Fem cami 106

         



La revista dels animadors/es del MIJAC de Barcelona i Terrassa Juny de 2014

1

Índex

EDITORIAL…………………………………………………………………………….……………………..3 VIDA DEL MOVIMENT: Hem celebrat la TDI!...............................…………………………………………..4 Com hem viscut aquest any? (Comissió Diocesana)……………………………………..5 Com hem viscut aquest any? (Equip Disc)…………………………………………………...6 Com hem viscut (amb alegría) el nostre servei al Moviment des de la nostra realitat/pobresa a l’equip d’iniciadors/formadors diocesà…………….6 10o aniversario del MIJAC Bon Pastor…………………………………………………………..7 TESTIMONIS: Testimoni de pas a la militància de la Núria Pastor…………………………………..9 Testimoni de la Marga Prieto a la Sessió d’Estudis…...……………………………..10 Testimoni sobre la vivència de les conviccions: protagonisme i opció educativa…………………………………………………………..…...16 Testimoni de l’Esther Tobeña a la Sessió d’Estudis.………………………………….18 L’essència del MIJAC i la seva estructura…………………………………………………..20 Testimoni del Jósé Luis Navarro………………………………………………………………….25 Som un sol cos……………………………………………………………………………………………..26 Primer any de responsable!........................................................27 ACTIVITATS D’ESTIU Activitats d’estiu programades pels nostres centres.………………………………..29 Recomanacions d’estiu………………………………………………………………………………. 30 SECCIÓ DEL CONSI,……………………………………………………………………………………..31

2

Editorial Si ara mateix esteu llegint això, vol dir que... Curs superat!!!! Felicitats!!

Segur que tots tenim mil imatges i records d’aquest curs. La Comi definiríem aquest curs com INTENS. Els 3 porquets, los 3 mosqueteros, els 3 tenors, la Santísima Trinidad... Sí senyor, una Comissió Diocesana formada per 3. Sabem que ha estat un curs difícil, que ens heu hagut de recordar moltes coses, enviar mails per aclarir informacions, ajudar amb tasques com les subvencions (quin mal de cap ens ha portat!!), els flyers de les trobades o aquestes mateixes revistes que teniu entre les mans.

Però estem molt orgullosos, hem pogut visitar força centres i fer-nos presents en les seves realitats, hem fet reunions a casa del Mariano acompanyats del petit Biel, la Cristina i un magnífic sopar. Hem participat també del Consell i del CAJIM, s’ha fet un bon treball de formació amb tots els animadors per saber quina és l’essència del MIJAC i remoure en tots nosaltres quelcom que esperem que doni fruits.

Esperem que l’estiu ens serveixi per carregar les piles, gaudiu molt i fins a l’Assemblea Diocesana de setembre!

Comissió Diocesana

3

Vida del Moviment ments per compartir i per gaudir-ne de la companyia dels participants en la Trobada.

Sobretot vam poder veure com els infants s’han posat en acció durant aquest curs amb el lema: “No et rendeixis, coneix i actua” i com han estat capaços de donarho a conèixer a altres infants.

Vam acabar intercanviant-nos els records: una pilota dedicada per a cada centre i una polsera de la TDI per a cada participant... i amb un regal “sorpresa” final: llaminadures!!!

L’ambient en general, doncs, va ser molt festiu i el dia ens va acompanyar totalment.

La TDI’14 ja ha donat els seus fruits: la satisfacció de sentir-nos un moviment ben viu i esperançat.

Moltes gràcies a tothom!!!

HEM CELEBRAT LA TDI! El passat dissabte 17 de maig vam celebrar la TDI, la qual va tenir lloc a l’escola Bernat de Boïl al barri de Bon Pastor.

L’horari va anar “rodat”. A mesura que anaven arribant els centres eren acollits pel centre de Bon Pastor i després d’esmorzar vam fer la pregària de benvinguda i l’explicació de l’horari. Les activitats del matí van consistir en contemplar els àlbums de la Campanya de cada centre i saber posar uns titulars que s’havien “traspaperat” a les fotos que hi sortien.

Després vam participar en una gimcana de jocs “secs” o “remullats” bastant divertida.

El dinar i la tarda van ser uns bons mo-

4

Vida del Moviment COM HEM VISCUT AQUEST ANY?

es queden amb dos animadores i aconsegueixen un carro de gent per continuar...

Som només tres persones i, encara que estem beneïts, de vegades no arribes a tot el que et proposes o amb la immediatesa que voldríem (també som una mica infants, impacients) o si volem donar una resposta ràpida no és massa reflexionada… Trobar la mida adequada requereix equivocar-se i tornar-ho a intentar. En aquest sentit els militants ens han qüestionat en diferents moments i això ha facilitat la nostra tasca: ens ha fet reflexionar encara que, de vegades, qüestionar ha d'anar de la mà d'acompanyar, de proposar, d’oferir-se. Som un Moviment viu i ja és normal que es doni.

L'essència del MIJAC ens va acompanyant, ens il.lumina i aconsegueix que veiem aquests miracles allà on anem. Aquesta màgia només es dóna per una sola raó: els nens. Per ells fem i desfem, apostem, revifem, morim... Tenim molt present que tots aquests petits regnes van de la mà per poder conformar la Diòcesi i nosaltres veiem des de la nostra posició totes aquestes realitats: som uns privilegiats de poder viure aquesta experiència desde la Comi i d’adornar-nos que tothom pot posar la seva llavor, i que això ho ha de viure més gent. Moltes vegades parlem de responsabilitats, càrrecs, serveis… Ja les paraules parlen per si soles, clar que no son fàcils!

Pero el que arribes a gaudir no té preu, us ho assegurem!

Comissió Diocesana

Ens trobem a la nit a casa del Mariano, amb un bon sopar (com sempre). Però, abans, parlem una mica com fan els amics que es troben periòdicament. La vida flueix a la conversa: la Sonia comenta com les mares de la feina tracten els seus fills (¡malo,malo, que eres muy malo! ), al Miquel li han proposat anar a veure un exorcisme. De fons, el Biel renega una mica per que intentar acabar d'agafar la son i el Mariano ensenya l'espasa que ha fet al curset d'impressores 3D. Com veieu comencem compartint vivències, cadascú diferent i inversemblant com en el fons és el MIJAC: divers en processos i realitats. És una de les alegries/ dificultats que hem viscut durant aquest curs: com cada centre és un petit regne, que per poder acompanyar i entendre és necessari conèixer la seva història: quines persones el formen, el procés dintre del Moviment... Tot això et fa mes sensible a tot el que va passant i vas descobrint que cada vegada estàs més implicat... I només som tres! Sempre hi ha quelcom al que no arribes, encara que tenim la sort de la gent que es va oferint per donar-nos un cop de mà ( Moltes gràcies!!!! ).

La reunió continua alhora que el sopar. Es parla de centres, de realitats, de feina per fer… Al final, penses que Déu ens vigila i va posant petites ajudes al camí, perquè no sigui tan difícil la nostra tasca. Veiem la seva empremta en diferents moments, com a Morera i el bon samarità, quan el centre de Bufalà s'ofereix per recolzar-los; o Risitas i el miracle dels pans i els peixos, quan

5

Vida del Moviment COM HEM VISCUT AQUEST ANY?

COM HEM VISCUT (AMB ALEGRIA) EL NOSTRE SERVEI AL MOVIMENT DES DE LA NOSTRA REALITAT/ POBRESA D'AQUEST CURS A L’ E Q U I P D’INICIADORS/ FORMADORS DIOCESÀ

Al principio parecía difícil hablar sobre los aspectos positivos que se podían encontrar en el transcurso de este último año, hablar de manera entusiasta sobre la realidad que hemos vivido este año en el Disc. A veces es difícil ver los frutos del trabajo, ya que cada fruto tiene su tiempo de maduración.

Ha sido evidente la cojera en el equipo, en los mails tardíos, en confusiones y en el tiempo de respuesta, y por todo esto os pedimos disculpas.

Desde el equipo conocíamos la realidad que había y por este motivo este curso ha sido un reto para nosotros, pero lo hemos vivido con ganas e ilusión. No ha sido fácil y el esfuerzo y la dedicación tuvieron que ser el doble e incluso en algunas ocasiones el triple.

Pero el hecho de estar en este equipo, que te permite conocer el Movimiento desde una mirada de niño, te da momentos únicos y experiencias muy enriquecedoras.

Tenemos la suerte de estar en contacto con los niños de los diferentes centros y saber por ellos mismos como ven las cosas que los rodean. Tener la oportunidad de colaborar en el Disc provoca un arraigo todavía mucho más profundo al MIJAC y ver verdaderamente el Movimiento como un movimiento de niños en el cual ellos son los únicos protagonistas.

Queremos aprovechar para agradecer a todos los que han estado pendientes, ya que sentir ese apoyo también ha sido algo reconfortante, a los animadores, animadoras, a los padres y madres, pero sobre todo a los niños!

Equip Disc

Ja portem dos anys que no tenim Iniciador/a diocesà. Aquesta mancança l’anem suplint repartint-nos a l’equip les funcions que hauria de tenir aquesta persona: la coordinació amb la Comissió diocesana (que la fa el Mariano d’Esquirols); la coordinació amb Catalunya (que la fa la Rita de Sant Medir) i la convocatòria i l’ordre del dia de les reunions (que ho fa el Manolo de Llefià). Com veieu és una mica complicat i és el resultat de la nostra “pobresa” per no tenir un responsable d’equip.

A més la realitat de la Comissió diocesana d’aquest curs amb només dues persones titulars (el Consiliari i la Responsable) ens preocupa molt i el Mariano dóna tota l’ajuda que pot...

6

Vida del Moviment 10O ANIVERSARIO BON PASTOR

No n’estem contents i no ens conformem.

Voldríem normalitzar la nostra situació i que la Diòcesi tingués uns equips potents, però la realitat actual és aquesta i la volem viure amb esperança i empenta.

Com a iniciadors/formadors creiem que el Moviment necessita una organització i uns mínims que hem de mantenir per poder portar a terme la nostra missió. És en aquesta línia en la que estem treballant i des de la que volem trobar respostes que ajudin a tirar endavant el MIJAC que tant ens estimem.

Aquest curs ha estat una mica complicat en quant a la nostra disponibilitat. Han coincidit diferents paternitats/ maternitats, altres responsabilitats, alguna baixa... en fi, que no hem pogut estar al 100%, però continuem il·lusionats i amb ganes d’aportar la nostra tasca per al bé del Moviment. El curs 2013-2014 no ha estat el millor, però no és la meta a la que volem arribar i per això continuarem esforçant-nos en la nostra tasca i mirarem de col·laborar en la bona marxa del MIJAC. Jesús, els infants i els animadors així ens ho demanen i ens encoratgen. Visca.

DEL

MIJAC

Fue un día muy esperado tanto para los niños como por los animadores. Durante el curso nos hemos dedicado a planearlo y todos teníamos ganas de que llegue y también estábamos muy entusiasmados.

El día de los animadores empezó mucho antes de que llegasen los niños. Sobre las 8 de la mañana Junior y Paco ya estaban de pie montando nuestro puesto para la Feria de Entidades.

Más adelante, desde las 10:30 hasta las 12:30 estábamos en la Feria de Entidades con los niños. La Feria de Entidades se celebra cada año en nuestro barrio y todos los centros y asociaciones que forman parte de nuestro barrio tienen la oportunidad de participar para dar a conocer sus actividades. Nosotros como MIJAC Bon Pastor nos dedicábamos a vender pulseras hechas por los niños y las camisetas para recolectar el dinero para las colonias de verano.

El diseño de las camisetas fue realizado por los mismos niños. Hemos intentado hacer un popurrí de todos los dibujos. Gracias a la iniciativa de los niños hemos podido vender muchas más camisetas de lo que esperábamos. También otro de nuestros objetivos fue explicar que hemos trabajado este año en la campaña y para eso habíamos preparado una pancarta.

Después de la Feria, sobre las 13:30, nos hemos reunido todos en el MIJAC para celebrar el 10º aniversario. Habíamos invitado a todos aquellos que pertenecían al MIJAC o que han tenido algo que ver con él. Niños, animadores, padres, familiares,

Equip d’iniciadors/es

7

Vida del Moviment gracias a la que hoy y todos los sábado nos reunimos en el Hogar Obrero, nos leyó su testimonio sobre cómo ha vivido ella estos últimos 10 años en el MIJAC Bon Pastor.

Enya Rivero, en su testimonio, nos explicó cómo afectó el MIJAC en su vida y en qué momentos le ayudó. Marina Delgado, exniña y hoy animadora, en su testimonio nos explicó cómo vivió ella este cambio y cuáles son sus objetivos para el futuro; y Eloy, un chico que hace poco estaba cada sábado en la puerta del Hogar Obrero, ahora tiene como objetivo formar parte del equipo de animadores para alegrar así mismo el día de los demás niños.

Tania Borysenko MIJAC Bon Pastor

amigos y todos aquellos que nos querían acompañar este día fueron invitados al “Dinar de Germanor”. Durante la comida hicimos un pequeño pase de fotos para recordar a todos aquellos que formaron parte del MIJAC Bon Pastor y a aquellos que empezaron de cero sin saber a dónde llegarían. Al final de la comida teníamos preparada una sorpresa para los niños. Una piñata llena de caramelos. Tenía forma del mundo, el mismo que tenemos dibujado en nuestras camisetas.

Y para finalizar el día queríamos que sea algo especial, algo que nos haga recordar cómo se empezó en el MIJAC y también cómo han sido estos últimos diez años para los que han formado parte de él. Ana de la Torre, ex-animadora del MIJAC y persona

8

Testimonis TESTIMONI DE PAS A LA MILITÀNCIA DE LA NÚRIA PASTOR Hola a tots, sóc la Núria de Risitas Contaminaos i per fi ha arribat el gran moment de fer el pas! Com de conya diuen en el meu centre, el gran moment de l’examen final en el qual vosaltres jutjareu si estic preparada o no per passar a la militància, on espero que no sigueu molt durs amb mi.

Fent marxa enrere en el passat, podria dir que porto al MIJAC des de que vaig néixer doncs els debats, les xerrades, les festes, les manifestacions del MIJAC, JOC i ACO per casa i per les trobades familiars, on les bones cançons de lluita acompanyades de la guitarreta no hi faltaven tampoc, sempre hi eren i hi són presents actualment.

Vaig ser una petita infiltrada entrant al MIJAC de Risitas als 5 anys juntament amb ma germana Meritxell que ja estava acabant el seu procés en el centre. La veritat que tinc fantàstics records: tots els dissabtes, com no, jugàvem a futbol, però el Quim sempre li posava el seu toc jugant amb el CUL i sempre aconseguia treure’ns un somriure i convertir el típic futbol amb un esport diferent i caxondo. Colònies amb el centre de Sant Medir on genials amistats vaig fer. Les meves últimes colònies on em va tocar ser el zorro (per qui no ho sap, el personatge diablet que s’encarrega de fer entremaliadures). Què bé m’ho vaig passar posant pasta de dents i farina pel cos dels meus companys mentre tots dormien.

Amistats de centre que ara passats uns anys continuem junts a la JOC.

Si ara sóc la persona que sóc és gràcies als valors donats per la meva família i també per la vivència viscuda en el MIJAC. On el compartir, expressar i opinar, fer amics, divertir-se però alhora ajudar, veure la realitat del dia a dia no només meva sinó també dels meus companys, aprendre jugant, era sempre present i cada dissabte anava a més.

Fa quatre anys vaig rebre una trucada del meu amic especialista de jugar amb el cul a futbol, quant de temps feia que no sabia res d’en Quim! Què voldria? Em va sorprendre molt que em digués de ser animadora a la vegada que també em va xocar molt com estava la realitat del centre, sent ell, la Martita i la Marga. No m’ho podia creure després de la vida que hi tenia abans el centre sent un piler d’animadors. No vaig dubtar, tenia clar que volia seguir la cadena, que volia que tornés a reviure en el centre de Risitas aquell somriure, motivació i il·lusió dels infants i dels animadors per fer MIJAC. 9

Testimonis TESTIMONI DE LA MARGA PRIETO A LA SESSIÓ D’ESTUDIS

El MIJAC m’ha ensenyat a veure que un infant, des de ben petit, ens pot mostrar moltes coses que els adults a simple vista no hi veuen, no s’hi paren a observar o no hi creuen. És un mitjà pel qual ho poden mostrar i no només per a ells sinó per compartir-ho amb amics, familiars i el propi barri. Potser no seran grans canvis però el gran canvi comença per la petita acció i ells, cada dissabte el fan, n’estic segura.

Passats aquests quatre anys puc ben assegurar que de ben petita, sent nena, tot es veia més fàcil. Reunions de popollos y verduritas, alegries i tristeses passades en l’equip d’animadors, lluita per tirar el centre endavant, infants ben motivats cada dissabte. Tot això, és una part de mi, del dia a dia i que visc amb plenitud i il·lusió. Per acabar, vull donar gràcies al Quim, per l’oportunitat donada, per la màgica experiència que estic vivint, per la Marga, pels seus consells, cafès, acompanyament que em dóna i dóna en el centre, per la Martita, la meva antiga responsable, la meva iniciadora, la meva companya que malgrat les dificultats, els reptes, les pors, sempre ha estat al meu costat amb un gran somriure i ganes per seguir endavant. I pel MIJAC, per tots vosaltres, pels infants que fan que tot això sigui possible.

Núria Pastor MIJAC Risitas Contaminaos

PRIMERA PART: QUI SÓC? D’ON VINC? Sóc la Marga, consiliària del MIJAC Risitas des de fa 5/6 cursos. Tinc 46 anys, estic casada, tinc dues filles i sóc professora.

Sóc filla d’immigrants (de León), i visc des de ben petita al mateix barri obrer de L’Hospitalet, a Santa Eulàlia. Allà he estudiat, he descobert el MIJAC, la JOC i ara l’ACO. En el mateix barri porto 25 anys treballant de professora.

LA MEVA TROBADA AMB EL MIJAC: OPCIÓ PELS POBRES, OPCIÓ EVANGELITZADORA Quan tenia 16 anys, i no sabia molt bé on anava i què volia, vaig anar a parar a un grup de joves de la parròquia de Santa Eulàlia. Què buscava? Sobretot amics i amigues, gent amb qui sentir-me a gust.

Un dia vaig conèixer a l’Enric Richard. Ens va proposar de fer MIJAC. Sense saber massa on em ficava ni què era el MIJAC, m’hi vaig apuntar.... sobretot perquè els meus amics també hi serien.

Al principi em movia l’entusiasme per fer alguna cosa per mi mateixa, sense l’obligació que m’imposaven els altres. A més, m’ho passava bé i podia escapar de casa, on la situació era molt complicada.

Des del primer moment, el MIJAC em va tocar el cor, em va transformar.....

COM???? Us ho explicaré intentant relacionar-ho amb dues conviccions: l’opció evangelitzadora i l’opció pels pobres.

10

Testimonis L’OPCIÓ EVANGELITZADORA: El meu contacte amb la fe dins el MIJAC em va fer descobrir que LA FE NO ÉS NOMÉS ANAR A MISSA, ÉS VIURE D’UNA MANERA DETERMINADA. Des de petita jo havia viscut molt l’experiència de ser cristiana d’una manera tradicional, sobretot al poble dels pares. Déu era un ésser poderós i autoritari i nosaltres havíem d’obeir els seus manaments.

que les escoltis. ● la creença que les persones tenen dignitat en si mateixes i no pel que seran (home nou): protagonisme dels infants.... JO NO ERA EL CENTRE!!!!! Vaig pensar molt en totes les persones que m’havien impactat des de petita, en com m’havien educat i vaig pensar que era molt revolucionari veure l’educació des del protagonisme de l’infant i no de l’animador. Crec que va ser quan vaig començar a descobrir la paraula “estar al servei dels altres”. És com quan estàs jugant amb els infants, però no guanyes, no perquè pensis que els infants són dèbils i els has de deixar guanyar, NO!!!... és que tu no estàs al parc per fer gols o matar als altres, estàs per acompanyar. ● la realitat es pot transformar (un món nou és possible). Mai havia pensat abans que les persones tenien força per canviar la realitat. Si que és cert que en el meu entorn havia viscut molt la lluita obrera del meu pare a la fàbrica, però al MIJAC vaig descobrir que l’acció és una eina poderosa, sobretot l’acció col·lectiva. Jesús ens ho ensenya en molts moments de la seva vida...

Recordo una coordinadora de centre el curs passat, on els infants explicaven als altres el que s’havia fet a coordinadores, què s’havia decidit i per què. Me’ls mirava meravellada... en quantes assemblees he participat on tots parlem i ningú escolta.

Lc 5, 22-24: “Què és més fàcil, dir: “Et queden perdonats els pecats” o bé dir: “Aixeca’t i posa’t a caminar?... T’ho mano, aixeca’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa”.

Mc 10, 17-21: “Només et manca una cosa:

Al MIJAC descobreixo a Jesús... ● la mirada d’AMOR: Jesús mira l’interior de les persones i això em qüestiona com estic amb els infants els dissabtes, si els conec realment, si els valoro... descobreixo una forma diferent d’educar... descobreixo els infants tal com són. AIXÒ EM VA AJUDAR A DESCOBRIR LA MEVA VOCACIÓ PER A L’EDUCACIÓ, QUE HA ESTAT LA MEVA PROFESSIÓ fins ara.

La mirada de Jesús és també la d’aquell que fa visible als que estan en segon pla, els que no són reconeguts o als que no volem. (Lc 19, 1-10: “Entrant a Jericó, Jesús passava pel mig de la ciutat quan vet aquí que un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i, a més, ric, tractava de veure Jesús, però no podia entremig de la gent, perquè era baix d’estatura. Llavors, va córrer endavant i s’enfilà en una morera, per poder-lo veure, ja que havia de passar per allí. Quan va arribar en aquell indret, JESÚS, TOT MIRANT-SE’L, LI VA DIR: Zaqueu, afanya’t, baixa, perquè avui m’he de quedar a casa teva!”.

Penso en nenes del MIJAC que miren, et busquen, et somriuen però no s’atreveixen a parlar (Marta, Alba, Paula) però que estan desitjant que les convidis a fer-ho, 11

Testimonis vés-te’n, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres”.

Mt 14, 13-21: “NO CAL QUE HI VAGIN...

DONEU-LOS VOSALTRES DE MENJAR”. ● la comunitat: com Jesús va cridar als deixebles jo em vaig sentir cridada a fer d’animadora. Al principi el que em movia era el bon rotllo que hi havia, ens ho passàvem bé junts els animadors, hi havia una connexió. L’Enrique va ser qui ens va ajudar a descobrir l’element de la comunitat, el Moviment. Estar en comú - unió amb altres implica compartir, ser solidari, treballar junts, tenir un projecte.

Un dia vam descobrir que aquell projecte no el compartíem tots i es va iniciar un temps de crisi. Uns quants vam tenir clar que volíem fer MIJAC, que volíem arribar als qui més ho necessitaven. Vam sortir de la parròquia i vam anar a l’altra banda del barri. En aquell moment era una zona del barri envoltada per zones industrials, la gran via, amb carrers que s’inundaven cada vegada que plovia....

Els que vam continuar allí el projecte de MIJAC vam tenir aquella experiència de que com a comunitat teníem un projecte, i que el volíem transmetre als infants del barri.

Finalment, un dia vam agafar la pilota i vam anar al parc... se’ns van afegir uns 40 infants i així va començar el MIJAC Risitas al c/Igualtat.

Cap optar, cal establir prioritats. Trencar l’equip d’animadors i marxar de la Parròquia va ser una experiència dura emocionalment, suposava un trencament però volíem fer MIJAC i vam prendre una decisió.

TOTA AQUESTA EXPERIÈNCIA M’ARRIBA, M’ENAMORA EL PROJECTE... PERÒ LLAVORS

ERA JOVE I TENIA DIFICULTATS AMB LA FE, NO EM SENTIA PROPERA A L’ESGLÉSIA I LA TRADICIÓ CRISTIANA QUE HAVIA REBUT. Això ho visc de forma molt contradictòria durant molts anys. Com confiava en el testimoni d’Enrique i dels meus iniciadors a la JOC, continuo endavant. Qui m’ho hagués dit que podria fer un servei com a consiliària!!!

(Igual que tot en la vida, la fe també és un camí, un procés de creixement personal).

L’OPCIÓ PELS POBRES: Al MIJAC, i després a la JOC, vaig descobrir que l’opció pels pobres és una conseqüència inevitable de l’opció evangelitzadora. És a dir, com a cristià has de viure al costat dels qui més ho necessiten, dels dèbils, dels marginats, dels que no compten, dels que no parlen, dels que tenen por.... I per a què? Per a que siguin el centre.

A Risitas sempre hem acollit a tot tipus d’infants: infants que no podien pagar-se les colònies. Cap infant pot quedar-se sense colònies perquè no té diners... ja trobarem els diners (beques, subvencions, aportacions dels animadors, aportacions d’altres famílies...).

Recordo l’Aníbal i els seus germans. Era una família nombrosa, una noia i tres nois.

Econòmicament ho passaven malament.

Eren infants moguts, inquiets, agressius... sempre trencaven la dinàmica, els costava respectar les normes... Com continuo vivint al barri, un dia (havien passat 15 anys) em vaig trobar a un pel carrer... em va cridar pel meu nom i vam estar parlant. Tenia un record dolç i positiu del MIJAC... A MÉS, LA VIDA LI HAVIA ANAT BÉ... (EM PASSA EL MATEIX AMB MOLTS ALUMNES...

12

Testimonis CAL APOSTAR PER LA PERSONA ENCARA QUE SEMBLA QUE NO HO APROFITA...). He crescut en el mateix barri que tots aquells nens dels 80, hem fet vida comuna i els hem vist créixer. Ara són veïns, pares i mares de l’escola on va la meva filla, animadors, família... l’arrelament en definitiva... jo sóc un d’ells evidentment...

-infants amb dificultats per a relacionarse: els infants que estan callats tenen moltes coses a dir, només els hem de donar l’oportunitat de ser i estar.... a vegades cal fer callar a un altre per a què aquest parli.

Infants amb entorns marginals, amb famílies desestructurades (La Marga tenia una família complicada, un pare que la pegava a ella i als seus germans, una mare patidora però que se sentia sola, uns germans que li feien de pares autoritaris, no anava a l’escola... Recordo un dia que vaig anar a casa seva per demanar als seus pares que la deixessin venir a colònies. La Marga estava castigada per alguna de les múltiples entremaliadures que havia fet, però al centre teníem clar que precisament ella era qui més ho necessitava. Avui en dia continua sent qui més ho necessita... la seva vida no és la millor que podria tenir...

PERÒ ELLA ERA LA QUE MÉS NECESSITAVA ANAR DE COLÒNIES I VA VENIR).

Infants de famílies que no són creients o que tenen altres confessions religioses (musulmans...): celebrar el Nadal amb infants que viuen altres realitats, però viure que podem compartir una experiència vital de fe tots junts...

Infants agressius i impacients: quantes vegades havies de dedicar temps per a parlar i tranquil·litzar a infants que no sabien

autocontrolar-se, que no coneixien altres formes de relació que la violència. Quan parlaves amb ells, descobries qui era realment, qui s’amagava darrera de la ràbia (Aníbal).

Amb el temps, agafo la responsabilitat de l’equip de revisió de vida a la JOC. Jo, llavors, estudiava, treballava, estava al MIJAC i a la JOC. Va arribar un moment que no vaig poder seguir el ritme. Vaig prendre la decisió més còmoda, deixar el MIJAC, doncs era el que més temps m’agafava.

Però jo ja no era la mateixa persona, les conviccions del MIJAC s’havien instal.lat en mi i necessitava viure-les, encara que no fos al MIJAC. A la JOC vaig descobrir la Revisió de Vida i la militància... vaig tenir l’oportunitat de fer créixer la llavor del MIJAC. Van passar els anys i vaig ser mare. Llavors un dia, la meva parella i jo vam començar a pensar que el tresor del MIJAC l’havíem de transmetre a les nostres filles, per coherència i perquè volíem que tinguessin l’oportunitat de viure el MIJAC. La Laura va començar amb 10 anys a anar al MIJAC. Un dia em vam demanar que fes de consiliària. Bé, i sóc aquí explicant-vos aquest rollo!!

SEGONA PART: ON SÓC ARA? EL MEU COMPROMÍS PEL PROJECTE DE CREAR UN MÓN NOU ARA!!!! (El Regne de Deu a la terra) El primer que vaig fer va ser qüestionarme... com puc fer de consiliària? Si no sé!!!

El primer que em plantejo és que m’he de 13

Testimonis formar i m’integro en el grup de consiliaris de la JOC que fan el curs de consiliaris laics. Ostres!!!! El que he descobert és que sabia ben poc i que em queda molt per aprendre.

El segon, quin ha de ser el meu paper al MIJAC? Jo sabia fer d’animadora, però fer de consiliària no.

Degut a la història recent del centre he hagut de fer d’animadora molt sovint, però sempre he tingut clar que el meu paper és ser consiliària dels infants: que coneguin a Jesús i el projecte de construir un món nou.

La meva missió aquests últims anys ha estat fer present l’opció evangelitzadora a Risitas.... Com? ● Compartint la vida de Jesús (Evangeli) al Nadal, Setmana Santa i a les colònies. ● Tenir una mirada d’amor sobre els animadors i els infants. Això implica acceptar l’altre com és, però ajudar-lo a créixer. ● Acompanyant a la Marta en els moments més difícils, quan el centre va tancar... i aquest curs també a la Núria quan començava com a responsable i ens quedàvem sense animadors.

Hi ha hagut moltes dificultats durant aquests 6 anys: ● Compaginar la vida familiar amb el compromís del MIJAC. ● Buscar temps per a la reflexió i l’acompanyament, i no trobar-lo. ● Deixar de ser delegada de CCOO perquè no em sentia capaç de compaginar dues accions. S’ha d’optar, sempre... Cal establir prioritats. ● Fer de consiliària tenint a les meves filles al centre ● Acceptar la decisió de militants molt

grans que han de deixar el seu compromís al MIJAC per dedicar-se a altres compromisos personals. ● Descobrir que després de tornar a obrir el centre, els animadors que comencen no s’han sentit transformats, tocats pel MIJAC, i que ho deixaran. ● Recordar que el centre del projecte són els infants i la creació d’un món nou.

QUÈ M’HA APORTAT EL MIJAC? ● Una oportunitat per viure la fe, sentir-la, compartir-la... Ara no ho visc de forma contradictòria, no m’avergonyeix dir que sóc cristiana... tampoc li dedico massa temps a parlar del que sóc, crec que és més important viure el projecte. ● La constant interpel·lació que em fan els infants: quines ganes poso? Per què em costa anar a jugar? Per què no sóc capaç de recordar que cada dissabte he de cotitzar quan ells ho fan? ● La crisis és una oportunitat... de canvi, de creixement, de renovació.

14

Testimonis ● El testimoni de la Marta, del Quim: la seva constància, la seva empremta en infants que després han estat joves que s’han implicat al MIJAC , el seu compromís per sobre de tot. Gràcies a la Marta, que sempre diu “si es pot, Risitas continua endavant”. ● El testimoni de la Núria Pastor quan diu: “no podem privar als infants del centre de fer MIJAC perquè nosaltres no podem trobar temps o gent per a fer d’animadors... no s’ho mereixen”.

creixement personal... veia com les seves cares passaven de “i ésta de qué va” a “ostres... això és diferent!”

A priori semblava absurd anar a buscar animadors en una escola de cicles i mira tu...]

A vegades amb molta empenta: l’experiència del Mijac m’ha ajudat a viure la meva feina de professora amb passió i compromís. Transmeto molts valors del Mijac quan parlo als meus alumnes sobre què és educar i quin model d’educadors/es crec que és el correcte.

I sobre tot una visió molt concreta del que és un infant per nosaltres , que xoca encara amb la visió i la funció que li dóna la societat.

Marga Prieto MIJAC Risitas Contaminaos

COM VISC EN EL MEU DIA A DIA AQUESTES CONVICCIONS? A vegades amb incoherència: costa anar a les reunions, a la nit, en comptes d’anar a casa a veure la meva família. Necessito tenir l’agenda molt ordenada per dedicar temps a preparar reunions o pensar en el dia a dia del MIJAC...

A vegades amb desgana, esgotament: matinar els dissabtes, després d’una setmana de feina dura és dur, però quan torno descobreixo que ha valgut la pena.

[FET: Quan vaig haver d’acceptar que hauria de ser jo la que anés a la meva escola a presentar el MIJAC no estava motivada... creia que ho havien de fer els animadors. No volia barrejar feina i opcions personals. Què equivocada estava... no es pot separar, jo sóc la mateixa com a professora que com a consiliària. Vèncer la mandra em va oferir la possibilitat de reflexionar sobre què és per a mi el MIJAC i que ho vull oferir als altres.

Però va ser una experiència de 15

Testimonis TESTIMONI SOBRE LA VIVÈNCIA DE LES CONVICCIONS: PROTAGONISME I OPCIÓ EDUCATIVA

Crec que tothom té unes conviccions i personalment comparteixo algunes del MIJAC i segurament vosaltres també.

Una de les més fascinants és el protagonisme de l’infant i sempre he intentat posarla a la pràctica fora del MIJAC. Sent monitora de menjador vaig proposar a l’equip que les activitats de pati les havien de decidir els nens/es (van sortir idees dels cursos i en una reunió amb un representant de cada curs es va decidir el que faríem a l’hora del pati). També en un Casal d’estiu vam fer que els grups preparessin una activitat pels altres i al final del Casal tots van fer una valoració de tot el casal (als nens els va agradar i els monitors van al·lucinar amb els activitats i la valoració).

Com a Mestra d’Educació Especial crec que el MIJAC ha completat la meva formació, sobretot en la manera d’actuar i d’estar amb els alumnes; els escolto, m’interessa la seva vida, els conec, em preocupo per ells, intento fer activitats que els motivin.

Us explicaré un fet d’un alumne que ha passat aquest trimestre: L’Èric és un alumne de 5è, amb un germà de 8 anys, pares separats, situació econòmica alta, que passa totes les tardes amb una cangur. L’Èric té problemes de varius a les cames i ja l’han operat 3 vegades, camina malament per un problema de maluc i ara li han diagnosticat una malaltia, que es diu púrpura i alguns dies arriba més tard a classe. Està molt desanimat, baixa autoestima i desmotivat pels estudis.

Vaig parlar amb la seva tutora i juntes hem fer diferents accions per intentar millorar la seva situació: ● Assisteix algunes sessions a l’AEE per parlar de com està, fer-li seguiment del

Per a mi, les conviccions expliquen clarament el què és el MIJAC. Una vegada vaig preguntar a l’Enric Grases (que estava quan es van elaborar) com havien pogut descriure tan bé el MIJAC en 7 conviccions i em va dir que no va ser fàcil, ho recordava com una nit llarga, però profitosa.

Durant la meva iniciació, la del centre, va haver-hi un moment crític a l’equip perquè ens agradava el MIJAC, però formar part d’un moviment ens implicava comprometre’ns i dedicar temps. Alguns animadors de l’equip vam plantejar si volíem continuar o no formant part del MIJAC i l’Enric ens va fer una reflexió tenint en compte dues de les conviccions: ● El protagonisme: ens agradava, hi creiem, però vam veure que suposava més, implicava tenir una organització d’infants i animadors per acompanyar-los. ● Animador amic-testimoni: l’Enric considerava que per la nostra vivència fins aquell moment, podíem ser bons testimonis pels infants, però que calia continuar creixent com a cristians.

Això, amb una revisió de la iniciadora, va suposar que una part de l’equip (que eren amics meus) deixés el centre.

A partir d’aquell moment em vaig adonar que jo anava en sèrio en el meu compromís al MIJAC. En un principi havia començat al centre perquè faltaven animadors i 4 amics ens vam engrescar, però en aquell moment era una opció personal.

16

Testimonis que fa a classe. Sempre li ha agradat venir a l’AEE i té molt bona relació amb mi. ● Xerrada amb l’Èric per plantejar com millorar el rendiment ja que pot fer-ho.

Vam establir un horari per organitzar les tardes. ● Xerrada amb la mare per explicar-li l’organització de les tardes i que ella també col·labori. ● Reducció i adaptació de feines, tenint en compte les seves absències. ● Portem 2 setmanes, però l’Èric està més content, sobretot perquè sent que fa les feines de l’escola i que la seva mare està per ell.

Vull destacar: ● Com jo he estat atenta a ell. ● Com l’hem implicat en el seu canvi (és educatiu que ell pensi què pot fer per canviar la situació i nosaltres posem els recursos).

Viure amb unes conviccions personals no és fàcil, perquè en molts moments ens hem d’enfrontar amb una realitat que no va per aquí: amics que no entenen certes decisions, implicar-te en coses que no et donen beneficis econòmics, participar en les activitats del barri encara que siguem 4 gats, batejar els meus fills tot i que no estigui de moda, assistir a una eucaristia on ets la més jove, fer vaga de mestres tot i que a l’escola només ho fem 2 persones, i moltes d’altres situacions amb les que ens trobem en el nostre dia a dia.

Per acabar vull compartir amb vosaltres la resposta que m’han donat 4 joves que han passat pel MIJAC a la pregunta “Què recordes del MIJAC?”.

Quan em vaig posar a fer el testimoni, vaig pensar que estaria bé fer aquesta pregunta

per saber què queda del MIJAC i si això té a veure amb les conviccions. Així que vaig enviar un whatsap a 4 joves fent la pregunta i dient que la resposta havia de ser curta i concreta: La Marta va començar al MIJAC el curs 1990-1991 i estava en el primer grup on vaig fer d’animadora. El que més recorda són els animadors i les estones de pregària a les colònies.

La Mónica va començar al MIJAC el curs 2002-2003 i el que més recorda són les emocions que es viuen quan un grup acaba el seu procés en el MIJAC, i les colònies per les relacions que es fan entre els infants i amb els animadors.

La Lídia va començar al MIJAC el curs 2006 -2007 i el que més recorda són els animadors i com l’hem anat ajudant en diferents moments de la seva vida (al whatsap diu “que me han guiado”). A més, com que va deixar el centre aquest estiu, recorda amb molta emoció el moment del comiat i com es va adonar de tot el que havia viscut i tot el que s’emportava.

L’Àlex va començar al MIJAC el curs 20112012 i encara hi és. De moment, el que més recorda del MIJAC és el seu primer dia, com el vam acollir tant els infants com els animadors.

Amb totes aquestes respostes vull que ens adonem que una de les coses més importants és la relació que fem amb els infants, com els acollim, com els cuidem, com els eduquem (perquè això és una de les coses que més valoren)... i tot això ho podem fer bé si ens creiem i fem nostres les conviccions, perquè només així podem transmetreles.

Mary Llurba MIJAC Morera 17

Testimonis TESTIMONI DE L’ESTHER TOBEÑA A LA SESSIÓ D’ESTUDIS Bon dia, sóc l`Esther del MIJAC de Bufalà... la veritat és que fer aquest testimoni m’ha arribat per sorpresa, però estic segura que em serà molt útil per poder revisar tots els anys implicada al Moviment tot recordant “la nostra missió” Cap als 11 anys va començar la meva etapa al MIJAC. El meu grup era ja el grup de grans i només vam poder gaudir de tres cursos de MIJAC, tres cursos que van ser molt intensos i en els quals vaig anar creixent en una filosofia diferent a l’escola: al MIJAC em sentia escoltada, era protagonista amb els altres infants de totes les activitats que fèiem i el meu grup de MIJAC es va convertir en el meu grup d’amics.

Va arribar el moment de deixar el MIJAC, un moment que no volíem que arribés... ens vam continuar reunint com a grup de Joves i al cap d’un any vam crear junt amb la Carme Moya un grup d’iniciació a la JOC... Teníem moltes idees noves, moltes inquietuds cap al nostre voltant i la JOC ens oferia un nou moviment per treballar conjuntament per canviar la societat on vivim començant des del nostre entorn més proper, el nostre barri.

El barri de Bufalà, és un barri obrer i on hi ha moltes famílies amb necessitats. El MIJAC des dels seus inicis ha estat molt lligat a la parròquia de Sant Francesc d’Assís. La parròquia estava situada als inicis al carrer Bailen, un carrer estret que quedava al bell mig del barri i en el qual viuen les persones amb més necessitats, doncs hi ha bastants edificis amb pisos petits i sobreocupats. Molts dels nens d’aquest carrer han passat pel MIJAC i ha sigut treballant amb

ells dissabte rere dissabte quan he pres més consciència de la importància de les conviccions del MIJAC, sobretot de l’opció educativa, i del ser amic i testimoni... Alguns dissabtes després de sentir-ne tractada malament o que ens llencessin ous a la porta de la sala d’animadors, potser pensava el perquè estava allà, per què continuava passant hores i hores pensant com apropar-me a ells, però la resposta era sempre la mateixa. Perquè crec en el que estic fent i perquè m’estimo a cadascú dels infants, amb la seva motxilla.

La nostra relació amb les famílies també era difícil, eren famílies complicades amb les quals era molt difícil fer seguiment, doncs quedàvem d’acord en seguir les mateixes pautes davant d’un comportament i després no el seguien, no teníem la sensació que les diferents accions que fèiem amb ells poguessin arribar a ser transformadores algun dia. Però per sort ara quan trobes algun “infant” de 20 anys que havia sigut conflictiu al centre, no fa altra cosa que agrair-te el fet que estiguessis aguantant-lo, escoltant-lo i acompanyant-lo durant el seu pas pel MIJAC, i això per mi és el millor regal del món. És quan t’adones que realment els fruits triguen però acaben arribant i per mi és un goig.

Actualment encara alguns dies penso: per què continuo dedicant tantes hores de franc per ells? On veig els fruits? Serà que som impacients... però no us preocupeu, tot arriba.

Les coses han canviat al barri, la parròquia s’ha traslladat farà uns 10 anys i ara estem tocant a Montigalà. Ha canviat l’estil dels nens i nenes que venen al MIJAC, també el necessiten però la nostra relació amb ells i 18

Testimonis les seves famílies és diferent. Tenim la sort de gaudir d’una bona relació amb les famílies, cada setmana hi ha intercanvi d’opinions sobre les diferents actituds dels infants, tant durant la setmana com a l’estona del MIJAC.

dicar el que ens agradaria trobar al barri com a infants i com volem millorar, també com a MIJAC participem des de fa un parell d’anys molt activament de les festes del barri, s’ha creat una comissió on participem junt amb els nens per la preparació d’un dissabte lúdic obert a tots els nens i nenes.

Després d’aquest rotllo d’inici, que crec que és important per a poder situar el MIJAC de Bufalà al barri i com ha anat evolucionant, passaré a un terreny més personal.

Les conviccions són molt importants al MIJAC però personalment crec que quan portes tants anys al Moviment ja les tens interioritzades, i potser fa falta aturar-te i revisar-les per adonar-te de tota la feina que estàs fent.

La meva personalitat s’ha format estant a moviments, jo sempre dic que sóc com sóc perquè he tingut la sort d’estar al MIJAC i a la JOC, que m’han ajudat a créixer d’una manera diferent, estant més atenta del que m’envolta, reivindicant allò que no m’agrada i transformant des de les meves mancances el que està al meu voltant.

Les conviccions del MIJAC van amb mi sempre, a vegades m’haig d’aturar davant d’una situació perquè intento sempre posarme en el lloc del més petit, escoltar i voler transformar allò que viu. No sempre és possible i potser t’adones que no acabes d’arribar a un infant o no saps com ajudar, però segur que només amb el fet de ser-hi ja és important per ell /ella i l’has fet sentir protagonista de la seva vida.

Durant el meu procés al MIJAC han hagut dificultats, moments en què et sents perdut davant d’una situació familiar o

El MIJAC de Bufalà des dels seus inicis ha estat bastant arrelat al barri. S’hi han fet exposicions com la –“EXPO MERDA” , on setmana rere setmana vam anar amb els grups d’infants recollint deixalles pel barri, i a final de curs vam fer una exposició on vam donar a conèixer els diferents tipus de deixalles que trobàvem al barri i vam fer constar amb una carta a l’alcalde que no ens agradava gens trobar tantes deixalles.

Any rere any s’ha anat participant de les diferents accions preparades per “La plataforma per un equipament sociocultural al barri de Bufalà”, formada per diversos animadors i ex-animadors del MIJAC, allà també hem trobat el nostre raconet per reivin19

Testimonis d’alguna actitud que no saps com afrontar.

Sovint no som capaços de veure la solució des d’un altre punt de vista i volem veure resultats immediats. La RdV de fets d’infants ens ajuda a veure les coses amb més claredat i també ens fa adonar que no som uns superherois que puguem estar per tot i en tot moment. Som part d’un equip en el qual cada persona és important.

El meu equip, és molt important per mi. A Bufalà per sort han hagut animadors molt implicats al Centre i al Moviment, entre ells el Joan Carles, l’Olga, la Carme, La Marta... que van ser animadors meus i que per mi sempre han sigut una referència.

Em sento molt afortunada de formar part de l’equip de Bufalà. Sobretot penso en com d’importants han sigut i continuen sent per mi la Marga, la Tais i la Cristina.

Juntes hem crescut com a militants i hem aprés treballant conjuntament com a equip. Està clar que estar acompanyada d’un equip cohesionat és molt important, i també és important revisar i celebrar totes les accions, per adonar-te de la transformació que s’esdevé amb elles.

Així que... sense dubtar-ho m’acomiado amb una recomanació: NO ET RENDEIXIS, CONEIX I ACTUA!!!

L’ESSÈNCIA DEL MIJAC I LA SEVA ESTRUCTURA El nom de MIJAC prové de les sigles Moviment Infantil Juvenil d’Acció Catòlica. I un moviment d’Acció Catòlica es defineix com un moviment evangelitzador, organitzat i coordinat per laics i cooperador amb bisbe diocesà (AA 20);1 en aquest sentit, el MIJAC és un Moviment d’Acció Catòlica amb la missió específica de promoure la participació organitzada dels infants, acompanyats pels animadors i consiliaris, en l’acció evangelitzadora de l’Església diocesana, dins els seus propis ambients.

El MIJAC evangelitza tot educant. Així en la mesura que els infants i adolescents desenvolupen d’una manera integral la seva personalitat, per mitjà de l’educació en l’acció i des de l’acció, esdevenen progressivament testimonis de la fe en Jesús que van descobrint i experimentant. Els llocs privilegiats on els infants i els adolescents poden testimoniar la seva fe són els àmbits educatius on creixen i actuen, bàsicament en el lleure i a l’escola.2 1. L’ESSÈNCIA DEL MIJAC El passat, el present i el futur MIJAC estan marcats per dues fidelitats i dos pilars eclesiològics.

Les dues fidelitats són: 1) a la pròpia identitat i missió (les Quatre Notes, són com una trena: ben lligades, sense separar-se les unes de les altres perquè sigui un tot consistent); 2) als infants, sense desarrelar -nos del propi medi (l’especialització), sabent que cap infant no és cap jove ni adult en projecte i que està influït, condicionat, vertebrat pel medi on viu, actua i celebra

Esther MIJAC Bufalà

20

Testimonis 2.- L’arrelament No hi ha acció educativa possible si no està arrelada, en un lloc i un temps. Els llocs i els temps canvien, però no la necessitat d’estar arrelats. Només des d’un país i un temps concrets podem ser ciutadans del Regne de Déu que creix aquí des de l’acció transformadora i evangelitzadora.

El Centre ha d’estar arrelat en un lloc i un temps. Els infants són d’un lloc i d’un temps, cal ser-hi fidels. El Regne és la llavor que creix en aquest ambient. La diòcesi ha de tenir present la realitat dels Centres. I el moviment catalanobalear la realitat de les diòcesis.

la fe de l’Església.

Els dos pilars eclesiològics són: 1) la col·laboració estable amb el ministeri apostòlic (bisbe, preveres i diaques), tot fent experiència de fer camí junts en la diferència; 2) la inculturació de la Paraula i la iniciació cristiana: la trobada amb Jesús mort i ressuscitat, des de la vida i acció.

2. LES CONVICCIONS3 1.- Protagonisme Com diu en Pere Pujolàs: És una gran troballa, accentuar el protagonisme dels nens i nenes. El Moviment és d’ells... No hi ha acció educativa –ni abans, ni ara ni mai– si no hi ha la implicació directa d’aquells que s’eduquen, que es van formant com a persones... Això ens diferenciava –i encara ens diferencia– d’altres moviments o serveis que són per als infants, no dels infants...

Aquest protagonisme s’ha après, com deia en Pere Pujolàs en motiu del 25 aniversari de les Conviccions del MIJAC, del fundador de la JOC, el cardenal Cardijn, i també de l’escoltisme.

El protagonisme es viu al grup d’infants (responsabilitats; presa de decisions; propostes d’accions i d’activitats; preparacions d’activitats i accions; valoració d’activitats i d’accions; campanya), al Centre (coordinadores, assemblees, sortides, colònies o campaments), a la diòcesi (coordinadores, TDI, assemblees) i en l’àmbit catalanobalear (CAJIM, assemblees, MIJACADA).

3.- Acció transformadora No hi ha acció educativa, si aquesta acció no transforma –no millora– les persones i la seva realitat, el seu entorn natural i social.

Educar és transformar. Això ho vam aprendre, deia en Pere Pujolàs, sobretot de Paulo Freire.

El grup és la base, el pal de paller de l’acció transformadora. I la campanya és la gran eina educativa diocesana (amb tot l’estructura que l’acompanya, important el paper educador de l’Equip Disc).

Els infants, acompanyats i animats des del grup, també poden dur a terme accions en l’àmbit educatiu en què viuen i es mouen (important el paper dels iniciadors– formadors i dels consiliaris).

4.- Opció educativa Educar és molt més que entretenir. Educar és actuar i reflexionar sobre l’actuació per tornar a actuar, en una mena d’espiral que no s’acaba mai. I això és tant o més urgent

21

Testimonis Precisament el bisbe diocesà té el MIJAC diocesà perquè l’Evangeli arribi sempre més lluny, arribi allà on no hi arriba des de les altres realitats diocesanes, com són les parròquies i els serveis diocesans. En definitiva, el bisbe diocesà té el MIJAC diocesà perquè l’Evangeli arribi als infants d’arreu de la diòcesi, sense desarrelar-los del propi ambient. D’altra banda, el MIJAC diocesà està en comunió amb el bisbe, perquè l’Evangeli que anuncia, que incultura en el món on viuen i actuen els seus militants (infants i animadors), sigui l’Evangeli de Jesucrist, i no pas una ideologia o una sèrie de valors. Perquè els i les militants (infants i animadors/es) reben l’Evangeli de Jesús i dels Apòstols, i perquè sempre aquest Evangeli sigui nou i mai rebaixat i no sigui una ideologia pròpia, estan en comunió amb el bisbe diocesà, i alhora, el ministeri apostòlic del bisbe, dels preveres i dels diaques està present en la vida i acció i en l’organització del MIJAC diocesà.

El MIJAC, com a moviment d’Acció Catòlica, viu des del seu origen i ha de continuar vivint la triple referència que estructura tota Església local o diòcesi, fent que sigui catòlica i apostòlica; és a dir: 1) la referència al bisbe local; 2) a l’Eucaristia (on tots fem l’experiència de ser un de sol en Crist i acollim el testament de Jesús: continuar l’obra del Pare amb la força de l’Esperit); 3) i al lloc (la vinculació amb el món és vital, perquè el gra de blat fructifiqui, perquè la Paraula sembrada brolli, perquè els cristians siguem la sal de la terra i la llum del món).

que mai, ara que el temps lliure s’ha tornat tant consumista. Això ho vam aprendre, deia en Pere Pujolàs, de la Revisió de Vida, de Cardinj, de Paulo Freire...).

Al grup d’infants es reflexiona, fent valoracions i propostes amb sentit. Els infants aprenen a actuar des de la reflexió per a tornar a actuar, i això ho fan al Centre i a la diòcesi i en l’àmbit catalanobalear. I els infants tenen com a testimonis els animadors que ho fan a l’equip d’animadors del Centre, als equips diocesans i als equips catalanobalears, especialment al Consell i a les assemblees i a les sessions d’estudi.

5.- Opció evangelitzadora Evangelitzar vol dir estendre el missatge – la Bona Nova– que és l’Evangeli. Aquí s’hi juga l’essència de ser moviment d’Església, la nostra vinculació amb el nostre bisbe.

Això ho vam aprendre, deia en Pere Pujolàs, de la nostra fe.

22

Testimonis vem essent animadors. Un animador empeny (des de darrera), més que no pas estira (des de davant). No hi pot haver protagonisme dels nens i nenes si els dirigeix un cap o els instrueix un monitor.

L’equip d’animadors, acompanyat per l’IF i el consiliari, és el pal de paller i l’òrgan clau per ajudar a viure aquesta peculiaritat del MIJAC. Les assemblees diocesanes i catalanobalears, han de tenir present sempre, a l’hora d’escollir prioritats, que els animadors empenyem els infants perquè siguin els veritables protagonistes en la direcció del Moviment i en les accions evangelitzadores i transformadores. I si no, n’hi ha prou hi ha amb les sessions d’estudis, tant diocesanes com catalanobalears.

Aquesta triple referència fa possible que tots, tot i ser molts i diferents, fem junts el camí de Jesús al si d’una diòcesi i amb altres diòcesis, com és el cas del MIJAC catalanobalear.

6.- Opció pels pobres (opció de classe) Un moviment educatiu cristià, ha de fer –si de veritat vol ser educatiu i cristià–, encara ara i potser més que mai, una opció pels febles d’ara, pels dominats d’ara, pels marginats d’ara... O és que ara no hi ha febles, dominats i marginats? Això ho vam aprendre, deia en Pere Pujolàs, d’alguns testimonis i màrtirs que havíem conegut i que ens van colpir i marcar per sempre, com ara en Joan Alsina, capellà obrer –de la diòcesi de Girona– que en Pinochet havia assassinat el dia 19 de setembre de 1973.

Aquesta opció fa que acollim com va acollir Jesús els qui no són acollits pel seu origen de classe o país, però que també descobrim (i acompanyem a descobrir-la) la presència de Jesús en el petit, en el feble, en el marginat (Mt 25,40). Aquesta opció és la de Jesús i la de l’Església. I el MIJAC és Església i anuncia i fa present l’Evangeli de Jesús.

Al grup d’infants és el lloc privilegiat per a viure-la i educar-la. I tota l’estructura del Moviment ho facilita.

3. L’ESTRUCTURA L’estructura base és centre (infants i animadors), diòcesi (infants i animadors) i catalanobalear (infants i animadors).

3.1. El Centre El Centre està constituït per grups d’infants i un Equip d’animadors que els acompanya. Els grups d’infants s’estructuren entorn de tres responsabilitats: la de responsable de grup, l’ecònom i el responsable de revista. Aquests infants responsables es coordinen a nivell de Centre en les respectives coordinadores de responsables, d’ecònoms i de revista (acompanyats pel responsable i el consiliari de Centre). A nivell de Centre hi ha un infant que representa cadascuna de les tres responsabilitats i es coordina amb la diòcesi i participa en les tres coordinadores de la diòcesi, acompanyades per l’Equip Disc, l’equip

7.- L’animador amic i testimoni En Pere Pujolàs deia: Nosaltres no volíem ser caps (que ens suggeria algú que mana, que dirigeix...). Tampoc no volíem ser monitors (monitors d’esplai, com hi havia, i hi ha, monitors d’esquí, monitors de natació...). Nosaltres ens conformà23

Testimonis manent. Aquest Equip vetlla i anima la dinàmica del MIJAC a nivell catalanobalear, tant pel que fa als animadors com pel que fa als infants, i representa el MIJAC al màxim nivell a través del President.

I els infants també es coordinen a nivell catalanobalear a través dels seus representants al CAJIM, equip catalanobalear d’infants que coordina el treball d’infants de tot el MIJAC i anima l’assemblea catalanobalear d’infants. Aquest equip és acompanyat per l’equip catalanobalear de coordinadors.

Jaume Fontbona MIJAC Sant Andreu

diocesà, que sota la responsabilitat del coordinador diocesà, anima les coordinadores diocesanes i l’assemblea diocesana d’infants.

Els animadors del Centre que acompanyen els responsables i animen els grups formen l’Equip d’animadors del Centre. Aquest equip és acompanyat pel mini equip que està format per l’animador responsable de Centre, per l’Iniciador–Formador (IF) del Centre i el Consiliari del Centre.

3.2. La diòcesi Els Centres es coordinen a nivell de diòcesi a través de les respectives responsabilitats del mini equip del Centre. I la Comissió diocesana vetlla per la bona marxa del moviment a nivell diocesà, tant del treball educatiu i evangelitzador dels animadors (com a amics i testimonis), com del protagonisme i de l’acció transformadora dels infants arrelats allà on són. La Comissió diocesana vetlla perquè els IF i els consiliaris facin la seva tasca d’acompanyament i d’iniciació i formació i els responsables siguin acompanyats i animats en el treball al Centre, tant amb l’Equip d’animadors com els grups d’infants i les seves coordinacions.

3.3. L’agrupació de diòcesis catalanobalear Les Comissions diocesanes es coordinen amb tot el moviment a nivell del Consell catalanobalear, que agrupa totes les diòcesis que formen part del MIJAC. A nivell catalanobalear també es coordinen els consiliaris diocesans, els IF diocesans, els coordinadors diocesans, acompanyats per les respectives responsabilitats de l’Equip per-

1

CONCILI VATICÀ II, Decret sobre l’apostolat dels laics Apostolicam actuositatem, núm.20.

2

Cf. Ricard M. CARDENAL CARLES ARQUEBISBE DE BARCELO«Presentació», en Document de consiliaris, Barcelona: MIJAC de Barcelona, 2.

NA,

3

M’inspiro en la ponència de Pere PUJOLÀS, Mirant enrere i mirant endavant, en motiu del 25è aniversari de les Conviccions del MIJAC (2003).

24

Testimonis TESTIMONI DEL JOSÉ LUIS NAVARRO

dos o tres anys més i em vam proposar ser responsable del centre de Llefià i un temps més i Responsable Diocesà... En tots aquests moments he trobat moltes persones de les que he après i compartit moltíssim.

Com més hi penso, més me n’adono que sense el MIJAC i els nens la meva vida hagués estat una altra. No sabria dir si millor o pitjor, però probablement molt diferent.

Cada anècdota, cada somriure, cada paraula dels nens i nenes ha estat una part del meu jo. Els animadors que em van iniciar per la confiança que hi van posar en mi. Aquelles colònies a Besalú a una casa molt austera que nosaltres vam omplir amb amor pels altres. Aquella discussió amb la cuinera perquè d’amagatotis li treia la verdura d’un nen al que no li agradava. El nen que anava directe a ser un delinqüent i que vam ajudar a canviar la seva vida (la mare sempre ha estat molt agraïda, encara la trobo pel barri). Els nous animadors que et veien com algú en qui fixar-se i això encara et feia més fort i més responsable.

Les reunions de la Comissió Diocesana i amb la Diòcesi intentant per una banda esdevenir una eina per fer créixer el MIJAC a Barcelona i per una altra a fer arribar la senzillesa de la fe que experimenten els nens als barris. Tot això ha estat el MIJAC per a mi. Ara visc el MIJAC d’una altra manera; a través dels meus fills: el Joel i l’Abril. Ells s’ho passen molt bé i jo estic encantat que puguin gaudir d’aquest regal de Déu que és el MIJAC. Ells em retornen al

[Aquest testimoni s’hauria hagut de publicar al Fem Camí 105 però, per motius de temps, no va arribar. El publiquem ara, per completar la primera versió] NOM: José Luis Navarro ANYS: 45 VIU A: Badalona ES DEDICA A: La prevenció de riscos laborals i Medi ambient LA SEVA AFICIÓ: Running, BTT i trekking ES DEFINEIX COM: Persona reflexiva (a vegades massa i tot), honesta i molt tossut.

La veritat és que ara no recordo quants anys he passat al MIJAC; pot ser entre 10 i 15, però sí que recordo la intensitat de tot el que he viscut i les persones, nens, joves i adults que han estat referents a la meva trajectòria per ser persona.

Vaig començar a iniciar-me com a animador per casualitat i pot ser portat pel fet que alguns dels meus amics ho feien. Al poc temps estava “enganxat”. Havia tastat una manera de viure i entendre la vida que m’acompanyarà per sempre més. Crec que van ser un parell d’anys d’animador en un grup molt nombrós i actiu abans de ser militant del MIJAC (encara avui, només dirho, sento un buit a l’estómac per la responsabilitat que suposa). Llavors vaig agafar la responsabilitat de revista. Van passar 25

Testimonis Moviment i més quan després d’alguna sortida amb altres centres em diuen: “records de la Maria José de La Pau”.

Actualment em fa patir veure un món cada cop més individualista i deshumanitzat on sembla que no donem cabuda a Déu. Mai hagués pensat que amb una situació de precarietat extrema com l’actual com a societat, no ens mobilitzem per lluitar per la pèrdua constant de drets. Encara em sorprèn més que l’Església que estimo tant s’ho estigui empassant sense fer ni un sol crit demanant justícia pels que no tenen feina ni prestació, per les retallades en la sanitat i l’educació que incrementarà les desigualtats a mig termini, per les persones que fan fora dels seus habitatges, pels nens que passen gana.

El MIJAC és una eina imprescindible en aquesta realitat perquè dóna veu als que no en tenen, perquè escolta els més petits que són els que més pateixen i perquè allà tots són iguals. Els que poden pagar una excursió i els que van amb l’ajut de la resta. Els que són d’un color o d’un altre, els que són del centre o del barri. Aquesta és l’esperança que necessitem per canviar el món i fer-lo més just.

Més difícil que mai però més necessari que mai, el MIJAC és un regal que ha de continuar el seu camí dins l’Església mirant amb esperança i alegria cap al futur.

SOM COM UN SOL COS Aquest curs hem treballat aquest text amb els infants; va ser a la sortida de cap de setmana amb Risitas. Fou un cap de setmana ben especial i profund, finalment...

A l’hora de fer la valoració de trimestre a l’equip d’animadors, doncs, vam pensar que treballar el mateix text ens ajudaria...

I així va ser! La imatge de ser un sol cos, amb cada una de les seves parts; cada una amb la seva funció, però amb la mateixa importància, ens ha ajudat a adonar-nos de l’equip que formem.

La Laia, l’Eliazar i l’Anna tenien la impressió que eren mans i cames (mans per ajudar i cames per jugar), i que la Rita, el Ramon i jo érem el cap. Potser sí que, en aquests moments, els militants som una mica més el cap; però necessitem que els iniciands siguin alguna cosa més que mans i cames... Ens vam adonar junts que, si tots no fossim el cor, no seríem un equip; no seríem MIJAC.

José Luis Navarro MIJAC Llefià

26

Testimonis PRIMER ANY DE RESPONSABLE!

Com a responsable de centre, tinc la sort de comptar amb un equip que s’estima el MIJAC, uns quants que l’hem adoptat com a estil de vida, i uns quants que l’estan coneixent i l’estan començant a viure.

Tots i totes els que formem el cos del MIJAC, en som parts importantíssimes: sense els infants, el Moviment no tindria sentit; sense els animadors, el Moviment no podria existir; sense responsables, iniciadors, consiliaris,... el Moviment no es podria coordinar; sense l’organització diocesana i catalanobalear, no seríem Moviment.

Si ens imaginem aquest cos que és el MIJAC, ens serà fàcil de comprendre que totes les parts són necessàries, cadascuna en la seva funció; que el temps dedicat i les energies invertides són necessàries; que tot plegat no deixa de ser el sistema circulatori que fa funcionar el cos. El sistema circulatori, però, no té sentit si no hi ha un cor que bategui; aquest cor és el primer que hem d’esdevenir tots; aquest cor que és l’essència del MIJAC (els infants, la fe, el món nou,...).

Siguem parts d’un sol cos, mogut per un sol cor!!

Asela Viñas MIJAC Sant Medir

Hola a tots! Sóc en Carlos de Bon Pastor, i durant aquest any he estat el responsable del meu centre. La meva relació amb el MIJAC Bon Pastor és llarga, ja que he sigut nen i ara animador. És a dir, sóc un animador de la “cantera”.

L’any passat quan vam acabar el curs, se’m va proposar un nou repte, prendre la responsabilitat de centre del meu MIJAC. Em costava fer-me la idea de ser el responsable. La valoració general de l’any passat no va ser gaire bona. Es va obrir una escola de bàsquet al barri on es feien partits els dissabtes pel matí i vam perdre molts nens. Però això només venia a sumar-se a un problema que ja portàvem des de fa uns anys enrere. El nostre centre, no oferia cap novetat respecte a altres anys.

Aquests conflictes, la por a fer la meva responsabilitat malament, la por a no recuperar la il·lusió pel MIJAC que havia anat perdent durant el curs, em tirava cap enrere a l’hora de decidir-me per acceptar aquesta responsabilitat.

Ara, amb el curs ja acabat al nostre MIJAC (encara falten les colònies!!), vam fer una valoració realment diferent a la de l’any passat. La valoració va ser molt positiva, tot l’equip estàvem contents, i tots teníem ganes de començar un nou curs.

El nostre any ha estat molt bo, es van incorporar quatre nous “fixatges” joves. Actualment formem un equip dels que portem més temps amb les quatre animadores noves. Experiència + Ganes + Il·lusió pel MIJAC formen un sentiment de compromís ideal per a que el nostre equip d’animadors funcioni.

27

Testimonis DISC... He pogut implicar-me moltíssim més al Moviment, aprofundir en les conviccions, ser conscient que quan es parla del MIJAC no és només un lloc per jugar els dissabtes, sinó que és un moviment, és moltes persones treballant per fer-ho, és molta il·lusió en el camí que fan els nens, els animadors, és l’organització, és fer una TDI i donar-te compte que som molts: són molts somriures, molts jocs, molts animadors...

Ser responsable m’ha fet sentir que el MIJAC és part de la meva vida. Veure com arriben nens al meu centre els dissabtes i volen ser-hi, et fa sentir molta il·lusió i sense dubte, és un sentiment que no canviaria per cap altre.

Carlos Cevallos MIJAC Bon Pastor

Estic molt content, ja que crec que aquest any ens hem superat com a equip, vam plantejar noves activitats, cada dissabte treballàvem molt les dinàmiques a fer, i això es nota ja que els nens venen al MIJAC, i senten el MIJAC com seu.

Els conflictes els vam eliminar, he intentat fer la meva responsabilitat el millor possible, vaig perdre la por, tinc moltíssimes ganes i il·lusió de continuar treballant dins de l’equip de Bon Pastor. Gràcies al meu equip, que m’ha acompanyat durant el curs en la meva responsabilitat, he pogut fer-ho, eliminar les pors, i superar molts obstacles que he tingut personalment al llarg del curs.

A més, gràcies a ser responsable de centre, he pogut conèixer més el món del MIJAC: la realitat a altres centres, el funcionament del MIJAC a nivell intern, els altres responsables de centre, altres nens, Equip

28

Activitats d’estiu ACTIVITATS D’ESTIU PROGRAMADES PELS NOSTRES CENTRES Us passem les activitats programades pels centres del MIJAC de la Diòcesi, amb la intenció de donar-les a conèixer i per constatar tota la vida que s’hi dóna als nostres grups i en la que els infants són els autèntics protagonistes. Des d’aquí volem desitjar que ens vagi tot molt bé i que no ens hi surti cap entrebanc. Visca!

MIJAC BELLAVISTA: - Tipus d'activitat programada: colònies d’estiu.

- Qui l'organitza: MIJAC de Bellavista.

- Dates de realització de l'activitat: del 26 al 28 de juny de 2014.

- Lloc de l'activitat: casa Mogent-Xalet de Llinars del Vallès.

- A qui va adreçada: només serà pels infants del centre.

MIJAC ESQUIROLS i DRAC MÀGIC: - Tipus d'activitat programada: colònies d'estiu.

- Qui l'organitza: MIJAC d’Esquirols i de Drac Màgic.

- Dates de realització de l'activitat: 27 al 29 de juny.

- Lloc de l'activitat: casa de colònies Mogent (Llinars del Vallès).

- A qui va adreçada: als infants dels dos centres.

MIJAC BUFALÀ, MOLLET i MORERA: - Tipus d'activitat programada: colònies d'estiu.

- Qui l'organitza: MIJAC de Bufalà, Mollet i Morera.

- Dates de realització de l'activitat: del 19 al 23 de juliol de 2014.

- Lloc de l'activitat: en recerca de casa.

- A qui va adreçada: als infants dels tres centres entre els 6 i 14 anys.

MIJAC LLEFIÀ: - Tipus d'activitat programada: casal d’estiu i campaments.

- Qui l'organitza MIJAC de Llefià.

- Dates de realització: casal del 30 juny al 9 juliol. Campaments del 10 al 13 de juliol.

- Lloc de l'activitat: Badalona, Barcelona i Planoles.

- A qui va adreçada: als infants del centre i del barri entre 6 i 14 anys.

MIJAC LA PAU: - Tipus d'activitat programada: - Qui l'organitza: MIJAC de La Pau. - Dates de realització: - Lloc de l'activitat: - A qui va adreçada: 29

Activitats d’estiu RECOMANACIONS D’ESTIU

MIJAC ROQUETES i TORREBARÓ: - Tipus d'activitat programada: Sortida de colònies del mijac.

- Qui l'organitza: MIJAC de Roquetes i de Torrebaró.

- Dates de realització de l'activitat: del dia 5 al 9 de juliol.

- Lloc de l'activitat: ALBERG ELS CAUS (Mura).

- A qui va adreçada: als nens del moviment com als nens del barri de 7 a 14 anys.

Et recomanem que et tornis a llegir (o llegeixis per primera vegada) el Fem Camí 105, el monogràfic de vivències de 17 animadors/es que han passat pel MIJAC o encara hi són. Val la pena deixar-se omplir per tota l'experiència, amor, il·lusió i dedicació que hi guarda.

MIJAC SANT ANDREU i BON PASTOR: - Tipus d'activitat programada: colònies d'estiu.

- Qui l'organitza: MIJAC de Sant Andreu i de Bon Pastor.

- Dates de realització de l'activitat: del 14 al 20 de juliol.

- Lloc de l'activitat: casa de colònies Tramuntana (Vilamaniscle).

- A qui va adreçada: als infants dels dos centres (de 7 a 14 anys).

Si et fa mandra llegir, també pots gaudir d’un testimoniatge semblant veient el vídeo que amaga el QR...

MIJAC SANT MEDIR: - Tipus d'activitat programada: colònies d'estiu.

- Qui l'organitza: MIJAC de Sant Medir.

- Dates de realització de l'activitat: de l’11 AL 14 de juliol.

- Lloc de l'activitat: casa de colònies: - A qui va adreçada: als infants del centre.

I, sobretot, no t’ho perdis: el 5 de juliol a Morera, celebració del 25è aniversari!

MIJAC TRINITAT VELLA: - Tipus d'activitat programada: colònies d’estiu.

- Qui l'organitza: MIJAC de Trinitat Vella.

- Dates de realització de l'activitat: 19 /7/14 -26/7/14.

- Lloc de l'activitat: - A qui va adreçada: als infants del centre.

30

Secció del consi PENTECOSTA: DIA DE L'ACCIÓ CATÒLICA. DIA DEL MIJAC El cap de setmana del 7 i 8 de juny pot haver quedat amagat: pel pont, pel final de curs, per la preparació de casals i colònies, pels exàmens... Però és un dia important perquè celebrem la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols, el do de Déu a la seva Església manifestat en multitud de carismes diversos, el dia de l'Acció Catòlica, i per tant, el dia del Mijac.

Pentecosta és l'acompliment de la promesa de Jesús: "Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món" (Mt 20,28). Per tant, a través del seu Esperit, ens acompanya sempre. Alhora ens convida a nosaltres a transmetre i a comunicar allò que d'ell rebem.

I què rebem gràcies a a l'Esperit? A vegades parlem d'aquest Esperit com d'un vent que bufa, o com unes llengües de foc que es posen sobre el cap. És significatiu. La presència del Senyor en les nostres vides és la brisa que suavitza la calor, ara que

s'apropa l'estiu; i el foc que ens il·lumina i escalfa, en les llargues nits d'hivern. Segons el que necessitem! I no només un cap de setmana. Ni tan sols durant els cinquanta dies de Pasqua. Sempre! Cada dia es vol fer present per donar-nos els ànims i l'empenta que necessitem per superar els reptes.

Així que aquest dia, a les portes de l'estiu, ens fa adonar que, de la mateixa manera que Jesús ens fa costat sempre, la nostra militància cristiana i al Mijac no s'acaba com el curs escolar.

Que sapiguem estar atents també en aquest temps a la realitat de les persones que ens envolten, especialment dels infants, per tal de transmetre, segons necessitin, l'escalf de l'amor de Déu i la refrescant Bona Notícia de l'Evangeli que fa noves totes les coses!

Que tingueu tots un bon final de curs i molt bon estiu!

Miquel Àlvarez Consiliari Diocesà

31

Sabies què? 

Si el curs passat va ser l'any dels naixements al MIJAC i el del trasllat de la seu, aquest any ha estat el de les mudances: l'Hèctor... el Joan Manel i la Sonia... l'Oriol i la Yolanda... tots ens han dit que l'alegria del canvi va acompanyada del "problemon" de fer i desfer les capses i anar-les acumulant a un lloc i a l'altre i no acaben de desaparèixer de la vista... així que ja sabeu... si us heu de traslladar, heu de tenir molta paciència i comprensió envers els objectes "extraviats" o les capses guardades "qui sap on"…



En alguns centres hauran canvis de cara al curs vinent. De moment sabem que en Jaume Fontbona canvia de parròquia: ara passarà a ser rector de la parròquia de Crist Rei (La Sagrera). Li desitgem molt d'èxit pastoral en el nou destí i confiem seguir comptant amb ell al MIJAC. 



De cara al proper curs desitgem tenir una Comissió Diocesana sencera (recordem que aquest any només eren dos i mig). Si reuneixes les condicions i t'ho han proposat o tens disponibilitat d'assumir alguna responsabilitat no tinguis por. L'experiència val la pena!

El MIJAC Morera celebra 25 anys. Felicitats! Ens esperen a tots per celebrarho el proper 5 de juliol de 17 a 19 hores. 

Al maig han batejat al Marc, el fill del Dani i la Mary de Morera.

Moltes felicitats a la família!

32