de la FAO.

Borges revaloritza el 93% dels residus que gestiona

El grup alimentari treballa per garantir la circularitat tant dels seus productes com en la seva fase d’operacions

orges fa una aposta clara per l’economia circular. Des de fa temps, l’empresa treballa per passar d’una visió lineal de la producció a una de totalment circular, que recupera, recicla i revaloritza els residus que genera.

La companyia aborda la circularitat en la seva globalitat: tant en la part de productes com en la de les seves pròpies operacions. Pel que fa als productes, aquests es con-

Tenen en marxa una investigació per a utilitzar els subproductes per produir energia pels seus centres EFE

ceptualitzen des del seu inici tenint en compte tot el seu cicle de vida, pensant aspectes com el disseny, el packaging, el procés de fabricació, el mode de consum i la seva gestió final, per tal d’afavorir la seva reciclabilitat i que no es converteixin en un residu més. En la fase d’operacions (que inclou, entre d’altres, la fabricació, emmagatzematge i

transport) Borges també posa esforços en reduir i optimitzar els residus generats, promovent la revalorització de subproductes i la innovació continua, tant en processos com en envasos, per tal de reduir el seu impacte mediambiental.

Els principals centres productius de Borges compten amb la certificació Residu Zero, que reconeix que el 93% dels

residus que es generen es tracten a través de vies responsables com la recuperació, el reciclatge o la valorització, per ser utilitzats posteri-

orment en altres sectors, com ara la cosmètica o l’alimentació animal.

En aquest sentit, Borges manté una línia constant d’inversió en I+D orientada a donar un major valor afegit als subproductes generats i consolidar així el seu model d’economia circular. Un dels projectes d’investigació més destacats en aquest àmbit se centra en l’ús de subproductes per produir energia als seus centres industrials, afavorint també d’aquesta manera la descarbonització de la indústria.

Redacció

Els seus productes es conceptualitzen per afavorir la reciclabilitat.

La FAO indica que la biodiversitat és clau en la varietat alimentària. EFE

Reus posa en marxa un nou servei de recollida de fracció vegetal porta a porta per donar valor a aquests residus

L’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat, posa en marxa un nou sistema de recollida de les restes de poda de la fracció vegetal porta a porta per tal de donar valor a aquest tipus de residus orgànics. El nou servei consisteix en el lliurament de sacs de recollida del tipus big-bag, sota petició dels particulars a la regidoria, i un servei de recollida setmanal cada dilluns.

Aquestes restes de poda seran tractades amb una biotrituradora i posteriorment, sota demanda, es podran distribuir a particulars o a la pròpia corporació per a processos

d’autocompostatge, per al seu aprofitament posterior, o bé es derivaran a una planta de tractament. La gespa, les flors i la fullaraca es podran reciclar conjuntament amb la fracció orgànica i dipositar-ho al contenidor d’orgànica (color marró). Per tant, aquest servei està pensat només per a la recollida de l’esporga d’arbres o arbustos que requereixen trituració.

El servei suposarà la retirada dels carrers dels 14 contenidors de tipus banyera instal·lats a diversos punts de la ciutat, així com les tres caixes de recollida ubicades als barris residencials d’Aigües Verds, El Pinar i Blancafort. Un sistema aquest, dirigit només als domicilis, que no permetia controlar un possible ús del sector

privat de jardineria, i que segurament farà augmentar les entrades a deixalleria de la fracció poda per part del sector professional. L’any passat es van recollir en aquests contenidors 646.000 Kg de restes.

El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, ha posat en valor aquesta iniciativa que «contribuirà directament en la millora dels índexs de separació de residus orgànics i de retruc en els índexs de recollida selectiva de la ciutat». El percentatge de recollida selectiva de fracció orgànica a la ciutat de Reus ha augmentat significativament en els darrers anys: un 17,51% el 2023 i un 11,20% els primers mesos de 2024. Unes xifres que segons el regidor

«hem d’aconseguir que segueixin creixent amb iniciatives com aquesta, emmarcada en el cicle de l’orgànica i que permet disminuir l’impacte sobre el medi ambient de la gestió dels residus».

Un residu valuós

Les restes de fracció vegetal provenen de l’esporga d’arbres i arbustos i altres restes vegetals de petita mida, com gespa, fullaraca o rams de flors i representen aproximadament el 5% en pes dels residus municipals. L’aprofitament de la fracció vegetal permet estalviar recursos i millorar la qualitat dels sòls la utilització de

fertilitzants orgànics com el compost en el sector agrari, augmentant la matèria orgànica dels sòls agrícoles i millorant la seva fertilitat.

També redueix l’entrada de residus biodegradables als dipòsits controlats i a les plantes incineradores, reduint així problemes d’emissions de gasos, d’olors i de lixiviats que es generen en els dipòsits controlats i contribueix a reduir el risc d’incendis ja que una gestió incorrecta de la fracció vegetal (abocaments o cremes incontrolades) pot derivar en problemàtiques ambientals importants, com risc d’incendis, atesa l’alta combustibilitat de la poda.

CONTINGUT ESPECIAL ~

Redacció

Rubio amb un dels sacs big-bag que s’entregarà als particulars que ho sol·licitin. CEDIDA

Esdeveniment destacat

L’aigua, des de tots els seus vessants, protagonitza la 9a

edició de l’Ecoverd de la Canonja

Fins al 12 de juny s’han programat tallers, visites i xerrades; totes gratuïtes

L’aigua és enguany la protagonista absoluta de la 9a edició de l’Ecoverd. La Canonja, coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, programa un any més una setmana dedicada al medi ambient. L’objectiu: generar consciència. «Ja fa 9 anys que fem l’Ecoverd i és una activitat totalment consolidada», assegura la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament canongí, Glòria Virgili. L’any passat, com a novetat, van decidir dedicar l’Ecoverd en exclusiva a una temàtica, que va ser el tèxtil, i enguany continuen amb la mateixa filosofia, però posant l’accent en l’aigua. «L’Ecoverd s’aproxima a l’aigua des de tots els seus vessants possibles. Parlarem de la sequera i l’estalvi d’aigua, però també de moltes altres qüestions», comenta Virgili.

De fet, només cal fer una ullada al programa per veure com l’Ecoverd fa una aproximació holística a l’aigua. Les activitats van començar aquest cap de setmana passat amb dues sortides. Dissabte, més d’un centenar de persones van participar en una excursió al Delta de l’Ebre en la qual van visitar l’espai MónNatura Delta. Allí, els participants van poder aprendre el procés de formació del

Delta, conèixer en quin estat actual es troba i quin serà el seu futur si la manca de sediments continua i amb ella la seva regressió.

La segona de les sortides es va fer diumenge i va permetre descobrir la Mina de les Hortes de la Canonja, que encara avui rega totes les hortes del poble. Durant la visita, els seus gestors van explicar les actuacions que estan fent en la seva canalització per a millorar en eficiència. Si aquesta sortida va servir per a explicar l’estat actual de la mina, la xerra-

da que ahir va oferir Josep Llop al Castell de Masricart va proporcionar el context històric sobre les mines d’aigua, i en concret les de la Canonja, a la vegada que va mostrar als assistents algunes tècniques antigues de construcció d’aquestes infraestructures hidràuliques clau. «Parlar de les mines és parlar de la història de la Canonja. Són part del nostre patrimoni i, per això, crèiem que era molt interessant parlar-ne durant l’Ecoverd», explica la regidora.

La canalla és un dels públics sobre els quals es fa més incidència. Els centres educatius de la Canonja organitzen diverses activitats de sensibilització coincidint amb el medi ambient. A banda, pel divendres a la tarda, s’ha programat una gimcana per a conscienciació de l’ús responsable de l’aigua. «En cadascuna de les proves, els participants aprendran un consell per a estalviar aigua», detalla Glòria Virgili.

La visita a les instal·lacions d’Ematsa, que es farà dissabte, permetrà saber-ne més sobre l’aigua de l’aixeta i la gestió de la xarxa. I, com a cloenda, els alumnes de l’Institut Collblanc oferiran un cicle de xerrades en els quals exposaran les conclusions extretes dels seus treballs d’investigació sobre el rol de les depuradores, l’aigua del mar i el riu Francolí.

CATALUNYA

Més de 46 tones de fitosanitaris caducats o cancel·lats recollits a les cooperatives en la prova pilot

El servei de recollida gratuït de productes fitosanitaris caducats o cancel·lats, ha permès reciclar més de 46 tones de productes de les explotacions agrícoles en aproximadament 3 mesos. El projecte, que es va iniciar a mitjans de febrer ha estat un èxit tant pel que fa a la participació de cooperatives com pel volum que han recollit, amb l’objectiu que aquests residus puguin rebre un reciclatge adequat. En concret, el nombre total de cooperatives que hi ha participat finalment ha estat de 39 i el volum mig reco-

LEGISLACIÓ

La UE obligarà les grans companyies a verificar que els seus proveïdors respecten el medi ambient

Després d’unes complicades negociacions amb els Estats, l’Eurocambra validava la directiva que també inclou els drets humans

ACN

Ullit per cada empresa ha estat de 1.198 quilos, amb un cost final de 125.300 euros. Cada pagès ha pogut reciclar fins a 250 quilos per lliurament de productes fitosanitaris obsolets.

La iniciativa, impulsada per Acció Climàtica, ha donat solució als agricultors en la gestió d’aquests productes descatalogats que la normativa no permet emmagatzemar. Amb aquest servei, s’ha facilitat la gestió de forma totalment gratuïta, segura i garantint una gestió sostenible del residu, amb el doble objectiu de facilitar la tasca a l’agricultor i fer un tractament adequat del residu evitant que acabi al medi.

na nova directiva europea obligarà les grans companyies a verificar si els proveïdors respecten els drets humans. Després d’unes negociacions complicades entre el Parlament Europeu i els 27 estats membre de la UE, el ple de l’Eurocambra ha aprovat el passat 24 d’abril la directiva de sostenibilitat corporativa que obliga les grans companyies a verificar que les seves filials i proveïdors en la cadena de subministrament respecten els drets humans i el medi ambient. Arran de les pressions d’Alemanya i França, finalment la directiva ha acabat limitant l’abast d’empreses afectades per la directiva: companyies amb més de 1.000 empleats i una facturació mundial superior a 450 milions d’euros.

A finals del 2023, el Parlament Europeu i el Consell de la UE, on seuen els estats, van arribar a un acord provisional que obligava les empreses amb més de 500 empleats i una facturació mundial neta de més de 150 milions d’euros a respectar els drets humans i el medi ambient. Tanmateix, a finals de febrer un grup de catorze estats de la Unió Eu-

ropea, entre ells França i Alemanya, van vetar el principi d’acord. A contrarellotge, els eurodiputats i les capitals van renegociar la directiva per intentar que s’aprovés en l’últim ple de la legislatura i evitar que s’ajornés encara més la seva aplicació. Finalment, es va arribar a un pacte que redueix el nombre d’empreses afectades. Responsabilitat empresarial Així doncs, la directiva de diligència deguda obliga a les empreses, i als seus socis i subministradors, a garantir que en les seves cadenes de subministrament no es produeix treball infantil, explotació laboral, esclavitud, contaminació, danys a la biodiversitat o destrucció del patrimoni natural. La directiva també vincula les empreses de fora la UE, les empreses matrius i les empreses amb acords de franquícia o llicència a la UE que arribin als mateixos llindars de facturació a la UE. Totes aquestes companyies també hauran d’adoptar un pla de transició per fer compatible el seu model de negoci amb el límit d’escalfament global d’1,5 °C de l’Acord de París. Altrament, s’exposaran a multes de fins al 5% de la seva facturació mundial neta.

Pràctiques com els abocadors de residus tèxtils seran castigades. EFE

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Anna Ferran

En la visita a la Mina de les Hortes, també es va conèixer l’Hort del Mas de l’Abeurador. ACN

dia mundial del medi ambient

Iberdrola promou la mobilitat sostenible per a lluitar contra el canvi climàtic

La companyia ja ha assolit els 7.000 punts de recàrrega operatius per a vehicles elèctrics a Espanya, més de 750 dels quals són a Catalunya empresa

El canvi cap a un model resilient i respectuós amb el medi ambient implica tres pilars fonamentals: el desplegament d’energies renovables, l’impuls de la innovació tecnològica i l’electrificació de l’economia, el transport i l’edificació. Per tant, la mobilitat elèctrica és una peça essencial del puzle de la transició energètica i ofereix grans avantatges sostenibles davant dels cotxes de combustió.

Es tracta d’una tecnologia neta que ajuda a reduir les emissions de gasos contaminants i millora significativament la qualitat de l’aire de les

ciutats, ja que els vehicles elèctrics no emeten diòxid de carboni ni altres contaminants. Aquest efecte és encara més sostenible si els vehicles elèctrics s’impulsen amb energia renovable.

Iberdrola ha posat en marxa 10 punts de recàrrega cada dia laborable des de l’inici d’aquest 2024, sumant un total de 1.000 punts en el que portem d’any i arribant als 7.000 en total, més de 750 a Catalunya. D’aquesta forma, reforça la seva posició de lideratge com a xarxa de recàrrega pública més extensa d’Espanya.

A aquesta infraestructura, ja operativa, se li sumen prop de 2.000 punts més en construcció i més de

3.000 addicionals a l’espera de tràmits administratius, i que estaran disponibles en els pròxims mesos. Aquestes xifres mostren el compromís de la companyia per promoure la mobilitat sostenible com a via per a lluitar contra el canvi climàtic i aconseguir espais més sostenibles.

De la infraestructura de 7.000 punts, 2.000 d’ells són de recàrrega ràpida, superràpida i ultrarràpida. Els punts de més de 50kW formen part de la xarxa operada per l’aliança Iberdrola | bp pulse.

El desenvolupament de la mobilitat elèctrica d’Iberdrola s’estén tam-

bé a l’àmbit privat en empreses i clients residencials, arribant d’aquesta forma i junt amb la xarxa pública als més de 50.000 punts de recàrrega.

La infraestructura de recàrrega d’Iberdrola es desenvolupa en les millors ubicacions i ofereix totes les velocitats de càrrega, cosa que permet als usuaris disposar en cada moment del tipus de punt que millor s’adapti a les seves necessitats. Des de carregar en un estacionament més perllongat fins a una càrrega ultrarràpida, d’entre 5 i 10 minuts.

Tots els punts instal·lats per Iberdrola compten amb energia 100%

verda, procedent de fonts renovables amb garantia d’origen (GdOS), promovent una mobilitat totalment lliure d’emissions que contribueix a la descarbonització i millora de la qualitat de l’aire. El motor elèctric és l’única tecnologia basada en energies renovables que és eficient, silenciós i permet assolir les zero emissions.

Pioners en mobilitat sostenible El pla de mobilitat, llençat per la companyia el 2016, va ser pioner en posar-se en marxa. Avui, la seva estratègia contempla la instal·lació de més de 100.000 punts de recàrrega fins al 2025, entre punts de re recàrrega públics, residencial, empreses i aparcaments.

Per aconseguir-ho, el disseny d’infraestructura pública es duu a terme tant en autovies i corredors, com en ciutats i petites poblacions amb l’objectiu de comptar amb, com a mínim, una estació de recàrrega ràpida cada menys de 50 quilòmetres. Tots aquests punts de recàrrega estan disponibles a l’APP de Recarga Pública de Iberdrola, la més valorada del sector, on es pot visualitzar i geolocalitzar informació verificada de tots els carregadors, comprovar la seva operativitat en temps real i reservar i pagar des del mòbil.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Redacció

L’objectiu és que hi hagi un punt de recàrrega a cada 50 quilòmetres. CEDIDA

VEGETACIÓ

Un paisatge mosaic d’Aiguamúrcia, exemple europeu per estudiar els incendis forestals

Tècnics catalans, italians i portuguesos treballen per crear sinergies dins del projecte ‘Res-Alliance’

ACN

El paisatge mosaic Biodistricte zona +500, situat al Pla de Manlleu, a Aiguamúrcia, ha estat escollit com a exemple europeu per estudiar com fer front als incendis forestals a la Mediterrània.

En el marc del projecte Res-Alliance, organitzat per la Fundació Pau Costa, l’IRTA i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), una quinzena de representants agraris i forestals del Penedès i el Baix Llobregat, així com d’Itàlia i Portugal, van visitar

a mitjans de maig la zona per crear sinergies entre països i posar en comú pràctiques de gestió sostenible. «L’objectiu és construir una xarxa per identificar necessitats i pensar en solucions per fer front al canvi climàtic», han afirmat des de l’organització. El projecte Res-Alliance també integra tècnics de Grècia i Xipre. «Són tots països de la Mediterrània que tenen una situació i afronten uns reptes molt similars als que tenim aquí», va exposar el tècnic de projectes de la Fundació Pau Costa, David Martín, qui va ce-

lebrar que, a través de la iniciativa, s’està creant «un escenari molt interessant per compartir, intercanviar i pensar plegats en solucions per fer front al canvi climàtic». En aquest sentit, Martín va afirmar que els incendis forestals són un dels grans reptes que ha posat damunt de la taula el canvi climàtic i la sequera.

El ‘Biodistricte zona +500’ Davant d’aquest panorama, la Fundació Pau Costa, l’IRTA i el CTFC van iniciar fa un any i mig aquest projecte europeu destinat a revisar i desenvolu-

par pràctiques de gestió sostenible que contribueixin a mitigar l’impacte dels incendis forestals. Entre les activitats programades, s’integra la jornada de mitjans de maig, on una quinzena de representants agraris i forestals van visitar el Biodis-

Representants agraris i forestals van visitar el mosaic com a exemple de tallafoc

tricte zona +500 com a exemple de tallafoc. Es tracta d’un espai que, tot i que va començar només amb la gestió de les vinyes, «a poc a poc s’ha entès que, en estar en un entorn agroforestal, havia d’existir aquesta relació entre

boscos i vinya, perquè un s’influencia de l’altre», va defensar Lluís Coll, formador de l’acadèmia de la poda i responsable tècnic de Vallformosa i de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADV) del Pla de Manlleu. Segons Coll, actualment, aquesta entitat formada per una quarantena de veïns també ajuda a preservar els boscos que l’envolten.

Trobada de mitjans de maig al ‘Biodistricte zona +500’, situat al Pla de Manlleu. ACN

dia mundial del medi ambient

TARRAGONA

Una oportunitat per aprendre a reciclar i (re)descobrir l’economia circular

Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, l’Ajuntament de Tarragona instal·larà avui un punt de conscienciació del reciclatge a la Rambla Nova, que circularà per tota la ciutat durant aquest mes de juny

Si hi ha un dia al calendari on la conscienciació mediambiental sigui la protagonista aquest és avui, el Dia Mundial del Medi Ambient. És per això que el departament de Neteja Pública de l’Ajuntament de Tarragona ha impulsat una campanya de sensibilització en matèria de gestió de residus per tota la ciutat. Per dur-la a terme es muntaran diversos punts informatius que seran dinamitzats per dos educadors de l’equip d’educació ambiental que informaran, fomentaran i sensibilitzaran sobre la correcta separació de residus, el reciclatge de cadascuna de les fraccions i l’estructura de l’eco-

nomia circular mitjançant exemples pràctics i entenedors. El primer d’aquests punts estarà instal·lat avui, a la Rambla Nova i, anirà circulant per tota la ciutat durant aquest mes. Així mateix, es recordaran tots els serveis municipals de què disposen els ciutadans com és el servei de recollida de residus voluminosos, el servei de deixalleries mòbils, el servei de Telèfon Verd, l’aplicació EPP!, la ubicació de contenidors de roba, tèxtil i poda, entre d’altres.

En els punts informatius també es repartiran materials per realitzar una correcta separació dels residus domèstics, com els cubells reixats per l’orgànica i el trio de bosses de ràfia de colors. Per donar a conèixer la cor-

recta valorització dels residus orgànics, és a dir en què es transformen, i mostrar de primera mà què és i què vol dir l’economia circular, s’entregarà una bosseta de compost.

El compost

El compost es pot obtenir a partir de diferents materials i residus orgànics, com les restes vegetals, la fracció orgànica de la recollida selectiva de residus municipals, entre d’altres, i s’utilitza a l’agricultura i a la jardineria com a esmena orgànica i fertilitzant. Per aquesta raó, el cicle de la matèria orgànica és un dels exemples més evidents d’economia circular, on els residus esdevenen un recurs, que retorna al sòl.

Punts de conscienciació del reciclatge

Zona Dia Ubicació

Centre Dimecres 5/6 Rambla Nova (coca central)

Ponent Dilluns 10/6 Riu Glorieta (zona mercat)

Llevant Dimecres 12/6 Av. Boscos (zona comercial)

Ponent Dijous 13/6 Plaça Constitució (Bonavista)

Nord Divendres 14/6 Plaça Cuba Sant Pere Sant Pau

Ponent Dilluns 17/6 Rambla Ponent amb carrer Riu Besos (coca central)

Centre Dimecres 19/6 Rambla President Companys (davant del número 5)

Nord Divendres 21/6 Passatge de l’Abat Escaré (dins plaça Mercadet)

Llevant Dimecres 26/6 Plaça de les Lletres Catalanes

Centre Divendres 28/6 Carrer Orosi (zona peatonal)

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Redacció

El Pacte Verd Europeu, en risc de ser eclipsat pel debat de la guerra

ACN / Redacció

En l’inici de la present legislatura, Brussel·les va plantejar el Pacte Verd Europeu com una política estrella. «És un imperatiu per a la salut del planeta, la gent i l’economia», va remarcar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en el seu discurs inaugural davant l’Eurocambra. En els darrers cinc anys, però, la Unió ha fet front a la pandèmia o a conflictes com la guerra d’Ucraïna, uns fets que han deixat les polítiques climàtiques en un segon pla. Si bé bona part de les mesures dins el Pacte Verd s’han adoptat, els experts alerten que el programa es pot trobar «en risc» si no es continua fent una aposta decidida. Malgrat les turbulències durant la legislatura, les ambicions climàtiques de la Unió Europea no han variat. La voluntat continua sent reduir les emissions contaminants en almenys un 55% fins a l’any 2030 -respecte al 1990- i assolir la neutralitat climàtica el 2050. A més a més, al llarg dels últims cinc anys, un seguit de mesures s’han anat aprovant, com la Llei de Restauració de la Natura.

Canvi d’escenari

Les circumstàncies sota les quals es debat el Pacte Verd Europeu, però, són molt diferents de les de fa cinc anys. En l’anterior campanya, el tema

s’abordava des d’una perspectiva mediambiental, en un context de mobilització dels joves que es veien representats en figures com l’activista sueca Greta Thunberg. Ara, la carpeta mediambiental ha virat cap a qüestions vinculades a la seguretat estratègica, l’energia i l’autonomia.

ropeu «està en risc» degut a la inestabilitat geopolítica dels últims anys. En aquest sentit, subratlla la importància de «mantenir l’accent» en les polítiques climàtiques i mediambientals i «reduir bretxes» en sectors com l’agricultura.

Per a la directora general i vicepresidenta del think tank Europe Jacques Delors, Geneviève Pons, el Pacte Verd Eu-

El sector agrícola Sens dubte, un dels grans punts de debat de la present campanya electoral és el paper que tindrà el sector agrícola en

la consecució dels objectius climàtics. Després d’un final de legislatura marcat per les protestes de la pagesia, les institucions de la Unió van acordar certes mesures per calmar els ànims, reduint la burocràcia al sector o eximint una part dels productors de sancions i controls mediambientals estrictes.

Un dels punts clau és trobar la inversió per als projectes d’autonomia energètica

Amb relació a això, la directora d’Europe Jacques Delors subratlla la importància d’establir «un diàleg» i lluitar «contra lobbies i populistes».

L’extrema dreta Precisament l’auge de l’extrema dreta s’ha fet notar en els últims compassos del cicle polític. Lleis com la referent a la

Restauració de la Natura van ser aprovades per un marge molt estret al Parlament Europeu. La lectura que fan des del think tank Europe Jacques Delors és que un auge dels partits d’extrema dreta «serà negatiu» per a les polítiques climàtiques.

Dependència energètica

La guerra a Ucraïna ha sigut el toc d’atenció definitiu perquè Brussel·les impulsi de forma decidida un pla d’inversions milionari per desconnectar-se del gas rus i, al mateix temps, avançar en autonomia estratègica. Sense dubte la gran aposta de la UE en aquesta matèria passa pel pla batejat com a REPowerEU, l’estratègia que té com a meta reduir la dependència energètica de Rússia a través de la mobilització d’almenys 210.000 milions d’euros fins al 2027.

Malgrat les ambicions de l’executiu comunitari, un dels punts clau és trobar la inversió per aquests projectes. En aquest sentit, l’experta del think tank Bruegel, Rebecca Christie, defensa la creació d’un fons d’inversió verd a nivell comunitari, en el que seria un exercici de cooperació similar al que es va donar durant la crisi de la covid-19. Instruments com aquest servirien, entre d’altres, per finançar projectes en energies on s’estan dipositant grans esperances, com és el cas de l’hidrogen verd. Els

El paper que tindrà el sector agrícola en la consecució dels objectius climàtics és un dels temes de debat de la campanya electoral. ACN

dia mundial del medi ambient

ORGANITZACIÓ COMPROMESA

El compromís de la Xarxa Santa Tecla amb el medi ambient

L’entitat recull en el seu Pla Estratègic les accions per fomentar el respecte al medi ambient i reduir l’impacte ambiental de les seves activitats

La Xarxa Santa Tecla es compromet amb la sostenibilitat ambiental i ho fa a través de cinc accions, recollides en el seu Pla Estratègic 2022-2026, que li permeten lluitar contra el canvi climàtic i impulsar l’economia circular. Per tant, com a organització, a través de les diferents actuacions recollides en aquest document, es responsabilitza de reduir la petjada de carboni i la generació de residus, així com de promoure el reciclatge

Per acomplir el seu compromís amb la lluita contra el canvi climàtic,

l’entitat aposta per la mobilitat elèctrica, que implica la renovació de la seva flota interna amb vehicles elèctrics que generen emissions zero durant l’ús; l’energia 100% renovable a les nostres instal·lacions, certificada pel proveïdor, mitjançant la installació de plaques fotovoltaiques als centres per a l’autoconsum i amb zero emissions, i l’eficiència energètica, mitjançant la reducció del consum elèctric pel canvi de lluminàries i la millora de l’eficiència dels equips de climatització.

Per disminuir la generació de residus, l’organització advoca per l’economia circular a través del fo-

BIODIVERSITAT

ment del reciclatge; l’increment dels punts de recollida selectiva i la gestió segregada dels residus, i la reducció de la utilització de plàstics.

Això últim planteja la necessitat de substituir materials de plàstic per material compostable o paper d’un sol ús (gots, plats, coberteria, bosses, etc.), així com la reducció de residus d’envasos amb el foment d’ampolles reutilitzables.

Aquest compromís de l’entitat amb la sostenibilitat també afecta altres àrees igual d’importants en

La gavina corsa és una espècie protegida i catalogada en perill d’extinció.. CEDIDA

Es consolida la presència de la gavina corsa al Port de Tarragona

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha registrat aquest any 2024 un total de 4.356 parelles nidificants de gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) a Catalunya. Les dades s’han recollit a través del darrer cens, que fa poques setmanes es va tancar. Les dades constaten que, tot i que hi ha hagut una lleugera davallada respecte de les xifres recollides l’any 2023, hi ha una consolidació de la població al voltant de les 4.000 parelles i s’ha frenat en sec la davallada poblacional registrada deu anys enrere, fins i tot invertint la tendència poblacional. La gavina corsa és una espècie protegida i catalogada en perill d’extinció. Gairebé la meitat (2.523 parelles) es localitzen a la colònia del delta de l’Ebre, a la punta de la Banya i a les Salines de la Tancada. Aquesta xifra incrementa en 46 parelles les xifres registrades l’any passat. La resta es distribueixen en les colònies que hi ha al port de Tarragona (694), port de Barcelona (845) i Zona Franca de Barcelona (294). De fet, les colònies dels dos ports i la Zona Franca concentren el 42,08% de les parelles nidificants de Catalunya. Redacció

l’impacte mediambiental com és la petjada hídrica i l’ús que es fa de l’aigua, i el consum de productes de proximitat. Per a la reducció del consum d’aigua plantegen projectes de reutilització d’aigua i de disminució del seu consum en operacions de desinfecció, neteja i aigua sanitària. Respecte a l’impacte del transport en el medi ambient i per afavorir l’economia lo-

Les renovables, el reciclatge o la disminució del consum d’aigua, són algunes de les accions que fan

cal, proposa programes de compra sostenible i de productes de proximitat.

Totes aquestes accions impulsades per la Xarxa Santa Tecla en el seu Pla Estratègic 2022-2026 estan alineades amb les metes de la Carta Social Europea i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a la millora de l’actual entorn econòmic, ambiental i social.

CONTINGUT

MUNICIPI COMPROMÈS

Renovables i reciclatge, l’aposta de Creixell per ser un municipi verd

S’han proposat avançar cap a l’autosuficiència energètica

Renovables, reciclatge i control de plagues. Aquests són els eixos de la política mediambiental de l’Ajuntament de Creixell. El consistori vol fer passes importants per a esdevenir un municipi més verd i ja està treballant per a aconseguir-ho. En l’àmbit de les energies renovables, actualment cinc edificis municipals ja s’abasteixen, en part, mitjançant electricitat verda produïda gràcies a la instal·lació fotovoltaica que hi ha a la coberta del Casal, explica el regidor de Medi Ambient, Roberto Sánchez Trujillo. Així mateix, tenen en marxa un estudi per a determinar quines altres cobertes podrien acollir-ne i així arribar a assolir l’autosuficiència energètica. «Estem estudiant cobrir un aparcament de vehicles que tenim a l’entrada del poble amb plaques solars, d’aquesta manera generaríem molta més energia verda i, a la vegada, els vehicles estacionats estarien coberts», comenta el regidor. Així mateix,

Han millorat en reciclatge.

s’aprofitaria per a instal·lar-hi carregadors per a vehicles elèctrics, aprofitant l’energia verda que es generaria a la coberta de l’aparcament. Pel que fa al reciclatge, Roberto Sánchez valora positivament el contracte de recollida d’escombraries signat amb el Consell Comarcal. «Ha facilitat la recollida selectiva i ja estem veient millores en els índexs», assegura. L’objectiu ara és continuar incrementant el percentatge de recollida selectiva i incidir especialment en els residus voluminosos. «És molt senzill, els veïns només han de trucar i els diran quin dia els recolliran els voluminosos», detalla Sánchez Trujillo. A tot això, cal sumar-hi que l’Ajuntament manté el seu treball per al control de plagues d’insectes, perquè aquests ocasionin les mínimes molèsties als veïns. Així mateix, també estan renovant algunes zones verdes i parcs infantils, creant àrees de pícnic, amb la idea de crear espais agradables que millorin la qualitat de vida del poble.

Redacció

La Xarxa Santa Tecla ha renovat la seva flota interna per vehicles elèctrics, que són zero emissions. CEDIDA

Anna Ferran

dia mundial del medi ambient

ENERGIES RENOVABLES

El Morell avança cap a l’autosuficiència energètica i la sostenibilitat

Fa dos mesos aprovava la instal·lació de plaques fotovoltaiques al Centre de Dia i a la Llar d’Infants, que se sumen a les que ja hi ha des de fa un any al Pavelló

A. Ferran

La transformació energètica és una de les prioritats del Morell. És per això que l’Ajuntament té previst impulsar diferents projectes que permetin avançar el municipi cap a les energies renovables i lliures d’emissions. L’objectiu que es persegueix? Aconseguir la sostenibilitat i l’autosuficiència energètica. Ara bé, aquest no és un procés que es pugui fer d’un dia per l’altre. De fet, és una transició, que, per arribar a bon port s’ha de dur a terme de manera planificada, pas a pas. I alguns d’aquests passos ja s’estan fent.

El passat mes de març, la junta de govern local aprovava la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la Llar

d’infants i a la coberta del Centre de dia, amb l’objectiu de dotar d’energia sostenible aquests dos equipaments municipals.

Aquests, però, no són els primers ni tampoc seran els últims equipaments municipals morellencs en disposar d’instal·lacions fotovoltaiques per al seu autoconsum. De fet, durant la primavera del 2023, es va donar el tret de sortida al desenvolupament de l’energia fotovoltaica en els edificis públics municipals del poble amb la instal·lació de 760 metres quadrats de plaques solars a sobre de la coberta del Pavelló; marcant així l’inici d’un camí que els ha de dur a reduir la dependència dels combustibles fòssils, en un primer estadi, i a assolir la màxima autosufi-

ciència un cop els diversos projectes es vagin impulsant.

Comunitat energètica interna L’aprovació dels dos nous projectes, el del Centre de Dia i la Llar d’Infant, suposen un pas més cap a l’aprofitament de les cobertes dels edificis públics per a la incorporació de les energies renovables, en línia amb la transformació energètica prevista dins del pla de mandat municipal. I és que en projectes com pot ser el de la nova residència, ja es contempla, també, aprofitar la coberta per a la instal·lació de plaques.

«Poder posar plaques fotovoltaiques als edificis municipals no només és una acció de responsabilitat ambiental, sinó també un pas essen-

La crisi climàtica no deixa cap indret del planeta lliure dels efectes de les onades de calor

Un informe de Creu Roja indica que, de mitjana, cada habitant del planeta va patir 26 dies més de calor extrema

EFE

No hi ha cap indret del planeta que pugui deslliurar-se de patir una onada de calor a causa de la crisi climàtica induïda per l’ésser humà. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi elaborat pel Centre del Clima de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja (FICR). L’anàlisi, elaborat amb col·laboració amb Climate Central –un grup de científics i comunicadors independents que recopilen fets sobre el canvi climàtic–, assenyala que l’habitant mitjà del planeta va experimentar 26 dies més de calor extrema en els últims 12 mesos respecte al que hauria passat sense canvi climàtic.

«No som una persona mitjana, vivim en un lloc i país específics. Per exemple, a l’Equador, no hi va haver 26 dies més de calor intensa, sinó 170 dies més», explicava la setmana passada Friederike Otto des de la seu de la FICR a Ginebra. Sobre el cas equatorià, va precisar que els seus habitants van experimentar en total 180 dies de calor extrema, mentre que, sense canvi climàtic, només n’haurien estat 10. «Això significa sis mesos de calor extrema en lloc de 10 dies», comparava l’experta, després de comentar que, de manera general, les onades de calor ac-

tuals són més nombroses i llargues a causa de l’escalfament del planeta.

L’informe alerta que la calor causa desenes de milers de morts a l’any i que la xifra anirà en augment

De fet, a hores d’ara, l’Índia i Pakistan pateixen una onada de calor que ha elevat els termòmetres fins als 50 graus. En els últims mesos asiàtics, com Bangladesh, Birmània, Nepal, Malàisia o Filipines, han viscut episodis de calor extrema, de més de 40 graus. I a aquestes temperatures, cal sumar-hi que, en aquesta part del món, la humitat agreuja els efectes de la calor.

«Se sap que la calor extrema ha matat desenes de milers de persones l’últim any, però la xi-

cial cap a un present i futur més sostenible i autònom en l’àmbit energètic del municipi», afirma l’alcalde, Eloi Calbet.

La regidora de Medi Ambient i Transició energètica, Erika Moreno, subratlla que «aquest projecte no només se centra en els edificis que tinguin plaques, sinó que també treballem perquè això ens permeti crear una comunitat energètica interna per a poder compartir l’energia produïda amb altres edificis públics municipals».

Cal destacar que s’està treballant

En el projecte de la nova residència ja es contempla instal·lar plaques fotovoltaiques a la coberta ~ CONTINGUT

en aquesta línia des del 2021, quan es va encarregar un estudi sobre el potencial de cada teulada dels edificis municipals, per a crear un horitzó a 10 anys vista i posant el focus en l’autoconsum compartit, fent possible l’autoconsum del mateix edifici i la compartició dels excedents amb altres instal·lacions municipals.

Els primers projectes d’aquest horitzó ja estan prenent forma amb la fita d’aconseguir reduir els costos energètics i, sobretot, la petjada de carboni del Morell.

Les onades de calor cada vegada són més freqüents i més llargues. ACN

fra real segurament es troba en els centenars de milers o, fins i tot, milions, perquè es tracta d’un fenomen que mata lentament i d’una forma menys òbvia», indica l’informe.

Els més vulnerables De la mateixa forma que no a tot arreu l’impacte de la calor

és igual, tampoc ho és en totes les persones, sent les persones grans, els nadons, els infants i les persones que pateixen malalties cròniques els més vulnerables. I, encara que gaudeixin de bona salut, els treballadors que compleixen les seves tasques a l’exterior, els que fan activitats agrícoles i

els refugiats que viuen en campaments també estan en un ric molt greu. En aquest sentit, Friederike Otto conclou: «És fonamental cessar de cremar combustibles fòssils perquè la situació no empitjori, però també hem d’adaptar-nos a aquests dies addicionals d’onades de calor».

L’any passat es van instal·lar 760m2 de plaques solars a la coberta del Pavelló. CEDIDA

CLIMA

ESDEVENIMENT DESTACAT

Catalunya celebra la Setmana Europea de l’Energia Sostenible

Se celebrarà la pròxima setmana i posarà el focus en l’autoconsum

Redacció

Catalunya celebra, entre els dies 11 i 13 de juny, la Setmana Europea de l’Energia Sostenible, amb la finalitat de conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de transformar l’actual model energètic i esdevenir una societat descarbonitzada. Aquest 2024 la campanya insistirà en les possibilitats i els avantatges que ofereix posar en comú l’energia autoproduïda mitjançant fórmules com les comunitats energètiques, i per això recuperarà el lema «Ara és l’hora de compartir l’energia renovable». Així, sota aquest paraigua se celebraran diverses activitats arreu del país fins a finals de juliol.

La Setmana de l’Energia tindrà com una de les activi-

tats més destacades les Portes obertes a l’energia sostenible, que permetrà que es puguin visitar les instal·lacions de producció d’energia renovable o d’eficiència energètica de diferents edificis i equipaments tant d’administracions com d’empreses.

A més, s’oferiran tallers, cursos o exposicions itinerants que aprofundiran en temes com la contractació i la gestió de l’energia, l’autoconsum amb plaques solars fotovoltaiques, l’eficiència energètica a la llar, el vehicle elèctric, la infraestructura de recàrrega o la rehabilitació i la certificació energètica d’edificis. Totes les activitats de la Setmana es poden trobar a la pàgina web de l’ICAEN: http:// icaen.gencat.cat/setmanaenergia

DADES

Espanya ja ha exhaurit tots els recursos naturals que li pertocaven aquest 2024

El 20 de maig es van esgotar els recursos que som capaços de generar en un any

Un dia que encara no hauria d’haver arribat. El passat 20 de maig, Espanya vivia el seu Dia de la Sobrecapacitat, és a dir, el dia en el qual havia consumit els recursos que és capaç de generar en tot any. Europa, com a continent, hi havia arribat uns dies abans, just ara fa un mes, el 3 de maig. Cal destacar que Espanya ha aconseguit endarrerir 8 dies el Dia de la Sobrecapacitat, respecte al 2023 i 2022, quan, en els dos casos aquesta jornada va arribar el 12 de maig. Malgrat aquesta lleugera millora, que obre una petita escletxa d’esperança, el cert és que la data és preocupant. Des de World WildLife Foundation (WWF), expliquen que «el Dia de la Sobrecapacitat de la Terra marca la data en la qual la demanda de recursos i serveis ecològics d’un país en un any concret supera el que la Terra pot regenerar durant aquell any». I fan una comparació amb termes econòmics molt aclaridora: «Seria com haver esgotat el saldo disponible i entrar en números vermells».

Així doncs, des del 20 de maig, Espanya viu en números vermells amb la natura, està utilitzant un crèdit de recursos naturals que no podrà tornar perquè consumim molt més del que el planeta té capacitat de regenerar. En aquest sentit,

des de WWF alerten que «vivim com si tinguéssim els recursos naturals de 2,5 planetes a la nostra disposició».

El primer país del món en arribar al seu Dia de la Sobrecapacitat ha estat Qatar, l’11 de febrer. L’han seguit Luxemburg (20 de febrer), Emirats Àrabs (4 de març), Estats Units (14 de març), Canadà (15 de març) i Dinamarca (16 de març).

Per contra, els països a qui el Dia de la Sobrecapacitat els arribarà més tard són l’Equador i Indonèsia (24 de novembre), Iraq (15 de novembre) i Jamai-

ca (12 de novembre). Amb tot, cal destacar que en tots ells se’ls ha avançat el Dia de la Sobrecapacitat respecte a l’any passat. Per exemple, Jamaica, el 2023 vivia aquesta jornada el 20 de desembre i enguany arribarà a aquesta data més d’un mes abans, cosa que significa que ha gastat més recursos naturals. «Aquest dia ens recorda que el model actual de producció

WWF alerta que ens trobem en números vermells i que consumim els recursos de 2,5 planetes

i consum és una de les principals causes de la crisi climàtica i la destrucció de la natura», alerten des de WWF. I conclouen: «Cal un canvi de model cap a una economia descarbonitada i respectuosa amb els límits del planeta i, per això, cal impulsar la transició ecològica a gran escala. Hem d’aspirar a viure d’una manera més equilibrada amb els recursos disponibles».

Anna Ferran

La desforestació és un dels efectes d’un model econòmic que no respecta la natura. FREEPIK

Es podran visitar instal·lacions energètiques sostenibles. CEDIDA

Tribuna

La generació restauració

Segons les Nacions Unides, la degradació de la terra perjudica de forma directa al 40% de la població mundial. L’afectació a la fauna i la flora és més difícil de quantificar, però la pèrdua de biodiversitat és un fet, va en augment i és irreversible. I es deu entre altres coses, a les tones de residus abandonats que s’acumulen en indrets naturals del planeta, formant abocadors desmesurats i illes de residus grans com països.

«Les nostres terres. El nostre futur. Som la #GeneracióRestauració» és el lema que el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ha escollit per al Dia Mundial. La campanya de sensibilització posa el focus en la necessitat de restauració de la terra i la resiliència a la sequera i la desertificació: problemes ambientals complexos que no són nous ni fàcils de solucionar, però que amb l’esforç col·lectiu i individual s’han d’intentar revertir.

Quan parlem de restaurar o netejar o recollir de terra ens referim a desfer una actuació negativa enfront del nostre entorn. Per què abandonem deixalles? Per falta de cultura, per comoditat, per irresponsabilitat?

MANCOMUNITAT PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS

Al Camp de Tarragona, les taxes de recollida selectiva són força millorables. La conseqüència és que es porten a valoritzar energèticament moltíssims residus que es podrien haver: evitat, reutilitzat, reciclat i que haurien entrat a l’economia circular. Perquè quan plàstics, papers, bioresidus, roba, etc. acaben al contenidor

gris, es malbaraten recursos aprofitables i se n’han d’extreure de nous.

Tenim les mateixes eines de sensibilització que altres països europeus, els mateixos sistemes tecnològics per gestionar correctament els nostres residus. Potser el que ens falta és actitud, voluntat i respecte pel planeta. Calen gestos heroics i organitzats, però sobretot, cal que les accions del nostre dia a dia siguin més conscients i amables amb el medi ambient. No pot ser d’una altra manera, perquè ens hi va la vida.

El tractat mundial per aturar la contaminació per plàstic encara les últimes negociacions

Els negociadors estan treballant perquè l’acord es pugui aprovar el novembre en l’última trobada a Corea del Sud

La contaminació per plàstic està un pas més a prop de ser combatuda a escala planetària. Els països membres de l’ONU fa mesos que treballen en la redacció d’un instrument internacional jurídicament vinculant sobre la contaminació per plàstic, inclòs el medi marí. L’última setmana d’abril els representants de les diferents delegacions es van reunir a Ottawa (Canadà) i després d’una setmana de treball, el quart període de sessions del Comitè Intergovernamental de Negociació concloïa amb un projecte avançat de text i un full de ruta sobre el que calia fer des de la seva finalització i fins a la darrera

trobada del Comitè, que se celebrarà el novembre a Busan (Corea del Sud) i, en la qual, si no hi ha sorpreses s’aprovarà el tractat internacional sobre la contaminació per plàstic.

La velocitat que ha agafat la redacció d’aquest tractat fa que totes les parts negociadores es mostrin satisfetes amb els avenços fets des de la primera trobada, el novembre de 2022. En aquest sentit, la directora executiva del PNUMA - Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, Inger Andersen, assegurava que «no obstant això, el treball està lluny d’haver aca-

Les ONG valoren positivament les passes fetes, però creuen que cal fixar mesures per reduir la producció

bat. La crisi de la contaminació per plàstics continua sepultant el món i només ens queden uns mesos perquè finalitzi el termini acordat el 2022. Insto a les parts a mostrar un compromís i flexibilitat continus per a assolir la màxima ambició».

«Tots estem units pel nostre ferm compromís compartit d’elaborar un instrument internacional jurídicament vinculant per a acabar amb la contaminació per plàstics. És aquest esperit de multilateralisme el que ha guiat els nostres debats fins a Ottawa», afirmava el president del Comitè Intergover-

ESTUDI

El 85% de la població mundial, a favor de prohibir el plàstic d’un sol ús

Així es desprèn d’una enquesta encarregada per WWF i Plastic Free Foundation

Redacció

Una nova enquesta realitzada per Ipsos a més de 24.000 persones de 32 països i encarregada per WWF i Plastic Free Foundation conclou que el 85% dels enquestats a nivell mundial considera que un tractat global per a detenir la contaminació perplàstics hauria de prohibir els plàstics d’un sol ús innecessaris i perjudicials, que actualment representen més del 70% d’aquesta contaminació als oceans. A nivell global, s’estima que es produeixen més de 430 milions de tones de plàstic verge cada any, de les quals el 60% són d’un sol ús. I només el 9% d’aquest plàstic es recicla actualment a tot el món. Per a WWF, aquestes «xifres alarmants posen de manifest, i

així ho reflecteix l’enquesta, la necessitat de prohibir a escala global aquells plàstics d’un sol ús innecessaris, evitables i perillosos».

Altres prohibicions que comptarien amb un ampli suport, segons es desprèn de l’enquesta encarregada per les entitats mediambientalistes, són aquelles dirigides a productes químics nocius utilitzats en el plàstic (amb el suport del 90% dels enquestats) i la prohibició dels productes plàstics que no poden ser reciclats fàcilment i de forma segura en els països on s’utilitzen (87%).

Així mateix, l’enquesta evidencia que la ciutadania dona suport ferm a la necessitat de redissenyar el sistema actual de plàstics per assegurar que els residus es puguin reutilitzar i reciclar de forma segura.

namental Negociador (INC), l’ambaixador Luis Vayas. I afegia: «hem trobat un terreny comú i estem recorrent junts aquest camí fins al final. Crec fermament que podem portar aquest mateix esperit d’Ottawa a Busan per a complir el nostre mandat».

Avanços insuficients

Les organitzacions ecologistes estan seguint molt de prop com avancen les negociacions per a la redacció del tractat.

Des de WWF, consideren que la quarta sessió negociadora celebrada a Ottawa va tancar-se amb avanços significatius però insuficients, tenint en compte la magnitud de la problemàtica.

Així doncs, des del WWF es valora positivament que a Ottawa s’avancés en el desenvolupament de les normes per a prohibir els plàstics d’un sol ús, però remarquen que, de moment, encara no se sap si el tractat inclourà mesures glo-

bals per a reduir la producció i el consum de plàstics. Si bé els negociadors es congratulen del ritme al qual avancen, des de WWF insisteixen en el fet que «s’estan desenvolupant a un ritme massa lent perquè les decisions importants avancin a una velocitat d’acord amb la magnitud de la contaminació plàstica que envolta el planeta». I alerten que «des de l’inici de les negociacions, més de 15 milions de tones de plàstic han acabat a l’oceà».

Milers de tones de residus abandonats s’acumulen en entorns naturals. SERGEI TOKMAKOV (PIXABAY)

Anna Ferran

LEGISLACIÓ

El tractat també lluitarà per combatre contaminació per plàstics als mars i oceans. FREEPIK

ESDEVENIMENT DESTACAT

Tallers i jocs per a sensibilitzar, a la Fira del Medi Ambient de Reus

Es durà a terme el dissabte, en horari de matí i tarda, a la plaça de l’Univers, al Parc Sant Jordi

Redacció

L’ecologia en tots els seus vessants es donarà cita dissabte a Reus. La capital del Baix Camp ha organitzat la Fira del Medi Ambient; una proposta per a generar sensibilització i conscienciació sobre la importància de preservar la natura i que servirà per a commemorar el Dia Mundial del Medi Ambient a la ciutat.

Aquesta jornada, que se celebrarà a la plaça de l’Univers (Parc Sant Jordi) en horari de

10h a 14h i de 17h a 20 h, comptarà amb tallers, jocs, activitats i un concert de cloenda amb el grup de música familiar Ambauka, per promoure la sensibilització envers la conservació del planeta i la seva biodiversitat, la reducció de residus o l’economia circular.

A primera hora, l’esdeveniment arrencarà amb una sessió de ioga. Per als més petits, en horari de matí, hi haurà jocs interactius a partir de materials reciclats. La Fundació Formació i Treball organitza-

El

rà un taller per reaprofitar la roba usada per a fer clauers, diademes i altres objectes. Al matí i la tarda també hi haurà un taller de biodiversitat amb Gestió Natural que consistirà en la construcció de caixes niu per a papallones, insectes i rats penats. En horari de tarda es farà un taller de reciclatge de plàstics amb Plastic People.

A les 13h i a les 17.30h tindrà lloc el conta contes Plàstics quins fàstics a càrrec de la Loli Beltran i pels amants de la biodiversitat, a la tarda, s’ha

ORGANITZACIÓ COMPROMESA

previst un taller de descoberta d’ocells.

Per promoure la reutilització i la compra responsable, al llarg de tota la jornada hi haurà instal·lat el Reparatruck, un servei mòbil d’autoreparació on es podrà aprendre a reparar petits electrodomèstics, aparells informàtics i bicicletes. Només cal portar l’aparell trencat i l’equip del Reparatruck, que compta amb instructors qualificats i totes les eines necessàries, t’ensenya de forma gratuïta a reparar tu mateix els

CAT organitza una plantada d’arbres per commemorar el Dia

Mundial del Medi Ambient

L’acció contribuirà a compensar un 60% de les emissions generades pels vehicles de combustió del CAT

Mig centenar de treballadors i treballadores del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) han participat en la plantada col·lectiva de 35 arbres que l’ens ha organitzat en el marc del Dia Mundial del Medi Ambient. Concretament, s’han plantat una quinzena de pollancres blancs, una desena de lledoners i una desena de carrasques

en un espai natural integrat dins de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del CAT a l’Ampolla. Les espècies, provinents d’un viver pròxim a l’ETAP, s’han escollit d’acord amb criteris d’adequació a la flora original de l’ecosistema local amb la voluntat d’afavorir la riquesa natural de l’entorn més proper a aquest espai de treball.

Atès que, de mitjana, un arbre emmagatzema uns 150 kg de CO2 cada

any, es preveu que els 35 exemplars plantats per l’equip humà del CAT emmagatzemin anualment 5.250 kg de CO2. Això contribuirà a compensar un 60% del quilometratge anual realitzat pels vehicles de combustió del CAT mitigant, d’aquesta manera, la petjada de carboni del Consorci. Per al president del Consorci, Joan Alginet, «aquesta acció és especialment significativa perquè revalida el nostre compromís amb el medi

aparells, donant-los una segona vida.

L’esdeveniment comptarà amb un estand de l’Ajuntament de Reus on s’exposarà informació del projecte de renaturalització de la ciutat que es porta a terme amb fons Next

Generation, RENATUReus. També hi participaran amb un estand propi les entitats locals vinculades al medi ambient GEPEC i Associació CEN i es farà una recollida de mantes per a donar-les a entitats animalistes.

ambient i la sostenibilitat, i alhora fomenta la cohesió del nostre equip humà». Així mateix, Alginet detalla que «hem plantat 35 arbres amb motiu dels 35 anys que fa que el Consorci potabilitza i subministra aigua al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. De fet, amb aquesta petita gran acció volem ajudar a garantir un

futur més sostenible i amb un paisatge ric per a les Terres de l’Ebre». La iniciativa s’emmarca en el pla d’accions que impulsa el CAT d’acord amb els criteris ESG (Environmental, Social i Governance), a través dels quals es promouen pràctiques que beneficien la comunitat i l’entorn en què el Consorci opera.

CONTINGUT ESPECIAL ~

Redacció

Treballadors i treballadores del CAT han plantat 35 arbres a l’ETAP de l’Ampolla. CEDIDA

El grup de música familiar Ambauka faran el concert de cloenda. CEDIDA