Dossier Llengua catalana I i II Ges 1 by Centre de Formació d'Adults Mestre Esteve

LENGUA CATALANA GES 1

CFA Mestre Esteve Curso 2017-2018 Manoli MuÃ±oz

UNITAT 1: Notes

EXPRESSIÓ ESCRITA TEXTOS. Notes breus i formals La nota és un text breu amb què es fa saber una informació puntual –un encàrrec, una disculpa, un retret...- a una persona absent. Característiques de les notes breus • Han de ser visualment clares. • La informació ha d’estar ordenada lògicament. • Hi ha d’haver la informació necessària: Nom de la persona a qui s’adreça la nota. Missatge que es vol transmetre. L’hora o la data en què s’ha escrit. Nom de la persona que redacta la nota.

Exemples:

ORTOGRAFIA 1. L’alfabet L’alfabet català consta de 26 lletres: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z

Variacions gràfiques: La ç (c trencada) és una variant de la c La l.l (ela geminada) i la ll són variants de la l

2. La síl.laba La síl.laba és un so o grup de sons pronunciats en una sola emissió de veu: lli-breta, ca-mi-ó, ar-ma-ri Els mots poden tenir una sola síl.laba o més d’una.

3. Els diftongs Una síl.laba pot estar formada per la unió de dues vocals. Per exemple, en la paraula ai-re les dues vocals ai formen una sola síl.laba i mai no es poden separar. Diftongs: ai ei iu oi ui

au eu ou uu

gua güe güi guo

qua qüe qüi quo

Exemples: au-la, veu, bou, riu, duu, mai, re-mei, boi-ra, trui-ta qua-dre, pin-güí, ai-gua, qües-ti-ó

Exercici: ordena alfabèticament a la dreta les paraules dels grups següents: 1. taronga, gent, estrany: _______________________________________ 2. dit, branca, dividir: __________________________________________

4. Els dígrafs Algunes vegades un so és representat per dues lletres alhora: són els dígrafs. Dígrafs que partim a final de ratlla ss: rossa rr: car-ro ix: cai-xa l.l: go-ri-la sc: pis-ci-na tx: cot-xe tj: plat-ja tg: fet-ge

Dígrafs que no partim a final de ratlla gu: a-guan-tar qu: qua-tre ny: pi-nyol ll: co.lla

5. La vocal neutra A/E En el català central les vocals a i e àtones es pronuncien de la mateixa manera: un so intermedi entre a i e. Aquest so es coneix amb el nom de vocal neutra. Fixeu-vos en aquests exemples: la a de pare sona /a/ la e de teva sona /e/ perquè totes dues vocals són tòniques; però la a i la e finals sonen igual: /e/ perquè totes dues són àtones.

6. Terminacions nominals A final de mot, els noms masculins s’escriuen generalment amb –e : home, marbre, poble... I els noms femenins amb –a : bossa, cadira, dona... El plural dels mots anteriors s’escriu sempre amb –es : homes, marbres, pobles, bosses, cadires, dones. En fer el plural , cal tenir en compte els canvis consonàntics següents: -ca/-ques -ga/-gues -ça /-ces -ja /-ges -gua / gües -qua / -qües

barca/ barques botiga/ botigues plaça /places monja /monges aigua / aigües pasqua / pasqües

7. Terminacions verbals •

Si la forma verbal acaba en vocal neutra, escrivim –a : camina, llegia, menjava...

Són excepcions les formen verbals : obre, corre, vine, omple... i els infinitius acabats en –re : vendre, escriure ... •

Si la forma verbal acaba en vocal neutra seguida d’un altre so, escrivim –e : cantes, pessiguen, jugaves...

8. Mots que tenen la mateixa arrel •

En els substantius, si tenim dubtes en l’escriptura de la vocal neutra, podem cercar un altre mot de la mateixa família en què aquesta vocal aparegui en síl·laba tònica: peuet: terreny:

•

peu terra

En els verbs, la pronunciació tònica de la tercera persona del present d’indicatiu ens indica com cal escriure la vocal de l’arrel del verb: pegar: pagar: rentar:

ell pega ella paga ella renta

CAL REMARCAR Alguns mots no segueixen la norma i acaben en –a en el masculí i en –e en el femení. Masculins amb a: -arca: monarca,patriarca,jerarca... -ista: pianista,dentista,esportista... -cida: insecticida,suïcida,homicida...

–ma: drama, idioma, trauma... –ta: poeta, patriota, demòcrata... altres: indígena, nòmada...

Femenins amb –e : base, catàstrofe ,classe, febre, llebre, frase, higiene, imatge, mare, piràmide, sèrie, superfície, torre, Carme, Irene, laringe, verge... VERBS: En els verbs jeure/jaure, néixer/nàixer, treure/traure i fer, escrivim a en les formes en què l’arrel és àtona: naixem (neixo); trauré (trec); jauria (jec); farem (feu).

ACTIVITATS

DICTAT: Vocal neutra a / e Febre

Amb veu adolorida, el nen crida la mare, que hi va corrents i, només de posar-li la mà al front, s'adona que bull. El nen té els ulls com brases. La mare s'afanya a buscar, a la farmaciola, els supositoris antitèrmics. Li'n posa un i, com que la febre no minva, busca el telèfon del metge; però mira el rellotge i recorda que fins a les deu no obre la consulta. Si li trucava a casa, a les vuit, per una cosa que, segurament, deu ser una grip i prou, el metge faria mala cara. Li trucarà bon punt obri la consulta. El pare de la criatura acaba de sortir, fa un quart, cap a la feina. Li telefonarà, més tard, per dir-li-ho. Mentrestant, li prendrà exactament la temperatura. Va a buscar el termòmetre. MONZÓ, Q. L'illa de Maians. Barcelona: Quaderns Crema, 1985, pàg. 33. (Mínima de butxaca; 18)

MORFOSINTAXI 1. El substantiu

El substantiu és un mot que té significat per ell mateix i l’utilitzem per designar les persones, els animals, les coses, els conceptes abstractes, etc. És també el nucli del sintagma nominal de l’oració i els altres elements de la frase han de concordar-hi: un nen alt una nena alta

uns nens alts unes nenes altes

Podem classificar els substantius en comuns (país, persona, mar ) i propis (Catalu-nya, Irene, Mediterrània ).

També es distingeixen per concrets (es refereixen a realitats tangibles: germana, gallina, cadira) i abstractes (es refereixen a conceptes abstractes: bondat, intel.ligència, senzillesa ).

2. Flexió de gènere El substantiu és variable i, per tant, admet gènere i nombre. Amb el gènere s’estableix si el nom és masculí o femení. Hi ha substantius que només poden tenir un gènere (el nas, la sal), però n’hi ha d’altres que poden tenir el gènere masculí i el gènere femení (el noi, la noia).

Per formar el femení d’un substantiu tenim diferents possibilitats : Generalment s’afegeix una –a al masculí: senyor avi

senyora àvia

Això, en alguns casos, comporta uns canvis determinats:

-p / -ba -t / -da -c / -ga -s / -ssa -u / -va

llop / nebot / amic / gos / jueu /

lloba neboda amiga gossa jueva

Els substantius masculins que acaben en –e, -o , -u àtones canvien aquestes vocals per una –a: alumne monjo europeu

alumna monja europea

En alguns mots es pot afegir al masculí les terminacions –na , -ina, -essa: germà gall metge

germana gallina metgessa

També hi ha masculins i femenins amb terminacions pròpies: -or / -riu -òleg / -òloga

actor radiòleg

/ actriu / radiòloga

En un nombre molt reduït de casos és el masculí que es forma a partir del femení afegint-hi –ot: abella bruixa

abellot bruixot

També hi ha masculins i femenins que provenen d’arrels diferents: oncle gendre cavall porc boc

tia nora o jove euga o egua truja cabra

Els mots que acaben en –aire, -ista, -cida, -ta no canvien: el/la drapaire

el/la ciclista

e/la hocimida

el/la gimnasta

Hi ha d’altres substantius que també tenen una sola terminació: jove, salvatge, conserge,

noble, etc. 3. Flexió de nombre El nombre indica si el substantiu és singular o plural. La concordança del nombre és imprescindible entre el substantiu i els altres elements de la frase: aquell pis modern

aquells pisos moderns

La majoria dels substantius formen el plural afegint una –s al singular: ciutat/ ciutats

jove/joves

Els substantius acabats en –a àtona fan el plural en –es: dona/dones

venda/vendes

Això comportarà, en alguns casos, unes alteracions ortogràfiques. -ca/-ques -ga/-gues -ça /-ces -ja /-ges -gua / gües -qua / -qües

barca/ barques botiga/ botigues plaça /places monja /monges aigua / aigües Pasqua /pasqües

La majoria de substantius acabats en vocal tònica fan el plural afegint –ns: vi/vins

germà/germans

N´hi ha uns quants, però ,que afeixen una –s al singular: Cafè bisturí

cafès bisturís

Els noms masculins aguts acabats en –s, -ç , -x,-ix,-tx formen el plural afegint –os : discurs braç reflex peix despatx

discursos braços reflexos peixos despatxos

Hem de tenir en compte que un nombre considerable de mots que acaben en dupliquen per la pronunciació : gos pastís

–s la

gossos pastissos

Els substantius acabats en –sc,-st,-xt,-ig admeten doble forma de plural. disc gest text passeig

discs gests texts passeigs

o o o o

discos gestos textos passejos

De vegades hi ha mots que són invariables perquè tenen la mateixa forma per al singular i per al plural: dilluns, temps, globus, tipus, virus, llapis...

EXPRESSIÓ ORAL En aquest apartat us proposarem parlar de temes diversos de manera que al llarg del curs s’aconsegueixin més fluïdesa i correcció lèxica, fonètica i morfosintàctica. La proposta d’avui és fer una conversa sobre les aficions : Quines són les teves aficions? Què és el que t’agrada més fer en el temps lliure? Practiques algun esport? Col.lecciones alguna cosa? Llegeixes, escoltes música, passeges amb els amics...? Què faries si 14

tinguessis més temps que ara? pensa-hi i parla’´n amb els teus companys. Segur que hi ha algú que comparteix la teva afició principal.

COMPRENSIÓ LECTORA LECTURA 1

UNITAT 2: Impresos i instruccions orals

EXPRESSIÓ ESCRITA TEXTOS. Notes i converses telefòniques formals

La comunicació oral per telèfon permet que dues persones, allunyades físicament en l’espai, puguin entrar en contacte immediatament. La característica específica del telèfon és que no es poden veure les reaccions que pot expressar l’interlocutor amb l’expressió corporal: gestos de la cara, gesticulació de les mans i del cos en general..., elements importants en la comunicació oral en què els interlocutors es veuen. En general, una conversa telèfonica consta de tres parts: l’obertura, el cos de la interacció i el tancament. Habitualment,quan parlem per telèfon fem servir formes estereotipades per facilitar, establir, mantenir o interrompre el contacte amb el receptor: hola!; digui; bon dia!; sí ...sí

;és clar; mm...mm; bé, doncs... En les converses telefòniques formals el grau d’espontaneïtat propi de la llengua oral és mínim; si la trucada la fem nosaltres per demanar una feina, per exemple, cal tenir en compte els criteris següents:

1. Reflexionar sobre allò que volem dir i preparar un petit guió. 2. Procurar trucar a l’interlocutor/a en una hora adecuada. 3. Si sou vosaltres qui truqueu, identificar-vos i demanar després per la persona amb qui voleu parlar. 4. Durant la conversa, cal ser ordenat i precís, i subratllar els elements essencials utilitzant recursos com l’èmfasi i l´entonació, que són preferibles a la repetició constant d’una mateixa idea. 5. Guardar un ordre, és a dir, esperar que l’altre hagi acabat de parlar per intervenir nosaltres i no interrompre’l. 6. Utilitzar un to de veu adequat i articular correctament per evitar malentesos i facilitar la comunicació.

1. La nota o l’avís de trucada Sovint agafem el telèfon i ens trobem que la persona que truca vol deixar un missatge a una persona absent, o que no pot atendre en aquell moment la demanda, i en prenem nota. En tots els casos és bo fer-hi constar: Data i hora. Identificació de la persona que ha trucat (el nom, el cognom, el telèfon i, segons el cas, l’empresa o entitat a què pertany). Identificació de la persona a qui s’adreça la nota. Identificació de la persona que ha atès la trucada. Breu indicació de l’assumpte de què es vol tractar o algun altre missatge.

ACTIVITATS

AVÍS DE TRUCADA Hora _______________________

Data ___________

A l’atenció de ____________________________________ De part de ______________________________________ Tel. ___________________________________________

URGENT □ Ha telefonat

□ Ha vingut

□ Tornarà a telefonar

□ Vol que hi vagi

□ Vol que li telefoni

□ Ha deixat aquest missatge: ___________________________________ __________________________________________________________

ORTOGRAFIA VOCALS O/U ÀTONES En la pronunciació de la o i de la u àtones es produeix un fenomen similar al que hem estudiat en la vocal neutra a/e: les lletres o i u àtones, és a dir , que no tenen accent, les pronunciem com /u/ . Fixeu-vos-hi: 19

notícia sona n/u/tícia moneda sona m/u/neda

gossos sona goss/u/s europeu sona europe/u/

Això vol dir que en determinats mots se’ns poden presentar dubtes a l’hora d’escriure una paraula que contingui aquest so àton. L’ortografia de la o i de la u, però, no és gens difícil, tan sols cal posar atenció a les normes.

1. Mots que tenen la mateixa arrel En els derivats escrivim o/u segons la vocal tònica del mot primitiu: cançoner solellada sucar

cançó sol suc

2. El plural d’alguns substantius i adjectius La forma del plural d’alguns mots, pronunciats /us/ en català oriental, s’escriu –os: óssos, països, textos, nassos, braços. Però, els noms que acaben en –u en singular, fan el plural en –us: europeu

europeus

cacau

cacaus

Alguns noms són invariables i, per tant, fan el singular i el plural igual: globus, tipus,

cactus, porus, sinus. 3. O-U àtones en els verbs En la majoria dels verbs la primera persona del present d’indicatiu s’escriu amb –o (pronunciada /u/ en català oriental): llegeixo, telefono, pinto, descanso.

Si dubtem en escriure una forma verbal, podem consultar la tercera persona del present d’indicatiu, la qual ens permetrà saber quina vocal (o/u) hem d´escriure:

plorava juguem mullarà formeu

ell plora ell juga ell mulla ell forma

ACTIVITATS

DICTAT: Vocal àtona o / u La parla humana difereix de les accions animals que són senyals. Els gossos, per exemple, no fan sinó dues o tres menes de soroll, posem que lladren, udolen i gemeguen: un gos no pot moure un altre gos sinó mitjançant aquests pocs senyals distints. Els lloros poden fer sorolls molt variats, però no sembla pas que reaccionin de manera diferent a sorolls diferents. L'home fa sorolls vocals de moltes menes, i fa ús de la varietat: sota certs tipus d'estímul produeix certs sons vocals, i els altres homes, quan escolten aquells sons, executen la reacció apropiada. Dit concisament, dins de la parla humana, sons diferents tenen sentits diferents. BLOOMFIELD, L. El llenguatge. Barcelona: Seix Barral, 1978.

MORFOSINTAXI L’ADJECTIU QUALIFICATIU L’adjectiu qualificatiu afegeix una qualitat al substantiu i ha de concordar-hi en gènere i nombre: un llençol blau una cortina blava uns llençols blaus unes cortines blaves La concordança de gènere i nombre entre el substantiu i l’adjectiu és imprescindible. 1. Flexió de gènere i de nombre La regla general per a la formació del gènere i el nombre de l’adjectiu és com la del substantiu:

Masculí ---- femení (+a): fred Singular ---- plural (+s): freds

freda fredes

En general, els adjectius tenen una forma per al masculí i una altra per al femení; és a dir, tenen dues terminacions. Però hi ha un grup nombrós que en té una per als dos gèneres, són els adjectius d’una terminació:

singular

plural

masculí

femení

masculí

femení

pobre Igual feliç

pobra

pobres Iguals Feliços

pobres felices

- Hi ha adjectius invariables: miop, àrab, suau, sublim... 25

Adjectius d’una terminació

Acabats en: -a -al -el -il -ant -ent

singular Nòmada belga principal rebel difícil elegant convenient

plural Nòmades belgues principals rebels difícils elegants convenients

-ar -or

popular anterior

populars anteriors

-e

jove

joves

-ble

amable

amables

excepcions

mal/mala Paral.lel/paral.lela tranquil/tranquil.la sant content, atent, lent avar, car, rar incolor, sonor, traïdor negre, apte, culte, agre

REMARQUES: -

Els adjectius acabats en vocal neutra coincideixen tots amb el castellà,excepte:

Pobre/pobre Rudo/ruda -

pobre/pobra rude/rude

Els adjectius acabats en –aç, -iç, -oç tenen una sola terminació en singular i dues per al plural: singular Audaç Feliç veloç

plural Audaços/audaces Feliços/felices Veloços/veloces

Hi ha adjectius invariables : miop,àrab,suau,sublim....

Adjectius de dues terminacions 1. Heu de tenir en compte que en la formació del femení i del plural dels adjectius sovint es produeixen alteracions ortogràfiques: c—g t—d c — qu u—v l — l.l e/o — a --+n leg -- loga

Groc Mut Oblic Nou Nul Negre Rodó anàleg

Groga Muda Obliqua Nova Nul.la Negra Rodona anàloga

Grocs Muts Oblics Nous Nuls Negres Rodons anàlegs

Grogues Mudes Obliqües Noves Nul.les Negres Rodones anàlogues 26

2. Els adjectius masculins acabats en –s,-ç,-x,-ix,-tx formen el plural masculí acabat en –os: Rus Dolç Convex Baix gavatx

Russa Dolça Convexa Baixa gavatxa

Russos Dolços Convexos Baixos gavatxos

Russes Dolces Convexes Baixes gavatxes

D’entre els acabats en -s, n’hi ha que la poden duplicar: gras gris

grassa grisa

grassos grisos

grasses grises

3. Els adjectius masculins acabats en –sc,-st,-xt,-ig admeten una doble forma del plural masculí: fosc modest mixt boig

fosca modesta mixta boja

foscos o foscs modestos o modests mixtos o mixts bojos o boigs

fosques modestes mixtes boges

2. Els graus de l’adjectiu: comparatiu i superlatiu Quan parlem de l’adjectiu comparatiu determinem la qualitat mitjançant la comparació amb altres mots que tenen la mateixa qualitat. Aquesta comparació pot ser de diverses maneres, segons es veu en el quadre adjunt.

de superioritat: més ....que d’inferioritat: menys ...que no tan.... com d’igualtat: tan .....com

més lleig que un pecat menys llest que l’Anna no tan alt com el Pau Gassol tan feliç com l’avi

El superlatiu expresa una qualitat en un grau màxim i es pot formar amb els sufixos – íssim/-íssima (riquíssim, maquíssima).

ACTIVITATS

EXPRESSIÓ ORAL La proposta d´avui és participar en una reunió d’una certa formalitat: Una reunió de veïns Cadascú ha de dir la seva opinió, tot argumentant-la, a favor o en contra d’algun dels temes següents: - Els gossos als pisos - La neteja de l’escala - La compra comunitària d’una antena parabòlica. Abans de començar la reunió, cal decidir qui dóna els torns de paraula i pensar els contraarguments que puguin fer els altres per defensar millor l’opinió de cadascú. Durant la reunió s’ha de procurar que les intervencions siguin clares i entenedores, i respectar els torns de paraula.

UNITAT 3: Avisos i cartells

EXPRESSIÓ ESCRITA TEXTOS. L’avís

L’avís és un text breu que s’adreça a un públic més o menys ampli i que informa de fets o esdeveniments d’índole diversa. Generalment es penja en un lloc visible, en un tauler d’anuncis o es publica de manera que la informació que conté arribi ràpidament a un gran nombre de persones.

Característiques: La paraula avís (o alguna altra: nota, atenció) ha de destacar tipogràficament perquè cridi l´atenció dels lectors. La informació ha de ser clara i sintètica. El tractament de qui emet l’avís generalment és impersonal (“Es fan còpies de claus a l’acte“, ”S´informa que...”), o s’usa la primera persona del plural (“Sentim ocasionar molèsties per...”); el tractament del destinatari sovint és de vosaltres. Convé que quedi clara la identificació de l’autor de l’avís i, segons el cas, la data.

1. El cartell És un full manuscrit o imprès col.locat en un lloc visible per informar d’alguna cosa al públic o amb fins publicitaris.

Amb aquest tipus de text s’intenta captar l’atenció dels destinataris a través de la imatgeimpacte visual- i s’intenta mantenir l’interès amb un text breu que complementa la imatge, la justifica o hi contrasta per crear un efecte sorpresa.

ACTIVITATS

ORTOGRAFIA L’ACCENTUACIÓ En català hi ha dues classes d’accent gràfic: l’accent obert (`)i l’accent tancat (´). Damunt de la vocal a, l’accent és sempre obert Damunt de les vocals i, u, l´accent és sempre tancat I damunt de les vocals e, o, l’accent pot ser obert o tancat

à í, ú è, ò , é, ó

1. Pronunciació de la E i de la O Per accentuar correctament les vocals è/é , ò/ó, recordeu el so de les vocals d’aquests mots model: • Pronunciem oberts • Pronunciem tancats

cel i sol vell i dos

2. Regles d’accentuació Segons la síl.laba on recaigui el cop de veu (última, penúltima...) els mots poden ser aguts, plans o esdrúixols. Recordeu aquestes tres regles d’accentuació: • Mots aguts Els mots aguts s’accentuen quan acaben en una de les dotze terminacions del quadre. Per exemple: artesà, graó, autobús, Berlín, encén...

a as

e es en

i is in

o os

u us

Però no s´accentuen els mots que acaben en diftong decreixent: Ballareu, reviviu, commou... •

Mots plans

S´accentuen els mots plans que no acaben en cap de les terminacions anteriors. Per exemple: pèsol, exàmens (però examen), empènyer, pètal, còmic... 34

Els mots plans que acaben en diftong decreixent s’accentuen: diríeu,tornàreu... • Mots esdrúixols S’accentuen tots els mots esdrúixols: fàbrica, península, línia, indústria...

ACTIVITATS

DICTAT Accentuació. Explica per què s’accentuen o no els mots següents: Parts del cos: front, templa (pols), barbeta, mandíbula, pòmul, pit, mugró, coll, clatell, muscle, espatlla, aixella, colze, canell, melic, cintura, maluc, penis, vulva, cuixa, turmell, taló, ull, parpelles, cabell, bigoti, pestanyes, barba.

MORFOSINTAXI ELS DETERMINANTS (I) Els mots que determinen (en precisen alguna circumstància) el nucli d’un SN o nom s’anomenen determinants. Es tracta de mots que acompanyen un nom: la taronjada, una taronjada, aquesta taronja, la meva taronjada, dues taronjades, bastants taronjades, alguna taronjada... 1. L’article L’article determinant té les formes següents:

masculí femení

singular el / l’ la/ l’

plural els les

exemples el llum, l’ocell, els ordinadors la taula, l’olla, les escombres

L’article apostrofat (l’) s’utilitza davant de noms o adjectius començats per vocal o h, llevat d’algunes excepcions que ara veurem. Exemple: l’avi, l’estiu, l’home; l’àvia, l’herba, l’aigua. Davant de noms de persona usem els articles . el, l’, en, per al masculí: el Josep, l’Antoni, en Jordi la, l’, per al femení: la Marta, la Isabel, l’Anna Molts noms de lloc porten l’article davant: l’Hospitalet de Llobregat, el Vendrell, etc. Excepcions: la davant de mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones:

la imatge, la uniformitat, la història, la humitat Altres casos: - Els noms de lletra (la ena) - La una (quan es refereix a l’hora: Vindrà a la una) - Per evitar confusions (la ira, la asimetria) En català estàndard no s’admet la forma de l’article lo. Quan els articles el i els van després de les preposicions a, de i per es contreuen. Fixeuvos-hi:

a de per

el al del pel

els als dels pels

exemples Vaig al concert. Vinc del camp. Passejo pel bosc.

Anem als magatzems. Venim dels despatxos. Caminem pels carrers. 36

També cal fer la contracció amb les formes CA+EL/EN que indiquen a casa de. Exemples: Érem a cal dentista. No conec can Cirerer.

Les contraccions es desfan en singular quan la paraula següent comença per vocal. Exemples: Em trobo a l’aeroport del Prat. El palau és de l’Enric. Passo per l’ombra. Vaig a ca l’amiga.

2. Els demostratius Són els determinants que ens indiquen si el nom a què es refereixen és pròxim o llunyà. Les formes més usuals són: • •

aquest, aquesta, aquests, aquestes (prop de qui parla o escolta). aquell, aquella, aquells, aquelles (lluny de tots dos)

Quan els demostratius van sols i substitueixen un nom o grup nominal s’anomenen pronoms: Aquest és el meu fill petit.

3. Els possessius Són els determinants que indiquen pertinença: Les meves sabates. Estan relacionats amb les diferents persones gramaticals.

singular 1a persona 2a persona 3a persona plural 1a persona 2a persona 3a persona

(jo) (tu) (ell/ella) (nosaltres) (vosaltres) (ells/elles)

possessius el meu, la meva, els meus, les meves el teu, la teva, els teus, les teves el seu, la seva, els seus, les seves possessius el nostre ,la nostra, els nostres, les nostres el vostre, la vostra, els vostres, les vostres el seu, la seva, els seus, les seves

EXPRESSIÓ ORAL La premsa, la ràdio, la televisió... Quin és el teu mitjà preferit? Per què? Quin diari llegeixes? Quin programa de ràdio trobes especialment interessant? I de televisió? Creus que els mitjans de comunicació que tenim són prou competents? La diversificació de mitjans n’assegura la qualitat? Creus que hi ha prou mitjans en català? Si la teva resposta és negativa, pensa quines en deuen ser les causes.

COMPRENSIÓ LECTORA

Edad doblada Com t’ha maltractat la vida en pocs anys: em mostres una foto de carnet dalt l’avió que ens retorna d’uns dies de feina a l’estranger, i veig com en el mar d’aquells ulls de vint anys la vida és encara una costa llunyana, deserta de pors i espadats, àvida d’acollir en les seves cales tot allò que se li presenti... Però ara que et doblen els anys i vora meu et tinc contant-me coses del passat, cruel mostra el temps les seves urpades i el teu bell rostre veig cansat, crispat per tot allò que l’assetja –una separació, un fill molt jove, un son escàs i molta mala llet al teu voltant–, per bé que són potser les teves mans el camp on l’arada del temps més feina ha fet: tot de trencs i clivelles de cap a cap les solquen i delaten la força amb què has hagut d’aferrar-te a tu mateixa perquè la vida no se t’endugués. ÀLEX SUSANNA. Boscos i ciutats

UNITAT 4: Reunions formals i entrevistes

EXPRESSIÓ ESCRITA Les converses, les reunions formals i les entrevistes són formes d’expressió oral en què els interlocutors es veuen. En aquests tipus de comunicació la interacció és constant i hi reflectim la nostra personalitat mitjançant el llenguatge que utilitzem, el tema de què parlem i la manera d’adreçar-nos als altres. No conversem de la mateixa manera amb un amic al carrer que en una reunió amb el cap de personal de la nostra empresa. Comunicació verbal -

Cal parlar correctament, tenint cura de la dicció i del lèxic que es fa servir. És bo variar la velocitat i el to mentre parlem per tal que la intervenció no sigui monòtona. En les comunicacions dialogades cada un dels interlocutors és alhora transmissor i destinatari. Cal saber escoltar i respectar l’interlocutor. Cal respectar l’ordre dels torns d’intervenció, tenint en compte que no són fixos i que la durada tampoc no s’estableix amb anterioritat.

Comunicació no verbal -

S’ha d’intentar crear un clima de confiança i de distensió. Cal fer gestos i expressions que reforcin la paraula. És important mirar l’interlocutor.

La postura adoptada en seure, l’expressió de la cara i dels ulls, el moviment de les mans, la distància entre els interlocutors, etc., transmeten una informació molt valuosa que cal tenir sempre en compte. 1. Fòrmules que regulen els torns d’intervenció Per organitzar el discurs hi ha mots o expressions que n’introdueixen el comença-ment, la continuació, la conclusió, un incís, etc.:

Per començar: d'entrada vull dir...; partlaré primer de...; per començar... Per continuar o canviar de tema: d'altra banda...; també...; després...; a més a més ...; una altra cosa...; canviant de tema...; voldria afegir una cosa... Per acabar: per acabar...; finalment...; en definitiva...; així, doncs,... Per donar la paraula en una reunió: té la paraula el senyor/la senyora...; pot parlar, senyor/senyora...

ACTIVITATS

ORTOGRAFIA 1. L’accent diacrític L'accent diacrític que posem damunt una vocal serveix per distingir unes paraules d'unes altres que s'escriuen igual, però que gairebé sempre es pronuncien diferent. Aquí en teniu una llista extreta del vocabulari bàsic i ordenada alfabèticament.

2. La dièresi Els dos puntets de la dièresi s'escriuen sobre la i i la u en els casos següents: •

Per indicar que dues vocals no formen diftong: peüc, veïna, estudiïn...

•

Quan volem indicar que cal pronunciar la u dels grups qu, gu davant de e, i: pingüí, aigües.

•

Si una i enmig de dues vocals no fa la funció de consonant (perquè és tònica), ho indiquem amb la dièresi: produïa, beneïen... Si ha de dur accent gràfic, no hi escrivim dièresi: produíeu, beneíem...

•

Excepcions. No posarem dièresi en els casos següents: Quan el mot pugui portar accent gràfic: país (però, països), veí (però, veïna). En els mots acabats en els sufixos -isme,-ista: comunisme, egoista. En els temps d'infinitiu, de gerundi, de futur i de condicional dels verbs acabats en vocal +ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia.

ACTIVITATS

DICTAT: Dièresi i diftong. La Lluïsa i els delinqüents de Suïssa Feia uns quants dies que la Lluïsa tenia una qüestió pendent que no la deixava viure tranquil·la. La qüestió era la següent: Mentre en Raül, el seu marit, treballava al torn diürn d'una fàbrica de xocolata suïssa i ella s'estava a casa i feia les feines de la llar, sola o bé amb la seva veïna, l'Eloïsa, que venia sovint a fer petar la xerrada perquè gairebé mai no tenia res a fer, va rebre una trucada misteriosa. La trucada es va repetir uns quants dies i sempre era la mateixa, començava amb un brogit immens que li eixordava l'oïda, continuava amb un xiulet penetrant i empipador, després se sentia una veu llunyana amb un fort accent estranger que deia el següent: "Senyora, no s'amoïni, no s'espanti, si fa allò que nosaltres li diem no li passarà absolutament res; ara bé, si no ho fa, provocarà la seva ruïna i la del seu marit. No li demanem cap heroïcitat, però no podem permetre cap mena de traïció. El dia tres a la tarda, exactament a les cinc de la tarda, vagi sola al parc de l'Oreneta amb un sarró ple de verdures de tota mena i joies per valor de tres milions de pessetes, amagades sota les verdures. Un home gran, amb una boina, l'hi prendrà d'una estrebada".

MORFOSINTAXI ELS DETERMINANTS (II) 1. Els numerals Els numerals es divideixen en: cardinals, ordinals, partitius i multiplicatius. • Numerals cardinals Corresponen als números o nombres. Són invariables llevat de: un, una / dos, dues / cent, cents, centes

Escrivim guionet (-) entre: • les desenes i les unitats (D-U): trenta-vuit, seixanta-cinc • les unitats i les centenes (U-C): dues-centes, set-cents La paraula (D-U-C) (desena-unitat-centena) ens ajuda a recordar l'ús del guionet. • Numerals ordinals Expressen ordre. Tenen forma pròpia: Primer / primera Segon / segona

Tercer / tercera Quart / quarta

La resta es forma afegint la terminació -è/-ena als cardinals: cinquè / cinquenes sisé / sisena setè / setena vuitè / vuitena

onzè / onzena dotzè / dotzena vint-i-quatrè / vint-i-quatrena quaranta-tresè / quaranta-tresena

• Numerals partitius Indiquen una part de la unitat. Les formes són les mateixes que les dels ordinals, llevat de : Mig / mitja (o la meitat) Terç (o una tercera part) Quart (o una quarta part ) Desè (o dècim) Centè (o centèsim) Milè (o mil.lèsim) • Numerals multiplicatius Indiquen el nombre de vegades que s'augmenta una cosa. doble

triple

quàdruple...

2. Els quantitatius Indiquen una quantitat sense determinar-la, imprecisa. N'hi ha de variables i d'invariables: Les formes *forces,*masses,*prous i *bastantes són incorrectes en plural.

Ja n'hi ha prou de baralles! Hi havia bastants sucursals. Hi ha força raons per no anar-hi. Fa massa dies que no ve per aquí

variables quant, quanta, quants, quantes tant, tanta, tants, tantes molt, molta, molts, moltes poc, poca, pocs, poques bastant, bastants gaire, gaires

invariables més menys prou força gens massa que

En català també hi ha un bon nombre de locucions quantitatives: un munt de, una mica de, una colla de, gens ni mica de, una pila de, etc.

3. Els indefinits Determinem d'una manera imprecisa o indefinida l'objecte expressat pel nom que acompanyen. variables algun, alguna, alguns, algunes un, una, uns, unes altre, altra, altres tot, tota, tots, totes mateix, mateixa, mateixos, mateixes cada un, cada una cadascun, cadascuna qualsevol, qualssevol tal, tals ambdós, ambdues

invariables cada cap

Els indefinits també poden funcionar com a pronoms: cadascú o cada u, algú, ningú, tothom, res, alguna cosa o quelcom: Algú m'ajudarà.

Porta'm alguna cosa per picar.

CAL REMARCAR Heu d'evitar l'ús del castellanisme algo.

ACTIVITATS

EXPRESSIÓ ORAL La proposta d'avui és parlar sobre: EL TEMPS. PER QUÈ NO TENIM MAI TEMPS ? Avui dia tothom va curt de temps. El temps és or, diuen. Tu també ets d'aquelles persones que sempre vigilen el rellotge, que sempre van de pressa, que pateixen l'atabalament típic de la nostra societat? T'agradaria que els dies fossin de quaranta-vuit hores per poder fer més coses, o que no tinguessis tanta necessitat de dormir? Parla'n amb els teus companys.

COMPRENSIÃ&#x201C; LECTORA

UNITAT 5: Invitacions i felicitacions

EXPRESSIÓ ESCRITA 1. TEXTOS. La invitació La invitació és un document que serveix per convidar algú a un acte , col.loqui, conferència, sopar, inaguració, etc., en un lloc determinat i en una data i hora concretes. L'estructura de la invitació és força variable, però l'aspecte del text és fonamental. Generalment la informació que hi ha és la següent: Identificació de qui convida. Identificació de l' acte, lloc, data i hora de l'esdeveniment. Localitat i data de la invitació. També hi pot haver altres informacions, com ara : Persona a qui es convida (invitació personalitzada). Petició de confirmació d'assistència. Necessitat o no de presentar la invitació,etc.

2. TEXTOS. La felicitació La felicitació és un escrit en què es felicita algú per un sant, aniversari, obtenció d’un premi, festes de Nadal, etc. És un document completament lliure. Segons la relació que hi ha entre qui emet el text i qui el rep usarem un tractament o un altre. Per exemple, en una invitació no ens adrecem de la mateixa manera a un regidor que 53

a un amic de tota la vida. El regidor exigeix un tractament formal i, per tant, li parlarem de vós o de vostè i no farem servir mots o frases col.loquials.

ACTIVITATS

ORTOGRAFIA Les grafies s/z/ss/c/ç En català diferenciem dos sons de la essa: el so sord /s/ i el so sonor /z/. Representem el so sord per mitjà de les grafies: s, ss, c, ç I el so sonor per mitjà d’aquestes altres: S, z

Fixeu-vos en els exemples d’aquestes dues columnes: sords caçar passar bassa

sonors casar pesar base

sords cansat els savis els sous

sonors pinzell els avis els ous

La regla general per escriure correctament la essa sorda i la essa sonora és deixar-se guiar per la pronunciació. Les regles que cal que aprengueu són les següents:

1. Essa sonora: S /Z Escrivim s: • •

Entre vocals: rosa,cosa. I també en els mots compostos de fons, dins i trans: enfonsar, endinsar, transistor. Escrivim z:

• • •

A principi de mot: zebra, zero. Darrere consonant: quinze, salze, botzina. Entre vocals, en alguns mots cultes derivats del grec: amazona, topazi, ozó.

2.Essa sorda: S / SS / Ç / C Escrivim s: • •

A principi i a fi de mot: sal,nas. Darrere o davant de consonant: capsa, sostre. Escrivim ss: • •

•

Entre vocals: massa, bossa, disfressa. En els mots acabats en -gressió (agressió); -gressor (agressor); missió (admissió); -missor (transmissor); -pressió (impressió); pressor (repressor). En els mots acabats en –essa: abadessa, baronessa, metgessa, jutgessa, tigressa; excepte princesa i marquesa. Escrivim ç: •

Davant a, o, u: caçador, cançó, vençut.

• •

En els mots derivats formats amb els sufixos -ança, ença: esperança, temença. A fi de mot: feliç, braç.

ACTIVITATS

DICTAT Grafies s / ss / c / ç / z. Eduard i Alice Eduard tenia un desig infernal d'Alice. El seu cos l'excitava, però li era absolutament inaccessible. Igualment turmentador era l'escenari de les seves cites; o bé vagarejaven junts una o dues hores pels carrers foscos, o bé anaven al cinema; la monotonia i les ínfimes possibilitats eròtiques d'aquestes dues variants (no n'hi havia cap altra) van donar a entendre a Eduard que potser podria assolir èxits més consistents si pogués veure Alice en un altre ambient. Un dia, doncs, li va proposar amb una expressió càndida d'anar a passar el cap de setmana amb el seu germà, que tenia una casa a la vora d'un riu, en una vall plena de boscos. Li va descriure amb entusiasme els innocents encants de la natura, però Alice (en altres àmbits sempre ingènua i confiada) va entendre cap a on anava i ho va rebutjar bruscament. KUNDERA, M. Amors ridículs. 3a ed. Barcelona: Destino, 1990. (L'Ancora; 6)

MORFOSINTAXI ELS PRONOMS Un pronom és aquell element gramatical que generalment ens indica la substitució d’un nom. Així ens estalviem la repetició de mots, als quals ens podem referir sense anomenarlos directament: Van agafar l’Andreu. L’havien agafat per haver robat un braçalet d’or. 1. Pronoms personals forts Són els substituts dels noms de persona i designen les persones gramaticals:

Nosaltres sortirem i vosaltres podreu mirar tranquil.lament la televisió. Podem substituir el subjecte de l’oració mitjançant pronoms personals forts:

L’àvia i la Núria sempre tenen son. Elles sempre tenen son.

primera persona segona persona tercera persona

singular jo, mi tu ell, ella

plural nosaltres vosaltres ells, elles

També hi ha el pronom reflexiu si: Ella parla de si mateixa. Hi ha també els pronoms vostè, vostès (s’utilitza el verb en tercera persona, singular o plural): Vostè, ho diu bé tot això? Quan el pronom de primera persona jo va precedit d’una preposició, pren la forma mi: Jo vaig a compra, vols venir amb mi? 2. Pronoms febles A més dels anteriors, els pronoms personals tenen altres formes àtones que es recolzen en el verb: són els pronoms febles. Em rento les mans.

Mou-te!

Afanya’t!

T’agrada en Lluís?

Les formes bàsiques són:

Primera persona Segona persona Tercera persona

singular em et es

plural ens us es 59

El pronom es també fa la funció de subjecte en les oracions en què l’acció del verb, la realitza una persona indeterminada:

Es diu que marxarà aviat. Es fa poc esport. Com hem observat, els pronoms febles poden precedir el verb o seguir-lo. El pronom feble s’escriu darrere el verb quan aquest és infinitiu, gerundi o imperatiu: Pretenen guanyar presentant-se a les eleccions. En els altres temps, el pronom va sempre davant el verb: El gos s’acosta sense fer

soroll. En les perífrasis (auxiliar+infinitiu o gerundi), el pronom pot anar davant o darrere el verb: Van barallar-se de valent. Es van barallar de valent . Us anava mirant. Anava

mirant-vos. Fixeu-vos en les formes que prenen els pronoms febles segons la posició que ocupen respecte del verb:

em et es

formes reforçades ens us es

m’ t’ s’

formes elidides ens us s’

davant el verb S’utilitzen quan el verb comença en consonant.

Em passo el dia menjant. Són les que escrivim davant el verb quan aquest comença en vocal o h. Fixeu-vos que algunes formes s´apostrofen.

T’agradaria marxar de viatge?

formes plenes -me -te -se

-nos -vos -se formes reduïdes

‘m ‘t ‘s

‘ns us ‘s

darrere el verb S’escriuen darrere un verb acabat en consonant o u. Separem el verb del pronom amb un guionet. Emporteu-vos la gossa d’aquí! Quan el verb acaba en vocal (excepte u). En aquest cas, separem el verb del pronom amb un apòstrof.

No vol veure’m mai més.

3. Pronoms relatius

Els pronoms relatius són mots que introdueixen una altra oració i alhora substitueixen un element esmentat en l’oració:

L’home que va treballar amb mi és el cosí del Pau. La casa on pens``avem anar aquest estiu ha estat enderrocada. L’assumpte de què parles no m’interessa. Com heu vist en aquests exemples,els pronoms relatius poden prendre formes diferents: Que: No va precedit de cap preposició.M’agrada la taula que t’han regalat. Qui:Es refereix a persones. Qui menja sopes se les pensa totes. On:Indica lloc.El riu on ens banyem és molt fondo. Preposició+què :És aquell castell de què t’he parlat. Preposició+ qui :El noi de qui t’has enamorat és ben agradable. •

PRONOMS INTERROGATIUS

Els pronoms interrogatius serveixen per preguntar directament o indirectament.Es poden classificar en : • •

Els pronoms invariables:què (coses)/ qui (persones):No sé mai què fa a les nits. (=quina cosa). Qui m’acompanyarà al teatre?(=quina persona ) Quin,quina,quins,quines: D’aquestes pel.lícules,quina has vist?

5.PRONOMS INDEFINITS ALGÚ,ALGUNA COSA,QUELCOM UN, UNA NINGÚ RES,RE; CAP COSA CADASCÚ, CADA U TOT,TOTHOM ALTRI;ALTRE,ALTRA COSA QUALSEVOL,QUALSSEVOL Exemples: No ha vingut ningú. Tothom ho sabia. Segurament, algú ho veurà. 61

REMARQUES •

No s’admet el castellanisme “algo” i l’hem de substituir per alguna cosa. En frases interrogatives i condicionals també podem utilitzar res:

Vols alguna cosa per berenar ? Vols res per berenar ? •

No heu de confondre gens (quantitatiu) i res (pronom)

De tot aquest país, no m’agrada res. (=cap cosa) Aquest país no m’agrada gens.(=gens ni mica) •

El pronom altri sempre va acompanyat de preposició:

La muller d’altri. •

Els pronoms cadascú o cada u tenen un sentit general diferent dels adjectius cadascun o cada un, que tenen un sentit més limitat:

Cadascú/cada u (=tothom ) preparava el dinar. Cadascun /cada un (=d’ells) preparava el dinar.

ACTIVITATS

EXPRESSIÓ ORAL Avui proposem fer una descripció d'una persona.Imagina't que passeges per una fira,badoquegues aquí i allà, i el teu fill es perd. El busques,però no el trobes.Finalmment decideixes parlar amb el responsable de l'acte i aquest et demana que li'n facis una descripció DESCRIPCIÓ D'UNA PERSONA La descripció és la representació d'una cosa,una persona...amb paraules.En aquest cas la descripció ha de ser objectiva i cal que descriguis el teu fill d'una manera lògica i ordenada tot fent servir les paraules adequades i precises ;és a dir ,cal que seleccionis els seus trets més característics i triïs els adjectius més adequats.

COMPRENSIÃ&#x201C; LECTORA

UNITAT 6

EXPRESSIÓ ESCRITA TEXTOS ANUNCIS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ I ALS TAULERS D’ANUNCIS ELS ANUNCIS Els anuncis són comunicacions curtes mitjançant les quals alguna cosa es posa en coneixement del públic. S’ exposen als llocs públics en els taulers d’anuncis, o es difonen a través dels mitjans de comunicació : ràdio, televisió i premsa. Hi ha molts tipus d’anuncis. Per una banda, hi ha els anuncis per paraules que surten en els diaris i en algunes revistes en la secció d’anuncis breus. La finalitat bàsica és informar sobre vendes, lloguers, ofertes i demandes de feina, etc. Es tracta ,doncs d’escrits clars,però sintètics,en què sovint hi ha abreviatures i sigles.

Un tipus específic d’anunci és el que els ajuntaments, les societats anònimes i altres entitats divulguen per mitjà de la premsa per fer arribar al públic interessat informacions diverses.

ACTIVITATS

ORTOGRAFIA LES GRAFIES R/RR;M/N/MP/NY;L.L LES GRAFIES R/RR La lletre r pot tenir dos sons: simple (pare) o múltiple (gerra).A més, en diversos mots que acaben amb aquesta lletra, la r no se sol pronunciar (pastor, dormir ) :Recordeu aquestes normes : Escrivim r : • • •

Darrere consonant :enraona, Manresa. A començament de mot :reina, raig. Enmig de dues vocals :gerani, pomera, aire.

Escrivim rr: •

Entre vocals si sona erra múltiple:arròs,carro,esborrar.

A final de mot, algunes –r no es pronuncien.Fixeu-vos en aquests casos: •

Els infinitius acabats en –ar,-er i –ir :cantar,córrer, dormir. 70

• •

Els sufixos-ar,-er,-or,-dor :bestiar,porter,verdor,retolador. Els noms que tenen algun derivat :clar/clara,càntir/cantiret,por/poruc.

amb

Altres mots que duen r que generalment no es pronuncia : prendre,aprendre,arbre… LES GRAFIES M/N/MP/NY Escrivim m davant m,p,b :bomba,ombra,immortal,omplir. Són excepcions els mots compostos com:enmig, tanmateix,benparlat,granment. Escrivim n davant v :canvi, conveni, invent,convocar,enveja. Són excepcions :tramvia, triumvir,circumval.lació. Davant f escrivim generalment m:àmfora,amfiteatre,circumferència,amfibi,paranimf,triomf,nimfa,simfonia,èmfasi,xa mfrà. En són excepcions els grups començats (enfadar,enfonsar);in-(influència,infidel).

:con-(confessar,conflicte

Cal distingir entre conte (narració),comte (títol nobiliari) i compte (càlcul). Escrivim el dígraf ny en paraules com ara bany,canya,castanya,cigonya,juny,pany,pinya,puny,etc.

);en-

:any,

LA GRAFIA L.L Escrivim l.l en: •

Els mots començats en :

Al.l:al.legar,al.lèrgia,al.lusió,al.legoria,al.leluia,al.licient,al.literació,al.locució,al.lucinar; excepte alegre, alegria. Col·l.-: col.legi,col.laborar,col.lecció,col.locar,col.lapse,col.lateral,col.lega,col.lisió,col.loqui. Il.l- : il·legal, il·lusió, il·lustrar,il·luminar,il·lús,il·lació. Mil·l·-: mil·lenari,mil·lenni,mil·límetre,mil·ligram; excepte milió,miler. •

Els mots acabats en:

-el.la: aquarel·la,bagatel·la,caravel·la,cel·la,damisel·la,franel·la, fumarel.la,mortadel.la,novel.la,ombrel.la,parcel.la,pastorel.la,varicel.la. -il.la:tranquil·la,til·la,Camil·la,goril·la,papil·la. -il.lar:cavil·lar,destil·lar,oscil·lar,vacil·lar.

Escrivim l.l en alguns adjectius que signifiquen el contrari d’altres començats en l: Lògic-------il·lògic

legal---------il·legal

lícit---------il·lícit

ACTIVITATS

DICTAT

Grafies r / RR.

La roca del fuster Abans de sortir, la mare i la tieta Pilar els havien dit que anessin amb compte, que hi havia molts perills, a la muntanya. Tots dos germans estaven decidits a arribar fins al monestir preromànic, malgrat la dificultat de la travessa. El pare, en Xavier Ferrer, sabater del poble i expert en excursions de feia molt de temps, no els podia acompanyar perquè havia tingut un atac de pedra i s'estava al llit amb una bossa d'aigua calenta per a rebre escalfor a la zona afectada. En Roger, el germà gran, era a la ciutat fent un curset de comptabilitat i, és clar, no anava amb ells. No hi feia res, però, ja que tots dos germans tenien molts ànims i estaven disposats a caminar de valent, sense témer cap entrebanc seriós. El més gran dels dos germans excursionistes, en Melcior, de deu anys, havia estudiat amb detall el camí i no tenia cap dubte. De seguida es van trobar a l'alzinar de les Bruixes, dit d'aquesta manera per una llegenda que considerava aquest alzinar el lloc de reunió de les bruixes de la contrada. En Medir, el petit, va passar el bosc amb la temença d'una desgràcia i per aquest motiu es va agafar de la mà del seu germà.

MORFOSINTAXI EL VERB El verb és l’element indispensable de l’oració;expressa una acció, un esdeveniment,un estat, etc. Forma el nucli del sintagma verbal i els altres complements en depenen. En Lluís puja les escales. 74

CLASSIFICACIÓ Considerant la relació del verb amb el subjecte, hi ha verbs personals (que designen el subjecte que fa l’acció:L’alcalde llegia les ordenances ) i verbs impersonals (que no designen el subjecte del verb ). En aquest darrer grup trobem: • Els verbs que fan referència al temps :fer calor,nevar,glaçar,ploure, etc. • El verb haver-hi, que indica que una cosa existeix, és actual o s’esdevé:Hi havia tres professors. En aquests casos, el verb sempre ha d’anar en singular, de manera que una frase com *Hi ha tres professors es considera incorrecta en un estil acurat. Segons la relació amb els complements, podem classificar els verbs en: •

Verbs copulatius, que enllacen un complement (atribut) amb el subjecte. Els verbs copulatius són :ser , estar i semblar.

•

Verbs predicatius ,que no expressen concordança entre el subjecte i els complements verbals. Són la resta de verbs.

La Maria és alta.

Llegeixo una novel.la d’aventures. En aquest grup podem esmentar els verbs pronominals, que van acompanyats de pronom feble:anar-se’n,atrevir-se,queixar-se. Segons la seva morfologia, hi ha : • •

Verb regular portar Jo porto Jo portava Jo portaré

Verbs regulars, que segueixen els models de les tres conjugacions : cantar, témer, dormir. Verbs irregulars, que no segueixen totalment els models i presenten variacions :anar,fer,coure. Verb irregular ser Jo era Jo fóra Jo seria

FORMES PERSONALS I FORMES NO PERSONALS Les formes personals tenen una terminació que n’indica el nombre,la persona,el temps,l’aspecte i el mode: Ells cant-en:plural, tercera persona, present, indicatiu.

Les formes no personals del verb són : • • •

L’infinitiu :Riure és saludable. El gerundi: Estic cantant una cançó. El participi :Dit això, me’n vaig a casa.

ELS MORFEMES VERBALS Nombre : una forma verbal es pot referir a un subjecte en singular o en plural: L’Antoni va a l’aeroport. Ells van a l’ aeroport. Persona: els morfemes de persona relacionen el verb amb una persona gramatical, que és representada pels pronoms personals : jo,tu, ell/ella, nosaltres,vosaltres,ells/elles: mir-o, mir-es,mir-a, mir-em, mir-eu,mir-en. Temps:els morfemes de temps indiquen el moment en què té lloc l’acció. Són el present (porto),el passat (imperfectiu ):Vaig estudiar tota la tarda. Estudiava la lliçó. Mode : indica la manera com es realitza la idea expressada pel verb.Hi ha tres modes : • • •

L´’indicatiu : expressa accions o fets reals (Feia una calor sufocant.) El subjuntiu :hi expressem un desig,una condició una voluntat (tant de bo que vingués .) L’imperatiu :per donar ordres (Vine !)

LES CONJUGACIONS VERBALS Hi ha tres models de conjugació verbal que serveixen per organitzar les desinències que s’afegeixen a l’arrel del verb: • • •

La primera :arrel+-ar:cantar. La segona:arrel+-er/-re:témer, perdre. la tercera:arrel+-ir:dormir (pur), servir (incoatiu; -eix-)

LA PRIMERA CONJUGACIÓ Tots els vebs (exceptuant anar i estar ) segueixen el model cantar . Per tant , són verbs regulars. Els verbs anar i estar són verbs irregulars.Fixeu-vos en els presents d’indicatiu de tots dos verb: Anar: vaig ,vas,va,anem,aneu,van Estar:estic,estàs,està,estem,esteu,estan

Les formes d’imperfefet de subjuntiu del verb estar són : estigués,estiguessis...i no pas *estés,*estessis... Les formes normatives del veb donar són :dono (present indicatiu ),doni (present subjuntiu )i donés (imperfet subjuntiu )i no pas *donc,*dongui,*dongués. Les terminacions d’imperfet d’indicatiu s’escriuen sempre amb v :-ava,aves,-ava,--àvem,àveu,-aven :rentava, avaluaves, anaven... 76

En totes les conjugacions, per expressar una acció passada ho podem fer amb el pretèrit perfet simple (cantí, cantares , cantà, cantàrem,cantàreu, cantaren) o amb el pretèrit perfet perifràstic, que és el més habitual en la llengua oral i que es forma amb l’infinitiu del verb precedit de les formes:vaig, vas,va, vam, vau, van (vaig cantar,vas cantar,va cantar...).Així, podem dir :Tu passares al davant o Tu vas passar al davant. Les formes de la primera i la segona persona del plural dels temps pretèrit perfet simple i pretèrit imperfet de l’indicatiu s’accentuen sempre. p.perfet p.imperfet Parlàrem Cantàvem estiguéreu anàveu Determinades formes del present de subjuntiu dels verbs acabats en vocal+-ar (actuar,crear,iniciar,etc.)porten dièresi en la i final: Actuï,actuïs,actuïn Creï,creïs,creïn Iniciï,iniciïs,iniciïn Alguns verbs canvien l’última consonant del lexema segons la vocal que hi ha darrere:

-çar----c:començar,comenci -car----qu:trencar,trenquis

-jar----g:penjar,pengen -gar---gu:regar,reguem

Altres verbs porten dièresi: -guar-----gü:desaiguar,desaigüem -quar-----qü: adequar,adeqües Els gerundis acaben en –ant (marxant) i els participis en –at (cantat)

ACTIVITATS

Text de Montserrat Roig __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________

Text de Joan Baca __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________ 78

EXPRESSIÓ ORAL Els anuncis breus també es poden transmetre a qui hi estigui interessat a través de mitjans de comunicació audiovisuals.Hi ha diversos programes de ràdio que faciliten l'intercanvi de coses, d' informació...als radiooients. Truca al programa:

I VOSTÈ, QUE VOL? Un radiooient ha trucat fa un moment i ha demanat si algú li podia explicaruna recepta de cuina senzilla,però especial.Truca-hi i explica-li una recepta que a tu et quedi bé. Explica-li de manera clara i ordenada perquè el resultat sigui efectiu.Pots fer servir els connectors següents : En primer lloc,en segon lloc,en darrer lloc... Per començar,d'una banda,d'altra banda,per acabar, finalment... Al mateix temps, alhora, després, a continuació,llavors, tot seguit...

COMPRENSIÓ LECTORA Llegiu atentament el següent text i feu les activitats que trobareu tot seguit. La vida artificial a la literatura, el cinema i la mitologia

La figura de l’Home creador de vida i suplantador de Déu és un tema que, per les seves implicacions ètiques, té abundants referents en la mitolog i a i l a l i t e ratura. Un mite grec narra la història de Prometeu, un tità que va crear vides humanes enfrontantse a la fúria de Zeus. Aquest mite és també el punt de partida de Frankenstein, de Mary Godwin Wollstonecraft (coneguda com Mary Shelley). En aquest relat , que h a e s t a t dut diverses vega d e s a l a g ran pantal la, el Dr. Víctor Frankenstein reconstrueix un cadàver a qui dóna vida en el laboratori . L’obra està fortament influïda per les teories de la generació espontània molt en voga a l’època. També les llegendes hebraiques deixen constància d’una criatura modelada en fang, a la qual dóna vida un rabí mitjançant tècniques esotèriques cabalístiques. Aquesta criatura, rep el nom de Gòlem i ha estat la inspiració de nombroses obres cinematogràfiques. Ja en la literatura més actual, autors com Ray Bradbury o Isaac Asimov han tocat sovint en els seus escrits el tema de la vida art i ficial, amb una visió més centrada en la robòtica i la nanotecnologia, com en Jo, robot. Ens trobem, doncs, davant d’un mite que situa l’ésser humà en el rol de creador, però no un creador qualsevol, sinó un creador de vida, adquirint el poder que des de les religions s’atribueix exclusivament a déu. Des dels filòsofs de la sospita, Nietzsche, Freud i Marx, la idea de la divinitat ha estat atacada tan durament que la creació de vida en el laboratori és l’últim clau en el taüt del concepte metafísic de la vida. Llarga vida a l’existencialisme.

Jordi Domènech, Xavier Escuté, Carol Gasset i Arianne Pérez; Eureka 11

1. Resumiu el text en tres línies.

2. Digueu si les següents afirmacions són vertaderes o falses Els mites atribueixen el poder creador de vida exclusivament als déus. El Gòlem és una criatura que pertany a l a t radició hebraica. Nietzshe, Freud i Marx no són filòsofs de la sospita. Jo, robot és una novel·la medieval.

3. Responeu les preguntes següents. a. Qui era Prometeu?

b. Què va fer, segons la mitologia?

c. Quins han estat els dos autors més actuals que han tractat el tema de la creació de vida?

d. Quina visió en tenien?

4. a) Escriviu un sinònim de les següents paraules del text i que s’adeqüi al context on es troben. Relat

Rol

b) Escriviu un antònim de les següents paraules del text. Vida Creació 5. Definiu Literatura: Laboratori: 81

UNITAT 7

EXPRESSIÓ ESCRITA LA POSTAL La postal és un document breu que es caracteritza per tenir en una cara una imatge i en l’altra, un espai reservat al text i un espai reservat a l’adreça. És un text espontani i expressiu que s’envia a amics i parents amb finalitats diverses, com ara recordar-los quan sou de vacances,felicitar-los...Sol contenir vocatius,interjeccions i frases o expressions i frases o expressions que indiquen complicitat amb el receptor. Les parts característiques de la postalsón: -

Data i lloc des d’on s’escriu. Salutació. Text breu amb el missatge concret que es vol transmetre. Comiat. Signatura. A la part dreta:nom,cognoms i adreça del destinatari (carrer, número,pis,porta,ciutat i codi postal;si s’escriu a /des de l’estranger també ha de dur el país de destinació).

Aquí en teniu un exemple :

ACTIVITATS

__________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ 83

3. Sou de vacances des de fa dotze dies i aviat haureu de tornar. Escriviu una postal a una amiga o a un amic íntim i expliqueu-li com us ho esteu passant, què feu i quan penseu tornar.

______________________________

4. Ara escriviu una altra postal a les companyes i companys de feina i expliqueu-los també com us ho esteu passant, què feu i quan penseu tornar.

1.LA DIÈRESI EN LES FORMES VERBALS Cal que recordem que sempre porten dièresi les formes dels verbs següents: a) Participi passat (-it) dels verbs acabats en vocal +ir:beneït, produït,conduït... b) Present de subjuntiu dels verbs acabats en vocal +ar:canviï,estudiïn,actiï...

No duen dièresi les formes verbals d’infinitiu,de gerundi,de futur i de condicional dels verbs acabats en vocal+ir. Infinitiu: agrair Gerundi:agraint Futur:agrairé Condicional:agrairia

ACTIVITATS

DICTAT Dièresi i diftong. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

Han traduït la vida de Moisès a les llengües eslaves. El consum de cocaïna i d'heroïna pot conduir a la delinqüència. Van plantar un saüquer al costat de les ruïnes. La reina lluïa joies antigues. Coïen el rap amb cloïsses i raïm. Canviï'm les sabates, tenen la llengüeta trencada. Han rebut la influència de les llengües veïnes. 86

8. Coïen les ensaïmades en un forn de llenya. 9. Van aïllar-se per estudiar lingüística. 10. Per més que rumiï, no podrà endevinar-ne les conseqüències

MORFOSINTAXI EL VERB 1. LA SEGONA CONJUGACIÓ • Recordeu que els infinitius dels verbs de la segona conjugació acaben en –er o –re.Els models d’aquesta conjugació són els verbs témer o perdre.La conjugació d’aquests dos verbs només canvia en l’infinitiu, en el futur i en el condicional;la conjugació de la resta de temps no varia. futur Temeré perdré

condicional Temeria perdria

• Hem d’assenyalar que en aquest grup hi ha nombrosos verbs irregulars :ser,haver,fer,poder,saber,voler,etc.Els verbs dir i dur, malgrat la terminació de l’infinitiu, pertanyen a la segona conjugació.Observeu com es forma el present d’indicatiu de tots dos verbs:dic,dius,diu,diem,dieu,diuen;duc,duus (o dus) ,duu (o du),duem, dueu, duen. • Cal rebutjar les formes “-guer” en els infinitius (*sapiguer,*poguer..)i les formes “-guent” en els gerundis (*volguent,*valguent...) infinitiu Caldre (o caler) Cabre (o caber) Doldre (o doler) Poder Saber Voler Valer (o valdre)

gerundi Calent Cabent Dolent Podent Sabent Volent valent

• Fixeu-vos bé en els verbs pertànyer, prevaler i romandre, que moltes vegades, erròniament, fem acabar en “-èixer” (*pertenèixer,*prevalèixer,*permanèixer). • Atenció amb el verb conèixer : conec (present indicatiu),conegui (present subjuntiu),conegués (imperfet subjuntiu).Per tant, no són correctes les formes*coneixo,*coneixi,*coneixés.

• Els verbs següents pertanyen a la segona conjugació (i no a la tercera):

-batre,combatre,debatre,rebatre; -cloure,concloure,excloure,incloure; -córrer,concórrer,discórrer,recórrer,ocórrer,transcórrer; -fondre,confondre,difondre; -admetre,emetre,ometre,permetre,remetre,trametre; -rompre,interrompre,irrompre; -concebre,percebre Per tant ,hem de conjugar-los correctament:Bato,combato,debato;cloc,concloc,excloc,incloc;corro,discorrro... ;fonc,confonc...; admeto,emeto...; rompo, interrompo..; concebo.. i evitar les formes que serien pròpies de la tercera conjugació com *combateixo,*recorreixo,*ometeixo.. • En les verbs com rebre, saber, cabre, etc..la b passa a p quan esdevé postsil.làbica :rep, reps; però :rebem, rebeu. • Anàlogament, la d del verb poder es transforma en t en els mateixos casos :Pots, pot ;però: podem,podeu. • Recordeu que la forma sé del verb saber s’accentua. • Alguns verbs canvien la u per la v:escriure, viure,beure,moure...:visc,vius,viu,vivim,viviu,viuen;vivia,vivies,vivia. • Viure i escriure fan el gerundi com si fossin de la tercera conjugació : vivint, escrivint. • La primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs poder i voler s’ escriu amb u: puc,vull.També el present de subjuntiu i l’imperatiu s’escriuen amb una u : pugui, puguis,puguem...;vulgui,vulguis,vulguem...En els altres, temps, però, es conserva la o de l’infinitiu:podem, podrem,poguéssim...;volem,voldrem,volguéssim... • Els verbs jeure,néixer i treure canvien la e per a en aquelles formes en què la síl.laba és àtona:jeus,jaiem;neixes,naixeu;trec,trauré. • Noteu l’alternança de la e amb la a en el verb fer: Present:faig,fas,fa,fem,feu,fan Futur:faré,faràs,farà,farem,fareu,faran Condicional:faria,faries, faria,faríem,faríeu,farien • La tercerapersona del singular del present d’indicatiu del verb córrer acaba amb e :corre. • Els gerundis acaben en –ent (volent) i els participis regulars en –ut (perdut). • S’ha de rebutjar els participis acabats en “-scut”:*conescut per conegut, *desaparescut per desaparegut...,llevat de :crescut, merescut,nascut i viscut. • El participi del verb moldre és mòlt ,mòlta. • El verb ser presenta força irregularitats: sóc, ets, és, som, sou, són; era, eres...; seré, seràs, etc. El verb haver serveix per formar el temps compostos: havia trobat, hem vist...

2. LA TERCERA CONJUGACIÓ • Els verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir)tenen dues formes:els que es conjuguen com servir, que incorporen la partícula-eix-entre el lexema i la ,terminació en les tres persones del singular i en la tercera persona del plural(verbs incoatius), i els que es conjuguen com dormir (verbs purs) Verb incoatiu Serv-eix-o Serv-eix-es Serv-eix Serv-eix-en

Verb pur Dorm-o Dorm-s DormDorm-en

Indicatiu: serv-eix-es Subjuntiu:serv-eix-is Imperatiu:serv-eix • Els verbs sortir,tossir,escopir,collir i cosir canvien la o per una u quan la síl·laba esdevé tònica :surto, sortiu;tusses,tossia;escrup,escopim;cull,collïem;cus,cosírem. • La tercera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs obrir, omplir i venir acaba en –e:obre,omple,vine. • Els gerundis acaben en –int (dormint) i la majoria de principis en –it (dormit,servit,vingut) LES PERÍFRASIS VERBALS Són grups de verbs que s’usen junts per expressar una sola idea verbal, com és l’obligació,la probabilitat,la imminència,etc. La perífrasi d’obligació En català, per indicar l’obligació o la necessitat de fer una cosa ho expressem amb haver de + infinitiu. Mai no hem de fer servir les formes “tenir que + infinitiu “,”haver-hi que +infinitiu”,”és precís” (*Tinc que estudiar l’assignatura.*Hi ha que llegir els diaris.*És precís que surtin d’hora.) La perífrasi de probabilitat Expressem la idea de probabilitat amb deure+infinitiu :Deuen ser les nou del vespre. Per expressar la probabilitat no hem d’utilitzar ni el “futur” ni el “condicional” ni la paraula “igual” (*Seran les nou del vespre.*Igual és la meva mare.) La perífrasi d’imminència 89

Si ens referim al passat,la imminència de l`’acció s’expressa amb la perífrasi. Anar a +infinitiu. Quan va entrar li anava a explicar tot.En Pep anava a caure. ACTIVITATS

EXPRESSIÓ ORAL La proposta d'avui és conversar amb els companys de classe sobre: LA SALUT:ELS MALS I ELS REMEIS Et preocupes per la teva salut?Vas sovint al metge o no hi vas mai?,per què? Si un dia estàs una mica pioca, t'automediques? Et refies més de la seguretat social o de les mútues privades? Creus en les medecines alternatives:homeopatia, acupuntura...?Què en penses , de les restriccions que, cada vegada més, fa la seguretat social d'alguns medicaments?Creus que el nivell de qualitat de la medecina al nostre país és bo?Es fa una bona prevenció?

COMPRENSIÓ LECTORA

1. Quants anys fa que se celebra aquest festival?

UNITAT 8

EXPRESSIÓ ESCRITA TEXTOS:CARTES PERSONALS La carta és una comunicació escrita de caràcter interpersonal que pot tractar de diversos temes.La carta persoanal és un mitjà per intercanviar informacions i sentiments entre dues persones més o menys allunyades físicament.Generalment és manuscrita i té un caràcter molt obert i personal, fins al punt que pot esdevenir el reflex de la personalitat de l’autor. Quant al tractament, l’emisor fa servir la primera persona del singular (t’escric aquesta carta per...,tinc ganes de..,t’envio..),o bé del plural, si són dues o més persones les que envien la carta (t’escrivim...,tenim ganes de ...,t’enviem...) Pel que fa al receptor, el tractament familiar que es fa servir més és el de tu (t’escric...,volia dir-te...,rep una abraçada) o el de vosaltres, si ens adrecem a més d’una persona (us escric...,volia dir-vos...,rebeu una abraçada).De vegades, però, encara que la carta sigui personal es fa servir el tractament de respecte:el de vós (us escric...,volia dir-vos...,rebeu una abraçada)o el de vostè (li escric..., volia dir-li...,rebi una abraçada). És molt important mantenir la coher`ncia al llarg de tota la carta, tant pel que fa al tractament com al to general del text.

REMARQUES • En la data, s’hi indica primer la localitat i, després d’una coma, la data. Barcelona,11 d’octubre de 2012 • La salutació ha d’estar separada de la resta del text amb un signe de puntuació, generalment una coma.Cal que sigui coherent amb el to general del text, amb la fórmula de comiat i amb la relació entre els comunicants. Hola, Carla, Amor meu,

Estimada Olga, Benvolgut amic,

• En el contingut s’inclou tota la informació necessària per aconseguir el propèsit de la carta.Consta dels tres blocs d’informació del requadre: Introducció: S’hi exposa la causa per la qual escriviu. Exposició: S’hi explica de manera clara i ordenada l’asssumpte de què es tracta. Conclusió: S’hi sintetitzen els punts essencials de la carta,s’hi recorda la finalitat que té i, si és necessari, s’hi menciona explícitament allò que s’espera del destinatari. • El comiat ha de ser coherent amb la salutació.Acaba amb una coma, llevat que estigui inclòs en una frase amb el verb en forma personal. Una abraçada, A reveure, Amb afecte, Aprofito l’ocasió per enviar-te mil petons. • En el post scriptum (ps) o postdat(pd),hi escrivim informacions afegides a última hora. • Per ajudar-vos a organitzar la informació a l’hora d’exposar el contingut us podeu valer dels marcadors textuals següents: En primer lloc,abans,d’una banda,d’entrada,per començar... En segon lloc,després, d’altra banda,respecte a , quant a, pel que fa a , en relació amb, tocant a.. En darrer lloc, finalment, per acabar... • Cada paràgraf ha de desenvolupar un tema o un aspecte particular de l’escrit. • Perquè el text sigui eficaç, s’ha de comprendre amb una sola lectura.Cal evitar, per tant, frases innecessàriament complexes (atenció amb les frases de més de trenta paraules).És preferible que la carta sigui breu i clara que no pas llarga i confusa.

ACTIVITATS 1. Aquesta carta ha estat escrita sense tenir en compte cap disposició formal. Torneu-la a escriure, situeu cada cosa al seu lloc i identifiqueu-ne les diferents parts.

_______________________

________________________

__________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________

_______________________________________________

______________________

2. Un amic vostre, que viu a l’estranger des de fa molts anys, us ha escrit dient que tornarà perquè li han ofert una bona feina. Vol saber quines possibilitats té de trobar un pis que no sigui gaire car i que estigui ben situat. 96

ORTOGRAFIA LES GRAFIES G/J; I/IX; TX/IG En català, el so palatal sonor s’escriu amb dues lletres,j i g:joc, gendre, mentre que el so palatal sord, el representem mitjançant les lletres x o ix: xoc, eixut.A més , el català té un so africat sord, que podem escriure amb ig o tx: despatx,bateig.Tot seguit treballarem aquest sons.

LES GRAFIES G/J • Escrivim g davant e, i: segell,gimnàs, Girona. • Escrivim j davant a,o, u:Joia, Jaume, ajuntament.

Tingueu en compte les excepcions següents: • Escrivim j davant dels grups –ecc- o -ect-: injecció, projecte. • Escrivim j en els mots jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat, Jesús, Jeremies, Jerusalem. • També escrivim j en totes les formes del veb jeure.

LES GRAFIES X/IX • Escrivim x a principi de mot: xofer, xocolata;darrere consonant;punxar, porxo;darrere i :guix, clixé ; i darrere el diftong au : rauxa, disbauxa. • Escrivim ix darrere les vocals a, e, o, u :caixa, peix,boix,maduixa.

LES GRAFIES TX/IG • Escrivim tx a principi i enmig de mot: txecoslovac, cotxe,fletxa.També a fi de mot si el derivat presenta tx:despatx/despatxar;esquitx/esquitxar. • Escrivim-ig en posició final de mot quan els derivats presenten g/j o tg/tj:raig/rajar; lleig/lletja;boig/boges;mig/mitjos;desig/desitges.

ACTIVITATS

1. Completeu aquestes paraules amb g o j .

...ut...essa, ...erani, ...erusalem, ser...ent, ...irafa, ...enet, ...eure, in...ectar, ...erarca, bu...ia, ...ulivert, còn...u...e, ...elea, pro...ectil, ...essamí, ...in...ebre, ma...estat, pro...ecció, bur...ès, tar...eta, ...ira-sol, ...inesta, ...onc, ...eroni 2. Completeu amb ix / x/ o g /j ca __ a

a ___eure’s

__arop

reconè___er

__ocolata

__ust

__ampany

a __ untament

__inesta

__èrif

__erent

se__anta

__utar

vi__ília

__isclar

__est

Ur__ent

pro __ecte

re__a

__ardí

__uclador

__uclar

_-ent

ro__a

3. Classifiqueu els mots de l’exercici anterior en el lloc corresponent del quadre següent:

Sona com la j de joc

Sona com la x de xoc

3. Completeu els refranys següents amb g o j. a) Val més una sentència de met__e que de __ut__e. b) Si treballes,men __aràs; si no, de__unaràs. c) L’ofici del bur__ès: men__ar, __eure i no fer res. d) El __ermà __ermane__a i el cunyat cunyade__a e) No hi ha cap __eperut que es ve__gi la __epa.

4. Completeu els refranys següents amb x / ix o tx / ig.

a) Amb diners, car__ofes, i amb paper, milo__es. b) Carrer mullat, cala__e e__ut. c) Feina, fu__; mandra, no em de__is. d) __iques i __ics, el dimoni enm__. e) Qui llibres llege__, respecte es mere___. f) No hi ha roses sense pun__es, ni go__ sense dolor. g) Qui mente__, se’n penede__. 5. Escriviu tx o ig quan correspongui.

1. despa___ 2. rebu___ 3. mane__ 4. enm___ 5. estiue__ 6. ro___

7. esqui___ 8. cartu__ 9. va__ 10. passe__ 11. bate__ 12. savdvi__

6. Escriviu un mot derivat dels següents:

a) b) c) d) e) f) g) h)

desig passeig empatx escabetx despatx rebuig raig roig

7. Conjugueu els verbs següents en present d’indicatiu:

barrejar

trepitjar

Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es

afegir Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es

8. Completeu les sèries següents tal com mostra l’exemple fugir anar veure passejar esquitxar desitjar

fujo

fuig

fugi

DICTAT Grafies g / j, ix / x, tg / tj, tx / ig. Les bruixes, per entrar en la comunitat bruixesca, han de signar un pacte amb el diable, però no poden emprar cap estri metàl·lic a tall de ploma; s'han de valer obligadament d'un element vegetal, i la gent diu que fan servir de ploma pues d'argelaga; se les claven al braç fins a fer-ne rajar sang, que els serveix de tinta. D'aquí ve que hom anomeni l'argelaga "ploma del diable". Les bruixes celebren llurs reunions les nits dels dissabtes als cims de muntanyes i en grans boscos, on efectuen les danses al voltant d'arbres, generalment d'un roure ben cepat o d'una alzina ben ufanosa. AMADES, J. Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta, 1982. (Biblioteca perenne; 13)

MORFOSINTAXI ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ LA COMA • Separa els elements de les enumeracions quan no van units per una conjunció (i,o,ni ):Va visitar l’oncle, la veïna Mercè,els cosins i l’àvia. • Separa oracions simples: • Fumava,bevia,ballava amb tothom,reia. • Normalment es posa davant de les conjuncions però i sinó:M’agradaria anar-hi,però em falten dies. 100

• Separa un grup de mots que constitueixen una crida, una invocació (vocatius):Maria,vine.Nen, fes-me cas. • No hem d’utilitzar la coma entre el subjecte i el verb ni entre el verb i els seus complements:L’Aida i el seu pare han regalat unes ulleres de sol a la Carme. EL PUNT I SEGUIT • Marca el final d’una oració amb sentit complet i, a la vegada, indica una pausa en el discurs. EL PUNT I A PART • Separa els diferents paràgrafs d’un text, és a dir, les diverses idees sobre un mateix tema: Sembla a vegades que no recordi la ratlla que fan, en somriure, els teus llavis. Altres dies diria que sha fos el color de la teva pell i jo no puc recordar com la llum s’hi afina a cada hora del vespre i del matí.

Ës un neguit que m’atura el respir. Els meus ulls no tindrien repòs si en cloure’s no retrobessin tot d’una la imatge del teu coll quan el gires o de les teves mans quan es neguen en l’ombra.

ALESANDRE PLANA. El mirall imaginari

ELS DOS PUNTS • Es posen davant una enumeració o una explicació: L’hotel tenia:pàrquing, piscina,restaurant i jardins. Encara ens queden dues proves per fer :la prova de català i la de coneixements generals. ELS PUNTS SUSPENSIUS • Indiquen que una enumeració està inacabada.Equivalen a etcètera i, per tant, no podem escriure els dos signes a la vegada: Vaig comprar de tot : llegums, peix,oli, pa, macarrons... Vaig comprar de tot: llegums,peix,oli,pa,macarrons,etc. • Marquen també una oració inacabada per expressar que el sentit queda suspès: • Si tu sabessis el que passa...

101

ELS SIGNES D’INTERROGACIÓ I D’EXCLAMACIÓ • Els signes d’interrogació i d’exclamació es col·loquen al final de les frases interrogatives i exclamatives, respectivament:

Quina excursió més emocionant!

Per què no vols venir amb mi ?

• Darrere aquests signes no s’ha de posar punt perquè ja marquen el final d’una frase.Si la frase continua,hi escrivim una coma,un punt i coma o dos punts: Ep!,no caiguis.

ACTIVITATS 1. Poseu les comes que falten en les frases següents: a) Al barri hi ha de tot: botigues parcs escoles i centre cívic. b) El pacient crida la infermera no sap què fer i el metge encara no ha arribat. c) Mare ajuda’m a decidir. d) El viatge era meravellós pero molt car. e) Avança entra al menjador comença la festa. f) No m’agradaria anar-hi sinó quedar-me amb tu. g) La Pilar i la Clàudia aniran de viatge al Marroc. h) No tinc cap dubte Ferran.

102

103

104

EXPRESSIÓ ORAL La proposta d’avui és fer una: QUEIXA FORMAL A LA COMPANYIA DE GAS Quan reps la factura de la companyia de gas corresponent al mes que estaves de vacances t’ adones que puja tres vegades més del que és habitual.Truca-hi i exposa’ls que no hi estàs d’acord. • • • • •

Identifica’t. Digues quin import pagues habitualment i quin és el que consta en l’últim rebut. Explica per què tenies una previsió de consum molt més baixa (per a aquell mes). Demana quin ha estat el procediment de lectura, i sol·licita la revisió del comptador. Finalment, suggereix alguna solució.

COMPRENSIÓ LECTORA

1. Resumiu el contingut del text en aproximadament tres línies. 2. Expliqueu breument com va ser capturar Sancho Rota. 3. Explqueu d’on provenia el tresor que suposadament va amagar el bandoler. 105

106