Aiguamoll de la Bòbila ~ animals que hi podem trobar ~
Reproduïm aquí les quatre il·lustracions que es poden veure en el panell que hi ha al mateix Aiguamoll explicant la història dels seus orígens
Vista aèria de l’Aiguamoll Vista aèria de l’Aiguamoll el 10 de Maig del 2012 amb el nivell d’aigua en l’estat normal. Hem afegit indicacions dels llocs més destacats
Sequera a l’Aiguamoll Vista aèria el 2 de Juliol del 2016 en temps de sequera. Cap al mig es veu l’últim reducte d’aigua, justament on van quedar confinades les 70 tortugues que es van poder traslladar i recuperar
MamĂfers
Visó americà (Neovison vison) Com una llúdria. És nedador, bussejador i animal terrestre. No és autòcton d’aquí. És invasor i depredador. S’alimenta de crancs de riu, peixos, granotes... Provenen de granges on els criaven. A l’Aiguamoll de la Bòbila es veuen des de l’aguait, entrant i sortint del canyissar. Degut a les sequeres ara n’hi ha pocs exemplars.
Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus). Pelatge espès, ros o gris. Té el cap ovalat, ulls grans, orelles llargues de fins a 7 cm i una cua molt curta. Viuen en colònies. De camí a l’Aiguamoll de la Bòbila els podem veure a l’esbarzer que hi ha abans de travessar la via. També des de la torre d’aguait.
Musaranya comuna (Crocidula rússula). Viuen en els marges de pedra dels conreus i les vores de bosc. Sovint les confonem amb ratolins. Mesuren de 2 a 5 cm. Tenen un morro llarg i prim, una cua amb pèls llargs, i els ulls i les orelles són petits.
Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) Pelatge groguenc marronós. És força semblant al ratolí casolà (Mus musculus). És diferent per la cua, més llarga que el cos, i per les potes del darrera més desenvolupades, aptes per saltar. El ratolí de bosc viu en boscos i zones d’arbust, però també en espais oberts.
Talpó comú (Microtus duocecimcostatus) És petit, de 10 a 12 cm. Té el coll més ample que un ratolí, i la cua és curta. Tot i que fa vida sota terra i excava, les seves ungles no són grosses com les del talp. A l’Aiguamoll de la Bòbila el podem veure prop dels seus caus. Els bernats pescaires s’acosten silenciosament i els cacen.
Ratapinyada (Pipistrellus pipistrellus) Color castany fosc. A l’Aiguamoll de la Bòbila en podem veure els vespres d’estiu a l’aparcament de l’entrada, al costat del Transformador (ara Estació Biològica), on s’hi han col·locat alguns nius artificials. Tenen un vol amb batecs ràpids d'ales. De dia s'amaguen a les escletxes de les roques o a l'interior de les golfes i en cases abandonades o coves.
Eriçó (Erinaceus europaeus) és un mamífer arrodonit i cobert de punxes llargues. Fa més d’un pam de llargada i és massís: pesa cosa d’un quilogram. S’alimenta d’insectes. Quan se sent en perill es transforma en una bola que ningú gosa atacar. Viu als boscos i en camps, jardins i parcs.
Esquirol (Sciurus vulgaris) El podem trobar a prop dels pins pinyoners que hi ha a l’entrada de l’Aiguamoll. Són experts i ràpids viatgers, corrent i saltant per entre les branques dels arbres. És habitual trobar les pinyes que han rossegat. Té les potes curtes i fortes, i una cua llarga i bonica.
Cavall de Camarga (Equus ferus caballus) Cavall blanc originari de la Camarga francesa. Als aiguamolls s’alimenten del canyís i la vegetació, contribuint al manteniment de la zona. En un lloc apartat, prop de la Bòbila, hi tenen una cabana . Actualment hi ha 4 cavalls.
Amfibis
Granota Verda (Pelophylax perezi). Ès de vida aquàtica, bona nedadora i saltadora. A l’Aiguamoll de la Bòbila és l’amfibi més abundant. A l’estiu, si ens hi acostem quan comença a fer-se fosc, podrem escoltar el concert fenomenal que fan les granotes.
Gripau Corredor (Bufo calamita) Es desplaça fent petites corregudes. Es diferencia del gripau comú pel seu color verd oliva, amb una línia vertebral de color groc. Viu a terra. A partir de la primavera, poc abans de pondre’s el sol comencen a cantar i segueixen quan ja és de nit.
Gripau comú (Bufo bufo) És el més gros d'entre els gripaus del Bages. Viu a terra i sol moure’s i caçar de nit.
Tòtil (Alytes obstetricans) és un petit gripau, característic perquè el mascle transporta la posta d'ous enganxada a les potes del darrera.
Reineta meridional (Hyla meridionalis) És una granota molt petita, d’un color verd llampant, que es camufla perfectament entre la vegetació i devora insectes. Tots els gripaus i granotes, quan surten de l’ou a l’estiu es fan capgrossos i comencen el procés de la Metamorfosi.
Rèptils
Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) És una espècie autòctona al Bages. La podem veure als gorgs de les rieres, prenent el sol a les roques vora l'aigua o nedant amb el coll estirat per treure el cap fora a respirar. A l’Aiguamoll, a l’estiu treuen el cap per tot arreu, però quan hivernen o hi ha sequera s’enterren al fang.
Tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) és fàcil de reconèixer perquè té una taca vermella a cada costat del cap. Pren el sol sobre les pedres de vora l'aigua. Pot arribar als 30 cm de llarg. A l’Aiguamoll, després de la recollida que es va fer en l’última sequera, tan sols en van deixar dues o tres.
Sargantana ibèrica (Podarcis hispànica) Sovint la veiem prenent el sol entre les pedres. Fa 5 o 6 cm i la cua li dobla la llargada. És la sargantana més abundant a Catalunya. En canvi, la sargantana de paret (Podarcis muralis), una espècie molt semblant, només es troba a la part nord del Bages.
Insectes
Papallona de la col (Pieris brassicae) Color blanc amb taques negres. Les ales davanteres són blanques amb una franja negra a la vora i les posteriors amb una taca també negra situada amunt, sovint tapada per les ales anteriors. Els ulls són verds. No s'alimenta tan sols de fulles de col. És fàcil de veure en tots els prats i en altres ambients.
Papallona Argentada (Argynnis paphia) ĂŠs una de les papallones mĂŠs freqĂźent al Bages, de color daurat amb taques fosques o negres. Vola per les vores i clarianes de les rouredes o prop dels rierols.
Papallona Atalanta (Vanessa atalanta) papallona migradora de color taronja amb taques negres. ProvĂŠ del centre i el nord d'Europa i arriba d'octubre a novembre. L'atrauen les flors de moltes plantes, entre les quals trobem els esbarzers. L'eruga s'alimenta d'ortigues i morelles roqueres.
p-r-o-c-e-s-s-i-o-n-à-r-ia (Thaumetopoea pityocampa) Les erugues s'alimenten de les fulles dels pins. Ocasionen greus plagues. El pins poden arribar a morir. La pinassa i el i pi roig són les espècies més afectades. Tenen pèls urticants que poden fer mal a les persones i causar reaccions al·lèrgiques. També són un greu perill per als gossos.
bosses-niu de processionària A l'hivern, podem veure les bosses blanques a les branques dels pins. No hem d’intentar arrencar-les perquè és perillós. Cap a febrer ja podem veure processons d’erugues que al mes de març es clouran sota terra on passaran a l'estadi de pupa d’on en sortirà la papallona
Cuca de llum o Lluerna (Nychtophila reichei) és una varietat d’escarbat. La femella, cap al mes de Juny, fa una llum de color verd en el seu abdomen per atraure el mascle. Una vegada he quedat fecundada ja no fa llum (finals de Juliol). Si passegem de nit per l’aiguamoll o pel camí de que va al Coll de l’Om en podem veure alguna en els marges.
Presentació preparada pels alumnes d’informàtica de l’Escola d’Adults de Santpedor
Música de Fons: Island Style ~ Playing for Change Agraïm les informacions aportades per Marc Illa i Joan Manubens (Estació Biològica de l’Aiguamoll de la Bòbila) i l’ICHN del Bages (http://ichn.iec.cat/Bages/index/index.htm)
H-e-m-C-o-l·l-a-b-o-r-a-t… s mar ía
Jaum e Sa nta
–M ercè Pra t–
Rub io
Bar a ld é s–R os a
Rica rd
Do l
or sC od in a
ès un Pr a nn –A to ie iN at M – o nz re Lo da an ol –Y o nz re Lo el ng lÀ ue iq s uben -M Man a ingu en s–M nchí Ba di S a e – Jor m allés ar il a r S ªC a–P M ó Sal epci Conc
u ui sq E l tjé Gi Ta a– a n di on Co m r a e vi –R Xa a – l s i sa iv Ca lS n e o ab am Is R – – a as rr as C Se a i a ar in -M es r n e o m –T er a B l a els sS ng r À o tol D bo a – B ta eu ui m q o Pa sR el g n –À z ue íg r od iR x n Co
–J oa n
Fo n
t–
Ne us M or ra
l–
Ra m
on
aP uj
ol s
–M er cè
Vi la
–M on
tse
Vi
l as
ec a