Revista desembre 2011

Page 1

in / formació activ@ Revista de l’alumnat del Centre de Formació de Persones Adultes Mestre Esteve desembre 2011

Drets humans + q mai Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, i s'han de comportar fraternalment entre ells. Tothom tindrà aquest dret sense cap distinció per color de la pell, sexe, religió, idioma, opinió política, origen nacional o social. Totes les persones tenen dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat. Ningú podrà ser sotmès a tortures ni a penes o tractaments cruels, inhumans o degradants. Ningú no podrà ser arbitràriament detingut, pres o desterrat. Tota persona acusada d'un delicte té dret a ser considerada innocent fins que no es demostri el contrari. Tothom té dret a la seva vida privada i a mantenir en la intimitat la vida familiar, a que no es violi el seu domicili ni la seva correspondència.

CONSCIÈNCIA SENSE RETALLAR SOCIETAT I LITERATURA

Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència en el territori d'un Estat. També té dret a sortir de qualsevol país i a tornar-hi si ho vol. Tota persona té dret a la llibertat de pensaments, de consciència i de religió.

MAGRIBINES

Tota persona té dret a la llibertat d'expressió.

CREACIÓ LITERÀRIA

Tota persona té dret a la llibertat de reunió i associació pacífica. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

SALUT

Tothom té dret a participar, de manera directa o indirecta, en el govern del seu país.

INFORMACIÓ ALTERNATIVA

Tothom té dret a la seguretat social. Tothom té dret al treball i a sindicar-se. I a igual treball es té dret a igual salari.

TESTIMONIS

Tota persona té dret al descans. Tota persona té dret a l'educació.

Visita’ns a: http://agora.xtec.cat/cfa-mestre/moodle/ hi arribareu tot escrivint a google: AGORA MESTRE ESTEVE IN FORMACIÓ ACTIVA

Tota persona té deures envers la seva comunitat. Cap estat, grup o persona no pot suprimir o limitar cap d'aquests drets.

1


EDITORIAL En aquest número d’IN/FORMACIÓ ACTIVA apareix la inquietud que provoca la crisi i les retallades que proposen els polítics en els serveis socials, els educatius i els sanitaris. Les reunions d'equip han estat apassionants, i apassionades, perquè hem parlat de molts temes al voltant de la complexitat de la societat. Tenim reflexions profundes sobre les causes, les conseqüències i les possibles solucions de la crisi. En cap cas estem desanimats, al contrari, creiem que la participació, el debat, el contrast d'opinions, el compartir idees... tot ens ajuda a sentir-nos part d'una societat viva i en transformació on hem de dir la nostra. La societat no la fan els polítics sinó la ciutadania que som nosaltres, i tenim molt a fer. Per si de cas, hem fet un recordatori de la declaració dels drets humans. La crisi no pot justificar retrocessos socials. També trobareu l'espai de creació literària, l'escola compta amb artistes del vers de gran sensibilitat. Com sempre la secció de relats de vida ens colpirà amb històries reals plenes d'experiències que ens ensenyen què és la vida. Tenim recomanacions de llibres i l'espai de salut per afrontar l'hivern amb productes naturals. Aquest és el tercer curs de l’escola en aquesta ubicació, carretera de la Sànson, abans estava als baixos de l’escola Monmany. En el seu moment la majoria de l’alumnat va considerar que traslladar l’escola fora del nucli urbà era perjudicial perquè consideraven que no era un espai accessible ni ben comunicat. Malgrat tot es va tirar endavant amb el trasllat sense tenir en compte les opinions dels estudiants, dels ciutadans i entitats que els recolzaven. Al cap de tres anys hi ha nous estudiants que n’opinen mitjançant una enquesta.

Us animem a participar a la nostra revista, l'equip de redacció es reuneix cada dilluns de 17h a 18h a la biblioteca de l'escola. També podeu enviar els vostres escrits mitjançant l'Aula Virtual. Ho pots fer des de qualsevol ordinador amb connexió; de fet tenim tres col·laboradores que no són estudiants de l'escola però participen amb total compromís. Salutacions: Sònia, Eugènia i Laura!

Bon any 2012 Els articles expressen postures personals.

IN FORMACIÓ ACTIVA

2


CONCIENCIA SIN RECORTES Cada 2 meses voy al hospital de Vall d' Hebron (Barcelona) a dar sangre para las personas que tienen cáncer ya que soy socio y colaborador de la fundación Josep Carreras. Esta fundación lucha contra la leucemia y otras enfermedades relacionadas con el cáncer, y aparte ayuda a las personas afectadas en otros ámbitos como por ejemplo en vivienda, y en voluntarios que colaboran dando su compañía y cariño. También soy donante de la médula ósea. Es otro tema en el que hace falta mucha gente para salvar vidas. Gracias a las campañas de concienciación, la gente está más concienciada con el ser donante de la médula ósea pero PARECE QUE LOS POLÍTICOS NO SE ENTERAN. Tendrían que ser los primeros en darse cuenta y dar ejemplo solidario. Pero NO, ellos lo único que hacen es recortes a la sanidad y despedir a personal sanitario, cuando tendría que ser todo lo contrario.

El otro día fui a dar sangre a la Fundación y me quedé muy parado porque estuve hablando con un enfermero y me dijo que estaban cerrando quirófanos. Cuando le pregunté si a la personas que tienen cáncer se les operaba, me dijo que según como esté el paciente. Los quirófanos están cerrados por culpa de los recortes sanitarios, pero la cosa no acaba ahí, también las personas que están mal del corazón tienen el mismo problema... lista de espera si no es muy grave. ¿Hasta dónde llegaremos con estos recortes? Jesús Blanco

IN FORMACIÓ ACTIVA

La primera vegada que vaig veure lluites per la sanitat, era sobre l'any 70, quan tenia uns 12 anys i treballava amb una modista a Santa Coloma de Gramenet. Sempre recordo un dia que em van enviar a comprar a la cansaladeria que hi havia a la carretera. Quan vaig arribar no podia creuar-la, ens vam parar, perquè passaven una filera molt gran de tancs i soldats de l'exèrcit, venien a protegir l'alcalde i l'ajuntament. La gent estava molt indignada amb la situación: les dones parien als taxis, va morir gent perquè no arribava a temps a l'hospital de la Vall d'Hebron…

Aquella nit la lluita va ser sagnant, molts ferits, molts detinguts. Érem al final de la dictadura, però van aconseguir l'ambulatori i un petit hospital. Després a Sant Feliu, al començament de la "Democràcia", després de lluites, van fer l'ambulatori, però no l'obrien. Una nit molta gent vam entrar per veure com estava perquè deien que no l'obrien per falta de material. Entrarem, crec que per una finestra amb llanternes i sí que hi havia material. Una vegada a dintre molta gent, no recordo quants, van quedar-se a dormir. Jo anava amb la meva germana, ella es va quedar a dormir. Jo no vaig poder perquè havia de treballar a l'altre dia. Es van quedar fins que a la tarda de l'altre dia una manifestació de molta gent va recórrer el poble fins l'ambulatori i ells van sortir: van aconseguir obrir-lo.

Ara anem cap enrere, tot el que va costar tant ens el volen treure. Només compta la seva avarícia, només el poder, només els diners. Només ens volen per treballar, consumir, votar i callar. Peró això no és el que volem, molta gent ho està dient alt i clar, per places i carrers. És l'hora de lluitar, com sempre s'ha fet. Ja no ens els creiem. Sobretot la joventut, la que li han tallat el seu futur. Aquesta no la pararan, no estan sols, molta gent gran que pensa com ells està al seu costat i tornarem a guanyar. Perquè la vida no es pot parar. Isabel López Aquest article ha estat publicat per la revista SANT FELIU RESPON

3


La Generalitat tanca els hospitals per estalviar, queda terminantment prohibit posar-se malalt i, si una persona es posa malalta, ha de morir-se com més aviat millor i si és pensionista amb més raó. Les malalties són molt cares, costen molt els medicaments i les cures dels malalts. Si aquesta persona es mor l'estalvi és fantàstic, estalviem els diners de la malaltia i els diners de la pensió. Així el negoci és rodó.

Respecto a las declaraciones del señor Boi Ruiz, sobre la responsabilidad de las personas de su propia salud, yo también pienso lo mismo: "la gente que no sabe mantenerse sana debería tener la decencia de enterrarse y dejar de gastar el dinero del contribuyente. Ese dinero debe ir a la banca”.

- Doctor, doni’m alguna cosa pel refredat. - Però si jo sóc el dentista - Es que quan esternudo se’m surt la dentadura. - I com se li acut refredar-se?

La crisi es fa notar a les funeràries. Ara la gent sembla que mor menys, que aguanta més perquè no pot pagar-se l'enterrament. Es comptabilitza als tanatoris de Barcelona un 3% menys d'enterraments.

IN FORMACIÓ ACTIVA

4


CONSEQÜÈNCIES DEL 20 N

ESPAÑOLES TODOS Españoles todos; nos decía aquel bajito con botas altas que se hacía llamar generalísimo, que nos colocó 40 años de dictadura después de un golpe de Estado, una guerra fratricida, una posguerra de represalias, miseria y hambre, apoyado por el fascismo y la Iglesia católica. Este gallego murió en su cama en 1975 un 20 de noviembre. A la muerte de este personaje se reunieron un puñado de señores y nos redactaron una constitución, nos prepararon una democracia parlamentaria monárquica que nos dura hasta nuestros días, de momento. El día 20 de noviembre de 2011 hubo elecciones generales y los españolitos hemos votado a la derecha neoliberal, la misma que 10 años atrás nos metió en la burbuja del ladrillo, la que en parte nos ha llevado al abismo donde nos encontramos, estos mismos señores ahora nos dicen que nos van a sacar de ésta, y que volveremos a ser una España grande y libre como la que nos decía el generalísimo. Estos señores solucionarán la crisis a base de recortes en la sanidad, en la enseñanza, en la investigación, en los sueldos; también se ayudarán con la subida de impuestos, del agua, de los transportes públicos, de la electricidad… Y van a crear 3.500.000 puestos de trabajo, pero sin subir los impuestos a las grandes fortunas ni a las empresas y dejando a los altos directivos que cobren sueldos de escándalo… Los pocos derechos que habíamos conseguido con gran esfuerzo durante los últimos 50 años del siglo XX se nos están yendo al garete. Creo que me estoy volviendo idiota. No entiendo nada, cada vez entiendo menos a mis semejantes. Creo que la estupidez no tiene límites, es infinita. Cuando veo ciertas cosas siento verdadera vergüenza, además de una tremenda rabia. A veces siento vergüenza de pertenecer a la especie humana. Ramón Navarro

IN FORMACIÓ ACTIVA

5


Cabeza de turco (inmigrante) Las razones de la inmigración son muchas, nadie emigra por gusto. Sabemos todos que la población de África es la que menos ha emigrado a lo largo de la historia, excepto aquellos que fueron arrancados de sus raíces para ser llevados como esclavos al continente americano. La inmigración que estamos viendo y viviendo hoy, es la del sur hacia el norte, son personas que se ven obligadas a abandonar sus tierras de origen por razones económicas y sociales. Esta gente en sus países están viviendo bajo unas dictaduras apoyadas y respaldadas por los gobiernos europeos y los Estado Unidos, sólo para proteger sus intereses económicos y estratégicos, y preparar el terreno para sus multinacionales, que practican el expolio provocando destrozos ecológicos y sociales. Hay políticos españoles que con la ayuda de los medios de comunicación, utilizan el tema de la inmigración para manipular la opinión pública y señalarla como culpable de la crisis. Un ejemplo es el partido Plataforma per Catalunya que con su discurso racista criminaliza la inmigración y les culpa del paro y la falta de ayudas sociales. Cuando en realidad la crisis ha sido generada y causada por la especulación de las entidades financieras y la corrupción de la clase política. Ha llegado el momento, en medio de una crisis a la que no le vemos salida, en el que deberíamos hacer un esfuerzo todos y todas juntos y revindicar nuestros derechos como personas y como trabajadores y trabajadoras. Pues todos y todas somos víctimas de los mercados financieros y de las políticas neoliberales de los gobiernos que están intentando salir de la crisis a costa de la clase trabajadora, aplicando recortes en sectores fundamentales como la sanidad y la educación, cumpliendo ordenes el Banco Europeo y del Fondo Monetario Internacional. Cuando hay otras maneras de salir de la crisis como por ejemplo, combatir el fraude fiscal y la corrupción.

Nouraddine Amlou IN FORMACIÓ ACTIVA

6


IN - E – MIGRACIÓN

Ramón Navarro

La inmigración en España ha existido desde siempre, pero es desde la década de 1990, un fenómeno de gran importancia demográfica y económica. Según el INE 2011, a primeros de enero de 2011 residían en el país casi 6,7 millones de personas nacidas fuera de sus fronteras (de los cuales casi un millón habían adquirido la nacionalidad española). Hay personas que achacan el paro a la inmigración. No seamos tan radicales y reflexionemos, no se dan cuenta que esas personas no están aquí por gusto, nadie emigra por capricho a un lugar desconocido, sin saber el idioma, las costumbres, si va a ser acogido con agrado o si va a ser rechazado. Pensemos que estas personas, es igual la nacionalidad o continente en que hayan nacido, sean blancas, negras, amarillas o rojas, son seres humanos como los demás y por tanto merecen un respeto. A nadie le gusta cuando visitamos un país determinado que se nos trate con hostilidad. Si queremos que nuestros semejantes nos traten como es debido, lo primero que debemos hacer es respetar a los demás. Que hay picaresca en determinadas familias o grupos, sí es verdad, y esto debemos perseguirlo y erradicarlo por el bien de todos y para la buena convivencia. Pensemos en muchas familias que lo están pasando muy mal debido al desempleo y a la falta de recursos, pero de ahí a culpar a los inmigrantes de que ellos nos quitan el trabajo hay mucha distancia. Seamos sensatos y pongámonos en la piel de esta gente y reflexionemos con calma. ¿Qué responsabilidad de esta situación tiene el capitalismo? ¿Por qué en ciertas recolecciones agrícolas muchos patronos traen los trabajadores directamente de otros países y no cogen obreros nativos? ¿Acaso no nos damos cuenta de esto, quienes son los responsables de la crisis? De ser el país que más extranjeros recibíamos después de EE UU, pasamos a ser un país de emigrantes Resumen del artículo de SUSANA FORTES “Adiós, muchachos” El país 21/10/2011

580.000 jóvenes están ahora mismo preparando las maletas para cruzar la frontera. Son la generación de nuestros hijos. Saldrán adelante. No son ellos los que me preocupan. La cuestión son los que se quedan. ¿Qué futuro puede esperarle a un país que desperdicia su mejor baza? Sus investigadores, sus técnicos informáticos, sus ingenieros de caminos, sus poetas, sus médicos, sus biólogos, sus directores de cine... Más de medio millón este año, según datos del Instituto Nacional de Estadística. Esto se va al garete, me digo. La España de siempre, los políticos de ayer y de mañana, sus puñeteros objetivos de déficit, Goldman Sachs, los empresarios sin escrúpulos y la madre que los parió a todos. Y de pronto los datos del INE se me atragantan como una blasfemia. Qué demonios estamos haciendo, maldita sea, para que tengan que largarse los mejores. Los veo alejarse por la terminal del aeropuerto con su mochila y sus andares inseguros de potros jóvenes. El pasaporte en la mano, el aire tímido y la sonrisa grapada al currículo. Buena suerte, chavales. IN FORMACIÓ ACTIVA

7

¿Qué futuro puede esperarle a un país que desperdicia su mejor baza?


La democracia en Marruecos después de la revuelta Al inicio de la primavera árabe en Túnez, la que provocó la caída del dictador Ibn Alí, empezaron muchos regímenes de la zona a temblar, uno de ellos el régimen marroquí que resistió mucho a las revueltas de los años 60,70 y 80, gracias al apoyo de Estados Unidos y países de la Europa occidental. Al ver las revueltas, lo primero que hizo este régimen monárquico y dictatorial, dueño del 60% del PIB del país, dejando a miles de ciudadanos en una pobreza absoluta, y con grandes índices de analfabetismo, fue reformar la constitución y hacer creer que el país ha sufrido una transición hacia una monarquía parlamentaria, cuando en realidad el poder legislativo, ejecutivo, judicial y religioso siguen en manos del monarca. Este se mantiene como jefe espiritual, jefe del Consejo de Ministros y jefe del poder Judicial. En las elecciones celebradas el pasado 25 de noviembre, el Ministro de Interior marroquí Taib Cherkaui declaró, que había habido una participación del 45%, por otro lado el movimiento 20 de febrero declaraba que la participación no había llegado al 30%. Debemos recordar que organizaciones como esta, el movimiento cultural amazigh, el partido izquierdista “ Vías Democráticas ” y las organizaciones de “ Diplomados en paro”, llamaron a la abstención durante toda la campaña electoral, por no reconocer las reformas constitucionales aplicadas el pasado mes de julio.

El resultado de estas elecciones todo el mundo lo esperaba, la victoria fue para el partido Justicia y Desarrollo, este grupo considerado islamista moderado, por muchos, fue fundado en 1989 por Abdelkarim Al Khatib, conocido por su buena relación con la monarquía, este partido recibió muchas ayudas económicas del palacio real marroquí y de países del Golfo como Arabia Saudí, Qatar, así como el apoyo de los Estados Unidos, según algunas opiniones para frenar la los grupos organizados desde el inicio de las revueltas. Esto pasó también en Túnez, con el partido Nahda, y en Egipto con los Hermanos Musulmanes, estos últimos se desmarcaron de los manifestantes de la plaza Tahrir, negociando con la Junta Militar liderada por el Mariscal Tantawi, para entrar a formar parte del juego político. Después de casi un año desde el inicio de las revueltas, hemos sido testigos de como la comunidad internacional y los grupos de poder de los países árabes han abortado y siguen abortando todas las demandas e ilusiones de cambio exigidas por las revueltas.

Nouraddine Amlou IN FORMACIÓ ACTIVA

8


La recomanació del lector

per Brahim el Aggoubi

Una novela per conéixer el nord del Marroc

EL PAN DESNUDO de Mohamed Chukri Se trata de la vida de un muchacho del Rif en una ciudad muy pobre. Tenía un padre muy malo que siempre maltrataba a toda la familia. Estuvo en la cárcel 2 años por vender droga. El muchacho y su madre tuvieron que ir a vivir a Tánger para trabajar y vivir mejor. Su madre se dedicaba a vender fruta y él se quedaba en casa solo. Su casa era muy pequeña. Era una familia muy humilde. El protagonista lo pasa mal porque no conocía a nadie y tampoco tenía amigos con quienes pasar el rato. Cuando salió su padre de la cárcel se fue a vivir con ellos. Cuando ya se hizo un poco más L’AUTOR grande el muchacho, su padre le Mohammed Chukri (1935-2003) va néixer a encontró trabajo en un bar de un la regió del Rif en una família pobra i señor que no tenía un brazo. Cobraba 50 centavos y su padre se nombrosa, en una època de sequera i fam, i los quitaba. Cuando ya llevaba un va patir violents abusos del seu pare. La seva tiempo trabajando ahí a veces llengua materna era el rifeny, dialecte incluso se quedaba a dormir y a berber. A causa de la misèria, la seva família comer con los hijos de su jefe que le parteix a Tetuan, d'allí a Tànger i més tard a trataban bien. Orà. Sobreviu realitzant petits serveis, com a servent d'una família francesa a Algèria, o Me ha gustado este libro porque guia de mariners estrangers a Tànger. Als cuenta la historia de un niño, que lo onze anys abandona la seva família i es pasa mal en su vida. Es muy converteix en un rodamón pels carrers de interesante y le puede gustar a Tànger, i es manté amb el robatori, el cualquier persona porque es contraband i la prostitució. Va ser analfabet entrenido… os lo recomiendo os va fins als vint anys, edat en què l'aprenentatge a gustar... va canviar el curs de la seva vida.

Aquest llibre el teniu disponible a la biblioteca de l'Escola juntament amb d'altres títols de narrativa que de ben segur us interessaran. Demaneu per agafar-los en préstec. IN FORMACIÓ ACTIVA

9


Se cocina la crisis del arroz

LA AVARICIA Y EL EGOÍSMO ES INFINITO

El País JAVIER GUZMÁN (Director de Veterinarios sin Fronteras.) - Barcelona 29/10/2011

La globalización, las multinacionales, las grandes compañías financieras, los paraísos fiscales, la burbuja inmobiliaria, entre otras cosas, nos han llevado a esta tremenda crisis sin precedentes o, por lo menos, en los últimos 100 años. Nos están recortando por todas partes, las pensiones, la enseñanza, la sanidad, se nos dice que al personal sanitario se les va a quitar la mitad de la paga de Navidad y todo es un suma y sigue.

Esta semana los contratos de futuros del arroz subieron más de lo permitido por la Junta de Comercio de la Bolsa de Chicago, lugar donde se especula y fija el precio de los alimentos. La prensa económica achaca esta enorme burbuja a la escasez previsible de arroz debido a los daños por inundaciones producidos en los cultivos en el sureste de Asia y que han impulsado las perspectivas de las exportaciones de EE UU.

La patronal ya ha puesto el grito en el cielo con los salarios, dice que no se pueden subir, los impuestos no se pueden aumentar, cada día oímos a la patronal, a los banqueros, a los políticos pedir moderación salarial, pero no se oye a nadie de estos empresarios, políticos, consejeros y directivos de grandes empresas que cobran sueldos astronómicos decir que ellos van a contribuir a las arcas del Estado con el sueldo de un mes para intentar salir de la crisis o al menos con un 20% de sus ingresos. Si a muchos obreros se les ha recortado un 5% de sus salarios a las grandes fortunas con 1% de sus ingresos que contribuyeran podíamos salir de este tremendo cráter que nos está abrasando a muchos y sobre todo a los más débiles.

Pero no nos engañemos, no se trata tan solo de fenómenos meteorológicos, sino de la inmoral práctica de especulación que se está realizando sobre los alimentos básicos, por parte de agronegocios, fondos de pensiones, y banca, también española por cierto. Hemos de recordar que a principios de este año el precio del trigo según la FAO subió un 78%, cuando por el contrario se trata de una de las cosechas más importantes de la historia y no hubo fenómenos meteorológicos donde excusarse. Es conocido además que el 80% de los movimientos en esas bolsas dedicadas a invertir en alimentos son meramente especulativos. Ahora hemos de preguntarnos, cuántos miles de nuevos hambrientos creará esta previsible tormenta en los precios del arroz que ya se está fraguando. ¿Para cuándo una ley en España que prohíba la especulación alimentaria? ¿O no interesa?

¿Se acuerdan alguna vez los poderosos de aquello de que hay que dar de comer al hambriento, de beber al sediento y enseñar al que no sabe? ¿No iríamos mucho mejor si todos arrimásemos un poquito el hombro y no descargásemos todo el peso en los más desfavorecidos? ¿Por qué los pudientes no dan un paso al frente? Nos darían un gran ejemplo y todos les aplaudiríamos. El egoísmo Humano no tiene límites, es infinito. Ramón Navarro

IN FORMACIÓ ACTIVA

10


información alternativa

Isabel Bravo

La mayoría de los ciudadanos considera que está lo suficientemente informado después de leer la prensa o ver los telediarios, para tener una opinión de lo que ocurre a su alrededor. Sin embargo, la realidad está bastante lejos de la imagen que ofrecen los medios de comunicación masivos. Podría decirse que dichos medios nos ofrecen muchísima información, excesiva, pero mezclada con medias verdades, mucha ocultación y manipulación. Todo al servicio de los intereses de los grandes grupos Fragmento del libro “DESINFORMACIÓN” mediáticos y económicos. ¿Cuántos productos informativos conocemos que las autoridades hayan retirado del mercado debido a su mala Porque, ¿quiénes son los dueños calidad? La mayor parte de las noticias que nos llegan se de estos medios de información elaboran resumiendo, sin crítica y sin contrastarlas, algo que masivos? una fuente interesada ha contado a los periodistas. Es decir, Es una respuesta que la mayoría el periodista –generalmente muy mal pagado, no de ciudadanos debería saber para especializado, con gran presión de tiempo y un contrato comprender qué verdaderos precario, temeroso de perder su puesto de trabajo- va a un intereses se defienden y se lugar al que le ha citado alguien que tiene interés en hacer respaldan y así cuestionarse la saber algo, toma nota de lo que le cuentan, con frecuencia no información que se ofrece. puede preguntar, resume lo más llamativo y fácil de entender y con eso elabora la noticia. Si es mentira, no lo sabrá ni De ahí la necesidad de recurrir a medios alternativos independientes tendrá tiempo de comprobarlo antes de que la noticia se emita. Sólo en la comunidad autónoma andaluza, las de los grandes centros de poder televisiones locales recibieron una inspección de trabajo, y de económicos y políticos. un total de 145 casos encontraron 61 incidencias: trabajadores sin inscripción y alta en la seguridad social, Por todo esto os recomiendo el falsos becarios, falsos autónomos… libro del periodista Pascual Serrano titulado "Desinformación, cómo los medios ocultan el mundo", de la editorial Península. También os recomiendo dos webs de información alternativa: www.rebelión.org y www.kaosenlared.net. Os animo a consultarlas y buscar nuevas fuentes de información alternativa. Los grandes acontecimientos del mundo están todos los días presentes en los medios de comunicación: la guerra de Iraq, la situación de Afganistán,el conflicto palestinoisraelí, la política de Chávez en Venezuela, el debate sobre la construcción europea, la emigración africana, las elecciones de EEUU...Sin embargo, pocos de los lectores o de las audiencias de los grandes medio de comunicación podrían interpretar los orígenes del conflicto palestino, las claves de la violencia en Iraq, el programa político de la revolución bolivariana, el funcionamiento electoral de los Estados Unidos ó el contenido del tratado de Lisboa.. Un repaso a los temas que han dominado la agenda en los últimos años nos permite comprobar que los asuntos tratados nunca están contextualizados, no se presentan los antecedentes que permiten comprenderlos y menos aún comparaciones para poder valorarlos en su justa medida Nuestra pretensión es mostrar suficientes datos informativos para dejar en evidencia ante el lector la tremenda distancia que hay ente la realidad y lo que nos cuentan. IN FORMACIÓ ACTIVA

11


EXPRESSA ----- MENT .

Opción: "actualizar" mi cabeza Parece mentira que venga de la generación del "loro", del

Els meus pares, quan hem queixava d'aquesta vida, hem deien que ells havien passat una guerra i l'havien perdut, que jo no valorava la vida que duia, i la veritat es que tenien raó, i que, gràcies als seus esforços i sacrifici, i encara que havien superat aquesta cruel guerra, hem viscut raonablement bé i en pau. Afortunadament no ens ha tocat viure aquesta experiència d’horror i misèria.

"warman", de las cintas que enrollábamos con el "bic", de la peli del futuro "juegos de guerra", ya sé que no es futurista pero en mis tiempos (los 80) parecía de otro mundo tener un ordenador en casa... y no te digo nada si pensábamos en que con el tiempo lo tendríamos en el bolsillo del pantalón. Pues con todo lo que hemos adelantado... oye yo estoy como siempre, me cuesta un montón tocar una tecla sin estropear la otra, acabo de hacer un trabajo tipo test en el moodel y... qué fracaso morena, de quince he cascado 7... y es que lo dicho, la pantalla tan blanca, las teclas tan negras, verdadero,

Potser que el més semblant a una guerra, és la crisi que estem vivint avui. Ja sé que una cosa i l'altre no son exactament el mateix, però hi ha punts de contacte. Jo crec que tan l'un com l'altre són esdeveniments que ho condicionen tot i ens marquen per tota la vida. Acaben sent la causa per gairebé tot i una bona excusa per tot. En aquesta crisi nostra de cada dia, son els economistes els que duen la veu cantant i han esdevingut grans mossens i predicadors de la nova religió; religió en la qual tothom ha de creure, a on no hi ha lloc per ateus i agnòstics. En aquesta crisi que escanya a tots aquells que proposen una alternativa allunyada del discurs dominant, poden ser anomenats ximples, ingenus o passats de moda.

falso, los medicamentos, las leyes... !Dios mio¡ ¿Dónde se ha quedado mis adorados "estandler" con su sombrerito rojo, o mis adorados bic? Es más, ¿Por que no le han

Però apart de tot això, la similitud entre aquella guerra dels meus pares i aquesta crisi que tenim ara són les víctimes, una vegada mes, els més innocents, els que no la han provocat, però alhora, els que més la van patir i la pateixen.

dado a la opción "actualizar" a mi cabeza? Quien sea que lo haga porque... YA VA TARDE. María Vacas

IN FORMACIÓ ACTIVA

PACA

12


Un petit paradís Una noia un bon dia va decidir marxar a viure a un petit poble, lluny de la gran ciutat. Els seus nous veïns eren els ocells que cada matí la despertaven amb el seu piular, sentia un xiuxiueig molt sovint i era el bonic soroll que fan les fulles dels arbres amb l’aire. Per a aquesta noia havia estat un regal poder gaudir cada dia de la natura, pujava les persianes de casa i la muntanya que tenia al davant la saludava cada matí, els arbres amb les seves branques semblava que li donessin el ‘bon dia’... Respirar era un omplir-se de bones energies, era gaudir de cada segon.... Cada vegada li costava més tornar a la ciutat per passar uns dies amb la família. Ella s’havia trobat molt a gust des del primer dia, tot era una novetat: les olors, sentir a les gallines, els ocells, els pregons informatius des de l’ajuntament, el silenci.... També podia tenir converses de més de deu minuts, sense que ningú tingués pressa. Pel camí es trobava a qualsevol pagès i sempre li regalava fruits recent collits de la terra. De sobte, la noia es va adonar que existia el compartir sense cap interès econòmic. Aquesta noia sabia que no a tothom li agrada viure en llocs petits, lluny de la gran ciutat, ella respectava els gustos dels qui preferien ser “urbanites” encara que no ho compartia. El que sí que tenia moltes ganes de compartir amb tothom cada vegada que anava a passar uns dies a la ciutat, era recordar que seria bo poder fer un petit esforç i poder posar una mica de fre, no és gens agradable parlar amb algú que cada tres segons es miri un rellotge, com si tingués tard. Tampoc era gens agradable pujar en un ascensor i no dir ni bon dia, quan arribava a una cua de qualsevol caixa de qualsevol supermercat, no era gens agradable que el de darrera l’estigués donant pressa amb gestos, amb la mirada, no la deixaven temps ni per obrir les bosses per posar la compra. Gens agradable era veure com s’obrien i es tancaven les portes de qualsevol metro, com caminava la gent sense fre i si donaven un cop algú, mala sort...Paradoxes de la vida, aquesta noia fora de la ciutat que la va veure néixer, va trobar-se en un lloc que no coneixia però la feia sentir-se bé, “el seu petit paradís” i tristament va retrobar-se en el lloc que coneixia de tota la vida, però la feia sentir malament, per ella la ciutat estava plena de gent però no es podia compartir gaire bé res... Així doncs que aquesta noia va preferir quedar-se en el seu ‘petit paradís’ i donar i rebre el ’bon dia’, als ocells, a les muntanyes, al pagès, a la fornera, a cada persona que passés pel carrer.....

Sònia IN FORMACIÓ ACTIVA

13


Fums de llibertat Fa uns tres anys una noia de poble va decidir marxar ben lluny, deixar enrere aquelles muntanyes, aquells carrers ‘buits i freds’... estava molt cansada de veure sempre a les mateixes persones, que per altra banda tot el dia la controlaven: -"On vas, d’on vens?". Els ocells, les papallones, els gats, les cabres... Volia fer un canvi, volia anar a comprovar per ella mateixa com es vivia a la gran ciutat, volia sentir diferents sorolls, diferents olors....Feia temps que ho volia fer. Aquesta inquietud d'experimentar li passava pel cap cada estiu quan venien els "forasters’, o ‘pixa-pins’... la gent de ciutat; s'estranyava molt de sentir dir ‘oh, quina olor de poble’. De fet per ella no era olor de poble, era olor a ‘fems del bestiar’, adobs que hi posaven els pagesos als camps per tenir cura dels cultius de la terra.... ‘Quin silenci’, els sentia dir constantment; per ella el silenci era terriblement pesat. ‘Què bé’, pensava, ella ‘tot el de aquí és bo per ells, ja els hi regalaria’. ‘Què deuen tenir allà?’.. Un més de febrer que no tenien gaire feina al camp, va decidir anar a passar aquest temps a la gran ciutat. Va arribar després de molts transbords en trens, a l’últim tren que va pujar per arribar-hi ja va haver d’anar dreta, doncs no hi cabia una agulla, estava ple. Tots amb cares series concentrats en les seves coses, en els seus pensaments, ‘què bé’ pensava la noia ‘no saben ni qui sóc, ni què faig aquí, ni em miren’. Allò va agradar moltíssim a la noia. Un cop va baixar va seguir per un llarguíssim passadís, es va col·locar a la dreta i en fila va tirar endavant, li agradava molt el fet de caminar ràpid, veure com tothom eren com “robots”, només caminaven, sense parar, corrien alguns... Quina llibertat sentia la noia, passava desapercebuda.... Era la primera vegada que gaudia de l'anonimat... Quan feia gairebé un mes de la seva arribada, la noia estava feliç, pensava que no podia ser, aquells edificis alts, cada minut veia cares noves, mai no li havien preguntat ‘d’on ets, has sopat, has acabat de treballar, de quina família ets?....’ Podia estar en una cafeteria més de dues hores i mai ningú anava a seure a la seva taula, ningú sabia les hores que feia que s’hi estava... No volia que allò s’acabés mai, volia quedarse per sempre, sentia la gran necessitat de veure cares noves cada dia, caminar sense parar-se a parlar amb ningú, anar totalment a la seva. Per a ella aquells carrers plens de cotxes, gent, aquella olor que feia l’asfalt, la benzina, els fums, allò era una delícia, feia que poc a poc anés esborrant la olor a 'fems del bestiar’, la tafaneria de la gent, el control “policial” dels veïns tafaners, el mal d’esquena de treballar acotada a la terra... no haver d’obrir la boca per parlar en tot el dia si no volies, allò per ella era ‘VIDA’, va fer les gestions necessàries per instal·lar-s’hi i buscar feina. Dir adéu a tot aquell poble que la va veure néixer i des d’aleshores no la va deixar estar tranquil·la, mai la van deixar fer o desfer al seu gust... I obrir els braços a tota una gent que ni coneixia i pot ser ni coneixeria mai, sorolls, fums i presses que ignoraven que ella existia i l’ajudaven a respirar l’aire amb olor de benzina i quitrà que tant la deixava respirar ben tranquil·la aquells fums de “llibertat”. Sònia IN FORMACIÓ ACTIVA

14


ANTES LOS REYES NO TRAÍAN TANTOS JUGUETES Mi juguete preferido fue una muñeca de cartón que era muy bonita pero como era de cartón estaba llena de golpes y le faltaban los dedos de las manos pero yo la quería mucho. Mi padre le hizo una cuna con palos y juncos del río pero un día la dejé en la calle y como llevaba el vestido verde vino el burro y se la comió. Este burro tenia la costumbre de comerse todo lo que era verde y un día mi madre me lavó el único vestido que tenía que era también verde y lo tendió sobre unos cardos para que secara y cuando fue a recogerlo ya no estaba porque se lo había comido el burro. MANOLI

Había una vez en el año 1938 una niña que esperaba los Reyes con mucha ilusión. Ella esperaba juguetes como todos los niños. Estaba muy contenta porque a su amiga le trajeron un año una muñeca. Se lo dijo a su madre: ¿Me traerán a mí una, mamá? A mí me gustan mucho las muñecas y qué contenta que me voy a poner. Pero no os lo vais a creer: cuando llegaron me quedé muy triste porque en vez de una muñeca me trajeron naranjas y pan. Me puse muy triste y estuve todo el día encerrada y llorando. ¡Fijaos qué rabieta y qué desilusión! A pesar de mi desilusión creo que los padres deben comprar juguetes a los niños con moderación. JUANA

En los años cuarenta los primeros juguetes que yo tuve los hice de barro: una cueva y dentro un señor y un perro. El señor dentro de la cueva sentado y el perro en la salida de la cueva guardando para que no entraran los ladrones y se llevaran la comida que era pan, tocino y una naranja. Gran tesoro. Y eso lo hacía mientras cuidaba de los animales en el campo. Mi gran ilusión fue tener una muñeca para hacerle un vestido pero no la conseguí nunca. TERESA

IN FORMACIÓ ACTIVA

15


EL PODER DE LA SONRISA Había una vez, un pueblo perdido en un lugar del planeta tierra. Sus gentes eran trabajadoras y tranquilas, los niños jugaban en la plaza del pueblo felices y contentos. Alguien no muy lejos de allí, que la risa perdió hace ya tiempo, los vigilaba sigilosamente. Brusila envidiaba a los niños, su risa. Su felicidad le molestaba, le irritaba hasta provocarle ideas malvadas. Su rostro sólo tenía oscuridad, no había ni una muestra de alegría en él. Como no podía soportar la risa siempre llevaba como precaución tapones en los oídos. Decidida a cambiar esto, se hallaba en su casa, preparando una poción para apoderarse del valioso tesoro, lo encerraría en una botella para siempre. Así ella no tendría que llevar los molestos tapones. Vertió el agua en la fuente de la plaza y la poción formaría una nube invisible. De esta manera les quitaría a los niños el tesoro. En esto estaba cuando, en el banco de la plaza una madre jugaba con un bebé. Este empezó a reír como ríen los bebés con esa risa franca, sincera, contagiosa que sale del corazón y fue invadiendo a los de más niños. Tan pura era que a Brusila los tapones le saltaron de los oídos disparados. Sin querer el rostro empezó a cambiar, en su boca se dibujó una mueca, no podía parar, era la risa que la envolvía y reía sin poder parar. Su rostro cambió, toda ella se suavizó y en ese pueblo la bruja desapareció. Isabel López

IN FORMACIÓ ACTIVA

16


POETAS PARA SIEMPRE Quien piense que los y las poetas son una especie en vías de extinción se equivoca. Los muros de las calles son soporte perfecto para escribir. La poesía no solo no ha muerto sino que ha explorado terrenos más allá del producto editorial. No es sencillo, se supone que escribimos porque nos gusta leer. La poesía no es empresa rentable, sus libros son de bajo coste. Quien Quien escribe poesía es una persona que siente mucho las cosas, es un sentidor. El poeta no tiene por qué ser más melancólico que otros, pero es cierto que le dan determinados calificativos a quien a esto se dedica: dedica: románticos, bohemios... La poesía no es cosa del siglo XVIII sino de siempre. El poeta poeta no es alguien que vive otras vidas. Quizás la poesía sea un género fácil fácil de entender a quien le guste, pero te puedes acercar, todo tiene un Sé que has llorado aprendizaje. Y yo no lo he sabido... Sé que he llorado La poesía no tiene porqué ser ni fácil ni complicada, Y tú cuenta no te has dado... sino todo lo contrario. Solo son los sentimientos sentimientos que un Pero las dos sabemos Que tenemos un ángel o una poeta expresan expresan. A nuestro lado.

Paca González

Un ángel que nos cuida... Un ángel que nos guía... Cada vez que nosotras Necesitamos compañía...

Si te porque te quiero, si te necesito porque te quiero, si te pienso porque te quiero, si te añoro porque te quiero, te quiero porque te quiero y te quiero porque eres tú.

Tú eres mi madre Y yo tu hija Nos divertimos Y nos peleamos Como tales amigas... Amigas que se quieren... Amigas que se necesitan... Amigas en quien confiar...

Te necesito para respirar, necesito tus ojos para ver necesito tus labios para sentir, necesito tu alma para vivir necesito tu existencia para sonreír te necesito para saber amar

Mamá eres mi bendición... Mamá eres mi ángel guiador... Mamá te quiero de verdad ¡Y eso nunca lo voy a olvidar! (Dedicado a todas las madres del mundo)

RN IN FORMACIÓ ACTIVA

17

Laura Monzonis


L'últim dia a la platja Que bé s'hi està a la sorra . El sol no és tan fort com els mesos de juliol i agost quan se’ns acaba de posar la pell morena. Tancar els ulls i escoltar l’anar i venir de les ones i el seu petar a les roques és deliciós. La platja és plena de gent, encara que no tots són banyistes a qui els agrada nedar, ficar-se a l´aigua i fer capbussades. Hi ha altre gent, però que es contenta només amb prendre el sol, descansar sota l’ombra dels para-sol i veles. Lluny es veuen barques i balandres . Més a prop hi ha una boia que aguanta la corda on s´agafen els principiants en l´esport de nedar. De tant en tant passa una llanxa ràpida com un coet que els esquitxa i se senten els crits d´alegre protesta per les esquitxades, ja no queda allà a la vora l´estela, el camí que ha deixat l'embarcació . Sembla mentida que només faci seixanta anys que els banyistes de mar, els banyadors i els banys de sol a la platja s´han posat de moda . A vegades, per la ratlla que formen el blau del cel i el verd de la mar, hi passa un vaixell transatlàntic, o bé un mercant que sembla que retalla l'horitzó… Es una llàstima que avui sigui l'últim dia que venim a aquest racó de la costa. Adéu a jugar a la sorra, a anar a les roques a buscar musclos i a reposar sota el para-sol. D´aquí a un més, la platja perdrà els colors vius dels vestits de bany i tota l'animació dels homes i dones, nois i noies que fan de peixos, i les roques quedaran soles i els musclos tranquils. Ningú no buscarà petxines ni closques ni res de res fins un altre estiu. El fred és com un protector de la platja que torna cada any. El vent, les ones, les pluges netejaran la vora del mar i el més de juny tornarem a estrenar-la com si fos nova. Ara cal fer l'última capbussada de la temporada. Després, a assecar-se bé amb la tovallola i cap a casa. Paca González

IN FORMACIÓ ACTIVA

18

MIS NOCHES EN LA PLAYA

Esperando estoy que se marchen los cuerpos tendidos en la arena, para sentarme junto a una roca, allí esperaré a la noche, quiero estar sola y cuando oscurezca, escucharé el leve silbido del viento y las campanadas de aquella ermita destartalada y rota por dentro. Avanza la noche, con el murmullo de las olas van creciendo mis pensamientos, desmoronados como la arena de esta playa. De repente, algo sacude mis sueños, es la gigante voz del viento, una vez más ha susurrado en mis oídos que olvide aquello. Ya amanece, me levanto y empiezo a caminar ¡Qué sola me siento! ni el sol brilla para mi, ni el mar me amansa, esperaré otra noche, hablaré con el viento le diré que se siente a mi lado junto a una roca cerca del mar y que sueñe conmigo, que me ayude a olvidar aquello.

Eugenia Baños


CELEBREN EL PAS DE LA TARDOR A L’HIVERN Setembre que ens portes de nou la tardor; tu deixes els boscos pel brau caçador! Collim bones pomes que tu has madurat; hem fet la verema i el camp hem llaurat! Octubre que daures el bosc que era verd, el cup i la bóta de vi ens has omplert; t'enduus l'oreneta molt lluny, cel enllà, però a l'hort la magrana tu has fet coronar! Novembre que plores tot regant els camps, bolets i castanyas duus a xics i grans: el día s'escurça se'n va Sant Martí, les fulles ja cauen el fret ja és aquí! Desembre que arribes amb Sant Nicolau, la neu que tu portes fa el cim més suau: l'anyada s'acaba, t’enduus la tardor, però amb tu torna sempre el Nadal del Senyor!

Trad.polonesa. Harm Anton Dawidowiez. Adap.M.Martorell Avui és Nadal, moments per reflexionar arriben records de la meva infància i de temps enrere on tota la família es reuneix i recorda les anècdotes de família i amics . Unim les nostres veus per així cantar nadales de Nadal. Que bonic dia que esperàvem veure arribar per compartir l'alegria de rebre i també donar, el més bonic record que el meu cor ha de guardar per il·luminar el meu camí i donar-me felicitat. Molts regals, embolicats en paper especial l'arbre nadalenc les esferes i molt més és tan bonic per poder celebrar però el realment bell era saber que ja haurà arribat el Nadal i rebem amb alegria, felicitat, amor, i harmonia aquest 2012 que està a punt d'arribar Alcem les nostres copes, i diguem “Bon Nadal i feliç any nou 2012!" IN FORMACIÓ ACTIVA

Laura Monzonís 19


GRIP O REFREDAT? Tan el refredat com la grip són malalties que es contagien molt fàcilment, i la seva transmissió es produïx pel contacte amb les secrecions portadores dels virus.

Símptomes d’un refredat comú: picor de gola, nas congestionat o que degota, esternuts i tos aspra són els símptomes més notoris. En ocasions pot aparèixer mal de cap lleu, febre baixa i cansament. L’aparició del refredat acostuma a ser de forma lenta i progressiva. No es coneix cap tractament que el curi, els remeis que es donen són solament per a alleujar els símptomes, normalment es cura sol en uns 7 dies. Símptomes de la grip: febre alta (38º/40º), calfreds, mal de cap, tos seca intermitent, nas tapat i esternuts, dolors musculars, mareig, pèrdua de la gana, cansament i aparició sobtada de la malaltia són els símptomes més destacats d’un estat gripal. S’ha de tenir cura si hi ha complicacions, ja que poden derivar en problemes seriosos. No existeix un tractament específic de la grip, ja que es tracta d’un virus que s’instal·la al nostre cos i una vegada allí realitza el seu recorregut sense tenir en compte cap tipus de medicament.

Aquestes patologies són causades per virus i els antibiòtics no són el medicament correcte. Els antibiòtics són medicaments que tracten infeccions causades per bacteris. Els antibiòtics ¡no maten els virus! els antibiòtics no curen ni disminueixen els símptomes d’un catarro o grip. En canvi, l’ús excessius pot causar “resistència als antibiòtics”. Això passa quan hi ha abús, no s’usen correctament o no són indicats.

www.biosfera.cat

IN FORMACIÓ ACTIVA

20


DIETA DURANT LA MALALTIA «Que l’alimentació sigui la teva medicació» A la tardor i l’hivern el cos necessita enfortir les seves defenses, combatre l’estrès i proveirse d’energia. - Prepara els aliments a la planxa, al vapor o al forn. - Evita els aliments molt condimentats o alts en greix animal - Augmenta el teu consum de fruites i verdures. Aliments que enforteixen les defenses: - És el cas de la gelea reial, estimulant recomanat per a reforçar el sistema immunitari. - El pol·len, ric en vitamines i minerals, estimula la gana i combat els estats de debilitat. - El llevat de cervesa protegeix la salut de la pell i evita l’estrès. - El germen de blat és la millor font de fibra i de vitamina B. - L’all és un antibiòtic natural que protegeix el cor. - Els líquids tenen una funció molt important. Ajuden a mantenir la hidratació correcta del cos, eviten que les mucoses es ressequin i afavoreixen la fluidificació de les secrecions. - Evita el consum de begudes alcohòliques i amb alt contingut de cafeïna, ja que causen deshidratació. - Consumeix sucs naturals amb alt contingut de vitamina C . - Les begudes calentes com el brou, és un aliment que reconforta i ajuda a disminuir les molèsties dels refredats.

Suplements naturals recomanats - Equinàcea: El seu ús disminueix els símptomes negatius de la grip i del refredat i ajuda a accelerar la seva curación. - Pròpolis: És un antibiòtic d’ampli espectre que no produïx disbacteriosis i que s’ha guanyat merescudament la fama d’efectiu antigripal. La seva acció antiinflamatòria i anestèsica el converteix en eficaç protector de la gola i les cordes vocals. - Gelea reial: Té acció antiviral, antimicrobiana i antitóxica, augmenta la resistència al fred i a la fatiga. És particularment activa en la convalescència de grip. - Suc d’avajonera (arándano): Les primeres investigacions mostren que el seu suc té qualitats medicinales addicionals, exhibeix característiques antivirals contra la grip.

IN FORMACIÓ ACTIVA

21


CONSUMO RESPONSABLE Y COMPRAS NAVIDEÑAS Consumo responsable es consumir menos. El ciudadano puede convertir, de esta manera, su capacidad de compra en un importante instrumento de presión al ejercer la libertad de no consumir un producto, de prescindir de determinados bienes, y de acabar con algunos de los comportamientos compulsivos del consumidor, implantando nuevas pautas de conducta que van a influir en el ciudadano y en las empresas productoras de los bienes y servicios. El criterio de ahorro es el más importante a tener en cuenta en todos nuestros actos de consumo. En el momento de realizar la compra nos debemos preguntar si el consumo que vamos a realizar nos va a satisfacer realmente una necesidad o deseo o, por el contrario, lo hacemos compulsivamente. Para reducir el consumo, hay que hacerse una serie de preguntas a la hora de comprar: ¿Necesito lo que voy a comprar? ¿Quiero satisfacer un deseo? ¿Estoy eligiendo por mí mismo o es una compra compulsiva? ¿Cuántos tengo ya? ¿Podría pedirlo prestado a un amigo o a un familiar? ¿Puedo pasar sin él? Pero también hay que tener en cuenta el uso que se va a realizar del bien comprado, el tiempo previsto de duración y si se va a poder mantenerlo, limpiarlo o repararlo fácilmente. De esta manera, se tiene que tener en cuenta la durabilidad de los productos. Además, se pueden poner en práctica otro tipo de modelos de consumo que, por sus características, suponen un consumo más responsable: compra de segunda mano, intercambio o consumo por varias personas del mismo bien, trueque, reutilización, etc. Podemos racionalizar nuestras compras con los siguientes consejos: •

Eligiendo en nuestras compras productos que en su fabricación han cumplido una serie de requisitos para no generar una degradación del medio ambiente.

Discriminando productos que en su fabricación generan un mayor consumo de recursos naturales.

Teniendo en cuenta la posibilidad de sustituir productos contaminantes por otros naturales o biodegradables.

Evaluando las características de los productos, el envasado y el embalaje para evitar la generación de residuos con nuestro consumo.

Valorando que las empresas fabricantes y distribuidoras del producto que vamos a comprar dispongan de un Sistema de Gestión Ambiental (EMAS o ISO-14001) certificado por una entidad acreditada.

Valorando que las empresas fabricantes y distribuidoras del producto procedan de la economía social y alternativa

RN IN FORMACIÓ ACTIVA

22


PER ACABAR, UN TREBALL ESTADÍSTIC Aquest és el tercer curs de l’escola en aquesta ubicación, abans estava als baixos de l’escola Monmany. En el seu moment la majoria de l’alumnat va considerar que traslladar l’escola fora del nucli urbà era un perjudicial perquè consideraven que no era un espai accessible ni ben comunicat. Malgrat tot es va tirar endavant amb el trasllat sense tenir en compte les opinions dels estudiants, dels ciutadans i entitats que els recolzaven. Al cap de tres anys hi ha nous estudiants que n’opinen.

COMO ET DESPLACES? Tot i que el 38 % de desplaçaments s'efectuen a peu, si sumem els desplaçaments amb transport públic i transport privat, hi ha més alumnes que es desplacen en transport. Aixó vol dir que la ubicació no és molt céntrica. A més, és possible que el desplaçament a peu d'algunes persones sigui per raons econòmiques, com es pot desprendre del gràfic de més avall.

38%

38%

a peu transport públic transport privat

24%

65

no

Es prioritari per el municipi el cambi d'escola al centre?

141

S'estalviaria energia si l'escola estigués al centre?

52

no

145

Vindria més alumnat a l'escola si estigués al centre?

31

no

167

0

20

IN FORMACIÓ ACTIVA

40

60

80

100

23

120

140

160

180


RECOLLIDA DE DADES Han respost a l'enquesta: home 109 dona 103 TOTAL 212 Edat dels enquestats 16-25 84 26-35 40 36-45 28 46-55 19 >55 41

Com et desplaces? a peu transport públic transport privat

72 44 70

Quants quilòmetres fas? 0-4 5-10 >10

123 31 31 Quants diners gastes?

Procedència dels enquestats

Espanya Estrangers

175 37

res 0,1-6 >6

94 33 58

La ubicació de l'escola és:

Els i les alumnes del curs de Ges 2 matí, en el mòdul de Treball estadístic, i en col·laboració amb l'equip de la Revista de l'escola, han fet un estudi estadístic entre l'alumnat de l'escola per veure el nivell de satisfacció relatiu a la ubicació de l'escola en el seu lloc actual. Aquí teniu els resultats

bona regular dolenta

60 65 54

Si l’escola estigués al centre del poble vindria més gent: sí 167 no 31

Si l'escola estigués al centre del poble, s'estalviaria energia? sí no

145 52

És una prioritat per al poble el canvi d'ubicació de l'escola? sí no

IN FORMACIÓ ACTIVA

141 65

24


CLASSES APART L’escola és molt més que les classes, aquí tenim una relació d’activitats que hem fet a més a més de les classes.

• L’Associació d’Amics de l’escola continua treballant amb noves propostes per a aquest curs. • Participem com a Escola Verda, en la subvenció per a pràctiques verdes amb el projecte l’Escola es vesteix de verd. • Comptem amb la Maria, estudiant de psicopedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Està fent les pràctiques amb nosaltres i ens ajuda en diferents temes. • També comptem amb el Germán i el Daniel estudiants en pràctiques del Grau Mitjà de Informàtica que estudien al Institut Olorda. • La biblioteca ha organitzat dues exposicions: - La lectura et salvarà, dedicada a la literatura d terror - Medi ambient a la biblioteca • La companyia de teatre de l’Escola representa la seva obra FRONTERA el dia 26 de novembre al Centre Parroquial • Un grup de joves del matí s’ha inscrit en el concurs d’elaboració de guions publicitaris no sexistes, organitzat per l’Observatori de la Dona. • Xerrada sobre prevenció en el consum de drogues el dia 29 de novembre. • L’Escola participa en les jornades sobre l’educació de persones adultes el dia 25 de novembre aportant la nostra experiència en els àmbits dels nivells instrumentals. • L’Escola participa en el concurs de bones pràctiques per a la difusió de la lectura organitzat per l’Organització Lectura Fàcil. • Sortida al museu de les mines de Gavà el 5 de desembre. • Hem organitzat un concurs de postals de felicitació artístiques i sostenibles. • Festa de Nadal el dia 21 de desembre.

IN FORMACIÓ ACTIVA

25


Mestre Esteve Centre públic i gratuït – Titulacions Oficials

• Graduat en Educació Secundària • Preparació per les proves d'accés per a Cicles de grau superior i grau mitjà. •

Anglès inicial i bàsic

• Català • Castellà • Informàtica: continguts ACTIC i titulació oficial • Formació instrumental: ortografia, càlcul, cultura general

TITULACIONS OFICIALS

Carretera de la Sànson 74 Aula Sant Feliu 2a. Planta Generalitat de Catalunya Departament d’Educació CFPA Mestre Esteve SANT FELIU DE LLOBREGAT

telèfon: 93 666 71 55 Consulteu els horaris d’atenció al públic IN FORMACIÓ ACTIVA

26


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.