Revista Àgora núm 0

ÀGORA La revista del CFPA Mestre Esteve, núm. 0. Tercera etapa (2014)

APRENDRE PROFESSORAT

RECORDS XARXA SOLIDARITAT ORIENTACIÓ

ESFORÇ

ALUMNES

GES

ARTISTES

TIC

Col·laboració

RELATS

imaginació

amics Castellà Català

RESPECTE

sominis LLIBRES

cultura

reflexió

ENTREVISTES

INTEGRACIÓ

Àgora

Pàg. 1

EDITORIAL Ja teniu de nou davant vostre la revista de l’escola. Encetem una nova etapa, després de la que va portar el José Martín amb tots els col·laboradors i col·laboradores, amb aquest número 0 que esperem que no us decebi.

Els coordinadors i dissenyadors d’aquest muntatge són Laia Gesti i Raúl Sáez, dos estudiants en pràctiques de Psicopedagogia i Integració Social respectivament. D’ells va ser la idea i l’empenta necessària per fer realitat aquesta nova, encara que també vella, publicació. Ara bé, en dependrà la continuïtat del fet que algú n’agafi el testimoni.

En un temps cada vegada més tecnificat, en què molts dels continguts els trobem en format digital a la xarxa, la nostra revista no podia escapar-ne. Es així que hi haurà una versió digital que la gent interessada podrà veure on-line o descarregar-la, però també farem algunes còpies en paper, per a aquelles persones a qui els costa això del món digital.

Hi trobareu notícies de l’escola, entrevistes a ex-alumnes, textos literaris, reflexions, receptes dolces, i moltes coses més.

Ja coneixeu prou l’escola per saber l’enorme diversitat que s’hi acull. Pensem que una cosa com la revista, així com altres espais (l’aula virtual, el bloc, els espais a les xarxes socials, Facebook i Twitter, els taulers d’anuncis de l’escola) serveixen per comunicar-nos i mantenir viu el contacte més enllà dels nostres companys de l’aula.

Penseu que l’escola és una eina viva i oberta a tothom que hi vulgui col·laborar.

Contacteu amb els vostres professors per concretar el vostre desig o feu servir l’espai que tenim a la mateixa aula virtual. Hi posarem un fòrum perquè pugueu donar la vostra opinió sobre la revista.

Li hem posat el nom d’àgora, perquè vosaltres vau votar aquest nom, perquè el nostre espai virtual també es diu així i perquè, a la Grècia clàssica, era la plaça pública on es reunia l’assemblea de ciutadans per deliberar, era el seu centre cultural, comercial i polític. Això volem que sigui la revista (i, per extensió, la nostra escola), un lloc de trobada, d’intercanvi, d’aprenentatge. Un espai en què la gent pugui expressar la seva opinió, exercir l’esperit crític i també el creatiu, i pugui posar a l’abast dels companys informacions, suggeriments, i emocions.

Olga Vázquez

Àgora

Pàg. 2

SOM ESCOLA VERDA Ser escola verda significa que ens hem compromès a tenir cura de tot el relacionat amb la sostenibilitat de l’escola i del planeta.

Reciclem el màxim sobretot envasos

Estalviem energia

i paper

apaguem els equips informàtics

i els llums

si els fem servir

Seleccionem residus

fem servir els diferents contenidors i papereres de

forma adequada

Participem i informem

mitjançant els/les delegats, la revista, el consell

escolar

S’intenta fer compatible amb el respecte al medi ambient les assignatures, les reunions, les festes, la biblioteca, les exposicions... és un projecte transversal que arriba a tota l’escola

Àgora

Pàg. 3

L’ESCOLA A LA WEB

Recorda que pots fer-te seguidor de l’escola a les xarxes socials més conegudes (Twitter, Facebook, etc.). Només estàs a un “clic” de compartir el que vulguis amb nosaltres.

Twitter: https://twitter.com/mestreesteve

Facebook: https://www.facebook.com/cfamestreesteve.sfll

Àgora

Pàg. 4

ORIENTACIÓ

Generalitat de Catalunya Departament d’ensenyament CFA MESTRE ESTEVE Sant Feliu de Llobregat

Àgora

Pàg. 5

ORIENTACIÓ I després de fer la teva formació a l’escola d’adults què faràs?

No saps què fer? No tens clar quin camí seguir ni quins són els teus interessos professionals? Si no tens clar què fer, parla amb el teu tutor o tutora. Ell o ella podrà ajudar-te a definir el teu projecte professional.

A més a més et poden informar de pàgines webs que et poden ajudar a prendre la teva decisió i conèixer-te millor per tal de tenir autonomia i poder actuar sobre el teu futur vital i professional. No et quedis de braços plegats i comença a actuar!

Àgora

Pàg. 6

NOTÍCIES: SALÓ DE L’ENSENYAMENT El passat 13 de març les nostres Psicopedagogues i l’Integrador Social van assistir a la 25a edició del Saló de l’Ensenyament, on van poder veure de primera mà tota la informació del món educatiu i les ofertes que s’ofereixen a Catalunya.

Hi havia un ventall molt ampli d’ofertes de Cicles Formatius, tant en centres públics com privats, així com de Graus Universitaris.

El principal objectiu era recollir informació per al nostre centre i transmetre-la als alumnes interessats en orientar-se per donar continuïtat a l’hora d’ acabar els seus estudis de GES.

Cora i Laia, les Psicopedagoges del Mestre Esteve, al Saló, el dia 13 de març de 2014

Milers de joves s’han assessorat en aquest Saló.

Els cicles formatius relacionats amb sanitat, activitats físiques i esportives, veterinària i administració d'empresa han estat els més sol·licitats pels estudiants.

Quant a graus universitaris, medicina, psicologia, biologia i infermeria han estat els protagonistes d'aquesta edició, que ha fomentat l'esperit emprenedor dels estudiants, així com el seu interès per la ciència, la tecnologia i els idiomes.

Un total de 65.000 persones van assistir al Saló, entre estudiants, familiars i professionals de l’educació.

Els serveis d'Atenció a l'Estudiant del departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i del portal Educaweb han atès més de 5.000 joves orientant-los en els seus futurs ensenyaments.

Esperem l'assistència dels alumnes de la nostra escola en properes edicions del Saló de l’Ensenyament.

Àgora

Pàg. 7

NOTÍCIES: GUST PER LA LECTURA

L'ESCOLA D'ADULTS MESTRE ESTEVE FINALISTA DE LA XIX EDICIÓ “GUST PER LA LECTURA” L'escola d'adults Mestre Esteve ha participat en la XIXª edició del concurs Gust per la lectura que organitza el departament d'Ensenyament. Hem quedat finalistes en les categories G i F. El concurs es bassa en la lectura i treball sobre les obres i els dossiers didàctics que proposa amb anterioritat el departament d'ensenyament.

La categoria F consistia en realitzar un enregistrament en vídeo d'uns 5 minuts on participessin els alumnes dramatitzant una escena de l'obra L'autobús de la Rosa, de Fabrizio Silei i Maurizio Aquarello.

Els participants han estat alumnes d'instrumental: Sofia Maria Garcia, Javier Martínez, Carmen de la Cruz, Francisco Domínguez, Ana Cristina Abril, Rosario Aranda, Josefa Parra, Maria Carrasco, Catalina García i Clara Sánchez.

Àgora

Pàg. 8

NOTÍCIES: GUST PER LA LECTURA

Sinopsi del llibre: Rosa Parks es va negar a obeir al xofer d'un autobús públic, el qual volia obligar-la a cedir el seu seient a una persona de raça blanca. Va ser empresonada per la seva conducta, acusada d'haver pertorbat l'ordre. En resposta a l'empresonament de Rosa, Martin Luther King, un pastor baptista relativament desconegut en aquell temps, va conduir un boicot contra els autobusos públics de Montgomery, en que col · laborar també l'activista i amiga de la infància de Rosa Parks, Johnnie Carr . Aquest moviment va acabar amb les pràctiques de segregació racial en els autobusos i va marcar l'inici de la fi de la segregació en aquest país. El 1956, el cas de Parks va arribar a la Cort Suprema dels Estats Units, que va declarar que la segregació en el transport estava en contra de la constitució nord-americana. Parks es va convertir en una icona del moviment pro drets civils. " Sempre hi ha un autobús que passa per la vida de cadascun de nosaltres. Tu tingues els ulls ben oberts: no perdis el teu“ Enllaç al video

Àgora

Pàg. 9

NOTÍCIES: GUST PER LA LECTURA El segon treball, de la categoria G, anava sobre l'obra de Jordi de Manuel Orsai.

S'havia d' escriure una narració sobre la qual. El participant a sigut l’alumne Jose Ramon Pareja López, de la classe de Ges1 Vespre.

Sinopsi del llibre: En quina situació trobaríem un caçatalents futbolístic, un professor de matemàtiques, un velocista bielorús o un noiet que es deleix per jugar a la xarranca, però conegut per tothom com Pantera Negra?En quina situació quedarien l’esposa embarassada d’un fanàtic del Barça, un venedor de pipes de l’antic estadi de Sarrià, un porter que confessa haver-se deixat comprar, un delinqüent que vol robar les sis copes del Bus dels Campions o un prestigiós àrbitre que pot ser substituït per un altre col·legiat infal·lible?En quina situació veuríem una final de la Copa del Món entre Brasil i Catalunya, una afició enfervorida pels colors de Polònia, uns directius organitzant un Mundial de seixanta dies o un partit celebrat de camí cap a les estrelles?Sens dubte, en una situació d’Orsai.

.

Àgora

Pàg. 10

NOTÍCIES: GUST PER LA LECTURA

Treball de l’alumne A la vida prens decisions, i amb cadascuna dirigeixes una mica el rumb de la teva vida. A l'edat adulta, potser no siguin massa rellevants, però de nen et poden marcar per a la resta de la teva vida o ajudar-te. Però sobretot aquestes decisions han de ser pròpies, per no plantejar-te massa tard què hagués passat si...? com seria la meva vida si...?, on estaria si...?

Els nens, després de l'escola, fan els "deures" i surten al carrer a jugar, sobretot al futbol.

Així va néixer una idea entre dos amics.

- I si fem un equip de futbol al barri? - Li va dir l’un a l'altre .

- D’acord! Li diem als xavals del barri i, si volen, li dic al meu pare, que li agrada molt el futbol i segur que ens ajuda.

- Podem jugar contra els barris de dalt. Jo tinc amics allà i segur que volen.

- Jo li diré al meu pare.

El pare d'aquest nen té negoci i diners. Quan el seu fill li comenta la idea li diu: - Estaria bé, i ho podria aprofitar per fer-me publicitat si compro l’equipament.

I així va ser. El va comprar i es va encarregar de tot, i a més va parlar amb l'ajuntament per netejar una zona darrere de l'escola i habilitar un camp de futbol.

Tots plegats van recollir diners per arreglar el camp i col·locar porteries i es va organitzar una lliga entre els barris del poble .

Com que no hi ha vestidors, els nens vénen canviats de casa i quan plou es posen fets un fàstic, cosa que enfada molt a algunes mares i també pares, perquè embruten el cotxe quan acaben els partits.

- Ja està bé, Ricardo, si tant t'agrada el futbol, per què no te’n vas a jugar a un equip en condicions? Li diu el seu pare.

Ricardo és el porter de l'equip, una mica tímid i de maneres una mica amanerades, refinades diria jo, però excepcional com a porter.

- Però, pare, aquí estan els meus amics i em diverteixo amb ells. Després et netejo el cotxe.

- No és només pel cotxe. Tothom parla de tu, diuen que ets bo i no s'expliquen què fas en un equip de barri amb només dotze anys. Hauries d'estar en un equip de futur.

La veritat és que és molt bo. Té una agilitat tremenda per a la seva edat, i uns reflexos dignes d'un gat. Despunta per sobre dels seus companys, és gairebé impossible no fixarse en ell; la manera de volar per tallar la pilota, els penals...

A la sortida del col·legi, el Ricardo i el Germán, que són molt bons amics, estan parlant de les seves coses.

- El meu pare vol que deixi l'equip.

- I què faràs? Ets el millor de l'equip, Si te’n vas segur que ens fiquen un munt cada partit.

-Jo no me’n vull anar. A més, no sé si podria jugar en un equip federat, ja saps, entrenar gairebé cada dia, dutxar-me juntament amb els companys...

- I a tu què més et dóna? Són nois igual que tu. Tu pots jugar on vulguis, perquè ets boníssim i a la dutxa no veuran res que no hagin vist ja. Veuràs com se't passa la vergonya.

- Si no és vergonya, és que tinc un secret, no m'atreveixo a explicar-te’l.

- Va, som amics des de parvulari. Em pots explicar tot, et guardaré el secret.

Àgora

Pàg. 11

NOTÍCIES: GUST PER LA LECTURA - És que...- va dubtar uns instants abans de continuar- crec que m'agraden els nois.

- Què? -va dir el Germán sense creure el que acabava de sentir - Com que t'agraden els nois? Que ets marica? Jo mai m'ho hagués imaginat.

- Crec que sí, de vegades els miro i em fixo si són guapos. No sé, m'agrada.

- I jo què et semblo? -va dir el Germán rient- Sóc guapo?

-No m’emprenyis, que prou en tinc. No sé què fer, però si us plau no diguis res.

A la societat en què vivim, està bastant acceptada la condició sexual de cada persona, però en el món de l'esport encara hi ha molta intolerància, sobretot en les categories infantils, on els nens poden arribar a ser veritables monstres i destruir un altre nen .

El Ricardo, al final, va decidir fer cas al seu pare i va fer les proves a l’altre club, que era bastant seguit per observadors d'equips professionals.

El dia de la prova li van fer un entrenament personal per veure les seves qualitats i va participar en el partit. Ho va fer fenomenal, fins al punt que aquell mateix dia l'entrenador va decidir fitxar-lo directament.

A l’ hora de la dutxa, el Ricardo estava molt nerviós. No sabia què fer i es va quedar assegut al banc. Un dels de l'equip s’hi va fixar i va dir rient.

-Al nou li fa vergonya dutxar-se, no vol despullar-se davant nostre. Va, tio! que no ens espantarem, qui més i el qui menys té la seva.

Poc podia imaginar aquest noi el motiu pel qual el Ricardo no s'havia despullat encara.

Es va despullar i es va dutxar. La cara se li va posar vermella de vergonya, gairebé no obria els ulls per no mirar. Tenia por que els companys es donessin compte de la seva inclinació. Però, per desgràcia, a tot arreu sempre hi ha espavilats i graciosos que no s'adonen del mal que poden arribar a fer.

-Mira, s'ha posat vermell, què et passa, porter? -va dir el graciós de torn, que ja s'havia adonat de la forma amanerada del Ricardo i volia fer la gràcia.

- A veure si serà que t'agrada el que veus? -tots van riure i van seguir amb la broma.

-No t'equivoquis de pilotes, porter. -deia un.

-Tots contra la paret, perill. -deia un altre.

No paraven de riure i el Ricardo cada vegada se sentia pitjor. No entenia a què venia tot això. Ell no havia fet res, només volia jugar a futbol i portar-se bé amb els seus companys.

Però no va aguantar. Es va ensorrar emocionalment i gairebé plorant es va posar la roba i va sortir del vestuari a la recerca del seu pare. Només tenia ganes d'arribar a casa.

-Has estat fantàstic! He parlat amb l'entrenador i demà volen fer-te una revisió mèdica per fitxar-te. Diuen que no havien vist mai un noi tan jovenet amb les qualitats que tu tens com a porter! -Li deia el seu pare emocionat.

- Què et passa? Per què no parles? Digues alguna cosa.

-No em passa res, pare, només estic cansat.

-Sembla que no et fa il·lusió jugar en aquest club. D'aquí han sortit futbolistes que han fitxat per equips de primera i pel que m'ha dit l'entrenador, tens futur si mantens les ganes i t’hi dediques seriosament.

-Però aquí no conec ningú. Ells tenen el seu grup format i jo sóc el nou, em sento malament.

-Ets nou ara, però veuràs com fas amics. Aquí vénen molt sovint nois nous i deixaràs de ser el nou.

El Ricardo no sabia com dir-li al seu pare que s'havien burlat d'ell, que li feia por tornar a

Àgora

Pàg. 12

NOTÍCIES: GUST PER LA LECTURA veure aquests nois. Acabava de decidir que no fitxaria, que seguiria a l'equip del barri i només faltava dir-ho al seu pare, però... com?

L'endemà al matí, van trucar per telèfon al pare del Ricardo per concertar l'hora de la revisió per a aquella mateixa tarda.

-Ricardo, fill, aquesta tarda tens la revisió al club.

-No hi vull anar, he decidit quedar-me al barri.

- Però què dius? Tu t'estàs sentint? Llençaràs per la borda la possibilitat de triomfar al futbol.

El pare es va enfadar molt. Va començar a cridar, a dir-li que no comptés amb ell per a res, que li havia defraudat i el Ricardo va començar a plorar d'impotència. No sabia com dir-li al seu pare que s'havien burlat d'ell i que se sentia atret pels nois.

-Perdona, fill, m'he passat, però és que no entenc res. Si et passa alguna cosa, si tens por, pots parlar amb mi, explicar-m'ho.

Aquest to de veu conciliador va convèncer el Ricardo. Va començar a explicar-li el que li havia passat el dia de la prova i es va decidir a explicar el seu secret.

-A més, pare, he de dir una cosa, no t'enfadis amb mi, m'agraden els nois.

-Veuràs, fill, no sóc tonto. M'imaginava alguna cosa per la teva forma de ser, però no et rendeixis, fes el que tu vulguis, però podries intentar-ho, demostrar a aquests nois que no són millors que tu i que la teva condició sexual no és motiu per no poder ser amics.

El Ricardo va acceptar. Va fitxar pel nou club i, al poc temps, un observador d’un equip professional el va fitxar. Ara està estudiant i formant-se com a jugador, amb un gran futur per davant. Diuen que serà el nou Ricardo Zamora.

Àgora

Pàg. 13

NOTÍCIES: DEMOCRÀCIA A L’ESCOLA El passat dimecres 9 d’abril va tenir lloc l’elecció del títol de la nostra revista. Hi havia tres títols a escollir d’entre tots els proposats pels companys i companyes que van col·laborar oferint les seves propostes.

Els tres títols finalistes van ser: “Calaix”, “Àgora”, i “Primera persona”.

La votació es va dur a terme durant tot el dia perquè tothom tingués l’oportunitat de votar, tant grups de matí com de tarda i vespre.

Els resultats finals van deixar veure que el Títol “Àgora” va tenir molt d’èxit entre els alumnes de l’escola, deixant en segon i tercer lloc “Primera persona” i “Calaix” respectivament. Els resultats de la votació van ser : 69 per al títol escollit, 35 per al segon i 30 per al tercer. Hem de destacar la col·laboració del nostre company Manuel Ventura, una de les nostres psicopedagoges, Laia Gesti, i l’Integrador Social Raúl Sáez.

A continuació presentem les estadístiques de votació.

ESTADÍSTIQUES DE LES VOTACIONS SOBRE EL TÍTOL DE LA REVISTA

GRUPS MATÍ

GRUPS TARDA/VESPRE

INSTRUMENTAL III

6

F. PERMANENT

15

GES I

15

C. BÀSIC

12

GES II

11

A. GS GRUP C

8

A. GS GRUP A

9

GES I

10

A. GS GRUP B

8

GES II

15

COMPETIC II

7

INSTRUMENTAL II

5

EQUIP DOCENT

6

EQUIP DOCENT

6

VOTS EN BLANC

2

VOTS EN BLANC

1

Imatges del dia de les votacions, dimecres 9 d’abril del 2014

Àgora

Pàg. 14

NOTÍCIES: DEMOCRACIA A L’ESCOLA ESTADÍSTIQUES DE LES VOTACIONS SOBRE EL TÍTOL DE LA REVISTA (GRÀFIQUES)

GRUPS MATÍ

GRUPS VESPRE

Àgora

Pàg. 15

ESPAI DE REFLEXIÓ DE L’ALUMNAT

DESPERTEU!!!

No t’has preguntat mai què fem en aquest món? Com hem arribat fins aquí? Quin sentit té tot el que passa? D’on venim i a on anirem quan deixem aquest món?

Jo sí m’ho he preguntat moltes vegades i us haig de dir que, després d’anys i anys de recerca, se’m van aclarir aquestes qüestions quan va caure a les meves mans un llibre que es diu Un Curs de Miracles. Totes les meves idees, estructura mental, tot el que jo pensava, sentia, moltes i moltes teories de les quals estava convençuda, se’m van venir avall.

Estem vivint en un món on tot és competitivitat, on la pèrdua d’un és el guany d’un altre.

Si creus que quan critiques, insultes, odies, castigues, crides, estimes, abraces, ets generós, compassiu, afectuós... li ho estàs fent a un altre, estàs molt equivocat, perquè a qui realment li fas tot és a tu mateix. Mai li fas res a l’altre, tot t’ho fas a tu.

Aquest llibre postula que: “Res real pot ser amenaçat”. “Res irreal existeix”. “En això radica la pau interior” Estableix una clara distinció entre allò real i allò irreal, entre el coneixement i la percepció.

El coneixement és la veritat i està regit per una sola llei, la llei de l'Amor. La veritat és inalterable, eterna i inequívoca. És possible no reconèixer-la, però és impossible canviarla. La veritat està més enllà de l'aprenentatge, perquè està més enllà del temps i de tot procés. No té oposats, ni principis ni fi . Simplement ÉS .

El món de la percepció, d'altra banda, és el món del temps, dels canvis, dels començaments i dels finals. Es basa en interpretacions, no en fets. És un món de naixements i de morts, basat en la nostra creença en l'escassetat, en la pèrdua, en la separació i en la mort. És un món que aprenem, en lloc d'alguna cosa que se'ns dóna. És electiu quant a l'èmfasi perceptiu, inestable en la seva forma d'operar i inexacte en les seves interpretacions.

El que la percepció veu i sent sembla real perquè només admet en la consciència allò que concorda amb els desitjos del perceptor. Això dóna lloc a un món d'il·lusions, món que cal defensar sense descans, precisament perquè no és real .

Quan algú queda atrapat en el món de la percepció, queda atrapat en un somni. No en pot escapar sense ajuda, perquè tot el que els sentits li mostren dóna fe de la realitat del somni.

Si ens valem de la percepció per justificar els nostres propis errors, la nostra ràbia, impulsos agressius, la nostra manca d’amor, de qualsevol forma que sigui, veurem un món de maldat, destrucció, malícia, enveges i desesperació. Hem d'aprendre a perdonar tot això, no perquè en fer-ho siguem "bons" o " caritatius", sinó perquè el que veiem no és real. Hem distorsionat el món amb les nostres absurdes defenses i, per tant, estem veient el que no és. A mesura que aprenguem a reconèixer els nostres errors de percepció, aprendrem també a passar-los per alt, és a dir, a "perdonar".

Per tant, la nostra missió és despertar d’aquest somni en què estem immersos, d’aquesta percepció errònia que tenim de les coses i de nosaltres mateixos.

Dolors Giménez. GES II TARDA

Àgora

Pàg. 16

HISTÒRIA

HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE SANT FELIU. PRIMERA PART Hi ha constància que Sant Feliu de Llobregat ha estat poblat des de fa 250.000 anys, durant el Paleolític. Es van trobar eines com els còdols poc treballats a prop de la masia de ca n’ Abereda.

Dels quatre jaciments que es troben al Baix Llobregat, el de Sant Feliu és el més antic.

En el període del Neolític Antic, cap al 4.000-3.800 aC es van habitar les coves de l’Or, situades a la muntanya de la Santa Creu d’ Olorda.

Tenim constància que aquests “ santfeliuencs”, ja navegaven pel Mediterrani i mantenien contactes comercials al llarg del Llobregat.

Es dedicaven al conreu de cereals i llegums, al pasturatge de cabres i ovelles, i a la cria de porcs i bous.

Ja treballaven amb destrals la pedra polida, cosa que els permetia la caça d’ animals salvatges.

El fet que a Sant Feliu no s’ hagin trobat tombes del Neolític final fa pensar en un despoblament de la zona.

A Sant Feliu també es troben jaciments del període de l’edat de bronze i de les cultures ibèriques i romanes.

Fa uns 2.300 anys, el ibèrics es van instal·lar a Sant Feliu, a les zones de les Grases, can Miano i la penya del Moro, on s’han trobat les seves restes.

Al voltant l’ any 1.100 aC, els habitants, gràcies a una agricultura basada en els cereals i una pesca molt profitosa, es van consolidar a les terres de Sant Feliu de Llobregat.

Gràcies a la penetracions de pobles indoeuropeus, es van iniciar formes de vida estables, i una forta territorialització de l'espai.

Durant aquesta etapa, es van estendre les inhumacions en camps d'urnes, on els morts eren incinerats i les cendres dipositades en gerres enterrades en fosses individuals.

Al s. III aC. els romans es van establir a Sant Feliu. Es dedicaven a conrear vinyes, per poder fer vins i vendre’ls.

Durant aquesta època, i durant part de la Edat Mitjana, la població es deia Ticiano, Tiano o Micano.

S’ han trobat restes arqueològiques romanes a la Plaça de la Vila i a Mas Lluhí.

Per produir i emmagatzemar el vi, el blat i l'oli, es va implantant un nou model d'habitatge: la vil·la, que en el segle I dC s'havia imposat en tot el territori de Sant Feliu de Llobregat.

Manuel Ventura GES II TARDA

Àgora

Pàg. 17

CORREU

Carta de una alumna “Cuando eres adolescente no le das importancia a muchas cosas, entre ellas a tus estudios, que son importantes porque te van a ayudar a desenvolverte en la vida.

Desde aquí quiero contar mi experiencia personal.

Cuando acabé la enseñanza obligatoria, hace 30 años, quise continuar con estudios de dibujo, algo que en su día mis padres no vieron bien porque, según ellos, no tenían futuro.

Pintar no tenía futuro y, como no se me dio esa oportunidad, abandoné, no quise seguir estudiando. Pero no por ello tiré la toalla, y me busqué una profesión para labrarme un porvenir.

Por ello os animo a que continuéis con vuestros estudios, seguro que cada uno de vosotros tiene un don para algo y no lo sabe. Tenéis que potenciarlo y aprovechar la oportunidad que nos brinda este equipo de buenos profesionales que tenemos. Yo lo estoy haciendo porque no quiero que un hijo mío me pida ayuda para hacer los deberes y no sepa qué responderle, ¿y tú?

Si no participas, la vida continúa… pero sin ti”.

Anónimo

revistamestre@gmail.com

Mi carta Actualmente en muchos centros educativos se agrupan distintas generaciones con diferentes preferencias, motivaciones, objetivos, etc.

En este momento estamos aquí, en la escuela de adultos, donde se mezclan personas de distintas culturas.

Me gustaría proponer una unión de estas personas para que podamos compartir y conocernos de manera lúdica.

Sería interesante crear equipos de fútbol, baloncesto, voleibol, o de cualquier otra disciplina deportiva para poder realizar actividades conjuntas y conocernos todos un poco más.

Raquel Dorado

RECORDEU QUE TAMBÉ ES PODEN ENVIAR LES VOSTRES CARTES i PROPOSTES VIA CORREU ELECTRÒNIC A L’ADREÇA: revistamestre@gmail.com Aprovecho el espacio que ofrece la revista para decir que me parece muy importante tener un medio de expresión de todos y para todos.

Ya era hora de poner en marcha una herramienta participativa donde poder dar voz a todas las personas que forman nuestra escuela.

Creo que es una gran oportunidad para todos y espero que la participación vaya en aumento y se consolide el proyecto que, a mi parecer, es totalmente necesario en el contexto en que se encuentra.

Àgora

Pàg. 18

SORTIDES: CENTRAL TÈRMICA El pasado día 15 de enero la escuela programó una visita a una de las centrales eléctricas que hay instaladas en la provincia de Barcelona, en concreto la de San Adrián del Besos.

Fuimos acompañados por algún profesor de la Escuela, divididos en dos grupos.

Llegados al destino, nos recibió un experto guía de la empresa y nos dirigimos a la sala de conferencias, donde muy pacientemente nos explicó, a través de diapositivas, el funcionamiento de la central.

La Central es una instalación termoeléctrica de ciclo combinado, que utiliza gas y vapor de agua como fuente de energía.

Esta central dispone de tres Generadores, dos de 400Mw. (nº 3 y 4) y uno (nº 5) de 800Mw., que pueden suministrar electricidad aproximadamente para un millón de viviendas.

La nueva central duplica, de esta manera, la capacidad de generación de Barcelona y su área metropolitana.

Estas centrales son más ecológicas que las térmicas de carbón, combinando dos ciclos: quemando gas para el calentamiento de agua (agua de mar tratada) y a la vez producir vapor que sirve para generar también energía eléctrica.

“Estas centrales son más ecológicas que las térmicas de carbón”

Àgora

Pàg. 19

SORTIDES: CENTRAL TÈRMICA Terminada la proyección y el coloquio, el guía nos llevó a recorrer el recinto y sus instalaciones, siempre atento a nuestras preguntas y comentarios. Estuvo muy amable. Con el casco y auriculares para poder escuchar las explicaciones, nos mostraron los transformadores de alta tensión, los generadores (uno estaba en funcionamiento y el otro estaba en reposo), la caldera, la turbina de vapor…

El conjunto de estos elementos era descomunal. Al salir de la nave pudimos ver el condensador, las instalaciones de la entrada de gas natural, la salida del agua empleada para la refrigeración del condensador y la entrada del agua de mar para refrigeración y generación de vapor.

La excursión ha resultado muy agradable, y nos ha recordado las salidas que hacíamos cuando éramos pequeños con el colegio, sobre todo por el buen ambiente entre compañeros, que ha sido la tónica general de esta salida.

“La excursión ha resultado muy agradable, y nos ha recordado las salidas que hacíamos cuando éramos pequeños con el colegio” Para más información: endesaeduca.com ALUMNES DE COMPETIC 2

Àgora

Pàg. 20

SORTIDES: COSMO CAIXA

El darrer 13 de juny els alumnes de l’escola dels cursos, GesI, GesII, Competic, Informàtica, Castellà van anar al museu de la ciència de Barcelona més conegut com “Cosmo Caixa”. Allà van poder veure moltes de les curiositats que s’hi troben com ara les seves exposicions fixes i temporals, el bosc inundat, etc.

Però el plat fort de la sortida va ser la projecció del documental Què hi ha algú?

Explorant mons més enllà del sistema solar...

El documental no va deixar interferent a ningú i la sortida en general va estar força bé.

Seria molt interessant tornar-la a fer als cursos vinents.

“El 6 d’octubre de 1995 passarà a la història de l’astronomia com el dia en què es va anunciar el descobriment del primer planeta en òrbita al voltant d’una altra estrella similar al nostre Sol. De llavors ençà, el nombre de planetes extrasolars coneguts no ha parat d’augmentar, i una vegada més l’Univers ens ha sorprès per la seva extraordinària riquesa. Hem descobert mons similars als del nostre sistema solar, però també altres de tan exòtics que desafien la nostra imaginació”

Àgora

Pàg. 21

SORTIDES: COSMO CAIXA CRÓNICA DE UNA VISITA ACCIDENTADA Me dirijo a los lectores de nuestra nueva revista del centro, “Ágora”, a los alumnos del centro Mestre Esteve pero, un poco más, a los responsables del centro.

Recientemente hemos hecho una visita al “Cosmo caixa” para ver el planetarium, una visita que despertó bastante interés entre los alumnos del centro. Nos apuntamos bastantes, una visita que yo recomiendo, es muy interesante todo lo que se puede ver e incluso interactuar con algunas de las exposiciones.

Quedamos a una hora determinada en la estación para coger el tren. Se comprobó la lista de los apuntados para ver si faltaba alguien. Se repartió en grupos de cinco personas las tarjetas de transporte, para la ida y la vuelta, y se decidió un responsable de dicha tarjeta, lo cual quiere decir que el que lleva la tarjeta sabe quiénes son sus compañeros de grupo o, cuando menos, sabe que tiene que pasar la tarjeta cinco veces, de que manera nadie se quede atrás, y poder detectar quién falta en un momento dado.

La ida al Planetarium fue bien. Todos en grupo, “no podía ser de otra manera”. Foto grupal a la llegada y fantástico. En la entrada nos informan los profesores responsables que a tal hora comienza el visionado y que cada uno visite como quiera las exposiciones.

Todo correcto, somos adultos y cada uno responsable de sus actos. No comentan nada de la salida. Se da por hecho que en la puerta de salida del recinto habrá una espera y un recuento de personas para asegurarse de que no falta nadie. Siempre puede haber quien tenga la necesidad de ir a los aseos, y eso precisamente es lo que ocurrió. Un grupo de nueve personas, no una o dos personas, nueve, con más o menos afinidad, nos encontramos en el pasillo de los aseos y nos esperamos para salir juntos. Nos preguntamos dónde está el resto y nadie lo sabe. Nos dirigimos a la puerta de salida imaginando que estarían allí, pero no hay nadie. Dos personas vuelven a entrar a ver si los ven. El resto nos quedamos esperando. El recinto es muy grande pero al mismo tiempo es abierto, por lo que un grupo grande no pasa desapercibido. Pasa el tiempo y no viene nadie. Intentamos contactar por medio del teléfono y, cuando se consigue a través de varias llamadas y varios recursos, porque no teníamos el numero de ninguno de los profesores responsables, nos dicen que están dirección a Sant feliu, que ya están de vuelta.

Yo me pregunto ¿Dónde está la organización? ¿Para qué entregar una tarjeta de transporte para cinco personas si luego todo da lo mismo? ¿No hubiera sido más coherente decir “señores a tal hora no vamos quedamos en tal punto, verificad por medio de los grupos si falta alguien”? , ¿Qué ha podido pasar? Nadie está exento de perderse o sufrir un mareo en el aseo. Pero lo que es inconcebible es que un grupo decida marcharse con el beneplácito de los profesores responsables sin mirar atrás y sin saber qué medios tienen para volver. Recuerdo que las tarjetas de transporte estaban en posesión de una persona para un grupo de cinco.

Un diez para el centro, por la voluntad y por la implicación en poner a nuestro alcance medios de conocimientos, por intentar que nos formemos mejor y de paso pasar un rato divertido, que quizás por medios propios no hubiéramos tenido.

Un cero por la organización, por la más que evidente despreocupación de unos responsables, por la falta de comunicación hacia los alumnos.

Deseo que el centro se tome esta crítica como algo constructivo para que en futuras salidas no ocurra lo mismo. Se sale en grupo, se regresa en grupo. Creo que es lo mínimo que se puede esperar.

Àgora

Pàg. 22

SORTIDES: TALLER CONEGUEM

CONEGUEM Dintre de les activitats de tutoria i orientació programades per l’escola i, en concret, al taller de Coneguem els cicles, el dia 24 de març vam anar a l’ EFTE d’Esplugues de Llobregat a que ens expliquessin els cicles formatius d’Esports que s’hi fan. Vam anar set alumnes (sis nois i una noia, cinc de Ges 1 i dos de Ges 2 i el professor en tramvia fins a l’institut.

Ens vam rebre molt amablement. Ens esperàvem i vam passar junt amb un altre grup d’un institut a la sala d’actes a on la cap d’estudis ens va informar a bastament del contingut, criteris de selecció, titulacions i sortides laborals.

La dissertació va ser molt clara i extensa, al mateix temps

Després vam anar a les pistes i allà dos monitors van fer una classe pràctica i molt amena de com són les classes que han d’impartir els professors d’educació física. Els alumnes s’ho van passar d’allò més bé, a l’hora que aprenien la importància de les actituds, l’escalfament, la seriació d’exercicis, etc. sota l’atenta explicació dels dos monitors.

Àgora

Pàg. 23

ART I ARTISTES El passat trimestre a l’assignatura d’Art i Artistes els alumnes de GES II van deixar córrer la seva imaginació, i van aprofitar la inspiració frui de la seva immersió en el món de les arts, per crear un bon grapat d’obres d’art.

Hem pensat que seria una bona idea publicar a la nostra revista alguna d’aquestes peces tan elaborades, i construïdes amb tanta dedicació i sensibilitat.

A més a més, també hem fet una petita entrevista a un parell dels nostres artistes!

Per començar us ensenyarem una petita mostra en imatges de les obres d’art.

Àgora

Pàg. 24

ART I ARTISTES: ENTREVISTA A RAQUEL DORADO La primera entrevista que vam fer és a la creadora de la peça “Poderoso tiempo”, Raquel Dorado. La Raquel ens va explicar el procés de creació i el que li va aportar fer aquest exercici.

R.- Què va ser el primer que vas pensar quan et van proposar fer una obra d’art?

R.D.- El primer que vaig pensar va ser “faré un dibuix”, perquè pensava que no tindria gaire temps. Però en veure que tenia més temps, vaig decidir provar amb una escultura...

Em vaig plantejar traslladar la idea al volum.

R.- En quina idea et bases per crear la teva peça “Poderoso tiempo”?

R.D.- La idea em va arribar quan vaig pensar en el punt en, què em trobo ara, valorant el temps viscut i aprofitant el present. Aquí vaig veure la importància del temps, és a dir, que tots en algun punt de la nostra vida ens hem plantejat si hem aprofitat el nostre temps.

Com el poder de retenir el temps ningú el té hem d’aprofitar al màxim el que tenim. D’aquí és realment d’on ve la idea de l’escultura.

R.- T’has plantejat alguna vegada parar el temps? És la teva obra una manera simbòlica de fer-ho?

R.D.- Si pogués sí, la meva obra reflecteix la possibilitat d’aconseguir-ho, i que en el seu efecte de retenció no deixo que s’escapi, per això està retingut...

R.- Quins materials vas utilitzar per crear la teva obra?

R.D.- El principal material que vaig utilitzar va ser estany. En caure el pes de la mà feta 100% d’estany, vaig decidir utilitzar algun tipus de filferro gruixut per utilitzar-lo com a guies de la mà. Aquestes guies envoltades amb estany van soldades fixes a la base de fusta. El rellotge no va ser fàcil, però em vaig recordar d’un anell rellotge que tenia casa i em va anar perfecte per a la meva escultura.

R.- Quan vas trigar en crear-la?

R.D.- No vaig trigar gaire, perquè la idea ja la tenia clara. Només havia de plasmar-la físicament. En total hi vaig trigar tres dies.

“Com el poder de retenir el temps ningú el té, hem d’aprofitar al màxim el que tenim ara “

Àgora

Pàg. 25

ART I ARTISTES: ENTREVISTA A DAVID REPRESA La següent entrevista la hi vam fer a David Represa, un company del GES II vespre, que afirma tenir molta vocació per l’art...

R.- Quina va ser la teva primera idea quan et van plantejar una obra d’art a l'assignatura d’art i artistes?

D.R.- El primer que vaig pensar va ser fer una ciutat, és a dir, una obra arquitectònica..

R.- I llavors què et va portar a fer una escultura?

D.R.- Vaig pensar en el temps que m’ocuparia fer una ciutat, i era massa temps i diners.A més a més de les dimensions. Llavors vaig fer l’escultura de “bulto redondo”, figuratiu abstracte.

R.- Què va significar per a tu fer aquesta peça?

D.R.- Expressar els meus sentiments i identificar-me amb els altres...

R.- Quins materials vas utilitzar per crear la teva obra?

D.R.- Fusta, filferro, argila, tot treballat amb les meves mans.

R.- Quan vas trigar a crear-la?

D.R.- Entre 4 i 5 hores seguides.

R.- Com et vas sentir quan vas veure el resultat?

D.R.- Satisfet i orgullós del treball realitzat R.- Continuaràs fent obres d’art?

D.R- És una cosa que no descartaria.

“És una escultura figurativa abstracta de bulto redondo, hecha con alambre y arcilla “

“representa el dolor, el sufrimiento, la agonÍa “

Àgora

Pàg 26

ART I ARTISTES

Alumnes de GES II vespre creadors de les obres d’art

Àgora

Pàg. 27

RECORDS: ENTREVISTA M.ÁNGEL MOLINO EX-ALUMNE El día 4 de abril tuvimos la ocasión de poder entrevistar a uno de nuestros ex alumnos.

Miguel Ángel Molino estudió en nuestra escuela en el curso 2010-2011. Gran lector, fanático del cine de autor y del deporte, Miguel se define como una persona normal con muchas inquietudes.

La entrevista tuvo lugar en el actual negocio de Miguel, en un ambiente distendido y con un trato muy agradable.

R.- Hola, Miguel, buenos días. Venimos a hacerte unas preguntas sobre tu paso por la escuela de adultos...

M.A.- Buenos días, si, si.. encantado de volver a recordar aquellos momentos.

R.- Bueno... ¿Qué te llevó a retomar tus estudios?

M.A.- Al quedarme en paro y ver que en varias entrevistas de trabajo me pedían como mínimo la ESO, me replanteé volver a estudiar. Así fue como decidí apuntarme a la Escuela de Adultos para obtener la titulación.

R.- ¿Cuál fue tu experiencia en la escuela?

M.A.- Tuve muchas experiencias positivas y aprendí mucho en varios aspectos... Me involucré en todas las actividades que se organizaban, como por ejemplo el teatro, y curiosamente participé de forma activa en la revista R.- ¿Te ha abierto alguna puerta tener la ESO? M.A.- Para abrir mi propio negocio no me ha hecho falta, pero si no hubiera tenido la suerte de abrir mi negocio seguramente si que me habría ayudado ya que, como he contado antes, sin la ESO no te llaman ni para hacer entrevistas. .

“Tuve muchas experiencias positivas donde aprendí mucho en varios aspectos” R.- ¿Tuviste algún referente especial en la escuela?

M.A- Sí, dos. Un profesor, el cual es una de las personas más especiales para mí, y una profesora, aunque guardo muy buen recuerdo de todas las personas con las que

.

coincidí en aquel curso Con los dos he seguido teniendo contacto y los aprecio mucho.

Àgora

Pàg. 28

RECORDS: ENTREVISTA M.ÁNGEL MOLINO EX-ALUMNE R.- ¿Dónde estás ahora, a qué te dedicas exactamente?

M.A.- Ahora estoy en un punto en el que hay que vivir el día a día. Hago lo que me gusta de toda la vida, ayudo a la gente a que se cuide. ¡Hago lo que me apasiona!

Se me da bien vender, sobre todo porque vendo algo que me convence, ya que antes lo he consumido yo y sé que funciona. Quiero darle un enfoque personal.

“No es solo el ir a estudiar, sino que nos hemos de involucrar” R.- Miguel Ángel nos hizo una reflexión sobre la escuela de adultos: piensa y cree que no sólo es ir a estudiar y graduarse, sino que alumnos y alumnas se han de involucrar y participar en todas las actividades que se organizan en el centro, e incluso proponer diferentes actividades para relacionarse entre todos.

“Hoy por hoy hago lo que me apasiona y lucho por lo que siempre he creído”

Àgora

Pàg. 29

ASSOCIACIÓ AMICS DE L’ESCOLA L'associació d'amics de l'escola col·labora i participa en el centre organitzant activitats com sortides, festes, desenvolupant projectes, promocionant intercanvis, col·laboracions i accions solidàries. L'associació, com a espai de participació, està oberta a tota la comunitat educativa, alumnat nou i antic, professorat, col·laboradors i voluntaris.

Algunes de les activitats que realitzen són la festa de Nadal, i la Festa de fi de curs.

Participa també a la resta de la ciutat a les festes de primavera, on tenen un estand per donar a conèixer l'escola i la seva oferta formativa. També participa al Mercat solidari i d’intercanvi, mercat que es realitza un cop l'any aproximadament a la ciutat. Tots els beneficis els donem a entitats que ho necessiten, com ara Cáritas.

Dintre del propi centre es realitza una tasca molt important. Hi ha un equip de voluntaris que s'encarreguen de donar suport a alguns alumnes amb dificultats i així ajudar-los a desenvolupar les seves competències.

Si vols participar, envia un correu a: associacioamics.mestreesteve@gmail.com, o bé adreça’t a nosaltres dins del nostre horari d’atenció al públic, tots els dilluns de 17:30 a 19:00 i te n’informarem.

Totes les idees, iniciatives i col·laboracions seran benvingudes.

associacioamics.mestreesteve@gmail.com

Àgora

Pàg. 30

IMAGINACIÓ: TERESA MUNTANÉ Teresa, una alumna de GES II matí, ha querido compartir con nosotros una de sus mayores aficiones y explicarnos en primera persona su evolución en el mundo de la “Repostería creativa”.

Me llamo Teresa Muntané, soy de Barcelona y tengo 27 años.

Desde muy pequeña siempre me encantó dibujar, modelar y hacer todo tipo de manualidades. Siempre he disfrutado mucho de todo lo relacionado con la creatividad. Somos seis hermanos y a todos nos gusta el arte, diseñar y crear. Venimos de familia de grandes pintores como mi abuela Teresa Condeminas Soler, y mi abuelo, Lluís Muntané Muns. Ambos pintaron cuadros hasta los 90-95 años, así que siempre he vivido rodeada de gente creativa y con grandes ideas.

Todo comenzó el día que descubrí la Repostería Creativa y comencé con mis primeros pasos haciendo “cookies” y “cupcakes”. Conforme pasaban los días, me daba cuenta de que cada día disfrutaba más y sacaba tiempo de donde no lo tenía con tal de estar creando todo tipo de pasteles, y cada vez crecía mi interés por saber más sobre todo este precioso mundo.

Por fin llegó el día de mi primera tarta.

Disfruté muchísimo y siempre la recordaré. En el gimnasio se celebraba “Halloween” con un concurso de tartas, y mis compañeros fueron los que me animaron a presentarme; recibí el premio a la tarta más original, lo que me llenó de ilusión.

Seguí creando “cookies”, “cupcakes” y más tartas durante más tiempo y cada vez veía más claro que quería especializarme en Repostería Creativa con el objetivo de dedicarme a ello.

“Siempre he vivido rodeada de gente creativa y con grandes ideas” “Todo comenzó el día que descubrí la Repostería Creativa”

Àgora

Pàg. 31

IMAGINACIÓ: TERESA MUNTANÉ Todo esto me llevó a hacer varios cursos en los que he disfrutado muchísimo, conocido a grandes personas y ampliado mucho mis conocimientos.

Actualmente los pongo en práctica en cada tarta y, sobre todo, sigo con la misma ilusión de aprender cada día más.

También he tenido el honor de asistir a cursos de grandes artistas como Carlos Lischetti, uno de mis artistas favoritos.

A día de hoy me dedico al 100% a la Repostería Creativa y en mí sigue la gran pasión que tengo desde el día que descubrí este precioso mundo.

Sólo me queda deciros que cada tarta que hago está hecha con todo el cariño e ilusión, pensando en el día que os será entregada, porque, al fin y al cabo, ese es el mejor momento.

Muchísimas gracias por leerme.

Espero que os haya gustado saber un poco más de mí y de cómo comenzó en mí esta pasión.

“A día de hoy me dedico al 100% a la Repostería Creativa y en mí sigue la gran pasión que tengo desde el día que descubrí este precioso mundo”

PODRÉIS ENCONTRAR MÁS INFORMACIÓN ACERCA DE LAS ACTIVIDADES DE TERESA EN LA PÁGINA WEB DE LA ESCUELA, EN SU PÁGINA DE FACEBOOK, Y SU PÁGINA WEB: http://agora.xtec.cat/cfamestre/moodle/ https://www.facebook.com/teresamu ntane http://www.teresamuntane.com/

Àgora

Pàg. 32

RELATS

AMOR CEC Sempre que el veig, el cor em batega amb força. Quan ens creuem als matins a l'ascensor els seus ulls foscos, inexpressius, esmorteïts...amb la mirada apagada i espantadissa em captiven. La seva boca de llavis prims, ressecs, que amaguen aquella dentadura torta, corcada i marronosa m'encaterina. El seu nas ample, les seves celles espesses, els seus pòmuls caiguts...Déu meu, quin home !

Al migdia, a l'hora de dinar sempre intento seure-hi a prop per observar-lo curosament i no puc evitar fixar-me en la seva pell blanquinosa, aspra, granelluda...i en els seus cabells llargs, mal tallats, despentinats, greixosos...Com m'agradaria poder amanyagarlos !

A l'hora de plegar sempre intento marxar després que ho faci ell, per poder veure des de la finestra com va amb el seu cos gras i camacurt cap al metro, amb aquell caminar garrell, feixuc...Ho donaria tot per poder anar agafada del seu braç !

Quan el sento parlar amb els clients...la seva veu cridanera amb aquell to despectiu i barroer...em fa tremolar...

La seva solitud envers els companys em fa patir... Cap d'ells el coneix com el conec jo.

Que no ho veuen que si és desagraït, esquerp i rondinaire és per què s'ho mereixen ?

Enveja, és el que tenen ! Voldrien ser com ell...però mai ho seran...

Montse Blay GES II Matí

MALDITO TIBURÓN “Otro fin de semana sin salir de casa”. Esta vez se lo dije a Felipe mi actual marido, y él me contestó que este fin de semana sí iríamos a la Costa Brava. Llegó el viernes e hice los preparativos para ir a la playa. Estaba muy contenta con el evento. Al día siguiente fui la primera en levantarme y, a las seis de la mañana, me tomé un café con leche. Oí que se levantaban Felipe y los niños. Entonces les preparé el desayuno y fuimos rumbo a la costa, mientras a los niños se les oía cantar en el asiento trasero.

Llegamos sobre las 10 de la mañana. Anduvimos cerca de la orilla del mar, descargamos las cosas, las toallas, la sombrilla y la nevera.

Disfruté de un rato agradable hasta que uno de mis hijos, el más pequeño, se escapó de mi vista y, cuando quise darme cuenta, estaba en el agua. Traté de atraparlo pero corría más que yo. Y cuál fue mi sorpresa al ver que estaba cerca de un escualo de grandes dimensiones.

Empecé a gritar fuertemente. La gente se acercaba a mí para ver lo que ocurría. Curiosos y asustados me miraban, pero no hacían nada para ayudarme me oyó un socorrista. Me dijo que me tranquilizara, que no pasaba nada, que todo estaba controlado. Fue en busca de mi hijo mientras yo tranquilizaba a su hermano. El socorrista, al volver con el niño, me dijo que no me preocupara, ya que el tiburón era de plástico, que lo utilizaban los científicos para sus investigaciones. “Ay”, pensé, nerviosa como estaba, “maldito tiburón, aunque sea de plástico”.

Manoli Tejedor GES II Matí.

Àgora

Pàg. 33

RELATS NUNCA ES TARDE PARA APRENDER Si hacemos caso a nuestros libros de texto, el ser humano nace, crece, se reproduce y finalmente desaparece.

Nuestra misión es hacer que ese lapso de tiempo se convierta en un proceso enriquecedor e interesante y no ponernos plazos de utilidad ni fechas de caducidad. Por lo tanto y, como digo en el título, “nunca es tarde”.

Generalmente, nuestro proceso formativo se inicia en nuestra época más tierna y joven y no se suele prolongar más allá de la treintena.

Craso error. El tiempo del que disponemos es un maravilloso regalo y considero que no existe actividad más productiva que utilizar el precioso tiempo que nos sobra en enriquecer nuestro equipaje cultural.

Aprender cuando somos mayores implica un plus de ilusión y ganas de vivir. Acceder a las clases, estudiar, examinarnos y relacionarnos con otros compañeros que tienen las mismas inquietudes.

Nuestras vivencias y experiencias conseguidas a través de muchos años de lucha diaria se verán enriquecidas con los nuevos conocimientos obtenidos en el plano cultural y formativo.

Las escuelas para adultos resultan un maravilloso complemento. Nos inculcan de nuevo ese olvidado sentimiento infantil. Preparar los libros, hacer los deberes, comprar lápices y bolígrafos y, por qué no, hasta un plumier.

En casa se puede llegar a escuchar la siguiente frase: “Mamá, apresúrate que llegas tarde a clase”.

Aquí vemos cómo se completa el círculo.

Nunca es tarde para aprender.

Tris Competic 2

“Me pregunto si los recuerdos son algo que tenemos o algo que hemos perdido” En psicología, la memoria es la capacidad para almacenar, retener y recordar información.

Los recuerdos son solo impulsos eléctricos en nuestra cabeza, colores, olores, imágenes, buenos y malos momentos vividos en tiempos lejanos y cercanos, todo almacenado en un disco duro de emociones que siempre está conectado a nosotros de alguna manera.

Para mi los recuerdos son lo único que nos queda de algo que hemos perdido para siempre sin darnos cuenta, porque nos gusta remontarnos a aquellos momentos de vez en cuando para volver a revivir algo que nos hizo felices.

Me gusta recordar, aunque luego no puedo evitar pensar en lo rápido que pasa el tiempo y si esa fue la mejor manera de gastarlo.

XXX

Àgora

Pàg.34

RELATS Cómo me quemé la pierna Todo empezó un viernes de 1978 por la tarde. Yo tenía entonces 12 años y hacia 6 meses que había muerto mi padre. Pensarás, ¿qué tiene que ver la muerte de mi padre con quemarte la pierna? Pues que mi madre estaba destrozada y a mí casi tienen que amputarme la pierna derecha. Imagínate la situación, se le muere el hombre al que más quería y al idiota de su hijo casi tienen que amputarle una pierna por gilipollas e inconsciente, sobre todo lo segundo.

Como ya te cuento más arriba, era un viernes por la tarde del mes de marzo y era la primera vez que hacía pellos en el cole . Subí a buscar mi macuto y de vuelta a casa, en un descampado cerca del cole, vimos un coche semidesguazado con el maletero sin abrir, matrícula de Bilbao. En la imaginación de cinco niños aquel coche podía estar relacionado con ETA y el maletero cargado de armas.

Abrimos el maletero y no había armas, pero sí dos garrafas de cinco litros, una de gasoil y otra de gasolina. La garrafas eran de plástico.

Primero quemamos la de gasoil y no pasó nada. Entonces yo escondí la de gasolina y nos fuimos cada uno a su casa a dejar los macutos. Quedamos en vernos en el mismo sitio al cabo de media hora.

Llegué a mi casa y mi madre estaba preparando a mi hermana pequeña para irnos a Barcelona. Yo le dije a mi madre: ¡sí, sí! ¡Ahora mismo vuelvo!

Me marché al punto de reunión para quemar la segunda garrafa. La saqué de donde la tenía escondida y empecé a quemar gasolina y, cuando le quedaba una pequeña cantidad, la dejé en el suelo. Cuando me alejaba, la boca de la garrafa continuaba ardiendo. Una señora me llamó la atención y me hizo ver que algún otro niño podía quemarse con ella. Ni corto ni perezoso, le di una patada, y antes de volcarse la garrafa yo ya estaba ardiendo. Gracias a un amigo, que reaccionó con frialdad, salvé la vida y la pierna.

PD: en mi vida he pasado tanto miedo y no por perder la pierna, porque yo no era consciente de la gravedad, sino por la situación de verme ardiendo. No fue miedo, sino pánico.

Fco. Javier Morales García GES I MATÍ

Àgora

Pàg. 35

OPINIÓ

CON LA IGLESIA HEMOS TOPADO Miles de familias en España, sin ningún ingreso en sus cuentas, tienen que vivir con sus hijos en casa de los abuelos, con la poca pensión que les ha quedado, porque los han echado de sus viviendas por no poder pagar las facturas imprescindibles y la hipoteca. Mientras, la santa sede está ingresando una cantidad nada despreciable, de entre 7.000 y 10.000 millones de euros anuales entre la casilla de la X de la declaración de la renta de algunos simpatizantes, el cepillo de la iglesia, las donaciones de sus fieles, la asignación del estado y algún sitio más que se me escapa.

Y, además, este pastizal de dinero queda exento por la ley de pagar todos los impuestos que a cualquier ciudadano de a pie se le reclama no sólo de sus templos de culto, sino también de los pisos, casas, edificios, escuelas, locales, terrenos, etc, que pueden llegar a tener.

Si se le cobrara a la Iglesia los impuestos de todo los bienes e inmuebles que tiene, no haría falta recortar en educación, en sanidad y en la ley de dependencia.

Javier Regalado GES I MATÍ

Àgora

Pàg. 36

OPINIÓ

CAZA DE BRUJAS ¿Cómo es posible que en pleno siglo XXI se pueda llamar a toda una infanta a declarar como imputada ante un magistrado?. ¡Dónde vamos a llegar!. Nos dicen hace unos años que este desagradable incidente se iba a producir y no habríamos salido de nuestro asombro. Imputada, ¿por qué? Por delitos fiscales y blanqueo de capitales, vaya sandez. ¿Quién no ha ocultado algunos “eurillos” a la hacienda pública?. Si todos sabemos que en este país hay mucha gente que trabaja en negro para evitar pagar al fisco y así poder sobrevivir. ¿O quién no ha adquirido un objeto ilícitamente y lo ha vendido con una factura para que el dinero de esa venta sea lícito y poder dar de comer a su familia que casi se está muriendo de hambre?. Sí señores, casi, porque todavía están vivos. A estos no se les imputa ni acusa, se van de rositas , y un juez, por un insignificante indicio de sospecha, imputa a la infanta. Menos mal que no la acusa. Si no, tendría que decir toda la verdad. Esto es una caza de brujas.

Javier Regalado GES I MATÍ

Àgora

Pàg. 37

OPINIÓ

TIC Hoy en día la tecnología avanza a una velocidad de vértigo y cada vez son más las utilidades que nos ofrece. Podemos hacer cualquier trámite, compra, reserva, comunicarnos con cualquier parte del mundo a cualquier hora y desde cualquier lugar.

Los jóvenes, con gran diferencia, son los que más dominan las nuevas tecnologías y saben sacarles un mayor partido, pero al mismo tiempo, y muchas veces sin darse cuenta, se ocultan tras ellas y pierden la capacidad de comunicación en el mundo real. Hay muchos jóvenes que prefieren hablar con sus amigos a través de su ordenador personal y pasarse el día jugando a juegos “on-line” en la red sin importarles nada más.

Personalmente creo que las nuevas tecnologías son positivas para los jóvenes y su creatividad, y muy útiles para aprender, pero a su vez son un arma de doble filo que muchas veces puede crear pequeños “monstruos asociales” que no encajan en ningún grupo, a menos que sea del “Facebook” X=0

LA PRESSIÓ DESMESURADA DE LA PUBLICITAT La gent sense adonar-se’n es troba sota una pressió desmesurada de la publicitat.

Encara que nosaltres no tenim res a veure amb tot això, indirectament ens està afectant. Apareix en tots els mitjans de comunicació, ja sigui premsa escrita, ràdio, televisio´, internet, etc.

També la tenim cada dia en els transports públics i penjada dels edificis de la nostra ciutat. És com un “faquir” amb la seva serp, és un cant inaudible que entra, al nostre cap sense que nosaltres podem fer-hi res. És impossible veure una pel·licula sense que et posin gairebé una hora d’aquests anuncis que no se semblen en res a la realitat, i no cal parlar dels “pop-ups” que surten del no res quan visites moltes pàgines d’Internet.

Em semblaria molt bé que la gent sapigués el que hi ha darrere de tota la publicitat que el seu cervell està absorbint sense voler, que cada vegada que cliques en un “banner” d’aquests, algú, en alguna part del món, està guanyant calers a la seva costa.

Realment nosaltres, la gent normal, som per als senyors de la publicitat com rates de laboratori i no paren d’experimentar i mirar quina és la manera més subtil, bonica i acurada de treure’ns el màxim profit possible.

Demà, (00/00/00)

GRÀCIES