Quimíca '23

la fórmula per un futur verd química

química la fórmula per a un futur verd

SOSTENIBILITAT

La química, pedra angular de la transició verda de la societat

El sector té molt a dir en els avenços que Europa faci per assolir les fites marcades al ‘Green Deal’

Anna Ferran

El futur serà verd o no serà. L’emergència climàtica ens obliga a reinventar-nos com a planeta i a trobar alternatives que uneixin el progrés i el respecte al medi ambient. Caminar envers aquest objectiu és cosa de tots. Administracions, ciutadania, organismes, entitats socials i empreses estem cridats a fer una passa endavant, a comprometre’ns obertament i a passar a l’acció. Els indicadors mediambientals, però, ens alerten contínuament que els temps se’ns esgota i si no comencem ja, quan ens hi

posem, serà massa tard. En aquest context, la Unió Europea va presentar fa dos anys el full de ruta amb les principals metes que els 27 estats membres han d’assolir per transformar-nos en un continent climàticament neutre. Aquest full de ruta és l’European Green Deal –Pacte Verd Europeu– i estableix les fites que s’han d’anar assolint des d’ara i fins a 2050 per a convertir a Europa en el paradigma de la transformació verda. Si bé el Green Deal apel·la al conjunt de la societat europea, el cert és que hi ha determinats àmbits

que juguen un rol crucial. La indústria, el transport i la mobilitat i l’energia són tres dels sectors on més incideix. I és que de la seva descarbonització en depèn, en bona part, l’èxit o el fracàs, no només del pacte, sinó dels esforços per salvar el planeta d’una situació insostenible.

La química està present en més del 98% dels processos i productes de tota la cadena de valor

L’impuls a les renovables, els

nous combustibles, l’electrificació, el reciclatge o l’economia circular són alguns dels conceptes i processos vinculats a l’acompliment del Green Deal, sobre els quals cada vegada se’n parla més. Cadascun d’ells tindrà un impacte directe en multitud de sectors d’activitat, cosa que ajudarà a la progressiva descar-

La química dona resposta a reptes com les renovables, la circularitat o els nous combustibles

bonització de l’economia i, per extensió, del continent. Ara bé, perquè això sigui una realitat, cal un actor, que faci d’impulsor i de força tractora de la resta. Parlem del sector químic. Es calcula que la química està present en més del 98% dels processos i productes de la resta de sectors productius al llarg de tota la cadena valor. Aquesta omnipresència de la indústria química fa que la seva aposta per la sostenibilitat i la descarbonització tingui un impacte enorme, que va molt més enllà dels seus propis productes i processos, ja

que afecta el conjunt de l’activitat econòmica. El sector fa anys que és plenament conscient del rol indispensable que juga en la construcció d’un futur verd, ja que pot promoure un canvi amb les solucions que crea, però també replantejant els seus propis processos productius. Però no només n’és conscient, sinó que fa anys que treballa per a desenvolupar innovacions que permetin una indústria química més sostenible i verda. Quan pocs coneixen el concepte de sostenibilitat, el sector ja es marcava objectius per a aconseguir-la. Ara, immersos en la transformació verda i digital –que estan cridades a ser les revolucions productives més importants de la història recent–la química s’alça com la pedra angular per assolir el canvi. El repte és majúscul, però el sector en global, i el tarragoní en particular, estan totalment centrat en promoure la innovació per promoure una Europa verda, posar fre als efectes de l’emergència climàtica i encetar un nou futur.

El sector químic tarragoní està totalment enfocat en aportar solucions de valor que permetin abans en el compliment del Pacte Verd Europeu i reforçar el lideratge del continent.

Qui aprèn dels taurons

per protegir el clima?

Estem canviant de totes les formes possibles per protegir el clima. Per exemple, ens inspirem en la manera de nedar dels taurons per crear una innovadora làmina que cobreix la superfície dels avions. Ara, la tecnologia Sharkskin ajuda els avions a volar consumint menys combustible, la qual cosa es tradueix en menys emissions. Tot això forma part del nostre compromís amb la protecció del clima.

El clima està canviant. Nosaltres també.

Més informació en basf.com/change

química la fórmula per a un futur verd

Ser el catalitzador d’una Europa verda, innovadora i competitiva

L’espai Smart Chemistry Smart Future que es durà a terme en el marc de la fira Expoquimia posa el focus en el paper determinant del sector químic a l’hora d’assolir les fites del Pacte Verd Europeu

Anna Ferran

La innovació forma part de l’ADN de la indústria química. És, de fet, la seva raó de ser. La immensa majoria de les petites i grans revolucions que han canviat la nostra quotidianitat són resultat d’anys d’investigació vinculada a aquest sector. De fet, només cal observar les dades d’inversió en R+D+I per veure el pes que aquesta té per a la química. El 2021, l’últim any del qual hi ha dades disponibles, la despesa i inversió en recerca, desenvolupament i innovació de la química espanyola va pujar fins als 1.143 milions d’euros. Aquesta xifra és un 5,2% superior respecte a l’any anterior. Si es compara amb el 2010, suposa un creixement acumulat del 30%. I si es fa la retrospectiva des de l’any 2000, el creixement acumulat pel que fa a la inversió i despesa en innovació és del 194%, cosa que evidencia el pes que aquesta ha assolit en els darrers temps. Tant és així que el sector químic acumula el 26,6% del total de la inversió en innovació del sector industrial espanyol.

L’increment tan destacat que ha experimentat aquesta xifra és el reflex del compromís del sector amb un altre aspecte entrellaçat amb la innovació: la soste-

nibilitat. La química treballa per a impulsar la sostenibilitat, tant en els seus processos com en els seus productes, per a oferir solucions eficients i respectuoses amb l’entorn. Ara bé, el context d’emergència climàtica que vivim ens obliga a accelerar esfor-

L’objectiu del sector és accelerar la transició d’Europa cap a la neutralitat climàtica

La química acumula el 26,6% de la inversió en innovació de la indústria espanyola

ços. La indústria és plenament conscient d’això i està orientant tot el seu talent i recursos en aquesta direcció.

Ser la palanca del ‘Green Deal’ Alguns dels àmbits en els quals està posant especial èmfasi el sector són àmbits decisius per a assolir l’ambicionada meta d’un futur sostenible. La circularitat, l’eficiència energètica, el reciclatge químic de plàstics, envasos i embalatges, la captura, ús i emmagatzematge del diòxid de carboni, l’hidrogen verd, les ba-

teries dels vehicles, entre altres innovacions que avui es troben en una fase inicial seran fonamentals per assolir la fita final de construir un futur sostenible. I en tots i cadascun d’ells el sector químic hi juga un rol crucial.

Justament aquest plantejament és el que es mostrarà a l’espai Smart Chemistry Smart Future en el marc del Saló Internacional Expoquimia, que es durà a terme del 31 de maig al 2 de juny a Fira de Barcelona. L’esdeveniment és la fira del sector químic més important de l’Estat i una de les cites més destacades del sud d’Europa. Sota el lema Green Deal Edition, Smart Chemistry Smart Future tindrà com a propòsit mostrar com el sector químic està liderant el desenvolupament de tecnologies i processos innovadors que seran imprescindibles per a assolir els ambiciosos objectius climàtics pel 2050 que la UE s’ha marcat en el Pacte Verd Europeu.

Tenint en compte que la indústria química abasteix de productes i tecnologies al 98% dels sectors productius i es troba en la base d’innumerables cadenes de producció, aquests processos, tecnologies i materials estan facilitant la descarbonització tant de les cadenes de subministra-

ment com de l’activitat del mateix sector. L’objectiu compartit de la química és, doncs, accelerar la transició d’Europa cap a la neutralitat climàtica abans de 2050, contribuint així a l’economia circular i a l’enfortiment de cadenes de subministrament resilients.

L’àgora de la innovació verda Més enllà dels estands on les empreses podran presentar i informar de les seves darreres novetats, Smart Chemistry Smart Future comptarà amb un espai anomenat Àgora, en el qual es duran a terme nombroses xerrades i taules rodones, en les quals es mostraran casos d’èxit que

Innovem amb tu, millorant la conservació dels aliments i dissenyant el packaging sostenible del futur

aeqtonline.com

són només la punta de l’iceberg de la contribució que el sector farà a la consecució del Pacte Verd Europeu.

Diverses de les ponències que es faran a Expoquimia tractaran sobre innovacions que o s’han desenvolupat o s’estan aplicant al pol químic tarragoní. Covestro, per exemple, presentarà algunes de les seves darreres solucions sostenibles en superfícies sòlides i com l’economia circular es pot aplicar a l’àmbit de la impressió i el packaging. Per la seva banda, BASF parlarà sobre el reciclatge de les bateries i l’impuls de l’economia circular per a una mobilitat sostenible i el seu director general, Carles Navarro,

juntament amb el meteoròleg Francesc Mauri oferiran la xerrada Sense química no hi ha futur sostenible. La circularitat també protagonitzarà les presentacions de Repsol, qui parlarà sobre com tancar el cercle en l’àmbit dels plàstics i de les escumes flexibles de poliuretà. Per la seva banda, Dow posarà el focus en l’anomenada quarta revolució industrial, que serà sostenible, digital i social i també se centrarà en la circularitat dels embalatges. Així mateix, l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) parlarà sobre el present i el futur de ChemMed Tarrafona, el principal clúster petroquímic del sud d’Europa.

química la fórmula per a un futur verd

Les revolucions que està impulsant la química per a un futur sostenible

Hidrogen verd

Una revolució energètica. L’hidrogen es pot emmagatzemar, té una alta capacitat calorífica i, el més important, és zero emissions, ja que quan combustiona l’únic que s’obté és vapor d’aigua. Actualment, l’hidrogen s’extreu del gas, cosa que converteix aquest procés en altament contaminant. L’alternativa verda, passa per aconseguir-lo de l’aigua, tot separant les molècules d’hidrogen i d’oxigen mitjançant corrent elèctric provinent d’energies renovables.

Circularitat

Imitar la natura i ser capaços de tancar el cercle. Aquesta alternativa ens ajudaria a ser més sostenibles i eficients amb l’ús dels recursos, ja que implica fugir del paradigma lineal actual basant en produir, utilitzar, llençar, per un basat en produir, utilitzar, reciclar. Ara bé, perquè el reciclatge sigui una possibilitat real per cada vegada més productes, la química hi té molt a dir, ja que ofereix solucions i tecnologies que ho permeten, tancant cada vegada més cercles productius.

Captura i ús de CO2

El diòxid de carboni és el principal gas contaminant i el causant, entre altres, de l’escalfament global. És per això que la ciència s’ha plantejat com a possibilitat per a reduir les emissions de CO2 el fet de capturar-lo abans que s’emeti a l’atmosfera. I què passaria amb el diòxid de carboni? Una opció seria emmagatzemar-lo aprofitant formacions geològiques profundes. L’altra passa per a convertir-lo en una matèria primera alternativa per a la producció de polímers.

Reciclatge químic

Tornar a l’estat original. Aquest és el plantejament del reciclatge químic. Fins ara, els materials plàstics s’han reciclat mecànicament. Ara bé, no tots els tipus de plàstics ho permeten, cosa que implica que tots aquests acabin en incineradores o en abocadors, suposant més contaminació i un malbaratament de recursos. El reciclatge químic planteja convertir qualsevol polímer en olefines que es podran tornar a utilitzar per a crear nous plàstics i que evitaran l’ús de cru.

química la fórmula per a un futur verd

Tarragona atreu inversió i innovació per impulsar una indústria neta

El territori ha aconseguit alguns dels projectes més potents en matèria de descarbonització, que el situaran a l’avantguarda CEDIDA

Anna Ferran

Inversió, innovació i sostenibilitat. Aquestes són les tres claus per a promoure avanços que ens encaminin cap a la consecució del Green Deal. Justament, aquesta és l’equació que està duent a terme el sector químic tarragoní. Com a pol químic més important de tot el sud d’Europa, i un dels principals clústers químics del conjunt del continent, el que passi a Tarragona té molt a dir sobre el grau d’acompliment dels objectius compartits marcats en el Green Deal. En aquest sentit, les empreses establertes al territori estan duent a terme inversions milionàries per a posar en marxa plantes de producció revolucionàries, que són una veritable finestra oberta al futur que ens espera.

Hidrogen verd a gran escala

Repsol és el principal productor i consumidor d’hidrogen del conjunt de l’Estat espanyol. És per això que ha establert un full de ruta per a impulsar la generació d’hidrogen renovable mitjançant diverses tecnologies. L’objectiu és arribar a 552MW de capacitat instal·lada el 2025 i 1,9GW el 2030, cosa que el convertiria en un dels actors més determinants en l’àmbit de l’hidrogen de tota Europa. El Complex Industrial que la companyia té al Polígon Nord jugarà un rol fonamental en els objectius de l’empresa. I és que ha estat escollit per a ubicar-hi la planta de producció d’hidrogen verd més gran d’Espanya.

L’electrolitzador –així s’anomenen les plantes que generen hidrogen verd mitjançant aigua i energia elèctrica de fonts renovables– estarà impulsat per un consorci liderat per Repsol i for-

mat per Enagàs Renovable, Iqoxe i Messer. Es preveu una inversió de 230 milions d’euros, als quals se li podrien sumar 80 milions més per a la creació d’installacions d’emmagatzematge elèctric. Després de superar l’etapa d’enginyeria conceptual, el projecte ja es troba en fase d’enginyeria de detall.

L’avenç en el disseny d’aques-

ta planta col·loquen al consorci liderat per Repsol i a Tarragona com un referent en l’impuls de l’hidrogen verd al conjunt del continent europeu. En aquest sentit, des de Repsol expliquen que el fet de poder comptar amb un electrolitzador de gran escala suposa una fita tecnològica, ja que gràcies a la seva mida s’aconsegueix reduir els costos associ-

ats a la producció d’hidrogen renovable mitjançant la tecnologia de l’electròlisi, que fins ara s’ha testat en plantes pilot o de petita escala.

Clor energèticament eficient

Una altra inversió que posa Tarragona i el sector químic a l’avantguarda en matèria de tecnologia, eficiència energètica i

innovació és la nova planta de producció de clor promoguda per Covestro. La instal·lació, que està en marxa des de fa uns mesos, ha suposat una inversió de més de 200 milions d’euros per part de companyia alemanya i és única i pionera al món. El motiu? La tecnologia que utilitza per a produir el clor. Covestro i investigadors de la Universitat d’Aac-

A l’esquerra, vista àeria de complex industrial de Repsol, que acollirà l’electrolitzador més gran de l’Estat per a la producció d’hidrogen verd. A la dreta, un operari treballant a la nova planta de producció de clor de Covestro.

hen han treballat durant més de 20 anys per a desenvolupar un procés que permetés produir clor amb menys consum energètic. El resultat és la tecnologia de càtode d’oxigen despolaritzat, que requereix un voltatge elèctric més baix per a separar el clor del sodi en la sal mineral, cosa que permet una reducció del 25% del consum energètic. Després d’aconseguir superar amb èxit les proves a escala de laboratori, Covestro va construir una planta pilot a Krefeld - Uerdingen (Alemanya) on es va testar la tecnologia abans de fer el salt a escala industrial a Tarragona, on la companyia tenia especial interès a dur a terme aquesta inversió tecnològica a causa dels elevats preus de l’energia respec-

te a altres països europeus, i de la resta del món, on la companyia està implantada. La singularitat d’aquesta instal·lació, que és única al món, ha fet que CEFIC, el Consell Europeu de la Indústria Química, l’hagi seleccionat com un dels principals projectes de tecnologies baixes en carboni

EMPRESA DESTACADA

química la fórmula per a un futur verd

CEDIDA

L’electrolitzador serà el més gran de l’Espanya i un dels principals d’Europa

La nova planta de clor de Covestro és única al món i una referència per la tecnologia que utilitza

L’ecoplanta és un dels set projectes escollits per a rebre finançament del Fons d’Innovació de la UE

Messer ha impulsat una nova planta de fraccionament d’aire zero emissions

creació de metanol circular evita l’ús de matèries primeres verges per aquesta finalitat.

Reduir emissions

A aquests grans projectes, cal sumar-hi altres inversions destacades en matèria d’innovació i eficiència energètica, que permeten fer avui les primeres passes cap a la descarbonització. Un exemple d’això va ser l’aturada de la Unitat d’Hidrocarburs de Dow, que es va fer a principis de 2022. L’aturada va permetre renovar les instal·lacions elèctriques i instal·lar una nova turbina, que els ha permès reduir un 8% les emissions de CO 2

Gasos sense petjada de carboni

que el sector químic està impulsant a tot el continent.

L’Ecoplanta, un projecte pioner Un altre dels projectes destacats per CEFIC que es durà a terme al territori és l’Ecoplanta, impulsada per Repsol, Agbar i l’empresa canadenca Enerkem. Aquesta

instal·lació pionera a la Península és un dels set projectes europeus que rebrà finançament per part del Fons d’Innovació de la Unió Europea, que impulsa grans inversions tecnològiques en matèria de descarbonització. Concretament, el fons farà una aportació de 106 milions d’eu-

GRUPHELCO, expertesa i trajectòria en el manteniment i les instal·lacions

Treballen en àmbits com les instal·lacions elèctriques i mecàniques, la climatització o l’enginyeria

Un referent en el manteniment i les instal·lacions industrials.

Aquesta és la millor carta de presentació de GRUPHELCO.

La companyia és un dels principals partners del sector químic tarragoní en l’àmbit dels serveis auxiliars. Fundada el 2010, si bé

l’equip professional que la va impulsar va donar continuïtat a un projecte punter nascut als anys 90, GRUPHELCO ha consolidat el seu know-how per a esdevenir un soci clau per a empreses de sectors tan diversos com la indústria de transformació, la indústria petroquímica, el

sector serveis, el sector turístic i hoteler o l’administració.

GRUPHELCO suma més de 850 clients i ha dut a terme més de 3.000 projectes i intervencions en manteniment. Un dels seus principals àmbits d’especialització són les instal·lacions elèctriques, tant d’alta com de

ros, dels 300 milions totals en els quals està xifrada la inversió. Aquesta instal·lació industrial pionera, que s’ubicarà al Morell i que es preveu que estigui en funcionament a partir de 2026, esdevindrà la primera planta de producció de metanol circular d’Espanya. En ella, es valoritza-

baixa tensió i el seu manteniment preventiu i predictiu. A aquest cal sumar-n’hi d’altres d’importants com la installació i manteniment d’equips de climatització i fred industrial, el manteniment i muntatge d’instal·lacions mecàniques o els projectes d’enginyeria.

Amb l’objectiu de donar resposta a les noves necessitats dels clients i amb la vista clavada en la sostenibilitat, han ampliat la seva cartera de serveis sumant-hi la instal·lació de sistemes d’energia solar fotovoltaica, així com de carregadors elèctrics per a vehicles.

ran residus sòlids urbans no reciclables i es convertiran en metanol que s’utilitzarà per a fabricar nous materials i biocombustibles avançats. Es calcula que cada any processarà unes 400.000 tones de residus sòlids urbans no reciclables per altres mitjans procedents de municipis pròxims, cosa que equivaldria a la brossa generada per una població de 800.000 persones. La clau del projecte no és només que es donarà un nou ús amb valor afegit als residus no reciclables, que de no ser així acabarien en incineradores o en abocadors, sinó que la

Els processos zero emissions ja són possibles en l’àmbit de la química. Així ho evidencia la nova planta de fraccionament d’aire, que Messer ha aixecat al polígon sud i que actualment es troba en fase de posada en marxa. Amb una inversió de 50 milions d’euros, la nova installació farà el procés de destil·lació criogènica, que separa els tres principals components de l’aire, oxigen, nitrogen i argó, de manera totalment electrificada. Si a això se li suma el fet que el procés de destil·lació és totalment lliure d’emissions, ens trobem davant d’una activitat totalment neta, pel que fa a les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

L’empresa suma més de 850 clients i més de 3.000 projectes.

A. Ferran

química la fórmula per a un futur verd

INNOVACIÓ

Liderar la descarbonització de tota la indústria catalana des del territori

El futur Centre Català per la Descarbonització de la Indústria tindrà com a missió que la indústria sigui climàticament neutra

CEDIDA

petir en el món global». Aquest context és el que fa indispensable el futur Centre Català per la Descarbonització de la Indústria. «Necessitem implementar unes instal·lacions preindustrials i pilots prou modulars per acomodar les necessitats esmentades», subratlla la gerent. Justament aquest serà l’objectiu del nou espai.

Anna Ferran

Tarragona liderarà la descarbonització de la indústria catalana. El passat 2 de febrer, el secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Albert Castellanos Maduell, anunciava, en el marc de l’assemblea de la Vall de l’Hidrogen, que el territori acolliria el nou Centre Català per a la Descarbonització de la Indústria. Aquest centre d’investigació està cridat a desenvolupar innovacions que permetin que tot el sector industrial, especialment l’implantat al Camp de Tarragona, impulsi una transició energètica que li permeti esdevenir climàticament neutre.

Els pressupostos de la Generalitat per aquest 2023 ja inclouen una partida de cinc milions d’euros per a impulsar la creació d’aquest nou espai de recerca i transferència del coneixement, que se sumarà a d’altres que

ja estan instal·lats al territori. «Aquesta dotació segur que es veurà complementada amb inversió privada per aconseguir desenvolupar tecnologia clau per aquesta descarbonització», assegurava Castellanos.

El paper de l’AEQT

L’Associació Empresarial Química de Tarragona ha rebut l’encàrrec de realitzar el plantejament conceptual del futur centre. El doble rol de la química com a impulsora de solucions que faciliten la descarbonització i com una de les indústries amb més petjada de carboni l’ha convertit en la candidata idònia per a encapçalar aquest centre, que vol capacitar a la indústria catalana amb solucions tecnològiques que permetin descarbonitzar els seus processos productius.

«Determinats processos industrials, implementats al complex industrial de Tarragona, no disposen de tecnologies industrialment disponibles per a la

seva descarbonització i requereixen desenvolupament tecnològic. Això es produeix també en

altres sectors, com el del ciment, la siderúrgia o la valorització energètica», explica la directora

gerent de l’AEQT, Maria Mas.

Avançar en els usos del CO2

En aquest sentit, Mas afegeix que «les tecnologies comercials disponibles per descarbonitzar determinats processos industrials passen per la captura del CO2». El problema és que, a hores d’ara, és una alternativa «poc competitiva». I ho és per dos motius relacionats entre si. En primer lloc, perquè el CO2 s’ha d’emmagatzemar, ja que el seu consum és encara impossible. En segon lloc, justament perquè «l’ús del CO 2 no és encara industrialment viable. La seva transformació no està desenvolupada», explica la responsable de l’AEQT.

«El desenvolupament dels usos del CO 2 és un objectiu compartit amb altres sectors industrials», constata Maria Mas.

I afegeix: «La incorporació de solucions transitòries, com l’emmagatzematge pròxim del CO2 capturat, s’identifiquen com a imprescindibles per poder com-

Cercant ubicació Si bé se sap que el centre s’ubicarà al Camp de Tarragona, encara es desconeix quina serà la seva localització exacta. Diversos municipis han postulat per acollir-lo, i ara l’administració catalana, així com altres organismes vinculats a la recerca han de valorar quina és l’opció més adient. Un dels municipis que ha fet el pas és la Canonja. El seu alcalde, Roc Muñoz, explica que han ofert el solar a tocar de l’N-340, on hi havia hagut el club Vicente Ferrer, i que el consistori va adquirir fa poc més d’un any, per acollir el centre. «Si finalment s’escull aquesta ubicació, la Canonja faria una aportació de 3 milions d’euros, que és la inversió que hem fet per adquirir la propietat i enderrocar l’edifici i deixar el solar a punt per construir-hi». En els pròxims mesos es farà pública la ubicació definitiva d’aquest centre que farà de Tarragona un referent en matèria de descarbonització.

La Generalitat ha destinat una partida pressupostària de 5MEUR.

química la fórmula per a un futur verd

La captura i ús del CO2, la tecnologia pont abans del salt definitiu a l’hidrogen

El sector químic reclama que també es contempli en els plans nacionals de transició energètica, ja que altres tecnologies encara no són competitives

Anna Ferran

Capturar, emmagatzemar i utilitzar el diòxid de carboni és una de les solucions prioritàries per a descarbonitzar la indústria química, així com altres sectors amb una alta generació de CO2

Aquest procés, que es troba en vies de desenvolupament a gran escala, té un benefici immediat, ja que evita que s’emeti més diòxid de carboni a l’atmosfera. Ara bé, el que el pot fer revolucionari és la possibilitat de fer servir el diòxid de carboni que és, al cap i a la fi, un residu, i convertir-lo en un component d’alt valor que permetria la creació de noves matèries primeres o d’hidrogen circular.

Tant la Comissió com el Parlament Europeu han reconegut que no serà possible assolir uns objectius de neutralitat d’emissions el 2050 sense les tecnologies de captura, emmagatzematge i

usos del CO 2 (CCUS per les seves sigles en anglès). A hores d’ara, aquesta és l’única alternativa tecnològica que permet la retirada de CO 2 de l’atmosfera per via directa o indirecta i la contribució a la reducció d’emissions en sectors difícils de descarbonitzar com és el cas de les indústries del ciment, la calç o la química, on l’emissió de CO 2 és intrínseca al procés.

Produir hidrogen circular

La darrera edició de la Jornada

Anual de l’AEQT, que es va celebrar el passat novembre, va estar justament centrada en aquest aspecte. El sector tarragoní va reivindicar la necessitat d’aprofundir en l’àmbit de les CCUS per a produir hidrogen circular, fet a partir del diòxid de carboni. Aquesta mena d’hidrogen seria un pas intermedi abans que la producció d’hidrogen verd

–aquell que ha estat produït per un procés d’electròlisi amb energia elèctrica provinent de fonts renovables– sigui competitiva. En aquesta línia, el president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, recordava que «l’hidrogen verd tardarà temps en estar disponible en les quantitats necessàries i a un cost competitiu». «Aquesta tecnologia encara ha de madurar, i a més farà falta també un gran desplegament de renovables al territori. Mentre això no arriba, cal que es considerin altres tecnologies que sí que estan disponibles i prou madures, com l’hidrogen circular amb captura i emmagatzematge de CO2, per al seu ús futur com a matèria primera en nous processos químics», apuntava.

Espanya no ho contempla Malgrat això, el govern espanyol no ha contemplat les tecnologies

Amb el CO2 capturat, es pot produir hidrogen circular així com materials plàstics

L’hidrogen verd necessita un gran desplegament de renovables i una tecnologia consolidada

CCUS ni l’hidrogen circular en el full de ruta per a la descarbonització i la transició energètica, malgrat que el passat 29 de desembre la Comissió Europea va publicar un document d’orientació sobre el tema perquè els Estats membres poguessin actualitzar els seus Plans Nacionals Integrats d’Energia i Clima.

«Al nord d’Europa els estats ja estan donant suport a projectes d’aquest tipus. Aquí encara no es contempla, i correm el risc de perdre el tren, perquè és ara quan les multinacionals estan decidint a on planifiquen les grans inversions que calen per adaptar les instal·lacions a aquest procés», alertava Cañagueral.

El 2019, les emissions vinculades a sectors industrials difícils de descarbonitzar van ser de 21,3 Mt de CO2, cosa que representa el 33% del total de les emissions de la indústria. Per això, des del sector químic es fa una crida perquè les CCUS entrin al full de ruta de la descarbonització.

química la fórmula per a un futur verd

Reptes per a un futur competitiu, sostenible i descarbonitzat

És sabut que, a nivell mundial, s’estima que el químic és el sector industrial que més creixerà des d’ara i fins al 2030, a un ritme mitjà del 4,5% anual. Els productes que fabriquem són essencials en tots els àmbits de la vida quotidiana, de la societat i de l’economia (es calcula que el 98% de les activitats productives requereixen la química en algun punt del procés de fabricació).

CAÑAGUERAL

I encara ho seran més en el futur, ja que és la química qui ja està desenvolupant, i ho continuarà fent, les solucions als reptes de sostenibilitat que tenim per endavant: generació d’energia renovable, emmagatzematge d’electricitat, desenvolupament de materials reciclables, desenvolupament de noves tècniques de reciclatge químic, potabilització d’aigua, conservació i allargament de la vida dels aliments... La demanda hi serà i és per això que sabem que el sector creixerà.

És cert que això és a nivell mundial.

Però estem convençuts que Tarragona té potencial per participar d’aquest creixement químic global, i per continuar jugant-hi un rol protagonista com fins ara. A més, ha quedat palès en temps recents que és preferible que aquests pro-

Per poder desplegar els plans de descarbonització, cal també l’acompanyament de les administracions, perquè d’elles depenen moltes de les mesures que s’han de prendre

ductes es fabriquin amb proximitat, per la garantia de subministrament que això implica i per l’autonomia estratègica que això li confereix al país.

Però, per fer-ho possible, perquè Tarragona pugui jugar en aquest tauler mundial, cal que el sector faci front a

una sèrie de reptes que té al davant, en especial aquells que tenen a veure amb la transició energètica. La indústria química està compromesa amb aquesta transició i amb la seva descarbonització en els horitzons 2030 i 2050, per

El sector està convençut que té un futur competitiu, viable i climàticament neutre al territori, i en són una prova els grans projectes que ja s’estan posant en marxa o anunciant

una qüestió no només d’obligació, sinó sobretot de convicció i de supervivència estratègica. És per aquest motiu que les empreses, i també ChemMed com a clúster, disposem de plans realistes per poder fer possible aquesta transformació.

Plans que compten amb el suport no només de les grans multinacionals que conformen el sector petroquímic de Tarragona, sinó també del sistema de coneixement que ens envolta i enriqueix, com la URV, l’ICIQ, l’Eurecat, els centres de formació dual... o la mateixa Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Sense oblidar un projecte incipient, però que també ens projecta com a referent de futur com és el nou Centre per a la Descarbonització Industrial, una iniciativa publicoprivada que s’ubicarà al nostre territori.

Comptem, doncs, amb plans viables i realistes i amb un ecosistema que és referència a nivell internacional. Però, per poder desplegar i executar aquests plans, cal també l’acompanyament de les administracions, perquè d’elles depenen moltes de les mesures que s’han de prendre, com l’eliminació de barreres que s’arrosseguen des de fa dècades (infraestructures elèctriques, cost energètic, necessitat d’amplada ferroviària europea, entre altres qüestions) o el necessari suport a la descarbonització (en particular mitjançant la consideració d’alternatives a l’hidrogen verd, i de tecnologies pont complementàries com la captura i l’emmagatzematge de CO2). No es tracta de concedir cap privilegi ni excepció, sinó del que la mateixa Unió Europea recomana en la seva Estratègia de l’Hidrogen i del que ja estan fent països tant del nord d’Europa com els Estats Units.

Si es donen aquestes condicions, el sector està convençut que té un futur competitiu, viable i climàticament neutre en aquest territori, i en són una bona prova els grans projectes que, fins i tot amb aquestes barreres encara vigents, ja s’estan posant en marxa o anunciant, com l’Ecoplanta, la nova planta de producció de clor, o l’electrolitzador més gran d’Espanya. Entre molts d’altres. Inversions que demostren que les grans multinacionals continuen veient a Tarragona un clúster amb futur, i que seran cada cop més si es van resolent totes aquestes barreres i obstacles. Nosaltres estem segurs que la indústria té molt de futur brillant al territori. Un futur, com dèiem, competitiu, sostenible i neutre climàticament. Però cal que entre tots fem els deures perquè Tarragona sigui competitiva en un context de mercats globals i, per tant, pugui participar d’aquest creixement que sabem que el sector tindrà a nivell mundial. No perdem aquest tren.

IGNASI

President de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT)

La nova planta de clor de Covestro, un model a seguir per la consecució del Pacte Verd

La instal·lació de la companyia a Tarragona permet la producció de clor i sosa càustica d’una manera molt més eficient gràcies a la innovadora tecnologia ODC

Redacció

A causa de les seves propietats i múltiples usos, el clor és un element indispensable en l’activitat de la indústria química. Per aquest motiu, garantir-ne una producció que sigui eficient i respectuosa amb l’entorn és un pas indispensable amb tal d’aconseguir els objectius que estableix el Green Deal, el Pacte Verd impulsat per la Comissió Europea. En aquest sentit, per assolir el que s’estableix al full de ruta europeu, és imprescindible posar el millor talent i la tecnologia més innovadora al servei del progrés i la sostenibilitat.

Amb aquesta filosofia en ment, recentment Covestro ha posat en marxa a Tarragona la

FORMACIÓ

primera planta del món basada en la tecnologia de càtode d’oxigen despolaritzat (ODC), que permet un ús energètic més responsable durant la producció de clor. En comparació als processos actuals, la tecnologia ODC, que ha desenvolupat en exclusiva la mateixa Covestro després de més de 20 anys d’investigació, requereix un voltatge més baix, que es tradueix en un estalvi energètic del 25%. Més concretament es calcula que, la nova planta de Tarragona, reduirà 22.000 tones mètriques de CO2 a l’any en comparació als mètodes que s’estan utilitzant actualment. En aquest sentit, l’estalvi de les emissions de diòxid de carboni de la planta equivaldrà a la quantitat de CO2

que produeixen 15.000 vehicles durant tot un any.

Mitjançant aquesta nova planta, que ha suposat una inversió de 200 milions d’euros, Covestro no només pot produir clor per la fabricació pròpia d’MDI, sinó que també genera sosa càustica, que es destina als mercats ibèrics i europeus. A més, el nou centre ha suposat la creació de 50 llocs de treball, i suposa un pas més en el desenvolupament social i econòmic del territori, i en la consolidació de Tarragona com a referent de la química al sud d’Europa.

Aquest projecte s’emmarca dins de la visió global de la companyia d’esdevenir una organització plenament circular a

Institut Comte de Rius, formant els professionals

4.0

Estan especialitzats en àmbits com la digitalització o les tecnologies de l’hidrogen

Redacció

L’Institut Comte de Rius és el centre formatiu de referència del sector químic, amb 50 anys de trajectòria formant operadors de planta i analistes de laboratori. Els vincles amb empreses capdavanteres els han permès de traslladar la seva cultura de treball i el seu saber fer a cicles d’altres famílies, com l’electricitat i electrònica, la fabricació mecànica, l’edificació i obra civil i el transport i manteniment de vehicles.

Competència 4.0

La digitalització està suposant una nova revolució industrial. L’automatització, la intelligència artificial i l’anàlisi de dades faran possible processos més sostenibles, més depurats i personalitzats. L’equip docent del Comte de Rius treballa per a garantir que els alumnes adquireixin, reforcin i ampliïn les competències 4.0 per fer front al nou paradigma industrial. Utilitzen simuladors assegurant un bon entrenament del

futur professional. Han impulsat un projecte de digitalització dels laboratoris, Els laboratoris als núvols, que ha rebut diferents premis a la innovació educativa. També han creat entorns de realitat virtual i realitat augmentada que apropen l’estudiant a situacions quasi reals

Covestro ha invertit 200

milions d’euros en la nova planta i ha creat 50 nous llocs de feina.

gasos d’efecte hivernacle procedents de la seva pròpia producció (abast 1) i de fonts d’energia externes (abast 2) en un 60%, fins a assolir els 2,2 milions de tones mètriques el 2030.

llarg termini. Per aconseguir-ho, Covestro està treballant en iniciatives que, com la mencionada posada en marxa de la planta, ajudin a assolir les zero emissions netes el 2035 per a les emissions d’abast 1 i abast 2. Per això, preveu reduir les emissions de

Uns objectius climàtics que encaixen perfectament amb els preceptes que recull el Green Deal europeu, que defensa la urgència de fer un ús més eficient i sostenible dels recursos disponibles.

En aquest full de ruta cap a

la neutralitat climàtica, un altre factor essencial són les energies renovables. Per aquest motiu, entre altres mesures, els centres de producció de Covestro de tot el món ja s’estan transformant, de manera gradual, cap a models d’origen sostenible. Sense anar més lluny, totes les plantes de la divisió de Recobriments i Adhesius de Covestro a Espanya funcionen totalment amb electricitat verda provinent de fonts alternatives als recursos fòssils.

de forma segura i controlada. El centre coordina el projecte d’innovació Digital Twin Boxes (DTB): Escenarios de entrenamiento competencial inmersivo en procesos y operaciones de mantenimiento industrial amb la participació de centres d’FP d’arreu de l’Estat i Repsol. Així mateix, imparteix el curs d’especialització Digitalització en el manteniment industrial, per a preparar en indústria 4.0 tèc-

nics superiors de les branques química, elèctrica i mecànica.

L’hidrogen, aposta de present El seu compromís amb la innovació els ha convertit en un dels centres formatius de referència en l’àmbit de les tecnologies de l’hidrogen. Aquest curs tornaran a impartir classes teoricopràctiques en el Máster Interuniversitario en Tecnologías de Hidrógeno. A més participen amb altres centres d’FP de l’Estat en el projecte d’innovació Producción de Hidrógeno verde por ELECtrólisis i han adequat una aula-laboratori amb un electrolitzador per poder treballar en aquestes tecnologies.

Aquesta filosofia ha fet que l’Institut Comte de Rius no sigui només un centre formatiu, sinó que esdevingui un espai d’oportunitats. L’institut s’ha convertit en una aposta segura per a joves d’arreu que han trobat en aquest centre la clau del seu futur personal i professional.

Apropen l’estudiant a situacions quasi reals gràcies als simuladors i la realitat virtual

química la fórmula per a un futur verd

Ciència i alemany, el tàndem de l’FP Dual Transnacional de BASF

Aquest programa impulsat per la companyia i l’Institut Comte de Rius, permet obtenir el grau superior en Química Industrial i incorporar-se com a operador de planta a Alemanya en finalitzar-lo

Anna Ferran

T’agrada l’aventura i viure nous reptes? La ciència és la teva passió? L’esforç i la constància són dues de les paraules que millor et defineixen? Vols aprendre un nou idioma? Si la resposta a totes aquestes preguntes és afirmativa, continua llegint. Estàs al davant d’una oportunitat de present i futur única: l’FP Dual Transnacional de BASF. La companyia alemanya ha engegat una nova edició del pioner programa de formació professional dual internacional, que combina la formació entre Tarragona i Alemanya. Aquesta opció formativa no només ofereix un ensenyament professionalitzador de primer nivell, com és el grau superior de Química Industrial impartit per l’Institut Comte de Rius, i l’oportunitat d’aprendre un idioma com l’alemany, sinó que en finalitzar amb èxit el segon i últim curs, els estudiants s’incorporen a la companyia com a operadors de planta al seu site de Ludwigshafen, on BASF té la seva central.

«A la vida, els èxits no depenen d’una alineació dels astres, sinó de bones decisions i molt d’esforç». Aquesta és la reflexió que fa la Isabel Meneses, alumna de la sisena promoció d’aquest programa. Meneses és una de les desenes de participants que al llarg d’aquests anys han fet una aposta en ferm pel seu futur. «L’FP Dual Transnacional de BASF t’ofereix una sortida laboral molt bona. Tens un lloc de treball fix a Alemanya, en un entorn on aprens i et formes constantment. A més, fas bons amics i, gràcies al fet de treballar a torns, tens una bona conciliació que et permet aprofitar bé el temps lliure», explica. Arribats en aquest punt, sorgeix una pregunta obligada. I l’idioma?

Aprendre alemany

Una de les particularitats d’aquest programa formatiu és que, els alumnes que hi participen, no només aprenen totes les habilitats relacionades amb

la química i la tecnologia que els habiliten per a treballar com a operadors de planta, sinó que també aprenen alemany. Al llarg dels dos cursos s’imparteix classes regulars d’aquesta llengua, de manera que en finalitzar els estudis i just abans de començar la seva nova etapa com a treballadors de BASF a Ludwigshafen, han assolit un nivell B1 d’ale-

Fins al 15 de juny, els interessats poden presentar el seu currículum

Durant el programa, els alumnes aprenen alemany fins a assolir un nivell B1

Ser constant i tenir mobilitat internacional són dos dels trets que han de tenir els candidats

many. En aquest sentit, Isabel Meneses afirma amb rotunditat que «l’idioma no és un problema».

En la mateixa línia, Raquel Close, alumna de la cinquena promoció, assegura que «qualsevol pot fer-ho, per alguns potser ens és més fàcil, però comencem aprenent-lo des de zero». Tot i que ella ja tenia certes nocions de l’idioma, ja que el seu pare és holandès, ha pogut veure com tots els seus companys han aconseguit dominar l’alemany i rebre la recompensa del seu esforç.

Una aventura única

La valoració que fan aquestes dues joves, així com d’altres que ja han realitzat aquesta formació i que ara es troben treballant a Ludwigshafen és més que positiva. Més enllà dels motius obvis, com són el fet d’aconseguir una feina fixa en una empresa líder mundial com BASF, tenir una titulació de grau superior i aprendre un idioma, n’hi ha d’al-

tres que fan d’allò més atractiva aquest programa formatiu. Els participants tenen l’oportunitat de créixer a nivell humà. I és que l’FP Dual Transnacional de BASF et permet treballar en equip, viatjar juntament amb els teus companys, visitar un país acompanyat per persones amb els quals acabes forjant una amistat. En definitiva, viure una aventura inoblidable.

Deu mesos de pràctiques

Si després de conèixer les experiències d’aquests participants i la proposta de futur que ofereix BASF hi estàs interessat, aquests són els aspectes pràctics que has de saber. Per a poder presentar una sol·licitud, has de tenir nacionalitat europea, mobilitat internacional i haver cursat una de les següents titulacions: cicle formatiu de grau superior d’una altra especialitat, cicle formatiu de grau mitjà, batxillerat o titulació universitària. Si compleixes aquests requisits i tens un clar interès per la ciència i l’esforç, la dedicació i la constància són alguns dels trets que et defineixen, envia el teu currículum a jobs@basf.com, amb l’assumpte #FPDUAL2023. El següent pas és el procés de selecció, on es duen a terme entrevistes personals. Si el superés, hauràs entrat a formar part de la FP Dual Transnacional de BASF.

Al setembre vinent començaran les classes. El programa dura dos anys i quatre mesos, amb deu mesos de pràctiques (quatre a Tarragona i sis a Ludwigshafen). El primer curs es duu a terme a Tarragona i a segon es comença la formació aquí i es finalitza a Alemanya. Les pràctiques estan remunerades amb assignació de beca i les despeses d’allotjament dels sis mesos a Ludwigshafen estan coberts per la companyia.

Tens fins al 15 de juny per presentar la sol·licitud. «Viu l’aventura, estima la ciència i sigues constant. Aquesta és la fórmula per ser un més de l’FP Dual de BASF».

Accelerant la sostenibilitat

Dow vol ser la companyia de ciència dels materials més innovadora, centrada en el client, inclusiva i sostenible del món. D’aquests quatre eixos, el seu pilar número u és la sostenibilitat, que té la seva base en un compromís continu amb la seguretat, la salut i el medi ambient. L’empresa vol liderar el canvi, començant amb el seu mateix exemple i influint als seus grups d’interès per a generar una societat sostenible, que garanteixi el futur a llarg termini. Per això, ha establert uns Objectius de Sostenibilitat que redefineixen el paper de Dow a la societat.

Així mateix, Dow assumeix la responsabilitat d’accelerar els seus esforços per reduir les emissions mundials de carboni, donant suport als objectius del Green Deal, així com l’Acord de París, i prenent-los com una guia d’actuació i una oportunitat per millorar. Per això, la companyia s’ha fixat unes metes addicionals als seus Objectius de Sostenibilitat per actuar sobre desafiaments tan importants com són el canvi climàtic i l’economia circular.

Objectius de Sostenibilitat 2025

química la fórmula per a un futur verd

Enfocant els esforços en:

Noves metes orientades a:

Els reptes d’avui no admeten dilació

En continu progrés:

Liderar

l’agenda per a la Sostenibilitat

Generar innovació que marqui la diferència

Materials més Segurs

L’eliminació dels residus plàstics

Fomentar una Economia Circular

Com assolir la neutralitat de carboni?

Dow està convençuda que una indústria química baixa en carboni i circular és possible. Per això, la companyia ha desenvolupat un full de ruta que explica com pensa resoldre dos dels seus principals reptes per assolir la neutralitat de carboni: com alimentar els seus centres de producció sense emetre CO2 i com fabricar els seus productes utilitzant matèries primeres sostenibles. Així mateix, a Europa, col·labora amb Shell en un projecte que transformarà els forns de craqueig de vapor en forns de craqueig elèctrics.

En economia circular, treballa per augmentar l’ús de materials circulars –com plàstic reciclat i matèries primeres bio en substitució de matèries primeres fòssils– en els processos i incrementar així la reciclabilitat dels productes. A més, compta amb diverses resines de plàstic reciclat postconsum, com AGILITY™, que permet incorporar

Les noves metes de Dow

PROTEGIR EL CLIMA

Al 2030, Dow reduirà les seves emissions netes anuals de CO2 en 5 milions de tones mètriques en comparació amb el valor de referència de 2020 (una reducció del 15%). La companyia vol assolir la neutralitat climàtica el 2050.

Valorar la natura Materials segurs per a un món sostenible

Involucrar a comunitats, empleats i clients per a assolir el màxim impacte

Mantenir el lideratge mundial en operacions

un 70% de plàstic reciclat, o la línia de resines REVOLOOP™, que dona una segona vida a plàstics reciclats a través de processos de reciclatge mecànic.

Finalment, la col·laboració amb l’empresa Mura Technology permetrà donar suport a la ràpida ampliació d’una innovadora solució de reciclatge químic que transforma els residus plàstics –també els no reciclables– en envasos més sostenibles i segurs, fins i tot per aplicacions de contacte alimentari.

TRANSFORMAR ELS RESIDUS

De cara 2030, Dow transformarà els residus plàstics i altres formes de matèries primeres per comercialitzar tres milions de tones mètriques de solucions circulars i renovables anualment.

ECONOMIA CIRCULAR

De cara 2035, Dow impulsarà l’economia circular, ajudant a «tancar el cercle» fent que el 100% dels seus productes destinats a aplicacions d’envàs i embalatge siguin reutilitzables o reciclables.

química la fórmula per a un futur verd

EMPRESA COMPROMESA

Deu anys del Panel Públic Assessor de Repsol, deu anys de diàleg social

Aquest òrgan consultiu inclou persones de diversos sectors socials amb l’objectiu d’establir i enfortit la relació amb l’entorn

Escoltar l’entorn, conèixer les seves preocupacions, opinions i punts de vista, traslladar informació rellevant; en definitiva, establir un diàleg. Aquest és un dels compromisos que ha adquirit des de fa anys Repsol. La companyia no només és generadora d’ocupació i d’inversió, sinó que vol treballar de bracet amb els territoris on està implantada per a construir una relació amb la societat basada en la comunicació, la transparència i l’entesa mutua. Partint d’aquesta idea, just ara fa 10 anys es creava el Panel Públic Assessor (PPA) de Repsol a Tar-

ragona. Ara bé, què és un PPA i quina és la seva funció?

El Panel Públic Assessor de Repsol és un òrgan consultiu en el qual participen persones representatives de diferents sectors socials i que pretén convertir-se en un canal de diàleg entre la societat i l’empresa. Està format per una vintena de persones de la societat civil de l’àrea d’influència del complex industrial de Repsol, que inclou els municipis de Tarragona, La Pobla de Mafumet, El Morell, Vila-Seca, Constantí, Perafort i Puigdelfí, la Canonja i Reus. Els perfils dels panelistes és divers, i el formen

representants dels sectors sanitari, educatiu, turístic, empresarial, ecologista, comercial i de les associacions de veïns. L’element compartit entre totes elles és que formen part de la societat local.

Comunicació oberta

La vintena de persones que formen el Panel Públic Assessor de Repsol es reuneix regularment amb representants de la companyia per a conèixer més sobre Repsol, la seva activitat i la seva estratègia, en unes trobades que també serveixen per a posar sobre la taula dubtes o inquietuds que els panelistes tenen o que

han pogut copsar entre el seu entorn més pròxim. I és que justament aquesta és la missió del PPA: establir una comunicació permanent i oberta que permeti millorar la relació entre la societat i Repsol, i apropar el Complex Industrial de Repsol al seu entorn.

Ceres és l’empresa que s’encarrega de la gestió i moderació del Panel des del seu inici. Entre les seves funcions, destaca la de vehicular totes les inquietuds i preocupacions dels membres del panel i dels seus entorns envers l’activitat del complex. Aquestes poden ser respostes en aquell

moment per part de Repsol o esdevenir temes a tractar a les trobades presencials.

Durant aquests deu anys més de 50 persones han format part del Panel, s’ha realitzat 43 sessions i 11 visites (a les parades programades al mateix complex, al Centre tecnològic de Repsol a Móstoles, a les instal·lacions marines de Repsol al Port de Tarragona o a la Plataforma Casablanca).

Durant les sessions s’han abordat temes vinculats a la producció, la sostenibilitat i el medi ambient, la seguretat, els incidents industrials, la transició

energètica, les col·laboracions amb l’entorn o l’afectació de la pandèmia al dia a dia del complex.

Acte de commemoració Una dècada després de la seva posada en marxa, Repsol ha decidit posar en valor i agrair la tasca feta pels més de cinquanta panelistes que han passat pel PPA de la companyia des de la seva posada en marxa. Ho farà amb un acte que es durà a terme avui a la Casa Miret de Tarragona, que comptarà amb breu espectacle del mentalista Ramon Fauria. A l’esdeveniment, s’ha convidat als membres actuals i a tots els exmembres del Panel, al comitè de direcció del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, així com a representants d’altres panels públics de l’AEQT i representants destacats de la indústria per a valorar la importància cabdal que té no només aquesta iniciativa, sinó la construcció d’una relació estreta, propera, sincera i, sobretot, transparent amb la societat.

Una cinquantena de panelistes han pres part en el PPA de Repsol

Albert Fortuny Álex Martínez Alfred Monreal Antonio Solé Blanca Garcia

Carol Roig

Dolors Gil Eloy Capdevila F. Xavier Vallverdú Francesc Roca Francisco García Francisco Montoya

Anna Ferran

Durant aquests deu anys, cinquanta persones han format part d’aquest òrgan i s’han fet un total de 43 sessions i 11 visites a les diverses instal·lacions de la companyia.

química la fórmula per a un futur verd

Iñigo Rosell Jaume Bigorra Joana Zapata Joaquim Nolla Jordi Daniel José Antonio Porras

Josep Baiges Josep Bertran Josep Muntadas Josep Vives Juan de Dios Castro Judit Montserrat

Liduvina Giralt Lluís Trinidad Macarena Masip Manel Lucas Manel Pomada Manuel Castro

Maria Hernández

Maria Roig

Maria Targa

Marta Vilalta

Martí Macías Mercè Chiapella

Mercè Ribé Montse Codina Montserrat Duch

Narcís Almena Neus Roig Nuria Aranda

Núria Serrano Paco Martín Pedro Juan Rotger

Pedro Sánchez Pere Plana Susana Carrasco

Teresa Ruana Tina Rubio Tomás Berasategui Victoria Arija Victoria Martí Xavier Arnavat

química la fórmula per a un futur verd

SOSTENIBILITAT

Avançar cap a la circularitat de les aigües industrials, l’aposta conjunta del sector

La nova planta de tractament d’aigües residuals industrials suposa la inversió conjunta més gran de la història de la química tarragonina

Anna Ferran

La circularitat és un dels elements claus en la construcció i la promoció d’un futur verd. La reintroducció a la cadena de valor d’allò que fins ara havien estat considerat residu és sinònim d’eficiència, de reducció de la contaminació i de reducció de la petjada de carboni en l’obtenció de recursos. La indústria química és un dels principals promotors de l’economia circular, especialment vinculada als plàstics. Però la química tarragonina és un referent mundial per a promoure la circularitat en l’àmbit de l’aigua. Ara fa 10 anys, el sector feia una aposta valenta: la construcció i posada en funcionament d’una planta de regeneració d’aigües residuals urbanes, per a ser reutilitzades en els processos industrials. Una dècada després, aquest ambiciós projecte fa un important pas de futur amb la nova planta de tractament d’aigües industrials.

Fa escassos dos mesos, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, era l’encarregat d’inaugurar oficialment aquesta nova planta de tractament ubicada al complex que AITASA (Aguas Industriales de Tarragona, SA) té al polígon químic sud. La nova instal·lació suposa la major inversió conjunta de la història de la indústria química

de Tarragona, amb més de 30 milions d’euros aportats per les empreses participants al projecte.

Si bé la planta que es va construir fa 10 anys té com a funció regenerar l’aigua provinent de les EDAR (Estacions de Depuració d’Aigües Residuals) de Tarragona i Vila-seca, per a reintroduir-la al cicle productiu de la indústria, alliberant així cabals provinents d’altres fonts, el nou equipament recull l’aigua provinent de les estacions de tractament de cadascuna de les indústries i hi ofereix un tractament addicional que permet guanyar més puresa a l’aigua abans de ser emesa al mar a través de l’emissari conjunt. En aquest sentit, cal destacar que gràcies a les millores tècniques introduïdes en la nova planta de tractament, s’aconsegueix reduir més d’un 70% de la càrrega contaminant present a les aigües residuals industrials, cosa que té un impacte positiu directe en els ecosistemes marins.

Reutilitzar aigua industrial

Més enllà de reduir l’impacte mediambiental del sector, aquesta important inversió persegueix un objectiu a mig termini. I és que la qualitat de les aigües resultants, després de passar per la nova planta de tractament conjunt, permet regenerar-les per a un nou ús i, per tant, la seva re-

En una nova fase es vol construir una planta de regeneració d’aigües residuals industrials per a reintroduir-les al cicle productiu

utilització. Aquest és el següent repte en l’estratègia del projecte de reutilització d’AITASA. En una nova fase, es vol construir una nova planta de regeneració, que en aquest cas tractaria aigües residuals industrials, per tal que aquestes puguin reaprofitar-se i tornar-se a introduir en

el cicle d’aigua industrial. Els estudis per convertir aquesta idea en una realitat ja estan en marxa.

D’aquesta manera, un cop la futura planta estigui construïda i en funcionament, la indústria tarragonina estarà reutilitzant no només aigües residuals urbanes, com ja fa des del 2012, sinó també una bona part de les seves pròpies aigües residuals industrials. Els càlculs són que, amb aquesta fase completada, les indústries químiques del Camp de Tarragona podran reutilitzar fins a un 40% de l’aigua que consumeixen anualment, minimitzant

tant el recurs en origen com les aigües abocades per l’emissari.

Més aigua regenerada

Arribar al 40% de consum d’aigua regenerada suposaria doblar el consum actual d’aquesta mena d’aigua. L’any passat, el 19% del consum total d’aigua per part de les empreses va provenir de la planta de regeneració d’aigües residuals. En total es van utilitzar 5,93 hm³ d’aigua regenerada, una xifra equivalent al consum anual d’aigua que pot tenir una ciutat com Tarragona, cosa que suposa un nou rècord històric.

A més, actualment AITASA ha obtingut una ampliació de la concessió de les aigües regenerades, per augmentar el recurs hídric disponible. L’objectiu d’aquesta ampliació és que es pugui passar dels gairebé 6 hectòmetres cúbics anuals de capacitat actual a 9, la qual cosa permetrà assolir l’objectiu que més del 25% del total d’aigua industrial consumida pel sector químic de Tarragona sigui regenerada; una fita intermèdia abans de la futura planta de regeneració d’aigües residuals industrials sigui una realitat.

A dalt, vista aèria de la nova planta. A sota, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la inauguració de les instal·lacions.

RECONEIXEMENT

química la fórmula per a un futur verd

INICIATIVA DESTACADA

El present i futur del sector, a la reunió del Panel Públic Assessor de Dow

En la segona reunió anual del PPA, es van tractar temes sobre la relació entre la indústria i la societat

Redacció

Reconeix el compromís amb les polítiques de sostenibilitat.

17

reben la certificació RSE de ‘Responsible Care’

El segell es renova cada dos anys

Redacció

Un total de 58 empreses químiques, adherides totes al programa voluntari Responsible Care, han renovat la certificació Responsible Care, vinculada a la responsabilitat social empresarial. D’aquestes 58, disset són empreses membres de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). La marca RSE-Empresa Responsable de Responsible Care és una certificació atorgada per Feique (la federació empresarial de la indústria química espanyola), i garanteix el compromís empresarial del sector amb la Sostenibilitat i la Responsabilitat Social Empresarial, sota el paraigua de Responsible Care i posant en valor la seva contribució al Desenvolupament Sostenible.

Les 17 empreses de l’AEQT

que han renovat la certificació són: BASF, Carburos Metálicos, Clariant, Covestro, Dow, ELIX Polymers, Ercros, Inovyn, IQLIT Emulsiones Poliméricas, Iqoxe, Kemira, Messer, Plixxent, Repsol, Tepsa, TDE i Vopak Terquimsa.

L’objectiu d’aquesta iniciativa, que ja va començar el març del 2015 i que es renova cada dos anys, és dotar les empreses adherides al programa Responsible Care d’un reconeixement visible, per part de Feique, que garanteixi i deixi constància del seu compromís amb les polítiques de Sostenibilitat i RSE posant en valor, davant d’organismes públics i privats, institucions competents i la societat en conjunt, la seva implicació i contribució essencial en aquests àmbits.

El Panel Públic Assessor de Dow Tarragona va celebrar la setmana passada la seva segona reunió anual a la seu de l’AEQT per a compartir temes rellevants en la indústria química i la seva relació amb la societat. La reunió va començar amb una benvinguda a les noves incorporacions proposades pels membres sortints, com a part de la necessària renovació del panel, que van ser acceptades per unanimitat. Les noves incorporacions són Júlia Camprubí, jove periodista, castellera i jugadora de futbol al Morell; Yasmina Armesto, experta en comunicació corporativa i presidenta de la Colla Jove Xiquets de Tarragona; i Josep Maria Brugués, actualment jubilat i amb una experiència laboral de tracte directe amb associacions, empreses i entitats de tota la província.

Després, Maria Mas, directora gerent de l’AEQT, va presentar l’associació i les seves funcions, reptes i estratègia pels pròxims anys. Seguidament, Sergio Delgado, subdirector de programes de Protecció Civil de la Generalitat, va presentar la campanya Efecte bombolla, i va demanar l’opinió dels panelistes sobre com millorar el missatge pel futur. Delgado també va compartir una valoració preliminar sobre la prova d’enviament d’alertes al mòbil i els errors tècniques que van suposar una difusió molt

baixa a la demarcació de Tarragona.

A continuació, Paco Montoya, responsable de comunicació de l’AEQT, va compartir un extracte del recent estudi de percepció del sector químic 2023, que va

mostrar dades molt interessants sobre com la ciutadania valora la presència i el paper de la indústria química al Camp de Tarragona. Els panelistes van manifestar la seva voluntat de saber-ne més en futures sessions.

Per acabar amb els punts de l’agenda marcada, Ignasi Cañagueral, actual president de l’AEQT, va presentar els resultats de l’última edició de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del

Camp de Tarragona i va explicar les seves conclusions. Els panelistes van agrair les explicacions i van destacar la necessitat de reconèixer la Universitat Rovira i Virgili i la seva àmplia experiència i coneixement en la matèria. El president de l’AEQT també va explicar als panelistes les novetats anunciades per diverses administracions en matèria de control de la qualitat de l’aire del territori. Per una banda, l’ampliació, per part de la Direcció General de la Qualitat Ambiental de la Generalitat, de la seva xarxa de mesuradors i dels compostos que seran monitorats. Per l’altra, l’estudi de la qualitat de l’aire que impulsarà l’Ajuntament de Tarragona.

Finalment, es va reconèixer als membres sortints del Panell amb plaques commemoratives per la seva feina durant més de 8 anys. Els membres sortints són Helder Moya, Laia Guasch, Josep Maria Juan i Maria Ardit. Tots van expressar el seu agraïment a Dow i a la relació establerta durant aquests anys. La reunió del Panel Públic Assessor de Dow Tarragona, doncs, va ser una oportunitat per discutir temes rellevants i connectar-se amb la societat en general i per a obtenir una percepció més pròxima i detallada de la indústria química. La inclusió de noves incorporacions també demostra la continuïtat i la renovació del compromís amb aquesta relació en el futur.

Es va parlar sobre la prova d’alertes i les novetats dels estudis sobre la qualitat de l’aire

En la trobada es van presentar els nous membres del PPA.

empreses de l’AEQT

química la fórmula per a un futur verd

TRIBUNA

La química com a clau del futur

JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL

La innovació és sinònim de millora i de progrés. Durant les darreres dècades i especialment en els últims anys, la Humanitat ha fet grans progressos en àmbits tan diversos com la salut, l’alimentació, els envasos i embalatges, la potabilització i reutilització d’aigua, fonts energètiques més sostenibles, etc.

En paral·lel i com a societat global, caminem amb pas ferm cap a la descarbonització, pensant en el medi ambient i en

EMPRESA DESTACADA

l’herència que deixarem a les generacions futures. Tot plegat, progressos i descarbonització, tenen dos elements comuns: d’una banda, la ciència -i en concret, la química-; i d’altra banda, el talent humà capaç de posar aquesta ciència al servei de les necessitats globals.

La ciència i el talent humà, que al nostre territori convergeixen en el polígon petroquímic, són un referent en la cerca, ideació i plasmació de grans solucions a

aquestes qüestions globals. Des d’aquí es treballa a partir del talent i del coneixement per avançar cap a un futur millor en tots els sentits però, sobretot, cap a un futur més sostenible.

Com a territori podem estar orgullosos d’acollir el major polígon petroquímic del sud d’Europa. Un espai d’innovació científica i tecnològica que, a través de més de 42.000 persones, genera solucions estratègiques a reptes i problemes concrets i globals. És

La instal·lació, que entrarà en funcionament el pròxim gener, reforçarà el creixement futur de la companyia al nord d’Espanya

Redacció

Messer Ibèrica invertirà 6,5 milions d’euros en la construcció d’una nova planta d’envasat de gasos a Estella-Lizarra (Navarra). La instal·lació envasarà gasos per a soldadura, alimentació, laboratori i medicinals. La seva posada en marxa està prevista pel gener de 2024 i permetrà que la companyia reforci el seu posicionament en aquesta àrea geogràfica. En aquesta línia, el director general de Messer, Rubén Folgado, assegurava en la presentació del projecte el passat mes de febrer que «aquest

projecte es desenvoluparà en un temps rècord». I afegia que «la seva ubicació és perfecta per a ampliar el negoci de Messer Ibèrica al nord de l’Estat espanyol».

Messer ja ha posat en marxa la nova planta de fraccionament d’aire de Tarragona

Aquesta inversió crearà 25 nous llocs de treball locals directes i indirectes i, durant els 10 mesos que durarà la seva construcció, ocuparà a una quarante-

na de treballadors.

La companyia opera des de fa més de 50 anys a Espanya. Les seves instal·lacions de producció més importants es troben al complex petroquímic de Tarragona, on, a través d’una xarxa pròpia de gasoductes, subministra gasos a les grans empreses del sector. Així mateix, Messer disposa de plantes d’envasat de gasos a Tarragona i Alacant.

Compta amb una àmplia xarxa de distribució de gasos comprimits a tota la península Ibèrica. Amb aquesta nova inversió augmentarà la seva competitivitat

i refermarà el seu futur creixement al nord del país.

A aquest nou projecte, cal sumar-hi que Messer ja ha posat en marxa a Tarragona una de les

CEDIDA

La ciència i el talent humà, convergeixen al nostre territori en el polígon petroquímic, que es referent en la cerca de solucions globals

a dir, el nostre territori i la nostra gent són grans generadors de solucions beneficioses per al planeta. Aquí podríem parlar de diversos projectes impulsats des del territori i destinats a millorar la sostenibilitat i la descarbonització, com ara la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, liderada per la URV i que pretén aglutinar agents i talents; i també els fons europeus Next Generation EU, amb els quals Catalunya impulsarà projectes destinats a augmentar la competitivitat i el potencial del territori. A la Pobla diem que, entre tots, fem més gran el municipi. D’igual manera, junts podem fer més gran el nostre territori, per garantir-nos el millor futur possible.

plantes de fraccionament d’aire més grans a escala europea. La producció i comercialització de gasos destil·lats de l’aire constitueixen el seu principal negoci.

Aquests productes essencials s’utilitzen en pràcticament tots els sectors industrials, a la investigació i la ciència, així com en els sectors sanitari i alimentari.

Alcalde de la Pobla de Mafumet

El director general, Rubén Folgado, amb la presidenta de Navarra, María Chivite, i altres autoritats.

Messer inverteix 6,5 MEUR en una nova planta d’envasat de gasos a Navarra

química la fórmula per a un futur verd

Oxaquim ven el 95% de la seva producció a 85 països del món

És el primer productor europeu d’àcid oxàlic, un component imprescindible per purificar les terres rares

Redacció

La internacionalització està a l’ADN d’Oxaquim des de la seva fundació l’any 1991. I és que la companyia amb seu al Catllar i planta de producció a Alcanyís, Terol, exporta el 95% de la seva producció a 85 països de tot el món.

Aquesta forta exportació s’explica, en bona part, pels diversos usos als quals es destina l’àcid oxàlic. En concret, 16 sectors productius com ara el de l’alimentació, tèxtil, fertilitzants, tractament del marbre... en són consumidors, si bé el fort creixement en la demanda té a veure amb el fet que és un component imprescindible per purificar les

denominades terres rares, uns minerals estratègics que s’usen a les bateries i motors dels cotxes elèctrics, molins eòlics, dispositius electrònics i digitals...

La seva posició de mercat, Oxaquim és el primer productor europeu i el segon a escala mundial d’àcid oxàlic, el converteix en un actor imprescindible en la transició cap a una economia i un món més net, verd i sostenible.

Una influència que anirà a més quan s’executin les inversions previstes pels pròxims anys i que contemplen l’ampliació de la planta d’Alcanyís i la instal·lació de noves fàbriques a Andorra, Terol. Una expansió que supo-

Invertiran més de 370 milions d’euros en l’ampliació de la planta d’Alcanyís i la instal·lació de noves fàbriques a Andorra (Terol).

L’àcid oxàlic és un actor imprescindible en la transició cap a una economia verda

sarà la inversió de més de 370 milions d’euros i la creació de gairebé 400 nous llocs de treball. Una inversió que no només serà estratègica per l’Aragó, sinó pel conjunt de l’Estat.

Paral·lelament a aquest creixement la companyia continua treballant per mantenir els seus alts estàndards de qualitat i compromís amb el medi ambient, que l’han convertit en el fabricant d’àcid oxàlic més net i eficient del món i en el primer fabricant d’oxalats de potassi.

«No contaminem» Oxaquim consumeix a l’any més

de 20.000 tones de sucre, matèria primera de la que, mitjançant un procés químic, s’obté l’àcid oxàlic.

«Som l’única indústria d’àcid oxàlic del món que no contamina», explica Marc Miquel, CEO d’Oxaquim. La clau està en la baixa petjada de CO2, el cicle de carboni del sucre, ja que les plantes de les quals s’extrau el sucre, remolatxa i canya, són de les que

més CO 2 capten per hectàrea durant el seu cicle vital. I també en el rendiment sobre totes les matèries primeres i tecnologia pròpia que han desenvolupat, «que ens diferencia clarament de la competència».

En aquesta mateixa línia, Oxaquim està substituint la teulada de la fàbrica per plaques solars per disminuir, així, la petjada de CO 2

EMPRESA

química la fórmula per a un futur verd

DADES

L’increment de costos i preus dispara la xifra de negocis fins als 90.000 MEUR

La producció es va mantenir estable, si bé en el segon semestre va experimentar una davallada a causa de la inflació i els efectes de la guerra a Ucraïna

Redacció

El sector químic espanyol va tancar 2022 amb un increment de la xifra de negocis del 16,3%, fins als 89.866 milions d’euros per l’efecte dels preus. No obstant això, la producció només va créixer un 0,9% respecte a 2021, una davallada iniciada al segon semestre de l’any a causa, fonamentalment, de l’impacte permanent dels alts costos energètics i la invasió d’Ucraïna, malgrat que l’any va arrancar amb la mateixa tendència de creixement amb què es va tancar el 2021.

Els preus de venda dels productes químics van continuar el 2022 el camí de 2021, tancant l’any amb un creixement del 18,6% de mitja. Els alts costos del gas i l’electricitat van ser la causa principal d’aquest comportament, ja que a la química bàsica van créixer un 31%, i en les activitats menys intensives en energia, com la farmacoquímica, només el 2,2%.

D’aquesta manera, al contrari que en exercicis anteriors, el comportament no va ser homogeni en tots els subsectors que integra aquesta indústria. Així, la química de la salut i la química de consum directe (productes de neteja, perfumeria) van créixer entre el 6 i el 10%, però la química bàsica, no obstant això, va experimentar una caiguda d’11,2 punts.

La presidenta de Feique (Federación Empresarial de la Industria Química Española), Teresa Rasero, destacava, en la presentació dels resultats anuals, que és precisament en la química bàsica on resideix la gran preocupació del sector. Aquesta és la que concentra més necessitats

energètiques i, per tant, la més afectada pels alts preus. Si bé va mantenir fins a març de 2022 un creixement productiu positiu, sostenint l’activitat de manera relativament sòlida fins a mitjans d’any, a partir del segon semestre va començar a experimentar reduccions de càrrega en les plantes i aturades intermitents en múltiples instal·lacions. Això es

deu al fet de no poder traslladar al mercat –amb una demanda cada vegada més dèbil– l’increment dels preus energètics, i particularment del gas.

En aquest sentit, Rasero assenyalava: «No produïm més, sinó que, lamentablement, hem de produir més car. En el cas de la química bàsica, ni tan sols som capaços de traslladar l’increment dels costos energètics. El 2022, el preu mitjà de l’electricitat va passar de 112 a 168 euros MWh, i el preu del gas es va multiplicar gairebé per tres, passant de 46 a 134 euros MWh».

Respecte als mercats internacionals, el sector químic va estar exposat als mateixos condicionants que en el mercat interior, però amb més virulència, ja que els preus van ser, fins i tot superiors. Així, el 2022, la xifra de negocis exterior va créixer un 29,2%, fins als 63.626 milions d’euros, malgrat que es va exportar menys volum de producte que el 2021.

Aquest comportament ha dut el sector a liderar el rànquing exportador espanyol per segon any consecutiu, sent avui el primer exportador de l’economia: el

19,5% de les exportacions industrials les realitza el sector químic, seguit per l’automoció i el sector alimentari. Pel que fa al consum intern de productes químics, va tornar a apropar-se als 2.000 euros per habitant i any (1.967), per l’efecte dels preus.

Creix un 12% l’ocupació

El sector va registrar un creixement del 12,1 en la seva xifra d’assalariats directes el 2022 (mitjana de l’any), assolint la xifra de 234.200 de mitjana anual. Dos terços d’aquests nous 25.000 llocs de feina es van pro-

duir a l’àrea farma i el terç restant a química. No obstant això, és destacable el retrocés del tercer i el quart trimestre, respecte a les xifres registrades en els dos primers, en sintonia amb la caiguda de la producció a partir de juny. En total, comptabilitzant l’ocupació indirecta i induïda, la química va generar gairebé 800.000 llocs de feina el 2022, és a dir, el 4,6% de la població activa ocupada d’Espanya, tenint en compte que aquesta indústria genera 2,4 llocs de feina indirectes i induïts per cada lloc directe.

Aquestes xifres demostren la rellevància i el fort impacte econòmic i social de la seva activitat.

A més, es tracta d’ocupació estable, de qualitat i d’alta qualificació: el 92% dels treballadors directes disposen de contractes indefinits, per davant del 79% de la mitjana nacional. El salari mitjà se situa ja en prop de 40.000 euros anuals per treballador. A més, el sector és el que més inversió destina a formació, amb gairebé 185 euros per treballador i any. Aquesta dada triplica la mitja nacional i duplica la mitjana a nivell industrial.

Així mateix, és destacable l’avenç en termes d’igualtat en l’ocupació del sector. El 2022, es va assolir el màxim equilibri de gènere fins al moment, ja que el 42,4% de la força laboral del sector està ja format per dones. En la indústria manufacturera en conjunt, representen només el 28,8% del total. Particularment, la presència de la dona és significativament superior en les àrees d’R+D+I i personal investigador, on ja suposen el 57% del total, mentre que l’àrea amb menys presència és la dels operadors de planta.

Des de Feique, expliquen que no s’ha traslladat tot l’increment dels costos energètics als preus de venda.

La química es va convertir en el principal sector exportador del conjunt de l’Estat

química la fórmula per a un futur verd

Alcalde de la Canonja Roc Muñoz

atreure inversions, cal una bona predisposició de les administracions»

Muñoz reivindica que la legislació catalana i espanyola no sigui més restrictiva que a la resta de la Unió Europea per no restar competitivitat

Anna Ferran

—El territori ha viscut en pocs mesos un simulacre de risc químic –el més gran de la història de Catalunya– i una prova del sistema d’alertes. Com s’han viscut a la Canonja?

—Fa anys que es fan proves, però aquestes últimes han tingut especial rellevància. En el cas del simulacre del novembre, va anar molt bé. La Canonja vam ser un poble model pel que fa a la implicació i al seguiment que va fer tota la ciutadania. Ara bé, la prova del sistema d’alertes no va funcionar. La valoració és molt negativa, perquè gairebé ningú va rebre el missatge d’alerta als telèfons. Molt deficient.

—Els han donat explicacions sobre què va passar perquè no funcionés la prova?

—De moment, no n’hem rebut cap. Esperem que aviat ens convoquin i ens expliquin els motius pels quals no va funcionar. Va ser un desastre i calen són explicacions. No importa de qui és la culpa, l’important és que es corregeixin els errors perquè no torni a passar.

—Què se n’ha après d’aquestes experiències i què es pot fer per a millorar?

—L’aprenentatge que n’hem

tret, especialment del simulacre, és que és important fer-los.

L’única manera d’avançar i de garantir que la ciutadania sàpiga com ha d’actuar en cas d’accident químic és fent simulacres. No hem d’esperar anys a fer un simulacre, sinó que se n’hauria de fer un o dos a l’any. La ciutadania agafa consciència quan viu l’experiència de tancar-se a casa. Situacions com les que vam veure al camp de futbol, on els nens anaven ordenadament cap als vestuaris. s’agafen amb l’experiència.

—En quina fase es troba l’estudi sobre la contaminació acústica del polígon sud, que la Canonja ha impulsat?

—Ha estat un tema complex, perquè ha calgut determinar on ubicar els aparells per a fer els mesuraments. En aquests moments, ja estan instal·lats. En tenim tres a la Canonja, n’hi ha un parell al frontal de Campclar, etc. I ara ja estan recopilant dades. Aquesta fase dura uns 10 mesos, així que haurem d’esperar.

—La Canonja és un dels municipis que conviu plenament amb la indústria. Com definiria la seva relació en el dia a dia?

—Fa més de 50 anys que tenim aquesta relació amb la indús-

tria i és correcta. Evidentment, quan hi ha fets puntuals, com l’accident de 2020, la ciutadania entra en tensió. Ara bé, tampoc ens estem plantejant constantment quina és la nostra relació amb la indústria. I efectivament, a nivell institucional, tenim una bona relació. Cal tenir en compte que aquestes empreses paguen els seus impostos i que gràcies a això, a la Canonja es poden fer projectes molt importants, com l’Orfeó Canongí, que es va inaugurar fa poc i que ha suposat a una inversió milionària.

—Acullen alguns dels centres d’innovació i de les plantes més punteres del sector i, s’han anunciat noves inversions. Què cal fer per a continuar atraient inversió i talent, vinculada al sector químic?

—Per part dels ajuntaments, tenir bona predisposició envers la indústria. I pel que fa a la Generalitat i de l’Estat, es poden fer moltes coses que els hi facilitin la vida, és a dir, que els permetin competir amb altres llocs d’Europa en les mateixes condicions. Sense donar-los privilegis, però tampoc posant traves. Seria interessant que tant la Generalitat com el govern de l’Estat en fossin capaços.

—Són diversos els aspectes que comprometen la competitivitat del sector químic, com els preus de l’energia o l’excessiva regulació, en comparació amb els socis europeus. —Efectivament. El que hem de tenir clar és que competitivitat no vol dir que facin el que vulguin. Dit això, no pot ser que cada vegada que hi ha un canvi en el govern, es generi enrenou per alguna qüestió concreta, com ha passat amb la moratòria de la incineradora de residus industrials. Tot això va en contra del sector industrial, no només químic, sinó en general. Amb aquesta mena d’anuncis, estem dient als inversors, en aquest cas a les empreses del nostre polígon, que no cal que vinguin més cap a Tarragona, perquè farem la moratòria i no podran incinerar més residus. Atreure inversions i disposar de centres tecnològics

de primer nivell ha d’anar acompanyat d’una bona predisposició per part de les administracions.

—Les xarxes tancades eren un altre dels temes pendents, que justament s’acaba de desencallar.

—Fa un parell de dies que hem conegut la gran notícia que el Consell de Ministres del govern espanyol ha donat llum verda al Reial Decret que desenvoluparà les xarxes de distribució tancades. Aquesta ha estat una reclamació històrica de la indústria química que permetrà augmentar la competitivitat i reduir els costos energètics fins a un 15%, per tant, és una millora per la indústria. No hem de ser més restrictius que, per exemple, els alemanys. Hem de tenir un marc regulador similar. Aquesta és la qüestió.

—Per últim, es troba a la recta final del seu mandat. Quina va-

loració en fa?

—Malgrat totes les dificultats que hem tingut per la covid, han estat quatre anys intensos. La meitat del mandat ha estat marcat justament per la pandèmia i això ha suposat que la meitat dels projectes que teníem projectats s’han endarrerit. Això no significa pas que no es faran. Alguns ja s’estan començant ara i d’altres es faran en el pròxim mandat. Hem tirat endavant molts projectes i ja tenim finalitzat l’Orfeó i en la recta final el Museu del Mamut, però efectivament no hem pogut complir al 100% el nostre programa. I som un d’aquells pocs pobles que som capaços de complir-lo de dalt a baix. Per tant, he de dir als canongins i canongines que confiïn en nosaltres i que tot el que vam prometre pel mandat que ara acabem i tot el nou programa electoral ho complirem.

«Per

El batlle critica que no s’hagin ofert explicacions sobre els errors de la prova del sistema d’alertes.

diarimés 27/04/2023 química la fórmula per a un futur verd