14 de març de 2016 by Diari Més

Dilluns, 14 de març de 2016 núm. 3.000 www.diarimes.com

MÓN

Un metge va diagnosticar una possible psicosi al copilot de Germanwings dies abans de la tragèdia La comissió que investiga el cas proposa que es facin canvis legals que permetin als professionals trencar el secret mèdic. P15

ANIVERSARI

D.M.

Es podrà consultar via web.

Diari Més llença avui la seva edició digital diarimés.com

El jutge admet a tràmit la primera querella contra dirigents de la Cooperativa

TARRAGONA

CAMBRILS Cita a declarar com a testimoni a l’auditor i demana a Josep M. Siuró que presenti la comptabilitat dels darrers cinc anys. P12

CAMP DE TARRAGONA

olívia molet

Ho fa concindint amb els 12è aniversari i el seu número 3.000

Un jutge podria frenar la tramitació de l’hotel de Ca l’Ardiaca Un particular es disputa la titularitat d’un local amb la promotora. P2

El Mercantil atura el concurs de creditors de Bonmont

Ho fa després d’aprovar el conveni presentat per la societat. P13

AVUI

ESPORTS

TARRAGONA

cristina aguilar

Els veïns dels carrers d’oci es queixen de l’incivisme dels clients dels bars i pubs. P3 El Gremi de Pagesos presenta els nous Goigs de Sant Llàtzer. P7 REUS

L’aturada política aparca el baixador de Bellissens. P8 Convoquen mobilitzacions per denunciar la desaparició de gossos. P10 ESPORTS

El Reus cau davant del Llosetense (2-1). P19

Emanà en una ofensiva.

Enric Vendrell crida a la «tolerància religiosa» en el pregó de Setmana Santa

El Nàstic ho intenta, però no surt de l’empat (1-1) contra la Ponferradina

TARRAGONA El director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya destaca la celebració religiosa com a «patrimoni de la ciutat i dels tarragonins». P6

El resultat desplaça els grana a la setena posició de la taula. P16-17

Enric Vendrell amb l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, Jaume Pujol i Joaquim Julià, ahir a l’església de Sant Agustí.

diarimés 14/03/2016

TARRAGONA

URBANISME

Un jutge podria aturar la concessió de la llicència d’obres de Ca l’Ardiaca Dictarà mesures cautelars arran de la denúncia d’un empresari que hauria comprat el local del número 2 del Pla de la Seu i Grup Artal li disputaria la propietat CRISTINA AGUILAR

Anna Fortuny

Un jutge podria aturar sine die el projecte de construcció d’un hotel de luxe al palau gòtic de Ca l’Ardiaca. Un empresari assegura que la finca situada al número 2 del Pla de la Seu és de la seva propietat, tot i que el mateix projecte impulsat per la promotora del recinte hoteler, Grup Artal, inclou aquest espai com si en fos titular. Ara, la denúncia presentada per Xavier Ferrando ha prosperat i, aquesta setmana, el jutge en dictaminarà les mesures cautelars. En nom del Grup Immobiliari Ferbor, Ferrando explica que va comprar l’any 2013 la finca del número 2 del Pla de la Seu, coneguda com Ferré Golarons, però llur titularitat li disputa la promotora de l’hotel i propietària de Ca l’Ardica, Grupo Artal. Aquesta setmana, el jutjat de primera instància número 7 de Tarragona dictaminarà les mesures cautelars i podria aturar el procés perquè la promotora saragossana aconseguís la llicència d’obres. Ferrando confia que el jutge li donarà la raó i que es podrà demostrar que és el propietari d’aquest local de 175 metres quadrats, que es troba encastat en l’edifici de Ca l’Ardiaca. Destaca que «si l’Ajuntament dóna la llicència d’obres, jo ho podria aturar per haver-hi interposat un litigi». Cal recordar que, fa pocs dies, el regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà, va assegurar que quedaven pocs tràmits per atorgar la llicència d’obres i construir el polèmic hotel a Ca l’Ardiaca. Ferrando va interessar-se pel local en qüestió fa més de deu anys. Va voler adquirir la finca que es coneixia com a Souvenirs amb l’objectiu de convertir-ho en un restaurant familiar. «Voli-

Ferrando no pot entrar al seu local, des de la instal·lació de la bastida, l’any 2013.

Quan un jutge reconegui que la finca és seva, té clar que durà el cas al jutjat penal en posar en marxa un negoci de restauració, però fa molts anys que vam fer una inversió i els diners ens els hem de gastar en advocats i procuradors», detalla. De fet, Ferrando fa més de nou anys que no ha pogut posar en marxa el seu negoci. Per poder obrir el restaurant, l’empresari necessitava separar el local de la finca del número 8 del Pla de la Seu. Ferrando assegura que va signar un contracte de compra venda dels drets per adquirir el local al propietari

del moment, entre l’any 2005 i 2006, tot i que l’escriptura no es va realitzar fins al 2013. Així, subratlla que «tot i que vaig haver de comprar els drets del local a un particular, la propietat era de l’Arquebisbat i ells saben que els ho vaig comprar». A més, també necessitava la segregació d’aquesta finca de l’edifici de Ca l’Ardiaca que està format pels números 4, 6 i 8 del Pla de la Seu. La Comissió Territorial de Cultura de la Generalitat a Tarragona va aprovar per unanimitat, l’any 2014, la segregació del local número 2 del Pla de la Seu, però l’Ajuntament encara no ha plasmat aquest acord perquè falta l’aprovació de dos plans de protecció específics de

la Part Alta. La problemàtica de tot plegat rau en la disputa per la titularitat de la propietat. «Grup Artal diu que el local és seu i va fer una escriptura unilateral. Van comprar l’edifici de Ca l’Ardiaca l’any 2006, però ja hi constava que no els pertanyien els baixos i una habitació del primer pis que forma part de la casa Ferré Golarons. Després, l’any 2008, van presentar-se, sense el venedor, directament al notari i van realitzar una escriptura unilateral afegint la meva propietat. Es tracta d’un fet totalment il·legal que cal demostrar davant d’un jutge», denuncia. Així, tot i que no serà fins a finals de setmana que dictaran les mesures caute-

lars, l’empresari té molt clar que «quan obtinguem la sentència al nostre favor, emprendrem accions de caràcter civil i penal contra totes i cadascuna de les parts per danys i perjudicis». Està disposat a portar al jutjat penal a «Grupo Artal, el notari que va firmar l’escriptura de manera unilateral, al registrador de la propietat i, per suposat, a l’Ajuntament de Tarragona, després de no buscar cap solució perquè jo pugui entrar al meu local en haver-ho notificat». La bastida li barra el pas Més enllà del litigi obert, Xavier Ferrando lamenta que «des de la instal·lació de la bastida, no he pogut entrar al meu local». Així,

mostra com hi ha un cadenat que tanca el tram lateral de bastida i no disposa de cap clau per accedir-hi. «He notificat quatre vegades a l’Ajuntament de Tarragona aquest i altres fets, però no s’han dignat a respondre’m». A més, assegura que l’any 2014 va presentar una denúncia per robatori amb força contra Grup Artal perquè «van entrar a la meva propietat i van apropiar-se d’antiguitats i materials per valor de 185.000 euros», presumptament. El cas també es troba en mans dels Mossos d’Esquadra. En conseqüència, Ferrando assegura que «no m’oposaré a la construcció d’un hotel, però per aconseguir-ho necessiten la meva part i ja no estic disposat a vendre-la, una vegada veig com s’han comportat». «Salvem Ca l’Ardiaca» Els veïns del carrer Merceria i dels carrers del voltant de Ca l’Ardiaca fa temps que denuncien el mal estat de l’edifici i la preocupació que els suposa. A través de Facebook han obert la pàgina de la plataforma Salvem Ca l’Ardiaca i hi publiquen tot tipus d’incidents relacionats. Una veïna de la zona assegura que «la tanca de darrere de la plaça dels Cabrits està oberta, hi pot entrar gent sense cap problema». A més, recorda que «la por i la preocupació per la nostra seguretat és constant. Quan plou, l’aigua es filtra i podem veure despreniments». Diuen també que «encara no s’ha esclarit les causes de l’incendi de fa un mes». Consideren que el consistori és qui ha de fer-se responsable de manera subsidiària i «tranquil·litzar els veïns». S’estan plantejant accions per reivindicar una solució.

TARRAGONA

14/03/2016 diarimés

VIA PÚBLICA

Els veïns de zones d’oci, farts de l’incivisme i la passivitat de l’Ajuntament

DAVID SERRA

Cada cap de setmana han de bregar amb orins a dins dels portals, ampolles d’alcohol a la vorera o copes damunt dels seus cotxes Alba Nebot/ Joan Antoni Torreblanca

Copes de vidre, gots de plàstic, ampolles d’alcohol i orins... És el desolador panorama que es troben cada matí de cap de setmana els veïns que viuen en carrers on hi ha locals d’oci nocturn, en obrir la porta de casa (molts cops no els cal ni obrir perquè els orins els tenen dins del portal). «És així sempre, cada dijous, divendres i dissabte», deia enfadada una veïna del carrer Sant Domènec (paral·lel a la plaça de la Font). Hi resideix des de fa només dos anys, però ja s’està plantejant buscar un pis en una altra zona: «Tinc tres nens petits, i no pot ser que em truquin al timbre a les cinc de la matinada per fer la broma i ens despertin a tots... Al damunt, si surts, t’insulten», explicava. La seva mare, veïna de tota la vida d’aquest carrer, s’ha mudat recentment, cansada: «A les nits sents baralles, i als ma-

tins et trobes el carrer brut, ple d’ampolles, gots al damunt dels cotxes, i a banda, les olors...». El David Serra, un altre veí, es queixava ahir públicament a les xarxes socials. «Dins del portal, tenim el terra impregnat de begudes i pixum», indicava, tot demanant explicacions a l’Ajuntament. Des del consistori li responien que ho farien saber a la Guàrdia Urbana. Però segons els veïns, l’Ajuntament no fa res per evitar-ho, i la presència d’un cotxe patrulla no és suficient: «Truques a la policia, fan que marxin els que estan per allí, però quan ja no hi ha la policia, tornen a venir», assegurava un altre veí. Segons diversos propietaris, el focus del problema del carrer Domènec resideix en l’únic bar que hi ha a la via: «Quan tanquen els de la plaça de la Font, vénen cap aquí, i com és tan petit el local, no caben, i beuen al carrer...»,

explicava la mare dels tres fills, qui vol impulsar una recollida de signatures per denunciar-ho. A la Part Baixa també es troben en una situació similar. Els carrers dels voltants de les zones de bars, com el carrer Pau del Protectorat, el carrer Cartagena o el carrer dels Rebolledo, es desperten els caps de setmana plens de les deixalles de la nit anterior. La quantitat de gent i el costum de beure al carrer omplen la zona, sobretot, d’ampolles i gots buits. Els comerços de la zona que obren a primera hora del matí són els més perjudicats, ja que els treballadors arriben als seus establiments abans que hagin passat les màquines de neteja, i es troben les voreres i els carrers plens d’escombraries. Alguns veïns critiquen la manca de civisme dels clients dels bars nocturns i també expliquen que, en alguns carrers, els serveis de

Aquest és l’estat que presentava ahir al matí el carrer Domènec (darrere la plaça de la Font).

neteja, o no hi arriben o actuen amb poca freqüència. Aquesta no és una problemà-

tica nova. Fa anys que els ciutadans de la Part Baixa demanen que s’actuï en conseqüència,

sobretot en dies puntuals de festa, com Carnaval i en època de vacances.

diarimés 14/03/2016

TARRAGONA

TECNOLOGIA

La instal·lació de fibra òptica a la Móra estarà enllestida a l’estiu Francesc Garcia, president de l’associació de Veïns, diu que fa un mes van començar les obres Alba Nebot Donés

L’arribada de la fibra òptica al barri de la Móra és «imminent», segons ha informat Telefónica al president de l’Associació de Veïns de la Móra-Tamarit, Francesc Garcia. Les obres s’estan realitzant en dues fases, una primera zona del barri hauria de poder començar a utilitzar el servei d’Internet d’aquí poc, ja que la instal·lació del nou cablejat de Telefónica es va començar fa prop d’un mes. El president informava ahir que la primera zona de la Móra començarà no trigarà a tenir el servei. En canvi, l’altra zona del barri el tindrà d’aquí a uns tres mesos aproximadament, ja que

«La fibra òptica arribarà a la primera zona de la Móra de forma imminent», deia Garcia les obres no començaran fins que hagi acabat la primera fase del projecte. Tot i així, com que no es tracta d’una obra de gran envergadura, no es calcula que trigui a realitzar-se. «L’empresa ens va prometre que abans de l’estiu tota la instal·lació que havien planejat hauria d’estar finalitzada», deia Garcia. A més, segons el president, les obres s’estan realitzant amb rapidesa, ja que no necessiten aixecar el paviment, perquè po-

El projecte contempla el 67% de la Móra, el 77% d’Altafulla i el 27% de Torredembarra den aprofitar els cablejats que ja tenia instal·lats Telefónica. Per exemple, a l’avinguda Mediterrani, el principal eix d’entrada a la urbanització, ja s’han pogut veure operaris treballant en la instal· lació, que és totalment soterrada. Aquest és un punt molt ben valorat pels veïns, que agraeixin que el dia a dia a la urbanització no s’hagi vist afectada per les obres. El passat novembre la companyia va assegurar que s’arribarà al 67% dels habitatges de la

Móra, en un projecte que també ha acollit el 77% dels d’Altafulla, en una instal·lació que ja es va començar l’any passat, i el 27% de Torredembarra. Amb aquesta operació, Telefónica intenta garantir que les llars de la Móra tinguin la mateixa velocitat de connexió que la resta de Tarragona, ja que, actualment, es trobava molt per sota. A la Móra valoraven aquesta nova connexió a internet de manera especialment positiva, ja que es tracta d’un barri amb una connexió estàndard molt lenta i que sovint genera problemes. A Tamarit de moment no hi ha intenció de fer arribar la fibra òptica.

CULTURA

El festival de Dixieland comença demà, amb el Jazz de protagonista Comptarà amb els principals artistes del Dixie Alba Nebot Donés

La 22a edició del festival de Dixieland de Tarragona ja no es fa esperar més. Demà obre les portes a quatre dies de musica dixie, swing, i l’estrella d’aquesta edició, el Jazz. Des de divendres s’han començat a realitzar els concerts previs, però fins demà no es dóna inici a un programa carregat de desenes d’actes i en el qual s’hi han volgut afegir moltes sales i els teatres de la ciutat. Un any més, el festival s’internacionalitza, amb artistes referents de tot el món, com el Quintette du Hot Club de France, que oferiran la seva pròpia interpretació del jazz,

o Juliane Heinemann, cantant berlinesa, que farà un tribut, indèdit pel festival, de Kurt Weill¡, un dels majors compositors alemanys, aclamat sobretot per les seves obres a Broadway. Tot i així, no s’ha volgut oblidar a les bandes de Dixieland de Tarragona, les primeres del festival i que l’han acompanyat fins ara i algunes d’estatals, com la Sant Andreu Jazz Band i els granadins Potato Head Jazz Band. El festival no tancarà portes fins el dia 20 de març, i comptarà amb exposicions, concursos musicals, vermuts i classes obertes, entre altres propostes.

ENTITATS

La CET s’adhereix a la campanya de suport al projecte de BCN World

CEDIDA

La Coordinadora d’Entitats considera que seria una solució a la situació d’atur a la demarcació Alba Nebot Donés

La Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET) va manifestar el seu suport a la campanya de la Societat d’Estudis Econòmics (SEE) a favor del projecte de BCN World. Durant la presentació del projecte, la SEE ja havia explicat que el seu objectiu era trobar el

màxim suport possible de les entitats de la ciutat, per tal d’aglutinar la major part de la ciutadania. Amb aquesta col·laboració han aconseguit l’adhesió de més d’una vintena d’associacions i entitats, no només de la ciutat de Tarragona, sinó de tota la demarcació.

La Coordinadora es mostra a favor de la iniciativa perquè la SEE és una de les seves entitats adscrites, i perquè consideren que, en cas de seguir endavant amb el BCN World, es donaria solució a la greu situació d’atur del territori. Comparteixen també que el projecte està aturat per

motius electoralistes i no per cap qüestió relacionada amb el benestar de Tarragona. Des de la CET però, reconeixen que hi ha molts aspectes del BCN World que s’han de revisar i reformular, però que això no és motiu suficient per aturar un projecte que, diuen, seria molt positiu.

Els presidents de la SEE i de la CET, Lluís Badia i Ángel Juárez.

PUBLICITAT

14/03/2016 diarimés

diarimés 14/03/2016

TARRAGONA tradició

El pregoner de Setmana Santa fa una crida a la tolerància religiosa Enric Vendrell, director d’Afers Religiosos, va explicar que les confraries «fan possible que la fe es faci visible a tots els racons» OLÍVIA MOLET

Alba Nebot Donés

Enric Vendrell, «tarragoní i cristià», tal com el va descriu· re Joaquim Julià, president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, va ser ahir el pre· goner de Setmana Santa, que per primer any, es va realitzar a l’es· glésia de Sant Agustí de Tarrago· na. Vendrell és també el director d’Afers Religiosos de la Generali· tat i, com a tal, va elogiar el paper de les confraries tarragonines: «Són l’element que relliga les diferents generacions de tarra· gonins i tarragonines que s’han implicat en aquesta celebració i que la projecten cap al futur. Són, en definitiva, l’expressió més pura de la religiositat popu· lar catòlica». A més, va voler de· fensar el paper de la religiositat popular, expressant que és una forma de mostrar la fe, impres· cindible en una religió: «Durant dècades, els intel·lectuals van predir la fi de la religió a la nostra societat. A mesura que la ciència i la racionalitat guanyaven espai, la religió el perdia. Doncs bé, avui dia, bona part d’aquells intel· lectuals reconeixen que es van equivocar». L’església de Sant Agustí, que estava plena d’auto· ritats de les autoritats locals, van escoltar també com defensava la importància d’aquestes festes a la ciutat. «Independentment del nostre posicionament religi· ós, tots tenim un vincle amb la Setmana Santa. És un patrimoni de la ciutat i, per tant, de tots els tarragonins», afirmava Vendrell, que reconeixia que, si la Setma· na Santa és possible, és gràcies a la dedicació de les dotze confra· ries de la ciutat, anomenant-les a totes elles. Durant bona part del discurs va fer una crida al respecte i tole· rància entre religions, dient que,

A dalt, el públic del pregó, i a baix, l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros i el pregoner, Enric Vendrell.

en un país on el 15% de la pobla· ció és de religions no catòliques, s’ha d’aprendre a viure en comu· nitat. «Penso que la celebració de la Setmana Santa hauria de ser una nova oportunitat per promoure l’acostament entre les diferents tradicions religioses. Reconeixent les diferències, no· més faltaria, però alhora posant de manifest la voluntat de conèi· xer-se millor i de generar llaços cada vegada més forts», insistia. També l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros es va su· mar a la defensa de la toleràn· cia, explicant que és diferent de la indiferència: «La tolerància només pot venir de valors forts i profunds». A més, va demanar

a Europa que, en el context de la crisi dels refugiats de Síria «re· cordi les arrels cristianes, que no les tenim per tenir moltes esglé·

sies o catedrals, sinó que vénen dels valors cristians». L’acte el va clausurar, com és tradició, l’arquebisbe de la ciutat, que va

recordar que «quan Jesús moria a la creu, nosaltres ja teníem la muralla», referint-se a les arrels catòliques de Tarragona.

TARRAGONA

SETMANA SANTA

14/03/2016 diarimés

RELIGIÓ

ECCE-HOMO

El Gremi de Pagesos presenta els nous Goigs dedicats a Sant Llàtzer L’entitat, qui conserva des de 1507 una relíquia, buscava donar-li més importància J.A TORREBLANCA

Joan Antoni Torreblanca

Els congregants van arribar fins al Santuari del Loreto.

El pas portat a espatlles del Sant Ecce-Homo celebra 25 anys La Germandat del Sant EcceHomo va celebrar ahir el 25è aniversari del seu pas portat a espatlles. Per tal de retre homenatge a tots aquells congregants que han sentit el pes del Sant Ecce-Homo al llarg dels anys, van decidir fer-lo arribar fins al Santuari del Loreto. Van col·locar el pas davant de la porta d’entrada per fer l’oració i la benedicció pel Padre Mario. L’entitat va recordar que el pas es va aixecar per primera

vegada el 17 de març de 1991 a la plaça del Rei. Encara que el 60% dels portants del pas a espatlles del Sant Ecce Homo siguin els mateixos també hi ha un clar relleu generacional. Des de l’entitat expliquen que «tenim germans i un pare i un fill que es troben portant el pas, és un fet molt bonic que demostra que la germandat es troba en un bon estat de salut». La trobada va aplegar desenes de congregants i curiosos.

L’església de Sant Llorenç estava ahir plena de gom a gom. Hi havia expectació entre els socis del Gremi de Pagesos per conèixer els nous Goigs Sant Llàtzer. En acabar l’eucaristia, la Coral Àncora, formada per vint-i-dues veus, interpretava per primer cop la peça dedicada al sant, del que se’n guarda una relíquia (un tros d’os del seu cap) al mateix temple religiós. Aquest, cada cop pren més rellevància, des que es va restaurar i recuperar per tornar a retre-li devoció, fa ara tres anys. Els nous goigs, segons el president del Gremi, Raül Font, «ens ajudaran a fer que tingui encara més importància». La idea és que la cançó pugui ser interpretada per qualsevol ciutadà: «Volíem que fos per tota la gent, que fossin uns goigs fàcils d’interpretar. Igualment, volíem que fos solemne i el més bonic possible», comentava a Diari Més l’autora de la composició musical, Sílvia Virgili. Aquesta reusenca és una especialista en música sacra, tot i que

ESTABLIMENT RECOMANAT

Petit Tarraco II obre les seves portes amb una àmplia varietat d’arrossos A partir de demà es podrà degustar la seva oferta de qualitat en un espai acollidor El Restaurant Petit Tarraco II obrirà les seves portes a partir de demà amb una àmplia varietat gastronòmica basada en productes de qualitat i proximitat. Els propietaris del restaurant, Juan Carlos Martínez i Elena Gherasim, obren aquest nou espai al Carrer de la Nau 6, amb una aposta definida: una completa oferta gastronòmica especialitzada en arrossos. Els propietaris incien aquesta nova etapa amb molta il·lusió. L’establiment presenta una proposta basada en cuina mediterrània i propera, on el peix i el marisc esdevenen protagonistes destacats però sense oblidar la carn i les tapes a la seva carta. Un espai acollidor amb capacitat per a 50 persones on poder gaudir d’un bon àpat amb un menú diari de 12 euros de dimarts a divendres; i un menú especial de 25 euros dimarts a diumenge. Aquest menú especial consistirà en quatre entrants: muscles, cargols de mar, amanida tíbia de

CRISTINA AGUILAR

La inauguració del restaurant situat al carrer de la Nau.

El restaurant presenta una proposta de cuina mediterrània i de proximitat setes amb gambetes i calamars a la romana. De primer plat, es podrà escollir entre els diferents ar-

rossos i com a segon hi haurà l’opció de carn o peix. Varietat d’arrossos Al restaurant Petit Tarraco II, el plat fort seran els arrossos. La varietat serà àmplia i exquisida. Es podrà degustar arròs amb llamàntol, arròs negre, arròs amb marisc i arròs amb pollastre i conill.

La Coral Àncora va interpretar per primer cop la composició.

segons reconeixia, era el primer cop que li encarregaven fer la melodia d’uns goigs. Sembla que ho va fer amb èxit, ja que els socis del Gremi i d’altres ciutadans, en van sortir força contents. A tots

els presents se’ls va obsequiar amb una làmina, amb la lletra i una breu història de la relíquia de Sant Llàtzer, que pertany a aquesta entitat tarragonina des de 1507. El més curiós, és que

durant molts anys va estar completament perduda. «La devia amagar algú quan es va produir la guerra del Francès, i potser va morir sense dir on era...», comentava Font. Per sort, va ser trobada als anys 30 en una caixa amb un doble fons, a la primera planta del temple. La lletra De la lletra dels Goigs, se n’ha encarregat el mossèn Joan Roig i Montserrat, que ha buscat transmetre vida i obra del sant, tot reservant una petita part final per homenatjar al temple que l’acull, i a Santa Maria Magdalena, qui presideix el retaule principal. La il·lustració de les làmines ha anat a càrrec de Josep Maria Virgili, qui mitjançant una fotografia de la relíquia, va realitzar una reproducció amb ploma. La data de l’estrena d’aquests goigs no és pas casual: es va fer ahir coincidint amb què els evangelis del diumenge anterior al diumenge de Rams, relaten el miracle de la resurrecció de Llàtzer.

diarimés 14/03/2016

REUS

MOBILITAT

La inestabilitat política frena l’impuls al baixador de Bellissens

Sanromà parla del Pla d’Acció Internacional per al 2016 de les Cambres a Barcelona

El govern reusenc està pendent de reunir-se amb l’exectiu català i a l’espera del nou govern espanyol per recuperar el projecte OLÍVIA MOLET

Susanna Cases

La inestabilitat política que s’ha estat vivint en els darrers mesos a Catalunya i la que encara es viu a l’Estat espanyol està frenant l’impuls d’alguns projectes com el baixador de Bellissens. Just fa un any –a les portes de les eleccions municipals–, el Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, presentava in situ un estudi que veia viable la contrucció d’una nova estació a la zona, assegurant que «si hi ha una nova estació a construir al Camp de Tarragona és aquesta». Llavors, la Generalitat també es va comprometre en tenir enllestit en un any el projecte constructiu. Sense noves informacions públiques, el PSC va preguntar al darrer plenari reusenc sobre l’estat del projecte. «Amb l’anterior govern de la Generalitat hi havia el compromís d’assumir el cost de dibuixar el projecte, previst pel primer semestre d’enguany. Ara que hi ha nou govern, hem demanat una nova reunió i aquesta serà una de les primeres qüestions que plantejarem, recordant aquest compromís», va assegurar el regidor d’Urbanisme, Marc Arza, recordant que el baixador de Bellissens «és un projecte que aquest govern es fa seu, que veiem viable i possible i ens agrada pel barri i el conjunt de la ciutat» i remarcant que «el que hem de fer és estar en contacte amb el govern de Barcelona i Madrid». Madrid La darrera paraula, però, la té Madrid. «A hores d’ara, depèn d’ADIF i del Ministeri de Foment», va recordar Arza. «Al novembre vam tenir una reunió amb el Secretari d’Estat d’Infra-

La zona on s’ha projectat la nova infraestructura, que ha de donar servei a veïns i estudiants.

Pellicer ha preguntat al Senat sobre la dotació pressupostària i vol presentar una moció estrucures. Entre altres qüestions, vam posar sobre la taula que el projecte tiri endavant», va assegurar el regidor d’Urbanisme, avançant que «quan hi hagi govern a Madrid, demanarem una reunió per recuperar la qüestió». «Òbviament, el punt clau serà la negociació dels pressupostos del 2017», va concloure. Precisament, l’alcalde de Reus i nou senador a Madrid, Carles Pellicer, ha registrat una bateria de preguntes al Senat sobre qüestions territorials en què, en-

Arza assegura que el punt clau serà la negociació dels comptes del 2017 tre altres, reclama dotació pressupostària i el desenvolupament del baixador de Bellissens. El senador també té previst presentar una moció al plenari del Senat, però va alertar de com està afectant la inestabilitat política: «Mentre la situació sigui en precari, del govern en funcions, si la situació és la que és, poca cosa decidirem». 3.000 viatgers al dia La futura estació a l’àmbit de Bellissens permet ampliar l’accés

al transport públic de la zona sud de Reus, tant a la població que ara queda lluny de l’estació actual com als nous habitatges previstos. A més, se situa en una zona estratègica, d’equipaments i d’activitat econòmica, amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Hospital de Sant Joan i el polígon logístic Tecnoparc. Segons l’estudi fet públic ara fa un any, el futur baixador requerirà una inversió de vora 15 milions d’euros –set per a completar el vessant purament ferroviari i set més destinats a l’edifici pròpiament dir–, oferirà servei a 3.000 passatgers diaris i farà augmentar un 100% els usuaris del tren a la zona. El projecte inclou la construc-

ció de dues andanes, una a cada costat de la via, amb marquesines, i també de l’edifici de l’estació i l’adequació del seu entorn. També la formació d’un pas inferior per comunicar les andanes, encaminaments amb rampes adaptades a persones amb la mobilitat reuduïda i la millora del pas inferior actual sota les vies del tren. En aquest sentit, també s’hauria de modificar la rasant de les vies actuals en una longitud de 990 metres, per tal d’encaixar el nou equipament. L’existència de baixador i estació permetria abraçar homogèniament tot el nucli urbà: el primer podria cobrir prop de 45.000 habitants i la segona un total de 62.000. Zona sud L’actual estació de Reus està situada al nord del municipi, allunyada de les zones de creixement previstes al POUM. La nova instal·lació ferroviària s’ubica en un punt equidistant –4,2 quilòmetres– de les estacions ferroviàries existents de Reus i de Vila-seca, de les línies RT1 (ReusTarragona), R14 (Barcelona-Lleida) i R15 (Barcelona-Riba-roja d’Ebre). Diverses entitats, com la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) i les agrupacions veïnals dels barris del sud estan reclamant l’equipament. De fet, s’han articulat entorn la Taula en defensa del Baixador de Bellissens, a la qual s’han adherit diferents entitats i institucions de la ciutat, des de la Cambra de Comerç, el Comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Joan, la Universitat Rovira i Virgili fins a diferents entitats veïnals, tant de Reus com de Tarragona, entre d’altres.

CULTURA CEDIDA

Un curt d’animació del rus Konstantin Bronzit, millor pel·lícula europea al FEC L’obra ‘Mi ne mozhem zhit bez kosmosa’ va endur-se 3.500 euros Redacció

Dissabte passat va tenir lloc la cloenda del FEC Festival 2016 XVIII Festival Europeu de Curtmetratges, al Teatre Bartrina de Reus. A la gala de lliurament dels premis, presentada per l’actriu Anna Barrachina i el periodista Jordi Gil, es van donar a conèixer els curtmetratges guanyadors en la competició europea i

la secció Panorama CAT, a més dels guanyadors del concurs de Microfilms, el premi al millor Mini-Drugmetratge i el Premi del Públic. El premi a la millor pel·lícula europea va ser per a Mi ne mozhem zhit bez kosmosa (Konstantin Bronzit, Rússia). El reconeixement està dotat amb 3.500 euros. En segon lloc i tercer, a

la mateixa categoria, van quedar Getting fat in a healthy way (Kervork Aslanyan, Bulgaria) i Edmond (Nina Gantz, França). Al concurs de Microfilms, el guanyador va ser Compartiendo (Ricard Cabayol) i en segon lloc va quedar Limondead (Cristian Font). El millor Mini-Drugmetratge va ser per a Preparant la festa (Lluc Lafuente).

Un ‘frame’ de la peça d’animació guardonada al festival.

Les Cambres de Comerç de Catalunya presentaran avui a Barcelona el Pla d’Acció Internacional per aquest exercici. L’acte, que serà presidit pel Conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Baiget, comptarà amb la intervenció del president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, en qualitat de president de la Comissió d’Internacionalització del Consell de Cambres de Catalunya. La presentació arrencarà amb les paraules del president del Consell General de Cambres de Catalunya i després es desgranaran les perspectives econòmiques i tendències del comerç internacional, en una intervenció a càrrec del cap del Gabinet d’estudis i Internacionalització de la Cambra de Comerç de Barcelona Joan-Ramon Rovira. Més tard, a partir de dos quarts de dotze del migdia, hi haurà la Presentació del Pla d’Acció 2016, que realitzarà Isaac Sanromà. A les dotze es parlarà sobre la pime catalana al món, en una xerrada a càrrec del president de la Comissió d’Internacionalització de la Cambra de Comerç de Badalona.

El 19è Sopar Solidari trasllada la parròquia de Sant Bernat Calbó al Níger La parròquia de Sant Bernat Calbó va acollir, el passat dissabte una nova edició del Sopar Solidari. Aquesta cita, que s’hi celebrava per dinovè any, va servir per recollir fons que faran el trajecte del barri Fortuny fins a Nigèria. Un cop allà, donaran impuls al projecte d’alfabetització de la població jove i adulta que està portant a terme des de fa prop de cinc anys al Níger l’ONG Dniger.cat. L’esdeveniment, organitzat per l’ONG reusenca Pont de Solidaritat, va estar conduït pel periodista Xavier Grasset i va comptar amb la presència virtual d’Oriol Grau i amb les actuacions musicals de Fito Luri, Doble Rombo i Jordi Salvadó. Se celebrava a la mateixa parròquia de Sant Bernat Calbó, i els ingressos recollits a través dels tiquets aniran destinats ara a cobrir les necessitats de part d’un país on «un 80% de la població és analfabeta», apuntaven des de Dniger.cat en la presentació de l’esdeveniment. El projecte es basa en «l’alfabetització a través de l’idioma matern, facilitant l’aprenentatge per, després, anar introduint el francès i altres qüestions».

REUS

14/03/2016 diarimés

Mireia Mata i Solsona Directora general d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat

«Les dones empenyen coses que els homes les empenyen diferent»

OLÍVIA MOLET

Mata també és Vicesecretària General d’Entorn, Gestió del Coneixement i Dones d’ERC Susanna Cases

—Quins seran els principals eixos del seu nou càrrec? —Parlem de l’oportunitat que tothom es pugui inserir a la societat en igualtat d’oportunitats. També parlem d’igualtat de deures. La consellera diu el principi que tots compartim, que és que el primer pas cap a la igualtat és la igualtat d’accés al treball, perquè tenint tots accés a un treball digne i amb bones condicions, és la millor manera d’integrar-se i la millor política social. —La igualtat serà clau també en el procés constituent? —Plantegem la Direcció General d’Igualtat en dos eixos de treball: un urgent i un altre important. L’urgent: donar resposta mitjançant el pla de xoc als drames quotidians que tenim, donant unes condicions de vida digna. L’altre: plantejar la igualtat com un pilar en el moment constituent de la república. Volem posar el discurs polític de la igualtat en agenda, procurant també que

s’incorporin el màxim de persones que representin el màxim de col·lectius. —Caldrà celebrar molts anys més el Dia de la Dona? —No cal ser il·lusos. En un discurs recent, la comissària d’igualtat de la Unió Europea (UE) deia que tardaríem 70 anys en arribar a la igualtat entre homes i dones. Això és massa temps. La Taula del Tercer Sector ha presentat un estudi que diu que la crisi ha produit un efecte de feminització de la pobresa. La pobresa es feminitza però el poder continua masculinitzat. Com a societat no ens podem permetre avançar tan a poc a poc. —I per això són necessàries també les quotes? —Ho va dir també la comissària europea. No m’agraden les quotes, però m’agrada els efectes que produeixen. Si això sortís de manera natural seria molt interessant però mentre es condicioni, hem de continuar fent aquesta discriminació en positiu. Volem

fer una república de les persones més preparades. I estem convençuts que hi ha homes, dones, gent jove, gent gran, etc. —Ha patit el masclisme? —No puc dir que hagi patit situacions de masclisme però si que he patit i pateixo encara quan fem reunions interminables, a unes hores del vespre que a mi m’agradaria ser a casa i poder estar amb els meus fills. També he vist companyes que sacrificaven la seva opció a la maternitat per poder-se dedicar a fer una vida política, que és un sacrifici que el fan perquè volen però si que és cert que la vida política té una exigència que moltes vegades fa especialment dur tenir un ús del temps més racional. —A les xarxes socials, moltes polítiques reben insults. —Una dona, pel sol fet de ser dona, no se la pot menystenir ni criticar. Haurem de ser estrictes, no permetent insults per motius de gènere, com tampoc d’origen ni opció sexual. I crec que les pri-

MEDI AMBIENT

L’Ajuntament renova 700 rosers al roserar Joaquima Gallisà de Rueda L’espai dins el parc de Mas Iglesias inclou set noves varietats i reposicions CEDIDA

Redacció

L’Ajuntament de Reus, a través dels serveis de Jardineria de la regidoria de Via Pública, va portar a terme la setmana passada els treballs de renovació de 700 rosers pertanyents al roserar Joaquima Gallisà de Rueda, situat al parc de Mas Iglesias. Aquesta important intervenció va anar a càrrec de l’empresa adjudicatària del manteniment de jardineria. El regidor de Via Pública, Hipòlit Monseny, ha recordat que «el plec de condicions establert en el darrer concurs per adjudicar els treballs de jardineria a la ciutat incloïa el subministrament de rosers, de manera que l’Ajuntament no haurà d’esmerçar-hi recursos suplementaris». La plantació que es portava a terme inclou 350 rosers de 7 noves varietats que encara no estaven presents en aquest roserar i 350 rosers de reposició d’altres varietats, entre les quals destaquen les varietats Albert Via, Ciutat de Reus, Centre de Lectura de Reus, Julio Iglesias i Lluís Llongueras. Mentre duraven els treballs i fins que no finalitzes-

Les feines van portar-se a terme durant la setmana passada.

sin el roserar ha estat tancat al públic. Més de 9.000 metres quadrats Les millores al roserar de Mas Iglesias i a d’altres parcs públics de la ciutat s’emmarca en les accions de manteniment que porta a terme l’Ajuntament per garantir la qualitat dels espais enjardinats municipals. La ciu-

tat de Reus forma part de la xarxa Viles Florides, d’abast català, que reconeix els municipis que tenen una especial singularitat pel que fa a la qualitat i riquesa de la seva vegetació i presència floral. El roserar Joaquima Gallisà de Rueda és un dels pocs de públics existents a Catalunya i té 9.900 metres quadrats dins del parc de Mas Iglesias.

meres persones que han de ser clau en aquestes actituds seran les pròpies dones. A Catalunya, Carme Forcadell, juntament amb la Muriel Casals, són la mostra que quan hi ha dones al capdavant, les coses poden anar d’una altra manera. Les dones empenyen coses que de vegades els homes les empenyen d’una altra manera. De cap manera es pot permetre que se li digui a una dona si és lletja, si no ho és, quin pentinat o vestit porta... —Com es combat la igualtat en el municipalisme? —El fet que hi hagi llistes amb obligatorietat de 40-60% per gènere, fa que tinguem un 35% de dones regidores. També és cert que quan parlem de dones alcaldesses, en el conjunt del país i de tots els partits polítics, anem a un 17%. Què vol dir? Que efectivament les dones no anem sempre al capdavant de les llistes i que quan estem als governs no sempre estem als primers llocs, no som sovint ni l’alcaldessa, ni

Mata, al Casal de les Dones.

la primera tinent d’alcalde ni estem a l’àrea d’urbanisme. —A Reus, per exemple, Noemí Llauradó, va ser l’única dona candidata, d’ERC, presidida però, també per una dona. —És un repte pendent que tenim. També vull citar una màxima de l’Ester Alberich, que diu: on hi ha dones, hi ha dones. Reus té una tradició llarga d’associaci-

ons de dones, va fer una aposta ja fa 10 anys per un edifici en el qual les dones es trobessin. En aquest moment ERC té dones i ha tingut dones polítiques rellevants. Això demostra que quan un municipi aposta per les dones, hi ha sinergies, se senten més valorades i els homes també les valoren més. És una línia que demostra que quan s’hi aposta, dóna fruits.

diarimés 14/03/2016

REUS

SOCIETAT

Una concentració demanarà més «atenció» als casos de gossos desapareguts

OLÍVIA MOLET

La cita, a la plaça Prim el proper 1 d’abril, ha estat convocada en «defensa dels drets dels animals» i especialment arran dels fets al Baix Camp Mónica Pérez

Una trobada popular reclamarà el proper 1 d’abril, a la plaça Prim de Reus i a partir de les set de la tarda, «que es posi atenció» als darrers casos de desaparicions, maltractaments, enverinaments i robatoris d’animals de companyia que un seguit de particulars, organitzats a través de les xarxes socials, han detectat i treuen a la llum pública «des de fa més de dos mesos». Són aquestes mateixes persones, algunes d’elles afectades directament pels incidents, les qui impulsen la cita sota el lema «Units per la defensa animal. Som la seva veu!». La iniciativa neix arran de la troballa, fa algunes setmanes, dels cossos de dos gossos sense vida a la riera de Maspujols, en els quals s’apreciaven signes d’una mort violenta, i vol esdevenir avantsala de la creació d’una plataforma que, des de Reus, «assessori a les

persones sobre com actuar quan es troben davant d’una situació que afecta a les seves mascotes, si les han perdut o si han patit maltractaments d’algun tipus». La trobada tindrà la seva rèplica tot just set dies més tard, el vuit d’abril i també a les set, a la plaça de la Font de Tarragona. La intenció és que l’acte en ambdu-

La iniciativa, que porta per lema «Som la seva veu!» tindrà una rèplica a Tarragona el 8 d’abril es ciutats vagi acompanyat de la lectura d’un manifest en defensa dels drets dels animals i l’organització –en què es preveu integrar al llarg dels propers dies alguna de les associacions animalistes del territori– sospesa la possibilitat que desemboqui en una mar-

xa, a expenses dels permisos per a poder-la portar a terme. Fonts de la mateixa organització expliquen que «la concentració, que serà totalment pacífica, és un primer pas per tal que ens ofereixin una mica d’atenció. Tots tenim clar que la policia té altres coses molt importants a fer, i és normal, però com a ciutadans també esperem que aquesta mateixa policia ens tregui d’un dilema si ens hi trobem». Almenys els Mossos d’Esquadra investiguen els avisos per desaparicions d’animals a la zona de riera de Maspujols, Alforja i altres punts on se n’han detectat. Una «zona calenta» Tot i que sembla que fets d’aquest tipus s’han frenat lleugerament en els darrers dies, aquesta «continua sent, malgrat tot, d’alguna forma una zona calenta» i els afectats han començat a presen-

Bestial va impulsar, al febrer, una passejada pel civisme a Reus.

tar les corresponents denúncies. Les mateixes fonts apunten que, fins al moment, són quatre els cossos de gossos trobats en el mateix estat deplorable i amb evidents signes de violència els últims mesos. En aquest mateix sentit, una petició oberta a la plataforma Change.org acumulava a

data d’ahir unes 5.880 signatures de les 7.500 que encara se’n busquen per demanar que els cossos de seguretat actuïn a nivell local contra la «desaparició massiva de gossos a la comarca del Baix Camp» en entendre que «no són només gossos, sinó part de la família».

Emfamaltot presenta el seu nou espectacle de varietats en favor de nens sense recursos El grup d’animació Emfamaltot, integrat per una desena de persones jubilades, presenta el seu nou espectacle de varietats musicals. La finalitat de l’esdeveniment, la mateixa que el de tots els que organitza aquest particular grup, no és cap altra que la de recollir fons en favor de l’actuació solidària envers els nens sense recursos i amb malalties greus. En aquest cas, l’espectacle «que hem preparat amb tota la il· lusió i totes les ganes de poder ajudar a aquells infants que ho necessiten» tindrà lloc el proper diumenge dia 20 de març a partir de dos quarts de set de la tarda. Se celebrarà a la Sala Santa Llúcia. Els diners que es recullin, a través del pagament de les entrades, servirà «o bé per ajudar a pagar tractaments o bé per, com hem fet alguna altra vegada, col·laborar en la compra de màquines que són necessàries per les malalties dels petits però que també tenen un preu molt elevat». D’aquesta manera, «a banda que ens encanta actuar i ens ho passem genial, col·laborem amb una bona causa», apunten des d’Emfamaltot.

PROMOCIÓ

Una xerrada enceta els actes del 25è aniversari del Casal Despertaferro El Casal Despertaferro celebra enguany els seus primers 25 anys de vida, des que un grup de joves van impulsar un espai de lluita a la ciutat l’any 1991. Per tal de celebrar-ho el Casal ha organitzat diferents actes al llarg de l’any, a banda dels que celebraran també les diferents entitats i organitzacions que participen d’aquesta plataforma. El primer tindrà lloc demà a les vuit del vespre a la Taverna Despertaferro, el bar del Casal Despertaferro, que acollirà la xerrada L’associacionisme popular a Reus, a càrrec d’Adrià Aragonés i Salvador Palomar de Carrutxa. El Casal Despertaferro ha volgut que aquesta fos la primera activitat pensada per commemorar el 25è aniversari, ja que el projecte del Casal s’inscriu clarament com un espai de promoció de l’autoorganització i l’associacionisme a la ciutat. La xerrada realitzarà un recorregut històric des del primer associacionisme del segle XIX a la ciutat, que va eclosionar amb la República, amb el repàs i radiografia de l’associacisme a la capital del Baix Camp en les darrers dècades.

OLÍVIA MOLET

Epocauto atreu milers d’aficionats als vehicles i motos d’època

Dues dotacions de Bombers van treballar ahir al matí per socórrer el conductor d’un vehicle que va sortir de la via a la cantonada entre la raval Robuster i la raval Martí Folguera i va xocar contra un arbre. L’avís va produir-se prop de les vuit del matí i van ser els mateixos encarregats i client de l’Hotel Gaudí que van alertar de l’incident. L’home va ser ferit lleu i el van traslladar a l’Hospital Sant Joan.

Hi participen més d’una setantena d’expositors S. Cases

«Aquí cada cotxe et treu el singlot». Aquesta opinió era generalitzada ahir entre els visitants a la Fira Epocauto. Aficionats i curiosos als vehicles d’època van tenir aquest cap de setmana un punt de trobada a FiraReus, on es van poder mirar, remirar i, també comprar, autèntiques joies. Els Ford Mustang, els Cadillac o els Corvette tenien cua per fotografiar-se, al costat d’altres joies com les motocicletes Vespa, Lambretta o Ossa, els venerats ‘escarabats’ o ‘dos cavalls’. La cita també es va traslladar a l’exterior del pavelló firal, on els aficionats van poder aparcar a l’exterior els seus vehicles, per presumir una estona, compararlos i, sobretot, admirar-los. Alguns exemplars eren veritables rodamons, havent participat en ral·lis i proves d’arreu del territori. Aquest va ser un altre dels grans atractius d’Epocauto i els propietaris de clàssics que n’han fet ús el van valorar molt positivament.

Epocauto, però, també és un punt de trobada per trobar totes les peces i recanvis de vehicles, a més de reunir un bon grapat de venedors de merxandatge, on molts aficionats i curiosos van aprofitar per buidar la butxaca. A més, diverses entitats i grups d’aficionats van aprofitar també per publicitar ral·lis i proves programades pels propers mesos, com el Rally Costa Daurada Legent, previst pels propers 28 i 29 d’octubre, o la Ruta dels Tomets Reus-Torroja-Maspujols, programa el 24 d’abril. 7.000 metres quadrats Epocauto va ocupar una superfície de 7.000 metres quadrats del recinte firal, 1.200 dels quals van estar dedicats a l’exposició de vehicles de la marca Porsche. El vehicle més destacat estava valorat en 200.000 euros. Per al president del Comitè Executiu de firaReus, Isaac Sanromà, «Epocauto és un referent del seu sector a l’Estat, fet que es posa de manifest en la setantena

Un ferit en el xoc d’un cotxe contra un arbre a la raval Robuster

Els aficionats van poder aparcar a l’exterior els vehicles.

d’expositors que hi participen cada any». En aquest sentit, Epocauto ha portat a firaReus a visitants i expositors d’arreu de l’Estat i de diferents punts de Catalunya. En aquest sentit, el regidor de Promoció Econòmica, Marc Arza, va afirmar ahir que «aquesta fira va en la línia de les activitats que donen projecció a la ciutat i després de setze edicions ha situat Reus en el mapa firal estatal entre els aficionats del sector». La fira de vehicles clàssics compta amb una gran implicació dels clubs de clàssics del territori i d’arreu de Catalunya, els

quals han estat molt importants per a captar nous visitants i aficionats. Des de l’organització de firaReus es vol agrair la seva participació i també la del Grup de Motos Clàssiques de Reus, que coorganitza Epocauto juntament amb firaReus i va coordinar la sisena trobada d’entitats del motor, ahir al matí. La inauguració oficial va anar a càrrec d’un dels col· leccionistes de vehicles clàssics més importants de Catalunya, Salvador Claret. La propera fira del calendari serà el Saló de la Moto, que es realitzarà del 29 d’abril a l’1 de maig.

La Biblioteca Pere Anguera adopta ‘un animal de conte’ Amb motiu del Dia Internacional del Llibre Infantil, l’OEPLI amb el patrocini del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport convoca el concurs Adopta un animal de conte. El concurs consisteix en escollir un llibre o un animal que tingui rellevància en alguna història i fer un dibuix d’aquest animal tal com un se l’imagina. A la Sala Infantil de la Biblioteca es troben les plantilles per a participar-hi.

PUBLICITAT

14/03/2016 diarimés

A PARTIR D’AVUI: DIGITAL

WWW.DIARIMES.COM

EL NOU PORTAL INFORMATIU DE LES COMARQUES DE TARRAGONA

PERQUÈ VOLER-NE MÉS, ÉS BO.

diarimés 14/03/2016

CAMP DE TARRAGONA

CAMBRILS

El jutge admet a tràmit la querella contra els dirigents de la Cooperativa Un grup de sis afectats han denunciat fins a deu membres, entre ells, el director general, per un presumpte delicte d’administració deslleial, entre altres Sílvia Jiménez

El jutjat d’instrucció número 3 de Reus ha acceptat a tràmit la querella que un grup de sis afectats per la fallida de la Cooperativa Agrícola de Cambrils han interposat contra els màxims responsables de l’organització. El jutge ha citat a declarar, en qualitat de testimoni-pèrit, a l’auditor Josep Maria Boada. D’altra banda, requereix al director general de la Cooperativa Agrícola, Josep M. Siuró, que aporti tota la documentació comptable de l’ens del darrer lustre, en un termini de 10 dies, a comptar des del passat 10 de març. La querella presentada per aquest grup de sis socis afectats acusa a deu dels dirigents de l’organització agrícola d’un presumpte delicte d’administració deslleial. En concret, tal com va avançar Diari Més, la querella apunta al director general de la Cooperativa, Josep M. Siuró, al director gerent, Xavier Mas, al president del Consell rector, Jaume Baiges, així com a set persones més (cinc interventors de comptes, al secretari del Consell rector i al tresorer). En concret a Josep M. Escrivà Sabaté, Pau Serra, Josep M. Escoda, Josep M. Domingo Espolet, Andreu Mas Coll, Jaume Solana i Agustí Massagué. Segons l’auto, dictat el passat 10 de març, el jutge cita a declarar el pròxim 15 d’abril Josep Maria Boada, en qualitat de testimoni, per tal que aporti l’informe d’auditoria 2014 relatiu a Agrícola i Caixa Agrària i Secció de Crèdit de Cambrils. De fet, aquest informe d’auditoria de 2014 és una de les proves que els denunciants aportaven com a prova en la querella. El document no alertava dels problemes de solvència i del CAMBRILS

La plataforma d’afectats recomana l’adhesió a l’acord de refinançament cedida

ACN

La Plataforma d’Afectats per la Cooperativa Agrícola de Cambrils recomanava ahir als seus membres que signin l’acord de refinançament proposat per l’entitat i recolzat per un pla de viabilitat. El pla presentat garanteix el retorn del 40% dels estalvis i l’ajornament de la resta a terminis de fins a 16 anys. «Recomanem amb la boca petita que signin», va explicar el president de la Plataforma, Dani Pallejà. «És l’opció menys dolenta que hi ha, amb un termini que ens sembla massa llarg però que dins de les incerteses és la menys incerta», defensava. L’advocat de la Plataforma, Luis Salas, també va fer una crida en el mateix sentit: «L’alternativa a un acord de refinançament és seguir en situació d’insolvència, que obligaria la presentació de demanda de concurs». Els impositors que vulguin adherir-s’hi ho han de fer entre dilluns i dimecres a la Cooperativa, davant notari. A la fase final del preconcurs, que acaba el 21 de març, els afectats estan cridats a signar per l’acord de finançament avalat pel pla de viabilitat presentat per la Cooperativa. En aquest risc de liquiditat als que, segons els querellants, la Cooperativa Agrícola ja apuntava aleshores. Segons ja va recollir Diari Més,

del 2014 fou de 8,8 milions d’euros i que es van registrar pèrdues per valor de 3.160.550,65 euros. Tot i això, en la memòria econòmica de 2014 s’argumentava com a conclusió del risc de liquiditat de la societat que «es gestiona de forma que sempre pot fer front als seus compromisos puntualment». Els documents En l’auto, el jutge requereix a Josep M. Siuró que aporti la documentació comptable dels darrers cinc anys de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, així com les actes de les assemblees i Juntes Rectores del mateix període. El magistrat l’insta a fer-ho en un termini màxim de 10 dies.

Citen a declarar l’auditor, com a testimoni, i requereix els documents dels darrers 5 anys

L’assemblea d’ahir que, un diumenge més, va ser multitudinària.

sentit, la Cooperativa ha habilitat unes hores en què recollirà les adhesions de tots els impositors que vulguin davant un notari entre dilluns i dimecres. Amb tot, podrien habilitar-se més hores durant la setmana

si fos necessari. Durant l’assemblea d’ahir, la directiva de la Plataforma va informar els afectats sobre les condicions de l’acord de refinançament i qui pot signar. En tot cas, s’haurà de signar a títol individual

el document esmentat recollia un saldo negatiu sobre el deteriorament de préstecs i crèdits amb socis de 87.654 euros l’any

2013. Aquest va caure fins als 1.280.607 euros l’any 2014. Tanmateix, en la memòria econòmica de l’Agrícola i Caixa Agrària

cedida

MONT-ROIG DEL CAMP

Tast de paelles encarxofades

XX Trobada d’Armats

Centenars de persones van poder gaudir ahir del Tast de paelles encarxofades maridades amb la cervesa Inedit Damm que es va organitzar a Cambrils, amb motiu de la campanya gastronòmica Encarxofa’t. La paellada popular es va celebrar a la Plaça del Pòsit i els assistents van poder gaudir de les racions de paelles elaborades pels restaurants participants en aquesta mostra.

Prop de 700 armats van desfilar ahir pels carrers de Mont-roig en la XX Trobada d’Armats de les Comarques Tarragonines. A més de la Colla d’Armats de Montroig, van participar les colles del Pla de Santa Maria, Reus, Vilaplana, la Palma d’Ebre, Valls, Vilallonga, Alcover, Constantí, la Pobla, l’Espluga de Francolí, l’Arboç, el Vendrell, Montblanc, Riudecols, Riudoms, Juneda, Maspujols i Flix.

perquè «la plataforma no és afectada directament». Pallejà deia que la posició de la plataforma, a favor de signar l’acord, s’ha anat confirmant després de l’assessorament dels darrers dies. i Secció de Crèdit de Cambrils SCCL, que també es va presentar com a prova al Jutjat d’Instrucció, s’evidencia que la xifra de negoci

Aquesta és la primera denúncia feta pública contra la Cooperativa Agrícola després de la fallida de la secció de crèdit, mentre els seus dirigents continuen lluitant per evitar el concurs de creditors. A banda del presumpte delicte d’administració deslleial, se’ls acusa de suposades coaccions, falsedat documental i falsedat en document mercantil. Els querellants demanen, com a mesura cautelar, que els denunciats dipositin una fiança d’1.100.000 euros de forma solidària i que, en cas de no fer-ho, es dicti l’embargament dels seus béns. El grup de querellants suma un perjudici de 933.059 euros que, en conjunt, la fallida de la secció de crèdit els ha ocasionat. cedida

CAMP DE TARRAGONA

SOCIETAT

OLÍVIA MOLET

14/03/2016 diarimés

MONT-ROIG

El jutge aprova el conveni i atura el concurs de creditors de Bonmont L’acord, presentat per la societat, compta amb el vot favorable del 72,6% del passiu ordinari BONMONT.ES

Sílvia Jiménez

I Cursa de la Dona a Vila-seca Unes 140 persones van participar ahir a la I Cursa de la Dona de Vila-seca que es va celebrar al Parc de la Torre d’en Dolça. El recorregut tenia una distància de 5 quilòmetres i era de caire no competitiu. La festa va culminar amb una paella a preus populars al mateix Parc de la Torre d’en Dolça

TRÀNSIT

Dos ferits en un xoc frontal a Bellvei Un xoc frontal entre dos vehicles va provocar ahir retencions i dos ferits que van haver de ser evacuats a l’hospital del Vendrell. Segons va informar el cos de Bombers, l’accident es va produir per la tarda a la N-340, al terme municipal del Bellvei. A causa del xoc, un dels cotxes ha anat a parar a un terraplè. El sinistre va provocar retencions a la via. MEDI NATURAL

Mor un cap d’olla a la platja de Riumar Un exemplar de cap d’olla gris ha va morir ahir a la platja de Riumar, a Deltebre (Baix Ebre). El cetaci, d’uns tres metres de longitud total i uns 350 kilos, va arribar a la platja viu i els agents rurals van inicir un protocol de rescat. Amb tot, l’animal va morir i va ser traslladat al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA), de la UAB i l’IRTA, per practicar-li la necròpsia.

El titular del jutjat Mercantil número 1 de Tarragona ha dictat sentència favorable al conveni presentat per la societat Club Bonmont Terres Noves S.L. i que compta amb el vot favorable d’un volum de creditors que conformen un 72,66% del passiu ordinari. El jutge decreta el cessament, a tots els efectes, de la declaració del concurs de creditors presentat per l’empresa, al mateix temps que informa del cessament de l’administrador concursal. Les noves funcions d’aquest queden recollides en l’acord presentat per la societat. La sentència del jutjat Mercantil es publicava al Boletín Oficial del Estado aquest dissabte, 12 de març. Segons la sentència, l’administració concursal és requerida per informar sobre la seva actuació en el termini d’un mes a partir de la notificació de la resolució del jutge. Tanmateix, es requereix el deutor a què informi al jutge, amb periodicitat semestral, sobre l’evolució del conveni. La sentència, per altra banda, no és ferma, ja que contra la mateixa es pot interposar recurs d’apel·lació. El Club Bonmont pertany a la família suïssa Lavanchy. Fins a principis de 2015 aquesta família era propietària del 50 per cent de la companyia. Posteriorment, va comprar l’altra meitat a Medgroup, i es va convertir en l’únic

Imatge amb què l’empresa promociona el club de golf a la seva plana web.

L’empresa va presentar el concurs de creditors voluntari i abreviat l’any passat titular de la mateixa. Club Bonmont Terres Noves S.L. va entrar en concurs de creditors el passat mes de no-

El Club Bonmont pertany a la família suïssa Lavanchy en la seva totalitat vembre. Va presentar, de fet, un concurs de creditors voluntari i abreviat amb l’objectiu de reconduir l’empresa i impulsar nous

projectes. Entre aquests, roman aturat, l’hotel de luxe que la societat volia obrir el 2008 i quees va reactivar al 2014 a càrrec de Medgroup. Segons el primer projecte, de l’any 2008, l’hotel de luxe havia d’obrir amb el nom d’Hotel Sheraton Bonmont Golf Resort & Spa.

Se hacen boletines eléctricos Instaladores eléctricos autorizados

Renueva tu casa crisis

Oferta anti-

TAMBIÉN TENEMOS PUERTAS DE PISO Y TECHOS DESMONTABLES

Cocina

5.300 €

Muebles cocina 3ml altos y bajos. s. Granito nacional con su zócalo. 2 28 m de azulejos, aproximadamente. mente. Aproximadamente, 7 m2 gres. Horno + vitro Teka. - Fregadera inox 2 c. Universo - Monomando fregadera. Campana decorativa 60 cm Teka. ha 100 x 70 cm, - Colocació de azulejos y suelo de gres. - Plato de ducha oro Victoria blanco lavabo, inodoro Rectificar agua y desagües cocina. Hacer instalación eléctrica. - Material. marca Roca, grifería, 22 m2 azulejos (aprox.), 3 m2 aprox. de gres, rectificación de fontaneríoa para ducha y co colocación de azulejos 70 m2 aprox. de gres. y suelo s Suelo y zócalo colocado.

€ Baño 2.350

Suelo dee gres

2.600 €

Colocación incluida

Descubre nuestras ofertas en parquet

Calle 6, nº 35 - BONAVISTA Ca Tel. 977 549 108 605 915 918-605 915 917 www.ceramicasgavilan.com

diarimés 14/03/2016

CAMP DE TARRAGONA

MEDIAMBIENT

CONCA DE BARBERÀ

El Priorat lliurarà el dossier per la candidatura a la UNESCO al gener

CEDIDA

Rull es reuneix amb l’entitat que lluita perquè el paisatge agrícola de la comarca sigui Patrimoni Mundial CEDIDA

Redacció

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va reunirse ahir amb diversos membres de l’entitat Prioritat, que treballa per impulsar la candidatura a la UNESCO per tal que el paisatge agrícola de la comarca del Priorat sigui reconegut com a Patrimoni Mundial. La trobada va servir per definir que el dossier final de la candidatura es lliurarà el gener del 2017. Actualment, l’Observatori del Paisatge treballa en dos documents per completar el dossier de candidatura. Un d’ell és el projecte de caracterització històrica del paisatge cultural Priorat-Montsant-Siurana, que ja està enllestit. I, l’altre, és el Pla de Gestió del Priorat-MontsantSiurana, que encara es troba en fase final de redacció. Tots dos documents se sotmetran a la consideració dels ajuntaments i de les entitats implicades abans de poder presentar el dossier final de la candidatura. A més de la candidatura de la UNESCO, el territori està desenvolupant altres iniciatives transversals, com la Carta del Paisatge del Priorat i la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS). En aquest sentit, el Parc Natural de Montsant, amb tots els actors públics de la comarca, treballa per a l’adhesió a la CETS, una iniciativa de la Federació EUROPARC per promoure el desenvolupament del turisme en clau de sostenibilitat als espais

Una cinquantena de voluntaris van col·laborar, ahir.

Netegen i planten arbres autòctons al Tros de la Font de Vilaverd Contribueixen a la recuperació del bosc de ribera El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, visita el Parc Natural de la Serra del Montsant.

La Generalitat recuperarà el pressupost per gestionar els parcs i espais protegits naturals protegits d’Europa. La CETS és un compromís voluntari que orienta els gestors dels espais naturals protegits i les empreses a l’hora de definir les seves estratègies de forma participada. L’adhesió es considera una oportunitat per vehicular totes aquelles veus i iniciatives que demanen un model turístic propi per al Priorat. També perquè es tingui en compte les sin-

gularitats i permeti una projecció de futur que s’avingui amb el respecte a la natura, el patrimoni i la cultura. El nou repte vol definir com ha de ser aquest desenvolupament turístic a partir del que ja és i allò que vol ser la comarca. D’altra banda, Rull va anunciar que recuperaran les dotacions pressupostàries necessàries per al bon funcionament dels catorze Parcs Naturals de Catalunya i els espais naturals protegits. Durant una visita al Parc Natural de Montsant, Rull va insistir en el paper dinamitzador dels parcs i espais naturals per a l’economia de moltes comarques, i va asse-

gurar que «cada euro invertit en un parc natural té un retorn de 9 euros». Per això, va anunciar «el compromís de tornar a recuperar la inversió que fèiem l’any 2011 en aquest àmbit», perquè la gestió dels Parcs naturals i els espais naturals protegits és una «prioritat bàsica» del Govern, va recordar. Va apuntar que el Departament calendaritzarà la inversió per al personal i la millora de les instal·lacions de cara als dos anys vinents. Les accions són la resposta a les retallades dels darrers anys, que han impactat de manera negativa en els territoris amb espais naturals protegits.

Redacció

L’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals va celebrar ahir el dia de les espècies autòctones amb l’eliminació de canyes i una plantada d’arbres autòctons al Tros de la Font de Vilaverd. Fa unes setmanes, la brigada del Consell Comarcal de la Conca de Barberà va treballar uns dies per eliminar la canya amb aturats de llarga durada. Després, l’Ajuntament de Vilaverd va contractar una retroexcavadora per eliminar bona part del rizoma de les canyes tallades i fer els forats. Ahir, una cinquantena de voluntaris van participar

per acabar d’eliminar el rizoma de la canya on no arriben les màquines, tallar algunes canyes més i ajudar a la recuperació del bosc de ribera. La majoria dels participants eren famílies del poble però també va participar gent de Montblanc, la Riba, Reus, Tarragona i, fins i tot, del Priorat. Entre tots, van netejar més de 1000 metres quadrats de canya i van plantar cinquanta arbres, sobretot salzes, freixes de fulla petita, sargues, àlbers, oms, gatells i saücs. Aquests arbres van ser trasplantats d’altres zones del Francolí amb una densitat d’arbres elevada.

GASTRONOMIA

La Festa de l’Olla reviu un dels plats més tradicionals d’Altafulla

ILDEFONSO CUESTA

Es van repartir fins a 500 racions d’aquest plat Redacció

La XXXV Festa de l’Olla va omplir Altafulla de tradició i festa durant al llarg del dia d’ahir. Es van aconseguir repartir fins a 500 racions d’aquest plat típic local enmig d’un ambient familiar i obert a tothom. La combinació de cigrons, patates, conill, pollastre i costella de porc no va deixar a ningú amb gana. El secret de la salsa, però, va continuar sent un misteri per tot aquell que només menjava i va quedar clar que només els cuiners més experts ens seran els perpetuadors. Al llarg d’ahir, es van poder aglutinar dos actes. El segon va ser la celebració del

Dia de l’Arbre. La jornada va començar a les deu del matí a l’Era del Castell. Els participants van poder plantar les anomenades «alzines de Bigas Luna» i també van poder dur a terme una plantada de pins a la finca de l’Associació Mediambiental La Sínia. Els assistents van poder gaudir d’un petit refrigeri i d’activitats diverses. Entre les més destacades, també van dur a terme una bicicletada popular que va culminar a l’entorn de l’Ermita de Sant Antoni. La Penya Ciclista d’Altafulla va ser l’amfitriona del moment. Aquests van definir l’activitat com «una ruta per a tothom».

A dalt, la trobada gastronòmica i, a baix, la plantada d’arbres.

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

14/03/2016 diarimés

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

TRIBUNA

Aposta per la innovació, però mantenint les arrels El sostre de paper CARLES ABELLÓ Director General de Tamediaxa SA, empresa editoria del Diari Més

Ens trobem davant d’un moment molt important per a la història del nostre Diari Més. Enguany se celebren 12 anys de la posada en marxa d’aquest projecte periodístic ambiciós que, amb el temps, ha assolit una maduresa i una consolidació en el panorama comunicatiu de la demarcació de Tarragona. Aquest 2016, però, més que els 12 anys que portem exercint la professió periodística amb rigor i valentia, hi ha dos motius més pels quals estar orgullosos. En primer lloc, arribem a la xifra màgica de 3.000 números editats del Diari Més. Assolir un número tan rodó és motiu de satisfacció i alegria per a l’equip humà i professional que tinc l’honor d’encapçalar. Treure el Diari Més cada dia al carrer és la suma dels esforços dels qui formem part del projecte. Periodistes, comercials, el departament de distribució, el de comptabilitat; totes les persones que formem el Diari Més posem el nostre granet de sorra perquè aquest diari hagi aconseguit posicionar-se, en aquests 12 anys, com un mitjà de comunicació de referència per a tots els ciutadans i ciutadanes. Cal destacar la importància d’haver assolit aquest objectiu, si tenim present quin és l’estat de la professió periodística avui dia i també de la situació del panorama comunicacional arreu del territori. En els darrers anys, els professionals del

sector de la comunicació hem vist com molts dels mitjans tancaven les seves portes i desapareixien, a causa de la crisi econòmica i de la dificultat de mantenir un projecte periodístic. Sent conscient d’aquesta dificultat, el Diari Més ha sabut, no sense esforços i sacrificis, mantenir aquesta aposta per la informació de proximitat i accessible per a tots els

Els nostres lectors podran consultar el Diari Més digital allà on vulguin. Aquest nou mitjà de comunicació vol seguir els passos del Diari Més en paper, esdevenint un mitjà de referència a la demarcació de Tarragona, amb l’avantatge de poderse llegir sense els límits geogràfics ciutadans. En aquesta «supervivència» recau la importància de celebrar any rere any el nostre aniversari i, enguany encara més, l’arribada a l’edició número 3.000 del Diari Més. Ens sentim plenament orgullosos de poder commemorar aquesta efemèride, perquè significa dues coses ben importants. En primer lloc, la confiança que ens mostren els nostres lectors; i és que els 25.500 exemplars que es distribueixen diàriament s’acaben a tots els punts de distribució que hi ha repartits per les quatre comarques on som presents, Tarragonès, Alt i Baix Camp i Baix Penedès. I, en segon lloc, perquè es demostra que s’estan fent bé les coses. Des del Diari Més hi ha la ferma convicció de seguir treballant en aquesta línia, perquè els resul-

tats són molt positius. I fruit d’aquesta convicció, em complau exposar als nostres lectors i lectores la principal novetat que presenta el Diari Més en aquest 2016. Aquest mitjà de comunicació fa un pas més enllà i presenta la seva versió digital. Els mitjans digitals tenen gran protagonisme en el dia a dia de molts dels ciutadans. Actualment són moltes les persones que consulten a través dels seus dispositius electrònics les notícies més rellevants. Per aquesta raó, no volem perdre aquesta oportunitat i engeguem un projecte engrescador i molt motivador: el Diari Més digital. A partir d’avui, els nostres lectors podran consultar-ho allà on vulguin. Aquest nou mitjà de comunicació vol seguir els passos del Diari Més en paper, esdevenint un mitjà de referència a la demarcació de Tarragona, amb l’avantatge de poder-se llegir sense els límits geogràfics. Amb aquest nou projecte periodístic, que complementa l’oferta informativa del Diari Més, s’aposta per la innovació. La jove redacció del digital utilitza tots els recursos audiovisuals, al seu abast, per explicar les notícies que més interessen als ciutadans. Vídeos, mapes descriptius o infografies interactives serviran per mantenir, encara més, el contacte directe amb els nostres lectors i lectores. És una aposta decisiva, una aposta per la innovació, però mantenint les nostres arrels. Només em resta agrair als lectors i anunciants la confiança rebuda en aquests 12 anys i que esperem que en siguin molts més. I, a l’equip de professionals del Diari Més i el Diari Més digital per la feina ben feta.

Al llarg d’aquests dotze anys, Di﹣ ari Més ha aconseguit sobreviure a qualsevol tipus d’obstacle. Diuen que el que no et mata, et fa més fort. Diari Més ha aconseguit navegar en un oceà revoltat per la crisi econòmica i envoltat per vaixells enfonsats. La crisi ha passat factura als mitjans de comunicació i ha fet forat també en la professió periodística. Però, Diari Més ha continuat la seva travessia, malgrat les dificultats d’una conjuntura econòmica que no feia pas fàcil veure port. Al mateix temps, al llarg d’aquesta última dècada, el nostre diari ha hagut d’encaixar les embranzides dels canvis en la societat i els seus hàbits que la nova era digital ha imposat. Mentre alguns insisteixen a atiar el debat sobre la decadència de la premsa escrita, Diari Més ha constatat que aquest tipus de premsa, la nostra, continuarà existint tant de temps com els seus lectors vulguin. Mentre hi hagi demanda, hi haurà diari en paper i, mentre l’accés a les noves tecnologies no estigui a l’abast de tots els segments de la població, la seva existència estarà prou justificada. Perquè l’accés a la informació ha de ser sempre fàcil, lliure i, sobretot, gratis. Però, després de dotze anys, calia trencar el sostre de paper que impedia el seu creixement. El salt de Diari Més digital suposa el trencament de les seves fronteres geogràfiques de distribució, l’ampliació del seu públic lector i, sobretot, l’arrodoniment d’un producte periodístic que, a partir d’ara, comptarà amb el suport audiovisual per oferir una informació més completa i, sobretot, immediata. Calia esperar a assolir la maduresa per fer-ho i, després de dotze anys, Diari Més pot presumir d’haver-se establert sobre columnes suficientment sòlides com per evolucionar i reinventar-se amb una edició digital que, no només oferirà els continguts de l’edició en paper, sinó que també els complementarà amb els nous recursos. La rapidesa amb què tot evoluciona comportava el risc d’obrir-se lloc entre els diaris digitals de qualsevol manera, sense reflexió ni preparació, a qualsevol preu. Era necessari esperar al moment adient i l’edició del número 3.000 ho és, sense cap mena de dubte. El que passi a partir d’ara depèn de vostès, els lectors.

Sílvia Jiménez Directora del Diari Més

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

14/03/2016 diarimés

PRESENTACIÓ cristina aguilar

A partir d’ara, totes les notícies també a la versió online del Diari Més.

El Diari Més presenta la seva versió digital coincidint amb el número 3.000 Aquest mitjà de comunicació, referent a les comarques tarragonines i l’únic gratuït en llengua catalana, celebra el seu 12è aniversari Redacció

Un any més l’equip humà del Diari Més té l’oportunitat de dirigir-se directament als seus lectors i anunciants i celebrar conjuntament amb ells que ja en van dotze anys, els que cada dia, de dilluns a divendres, el Diari Més surt al carrer per tal d’apropar la informació més pròxima, però també la d’àmbit general i internacional als seus lectors. Aquest dotzè aniversari ve carregat de notícies fresques i és que, a banda que coincideix amb

el número 3.000 de la seva versió en paper, el Diari Més llença la seva versió digital, que se suma al diari en paper que molts lectors ja coneixen i esperen cada matí. Des de fa uns mesos, que l’equip del Diari Més ha preparat amb molt d’esforç i cura aquest portal informatiu, que vol ser un mitjà de comunicació de referència, tal com és la versió en paper. La voluntat és continuar oferint als seus lectors, amb els recursos i les eines que ofereixen les

noves tecnologies, la informació del Camp de Tarragona i Costa Daurada, a més de ser un punt

El Diari Més Digital vol ser un mitjà de referència, tal com és la versió en paper més per interactuar amb ells a través del portal informatiu, però també de les xarxes socials de Facebook i Twitter.

Ja fa molt de temps que el Diari Més utilitza aquestes xarxes socials per donar a conèixer la seva

L’equip humà treballa cada dia per tal d’oferir els seus lectors la informació de proximitat edició en paper o per informar de les promocions que es van realitzar de manera setmanal; i per compartir els principals titulars

del dia a dia; ara bé, ara es potencia molt més l’ús d’aquestes xarxes en aquesta nova etapa amb la versió en paper i la versió digital del Diari Més. Tot i aquestes novetats, el Diari Més continua treballant per tal d’apropar, ja sigui en paper o a través de la xarxa, les informacions del Camp de Tarragona i Costa Daurada, portant a terme un periodisme rigorós i de proximitat. En aquests 12 anys, el Diari Més ha esdevingut un mitjà de

comunicació referent a la demarcació de Tarragona i és l’únic diari gratuït editat en català, característica que fa del Diari Més, un diari únic dins del panorama comunicacional. Prova d’això és que en aquests 12 anys, s’han tret al carrer 3.000 números, una efemèride que cal remarcar, ja que són moltes notícies escrites, moltes fotografies publicades, articles d’opinió i anuncis publicats. Tot plegat, fet per un equip humà professional i entregat a aquest projecte comunicatiu.

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

UNA NOVA PROPOSTA

El Diari Més Digital, una forma diferent de rebre la informació de proximitat Es tracta d’una evolució en la manera com s’ofereixen els continguts informatius des de l’edició gratuïta que ja s’ha convertit en un referent cristina aguilar

Redacció

La digital és una evolució que sembla gairebé inexorable en el sector dels mitjans de comunicació escrits. Però la manera en què les empreses periodístiques afronten els nous reptes comunicatius són ben diversos. Des del punt de vista d’un mitjà estrictament de proximitat, com el nostre, hi ha el convenciment de què el ‘paper’ és essencial com a eina per a fer arribar la nostra proposta comunicativa al lector. I la nostra intenció és la d’aconseguir oferir un valor afegit a aquesta informació. Els ‘targets’ són ben diferents per a cada cas. La distribució del Diari Més és àmplia i el públic al qual va adreçat i a qui li interessen els seus continguts representa un ventall molt ampli i segurament poc homogeni. Sempre hem defensat, a més, que hi ha molts lectors que, si no fos per la facilitat d’aconseguir un mitjà de manera gratuïta, no tindrien a l’abast cap altra referència de premsa escrita. I tot plegat, en català. Això que sembla tan obvi no ho és tant en el cas de la premsa. No ha estat fins als últims anys que alguns dels mitjans escrits més importants del país no s’han plantejat la necessitat d’esdevenir bilingües (perquè partien d’una edició originalment en castellà), mentre que d’altres encara a hores d’ara ni tan sols s’ho han plantejat. En aquest sentit ens sentim orgullosos d’haver contribuït, ni que hagi estat en un percentatge modest, a la tasca de normalització de la llengua catalana. Aquesta és una circumstància que, a punt d’enfilar la segona dècada del segle XXI, encara no està regulada. Curiosament, en el nostre cas, des del

vol dir, però, que no hi hagi elements informatius que, per les seves característiques o per la narrativa emprada, no puguin ser d’interès fora de l’embolcall local. La nostra aposta informativa, doncs, ens ha de permetre estar a l‘alçada dels que esperen els lectors potencials i aquells que hi puguin accedir des de qualsevol racó de món –si s’escau. El target digital és força diferent del que ‘consumeix’ l’edició de paper. Ho és perquè pot ser molt més àmplia, però també perquè el consum d’informació online correspon també a uns perfils demogràfics i socials més joves, amb interessos que passen

Les xarxes socials són ara un canal de distribució de continguts global i immens

Les notícies diàries es podran consultar tant en el Diari Més en versió paper com en la versió digital.

nou Diari Més Digital ens hem proposat enfilar un camí invers. La nostra llengua de treball serà el català. La informació i els continguts estan pensats i seran elaborats en català però volem poder oferir-los també

en castellà. La manca de límits ‘físics’ en un mitjà online ha fet que ens plantegem trencar amb fictícies barreres idiomàtiques que puguin equiparar-se a les geogràfiques. La nostra informació de proximitat serà oferta en cas-

tellà per aquells que, residents a Catalunya, prefereixin rebre-la així, però també serà un contingut que podrà assolir un major recorregut en àmbits allunyats del domini lingüístic català. Pot semblar un esforç desmesu-

rat quan es tracta d’un mitjà de proximitat, però nosaltres no ho creiem així. El Diari Més Digital aspira a oferir informació de qualitat que, efectivament, concentrarà la seva atenció en àmbits de proximitat. Això no

per tot allò que es pot assumir des d’una plataforma online, ara ja majoritàriament, mòbil. Justament la capacitat d’adaptació del nostre mitjà digital als dispositius mòbils és una de les eines que hem treballat especialment. La web serà accessible des de qualsevol telèfon intel·ligent o tauleta. El disseny s’adequarà completament a les necessitats de la interfície d’una pantalla petita i tàctil. Es tracta, al capdavall, d’aplicar un concepte anglosaxó que ja comença a ser molt conegut: hem planificat una plataforma ‘responsive’. En podem dir ‘adaptativa’, atractiva i adequada per a les xarxes socials. En essència, l’estructura del Diari Més Digital no variarà excessivament de l’edició ’tradiciContinua a la pàgina 6 

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

14/03/2016 diarimés

diarimés 14/03/2016

 Ve de la pàgina 4

onal’ pel que fa a la segmentació de continguts. Les seccions de Tarragona i Reus continuaran sent les més rellevants a l’hora d’aportar continguts, però després hi haurà una evolució en la cobertura geogràfica que s’estableix en el ‘paper’. La secció de Camp de Tarragona es manté, però es diferenciarà completament d’aquelles informacions rellevants que procedeixin de les Terres de l’Ebre. De la mateixa manera, en l’àmbit digital també es vol fer una aposta decidida per tot allò que esdevingui en la zona del Baix Penedès. No faltarà tampoc la informació esportiva, que en aquest cas també tindrà un tracte preferent en els grans equips de la demarcació, des del Nàstic, la Poble, el Reus Deportiu en futbol, però també la competició d’hoquei, la de bàsquet i aquells esports en els quals hi hagi una representació tarragonina rellevant. L’actualitat catalana, l’espa-

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000 nyola i la del món també hi tindran cabuda, tot i que amb un filtratge determinat per una visió localista d’aquesta informació. Però segurament el més rellevant d’allò que volem oferir com a continguts informatius serà la tipologia de les peces informatives. Volem oferir al lector la possibilitat de tenir mapes interactius, enquestes temàtiques, cobertures informatives en directe, mòduls de participació que serveixin com a peces informatives, infografies... A banda, és clar, de tot un perfil visual molt accentuat, amb especial atenció als vídeos i les imatges que acompanyin perfectament les informacions. Hi haurà formats de presentació informativa que seran innovadors i que a mesura que vagi creixent el Diari Més Digital com a mitjà aniran descobrint els nostres lectors. Si l’evolució digital és una conseqüència lògica en els plantejaments de futur de qualsevol mitjà de comunicació, n’hi ha

cristina aguilar

El Diari Més Digital compta també amb el seu propi canal YouTube.

una altra que també resulta evident: la presència a les xarxes socials. La presència ‘social’ a la xarxa és absolutament necessària per a qualsevol mitjà que vulgui arribar als seus lectors. Perquè, al capdavall, ara ja es tracta d’això: anar a buscar al lector allí on consumeix informació. El consum d’informació des de les plataformes de comunicació mòbil no para de créixer, Tant és així que ja comença a estar, en alguns casos, per sobre de l’ús d’internet que es fa des de mitjans de sobretaula o d’escriptori. La millora tecnològica de la telefonia mòbil, de les transmissions de dades i que els ‘continents’ (aparells que tenen capacitat de processador que molts ordinadors no tenien fa pocs anys) han dut a una revolució en la manera d’accedir a la informació. I es tracta d’una revolució no tan sols tecnològica, que també, sinó també de transmissió d’interessos i informació. Els mitjans de comunicació hem passat en poc anys de ser emissors unidireccionals a convertir-nos en un node més d’una teranyina global

cristina aguilar

El Facebook serà un canal fàcilment accessible des del mòvil.

que no para de sumar nous fins, noves connexions. Ja no hi ha missatgers unidireccionals. La informació, allò que es comunica té reacció directa i de vegades immediata. Per això la informació del Diari Més Digital també estarà servida per les xarxes socials, perquè la viralització és la nova fórmula de distribució de continguts. Segurament permet encertar més amb el receptor final gràcies a què es produeix una distribució relativa a interessos comuns entre persones que comparteixen una comunicació bidireccional. També és cert que l’augment d’aquesta informació obliga a dedicar-hi menys temps a cada imput que es rep. Això fa que sovint continguts més lleugers i amb menys ’càrrega’ informativa triomfin més. De tota manera, des del Diari Més Digital tenim el ple convenciment de que es pot aconseguir un terme adequat entre la informació de proximitat de qualitat i la seva presentació feta de manera atractiva i adequada per a les xarxes socials.

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

14/03/2016 diarimés

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000 Carles Magrané Director del Diari Més Digital

cristina aguilar

L’equip del Diari Més Digital. D’esquerra a dreta: Carla Pomerol, Marta Olivé, Elena Pedrola, Anna Ferran, Carles Magrané i Cristina García.

«Un dels principals valors afegits és la voluntat de presentar propostes diferents» «Les dues redaccions, la de paper i la digital treballaran coordinades i es donaran suport mútuament», afirma Carles Magrané Redacció

—Quan i com sorgeix la idea de crear la versió digital del Diari Més? —És difícil d’establir un moment precís en el qual es pren la decisió. Es tracta d’un procés de maduració i anàlisi de diverses possibilitats respecte del que, des

de l’empresa editora, es considera que ha de ser el futur del diari. Des de fa mesos s’estudien les possibilitats de creixement del projecte periodístic del Diari Més. Una vegada consolidat el projecte de la publicació, amb 12 anys ja de trajectòria, semblava clar que calia plantejar-se nous reptes.

Es van descartar altres opcions i, des el Consell d’Administració de Tamediaxa SA, la que es va considerar més factible va ser la de desenvolupar una proposta digital. Això va ser al llarg del 2015; va ser aleshores que se’m va encarregar el desenvolupament del projecte i ara ja estem a les portes

de veure la llum. —Quina serà la cobertura del Diari Més digital, entenent que un mitjà en línia es pot consultar arreu del món? —Suposo que cal diferenciar entre el que serà l’abast de públic potencial que tindrà el Diari Més Digital i la cobertura informativa

que tindrà. En aquest últim cas, la nostra cobertura serà el conjunt de les comarques de Tarragona. Fins ara, amb l’edició en paper ens havíem concentrat en el Camp de Tarragona, el nostre àmbit natural i sobre el qual es planifica la distribució d’exemplars. En el cas del digital, hem

volgut anar més enllà i informativament pretenem estar al cas d’allò rellevant que succeeixi a les deu comarques tarragonines. El format digital ens permet segmentar més fàcilment la presentació de la informació. Aquesta segmentació, però, contrasta amb el fet que, com a mitjà en

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000 línia, les possibilitats d’accés als lectors són molt més grans que en l’edició en paper. Una de les limitacions més evidents en l’abast global que té qualsevol mitjà online és el de l’idioma. En el nostre cas, a més del català, que és la nostra llengua de treball, també presentarem la informació en castellà. Per a fer-ho hem aprofitat una tecnologia que actualment utilitzen mitjans com ara el diari Segre i l’hem implantat en el nostre gestor de continguts. —Amb totes les eines que hi ha actualment a l’abast, quins són els recursos que el Diari Més digital disposarà? —Doncs segurament un dels principals serà el recurs de la imaginació... Ho dic perquè un dels principals valors afegits que representarà el nostre mitjà és la voluntat de presentar propostes diferents. Tècnicament disposarem de mitjans que no són estranys en qualsevol mitjà com el nostre i apostarem pel vídeo i la fotografia d’una manera destacada. Però al mateix temps també volem treure profit de la capacitat d’interactivitat que permet internet. En aquest sentit, treballem recursos com ara mapes descriptius, infografies virtuals o presentacions que permetin la interacció del lector per a determinats temes. Hi haurà elements que gairebé són ja ‘tradicionals’ en els mitjans digitals, com ara la possibilitat d’organitzar xats en directe amb personatges rellevants de la vida social i política de les nostres comarques o la possibilitat, també, de realitzar enquestes entre els lectors sobre qüestions d’actualitat. Però aquests elements seran complements de noves propostes que voldrem plantejar sovint als lectors. —De quina manera es planteja la cobertura informativa de la informació, ja que la immediatesa en la xarxa és el més essencial? —Un dels factors determinants en els mitjans de comunicació online és el de la immediatesa. Això s’ha fet encara més evident amb la implantació, inexorable i

imparable, dels dispositius mòbils com a instruments que la població fa servir per a informarse. Fins ara el paradigma dels mitjans de comunicació és que l’usuari, el públic, anava a buscar la informació als mitjans que li resultaven més afins o útils (la ràdio, la televisió, els diaris). Ara, però, la informació ‘persegueix’ a l’usuari. El va a cercar allí on és ell, l’acompanya gràcies als dispositius mòbils. Internet ha esdevingut una plataforma en què la resta de tecnologies de la comunicació han confluït i s’ha arribat al punt en què qualsevol persona duu a la butxaca, gràcies a un ‘smartphone’ o una tauleta, una font receptora d’informació inesgotable. La nostra tasca és saber fer-li arribar al lector allò que li pot resultar interessant en l’àmbit informatiu o de servei, des del vessant de la proximitat. Aquest és el nostre repte. Qualsevol persona ja té accés a una quantitat inassumible d’informació. Cadascú en fa el filtratge necessari per rebre el que li és més interessant. Nosaltres serem una nova opció, concentrada en la informació de proximitat i esperem passar aquest filtre de selecció de moltes persones. —Quin és l’equip humà que portarà a terme la versió digital? —S’ha creat una redacció específica per al Diari Més Digital. Es tracta de professionals joves que ja tenen una ‘cultura audiovisual’ molt diferent de la que pugui tenir jo, que ja començo a tenir una edat. Es tracta de redactors que podrien considerar-se que, informativament, ja són nadius digitals. Això és un avantatge a l’hora de plantejar noves fórmules comunicatives tot i que no es pot oblidar en cap cas que, finalment, la base sobre la qual se sustenta l’interès del lector és la de rebre contingut de qualitat. Hi haurà quatre redactors —bé, en aquest cas coincideix que seran redactores— que assumiran el gruix del contingut informatiu del Diari Més Digital. A banda cercarem col·laboracions directes en àmbits geogràfics o

temàtics que considerem necessari cobrir informativament. La nostra intenció, a més, és la de crear un Consell Editorial Virtual, que impliqui a representants de l’anomenada societat civil i que serveixi com a eina de control i generadora de propostes pel Diari Més Digital. Aquesta serà una de les novetats que esperem poder presentar en breu i que considero especialment important per donar encara majors garanties en la recerca d’un major grau de seriositat. Pot semblar una bajanada, però això que està tan assumit en els mitjans diguem-ne ‘tradicionals’ encara costa de veure en els digitals. Veure informacions anònimes, sense contrastar, sobredimensionades o simplement copiades d’altres mitjans és massa habitual en propostes online que hi

Treballem recursos com mapes descriptius, infografies virtuals o presentacions que permetin la interacció del lector amb alguns temes ha repartides arreu. Nosaltres volem fugir d’això. —Quina és la relació entre l’edició en paper, que continua com fins ara, i el Diari digital? Hi haurà sinergies? —No tan sols hi haurà sinèrgies, sinNo tan sols hi haurà sinergies, sinó que el Diari Més continuarà sent el referent en la nostra estructura de funcionament. L’assentament de què ja disposa el mitjà després de dotze anys és la nostra major basa per facilitar la sortida del Més Digital. El Diari Més és una marca consolidada i reconeguda i el Més Digital serà un valor afegit. Es tracta, en definitiva, d’una evolució que ens ha de permetre, com a mitjà, arribar a més lectors i oferir un producte amb un contingut diferenciat. Les dues redaccions, la ‘de paper’ i la digital treballaran

coordinades i es donaran suport mútuament. El nostre projecte és unitari, en aquest sentit. Hi haurà una tasca important d’entesa amb la directora del Diari Més, la Sílvia Jiménez que el que buscarà és poder ampliar la nostra capacitat de reacció i d’elaboració de continguts. —Què és el que més es potenciarà al Diari Més digital? —Hi ha diversos factors importants a tenir en compte. Un és el que ja he comentat de la immediatesa. Hi ha informació que és necessari donar-la a conèixer a mesura que es produeix. Aquest serà un element de coordinació entre les redaccions de l’edició de paper i la digital. Allò rellevant que succeeixi a les nostres comarques hem de poder donar-ho a conèixer tan ràpidament com sigui possible

Volem crear un Consell Editorial Virtual que impliqui representants de la societat civil i que serveixi com a eina generadora de propostes pel Diari Més Digital al lector. Però al mateix temps hi ha aquelles informacions pròpies, i elaborades des de les dues redaccions, que serviran com a element diferenciador del nostre contingut informatiu respecte d’altres mitjans de comunicació. Al mateix temps, un segon factor que serà molt rellevant és el de les xarxes socials. No tan pel seu valor de ‘viralitat’, que també, però si perquè han esdevingut la finestra per la qual cada vegada més gent accedeix al contingut informatiu. Els mitjans de comunicació a internet ja comencen tenir més consultes des d’aparells mòbils que des dels denominats aparells d’escriptori. Per això donarem una especial importància a la nostra presència en les xarxes socials més rellevants. Si el nostre contingut agrada, estem segurs

de poder aconseguir un públic fidelitzat. Això serà possible, a més de per la capacitat que tinguem de nodrir les xarxes amb ‘ímputs’ informatius destacats, perquè El Diari Més Digital també estarà adaptat a la seva lectura directa en mitjans mòbils. Es tractarà d’un producte que ara s’anomena ‘responsive’. —La publicitat és un aspecte molt important en l’edició en paper, també ho és en la versió digital? —En això no ens diferenciem gens de l’edició en paper. El Diari Més, com a diari gratuït, té a seva font de finançament en la publicitat. En la mesura que s’ha convertit en un mitjà rellevant, el mercat publicitari l’ha considerat una plataforma eficaç. Això permet generar una mena de ‘cercle virtuós’ que fa que la publicitat permeti l’existència del mitjà i el mitjà permet el benefici de l’anunciant, beneficiant-se les dues parts. Amb el Diari Més Digital la nostra aspiració és aconseguir el mateix. La nostra única font de finançament serà la publicitària i només si som capaços d’oferir un bon producte, que esdevingui rellevant, el client comercial confiarà en nosaltres per a fer arribar el seu missatge als clients potencials. La diferència entre la publicitat del diari i la del digital és, en aquest cas, tècnica. La plataforma online permet formats diferenciats i enriquits. Els anuncis poden ser interactius i amb animacions i les possibilitats són gairebé il·limitades, tant pel que fa a la creativitat com a la segmentació del públic objectiu al qual va adreçada aquesta publicitat. En qualsevol cas, si que hi haurà un criteri important consistent en evitar la saturació del lector. En el cas de l’edició de paper, està clar que la publicitat és important, però sempre s’han establert barems per no tenir una ocupació publicitària excessiva a les pàgines del diari. D’aquesta manera es garanteix que sempre sigui la informació el més rellevant que presentem com a producte. En el cas del digital, les rotacions d’espais o

14/03/2016 diarimés

la hipertextualitat faciliten que es pugui evitar la saturació i nosaltres ho aplicarem al màxim, cercant l’equilibri entre la necessària publicitat i els continguts. —Com és el dia a dia de la redacció del digital? —Ara mateix no puc contestar a això. Només puc explicar com tenim planificada la càrrega de treball. L’estructura redaccional del Diari Més Digital engegarà des de primera hora del matí, atenent a les xarxes socials i les novetats del dia i es tancarà a la nit. I la cobertura, a diferència de l’edició en paper, que nomes surt els dies laborables, serà per als set dies de la setmana. Els caps de setmana, evidentment, hi haurà una atenció especial per l’actualitat esportiva, però també pels temes d’actualitat que mereixin cobertura informativa. —Quins seran els trets característiques que diferencien el Diari Més Digital d’altres mitjans de comunicació en línia de les comarques de Tarragona? —Fa de mal dir. Nosaltres aspirem a fer bé la nostra feina i que el lector sigui qui determini si allò que li estem oferint està a l’alçada del que espera d’una informació de proximitat. De tota manera si que crec que hi ha factors diferenciadors des d’un punt de vista d’estructura interna. Com a empresa ens ha costat molt definir quin era el projecte de futur pel qual apostàvem per evolucionar amb el Diari Més, però una vegada presa la decisió ens hi posem a totes i ho fem creant una estructura totalment professional. El desenvolupament tècnic del gestor de continguts l’ha realitzat Hiberus una empresa del grup de comunicació al qual pertanyem i això ens facilita l’agilitat i la capacitat de mobilitat amb el contingut. Com ja he dit també compten amb la plataforma de traducció que utilitza el diari Segre i s’ha establert una estructura redaccional sòlida. No es tracta d’una proposta improvisada o basada en un model empresarial inconsistent.

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

INTERNET

El Diari Més ha potenciat la seva presència en les xarxes socials en els darrers mesos

FACEBOOK

TWITTER

Facebook i Twitter són dues eines més per donar a conèixer la informació del nostre mitjà Redacció

Ja fa un temps que el Diari Més està present a les xarxes socials més populars. La seva presència a Facebook i Twitter, principalment, ha anat agafant volant any rere any, però ha estat en el darrer, que la direcció del Diari Més ha donat molta més importància a l’ús d’aquestes eines a Internet per arribar a més lectors. Actualment, el Diari Més compta amb més de 3.242 seguidors a Facebook i 2.283 a la xarxa de Twitter, unes dades que han crescut exponencialment gràcies a l’actualització que des de la redacció de la versió del Diari Més es fa des de primera hora

del matí. Així mateix, una altra de les novetats que el Diari Més presenta en aquesta nova etapa que engega avui és que comptarà amb un canal de Yotube propi on penjarà els seus vídeos de les notícies més rellevants de la demarcació tarragonina. En relació a la presència del Diari Més a Facebook, aquest mitjà de comunicació comparteix amb els seus usuaris la seva versió de paper en .pdf per tal que des de qualsevol punt es pugui consultar-la. Així mateix, durant tot el dia es va actualitzant la pàgina de Facebook del Diari Més amb les informacions més rellevants, a través de vídeos d’elaboració

Portades de les pàgines d’inici de Facebook i Twitter del Diari Més.

pròpia, notícies publicades a la versió en paper amb gràfics i altres dades d’interès, i post amb fotografies destacades. A més, també es comparteixen altres informacions de servei que arriben a la redacció del diari digital i que es consideren prou rellevants perquè a través de Facebook se’n faci ressò. Precisament, des que

el Diari Més ha apostat de manera contundent, editant vídeos propis i compartint notícies, la notorietat d’aquest mitjà s’ha incrementat, tal com ho indica el nombre de seguidors que, dia rere dia, creix. Twitter és una altra de les xarxes socials on el Diari Més també està molt actiu. Cada matí es van

twittejant els titulars de la versió en paper, així com també les altres publicacions que es fan a Facebook. Ambdues plataformes serveixen per guanyar adeptes i ser un mitjà de comunicació fort en l’àmbit de les xarxes socials. Actualment si no s’hi està present, és com si no s’existís. La voluntat

del Diari Més és potenciar aquesta presència a les xarxes socials i incrementar-la amb noves com pot ser l’obertura del seu canal de Yotube o també el seu compte a Instagram que estarà disponible pròximament. Des del Diari Més s’anirà informant progressivament de totes les novetats al respecte.

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

14/03/2016 diarimés

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

GENERALITAT DE CATALUNYA

Salut i endavant! CARLES PUIGDEMONT President de la Generalitat de Catalunya

DELEGACIÓ DEL GOVERN A TARRAGONA

I un altre, i un altre... ÒSCAR PERIS Delegat del Govern a Tarragona

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Consolidació i projecció JOSEP POBLET Alcalde de Vila-seca i President de la Diputació de Tarragona

Donar la benvinguda a un Donar la benvinguda nou mitjà de comunicació a un nou mitjà de és sempre una bona notícia. comunicació és Però encara ho és més celebrar la seva consolidació. I sempre una bona aquest és clarament el vostre noticia i encara ho és cas. més celebrar també la Ja fa 12 anys que vau fer una aposta valenta, posar seva consolidació en marxa el Més Tarragona, un diari que, 3.000 números després, ha trobat clarament el seu espai al mapa comunicatiu català. I això no és poca cosa, perquè no és fàcil fer-s’hi un lloc, i encara menys en un context de crisi severa com el que hem viscut aquests darrers anys, i al qual heu sabut fer front, amb rigor i constància. És per això que és per a mi un honor poder celebrar amb vosaltres aquests primers 12 anys de vida. Perquè, com deia al principi d’aquestes ratlles, la vostra ha estat una aposta valenta. I no només per tenir el coratge de tirar endavant el Més Tarragona en el context que ho heu fet, sinó per la idiosincràsia del propi projecte: un diari gratuït, d’informació local i comarcal i, a més, en català. Fa 12 anys havíeu de definir cap a on volíeu encaminar la vostra empresa, i vau decidir oferir informació de proximitat i fer-ho en la nostra llengua. Una decisió que és de celebrar, perquè contribueix notablement a vertebrar i cohesionar el territori. Com a president de Catalunya vull felicitar els lectors i els professionals que des de fa més d’una dècada feu possible aquest projecte. I animar-vos a seguir treballant amb la mateixa professionalitat, dedicació, i il·lusió que el primer dia. El país necessita gent emprenedora com vosaltres. Salut i endavant.

La premsa escrita és, La premsa escrita té per definició, efímera. No moltes amenaces, i només per la seva natud’aquí la duresa de la ralesa diària o setmanal, també perquè s’ha de fer supervivència. Des un lloc cada dia. Si anem dels nous hàbits per a l’hemeroteca, aquell a seguir l’actualitat —i lloc de memòria permanent dels fulls de cada dia, d’aquí la versió digital veurem com hi ha moltes del Més— fins a la capçaleres que amb prou ja coneguda batalla feines van resistir mitja dotzena de números, uns diària per a omplir quants mesos, o un any a pàgines tot estirar. Per això, que el Més arribi al seu dotzè aniversari i als 3.000 números publicats és una bona notícia. La premsa escrita té moltes amenaces, i d’aquí la duresa de la supervivència. Des dels nous hàbits per a seguir l’actualitat —i d’aquí la versió digital del Més— fins a la ja coneguda batalla diària per a omplir pàgines i, el que és més important, omplir-les dient coses, captant l’interès del lector, aportant dades que abans no es tenien i permetent opinions. El Diari Més ha fet això, des de fa ja dotze anys, i ha estat capaç de nodrir l’hemeroteca amb 3.000 números, tot un èxit. Però l’èxit més important és haver nodrit la nostra hemeroteca personal diària, la nostra col·lecció privada, intransferible, immaterial, d’informació local de Tarragona, Reus i Costa Daurada. I demà, un altre Més. I un altre, i un altre... I que duri. Moltes felicitats!

Quan va néixer el Diari El Més ha resistit els Més, l’any 2004, la premtemps de crisi, i no sa gratuïta de periodicitat només això, sinó que diària era tota una novetat a les comarques de ara augmenta la seva Tarragona. El fet de ser el projecció amb una primer rotatiu d’aquest versió digital que li tipus representava, d’enpermet arribar més trada, un avantatge competitiu. Tanmateix, i com lluny i a més lectors acostuma a succeir en tot allò que és nou, es desconeixia quina seria l’acceptació de la societat envers aquest diari, que es distribuïa en expositors al carrer i en altres espais. Dotze anys i 3.000 números després, el Més continua informant puntualment dels fets més destacats que s’esdevenen a les nostres contrades, sense perdre la frescor i la professionalitat que el caracteritzen des del primer dia, i plenament consolidat en el paisatge comunicatiu de casa nostra. Dissortadament, no tots els mitjans han pogut sostenir-se en temps de crisi. El Més sí que ho ha fet, i no només això, sinó que ara augmenta la seva projecció amb una versió digital que li permet arribar més lluny i a més lectors. Cal felicitar-lo, doncs, per aquesta empenta i capacitat d’adaptació als temps presents. Alhora, hem de felicitar-nos com a societat per disposar de mitjans sòlids que ens ajuden a entendre el present des de la pluralitat i la participació ciutadana.

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000 DISSENY PUBLICITARI

14/03/2016 diarimés

PUBLICITAT

Un servei de disseny d’anuncis personalitzat i a gust dels clients

Anuncis a l’abast de tothom, gràcies a la secció de ‘Classificats’

Professionalitat i creativitat van de la mà

Immobiliària, motor, treball, reformes són alguns dels apartats on poder-se anunciar

Redacció

Un dels serveis que es posa a l’abast dels clients que confien en el Diari Més per publicitar els seus productes o l’empresa és el disseny dels seus anuncis per publicar-los a les pàgines d’aquest mitjà de comunicació de referència al Camp de Tarragona i Costa Daurada. Quan l’anunciant no té material publicitari propi, el departament comercial del Diari Més té la dissenyadora Sara Sorando qui és l’encarregada de confeccionar els anuncis que posteriorment omplen el Diari Més. La dissenyadora del diari elabora les propostes publicitàries, d’acord amb les indicacions de l’equip de comercials i segons els gustos dels clients. En cada un dels anuncis, Sara Sorando posa tot el seu coneixement en disseny i maquetació, per tal que els anuncis facin la seva tasca de la manera més efectiva que no és altra que la de comunicar el seu missatge de la manera més atractiva i

sobretot clara per als lectors del Diari Més. Així mateix, també s’adapten aquells materials publicitaris dels clients per tal que encaixin en mides a les necessitats del Diari Més, i surtin publicats perfectament. Una de les opcions que tenen més èxit com a fórmu-

La dissenyadora del Diari Més elabora les propostes publicitàries a mida de cada client la per a donar a conèixer un producte o un servei des del punt de vista de la publicitat és complementar els anuncis que surten publicats al Diari Més amb reportatges especials que s’adeqüen a les necessitats del client. Aquest format permet comunicar més detalladament aquells aspectes que volem que arribin als ciutadans o potencials clients.

Són les darreres pàgines que tanquen el diari, a excepció de la contra; ara bé, no per això són menys importants, ja que són molts els ciutadans que utilitzen la secció dels Classificats del Diari Més per vendre o trobar allò que els faci falta. Posar un anunci a les pàgines de Classificats del Diari Més és d’allò més senzill, es pot fer o bé a través del telèfon o per correu electrònic. Darrera d’aquestes dues vies, els ciutadans hi trobaran la Marta López i la Núria Clos, responsables d’aquests tipus d’anuncis dins del Diari Més. Tal com expliquen, la tasca principal d’aquestes dues professionals és la de plasmar tots els anuncis que els arriben mitjançant el correu electrònic o el telèfon. Ambdues assessoren als clients que estan interessats en col·locar el seu anunci per paraules segons les seves necessitats. Per aquesta raó, les pàgines de Classificats estan dividides en diferents apartats. Marta López i

CRISTINA AGUILAR

Una de les pàgines de Classificats del Diari Més.

Núria Clos comenten que actualment hi ha la secció d’immobiliària, locals, motor, traspassos, ensenyament, treball, altres o relax. Per tant, un dels avantatges que tenen les pàgines de Classificats del Més és que són molt clares i

els anuncis es poden trobar amb facilitat. A més són un aparador molt ampli, degut a l’àmplia distribució del diari per tota la zona del Tarragonés, Baix Camp, Alt Camp i Baix Penedès. L’altre

avantatge destacat és el preu assequible dels anuncis i les promocions que s’ofereixen, depenent del tipus d’anunci que es triï i també de les necessitats del client, tot amb un gran assessorament.

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000 Contxi Joan Responsable del departament Comercial

«A cada client del Diari Més se li ha de fer un vestit a mida»

CRISTINA AGUILAR

El departament comercial ha començat a concretar la seva estratègia publicitària per la seva versió digital Redacció

—El Diari Més és un mitjà gratuït on la publicitat té un pes molt important i, per tant, la tasca del departament comercial és essencial en el funcionament del rotatiu. De quina manera es planifica l’acció comercial del Diari Més? —En primer lloc es fixen els objectius econòmics que es volen assolir amb l’acció comercial del Diari Més. Així mateix, es planifiquen els especials i monogràfics mensuals que es publicaran, posem en funcionament els mecanismes de control i s’estableixen el conjunt de mètodes de venda destinades a fer arribar als diferents clients del Diari Més la millor proposta publicitària. —De quina manera es cobreix el territori on arriba el Diari Més, en àmbit publicitari? —El departament disposa d’un equip de quatre professionals en l’àmbit comercial. Cada una d’aquestes persones té assignada una zona determinada per tal de cobrir tot el territori on el Diari Més té cobertura informativa. L’equip de comercials ha de cobrir de manera adequada la seva zona, en el sentit, que cal controlar l’obertura i el tancament de negocis i fer el seguiment dels

clients i clients potencials per tal d’assolir els objectius a cada una de les zones comercials. —Quin és el dia a dia del departament comercial? —En el dia a dia del departament comercial hi ha un seguit de tasques que s’han de realitzar perquè s’assoleixin els objectius marcats mensualment i anualment i perquè s’ampliï la cartera de clients i la varietat d’aquests. En aquest sentit, entre aquestes tasques, hi ha la captació de nous clients; fer el seguiment dels clients que es tenen, és a dir, comunicar en la base de dades altes de nous clients, baixes, canvis d’activitat empresarial, etc...; aconseguir una major cobertura territorial, informar als clients de les novetats del Diari Més, visitar als clients per tal d’enviar o ensenyar les propostes d’inversió econòmica en publicitat i com revaloritzar les seves vendes; i en darrer terme, assessorar els clients perquè s’adonin que la seva publicitat serveix com a eina de present i de futur, aportant un benefici a la seva empresa. Jo sempre dic que a cada client se li ha de fer el vestit a mida en àmbit publicitari. —En aquests temps difícils,

quins són els beneficis, respecte altres mitjans, que tenen els clients per apostar pel Diari Més? —Certament són temps complicats, per tant, la nostra feina és més important que mai, ja que una empresa que no es veu és com si no existeix i això s’ha de valorar. El principal avantatge que té el Diari Més, davant d’altres mitjans de la demarcació de Tarragona, és que és un diari gratuït. En aquest sentit, els clients tenen assegurat que el seu anunci serà vist per un nombre molt elevat de lectors, de totes les edats, grups socials i professions ben diverses. El perfil del lector del Diari Més és molt variat per això l’impacte dels anuncis és molt alt. Aquest és el principal benefici pels qui aposten pel nostre mitjà de comunicació. —A banda dels anuncis en les pàgines generals del Més, el diari també edita monogràfics especials. Com es trien les temàtiques d’aquests monogràfics? —Les temàtiques dels especials i monogràfics que es publiquen de manera mensual es decideixen en funció de l’època de l’any. El calendari festiu marca molt la planificació d’aquests especi-

Contxi Joan coordina el departament comercial.

El perfil del lector del Diari Més és molt variat, per això l’impacte dels nostres anunciants és molt alt als. Són en els mesos entre juny i setembre quan el Diari Més publica pàgines especials de les festes patronals del municipis. Així mateix, quan hi ha festes de caràcter general, com Sant Jordi o Nadal, també es publiquen monogràfics especials. Hi ha d’altres especials que és la direcció del Diari i el departament comercial qui decideix en quin

El departament compta amb quatre comercials que ofereixen publicitat a tot el territori on el Diari Més és present mes es publiquen. Els monogràfics són un producte que ajuda al client no només per donar a conèixer la seva activitat sinó també per reforçar la seva projecció. —Quins són els mesos comercialment més fort? —Més que els mesos més forts, diria que hi ha mesos més fluixos. Aquests són el gener i febrer perquè moltes empreses estan

tancant els seus pressupostos anuals i després el mes d’agost i la segona quinzena de desembre, coincidint amb vacances. —Coincidint amb el número 3.000, el Diari Més llança la seva versió en digital. Quina serà l’estratègia comercial per aquest nou mitjà de comunicació? —De moment, l’estratègia comercial és oferir descomptes perquè els clients comencin a adaptar-se a la versió digital del Diari Més i, una vegada, engegui el departament comercial anirem concretant l’estratègia comercial, ja que el posicionament digital és primordial avui dia.

DEPARTAMENT COMERCIAL

Els monogràfics temàtics, una bona manera de donar-se a conèixer Es fan de manera mensual i es tracten temes ben diversos d’interés general CRISTINA AGUILAR

Redacció

Molts dels nostres lectors ja saben que cada mes, el Diari Més publica un seguit de monogràfics i especials de temàtiques ben diverses. Aquests especials que estan formats per notícies d’interès del sector del qual es parla, així com publireportatges dels seus anunciants, és una manera efectiva pels clients de donar a conèixer la seva activitat empresarial perquè els monogràfics són un producte informatiu i publicitari molt potent que atrau els lectors. La periodista Cristina García és l’encarregada de redactawr i editar aquests especials que tracten, per exemple, de temes

Algunes de les portades dels monogràfics en aquest darrer any.

com medi ambient, construcció i habitatge, energia, tallers mecànics, celebracions com casaments i comunions, empreses de neteja, serveis d’advocacia,

transport i logística, jardineria, veterinaris, hàbits de salut saludable, motor, serveis a la gent gran, formació i cursos d’estiu, col·legis professionals i sobre

el sector de la química, molt important en el territori; i del Port de Tarragona, una infraestructura potent en el conjunt de l’economia tarragonina. A banda d’aquest ventall de monogràfics sobre activitats empresarials ben diverses, el Diari Més també fa una cobertura especial en festes patronals dels municipis on arriba aquest mitjà gratuït, en especial Sant Magí i Santa Tecla de Tarragona, i Sant Pere i Misericòrdia de Reus; així com aquelles de caràcter general com poden ser les festes de Nadal i Cap d’Any, Carnaval, Setmana Santa, Sant Jordi o la Diada Nacional de Catalunya posant l’accent en el territori.

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

14/03/2016 diarimés

DEPARTAMENT COMERCIAL

L’equip de comercials del Diari Més Aquests professionals són la cara visible davant dels clients que aposten per aquest mitjà de comunicació per anunciar la seva activitat empresarial Redacció

La confiança és un dels elements claus per a aquelles empreses, comerços, institucions i entitats que decideixen apostar per utilitzar el canal publicitari que posa a la seva disposició el Diari Més. Sense aquesta confiança i la certesa que la visibilitat que dóna una plataforma consolidada com

aquesta no hi hauria la fidelitat de molts clients que utilitzen les pàgines d’un mitjà de comunicació com el Diari Més. Tanmateix, darrere d’aquesta confiança no hi ha només anuncis sinó professionals que volen escoltar als clients per oferir-los el format i producte que més s’adapta a les seves necessitats. En aquest

sentit, el departament comercial té la missió d’assessorar a cada empresa o comerç atenent les seves particularitats i pressupost adequant la proposta per tal que el client pugui sentir-se còmode i satisfet. Aquesta relació es construeix a través de visites personalitzades, trucades i correus electrònics. Tot allò que

sigui necessari per entendre el que necessita el client i el moment idoni per a la publicació del seu anunci. També se’ls ofereix la possibilitat de participar en publicacions monogràfiques i especials pensades per a la seva activitat. L’adequació a aquestes necessitats específiques implica l’opció de valorar la ubicació de

l’anunci en les diferents seccions: Tarragona, Reus, Camp de Tarragona, Catalunya-Espanya, Món, Esports, Serveis. Aquest equip humà posa al servei de cada client, la seva professionalitat i experiència però també la millor voluntat per fer sentir a cada client part d’una estratègia comercial eficient. A més dels

anuncis, l’equip comercial posa a disposició d’empreses, comerços o institucions la possibilitat de participar en els especials de diferents temàtiques que es fan durant tot l’any: Química, Medi Ambient, Col·legis professionals en la mateixa línia d’oferir una estratègia comercial adient a cada client.

Mercè Ripoll

Sílvia Sanjuan

Jordi Font

Maria Molleda

«Una de les característiques més valuoses del nostre diari, almenys per mi, és la diversitat dels nostres lectors. Ho puc comprovar cada dia quan els veig recollint el seu exemplar. Gent de totes les edats, sexes, races i condició social es desplacen fins a les nostres nostres oficines a tocar de l’edifici de la Tabacalera per tenir l’edició del dia i en la mateixa mesura a cadascun dels nostres expositors de distribució.»

«L’impacte publicitari per als meus clients és donar-se a conèixer a la capital tarragonina, per tal que més persones visitin els seus establiments. En aquest sentit, és fer-se un renom important per a tota la província gràcies a la distribució del nostre diari. Els clients veuen la publicitat dels seus establiments necessària.»

«Triar el Diari Més és el millor impacte que poden tenir, ja que és un mitjà molt arrelat en aquestes contrades, a part de ser un mitjà de comunicació que arriba a tots els segments de la població, i que ofereix cada dia unes notícies en tots els àmbits, sense cap tipus de color polític.»

Àmbit comercial: Polígon comercial Francolí de Tarragona, pobles com Mont-roi del Camp, Cambrils, Salou, Altafulla, Torredembarra, la Riera de Gaià, Roda de Berà, el Vendrell, Calafell i Valls.

Àmbit comercial: Reus capital, pobles del Baix Camp com Botarell, Montbrió del Camp, Riudoms, Les Borges del Camp, Alforja, Riudecanyes, i poblacions del Priorat com la Cornudella.

«Diari Més és un mitjà de referència en les nostres comarques, i amb el pas dels anys s’ha convertit en una eina indispensable en qualsevol pla de mitjans. La seva proximitat fa que centenars de milers de lectors ens segueixin diàriament, tant en el paper com en la versió digital, i els missatges publicitaris dels clients arriben de manera efectiva, aconseguint optimitzar els resultats de les campanyes publicitàries.»

Àmbit comercial: Centre de la ciutat de Tarragona, barris de la perifèria, la Selva del Camp, Vila-seca, Alcover, la Pobla de Montornès, Salomó i els Pallaresos.

Àmbit comercial: Tarragona: Part Alta, Av. Catalunya, Serrallo i Polígon Riu Clar. Creixell, Perafort, El Morell, La Pobla de Mafumet i Constantí

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000 VALLS

REUS

TARRAGONA

Dotze anys i un nou El Diari Més és un mirall de la realitat i un repte servei a la societat

3.000 dies de més ALBERT BATET Alcalde de Valls

CARLES PELLICER Alcalde de Reus

JOSEP FÈLIX BALLESTEROS Alcalde de Tarragona

Darrera cada edició del MES TGN hi ha l’esforç, els coneixements, la professionalitat, la il·lusió i el compromís de tot un equip d’homes i dones que poseu el millor de tots vosaltres a disposició dels tarragonins i tarragonines i de la informació bona, de qualitat, plural i sense subterfugis. Com si d’una orquestra simfònica es tractes, tots i cadascun dels que participeu en cada edició us heu de coordinar per obtenir un resultat harmoniós i que soni bé. I si aquest objectiu ja té molt mèrit a nivell d’un sol dia, arribar als 3.000 dies és una efemèride que no pot passar desapercebuda i que val la pena commemorar tal i com ho feu vosaltres. Com qualsevol mitjà de comunicació escrit, el vostre diari és un mirall de la realitat i un servei a la societat que el rep però, amb el valor afegit de ser de distribució gratuïta, contribuint d’aquesta manera a fer possible que la informació arribi a tothom sense limitacions de cap mena ni necessitat de dedicar-hi cap recurs econòmic. El Diari MES és, des de fa dotze anys, una eina informativa imprescindible per a molts ciutadans i ciutadanes de la capital però, també, de tota la demarcació que a primera hora del matí acudeixen a qualsevol dels múltiples punts de distribució per recollir un exemplar. Amb l’aval d’aquesta bona trajectòria doneu un pas endavant i inicieu la versió digital del diari que, a ben segur, també serà un èxit. Com alcalde de Tarragona però també com a lector habitual del diari MÉS us dono l’enhorabona per la feina feta fins ara i pel vostre compromís amb la informació plural i objectiva, alhora que us desitjo els majors encerts per al nou diari digital.

Dotze anys després d’obrir-se camí en un àmbit tan dinàmic i canviant com el dels mitjans de comunicació, el Diari Més formula una nova aposta per afermar el seu projecte empresarial: la posada en marxa, al costat del diari imprès en paper, de la versió digital del diari, de manera que la informació sigui encara més accessible i propera als lectors. És, sens dubte, un pas més en el procés de consolidació d’una capçalera que avui és un mitjà de referència per a un ampli sector de la població, un diari gratuït d’informació local redactat íntegrament en català darrere del qual hi ha un projecte professional amb identitat pròpia i un equip de persones compromeses amb la seva feina. És aquest plantejament el que ha permès que en aquests dotze anys d’activitat el Diari Més, amb tres mil números editats, hagi sabut donar resposta a les expectatives d’un públic exigent com el de Reus, atent sempre a l’actualitat de la ciutat i del territori. És aquest mateix plantejament el que avui permet formular l’aposta pel mitjà digital, un entorn que és ja un espai de relació habitual per a moltes persones on la informació local ha de tenir també el seu espai propi, amb noves fórmules periodístiques i noves eines que responguin a les exigències d’un mitjà d’actualització constant on la notícia és sempre portada. Per tot això, des d’aquestes pàgines vull expressar el meu reconeixement a tots els professionals que han fet possible aquest camí de dotze anys, i encoratjar-los a afrontar la nova etapa amb el mateix compromís amb la informació, la mateixa il·lusió i la mateixa exigència de qualitat. Moltes felicitats!

LA CANONJA

SALOU

Enhorabona per aquests 12 anys d’informació Roc Muñoz Alcalde de la Canonja

En primer lloc us he de felicitar per aquests 12 anys d’informació gratuïta al nostre territori. Dotze anys que representen 3.000 exemplars de diari que cada dia llegeixen milers i milers de persones al Camp de Tarragona i la Costa Daurada. Com diu la vostra capçalera, cada any heu anat a més. Més notícies, més col·laboracions, més opinió, més imatges, més obert, més plural, més tecnològic, més rigurós, en definitiva més de tots. Heu sabut apropar-vos als lectors, que tímidament han anat creixent i que avui per avui s’han tornat fidels a la vostra edició gratuita. Aquest aniversari també concideix amb el salt del vostre diari al món digital. Un salt que segurament celebrem molts lectors que a partir d’ara podrem llegir les vostres notícies al mòbil o a l’ordinador. D’aquesta manera no caldrà anar a

Els 3.000 números del diari Més representen tot un èxit per l’equip humà que, dia a dia, ha mantingut la constant de servei informatiu i d’implicació amb el conjunt dels pobles i ciutats de les nostres comarques. És sobretot un èxit a una trajectòria periodística ja consolidada de dotze anys de proximitat amb els ciutadans, sent altaveu a les seves aspiracions per fer del Camp de Tarragona un espai de futur, dinàmic, de prosperitat i de referència del nostre país. L’espai de comunicació està en plena transformació. Les tecnologies han canviat de manera accelerada tan el tractament de la informació per part dels mitjans com els hàbits de consum de comunicació per part dels ciutadans. En aquest context de canvi però, la premsa de proximitat continua sent un referent informatiu. Més enllà d’acostar-nos a la realitat immediata, els mitjans contribueixen a obrir espais de reflexió que són avui més necessaris que mai. Així, compartint dia a dia les notícies i esdeveniments de a la ciutat de Valls i del conjunt del Camp de Tarragona, també contribuïm al debat plural i obert, creant sentit de pertinença i estima al territori. En els moments actuals, plens de reptes i canvis, els mitjans de comunicació ens apropen la realitat i pluralitat de la nostra societat i esdevenen punt de trobada, participació, debat i reflexió del present que ens ha tocat viure i el futur que hem de fer plegats. És per això que vull felicitar tot l’equip que ha fet possible el diari Més i encoratjar-los a mantenir aquest esperit de servei informatiu, d’afronar nous projectes i nous reptes i, sobretot, implicat amb la nostra gent, les nostres comarques i el nostre país.

Aquest aniversari també concideix amb el salt del vostre diari al món digital. Un salt que segurament celebrem molts lectors que a partir d’ara podrem llegir les vostres notícies al mòbil o a l’ordinador primera hora del matí a la porta de l’ajuntament per recollir l’exemplar del Més, ara el portarem al damunt cada dia i això és d’agraïr. Segurament serà un gran esforç per l’equip del Més però estic segur que valdrà la pena i que en uns mesos ja tindreu un bon número de visites i de lectors digitals. Però, tot i el creixement de la premsa digital, les xarxes socials i les noves tecnologies, el paper ha de continuar estant present a les nostres vides. Us felicito de nou per aquests 12 anys de premsa gratuita de qualitat i us encoratjo a seguir treballant en nous projectes comunicatius.

12 anys sent expressió Pere Granados Alcalde de Salou

Ja van 12 anys d’un projecte comunicatiu amb una trajectòria ininterrompuda, amb una innegable voluntat de ser expressió de Salou i del territori amb criteris periodístics i professionals, projectant la seva realitat i la seva actualitat social, política, econòmica, cultural, festiva i esportiva; sens perjudici d’un sa i constructiu anàlisi crític. Podem dir que el diari MÉS sempre s’ha fixat amb Salou com ciutat vital i dinàmica, i com a principal destinació turística d’aquest territori que aporta riquesa i noves oportunitats al conjunt de la societat. El fet de disposar de mitjans de comunicació com el diari MÉS, que són testimonis del progrés i l’evolució dels pobles i ciutats del Camp de Tarragona, ens permet difondre i conèixer la nostra actualitat des del punt de vista de la pluralitat i la diversitat; afavorint d’aquesta forma les relacions entre persones, col·lectius i sectors, i facilitant el coneixement mutu i l’intercanvi, que és precisament com es construeixen territoris cohesionats. Per tant, un mitjà de comunicació i d’expressió del territori que, per concepte, també ha de participar de les seves il.lusions, dels seus reptes i de les seves expectatives de futur, i sobretot a fer-les posible com part de la societat a la qual reflecteix, però també serveix. El diari MÉS va néixer com

Vull agrair la tasca de comunicació plural, oberta, independent i propera a la nostra realitat, perquè dóna veu a tothom enriquint el diàleg i el debat sobre el nostre present i el nostre futur com a ciutat i com a territori

una aposta comunicativa i empresarial valenta, i s’ha convertit en una de les referències mediàtiques de la informació, la divulgació i l’opinió. En aquest sentit em complau felicitar al diari MÉS amb motiu del seu dotzè aniversari. A tot l’equip de persones que el fan possible (empresaris, directius, periodistes, col·laboradors i comercials); que fan que la Capital de la Costa Daurada i la seva actualitat local tingui una presència destacada, a més d’oferir l’oportunitat de poder difondre les seves potencialitats, opinions i idees. I per tant vull agrair també aquesta tasca de comunicació plural, oberta, independent i propera a la nostra realitat, perquè dona veu a tothom enriquint el diàleg i el debat sobre el nostre present i el nostre futur com a ciutat i com a territori, que té al davant projectes col·lectius importants que impulsaran el progrés de tots. Enhorabona i per molts anys MÉS.

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

14/03/2016 diarimés

ACTUALITAT

El Diari Més, un referent informatiu accessible per a tots els ciutadans

CRISTINA AGUILAR

Un canal d’informació àgil i accessible perquè el ciutadà de la demarcació pugui estar informat de tota l’actualitat des de primera hora del matí Les notícies diàries del Diari Més a l’abast del ciutadà cada matí. Redacció

Cada matí, de manera incansable, el Diari Més posa a l’abast de tots els ciutadans la informació diària de Tarragona, Reus, Salou, Vilsa-seca i les poblacions de les comarques de la demarcació. Un producte informatiu, darrere del qual hi treballa tot un equip de professionals perquè el ciutadà pugui estar informat, des de primera hora del dia, de tota l’actualitat que té lloc al nostre territori. Un format que des de fa molt de temps ha esdevingut familiar i accessible per milers de persones donant cabuda als diferents públics. Depenent dels interessos i la localització del lector, aquest pot conèixer les notícies que es publiquen a les diferents seccions. A més, a banda de les informacions diàries, la capçalera compta cada mes amb diferents especials sobre diverses temàtiques com medi ambient, gent gran, salut, vacances o sectors professionals que completen la publicació. D’altra banda, el Diari Més té la particularitat de ser l’únic amb periodicitat diària i de caràcter gratuït escrit en llengua catalana, segons confirma l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta. Tot i que la informació del Diari Més estarà accessible a través de les diferents xarxes socials que i la versió digital que es posa en marxa, es manté la possibilitat de consultar l’edició impresa a través de l’iQuiosc.cat, plataforma digital de premsa en català.

iQuiosc.cat posa a l’abast dels lectors la majoria de publicacions periòdiques en català: diaris, revistes, premsa comarcal i publicacions gratuïtes sota una plataforma única i independent. A banda del propi portal, disposen de l’aplicació equivalent per a diferents dispositius iPhone, iPad i Android a través de l’App Store i Google Play. iQuiosc.cat és un projecte conjunt de les associacions de premsa del sector: l’ACPC (Associació Catalana de Premsa Comarcal),

El Més és l’únic diari gratuït i en català que també es pot consultar a l’iQuiosc.cat l’AMIC (Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació) i l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català). L’iQuiosc té més de 150 publicacions en llengua catalana per consultar, algunes de manera gratuïta i altres a través d’una subscripció. En particular, el Diari Més de Tarragona, Reus i Costa Daurada és l’únic diari gratuït en català que pot consultar-se en aquesta plataforma digital, adaptada tant per als ordinadors com pels dispositius de telèfons mòbils. També ofereix la possibilitat de descarregar-se el pdf del dia i de l’edició de la jornada anterior. Amb tan sols un clic, es pot disposar de qualsevol pàgina.

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000 Sílvia Jiménez Espinal Directora de Diari Més

«Els millors diaris surten els dies en què l’actualitat t’obliga a trencar l’agenda del dia» Diari Més ha prioritzat la proximitat al lector en les seves notícies al llarg de 12 anys i s’ha consolidat com un diari gratuït de referència al Camp Redacció

—Publicar una edició diària de Diari Més no és tasca fàcil. Quin és l’equip de periodistes que compon la redacció? —L’equip de redactors està re· partit entre les ciutats de Tarra· gona i Reus. Des de Tarragona, Anna Fortuny i Alba Nebot se· gueixen l’actualitat de la ciutat i, a Reus, ho fan Susanna Cases i Mònica Pérez, sota la meva coordinació. Des de Tarragona, d’altra banda, es cobreix també l’actualitat de la resta de l’àmbit geogràfic on té cobertura el diari. Vicente Izquierdo s’encarrega de la secció d’Esports, amb la col· laboració de Mònica Pérez, qui té un perfil polivalent i, a banda de la informació local, segueix els equips esportius de la ciutat de Reus. En la part més tècnica, Ma· rio López és el dissenyador gràfic que s’encarrega del muntatge fi·

nal del diari, qui realitza el tanca· ment. Val a dir que, a partir d’ara, comptarem amb la col·laboració de l’equip de redactors de l’edició digital. L’edició en paper i la digi· tal són les dues plataformes d’un mateix producte i d’una mateixa marca. —Quin és el dia a dia de la redacció de Diari Més. Com s’organitza l’equip de periodistes? —La rutina del diari és la de qualsevol mitjà de comunicació. Com a tal, compta amb dues agendes, la institucional o pro· gramada –que inclou les rodes de premsa o convocatòries dels agents polítics, econòmics o socials– i la dels mateixos peri· odistes, que disposen de la seva agenda de temes. Aquesta últi· ma, com succeeix a qualsevol mitjà de comunicació, és, de fet, la que marca la diferència amb la resta i la que acostuma a donar

com a fruit notícies o reportatges en exclusiva. —Tradicionalment s’ha dit que una imatge val més que mil paraules. Quina és la planificació de les fotògrafes de Diari Més? —Cristina Aguilar i Olívia Mo· let són les dues fotògrafes que s’encarreguen de la part gràfica de Diari Més. La seva agenda va completament lligada a la dels periodistes i, per tant, es realit· za en paral·lel a la de l’equip de redacció. La imatge és una part molt important del diari. Per descomptat, la selecció de foto· grafies depèn sempre de criteris periodístics, però ens agrada es· pecialment deixar un testimoni gràfic dels esdeveniments on participa la societat, el ciutadà. Al cap i a la fi, un diari ha de tor· nar el reflex de la societat en la qual treballa. Després de dotze anys, l’arxiu fotogràfic de Diari

Més és força extens. La nostra hemeroteca recull els esdeve· niments més importants de la darrera dècada al Camp de Tar· ragona. — Quin és el criteri de selecció de les notícies de cada secció i com es decideix la portada de Diari Més? — Novetat, proximitat i impacte. No som diferents de qualsevol altre mitjà. Per a nosaltres, però, és molt important la proximitat, en el sentit que recollim l’actua· litat que es produeix en l’àmbit

geogràfic més proper al públic al qual ens adrecem. L’impacte –re· ferit al col·lectiu de persones a les quals afecta o interessa una notí· cia– ocupa un lloc molt alt en la nostra piràmide de prioritats. El nostre eslògan El diari ciutadà, no és gratuït, és molt important el retorn que rebem dels lectors. —Evidentment les institucions i organismes oficials són una font d’informació molt consultada, però, des de la redacció es reben trucades de ciutadans per fets noticiables?

—Les institucions, administra· cions, partits polítics o grans organitzacions són les intenten, diàriament, marcar l’agenda pe· riodística. No només del nostre diari, sinó de tots els mitjans de comunicació. No amagaré que, sovint, i a causa de les limitaci· ons que té la premsa local, ho aconsegueixen. Però, en realitat, allò que veritablement afecta o interessa als ciutadans, succeeix al marge d’aquesta agenda que les organitzacions de qualsevol tipus intenten aclaparar. Està

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000 cristina aguilar

Anna Fortuny, Sílvia Jiménez, Cristina Aguilar, Alba Nebot, Mònica Pèrez, Susanna Cases, Olívia Molet i Vicente Izquierdo. A la dreta, l’equip de dissenyadors gràfics està format per Sara Sorando i Mario López.

demostrat que els millors diaris han sortit en dies en què l’actualitat ens ha obligat a trencar l’agenda prevista, a oblidar tot allò que teníem programat. Seguir rígidament una agenda pro-

CRISTINA AGUILAR

gramada encotilla el periodisme, adorm la creativitat i roba temps a la curiositat que necessita el redactor per començar a estirar del fil de qualsevol tema. Hi ha grans esdeveniments que marca l’actualitat o temes treballats pels mateixos periodistes que fan que hagis d’aparcar tot el que havies pensat el dia abans, i és bo que així sigui. Des d’aquesta perspectiva, els ciutadans juguen un paper cabdal. Les denúncies ciutadanes són una de les principals fonts d’informació del periodis-

me local i, sovint, són la guspira que encén els grans temes d’actualitat. De trucades, en rebem cada dia, però no podem publicar-ho tot. Periodísticament, cal distingir els temes personals que s’han de resoldre als jutjats, d’aquells que, per la seva naturalesa, tenen un impacte que transcendeix a la mateixa persona denunciant, bé perquè és la punta de l’iceberg d’un problema social o bé perquè són fruit d’una decisió superior. Això no sempre ho entén tothom, però intentem

ser el més just i plurals possibles. — Al llarg de 12 anys heu publicat moltes exclusives? —Moltes. Però, el cert és que això és quelcom que ens preocupa més als periodistes que als mateixos lectors. Un dels objectius del qualsevol comunicador és el d’informar abans i millor que els altres. Ens hem avançat en molts temes d’actualitat al llarg d’aquests anys. Si ho hem fet millor o pitjor, ho decideix el lector. Resulta difícil recordarho tot, perquè Diari Més s’esfor-

ça cada dia a publicar notícies diferents de la resta de mitjans. Recentment recordàvem a una de les nostres portades un dels grans temes que va començar a les planes del Diari Més. Parlo de l’ampliació horària de la Unitat d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII. Diari Més fou el primer que va publicar la denúncia de Felipe Rivas, l’home que va decidir explicar les deficiències del servei després d’un atac de cor. El tema va tenir una transcendència nacional i ha acabat derivant, al llarg del temps, en l’ampliació del servei. Crec que, després de molts anys, ens hem guanyat el respecte del lector i de les institucions. Hem estat lluitant per demostrar que la qualitat de la informació no té una relació directa amb el preu per obtenir-la. Per què, sí: la primera denúncia per les deficiències d’un servei del qual depèn la vida de moltes persones la va fer pública un diari gratuït, el nostre. I així podríem fer un llarg etcètera de petites victòries diàries. Cada mitjà té les seves i de totes les mides... Places o carrers que s’han netejat arran d’una notícia, fitxatges esportius que es publiquen abans que pràcticament estiguin signats, decisions polítiques que han canviat perquè no han resistit a l’opinió pública, administracions que es veuen obligades a respondre a la demanda

14/03/2016 diarimés

feta des d’un mitjà... —Resulta difícil fer periodisme local? — Fer periodisme local des d’un mitjà petit és complicat. No per la feina, sinó pel que implica personalment. Sempre dic que, el més fàcil, és publicar sobre una realitat allunyada de la teva. Però, fer notícies sobre les persones amb les quals et creues cada dia, al carrer o al supermercat, per posar un exemple, requereix molta valentia. Les respostes, les opinions i la pressió es rep directament. Hi ha grans noms del periodisme que opinen sobre qualsevol cosa des de la seva tribuna que no sobreviurien a la pressió que suposa el periodisme local. Diari Més està format per un equip de valents. D’altra banda, el periodista, el professional que fa informació local o de qualsevol altre tipus, ha de ser una mica irreverent per no deixar-se impressionar per l’aura de poder que acompanya certes institucions o personatges. —En temps d’immediatesa, que ha aportat Diari Més? —A això, haurien de respondre els lectors. La informació ja circula lliure. Un mitjà de comunicació sempre té el valor afegit que la informació està avalada per professionals que l’han contrastat. Pel que fa a la immediatesa, la nostra assignatura pendent, ja està resolta.

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

VANDELLÒS I HOSPITALET DE L’INFANT

12 anys escoltant el territori

TORREDEMBARRA

CONSTANTÍ

Afrontant el repte ÓSCAR SÁNCHEZ Alcalde de Constantí

ALFONS GARCIA Alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

Un any més i ja en són dotze els que el Diari Més Tarragona acumula. En un context com l’actual, en què els mitjans de comunicació tenen moltes dificultats per sobreviure, aquest aniversari té una major importància, perquè posa en relleu el saber fer d’aquesta publicació i la consolidació d’un producte informatiu que reconeixen i valoren els lectors d’aquest territori. Un territori divers, que reclama ser escoltat i tingut en consideració, independentment de quina sigui la seva situació geogràfica. En aquesta atenció i sensibilitat cap a totes les poblacions que integren el Camp de Tarragona i no només cap a aquelles que són capital de comarca, rau, precisament, l’èxit d’aquest diari gratuït, que s’ha fet un nom en el panorama periodístic de la demarcació. I és que sovint, els grans mitjans, s’obliden dels municipis petits, com ara el nostre, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, i només es fan ressò del que passa a les ciutats, deixant de banda el seu paper vertebrador del territori, tan necessari per enfortir el sentiment identitari de la comunitat. Enguany, a més, amb la versió digital, el Diari Més Tarragona farà un pas endavant en la promoció del territori i en la difusió de les notícies, que arribaran més lluny i es donaran a conèixer d’una manera més immediata i viral. D’aquesta manera, donarà resposta als nous hàbits dels lectors, que cada vegada busquen més a Internet tot allò que necessiten. I la informació és, clar, un dels serveis que més reclamem els ciutadans. Per tot plegat, felicitats a l’equip de persones que fa possible l’existència d’aquesta publicació. Per molts anys!

Internet i els nous mitjans, un repte compartit EDUARD ROVIRA Alcalde de Torredembarra

En ple segle XXI, popularEl Diari Més és ment conegut com el segle una publicació de d’internet, de les comuniproximitat que dóna cacions digitals i de les xarxes socials, és tot un plaer veu als pobles felicitar un mitjà de premsa escrita que, essent diari i gratuït, arriba als seus 12 anys de vida. El diari Més Tarragona ha esdevingut la publicació de proximitat per a la població del Camp de Tarragona, oferint la informació recent en tots els àmbits, donant veu al territori en general i als pobles en particular. A dia d’avui la informatització de les redaccions dels mitjans de comunicació ha permès que, de la mateixa manera com el tractament de la informació i el trànsit cap a les rotatives es realitzi amb procediments basats en la informàtica, aquesta pugui aprofitarse per a ser rediccionada cap a xarxes de distribució i de consum digitals. I el diari Més, lluny de conformar-se amb l’èxit, la qualitat i la professionalitat assolits per totes i tots els que composen l’equip de premsa escrita, ha assolit el repte del seu llançament com a diari digital i presència a les xarxes socials. Han sabut adaptar-se, com a periodistes i professionals, a la revolució dels hàbits periodístics al mateix temps com han anat canviant els hàbits dels lectors, amb els que, a partir d’ara, interactuaran a través de les xarxes. Força èxits en aquesta nova etapa i amb el nou projecte que inicieu!

En aquesta ocasió celeLes administracions brem dues bones notícies: públiques també ens el 12 aniversari del Diari hem anat adaptant a Més i la presentació de la versió digital. Els dotze les TIC anys demostren que és un projecte consolidat, que continua connectant amb el públic atret per la informació de proximitat. I una bona manera de mantenir i augmentar aquesta connexió és l’arribada de la versió digital del diari. Internet i les xarxes socials ens permeten accedir des de qualsevol lloc i en qualsevol moment a la informació i això comporta que els mitjans de comunicació hagin de repensar les seves estratègies i oferir productes per a públics diversos, però en tot cas sempre exigents i participatius. Aquesta realitat no afecta només els mitjans de comunicació. Les administracions públiques també ens hem anat adaptant a les TIC i als nous mitjans socials i ara estem vivint un veritable canvi de paradigma amb l’entrada en vigor de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Les administracions hem de ser proactives donant a conèixer la informació relativa a la nostra actuació d’una manera àmplia i fàcil, al mateix temps que hem d’utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per facilitar la relació administrativa amb els ciutadans. Felicitats, doncs, per l’aniversari i pel repte compartit.

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

14/03/2016 diarimés

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

ELS PALLARESOS

La veu dels municipis

CUNIT

EL VENDRELL

Energia i empenta MONTSERRAT CARRERAS Alcaldessa de Cunit

El salt al món digital MARTÍ CARNICER Alcalde del Vendrell

PEP NOLLA Alcalde dels Pallaresos

En primer lloc, i en Us encoratgem a nom de tots els pallare· continuar treballant sencs i pallaresenques en la mateix línia amb us vull transmetre la l’esperança que no més sincera enhorabo· perdeu mai aquest ADN na per aquests 12 anys que us ha permès arribar al servei del territori, fins aquí i per aquestes 3.000 edicions de la vostra publicació i també pel nai· xement de la vostra edició digital. Sobretot perquè publica· cions d’àmbit local com la vostra permeten a les poblacions més petites com la nostra gaudir del protagonisme informa· tiu que mereixem, tan difícil d’obtenir de vegades per part de mitjans d’àmbit més general. Gràcies al vostre mitjà i a totes les persones que hi col· laboreu, els petits municipis tenim l’oportunitat de difon· dre les nostres celebracions, les nostres tradicions i tot allò que conforma l’essència de cada poble, i no només som no· tícia quan ens sobrevé alguna desgràcia. Finalment us encoratgem a continuar en aquesta línia amb l’esperança que no perdeu mai aquest ADN que us ha permès arribar fins aquí i que de ben segur uns portarà grans èxits en el futur. Moltes Felicitats!

Des de l’Ajuntament de Cunit Gràcies per apropar-nos ens volem sumar a l’aniversari els uns als altres, els del vostre mitjà de comuni· d’interior, els de costa, cació i us felicitem, de tot cor, els del nord i sud; gràcies per aquests anys que veniu de· per recollir les vivències, dicant a informar, a explicar i les notícies de casa, el a apropar els fets que passen que ens és immediat, per a casa nostra. Des de la vostra aparició en el panorama perio· no perdre la proximitat dístic ara fa 12 anys, tot ha can· viat molt. En l’època en la qual ens trobem hem vist com el sector ha patit durament les conseqüències de la crisi. El valor dels mitjans de comunicació en els darrers anys ha estat major i, en el vostre cas, com a mitjà gratuït, la felicitació i el reconeixement és encara més gran. En nom de l’Ajuntament de Cunit us vull transmetre energia i empenta ara que enceteu una nova etapa i desitjar-vos que els nous reptes els encareu amb valentia i amb il·lusió. La vostra pre· sència és molt important, mantenir el paper escrit avui en dia és complicat quan tot sembla que gira i que s’encamina cap al món digital. Gràcies de nou, per apropar-nos els uns als altres, els de l’interi· or, els de la costa, els del nord i els de més al sud; gràcies per recollir les vivències, les notícies de casa, per explicar el que ens és més im· mediat, per no perdre la proximitat. Us desitjo, us desitgem que continueu fent camí i que continueu per molts anys més.

Felicitats pel dotzè aniversari i pel Desitjo que la nova salt definitiu cap al món digital. Ja aventura a Internet fa sis anys que podem trobar a di· tingui el mateix èxit, ferents punts del Vendrell l’edició mantenint l’edició en en paper del diari Més i de forma paper gratuïta, la qual cosa ha contribuït a apropar la informació a la ciuta· dania.El salt al món digital suposa· rà sumar un mitjà més a la xarxa d’Internet mitjançant el qual els ven· drellencs i vendrellenques que, per diversos motius, viuen lluny de la nostra vila també es podran mantenir informats sobre l’actualitat local. D’altra banda, des de casa, des del mateix Vendrell, moltes persones també podran llegir les notícies des de qualsevol dispositiu que disposi de connexió a Internet. Això, en molts casos, facilitarà l’accés al mitjà, ja que, com s’ha dit en anys anteriors, a vegades és complicat trobar el diari en els seus punts de distribució perquè s’esgoten. Per tant, desitjo que la nova aventura a Internet tingui el mateix èxit, mantenint l’edició en paper. En aquest sentit, hem de ser conscients que encara hi ha una important escletxa digital a la nostra societat i el diari de tota la vida és el que arriba a aquells que no tenen accés a les noves tecnologies de la comunicació. Per tot això, felicito el diari Més pel seu dotzè aniversari i, també, pel seu sisè aniversari al Vendrell. I, una vegada més, aprofito aquestes lí· nies per encoratjar la seva direcció i tots els professionals que formen l’equip de redacció a continuar treballant per mantenir ben informada la ciutadania. Per molts anys.

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

CASTELLVELL DEL CAMP

EL MORELL

El regal d’aniversari PERE GUINOVART Alcalde del Morell

Acostuma a passar que, quan algú fa anys, rep regals dels seus éssers estimats. El diari Més, però, ha trencat la tònica i celebra els seus 12 anys oferint un regal a tothom: la nova edició digital que posa en marxa i que, de ben segur, esdevindrà ben aviat un referent en l’àmbit comunicatiu del nostre territori, tal i com ja ho és la seva edició de paper. Aquesta acumula ja 12 anys i 3.000 números –que es diu aviat- sent un dels principals altaveus dels fets més destacats als municipis del territori. Dels grans i dels petits que, com El Morell, hi veiem reflectits els principals esdeveniments que tenen lloc al nostre poble. Des de les festes majors a les accions de millora del municipi i les seves entitats. I Des del Morell, fem ara, també, comptarem amb un alextensiva aquesta taveu addicional en forma de diari felicitació a tot l’equip digital del Més. humà que dia a dia fa Al Morell sabem què suposa crear una pàgina web, configurar-la, dopossible el projecte nar-li vida i veure com creix. De fet, el nostre Ajuntament està ultimant els detalls per posar en marxa la nova web institucional que, a més, incorporarà la seu electrònica i el portal de transparència. Una nova eina que, com en el cas del Més, esperem que ens acosti encara més als nostres ciutadans, que els puguem facilitar l’accés a la informació i que el nou portal s’acabi consolidant com un referent. Ara, però, és moment de felicitar el diari Més pels seus 12 anys, pels seus 3.000 números editats i pel salt a la informació digital. I per descomptat, des del Morell fem extensiva aquesta felicitació a tot l’equip humà que dia a dia fa possible aquest projecte comunicatiu i, per descomptat, també als milers de lectors que li donen vida i que, diàriament, hi troben notícies d’interès i de proximitat. Moltes felicitats!

Feina ben feta Agustí Domingo Alcalde de Castellvell del Camp

Com a alcalde de l’ajuntament de Castellvell del Camp, us transmeto que en nom meu i del municipi al qual represento, voldria expressar-vos la felicitació i la meva sincera enhorabona per la tasca que heu dut a terme durant aquests 12 anys de trajectòria periodística, en la zona del Camp de Tarragona i la Costa Daurada. A més d’aquesta celebració tant especial, aprofitem l’avinentesa per a felicitar-vos també, per les 3.000 publicacions de les vostres edicions gratuïtes que de dilluns a divendres omplen els carrers dels nostres municipis de la zona. La vostra constant dedicaLa vostra constant ció per la feina ben feta i a la dedicació per la feina vegada, apostar pel desenvoben feta i la innovació lupament i la innovació del vostre mitjà de comunicació del mitjà és un avantatge competitiu a nivell digital per a les comarques tarragonines, de ben segur serà tot un avanUs animem a què dia tatge competitiu, per a rerere dia, seguiu amb forçar encara més el vostre la mateixa il·lusió, prestigi que ja teniu. satisfacció i dedicació És per aquest motiu, que des de l’Ajuntament de Casper les tasques tellvell del Camp us animem realitzades a què dia rere dia, continueu amb la mateixa il·lusió, satisfacció i dedicació per les taques realitzades que des del primer dia, ens heu transmès amb les vostres notícies d’actualitat a peu de carrer.

14/03/2016 diarimés

RODA DE BERÀ

Felicitats! PERE VIRGILI Alcalde de Roda de Berà

Que un mitjà gratuït de tirada diària com és el Diari Més arribi a complir 12 anys és una gran notícia. Com Alcalde de Roda de Berà us vull felicitar, en representació de tots els rodencs i rodenques que us llegeixen cada dia, i fer-vos arribar la nostra enhorabona en aquesta efemèride tan especial. Durant els últims 12 anys el Diari Més ha estat al nostre costat i forma part de la vida diària de tots els tarragonins fent possible que de dilluns a divendres tinguem a les nostres mans tota l’actualitat, recollint i oferint informació veraç i complint amb un important servei públic formant, informant i entretenint, donant veu alhora als ajuntaments i a les entitats i associacions de la demarcació. El Diari Més arriba, també, al seu número 3.000, una mostra de que, tot i els temps convulsos que hem hagut de patir durant els últims anys, amb tenacitat, constància, dedicació i perseverança es pot aconseguir tot allò que ens proposem. La seva capacitat de millora continua, la seva vocació de servei, de qualitat i de proximitat, i la seva adaptació constant a les noves tecnologies els porta ara a apostar per un nou projecte, donant el salt definitiu al món digital amb una edició que se sumarà a l’editada en paper. Amb la creació de la seva edició digital el Diari Més dóna un pas de gegant molt important. Això, sumat a l’increment en els seus punts de distribució durant els últims anys, ampliant de forma eficaç la seva àrea d’influència, fan que esdevingui un dels diaris amb més lectors i amb més seguidors de la demarcació de Tarragona. La meva més sincera enhorabona a tot l’equip humà que ho fa possible, directius, redactors, fotògrafs, comercials. Us animo a continuar treballant d’aquesta forma, que, sens dubte, us ha portat a l’èxit. Felicitats!

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000 Jaume Cañada Responsable del departament de Distribució

«En aquests moments estem presents en 529 punts distribuïts en 21 poblacions» El Diari Més arriba al 90% de la població del Tarragonès, al 79% dels ciutadans del Baix Camp, al 67% del Baix Penedès i al 61% de l’Alt Camp CRISTINA AGUILAR

Redacció

Un dels departaments més importants del Diari Més és el de distribució. Sense una bona xarxa de distribució, el Diari Més no arribaria puntualment cada dia a tots els seus punts, on els ciutadans poden obtenir el seu exemplar de manera totalment gratuïta. El responsable d’aquest departament és Jaume Cañada, qui té molts anys d’experiència en el sector i que ha desenvolupat aquesta tasca des dels inicis del Més. Amb ell, parlem de quins són els aspectes claus de la distribució. —El Diari Més se l’anomena «el diari ciutadà» perquè, precisament, arriba a molts punts del Camp de Tarragona i Costa Daurada. Com funciona el sistema de distribució d’aquest mitjà? —En el seu naixement el Diari Més es distribuïa mitjançant un equip de persones ubicades en punts estratègics de les poblacions, a primera hora del matí, i oferien el Diari Més a tothom, anés a peu o en cotxe. Una vegada la ciutadania ja va conèixer aquest mitjà de comunicació, el sistema es va canviar, i es van col·locar dispensadors i altres punts de distribució repartits, així la gent ja l’agafava en aquests punts. —En quantes poblacions el Diari Més és present actualment? —En aquests moments, estem present en 529 punts distribuïts per 21 poblacions i repartides en 13 municipis del Tarragonès, 4 al Baix Camp, 2 a l’Alt Camp i 2 al Baix Penedès. Amb aquesta distribució estem arribant al 90% de la població del Tarragonés,

L’afluència de la gent és una de les principals raons per tal de decidir els punts de distribució El departament compta amb 8 col·laboradors que s’ocupen del repartiment del mitjà

Els expositors es poden trobar fàcilment en els diferents municipis del Camp de Tarragona.

al 79% de la ciutadania del Baix Camp, al 67% del Baix Penedès i al 61% de l’Alt Camp. —Quina és la política o l’estratègia que se segueix per decidir els punts de distribució en les diferents poblacions? —Sempre s’ha de cercar la màxima rendibilitat i actualment encara més. El fet de ser un diari gratuït, molt sovint crea confusions. Realment el fet d’oferir un

diari de manera gratuïta, representa un gran esforç de contenció de despeses, tant de producció com de distribució. Un cop aclarit aquest concepte es valora, en primer lloc, la ubicació del lloc, és a dir, que no estigui molt a prop d’un punt existent; i la quantitat de lectors que pot arribar a tenir accés al diari; per tant, ha de ser un punt de molta afluència de gent.

—Hi ha diferents tipologies de punts de distribució, és a dir, ajuntaments, bars, centres sanitaris. Quins són els criteris que segueix el departament per tal d’assignar dispensadors en punts tan diversos? —La principal raó és l’afluència de la gent, ja que com a tota publicació, l’interès màxim és assolir el nombre més elevat de lectors. Aleshores, els centres

sanitaris és un bon lloc perquè passa molta gent i, durant el temps d’espera, poden llegir el diari. A altres llocs és molt més de pas, sigui per afluència o per trànsit de pas i, per tant, l’agafen per a llegir-ho en moments de descans. A bars o cafeteries, el nombre d’exemplars que es deixen és més reduït perquè els ciutadans el llegeixen i el deixen per altres clients. A més, des del departament de Distribució hem eixamplat el ventall amb la possibilitat de rebre el diari a domicili, havent de satisfer únicament el preu del repartiment. —Any rere any es va canviant aquests punts de distribució? —S’acostuma a treballar amb els mateixos per raons lògiques. En primer lloc, per la fidelitat d’aquells que fem el camí plegats des del primer dia. En segon terme, és important l’orientació del lector, que ja coneix a la perfecció on trobar el diari. I si tens un punt que, per mil raons tanca, es mira de posar-lo en un indret el més a prop possible, sempre que hi hagi l’opció de fer-ho. —Quin és l’equip humà que s’encarrega del repartiment dels diaris? —El departament de Distribució el formen 8 persones, 3 tre-

balladors assalariats i 5 treballadors per compte propi. —Amb quins problemes se sol trobar el departament de Distribució a l’hora de fer arribar el Diari Més cada dia als seus lectors? —El problema principal són els dies de pluja perquè els repartidors han de fer mans i mànigues per a deixar el diari en condicions i evitar que es mulli i es malmeti, arribant fins i tot, en 3 o 4 punts de no poder-lo deixar. L’altre gran problema és el trànsit rodat, sobretot si algun dia es va tard per qualsevol incidència, ja que els carrers que a dos quarts de set són buits, a dos quarts de vuit són plens de vehicles per tot arreu. Si ajuntem els dos problemes, ja ni ho explico. —Una altra de les tasques del departament de Distribució és el control de les dades d’organismes com l’OJD, per exemple. Per als nostres lectors, quina importància té pel Diari Més està present en les dades que aquest organisme recullen? —L’OJD és una auditoria de l’empresa externa Informació y Control de Publicacions, S.A (INTROL), que certifica les quantitats d’exemplars que s’imprimeixen i distribueixen cada dia, per evitar informació esgaiada. Per diferenciar les publicacions de pagament i gratuïtes, les de pagament s’anomena OJD i les gratuïtes s’anomena OJD-PGD. Per als nostres lectors i per a tothom, la importància que té és la seriositat que representa saber que auditem les dades per a informar de manera rigorosa dels exemplars que, dia rere dia, estem distribuint.

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

14/03/2016 diarimés

EDICIONS

El Més Vila-seca es consolida com a capçalera informativa a nivell local L’edició especial del ‘Diari Més’ que es distribueix cada quinze dies al municipi de Vila-seca està a punt de celebrar els dos anys de vida CRISTINA AGUILAR

Redacció

Aviat farà dos anys, un 23 d’abril de 2014, naixia el Més Vila-seca, una capçalera germana del Diari Més engendrada amb la vocació de donar cobertura informativa al municipi de Vila-seca. Era la primera aposta del diari per un format i una periodicitat diferents de l’habitual. Amb més de trenta-cinc edicions distribuïdes, a dia d’avui aquell repte ha complert les expectatives amb escreix, i ha esdevingut lectura de capçalera per a molts vila-secans. Com a conseqüència d’aquesta bona acceptació, la publicació, que va néixer amb una periodicitat mensual, ha acabat convertint-se en quinzenal, per tal de donar una millor cobertura al gran nombre d’activitats i noticies que es generen en aquest municipi del Tarragonès. Creixent amb els lectors Aquesta ha estat justament la gran força del Més Vila-seca: la vitalitat del municipi que l’ha vist néixer. Des del Diari Més ja es tenia el convenciment que es tracta d’una població singular, formada per tres nuclis diferenciats –Vila-seca, la Pineda i la Plana– que, no obstant la distància física, han sabut créixer, de forma acurada, a un ritme proporcional. I a la vegada ho han fet els seus habitants, que en forma

dels grans moments viscuts pel municipi en aquests dos últims anys: les festes de Sant Antoni i la Festa Major d’Estiu, els grans concerts a l’Auditori Josep Carreras, el primer 3 de 7 descarregat pels Xiquets de Vila-seca després de la refundació, els mèrits esportius dels clubs locals, l’activitat incansable duta a terme des de la Biblioteca o la gran feina revitalitzadora que es fa des de

La publicació té una clara vocació de proximitat, vol ser altaveu del que passa

Ciutadans de totes les edats llegeixen el Més Vila-seca a qualsevol indret de la localitat.

d’associacions, clubs esportius, entitats culturals o empreses i comerços han nodrit de vitalitat el municipi i, de retruc, el Més Vila-seca. La publicació té una clara vocació de proximitat, vol ser altaveu del que passa a la població. I, alhora, pretén fer la funció

d’altaveu informatiu, nodrint a la vegada la vida local. Amb aquesta aposta, els ciutadans de Vila-seca tenen un doble mirall on veure’s reflectits. D’una banda el Diari Més, on es recullen els esdeveniments més lligats a l’estricta actualitat. I de l’altra el Més Vila-seca, on les in-

formacions es tracten amb més profunditat, amb un espai més ampli i donant una cobertura més extensa. I sempre buscant l’equilibri perquè les pàgines reflecteixin el que passa a tots tres nuclis, i totes les persones que habiten al municipi puguin veure-se’hi reflectides, bé directa-

ment a les seves pàgines, bé per notícies o temes que els afecten o els poden afectar. En aquests dos anys de vida el Més Vila-seca ha passat a tenir una visibilitat evident al municipi. Els veïns coneixen la publicació i la busquen. La publicació ha estat present en alguns

les entitats locals, un patrimoni extens i valuós que defineix de manera molt singular el perfil de Vila-seca. Per tot plegat ens complau assegurar que, si el Més Vila-seca és una realitat creixent, això és possible perquè els seus lectors l’alimenten amb el batec de la seva activitat diària. Allò que, ara farà dos anys, va néixer com un experiment és ja una aposta plenament consolidada, no només pel que fa als aspectes empresarials sinó, i sobretot, pel que fa al seu públic, lectors fidels que cada quinze dies fan un repàs al que ha succeït al municipi a través de les pàgines del Més Vila-seca.

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

L’HUMOR

Les notícies més rellavants, vistes pel llapis ple de sàtira i humor del Napi Les diferents jornades electorals, els casos de corrupció estatal o els temes de l’esfera local han ocupat els acudits d’aquest gran il·lustrador Redacció

Ja fa molts anys que el Diari Més compta amb els acudits de l’il·lustrador Napi. Són una secció d’aquest mitjà de comunicació que molts lectors esperen cada matí. Són acudits que els arrenca

un somriure i és la millor manera de començar la jornada laboral amb sentit de l’humor. Només hi ha uns dies a l’any que els lectors no poden gaudir i és que durant el mes d’agost el llapis del Napi descansa per encarar el darrer

tram de l’any amb la mateixa perspicàcia de sempre. L’actualitat és l’objecte dels acudits del Napi i és que aquest il·lustrador tracta qualsevol tema, ja sigui nacional, d’àmbit català o bé local, amb el mateix

humor i sàtira, sense pèls a la llengua i amb un punt de gosadia. En aquest 2015 i en el que va de 2016, la política ha estat un dels temes protagonistes. Tenint en compte que hi hagut tres jornades electorals, Napi ha fet

servir tot el que han donat de si les campanyes electorals per tal de posar una mica d’humor a tot plegat. Així mateix, els casos de corrupció, els pactes entre partits i també altres aspectes més socials han estat il·lustrats pel Napi.

En el catàleg d’acudits del Napi, tampoc no han faltat els temes d’àmbit local, com els pactes en els governs municipals, el BCN World, els futurs Jocs del Mediterrani de 2017 o altres temes de la demarcació tarragonina.

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

14/03/2016 diarimés

diarimés 14/03/2016

L’HUMOR

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

14/03/2016 diarimés

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

CREIXELL

ALCOVER

Per molts anys! JORDI LLOPART Alcalde de Creixell

El CATLLAR

Moltes felicitats per aquests 12 anys ROBERT FIGUERAS Alcalde d’Alcover

El Diari Més celebra enguany el seu 12è aniversari. Ja queda llunyà aquell 15 de març de 2004 en que va veure la llum el primer exemplar del Diari Més que sortia al carrer com a primera publicació que es va editar a Catalunya de dilluns a divendres, gratuïta i en català. D’aleshores ençà, el Diari Més, amb més de 25.000 exemplars repartits al Camp de Tarragona, ha consolidat la seva oferta informativa com a primer diari gratuït en català i actualment és l’únic que s’edita a Catalunya. Al llarg d’aquests 12 anys passats el Diari Més ens ha explicat moltes coses. L’aniversari d’enguany coincideix també amb el seu número 3.000. En totes aquestes edicions, el Diari Més ha reflectit en les seves pàgines el dia a dia del nostre territori. Avui dia la premsa en general i en aquest cas particular el Diari Més, juga un paper molt important en fer arribar a tots els ciutadans l’actualitat quotidiana més propera. Han estat dotze anys a on els lectors, els anunciants, els periodistes de la redacció, la direcció, els impressors i els distribuïdors del Diari Més hem caminat plegats. El Diari Més, en definitiva, ha esdevingut un diari popular entre els nostres vilatans, plenament consolidat donada la seva credibilitat i la seva permanència. Suposa també un especial motiu de satisfacció per part nostra veure com enguany el Diari Més ha fet el salt definitiu al món digital amb l’inici de la versió digital del diari. Fet aquest que suposa el naixement d’un nou mitjà de comunicació a les comarques tarragonines. És per tot això que en nom propi i de la Corporació Municipal que presideixo i també de tots els lectors de Creixell, us vull expressar la nostra més sincera felicitació pel 12è aniversari del Diari Més. A la vegada que ens complau encoratjar-vos a continuar endavant amb aquesta tasca periodística de referència tan important a tot el nostre territori. Moltes felicitats i per molts anys!!

L’Ajuntament d’Alcover fe12 anys d’informació, i licita al Diari Més Tarragona 12 anys d’estreta relació pel seu 12è aniversari que coamb la nostra vila que incideix amb el número 3.000 ha servit, i serveix, per de la seva publicació. Un diari donar a conèixer tot que, de dilluns a divendres, allò que fa referència a ens arriba a les nostres mans Alcover, amb la màxima per acostar-nos tota l’actualirigorositat tat del nostre territori. I el nostre poble, Alcover, és una part activa d’aquesta publicació. 12 anys d’informació, i 12 anys d’estreta relació amb la nostra vila que ha servit, i serveix, per donar a conèixer tot allò que fa referència a Alcover, amb la màxima rigorositat i professionalitat. 12 anys que han servit també per créixer conjuntament i viure de primera mà esdeveniments importants que han marcat un abans i un després en el nostre poble. La inauguració de la Piscina Municipal que ha donat un servei essencial als vilatans, la posada en marxa del Convent de les Arts, la nostra joia arquitectònica, que s’ha posicionat com un centre de producció cultural d’alt nivell i una referent patrimonial de la nostra demarcació; la futura creació d’un nou centre de dia o el suport i difusió que, any rere any, mostren amb la Fira de Bandolers d’Alcover, en són alguns exemples. Des d’Alcover volem felicitar al Diari Més pel seu aniversari i us encoratgem a continuar treballant per una informació veraç, de qualitat i propera al ciutadà. Per molts anys!

Un mitjà al servei del territori ANTONIO LÓPEZ Alcalde del Catllar

Em produeix una especial satisfacció commemorar aquest aniversari del Més Tarragona. Com a alcalde, però sobretot com a ciutadà, vull posar de relleu la gran tasca que ha fet, i fa, el Més Tarragona en la vertebració de les nostres comarques i en la necessària satisfacció de les demandes de comunicació dels habitants del Camp de Tarragona. Això a Tarragona ciutat pot semblar una obvietat però els veïns del municipis demogràficament petits segur que m’han entès a la perfecció. I aquí és on la presència del Més Tarragona ha tingut una especial rellevància. Primer, reproduint a les seves pàgines tota la informació referida als municipis del Camp de Tarragona, no només de Tarragona ciutat i de Reus, sinó del conjunt de la demarcació. En segon lloc, donant a conèixer als grans nuclis de població les mancances, problemes i reivindicacions del pobles de la demarcació sense els quals Tarragona no seria tampoc el que és. Bastint, en definitiva, una identitat de Camp de Tarragona que és real a peu de carrer però que no sempre és reconeguda a nivell institucional. I en aquest terreny el Més Tarragona ha jugat un paper primordial. Vull reconèixer també la gran feina que han fet tots els professionals que durant tots aquests anys han treballat a la redacció del Més per apropar-nos a l’actualitat l’endemà a primera hora quan sortim de casa. Sense el seu esforç aquest èxit col·lectiu no hagués estat possible. Gràcies a aquest empeny i compromís constants auguro que la nova edició digital del Més serà també un èxit com ho ha estat l’edició en paper. Avui, doncs, m’és gratificant felicitar al Més Tarragona com al que és: un mitjà al servei del territori.

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000 PERAFORT I PUIGDELFÍ

La capacitat d’adaptació a les noves circumstàncies és un dels valors més destacables que poden tenir les persones, associacions, empreses, etc. En el moment actual de canvis i innovacions constants, és remarcable per tant, que tothom estigui disposat a variar la seva manera de fer per tal d’arribar i cobrir noves necessitats. Això és el que ha fet el diari Més Tarragona que, a partir d’avui, ens ofereix la possibilitat de mantenir-nos informats en tot moment d’allò que passi al territori, a través de la seva versió digital. CAMBRILS

Han passat 12 anys des que aquest mitjà va començar a publicar-se amb l’objectiu de donar veu a tot el territori. Es buscava garantir la cobertura de les notícies de ciutats i pobles, i així s’ha fet. Municipis com Perafort i Puigdelfí hem pogut explicar què és el que fem gràcies en part, a aquestes pàgines. Per a nosaltres és doncs important, poder disposar de mitjans que fomentin i ampliïn la pluralitat comunicativa, alhora que obren espais comunicatius per als pobles més petits que, com el nostre, volem donar a conèixer les activitats, festes i actuacions que anem duent a terme al llarg de l’any. Han estat doncs, 12 anys d’amistat o, el que és el mateix, 3.000 exemplars del Diari Més que han anat sortint al carrer de manera ininterrompuda, de dilluns a divendres. Des de Perafort i Puigdelfí, esperem poder continuar llegint les vostres notícies molts anys més, alhora que us desitgem molta sort en el nou projecte digital que tot just inicieu avui. Aquesta és sense dubtes, una bona notícia per a tothom. Moltes felicitats! LA POBLA DE MAFUMET

L’encert de la immediatesa i la proximitat amb el lector

Felicitats i enhorabona JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

CAMÍ MENDOZA Alcaldessa de Cambrils

Sempre que arriba un aniversari és motiu de celebració. Però més encara quan, tot i les dificultats que viu massa sovint la premsa, un dels mitjans de comunicació gratuïts i de referència a les nostres comarques ha pogut complir el seu dotzè aniversari i treure al carrer el número 3.000. I, a més, ho fa amb bona salut i amb nous projectes i reptes als quals també ara dóna sortida com és la seva aposta pel camp digital. No puc fer altra cosa, doncs, que presentar-vos la meva felicitació per la feina ben feta. La vostra tasca de comunicar els fets que succeeixen és necessària en la nostra societat. Per a les administracions, també sou una peça clau del nostre engranatge perquè ens ajudeu a fer arribar als ciutadans part de la nostra acció de govern. Són moltes les persones que cada dia trien el vostre diari per tal de mantenir-se informades d’allò que passa al seu entorn més immediat. El Més és un diari proper, que ha tingut el gran encert de posicionar-se com un mitjà de consum ràpid, que passa de mà en mà multiplicant així la difusió de les informacions que s’hi publiquen. Allà on vagis, sempre trobes a prop un expositor del Diari Més i són moltes les persones que cada dia, a primera hora, acudeixen al seu comerç de referència perquè saben que allí podran trobar-ne un exemplar. Moltes felicitats un cop més i molta sort i encerts en aquesta nova etapa en què també feu el salt en l’àmbit digital. Us encoratgem a continuar sumant i a compartir-ho amb tots nosaltres. Per molts anys!

ALTAFULLA

Una bona notícia per a tothom JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort i Puigdelfí

14/03/2016 diarimés

Un any més, a La Pobla ens complau felicitar el diari Més pel seu aniversari. Ja són 12 anys i 3.000 números, que no és poca cosa. A més, enguany sumem a la felicitació una enhorabona pel naixement de l’edició digital d’aquest mitjà de comunicació. En els darrers temps els diaris digitals s’han consolidat com a eines fonamentals per a la informació immediata dels ciutadans i ciutadanes i, en aquest sentit, estem convençuts que l’edició digital del Més sabrà mantenir el focus sobre l’actualitat dels municipis grans i també dels petits, tal i com ve fent de manera molt encertada en la seva tradicional edició impresa. Per tot plegat, a La Pobla ens sumem un any més a les felicitacions per l’aniversari d’aquest mitjà de comunicació. Amb ell, així com amb la resta de mitjans, es garanteix un dret fonamental com és de la informació. I amb tots els mitjans, i especialment amb el Més i la seva demostrada sensibilitat envers els fets noticiables dels municipis petits, els pobletans i les pobletanes podem informar-nos sobre els actes més destacats que tenen lloc al nostre municipi. En les seves pàgines hi hem trobat reflectides les nostres festes majors, la nostra presència en esdeveniments tan potents com seran els Jocs Mediterranis, la creació i estrena d’equipaments fonamentals per a La Pobla com són la nova escola, el tanatori, la renovació integral del nucli antic, etc. El nostre municipi s’afegeix a les felicitacions per aquests 12 anys de diari Més, així com per la nova edició digital que ara veu la llum, i esperem que segueixin sent per molts anys un altaveu dels pobles del territori. Felicitats i per molts anys!

Credibilitat, proximitat, honorabilitat FÈLIX ALONSO CANTORNÉ Alcalde d’Altafulla

Estem d’enhorabona? Crec que sí. Que el Més s’apunti a l’era digital és, a priori, una molt bona notícia. La interacció, la immediatesa i les noves plataformes de la comunicació, obren grans possibilitats i uns certs riscos que cal avaluar i estar en condicions, com amb el format paper, per dóna’ls-hi resposta. Darrerament he tingut l’oportunitat de ser espectador/participant de dos actes absolutament diferents però amb conclusions similars. Un en forma de xerrada amb el director de l’Heraldo de Aragón, vell conegut meu i exdirector del Diari de Tarragona. En la seva carta de presentació estava haver creat més de 1.000 llocs de treball en plena crisi econòmica del sector. Va dir: periodisme, credibilitat i no anar a ritme de Twitter, contrast de les notícies... L’altre acte, com a president de la Comissió de Bon Govern, Transparència i Participació de l’Executiva de la Federació de Municipis. Evitar les modes, denunciar els embolcalls de participació, transparència que s’han convertit en simples enunciats performatius. No hi ha secrets: proximitat, diàleg i honorabilitat. Senzill, no? Segur que vosaltres fareu molt Més.

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

PORTADES

Un any ple d’informació a les portades del Diari Més Les pàgines del rotatiu s’han omplert diàriament amb l’actualitat local i general Redacció

La portada és la presentació del Diari Més cada matí. En imatges i poc text, es dibuixa l’actualitat que protagonitza la jornada. Aquest any, s’han succeït informacions que han ocupat la primera pàgina de la capçalera gratuïta referent del Camp de Tarragona. Ha sigut un any de marcada actualitat política amb

la campanya prèvia a les eleccions a la Generalitat que van tenir lloc al mes de setembre i la posterior investidura del nou President de la Generalitat, les eleccions municipals i el pacte a l’Ajuntament de Tarragona. Un altre dels temes que ha ocupat portades durant aquest any, han sigut els futurs Jocs Mediterranis 2017.

Dilluns, 29 de febrer de 2016

Dijous, 29 de gener de 2015 núm. 2.718

ESPANYA

El PSOE repta a Podemos a consultar les seves bases sobre un acord

núm. 2.990 www.diarimes.com

www.diarimes.com

Ciutadans votarà a favor de la investidura de Sánchez. P21

TARRAGONA CRISTINA AGUILAR

REUS

El jutge del cas Innova cita a declarar tres exdirectius de Sagessa

El Corte Inglés ofereix baixes voluntàries als seus empleats majors de 58

Els que s’hi acullin rebran el 70% del salari fins als 62 anys. P3

Es tracta d’Enric Agustí, Lluís Nualart i José Maria Benet. P8

REUS

Unió de Pagesos guanya amb 73,4% dels vots a Tarragona

REUS

L’Escola La Vitxeta, en peu de guerra per la pèrdua d’una línia de P3

L’Arboç i la Torre lideren la recaptació en multes de trànsit per ha bitant

EMPRESA El munic ipi del Baix Penedès ingres sa en sancions 48,18 euros 32,53 de la localitat del per veí, pels Tarragonès, segons un informe amb dades del Ministeri d’Hisenda. P2

OLÍVIA MOLET

El sindicat guanya àmpliament les eleccions agràries a Catalunya. P7

Ensenyament diu és una possibilitat davant la pèrdua d’escolars. P9

ESPORTS

CRISTINA AGUILAR

AVUI

CAMP DE TARRAGONA

La Policia Nacional desmantella una empresa fictícia a la Pobla

A dalt, un detingut a Torredembarra i Salomó Hernández,

Detencions a Tortosa en una operació contra la venda de peces espoliades a Egipte. P11 ICV intenta que Brusel·les es posicioni contra Castor Mor un veí de Tarragona en un accident de trànsit a Salou. P12 ESPANYA

El jutge imputa 78 alts càrrecs de Caixa Madrid i Bankia per les targetes opaques

a l’escorcoll de Cambrils. A baix el registre del Club

al Perelló. Havana amb l’arrestat i, a la dreta, detencions

Detenen una trentena de persones en una operació contra el frau fiscal i la policia francesa realitzen 17 escorcolls a TARRAGONA Els Mossos, la Guàrdia Civil una assessoria de Tarragona i un prostíbul diferents habitatges i despatxos, entre aquests, a Tarragona i a Cambrils i compraven vehicles TRAMA El centre operatiu del grup estaria països eludint el pagament de l’IVA. P2-4 d’alta gamma a Alemanya per vendre’ls a altres

Mor un soldat espanyol al Líban. P13

CEDIDA

CAMP

ESPORTS

Vicente Moreno podria provar el 4-3-3 diumenge. P14 Jorge Giménez, un dels més estimats per l’afició del CF Reus. P15

Tarragona, per fi, s’alia amb Reus, Salou, Vila-seca i Cambrils

El porter rebent la copa.

El Barça Lassa guanya a la ciutat de Reus la seva vintena Copa del Rei Disputava la final contra el Vic i el va vèncer per 4-1. P27

Als afores de Prades, els

camps presentaven un aspecte

insòlit, ple de famílies jugant

i fotografiant-se amb la

Retencions d’anada i tornad a per veure la neu CAMP Malgrat l’episo di de dissab

centenars de cotxes van tornar

neu.

te en què una seixantena de vehicles van quedar ahir a les muntanyes de atrapats a la carretera, Prades per gaudir de la neu provocant cues. P10

TARRAGONA

El comitè local d’UDC defenestra Robert Vendrell i posa Josep Maria Prats al seu lloc

Argumenten que el ja excap local no és un el interlocutor vàlid i prou fort per negociar amb candidat de CDC, Albert Abelló. P5

Es promociona a Fitur amb l’aliança turística de la Costa Daurada. P10

Dilluns, 11 de gener de 2016 núm. 2.955 www.diarimes.com

Dimarts, 17 de març de 2015 núm. 2.751 www.diarimes.com

ESPORTS

El Nàstic, a punt de tancar el fitxatge de Joselu, punta del Ferrol

Ha marcat deu gols en el que va de temporada a Segona B. P17 CRISTINA AGUILAR EFE

CRISTINA AGUILAR

TARRAGONA

S’arxiva el cas dels suposats sobresous a la Federació de Municipis Alberto Benito.

L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, diu que «s’ha fet justícia». P8

El Reus s’imposa a la Pobla (3-2) en un derbi vibrant

TARRAGONA

Fercasam aposta pel Pacte de Convivència Nocturna

Un doblet d’Haro fulmina una Pobla que planta cara. P14-16

Creu que seria la solució pels problemes entre veïns i la Otto Zutz. P9

AVUI TARRAGONA

El nou carregador de mòbils al carrer, objecte de vandalisme. P6

ESPORTS

Els jugadors del Reus tindran minuts al Morell, si acaba a Tercera Ambdós clubs treballen en un acord per cedir futbolistes. P17

CAMP DE TARRAGONA El monarca, entrant ahir a la TAP, escortat per Josep Poblet, exercint d’amfitrió

a les instal·lacions, i l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, amb la resta del

comitè.

El rei Felip VI avala l’organització dels Jocs Mediterranis 2017 la capital, és nomenat TARRAGONA En la seva primera visita oficial com a monarca a al Teatre president del comitè d’honor de l’esdeveniment esportiu en un acte multitudinari de responsabilitat dels VISITA REIAL Diu que la cita és l’exemple de «la unitat i el sentit P2-6 espanyols» i de com, «treballant units, es poden aconseguir grans fites». MÓN

El Govern andorrà decreta el ‘corralito’ a la BPA La retirada de diners es limita a 2.500 euros setmanals. P15

EFE

REUS

Núria Borrell, filla de l’exalcalde Anton Borrell, serà la número 2 dels socialistes reusencs

El PSC aposta per una candidata arrelada a la ciutat per recuperar la confiança dels votants als pròxims comicis municipals. P10

Els Tres Tombs més matiners, a Valls. P12 ESPORTS

El CD Morell suma un gran empat al camp del líder Prat (2-2). P18

Artur Mas, d’esquena, s’abraça amb

Carles Puigdemont poc abans de començar

el ple del Parlament.

Carles Puigdemont, investit 130è president de la Generalitat

POLÍTICA Els 62 diputats de JxS i 8 de la CUP voten a favor, 2 cupaires s’abstenen i la resta vota en contra d’un president que es compromet a seguir el full de ruta sobiranista. P2-4 POBLACIÓ

El cens de Tarragona perd una mitjana de 566 habitants a l’any

La caiguda demogràfica va començar l’any 2009 i s’ha mantingut amb una mitjana d’1,5 persones menys per dia. P5

REUS

La línia R15 acumula 13 dies de retard en tres mesos

En total, la línia que uneix Reus i Barcelona ha registrat gairebé sis hores de demora el darrer trimestre. P8

CAMP DE TARRAGONA

Els afectats per la fallida de Caixa Agrària agafaran la via legal

P11

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000 Dimarts, 19 de gener de 2016 núm. 2.961 www.diarimes.com

REUS

La pèrdua de turisme rus provoca que el Tax Free retorni un 72% menys

Dimarts, 10 de novembre de 2015 núm. 2.915 www.diarimes.com

14/03/2016 diarimés

ESPORTS

Dimecres, 13 de gener de 2016 núm. 2.957

Dimecres, 12 d’agost de 2015 núm. 2.853 www.diarimes.com

L’hispanomexicà Aníbal Zurdo serà el nou davanter del Nàstic

www.diarimes.com

L’entrenador Vicente Moreno l’espera a l’entrenament d’avui. P15

Del juny al setembre s’han reemborsat 16.431 euros. P10 ESPORTS

OLÍVIA MOLET

Aníbal Zurdo.

L’agenda política estatal atura el pacte entre PSC, PP i Unió a Tarragona

POLÍTICA El possible acord, que ha dividit els socialistes, va avançar després de l’aprovació del pressupost, però s’ha frenat a l’espera de com evoluciona la formació de govern a Madrid. P2

Aníbal: «Si tornava a Espanya havia de jugar al Nàstic»

CEDIDA

ACN

El Servei d’Ocupació comptarà amb un nou local al carrer Zamenhof cedit pel Consell Comarcal. P7

Demanen a l’Arquebisbe que prengui mesures per permetre l’entrada de dones a la Sang. P7

Els ciutadans poden consultar a la xarxa les xifres de turisme de la província. P13 MÓN

L’Organització Mundial de la Meteorologia avisa de la perillositat del canvi climàtic. P15

La fiscalia vol portar a judici les irregularitats en l’adjudicació de les guinguetes de Torredembarra. P11

REUS

ESPORTS Simulació de com serà el circuit de carreres familiar, altra de les atraccions

que es construirà dins del nou parc.

Ferrari Land alçarà dues torres de rebot de 55 metres PORTAVENTURA El nou parc tindrà també un circuit de carreres familiar i vuit simuladors, a banda de l’accelerador vertical, de 112 metres, que serà la muntanya russa més alta d’Europa. P10

El CF Reus segueix fidel a la seva identitat en tot moment. El Calafell rep el Barça i el Vendrell visita el Lloret, a les nou. P17 El CBT anuncia el fitxatge de Jamal Wilson. P18

Algunes de les víctimes mortals van ser turistes alemanys. P14

Els dracs de Sant Roc celebren l’aniversari amb les festes del barri. P8

Giné: «No podem organtizar totalment la seguretat dels Jocs del 2017 si encara no sabem on va la Vila Mediterrània» P8

La CUP avisa que el cas Inipro es podria haver repetit en altres ajuntaments. P3

ESPANYA

Patxi López, exlehendakari, presidirà el Congrés dels Diputats

REUS

L’Hospital Sant Joan incorpora el primer MIR en oncologia radioteràpica. P9

Els diputats de Junts pel Sí i la CUP aplaudint, els

del PP van exhibint la bandera catalana i espanyola

Llibertat sota fiança de 600.000 euros per a Jordi Sumarroca. P11

Els jutjats de la província són els més congestionats

Reordenen la mobilitat de l’entorn de la Fira

Segons dades del segon trimestre del 2015 del CGPJ, estan més saturats que els de Barcelona, Lleida i Girona. P5

Entre d’altres, s’han ampliat les voreres, s’han instal·lat semàfors i també s’han adequat horaris del moll de càrrega. P9

P16

Rato contradiu la versió de Fernández Díaz i assegura que van tractar la seva situació processal. P15

El Nàstic obté un valuós empat en el desplaçament a Valladolid

www.diarimes.com

Dimecres, 3 de febrer de 2016 núm. 2.972 www.diarimes.com

L’empat sense gols deixa el Nàstic com a tercer

classificat. P28 a 30

OLÍVIA MOLET

El Tribunal Constitucional dóna llum verd al debat sobre la ruptura

Victòria independentista

Junts pel Sí i la CUP superen la majoria absoluta i aconsegueixen el

i de la primera càrrega policial. Els concentrats van llençar pedres i objectes

als agents.

CAMP DE TARRAGONA

Nitricomax ampliarà la seva planta de la Canonja i duplicarà la producció. P9

SUCCESSOS L’home cau d’un tercer pis quan els Mossos entren al seu domicili en un registre i l’actuació provoca una gran concentració i aldarulls que es perllonguen tot el dia COSTA Els agents carreguen contra els centenars d’exaltats i comença una batalla campal al carrer Barcelona que acaba amb l’atrinxerament dels senegalesos al pas a nivell del tren. P2-4

ESPORTS

El grana Iago Bouzón ultima la seva posada a punt. P17

FUTBOL

Divendres, 6 de novembre de 2015 núm. 2.913

Un jutge obliga a CatalunyaCaixa a retornar un fons d’inversió a un matrimoni. P5

La mort d’un senegalès en una batuda desferma disturbis a Salou

ESPANYA

ESPORTS

Manolo Martínez: «Nosaltres som prudents i seguirem així»

TARRAGONA

Un dels senegalesos que va ser detingut després dels primers aldarulls

Els vehicles elèctrics podran carregar-se a Cambrils. P14

el seu discurs– que, sense investidura, el procés TEMA DEL DIA Artur Mas alerta –durant innecessàriament. P2-4 quedarà encallat i demana que no es perdi el temps REUS

AVUI

CAMP DE TARRAGONA

El Parlament aprova la declaració d’independència de Catalunya TARRAGONA

PSOE i Ciutadans arriben a un acord al que se suma el PP. P14

Una setantena de finques seran expropiades per les obres de la carretera que va a Maspujols. P10

i la resta de diputats, asseguts.

Dilluns, 28 de setembre de 2015 núm. 2.885 www.diarimes.com

CATALUNYA

Un atemptat a Istanbul causa 10 morts i una quinzena de ferits

Brico Depôt ajudarà a la Casa d’Oficis amb la rehabilitació de 40 llars a la ciutat. P6

Jordi Salvador: «Si m’he decidit a encapçalar una llista, és per ser fidel a la classe treballadora des d’un altre àmbit». P6

CAMP

MÓN CRISTINA AGUILAR

TARRAGONA

Comencen les obres de construcció de les rotondes a la N-340 que va imposar Foment. P12

TARRAGONA

López Garai: «Ja sabia què era el Reus». P16

efe

AVUI

CAMP DE TARRAGONA

El club anuncia la marxa de Mousa i la renovació de Gerard Valentín. P15

AVUI

ESPANYA

Felip VI encarrega a Pedro Sánchez que intenti formar govern El candidat del PSOE demana un marge per a la investidura. P11

EFE

TARRAGONA CRISTINA AGUILAR

47,8 % dels vots

Adverteix que exercirà les seves funcions «amb determinació». P22

Victòria Pelegrín i Pau Pérez.

Roben a un xalet dels Pallaresos mentre els propietaris estaven dormint. P10 ESPORTS

El Reus Deportiu cau golejat davant del Barça (2-6). P17

Carles Puigdemont passant revista a la formació de gala del cos de Mossos

d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya.

El President Carles Puigdemont promet fidelitat al «poble català» en el jurament del càrrec, CATALUNYA L’Advocacia de l’Estat estudia la fórmula emprada Rei. P12-13 amb la qual, el nou cap de la Generalitat va obviar la Constitució i el TARRAGONA

Es posa en marxa el pagament de parquímetres amb el mòbil

REUS

A través de l’aplicació Telpark, els conductors ja poden estalviar-se les cues, fer l’abonament i, fins i tot, anul·lar les denúncies. P2

L’Aeroport en caiguda: perd un 17% en el volum de passatgers

Ha tancat el 2015 en negatiu, un any que ha estat de rècord a altres aeròdroms de la resta de l’Estat. P6

Una gran vorera servirà per connectar Mas Pellicer i el Tecnoparc

El Joan XXIII reclama una segona sala de la Unitat d’Hemodinàmica CRISTINA AGUILAR

Investiguen l’origen de la fuita de la taca d’hidrocarbur al Port

Ahir, finalment, es va desactivar el Pla Interior Marítim. P3

AVUI

CRISTINA AGUILAR

TARRAGONA

Els repartidors de Calafell denuncien robatoris a la platja

CIUTAT L’equipament que es va començar a gestar el 2006 obre portes al públic avui. P8-11

PARLAMENT Ciutadans se situa com a segona força, amb 25 diputats, 16 més que als comicis del 2012

TARRAGONA Junts pel Sí obté 9 diputats a la província, C’s 4, el PSC 2, i PP, CUP i CSQP, n’aconsegueixen 1

CSQP C’s

La desfilada de facultatius s’allargarà fins a l’abril. P8

JxSÍ

PSC

Majoria absoluta

16 PP 11

REACCIONS Les forces constitucionalistes afirmen que, si eren plebiscitàries, la victòria ha estat del «no». P2 a 19

Més de 200 voluntaris participen en un estudi sobre els beneficis del suc de taronja. P11

ESPORTS

Sis futbolistes han marxat i els mateixos han fixat. P12-13

Els socis productors de la Cooperativa de Cambrils no cobren a temps

Han començat a tenir problemes econòmics i s’estan agrupant. P12

REUS

L’Ajuntament intenta pal·liar la manca de farina i sucre del Programa de Gestió Alimentària. P10

Els lladres forcen els panys dels camions o trenquen la lona. P10

El Nàstic ha revolucionat la plantilla durant el mercat d’hivern

REUS

Una vintena més de metges declararan als jutjats per Traiber

Detenen un home per agredir la seva parella al carrer. P4 Una dona ha de treballar 53 dies més a l’any per tenir el mateix salari que un home. P5

Ana Surra: «Si els immigrants rebessin més informació, participarien més al procés». P7

Ho diu el seu advocat, després de declarar en el cas Inipro. P5

CUP

CAMP DE TARRAGONA

10 11

Fira Centre Comercial ha superat el milió de visitants

TARRAGONA

Dimarts, 23 de febrer de 2016 núm. 2.986 www.diarimes.com

Serà de 275 metres i estarà enllestida en dos mesos. P7

L’exregidora Victòria Pelegrín acredita la seva innocència

CATALUNYA Mas diu que Junts pel Sí té una «gran força i legitimitat» per tirar endavant el procés

REUS

TARRAGONA El cap de Cardiologia de l’hospital, Alfredo Bardají, diu que el nombre d’actuacions s’ha duplicat en el darrer any, en què el servei funciona les 24 hores. P2

Reus inaugura la Fira Centre Comercial

ESPORTS

Canals. Alejandro Fernández (PP), Josep Fèlix Ballesteros (PSC) i Josep Maria Prats (Unió Democràtica), després de rubricar el document, ahir a Casa

Ballestros signa el pacte de govern «no ideològic» TARRAGONA L’alcalde defensa que l’acord amb PP i Unió és «de ciutat, de valents i optimistes» i que se cimenta en set compromisos sobre infraestructures, les persones i el futur de la capital. P2-3

Alberto Varo i Fabrice Ondoa es disputen la porteria del Nàstic contra el Valladolid. P16 Els gols de Dinis, claus pel CF Reus. P17 El president del CF Pobla, Josep Mir, rep el premi de ‘Millor Dirigent de Club 2015. P18

CAMP DE TARRAGONA

La planta, que té seu a Tarragona des de fa 49 anys, s’ubica al polígon

Entrevies de la ciutat de Tarragona

Els sindicats alerten del possible tancament de la planta de BIC Graphic

TARRAGONA La companyia va reunir els treballadors per informar-los de «canvis estratègics» i la mesura afectaria 370 famílies LABORAL Els sindicats sospiten que els passos que està donant l’empresa són l’avantsala d’un tancament imminent i definitiu. P2

La Fiscalia demana 4,5 anys de presó per Daniel Masagué

L’exalcalde de Torredembarra defensa la seva innocència. P13 ESPANYA

La reunió entre els partits d’esquerra finalitza sense acord

PSOE, IU, Compromís i Podemos continuaran negociant avui. P15

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

14/03/2016 diarimés

diarimés 14/03/2016

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

14/03/2016 diarimés

MÓN

Borràs diu que el Govern lliurarà 1.000 pisos per a lloguer La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va assegurar ahir al canal 324 que el Govern destinarà durant el 2016 uns 1.000 habitatges per a lloguer social, dels quals la meitat es lliuraran abans de l’estiu. Borràs va admetre però, que calen pressupostos per poder arribar a l’objectiu de 3.000 habitatges per al proper període que van fixar en el ple al Parlament. ACN

La coalició de Merkel perd vots i puja el populisme d’AFD Els conservadors de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i els socialdemòcrates van perdre ahir vots en les eleccions celebrades en tres estats federats, on van irrompre amb força els populistes de dreta d’Alternativa per a Alemanya (AFD), segons destacaven els sondejos a peu d’urna. AFD aconseguia el seu millor resultat –entre el 23 i el 21% dels vots–, a l’estat de Saxònia-Anhalt (est del país). EFE

El copilot de Germanwings tenia depressió amb símptomes de psicosi La comissió que investiga el cas proposa que es facin canvis legals que permetin als metges trencar el secret mèdic EFE

A punt de complir-se un any de la tragèdia del vol de Germanwings, la comissió francesa encarregada de la recerca va revelar ahir que un metge va diagnosticar, deu dies abans dels fets, una possible psicosi al copilot, Andreas Lubitz, i va recomanar que fos tractat en un hospital psiquiàtric. L’alemany Lubitz, segons l’informe final de seguretat, va estavellar l’aparell deliberadament en els Alps francesos i ni les autoritats d’aviació ni la seva empresa coneixien el diagnòstic del metge privat generalista que l’havia atès. Per això, la comissió va fer ahir una sèrie de recomanacions centrades en el control mèdic d’aquests professionals i en el reforç de la normativa per evitar que es repeteixin successos com aquell. La recerca francesa va constatar que no se li havia pogut impedir volar, aquest 24 de març de Barcelona a Düsseldorf, amb 144 passatgers, perquè ni el copilot ni

SUCCESSOS

ment de l’aptitud per volar de pilots amb historial de problemes psicològics o psiquiàtrics, així com a efectuar anàlisis rutinàries d’incapacitació en vol, amb

L’Associació d’Afectats creu que el sistema de control dels pilots «ha fallat enormement» L’informe proposa que es redefineixin les condicions mèdiques per acreditar als pilots especial atenció a aquests trastorns. Anima igualment a definir les modalitats sota les quals la normativa europea permetria que els pilots fossin declarats aptes mentre prenen medicació antidepressiva sota supervisió mèdica. La recerca veu necessari que els operadors incloguin atenuants dels riscos socioeconòmics

CONFLICTE

Almenys 27 morts i 75 ferits en una explosió a Ankara L’atemptat que va tenir lloc ahir al matí al centre d’Ankara va causar, almenys, 27 morts i 75 ferits, segons va informar l’oficina de la governació de la capital turca en un comunicat. L’explosió es va produir a dos quarts de cinc de la tarda a la cèntrica plaça de Kizilay, a prop del parc Güven i en els voltants d’una comissaria i d’una parada d’autobús. La detonació va procedir d’un cotxe bomba, fet el que podria deure’s a un explosiu a

els facultatius van informar del seu estat. A més, el seu comportament previ tampoc va cridar l’atenció dels seus companys. L’informe va recalcar que les dades disponibles actualment no proporcionen una «consciència exacta» dels riscos en vol relacionats amb problemes mentals o incapacitat, i va efectuar onze recomanacions per abordar una problemàtica «difícil». «Han d’exigir-se regles més clares per saber quan és necessari trencar el secret mèdic», va assenyalar Arnaud Desjardins, des de la seu de l’agència francesa encarregada del cas, la BEA. També va dir que busca un major equilibri entre aquest principi i la seguretat pública. L’organisme aclareix que no ha d’haver-hi risc legal per al professional sanitari i que, al mateix temps, han de salvaguardar-se les dades privades del pacient enfront d’una divulgació innecessària. La recerca francesa insta a definir les condicions per al segui-

control remot o que hi hagués una persona suïcida dins del vehicle. Fins a 23 víctimes van morir al mateix lloc dels fets, mentre que les altres quatre van sucumbir a les seves ferides durant el camí a l’hospital. Els ferits van ser transportats a una desena de clíniques.E Consell Audiovisual de Turquia (RTÜK) va vetar l’emissió d’imatges del lloc de l’atemptat, al·legant que estava prohibit «mostrar cossos sense vida». EFE

les víctimes. L’atac tenia com a objectiu el bar de l’hotel Étoile du Sud, situat a primera línia de platja de Grand Bassam, una zona turística molt popular entre els ivorians i els estrangers que viuen a Costa d’Ivori. Almenys sis atacants armats amb fusells kalaixnikov i granades van començar a disparar indiscriminadament contra la gent que estava al bar cridant «Al·là és gran», segons testimonis. EFE

FELICITACIONS

Moltes felicitats Biel, Noemi i Mila, pels vostres aniversaris d’ahir. Molts petons per tots!

dificultar casos de suïcidi, creu que no elimina aquest risc i, fins i tot, afegir riscos de seguretat que han d’avaluar-se. El secretari de la Comissió espanyola d’accidents i incidents d’aviació civil (CIAIAC), Jorge Juan Valero, va recalcar ahir a la premsa espanyola, que aquestes recomanacions són «addicionals» i de caràcter facultatiu fins que els organismes competents decideixin o no la seva validació. «No podem pretendre que siguin barreres cent per cent eficaces», va afegir el director de la BEA, Rémi Jouty, que va apuntar que alguns països ja tenen pràctiques similars i que és massa aviat per augurar possibles reticències per part de la professió. L’informe, es va donar a conèixer divendres a l’Associació d’Afectats del Vol GWI 9525 en els Alps, que reuneix a famílies de víctimes d’aquesta tragèdia, la majoria espanyoles, han demanat avui a les institucions els «canvis legals necessaris».

POLÍTICA

Fins a 16 morts en un atac terrorista a la Costa d’Ivori Almenys setze persones, entre elles quatre europeus i dos soldats, van morir ahir en un atac terrorista perpetrat contra una coneguda zona costanera de Costa d’Ivori, a uns 40 quilòmetres d’Abidjan. El president ivorià, Alassane Ouattara, va donar aquestes xifres en un comunicat oficial emès des del lloc dels fets, tot i que al tancament d’aquesta edició encara no s’havia informat oficialment de la identitat i nacionalitat de

derivats de la pèrdua de llicència per causes mèdiques i engeguin grups de suport «entre iguals», que els orienti i mantingui la confidencialitat de la informació. Les alarmes sobre Lubitz es remunten a abril de 2009, quan el centre de medicina aeronàutica de Lufthansa no va revalidar el certificat mitjà d’idoneïtat per depressió. A finals de juliol del mateix any en va obtenir un de nou, amb restriccions en cas de recaiguda, i l’últim, de juliol de 2014, tenia validesa fins agosto de 2015. El desembre de 2014, cinc mesos després de l’última revalidació, va mostrar els símptomes d’una depressió amb símptomes psicòtics, però cap dels amb els quals va contactar era examinador aeronàutic. La BEA no dicta cap recomanació sobre la modificació dels dissenys de les portes de cabina, on Lubitz es va tancar abans de fer caure l’aparell. Encara que admet que la presència de dues persones en aquest habitacle pot

Rajoy confia que Sánchez oblidi el «sectarisme» El president del Govern, Mariano Rajoy, confia en què pugui triomfar la raó en el líder del PSOE, Pedro Sánchez, perquè oblidi el seu «sectarisme» i es pugui impedir la convocatòria d’unes noves eleccions. Rajoy va expressar aquesta confiança ahir en la seva intervenció al Congrés Provincial del PP de Pontevedra, que va convertirse en un acte de desgreuge al president després que l’Ajuntament d’aquesta ciutat aprovés

declarar persona «non grata», després d’una proposta de diversos regidors. Rajoy va alertar que el PSOE pretén tornar a Espanya al «punt de partida» de la crisi econòmica i va instar Sánchez a oblidar dels seus interessos personals i pensar en els dels espanyols. «Espero que siguem capaços, abans que es convoquin les eleccions de manera automàtica per al 26 de juny, d’arribar a una entesa», va defensar. EFE

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Per molts anys Maria. Que passis un bon dia del teu 10è aniversari. T’estimem molt.

¡Muchas felicidades, princesa! ¡ Tu mami, Ángel, Lucas y iaios te quieren mucho!

Muchas felicidades Juan, por tu aniversario de ayer. Deseamos pasaras un bonito día. Besos de tu familia.

ESPORTS

diarimés 14/03/2016

FUTBOL

Al Nàstic se li fa curt el partit Els tarragonins regalen un gol als quatre minuts, empaten en el 49’ i acaben el partit a l’àrea d’una Ponferrandina que es va rendir aviat CRISTINA AGUILAR

gimnàstic ponferradina

1 1

Gimnàstic. Manolo Reina, Xisco Campos (Lobato, 69’), Xavi Molina, Iago Bouzón, Mossa, Aburjania, Sergio Tejera (Lévy Madinda, 46’), Jean Luc, Archille Emaná, José Naranjo (De la Espada, 84’) i Aníbal Zurdo. Ponferradina. Dinu, Seoane, Raillo, Ignasi Miquel, Casado, Alan Baró, Basha (William, 89’), Acorán, Aguza, Álvaro Antón (David, 77’) i Berrocal (Melero, 92’). Gols. 0-1 Xavi Molina en pròpia porteria (2’); 1-1, José Naranjo (49’); Àrbitre. Daniel Jesús Trujillo Suárez (Tinerfeny). Va mostrar la targeta groga als locals Sergio Tejera, Jean Luc, Xisco Campos, Aburjania i Archille Emaná; i als visitants Aguza, Ignasi Miquel, Alan i David. Incidències. El Nou Estadi va acollir 7.272 espectadors.

Vicente M. Izquierdo

El Gimnàstic de Tarragona cedeix un empat a casa contra la Ponferradina (1-1) en un duel en el qual una acció desgraciada desemboca en el 0-1, tot i que el conjunt visitant aconsegueix refer-se i sumar un punt amb gust a poc, però que no és el mateix que una derrota. El públic del Nou Estadi va respondre i va superar les 7.200 butaques plenes en un partit en el qual va tornar a haver-hi disconformitat amb l’actuació arbitral. Els visitants es van trobar amb un gol molt matiner, que els va ajudar a abaixar els braços i a conformar-se amb un empat que els hi venia molt bé, no només pel fet de sumar el punt, sinó també per omplir de moral una plantilla que voreja la part baixa de la classificació. El punt sap a poc per al conjunt tarragoní, ja que el fet de no haver guanyat ha desplaçat el conjunt grana a la setena posició a la taula classificatòria, fora de la zona de promoció d’ascens. Ara bé, aquest diumenge tindrà la possibilitat de tornar-hi, ja que visitarà un equip en hores baixes, el Bilbao Athlètic (cinc de la tarda). No va haver-hi sorpreses a l’onze, i Vicente Moreno va repetir la mateixa alineació que va empatar, el passat diumenge, a Alcorcón. A l’eix de la defensa va apostar per Xavi Molina i Iago Bouzón, prescindint de Pablo Marí, i els dos centrecampistes

La igualada desplaça el Nàstic a la setena posició a la taula, fora dels llocs de promoció van tornar a ser Sergio Tejera i Aburjania. Ambdós futbolistes van anar de menys a més i, amb el pas dels minuts, es van anar trobant més a gust sobre el verd. Qui va mostrar una cara millorada respecte les darreres cites va

Els locals van començar amb molts nervis i errades infantils en defensa ser Jean Luc. El menut extrem va tornar a aportar dosis d’electricitat per banda dreta que, combinades amb la seva velocitat, van aconseguir portar de corcó la defensa rival. Però el partit es va trencar

Vicente Moreno va acabar jugant amb tres centrals i Lobato com a carriler esquerre completament quan només s’havien disputat dos minuts de joc. Una centrada sense aparent perill des de la banda esquerra d’Aguza va trobar-se amb el cap de Xavi Molina. La trajectòria de la pilota, en el moment de

l’impacte de la pilota en el de la Canonja era clar: entrava. Un 0-1 que podia fer ensorrar a qualsevol. El Nàstic, però, no ho va fer. Molt nerviosos Els primers minuts dels locals, però, van estar protagonitzats pels nervis en defensa. Alguna imprecisió de Iago Bouzón va fer enfadar el públic del Nou Estadi. Tots dos equips s’hi jugaven molt. El Nàstic, seguir a dalt i, el seu rival, endinsar-se en terrenys

perillosos. Aviat va voler reaccionar el conjunt tarragoní. Tejera, als set minuts de joc, va provar-ho des de lluny, sense sort. Per cert, el migcampista va veure la cartolina groga, la que suposa la catorzena del seu compte particular aquesta temoprada. No hi havia ocasions clares, però el Nàstic empenyia més, amb una Ponferradina que, lògicament, l’esperava al darrere, còmoda amb el resultat. Aburjania

ESPORTS

14/03/2016 diarimés

L’ENTRENADOR Vicente Moreno Entregat. Apostant per l’onze lògic, va canviar un gris Tejera al descans i va acabar jugant amb tres al darrere.

Manolo Reina Salvador. Només va haver d’intervenir en una ocasió. Va salvar el que hauria resultat un 1-2 més que injust.

Xisco Campos Amonestat. Va veure la cinquena targeta groga de la temporada, i es perdrà el duel a Bilbao.

Iago Bouzón Erràtic. Molt imprecís durant els primers instants de la primera meitat. A la segona, es va atrevir a atacar.

Xavi Molina Desencertat. Va introduir a la pròpia porteria una pilota sense aparent perill, però es va refer ràpidament.

Mossa Esplèndid. Aquest futbolista està superant l’adjectiu d’imprescindible. Tot el que va fer, ho va fer bé.

Sergio Tejera Assenyalat. Vicente Moreno el va canviar i el joc de l’equip va millorar. Amb la d’ahir ja van catorze targetes grogues.

Aburjania Decreixent. Millor a la primera meitat, el centrecampista es va multiplicar i va ocupar moltes zones del camp.

Jean Luc Millorat. Va recuperant la seva millor forma. No es va entendre amb Aníbal Zurdo en alguna ocasió.

Archille Emaná Indestructible. Quan sembla que no arribarà a una pilota, sempre ho fa. A més, sempre sap treure suc de les situacions.

José Naranjo Salvador. Novament, un gol del jove davanter serveix perquè el Nàstic sumi un punt més. Va a més.

Aníbal Zurdo El gol. És l’únic que li falta per acabar de completar la seva adaptació al Nàstic. Lluita i entrega no se’n guarda.

Lévy Madinda Minuts. Mitja part per al futbolista, que va oferir pausa i control. La seva pròxima titularitat és molt propera.

Lobato Llarg. Va entrar per ocupar tot el carril esquerre. No va desentonar, però se li va trobar a faltar més decisió.

De la Espada Demanat. L’afició el va exigir, i Vicente Moreno li va donar l’alternativa. Tot i això, va estar poc temps al camp.

CRISTINA AGUILAR

LES DADES Equip 1 Leganés 2 Alavés 3 Oviedo 4 Osasuna 5 Córdoba 6 Zaragoza 7 GIMNÀSTIC 8 Elche 9 Alcorcón 10 Lugo 11 Valladolid 12 Girona 13 Mirandés 14 Tenerife 15 Numancia 16 Huesca 17 Ponferradina 18 Almería 19 Mallorca 20 Albacete 21 Llagostera 22 Athletic Club

A dalt, Aníbal Zurdo. El davanter va esforçar-se al màxim, però no va marcar. A la dreta, Naranjo celebrant el gol dels locals.

va tenir un gran protagonisme, ja que no només ocupava la parcel· la del centre del camp, sinó que també s’incrustava en moltes ocasions entre els dos centrals. Ara bé, no van ser els millors 45

minuts del Nàstic els de la prime· ra meitat d’ahir. En el segon acte, tot va can· viar. Vicente Moreno va decidir moure banqueta i va seure a Ser· gio Tejera. Lévy Madinda va ser l’escollit per substituir-lo. El cen· tre del camp grana va guanyar en pausa i en control i, tan sols qua· tre minuts després de l’inici del segon acte, els locals van aconse· guir igualar l’electrònic. Una centrada que va venir per banda esquerra no va trobar re·

matador clar, i l’esfèrica va que· dar a peus del pitxitxi, de José Naranjo. Des de dins de l’àrea, però en una situació llunyana, el davanter va disparar i va trencar totes les teranyines de la porteria rival. Amb tot a pel triomf El tècnic local va veure-ho clar. El seu equip podia emportar-se els tres punts, però necessitava una empenta. Aquesta, va arribar en forma de substitució. Lobato va

substituir Xisco Campos, en un canvi netament ofensiu i una de· claració d’intencions per part del tècnic valencià. Atacant, el Nàs· tic jugava amb defensa de tres homes, com eren Iago Bouzón, Xavi Molina i Mossa i, defensant, Lobato s’incrustava de lateral, i els tres restants completaven la rereguarda. Es creixia més i més un Nàstic que va tenir dues ocasions molt clares. La primera, d’Emaná, en el 71’. Lobato va connectar una

CLASSIFICACIÓ Pts PG 52 14 49 14 46 12 46 13 46 14 45 12 45 11 43 11 42 11 42 10 41 10 40 10 40 10 40 10 38 8 33 7 32 8 30 6 30 7 26 6 25 7 21 5

PE 10 7 10 7 4 9 12 10 9 12 11 10 10 10 14 12 8 12 9 8 4 6

PP 5 8 7 9 11 8 6 8 9 7 8 9 9 9 7 9 13 11 12 15 18 18

centrada des de l’esquerra que l’africà va rematar alt. Cinc mi· nuts després, Mossa s’atrevia a disparar des de més de 30 me· tres, enviant l’esfèrica a córner. La va tenir també la Ponferra· dina, que va estar a punt de callar el Nou Estadi amb un xut que es va trobar Alan. Tal com li venia, va disparar i Reina, molt ben col· locat, va desviar la pilota salvant el seu equip. Va decidir jugar-s’ho tot l’en· trenador local i va donar entra·

GF 41 33 41 33 40 33 36 28 32 34 34 31 43 35 39 27 29 27 23 27 26 21

GC 22 27 34 30 38 25 30 31 29 34 29 24 37 35 36 30 36 36 32 42 40 36

RESULTATS Jornada 29, 2a Divisió Zaragoza-Albacete 1-0 Almería-Girona 1-0 Mirandés-Elche 1-2 Numancia-Athletic Club 3-2 Oviedo-Valladolir 2-4 Osasuna-Alavés 3-1 Córdoba-Lugo 1-2 Llagostera-Mallorca 3-0 Huesca-Alcorcón 1-0 GIMNÀSTIC-Ponferradina 1-1 Leganés-Tenerife 0-1 PRÒXIMA JORNADA Alavés-Lugo Albacete-Osasuna Valladolid-Llagostera Alcorcón-Oviedo Elche-Almería Numancia-Córdoba Tenerife-Zaragoza Girona-Leganés Mallorca-Mirandés Ponferradina-Huesca Athletic Club-GIMNÀSTIC

da a De la Espada substituint un José Naranjo que s’ho havia deixat tot al camp. Aquest canvi va motivar que els locals es bol· quessin completament a l’àrea contrària, amb dos puntes clars, com De la Espada i Aníbal, i un Emaná que, de tant en tant, feia de les seves. Finalment, però, no es va poder evitar l’empat i, tot i que els locals van acabar bolcats a l’àrea rival, no van ser capaços de marcar un segon gol que els hauria elevat al cel.

diarimés 14/03/2016

ESPORTS

FUTBOL

JUGADOR NÚM. 12

CRISTINA AGUILAR

Minut de silenci per la mort del soci número 2 del Nàstic El soci i aficionat del Nàstic va tornar a donar la talla, i van ser gairebé 7.300 les persones que es van acostar ahir al camp a presenciar el Nàstic-Ponferradina. Abans de començar l’enfrontament, el Nou Estadi va realitzar un minut de silenci en memòria de Manel Sanro-

mà Moncusí, soci número 2 del Nàstic. Els assistents van fer cas a la crida que va realitzar el club la passada setmana i van estar al costat del seu equip, protagonitzant la tercera millor entrada de la temporada. Ara, tocarà visitar el filial de l’Athlètic Club i, després, tocaran

Vicente Moreno: «Hem volgut marcar el segon gol abans que el primer» El tècnic del Nàstic reconeix que «potser hem llençat la primera meitat» Vicente M. Izquierdo

No va marxar content Vicente Moreno després de l’enfrontament d’ahir. El tècnic va reconèixer que «no ha sortit el partit que volíem. No sé si hem llençat la primera meitat, o no ha sortit res. Això ha reforçat una mica el partit que tenien ells preparat. No ha de ser excusa, ja que teníem 43 minuts per endavant per solucionar-ho. Hem estat molt precipitats, molt nerviosos. A la segona meitat l’equip ha jugat a camp contrari, però no ha tingut l’encert suficient per marcar aquest segon gol». Moreno va avisar que «si volem continuar a la zona on estem fins ara, no ens val sumar d’un en un repetidament, però

això és molt complicat, és més difícil del que sembla». A més, el valencià va voler demostrar la seva màxima ambició, tot argumentant que «sempre estem malament quan no aconseguim la victòria. Avui, amb aquest empat, no ens arriba per continuar amb l’ambició que tenim. Tenim tots una mala sensació després del partit d’avui». També va tenir paraules per a Tejera, i va negar que el seu canvi hagués estat motivat per la targeta, que el condicionava fins el final del duel: «No hauria de portar tantes targetes com les que porta. El canvi ha estat una qüestió tàctica. He pensat que havíem de buscar altres coses». «Entre tots ens hem preci-

pitat. Volíem marcar el segon gol abans del primer. Aquestes presses i precipitacions no són bones», va dir, tot afegint que «la realitat és que avui teníem una possibilitat molt bona de situar-nos molt amunt a la taula. Tot i que hem llençat la primera meitat, a la segona meitat els jugadors han estat molt bé». Defensa de tres A l’entrenador del Nàstic se li va ocórrer jugar amb tres defenses perquè «he buscat canviar coses. Ells han donat per bo el resultat, han situat dues línies de quatre amb dos homes per davant, i havíem de fer alguna cosa. Hem intentat deixar dos jugadors oberts i prendre més riscos. A

nosaltres no ens valia l’empat, volíem la victòria». Sobre la sequera golejadora del davanter centre titular ahir, va destacar que «Aníbal ho dóna tot per l’equip. Acaba els partits completament rebentat i li aniria molt bé marcar aquest gol. Estem convençuts que si segueix treballant d’aquesta manera trobarà el gol». Finalment, va parlar sobre la baixa de Xisco Campos de cara al duel del pròxim diumenge. El defensor no podrà jugar per acumulació d’amonestacions, però Vicente Moreno no demostra cap tipus de preocupació. «Tenim solucions. Si no és un jugador específic, ho farà un altre», va manifestar.

dos partits seguits al Nou Estadi. Aquesta serà la prova de foc per a una afició que no vol veure com l’equip deixa escapar l’oportunitat de fer una cosa molt gran aquesta temporada i, per tant, estarà al seu costat fins el final. CRISTINA AGUILAR

ESPORTS

14/03/2016 diarimés

FUTBOL

Relliscada imprevista El CF Reus s’avança al 8’ però cau derrotat al camp del cuer Llosetense i s’allunya a cinc punts del Vila-real líder ÚLTIMA HORA/CEDIDA

LLOSETENSE REUS

2 1

Llosetense. Mingo, Campins, Pol, Mairata, Rigo, Cristian, Lirola, Alomar, Joan Salvà (Roman, 63’), Thiago (Regis, 43’; Ramos, 83’) i Bibi. Reus. Edgar Badia, Eliseu Cassamá (David Haro, 77’), Jeús Olmo, Ismael Moyano, Ángel Martínez, Dinis Almeida (Álex Colorado, 77’), Ramon Folch, Rafa García, Fran Carbia (Ricardo Vaz, 82’), Fernando Rodríguez i Edgar Hernández. Gols. 0-1, Edgar Hernández (8’); 1-1, Joan Salvà (13’); 2-1, Joan Salvà (48’). Àrbitre. Alejandro Muñiz Ruiz (gallec). Va mostrar la targeta groga als locals Rigo i Cristian; i als visitants Dinis, Edgar Hernández, Olmo i Vaz.

Redacció

El lideratge s’allunya a cinc punts de distància per a un CF Reus que no va sortir viu de la visita a Es Puig (2-1), feu del Llosetense i on l’equip que dirigeix Nico López ha fet capitular últimament oponents de la talla del filial del Barça i el primer classificat Vilareal B. Edgar Hernández va avançar els roig-i-negres quan s’havien disputat només vuit minuts, poc abans que Joan Salvà s’erigís en rescatador del conjunt balear i anotés dues dianes que els canvis ofensius de Natxo González no aconseguirien contrarestar. L’ensopegada del CF Reus –l’equip ha recollit una sola victòria en els últims cinc partits i arrossega encara part dels impagaments que la pròpia plantilla va denunciar a mitjans de febrer–, sumada al 3-0 del triomf que els groguets van embutxacar-se dissabte contra el Badalona, complica i molt l’objectiu d’acomiadar la temporada amb el títol de campió del grup. Per al Llosetense, els tres punts suposen cert marge en la particular lluita per abandonar la cua de la classificació, que a la pràctica ocupa. L’equip de la capital del Baix Camp pràcticament no va deixar temps per instal·lar-se als seguidors que ocupaven ahir les graderies d’Es Puig, i que van assistir a un espectacle emocionantíssim i del tot inesperat per les característiques d’una cita que, en la primera volta, s’havia acomiadat amb un contundent 3-o. Tan sols

El central dels roig-i-negres Jesús Olmo mira de tallar el xut de Thiago, sota la mirada d’Edgar Hernández, Dinis, Fernando i Rafa.

vuit minuts va trigar el punta Edgar Hernández en inaugurar l’electrònic. Cassamá havia penjat una pilota precisa a l’interior de l’àrea balear, però Rafa García no va arribar a la rematada. Sí que ho va fer el màxim artiller del CF Reus, que la recollia morta davant l’arc contrari per empènyerla al fons de la xarxa d’un venut Mingo. L’acció, que va venir acompanyada de polèmica en reclamar els de Lloseta una falta prèvia a la diana que el col·legiat no va assenyalar, va comportar també l’expulsió de l’entrenador local Nico López precisament per protestar la decisió de Muñiz Ruiz. Contra l’àrbitre gallec s’aixecaria la graderia gairebé immediatament després del 0-1 per apuntar un possible penal sobre Thiago que tampoc no va comptar. Arrencava calent un encontre en què el Llosetense, penúltim classificat únicament per davant de l’Huracán –que va quedar exclòs de la competició per reiterats impagaments dels arbitratges– mai no va abaixar els braços i en va acabar recollint els fruits. Per a mostra,

ÚLTIMA HORA/CEDIDA

L’atacant del Llosetense Joan Salvà dispara un dels dos trets que van acabar ahir en diana.

l’empat que assoliria només cinc minuts després mitjançant Joan Salvà. Thiago es retira lesionat Eliseu Cassamá va protagonitzar una nova intervenció crucial per

enviar a córner un perillós intent dels illencs i la pilota aturada va esdevenir contrària als interessos roig-i-negres. Thiago va ser l’encarregat de picar-lo i Joan Salvà rematava de cap, al segon pal, per batre Edgar Badia i fer brillar l’1-1.

A l’arquer del CF Reus cal atribuir bona part del mèrit que el Llosetense no portés més enllà la igualada en els primers compassos. A Carbia, l’empenta d’un atac roig-i-negre que avançava amb el 3-0 que havia segellat dissabte

el Vila-real B ben present. Només l’excel·lent paper de Mingo neutralitzava un assaig encertat del davanter a tocar del primer quart d’hora. També Folch la va tenir, cap al 25, després d’una pèrdua de pilota del Llosetense, però va tornar a topar amb Mingo. Amb Mairata perfilant-se com el principal maldecap dels reusencs i els homes de Natxo González llençats a retallar distàncies en un primer temps a què no li va faltar de res, el conjunt balear va perdre Thiago. El jugador va lesionar-se en la disputa d’una pilota i va haver de demanar el canvi a cinc del desenllaç del primer acte. Manava l’1-1 a l’electrònic i cap dels dos equips estava disposat a renunciar al premi íntegre. El CF Reus, per no desenganxarse d’aquesta aferrissada lluita per accedir al lideratge. El Llosetense, per aconseguir idèntica fita, però en relació amb la salvació. Cristian va desaprofitar una de les darreres oportunitats dels mallorquins, al 43’, i de nou Edgar Badia va interposar-se entre el Llosetense i la diana. Una falta a l’últim sospir podria haver plantejat un escenari diferent a la represa. La rereguarda roig-i-negra la va desallotjar i, encara amb l’empat vigent i pujat de revolucions, el partit va arribar a la mitja part. Vaselina per sentenciar Salvà, que ja havia estrenat la diana, va repetir a la represa. L’atacant del Llosetense va marcar el 2-1 amb una vaselina davant la sortida d’Edgar Badia, que afrontava un u contra u, després que Olmo i Moyano erressin el refús. El gol era un baló d’oxigen per a un equip que, malgrat la complicada situació a la taula, s’aferra al somni d’una localitat de menys de 6.000 habitants que ha sufragat de la seva butxaca part de l’import necessari per garantir aquesta temporada a Segona B. Va esdevenir, també, l’avantsala de tot un reguitzell d’ocasions per continuar ampliant l’avantatge. Cap d’elles no va quallar i Natxo González va aprofitar els últims minuts d’enfrontament per desplegar el seu arsenal ofensiu en forma de les entrades de David Haro i Álex Colorado, dos jugadors que acumulen una quinzena de gols en el seu conjunt, i també de Vaz. Fernando havia disparat massa alta al 69’ i, abans, també Rafa García l’havia enviat fora. El conjunt roig-i-negre va gaudir d’un córner a un minut del compliment del temps reglamentari, però tampoc no va entrar. El 2-1 era definitiu i el líder ja brillava cinc punts amunt.

ESPORTS

diarimés 14/03/2016

FUTBOL

Quan anul·lar el rival és insuficient La Pobla es conforma amb un únic punt, tot i ser molt superior al Cornellà i impedir-li disparar entre els tres pals en els 90 minuts 0 0

pobla m. cornellà

Pobla de Mafumet. Ondoa, Cristian Márquez, Polaco, Joaqui, Víctor García (Kike Tortosa, 78’), Marc Vadillo, Carlos García (Toni Vela, 86’), Gil Muntadas, Alfons Serra (Gabi López, 46’), Stephane Emaná i Jaime Vidal. Cornellà. Marcos, Pere, Borja, Uche, Ñoño, David, Marc Caballé (Gómez, 66’), Pep Caballé, Abraham (Antonio, 74’), Lucas (Sergi Masqué, 93’) i Enric. Gols. No n’hi va haver. Àrbitre. Julio Fermín Leo Ollo (Castellano-lleonès). Va mostrar la targeta grga al local Polaco; i als visitants Pere, Uche (2, 72’), David, Ñoño i Lucas. Incidències. L’Estadi Municipal de la Poba de Mafumet va acollir uns 400 espectadors.

Vicente M. Izquierdo

Més no va poder fer el CF Pobla de Mafumet, i únicament es va trobar amb el premi de l’empat.

Els pobletans van igualar, sense gols, contra el Cornellà, un equip que arribava situat a la zona noble de la taula classificatòria, però que no va ser capaç de llençar entre els tres pals durant els 90 minuts. A les acaballes del duel, els barcelonins es van quedar amb deu homes a causa de l’expulsió d’Uche, però els tarragonins no ho van saber aprofitar i es van haver de conformar amb un punt que els allunya de la zona crítica però que els deixa empatats amb el descens. Martín Posse va apostar per un onze molt ofensiu, amb dues puntes ben marcades, com Stephane Emaná i Jaime Vidal. Per primera vegada, els dos davanters compartien titularitat. Els pobletans van gaudir del control del joc. Van tornar a mostrar la seva millor cara, tot i que la fortalesa defensiva del rival impedia arribades clares per part dels locals. El Cornellà, que arribava al duel situat en zona de

LES DADES CLASSIFICACIÓ

Equip

Pts PG PE PP GF GC

1 Vila-real B

60 17 9

4 53 25

2 REUS

55 15 10

5 39 24

3 Hércules

51 13 12

5 34 25

4 Lleida Esportiu

50 13 11

6 31 17

5 Cornellà

50 14 8

7 35 29

6 Alcoià

47 13 8

9 36 26

7 Barcelona B

44 12 8 10 33 28

8 Eldenc

44 12 8

9 43 45

9 Atlètic Balears

42 11 9

9 37 30

10 València M.

41 11 8 10 33 29

11 Sabadell

40 11 7 12 35 30

12 Badalona

39 9 12

9 25 29

RESULTATS Jornada 29, 2a Divisió B Olot-Huracán 1-0 Atl. Llevant-Atl. Balears 0-0 Vila-real B-Badalona 3-0 Espanyol B-Olímpic 4-0 Llosetense-REUS 2-1 L’Hospitalet-Eldenc 3-2 POBLA M.-Cornellà 0-0 Lleida-Barcelona B 2-0 Alcoià-Sabadell 3-0 Hércules-València M. 1-0 PRÒXIMA JORNADA Huracán-Hércules Barcelona B-REUS

13 Espanyol B

38 10 8 11 39 33

14 L’Hospitalet

34 9 7 13 24 39

15 POBLA M.

30 6 12 11 26 36

16 Olot

29 5 14 10 27 36

17 Olímpic

29 7 8 14 18 32

18 Atlètic Llevant

29 7 8 15 25 40

19 Llosetense

28 7 7 15 20 39

Cornellà-Espanyol B

0 5 10 23 17 38

POBLA M.-Llosetense

20 Huracán

Badalona-Lleida Esportiu Sabadell-Vila-real B Atlètic Balears-Alcoià València M.-Atlètic Llevant Eldenc-Olot Olímpic-L’Hospitalet

promoció d’ascens, no va voler oferir concessions però, alhora, tampoc va ser capaç de crear perill. El primer a provar sort va ser la Pobla. Va ser als deu minuts, en una centrada passada al segon pal en una pilota aturada, que a punt va d’estar Polaco de rematar amb claredat. Sis minuts després, Carlos García intentava un xut llunyà que marxava desviat per damunt del travesser. Era el quadre pobletà l’únic que inquietava el marc contrari. Així, Emaná, en el 25’, rematava de cap, fàcil per a Marcos. El joc era fluïd al centre del camp, i la Pobla, amb Carlos García com a director d’orquestra i Gil Muntadas i Alfons Serra connectant bé amb la davantera. Novament de falta, Gil Muntadas va centrar molt tancat, obligant Marcos a sortir de punys i desviar l’esfèrica. Posse va moure banqueta al descans i va donar entrada a

Gabi López en substitució d’Alfons Serra, ja que el mitja punta tenia unes molèsties que el van obligar a abandonar el terreny de joc. A la segona meitat, el control local encara va resultar més evident. Les combinacions a la medul·lar, amb Gil posant-se l’equip a l’esquena, i Stephane Eemaná i Vidal portant tot el pes ofensiu. Precisament, Gil i Emaná van ser protagonistes de la primera acció de perill després del descans. En el 46’, una centrada llarga va arribar a Emaná qui, amb el cap, la va punxar esperant l’arribada de Gil. Aquest, de primeres, va disparar, lleugerament desviat a la dreta de la porteria rival. Tots a dalt Es creixia més i més la Pobla, i ho provava, en el 63’, Jaime Vidal. El punta va engaltar una esfèrica des de la frontal, va disparar, però Marcos, molt encertat, va desviar la pilota. El cuir va arri-

ESPORTS

14/03/2016 diarimés

CRISTINA AGUILAR

L’ENTRENADOR Martín Posse Impotent. Va fer de tot per poder guanyar el partit. Sortir amb dos davanters, acabar amb tres defensors..., però no va poder ser.

Polaco, en una acció del partit d’ahir. El central va ratllar a un gran nivell.

bar a peus d’Emaná, però el seu tret el va aturar el meta visitant. Se li posava el partit de cara quan l’àrbitre va expulsar, per un merescuda segona targeta groga, Uche. Mancaven divuit minuts, el Cornellà amb un

Ondoa Inèdit. No va tenir feina, ja que el Cornellà no va disparar entre els tres pals. Bons serveis de porteria.

Cristian Márquez Profund. No només va estar impecable en defensa, sinó que també es va atrevir a pujar la banda en diverses ocasions.

Joaqui Intrèpid. Com sempre, va demostrar seguretat al darrere, però també es va atrevir a pujar.

Polaco Líder. El nivell que està demostrant aquest futbolista és molt alt. S’ha consolidat a la titularitat.

Víctor García Sacrificat. Va ser l’home que va abandonar el camp quan els locals van jugar amb tres al darrere.

Marc Vadillo General. Gran part del joc va passar per les seves botes. S’incrustava entre els centrals per iniciar jugades.

Carlos García Estàtic. Amb menys mobilitat que en partits anteriors, el migcampista va atrevir-se a disparar en alguna ocasió.

Gil Muntadas Líder. Va ser el millor jugador dels locals. Va portar el bastó de comandament i va moure l’equip.

Alfons Serra Lesionat. No va sortir al camp després del descans a causa d’unes lleus molèsties musculars.

Stephane Emaná Acompanyat. És un dels pocs partits que no va jugar sol a dalt. Va compenetrar-se bé amb Jaime.

Jaime Vidal Presència. Va intimidar els defensors en algunes ocasions, però no va tenir cap tret franc.

Gabi López Avançat. Va haver d’ocupar el forat que va deixar Alfons, i se’n va sortir prou bé, tant a la banda com per centre.

Kike Tortosa Necessari. Va entrar quan el partit ja era completament local per aportar verticalitat al joc local.

Toni Vela Testimonial. Va jugar quatre minuts, més els tres de descompte, però no va poder intervenir en el joc.

Posse va acabar jugant amb tres defensors a causa de l’expulsío del central Uche

El final del partit va resultar tot un atac i gol, sense premi per al conjunt local

home menys i falta perillosa a favor de la Pobla. L’acció va acabar en res. Martín Posse va decidir posar tota la carn a la graella i va retirar del camp a Víctor García, introduint Kike Tortosa. Un centrecampista més, un defensa menys, i gairebé un quart d’hora de partit encara per disputar-se. El Cornellà va fer un canvi defensiu, introduint un defensor i fent marxar del camp un davanter, amb què totes les cartes estaven ja sobre la taula. Els

barcelonins van donar per bo el punt, però la Pobla es va llençar completament a l’atac. Era un atac i gol del filial del Nàstic, amb Toni Vela al camp, l’últim canvi que va realitzar Posse. La insistència local dels darrers minuts, amb l’equip obrint les bandes i buscant els dos puntes no va tenir el premi desitjat, i els pobletans van haver de conformar-se amb un punt que ajuda a l’equip a fugir de la zona de descens, però que el manté en alerta.

VESTIDORS

Posse: «Només ha faltat marcar» Martín Posse va assistir a la sala de premsa satisfet pel joc del seu equip, però no gaire content pel put. Segons ell, l’únic que va faltar ahir va ser «marcar». «Crec que ho hem fet tot per poder guanyar. No hem tingut la fortuna. Hem fet les coses molt bé. És molt important el treball que hem fet, tant defensiu com ofensiu. El Cornellà té molt bons jugadors», va manifestar l’entrenador, qui va excusar el canvi d’Alfons Serra amb què «tenia una molèstia». Sobre l’equip, va destacar que «crec que tornem a estar al nostre millor nivell. Estem contents, perquè estem treballant molt bé. Hauria estat just guanyar el partit». També va tenir temps l’entrenador de la Pobla per parlar del seu pròxim rival, un Llosetenc que visitarà la Pobla diumenge, a les dotze del migdia: «El Llosetenc és un rival

directe. Sabem la importància que té el partit. És un partit molt important». Per la seva banda, el tècnic visitant, Jordi Roger, va dir que «quan no saps guanyar, és important saber no perdre. Estem veient que és molt difícil guanyar en aquesta Lliga. Puntuar tot el que sigui possible fora de casa és bo, i encara més quan hem estat 20 minuts amb un futbolista menys» «Me’n vaig content amb l’empat. La Pobla ha tingut molta més possessió que nosaltres. Aixó ja sabíem que passaria. A la primera meitat no han tingut ocasions de gol. És un equip molt complicat d’enfrontar-s’hi», va sentenciar el tècnic, qui va entrar amb una picabaralla amb el cos tècnic pobletà al final del duel, sense incidències. Vicente M. Izquierdo

ESPORTS

diarimés 14/03/2016

BÀSQUET

FUTBOL

El Morell deixa passar una oportunitat d’or de respirar a la taula Els de Jesús Mariano Angoy cauen derrotats a Sabadell, i tornen a deixar una bona imatge sabadell b morell

2 1

Sabadell B. Aliaga, Parera, Guillem, Pol, Alba, Josep, Joel (Español, 58’), Marc Martí (Manel Albert, 87’), Max (Civil, 77’), Ferreira i Cesc. Morell. Raúl, Prince, Óscar, Bicho (Marc Sellarès, 63’), Julve (Moha, 72’), Oribe, Adri, Giralte, Sergi Moreno, Xavi Jaime (Domènec, 57’) i Ramón Miranda. Gols. 1-0, Cesc (4’); 1-1, Sergi Moreno (54’); 2-1, Cesc (59’). Àrbitre. David Congost Larrosa (Barcelona). Va mostrar la targeta groga als locals Aliaga, Alba, Josep, Ferreira; i als visitants Domènec i Óscar Torre (2, 86’).

Redacció

El CD Morell pateix una dolorosa derrota (2-1) al camp del Sabadell B, en un partit que era clau perquè els de Jesús Mariano Angoy continuessin somiant

amb la permanència a la Tercera Divisió. Actualment, són cinc els punts de distància entre els tarragonins i la zona de salvació, que podrien quedar-se en dos si aquest dimecres el CD Morell fos capaç de sumar els tres punts a Rubí, en el partit ajornat de fa dues setmanes. Els d’Angoy van tornar a deixar una bona imatge sobre la gespa. Amb el joc combinatiu que els caracteritza, van decidir no rifar cap esfèrica. Tot i això, una errada defensiva va suposar l’1-0. Se’n va aprofitar Cesc per marcar el primer gol dels locals. No va abaixar els braços l’equip tarragoní i Xavi Jaime, en el 15’ va botar una falta que va sortir llepant el pal d’Aliaga. La primera meitat va ser completament visitant, amb moltes arribades a porteria, tot i que aquestes no su-

JC BORRACHERO

LES DADES RESULTATS

CLASSIFICACIÓ

Equip

Jornada 30, 3a Divisió

Pts PG PE PP GF GC

1 Prat

65 18 11

2 Gavà

56 15 11

1 54 21 Santfeliuenc-Masnou 4 52 30 Júpiter-Palamós

0-4 1-3

3 Vilafranca

54 16 6

4 Montañesa

51 15 6

5 Europa

50 13 11

8 54 41 Granollers-Gavà 8 37 25 Prat-Vilafranca 5 44 24 Europa-Ascó

6 Sabadell B

50 14 8

8 42 28

7 Sant Andreu

44 12 8 10 36 31

8 Manlleu

42 13 3 14 33 36

9 Júpiter

41 12 5 13 44 48

10 Figueres

40 11 7 12 38 29

11 Cerdanyola

40 11 7 12 41 39

12 Ascó

36 9 9 12 26 37

13 Peralada

35 8 11 11 39 43

14 Palamós

35 8 11 11 38 46

15 Granollers

34 9 7 14 29 45 32 8 8 14 25 48

18 Rubí

28 7 7 15 25 42

19 MORELL

27 6 6 16 23 43

20 Masnou

25 7 4 17 30 49

posaven perill suficient com per inquietar el porter. Empaten A la segona meitat, el Morell va sortir encara més endollat, i Sergi Moreno va marcar ben aviat. El punta del Morell va aprofitar una pèrdua de pilota de la defensa rival per entrar fins a dins i anotar l’1-1. Però no va durar gaire l’alegria al conjunt visitant, ja

1-0 2-0

Manlleu-Montañesa

2-1

Rubí-Sant Andreu

0-1

Terrassa Olímpica-Figueres 1-0 Peralada-Cerdanyola

1-1

Sabadell B-MORELL

2-1

16 Terrassa Olímpica 33 10 3 17 34 52 17 Santfeliuenc

1-2

PRÒXIMA JORNADA MORELL-Júpiter Palamós-Santfeliuenc Masnou-Granollers Gavà-Terrassa Olímpica Figueres-Prat Vilafranca-Europa Ascó-Peralada Cerdanyola-Manlleu Montañesa-Rubí Sant Andreu-Sabadell B

que el mateix Cesc, cinc minuts després, va marcar el 2-1 gràcies a un tret creuat que va superar Raúl Bernabéu. Angoy va decidir apostar per futbolistes encara més ofensius al camp, i ben aviat va donar entrada a Marc Sellarés, enviant a la banqueta a Bicho. Tots els intents dels visitants van ser inútils, ja que van acabar tornant a casa de buit.

HOQUEI PATINS

va situar el 4-0 però, a partir d’aquest moment, els alacantins van despertar i a punt van estar de donar l’ensurt. Astudillo va retallar distàncies en el 34’ i Marc Coy i Sergi Torné han vist la targeta blava. El quadre visitant va aprofitar aquesta situació per marcar tres gols que el van deixar a les portes de puntuar. Mangas i Figa, a cinc i tres minuts del final, respectivament, van anotar les dues dianes dels visitants.

HOQUEI PATINS

Els de Berni Álvarez vencen 82-71 Redacció

El Club Bàsquet Tarragona segueix amb pas ferm cap a la classificació pel play-off d’ascens a LEB Or. Els homes de Berni Álvarez va aconseguir dissabte una victòria de mèrit aquest dissabte (82-71) davant d’un Zornotza que va perdre les opcions de victòria a la primera meitat, quan els tarragonins van deixar el triomf pràctica-

ment sentenciat. Els tarragonins van marxar 20-16 al final del primer quart i, gràcies al 25-14 dels segons deu minuts, el conjunt blau manava 45-30 al descans. Aquests quinze punts de diferència van resultar insalvables per al conjunt visitant. El màxim anotador de l’enfrontament i MVP ha estat Orion, aconseguint 28 punts i 31 punts de valoració.

La quarta plaça de l’OK Lliga és propietat del Moritz Vendrell El Moritz Vendrell va derrotar aquest dissabte el Club Patí Voltregà (7-5) i va guanyar la lluita per la quarta plaça. Als vuit minuts, Eloi Mitjans va obrir la llauna pels locals i, quatre minuts després, Jordi Ferrer va ampliar distàncies. El resultat al descans va ser de 2-0 i, tot just arrencar el segon acte, Eric Vargas va retallar distàncies. Va aconseguir ampliar distàncies el quadre local, amb els gols de Xixi Creus (28’) i Eloi Mitjans

(34’). No volia rendir-se el conjunt osonenc, i Petxi Armengol, en el 35’, va marcar un 4-2 que només va servir per donar falses esperances, ja que Jordi Ferrer (37’), Francesc Gil (39’) i David Martínez (41’) van situar un irremuntable 7-2 a l’electrònic. A sis minuts del final, dos gols d’Álex Rodríguez van acostar al marcador un Voltregà que, a cinc minuts del final, va situar el definitiu 7-5 gràcies a la diana d’Ignasi Alabart. Redacció

FUTBOL

El Noia Freixenet frena en sec el Calafell Tot L’Any (5-1) El Vallès Calafell va caure derrotat 5-1, aquest dissabte, davant del Noia, i va veure com es frenava la seva bona ratxa i disminuïdes les seves opcions de permanència. Deu minuts va trigar Esteller a inaugurar l’electrònic per als de Sant Sadurní d’Anoia. Sis minuts després, Ferran Rosa va marcar una pena màxima que va situar el 2-0, marcador amb el qual es va arribar al descans. L’únic gol del conjunt calafe-

El CBT liquida el Zornotza a la primera meitat

HOQUEI PATINS

El Reus Deportiu venç 4-3 a l’Alcoi tot i patir fins el final El Reus Deportiu suma tres punts molt importants davant de l’Enrile PAS Alcoi (4-3) en un partit que es presentava plàcid, però que finalment gairebé es complica més del compte. Marc Grau va obrir la llauna pels roig-i-negres als onze minuts de joc, i ell mateix, quatre segons després, va situar el 2-0. La diana de Raúl Marín, a quatre minuts del descans, ha deixat el duel pràcticament sentenciat. Marc Coy, en el 33’,

El partit de dissabte va ser molt intens.

llenc el va marcar Marc Vergés, dos minuts després de tornar del descans, però Esteller, en el 33’, Xavi Caldú, en el 47’, i Jordi Del Amor, a un minut i mig del final del duel, van decantar la balança a favor d’un conjunt local que segueix penúltim i suma 16 punts, cinc menys que els 21 que actualment marquen la permanència. Els calafellencs no abaixen els braços i segueixen somiant amb la salvació. Redacció

Només el Torredembarra és capaç de puntuar a Primera La UD Torredembarra va ser l’únic dels quatre equips del Camp de Tarragona que va ser capaç de puntuar aquest cap de setmana a Primera Catalana. Els del Baix Gaià van cedir una igualada, a casa, contra el Suburense (1-1), i continuen en penúltima posició. Ahir, el Vila-seca va perdre al camp del Jesús i Maria (2-0) i, amb 34 punts, ja dista a onze de la promoció d’ascens a Tercera Divisió, i a deu de la zona de

descens a Segona Catalana. El Reddis, dissabte, va veure’s superat pel Terrassa i va frenar la seva escalada a la taula classificatòria. Els reusencs segueixen, amb 24 punts, en zona de descens. Finalment, el Catllar, últim classificat, va patir una nova golejada. Va ser al camp del Viladecans, on els tarragonins van perdre per un contundent 4-1. El Catllar compta els dies per certificar el descens matemàtic. Redacció

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

TRIBUNA

OPINIÓ

14/03/2016 diarimés

EDITORIAL

Decisions vitals: l’elecció d’un centre educatiu Francesc Roca Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona

Arriba ja el moment de la preinscripció educativa que serà del 30 de març al 7 d’abril per a educació infantil, primària i secundària obligatòria de tots els centres educatius sostinguts amb fons públics. La Llei d’Educació de Catalunya diu en el seu article 4: Tothom té dret a accedir en condicions d’igualtat al sistema educatiu. També té dret a l’elecció de centre, en el marc de l’oferta educativa , i el govern ha de garantir l’exercici efectiu del dret a l’educació mitjançant la programació general de l’ensenyament. El govern, per a garantir el dret de totes les persones a accedir a l’educació en condicions d’igualtat i el dret a l’elecció de centre, ha de regular un procediment únic d’accés als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics. Ressaltaré de la Llei aquests dos aspectes: la igualtat de condicions en l’accés escollint dins l’oferta que es té en les zones assignades i que el procediment és únic per a tots els centres sostinguts amb fons públics. Per tant, l’administració posa les garanties en la normativa d’inscripció per a que això sigui així, tant des dels serveis territorials d’ensenyament de la Generalitat com des de la conselleria d’Educació de l’Ajuntament. Aquesta és la primera part de tot el procés. En la segona part són les famílies que han

de decidir a quin centre portaran el seu fill o filla i la decisió no és fàcil, com la majoria de decisions importants que fem en la vida, ja que són les que ens marquen. Volem recalcar, que en aquesta decisió les famílies no estan soles. Poden comptar amb l’assessorament de l’Oficina Municipal de Escolarització (OME) que es troba a l’ Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET), al carrer Ramón y Cajal , 70; a la web de la mateixa IMET hi ha tota la informació dels centres; els mateixos centres d’educació fan jornades de portes obertes per explicar qui són, què fan, com ho fan i perquè; i també a la web de la Generalitat de Catalunya a l’apartat d’ensenyament, hi ha informació dels centres i fins i tot acompanyada d’una orientació per als més grans que ja han d’escollir un itinerari propi. També és important que els noi o noia participi en la decisió quan aquests són més grans. Una altra font d’informació on els pares i mares s’assessoren és la seva pròpia experiència i la d’altres persones de les comunitats educatives dels centres escolars. Com hem dit, la preinscripció és una decisió important per a les famílies i la informació és el primer que cal tenir per a fer una decisió encertada. Però a aquest primer pas se l’ha de dotar del contingut també adient. La LEC diu en l’article 25: Les mares, els pares o els tutors dels alumnes, a més dels altres drets que els reconeix la legislació vigent en matèria d’educació, tenen dret a rebre informació sobre: El projecte educatiu; El caràcter propi del centre; Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té; La carta de compromís educatiu, i la coresponsabilització que comporta per a les famílies; Les normes

d’organització i funcionament del centre; Les activitats complementàries, si n’hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s’ofereixen, el caràcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen per a les famílies, l’aportació econòmica que, si escau, els comporta i la resta d’informació rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts; La programació general anual del centre i les beques i els ajuts a l’estudi. Cal visitar els centres i informar-se de totes aquestes qüestions. La preinscripció és una decisió inicial de quan l’infant és molt petit, però durant tota la vida escolar haurem d’anar fent decisions en aquest sentit, a vegades en l’ inici a la llar

ta política de desinhibició dels problemes internacionals a través del pagament de 6000 milions a Turquia i assumint quota de refugiats ridícula, davant l’allau humana que campa per l’est d’Europa en direcció a països d’Europa occidental. Ni la tragèdia d’homes dones i nens, engolits pel mar, ni la desgràcia que viuen els refugiats en els camps improvisats davant de les seves fronteres, on els governs europeus aixequen tanques de filferro espinós que delimiten la misèria dels refugiats, dels dirigents miserables que miren impassibles la seva misèria; ni les denúncies d’ACNUR, ni les de l’ONU que ja han advertit als dirigents de la UE, que «L’expulsió col·lectiva» està prohibida per la Convenció de Drets Humans en el seu article 4, han servit per fer canviar d’opinió, als dirigents de la UE, que miren cap a un altre costat, abandonant a la seva sort, sense garanties a mercè de les màfies i de la mort, a centenars de milers de refugiats a Macedònia a Turquia o que morin al mar, cap al bressol d’intel·lectual de la declaració dels drets de l’home. Molt a plogut des del dia en què l’assemblea francesa va aprovar La declaració de drets de l’home i el ciutadà el 1789 que va inspirar a les nacions europees el 1948 a fer la Declaració dels drets humans i molt més haurà de ploure perquè l’essència d’aquelles declaracions, domini de nou el si de la UE, i ponderi per sobre dels diners, el dret a la vida i la defensa de les persones. I és que poc podem esperar d’un organisme que va abandonar a la seva sort, als seus propis ciutadans amb polítiques d’austeritat en plena crisi mundial, una organització que rescatava bancs i especuladors, deixant que els seus ciutadans morissin de fam o visquessin

en la més absoluta indigència per glòria i grandesa del capital. Va ser lamentable dir que eres europeu, quan veies com la UE rescatava bancs i especuladors, en comptes de ciutadans, és avui lamentable, veure com lluny d’invertir aquests 6.000 milions a ajudar l’ indefens que fugen de la guerra, se serveixen d’aquest capital, per pagar a un país de fora de les seves fronteres perquè li faci de parapet de la misèria i la mort perquè els seus dirigents puguin dormir tranquils i sense problemes. Europa gira cap a la dreta extrema, amb aquestes polítiques; desterrant, del seu ideari, paraules fonamentals en els fonaments de tota gran nació, que amb unes o altres paraules es veuen expressades en les que van encunyar els revolucionaris francesos 1789 que diuen «llibertat, la igualtat i la fraternitat», a les quals al segle XXI i per a un territori com el de UE, que pretén erigir-se com una gran nació de nacions, paladí de la democràcia, se li ha d’afegir la solidaritat, una cosa que brilla per la seva absència en les polítiques en matèria migratòria per part de la UE. No obstant això m’agradaria acabar aquest article dient que per sort, davant la insolidaritat dels dirigent europeus, que des de les seves augustes butaques, amb les butxaques plenes, observen des dels seus televisors la misèria; hi ha la solidaritat dels ciutadans i ciutadanes d’aquest vast territori que es Europa, que estan a primera línea ajudant de forma desinteressada, als refugiats i lluitant per salvar vides dia rere dia i hora rere hora, per frenar aquesta gran tragèdia humana, que ha provocat la guerra, que cada dia arriba a les portes d’Europa per les seves fronteres. Antonio Garcia. El Vendrell.

La preinscripció és doncs una oportunitat de reflexió i de coneixement d’infants, altres a infantil, altres vegades a primària, a secundària, etc... de manera ordinària o per canvis sobtats per circumstàncies diverses. La preinscripció és doncs una oportunitat de reflexió i de coneixement, hem de saber quins drets i deures tenim i com són els centres que ens envolten. A Tarragona tenim uns docents i uns centres que treballen per una oferta educativa de qualitat i que vetllen no només pels resultats acadèmics sinó també per a la formació integral de les persones. Si escollim i donem suport al centre que finalment hem escollit, el resultat positiu en els nostres infants i adolescents serà exponencial i de retruc la nostra ciutat tindrà una ciutadans cívics i participatius i unes comunitats educatives amb identitat.

Germanwings: s’obre el debat sobre els límits del secret mèdic La presentació ahir de l’informe sobre el copilot que va provocar la mort de tot el passatge d’un avió en una de les pitjors tragèdies aèries que es recorden a Europa, ha obert el debat sobre els límits del secret mèdic. L’Oficina d’Investigacions i Anàlisis per a la Seguretat de l’Aviació Civil a França (BEA) presentava ahir el seu informe final sobre la tragèdia de l’avió de Germanwings, que va posar fi a la vida de 150 persones després d’estavellar-se als Alps. Segons es va saber, els experts ratifiquen la versió inicial que el copilot de l’aparell, Andrea Lubitz, va fer caure voluntàriament l’aparell i que estava malalt amb símptomes d’una depressió severa. Segons l’informe, Lubitz va consultar diversos metges a partir del desembre del 2014, cap dels quals va avisar ni les autoritats d’aviació ni els seus caps a la companyia. L’informe final dels experts desvela que un metge fins i tot va demanar a Lubitz que es tractés en un hospital psiquiàtric dues setmanes abans de la tragèdia. Tot plegat, evidencia la necessitat d’obrir el debat del secret mèdic, especialment quan aquest afecta la seguretat pública, com ha estat en el cas de Germanwings. Convé, però, una legislació europea, fins i tot internacional, que creï un marc comú i indiscutible. + CONFIDENCIAL

Marc Bartra a St Jaume dels Domenys

CARTES

Los errores de la alcaldesa Colau Me parece bochornoso el comportamiento de la alcaldesa de Barcelona hacia el delegado de Defensa en Cataluña. Además, según leo, se dirigió al coronel Luis Castuera, tuteándolo. En primer lugar, este señor cumplía con el deber encomendado y, si no lo tengo mal entendido, la alcaldesa no tiene el mando sobre él. Y si con los que nos han de defender y salvaguardar, tenemos este tipo de maltrato, ¿sobre quién nos apoyaremos en caso de que necesitemos ayuda? La mala educación, por lo visto, se ha instalado ya sobre algunos políticos y me parece que llegan con ánimo de quedarse, hacer cambios radicales, sin permiso de la población y hacerse los amos de lo que es de todos. Y los 1.500 jóvenes que cada año por lo visto se presentan para cubrir vacantes que presenta el Ministerio de Defensa, ¿qué van a pensar de una alcaldesa que desea prescindir de su presencia? Todo va al revés. No entiendo nada. Y me parece que hay muchas personas que tampoco entienden hacia dónde nos están dirigiendo. Mª Elisa Aragonés. Tarragona. Carta als líders europeus Per aturar el flux de refugiats que fugen de la fam la misèria i la mort a Síria, els líders de l’UE, ha arribat a un acord amb el govern Turc pagant 6000 milions d’euros perquè aquest li faci de parapet, i es converteixi aquest país, en un lloc on legalitzar les devolucions en calent. Els dirigents de la UE han demostrat una vegada més el poc interès que tenen pels refugiats, i pel seu patiment, amb aques-

El domenyec i jugador del Barça Marc Bartra (segon per l’esquerra) va ser ahir a la presentació dels equips del Club Futbol Base Marc Bartra. L’acte es va fer al Camp d’Esports Palau i Rabassó de Sant Jaume de Domenys.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Alba Nebot, Anna Fortuny, Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mònica Pérez. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Silvia Sanjuan i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Monterols, 36, 2n. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

diarimés 14/03/2016

DEFUNCIONS OBITUARI

Mor Maria Font Bernaus, vídua del mecenes i empresari Lluís Carulla Va morir ahir, als 97 anys ACN

Maria Font Bernaus, vídua de l’empresari i mecenes Lluís Carulla, fundador del grup Agrolimen, va morir ahir diumenge als 97 anys, segons va informar la seva família en un comunicat. Font va rebre la Creu de Sant

Jordi de la Generalitat el 1995 i va ser una destacada promotora cultural. El 1990, després de la mort del seu marit, va presidir la Fundació Carulla, fins que el 2006 va ser substituïda per la seva filla Montserrat. Maria Font també va estar vinculada al

naixement d’Òmnium Cultural, entitat de la qual el seu marit va ser un dels fundadors, a l’Orfeó Català i al Palau de la Música, on va ser durant anys vicepresidenta. A més, va ser presidenta honorària del Concurs Internacional de Música Maria Canals. Nascuda el desembre del 1919, Maria Font va ser una incansable promotora cultural. El seu sentit compromís al servei de la cultura i del país va ser reconegut amb la concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1995. Font ha estat molt vinculada a la Fundació Carulla, que la tenia fins ara com a presidenta d’honor. DEFUNCIONS Reus María Casas Estela. Ha mort a l’edat de 95 anys. La seva cerimònia de comiat serà avui a les 9h al Tanatori. Josep Maria Veciana Gils. Ha mort a l’edat de 90 anys. El seu funeral serà avui a les 12h a l’església de Sant Joan.

SERVEIS

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Arnal, Matilde i Florentina. L’HORÒSCOP

ÀRIES

TELEVISIÓ. Programació

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Vols aprofundir en determinats coneixements o posar en pràctica una cosa que has après fa poc i en això invertiràs molt temps.

Intentaràs quedar bé amb algú que no coneixes gaire, potser sigui en un grup social al qual estàs unit, però no et sents del tot integrat.

Evita els temes que t’han estat molestant. Si és algun familiar que insisteix en un tema espinós, posa una excusa per alliberar-te’n.

El teu esperit estarà molt romàntic, amb tendència a idealitzar una persona i això no és el que et convé en aquests moments.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

No deixis que algú del teu voltant et convenci que està fent alguna cosa per tu, perquè no és cert i el que intenta és manipular-te.

No posis allò professional per sobre d’allò personal i dedica temps avui a aquestes persones a les quals no veus gaire sovint.

Somriuràs tranquil, com correspon a un dia en què les obligacions desapareixen de la teva ment. Fes que tot transcorri amb calma.

Fer coses de forma desinteressada t’aniran molt b é e spir it ua lment. Surts d’una zona fosca i aniràs a trobar-te amb la llum.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

T’acostaràs a un membre de la família que està lluny, potser en un altre país i utilitzaràs la tecnologia que et serà de gran utilitat.

Compte amb les despeses, ja que tindràs temptacions de comprar-te alguna cosa bastant cara, un capritx que ara no necessites.

Una situació estranya et farà pensar en què t’has equivocat en alguna cosa amb un amic. Posa’t en contacte amb ell per descobrir-ho.

Arriben felicitacions i mostres d’afecte per alguna cosa que t’ha sortit molt bé. Et sentiràs molt feliç de com han anat les coses.

AGENDA TARRAGONA. Conferència: «Experiència de periodista. Ernesto Ekaizer». Antiga Audiència, a les 19 h. REUS. Exposició: «Cèlia Artiga Esplugues, mestra». Biblioteca Central Xavier Amorós. Fins a l’1 d’abril. CREIXELL. Exposició: «Síria, la paraula de l’exili, de David González». Cal Cabaler. Casa de Cultura Creixell. Fins al 28 de març. CAMBRILS. Exposició: «Moments de Patchwork, de Rosana Fuster». Sala Àmbits del Centre Cultural. Fins al 31 de març. FARMÀCIES TARRAGONA: Canals Garriga, Mª Teresa. Av. Prat de la Riba, 31 . Tlf. 977 241 038 (servei diürn i nocturn). Garcia, M. Teresa - Plana, Virginia. Sant Benildo,10 La Granja (Torreforta). Tlf. 977 549 790 (servei diürn). REUS: Bofarull Masip, Josep. Carrer Batan, núm. 30. Tlf. 977 345 988 (servei diürn). Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta - 977 322 751 (24 hores). TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

14/03/2016 diarimés

CINEMA. Cartellera

TV3

CANAL SUPER3

ESPORT 3

06:00 Canal 3/24 08:00 Els matins 13:25 Espai Terra 14:00 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies 15:42 Cuines 15:51 La Riera 16:38 Divendres 19:14 El Faro, cruïlla de camins 20:11 El gran dictat 21:00 Telenotícies 21:57 Crackòvia 22:36 Nit i dia 23:40 Valor afegit 00:14 Boulevard du Palais 01:43 Ventdelplà 02:55 Ritmes a l’aula 03:25 Cava de Blues 04:11 Fusió i swing a l’estudi 04:55 Ritmes a l’estudi

12:18 Léonard 13:00 Tom i Jerry 13:47 Shin Chan 14:57 Doraemon, el gat còsmic 16:03 L’abella Maia 16:52 L’hora del Timmy 17:47 Mic 18:17 Els germans Kratt 19:00 Info K 19:13 Dinàmiks 19:42 Super3 20:03 Tom i Jerry 20:56 Bola de Drac Z Kai 21:24 La Riera 22:04 Tria33 22:08 La gent normal 22:35 Rurals 23:07 Tria33

12:49 No hi conduïu, aquí 13:35 Cuina nòrdica amb Tareq Taylor 14:03 La fàbrica de menjar d’en Jimmy 15:00 Gran recorregut 15:44 Planeta furiós 16:29 Thalassa 16:58 El món des de l’aire 17:50 Formatges del món 18:14 A pescar i a taula 18:35 La fàbrica de menjar d’en Jimmy 19:33 Futbol Cat 20:00 Esport Club 21:01 Hat-trick total 21:53 Futbol Cat 22:20 Hat-trick Espanyol 23:00 Efectivament 01:14 Futbol Cat

TVE1

TV2

ANTENA3

06:00 Noticias 24 horas 06:30 Telediario Matinal 08:30 Los desayunos de TVE 10:05 La mañana de La 1 13:20 Torres en la cocina 14:00 Informativo territorial 14:30 Corazón Magazine 15:00 Telediario 1 16:00 Informativo territorial 16:15 El tiempo 16:25 Acacias 38 17:25 Seis hermanas 18:25 Centro médico 19:35 España directo 20:30 Aquí la Tierra Jacob 21:00 Telediario 2 22:00 El Tiempo 22:15 El Ministerio del Tiempo 23:35 Los archivos del Ministerio 00:10 El Ministerio del Tiempo

08:30 Documental 09:00 El escarabajo verde 09:30 Aquí hay trabajo 10:00 La aventura del saber 11:00 Documental 12:00 Mañanas de Cine: Preston Tylk 13:30 A punto con la 2 14:45 Destino España 15:45 Saber y ganar 16:25 Grandes documentales 18:05 Documenta2 19:00 Tardes de cine: El beso de un extraño 20:30 50 años de... 21:00 Documenta2 21:55 Historia de nuestro cine: Porque te vi llorar 23:20 Documentos TV 00:20 La 2 Noticias

06:15 Las noticias de la mañana 09:00 Espejo público 12:20 Karlos Arguiñano en tu cocina 12:45 La ruleta de la suerte 14:00 Los Simpson 15:00 Noticias 1 15:45 Deportes 1 16:00 Tu Tiempo 16:30 Amar es para siempre 17:30 El secreto de Puente Viejo 18:45 ¡Ahora caigo! 20:00 ¡Boom! 21:00 Noticias 2 21:30 Deportes 2 21:40 La previsión de las 9 21:45 El Hormiguero 3.0 22:40 Cine: Sexo En Nueva York 2 01:30 Cine: Cuando se pierde la inocencia

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

08:30 Ciudades bajo tierra 09:30 Alerta Cobra 10:30 Alerta Cobra 11:25 Las Mañanas De Cuatro 12:30 Las Mañanas De Cuatro 14:15 Noticias Cuatro 14:45 El Tiempo 14:55 Noticias Cuatro 15:15 Deportes Cuatro 16:00 Hawai 5.0 16:45 Hawai 5.0 18:30 Las reglas del juego 19:20 Las reglas del juego 20:05 Noticias Cuatro 21:00 Deportes Cuatro 21:20 El Tiempo 21:30 Gym Tony 22:30 Cintora, a pie de calle 23:50 Soy Noticia 02:30 House

06:30 Informativos Telecinco 08:55 El programa de Ana Rosa 12:45 Mujeres y hombres y viceversa 14:15 Cámbiame 15:00 Informativos Telecinco 15:35 Deportes 15:45 El Tiempo 16:00 Sálvame Limón 17:00 Sálvame Naranja 20:10 Pasapalabra 21:05 Informativos Telecinco 21:35 Deportes 21:45 El Tiempo 22:00 Got Talent España 22:30 El chiringuito de Pepe 00:15 La que se avecina 02:15 Making Of 02:45 Premier Casino 05:00 Fusión sonora

06:00 Minutos musicales 07:15 ¿Quién vive ahí? 09:05 Crímenes imperfectos 10:25 Las primeras 48 horas 12:10 Al rojo vivo 14:00 La Sexta Noticias 14:55 La Sexta noticias 15:20 Jugones 15:30 La Sexta Meteo 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 La Sexta Noticias 20:45 La Sexta Meteo 21:00 La Sexta Deportes 21:30 El Intermedio 22:30 El Taquillazo: La Sombra Del Reino 00:30 Cine: Intruders 02:20 Poker Caribbean Adventure 02:45 Juega con el 8

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

14:30 Pica lletres 15:00 Notícies migdia 15:30 La setmana mira’t 16:00 Notícies migdia 16:30 Aventurat 17:00 Notícies migdia 17:30 Pica lletres 18:00 Notícies migdia 18:30 Gaudeix la festa 19:00 Notícies en xarxa 19:30 Esports en xarxa 20:00 Notícies vespre 20:30 Cercle central 21:00 Notícies vespre 21:30 Etiqueta negra 22:00 Notícies vespre 22:30 Cercle central 23:00 Notícies vespre 23:30 Etiqueta negra 00:00 Notícies vespre

14:00 Notícies 12 12 14:30 La 7mana Camp de Tarragona 15:00 Concurs El Picalletres 8 15:30 Gaudeix la Festa 16:00 Notícies 12 16:30 Reemissió 18:00 Notícies 12 18:30 La 7mana Camp de Tarragona 19:00 Concurs El Picalletres 8 19:30 Esports en Xarxa 20:00 Notícies 12 20:30 Dorsal 12 21:30 Concurs El Picalletres 9 22:00 Notícies 12 22:30 Dorsal 12 23:30 Concurs El Picalletres 9 00:00 Notícies 12

08:00 Televenda 11:00 Entre fantasmas 11:50 Entre fantasmas 12:40 Entre fantasmas 13:30 Arucitys 17:00 Trencadís 19:30 8 al dia 23:00 El hamster 23:35 Crimen en el paraíso

CANAL 33

Paramount Channel

10:45 Cinexpress 11:01 Muerte en el safari 12:59 Pídele cuentas al Rey 14:58 Millones 16:53 Aladino 18:48 El triunfo de Buffalo Bill 20:50 Cyborg 22:33 NCIS: Nueva Orleans 23:12 NCIS: Nueva Orleans

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA 1 Star Wars VII: el despertar de la fuerza matinal dg: 12:00 1 13 Minutos para matar a Hitler 16:00 - 18:15 1 Tenemos que hablar 20:30 - 22:30 1 Carol golfa dv i ds: 00:30 2 El bosque de los suicidios 20:30 - 22:30 / golfa dv i ds: 00:45 3 Alvin y las ardillas 16:00 / matinal dg: 12:00 3 El renacido 17:45 - 20:45 - 22:00 / golfa dv i ds: 23:45 4 Pesadillas 16:00 / matinal dg: 12:15 4 La habitación 18:15 - 20:30 - 22:45 / golfa dv i ds: 00:15 5 Zootropolis -català- 17:00 - 19:15 / matinal dg: 12:15 5 13 Horas. Soldados de Bengasi 21:30 / golfa dv i ds: 00:15 6 El viaje de Arlo matinal dg: 12:00 6 Frente al mar 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:40 / golfa dv i ds: 00:45 7 Kung fu Panda -3D- 16:30 7 Brooklyn 18:20 - 20:30 7 La chica danesa 22:35 8 Mustang 16:15 - 18:15 - 20:15 - 22:15 / matinal dg: 12:00 9 Spotlight 17:00 - 19:45 - 22:15 10 La serie divergente: leal -atmos- 17:00 - 19:15 - 21:45 / matinal dg: 12:15 / golfa dv i ds: 00:00 11 Kung fu panda 3 - català - 17:00 - 19:00 - 21:00 / matinal dg: 12:00 11 Ave césar 22:45 12 Rock the kasbah excepte dissabte: 16:00 12 Mejor… solteras 18:15 / golfa dv i ds: 00:40 12 Zootropolis 16:00 - 18:15 - 20:30 / matinal dg: 12:00 12 Remember 22:40 13 Kung fu Panda 3 16:00 - 18:00 - 20:00 / matinal dg: 12:15 14 Cien años de perdón 16:15 - 18:20 - 20:25 - 22:30 / matinal dg: 12:15 / golfa dv i ds: 00:45 15 Deadpool 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / matinal dg: 12:00 / golfa dv i ds: 00:30 13 Cicle cinc: hotel Transilvania 2 16:15 16 La serie divergente: leal 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / golfa dv i ds: 00:45 2 Deadpool -dimarts versió original- 18:15 5 13 Horas, soldados de Bengasi -dimarts versió original- 21:30 7 Brooklyn -dimarts versió original- 20:30 9 Spotlight -dimarts versió original- 17:00 12 Remember -dimarts versió original- 22:40 16 La serie divergente: leal -dimarts versió original- 20:30 YELMO PARC CENTRAL ¡Ave, César! dg: 00:50 Alvin y las ardillas: Fiesta sobre ruedas ds i dg: 15:50 Cien años de perdón diariamente excepte dg: 17:45 - 20:30 - 22:35 / dg: 00:40 - 17:45 - 20:30 - 22:35 Deadpool diariament excepte ds i dg: 20:25 - 22:35 / ds: 18:15 - 20:25 - 22:35 / dg: 00:45 - 18:15 - 20:25 - 22:35 El bosque de los suicidios 22:00 El renacido (The revenant) diariament excepte dt i dj: 19:00 - 22:00 / dt: 22:00 Kung Fu Panda 3 diariament excepte dv i dt: 17:55 - 20:00 / dv: 17:50 - 20:00 / dt: 17:55 Kung Fu Panda 3 -3D- diariament excepte ds i dg: 18:15 / ds i dg: 16:15 Kung Fu Panda 3 -cat- ds i dg: 15:45 Kung Fu Panda 3 -V.O.S.E.- dt: 20:00 La serie Divergente: Leal dv, dl, dc i dj: 17:15 - 19:45 - 22:15 / ds: 16:45 - 19:15 - 21:45 / dg: 00:15 - 17:15 - 19:45 - 22:15 / dt: 17:15 - 22:15 La serie Divergente: Leal -V.O.S.E.- dt: 19:45 La verdad duele dg: 00:05 Les Liaisons Dangereuses -V.O.S.E.- dj: 20:00 Renoir: Reviled and revered -V.O.S.E.- dt: 20:00 Spotlight 19:50 - 22:20 Tenemos que hablar 17:00 Zootrópolis diariament excepte ds i dg: 18:15 / ds i dg: 16:00 - 18:15 VILA-SECA / OCINE VILA-SECA 1 13 Horas: los soldados secretos de Bengasi ds i dg: 16:30 / dl a dj: 17:30 1 La serie divergente: Leal dv, ds i dg: 19:30 / dl a dj: 20:15 1 Tenemos que hablar dv, ds i dg: 22:15 / dl a dj: 22:30 / dv i ds: 00:15 2 El renacido dv: 19:00 - 22:00 / ds i dg: 16:00 - 19:00 - 22:00 / dl a dj: 18:30 - 21:30 3 Mustang -v.cat- ds i dg: 16:00 - 22:30 / la resta: 22:30 3 Mustang 18:10 - 20:15 / dv i ds: 00:30 4 Kung fu Panda 3 dv i ds: 18:00 / dg: 16:00 - 18:00 4 La serie divergente: Leal dv, ds i dg: 20:15 - 22:30 / dv i ds: 00:40 4 Hotel transilvania 2 -v.cat-cicle cinc- ds: 16:15 5 La serie divergente: Leal dv: 18:15 / ds i dg: 16:00 - 18:15 / dl a dj: 17:30 - 22:00 5 Kung fu Panda 3 dv, ds i dg: 20:30 - 22:30 / dl a dj: 20:00 / dv i ds: 00:30 6 Zootrópolis ds i dg: 16:00 - 18:10 - 20:15 / la resta: 18:10 - 20:15 6 Ave César! 22:30 / Dv i ds: 00:30 7 100 Años de perdón ds i dg: 16:00 - 18:00 - 20:15 - 22:15 / la resta: 18:00 - 20:15 - 22:15 / dv i ds: 00:30 8 Deadpool ds i dg: 16:00 - 18:00 - 20:10 - 22:20 / la resta: 18:00 - 20:10 - 22:20 / dv i ds: 00:30 9 Brooklyn dg: 16:00 - 18:15 / la resta: 18:15 9 El bosque de los suicidios 20:30 - 22:30 / dv i ds: 00:30 9 Kung fu Panda 3 ds: 16:00 10 Kung fu Panda 3 ds i dg: 17:00 / dl a dj: 17:30 10 Spotlight 19:30 - 22:00 / dv i ds: 00:30 REUS / REUS PALACE (Més informació al telèfon 977 776 638) Atrapa la bandera -català- ds i dg: 16:00 Leal divergente 3 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 Kung-fu Panda 3 16:00 - 18:00 - 20:00 - 22:00 Cien años de perdón 20:30 - 22:30 Deadpool 18:15 Zootropolis 16:00 Mustang -català- 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:30 No crezcas o morirás 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:30 EL VENDRELL / OCINE (OCINE. 902 170 831 / 977 660 778) Zootropolis 17:00 Leal 19:00 El bosque de los suicidios 22:00 Zootropolis 15:45 - 17:50 Spotlight 20:00 - 22:30 Spotlight 16:30 Kung fu Panda 3 19:15 Tenemos que hablar 22:00 13 Horas: los soldados de Bengasi 16:30 El renacido 19:15 - 22:15 Deadpool 16:15 - 18:15 - 20:15 - 22:15 Leal 15:45 - 18:00 - 20:15 - 22:30 Kung fu Panda 3 16:15 - 18:15 - 20:15 - 22:15 100 Años de perdon 16:30 - 18:30 - 20:30 - 22:30

diarimés 14/03/2016

IMMOBILIÀRIA • Venda Tarragona Particular vende piso en San Salvador para entrar a vivir. Reformado, amueblado, electrodomésticos, calefacción, Gas, A/A, 3 dormitorios, amplia terraza cerrada, 1 baño. Piso intermedio, buen entorno, frente al CAP. Precio: 50.000 euros. Tel. 629.449.076 SE VENDE CASA UNIFAMILIAR en el centro de Tarragona. Dispone de tres plantas con una exclusiva bodeguilla rústica en la planta sótano, jardín y terraza. Cocina y salón amplios, además de 3 dormitorios dobles tipo suite y uno simple. Más información 977.21.47.13

CLASSIFICATS ro. Totalmente equipado. Para entrar a vivir. Precio 119.000€. Tel. 667.460.825

• Lloguer Tarragona c/ August, pis cèntric reformat de 2 dormitoris, salamenjador, cuina americana amb vitro i galeria, 1 bany, calef. elèctrica, ascensor, exterior, moblat, molt lluminós, comunitat inclosa, 560 €/mes www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507 Vila-seca, El Castell, pis semi-nou de 1 dormitori, cuina americana amb vitro, electrodomèstics, 1 bany, aire/condicionat, ascensor, pk i traster. Comunitat inclosa. 350 €/mes (electr) 380 €/mes (mobles) www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

VENTA OBRA NUEVA EN PLENO CENTRO DE TARRAGONA. Comte de Rius, entre la Rambla Vella i la Nova. 125m2 útiles, 4 habitaciones (1 suite) y 2 baños. Con solárium... ¡ÚLTIMO PISO A LA VENTA EN LA CUARTA PLANTA! Más información en 977.21.47.13

c/ Mendez Núñez, pis reformat de 2 dormitoris + 1 vestidor, sala-menjador amb balcó, 2 banys, cuina officce amb vitro, exterior, sol. Comunitat inclosa 400 €/mes. www. nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

VENTA DE PISOS NUEVOS EN TARRAGONA. Pisos exteriores de 1 a 2 habitaciones en el complejo Royal Tarraco, cercano a la universidad. Gimnasio y piscina. Descuento para residentes en el gimnasio. 977.21.47.13.

Rambla Nova, pis reformat de 3 dormitoris, 1 vestidor, sala-menjador amb balcó, cuina independent, 2 banys amb dutxa , a/condicionat fred-calor, parquet, exterior, sol, ascensor. Comunitat inclosa. 600 €/mes www. nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Altres poblacions MAGNIFICO CHALET INDIVIDUAL en COVAMAR (Salou). 600m2 de parcela, piscina privada, comedor exterior con barbacoa. 400m2: 6 habitaciones dobles (1 suite), 3 baños completos, cocina-office, gran salón-comedor a dos alturas con chimenea. Buhardilla de 60m2 . 3 Terrazas. Armarios empotrados. Suelos de mármol, carpintería lacada en blanco, calefacción, instalación hilo musical, garaje y bodega con chimenea y cocina. Amueblado, para entrar a vivir. Muy luminoso y soleado. 550.000€. Tel: 670.449.178 ENCANTADOR PISO en la mejor zona de Constantí. 78 m2 con 2 habitaciones dobles. Incluye garaje y traste-

Apodaca, pis de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina amb vitro, 1 bany, balcó, armaris encastats, asolellat, calefacció elèct., ascensor i comunitat inclosa. 390 €/mes (a partir 1-Abril-16) www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507 Pons d’Icart, pis reformat de 1 dormitori, menjador amb balcó, cuina amb placa eléctrica, 1 bany, armaris encastats, amb mobles i ascensor . Comunitat inclosa 350 €/mes (a partir 30-01-16) nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Altres poblacions REUS-Mas Iglesias, pis adaptat de 1 dormitori, parking i traster, per majors de 65 anys o grau de minusvalia. 295€/mes nouhabitatconfort.com Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

Valls, pis semi-nou de 2 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina office amb galeria, 2 banys, ascensor, a/condicionat fred-calor, ascensor, exterior, sol i pàrking. Comunitat inclosa. 350 €/mes www. nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507 Cambrils-Dr Pascual, pis semi-nou de 3 dormitoris, salamenjador amb terrassa, cuina amb galeria, 2 banys, calef indiv a gas, ascensor, exterior, sol. Comunitat inclosa 475 €/ mes www.nouhabitatconfort. com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507 Vila-seca-Era del Delme i Reus-Más Iglesias, lloguer de parkings a 25 €/mes (IVA inclòs) www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 609 309 507

Lloguer pàrquing Av. Roma nº9. Tel. 977 21.53.18

Traspàs TRASPASO LICENCIA TAXI Tarragona. Por jubilación. Económico. Tel: 606.421.757

TREBALL ¡¡GANA DINERO RÁPIDO!! Si eres chica joven, atrevida te puede interesar. Información whatssap 645.503.078

SARAY 54a. La Punta la Mora. Tel: 634.690.215

TAROT TAROT CARLA. Sólo necesito fecha de nacimiento. Te atiendo personalmente. Precio máx: red fija 1.21€/min. – red móbil 1,51€/ min. 806.517.132

CASA CRISTINA Nuevas chicas Jugosas y complacientes. Todos servicios. Tarragona. Tel: 688.371.824 ANA Mª MASAJISTA y sus amigas… todo de todo. Reus. Tel. 612.413.959

AMISTAT AGENCIA MAISOL. T’agradaria trobar la teva parella ideal? Honestedat i amistat. Tel.695.410.052 www.maisol. com

MOTOR

SE PRECISAN TELEOPERADORAS para el Dpto. de Call Center, sueldo fijo, alta en la seguridad social, turno media jornada. Localidad Reus (Tgn). Interesadas llamar Tel. 977 010.410

RELAX ¡¡¡NENAS GUAPAS!!! ESPAÑOLAS, LATINAS. Tarragona. Tel: 977 21.26.12 Alquilo habitaciones por horas en Reus. Suites confortables para relax, especial parejas. Climatizado y discreto. Tel. 615.383.697 PRECIOSA JOVENCITA. Servicios completos. Sin prisas. Francés, besitos, ducha erótica y más… Discretísimo. Placer 100%. Reus. Salidas. Tel. 699.242.637

Montador Venda Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings

“RUBIA FIESTERA” 20€. Tel. 625.837.798 –REUSSARRAL. CHICA ESPAÑOLA Discreto. 10-20.30h. Tel. 669.436.810

VENDO PARKING TORREFORTA. Precio a convenir. Tel. 606.720.250

CASA NICOL 30€. Reus. Tel. 698.788.062 JOVENCITA POLACA ANA. Sexo caliente...Tel: 650.801.498

venda plaça de parquing c/Violant d’Hongria, 9 de Sant Pere i Sant Pau. Tel. 619.802.730

ALTRES PROFESSIONALS TAPICERO RÁPIDO. Económico. Clásico profesional. Muebles hostelería. Tel. 691.586.879 PINTOR PROFESIONAL. Todo tipo de trabajos de pintura. Seriedad. Presupuestos sin compromiso. Tel: 620.019.873

REFORMES Lloguer Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings TARRAGONA. Alquilo parking grande Ferrer i Durán cerca EO Idiomas. Económico. Noches . Tel. 629.824.236 SE ALQUILA LOCAL 160m2 en Avda. Andorra (Tarragona). Ideal para almacén o pequeño taller. Tel: 977 36.00.17

CENTRO DE NEGOCIOS TARRAGONA equipado con recepción, sala de juntas, baños, sala de espera, oficinas, despachos y espacio de coworking. Desde150€/ mes , www.promysa. com. 977.21.47.13

ALBAÑILERIA. Realizamos toda clase de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tels. 609.240.935 / 636.05.37.55 / 977 54.12.34 REFORMAS BAÑOS-COCINAS. Fontanería, electricidad, reparaciones, averías. Mantenimientos jardines. Tel. 689.825.742 INSTALACIONES VICENTE VILCHES. Electricidad, fontanería, mantenimiento apartamentos, comunidades, porteros electrónicos, boletines. Tel. 626.663.432 FACHADAS-REHABILITACIONES. Tel. 610.866.909 / 977 33.03.83 CARPINTERO, EBANISTA. Económico. Tel: 693.775.316

ARQUITECTE, cèdules d’habitabilitat, certificats eficiència energètica, des de 85€+IVA. Tel: 657.989.467

VENTA DE LEÑA NIZA -------------------------------

Leña de gran calidad Encina, olivo, almendro. MUY BUEN PRECIO

--------------------------------

Tels: 645 454 675 691 663 847

REUNIONES BIBLÍCAS en Avenida de la Salle, 45 de Reus (Multioficinas). Los martes a las 19.30h. catalunyainvita@ gmail.com. Tel:616.405.932 VENC LLENYA d’OLIVERA. Tel. 630.347.036

MASSATGES NATALIA. Masaje profesional erótico. Económico. Discreto. Salidas. Final feliz… a tu gusto. Tel. 628.892.397 –SALOU– MASAJE TERAPEUTICO, sensitivo. 17€ (Zona Joan XXIII) Tel. 647.757.630 ¡¡Repetirás!! Lidia.

NOVEDAD!!! TETONA CACHONDA ALEJANDRA. Vicio, placer 24h. Tel. 638.303.969 ¡¡NOVEDAD REUS!! RAMONA madurita. Placer al máximo, besucona. Particular. Tel: 688.226.967 CASA PILI. Las mejores chicas!!! Reus. Tel. 633.805.896 INÉS 45a. Citas ocasionales. Discreción. Tel. 678.956.345 ¡¡CRISTAL CUBANA!! de regreso a Reus, especial puño americano. Sí a todo. Rel. 691.062.243 SINDY-MARTA. Dos cachondas. ¡¡Te esperamos!! Reus. Tel. 688.349.590 MADURITA. Recibo Máxima discreción. 698.390.293

sóla. Tel.

REUS. MARITXELL catalana, madura. Tel. 688 313 590 ANASTASIA ESPAÑOLA. 40€ 1H. Tel. 642.172.192 ¡¡¡RUSA SIN PRISAS!!! 643.346.937 – Reus-

Tel:

¡¡¡NOVEDAD!!! JOVENCITA 22a. IRENE. Vicio y placer... 24hrs. Tel: 638.185.062 ¡¡NOVEDAD!! CARLA HERMOSA PECHUGONA. Todo terreno. 24h. Tel: 626.274.652 DIANA. Besos reales y más... REUS. Tel: 688.372.056

¡¡NOVEDAD!! Jovencita, fiestera, sexy KAREN 22 añitos. El placer que buscas… Tel. 688.421.075 – 24hrs DUEÑA y SEÑORA. 50a. Vendrell. Tel. 674.107.564 RUBIA CON CURVAS. Pechugona, 50a, discreta, cariñosa. La reina del francés. Tel. 604.235.272 –ALTAFULLA– Reus. MADURITA INFIEL. Deseosa de sexo... 30€!! Tel: 612.288.028 LA PINEDA. ¡¡¡VUELVE ESPAÑOLA!!! Tel: 689.948.342 MARIBEL 25a. 30€-1/2h, 60€1h. Tel. 643.330.581 SEGUR. Madurita Ana. Todos los servicios. Tel. 672.948.139 MARÍA CARIÑOSA. Reus. Tel: 604.127.504 20€. MARTA madurita. Griego. Cariñosa. Tel: 688.349.590 MASAJE en CAMILLA Estimulación anal. Final feliz... ¡¡30€!!. Tel: 628.068.257 JESSY 25a. Francés blanco. Económico. Reus. Tel. 653.613.385 CHAVALILLO ACTIVAZO. ¡¡Polvazo letal!! Masajista erótico. Eyaculador. (SALIDAS). ¡¡MIEMBRAZO!! Tel: 674.772.000 ABUELA CACHONDA. Todo sí. Tel: 642.740.412

SEGUR- CREIXELL ESPAÑOLA, JÓVENES, MADURITA Besos, francés natural. Placer máximo!!! Privado. 691.087.230

SANDRA ESPAÑOLA guapa y completa. Excelente trato. Apartamento privado. CAMBRILS. Tel. 634.624.182

CLASSIFICATS

14/03/2016 diarimés

diarimés 14/03/2016

A L’ÚLTIMA

L’ACUDIT

Ahmed Ibrahem Sirià resident a Salou

Napi

«Vivien als seus pisos o xalets i, de sobte, es troben en una tenda de campanya» Ibrahem explica el drama dels sirians i dels seus nebots: van ser empresonats a Síria, van estar refugiats a Turquia i, ara, a Alemanya J.A TORREBLANCA

Joan Antoni Torreblanca

EL TEMPS

Estat del cel Cel entre mig i molt ennuvolat amb intervals de cobert, majoritàriament a la serralada prelitoral. Precipitacions S’esperen precipitacions intermitents, febles i disperses a qualsevol indret d’arreu del país. Acumularan quantitats entre minses i poc abundants en conjunt. La cota de neu se situarà de matinada als 800 metres al Pirineu, Prepirineu i meitat oest i als 1000 metres a la resta, si bé podrà baixar fins als 700 metres al massís del Port. A partir de llavors pujarà i rondarà els 1100 metres arreu.

14º

Màxima

8º

Mínima Visibilitat Entre bona i regular en general. Malgrat això, serà dolenta a zones elevades de la serralada Prelitoral i Transversal.

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell fàcil

Nivell mitjà

L’Ahmed és sirià, però viu a Salou des de fa 35 anys. De fet, és un home molt conegut a la localitat. No ha pogut tornar al seu país des que van començar les revoltes contra el règim de Bashar al-Ásad, però no ha perdut el contacte. Parla molt sovint amb la seva família i, especialment, amb dos dels seus nebots, que van haver de passar per un camp de refugiats. —La seva família segueix allí, com ho estan vivint ells? —Tinc dos nebots que van anar a la presó el 2013 per manifestarse al carrer, demanant democràcia pel país. Van poder sortir aviat perquè no havien comès cap delicte de violència. Després van haver d’escapar cap a Turquia. —Com era per a ells viure en un camp de refugiats? —Als campaments no van aguantar gairebé res... Dos nois joves, universitaris, no poden viure-hi. Els refugiats no estan bé als campaments, és molt dur. La majoria vivien als seus pisos o xalets i, de sobte, es troben en una tenda de campanya. —I què van decidir aleshores? —Es van decidir a agafar un apartament, però havien de pagar 500 euros al mes... A mi em demanaven que els hi enviés diners des d’aquí. I ho vaig fer, però a Turquia t’obliguen a enviar-ho a una persona turca, no els hi pots transferir a ells directament. I el turc, si volia, els hi donava tots els diners o no... Si els hi enviàvem 500 euros, potser aquell senyor només els hi donava 300 o 400, i ells no es podien queixar. —Com estan ara els seus nebots? —Bé, van arribar a Alemanya aquest 2015. Ja estan de forma legal, i han pogut continuar amb els seus estudis universitaris que van haver d’interrompre a Síria. —Les màfies turques s’estan fent d’or amb el drama dels seus compatriotes? —Sí, i el govern turc ho sap perfectament i no fa res per evitarho. —Doncs precisament aquesta darrera setmana es va arribar a un preacord entre la UE i Turquia per expulsar a tots els refugiats que arribin a Europa cap al país turc, a canvi de 6.000 milions d’euros. I tot i els dubtes en la legalitat expressats per l’ONU, sembla que els 28 caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea ho ratificaran aquest divendres. Com ho di-

Ibrahem a l’acte d’Amnistia Internacional Tarragona, dissabte.

A Síria el nivell cultural sempre ha estat molt alt, de fet, hi havia universitats a totes les ciutats grans gereix? —Com li poden donar 6.000 milions precisament al govern Turc? Els sirians gairebé prefereixen morir al mar que tornar a Turquia. No la puc anomenar Unió Europea de cap manera... És una des-Unió. Grècia és el que més ens ajuda, tot i que estan molt malament econòmicament. També he de donar les gràcies a Alemania, que ha obert les portes i està ajudant a molta gent. —El govern espanyol només ha acollit de forma oficial a 18 dels 16.000 sirians compromesos... —No han fet res de res... No han acceptat ni l’oferiment de la Generalitat Valenciana de rebre vaixells procedents de Grècia. O de l’alcaldessa de Barcelona... El govern ha tancat les portes i es nega a tot! Tenen la mateixa política que alguns règims... —En algunes ciutats i pobles

europeus que han acollit a molts refugiats, s’alerta de l’augment de violacions que s’estan produint. Què respon vostè a això? —És fals. S’està pagant a molta gent perquè doni una mala imatge dels refugiats. Els neonazis estan darrere de tot això. Els interessa dir que els refugiats roben, que estan violant... És tot un muntatge de l’extrema-dreta. No ho dic jo, ho va confirmar la mateixa alcaldessa d’un dels municipis on va passar. —Intenti’m desmuntar ara aquesta idea tan estesa de què si arriben aquí molts refugiats, els ciutadans espanyols perdran moltes ajudes i recursos... —Ho dubto molt. No vénen aquí per buscar ajudes. Vénen perquè tenen por de perdre la vida. Els sirians són gent preparada i amb estudis, molts amb formació universitària... N’hi ha que vénen amb els diners que tenien allí estalviats. A Síria el nivell cultural sempre ha estat molt alt, de fet, hi havia universitats a les ciutats grans. Érem el país més avançat de tot Orient Mitjà. L’educació, com aquí, era obligatòria.