Ciències Naturals

Ciències Naturals GES 1

CFA Mestre Esteve Curs 2017-2018 Segon trimestre José A. Martínez

Ciències Naturals. GES 1

ÍNDEX Pág.

UNITAT 1: La Cèl·lula

3

La teoria cel·lular .....................................................................

3

El microscopi ...........................................................................

4

Components de les cèl·lules....................................................

7

1. La membrana plasmàtica.............................................

9

2. El citoplasma ...............................................................

10

3. El nucli .........................................................................

11

Cèl·lules procariotes i eucariotes.............................................

12

Les cèl·lules animals i vegetals................................................

13

Funcions de nutrició de la cèl·lula............................................

14

Funcions de relació de la cèl·lula ............................................

18

Funcions de reproducció de la cèl·lula ....................................

20

Organització dels éssers vius .................................................

22

UNITAT 2: La Terra: un planeta habitat

29

Canvis que van fer possible la vida .........................................

29

Els éssers vius i la seva diversitat ...........................................

31

Els cinc regnes .......................................................................

35

1.El regne de les moneres ..........................................

36

2. El regne dels protoctists ..........................................

40

3. El regne dels fongs ..................................................

47

4. El regne vegetal ......................................................

56

5. El regne animal .......................................................

58

CFA Mestre Esteve

2

Ciències Naturals. GES 1

UNITAT 1: La Cèl·lula Què treballaràs?

En acabar la unitat has de ser capaç de: 9 Descriure la teoria cel·lular.

9 Distingir les parts de la cèl·lula, els seus orgànuls i les seves funcions.

9 Descriure el procés de nutrició de les cèl·lules.

9 Descriure el procés de relació de les cèl·lules.

9 Descriure el procés de reproducció de les cèl·lules.

9 Reconèixer l’organització dels éssers vius.

La teoria cel·lular Les idees fonamentals de la teoria cel·lular són:

• Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.

• La cèl·lula és la unitat bàsica d’organització dels éssers vius.

• L’activitat d’un organisme és el resultat de l’activitat de les seves cèl·lules.

• Totes les cèl·lules provenen de la divisió cel·lular d’una altra cèl·lula.

La cèl·lula és la part més petita dels éssers vius que es nodreix, es relaciona i es reprodueix, és a dir, la part més petita que té vida.

No totes les cèl·lules són iguals, hi ha diferències, segons la mida, la forma i la funció que realitzen.

La mida de les cèl·lules és molt diversa, la immensa majoria són molt petites.

Això fa que sigui necessària la utilització del microscopi per veure-les. Són tan petites que per mesurar-les s’utilitza com a unitat de mida la micra o micròmetre, que és la mil·lèsima part del mil·límetre o l’àngstrom, que és la deumilionèsima part del mil·límetre. Però també hi ha cèl·lules més grans, com és el cas del rovell de l’ou dels ocells, que fa alguns centímetres de diàmetre.

Pel que fa a la forma de les cèl·lules també és molt variada. Observant diferents cèl·lules podem veure que presenten diferents aspectes; n’hi ha que són allargades, esfèriques, estelades...

CFA Mestre Esteve

3

Ciències Naturals. GES 1

El microscopi El microscopi és un instrument òptic que, mitjançant un conjunt de lents, permet observar objectes petits que no poden ser vistos a ull nu.

CFA Mestre Esteve

4

Ciències Naturals. GES 1

Com es fa una preparació microscòpica PRÀCTICA 1: pell de les parets de l’interior de la boca (mucosa bucal) 1) Raspa suaument amb l’ungla la part interior de les parets de la boca.

Recull amb una llanceta la mostra que hi ha a l’ungla.

2) Col·loca la mostra en al portaobjectes amb una gota d’aigua.

3) Exten la mostra amb un altre portaobjectes.

4) Quan estigui seca, hi has d’afegir unes gotes de blau de metilè. El blau de metilè és un colorant que tenyeix la preparació i en millora l’observació, perquè d’una altra manera seria transparent o incolora i no es distingiria bé al microscopi.

5) Tapa la preparació amb un cobreobjectes. Ja pots observar-la al microscopi.

Com es fa per observar al microscopi.

Convé que sàpigues que el camp d’observació del microscopi és el cercle que veus quan mires per l’ocular.

• El camp ha d’estar ben il·luminat.

• Col·loca la preparació microscòpica sobre la platina i subjecta-la amb les pinces que té el microscopi.

• Acosta el tub cilíndric fins a la preparació. Fes amb cura aquesta operació, perquè si l’acostes molt pots trencar el cobreobjectes amb l’objectiu.

• Mira per l’ocular i mou el cargol fins aconseguir l’enfocament.

• Pots moure el portaobjectes per centrar-lo i així poder veure l’objecte que hi ha a la preparació.

• Si el microscopi té un revòlver amb diferents objectius comença les observacions utilitzant el de menys augment.

CFA Mestre Esteve

5

Ciències Naturals. GES 1

Preparació microscòpica de mucosa bucal.

PRÀCTICA 2: OBSERVACIÓ DE L’EPITELI DE LA CEBA (preparació microscòpica de cèl·lules vegetals) MATERIAL

Ceba Ganivet Pinces Blau de metilè Aigua Portaobjectes Cobreobjectes Microscopi Comptagotes Paper d’eixugar PROCEDIMENT

Tallem la ceba per la meitat.

Amb unes pinces separem una part de la pell d’una de les cares interiors. (tallem aprox. 1 cm2.)

Col·loquem el tros de pell de ceba al Portaobjectes.

Afegim, amb el comptagotes, un parell de gotes de blau de metilè sobre la pell de ceba i el deixem actuar durant uns 3 minuts.

CFA Mestre Esteve

6

Ciències Naturals. GES 1

Netegem el blau de metilè amb aigua (ho podem fer també amb un comptagotes) fins que l’aigua que s’escorre no sigui blava.

Tirem una gota d’aigua sobre la làmina de ceba.

Estenem bé la làmina perquè no quedin doblecs.

Col·loquem el cobreobjectes i eixuguem l’aigua dels voltants Posem la preparació sobre la platina del microscopi i observem a diferents augments.

Dibuixem les observacions fetes i assenyalem les parts principals de la cèl·lula: membrana, citoplasma i nucli.

ACTIVITAT

Imagina’t que tens un microscopi amb objectiu 20X i ocular 15X. a) Quin seria el seu augment? b) Quantes vegades engrandiria un objecte? c) L’ocular graduat és una part del microscopi que serveix per mesurar la imatge que es veu. En aquest cas, l’ocular graduat indica que la imatge és de 6 mm. Sabries dir quina és la mida real de l’objecte?

Hi ha microscopis òptics més sofisticats, però tots ells acostumen a tenir limitacions físiques que no permeten aconseguir més de 1.500 augments.

Amb la invenció del microscopi electrònic s’han desenvolupat mètodes més avançats que permeten veure imatges de cossos cada vegada més petits i això ha contribuït al desenvolupament de les ciències experimentals. Els microscopis electrònics actuals poden aconseguir fins a 1 milió d’augments.

Components de les cèl·lules

A la gran majoria de les cèl·lules hi ha tres parts ben diferenciades: la membrana plasmàtica, el citoplasma i el nucli.

CFA Mestre Esteve

7

Ciències Naturals. GES 1

.

ACTIVITAT 1 Observa de nou la imatge de la preparació de ceba al microscopi i situa sobre una de les cèl·lules les tres parts.

CFA Mestre Esteve

8

Ciències Naturals. GES 1

La membrana plasmàtica La membrana plasmàtica és la capa que embolcalla la cèl·lula.

La membrana està formada per una doble capa de lípids entre els quals hi ha inserides molècules de proteïnes.

Té diferents funcions: dóna forma i permet que la cèl·lula es mogui, rep els estímuls externs i també l’aïlla de l’exterior de tal forma, que controla l’entrada i la sortida de substàncies.

La membrana té la propietat de fer una selecció del tipus de substàncies que poden travessar-la, tant d’entrada com de sortida, i ho fa atenent a la mida de les partícules. Es tracta d’una membrana selectivament permeable.

Hi ha diversos processos per travessar la membrana: Difusió. Algunes molècules petites travessen la membrana i passen d’on estan més concentrades cap a on estan en quantitat menor.

Osmosi. En l’osmosi la membrana permet el pas de l’aigua.

Transport actiu. Pot passar que la cèl·lula necessiti captar o expulsar molècules des d’una zona de menys concentració a una altra de més concentració o bé, que les molècules que han de passar siguin molt grans. En aquests casos la cèl·lula realitza el transport actiu, que és un mecanisme de pas a través de la membrana en el qual consumeix energia.

CFA Mestre Esteve

9

Ciències Naturals. GES 1

Activitat 2 Explica les funcions de la membrana cel·lular.

Activitat 3 Processos per travessar la membrana cel·lular

El citoplasma

El citoplasma és el líquid que ocupa l’interior de la cèl·lula entre la membrana i el nucli. Està constituït per aigua, on hi ha dissoltes diferents substàncies i per orgànuls cel·lulars que estan immersos en l’aigua. Al citoplasma és on tenen lloc les reaccions químiques.

Primer es pensava que el citoplasma era homogeni, però amb el microscopi electrònic es va poder observar l’existència dels orgànuls.

Els orgànuls són estructures molt petites amb forma i funcions específiques per cada una de les activitats de la cèl·lula.

Orgànuls limitats per membranes: • Reticle endoplasmàtic: Conjunt de membranes que formen sacs aplanats i túbuls comunicants entre ells. Presenta dues varietats: • Reticle endoplasmàtic rugós: Sintetitza i distribueix proteïnes.

• Reticle endoplasmàtic llis: Fa funcions relacionades amb la síntesi de lípids i glúcids.

• Aparell de Golgi: Conjunt de membranes amb forma de sacs apilats, que es desfan formant petites esferes anomenades vesícules. Completa la síntesi dels productes procedents del reticle endoplasmàtic i els envia a d’altres parts de la cèl·lula o a l’exterior.

• Lisosomes: Vesícules que fan la digestió dels nutrients a l’interior de la cèl·lula.

• Vacúols: Vesícules grans que emmagatzemen substàncies de reserva i productes d’excreció. Abunden a les cèl·lules vegetals, on ocupen la major part del citoplasma.

• Mitocondris: Lloc on es produeix la respiració de la cèl·lula, mitjançant la qual la cèl·lula obté l’energia necessària per dur a terme les seves funcions.

• Cloroplasts: Orgànuls exclusius de les cèl·lules vegetals, algues i bacteris.

En ells hi ha la clorofil·la, pigment que intervé en la fotosíntesi.

CFA Mestre Esteve

10

Ciències Naturals. GES 1

Orgànuls que no tenen membranes: • Ribosomes: Petits orgànuls formats per proteïnes i per ARN (àcid ribonucleic). Tenen com a funció sintetitzar proteïnes.

• Citosquelet: Xarxa de filaments. Són responsables dels moviments de la cèl·lula i del transport intracel·lular.

• Centríol: Orgànul exclusiu de les cèl·lules animals.

El nucli El nucli està situat a l’interior de la cèl·lula i separat del citoplasma per una membrana anomenada membrana nuclear. Conté un medi on hi ha el nuclèol i la cromatina.

El nuclèol està format per ADN, ARN i altres compostos. Intervé en la formació dels ribosomes.

La cromatina està formada per ADN i proteïnes. En la divisió cel·lular s’organitza formant els cromosomes.

Els cromosomes estan formats per l’ADN, que és una molècula que diu com han de ser les noves cèl·lules filles que es produeixen quan es divideix la cèl·lula mare. Té un paper molt important en el procés de divisió cel·lular.

Activitat 4 Uneix amb fletxes els conceptes que tu creguis que estan relacionats: Orgànuls Lisosomes Mitocondris Cloroplasts Ribosomes

Funció Síntesi de proteïnes Fotosíntesi Digestió de nutrients Respiració

Activitat 5 Escriu a cadascuna de les columnes les paraules que estiguin relacionades amb la que hi ha al quadre superior: Difusió, Cromosomes, Mitocondris, Nuclèol, Lisosomes, Transport actiu, ADN, Ribosomes, Membrana nuclear.

CFA Mestre Esteve

11

Ciències Naturals. GES 1

Membrana nuclear

Citoplasma

Nucli

Cèl·lules procariotes i eucariotes

Fins que es va inventar el microscopi electrònic es pensava que totes les cèl·lules constaven de les tres parts que acabem de descriure: membrana, citoplasma i nucli, però amb la utilització del microscopi electrònic en la investigació cel·lular es va descobrir que hi ha algunes cèl·lules que no tenen nucli.

A partir d’aquest descobriment podem parlar de dos tipus de cèl·lules: les cèl·lules procariotes i les cèl·lules eucariotes.

• Les cèl·lules procariotes no tenen nucli diferenciat, perquè no tenen membrana nuclear i el material hereditari es troba lliure en el citoplasma. Els ribosomes són els únics orgànuls que tenen.

Són les primeres cèl·lules que van sorgir a la Terra fa uns 3.600 milions d’anys i durant molt de temps, uns 2.000 anys, van ser els únics habitants.

Els bacteris són cèl·lules procariotes.

• Les cèl·lules eucariotes tenen el material hereditari situat al nucli, dins de la membrana nuclear.

En el procés evolutiu, van sorgir després de les procariotes, fa uns 1.400 milions d’anys, quan les cèl·lules van ser capaces de formar el nucli.

Són cèl·lules més grans que les procariotes i tenen molts més orgànuls capaços de fer activitats específiques.

Les cèl·lules dels animals, de les plantes, dels protoctists i dels fongs són eucariotes.

Activitat 6 Indica les diferències entre cèl·lula procariota i cèl·lula eucariota.

CFA Mestre Esteve

12

Ciències Naturals. GES 1

Les cèl·lules animals i vegetals Dins de les cèl·lules eucariotes es poden distingir dos grans tipus cel·lulars: el tipus cel·lular animal i el tipus cel·lular vegetal. Les diferències entre un i l’altre vénen justificades per la funció que realitzen.

ACTIVITAT 7 Observa les imatges de la cèl·lula vegetal i de la cèl·lula animal. Quines et sembla que són les diferències més significatives?

Cèl·lula vegetal

cèl·lula animal

Cèl·lula vegetal Les cèl·lules vegetals són les de les algues i plantes. Mitjançant l’observació microscòpica podem veure que la membrana que limita les cèl·lules vegetals és més gruixuda que la dels animals, això passa perquè a més de la membrana plasmàtica en tenen una altra anomenada paret cel·lular. Aquesta paret està formada en gran part per cel·lulosa i serveix per protegir i donar forma a la cèl·lula. La rigidesa de la paret cel·lular li permet fer d’esquelet dels vegetals.

En el citoplasma de les cèl·lules vegetals hi ha uns orgànuls anomenats CFA Mestre Esteve

13

Ciències Naturals. GES 1

plasts, que en les plantes verdes reben el nom de cloroplasts, perquè contenen la clorofil·la i en ells s’esdevé el procés conegut com a fotosíntesi.

Els vacúols són cavitats on s’emmagatzemen substàncies de reserva i de rebuig. Encara que també hi són en les cèl·lules animals, en les cèl·lules vegetals són més grans i ocupen bona part del citoplasma.

Cèl·lula animal Les cèl·lules animals es troben en els animals i en els éssers vius unicel·lulars que no fan la fotosíntesi.

No tenen paret cel·lular ni plasts. Els centríols són orgànuls exclusius d’aquestes cèl·lules.

Funcions de nutrició de la cèl·lula La nutrició és el procés mitjançant el qual la cèl·lula obté matèria i energia de l’exterior i la transforma per fer les seves activitats vitals o per produir la seva pròpia matèria.

El procés de nutrició comprèn tres fases: l’entrada de substàncies a través de la membrana cel·lular, el metabolisme i l’excreció.

L’entrada de substàncies a l’interior de la cèl·lula

es fa aplicant els mecanismes que té la membrana cel·lular per regular el pas entre l’exterior i l’interior. Aquests mecanismes són: difusió, osmosi i transport actiu.

Si les molècules no poden travessar la membrana per qualsevol dels mecanismes anteriors, aleshores, es pot produir l’endocitosi. La membrana engloba les molècules i forma una petita vesícula o vacúol, que passa a l’interior de la cèl·lula. Una vegada dins té lloc la digestió. Quan les partícules són més grans aquest mecanisme s’anomena fagocitosi.

El metabolisme

És el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc al citoplasma i als orgànuls de la cèl·lula. N’hi ha de dos tipus: el catabolisme i l’anabolisme.

• El catabolisme. Les reaccions són de destrucció de matèria per aconseguir productes més simples i d’obtenció d’energia. Aquestes reaccions tenen lloc en els mitocondris.

• L’anabolisme. Les reaccions són de producció de matèria a partir de substàncies senzilles. L’energia que s’allibera en el catabolisme és utilitzada per fer aquestes reaccions anabòliques.

CFA Mestre Esteve

14

Ciències Naturals. GES 1

L’excreció

És el procés d’expulsió, a través de la membrana cel·lular, dels productes de secreció i de les substàncies residuals que s’han produït a les reaccions.

De la mateixa manera que l’entrada de substàncies a l’interior de la cèl·lula, l’expulsió es fa seguint els mecanismes de difusió, osmosi i transport actiu.

Ara bé, si les substàncies no poden travessar la membrana, aquesta pot englobar-les i formar vesícules o vacúols, que són abocats fora de la cèl·lula.

Aquest procés s’anomena exocitosi. Es produeix en algunes cèl·lules heteròtrofes.

Hi ha dos tipus de nutrició que donen lloc a dos tipus de cèl·lules: Nutrició autòtrofa, la fan les cèl·lules autòtrofes i nutrició heteròtrofa, la fan les cèl·lules heteròtrofes.

Nutrició autòtrofa La nutrició autòtrofa consisteix a produir els compostos orgànics que necessita la cèl·lula mitjançant la fotosíntesi, és a dir, a partir de la matèria inorgànica i de l’energia lumínica del sol.

Aquesta nutrició la realitzen els vegetals, les algues i alguns bacteris.

• Els vegetals prenen la matèria inorgànica, l’aigua i les sals minerals del sòl i ho porten a les parts verdes de la planta a través dels vasos conductors. El CFA Mestre Esteve

15

diòxid de carboni de l’aire entra pels estomes de les fulles.

Ciències Naturals. GES 1

Totes aquestes substàncies entren en els cloroplasts de les cèl·lules.

• En els cloroplasts es realitza la fotosíntesi.

La fotosíntesi és el procés mitjançant el qual les substàncies inorgàniques, aigua, diòxid de carboni i sals minerals es transformen en matèria orgànica per l’acció de la llum solar.

El procés és el següent: La clorofil·la que hi ha als cloroplasts capta l’energia lumínica del sol i la transforma en energia química. Aquesta energia química s’utilitza per fer la reacció d’obtenció de matèria orgànica (glucosa) i oxigen.

La planta utilitza la glucosa obtinguda per fer: • La respiració cel·lular • Transformar-la en midó, que és una substància de reserva.

• Produir enzims i la resta de molècules necessàries per a la cèl·lula.

Una part de l’oxigen l’expulsa la planta a l’exterior i una altra part l’utilitza per fer la respiració cel·lular.

• Una part de la glucosa, junt amb una part de l’oxigen que prové de l’exterior i de la fotosíntesi, s’envia als mitocondris de la cèl·lula per fer la respiració.

La respiració és el procés mitjançant el qual els nutrients orgànics s’oxiden i s’obté l’energia que després utilitza la cèl·lula per fer les seves activitats vitals.

La respiració és el procés contrari al procés de fotosíntesi.

El nutrient principal és la glucosa, que reacciona amb l’oxigen i es transforma en diòxid de carboni, aigua i energia.

L’energia s’emmagatzema en forma d’una molècula anomenada ATP. Aquesta molècula és un compost químic (trifosfat d’adenosina) que actua CFA Mestre Esteve

16

Ciències Naturals. GES 1

com a transportador d’energia a totes les cèl·lules, perquè puguin realitzar les seves activitats.

L’energia obtinguda en la respiració l’utilitza la cèl·lula per fer les activitats vitals de créixer, divisió cel·lular, producció d’enzims i de components que necessita.

Els vegetals utilitzen l’energia, perquè les seves fulles captin el diòxid de carboni de l’aire i les seves arrels les sals minerals del sòl, per transportar-ho a les cèl·lules i després distribuir la matèria orgànica per tota la planta.

Nutrició heteròtrofa La nutrició heteròtrofa consisteix a produir els compostos orgànics que necessita la cèl·lula a partir de la matèria orgànica produïda per altres éssers vius, vegetals o animals.

• La respiració és el procés que utilitzen aquestes cèl·lules per transformar la matèria orgànica en energia.

La nutrició heteròtrofa la fan les cèl·lules animals que no tenen cloroplasts i no poden captar l’energia solar per fer la reacció de fotosíntesi. Mitjançant el menjar obtenen els compostos orgànics i, junt amb l’oxigen que capten de l’aire, els envien als mitocondris de les cèl·lules, on es realitza la respiració cel·lular i s’obté diòxid de carboni (CO2) i energia (ATP).

Els animals eliminen el diòxid de carboni fora del cos i utilitzen l’energia (ATP) per fer les seves activitats vitals, moviment dels muscles, digestió, etc.

La respiració cel·lular, tant de les cèl·lules animals com vegetals, es realitza als mitocondris i utilitza glucosa i oxigen. És el que s’anomena respiració aeròbica.

Pot passar que no hi hagi oxigen en el medi i és llavors quan la respiració que es produeix s’anomena respiració anaeròbica o fermentació.

La fermentació és la respiració sense oxigen.

Alguns exemples de cèl·lules que fan fermentació són els bacteris que produeixen el vi, el pa o el iogurt.

CFA Mestre Esteve

17

Ciències Naturals. GES 1

PRÀCTICA Deixa un got de llet en un lloc de casa teva on hi toqui el sol. Observa els canvis que es produeixen. Què ha produït aquests canvis?

Solució La llet s’ha anat tornant agra. Els bacteris han fet fermentar la llet.

Activitat 8 Indica les fases del procés de nutrició cel·lular.

Activitat 9 Quins tipus de nutrició cel·lular coneixes? Defineix cada un d’ells.

Activitat 10 Explica la fotosíntesi.

Activitat 11 Explica la respiració. Quin tipus de cèl·lules realitzen aquest procés?

Funcions de relació de la cèl·lula La sensibilitat cel·lular és la capacitat que tenen les cèl·lules de captar estímuls, és a dir, de notar les variacions de les condicions del medi (canvis de temperatura, de lluminositat, d’alimentació, etc.) i d’elaborar respostes correctes a cada estímul, adaptant-se així a les noves condicions.

Les funcions de relació són les respostes que donen les cèl·lules a cada estímul.

Varien segons quins siguin els estímuls i els tipus de cèl·lules.

Les respostes cel·lulars davant dels estímuls poden ésser de dos tipus:

Respostes dinàmiques

La cèl·lula realitza moviments com a resposta a l’estímul.

El citosquelet està relacionat amb els moviments de la cèl·lula, perquè produeix les contraccions i prolongacions del citoplasma.

Tipus de respostes dinàmiques: • Tactismes. Són moviments de la cèl·lula que fan que pugui acostar-se o allunyar-se de l’estímul, segons si el considera favorable o desfavorable.

Poden ser moviments dirigits cap a l’estímul i en aquest cas la cèl·lula té tactisme positiu. Si s’allunya de l’estímul té tactisme negatiu.

Un exemple és el moviment cap a la llum dels protozous.

CFA Mestre Esteve

18

Ciències Naturals. GES 1

• Moviment ameboide. La cèl·lula es desplaça i obté l’aliment mitjançant la formació d’unes prolongacions del citoplasma anomenades pseudòpodes.

Aquest moviment el tenen les amebes i els glòbuls blancs.

• Moviment vibràtil. La cèl·lula es desplaça mitjançant els cilis i els flagels, que són prolongacions de la membrana cel·lular. Els cilis són curts i abundants i els flagels llargs i poc nombrosos.

El parameci és un exemple de cèl·lula amb cilis i els espermatozoides són un exemple de cèl·lules amb flagel.

Respostes estàtiques

No es produeix moviment de resposta.

• Enquistament. Quan les condicions del medi són adverses, com és el cas de manca d’oxigen o de substàncies nutrients, algunes cèl·lules formen una capa protectora que les envolta i les aïlla del medi fins que les condicions tornen a ser favorables.

Activitat 12 Defineix: pseudòpodes, cilis i flagels. Quin tipus de moviment fa cadascun d’ells?

CFA Mestre Esteve

19

Ciències Naturals. GES 1

Funcions de reproducció de la cèl·lula És la generació de nous individus. Hi ha dos tipus de reproducció, la reproducció asexual i la reproducció sexual.

La reproducció asexual. És aquella en la que els descendents són genèticament idèntics al progenitor, és a dir tenen la mateixa informació en el seu ADN. En la reproducció asexual només hi ha un progenitor i un procés de multiplicació cel·lular en el qual les cèl·lules filles són idèntiques a la cèl·lula mare. Aquest tipus de divisió cel·lular es denomina mitosi.

Tipus de reproducció asexual en els organismes unicel·lulars.: Segons la forma de dividir-se la cèl·lula es distingeix la bipartició, la gemmació i la pluripartició o esporulació.

La bipartició és la reproducció cel.lular en que la cel.lula inicial es divideix en dues cel.lules filles d’aproximadament la mateixa mida (Els protozous: ameba, parameci)

L'esporulació és la reproducció cel.lular en que a la cel.lula inicial li apareix una protuberància que alberga un nucli i que desprès se separa de la cel.lula inicial, pero hi queda adherida, finalment s’aïlla per complet i s’independitza.

(En alguns llevats)

la pluripartició és la reproducció cel.lular en que la cel.lula inicial es divideix en nombroses cel.lules filles petites. Si estan recobertes d’una capa impermeable reben el nom d’espores i els procés s’anomena esporulació (Aquesta mena d’espores s’anomenen mitòspores i les trobem en fongs i algues)

CFA Mestre Esteve

20

Ciències Naturals. GES 1

La reproducció sexual. És aquella en la que els descendents són genèticament diferents dels seus progenitors i diferent també entre els germans. Es realitza mitjançant cèl·lules especials anomenades cèl·lules sexuals que només tenen la meitat d'informació genètica i que és diferent a cada cèl·lula. Les cèl·lules sexuals s'originen mitjançant una divisió cel·lular especial anomenada meiosi. Hi ha dos tipus de cèl·lules sexuals: els gàmetes i les espores sexuals.

• Reproducció sexual per gàmetes. Es realitza mitjançant la unió (fecundació) d'un gàmeta masculí amb un gàmeta femení. Això dóna lloc a una cèl·lula (zigot) que ja té la informació genètica completa. El zigot per multiplicació dóna lloc a un embrió i després a tot un nou individu. Els gàmetes masculins dels animals es denominen espermatozoides i els de les plantes anterozoides. Els gàmetes femenins dels animals es diuen òvuls i els de les plantes oosferes. La fecundació pot ser externa o interna gràcies a òrgans copuladors. En els animals el desenvolupament embrionari es pot produir dintre d'un ou (ovípars) o en l'interior del cos matern (vivípars).

Reproducció mitjançant espores sexuals. En ella una sola espora ja genera tot un nou individu. Es dóna en fongs i en plantes. En aquestes últimes s'alterna una reproducció sexual mitjançant gàmetes amb una reproducció sexual mitjançant espores.

El cicle cel·lular El cicle cel·lular és el període de vida de la cèl·lula que comprèn des que s’origina fins que acaba la seva divisió cel·lular o fins que mor.

El cicle cel·lular té una durada que depèn del tipus de cèl·lula. N’hi ha que des que s’originen no fan la divisió cel·lular, com les cèl·lules nervioses, d’altres triguen un any a dividir-se i d’altres que ho fan en uns minuts.

En el procés de creixement dels organismes pluricel·lulars augmenta el nombre de cèl·lules. En un moment determinat, que correspon a l’edat adulta, l’individu deixa de créixer, perquè el nombre de cèl·lules que neixen són tantes com les que moren, establint-se així un equilibri. A més, en una mateixa espècie el nombre de cèl·lules d’un adult i d’un jove és igual.

CFA Mestre Esteve

21

Ciències Naturals. GES 1

Organització dels éssers vius Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.

Segons el nombre de cèl·lules que formen un organisme, els éssers vius es poden classificar en: unicel·lulars i pluricel·lulars.

Éssers vius unicel·lulars Són molt petits. Estan formats per una sola cèl·lula, que és la que realitza totes les funcions. Aquests éssers són els més antics que habiten la terra i la major part viuen a l’aigua. Exemples d’éssers unicel·lulars són els bacteris i els protozous.

• De vegades els éssers unicel·lulars s’organitzen en colònies. En una organització colonial les cèl·lules viuen unes al costat de les altres, però no tenen relació entre elles. Encara que hi viuen juntes són independents.

En els éssers vius unicel·lulars la forma ve determinada per l’hàbitat i per la seva necessitat de desplaçament.

L’ameba i el parameci són exemples de protozous.

Éssers vius pluricel·lulars Estan formats per moltes cèl·lules. Com exemples d’éssers pluricel·lulars tenim les plantes i els animals.

• Els éssers pluricel·lulars més senzills tenen les seves cèl·lules molt semblants.

Com que són gairebé iguals no estan especialitzades en fer una funció concreta i cadascuna d’elles fa totes les funcions. Per aquesta raó alguns biòlegs els consideren organismes colonials.

• Els éssers pluricel·lulars més complexes tenen les cèl·lules organitzades i especialitzades en fer funcions determinades. N’hi ha que capten oxigen, que emmagatzemen nutrients, que transporten impulsos nerviosos, etc.

En els éssers pluricel·lulars la forma de les cèl·lules acostuma a estar relacionada amb la funció que realitzen i amb el lloc on estan situades. Les cèl·lules s’ajunten, s’organitzen i s’especialitzen per realitzar una funció comuna. D’aquesta manera formen el teixit.

CFA Mestre Esteve

22

Ciències Naturals. GES 1

El Teixit és un conjunt de cèl·lules semblants que fan una determinada tasca dins de l’organisme.

Cèl·lules de la pell (teixit epitelial): Són planes per poder-se unir de forma compacta i aplanada.

Aquesta és la forma més adequada per poder recobrir un organisme animal o vegetal.

Cèl·lules nervioses (teixit nerviós): Tenen forma estelada amb ramificacions. Aquestes cèl·lules aprofiten les ramificacions per establir connexions entre elles que permetin transmetre l’impuls nerviós per tot el cos.

Cèl·lules sanguínies (teixit sanguini): Els glòbuls blancs tenen forma esfèrica per poder moure’s a la sang i destruir les substàncies perjudicials per a l’organisme.

CFA Mestre Esteve

23

Ciències Naturals. GES 1

Cèl·lules dels músculs (teixit muscular):

Són cèl·lules allargades per poder-se contreure i allargar, produint així el moviment.

Exercici 1 Algunes cèl·lules de l’ull serveixen per distingir el color de les coses. Creus que podrien substituir les cèl·lules de l’esòfag?

Solució No, perquè no estan preparades per fer baixar l’aliment des de la boca fins a l’estómac i aquesta és la funció que haurien de fer a l’esòfag.

Exercici 2 En els vegetals també hi ha especialització de les cèl·lules. Quina és la funció més important que fan les cèl·lules de les arrels?

Quines funcions fan les cèl·lules que hi ha a les flors?

Solució: Les cèl·lules de les arrels agafen l’aigua i l’aliment de la terra.

Algunes cèl·lules de les flors s’encarreguen de la reproducció de la planta.

Així com les cèl·lules s’agrupen formant teixits, els teixits, a la vegada, se situen en una part determinada formant un òrgan.

CFA Mestre Esteve

24

Ciències Naturals. GES 1

L’òrgan és l’agrupació de teixits que realitzen una funció vital específica.

Activitat 13 Què és una colònia?

Activitat 14 Defineix: cèl·lula, teixit, òrgan.

Activitat 15 Quina de les estructures següents és exclusiva de les cèl·lules vegetals?

Ribosomes, Aparell de Golgi, Reticle endoplasmàtic, Vacúols, Paret de cel·lulosa

ACTIVITATS D’E REFORÇ R1

CFA Mestre Esteve

25

Ciències Naturals. GES 1

R2 Defineix les funcions de relació i anomena els tipus que coneguis.

R3 Defineix: Fotosíntesi i respiració cel·lular.

R4 Explica la reproducció asexual cel·lular i posa exemples.

R5 Escriu la reacció química corresponent a la fotosíntesi R6 Escriu la reacció química corresponent a la respiració cel·lular

RECORDA:

CFA Mestre Esteve

26

Ciències Naturals. GES 1

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ A1 Posa si és vertader (V) o fals (F) al costat de cada frase.

• Un microscopi és un instrument òptic • L’objectiu correspon a la part mecànica del microscopi • L’objectiu és una lent del microscopi • L’ocular és un cargol del microscopi • El microscopi òptic augmenta més la figura que el microscopi electrònic A2 Marca la resposta o respostes relacionades amb l’encapçalament de la pregunta.

1.- La cèl·lula és la part més petita dels éssers vius no es coneix la seva activitat apareix per generació espontània tots els éssers vius estan formats per cèl·lules 2.- La membrana plasmàtica controla l’entrada i sortida de substàncies de la cèl·lula envolta el nucli només la tenen un tipus de cèl·lules dóna forma i mobilitat a la cèl·lula 3.- Orgànuls no tenen funcions determinades no n’hi ha a la cèl·lula són estructures petites amb una funció específica estan al citoplasma 4.- Mitocondris no tenen cap funció només els trobem a la cèl·lula animal en ells es produeix la respiració de la cèl·lula en ells es produeix la fotosíntesi 5.- Vacúols només els trobem a les cèl·lules vegetals en ells es produeix la fotosíntesi emmagatzemen substàncies de reserva en ells es fa la digestió dels nutrients 6.- Lisosomes en ells es produeix la respiració de la cèl·lula en ells es fa la digestió dels nutrients emmagatzemen substàncies de reserva no tenen cap funció CFA Mestre Esteve

27

Ciències Naturals. GES 1

7.- Cloroplasts només els trobem a les cèl·lules vegetals en ells es fa la digestió dels nutrients en ells es produeix la fotosíntesi tenen clorofil·la 8.- Centríol només el trobem a les cèl·lules animals en ell es produeix la fotosíntesi emmagatzema substàncies de reserva té relació amb els moviments de la cèl·lula 9.- El nucli conté la cromatina conté l’ADN no intervé en la divisió de la cèl·lula intervé en la divisió de la cèl·lula 10.- Cèl·lula vegetal té cloroplasts té paret cel·lular no té diferències amb la cèl·lula animal no té nucli 11.- La nutrició autòtrofa la fa la cèl·lula animal necessita llum per fer la fotosíntesi consta de fotosíntesi i respiració la fa la cèl·lula vegetal 12.- La nutrició heteròtrofa la fa la cèl·lula animal utilitza matèria orgànica consta de fotosíntesi i respiració la fa la cèl·lula vegetal 13.- Relació de la cèl·lula la cèl·lula no es relaciona amb el medi el moviment vibràtil és una forma de relacionar-se els pseudòpodes són prolongacions del citoplasma la cèl·lula no respon als estímuls 14.- Organització dels éssers vius la colònia és una forma d’organització d’éssers unicel·lulars el éssers unicel·lulars tenen teixits els éssers pluricel·lulars tenen teixits els bacteris són éssers unicel·lulars

CFA Mestre Esteve

28

Ciències Naturals. GES 1

UNITAT 2: La Terra: un planeta habitat Sabem que els éssers vius es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen.

També coneixem de què estan fets i quines reaccions químiques es realitzen en el seu interior. Però encara no sabem com va sorgir el primer ésser viu, si la vida va aparèixer en el nostre planeta o si va arribar de l'exterior. El que sí està clar és que el nostre planeta té éssers vius i que no coneixem cap altre astre on nosaltres puguem viure.

Quan es va formar el nostre planeta, les condicions ambientals que hi havia no permetien la vida. Els canvis que s’hi van anar succeint no depenien només del medi físic, sinó que els primers éssers vius van introduir nous elements a l’atmosfera en un exemple únic d’interacció entre el medi i els éssers vius, que és importantíssima al nostre planeta.

La terra primitiva La Terra primitiva tenia una gran activitat volcànica i les condicions climàtiques eren molt diferents de les de la Terra actual. La temperatura era molt elevada, no hi havia oxigen per respirar, i els meteorits i cometes impactaven freqüentment contra la superfície terrestre. Tot això va ajudar a formar l’estructura del nostre planeta.

Els volcans, igual que actualment, emetien diversos gasos, entre els quals destaquen vapor d’aigua (H2O), metà (CH4), diòxid de carboni (CO2), amoníac (NH3), òxids de nitrogen (N), sofre (S)... Com que no hi havia aigua líquida, resultava impossible l’aparició de la vida tal com la coneixem a la Terra.

Canvis que van fer possible la vida La Terra es va anar refredant, fet que va permetre que l’aigua passés a estat líquid. Amb les primeres tempestes i les primeres pluges, els gasos que es mantenien a la nostra atmosfera primitiva van ser arrossegats fins a l’oceà inicial del nostre planeta. Aquests gasos contenien els bioelements necessaris per formar molècules orgàniques –carboni (C), hidrogen (H), oxigen (O), nitrogen (N)–, les quals, en aquest oceà, van permetre l’aparició de la vida a l’aigua.

CFA Mestre Esteve

29

Ciències Naturals. GES 1

Els coacervats i les primeres cèl·lules Aquestes primeres molècules orgàniques es van anar associant i coordinant fins a formar els coacervats, les primeres estructures moleculars delimitades per una membrana, a partir dels quals van néixer les primeres cèl·lules.

Inicialment, aquestes cèl·lules eren d’alimentació heteròtrofa, és a dir, s’alimentaven de la matèria orgànica que ja es trobava a l’aigua. Després es van desenvolupar els organismes autòtrofs fotosintètics, és a dir, els que eren capaços de fer servir l’energia de la llum solar (per això són fotosintètics) per elaborar-se l’aliment que necessitaven (per això són autòtrofs), amb la qual cosa es va donar un canvi molt important: la fotosíntesi va començar a produir i desprendre l’oxigen dels organismes vegetals.

La nostra atmosfera s’enriqueix amb oxigen L’oxigen originat amb la fotosíntesi es va acumular a l’oceà i, d’allà, va passar a l’atmosfera, i per això ja s’assemblava a l’atmosfera actual. L’oxigen va permetre que es desenvolupessin els organismes aerobis, que el fan servir per respirar i així obtenir energia per dur a terme les funcions vitals. Els organismes vegetals i animals es van adaptar a les noves condicions i van passar del medi aquàtic al medi aeri, de manera que van anar colonitzant els nous hàbitats que oferia el planeta.

CFA Mestre Esteve

30

Ciències Naturals. GES 1

RECORDA A l’atmosfera primitiva de la Terra hi havia molt poc oxigen.

Els volcans aportaven diferents gasos que contenien els elements químics que van formar les molècules orgàniques.

La temperatura de la Terra va anar disminuint, fet que va permetre la formació de pluja.

Les tempestes i la llum solar aportaven molta energia, que va provocar les reaccions entre els gasos.

A l’oceà primitiu es van acumular les primeres molècules orgàniques.

Les primeres cèl·lules no utilitzaven l’oxigen per respirar.

Van aparèixer les cèl·lules que feien la fotosíntesi i l’oxigen es va començar a acumular a l’atmosfera.

Activitat 1 Quines condicions ambientals hi havia a la Terra primitiva?

Activitat 2 Quins gasos emetien els volcans?

Activitat 3 Com apareix l’oxigen a la nostra atmosfera?

Els éssers vius i la seva diversitat La millor riquesa del planeta Terra és la gran diversitat biològica.

Precisament per aquesta raó, una de les prioritats dels científics ha estat classificar i ordenar els diferents organismes per poder-ne entendre millor el funcionament i l’origen. Per això, s’ha definit el concepte d’espècie i s’han agrupat totes les espècies en regnes diferents.

CFA Mestre Esteve

31

Ciències Naturals. GES 1

En biologia, es poden classificar els organismes vius segons l’espècie a la qual pertanyen.

Una espècie és un conjunt d’individus d’aspecte semblant, que comparteixen unes característiques determinades i que, en encreuar-se, donen lloc a descendència fèrtil.

En principi, els individus d’espècies diferents no es poden encreuar, encara que hi ha excepcions, com, per exemple, els individus híbrids. Els híbrids són individus que descendeixen de progenitors de dues espècies diferents, però no són fèrtils, és a dir, no poden tenir descendència; l’exemple més comú d’individu híbrid és el mul.

Dins d'una mateixa espècie es poden distingir grups d’individus amb propietats diferents que reben el nom de races o subespècies

La diversitat biològica Un ecosistema és una unitat formada per una comunitat d'éssers vius (la biocenosi) i el lloc físic on aquests éssers vius viuen i es relacionen (el biòtop).

L'extensió dels ecosistemes és variable. Això significa que alguns són molt grans i altres molt petits. Així podem considerar que un bosc o un llac són exemples d'ecosistemes, però el tronc d'un arbre mort també pot considerarse com un ecosistema.

L'ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d'ecosistemes del món.

La ciència que estudia els ecosistemes és l'ecologia.

Dintre d'un ecosistema, els individus d'una mateixa espècie formen poblacions. El conjunt de diferents poblacions de un ecosistema rep el nom de comunitat. Dos conceptes molt relacionats amb el d'ecosistema són el d'habitat i el de nínxol ecològic.

L’hàbitat és el lloc físic d'un ecosistema on viu una espècie i on es troba adaptada.

El nínxol ecològic és la funció que desenvolupa l'espècie dintre de l'ecosistema, és a dir, com es relaciona amb la resta de la comunitat CFA Mestre Esteve

32

Ciències Naturals. GES 1

La biodiversitat és la diversitat d’espècies que hi ha en un lloc determinat. És alta quan hi ha moltes espècies diferents (una selva verge) i és baixa quan hi ha poques espècies (p.e: un camp de blat, la majoria dels individus són de la mateixa espècie) Avui dia es coneixen aprox. 1,7 milions d’espècies diferents, encara que constantment es descobreixen espècies no descrites abans en zones del planeta poc explorades pels científics.

Malauradament, algunes d’aquestes espècies conegudes (i algunes de desconegudes per la comunitat científica) desapareixen per sempre, en molts casos per culpa de les activitats humanes. Aquest procés de desaparició d’espècies sobre el nostre planeta s’anomena extinció.

Activitat 4 Què és una espècie?

Activitat 5 Quina diferència hi ha entre espècie i híbrid?

Activitat 6 Explica per què és important mantenir la biodiversitat al nostre planeta Activitat 7 situacions Individus A amb individus B: descendents estèrils

conclusions

Individus A amb individus C: No poden tenir descendència Individus B amb individus C: tenen descendents fèrtils

Activitat 8 Cita algunes accions humanes que comportin pèrdua de la biodiversitat Activitat 9 Explica la diferència entre hàbitat i ecosistema

CFA Mestre Esteve

33

Ciències Naturals. GES 1

Nomenclatura de les espècies A l’hora de designar les espècies, cada llengua del món, i fins i tot els dialectes, ho fa de manera diferent. Perquè els científics de tots els països es puguin entendre quan parlen d’una espècie en concret, utilitzen el seu nom científic, que generalment és en llatí.

Per anomenar científicament una espècie, es fan servir dos noms: el primer, escrit en majúscula, correspon al gènere i és compartit per altres espècies; el segon, escrit en minúscula, és el nom específic. Els dos junts determinen el nom de l’espècie.

Quercus robur (roure pènol).

Quercus ilex (alzina).

Les espècies es designen amb dos noms en llatí. En aquest cas, el roure i l’alzina comparteixen el gènere (Quercus) i difereixen en el nom específic (robur per al roure i ilex per a l’alzina). El fet que les dues espècies comparteixin el gènere vol dir que són evolutivament properes.

Canis lupus (llop).

Canis lupus familiaris (gos).

CFA Mestre Esteve

34

Ciències Naturals. GES 1

La taxonomia La taxonomia és la disciplina dins de la biologia que es planteja com a finalitat la classificació dels organismes en categories, també anomenades tàxons.

Cal dir que aquestes categories són conceptes abstractes, que serveixen únicament per posar de manifest semblances i diferències entre els organismes, i els seus graus de parentiu. L'única categoria a la qual es pot donar un significat real és l'espècie.

L'esquema següent presenta les categories taxonòmiques més utilitzades, la seva jerarquia i alguns exemples.

Regne

Animals

Animals

Vegetals

Vegetals

Fongs

Phylum

Cordats

Cordats

Espermatòfits

Espermatòfits

Amastigomicots

Subphylum

Vertebrats

Vertebrats

Angiospermes

Angiospermes

Basidiomicotins

Classe

Mamífers

Aus

Primats

Anseriformes

Fagals

Poals

Agaricals

Família

Hominoidea

Anatidae

Fagaceae

Poaceae

Rusulaceae

Gènere

Homo

Cygnus

Quercus

Triticum

Lactarius

Espècie

Homo sapiens

Cygnus olor

Quercus ilex

Triticum aestivum

Lactarius sanguifluus

Ordre

Dicotiledònies Monocotiledònies

Basidiomicets

Els cinc regnes Hi ha moltes maneres de classificar els éssers vius, però actualment la classificació més acceptada es basa en el parentiu evolutiu.

Així, les espècies més properes en la seva evolució formen part del mateix grup. Per poder decidir si les diferents espècies s’assemblen evolutivament, els científics tenen en compte la semblança de les estructures externes i internes, i el tipus de nutrició que tenen.

D’aquesta manera, segons un conjunt de característiques que són pròpies de cadascun dels grups, podrem classificar totes les espècies en cinc regnes diferents: moneres, protoctists, fongs, plantes i animals.

CFA Mestre Esteve

35

Ciències Naturals. GEES 1

Els viirus Els viruss són estru uctures com mpostes de el mateix materiall que els ésssers vius,, i són els causants c de d moltes malalties m que patim els e humanss, els animals,, les plante es i la resta a d’organissmes ( la grip, els e refredats, l'hepatiitis, la SIDA A, la rubèo ola, el xaram mpió ...).

Hi ha au utors que consideren c els virus com c a organism mes vius i els agrupe en en un re egne diferent dels cinc regnes r esm mentats. No N obstant això, la majoria m de els científiccs no consiideren que e ho siguin n, ja que no n són capaços de du ur a terme totes less funcions vitals (nutrició ó, relació i reproducci r ió). L’única a funció vita al que pod dem atribuiir als virus és la repro oducció.

Així don ncs, els viru us ni es rellacionen amb el med di ni es nodreixen; a més, tots els virus coneguts c són parà àsits obliga ats, i això significa s qu ue necessiiten un hosste per sobreviu ure.

Quan su urten de less cèl·lules es denom minen partíc cules víriqu ues o virion ns. Els viru us no són sensible es als antib biòtics, perr tant per co ombatre le es malaltiess abans essmentades s no serveiix de rés prendre p anttibiòtics.

1. El E regn ne de les mo oneres s El regn ne de les moneress inclou els e organ nismes més primitius des del d punt de d vista de e l’evolucció: els bacteris.

Les mo oneres co orrespone en al regn ne més divers d dell planeta quant a la l nutrició ói l’hàbita at, ja que tenen un n caràcterr ubic, és s a dir, po odem trob bar bacte eris en qualsevvol lloc del planeta a, fins i to ot en zon nes gelades, en zo ones term mals o a l’intestíí dels animals, .... Els bacte eris estan n molt be en adapta ats al medi i poden viure en condicions realment extre emes. S’h han trobatt bacteris als guèisers, g , a tempe eratures properes p als 100 °C, ° o a l’o oceà, en llocs molt prrofunds, amb a presssions ele evadíssim mes. Alguns, fins i tot, es po oden alimenttar de fe erro o sofre, o bé b viure en ambien nts molt àcids. à es Els bacteris b són organism o unicel·llulars am mb estrructura de d cèl·lula a procariota, és a dir, no n tenen un u nucli diferenciat. Són de d mida molt m petita –de fet, f només mesure en entre 0,5 i 5 micròmetr m es (μm) de d llarga ada– i tenen t un na paret cel·lula ar, fetta d’un na CFA Mesttre Esteve

36

Ciències Naturals. GEES 1

substàn ncia anom menada mureïna, m que els protegeixx del med di extern.

Els baccteris es reprodue r eixen asexxualmentt per bipa artició, i d donen lloc c a dues cèl·lule es filles id dèntiques. Mitjança ant aquest procéss, els baccteris dup pliquen la seva a informacció genèttica. Cada informa ació (ADN N) es dessplaça a un u dels extrems de la cè èl·lula, qu ue més ta ard s’acabarà divid dint en dues parts s iguals.

Aquestt procés es e desenvolupa en els passoss següentts: 1. La cèl·lula du uplica la seva s informa ació genè ètica.

2. Cada a informa ació es co ol·loca en n un dels exxtrems de e la cèl·lula mare.

3. La cèl·lula ess divideix en dues parts, i dóna llocc a dos bacteris b fills idèntic cs entre ells e i idèn ntics al bacte eri inicial.

Classificac ció de e les monere m es Hi ha diferents d m maneres de classificar els bacteris. En aque est aparta at, et mostrarem com m els pode em classiificar mitjançant trres criteriss diferentts: segon ns la forma externa a, segonss l’estratè ègia nutrittiva i seg gons la manera de e relacion narse am mb el med di.

Segon ns la forma extterna qu ue presenten els baccteris, els podem classifica c r en quattre tipus diferents: d : 9 Cocs: C ten nen forma a esfèrica a. poden associara -se en p parelles: d diplococs s c cadenes: estreptoccocs ra aïms: esttafilococss.

9 Bacils: B te enen form ma de basstó.

9 Espirils: E t tenen forrma d’esp piral i sole en tenir flagel.

9 Vibrions: V tenen fo orma de bastó b enc corbat.

CFA Mesttre Esteve

37

Ciències Naturals. GES 1

Segons l’estratègia nutritiva També podem classificar els bacteris en dos grups: 9 Bacteris autòtrofs. Aquests bacteris es fabriquen ells mateixos l’aliment que necessiten; els cianobacteris són un exemple de bacteris fotosintètics.

9 Bacteris heteròtrofs. Aquests bacteris, igual que nosaltres, necessiten incorporar l’aliment de l’exterior.

Segons com es relacionen amb el medi Els bacteris presenten diferents formes de vida i diferents maneres de relacionar-se amb el medi, i els podem classificar mitjançant aquest criteri: 9 Paràsits. S’alimenten a costa d’altres éssers vius, als quals causen, per això, un perjudici. A l’ésser humà li provoquen malalties com el tètanus, la tuberculosi o la pneumònia.

9 Simbionts. Són bacteris que viuen amb altres organismes, i tots dos obtenen un benefici mutu gràcies a aquesta convivència; per exemple, constitueixen la flora bacteriana dels nostres intestins.

9 Sapròfits. Aquests bacteris s’alimenten de la matèria orgànica morta.

S’encarreguen de descompondre-la i de transformar-la en matèria inorgànica perquè pugui ser utilitzada de nou pels vegetals. Tenen una funció essencial en el reciclatge de la matèria.

Relacions dels bacteris amb la humanitat La relació dels bacteris amb l'ésser humà en molts casos sembla centrada en el fet de produir malalties. Són els anomenats bacteris patògens. No obstant això, la major part dels bacteris estan implicats en tota una sèrie de processos dels quals obtenim un benefici directe o indirecte.

Hi ha el grup dels bacteris fermentadors, gràcies als quals obtenim el iogurt i alguns tipus de formatges a partir de la llet. També ens permeten fabricar el vinagre a partir del vi.

D'altres viuen associats amb altres organismes, en llocs com l'intestí humà, on formen l'anomenada flora intestinal que ajuda a fer la digestió.

Els bacteris nitrificants viuen a les arrels de certes plantes lleguminoses. Són capaços de passar el nitrogen atmosfèric a nitrats, adobant la terra de forma CFA Mestre Esteve

38

Ciències Naturals. GES 1

natural. Així el poden utilitzar les plantes, i després podrà ser aprofitat pels animals.

Els bacteris sapròfits degraden la matèria orgànica, juntament amb els fongs, fins a deixar lliures els seus components inorgànics que seran utilitzats per altres éssers vius.

Actualment, el coneixement de la biologia d'alguns bacteris ha permès utilitzar-los per a la producció d'antibiòtics, el tractament d'escombraries, la producció de gas metà i, utilitzant tècniques d'enginyeria genètica, per a la producció de substàncies com ara la insulina, l'hormona del creixement, factors de coagulació... que permeten el tractament de malalties com la diabetis, els dèficits de creixement...

Activitat 10 De quantes maneres podem classificar les moneres?

Activitat 11 Quina mida tenen els bacteris?

Activitat 12 Quin tipus de cèl·lules són les moneres?

Quines característiques generals presenten tots els bacteris?

Activitat 13 Per què creus que els bacteris són tan importants per al medi?

Activitat 14 Com es poden desplaçar els bacteris?

Activitat 15 Què significa que els bacteris siguin ubics?

Activitat 16 Què són els antibiòtics? Per a què se solen utilitzar?

Activitat 17 Per què cal posar els aliments a la nevera?

Activitat 18 Explica quins beneficis obtenim dels bacteris

CFA Mestre Esteve

39

Ciències Naturals. GES 1

2. El regne dels protoctists El regne dels protoctists és el grup més heterogeni de tots. Els seus individus tenen en comú que són organismes de cèl·lules eucariotes (cèl·lules amb nucli diferenciat). Però, en realitat, es tracta d’un grup molt divers, ja que uns són unicel·lulars, i d’altres, pluricel·lulars; uns tenen nutrició autòtrofa, i d’altres, heteròtrofa.

La mida dels protoctists també és molt variada: els microscòpics mesuren de 10 μm a 100 μm de llargada, però d’altres són visibles a simple vista, com les algues.

Diferenciem dos grans grups de protoctists segons l’estratègia nutritiva que segueixen: els protozous (tenen una nutrició de tipus heteròtrof) i les algues (tenen una nutrició de tipus autòtrof).

Els protozous Els protozous són organismes eucariotes, unicel·lulars i heteròtrofs. Com que solen viure en un medi aquós, presenten unes estructures cel·lulars que els permeten moure-s’hi, com, per exemple, els cilis i els flagels. Més de la meitat dels protozous descrits són paràsits i alguns causen malalties a l’espècie humana.

reproducció dels protozous Els protozous es poden reproduir de manera sexual per mitjà de la conjugació, o bé de manera asexual, mitjançant la divisió binària o l’esporulació.

Reproducció asexual En la divisió binària, la multiplicació de la cèl·lula original permet obtenir dues cèl·lules filles de mida igual i idèntiques entre elles i a la cèl·lula mare (és un procés equivalent al de la bipartició dels bacteris).

En l’esporulació, a partir d’una cèl·lula original, es formen quatre cèl·lules filles idèntiques entre elles i a la cèl·lula inicial.

CFA Mestre Esteve

40

Ciències Naturals. GES 1

Reproducció sexual En la conjugació, dues cèl·lules s’intercanvien el material genètic. La conjugació és un procés complex en el qual dos protozous ciliats intercanvien el material genètic sense que això impliqui un augment del nombre d’individus. Al final del procés continuarem tenint dos individus, però seran diferents genèticament dels individus originals. Aquest procés contribueix a augmentar la variabilitat genètica de l’espècie, fet que n’ajuda a garantir la supervivència.

Estructures cel·lulars que permeten el desplaçament Cilis Estructures en forma d’apèndix, molt abundants i curtes, situades per tota la membrana d’algunes cèl·lules; mitjançant moviments compassats, permeten el desplaçament de les cèl·lules en un medi aquós.

Flagels Estructures llargues en forma de fuet; hi sol haver un o dos flagels a la membrana d’algunes cèl·lules, a les quals permeten el desplaçament en medis aquosos mitjançant moviments bruscos i repetitius.

Pseudòpodes Prolongacions de la membrana de la cèl·lula que s’assemblen, per la utilitat, als peus; mitjançant aquestes prolongacions, algunes cèl·lules es desplacen arrossegant-se pel medi

Classificació dels protozous Segons la manera com es desplacen els protozous pel medi, els podem classificar en quatre grups diferents: CFA Mestre Esteve

41

Ciències Naturals. GES 1

La malària La malària és una malaltia causada per un protozou (Plasmodium falciparum) que transmet un mosquit del gènere Anopheles quan pica les persones.

La malària és present en zones temperades del planeta (sobretot a l’Àfrica) i cada any s’infecten uns dos-cents milions de persones a tot el món, de les quals uns tres milions moren, especialment infants i gent gran.

Mosquit anòfel (Anopheles) CFA Mestre Esteve

42

Ciències Naturals. GEES 1

Les allgues Les alg gues són organism mes proto octists, eu ucariotes i autòtrofs. Algunes són pluricell·lulars, i d’altres, unicel·lulars.

r reprod ducció ó de les s algu ues Les alg gues es poden p rep produir de e manera a sexual per p mitjà de la fecundació, o bé de e manera a asexual per mitjà à de la fra agmentacció o l’esp porulació ó.

Repro roducció sexual En la fecundació f ó, dues cèll·lules sexu uals es fusione en i donen n lloc a un zzigot (una cèl·lula a), que es desenvolu uparà fins a converrtir-se en una u alga no ova i difere ent de les due es algues originals.

Cèl·lulles sexualss unint-se p per formarr un individ du nou.

Repro roducció asexuall En la fragmen f tació, mitjtjançant la ruptura de l’alg ga originall, es forma,, de cada fragme ent, una alga a nova i idèntica a l’alga mare.

Repro oducció d’u una alga p per Fragm mentació

Reprroducció ó asexua al En l’e esporula ació, l’algaa mare origgina esporres, que, ig gual que le es llavors d’una d planta a, es desenvoluparan n i donaran n lloc, cada c una, a una alga a nova i idè èntica a l’alga original.

L’alga a mare form ma espore es que, qua an germinin, seran n capaces d de donar llloc a una alga a nova i idèntica a l’alga orig ginal.

CFA Mesttre Esteve

43

Ciències Naturals. GEES 1

A Algues s unicel·lula ars Les alg gues uniccel·lulars són organismes microscòp m pics que vviuen en medis aquoso os o molt humits. Algunes A c classes d’algues d p poden viu ure de ma anera organittzada form mant colò ònies filam mentoses s. Poden ser mòbils, si pre esenten estructures com m els flag gels o ells cilis, que q els permeten p n moure’s s pel me edi a ca as prese enten adaptacions que els e aquós, o bé immòbils,, i en aquest p de la superfície de e l’aigua, per poder fer la permetten estarr-se a prop fotosíntesi gràciies a la llum solar. eferim a les alg gues unicel·lularss de l’a aigua, parlem del d Quan ens re b tròffica dels ecosistem e mes marin ns i d’aigua dolça. fitoplàncton, que és la base

Algues s flagel·la ades. Só ón Algue es grogu ues o dia atomees. Son unicel·llulars i fla agel·ladess. Formen unice el·lulars. Presenten P n un esto oig de part de el plàncton sílice i un pigm ment fotosintètic gro g guencc.

Formen part del d plànctton.

Les alg gues tene en diferents estratègies pe er poder-sse mante enir suspe eses a l’aigua i no preccipitar al fons f atrettes per la a força de e la grave etat. Algu unes algues tenen cillis, i d’altrres, petite es bombo olles d’airre

A Algues s pluriicel·lullars Algune es person nes les podrien p confondre e amb less plantess, però a diferènccia d’aques tes, less algues pluricel·lu ulars no presenten teixits vveritables s, és a dir, no tene en ni fulle es, ni arre els, ni tige es autènttiques, tot i que prresenten estructures molt semblan nts, i aixíí to tes les cèl·lules duen a terme to otes les ns, com són s la ca aptació de d nutrien nts, la fo otosíntesii, la resp piració, ettc. funcion Aquestt tipus d’’organitza ació prop pi de les algues rep el no om d’esttructura de d tal·lus. gues pluriicel·lularss són imm mòbils i, per p tant, es e troben n fixes al substrat, Les alg on els pugui p toccar la llum m solar pe er poder fer f la foto osíntesi.

Hi ha algues a de e mides molt m diverses: des d’uns quants centímetres fins als 100 me etres de llargada.

Podem m classificcar les alg gues plurricel·lulars s en tres grups differents, segons s quin sig gui el color dels pigments fotosintèt f tics més abundants en les seves estructures: CFA Mesttre Esteve

44

Ciències Naturals. GEES 1

Algue es verde es

Poden ser s unicel·lu ulars (planctòniques) o pluricel·llulars (bentòniiques) i en elles pre edomina ell pigmentt verd anomen nat clorofil·lla. (d’això prové p el nom).

Algues brunes

A Algues v vermelles s

Son pluricel·lula ars Presenten cloro ofil·la i un ment marró,, la pigm ficoxantina.

Malg grat que ten nen clorofil·la, l’aspecte final de d l’alga és s marró, a causa a de la presè ència d’aquest segon n pigm ment.

Pode en viure fixxades al fon ns (benttòniques) o surant en n el mar.

Son pluricel·lullars Pressenten clorrofil·la i un pigm ment verme ell, la ficoe eritrina.

En aquest a cas, igual que e en l’ante erior, enca ara que ting gui cloro ofil·la, l’asp pecte final de l’alga a és verme ellós.

Algu unes acumulen carb bonats pel q que contribueixen a formar ells escu ulls coral·lin ns. .

Són ben ntòniques , es a dir viuen v als fo ons marins s, també an nomenat la a zona bèn ntica

C Curios sitats Les ma arees ve ermelles Les alg gues verrmelles són s les responsab r bles del fenomen n conegu ut com le es mareess vermellles.

De veg gades, si les con ndicions ambienta als són favorable f s, hi pott haver un u augme ent exage erat del nombre n d d’algues vermelles v s al mar, i li confe fereixen un u aspecte e vermelllós (d’aixxò prové el nom de d marea a vermellla). És un n fenome en naturall que sol passar p en zones temperad t des del pllaneta.

Les alg gues com m un rec curs En algu uns païso os, especcialment els e asiàtic cs, és co omú el con nsum d’a algues com a aliment. De fet, el e seu cu ultiu i con nsum actu ualment ss’està es stenent per tot el planeta. p A més de d l’ús alimentari a i, les alg gues tam mbé tenen n diferen nts aplicaccions mollt importa ants tant per a la indústria a farmacè èutica com per a la cosmèttica.

CFA Mesttre Esteve

45

Ciències Naturals. GES 1

Activitat 19 Com es poden classificar els protoctists?

Activitat 20 Quines característiques presenten els protozous?

Activitat 21 Quin criteri de classificació utilitzem per als protozous? Podries esmentar algun altre criteri de classificació?

Activitat 22 Sabem que hi ha una gran diversitat de mides en el regne dels protoctists, però, és possible veure un protozou a simple vista?

Activitat 23 Com podem classificar les algues?

Activitat 24 Per què les algues no són plantes?

Activitat 25 Quins usos podem donar a les algues?

Activitat 26 Quins ambients colonitzen les algues?

Activitat 27 Per qué no totes les algues son verdes, encara que tinguin clorofil·la?

Activitat 28 Classifica aquestes algues: enciam de mar, Diatomea, Coralina

CFA Mestre Esteve

46

Ciències Naturals. GEES 1

3. El E regn ne dels fong gs Els fongs són organisme es eucario otes i hetteròtrofs, i poden sser unice el·lulars or part de fongs só ón terresttres –norm malment viuen o pluriccel·lulars.. La majo en zones humid des i temp perades– –, encara que exissteixen algunes es spècies aquàtiq ques. ¾ E Els fongs unicel·lulars són els e llevatts. Es fan n servir en diferents p processos s industria als per a l’elabora ació d’alguns productes alim mentaris,, c com el pa a, la cerve esa, etc. ¾ E Els fongs pluricel·lu ulars form men un grup força a divers. Igual que e les a algues plu uricel·lula ars, tenen n estructu ura de tal·lus, que s’organittza fo ormant un conjuntt de filam ments ano omenats hifes, h que e, al seu torn, t s s’entrellac cen i form men un em mbull de filaments f s anomen nat miceli. De fet, el m miceli correspon al cos reall del fong g i pot asssolir gran ns extensions, finss i to ot d’uns quants q qu uilòmetre es de llarg g.

Mo orfolo ogia Els fongs plurricel·lulars estan constituïtss per filame ents de cèll·lules anomenad des hifes. E El seu conjjunt es denomina miceli. En n moltes es spècies de fongs, els anomenatts fongs su uperiors, a partir del miceli m subte errani s'oriigina un òrgan reprroductor ae eri anomen nat bolet, en el qual es pot distingir el pe eu i el barret.

El cos dells fongs co orrespon all miceli, que està compost c pe er uns filam ments anomenatts hifes.

N Nutrici ió. Com m es nodrreixen mittjançant digestió d e externa precisen p d de

llocs on n hagi molta m matè èria orgànica i aig gua. Per això viue en en lloc cs humitss i sense necessitat de llum. Sego ons el tip pus de matèria m orgànica de d la qu ual s'alime enten es distingeix d xen tres tiipus:

¾ Fongs F s sapròf fits o de escom mponed dors S’alime enten de la matèria orgànica morta a en desccomposicció (restes s de fulle es, excrem ments, animals mo orts, etc.)). Els fon ngs saprò òfits secre eten al medi m extern unes substànci s es que digereixe d n la mattèria orgà ànica i la a descom mponen en e t el procé sals miinerals. Mitjançan M és de des scompossició de la a matèria a, els fong gs capten els nutrie ents que aquesta conté i deixen d al medi les sals minerals.

CFA Mesttre Esteve

47

Ciències Naturals. GEES 1

Juntament amb els bacteris sapròfits, só ón escompon nedors de e la de ma atèria org gànica. Le es floridures constitueix xen un e fong sapròfit. exemple de

Els fon ngs sapròfits secrete en al medi exttern unes substàncies s qu ue digereiixen la matèria a orgànicca i la descom mponen en sa als minera als

La penicil··lina és un u antibiòtic prroduït p per una a floridu ura (P Penicillium m chrysog genum, un u fo ong plu uricel·lular sapròfiit), per d descobert Alexand der F Fleming.

L La penicill·lina és el prrimer an ntibiòtic utilitzat u p per co ombatre m malalties bacteriane es.

A Aquestes ia altres florid dures ta ambé creixxen sobre el e pa i altre es tip pus d’alim ments –que e aleshore es no són apte es per cons sumir–, o bé b crreixen ssobre d’a altres qu ue trransformen n en alime ents amb un u va alor afegitt, com, pe er exemplle, en n algun tip pus de form matge.

¾ Fongs paràsits S’alim menten d’altres ésssers viuss, als qua als cause en un pe erjudici. Els hosstes pode en ser animals o vegeta als. el Produ ueixen malalties m i plaguess. Per exemple e rovell,, el carbó ó i la banya del sègol qu ue ataque en als ce ereals, el míldiu de e la vinya a i els fongs de le es tinyess. Un altre exemple e és el fon ng Epidermophyto on flocco osum, que caus sa el pe eu d’atletta als hum mans, un na infecció que afe ecta la pe ell dels peus. p Ens podem m contagia ar d’aque est fong si hi enttrem en contacte quan en ns trobem m en lloccs molt humits h i transitats per molta gentt, com le es piscines i els banys públics. Per això ò és mo olt importtant que sempre que vag gis a aqu uests lloccs duguiss posad des les sabatille es adequ uades per evitar el contag gi.

CFA Mesttre Esteve

48

Ciències Naturals. GES 1

¾ Fongs simbionts Viuen associats a altres organismes, principalment vegetals i algues, de manera que tots dos n’obtenen un benefici mutu, el que s'anomena simbiosi. És el cas dels fongs dels líquens (simbiosis d'algues amb fongs). Un altre exemple molt conegut són les micorizes del pi amb el rovelló. El pi passa aliment ja elaborat al fong per les arrels, mentre que el fong proporciona a les arrels del pi aigua i sals minerals que recull del medi a través de les hifes.

El conjunt d’arrels i hifes en associació simbiòtica rep el nom de micorizes.

Els líquens són un altre exemple de simbiosi.

La relació s’estableix entre un fong i una alga. Aquesta relació entre tots dos és tan estreta que, junts, arriben a formar un tal·lus diferenciat. Se solen trobar enganxats a la superfície de les roques o als troncs dels arbres. Hi ha molts tipus de líquens diferents, segons l’alga i el fong implicats en la simbiosi. L’alga proporciona aliment al fong mitjançant la fotosíntesi, i el fong proporciona aigua (que obté de la pluja) i sals minerals a l’alga. Els líquens són molt sensibles a la contaminació atmosfèrica; per això constitueixen un bon indicador de la qualitat ambiental.

reproducció dels fongs Els fongs unicel·lulars es reprodueixen asexualment per gemmació. Els pluricel·lulars es reprodueixen asexuadament per espores genèticament idèntiques al seu progenitor, que apareixen en l'extrem d'unes hifes especials, per fragmentació o bé sexualment, per altre tipus de espores, genèticament diferents al progenitor i diferents entre si. En alguns fongs, com la floridura del pa, s'alterna la reproducció asexual amb la reproducció sexual. això s'anomena reproducció alternant.

CFA Mestre Esteve

49

Ciències Naturals. GES 1

Reproducció asexual En la gemmació, forma de reproducció dels fongs unicel·lulars, la cèl·lula mare desenvolupa una protuberància que dóna lloc a la cèl·lula filla, que es desprendrà i donarà lloc a un fong nou i independent.

De la cèl·lula mare es forma la cèl·lula filla en un extrem, que es desprendrà i donarà lloc a una cèl·lula independent i idèntica a la cèl·lula mare. (Els llevats)

En la fragmentació, forma de reproducció dels fongs pluricel·lulars, els micelis es poden trencar en diferents fragments, i cada un dóna lloc a un individu independent.

Els fongs pluricel·lulars es poden reproduir asexualment per fragmentació. Els micelis es poden trencar en diferents trossos i de cada tros es podrà formar un fong nou, independent i idèntic al fong inicial.

Reproducció sexual Els fongs pluricel·lulars es poden reproduir per esporulació; desenvolupen un aparell reproductor, els bolets, en què se situen els basidis, que formen les espores (estructures molt resistents i microscòpiques). Les espores es dispersen pel medi i, en germinar, donen lloc a una nova hifa que, quan es desenvolupa, forma un miceli (un fong nou).

CFA Mestre Esteve

50

Ciències Naturals. GES 1

Procés d’esporulació. Els bolets tenen una vida molt curta i s’hi situen els basidis, que formen les espores. De cada espora germina una hifa que, al seu torn, dóna lloc a un miceli.

Els fongs no són vegetals!

Erròniament es pot pensar que els fongs pertanyen al regne de les plantes, però el cert és que els fongs formen un regne a part per diverses diferències en l’estructura i en el metabolisme. La diferència més destacada entre els dos grups és que els fongs són sempre de nutrició heteròtrofa, mentre que les plantes són sempre de nutrició autòtrofa.

Els bolets no són els fongs!

Cal no confondre els bolets amb els fongs! Els fongs són els organismes i la seva forma correspon als micelis, mentre que els bolets són merament l’estructura reproductora dels fongs, així que mai no són organismes per si mateixos.

CFA Mestre Esteve

51

Ciències Naturals. GEES 1

Segon ns el tip pus d'hifes i d'e espores s es distingeixe en tres classes s

F Floridura de el pa

Penicilliu um

Xampiny yó

Ficomic cets o fong gs inferiors s. Presen nten hifess sense envans, és a dir sense les m membranes s e separen n plasmàtiques que les sevves cèl·lules. Per exemple e el míld diu de la a vinya qu ue presentta esporess mòbils amb dos flagels, i ura blan nca de el la floridu pa que presenta a esporess sense fla agels.

Ascomicets.

Presenten n amb envans hifes (septades) i les seves esporess es formen f a l'interiorr de cèl·lules especia als en form ma d'estoig g, anomen nades ascs s o formen filamentts nomenats conidiss.

Uns só ón unicel·lulars com m els lleva ats i alttres són n pluricel··lulars com c les múrgole es, les tòffones o el e Penicilliium que és e el producttor de l'antibiòtic "penicil··lina".

Basidio omicets. Presente en hifes amb envan ns (septad des) i les seve es esporess es formen a l'exterio or d'una a cèl·lule es especia als anomenade es basidis. Son plu uricel·lularss.

Uns d donen llo oc a boletts comesttibles, com m el bolet de d card, el rove elló, e el xampin nyó i la lle enega, etcc.

Uns a altres formen boletts tòxics, com la a farinerra borda, el reig bord, b o el e ent). matage

Els fo ongs com c a aliment a t Molts fongs f só ón comesstibles. De D fet, la a part co omestible e és el bolet, b que e corresp pon a l’ap parell rep productorr del fong i que soll ser méss visible.

Això no o obstant, hi ha altres a bollets que no tenen n cap vallor gastro onòmic i.... compte e! Algunss poden ser verin nosos. Pe er això, és é molt iimportantt no toca ar cap bo olet, i enca ara menyys menjarr-ne cap que no es e conegu ui del tot.

L’Aman nita phallo oides (Fariinera bord da) és l’esspècie de bolet veriinós que més morts causa c en ingerir-lo, in ja j que és fàcil confond dre’l am mb altre es espè ècies comestiibles.

CFA Mesttre Esteve

52

Ciències Naturals. GES 1

ACTIVITATS Activitat 29 Quines característiques presenta un fong?

Activitat 30 És el mateix un bolet que un fong?

Activitat 31 Quines parts formen un fong pluricel·lular?

Activitat 32 Com es poden reproduir els fongs?

ACTIVITATS FINALS (REPÀS) Activitat 33 Com anomenem les espècies? Quina característica tenen dues espècies que comparteixen el mateix nom de gènere?

Activitat 34 Digues en quins regnes podem classificar els organismes vius i posa dos exemples de cada un.

Activitat 35 Per què diem que els virus no són organismes vius?

Activitat 36 Classifica els organismes següents segons el regne al qual pertanyen: imatge al moodle!

Activitat 37 Com saps, els organismes es classifiquen segons un criteri evolutiu. Crea una classificació alternativa dels éssers vius i explica el criteri sobre el qual bases aquesta classificació.

Activitat 38 Com es poden desplaçar els bacteris?

CFA Mestre Esteve

53

Ciències Naturals. GES 1

Activitat 39 Què significa que els bacteris siguin ubics?

Activitat 40 Què són els antibiòtics? Per a què se solen utilitzar?

Activitat 41 Per què cal posar els aliments a la nevera?

Activitat 42 Per què els nutricionistes ens recomanen menjar iogurts? Quins beneficis ens aporten?

Activitat 43 Busca informació sobre la malària. Digues quins països són els més afectats, quins símptomes presenta la malaltia, i com es pot tractar i prevenir.

Activitat 44 Quines característiques presenten els protoctists en general?

Activitat 45 Què vol dir que les algues tenen una estructura de tal·lus?

Activitat 46 Per què les algues necessiten situar-se a prop de la superfície de l’aigua en què habiten?

Activitat 47 Habitualment s’han relacionat els fongs amb el grup dels vegetals, ja que tots dos són organismes immòbils i presenten un aspecte similar. No obstant això, hi ha diferències importants entre els dos grups. Copia la taula següent a la llibreta i completa-la:

CFA Mestre Esteve

54

Ciències Naturals. GES 1

Activitat 48 Per què són tan importants els fongs per als ecosistemes?

Activitat 49 Què pensaries de la qualitat ambiental d’un lloc en què hi hagués gran quantitat de líquens? Justificaho.

Activitat 50 Com classifiquem els fongs?

Activitat 51 Els líquens són un tipus de fongs?

Activitat 52 Quina diferència hi ha entre un cianobacteri i una alga unicel·lular? I quines són les similituds?

Activitat 53 Quines cèl·lules tenen paret cel·lular?

Activitat 54 Marca les caselles corresponents a cada grup:

CFA Mestre Esteve

55

Ciències Naturals. GES 1

4. El regne vegetal Actualment hi ha descrites unes 290 000 espècies de plantes diferents, que s’integren en un regne propi. Malgrat la gran varietat de formes i mides, totes tenen en comú que són organismes estàtics, tenen teixits especialitzats en diferents funcions i són fotosintètiques, és a dir, necessiten la llum solar per poder fabricar el seu propi aliment.

Característiques del regne vegetal El regne de les plantes és un grup molt divers d’espècies que es caracteritzen per fer la fotosíntesi i per tenir teixits veritables.

Evolutivament, les plantes procedeixen d’un grup d’algues pluricel·lulars que es van independitzar de l’aigua fa uns 500 milions d’anys. A partir d’un avantpassat comú, independent del medi aquàtic, van sorgir les molses i les falgueres; aquestes, més tard, van evolucionar i van donar lloc a les plantes superiors.

La ciència que s’encarrega de classificar i d’estudiar el funcionament de les plantes s’anomena botànica.

Les plantes són organismes pluricel·lulars de cèl·lules eucariotes, de tipus vegetal, organitzades en teixits veritables, que, al seu torn, formen diferents òrgans. Fan la fotosíntesi, per això tenen nutrició autòtrofa.

Hi ha una gran diversitat de formes i estructures vegetals agrupades en diferents espècies.

Actualment, s’han descrit unes 290 000 espècies vegetals diferents, la major part de les quals són terrestres.

Un vegetal, excepte els briòfits, té estructura de corm, és a dir, s’hi poden diferenciar les parts fonamentals següents:

Fulles Òrgans on la planta produeix la matèria orgànica que necessita mitjançant el procés de la fotosíntesi.

A les cèl·lules de les fulles hi ha la clorofil·la, que és l’encarregada de dur a terme aquest procés amb l’ajuda de la llum solar.

Tija Òrgan en què es localitzen els vasos conductors (floema i xilema) pels quals circula la saba, de manera que connecta les arrels amb les fulles, que estan ancorades a la tija i, així, la tija i les fulles formen la part aèria de la planta.

Arrel Òrgan subterrani dels vegetals que té les funcions de: 1. Fixar la planta al sòl.

2. Permetre l’absorció de les sals minerals i l’aigua per al desenvolupament correcte de la planta (aquest líquid s’anomena saba).

3. Acumular reserves energètiques que la planta podrà utilitzar en un futur. amb les fulles, que estan ancorades a la tija i, així, la tija i les fulles formen la part aèria de la planta.

CFA Mestre Esteve

56

Ciències Naturals. GES 1

CFA Mestre Esteve

57

Ciències Naturals. GES 1

5. El regne animal Els animals tenen la capacitat de moure’s i buscar aliment, i presenten una gran diversitat: n’hi ha que viuen a l’aigua, d’altres es desplacen per l’aire i d’altres habiten a la terra.

També es nodreixen de maneres diferents: uns s’alimenten de plantes; d’altres, d’altres animals...

El regne dels animals és el més nombrós i és el regne del qual es coneixen més espècies.

Els animals són organismes pluricel·lulars, de nutrició heteròtrofa, i es relacionen amb el seu medi extern –per exemple, per aconseguir aliment– i amb el seu propi medi intern –per exemple, s’envia més volum de sang a l’aparell digestiu per digerir aquest aliment–. Es reprodueixen sexualment, encara que alguns presenten reproducció asexual.

Els animals poden obtenir l’aliment de maneres diferents, però sempre s’alimenten d’altres éssers vius.

Per tant, els animals compleixen les tres funcions que els caracteritzen com a éssers vius: funció de nutrició, funció de reproducció i funció de relació.

Després de la fecundació, el zigot es comença a dividir; per això els animals són pluricel·lulars

La funció de nutrició en els animals

Proporció del nombre d’espècies dins del regne dels animals.

CFA Mestre Esteve

58

Ciències Naturals. GES 1

CFA Mestre Esteve

59

Ciències Naturals. GES 1

Annex: LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ Els científics del segle XIX van ser els primers que van considerar que les pedres amb formes d’animals no eren el resultat casual de l’erosió, sinó que eren organismes petrificats, els anomenats fòssils. Com que alguns presentaven formes que no tenien cap dels organismes vius coneguts, com per exemple, els fòssils de dinosaures, van arribar a la conclusió que les espècies no havien restat immutables des de l’ inici de la vida a la Terra, sinó que amb el temps havien anat canviant i transformant-se en d’altres, és a dir, havien evolucionat.

L’evolució és el procés de transformació d’unes espècies en unes altres, a través de l’acumulació de les petites diferències que apareixen entre una generació i la següent.

L’explicació clàssica sobre com es produeix l’evolució la devem a Charles Darwin (18091882), que la va exposar en el llibre <<L’origen de les espècies>>. En honor al seu autor, aquesta teoria rep el nom de darwinisme. Les tres idees bàsiques de la teoria són: 1. Totes les espècies tenen una taxa alta de reproducció. És a dir, generen més descendents dels que poden viure amb l’aliment existent.

2. La variabilitat de la descendència. Els descendents d’una mateixa parella no són iguals, sinó que presenten diferències entre ells. Uns són més aptes per fer unes accions i d’altres ho són per fer-ne d’altres.

3. La selecció natural. Entre els descendents generalment es desencadena una <<lluita per la supervivència>> que guanyen els que tenen les característiques més avantatjoses per a un moment determinat. Només els que sobreviuen transmeten les seves característiques a la generació següent. D’aquesta manera, les espècies es van transformant.

Proposta de treball d’investigació: Partint de textos de Darwin, reconstruir algunes de les seves recerques o observacions .

CFA Mestre Esteve

60