Especial Fem Camí 95 - Enric Grases

 Revista dels animadors del MIJAC de Barcelona i Terrassa



ÍNDEX ESCRITS SOBRE L'ENRIC: -

En memòria de l'Enric .......................................... 3

-

El nostre record de l'Enric .................................... 4

REFERÈNCIA HISTÒRICA DE L'ENRIC AL MIJAC: -

Document d'iniciació d'animadors ....................... 6

-

Document d'Identitat .......................................... 7

ESCRITS DE L'ENRIC: -

Los niños, artífices de un mundo, más humano ........ 8

-

Carta de Jesús a les colònies ..................................... 9

-

El paper del consiliari en el MIJAC ........................... 10

-

El mètode de la Revisió de vida ............................... 11

-

Editorial butlletí arxiprestal ...................................... 12

- Recuerdo de mi hermana .................................... 13

L'Enric Grases amb la seva mare i els seus germans

2

ESCRITS SOBRE L'ENRIC

EN MEMÒRIA DE L'ENRIC Segurament sabeu de qui parlo, o si més no, n’heu sentit a parlar. Es tracta d’un consiliari que ha deixat una gran empremta en el nostre MIJAC diocesà, també l’ha deixada en el MIJAC catalanobalear. És un testimoni per a tot consiliari.

Aviat farà vint-i-cinc anys, que després de ser ordenat de prevere a la parròquia de Sant Miquel de Can Singuerlín, agraïa el testimoni de dues persones per la seva opció pel MIJAC, la iniciadora formadora Marisa Baudrand i el consiliari Enric Grases. Deia que l’Enric m’havia indicat el camí del consiliari des del treball en equip.

Després d’uns deu anys com a consiliari diocesà del MIJAC de Barcelona, l’Enric me’n va passar el relleu amb pocs mesos de capellà. La primera Eucaristia un cop ordenat va ser el diumenge següent a la trobada d’infants de l’antiga zona 4 a la parròquia de sant Pere Ermengol, eren uns quatre-cents infants dels barris de la Pau i del Besòs de Barcelona, i de les ciutats veïnes de Badalona i de Santa Coloma de Gnet. L’Enric era al meu costat, això em va confortar. A la primera TDI preparada pels mateixos infants i celebrada a les Cotxeres de Sants, on els Enrollaos van convidar al seu bisbe (l’aleshores cardenal Jubany), també vaig sentir-me acomboiat amb la presència de l’Enric al meu costat, tots dos fèiem costat al bisbe que ens presidia. Aquella trobada impressionava.

Després va venir la I Mijacada del Segle a les Llars Mundet, ací vaig fer costat a l’Enric com a consi diocesà de Barcelona. Amb l’Enric vaig aprendre a celebrar la fe amb els infants. Un gran regal.

A partir d’un EdE sobre el bon pastor (Jn 10) de l’Enric, vaig animarme a reescriure el que seria el Document de Consiliaris, que acabaria tenint un magnífic pròleg del cardenal Carles. També amb l’Enric a l’equip de redacció, els consiliaris de la JOC tenim un document sobre la Identitat i la Missió del consiliari. He après molt treballant amb l’Enric sobre el paper del consiliari i com forjar un consiliari al servei del Moviment.

En unes colònies conjuntes amb el Centre de Morera vaig poder observar des de la fe i l’amor com l’Enric actuava com a consiliari dels infants i dels animadors. Una experiència per a no oblidar.

Al Camerun l’Enric va conèixer el MIDADE (el Moviment Internacional de l’Apostolat dels Infants, sigles en francès) i va ser-ne colpit.

Aquesta experiència la portà a Barcelona i va donar impuls al naixent MIJAC que ja es feia un lloc enmig de l’opció de molts capellans joves pels Centres o Clubs d’Esplai a les parròquies. I no sols a la diòcesi de Barcelona sinó també a altres diòcesis de Catalunya on juntament

3

amb altres de Vic (en Joan Torra) i Girona (en Pere Pujolàs, que diria que va ser el primer consi c-b) van crear el MIJAC catalanobalear en la I Assemblea a Manresa. Les set conviccions en són el testimoni viu.

L’Enric va portar el do del MIJAC allà on va poder.

Enric et portem al cor els consiliaris que t’hem conegut i amb qui has fet sempre equip, els animadors i les animadores que has acompanyat, i els infants que han descobert i estimat Jesús gràcies al teu acompanyament i a la teva paciència. Moltes gràcies Enric. Fins que ens retrobem en la gran mijacada final.

Jaume Fontbona

EL NOSTRE RECORD DE L'ENRIC L’Enric Grases va arribar al barri de Morera el curs 1988-1989. En aquell moment a la parròquia no hi ha havia cap moviment, però sí que hi havia grups de joves, catequesi i grups de confirmació. Amb tot això, i la seva trajectòria en els moviments, l’Enric ens va anar endinsant en els Moviments d’Església (MIJAC, JOC i ACO) i al curs 1989-1990 el MIJAC de Morera es va començar a iniciar en el Moviment.

4

De l’Enric vam aprendre molt, tant en la nostra etapa d’iniciació com després en el nostre camí com a centre i animadors militants.

La seva experiència amb infants i la manera de tractar-los: escoltant-los, pensant sempre que el Moviment és d’ells, apropantse a ells com a amic, coneixent-los...

La seva presència a les reunions: sempre atent, participant quan era oportú, amb el seu record de la “història” (que de vegades oblidem, però que és important). A Morera hi ha un punt zero als ordres del dia què és la pregària (perquè ell sempre ho posava així) i encara mantenim l’últim punt com a “altres”.

La seva implicació en el Moviment: creient fermament que som un moviment diocesà i C/B, i per això ens engrescava a participar en la seva estructura. Cal dir que ell va ser durant molts anys consiliari C/B i diocesà.

La seva responsabilitat de consiliari: acompanyant els animadors (tot i que tenia una agenda molt atrafegada, sempre tenia un moment per fer-te un cafè i xerrar); fent MOLT propera la presència de Jesús tant als animadors com als infants; ajudant-nos a fer pregària amb els infants; intentant que el MIJAC participés a la parròquia (tot i que no sempre ho aconseguia).

La seva participació al centre: tot i que no sempre estava els dissabtes, coneixia perfectament els infants del centre. Aprofitava les sortides, celebracions i colònies per apropar-se a ells i als animadors.

Les colònies era una de les activitats que més li agradava. Sempre deia que eren un regal per als infants i per a l’equip d’animadors. Un regal ple d’experiències inoblidables. La veritat és que feia goig veure com es ficava a la piscina i jugava sense parar amb els nens i nenes.

Una de les coses que ha deixat petjada en les colònies amb l’Enric eren les seves cartes. Durant el dia, s’anava fixant en actituds dels infants, dels animadors i, relacionant-ho amb els objectius i amb el centre d’interès, escrivia una carta (simulant ser Jesús) on deia coses als infants. La carta se la trobava sempre un nen/a per sorpresa i l’havia de llegir a la pregària de la nit.

Tot això ja forma part de la nostra manera de fer MIJAC i esperem poder transmetre-ho amb la mateixa naturalitat i intensitat amb la que ell ho feia.

Adéu i gràcies per tot Enric.

MIJAC Morera

5

REFERÈNCIA HISTÒRICA DE L'ENRIC AL MIJAC UNA MICA D'HISTÒRIA: ELS INICIS DEL MIJAC Als anys 50 podem trobar a Catalunya l'aspirantat d'Acció Catòlica destinat a formar els futurs joves militants d'Acció Catòlica. Una experiència que queda encara ben lluny de la pedagogia del MIJAC. El Sr. Bisbe de Barcelona encomana a Mn. Coromines la coordinació d'aquests grups dispersos per les parròquies. Per acompanyar aquesta tasca crea la revista Responsables que després canvia de nom i passa a anomenar-se Revista Mijac. En ella participa Pere Pujolars de Girona, primer consiliari del Mijac actual. Encara, però, no hi ha cap realitat de moviment catalanobalear com la coneixem ara.

Alguns centres de Barcelona i Girona entren en contacte amb el MIDADEM per tal d'iniciar un procés que els porti a constituir-se en moviment. Aquest, però, els adreça a que s'iniciïn plegats amb el moviment estatal JUNIOR. La diòcesi de Barcelona envia l'Enric Grases a una missió al Camerun.

Allà coneix el moviment francès Action Catholic d'Enfants i al 1974 col labora com a traductor en una assemblea mundial del MIDADEN. Quan torna d'Àfrica, l'Enric i el Pere Pujolars s'adrecen als centres receptors de la Revista Mijac per posar en marxa la creació d'un moviment d'infants.

S'inicien contactes amb el JUNIOR, però els delegats de Girona i Barcelona no volen vincular-se com una diòcesi més sinó com a realitat catalana. Aquesta posició no és acceptada pel JUNIOR, doncs no està permesa als seus estatuts.

A poc a poc s'incorporen realitats de Vic i Lleida i l'any 1978, a Manresa, s'aproven les Conviccions i el reglament de funcionament del MIJAC en el qual es defineix com a moviment dels infants que assumeix la tasca evangelitzadora de l'Església.

Un any després, al 1979, s'inicia la diòcesi de Mallorca i al 1986 la de Tarragona acabant de consolidar el moviment com a realitat catalanobalear.

DOC. Més informació al "Correspondència" Any 29 núm. 271-272 Gener-Abril 1992

6

DOCUMENT D'IDENTITAT L’any 1975 l’Arquebisbe Narcís Jubany va proposar a l’Enric Grases, que ja havia tornat de la seva etapa missionera, continuar la tasca iniciada per en Corominas a l’Arquebisbat de Barcelona i posar dempeus un moviment evangelitzador d’infants amb perspectiva de moviment català. Així doncs, l’Enric Grases i en Pere Pujolàs començaren a treballar junts, adreçant-se a tots els centres i grups infantils que rebien la Revista MIJAC, proposant-los la creació d’un moviment infantil d’Església a Catalunya. La proposta va ser acceptada per alguns grups dels Bisbats de Barcelona i de Girona, d’aquesta manera es constitueix el MIJAC, amb la mateixa identitat que el MIDADEN. El MIJAC heretava els tres espais concrets que l’Església havia posat en marxa al servei dels infants davant el naixement de l’Aspirantat: el centre parroquial, la catequesi i els moviments educatius. Inscrivintse dins el quadre que podem anomenar “l’estratègia dels moviments”, el MIJAC ha assumit com a propis un cert nombre de característiques comunes a tots els Moviments, que nascuts a recer de les parròquies, responien a una preocupació d’acollir i de tenir cura dels nens i nenes un dia a la setmana, on es troben i formen les seves “comunitats” (el centre) en relació a la família.

El 1976 les diòcesis de Barcelona i Girona van ser convidades a participar en l’assemblea anual del “Movimiento Júnior”, que en aquests moments estava més consolidat que el moviment català. El Júnior veia en les dues diòcesis catalanes dues possibles adhesions, però les dues diòcesis sols pretenien establir-hi relacions per l’enriquiment i l’intercanvi que suposarien.

D’altra banda, les diòcesis s’havien d’adherir al Júnior individualment, en canvi des de Barcelona i Girona es volia que aquesta adhesió fos conjunta, com a realitat catalana, i no individualment. En aquells moments l’organització interna del Júnior s’estava revisant, es pretenia establir una organització per zones, una de les quals seria Catalunya. Aquesta articulació tampoc responia als interessos de les diòcesis catalanes, ja que no acabava de respondre al fet diferencial català que es defensava. La coordinació de Catalunya era fruit del sentit del poble, de la seva llengua, de la seva cultura i de la seva tradició històrica; per tant la nova articulació per zones tampoc contemplaria l’especificitat de la realitat catalana. L’actitud presa per Barcelona i Girona va ser interpretada com una qüestió política, no com una fidelitat a la pròpia identitat.

7

a) Moment fundacional del MIJAC Durant el curs 76-77, en Pere Pujolàs i l’Enric Grases van treballar per incorporar la Diòcesi de Vic on, des de finals dels 60 el Moviment infantil s’havia recuperat sota el nom de Júnior, sense que tingués res a veure amb el Moviment estatal del mateix nom. Al 1977 la diòcesi de Vic va ser convidada a l’assemblea anual del “Movimiento Júnior”, malgrat tot, les diòcesis catalanes continuaven defensant que la realitat i especificitat catalana no consistia només en una unió organitzativa sinó que era una qüestió d'identitat.

Al mateix any en Lluís Sallant de Lleida va entrar en contacte amb Girona, Barcelona i Vic per iniciar el MIJAC en aquest bisbat.

El fet que dues noves diòcesis participessin en el Moviment i els canvis socials i polítics que es vivien a Catalunya en aquells anys, van provocar un canvi en el MIJAC. Com a resposta a aquesta nova situació, els representants del MIJAC en els Bisbats de Vic, Barcelona, Girona i Lleida van redactar i aprovar les Conviccions i el Reglament de funcionament del Moviment. Era l’any 1978 a Manresa. Acabava de néixer el MIJAC de Catalunya amb una clara voluntat de ser un moviment d’infants d’àmbit català que assumia la tasca evangelitzadora de l’Església.

Document d'Identitat. MIJAC. 2007

8

ESCRITS DE L'ENRIC LOS NIÑOS, ARTÍFICES DE UN MUNDO, MÁS HUMANO Representantes de 34 países en el Congreso del MIDADEN

El MIDADEN (Movimiento Internacional Infantil Católico) celebrará su próximo congreso mundial en España, concretamente en El Escorial, del 15 al 31 del próximo mes de agosto. Asistirán cien delegados de 34 países, entre ellos España, que está federada al MIDADEN a través del MIJAC- «JÚNIOR. Su consiliario en Barcelona, mossén Enric Grases, ha hecho público el llamamiento titulado "Los niños, signo de un mundo nuevo", con el que se aspira a sensibilizar a la opinión pública por los problemas de la infancia. «Nuestro Congreso aspira a estudiar lo que viven, dicen y hacen los niños, da 6 a 14 años de los cinco continentes», dice la mencionada declaración. «Somos muchos, añade, los que al lado de los niños y preadolescentes hemos descubierto que es posible el cambio de este mundo viejo a otro realmente nuevo. Y aquí está la noticia: necesitamos la colaboración de los niños. Ellos solos no pueden; es verdad. Pero tampoco sin ellos podremos los mayores, que es la otra parte de la verdad.»

A partir de esta afirmación, la declaración se estructura en tres partes: 1. Con los niños conocemos mejor el mundo. Nadie mejor que ellos sabe de la especulación del suelo en barrios sin sitio para jugar, o del urbanismo inhumano, o de la enseñanza hecha de autoritarismos. Ellos expresan nítidamente el aislamiento de padres e hijos o la dictadura fría de los medios de comunicación sobre las relaciones familiares y sociales de cada día. Saben de los efectos del paro y de la escasez de los bienes básicos. Sufren las diferencias sociales, los egoísmos y las perezas de los responsables de la escuela, el municipio y de toda la sociedad.

Aguantan desconcertados la falta de creatividad cíe una Iglesia que les enseña que Dios nos hizo a su imagen y semejanza, pero que les anima a celebrar la Fiesta con palabras aburridas.

2. Con los niños se perfila mejor el proyecto de lo que nos hace falta.

Detrás de cada denuncia infantil, expresada de mil formas, se lee la ilusión de un mundo más feliz, más solidario y menos impositivo, una escuela más inserta en la vida, una familia más de amor una comunidad con miembros más responsables, unos barrios con espacios para todos.

3. Con los niños se transforma este mundo viejo en un mundo nuevo.

Esta Iglesia vieja en una Iglesia siempre joven.

La declaración termina con un llamamiento a toda la sociedad y a los cristianos de forma especial a que incorporen a los niños en las iniciativas tendentes a hacer más humano nuestro mundo.

Notícia apareguda a La Vanguardia. 17 de juny de 1978 9

CARTA DE JESÚS Casa de Colònies Alfar 14 de juliol de 1994 Benvolguts amics i amigues, Avui sí que us heu retratat i ben retratats! Vull dir que, tot jugant, emocionats pel mateix joc, us heu mostrat tal com sou; heu ensenyat el que porteu dintre: -

He vit plorar, discutir i insultar... inclús abans de començar el joc.

-

He vist els grans organitzant, manant i decidint sense escoltar abans a tothom.

-

He vist gent preocupada pels companys de l’equip, animant-los a tornar al joc; i d’altres que preferien pensar en ells mateixos i no volien compartir la seva sort.

-

He vist qui quedava eliminat i no perdia el somriure, l’humor i les ganes de tornar al joc... i també els que, quan perdien, posaven mala cara i donaven la culpa als altres i ja no volien continuar.

Us puc fer una pregunta? Vosaltres per què jugueu? Per guanyar o per passar una bona estona plegats?

M’ha agradat molt que alguns s’hagin fixat en el nou incendi d’aquesta tarda. Algú ha dit: Al pas que anem ens quedarem sense boscos. I jo afegeixo i sense poder jugar al bosc; on anirem de Colònies? Els bombers diuen que una de les raons dels incendis és la quantitat de brutícia que deixem al bosc.

Avui a la tarda, tornant del joc, ens hem trobat un altre grup de Colònies. S’estan a Llinars i avui tornaven d’una gran excursió. Jo també soc amic seu, sabeu? Per això, no m’ha agradat la cara que feien alguns i els comentaris que he sentit. Semblava que fossin enemics, invasors... que volguessin fer-vos mal. Per comptes de saludar-los, preguntar qui eren, oferir-los la vostra amistat i si necessitaven aigua o alguna cosa... us heu mostrat desconfiats i agressius...

Què passa? També m’obligareu a triar entre ells o vosaltres? És que no puc ser amic de tothom? De debò que enteneu que és això del MIJAC? Alguns sí, ja ho sé. Però d’altres... no sé, no sé...

Fins demà. Dormiu bé i força que ho necessiteu. Jo us protegiré durant la nit.

Us estimo, Jesús P.D. No deixeu de felicitar demà l’aniversari de la Noemí: ja serà major d’edat!

10

EL PAPER DEL CONSILIARI I DE L'ANIMADOR/A DE LA FE EN EL MIJAC 1 7.1.2 LES TROBADES D'INFANTS Els infants a través de les seves trobades fan seu el Moviment, comparteixen la vida i l'acció, s'organitzen, expressen necessitats, marquen prioritats, etc.

Les trobades d'infants són el lloc privilegiat perquè facin experiència de Moviment i un mitjà privilegiat per viure col lectivament el seu protagonisme.

Són alhora un espai per viure la dimensió eclesial del MIJAC i per concretar el seu protagonisme en l'Església.

7.1.3 LES TROBADES D'ANIMADORS Aquestes trobades visibilitzen, per als animadors, que "on hi ha dos o més de reunits en el meu nom, Jo sóc enmig d'ells". És el moment de compartir la reflexió col lectiva de la vida dels infants i tenen ocasió d'afrontar, amb més qualitat, els reptes que suposa l'educació de la mainada.

7.1.4 LES TROBADES DELS DIFERENTS EQUIPS DEL MOVIMENT Són l'experiència més intensa i concreta de què "no he vingut a ser servit sinó a servir..." fent veritat que el Moviment sencer, amb totes les seves organització i estructures, està al servei del món infantil (Lc 22,24-27).

7.1.5 LES TROBADES DE CONSILIARIS Lloc normal de revisió de la tasca especifica del Consiliari al servei de la identitat, orientació i vida concreta del Moviment.

7.1.6 EINES CONCRETES DE QUÈ DISPOSA EL CONSILIARI Tota mena de celebracions, estudis d'Evangeli, materials d'orientació, etc. que s'hagin de menester per ajudar a reflexionar la vida del Moviment a la llum de l'Evangeli.

En el "quadern de vida" el Consiliari recull el procés d'acompanyament i de creixement en la fe d'infants i animadors, per tal d'estar en condicions de servir millor a uns i altres.

Les seves estones de contemplació i pregària personals per saber discernir la presència salvadora de Déu en la vida del Moviment.

1

Extracte de la ponència de la Jornada catalanobalear de consiliaris del MIJAC de 1997 publicada al quadern de "Formació de consiliaris i consiliàries" el desembre de 1999 amb el títol: La missió del Consiliari i la diocesanitat del MIJAC.

11

EL MÈTODE DE LA REVISIÓ DE VIDA 2 5.

LA REVISIÓ DE VIDA AMB INFANTS

Se'm demana una paraula sobre l'aplicació del mètode de la RdV als infants. D'entrada, puc afirmar que l'experiència del MIJAC confirma que aquest mètode també pot ser vàlid en un moviment infantil evangelitzador, sempre que es tingui present la manera de ser i d'expressar-se dels infants. Resulten imprescindibles la formació i el diàleg permanent de les persones més grans que els ajuden i animen.

VEURE:

A partir de fets concrets; coses que han viscut i els han impactat (en positiu o en negatiu), que els preocupen, «que els fan parlar...»

Amb els petits «cal picar el ferro quan és ben calent»

La pregunta incial pot ser tan senzilla com «què ha passat?»

L'oportunitat de fer la RdV pot ser d'allò més imprevisible, sempre atents a allò de què «van plens» en aquell moment.

També es pot fer a partir d'una acció, més o menys puntual o llarga en el temps, que ells mateixos han programat donant-se uns objectius i concretant uns mitjans. «Com ha anat?» o «Com us ho heu passat?» poden endegar-ho.

Cal acostumar-los a cercar les causes: «per què passa això?», «per què ha anat bé o malament?» i també les conseqüències: «i ara, què passarà... o pot passar?»

JUTJAR:

Tot i que, sovint, en el VEURE ja s 'han anat fent judicis de valor, és convenient fer un recull d'allò que ells pensen que està o no està bé... i el per què pensen així. També ajuda el fet de preguntar-los si la gent que coneixen també pensa com ells... i posar-ho en evidència.

«I Jesús, què en pensa?»... com una invitació a fer d'Ell el nostre punt de referència més important

Animar a fer una pregària d'acció de gràcies, de perdó, de petició...

ACTUAR:

És el moment de rellançar-los a l'acció... per tal de donar resposta al que han estat revisant («què volem aconseguir?») i mitjants («com ho podem fer?... com ens organitzem?»)

En definitiva, és preguntar: «I ara, què podríem fer? què hauríem de fer? Quan l'acció és grupal: «Qui s'encarrega de..?»

El compromís ha de ser molt concret i proper en el temps.

Amb els infants no es pot allargar massa, adaptant-la sempre a les seves possibilitats, que aniran canviant d'acord amb l'edat i el procés que vagin fent en el Moviment.

2

Extracte de la ponència de les Jornades de Consiliaris/es del CCME celebrades el 12 i 13 de gener de 2001 i publicada al quadern núm. 5 de "Eines de Formació" el juliol de 2001 amb el títol: La Revisió de Vida: esperit i mètode.

12

EDITORIAL BUTLLETÍ ARXIPRESTAL Hem acabat un curs ple d'activitats que hem anat realitzant com a fruit d'uns compromisos contrets fa més o menys temps, i d'acord amb un calendari i uns programes assumits col lectivament, és a dir, com a Església del Senyor al Poblenou. Ara ens toca revisar tot allò que hem fet, amb els corresponents objectius i mitjans que ens proposàvem, És l'hora, doncs, de fer un balanç, una valoració del que hem viscut, tranquil lament, sense presses... amb els ulls i el cor ben oberts.

La "pedra de toc" per valorar el treball que hem fet, el gran punt de referència, serà reconèixer fins a quin punt hem anat afavorint la presència del Regne de Déu entre nosaltres i les persones que ens envolten; és a dir, com i quan hem estat testimonis del pas de Déu en les nostres vides: grups de tota mena, col lectius i persones a qui ens hem dedicat, la pròpia família, els amics, els companys d'estudi i de feina, els veïns d'escala i de barri, i tots aquells amb qui compartim l'experiència de "ser" i "fer" església, sigui en parròquies o moviments.

I el que constatem en aquesta revisió ens donarà exactament -no en dubtem- la vida de l'Església: de l'Església real, de l'Església de base, com diem tot sovint. Certament, no és l'església que fa més soroll, la més mediàtica, com es diu avui. Però és l'església del Senyor Jesús, en la qual Ell s'hi reconeix; és el "gran moviment transformador de les persones i de la seva realitat" que el seu mateix Esperit no ha deixat d'acompanyar des del primer moment... i que ho continuarà fent "fins a la fi del món". És, en definitiva la que fa avançar el Regne, tot i que es vegi com "un gra de mostassa", perquè se sap en les mans del Pare que li ha volgut transmetre la seva pròpia vida...

Que el Senyor ens beneeixi, ens perdoni i ens ajudi. Bon estiu!

Enric Grases Garcia.

Juliol-Agost 2008

13

RECUERDO DE MI HERMANA Desde la distancia de estos treinta años -evoca Enrique Grases (17 de mayo de 1940 + 24 de abril de 2010) veo toda la enfermedad de mi hermana [...] Ahora que se habla tanto de realización personal, comprendo que Montse "se realizó" precisamente en su dolor. Gracias al dolor fue verdaderamente ella -lo que Dios quería de ella, y nos dio lo mejor de sí misma [...] Desde allí, desde la Cruz, podría pedir más por los demás, por éste o por el otro; y estoy seguro que, tantas veces, pidió por mi vocación sacerdotal...

El dolor la retó; pero ella venció la partida. A Montse le apasionaba el tenis y aquello fue como un partido de tenis frente al dolor. Este partido es siempre difícil porque no hay términos medios: o el dolor te vence o tú lo vences a él. Ésa es la raíz de aquella alegría suya que tanto desconcertaba: en vez de ser esclava del sufrimiento, se convirtió, de alguna manera, en dueña, en señora de su propio dolor. Le dio la vuelta al dolor. Lo convirtió en Amor. montsegrases.blogspot.com/2008/10/educacin.html

14

15

GrĂ cies per tot, Enric!!!

16