Serveis d'advocacia by Diari Més

20 Divendres 16 de febrer de 2024

serveis d’advocacia CONSELLS

Cinc aspectes bàsics a l’hora d’escollir un advocat i encertar L’especialització, la trajectòria de l’equip de professionals o les demandes guanyades són aspectes a considerar

Anna Ferran

o parlaré amb el meu advocat. Aquesta és una d’aquelles frases mítiques que mai falta en pel· lícules i sèries. En el món de la ficció sembla que tothom té un advocat de confiança a qui acudir quan les coses es posen magres. Ara bé, en la vida real, molts de nosaltres no comptem amb un professional legal a qui dirigir-nos sigui quina sigui la nostra problemàtica. I és que pot semblar que només ens cal un advocat en comptades ocasions. El cert, però, és que són molts els àmbits en els quals requerirem serveis d’advocacia. Des d’una problemàtica laboral, a un conflicte veïnal o familiar, passant per herències o, fins i tot, reclamacions a companyies aèries. En totes aquestes situacions hem de comptar amb un advocat. Què passa, però, si no en coneixem a cap? Com podem saber si el professional a qui escollim

és l’adequat per a nosaltres i el nostre cas? A continuació, us detallem alguns aspectes a tenir en compte.

el cas i com procedir durant el judici.

Garanties d’èxit

Familiars i coneguts no són sempre la millor opció

És probable que tinguem algun amic, familiar o conegut que exerceixi l’advocacia. Pot semblar el més obvi que confiem en ells perquè defensin el nostre cas. Aquesta decisió, però, no sempre és la més encertada. Altres aspectes com l’experiència, l’especialització o els litigis resolts favorablement que hagin portat han de pesar més que la coneixença. Encara més, si confiem en un advocat que coneixíem per vincles personals i finalment es perd el cas, és probable que també s’acabi perdent l’amistat.

Especialització i trajectòria

Justament aquests altres aspectes que mencionàvem són els que s’han de tenir més en compte. La branca d’especia-

Un servei barat sol ser sinònim de falta de dedicació en el cas.

lització del professional o del bufet és fonamental. I és que no és el mateix un litigi per la custòdia dels nostres fills, que una estafa o un frau o que un acomiadament improcedent. Escollir un advocat especialitzat en l’àrea concreta del nostre cas serà ja una primera garantia d’anar encaminats

CEDIDA

cap a una resolució favorable del cas. A més a més, si aquest professional o bufet acumula una llarga trajectòria en aquest àmbit concret del dret, serà una garantia més, ja que tindrà un coneixement previ i una llarga experiència en casos com el nostre i sabrà com preparar

És interessant apostar per un lletrat que ja hagi guanyat diversos casos similars al nostre, ja que això significa que té un profund coneixement del dret i de la jurisprudència i que sabrà plantejar una estratègia d’èxit a l’hora de defensar els nostres interessos. Els litigis guanyats són, sens dubte, una de les millors cartes de presentació, però també es poden tenir en compte les referències, tant les que ens facin arribar persones conegudes com les bones valoracions que llegim a Internet. Si bé aquest aspecte no ha de ser determinant, ens ajudarà a acabar de decidir-nos.

Presa de contacte

Pot ser que arribi un moment en el qual estiguem dubtant entre un parell o tres de bufets. Si és el cas, val la pena fer una primera consulta. Aquesta

DADES

Les sol·licituds de mediació cauen un 25% el 2023 a les comarques tarragonines Les vagues al sistema judicial són un dels motius del retrocés

Redacció

es sol·licituds de mediació al Servei d’Orientació a la Mediació de l’ICAT (SOM), que aplega els partits judicials de Tarragona, Valls i el Vendrell, van experimentar una davallada del 25% durant el 2023, passant del màxim històric de 136 assolit el 2022 a les 102 de l’any passat. La degana de l’ICAT, Estela Martín, treu ferro a la davalla-

da i argumenta que «veníem de xifres molt altes el 2022 i ara hem tornat a les de 2021, a més 2023 va ser un any de vagues al sistema judicial, el que va paralitzar una gran quantitat d’assumptes que podrien haver acabat en mediació». També explica que «a la demarcació de Tarragona tenim molta mobilitat de jutges, i això també és un factor a tenir en compte, ja que no tots tenen la mateixa sensibilitat per derivar casos

cap a aquesta via i se’ls ha de seguir fent pedagogia». En tot cas, la degana fa una lectura en positiu: «Aquest lleu retrocés és un estímul per seguir treballant en la conscienciació social que la mediació és una bona alternativa per a una gran quantitat de conflictes». En aquest sentit, la presidenta de la Comissió de Mediació de l’ICAT, Maria José Bertomeu, recorda que les solucions que aporta la mediació són

La mediació és una bona alternativa en molts conflictes.

millors per a les parts en litigi perquè «són solucions a mida de les parts, són ells mateixos qui les acorden i no un tercer com un jutge». Bertomeu afegeix que la tasca dels mediadors és «neutral, confidencial

CEDIDA

i àgil, ja que el 80% dels casos es resolen en menys d’un mes, quan per la via judicial podrien trigar anys, el que significa també que la mediació descongestiona el sistema judicial». Així mateix, destaca l’avenç de

primera presa de contacte ens servirà per a conèixer les seves opinions sobre el cas i establir un primer vincle que serà determinant a l’hora de decidir finalment per quin professional apostem. I és que la confiança és la qüestió bàsica i fonamental que articula la relació entre un lletrat i el seu client.

Cost

Per últim, hem de tenir en consideració el cost. Els serveis d’un advocat mai són gratuïts. Si algú t’ho diu, desconfia. L’advocat d’ofici només serà gratuït si complim les condicions per a la prestació de justícia gratuïta. Si no, li haurem de pagar els honoraris. Si trobem un bufet que ens fa un pressupost molt econòmic, també hauríem de desconfiar. Uns serveis barats acostumen a ser sinònim de falta de dedicació i això pot comportar perdre el cas i haver d’assumir els costos, de manera que el que és barat, al final surt car.

la mediació privada. Tot i que no hi ha xifres, ha guanyat terreny especialment en la resolució dels conflictes mercantils. La cap del Servei de Gestió Econòmica, Personal i Obres dels Serveis Territorials del Departament de Justícia a Tarragona, Anna Alcaraz, posa el focus en què «el 44% dels processos de mediació que s’inicien acaben en acord, perquè els seus usuaris es convencen que és una bona opció». Alcaraz insisteix a continuar «treballant els expedients que no prosperen, perquè hi ha marge de millora, i només ho aconseguirem fent pedagogia». En aquest sentit, Alcaraz explica que la gran majoria d’assumptes que s’acullen a la mediació venen de l’àmbit de la família, tot i que també són rellevants els casos vinculats a conflictes veïnals, immobiliaris o mercantils.

Divendres 16 de febrer de 2024

serveis d’advocacia ESTELA MARTÍN Degana de l’ICAT - Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona

«Hem de posar més en valor el rol de l’advocacia a la societat» Martín posa l’accent en l’aposta del col·legi per la formació, el govern obert i la digitalització

—És un dels trets que caracteritzen el nostre estil, com ho va ser també en els dos mandats anteriors. Sense un Col·legi endreçat a nivell econòmic, totes aquestes iniciatives en favor dels col·legiats no serien possibles. Penso que hem fet una gran feina i a la vista estan els números.

Redacció

stela Martín és la primera degana de la història de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, l’ICAT. Després de tres anys i escaig de mandat i a menys d’un per a les pròximes eleccions fa balanç i repassa les principals qüestions del col·lectiu. —Quin balanç fa dels tres primers anys de mandat? —Vam començar amb la pandèmia encara en fase aguda i això ens va condicionar, limitant els esdeveniments i els programes de formació i amb l’obligació de prioritzar el suport a les companyes i companys que pitjor ho estaven passant per la reducció d’ingressos que va afectar bona part del nostre sector. A mesura que l’impacte de la covid anava minvant hem pogut anar desplegant el nostre pla de mandat fins a arribar a un grau d’execució al voltant del 90%, que pensem que és molt satisfactori. A més, vam poder portar a la nostra zona el Congreso de la Abogacía Española, en col·laboració amb els col· legis de Reus i Tortosa, una fita de la qual estem especialment orgullosos. —Un dels grans cavalls de batalla és aconseguir millores per al torn d’ofici. Com veu aquesta lluita? —Soc advocada d’ofici i, per tant, empatitzo molt amb aquesta reivindicació històrica. Conjuntament amb el Consell de l’Advocacia de Catalunya hem aconseguit avenços, tot i que no són en absolut suficients per dignifi-

Entre les fites aconseguides, Estela Martín destaca el fet d’haver portat al territori el Congreso de la Abogacía Española. CEDIDA

car aquest servei públic que oferim les advocades i advocats, i hem iniciat accions legals contra la Generalitat per prorrogar els mòduls que cobren els advocats que fan el torn d’ofici. Seguirem treballant perquè les retribucions com els mitjans amb què prestem el servei siguin més justos. —Dins d’aquest pla de mandat quin lloc ocupa la formació? —És una de les prioritats, com no pot ser d’altra manera. L’advocacia ha de

tenir la capacitat d’adaptar-se a una realitat que és canviant, i per fer-ho la formació és clau. Des del marc legal en què treballem fins a les innovacions tecnològiques que afecten la nostra feina, com la intel·ligència artificial, que, com passa amb altres sectors, és una autèntica revolució per a la que hem d’estar preparats. —Una formació que en molt bona mesura és gratuïta, gràcies a la gestió dels comptes de l’ICAT...

des de l’ICAT. I, amb tot plegat, posem en valor el paper de l’advocat a la societat. —De portes endins, l’ICAT ha avançat en l’objectiu de fer-lo més participatiu? —Penso que sí. El nostre estil de govern sempre ha estat de portes enfora. Hem mantingut un contacte estret amb l’advocacia per orientar les nostres decisions. Una institució com el Col·legi només té sentit si es mou a favor dels interessos i les inquietuds del col·lectiu a qui representa. Hem de seguir pel mateix camí i fomentar encara més la participació.

—L’advocacia tarragonina espera des de fa dècades que es faci realitat el Fòrum Judicial, un nou equi—Mencionava la intel·ligència artifi- pament que concentri les diverses cial, però abans d’això cal que el sec- dependències ara disperses per la tor es digitalitzi en molts dels seus ciutat. El Govern ja ha posat un calendari, com el valora? procediments, oi? —Sí, és un repte que hem entomat —Benvinguts siguin tots els passos que faci la Generalitat per des del Col·legi digitalitzant bona part dels corregir aquest greuge «El Col·legi i serveis que oferim. Però han estat l’advocacia no ens històric. Era una promesa que molts anys d’endarrerivam fer en campa- hem de limitar a ments i promeses incomser un col·lectiu plides i per això sempre nya i l’hem accelerat, queda encara marge som una mica escèptics. al servei de la per seguir pel mateix societat en l’àmbit Però també constructius, camí, i continuarà ja que col·laborem amb sent una de les priori- legal; hem d’anar el Departament de Jusmés enllà» tats. tícia per tal que el futur equipament respongui a —Vostè sempre ha esles nostres necessitats i tat una ferma defensora de la funció no quedi desfasat per la lentitud en social de l’advocacia. Per què? què avançar el projecte. —Sempre he cregut que el Col·legi i l’advocacia no ens hem de limitar —Fa pocs dies, la justícia donava la a ser un col·lectiu al servei de la so- raó a la Junta de Govern en la impugcietat en tot allò que fa referència a nació de les eleccions celebrades el l’àmbit legal. I per això anem una novembre de 2020 impulsada des de mica més enllà: participem en tots la candidatura que va quedar en seaquells debats i iniciatives que bus- gon lloc. Quina valoració en fa? quen la manera de fer una societat —Estem molt satisfets. Sabíem que més justa i també ens impliquem les coses s’havien fet bé, però la deciamb entitats que tenen aquesta raó sió del Contenciós Administratiu de de ser. L’advocacia ha estat històri- desestimar el recurs no deixa cap lloc cament un motor de progrés i aquest a dubte. Però sobretot és una bona mandat ho hem intentat potenciar notícia per a la institució.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

22 Divendres 16 de febrer de 2024

serveis d’advocacia JUSTÍCIA

cia va iniciar, com a experiència pionera a l’Estat espanyol, el Programa pilot de mediació i reparació en la jurisdicció penal. Atès l’èxit de l’experiència, es va oferir a un sector més ampli. Des de l’any 2005 fins a 2016 l’Equip de Mediació i Reparació Penal va anar creixent, per donar més cobertura a tot el territori de Catalunya. A partir de 2016, amb la publicació de la Llei de l’Estatut de la víctima del delicte, el nom va canviar, i ara s’anomena Programa i Equip de Justícia Restaurativa.

Tarragona i l’Ebre provaran un pla pilot per a la universalització de la justícia restaurativa Catalunya és pionera en l’impuls d’aquest model de justícia que promou el diàleg entre les parts i la convivència social

Redacció

osar el focus en la reparació de la víctima i la reinserció del victimari. Aquesta és la filosofia que defensa la justícia restaurativa. Aquest nou paradigma fa temps que es presenta com a alternativa al model actual, però en els darrers temps ha guanyat més protagonisme. Els països membres de la Unió Europea van acordar el 2021 que aquest era el camí a seguir i Catalunya, que fa 25 anys que treballa per a impulsar-la, està dissenyant una estratègia

amb l’horitzó temporal en el 2030 per a fer-la extensiva a la justícia catalana. El primer pas d’aquesta estratègia serà una experiència pilot a Tarragona i les Terres de l’Ebre. «La justícia restaurativa ha de ser la resposta habitual davant el delicte i no pas l’excepció», defensa la consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat, Gemma Ubasart. «El model que defensem fa que la ciutadania sigui protagonista dels seus propis conflictes, amb capacitat plena de participar en les solucions mitjançant el diàleg, el respec-

te, l’empatia i l’acord», afegeix. La consellera destaca raons d’eficàcia i eficiència pels quals és cal apostar per aquest nou paradigma: «més cultura restaurativa vol dir més capacitat per prevenir i solucionar els conflictes i, per tant, unes cotes més altes de convivència i seguretat ciutadana»; d’altra banda, també vol dir «menys judicialització dels conflictes i més agilitat als jutjats del país».

Més professionals

Per avançar en la universalització del servei, el primer pas és el pla pilot que s’activarà en-

60% d’acords satisfactoris

La justícia restaurativa busca el respecte, l’empatia i l’acord.

guany a Tarragona i les Terres de l’Ebre. Per aquest motiu, el pressupost augmenta en més d’un milió d’euros, fet que permetrà incorporar més professionals, que passaran de 20

CEDIDA

a 33. En paral·lel, s’iniciarà una campanya de sensibilització. Cal destacar que la justícia restaurativa ha tingut un llarg recorregut a Catalunya. L’any 1998, el Departament de Justí-

Segons dades del Departament de Justícia, Drets i Memòria, el 62,79 % dels processos de justícia restaurativa que van finalitzar durant l’any 2022 es van tancar amb un acord satisfactori entre les parts. Aquests acords poden ser econòmics (restitució amb diners), morals (disculpes), de realització d’una tasca concreta, materials (reparació dels danys) o relacionals (ajuda per restaurar les relacions socials entre les parts). En total, 4.064 persones van passar per un procés de justícia restaurativa a Catalunya, l’any 2022.

SERVEI ESPECIALITZAT

Evita sorpreses a la teva comunitat de propietaris amb l’assessorament legal de LeitMotiv

Teresa M. Llevat Bonet Advocada col. nº1058 ICA Reus Administradora de ﬁnques col. nº 796 COAF Tarragona Pl. Morlius 6, 43201 Reus info@leitmotivassessora.com +34 661 351 561

leitmotivassessora.com

Ofereixen serveis especialitzats en dret de la propietat horitzontal comunitats un servei d’alt valor afegit. «En una comunitat de propietaris, és molt i vivim en una comunitat de propietaris, important que l’administrador tingui coneisabem de primera mà com és d’impor- xements de dret o sigui advocat, especialment tant comptar amb l’assessorament ex- en el moment d’executar procediments», pert de professionals altament especialitzats assegura l’advocada. Per exemple, en el cas en el sector de l’habitatge. I és que no complir d’haver de fer una reclamació d’impagats, el amb la legislació, pot deixar la comunitat en procediment comença en el moment en què una situació vulnerable que li s’envia la convocatòria de reunió acabi passant factura. Així ho aprovar comptes. Aquesta Un administrador per expliquen des de LeitMotiv. s’ha de fer de manera fefaent, Aquest despatx reusenc, fundat que sigui advocat segons marca la llei. Si no es fa per l’advocada i administradora ens garanteix que així, tot el procés judicial no tinde finques Teresa M. Llevat, ofe- els procediments drà validesa perquè no s’haurà reix serveis d’administració de s’executin segons iniciat correctament. «Un detall comunitats de veïns, advocacia i formal, que pot semblar que no la llei corredoria d’assegurances. tingui importància, pot tirar per Llevat, que és advocada col· terra tota la feina feta durant melegiada a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de sos i fins i tot pot suposar costos afegits a la Reus i forma part de la junta del Grup d’Ad- comunitat», reflexiona l’alma mater de Leitvocats Joves de Reus, uneix el seu profund Motiv. coneixement en l’àmbit de l’administració de A banda de gestionar les seves comunitats comunitats amb els seus coneixements legals clients, Teresa M. Llevat en representa d’alespecialitzats en dret de la propietat horitzon- tres, de les quals no n’és l’administradora, en tal, drets reals i contractes, per a oferir a les tota mena de processos legals.

Anna Ferran

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Divendres 16 de febrer de 2024

serveis d’advocacia

SERVEI RECOMANAT

«A Mallol Assessors empatitzem amb les empreses i les persones i les ajudem a trobar solucions» El despatx tarragoní ha reforçat en els últims anys el departament jurídic per a oferir un servei integral als seus clients

Anna Ferran

n servei pensat per a les empreses i les persones. Així descriuen des de Mallol Assessors els seus serveis jurídics. Aquest despatx tarragoní, amb més de 40 anys de trajectòria, és una de les assessories per a empreses amb més reconeixement de la ciutat. Fins a principis dels 2000 havien estat únicament especialitzats en els serveis econòmics per a empreses. Ara bé, l’any 2003, l’entrada al despatx d’Irene Mallol, filla de Joan Lluís Mallol, soci fundador, va suposar l’inici del departament jurídic de Mallol Assessors. D’aleshores ençà, els serveis legals han anat guanyant pes dins del despatx i ara són un dels seus pilars. «Quan vam iniciar el departament legal només el portava jo i actualment som quatre advocats especialitzats en diversos àmbits del dret vinculats al món empresarial», explica Irene Mallol. L’àrea legal de Mallol ha viscut diversos punts d’inflexió al llarg de la seva trajectòria. El primer va ser el 2009 quan van representar una seixantena d’empreses transportistes i van interposar una demanda contra el cèntim sanitari –un impost sobre el carburant– davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La demanda va arribar fins a Europa i el 2014, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va donar la raó als empresaris representants per Mallol. Aquesta victòria ha marcat un abans i un després en la trajectòria del des-

Francesc Palatsi, Irene Mallol, Manuel García, Òscar Solé i Estíbaliz Castresana formen l’equip jurídic de Mallol Assessors .

patx i va suposar que van sumar dos nous Mallol va portar es s’haguessin de tornar advocats a l’equip jurífins a la justícia dic, sent actualment un més de 13.000 milions europea la total de quatre. Irene d’euros recaptats entre Mallol i Francesc Palatsi 2002 i 2012. demanda per estan especialitzats en El cas del cèntim sal’impost del nitari, però, no ha estat mercantil i concur‘cèntim sanitari’ dret sal, civil i dret adminisl’únic punt d’inflexió tratiu. Estíbaliz Castreen els serveis jurídics de Mallol Assessors. I és que el 2021, sana s’encarrega de l’àrea laboral i quan es va produir el relleu genera- Manuel García porta la branca fiscal, cional al capdavant del despatx i Ire- que fins a la seva incorporació, assune Mallol en va assumir la gerència, mia la mateixa Irene Mallol. Dins del es va fer una aposta decidida per a departament jurídic s’ha creat un dereforçar els serveis legals adreçats a partament financer, liderat per Òscar les empreses. Va ser aleshores quan Solé, que s’encarrega d’elaborar valo-

racions i pericials de caràcter econòmic que complementen l’activitat jurídica pròpia del despatx així com la de tercers interessats. Amb aquests reforços, Mallol es converteix en un despatx transversal que ofereix una assessoria integral, des del punt de vista jurídic, a empreses i persones.

Empatia, transparència i coherència

«Entenem molt bé el funcionament de les empreses, fa molts anys que ens dediquem a acompanyar-les en el seu dia a dia», comenta Irene Mallol. «Els clients són de casa i es

GERARD MARTÍ

troben a casa quan compten amb nosaltres. El nostre servei es basa en la proximitat, podríem dir que som com una extensió seva», afegeix. En aquest sentit, comenta que «empatitzem molt amb els problemes dels clients, parlem el mateix llenguatge, perquè entenem que al darrere d’una empresa hi ha persones i hi ha famílies». Justament per això l’objectiu final del departament jurídic de Mallol Assessors és sempre trobar les solucions més senzilles als problemes que afectin les empreses. «La transparència i la coherència són les nostres màximes», conclou.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

24 Divendres 16 de febrer de 2024

serveis d’advocacia SERVEI RECOMANAT

Badia Advocats, experts en dret bancari, dret concursal, reestructuracions empresarials i segona oportunitat Aquest despatx també està especialitzat en casos de dret penal, negligències mèdiques i accidents

tat i que també s’ha de preveure.

Redacció

mb més de 40 anys d’experiència, el Bufet Badia-BallvéSusín ve a donar resposta a moltes de les necessitats dels seus clients que, d’acord amb la legislació vigent, obtenen respostes a moltes de les seves inquietuds a tots els nivells de drets reivindicatoris i de tot allò que està relacionat amb la crisi que ens envolta. En els darrers mesos, s’han incrementat els problemes de la gent, a l’hora de fer front als pagaments compromesos, el que ens ha comportat una situació de crisi generalitzada. Davant aquesta situació, el Bufet ha donat resposta d’acord amb el següent:

Llei de Segona Oportunitat

Un cop feta la modificació de la Llei de Segona Oportunitat de l’any 2015, amb la incorporació, a partir de finals de 2022, en la legislació concursal, es presenten múltiples novetats pel que fa a la mateixa, que suposen un nou plantejament jurídic, per donar resposta a la situació d’insolvència de molta gent, i l’obtenció final de «l’exoneració del passiu insatisfet», o dit amb altres paraules, el perdó dels deutes. Especial rellevància té tot el que fa referència als requeriments bancaris per avals, que també han de tenir la seva resposta acurada al respecte, ja sigui dins la mateix Llei Concursal, pel que afecta la Segona Oportunitat,

Actuacions en via penal. Negligències mèdiques i accidents. Delictes econòmics i societaris

Tant pel que fa a la defensa com a la interposició d’accions de caràcter penal, cal una acció jurídica amb àmplies garanties i, per tant, el suport jurídic professional hauria de ser una exigència irrenunciable a l’hora de la compareixença davant dels Jutjats especialitzats en el tema, per garantir un exercici de drets sense cap tipus de dubtes. Tot el que fa a delictes econòmics i societaris, requerirà, també, un suport legal acurat.

Temes societaris

Si una situació d’insolvència no es gestiona correctament, els administradors de la societat hauran de respondre personalment.

la negociació bancària o la via judicial en defensa dels interessos dels implicats. També en el Dret Bancari, la defensa dels consumidors, ha tingut novetats recents com la Sentència del TJUE, on es manifesta el deure d’informar i valorar la solvència, per part dels prestadors, cap als prestataris, abans de la signatura d’operacions financeres de tot tipus. No oblidem, en aquest apartat, tot el referent a les clàusules abusives i, de manera especial, la reclamació de les despeses de notari, registre, gestoria, taxació, etc., fetes en el moment de

l’atorgament de l’escriptura hipotecària.

Dret concursal – Insolvència societària

La nova Llei Concursal comporta tota una sèrie de novetats que venen a fer front a dues situacions fonamentals per qualsevol entitat mercantil. D’una banda, l’estat d’insolvència eminent, quan el deutor preveu que dintre els tres mesos següents no podrà fer front a les seves obligacions. De l’altra, la insolvència actual, que es produeix quan la societat no pot fer front als pagaments. Davant

CEDIDA

d’aquestes situacions, és obligatori instar el concurs en el termini de dos mesos, des de que es coneix la situació de fallida. No actuar comporta una responsabilitat, també personal, per part dels responsables societaris. És evident que aquest tema té repercussions de tot ordre per la mateixa societat, però també pels administradors de la mateixa que, si no fan el que toca, respondran personalment, a tots els efectes. No oblidem en aquest apartat tot el que suposa el tancament del full registral del Registre Mercantil, que comporta la paralització de la socie-

Independentment de la via concursal i preconcursal, la vida societària comporta problemes de tot ordre, entre accionistes i tercers. També aquí és cada cop més necessari gaudir d’una informació jurídica amb garanties per fer front als problemes que la vida societària comporta en si mateixa. També l’anàlisi objectiva a l’hora de triar les diferents opcions empresarials, fa necessari buscar una ajuda professional que doni resposta, des d’un punt de vista jurídic, amb implicacions d’ordre fiscal. També referir-nos als problemes entre els socis i les seves repercussions, que han de ser tractades des d’una fonamentació jurídica, per obtenir els resultats desitjats.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

B A D I A A D V O C AT S B A D I A - B A L LV É - S U S Í N Av i n g u d a R o m a , 7 , 8 a p l a n t a · 4 3 0 0 5 Ta r r a g o n a · T. 9 7 7 2 2 9 5 4 5 o 9 7 7 2 2 9 5 2 1 · w w w. b a d i a - a d v o c a t s . c o m

Divendres 16 de febrer de 2024

serveis d’advocacia

SERVEI RECOMANAT

Col·lectiu Ronda, la defensa constant dels drets de les persones treballadores En els més de 50 anys d’història, el despatx sempre s’ha mantingut fidel als principis de dignitat i justícia social

Redacció

ol·lectiu Ronda és una cooperativa d’advocats i advocades que entenen l’exercici del Dret com un instrument per aconseguir unes relacions laborals més justes i transformar la societat sobre la base del respecte i la dignitat. D’aquí, el compromís i fidelitat a uns valors que s’han mantingut al llarg dels més de 50 anys d’història i basats en els principis de dignitat, justícia social, equitat, democràcia i independència política, econòmica i sindical. A Tarragona, Col·lectiu Ronda, que té la seva seu principal a Barcelona, té despatx propi des del 2012 per atendre les persones clients de la zona. Fa tres anys va canviar d’adreça, però continua situat a la mateixa Rambla Nova on ja estava. Un espai que s’ampliava i s’acomodava per donar la millor atenció a totes les persones que necessiten un assessorament jurídic compromès. La vinculació de Col·lectiu Ronda amb Tarragona va començar ja l’any 2003 quan alguns dels seus professionals es van fer càrrec de la defensa del personal del CAP Tàrraco afectat per intoxicacions a causa d’unes fumigacions. La sentència va acabar reconeixent el mal causat a les persones afectades i, des d’aquell moment, es va començar a treballar en altres casos d’accidents laborals i malalties professionals, una de les àrees de pràctica del despatx. L’any 2012 obria despatx propi a la Rambla Nova, però des del 2009 ja existia un petit despatx al Port de la ciutat i es van començar a atendre altres casos d’empreses com Rep-

La vinculació de Col·lectiu Ronda amb Tarragona va començar el 2003 i, des de 2012, tenen un despatx propi a la ciutat, que ara es troba a la Rambla Nova, 47.

sol, sempre defensant la persona treballadora i no l’empresari, que és el que ha caracteritzat la història de Col·lectiu Ronda, constituïda com a cooperativa d’assessorament jurídic amb valors de base social i un compromís per fer del Dret l’eina i l’instrument per caminar cap a la dignitat i la justícia social.

Més de quatre edicions de les jornades de dret laboral

Precisament, l’afany de caminar cap a aquesta justícia social i sobretot

ment que caracteritza la difondre entre la ciutaLes jornades dania els seus drets, va cooperativa al territori de dret laboral on treballa, les jornades encaminar al Col·lectiu aborden Ronda a organitzar les van versar sobre Salut Jornades de Dret Laboqüestions que i Dignitat, posant l’acral que l’any passat van afecten el dia a dia cent en la prevenció de arribar a la IV edició i i la seguretat lade les relacions de riscos boral, abordant en una que s’estan consolidant treball de les taules els riscos com un fòrum de reflexió i punt de trobada de de la indústria química professionals, organitzacions i soci- i nuclear a partir de l’accident proetat civil per vincular el món laboral duït per l’explosió a l’empresa IQOXE amb la defensa dels drets humans. (ubicada al polígon de Tarragona) el Enguany, i amb aquest vincle i arrela- març de 2020 i que va causar la mort

GERARD MARTÍ

de tres persones. La voluntat del despatx i de tot el Col·lectiu Ronda és continuar difonent i promovent els drets laborals amb jornades que abordin qüestions que afecten el dia a dia de les relacions de treball per incidir en el marc de les relacions laborals. L’experiència de la cooperativa és avalada pels seus 50 anys d’història i el seu creixement constant, actualment amb quasi 140 professionals que treballen en els despatxos que la cooperativa té repartits arreu del territori.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~