Fem cami 105 by MIJAC de Barcelona i Terrassa

  La revista dels animadors/es del MIJAC de Barcelona i Terrassa Abril de 2014

Índex

EDITORIAL…………………………………………………………………………….……………………..3 TESTIMONIS: Albert Soler……………………………………………………..…………………………………………..4 Dani Bueno…………………………………………………………………...……………………………..5 Irene Martínez………………………………………………………………………………………...…..8 Jaume Gubert…………………………………………...………………………………………………..9 Joan Ramon Marín………………………………………………………………………...……………10 Elvis Arias (Junior)……………………………….……..……………………………………………..12 Anna Maria Mutgé……………………………..………………………………………………………..13 Laura Guti………………………………………………..………………………………………………….14 Mari Fernández……………………...…………………………………………………………………..16 Marina Delgado…………………………………………...……………………………………………..17 Montse Vela………………………………………………………………………………………………...18 Quim Lahoz………………………………………………………………………………………..……….20 Cristina Gibanel………...……………………………………………………………………………...21 Miguel Mendoza…………………………...…………………………………………………………….24 LA BONA OLOR DEL MIJAC (Jaume Fontbona)..……………………………………….25

Editorial Arriba a les vostres mans un Fem Camí una mica especial. A diferència del que és habitual, aquest cop no hi trobareu un seguit d’articles de la vida del MIJAC de Barcelona i Terrassa. Ni tampoc unes reflexions sobre l’actual situació del Moviment, ni una explicació sobre la Quaresma a la secció del consiliari diocesà. No, res d’això. Aquest cop el Fem Camí és un recull de testimonis. A rel de la trobada de responsables i iniciadors/es a Ocata els passats 15 i 16 de febrer (que a més es va obrir a tota la Comissió Diocesana, l’Equip Disc i l’equip de consiliaris) i en la que vam estar treballant l’actual situació diocesana, vam pensar que podria ser molt interessant, i ric per al debat que s’estava generant, fer aquest Fem Camí monogràfic. De fet, deu ser una bona idea, perquè paral·lelament a nosaltres, la comissió que estava preparant el desenvolupament de la Sessió d’Estudis va pensar una cosa semblant: fer un vídeo amb el testimoni d’alguns dels militants que hi participessin. Com ja sabeu, el vídeo es va gravar els passats 15 i 16 de març a Llinars, i el vam poder veure al final de l’Eucaristia. Bé, doncs, sumat a aquest material audiovisual, i a tot el treball que van fer els militants sobre l’essència del MIJAC, us presentem ara aquests testimonis. Són tots animadors i animadores que formen part o han format part del MIJAC. I tots repeteixen, d’una o altra manera, que la bona olor del MIJAC se’ls ha amarat a la pell. Que el MIJAC ja forma part d’elles i ells, que els ha canviat la vida. Tota la reflexió que estem fent sobre l’estructura que necessitem per organitzar la comunitat que formem, amb l’objectiu de dur a terme la nostra missió (que la paraula de Jesús arribi als infants dels nostres barris), ens porta de nou a recordar que el MIJAC és un estil de vida, una opció vital i militant, com la d’aquell home que va trobar un tresor amagat en un camp i va vendre tot el que tenia per comprar aquell camp. Tant de bo aquest Fem Camí ens ajudi a tenir-ho ben present. Aprofitem per agrair a totes les persones que heu escrit la vostra col·laboració. Donar testimoni del que un ha viscut és sempre una manera de despullar-se davant de molta gent, agraïm que us hi hagueu llançat. I agraïm també la síntesi final que ens ha escrit el Jaume Fontbona després de la lectura dels testimonis. Gràcies per la teva velocitat. Una abraçada a totes i tots!

24 de març de 2014 Comissió del Fem Camí

Testimonis NOM: Albert Soler Molist ANYS: 30 VIU A: Vic ES DEDICA A: Arquitecte Tècnic i Regidor LA SEVA AFICIÓ ÉS: Bàsquet ES DEFINEIX COM: Compromès, insegur i llunàtic

Quins anys hi has estat al MIJAC?

Què destacaries del teu pas pel MIJAC?

Sóc al MIJAC des de 1992 a 1998 com a infant i des de 2002 a 2011 com a animador, i des de 2011 a l'actualitat com a suport.

Com la comunitat i el compromís en la fe pot canviar el punt de vista de les persones. De què guardes millor record?

Quina responsabilitat hi has tingut? De les jornades de formació de la zona de Vic on vaig descobrir que creure és possible.

Com a infant cap. Com a animador he tingut les responsabilitats de responsable de centre, coordinador, responsable diocesà, iniciador-formador diocesà i ara president.

Què li demanaries al MIJAC? Que no es rendeixi, que conegui a fons i que actuï en el possible.

Quines experiències hi has viscut? Convivència de cada dissabte amb els infants i adolescents amb l'objectiu de fer un món millor, trobades i sortides d'animadors de centre fent pinya, trobades i sortides amb la Diòcesi coneixent la fe o coneixent les meves limitacions tot

Com t'imagines el MIJAC del futur? Jove i modern, de moda!

Testimonis NOM: Dani Bueno

fer vivac, dormir en una tenda de campanya, emocionar-nos a les pregàries, cantar cançons d’un cançoner que era un tresor quan arribàvem a casa, fer cabanyes, jugar a la piscina... i sentir que quan ens reuníem tots, sempre érem tots més u. Potser no valoro que tot això ho preparàvem nosaltres, que fèiem reunions per decidir-ho tot, disfresses, jocs, tallers o com fèiem una pel·li... però és que el MIJAC per mi era això, no puc comparar amb un esplai, un cau o els escoltes... no vaig viure cap cosa més que el MIJAC. Quan va arribar el moment de deixar-ho, vàrem fer un grup de confirmació amb el Manolo Juárez i, agermanats amb Llefià, l’estil MIJAC continuava. No ho era, però estava present a tot el que fèiem. I com a compromís de la meva confirmació cristiana opto per retornar una mica del que vaig rebre sent animador a Pomar. Van ser anys borrosos per mi, feia d’animador aprenent dissabte a dissabte, reunió a reunió, amb les sortides d’iniciació (molt tallat al principi)... Coincideix que començo 3r de BUP, amb les responsabilitats que comportava... Són tres anys que recordo amb molt d’esforç per poder estar a l’alçada, per trencar les meves pors, inseguretats, vergonyes... que crec que es van superar sortint a la rua del carnestoltes de Pomar disfressats literalment de bosses d’escombraries. I just en el moment que passo a militant, el centre de Pomar tanca per causes que ara no explicaré i vaig a parar al MIJAC de Morera, on passo els últims 14 anys i

ANYS: 35 VIU A: Morera (Badalona) ES DEDICA A: Tècnic Informàtic LA SEVA AFICIÓ ÉS: Bici/Fotografia ES DEFINEIX COM: Perfeccionista Una pregunta molt difícil aquesta de què és el MIJAC per mi... és com si et preguntessin quin percentatge del teu pare o de la teva mare tens en el teu dia a dia. Quina part del teu caràcter és fruit de la genètica i quina és per l’educació, les relacions socials o les situacions viscudes? Per mi, el MIJAC és part de la meva educació, vaig formar-ne part quan era nen al MIJAC de Pomar del 90 al 94. Animadors com la Mari Fernández, la meva germana Rocío o el Kike Roig, em van educar ens els valors del MIJAC, em van injectar en vena una manera d’entendre el Moviment, les relacions i Jesús. Potser he idealitzat aquests anys, però la experiència va ser molt gran. Recordo que m’omplia d’orgull explicar a classe que formava part d’un Moviment present a tota Catalunya i les Balears, que fèiem una festa a l’any on ens reuníem 500 nens (aquest número era moooolt gran per mi). Que anava a Barcelona! En autobús! Un diumenge! A reunir-me amb més nens de TOTA Barcelona! Per preparar una revista súperxula que es deia Notícies Peludes. Que a l’estiu marxava de casa 15 dies de colònies, on vivia coses que mai havia 5

Testimonis Durant aquests anys el MIJAC traspassa d’influenciar-me els caps de setmana i a les reunions, a condicionar el ritme de viure la setmana, la feina, les amistats, les vacances... Al principi els amics qüestionaven i posaven en dubte la meva opció, després van integrat fins i tot en la seva agenda que els dissabtes ja estaven reservats. Crec que, per la meva educació, vaig renunciar a una feina on em demanaven fer coses de les que Jesús no estava massa orgullós... pràcticament enganyar els clients pel benefici econòmic de l’empresa. La celebració de matrimoni amb la Mary va ser mijaquera, el bateig del Pau va tenir molt de MIJAC, l’educació que estem donant als nostres fills no canvia molt de la que podíem exercir sent animadors. Com animador he tingut l’oportunitat d’acompanyar desenes d’infants en el seu procés de militància, molts han passat per la meva vida i, ho sento, però no recordo els seus noms, però d’altres han passat deixant una forta petjada. Recordo amb orgull quan part del grup de grans que es va acomiadar anys enrere, va entrar a formar part de l’equip d’animadors, en especial del Chechu, que el vaig tenir des dels 8 anys a Pomar i va ser dels que van creuar el pont i van anar a fer MIJAC a Morera. Em considero un animador estricte amb les normes i el comportament, però proper i amb ganes de conèixer els infants, divertit i una mica pallasso quan tocava, i dels primers a posar-me a jugar al joc que sigui. Crec que l’actitud de l’animador amb els infants s’ha de cuidar molt, hem d’oblidar els nostres problemes, mal de caps i paranoies les dues hores que estem

però hem de recordar que aquest protagonisme s’ha d’ajudar i potenciar... i som nosaltres, els animador, els que ho hem de fer, perquè va molt lligat a l’amic i testimoni. Amb el nostre testimoni som models perquè puguin ser protagonistes de la seva vida. Un animador que és espectador del dissabte i no s’implica no està sent testimoni. El que més m’agrada del MIJAC és la confiança que dóna als infants (tornem al protagonisme), ells són els reis al MIJAC i nosaltres els seus consellers. Això ho vaig aprendre molt bé els tres anys que vaig estar a Comissió Diocesana com a responsable. Jo, persona racional, previsora i quadrada com la que més, vaig participar en l’organització de la TDI més especial que he viscut mai, la que es va fer l’any 2008 a la Conreria. Els infants volien fer una acció comuna relacionada amb la natura, i què millor que anar d’excursió a la muntanya a regar arbres i netejar de males herbes dels camins... La preparació va ser una bogeria: quadrar horaris, autocars que podien transportar de manera eficient diferents centres, alternatives si plovia, càlculs de temps per pujar caminant des de Can Ruti... i això sumat a les pors de la Comi (o meves, no ho recordo): que els infants arribin cansats per participar a la resta de la TDI, que els centres ens posin pegues a l’organització, que no fóssim a l’alçada del que els coordinadors ens havien demanat... I tot això es va esvair en dos moments: el primer, en una reunió extraordinària de responsables on vam exposar tots els nostres dubtes i la reacció em va deixar al·lucinat... “tranquils, que tot sortirà 6

Testimonis aquella reunió. Y el segon moment va ser a la TDI en si. Des del minut 0, infants molt animats, animadors apostant 100% per la història i un sol que ens va acompanyar tota la jornada. Amb tot això, vull dir que els infants decideixen i nosaltres acompanyem i fem possible que ells puguin realitzar allò que s’han proposat. Dels anys de responsabilitat diocesana, destaco la qualitat humana de l’equip que vaig gaudir, tots enamorats del MIJAC, implicats al màxim en complir la tasca que ens havia encomanat l’assemblea. Recordo la sensació de coordinació màxima, de sentir que tots remàvem en la mateixa direcció... I, com no, les rialles que van ser part del nostre lema: “Ride et labora”. D’aquells anys destacaria moltes més coses: els consells CB, unes colònies amb el MIJAC de Lleida, la Mijacada de Vic, els recessos de la Comi, les sortides amb respons i iniciadors (amb coses que no explicaré aquí), les coordinadores i assemblees d’infants, tant diocesanes com CB...

Uf, molta cosa, oi? I tot molt bonic... doncs no, també he passat mals moments al MIJAC, situacions de les que, com tot a la vida, et pots penedir, i moltes d’altres en les que tornaria a actuar igual, malgrat els resultats... Fent la vista enrere, dono moltes gràcies per poder haver tingut l’oportunitat de viure tot això. I per acabar, vull respondre dos preguntes que em feien per preparar aquest escrit: què li demano al MIJAC? I: com veig el MIJAC del futur? Dues coses: la primera, que no canviï l’essència del MIJAC, la base, les conviccions... però sent conscients que cada cop som i serem menys, d’això hem de ser conscients i assumir-ho. La segona, fer servir les xarxes socials i integrar-les al dia a dia dels centres. Potser pot semblar innecessari, però l’evolució i la influència d’aquestes cada cop serà major, vulguem o no, i les hem d’aprofitar. Això implica educar tant a infants com a animadors en les virtuts i els perills d’internet. Si has arribat fins aquí, t’ho agraeixo. Potser no he explicat que és el MIJAC per mi, no ho puc definir amb paraules, no crec que hi hagi una única definició... però he explicat què ha suposat per mi el MIJAC a la meva vida, t’animo a fer-li un lloc en la teva.

Testimonis NOM: Irene Martínez Chito

setmana. Conèixer la dinàmica del MIJAC, veure com els infants preparen, decideixen, es coordinen (prèviament al centre), seguidament executen allò que havien planificat, a la perfecció! I finalment, valoren com ha anat el cap de setmana, analitzant-ho al detall. Del meu pas destaco les meves ganes i motivació per anar a les reunions de cada dimecres per tal de valorar i planificar els dissabtes, a més de ser una estona de trobada de germanor entre tots. I la il·lusió en anar cada dissabte i compartir aquell matí amb els infants que mica en mica s’han obert i estimen el MIJAC. El record que m’emporto del MIJAC és el protagonisme que els infants tenen i el creure en ells mateixos. El treball de campanya que duen a terme, mirant, pensant i actuant. El fet que ells siguin testimonis d’accions que ells volen i que poden arribar aconseguir. Finalment, pensant en el centre de Sant Andreu, m’imagino a molts infants com animadors, sent testimonis del MIJAC. M’imagino un MIJAC que lluita perquè els infants tinguin aquesta veu i protagonisme que tenen al MIJAC i que això els ajudi a traspassar-ho al seu dia a dia.

ANYS: 22 anys VIU A: Sant Andreu (Barcelona) ES DEDICA A: L’ensenyament LA SEVA AFICIÓ ÉS: Compartir bons moments amb la família i amics. ES DEFINEIX COM: Una persona riallera i moooolt motivada. Sóc la Irene del MIJAC de Sant Andreu i aquest és el meu tercer any al centre i que formo part del MIJAC. Les responsabilitats que he assolit al llarg d’aquest tres anys han estat la d’acompanyar, juntament amb una altra animadora del centre (Laura D.) un grup d’infants, i la de responsable de la coordinadora de revista del centre. Per una banda, afortunadament, la Laura i jo hem pogut créixer durant aquests tres anys amb el mateix grup, amb els mateixos infants. Ho valoro com a positiu, ja que fa que ens coneguem molt més mútuament i que existeixi un bon vincle de confiança entre nosaltres. D’altre banda, pel que fa a la responsabilitat de la revista, és un moment de trobada amb els diferents infants, responsables de revista de cadascun dels grups. És interessant veure com ells comparteixen les aportacions (que han fet prèviament al grup), o bé es posen a proposar idees i a treballar sobre el que l’Equip Disc ens demana. Al llarg d’aquests tres anys he viscut moltes experiències amb els infants dissabte rere dissabte. Però com a experiència destaco les meves primeres 8

Testimonis NOM: Jaume Gubert Mateu

recorria les seves vides, a partir sempre de coses molt petites. El MIJAC em va donar molt, potser molt més del que hi vaig aportar. Em va donar una manera de mirar la vida, una manera d’entendre les meves filles, una manera d’entendre i d’actuar amb els meus alumnes. Va ser un tresor.

ANYS: 55 VIU A: L’Hospitalet de Llobregat ES DEDICA A: Ensenyament LA SEVA AFICIÓ: Lectura, caminar, bicicleta ES DEFINEIX COM: Algú que ha tingut la sort de conèixer el MIJAC

De què guardes millor record? En general de tot.

Quins anys hi has estat al MIJAC? Què li demanaries al MIJAC? 10 anys, entre el 1986 i el 1996. Que mantingui el seu testimoni d’una manera d’entendre els nens i nenes com a protagonistes de les seves vides, acció i fe.

Quina responsabilitat hi has tingut? Consiliari i animador.

Com t'imagines el MIJAC del futur? Quines experiències hi has viscut? Portant la Bona Nova a infants amb l’estil de les Conviccions del MIJAC i als joves que els acompanyen. No és una qüestió de quantitat o de número, crec que és fer aquest regal del MIJAC a qui se li pugui oferir. Fer entendre que l’evangelització es produeix entre infants.

Com a experiències importants podria destacar el fet de veure com els infants es posaven en acció, i que arribava a ser transformadora de la seva realitat. Vaig tenir la sort de poder acompanyar aquests processos directament, i posteriorment, anys més tard, poder-ho constatar en les meves pròpies filles quan van estar al MIJAC com a nenes, de manera que podia entendre el que estaven fent al MIJAC. Què destacaries del teu pas pel MIJAC? Que em va ensenyar a llegir entre línies, és a dir, a rellegir els fets i la realitat dels infants i dels animadors en una clau d’esperança i d’acció, descobrint com Déu 9

Testimonis NOM: Joan Ramon Marín Torner ANYS: 53 VIU A: Sant Boi de Llobregat ES DEDICA A: Classes de Teologia - Bíblia LA SEVA AFICIÓ ÉS: Caminar ES DEFINEIX COM: No sé, “raro”?

Bon dia! He estat al MIJAC en dues etapes. La primera quan vaig arribar a Santa Coloma de Gramanet l’any 1990. Al centre de Santa Coloma hi vaig estar 10 anys. En aquest temps vaig ser consiliari del centre i consiliari diocesà de Barcelona. A la Comi Diocesana vaig aprendre un munt de coses de la dinàmica mijaquera en una dimensió nova més enllà del centre. Vaig coincidir amb un equip collonut. Eren molt impressionants les visites que fèiem als centres: passar la tarda amb els infants, després poder valorar amb els/les animadors/es. D’aquesta etapa recordo dos fets que m’han marcat força. Un va ser després 10

d’una assemblea d’infants i de decidir la campanya. Ja no recordo el lema, però anava d’estar al costat dels infants que coneixíem més arraconats. La qüestió és que al bisbat, el bisbe va proposar un Pla Pastoral i un punt era exactament això: atenció a les persones més desfavorides. Com que coincidíem (MIJAC i Bisbat) vam fer una carta al bisbe per explicar-li: el MIJAC, amb la seva campanya estava duent a terme el Pla Pastoral. I li explicàvem al bisbe el fons de la campanya. Potser va ser una carta una mica passada de rosca perquè subratllàvem que el MIJAC era molt més profund en els plantejaments que el Pla Pastoral. El MIJAC partia i buscava el testimoni militant d’apropament. El Pla Pastoral es basava massa en el “paternalisme”. Mai no ens van contestar aquella carta! Amb aquest fet vull subratllar la profunditat dels plantejaments mijaquers. I és llàstima que no s’aprofitin suficientment. Potser és una mica de “xuleria”... L’altre fet és que el bisbe Joan Carrera va venir un dia a visitar-nos al centre de Santa Coloma. Va passar tota la tarda amb nosaltres. Va estar tota l’estona amb els nens des de que va començar el MIJAC fins que es va acabar. Després va venir amb els animadors al bar a fer una cervesa. El bisbe Joan Carrera va comentar que havia constatat amb els seus propis ulls que el MIJAC arribava a una colla d’infants que no s’hi arribava per altres grups de la parròquia. Per tant, aquí hi ha el secret: contacte directe! I arribar als infants que s’ha d’arribar! Passat tot aquest temps, vaig canviar de parròquia i vaig anar a parar a un lloc on no hi havia MIJAC i on era molt complicat

Testimonis fer-ne. Durant un temps vaig estar apartat del MIJAC fins que se’m va demanar d’ajudar com a consi catalanobalear (del 2005 al 2008 si no m’equivoco). L’experiència va ser genial. Una altra dimensió del Moviment. Se’m va fer estranya, de totes maneres perquè jo no estava en cap centre! Em faltava el contacte directe amb els infants i amb uns animadors concrets amb qui poder compartir setmana rere setmana. També vull remarcar d’aquesta segona etapa dos fets. Vam gastar molts esforços amb els MIJACs de Girona. Va ser una feinada. Personalment em va enriquir moltíssim perquè era un treball regular (un cop al mes). Vam estar a punt de recuperar l’estructura diocesana. Ja havíem organitzat una trobada de Nadal de tres centres que existien en aquell moment. Al final no va resultar. Frustració? No ho sé. En part sí, però la feina feta era la que tocava i ho vam fer el millor possible. Per altra banda, recordo les assemblees d’infants catalano-balears. Més que res per la implicació que em corresponia. Aquí és on s’experimenta perfectament el protagonisme dels infants. La capacitat de pensar en tots els infants del seu entorn, de saber veure la seva realitat (amb fets i experiències ben concretes, és a dir, amb encarnació), de jutjar aquesta realitat amb bon criteri (experiencial i evangèlic), d’assumir els reptes i, diria amb totes les lletres, posar-se com un bon “apòstol” a transformar persones i realitats socials. Evidentment, d’aquest temps m’ha quedat la cara de “Profeta Jonàs” gràcies al còmic del Natxy. Més enllà de l’anècdota, queda clar que el MIJAC té molt de profètic en el nostre món. I ho haurà de continuar tenint.

Acabo amb uns quants comentaris: • No he posat cap nom ni d’infants ni d’animadors/es (ni del centre, ni de la Comi Diocesana, ni de l’Equip Permanent) per no liar-me i no descuidar-me a ningú. • El treball conjunt al CCME (amb la JOC, el MUEC i la JARC) hauria de continuar amb la profunditat que l’ha caracteritzat més o menys sempre. Especialment és interessant aquest treball de cara als delegats de Joventut de les diverses diòcesis (alguns estan o estaven força despistats) a través del SIJ. El MIJAC i els altres Moviments d’Acció Catòlica Especialitzada són poc valorats, poc escoltats, poc... • Voldria animar a participar dels exercicis espirituals que cada any organitza la JOC. Alguns animadors/ es hi heu participat. Sempre tots heu comentat que altres animadors/es ho haurien d’aprofitar. Pregunteu, pregunteu com es fa per “apuntars’hi”...

Testimonis NOM: Elvis Arias Falconi (Junior) VIU A: Bon Pastor (Barcelona) ES DEDICA A: Estudiante universitario LA SEVA AFICIÓ ÉS: La tecnología ES DEFINEIX COM: Paciente

El MIJAC para mí es más que un simple movimiento, es un lugar donde los niños van a divertirse y aprender lo que no pueden hacer en el cole al existir un horario preestablecido. En el MIJAC dejan salir su imaginación. Haré 7 años en el MIJAC Bon Pastor, de los cuales 4 serán como militante. He sido responsable de centro 3 años, una tarea que me ha marcado porque he podido conocer la labor de otros centros del MIJAC, sus animadores y su manera de trabajar. Sorprendía el ingenio que tienen otros centros para preparar los sábados haciendo reuniones cada quince días o el mismo día que hacen MIJAC, esto demuestra la implicación total que tienen para con sus centros y sus niños. También he sido responsable de colonias, más allá de la preparación que puede haber con el equipo de animadores (Bon Pastor–Sant Andreu) hay cosas de las que ocuparse como preparar el dossier, reuniones extras, contrataciones de servicios, que al final te ayudan a entender mucho más el sentido de las colonias y el resultado se ve reflejado el último día, cuando los niños no quien irse a sus casas. Actualmente soy el responsable de economía de mi centro. La experiencia que me ha marcado dentro

del MIJAC ha sido el incendio en las colonias de L’Agullana, el hecho de enfrentarte a algo que no está en tus manos solucionar. Demostró la unión de los dos centros (Bon Pastor y Sant Andreu) ante lo que estaba ocurriendo, sobretodo intentando que los chavales no se dieran cuentan de lo que estaba y lo que pudiera pasar. Al llegar a Barcelona, prácticamente dos meses después, me había unido al MIJAC, sin saber que marcaría mi vida aquí en Barcelona y que ha sido un apoyo tanto emocional como intelectual, del no saber nada a saber algo. Me alienta a seguir aprendiendo y humildemente enseñando a los nuevos animadores y nuevos chavales lo que significa el MIJAC Bon Pastor para todos los que llevamos años siendo parte de él. El mayor recuerdo que guardo dentro el MIJAC es el primer grupo que he tenido cuando empecé en el MIJAC (12+1/RIM), y así mismo pude despedir. A los chavales hay que escucharlos, aprendes tanto de 12

Testimonis ellos, puedes adaptarte a su manera de pensar y adaptar las actividades para ellos. Al Sr. MIJAC (como le llamo siempre) no podría pedirle más, ¡ya hace tanto por los centros! A quien pediría sería a todos los militantes, que el MIJAC siga existiendo y que todo lo aprendido sea compartido con los que vienen. Y con los que se van, estar agradecidos por haber pertenecido a un gran equipo. Nunca he vacilado al decir que en un futuro me gustaría participar en la estructura del MIJAC con una responsabilidad que pueda ayudar a todos los centros. Siempre he dicho: “Si algo tiene que ser….al final será”. Detenerme un momento para agradecer al gran equipo que conforma el MIJAC Bon Pastor: Pedro, Natxy, Carlos, Paco, Ana, Karen, Tania, Marina. Que duremos mucho porque tenemos mucho más que ofrecer.

NOM: Anna Maria Mutgé ANYS: 63 VIU A: Mollet del Vallès El meu nom és Anna Maria Mutgé, he nascut i visc a Mollet del Vallès des de fa seixanta-tres anys. El MIJAC, tot i que fa molts anys que és present a Mollet, sempre m’havia quedat lluny, era al barri de Plana Lledó i no formava una presència viva dins la vida de la parròquia en el centre. Jo havia fet el curset de consiliari i el curs 2006–2007 el MIJAC a Mollet va quedar sense consiliari i el Pepe Baena va fer-me la proposta. Em sorgeixen moltes pors : capacitat, saber fer de consiliari, etc... i amb un discerniment em deixo portar per la crida que Jesús em fa i amb il·lusió accepto. Conèixer les conviccions del MIJAC va ser el que em va fer decidir, en elles hi veia el missatge de Jesús i, per tant, poder transmetre’l als joves, als infants i sobretot als pobres. Formar part del MIJAC m’ha enriquit, he conegut persones i m’ha permès omplir el meu cor de noms. Ja porto set anys al MIJAC i sempre he estat consiliari. M’agradaria que el MIJAC no deixi de mirar el seu entorn, busqui noves formes i, de la mà de Jesús, faci créixer infants i animadors a ser testimonis arrelats en el seu medi .

Testimonis NOM: Laura Guti ANYS: 26 VIU A: Badalona ES DEDICA A: Treballo a una llar i estudio Psicologia LA SEVA AFICIÓ ÉS: Tinc moltes, però no li dedico temps a cap ES DEFINEIX COM: Reshulona He estat animadora del MIJAC em sembla que vuit anys, això dels números no se’m dóna gaire bé. Vaig deixar el MIJAC el curs passat per desavinences amb el meu centre i per la manera de treballar que ens demanaven. Durant els meus anys d’animadora vaig prendre unes quantes responsabilitats al meu centre: material, farmaciola i respon de centre (crec recordar) i també vaig ser coordinadora diocesana d’infants. Guardo molts bons records de totes les responsabilitats que he tingut i també del meu pas pel MIJAC. Amb el meu centre he viscut moltíssimes bones experiències tant amb animadors com amb nens i molt millor amb animadors que abans havien sigut nens. Em quedo amb les tardes de jocs a la parro, moltes histories del Chechu mentre sopàvem a casa, sortides de cap de setmana, colònies, formacions... El MIJAC m’ha ajudat en molts aspectes de la meva vida, m’ha ensenyat a relacionar-me amb la gent, a fer coses de cara al públic, a agafar responsabilitats, a respondre per aquestes responsabilitats, a prendre decisions... i tot envoltada de molt bona gent.

Però ara mateix estic bastant enfadada amb el Moviment perquè crec que no s’ha adaptat als nous temps, ja ho vaig comentar en el meu testimoni de final de responsabilitat. Crec que la manera de funcionar del MIJAC s’ha quedat desfasada i que hauria d’evolucionar per tal d’adaptar-se a les noves necessitats dels animadors. Personalment, me’n vaig anar del meu centre perquè el nivell d’exigència que se’ns demanava als animadors era desmesurada. Crec que no se li pot exigir res a algú que està oferint el seu temps gratuïtament al Moviment. Hi ha diverses coses que s’haurien de replantejar i adaptar a la nova situació social que corre. Crec que no se li dóna prou veu als animadors joves, i que aquests no a g a f e n c a p responsabilitat perquè no se senten a gust ni escoltats. Hi ha una gran diferència entre els animadors més “veterans” i els més joves i això es nota a l’hora de fer les coses. Estic totalment d’acord amb l’experiència i amb la història que porten al darrere, però és una barrera per als animadors més joves, perquè no els deixa equivocar-se, ni fer les coses malament. El poder que té una bona “cagada” és brutal, i els animadors més joves no tenen aquesta opció: “podríem fer aixó...” “això ja es va fer, i va ser...”. Crec que s’ha trobat una fòrmula que funciona i no ens hem mogut d’aquí. Un gran exemple va ser la TDI Musical: tothom tenia por de modificar l’horari de la TDI i fer alguna cosa diferent que no s’havia fet mai. Un altre

Testimonis exemple és la Gran Festa de l’Escuma que mai em van deixar fer: “ja, però després s’ha de netejar, i com s’ho faran els nens per canviar-se? com ho farem per...?”. Sempre posem pegues i no veiem el costat positiu de les noves iniciatives o idees. Crec que s’hauria de donar molta més llibertat als animadors joves i que aquests agafessin les regnes del Moviment. CAL cuidar als més joves que busquen i ofereixen el seu temps mentre estudien i/o tenen treballs a jornada parcial, de cap de setmana, torns rotatius... El fet d’oferir aquest poc temps que tenen, per a mi té moltíssim més valor que no pas que un animador que treballa de dilluns a divendres i té certa estabilitat econòmica trobi un espai per dedicar-lo al MIJAC. Crec que aquest fet no es valora suficient. Parlo sempre des de la meva opinió personal i des de les meves experiències viscudes al centre i Moviment. No se li pot demanar a un animador que no vagi a treballar perquè té una trobada de MIJAC, no se li pot exigir a un jove que no té estabilitat econòmica que es pagui les colònies, no es pot exigir en el MIJAC igual que s’exigeix a la feina. A mi m’encanta el MIJAC i la seva ideologia. I aquesta ideologia que el fa tan especial s’hauria de refrescar i pensar-la de nou basant-nos en l’any 2014. M’imagino un MIJAC fresc, nou, actual i que cuidi dels animadors, perquè crec que el Moviment s’ha centrat molt en els infants i ha deixat de banda als animadors, perquè SÍ, el protagonista és l’infant, però el que duu el funcionament del MIJAC, el que fa que això funcioni és l’ANIMADOR, la persona voluntària que s’ofereix per a fer del nostre món un món nou.

NOM: Maria Fernández ANYS: Just mig segle! 50 VIU A: Llefià (Badalona) ES DEDICA A: La família i al món social LA SEVA AFICIÓ ÉS: Passejar, la muntanya… ES DEFINEIX COM: Mare de família, una persona senzilla i constant... Quins anys ha estat al MIJAC? Al MIJAC he estat 17 anys participant activament, però encara em sento que hi formo part ja que el Manolo hi continua, el nostre fill David està com a nen, a Llefià, i la Irene comença a apropar-se de nou al Moviment, ara mostrant interès en donar un cop de mà. Ells em continuen vinculant al MIJAC. Forma part de la nostra vida. Quines responsabilitats hi has tingut? La principal ha estat portar sempre un grup de nens, també vaig assumir la responsabilitat de centre, de zona (la 5) i sent coordinadora diocesana (responsables de centre i de “los enrollaos”). Vaig començant iniciant un servei amb un grup de nens, al centre i poc a poc em vaig implicar més a nivell de Moviment. Quines experiències hi has viscut? La principal va ser la de descobrir el món i la realitat infantil. Experimentar com a través de l’acompanyament els infants poden fer grup, s’organitzen, proposen, i van fent procés cap a la militància… 15

Testimonis Experiència de creixement personal i de compromís (compaginar estudis, treball, MIJAC, família/amics). El MIJAC va ser una escola de vida. Vaig descobrir, a través dels nens, a un Jesús senzill i proper. Vaig fer experiència de Moviment, d’Església. Vaig viure la diversitat i riquesa que aporta el MIJAC: la petitesa d’un centre com Pomar, l’experiència de la militància i de fer equip a Llefià. Les ganes de treballar de manera seriosa i entregada, a la Comissió Diocesana. El testimoniatge d’altres companys del Moviment.

Mulladar, les de la zona 5)… Molts moments viscuts amb els infants; EdE, jornades de for m ac i ó. . . a mb l’ eq ui p d’animadors (Jordi, Rocío, JoséLuis, Quique, Marigé, MariCarmen, Amelia...); l’acompanyament proper dels consiliaris (José Huerva, Jaume Fontbona, Joan Quadrench, Quique, Joan Ramon, Marisa...); els moments compartits amb els responsables de centre, amb la Comi Diocesana (Mariajo, Manolo) i amb els militants d’altres centres (CheLuis, Pili, Consuelo...). Al MIJAC he fet grans amics! Com t’imagines el MIJAC del futur?

Què destacaries del teu pas pel MIJAC? Segur que vosaltres que esteu actius, sabeu molt més com ha de ser aquest futur. Sigui com sigui no me’l puc imaginar sense: • Que faciliti que els nens es trobin, que facin grup, que proposin, que s’organitzin... • Un jove o un adult que acompanyi, des de la proximitat i la constància. • Que sigui una alternativa al que els infants viuen, ara i aquí. • Que ajudi a fer una experiència i vivència dels valors de l’Evangeli. • Que sigui una escola de vida per als animadors. • Que mantingui viva una memòria històrica i tingui present als que han ajudat a construir el Moviment.

Van ser uns anys de: • Una aposta forta per l’organització d’infants, de posada en marxa de les coordinadores: enrollaos, Notícies Peludes, economia… També a nivell Catalanobalear. • Creixement a nivell de Moviment molts centres demanaven la iniciació al MIJAC- i d’aprofundiment en el Moviment: les Conviccions, la campanya, el quadern de l’animador, la revisió de vida, l’estudi d’evangeli, sessions d’estudis, jornades de formació, el Fem camí, petites publicacions d’animadors a nivell diocesà... De què guardes millor record? Em sembla que tots els records són bons, em vénen al cap jocs, vetllades, excursions de ½ horeta, campanyes, colònies (El

I, per acabar, us vull donar les gràcies per facilitar-me el connectar la meva vivència en el Moviment amb el MIJAC d’avui.

Testimonis NOM: Marina Delgado

Nos unimos más como grupo y veíamos el MIJAC de otra manera. Recuerdo el último día de mis últimas colonias, estábamos todos que no nos creíamos que ya nos fuéramos del MIJAC, estuvimos toda la noche recordando nuestros momentos y lo mucho que el MIJAC ayudó a nuestro grupo. Lo que yo no me imaginaba es que este año empezaría como animadora del MIJAC. Junior me pidió el año pasado a ver si me animaba a unirme, ya que carecían de animadores, pero por falta de tiempo no lo hice. Pero este año me lo volvió a comentar, porque sabía que era un año raro para mí, me sentía muy perdida y no sabía qué camino coger, y me dijo que me animara y dije que ¡encantada! ¡Quién diría que mi animador cuando era niña sería ahora mi compañero! Empecé mis primeros días y me di cuenta de todo el trabajo que hay detrás de cada sábado y ver las sonrisas de los niños al llegar, cuando te dan un abrazo o un dibujo hecho por ellos... me di cuenta que esto es algo me llena muchísimo. Siempre observo a los niños cuando están jugando. Cada uno tiene un diamante dentro de él y me los imaginó en un futuro como animadores, compañeros míos. Me gustaría que estos niños tengan la misma

ANYS: 18 VIU A: Bon Pastor (Barcelona) ES DEDICA A: Estudiant LA SEVA AFICIÓ ÉS: ES DEFINEIX COM: Responsable, compromesa. Empecé a ir al MIJAC cuando sólo tenía 9 años. Hacía un año que existía MIJAC en Bon Pastor y una amiga me dijo: “¡Vente! ¡Está muy guay!” Y yo fui sin dudarlo. Allí recuerdo que estaban todos mis amigos del colegio y era un espacio donde me lo pasaba bien. En mi segundo año decidí coger algunas responsabilidades, primero de revista, luego ecónoma y finalmente enrollada. Todos los años que he estado en el MIJAC como niña fui responsable y los mejores recuerdos que tengo son cuando los domingos tocaba coordinadora. Allí se conocía a mucha gente y yo era una niña muy tímida, me costaba abrirme y el ir a este tipo de encuentros me ayudó mucho. Con el MIJAC he vivido fines de semana, colonias, coordinadoras, asambleas, una TDI y una asamblea catalanobalear. Tengo muy buen recuerdo de todos mis años en el MIJAC. Toda la gente con la que tuve relación en todos esos años hizo que creciera como persona y me llenaron mucho. Pero mi mejor recuerdo fue mi último año, tenía 14 años. Éramos 13 chicos, el mismo grupo de amigos que quedaba cada tarde para sentarse en un banco. Todos llevábamos años en el MIJAC y teníamos que dejar nuestro relevo a los más pequeños. 17

suerte que yo he tenido.

Testimonis NOM: Montse Vela del Olmo

preparàvem la Campanya, ens trobàvem amb d’altres centres, anàvem de colònies... Realment va ser una època molt b o n a d e descoberta del seguiment dels infants, de relació profunda amb els animadors del centre, de la zona, de la Diòcesi. D‘aprenentatge i interiorització també de les Conviccions del Moviment que eren la base sobre la qual fer camí. Més tard, sent presidenta del MIJAC, vaig tenir l’oportunitat de viure situacions i de relacionar-me amb persones i institucions molt diverses i molt enriquidores. El fet d’acceptar la responsabilitat va ser una oportunitat excepcional per redescobrir la presència de Déu en la meva vida i sentir com m’acompanyava en els bons moments i sobretot en els moments de més dificultat. Aquest servei tenia diferents vessants: La feina feta amb els membres de l’Equip Permanent i del Consell Catalanobalear, intentant aplanar les diferències sobre la nostra visió del MIJAC, crec que va servir per marcar una línia de fidelitat al Moviment. L’exemple més clar va ser la celebració, l’any 1996, de la primera Assemblea Catalanobalear d’Infants en la qual van estar representats els infants de tot el Moviment mitjançant les coordinadores diocesanes i on, per primer cop, es va triar un lema de campanya per a tot el Moviment.

ANYS: 45 VISC A: Barcelona EM DEDICO A: Fer classes i investigar en Matemàtiques LA MEVA AFICIÓ: És difícil de dir: M’agrada llegir, passejar i jugar amb els meus fills Vaig començar a ser animadora del MIJAC al setembre de 1986 i, de manera activa, vaig estar fins al maig de 2002 quan va néixer la meva filla gran. Però com m’agrada dir, ara estic vivint un parèntesi perquè espero, quan les circumstàncies familiars m’ho permetin, tornar-hi: tornar a ser animadora d’un grup d’infants que volen transformar el món a l’estil de vida de Jesús. Jo era animadora del barri de Santa Rosa al centre de Santa Coloma, que ara ja no existeix. Durant aquests 16 anys he tingut diferents responsabilitats dins del Moviment: vaig ser responsable de centre, iniciadora i, durant tres anys, des de setembre de 1993 a setembre de 1996, presidenta del MIJAC Catalanobalear. Després, des de novembre de 2000 a maig de 2003 vaig ser la representant del Moviment al Consell Pastoral Diocesà de la Diòcesi de Barcelona. Les experiències viscudes en aquests anys són moltes i de caràcter molt divers. Per mi, descobrir com els infants del MIJAC es podien organitzar i fer petites accions per millorar el seu entorn va ser un canvi radical en la meva vida. Aquells primers anys de descoberta del Moviment, els recordo amb molta alegria. En el grup ens ho passàvem molt bé, fèiem moltes coses,

Testimonis

•

Una altra gran experiència va ser viure la realitat de les diferents diòcesis i la seva idiosincràsia i sentir-me sempre tan ben acollida pels militants d’arreu. Una realitat, la d’altres diòcesis, molt sovint diferent a la nostra, on vaig trobar infants i animadors que s’estimaven el MIJAC i m’esperonaven en el meu servei. La relació amb els Moviments germans d’Acció Catòlica tant de Catalunya (JOC, JARC, MUEC) en el CCME, amb els que vaig viure molt a p r op el C o nc i li Pr ov i nc i a l Tarraconense a més d’una relació personal molt cordial, com amb el Moviment Junior d’AC d’Espanya que em va permetre viure des de dins un “Encuentro General de Niños” a Albacete i una “Asamblea de Educadores” a Zaragoza, a més de la visita tot un cap de setmana a Madrid per compartir, amb els seus responsables, la preocupació per l’evangelització dels infants. La relació amb la jerarquia eclesiàstica, visitant els Bisbes de totes les diòcesis i assumint el desconeixement que tenien, tan sovint, del MIJAC. La relació amb d’altres entitats civils per intentar mostrar el que des del MIJAC pensàvem dels infants va ser també una cosa molt nova per a mi que em va fer obrir els ulls a realitats que no coneixia. En particular, la participació en el Consell Nacional de la Joventut i en la Comissió de la Infància de Justícia i Pau em van obrir portes totalment desconegudes.

Per últim, el record que guardo amb més alegria del meu pas pel Consell Pastoral Diocesà és el testimoni que dos infants de l’equip Disc van fer davant de tots els adults. Ens hi fèiem veure i sentir! De bons records i de bons moments hi ha molts: tardes de dissabte amb els nens, nits de colònies mirant les estrelles, reunions que acabàvem cansats i contents, pregàries a partir de la vida dels nens i de la nostra, caps de setmana fora de casa compartint l’alegria del MIJAC d’altres indrets... Però sobretot, hi ha un munt de persones, d’infants, d’animadors, de consiliaris, de pares i mares, de militants, amb els qual hem compartit tots aquesta moments. I hi ha l’agraïment profund d’una cosa molt important que m’ha donat el MIJAC: una nova manera de mirar i contemplar la vida que em fa descobrir el pas de Déu i reconèixer la seva presència en la quotidianitat. I després de tot això què és el que ha significat i significa per a mi el MIJAC, potser el més important és mantenir, malgrat les dificultats i les indefinicions també dintre de la pròpia Església, la convicció que el treball que fem amb els infants i com ho fem, no només és important sinó que és imprescindible.

Testimonis NOM: Joaquim Lahoz ANYS: 42 VIU A: L’Hospitalet ES DEDICA A: Treballar i cuidar els meus nens LA SEVA AFICIÓ ÉS: En tenia moltes però ja no les recordo ES DEFINEIX COM: Vulgueu definir-me vosaltres en això que ara en diuen competències, com el treball en equip, el parlar en públic, el saber escoltar, debatre o organitzar esdeveniments. També m’ha permès conèixer a moltes de les persones més interessants i compromeses que conec, que han estat referents per mi. A més, el MIJAC ha vertebrat el meu procés de fe perquè és a partir de les experiències viscudes amb els infants com he entès i interioritzat l’Evangeli. Però el més important, i no és pel tòpic, és el que m’han aportat els infants. Amb la seva naturalitat, valentia i militància és molt fàcil fer coses. A partir de les seves reflexions i la seva iniciativa hem fet accions que van des de fer les paus per una baralla a aconseguir una reunió amb la regidora per reivindicar un espai per jugar. És per això que quan penso en el MIJAC, penso en la mirada que té vers l’infant. És, de fet, com la mirada de Jesús quan veu en la viuda pobra el que no veuen els demés (Mc 12,38-44). Ens interessen les activitats, les accions, els grups, les reflexions, les dinàmiques... però el més important és cada infant. El que aquell infant viu i sent. Si troba en el grup el que necessita i si és feliç.

Quan tenia 12 anyets el meu germà em va portar al MIJAC de Los Risitas Contaminaos i, des de llavors, la meva vida ha estat intensament vinculada a aquest Moviment. Fins i tot va haver un moment que vaig a arribar a pensar que el tret més definitori de la meva persona era la meva pertinença al MIJAC. I això perquè en altres àrees de la meva vida, la emocional, l’estudiantil, la laboral ... canviava molt sovint d’orientació. En canvi, el MIJAC va romandre com a una prioritat durant quasi 25 anys, en els que he pogut gaudir (i de vegades patir!) com a animador, iniciador, responsable de centre, conseller o iniciador diocesà. La meva experiència com a nen va ser molt enriquidora i natural. Enriquidora perquè, tot i ser la prehistòria, ja es donava importància al protagonisme de l’infant i això em va fer gaudir molt. I natural perquè no n’era conscient de l’originalitat del que s’estava gestant allà. La meva experiència com a animador m’ha aportat moltes coses, i des de diferents punts de vista. Em primer lloc m’ha format 20

Testimonis NOM: Cristina Gibanel Rubio

El que més m’ha fet gaudir aquests anys ha estat acompanyar grups d’infants. Sobre tot quan ho he pogut fer des de que eren ben petits fins que van deixar el MIJAC com els “Caballos Pitufos” o els “Dracs de Foc”. Quan són petitons és fantàstic veure com es meravellen de qualsevol cosa que fas i com es creuen qualsevol Centre d’Interès, per “parida” que pugui semblar a un adult. També m’ho he passat molt bé veient com creixen i es relacionen entre ells i com arriben a la maduresa del MIJAC. Veure el procés dels nens és una meravella. Perquè al final és això el que fas, veure i meravellar-te del que són capaços de fer. Així responc a la pregunta "Què és per a tu el MIJAC?". Penso que és el lloc on el nen sap que serà acollit, escoltat, atès en les seves necessitats i respectat pel que és ara i no pel que serà en el futur. A partir d’aquí vestim el que fem amb les

Conviccions coneixeu.

pedagogia

que

ANYS: 36 VIU A: Badalona ES DEDICA A: Administrativa LA SEVA AFICIÓ ÉS: Els nens, un bon passeig,per la muntanya, gaudir de la platja, el teatre, fer una birra amb les amigues, el ioga i el reiki ES DEFINEIX COM: Persona somrient, amigable, dòcil, ordenada per deformació professional, introvertida, treballadora, compromesa amb el medi ambient Parlar del MIJAC avui en dia per mi és un TOT que m'ha creat un estil de vida basat en el compromís, l'entrega, el mirar pels altres, l'escoltar els més petits i febles, ser pacient, saber prioritzar el necessari, confiar en els altres, ser conscient dels meus límits, riure i plorar amb la resta de l’equip, aprendre a treballar en equip, ser crític amb l'entorn, acompanyar en el descobrir dels iniciands i dels infants, equivocar-me i saber rectificar, meravellar-me amb les idees dels infants i intentar fer-les possibles, meravellar-me quan un nen ha passat a militant o quan algú de pràctiques es pot enamorar tant de la metodologia del MIJAC que les pràctiques es converteixen en iniciar-se... Mil sensacions que aniria anotant. Vaig iniciar-me al MIJAC l'any 1995, quan la nostra consiliària Marcel·la em va proposar endinsar-me en aquesta aventura. Aviat faré els 20 anys, tot un gran aniversari. Ara per ara sóc la més antiga com animadora al centre. En aquests anys, he sigut responsable de centre, iniciadora fins a l'actualitat, ecònoma i secretària diocesana.

tots

Testimonis D'experiències viscudes en tinc un munt, aquests quasi 20 anys al MIJAC es fan ben intensos. Algunes de les que m'han deixat més empremta són: • La meva primera tòmbola al barri com a campanya econòmica. Començava el procés com a animadora, va ser durillo perquè era una dedicació plena amb hores extra, sense nens per etiquetar els números objectes que ens anaven fent arribar les famílies, la gent de la parròquia i les botigues del barri. En aquell moment estava estudiant i feia algunes horilles de menjador escolar, per tant el temps lliure era dedicat bàsicament a endinsar-me i empaparme en conèixer els infants i animadors. D'aquest moment, recordo quan la Marcel·la (la consi) em va escriure “és meravellós com suren els teus ulls davant els infants”. Per mi té molt de significat, ja que no coneixia res, no he sigut nena del MIJAC, ni havia tingut cap experiència associativa de petita, de manera que iniciar-me al MIJAC estava fent sorgir una faceta ben desconeguda per mi en la meva personalitat. • De les experiències més negatives que he tingut, ha estat quan ens quedem sense consi per un problema intern amb la congregació. En aquell moment, com a joves de l'equip no enteníem res de res i la reacció de rebot amb l'Església, la seva estructura i la comunitat, va fer que en un primer moment volguéssim marxar, l’ímpetu juvenil i rebel imperava més que la raó. Transferint als infants el

•

nostre malestar. Així, d'un dia per altre, ens vam quedar sense la figura de consiliària. Passats uns dies, després de la tempesta arriba la calma, l'estimació pels infants va fer que raonéssim, donant una etapa diferent al centre. D'aquesta experiència vaig aprendre a ser crítica, a intentar lluitar davant estructures massa establertes, a resignar-me i a canviar el xip per iniciar una nova etapa, a escoltar els consells dels adults. Una altra experiència que destacaria és la meva decisió de formar part de la Comissió Diocesana agafant la responsabilitat de secretària diocesana. Vaig viure aquest moment amb molta il·lusió ja que per una banda, les tasques que es desprenen d'aquesta responsabilitat em són conegudes per la meva professió d'administrativa i, com em diuen alguns amics, “és una deformació professional”. No em feia respecte, en canvi compartir amb altres companys del Moviment i conèixer el treball des del punt de vista diocesà si em feia por, el seguiment dels centres, organitzar la campanya, la Pastoral Obrera, les coordinadores d'infants.... Van ser 2 anys de responsabilitat inicialment que es van acabar convertint en un més, o sigui que vaig renovar encantada. Aquesta experiència la vaig viure amb molt de goig. Viure el Moviment i fer equip amb altres companys amb

Testimonis Retornem a tenir consiliari i fem RdV de fets d'infants, que ho teníem oblidadot. Al MIJAC li demanaria un sac d'esperança per anar fent camí poc a poc cap a aconseguir els reptes que ens proposem, confiança en les noves generacions que estic veient que creixen amb molta força, que no desaparegués mai perquè el seu missatge és vàlid abans, ara i en el futur, que els infants cridin a d'altres perquè ho gaudeixin i que Jesús ens acompanyi en el dia a dia. El MIJAC del futur per mi vindria lliure de la crisi en els centres per convocar infants o animadors, lliure de manca de gent que pogués agafar les responsabilitats que crea l'estructura de Moviment. I en el centre poder continuar amb tanta sort com fins ara perquè per mi, tot i les tristeses i les alegries, la meva experiència la puc valorar com un 10% Gràcies a tots i totes per formar part d'aquest tren de la vida! Petonets!

de fer diferents, amb altres caràcters als que una està acostumada, viure les assemblees, viure el tancament d'algun centre, transmetre esperança pel futur... • Un record nostàlgic que tinc és quan els infants del primer grup que vaig acompanyar en iniciar-me al MIJAC van arribar al seu final de procés. Aquí vaig ser conscient que els anys passen, que una es fa més gran i que és meravellós viure el procés a la militància dels infants. • La convicció de l’arrelament l'he viscuda en quant ens vam aventurar a crear una plataforma al barri que reivindiqués un equipament sociocultural i engrescar els infants a participar, en la mesura de les seves possibilitats. Aniria sens dubte recorrent aquest camí amb mil històries més. Per acabar comentar-vos que ara estic acompanyant al centre de Morera i aquesta experiència que va començar amb un “Ui! On m'he ficat!” o un “Ui! Pobre centre de Bufalà!”, ara poc a poc li estic agafant el gustet. Els dissabtes faig centre a Morera i les reunions les fem conjuntes amb la resta d'equip de Bufalà. I les sortides i colònies també comptem l'un amb l'altre. El caliu que s'està creant és molt guapo i enriquidor. Els animadors de Bufalà estan creixent en responsabilitat i madurant, ja que una de les sensacions que teníem les animadores amb més trajectòria és que fèiem una mica massa de mamàs.

Testimonis NOM: Miguel Mendoza

Porque ahora para mi el MIJAC es una opción, es algo que se vive y se siente. Está presente en la manera que tengo de hacer las cosas, en mi trabajo, en la forma de relacionarme con los niños, intentando que gestionen, que se impliquen en sus propias actividades. O, por lo menos, intentando que piensen en lo que desean y cómo podrían llegar a lograrlo. El MIJAC es algo que hay que transmitir, a pesar de la constante sensación de que simpre recibo más de lo que doy. Y tomando palabras prestadas diré que el MIJAC es: un lujo, una suerte y un regalo.

ANYS: VIU A: Sant Andreu (Barcelona) ES DEDICA A: LA SEVA AFICIÓ ÉS: ES DEFINEIX COM: Todo comenzó con una invitación de Ana de la Torre, con algo que pensaba que sería un momento de juegos y dinámicas con ninos. Lo que iba a descubrir me impactó: la manera en que se relacionaban los niños entre si, votando los juegos, integrando a los mas pequeños, tomando las desiciones acerca de sus propios encuentros y actividades, desde ese momento supe que iba a aprender mucho de ellos. Descubrí como trabajar “el protagonismo de los niños”, aprendí a educar poniendome detrás (los animadores no ganamos un juego, no hacemos goles, no salimos en la foto). Éste es mi cuarto año de MIJAC, ahora estoy en el Equip Disc y, por suerte, ellos siguen sorprendiéndome, en cada asamblea, en cada coordinadora, regálandome momentos únicos. Echando la mirada hacia atrás cuesta mucho poder elegir un momento entre tantos vivido. Lo que está claro es que siempre, siempre, me están enseñando algo nuevo, y ésa es una sensación que no quiero dejar de vivir.

La bona olor del MIJAC La darrera Sessió d’Estudis celebrada a la casa de colònies de Mogent (Llinars del Vallès) es va reflexionar sobre l’essència del MIJAC, i l’eix vertebrador sobre el qual girava la reflexió era entorn de la constatació que el MIJAC és un Moviment d’Acció Catòlica amb la missió específica de promoure la participació organitzada dels infants, acompanyats pels animadors i consiliaris, en l’acció evangelitzadora de l’Església diocesana, dins els seus propis ambients. I aquest monogràfic recull una sèrie de testimonis que, tot acompanyant els infants, s’han impregnat de la bona olor del MIJAC. Aquesta bona olor emana de l’olor del coneixement de Jesucrist (2Co 2, 14- 17). L’essència del MIJAC s’identifica amb el perfum agradable que surt de l’entrega fins a l’extrem de Jesús a Déu Pare per amor. L’essència del MIJAC, aquesta bona olor, aquest perfum agradable és un do de Déu. Un do que ens ha estat donat perquè s’escampi enmig del món infantil, un perfum que puja com l’encens cap a Déu, tot donant gràcies perquè el MIJAC transforma, vivifica, enforteix, aixeca els ànims i els cors, traspuant felicitat i alegria. Aquest testimoniatge d’animadors, iniciadors–formadors i consiliaris, és com una ofrena agradable d’acció gràcies a Déu Pare. Aquesta ofrena santifica el món infantil, actualitza el mateix Evangeli rebut en la realitat diversa dels infants que viuen el MIJAC. Aquest perfum agradable que arriba a les

narius de Déu Pare i que impregna el món infantil de l’olor del coneixement de Jesucrist es basa en unes conviccions i en un mètode i en una organització i en una fidelitat. No és fàcil destacar alguns trets

significatius, o alguns dels elements que componen aquesta essència experimentada, viscuda i difosa. M’atreveixo a destacar-ne els següents. Un primer tret és l’experiència de veure «com els infants preparen, decideixen, es coordinen, i després, executen allò que havien planificat a la perfecció». I un cop realitzat, ho valoren, «analitzant-ho al detall». Aquest protagonisme dels infants és contagiós; i també és digne d’admiració que els infants siguin, per mitjà del treball de la campanya, on veuen, pensen– reflexionen i actuen–transformen, «testimonis d’accions que ells volen i que poden arribar aconseguir». Els infants, certament, «volen transformar el món a l’estil

La bona olor del MIJAC de vida de Jesús». I fins i tot, són capaços de donar-ne testimoni davant dels adults en els organismes d’Església i del món social i civil. Un altre tret és adonar-se de com el MIJAC vertebra el propi procés de fe des de les experiències viscudes amb els infants. L’Evangeli viscut pels infants impregna la pròpia existència. Aquest perfum agradable dels infants omple la realitat viscuda. En concret, «a partir de les seves reflexions i la seva iniciativa hem fet accions que van des de fer les paus per una baralla a aconseguir una reunió amb la regidora per reivindicar un espai per jugar». Una bona olor que impregna qualsevol responsabilitat assumida en el Moviment: «El fet d’acceptar la responsabilitat va ser una oportunitat excepcional per redescobrir la presència de Déu en la meva vida i sentir com m’acompanyava en els

bons moments i sobretot en els moments

Un altre tret és la manera de mirar la realitat infantil i els mateixos infants. Una mirada que reflecteix la mateixa mirada de Jesús. Jesús veu el que els altres no veuen (Mc 12,38-44). Aquesta mirada és una mirada que es contagia i que ho diu tot. Amb aquesta mirada, «el nen sap que serà acollit, escoltat, atès en les seves necessitats i respectat pel que és ara i no pel que serà en el futur». Aquesta mirada forma part del perfum que t’amara l’existència personal, atès que «fa descobrir el pas de Déu i reconèixer la seva presència en la quotidianitat». Una mirada que ensenya «a llegir entre línies, és a dir, a rellegir els fets i la realitat dels infants i dels animadors en una clau d’esperança i d’acció, descobrint com Déu recorre les seves vides, a partir sempre de coses molt petites». Un altre tret és que aquesta bona olor es manifesta en el somriure dels infants, en les mostres d’agraïment i d’estimació. Això impregna més i més d’aquest perfum agradable als animadors, sobretot els qui comencen. L’experiència com a infant al MIJAC també marca, i això es vol difondre, com es difon la bona olor. Un altre tret és la senzillesa amb què es descobreix Jesús i

La bona olor del MIJAC Una altre tret és l’aprenentatge com a persona. En concret, «el MIJAC m’ha ajudat en molts aspectes de la meva vida, m’ha ensenyat a relacionar-me amb la gent, a fer coses de cara al públic, a agafar responsabilitats, a respondre per aquestes responsabilitats, a prendre decisions... i tot envoltada de molt bona gent». L’essència s’escampa, s’estén, es difon, impregna de bona olor. Fer bona olor del MIJAC t’obre a una xarxa de relacions inesperada, amb els infants d’altres Centres i diòcesis, amb animadors i consiliaris d’altres Centres i diòcesis, i fins i tot, amb els propis bisbes i altres membres de l’Església, així com altres joves i adults que es mouen i s’impliquen en el món associatiu i en el món de l’educació no formal. Ara bé, si els animadors acompanyen a difondre la bona olor del coneixement de Jesucrist enmig de la realitat del món infantil, també convé que l’essència que porten no s’esvaeixi o es malmeti, per això cal tenir-ne cura. Els animadors s’han de sentir cuidats, perquè puguin oferir el do rebut, escampar l’essència trobada i viscuda. Tanmateix el MIJAC continua afavorint un procés que s’esdevé al si d’una comunitat, d’un moviment que ha de cuidar tant la formació com l’emotivitat.

Un altre tret és la companyonia i el treball en equip. Per acompanyar cal sentir-se acomboiat també en els petits detalls. La confiança al si de l’equip és vital perquè el perfum agradable es purifiqui i revitalitzi. M’agrada esmentar l’experiència feta en una acció comuna diocesana, quan un de l’equip que acompanya a l’acció valora que, en un moment crític, es digui: «tranquils, que tot sortirà bé». Aquesta confiança en el protagonisme dels infants escampa l’essència del MIJAC. I fruit d’un gran treball en equip, tant amb els infants com amb els animadors, són les assemblees catalanobalear d’infants, on s’escull un lema que convida tot el Moviment a l’acció evangelitzadora i transformadora en el món infantil. En definitiva, el MIJAC no ha de perdre aquesta bona olor del coneixement de Jesucrist i l’ha de difondre enmig dels infants, amb el suport dels seus amics i testimonis en tot aquest procés d’aprenentatge i de fer camí junts. Jaume Fontbona

Sabies què? El MIJAC Bon Pastor ha fet una samarreta pels 10 anys del centre. Encara no la tens?

•

Has d’anotar a l’agenda el 17 de maig! Aquest dia ens trobarem tots per a celebrar la TDI a Bon Pastor.

•

Els companys de la GOAC han editat un CD de música: Santa María de los Indignados. Les aportacions per la compra del disc van a recolzar els projectes del Fons de Solidaritat Internacional. Van fer la presentació del disc el passat dissabte 22 de març, a l’escola Maristes La Immaculada (Barcelona).

•

Un dels animadors del MIJAC ha publicar un nou àlbum de música amb el seu grup. És el nou dics del grup Raydibaum que es titula Estructures sota terra. Felicitats al Ramon de Sant Medir!

Els moviments d’Acció Catòlica de la Diòcesi de Barcelona han preparat un carta oberta per a llegir dins de la propera trobada d’Apostolat Seglar. El document L’aportació dels moviments d’Acció Catòlica a la missió evangelitzadora del laïcat vol ser una veu de l’Acció Catòlica dins de l’Església. A la passada SEE vam gravar un vídeo amb testimonis de militants del MIJAC. Si no el vas poder veure, aviat el farem arribar a tothom.