Història II (dossier n. 1)

CFA Mestre Esteve 2011-2012 GRADUAT D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA (GES) - ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

NIVELL II

HISTÒRIA II

Història II

Unitat Didàctica

1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM : LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I LA REVOLUCIÓ FRANCESA

2

Història II

1. La Revolució Industrial L’augment de persones, l’increment de producció del camp i l’existència de capitals derivats dels comerç són algunes de las causes que incideixen de ple sobre el fenomen històric de la primera industrialització.

Paisatge industrial

Concepte Amb el nom de Revolució Industrial es designa el procés a través del qual, mitjançant una nova font d’energia diferent de l’animal, l’humana o l’eòlica, la calor es transforma en treball mecànic i s’aplica al funcionament d’una màquina, aconseguint per primer cop produir objectes en gran quantitat.

Es tracta d’una autèntica revolució que arriba fins avui i que no es refereix només a canvis tècnics de producció, sinó que té conseqüències múltiples i ho capgira tot: la manera i el lloc de viure, les tècniques del transport, les societats i les formes de pensar.

Cronologia La primera fase de la Revolució Industrial –període en el qual la font d’energia principal va ser el carbó- abasta des dels volts del 1770 fins aproximadament el 1880. A partir d’aquesta darrera data hi ha una nova expansió industrial que es caracteritza per l’ús de l’electricitat i el petroli com a fonts d’energia. Tanmateix però, el vapor encara té molta importància avui: tant a les centrals tèrmiques clàssiques com a les centrals nuclears és el vehicle per obtenir el moviment de la turbina i, per tant, del corrent elèctric.

G

eografia de la primera fase de la Revolució Industrial

La Primera Revolució Industrial va ser un fenomen exclusivament europeu en el qual d estaca com a pioner el paper representat per Anglaterra. Fou allí, durant la segona meitat del s. XVIII, on es va obrir les portes de l’era industrial: la màquina de vapor de James Watt, millorada a partir dels 1769, en constitueix el símbol màxim.

3

Història II

Activitats LA MÀQUINA DE VAPOR

Parts d’una màquina de vapor La primera màquina de vapor ideada per James Watt és el símbol que obre la porta de l’Edat Contemporània. És la primera màquina de la història que no es movia ni per la força eòlica, ni per l’esforç humà.

1. Quines et sembla que van ser les conseqüències econòmiques del descobriment d’aquesta màquina moguda a vapor?

La resta d’Europa va seguir l’exemple anglès amb retard: França, els Països Baixos, el Piemont i més tard, Rússia i Espanya. Així doncs, es pot dir que la primera fase de la Revolució Industrial es va estendre per les zones adjacents del mar del Nord i l’Atlàntic.

L’espai mediterrani s’industrialitza més tard.

En general, i especialment en els primers temps, les indústries es van concentrar a la vora de les antigues mines de carbó, ja que així abaratien l’obtenció de la font d’energia, atès que el carbó es feia servir per escalfar l’aigua i obtenir-ne el vapor.

Les dues primeres indústries on es va aplicar el vapor com a força mecànica van ser la tèxtil –en especial la del cotó- i la siderúrgica.

E

l tèxtil

En anglès, take-off designa un punt d'enlairament irreversible. És el moment precís e n què el tren d'aterratge d'una aeronau deixa de tocar el terra. En la indústria, un take-off és un sector que inicia una transformació de manera imparable. El primer takeoff fou el tèxtil, concretament en el subsector del cotó.

4

Història II

La importància del cotó deriva de la seva capacitat de generació d'excedent econòmic que fa possible ben aviat l'autofinançament. El tèxtil britànic aleshores obtenia beneficis del 30 al 50% en primera línia de distribució, i excepcionalment del 150 %. Avui aquest marge de guany és menor del 5 %. Doncs, d'aquest excedent econòmic sortí una gran capacitat de finançament per a introduir innovacions tecnològiques.

El sector del cotó és el mirall perfecte per veure com actua la revolució cientificotecnològica projectada a la indústria. El cotó també és un sector industrial que potencia el mercat al màxim. Primer va integrar un mercat metropolità i, després, quan aquest mercat va estar saturat, permeté l'exportació a gran escala. Al mateix temps, el Regne Unit va forjar un vast imperi colonial.

El cotoner és un sector que potencia el mercat, perquè els productes de cotó són de primera necessitat i de consum de masses. El cotó va esdevenir un producte relativament barat i assequible i que procura béns que fins i tot tenen avantatges higiènics o sanitaris. L'ús de la roba interior es va estendre a tota la població. El mercat es va abocar al cotó i el sector va créixer vertiginosament.

En el sector cotoner es donen dues operacions separades: la fabricació de filats de cotó, generalment una feina d'homes, i l'elaboració de teixits de cotó amb els filats, tradicionalment feina de dones. Tant en l'una operació com en l'altra els progressos tècnics van ser immensos.

La spinning jenny de Hargreaves (1764)

Pel que fa a la fabricació de filats, la llançadora de volant de John Kay va substituir el teler manual, fet que va multiplicar el volum de producció i la taxa de productivitat.

Pel que fa a l'elaboració de teixits de cotó aparegueren les jenny, anomenades així a causa del malnom de les operàries dels filats. La spinning jenny de Hargreaves (1764) tenia vuit fusos i la mule jenny de S. Cromton (1779) va arribar a tenir 2.000 fusos simultanis. El 1768 Arkwraight va aplicar la water frame a les filoses, i més tard s'hi va aplicar l'energia de vapor. El 1785 va aparèixer el teler mecànic d'Edmund Cartwright, i més tard el teler de vapor de Jacquard.

Tots aquests progressos van fer baixar el nombre de les plantilles de treballadors. El creixement del sector cotoner va ser tan ràpid que arribà un moment que no va poder més. Aleshores, la siderúrgia n'agafà el relleu.

5

Història II

Activitats LA INDÚSTRIA TÈXTIL (I)

1. Explica de forma global, els canvis en l’organització de la indústria tèxtil que s’observen en el quadre i situal’s en els seu context històric.

2. Exposa amb detall les diferències entre sistema domèstic-sistema fabril, energia hidràulica-màquina de vapor, mercat local-mercat nacional.

3. Explica el naixement i el desenvolupament de la indústria tèxtil a Gran Bretanya i les condicions de treball dels obrers en els inicis de la industrialització.

L

a siderúrgia

La siderúrgia usa el carbó com a font d'energia calorífica per convertir el mineral de ferro en primera matèria industrial. A l'edat moderna es van fer els primers forns de fosa del ferro. Però aquest ferro es contaminava a la forja amb el contacte amb el carbó. Al segle XVIII, la farga catalana millorà molt el ferro industrial. Però encara no n'hi havia prou. Fonedors gal·lesos com A. Darby van millorar la farga i van aconseguir d'eliminar els sulfurs del carbó que contaminaven el ferro industrial. Van obtenir el carbó de coc o hulla destil·lada.

6

Forn de Darby

Història II

Però el ferro encara es malmetia i s'havia de depurar. Dos enginyers industrials anglesos gairebé se'n van sortir. Henry Cort i Peter Ontons inventaren els procediments de laminatge i pudelació. Introduïren dins l'alt forn un sistema de batement per fer desaparèixer l'escòria del ferro, amb la qual cosa obtingueren un ferro amb baix contingut de carboni.

El 1856, els enginyers J. Nielson, suec, i H. Bessemer, anglès, van obtenir l'acer. Van col·locar dins l'alt forn un potent corrent d'aire, mogut amb la força del vapor, per treure les impureses del ferro i donar més fortalesa al material resultant. Més endavant, Siemens injectaria aquest corrent d'aire amb energia elèctrica.

L

a revolució dels transports: ferroviaris i naviliers

El ferrocarril A les mines angleses ja feia temps que existien vagonetes sobre carrils tirades per persones o cavalls amb la finalitat de transportar el mineral. L’origen del ferrocarril precisament s’ha de buscar en la idea dels propietaris de les mines de substituir la tracció animal o humana per una màquina moguda pel vapor. El primer assaig d’un ferrocarril de vapor es deu a Richard Trevithick, que ho va provar en una mina de Gal·les. El seu perfeccionament es degué a George Stephenson, considerat l’autèntic creador de la locomotora. El primer viatge de passatgers amb ferrocarril es va efectuar el 1825 a Anglaterra, en el trajecte entre Stockton a Darlington.

Al principi del s. XIX la construcció de línies fèrries va ser força limitada. A partir del 1847 però, s’observa una embranzida notable a la Gran Bretanya i a Alemanya, les principals ciutats van quedar unides per vies fèrries sobre les quals s’assolien els 60 km/h. El ferrocarril era molt més ràpid i còmode que les diligències antigues (8/9 km/h).

Conseqüències El desenvolupament del ferrocarril va provocar una forta demanda de ferro, fusta, vidres i altres materials usats per a la fabricació de vagons, carrils, rodes, etc. Les comunicacions ràpides també van representar canvis en el camp, ja que zones allunyades es podien especialitzar en els productes que millor rendien, venent-los lluny o comprant el que necessitaven en altres llocs.

Vaixells de vapor Al mateix temps que s’esdevenia tot això, també es va aplicar la màquina de vapor als vaixells. El 1807 Robwert Fulton ho va realitzar en vaixells que anaven pel riu Hudson, als EUA. Més endavant, la fusta del casc va ser substituïda pel ferro i l’acer, amb la qual cosa també s’estimulà la indústria siderúrgica.

Savannah, vaixell que combinava les rodes de paletes, el vapor i la vela

7

Història II

Els grans centres de comerç mundial foren Londres, Anvers, Hamburg i Rotterdam. Les innovacions que feien els viatges cada vegada més curts i l’obertura dels istmes de Corint, Suez i Panamà contribuïren al desenvolupament del comerç intercontinentals mitjançant el tràfic marítim.

La ciutat industrial A Europa i, en general als països desenvolupats, les ciutats van experimentar un creixement important a causa de la Revolució Industrial i de l’aparició de noves indústries les quals van instal·lar les seves fàbriques a les ciutats, fora del nucli de la ciutat antiga, en zones suburbanes, de vegades molt extenses.

La població de les ciutats va augmentar ràpidament perquè moltes persones hi van emigrar des del camp a la recerca d’un lloc de treball.

Aquest creixement demogràfic va provocar alhora, un procés de desenvolupament urbanístic, desordenat en alguns casos i, en altres, rigorosament planificat mitjançant els eixamples, que naixien amb un traçat regular (generalment quadriculat) al costat dels barris antics.

Els nous mitjans de transport arriben a la ciutat i milloren les comunicacions amb l’exterior amb la construcció de grans estacions i infraestructures ferroviàries complexes.

La ciutat industrial té com a funcions bàsiques: La comercial i de serveis, en què es desenvolupen activitats comercials, administratives i també serveis dedicats al lleure i a la cultura.

La residencial, en què la gent viu agrupada en barris segons el poder adquisitiu dels propietaris o dels inquilins.

La industrial, que es localitza als afores de les ciutats, en els polígons industrials.

2. La Revolució Industrial a Catalunya

L

es colònies industrials

Concepte Indret rural amb fàbrica, el lloc de residència dels obrers i les seves famílies i, gairebé sempre, la mansió dels propietaris.

L’aprofitament de la força motriu de l’aigua és, a la segona meitat del segle XIX, l’argument per a la instal·lació de colònies fabrils a la vora dels rius. Els principals eixos fluvials amb colònies van ser els del Ter, el Fluvià, el Llobregat, el Cardener i el Freser.

A la colònia hi havia diversos serveis controlats per l’empresa que lligaven la vida de l’obrer al seu lloc de treball. Això facilitava el control social dels treballadors, impulsats a relacionar-se quasi exclusivament amb els habitants del poblat fabril.

8

Història II

Exemples Algunes colònies importants no només ho van ser pel nombre d’obrers, sinó també per la qualitat dels seus edificis. La construcció de colònies va estar regida a partir de 1889 pel decret-llei de colònies industrials. Entre les més importants hi ha les de Güell i Sedó.

Van arribar a tenir més de mil treballadors i van ser significatives per la qualitat de les edificacions. La construcció de la colònia Güell va estar confiada a Antoni Gaudí.

La vida de l’obrer El fort control sobre la vida dels treballadors i les seves famílies va provocar rebuig entre la població obrera. Tothom estava obligat a consumir els productes de l’economat de la fàbrica, tenien controlades les pràctiques religioses i, sovint, estaven obligats a contraure matrimoni amb persones de la mateixa colònia.

M

aquinària autòctona: la siderometal·lúrgia

Peça clau en el procés de modernització de la societat catalana. La majoria de màquines que es feien servir a les fàbriques era importada, però aviat es van crear empreses siderometal·lúrgiques destinades a cobrir la demanda de maquinària. El 1855 es va fundar la societat anònima la Maquinista Terrestre i Marítima. Aquesta companyia esdevindrà l’empresa més important del sector a Catalunya. La producció de la Maquinista va ser molt diversificada, des de la fosa de metalls a la construcció de calderes, locomotores, màquines de vapor, maquinària tèxtil, embarcacions... Però l’escassetat de recursos energètics, com el carbó, i la llunyania de les matèries primeres, com el ferro, van frenar el desenvolupament a partir de 1860.

Empreses siderometal·lúrgiques A més de la Maquinista Terrestre i Marítima, empreses destacades del moment van ser el Nuevo Vulcano, fundat al 1836, o la Fundició de Ferro i Taller de Construcció de Maquinària, coneguda com La Barcelonesa, fundada el 1841 per Tous i Ascacíbar. El 1862, la foneria de Miguel Escuder fabricava màquines de cosir a Barcelona.

E

ls transports

El ferrocarril A Catalunya, durant la primera meitat del segle XIX la xarxa viària estava constituïda per tres camins reials. La resta eren camins fets per iniciativa de les poblacions per connectar amb els altres. Aquesta situació va anar canviant cap a la meitat de segle en crear-se les diputacions i, amb aquestes, la Junta de Carreteres de Catalunya (1848), que

9

Història II

anirà desenvolupant una xarxa viària moderna. Per suplir les deficiències dels camins, les burgesies locals van impulsar la xarxa ferroviària. La primera línia es va establir entre Barcelona i Mataró per iniciativa del comerciant indià Biada. Fins a la Restauració, no es va reprendre la construcció de més línies fèrries, però, llavors, les grans companyies van provocar l’absorció de la xarxa local de trens.

Els tres camins reials eren: el que unia Barcelona amb Madrid passant per Lleida; el que unia Barcelona amb València per Tarragona i el que unia Barcelona amb França passant per Girona. La descentralització va permetre que la Junta de Carreteres de Catalunya elaborés un pla de modernització complementari a la xarxa estatal.

Les línies locals de ferrocarril van passar a integrar les grans línies espanyoles. El Norte de España va absorbir la línia Barcelona-Pamplona el 1878; la Lleida-Reus-Tarragona el 1881 i la de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses el 1886. La Companyia de Ferrocarril Madrid-Zaragoza va absorbir la línia Tarragona-Barcelona-França.

El vaixell de vapor La Companyia Transatlàntica va ser fundada el 1850 per Antonio López i López per cobrir amb vaixell de vapor les línies de correu entre Espanya i les colònies del Carib, el Golf de Mèxic i el Pacífic. Treballava inicialment des dels ports de Barcelona, Cadis i Santander. El 1867 la Companyia Transatlàntica va tenir relació amb la fundació de la Companyia de Tabacs de Filipines. Amb la Restauració, la situació de la companyia va millorar i va consolidar el monopoli del transport estatal amb les colònies d’ultramar amb la renovació de contractes de 1887. Aleshores, es va fixar la seu a Barcelona i va passar a anomenar-se Companyia Transatlàntica de Barcelona. Des d’aquí va ser un dels eixos principals del poderós grup econòmic del marquès de Comillas.

E

l proteccionisme

La indústria catalana es va trobar amb un mercat espanyol que encara no estava desenvolupat i amb unes difícils condicions de competència exterior imposades per la producció britànica. Els fabricants catalans van reclamar des de diverses plataformes i institucions una política que protegís la seva producció mitjançant aranzels, impostos que gravessin l’entrada al país dels productes estrangers. El ministre Laureà Figuerola va imposar gradualment una política lliurecanvista a partir de 1869 i les campanyes proteccionistes es van incrementar. Pere Bosch i Labrús, des del Foment de la Producció Nacional, va tenir un important paper dirigent. Els canvis de la política internacional van provocar l’adopció definitiva del proteccionisme l’any 1891.

El proteccionisme es va defensar des de diverses plataformes. A la dècada de 1820, la Comissió de Fàbriques i, després, la Junta de Fàbriques van impulsar diverses mesures.

Va destacar el paper de Joan Güell Ferrer. Durant la Restauració, van destacar el Foment de la Producció i el Foment del Treball Nacional.

L

a indústria tèxtil: novetats

La indústria tèxtil catalana s’havia anat desenvolupant des del segle XVIII i, a partir de la dècada de 1830, va experimentar un fort impuls. Van contribuir-hi la repatriació de capitals americans i l’augment del consum. El 1833 es va fundar la

10

Història II

Fàbrica Bonaplata. A partir d’aquest moment, va començar una mecanització creixent, que va portar a un període de gran expansió, entre 1844 i 1861. La Guerra de Secessió nord-americana va provocar una crisi de la producció, per la falta i l’encariment del cotó entre el 1862 i el 1866. La conseqüència d’aquesta crisi va ser impulsar la indústria de la llana, sobretot la localitzada a Sabadell i Terrassa. A partir de 1870, la recuperació econòmica general va permetre reprendre el ritme de creixement i la introducció de nova maquinària.

La mecanització del tèxtil En primer lloc, destaca la modernització del procés de la filatura; les antigues berguedanes van ser substituïdes per les selfactines, la qual cosa va permetre anar introduint el telers mecànics. En segon lloc, s’han de tenir presents la introducció del vapor a partir de 1833 i la utilització de l’energia hidràulica.

L

’activitat financera: la feblesa de la banca catalana

Coincidint amb la Restauració va començar un període alcista conegut com el de la ‘febre de l’or’. Es van crear noves indústries i es va produir un increment notable del comerç, al mateix temps que l’agricultura vivia el període d’expansió vitivinícola. Tot plegat va provocar un fort impuls del sector financer que es va traduir en la fundació d’entitats com el Banc Hispano-Colonial. Entre 1881 i 1884, la creació de nous bancs va ser molt intensa: es van obrir prop de 24 entitats a Catalunya. El 1885 hi ha una crisi borsària, que va arruïnar la majoria dels bancs catalans. Aquesta circumstància va afavorir el paper de les caixes i la progressiva instal·lació a Catalunya de bancs d’altres llocs de l’estat i de l’estranger.

N

egocis transatlàntics

L’imperi espanyol s’havia reduït a un grup de colònies a les Antilles i un altre al Pacífic, a més d’uns petits enclavaments africans. Fins el 1898, les colònies antillanes eren Cuba, Puerto Rico i la part oriental de Santo Domingo. Al Pacífic, van quedar al seu poder l’arxipèlag de les Carolines i el de les Filipines.

La Companyia Transatlàntica va ser l’eix d’un poderós grup empresarial. En formaven part la Companyia de Tabacs de Filipines, fundada el 1867, i el Banc Hispano-Colonial, el 1876. A més, tenia interessos al Banco de Crédito Mercantil, a l’explotació de carbó de Mieres, al Crédito Mobiliario Español i a Ferrocarriles del Norte.

11

Història II

Activitats LA INDÚSTRIA TÈXTIL (II)

1. Descriu el gràfic, identifica el tema de què informa i situa’l en el seu context històric.

2. Valora, d’acord amb la informació que et proporciona el gràfic, el pes de la indústria catalana dins del conjunt d’Espanya en aquest període.

3. Exposa breument el naixement i desenvolupament de la revolució industrial a Catalunya al llarg del s. XIX.

12

Història II

Activitats LA VIDA DE L’OBRER A LA COLÒNIA INDUSTRIAL

1. Situa el text en el seu context històric i esmenta’n les idees principals. A més de la colònia, quina altra forma d’organització de la indústria tèxtil es donava a la Catalunya del s. XIX? Quines diferències hi havia entre l’una i l’altra?

2. Descriu les condicions laborals dels treballadors de la indústria al s. XIX, tot destacant especialment les característiques de la mà d’obra infantil i femenina, i la visió que tenien els obrers i els patrons d’aquestes condicions laborals.

13

Història II

DOCUMENT: COMPARACIÓ CONDICIONS DE VIDA DEL PROLETARIAT 1870-1915 ACTUALITAT Humits, a pisos alts, sense aigua Reduïts, però amb més corrent ni ventilació comoditats. Cars.

MALALTIES Contagioses i fins i tot mortals.

Campanyes de vacunació i assistència mèdica obligatòria.

SUBSISTÈNCIA Preus dels aliments sense L’alimentació i els carburants controlar i carburants escassos. segueixen sent els conceptes que més pesen en l’economia familiar.

HORARI Jornades de més de 8 hores, Jornada de 8 hores amb LABORAL podent arribar a 14. Sols un dia tendència a baixar a les 7. Dos de descans setmanal. dies de descans a la setmana.

SALARIS Miserables, però suficients si es Per llei hi ha un salari mínim. compta amb l’ajut del salari femení i infantil.

MECANITZACIÓ Escassa perquè era més rendible La contínua innovació per a l’empresari pagar salaris tecnològica és una de les baixos més que invertir en característiques del món d’avui. màquines.

RESISTÈNCIA A través d’organitzacions Els drets dels treballadors obreres d’ajuda mútua. formen part de la legislació més elemental.

OCI I DIVERSIÓ Els toros, les tavernes, el ball i el Actualment el negoci de l’oci es teatre. Inici del cinem a. tan fonamental que tothom hi participa.

DRET LABORAL Els contractes eren orals en la Hi ha tot un cos legal que majoria dels casos. regula el treball.

ATUR No hi havia subsidis.

Hi ha subsidi depenent del temps treballat.

HABITATGES

14

Història II

3. La Revolució Francesa

L

a França de l’Antic Règim Hom calcula que a França, abans de la Revolució, hi vivien uns 26 milions de persones. D’aquestes, la gran majoria eren pagesos – constituïen el 80% de la població- q ue treballaven al camp i estaven sotmesos a la noblesa o a alts eclesiàstics, als qual pagaven impostos i prestaven serveis.

La burgesia, tot i ser un grup relativament petit si es compara amb el camperolat, era socialment més activa, ja que els seus membres es dedicaven a les activitats econòmiques que més ingressos generaven: el comerç i l’artesania. A diferència dels pagesos, els burgesos eren lliures respecte de la noblesa o de l’Església, però no tenien gairebé cap mena d’influència en les qüestions polítiques, que es reservaven als nobles.

Formaven la noblesa unes 400.000 persones; era, per tant, un grup numèricament poc important, però molt influent i privilegiat, ja que juntament amb el dels clergues, que eren uns 130.000, no pagaven impostos i en canvi, rebia. A més, els nobles eren els únics que podien accedir a càrrecs públics i a llocs de comandament de l’exèrcit.

Lluís XVI era el rei de França des del 1774, governava sota els principis de l’absolutisme, i cada vegada tenia més dificultats per afrontar els greus problemes que se li plantejaven, el més important dels quals era la fallida econòmica en què es trobava l’estat. Aquest gastava més que no pas diners rebia per la via dels impostos. Així, el règim absolutista es mostrava incapaç de renovar-se, sigui per la negativa de l’aristocràcia a col·laborar o bé per la incompetència del mateix rei.

L

a revolta dels privilegiats Es considera que el procés de la Revolució es va endegar quan el rei convocà la reunió dels Estat Generals (5 de maig de 1789) per tal de trobar una solució als problemes econòmics d’un estat arruïnat a causa de les guerres contra Anglaterra i de la política de despeses de la Cort i del rei. Havia estat forçat per la noblesa que confiava en poder aturar les intencions de fer-li pagar impostos.

Als Estats Generals, nom que a França rebien les assemblees semblants a les Corts catalanes i que no es reunien des de feia més d’un segle, hi van acudir membres de la noblesa, de l’Església i també representants de les ciutats (l’anomenat Tercer Estat). Aquest últims van considerar, i així ho manifestaren, que representaven el major nombre de súbdits i que, per tant, havien de votar d’acord amb el nombre de representants sense conformar-se amb un sol vot per a tot el grup, com era costum fins al moment.

Presa de La Bastilla

15

Història II

L

a revolució burgesa moderada La negativa de la noblesa a acceptar qualsevol mena de canvi va dur als representants del Tercer Estat a prendre mesures radicals. El 16 de juny aquests es van c onstituir en Assemblea Nacional, o representació del poble, i van jurar que no es dissoldrien fins a dotar a França d’una Constitució. El 4 d’agost van abolir el feudalisme. Uns dies més tard, el 27 d’agost, van publicar la primera Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.

Totes aquestes accions van provocar l’oposició de nobles i també del rei. Però els diputats populars no estaven sols. L’anunci d’unes maniobres militars va donar lloc a la insurrecció general, primerament a París (presa de La Bastilla el 14 de juliol) i després a moltes regions camperoles. Així, França esdevingué el primer estat europeu dotat d’una constitució liberal (1791).

L

a Revolució radical Però la continuada oposició als canvis per part de Lluís XVI va acabar provocant la seva destitució i la proclamació de la República (1792). La Revolució Francesa entrava en la seva etapa més radical. Els jacobins van prendre el poder, van proclamar el sufragi universal i altres mesures que tendien a la igualtat econòmica, i van iniciar una duríssima repressió contra el nobles i partidaris de la monarquia. S’endegà una guerra contra les potències absolutistes europees i Lluís XVI, acusat de traïció pel dirigent jacobí Robespierre, va ser guillotinat.

Execució de Lluís XVI

Activitats DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME I DEL CIUTADÀ. PARÍS, 27 D’AGOST DE 1789 Art. 1r Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden basar-se en la utilitat comuna.

Art. 2n (...) Aquest drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió.

Art. 4t La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no danyi a un tercer. (...)

16

Història II

Art. 6è La llei és l’expressió de la voluntat general. (...) La llei ha de ser idèntica per a tothom, tant per protegir com per castigar.

Art. 10è Ningú no ha de ser molestat per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no alteri l’ordre públic establert per la llei.

Art. 11è La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dels drets més valuosos de l’home. Tot ciutadà pot, per tant, parlar, escriure i imprimir lliurement, amb l’obligació de respondre de l’abús d’aquesta llibertat en els casos determinats per la llei.

1. Quines són les idees antiabsolutistes de la Declaració dels Drets Humans del 1789?

2. Per què diu que la llei ha de ser idèntica per a tothom? No et sembla obvi? Per què ho havia de dir, doncs?

Activitats TRANSCENDÈNCIA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA L’aristocràcia quedà desfeta en els seus privilegis. La Revolució Francesa (...) va fer possible la instauració d’un Estat modern, que responia als interessos econòmics i social de la burgesia. D’ara endavant, l’existència d’una constitució escrita que regulés els drets i els deures dels ciutadans i l’organització política seria una constant en la història del món occidental.

Albert Soboul, La Revolució Francesa Maximilien Robespierre, el màxim artífex de la Revolució

1. Digues quines són les idees principals d’aquest text, que resumeix la transcendència de la Revolució.

17

Història II

Activitats 1. Descriu els tres canvis de l’Edat Contemporània que et semblin més importants.

2. En què consisteix el nucli principal del canvi conegut amb el nom de Revolució Industrial?

3. Quines són les causes bàsiques de la Revolució Industrial? Posa’n exemples.

4. Relacioneu les fotografies amb els comentaris corresponents.

Col·loqueu el número corresponent a la base de la fotografia corresponent.

5. Què és el que va estimular la fabricació de ferro en els alts forns?

Quines conseqüències va tenir?

6. Per què calia fer-los forts els ponts?

7. Per què tindrà importància a partir d’ara, per un país, disposar de mines de ferro o de carbó?

8. Com es va resoldre la necessitat creixent de combustible per obtenir el vapor que feia funcionar les indústries?

9. Quins canvis van provocar l’aparició del ferrocarril i la del vaixell de vapor?

10. Situa en un planisferi les ciutats amb més comerç marítim.

Assenyala-hi els istmes esmentats en el text.

18

Història II

11. Posa a la columna que correspongui les afirmacions o els principis següents: a) Tota teoria que vulgui explicar un fenomen físic s’ha de fonamentar en l’observació...; b) La riquesa d’un país es basa en el treball dels seus habitants; c) Tota persona té uns drets fonamentals que ningú li pot prendre; d) La divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial.

Montesquieu

Newton

Locke

Adam Smith

12. Uneix amb fletxes els fets següents segons correspongui: Girondins el rei Constitució elaborada per

sufragi censatari

Poder executiu requeia sobre

radicals

Representants l’Assemblea elegits per La sobirania passava a Jacobins

l’Assemblea moderats la Nació

19

Història II

Unitat Didàctica

2. EL FENOMEN COLONIAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

20

Història II

l mateix temps que es desenvolupa la Segona Revolució Industrial, existeix un procés d'expansió de les societats europees cap a la resta del món. Aquest fenomen té arrels demogràfiques -la revolució demogràfica crea un excedent de població que comporta fortes migracions intercontinentals-, econòmiques -la necessitat d'exportar capitals i mercaderies excedents, i de controlar les fonts de matèries primeres- i finalment, arrels polítiques i ideològiques -consideracions estratègiques entre estats i la "missió" civilitzadora d'Europa.

A

Aquesta expansió extraeuropea permet qualificar la conjuntura històrica del darrer terç del segle XIX i els principis del XX com l'etapa inicial de l'imperialisme o "era dels imperialismes". L'expansió colonial n'és, sens dubte, la conseqüència més important.

Malgrat que el fenomen imperialista és bàsicament europeu, a la darreria del segle XIX apareixen dues noves potències extraeuropees que participen del mateix fenomen: els Estats Units i el Japó.

1. El concepte d'imperialisme Imperialisme és qualsevulla expansió política, econòmica o cultural d’un Estat, més enllà de les seves fronteres, dirigida a l’establiment de vincles de dependència.

Així, la formació dels imperis antics suposa formes imperialistes. No obstant, es produeix un trasplantament tant de població com de les institucions, formes de vida i de cultura que condueix a una paulatina homogeneització, atenuant les diferències entre els distints grups ètnics. No hi ha una radical diferència entre la metròpoli o focus de partida de la conquesta, i la resta del territori. és el cas dels imperis persa, romà i musulmà. Es coneix aquest model com “imperialisme colonitzador” o ‘colonització’, per a diferenciar—lo de ‘l’imperialisme colonial’ o ‘colonialisme’, desenvolupat entre 1870-1880 i 1914.

L’imperialisme colonial és l’ocupació militar i explotació econòmica de territoris 21

Història II

ocupats per mà de funcionaris i negociants amb poder polític i econòmic sobre una majoria indígena, considerada inferior i marginada de tota decisió sobirana.

Les tesis marxistes L'arrel de l'imperialisme es troba en l'hegemonia establerta pel capital financer. La influència dels monopolis porta els estats a una política proteccionista, i també a l'expansionisme territorial. Ambdós elements resultaven complementaris, tant per protegir el propi mercat de la competència exterior, com per aconseguir nous mercats, evitant la sobreproducció i mantenint així la rendibilitat dels capitals.

L'anàlisi marxista considera també que no n'hi ha prou amb la necessitat de nous mercats per explicar l'expansió exterior. L'exportació de capitals per mantenir els beneficis i, consegüentment, el control polític de grans espais territorials, per tal de protegir les inversions, esdevé una altra de les causes fonamentals de l'imperialisme.

Finalment, cal considerar un altre factor explicatiu, la recerca i control de matèries primeres per tal de poder rebaixar el seu cost i augmentar els beneficis. Per tant, les tesis marxistes centren el concepte d'imperialisme -considerat com un nou estadi del capitalisme- en les transformacions de l'estructura del capital. Per tant, les motivacions econòmiques permeten explicar l'aparició de l'imperialisme.

Les tesis liberals Les explicacions liberals de l'imperialisme es caracteritzen per no establir una relació de causalitat entre el desenvolupament del sistema capitalista i l'imperialisme. Per a aquest corrent de pensament, els factors definidors de l'imperialisme són molt diversos i en general hom utilitza aquesta expressió per referir-se exclusivament a l'expansió colonial.

Tanmateix, podem agrupar les explicacions segons el tipus de factor que consideren dominant: ▪ ▪ ▪ ▪

el desigual repartiment de la riquesa en els països desenvolupats la feblesa del mercat interior -subconsum de les masses- comporta un excedent de capitals, sense col·locació rendible, que necessiten una sortida exterior; les mutacions provocades per la industrialització; les classes dominants, davant la contestació social, veuen en l'imperialisme la manera de canalitzar el malestar social i evitar les amenaces a l'ordre social existent.

22

Història II

2. Causes del fet colonial Les causes que van provocar l’expansió territorial d’Europa i la formació dels imperis colonials van ser de diversa tipolologia: La pressió demogràfica.

La generalització de la industrialització a Europa, que exigia grans quantitats de primeres matèries que les colònies podrien subministrar a baix cost.

La necessitat de trobar nous mercats on introduir la producció industrial que creixia sense aturador.

El desplegament dels transports i els mitjans de comunicació també possibilità la penetració en territoris fins aleshores aïllats i els seu posterior i immediat control.

L’interès estratègic, ja que les potències colonitzadores i en expansió necessitaven establir bases navals per protegir llurs rutes, emmagatzemar el combustible pels vaixells o bé controlar determinats enclavaments d’una indiscutible vàlua estratègica, com per exemple l’estret de Gibraltar o el cap de Bona Esperança. En aquesta direcció s’ha d’entendre l’afany que dipositaren europeus i americans en la construcció dels canals de Suez i de Panamà.

L’interès que l’exploració de noves terres suscità entre exploradors i missioners. Aquests darrers, en concret, al costat de serveis sanitaris i econòmics bàsics, van contribuir força a l’extensió dels costums i codis morals dels europeus entre la població indígena.

3. Tipus de colònies Cada potència colonitzadora, anomenada metròpoli, va implantar diferents models d’explotació econòmica: Colònies de poblament o dominis. Aplicades per l’imperi Britànic al Canadà, Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda, i per l’imperi Francès a Algèria i les Antilles. Consistien en l’establiment de grans contingents de població europea com a colons camperols en granges, desplaçant la població indígena o fent-la servir de mà d’obra barata .

Colònies d’explotació: consistents en l’explotació dels recursos naturals per part de grans companyies comercials, militars i funcionaris. Es van establir en forma de plantació i explotació minera. Governades per funcionaris de la metròpoli sota la direcció de governadors generals, acumuladors de poders absoluta, únicament limitats pel poder central. És la modalitat més estesa, clara i brutal. Imposada a l’Àfrica negra i a l’Extrem Orient. La típica és l’Índia Règim de concessions: obtenció d’avantatges comercials i econòmics per als colonitzadors, però sense ocupar el territori. És el cas de la Xina i la llibertat de comerç amb alguns ports, construcció del ferrocarril i concessions de mines.

Protectorat: a aquells països com Egipte, a on hi havia una administració autòctona. Amb el títol d’estatut colonial es col·loca sota tutela havia una administració autòctona. Amb el títol d’estatut colonial es col·loca sota tutela o

23

Història II

protecció de la metròpoli. Les autoritats indígenes segueixen ocupant-se de la política interior o local, però no hi autogovern. De fet, la diferencia entre “colònia d’explotació i “protectorat” és mínima.

Activitats CAUSES DEL COLONIALISME

Font 1 Ahir vaig fer un tomb per l’Est End (barri obrer de Londres) i vaig assistir a una reunió d’aturats. Vaig escoltar fortes discussions. No se sentia altra cosa que un crit: pa!, pa! Quan vaig tornar a casa em vaig sentir encara més convençut que abans de la importància de l’imperialisme (colonialisme). Per salvar els quaranta milions d’habitants de la Gran Bretanya d’una mortífera guerra civil hem de conquerir noves terres. Nosaltres els conqueridors, ho hem de fer per instal·lar-hi l’excedent de la nostra població i trobar noves sortides als productes de les nostres fàbriques i de les nostres mines.

L’imperi, com he dit sempre, és una qüestió d’estómac. Si voleu evitar la guerra civil haureu de convertir-vos en imperialistes.

Cecil Rhodes, 1895

Font 2 La bona notícia de l’ocupació d’Alger ha portat als cors de tots els missioners el més gran desig d’anar a sembrar en aquesta terra inculta: em demanen amb molta insistència que us sol·liciti a vós el permís per anar a predicar la fe als pobles conquerits.

Bisbe de Marsella, 1830

Font 3 Agafa la càrrega de l’home blanc, envia endavant els millors que has criat.

Obliga als teus fills a l’exili; per tal que serveixin les necessitats dels (teus captius; espera amb tots els teus arreus, els teus atordits i salvatges pobles, els teus recent capturats pobles esquerps mig dimonis i mig nens Rudyard Kipling, La càrrega de l’home blanc (1903)

24

Història II

Font 4 Cal dir que les races superiors tenen un dret sobre les inferiors, tenen el deure de civilitzar-les. Certament, quan els soldats espanyols van introduir l’esclavitud a l’Amèrica Central no van acomplir el seu deure de raça superior. Actualment jo defenso que les nacions europees compleixen amb grandesa i honestedat el deure superior de la civilització.

Jules Ferry, 1885

1. Enumera les causes del fet colonial que es poden deduir d’aquests textos. Quina causa et sembla més important i per què?

2. Classifica les fonts segons que la causa esmentada del fet colonial sigui de tipus econòmic, social, ideològic, o bé d’altra mena. Pot ser que en algun text trobis justificacions de més d’un tipus.

3. Busca en una enciclopèdia els noms dels signants de les fonts 1, 3 i 4 i esbrina quin va ser el seu paper en el colonialisme del s. XIX. Comenta-ho breument per escrit.

4. Redacta un text amb el títols: “Les causes del colonialisme”.

4. Les conseqüències de l'imperialisme: l'expansió colonial Malgrat que diversos estats europeus disposaven de colònies des del segle XVI, és a partir de la dècada de 1870 quan s'inicia el gran moviment d'expansió europea que donarà lloc al repartiment d'Àfrica i a la constitució dels imperis colonials contemporanis. ran Bretanya La primera onada expansiva afectà fonamentalment la Gran Bretanya i França.

La Gran Bretanya actuà en dos fronts, les fronteres de l'Índia (protectorat del Balutxistan, 1879, i l'expansió birmana, 1885) i Egipte (1882), per tal de reforçar el seu control sobre la ruta de l'Índia (canal de Suez).

G

25

Història II

L’imperi britànic (to gris)

F

rança França s'esforçà per consolidar les seves possessions al nord d'Àfrica (protectorat sobre Tunísia, 1881) i a Indoxina (protectorats sobre Annam i Tonquin, 1883).

Imperi francès (to gris clar) ltres potències colonials La segona onada afecta els principals estats europeus que actuen en el continent africà. La colonització africana té generalment el seu origen en les campanyes d'exploració, les empreses missioneres i l'acció directa de companyies privades. La Conferència de Berlín (1884-1885), convocada per Bismarck, defineix l'interès dels governs europeus per la colonització. Malgrat que en el seu origen la Conferència cercava només un consens sobre l'actuació a la zona del Congo del rei de Bèlgica, Leopold II, que respectés els interessos comercials dels altres països, ben aviat va

A

26

Història II

definir les condicions necessàries per a l'ocupació del territori africà.

Retrospectivament, la Conferència apareix com el punt de partida del repartiment d'Àfrica.

A principis del segle XX, tret d'Etiòpia i de Libèria, el conjunt del territori africà era sota domini europeu. França controlava gran part del Magrib, l'Àfrica occidental i Madagascar, així com part de l'Àfrica equatorial. Les possessions britàniques s'articulaven al voltant de l'eix el Caire-el Cap, amb el control d'Egipte, el Sudan, Uganda, Kenya, Rhodèsia i Sud-àfrica. A l'Àfrica occidental disposava de colònies disperses, Nigèria, Ghana, Sierra Leone i Gàmbia. Alemanya tenia colònies a l'Àfrica oriental (Tanganyika), sud-occidental (Namíbia), al Camerun i al Togo. Bèlgica posseïa per herència de Leopold II, un ampli territori al centre de l'Àfrica (Congo), i Portugal mantenia les seves colònies d'Angola, Moçambic i Guinea. Finalment, Itàlia ocupava Líbia, Eritrea i Somàlia.

5. Les conseqüències de l'imperialisme: les lluites interimperialistes Els repartiments colonials agreujaren la ja tradicional rivalitat entre les grans potències.

Es produïren crisis polítiques que portaren Europa a les portes de la guerra, com les de Fashoda (Sudan, 1898) -entre França i la Gran Bretanya-, o les del Marroc entre França i Alemanya el 1905 i el 1911. Hi ha també conflictes bèl·lics, plantejats fonamentalment pels nous imperialismes extraeuropeus (guerra de les Antilles entre els Estats Units i l'Estat espanyol el 1898, o la guerra russojaponesa del 1905 pel control de Manxúria).

Sens dubte, la gran guerra de 1914-1918 participarà també d'aquestes rivalitats.

6. Les justificacions de l'imperialisme Per a les poblacions europees, la conquesta es justifica per si mateixa. La subjecció dels pobles d'ultramar, que es tenen per "salvatges" o inferiors, és considerada com a normal.

Les classes dirigents difonen el missatge de desigualtat racial. Les teories de Darwin són emprades en aquest sentit.

Els anglesos hi afegeixen el messianisme religiós, "la raça imperial" predestinada per Déu a conquerir el món.

La civilització europea, jutjada per tothom com a superior, ha d'estendre's entre els indígenes, aquest és el deure del colonitzador.

27

Història II

El nacionalisme hi juga un paper fonamental. La conquesta reforça el prestigi i la puixança de la metròpoli, al mateix temps que el sentiment nacional reforça la cohesió social davant del nacionalisme veí, considerat enemic.

Socialment, les conquestes ajuden a superar també la conflictivitat social des del moment que permeten traslladar a les colònies una part important de l'explotació que patien els obrers europeus.

7. L'impacte per als colonitzats El domini europeu comportarà la destrucció de les estructures socioeconòmiques, polítiques i ideològiques dels colonitzats. La penetració de les relacions capitalistes de producció destruirà les seves economies i el teixit social que sustentaven, imposant-ne de noves, caracteritzades per la dependència respecte a la metròpoli. Igualment, la imposició lingüística i religiosa ajudarà a destruir les arrels tradicionals i en canvi implantarà els valors i les formes de pensar dels colonitzadors.

28

Història II

Activitats L’IMPERIALISME BRITÀNIC El colonialisme britànic va optar per una política d’administració indirecta allà on va trobar alguna mena d’organització o personal precolonial fàcilment identificable amb els seus interessos; la utilització de persones intermèdies per exercir el control directe tenia l’avantatge que les colònies, fins i tot després d’obtenir la independència, es trobaven dotades d’una mínima administració i d’un personal polític, en molts casos sorgit de les elits locals i educat a les universitats britàniques, favorable als interessos de l’antiga metròpoli, disminuint el risc de possibles ruptures. [...] La política colonial desenvolupada per França en el seu imperi va ser molt diferent. El principi seguit va consistir en l’assimilació, basada en la unió cada cop més estreta entre lescolònies i la metròpoli, que es traduïa en un intent d’absorció dels nadius de les colònies per la llengua, la cultura i la civilització franceses.

Contra l’administració indirecta britànica, França va optar per l’administració directa de les seves colònies a tots els nivells. [...]

SANAHUJA, J. M., «Los regímenes políticos del Tercer Mundo» Geografía de la sociedad humana. Barcelona, 1982

Llegiu el text següent i contesteu les qüestions.

1. Resumiu les idees principals del text i indiqueu a quin context històric fa referència.

2. Expliqueu les diferents modalitats d’ocupació, d’administració i d’explotació utilitzades per les potències europees durant l’època imperialista i citeu-ne algun exemple. El text parla dels avantatges del model colonial britànic. Quines conseqüències podia tenir el model francès?

3. Enuncieu els factors que van impulsar les potències europees a ocupar els territoris colonials i indiqueu les etapes més significatives del repartiment d’Àfrica. Quins eren els principals objectius de francesos i britànics en aquest continent?

29

Història II

Activitats

1. Enumera una causa econòmica i una d’ideològica del fet colonial.

2. Enumera en l’ordre que et sembli més important, les causes del colonialisme i, argumenta per què dones més importància a unes o altres.

3. Digues si són veritat o fals les afirmacions següents respecte al colonialisme: a) El colonialisme és un fenomen del segle XIX. b) Va ser conseqüència immediata del creixement econòmic que havien experimentat els països industrialitzats. c) Europa va patir una crisi econòmica l’últim quart del segle XIX a causa de la poca producció. d) Una de les solucions pensades pels governs va consistir a dictar mesures proteccionistes (gravar amb impostos les mercaderies que arribaven de fora). e) Però es van adonar que era millor establir mercats a altres continents, concretament a l’Àfrica. f) D’aquests mercats podien aconseguir també primeres matèries, encara que fossin a preus elevats. g) Finalment van adonar-se que allà podia instal·lar-se tota la gent que sobrava a Europa.

30