Revista març 2012

Page 1

IN-FORMACIÓ ACTIVA

in / formació activ@ Revista de l’alumnat del CFPA Mestre Esteve

març 2012

DIADA DE LA DONA molta feina per fer encara

Informació i contrainformació

Energies renovables

Nous models d’organització socials i econòmics

CREAACCIÓ opinió – poesia 1 reflexió


IN-FORMACIÓ ACTIVA

EDITORIAL L’edició es tanca amb el ressò de la vaga general del 29 de març contra la reforma laboral de l’executiu central. Respecte a la vaga hi ha diferents opinions. Hi ha qui pensa que no servirà per res, i que els sindicats només defensen els seus interessos; i d’altres, que pensen que precisament els drets socials i laborals que s’han aconseguit han estat a base de moltes reivindicacions, vagues i manifestacions. Es parla molt de piquets informatius i, potser, caldria parlar també dels piquets empresarials. Es parla molt de la violència d’alguns manifestants però no hi ha manera d’aïllar als incontrolats i als provocadors? Alumnes del nostre centre han patit els gasos lacrimògens i han estat testimonis de càrregues indiscriminades. S’imposa informar-se bé i preguntar-se per què es tan difícil mantenir la seguretat en una manifestació. De la reforma se n’ha parlat molt, i poc podem afegir, sinó que creiem que suposa un retrocés en els drets dels treballadors i treballadores. Per sortir de la crisi cal reformar les relacions laborals però també s’ha de reformar, i de dalt a baix, l’ètica de la política. Esperem que els governs tinguin la decència d’articular lleis que retallin els excesos d’alguns polítics. Sembla que per aquí es perden molts diners. Del poder financer a l’ombra en podem parlar un altre dia. Mentrestant, i per donar una mica d’optimisme i il·lusió us aconsellem fer una ullada a la revista. Hi trobareu formes alternatives d’organització socials i econòmiques, reflexió, bons consells i la imaginació tot campant lliurement. Us convidem a escriure i fantasejar, perquè mai no podran retallar la nostra creativitat.

Salutacions

2


IN-FORMACIÓ ACTIVA

VIDA FAMILIAR?

Ana Belén Rubio

Penso en la “conciliació de la vida laboral i la vida familiar” i em vénen ganes de riure. Penso en aquest mateix tema i em vénen ganes de plorar com una nena petita.

més que considerable, va sortir feliç perquè havien quedat meravellats amb ella. Després de moltes més proves i molts més dies perduts, va arribar el dia de l’última entrevista. A la sala, a més de la persona que feia les preguntes, que curiosament era una altra dona, hi havia dos psicòlegs.

Avui dia és un gran problema tenir família i feina havent nascut dona però què passa quan encara no tens família i ja et plantegen aquesta situació? Conec de primera mà la història d’una dona competent a la seva feina, una dona amb estudis superiors i una llarga i lluent carrera laboral. A més de tot això, i sembla que sigui un problema, és una dona casada i de trenta anys d’edat.

El cor se li va sortir del cos quan li van formular la pregunta: “El tema dels nens com ho tens?” “Penses tenir descendència en un futur immediat?” “Com que ets dona, casada i amb edat mitja de ser mare… Clar, nosaltres ens hem d’assegurar de certes coses, saps, ho entens, oi?” Ella va assentir tímidament, sense donar crèdit al que estava sentint. Mai més va rebre una trucada d’aquella empresa. Totes les bones expectatives que tenien sobre ella van quedar reduïdes a zero. Fins on hem d’aguantar? Han de decidir també quan podem ser mares? No tenen prou amb tot el que fan les empreses? Es creuen amb tant poder? Em sembla, com poc, vergonyós i denigrant. Ser dona significa ser persona, tenir dret a decidir quan, com, amb qui i de quina manera volem ser mares, això és així, però malauradament sembla que està mal vist.

Quan ella va anar a una selecció de personal d’una bona empresa, on oferien un bon lloc de treball, un horari immillorable, a més d’un sou 3


IN-FORMACIÓ ACTIVA

DIADA INTERNACIONAL DE LA DONA Hoy en día el machismo y el sexismo están todavía muy presentes en la sociedad en que vivimos. Todavía en pleno siglo XXI quedan muchas leyes que modificar para que todo mejore, y si conseguimos hacerlo estoy seguro de que será un mundo muy agradable para todos y todas. Pero no solo depende de las leyes y de los políticos, si no de vosotras y nosotros mismos. Tenemos que poner todos de nuestro lado, y también nuestro esfuerzo y voluntad para cambiar las cosas, y estoy seguro de que podemos llegar sin problema. Será un esfuerzo duro, pero lo conseguiremos. No podemos cerrar los ojos a lo que está ocurriendo hoy en día. Me refiero a las víctimas de la violencia de género. Cada vez son mas las mujeres y hombres que están pasando por esta situación, y es por lo que tenemos que unir todas nuestras fuerzas para que esto no ocurra ni hoy, ni nunca. Erradicar la violencia machista no depende únicamente de nuestros cuerpos policiales. También depende de toda la ciudadanía, es un trabajo que tenemos que realizar. Todos podemos participar en la educación para la igualdad y en el apoyo a las víctimas, y sobre todo, denunciar cuando veamos algún maltrato. Nunca debemos cerrar los ojos cuando veamos algún maltrato, ya sea a una mujer, a un niño o a un hombre. Jesús Blanco

ELS VALORS DE LA DONA La dona, com a mare, és la transmissora dels valors al seus fills perquè el primer valor és el de donar la vida. És la primera educadora i és la transmissora del seu propi paper de vetlladora i fundadora de la família. El valor de la lluita, de l’empenta, del treball i la força per defensar el que és just. El valor per la seva intel·ligència, la seva capacitat i el seu seny per actuar amb coneixement i donar suport. El valor de la solidaritat amb els seus i amb qui ho necessita, fins i tot, més enllà de les fronteres. Peró algunes coses estan fallant a la nostra societat en la transmissió de valors, quan encara avui dia se segueix trepitjant sense escrúpols i sense vergonya la dignitat de moltes dones. Paca

4


IN-FORMACIÓ ACTIVA

LA DONA PAGESA A CASTELLA La dona pagesa a Castella en les dècades del 40, 50 i 60 era realment dura i sacrificada. Tenien cura de la família, que era no solament el marit i els nens, sinó també els pares o sogres; fins i tot, de vegades, tots dos junts. Havien d'acomplir amb les tasques de la casa. En aquells dies no hi havia aigua corrent a les cases, de vegades ni pou, de manera que per obtenir aigua havien d'anar traginant càntirs i cubells tot el dia des de la font pública més propera. Aquestes dones, a més de totes aquestes tasques havien de treballar en el camp. Treien les males herbes dels cereals. A l'estiu recollien el llegum, especialment els cigrons. Quan s'arrenca acostumaven a sortir butllofes a les mans que feien rabiar de coïssor. A més, algunes dones trillaven i participaven en les collites amb tota la família. Al setembre feien la barema i a l'octubre recollien la patata i la resta de verdures que encara quedaven als horts. A partir del Nadal es feia la collita de l'oliva que s'allargava fins el març. En aquest temps fred, les olives quedaven al terra mig cobertes de gebre i les mans es quedaven glaçades. Per pal liar aquest inconvenient, s'escalfaven al foc pedres, del tamany d'un ou de gall d'indi. Quan estaven ben calentes es posaven en draps i s'anaven posant a les mans a mesura que el fred es feia insuportable. Els dies de pluja, les dones acabaven la jornada mullades i gelades. Durant l'hivern, els dies que feia sol, es reunien en grups en algun lloc arrasserat del vent, i algunes feien puntes de coixí, unes altres punt de llana.. Mentrestant explicaven acudits o tafanejaven sobre el veïnat. Els dies de pluja desgranaven mongeta seca i les clofolles les donaven al bestiar. També aprofitaven per cardar la llana. No coneixien les vacances, al llarg de la seva vida, no es desplaçaven més enllà de 40 km a la rodona. Així era la vida fins que va arribar la maquinària moderna.

5


IN-FORMACIÓ ACTIVA

CON LOS RECORTES, LAS MUJERES CARGAN CON LA PEOR PARTE

La mayoría de nosotros-as somos conscientes de que las políticas y recortes aplicados por los gobiernos, como sucede en España, afectan principalmente a las clases trabajadoras, pero muy probablemente no lo somos tanto de que nos afectan más a las mujeres trabajadoras y a las mujeres en general, estén ó no empleadas.

Además perderán poder adquisitivo, puesto que las pensiones de las mujeres son más bajas que las de los hombres (aproximadamente el 61% de la que perciben los pensionistas masculinos). Así mismo hay muchas más mujeres pensionistas en situación precaria de pobreza o exclusión (el 70% de los que reciben pensiones no contributivas son féminas).

Cuando empezaron a tomarse medidas contra la “crisis”, que nada más que favorecían a la banca y a las grandes empresas, el gobierno anterior lo primero que hizo fue dejar de evaluar las consecuencias que dichas medidas causarían, teniendo en cuenta la diferente situación de hombres y mujeres. Esto es, invisibilizar el efecto desigualitario. Por ejemplo: la congelación del salario mínimo, uno de los más bajos de Europa(solo por debajo de Eslovaquia y Portugal) sobre todo perjudica a las mujeres trabajadoras. De éstas hay un 15,5% que ganan menos del SMI, cuando el porcentaje de los hombres es del 5,6%.

La moratoria en la puesta en marcha de la ley de la dependencia supone un perjuicio y una carga adicional para las mujeres, al igual que el incumplimiento de la ampliación de cuatro semanas del permiso de paternidad. La congelación de la contratación en el sector público también perjudica especialmente a las mujeres, ya que son sectores muy feminizados como sanidad y educación. Especialmente negativos para las mujeres es la promoción del empleo a tiempo parcial, junto con la disminución del gasto social y los dedicados a cubrir necesidades o intereses femeninos, como los institutos de la mujer, los servicios de ayuda jurídica o los destinados a luchar contra la violencia de género.

También es especialmente perjudicial la congelación del salario mínimo porque las mujeres suelen tener trabajos peor pagados que son los que “tiran a la baja” los salarios más reducidos. Pero si hay un colectivo especialmente perjudicado éste es el de las mujeres dedicadas al servicio doméstico (que emplea a 686.000 personas de las cuales el 90% son mujeres). Su retribución se fija tomando la referencia del salario mínimo.

En suma, son las clases trabajadoras y más en concreto las mujeres las que en mayor medida están pagando los costes de las políticas que se aplican frente a la crisis provocada por la banca y las grandes empresas.

Vuelven a estar perjudicadas por la reforma del IRPF, según estudios del sindicato de técnicos del Ministerio de Hacienda, pues los costes recaen sobre las rentas más bajas.

Parece que los poderes políticos y financieros ignoran que la mayor desigualdad y la discriminación entre los seres humanos han sido el freno más potente del progreso y la causa de la crisis que estamos viviendo.

El aplazamiento de la mejora en la pensión de viudedad también afecta a las mujeres, puesto que el 44,5% de ellas son viudas frente al 12,2% de los hombres.

Más información en www: juantorreslopez.com Isabel Bravo

6


IN-FORMACIÓ ACTIVA

PACA, A SUS 70 Y PICO ESTÁ ACABANDO EL GES… NOS DA CONSEJOS PARA SUPERAR LOS MOMENTOS DIFÍCILES.

A la juventud de hoy permitidme daros un consejo. Ya se que tenéis un futuro bastante feillo pero vosotros sois el futuro y por ello no os podéis dejar invadir por el desánimo, ni quedaros con los brazos cruzados. Debéis luchar con coraje y haceros sentir con fuerza. Ya sé que la mayoría lo estáis haciendo. Os veo venir al colegio para formaros y lo hacéis con energía e ímpetu, con ganas de salir de esta situación que nos ha tocado vivir sin comerlo ni beberlo, pero es así… Vosotros, con vuestro empuje y coraje lo conseguiréis .Yo os admiro, creo que el futuro es vuestro y al final esta crisis se tiene que acabar y la juventud será como siempre ha sido, la sal de la vida. Con coraje y esfuerzo todo se consigue, bueno, casi todo. Yo comprendo que para los jóvenes de antes fue otro cantar pues teníamos trabajo, eso sí, pero diversión casi nada. Pero más o menos fuimos pasando, aunque no teníamos tantos adelantos como hoy en día. Para vosotros ha sido un golpe bajo que os ha dado la vida: de tener un bienestar a caer de sopetón en injusticias sin culpa. El futuro se os ha oscurecido y eso es grave pero tenéis toda la vida por delante debéis y sabréis luchar por ella. No os abandonéis a la desesperanza y desencanto, luchar con coraje y ánimos, que todo acabará y lucirá el sol de vuestro futuro con esplendor y abundancia, para tener una vida digna y un porvenir próspero gracias a que la juventud ha sabido capear el temporal con valentía e ímpetu. Cuando lo consigáis os sentiréis orgullosos de vuestro esfuerzo. Adelante, y no os dejéis abatir. Valor, fuerza y coraje.

7


IN-FORMACIÓ ACTIVA

Escola Verda CFPA Mestre Esteve

SOL - VIENTO - MAR - RIOS TIERRA NUEVAS ENERGÍAS VIEJAS Qué podemos decir del sol, del viento, del mar, el agua de los ríos y la temperatura de la Tierra. Pues que siempre han estado con nosotros y no le hemos visto el uso de la energía que albergan. Sí que es cierto que hemos necesitado unas energías potentes para nuestro desarrollo en la revolución industrial, pero lo que hacen hoy día es contaminar nuestro planeta. Ahora es el momento de dar paso a las verdaderas fuerzas. SOL: La radiación solar aporta a la Tierra la energía equivalente a varios miles de veces la cantidad de energía que consume la humanidad. Con unas placas solares podemos captar dicha energía. VIENTO: La fuerza del viento es capaz de mover unas gigantescas aspas o hélices que hacen girar un eje central conectado a un generador eléctrico. MAR: Tiene tres modos de aprovechamiento:. - Energía de las olas, olamotriz o undimotriz. - Energía de las mareas o energía mareomotriz. - Energía de las corrientes: consiste en el aprovechamiento de la energía cinética contenida en las corrientes marinas. RIOS: Esta última es la más común. En España se utiliza un 15 %. Se obtiene del agua sobrante de las presas o saltos de agua artificial para poner en funcionamiento unas turbinas que mueven un generador eléctrico. INTERIOR DE LA TIERRA: Parte del calor interno de la Tierra (5.000 °C ) llega a la corteza terrestre. En algunas zonas del planeta, cerca de la superficie, las aguas subterráneas pueden alcanzar temperaturas de ebullición, y, por tanto, servir para accionar turbinas eléctricas o para calentar. Con lo dicho anteriormente, le pediría a la ONU que invirtiera mucho más en la investigación de estas energías que en la guerra del petróleo. Energía finita y muy contaminante. Podéis mirar estos enlaces para más información: http://www.un.org/es/events/sustainableenergyforall/ http://es.wikipedia.org/wiki/Energ%C3%ADa_renovable#Energ.C3.ADa_geot.C3.A9rmica

8


IN-FORMACIÓ ACTIVA

3(R) RECICLAR

REUTILITZAR

REDUIR

La regla de les tres erres, també coneguda com les tres erres de l'ecologia o simplement 3R, és una proposta sobre hàbits de consum popularitzada per l'organització ecologista Greenpeace, que pretén desenvolupar hàbits generals responsables com el consum responsable. Aquest concepte fa referència a estratègies per al maneig de residus que busquen ser més sostenibles amb el medi ambient i específicament donar prioritat a la reducció en el volum de residus generats. HISTÒRIA DE LES 3R S'atribueix a Japó la creació d'aquesta idea, que el 2002 va introduir i les Polítiques per Establir una Societat Orientada al Reciclatge, duent a terme diferents campanyes entre organitzacions civils i òrgans governamentals per difondre entre ciutadans i empreses la idea de les tres erres. Durant la Cimera del G8 al juny de 2004, el primer ministre del Japó, Koizumi Junichiro, va presentar la Iniciativa tres erres que busca construir una societat orientada cap al reciclatge. A l'abril de 2005 es va dur a terme una assemblea de ministres a la qual es va discutir amb els Estats Units, Alemanya, França i altres 20 països la manera com es pot implementar de manera internacional accions relacionades amb les tres erres.

Reciclar: Aquesta és la erra més popular a causa que el sistema de consum actual ha preferit utilitzar envasos de materials reciclables però no biodegradables. D'aquesta forma es genera ocupació en el procés. Exemple: El vidre i la majoria de plàstics es poden reciclar escalfant-los fins que es fonen, i donant-los una nova forma. En el cas del vidre en concret, el cicle de reciclatge és infinit: d'una ampolla s'obté una altra ampolla.

Reutilizar: Segona erra més important, igualment pel fet que també redueix impacte en el medi ambient, indirectament. Aquesta es basa en reutilitzar un objecte per donar-li una segona vida útil. Tots els materials o béns poden tenir més d'una vida útil, ja sigui reparantlos per a un mateix ús o amb imaginació per a un ús diferent. Exemples: • • • •

Utilitzar l'altra cara de les impressions Reomplir ampolles de plàstic o de vidre Els pots de vidre es poden reciclar si es renten bé i es poden utilitzar de nou Escriure en paper per les dues cares.

Reduir:Si reduïm el problema, disminuïm l'impacte en el medi ambient. És un tema de conscienciació. La reducció es pot realitzar en 2 nivells: •

Reducció del consum de béns: l'objectiu seria reduir o eliminar la quantitat de materials destinats a un ús únic, per exemple, els embalatges.

Reducció dels nivells d'energia: reduir pèrdues energètiques o de recursos: d'aigua, desconnexió d'aparells elèctrics en stand by, conducció eficient, desconnectar transformadors, etc. Adaptar els aparells en funció de les seves necessitats (per exemple posar rentadores i rentavaixelles plens i no a mitja càrrega).

Laura Monzonís

9


IN-FORMACIÓ ACTIVA

CIUDADANO REIVINDICATIVO = CIUDADANO MALO CIUDADANO CALLADO= CIUDADANO RESPONSABLE

Me ha llamado mucho la atención la manera en que los medios de comunicación, tratan la cuestión de la crisis. Un día llegué a ver cómo estos clasifican a la sociedad catalana y analizan su nivel de democracia, basándose en cómo reacciona frente a los recortes. En su valoración consideraban a la gente que se manifestaba y se movilizaba, como ciudadanos inmaduros y poco responsables. Por otro lado consideraban a la gente que se mantenía pasiva, como personas maduras, conscientes y responsables. Y yo me pregunto, ¿en qué valores y criterios se basan estos medios para hacer estas afirmaciones? Deberían explicar que los derechos que tenemos actualmente no fueron regalados por ningún empresario ni ningún gobierno, sino que fueron conseguidos por una larga lucha de nuestros abuelos y abuelas, que costó mucha sangre y muchas vidas. Estos derechos los estamos perdiendo día a día, con las reformas laborales y con los recortes que se están llevando a cabo en sanidad, educación, servicios sociales, cultura, etc., mientras se sube el IRPF a la clase trabajadora. Estos medios nos tratan como a idiotas, manipulando la opinión de la sociedad, escondiendo informaciones y juzgando la capacidad de lucha por la dignidad que tenemos todas las personas.

A continuación os presento algunas páginas web, donde se pueden encontrar noticias y reportajes de actualidad y realidad, que los grandes medios no nos ofrecen: · · · · · · · ·

Setmanari de comunicació Directa: www.setmanaridirecta.info Periódico Diagonal: www.perodicodiagonal.net Le Monde Diplomatique ( en español ): www.monde-diplomatique.es Indymedia : www.indymedia.org Kaosenlared: www.kaosenlared.net Rebelión: www.rebelión.org La Haine ( proyecto de deobediencia informativa): www.lahaine.org La Tele.cat: www.latele.cat

Nouraddin Amlou

10


IN-FORMACIÓ ACTIVA

NOU VEÏNAT MIENTRAS ESPERAMOS EL SOTERRAMIENTO DE LA VÍA ¿QUÉ HACEMOS?

Sóc una dona magribina, tinc 31 anys, en porto en Espanya onze. Estic casada i sóc mare de dues nenes. Quan vaig arribar era jove i estava animada, tenia moltes ganes de començar una nova vida amb el meu marit. Volia conéixer la cultura del nou país i el primer que havia de fer era aprendre l’idioma. Al Papiol, on sempre he viscut, només hi havia classes de català i m’hi vaig inscriure durant dos anys. Després volia estudiar més coses i l’ajuntament del meu poble en van recomanar anar a l’escola de persones adultes de Sant Feliu.

Soy una ciudadana de Sant Feliu desde hace 40 años y no sé lo que pasa que cada día esta mas sucio. Vivo en la calle Constitución que es una de las mas sucias, y cuando salgo a la calle con mi nieta tengo que ir haciendo eses con el cochecito por la acera. El asfalto de la carretera esta lleno de zanjas. Cuando viene mi familia de Badajoz me dicen que cómo esta la calle tan sucia, tan rota y llena de baches. Pero señores, ¿por qué solo se acuerdan de nosotros nada más cuando hay elecciones o tenemos que pagar impuestos?

M’hi vaig inscriure i ja porto tot aquest curs al grup d’instrumental III. He conegut els i les mestres que son simpàtics i amables. També he conegut amics i amigues nous. Ens ho passem molt bé a la classe i aprenem moltes coses. Al Marroc vaig estudiar tota la secundària i per això no em costa gaire estudiar.

Un año, en la feria, pusieron una carpa con fotos y videos de cómo quedaría la vía cuando la enterrasen y nos decían que empezarían las obras dentro de poco, pero ya que la vía no se soterrará, de momento, al menos que nos arreglen las calles, que para eso pagamos nuestros impuestos.

El meu marit treballa a la construcció, marxa a les 6:30h i torna a les 18h. Jo em llevo a les 7:30h per preparar les meves filles i portar-les a l’escola. Després vinc a l’escola de persones adultes per estudiar. El cap de setmana sortim tota la familia junta. Les nenes es diverteixen molt al parc, al Mc Donalds... i acaben molt cansades. Sóc feliç amb la meva família. Quan arriba l’estiu i acaba l’escola anem de vacances al Marroc per visitar els avis paterns. Els meus pares viuen a Girona. També és un moment especial per ensenyar a les nenes les cultures del Marroc. Fátima

Manoli

11


IN-FORMACIÓ ACTIVA

ELS COMPTES DEL POBRE SEMPRE SURTEN MALAMENT Fa uns dies em vaig trobar amb un

al mes. -Això és un gran ajut, vaig

conegut i que em va dir que des de

pensar, podré comprar pa per 13

l'entrada de l'euro la classe obrera

dies al mes. Si apugen l'IRPF dos

havia aconseguit un gran progrés.

punts, suposa 29 € per mes, és a dir, que jo cobraré 16,23 € menys

El

gran

progrés

ha

estat

un

que l'any passat 201. Deixaré de

augment en la cistella de un 50%

menjar pa 17 dies cada mes de

davant un augment dels sous d'un

2012. Però això és una bona cosa,

14%. Tot això sense comptar les

perquè menjar menys em permetrà

retallades per auna gran part dels

reduir el ventre i la meva dona serà

ciutadans: en la salut, en l'educació,

més feliç.Visca l'augment de les

en els serveis socials. Podem afegir

pensions!

els augments d'aigua, de transport, de gas, d'electricitat… Però com

Això és meravellós, visca el progrés

pensionista, deia, estic molt, però

i visca Don Mariano pels privilegis

molt feliç, perquè el nostre amable i

donats als pensionistes! Ja va

caritatiu President Don Mariano ens

declarar en el seu dia, que seria

ha concedit el gran privilegi de ser

sempre al nostre costat, al costat

l'únic que ens apujat la pensió

dels febles. Proposo tres visques

aquest any 1%. Jo estic encantat,

per Don Mariano i tres més per al

continua dient. Si tinc la sort de

Senyor Mas, per carregar un euro

trobar-me’l li donaria una forta

per recepta. Per a què ens han

abraçada i me’l menjaria a petons.

augmentat les pensions?

Si ens pugen la pensió en 1 % ens Ramon Navarro

representa un augment de 12,77 €

12


IN-FORMACIÓ ACTIVA

CASTA IBÉRICA CÓMO ME HUELE

Érase una vez un lugar en el Planeta llamado Ibérica, en la cual existía una casta que se dedicaba a estafar a todos los que se ponían por delante para enriquecerse más y más, y esta casta tenía una sed insaciable de avaricia. Dejaban a cientos de familias en la calle, al borde de la mendicidad, les quitaban los pocos derechos que tenían, les obligaban a trabajar por míseros sueldos. La justicia y los políticos les dejaban hacer todo lo que les venía en gana, el trato dado a los obreros rayaba la esclavitud, los humillaban y en alguna ocasión decían:

España me huele a dictadura. Me huele a persecución. Me huele a impunidad. Me huele a linchamiento. Me huele a corrupción. Me huele a podrido. Me huele a cloaca rancia.

- La chusma del proletariado quiere vivir sin trabajar. Viven demasiado bien, tienen que ir en alpargatas, no es bueno que se acostumbren a la buena vida.

Me huele a violación de los derechos humanos.

Esta casta vivían en suntuosas mansiones rodeadas de cámaras de vigilancia y guardia personal, y los millones que estafaban se los llevaban a paraísos fiscales para no pagar impuestos y las autoridades no movían un dedo para evitar que esto ocurriera.

Me huele a tercer mundo.

Hubo una época en que les hicieron creer a los ciudadanos de la Ibérica que todos eran ricos. Los bancos y cajas daban todo el dinero que querían, y los incautos ciudadanos pensaron que aquello iba a durar siempre. Sin embargo fue muy efímero, y de pronto se encontraron sin trabajo, sin dinero y entrampados hasta después de la muerte. Hubo ciudadanos a los que la desesperación llevó a quitarse de en medio porque no pudieron soportarlo. Humillados, estafados, nunca les dejaron levantar la cabeza.

Ramón Navarro

Me huele a alegría de la extrema derecha.

Me huele a continuidad de todo esto. Me da náuseas.

13


IN-FORMACIÓ ACTIVA

LA ESCUELA DE LA VIDA

La escuela me ha enseñado bastante menos de lo que yo podía desear dado que me retiraron de ella cuando era muy niño, he vuelto 59 años después de aquella salida, y aunque nunca es tarde, el deterioro de los años me restan fuerzas y se me hace pesado entre los jóvenes. Suerte que los profesores y profesoras se comportan muy bien conmigo. Los años, la vida y las bofetadas me han hecho aprender. Una de las primeras cosas que aprendí fue a ser austero,- me vi obligado a ello-, aprendí a no quedarme esperando que vinieran a sacarme de apuros cuando me surgía algún problema. La vida es una carrera de obstáculos y cuando caes en uno de ellos hay que levantarse y seguir, no esperes nunca ayuda. Aprendí a ser tolerante, comprensivo, a ser amable con mis semejantes pero no en exceso, a no reírme de mi vecino porque tal vez mi vecino tenga más motivos para reírse de mí que yo de él. Aprendí a no inmiscuirme en la vida privada de los demás y dejar que vivan su vida como les plazca, a no tener disputas acaloradas con nadie, a no guardar rencor a la persona que me ha hecho una mala jugada y mucho menos vengarme, (se pasa muy mal si intentas vengarte, es mejor dejarlo correr). Sentirte en paz y dormir tranquilo, es parte de la felicidad del día a día. Aprendí a no ser pesimista, sí optimista, pero sobre todo realista y pensar dos veces las cosas antes de tomar una decisión. Aprendí a apreciar a los amigos de verdad, no todos lo son, cuando tienes problemas algunos desaparecen he incluso los miembros de la propia familia. Esto que he aprendido a lo largo de mis años y mi vida creo que ha quedado obsoleto, ahora esto no se lleva. Sólo hay que mirar los medios de comunicación, el comportamiento de los políticos y cómo funciona la justicia. No importa atropellar y pisotear a la gente, no importa el mal gusto, y cuanto peor, mejor. R. N.

14


IN-FORMACIÓ ACTIVA

ALTERNATIVAS A LA CRISIS: NUEVAS ORGANIZACIONES SOCIALES Y ECONÓMICAS por Isabel Bravo El equipo de redacción decidió, para este número, tratar noticias positivas, a pesar del ambiente pesimista que la realidad nos impone. Por eso, cuando vi en prensa y en TV3 que dedicaban un espacio a informar que CAN MASDEU celebraba el décimo aniversario como masía ocupada y los proyectos que en ela se desarrollaban, me pareció una noticia positiva y esperanzadora. CAN MASDEU era una antigua leprosería propiedad del Hospital Sant Pau, abandonada durante 53 años, que fue ocupada en el año 2002 por un grupo de jóvenes que resistieron el desalojo por parte de la policía encadenándose y subiendo en trípodes en su fachada durante 3 días, en los que aguantaron incluso a pesar de la lluvia. Decir que CAN MASDEU es una casa ocupa es una simplificación. En ella viven 25 adultos y 3 niños de forma poco típica, probando de forma experiencial nuevas organizaciones sociales, económicas, alimentarias... La mejor forma de conocer Can Masdeu es participando de sus actividades. Está abierto a visitas, al intercambio, el aprendizaje de saberes… al conocimiento mutuo, en definitiva. És además una siempre tratan de conservar el equilibrio entre una vivienda para 30 personas, junto a un valle cultivado y transitado cotidianamente por cientos de personas y un Centro Social muy activo y lleno de proyectos. Por eso, a lo largo de estos años, siguen buscando el cuidado del espacio y el tiempo intimo de sus habitantes, para armonizarlo con su vocación social y cultural, conectada con todo lo que sucede en su entorno, receptora y emisora de ideas, de proyectos e inspiraciones diversas. Es un equilibrio complejo, pero enriquecedor, y se concreta en espacios que están abiertos con regularidad para facilitar esta vocación. El centro social, Punt d’Interacció de Collserola (PIC) está abierto todos los domingos del año, excepto el verano y los festivos. Allí se realizan actividades y talleres gratuitos. Hay un RurBar donde se degustan tapas, pasteles y bebidas variadas; se sirven comidas, generalmente vegetarianas y ecológicas, a precios económicos, algo que les parece fundamental. Todos los domingos en que funciona el PIC hacen , a las 12h, una ruta guiada por el proyecto. Por todo ello, esta experiencia de auto gestión puede ser un ejemplo de como se puede vivir bien con menos, respetando la naturaleza e intentando que nuestro paso por el planeta sea lo menos depredador posible. Además , la crisis que estamos padeciendo nos ha de incitar a buscar otros estilos de vida, porque el que hemos disfrutado hasta ahora se está acabando y estoy casi segura de que se irá para no volver. Más información en www.canmasdeu.net

15


IN-FORMACIÓ ACTIVA

Salut, esport i natura Avui dia la gent no s' acaba de cuidar, com deuria i això a la llarga donarà molts problemes de salut com per exemple cardiopaties, colesterol, diabetis, etc. Cada vegada és més freqüent el tema de sobrepès que afecta tant a nens i nenes petits com als adults. Hem de menjar més verdures, llegums, peix, carn, fruita i veure més aigua, i hem de deixar l’alcohol, el tabac i els greixos. Però sembla que, poc a poc, la gent està agafant consciència de la necessitat de cuidar-se, i això està molt bé, perquè fer esport, sigui el que sigui, és un benefici per a tu, per al teu cos, inclús per al teu cap. Només que caminis una hora cada dia, el teu cos t’ho agrairà, et donarà una bona sensació de benestar. Hi ha esports que son molt complets, com per exemple la piscina, el sping, la bicicleta. Jo faig molt d’esport i us puc assegurar que quan vaig al metge a fer-me anàlisis de sang, tot està correcte. Hem d’aprofitar que tenim un espai molt bo per fer esport, és el Parc de Collserola. Aquesta zona connecta amb muntanyes Molins de Rei, el Papiol, Sant Feliu, Sant Just, Espluges, Barcelona... i hi podem fer tot tipus molts tipus d`esport: bicicleta, senderisme, passejar, córrer. Us animo a tots a conèixer la zona de Collserola. Teniu una pàgina web amb tot el mapa de Collserola. Es diu www.collserola.es. Jesús Blanco

16


IN-FORMACIÓ ACTIVA

PASA LA VIDA Las campanadas de nochevieja son mucho más que pasarlo bien. Sirven para repasar en la memoria los amigos que perdimos, la gente de talento que dejaron de regalarnos su obra y seres cercanos cuya aparición solo podría sobrenatural. Cada campanada es un recuerdo.

La meva mare Què pot ser més intens, que l'amor per aquesta gran dona que ens va donar la vida quan encara no havíenm nascut. Voldria dir-te moltes coses, però no puc expressar en tan poc espai, ni amb paraules el que sento per tu és suficient.

La vida, entonces, cobra la imagen de un puzzle que durante muchos años has ido completando. Tú decides de cuántas piezas lo harás, cada pieza ha reforzado lo que eres. Al poner la primera aumentarás tu espacio de azul o de negro. Poco a poco irás añadiendo más piezas a ese puzzle que considerabas demasiado vacío en tu juventud.

La meva heroïna ets tu mare vaig nedar en el teu ser per començar la meva vida, quan havies d’esperar 9 mesos. Tú em vas oferir la vida . a canvi de les fatigues. Quant m'has donat! Tu, que vas donar el teu temps per fer-me créixer amb paciència i amor. Ets la meva millor mestra i sempre ho seràs.

La imagen de aquello en lo que te estás convirtiendo es la suma de todas las piezas. Algunas veces eres incapaz de generar tú esos fragmentos con la experiencia. Necesitas una pieza que te gusta, pero desaparece y deja un vacío. Si pudiéramos mirar a lo lejos veríamos que nuestro puzzle empieza a tener agujeros, como una manta vieja.

M'has ensenyat amb la teva manera de ser, amb la teva vida, amb la teva actitud. Simplement la persona que soc la teva filla, i com sóc No només m'has criat, Quant m'has donat! Encara que vulgui pargar amb diners, tot el que has fet per mi, sincerament no té preu: tant d'amor,tants esforços,tanta tendresa.

Al principio, estos agujeros serán aislados, sin que se desarme por completo el puzzle. Me gusta mirar la vida de ese puzzle. Al menos me hace sentir la utilidad de casi mi todo lo que he vivido, frente a los que sostienen que la existencia es absurda, por supuesto que no dan sentido a lo que no lo puede tener, pero es un mapa de tu propia experiencia. Cuando toca restar una pieza fundamental te hace un gran vacío, aunque lo más importante te recuerda que aún estas a tiempo de aumentar el tablero con nuevas incorporaciones que no se acomodarán a lo que falta pero extienden la manta de tu puzzle.

Per tot això desitjo que sàpigues que et vull amb bogeria perquè mare només hi ha una al món ...i la meva ets tu, o no es veritat això ? ¡¡Dedicat a totes les dones!! Laura Monzonís

Paca

17


IN-FORMACIÓ ACTIVA

EN BUSCA DE LA VIDA Recién llegada del mundo de los sueños y habiendo eliminado cualquier rastro suyo bajo agua caliente me pregunto: ¿Hace falta que me duela hasta el último centímetro de piel cada vez que me despido de él? No lo puedo entender, no hago más que cerrar los ojos y verlo. Vivo encadenada a una historia interminable pero que no tiene futuro, vivo por y para ese hombre, pero él no lo hace por mí, vuelvo a nacer cada vez que estoy en sus brazos pero en la soledad de mi cama cavo mi propia tumba una noche tras otra. Mi cuerpo grita cuando lo hace suyo, pero cuando no siento su calor, llora sin cesar; no hay manera de calmarlo, solo él tiene la llave de mi tranquilidad: te imploro que ahogues mi llanto con tus miradas una vez más, devuélveme a la vida con tus certeros y ágiles movimientos, por favor; haz que se acabe el mundo y que no me importe ni lo más mínimo. Vivo una historia paralela donde soy quien quiero ser de verdad. Mañana, en la vida real todo el mundo será testigo de mi próximo amanecer, pero solo yo veré el sol ponerse para siempre: luz natural, flores frescas, brisa marina alborotando mi pelo, gente por todas partes, todos invitados a mi suicidio premeditado, dos anillos de oro, horas de preparación y un vestido blanco que cubrirá todos esos rincones que él ha explorado miles de veces, un avión a punto de despegar, un largo viaje por recorrer y una puerta que se cierra bruscamente. Para siempre. Antes de la última despedida le hablé de mi vida y de mis planes inmediatos, le hablé de mi boda y de la que sería nuestra muerte anunciada. No pareció molestarle, pero vi en sus ojos decepción y desesperación, pero no entendí el mensaje; supuse que era un experto en cubrir mentiras. Segundos antes de cruzar el umbral de la puerta, me envolvió con sus brazos y sentía que había vivido mi etapa más pura. Me levanté cansada y somnolienta el día que, en teoría, iba a ser el más feliz de mi vida y al abrir la puerta de mi habitación me encontré con un sinfín de caras conocidas que se alegraban de verme, gente emocionada y con lágrimas en los ojos solo de imaginarme vestida y a punto de dar el “sí, quiero”. Pobres ilusos, no saben que la que llora como una niña soy yo. Llegado el momento de abordar el pasillo, sabía que todas las miradas estaban clavadas en mí; sin embargo, había una que me quemaba. Era él. Lo vi medio tapado por una de las cortinas que cubrían el lugar en el que iba a convertirme en una mujer casada. Solté la mano de mi padre y corrí hacia el altar sollozando. Abracé a mi pareja diciendo que lo sentía profundamente, devolviéndole todo el amor que él me había brindado durante todos nuestros años juntos y mientras me sentía volar, me lancé hacia los brazos torneados y morenos de ese hombre por el cual había perdido la cabeza. Solo oía el mar. Llevaba ese traje que me saca de mis casillas, con esa camisa que tantas veces he arrancado de su cuerpo con un solo movimiento. Miré hacia atrás para observar la reacción del hombre al que acababa de hundirle la vida y lo vi congelado. Lo siento. Subo las escaleras, todo es perfecto, solo nos vigila el mar y el tímido sol que empieza a asomar. Me acuesto a su lado y lo huelo… Ese olor que no me cansa. Lo toco… y abre los ojos a la vez que muestra su sonrisa llena de picardía. Me acerco a su oído y con un hilo de voz: -Llévame al paraíso una vez más, silencia mi ansia como únicamente tú sabes, consume mi aliento entre tu calor. Ana Belén Rubio

18


IN-FORMACIÓ ACTIVA

. T'ESTIC ESPERANT Hola, primavera bonica, t'estic esperant fa dies aquí, al costat de l'ametller

Te escribo a ti porque eres la estrella que más brilla en el firmamento. Porque no hay un solo día en el que no me siente en el filo de la ventana y observe tu perfección. Te hablo porque sé que me escuchas, y tú me das aliento.

que tot just ha florit, estic contemplant les fulles,

Te pregunto porque soy consciente de que sabes todo lo que ocurre en mis días sea cual sea la situación.

com creixen sense adonar-se'n

Te lloro a ti porque no entiendo

i neixen de tu, bonica! Com pots tenir tanta força

cómo pudiste hacerte eso. Te grito porque odio tener que escribir esto.

per omplir el camp d'harmonia?

Te añoro porque cada día que pasa me doy cuenta de la falta que me haces.

barrejar els colors, les olors

Te busco porque sé que vives en alguna parte, por muy escondida que esta esté.

i omplir-nos d'alegria. Saps una cosa, primavera bonica?

Te sueño porque no quiero olvidar ni uno de los momentos que viví contigo.

Vull quedarme en el camí

Te intento olvidar cada vez que vienen a mi mente esos malditos momentos, pero nunca lo consigo.

fins que arribi el teu dia.

Te quiero decir, allá donde estés, que una parte de mí será siempre parte de ti.

Em quedaré adormida somiaré que el vent se me'n du

Te quiero decir que nunca jamás te olvidaré, que siempre seremos una misma persona, que algún día volveremos a vernos las caras, que quizás volvamos a coincidir próximamente y que ojalá nunca me olvides.

com a una flor que es desprèn. Te quiero decir que te quiero.

M'ompliré del teu perfum em cobrirá el teu caliu.

Quizás no hago bien, pero mantengo retenida tu persona día a día, mantengo viva tu personalidad momento tras momento y actúo en tu nombre en cada ocasión que se me permite.

Aquí al costat de l'ametller que tot just ha florit,

Y ahora dime, ¿Te molesto? ¿No te dejo en paz? ¿Preferirías que te dejara marchar?

les cireres i el blat...

Destino, así te haces llamar… ¡Cómo golpeas a las personas que te creen!, ¡Cómo asestas puñaladas a la vez que te ríes sabiendo que te has salido con la tuya! Una vez más has ganado la batalla… ¡Maldito seas!

el que faci falta, primavera bonica!

Ana Belén

esperaré les roselles,

T'estic esperant fa dies Eugenia Baños

19


IN-FORMACIÓ ACTIVA

COM APRENEN LES PERSONES ADULTES? QUINA ÉS LA VIVÈNCIA QUE EN TENEN ELS ESTUDIANT? Fem entrevistes a estudiants de GES de diferents edats per veure com es viu la dinàmica de l’escola. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Com imaginaves l'EA (escola de persones adultes) abans de matricular-te? Què creus que t'aporta l'EA com a estudiant? I com a persona? Què creus que tu aportes a l'EA? Què és el millor de l'EA? Què és el millorable de l'EA? Animaries a inscriure's -hi algú? Per què? De quina manera t'agradaria que et motivès el professorat? ARKAITZ FERNANDEZ ASTIGARRAGA 20 anys 1.- M'imaginava el nivell més difícil i més seriós. Pensava que em trovaria més gent de la meva edat i gent de la tercera edat, no pensava que la gent de mitjana edat aniria a l'escola. També pensava que la gent seria més seriosa i més centrada. 2.- L'escola m'aporta més aprenentatge del que ja tinc, i a més d'un idioma nou per a mi, el català. 3.- Com a persona em dona més cultura, puc tenir millors converses gràcies a l'escola. També m'ajuda a relacionar-me amb gent, posar-me horaris i rutines i saber fins a on sóc capaç d'arribar. 4.- Jo aporto moments de gresca i festa, però sé que hi han molts d'altres companys que es poden sentir molestats. 5.- Les amistats i alguns professors. També la tecnologia com l'aula virtual. La comoditat de veure el que s'ha d'estudiar des de casa no té preu. 6.- M'agradaria que totes les classes fossin en català, ja que com sóc de fora (País Vasc), em costa una mica i així ho practicaria més. 7.- Sí. L'escola és molt gratificant per la cultura que dóna i les relacions amb la gent. 8- Fent classes més participives, més divertides, més a l'aula d'informàtica.

AUREA RUIZ 65 anys 1.- Mai havia vist una escola d'adults, però imaginava un institut amb gent de diferents edats. 2.- L'escola m'aporta conceptes nous perquè cada dia aprenc coses noves i cada dia més. Tinc la satisfacció de que cada dia me'n vaig a casa sabent més. 3.- L'escola m'aporta satisfacció de superació personal perquè puc veure fins a on puc arribar. 4.- Jo aporto les meves vivències i opinions a nivell de classe, a més d'un punt de vista diferent, en algunes ocasions. 5.- El que més m'agrada de l'escola són els professors, són molt humans. 6.- Penso que el millorable és la temperatura i l'horari, però sóc conscient de que es molt difícil quadrar els horaris de tota la gent i de que tot no ens va bé a tots. 7.- Clar que sí. Coneixes gent, fas alguna cosa diferent, parles amb gent que potser al carrer no parlaries i t'obligues a sortir de casa. 8.- Fent més assignatures de llengua (dictats, lectures...). Si tingués temps jo mateixa també, m'agradaria poder fer classes privades en matèries que em costen més d'entendre.

20


IN-FORMACIÓ ACTIVA

JESÚS BLANCO 34 anys 1.-Pues la verdad, mejor de lo que me pensaba. Ya me había dado cuenta de que hay mucha gente como yo, que estamos dispuestos a cambiar nuestra vida gracias a los estudios. Estamos llenos de ilusión y de esperanza para el día de mañana. 2.-Me aporta un mundo totalmente nuevo y de cosas que me gustan mucho. También, sin la menor duda, los buenos compañeros que tengo en clase ya que nos ayudamos siempre en todo momento. También me siento bien formado con los profesores que tengo. 3.-La sabiduría que me está enseñando la escuela,y sobre todo el ser una persona mejor. 4.- La escuela me aporta el ser una persona más rica en conocimientos, expresarme y a desenvolverme mejor con las personas. 6.- Sí, hubo una profesora que no era nada adecuada para esta escuela. Ya que su modo de enseñar al alumno no era el adecuado y no tenía educación con el alumno en muchas acasiones. También hay que decir que la clase está muy sucias,y hay veces que en la clase los alumnos chillan mucho. 7.- Sí, sin la menor duda,ya que seguro sería lo mejor para él o ella. 8.-Apoyándome en todos mis sueños.

DANIEL MARGARIT 26 anys 1.-Imaginava l’escola amb gent com jo, que va deixar de estudiar per treballar,i l’ambient de la classe més pasota. 2.-Com estudiant l’escola m’aporta aprendre a estudiar que mai he sapigut fer-ho,ara aprenc més que mai. També a seguit estudiant un grau mig. 3.-Com a persona a ser més organitzada, i ser més entusiasta amb les coses que faig. 4.-El millor és l’ambient amb els professors perquè són molt propers i reps molta ajuda d’ells quan tens dubtes. Això mai passava a la ESO, allí eren més distants amb els alumnes. 6.-La classe ha vegades està molt bruta. 7.-Sí que animaria a la gent a estudiar aquí perquè reps molt d’ajut per part de tots. I el més important és que sense estudis mai seràs ningú en el món laboral i social. 8.-La motivació que et donen els professors és molt bona, ja que et motivan a aconseguir i aprendre més coses.

AROA OCÓN 19 anys 1.- Pensaba que a este colegio venían los típicos jóvenes y que aquí no se aprendía nada. 2.- Muchas cosas positivas. Gracias a los profesores y compañeros estoy aprendiendo bastante. 3.- Como persona me estoy dando cuenta de cómo soy por dentro ya que he hecho cantidad de amigos. 4.- El saber que puedo a entender las cosas que antes que antes no sabía, ya que antes no lo comprendía. 6.-La clase està muy sucia siempre que entramos. 7.- Por supuesto porque en esta escuela te hacen sentirte especial y querida por cada persona que pisa este centro. 8.-Dándote la confianza que es debida,y ayudándote como muchos de ellos lo hacen.

21


IN-FORMACIÓ ACTIVA

CLASSES A PART

L’Associació d’Amics de l’escola continua treballant amb noves propostes per a aquest curs: sortida al teatre, sortida final de curs a Sitges i festa final de curs el dia 29 de juny.

La biblioteca ha organitzat dues exposicions: • •

Celebració de la diada internacional de la dona Historia oral i memòria històrica

Un grup de joves del matí ha presentat el seu guió publicitari no sexista, per al concurs organitzat per l’Observatori de la Dona.

Participem en la cadena de pensaments de la Diada internacional de la dona amb tot l’edifici de l’Aula Sant Feliu.

Taller sobre els diferents tipus d’amor romàntic i prevenció de la violència de gènere. 9 de març.

Sortida a la Depuradora d’aigües de Sant Feliu. 21 de febrer.

Sortida al Ecoparc de Sant Adrià del Besós. 14 de març.

La companyia de teatre de l’escola assaja nova obra.

22


IN-FORMACIÓ ACTIVA

Escola de Persones Adultes Mestre Esteve Centre públic i gratuït – Titulacions Oficials

PREINSCRIPCIO PER AL CURS 2012-2013 del 14 al 22 de juny Graduat en Educació Secundària Preparació per a les proves d'accés a Cicles de Grau Superior Anglès inicial i funcional Català Castellà Informàtica: continguts ACTIC i titulació oficial Formació instrumental: ortografia, càlcul, cultura general TITULACIONS OFICIALS Aula d’autoformació Plataforma Moodle Ensenyament Personalitzat

HORARIS DE CLASSE: MATI, TARDA I VESPRE

Orientació Formativa Flexibilitat d’horaris

Noves tecnologies: pissarra digital, videoprojectors, PC a les aules... Aula Virtual:

http://agora.xtec.cat/cfa-mestre/moodle/

Projectes Culturals: Tertúlia Literària, Companyia de Teatre Participació: sortides, xerrades, festes, publicacions pròpies Col·laboració a través de l’Associació d’Estudiants i Amics de l’Escola

telèfon: 93 632 67 77 Consulteu els horaris d’atenció al públic

23

Generalitat de Catalunya Departament d’EducacióCFPA Mestre Esteve SANT FELIU DE LLOBREGAT


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.