Arbres Santpedor by mingumanubensbertran

llibret editat en Word pels alumnes de l’Escola d’Adults de l’Ajuntament de Santpedor textos i fotografies originals www.arbresdaqui.blogspot.com

Index

Aladern ............................................................... pag. 4 Alzina.................................................................. pag. 5 Àlber ................................................................... pag. 6 Ametller.............................................................. pag. 7 Aranyoner........................................................... pag. 8 Argelaga ............................................................. pag. 9 Fanalets .............................................................. pag. 10 Arç Blanc............................................................. pag. 11 Auró Blanc .......................................................... pag. 12 Auró Negre ......................................................... pag. 13 Auró Roig ............................................................ pag. 14 Avellaner ............................................................ pag. 15 Avet .................................................................... pag. 16 Bedoll ................................................................. pag. 17 Boix .................................................................... pag. 18 Castanyer............................................................ pag. 19 Cirerer d’Arboç ................................................... pag. 20 Desmai................................................................ pag. 21 Faig ..................................................................... pag. 22 Freixe.................................................................. pag. 23 Figuera................................................................ pag. 24

Garric .................................................................. pag. 25 Gatsaule ............................................................. pag. 26 Ginesta ............................................................... pag. 27 Lledoner ............................................................. pag. 28 Llentiscle............................................................. pag. 29 Marfull................................................................ pag. 30 Morera ............................................................... pag. 31 Nabiu .................................................................. pag. 32 Noguera .............................................................. pag. 33 Olivera ................................................................ pag. 34 Om...................................................................... pag. 35 Om Siberià .......................................................... pag. 36 Pi Blanc ............................................................... pag. 37 Pi Negre .............................................................. pag. 38 Pi Pinyoner ......................................................... pag. 39 Plàtan ................................................................. pag. 40 Pollancre............................................................. pag. 41 Roure .................................................................. pag. 42 Saüc .................................................................... pag. 43 Tamariu .............................................................. pag. 44 Til·ler .................................................................. pag. 45 Vern .................................................................... pag. 46 Xiprer.................................................................. pag. 47

Aladern de fulla ampla - (Phillyrea latifolia) L'aladern és un arbust gran o un arbre petit. No sol fer més de dos metres d'alçada. La mida de les fulles és d'entre 1,5 a 5 cm. Són d'un verd brillant, més blanquinós per la cara de sota i grogues a la tardor. Són una mica rígides, semblants a les fulles d'una alzina però més llises. L'aladern fa una flor blanca, petita, de la que més endavant en surt el fruit, una boleta que primer és verda, després enrogeix i acaba negra, no més gran que un pèsol. A Santpedor el podem trobar a l'Aiguamoll de la Bòbila, al marge esquerra del camí que ens acosta a la torra de guaita.

Alzina (Quercus ilex) Arbre que pot arribar a fer-se molt gran i majestuós, amb el tronc més llis quan és jove i amb escates quan és més vell. Hi ha la varietat de fulla petita i la de fulla més gran. Les fulles són dentades i punxen per les vores. Les aglans tenen el «barret» amb punxes arrodonides. La millor manera de distingir les alzines dels roures és per la fulla: així com la de l’alzina és dentada, la del roure fa uns petits lòbuls (corbes que s’endinsen en la fulla). A la tardor i l’hivern la distinció és evident: mentre les alzines sempre es mantenen verdes pel fullam, als roures se’ls van engroguint les fulles fins a tornar-se de color marró quan són seques i sovint (no sempre) els cauen totes. La fusta d’alzina és bona per a fer mobles i eines, i si es tracta de cremar-la al foc a terra, és la millor llenya que hi ha.

Àlber (Populus alba) Els àlbers són tan amables que es deixen conèixer de seguida. De fet, són una varietat dels pollancres. Les seves fulles són arrodonides, en forma de poliedre, petites i boniques. Fins el seu nom ajuda a memoritzar com és: àlber, o sigui blanquinós (el tronc, i també el revers de la fulla). Fins ara, tots els àlbers que hem vist estaven a prop d'altres menes de pollancres: els agrada viure a la vora de l'aigua. A l'Aiguamoll de la Bòbila hi ha un àlber ben alt i ferm. El trobareu, grandiós, una mica després de fer la corba que porta a la caseta de guaita, al marge dret.

Ametller (Prunus dulcis) Els ametllers, repartits per tot el territori, són uns dels arbres que més coneixem i reconeixem. Floreixen de seguida quan, encara no acabat l’hivern, ja apunta la primavera. Les seves flors blanques amb un toc rosa són com un símbol d’esperança. La fulla és allargada, en forma de ganivet. Els ametllers són arbres agraïts que ens donen les estupendes ametlles. Segur que tots ens hem aturat alguna vegada al costat d’un ametller de la vora del camí i hem collit unes quantes ametlles, trencant les closques amb una pedra i fent un petit pica-pica!

Aranyoner o Arç negre (Prunus spinosa) L’aranyoner és un arbust espinós de color fosc, gairebé negre, que fa unes fulles petites i un fruit que és una boleta negra d’un centímetre de diàmetre, comestible però de gust àcid, que es fa servir per fer melmelada i també el «patxaran», un licor típic del país basc. En podem veure molts a l’entrada de l’Aiguamoll de la bòbila, seguint el camí de la dreta, just quan passem pel davant de la porta i la rampa d’entrada al transformador (ara Estació Biològica de l’Aiguamoll)

Argelaga (Genista scorpius) Arbust amb flors d’un groc viu bonic de fotografiar. Creix en llocs secs, pedregosos i assolellats. L'argelaga s'assembla a la ginesta però és més petita i les branques, molt ramificades, tenen punxes o espines que fan mal si passes caminant per entremig. Podem trobar argelaga en molts indrets. Pels voltants de Santpedor en els boscos de Castellnou o en molts indrets del PR C-131 que fa el recorregut que rodeja el terme municipal passant per camps i boscos.

Arbre dels Fanalets o Sapindal de la Xina (Koelreuteria paniculata) No és autòcton, sinó que prové de la Xina. Té fulles compostes, de forma serrada, amb 7 o 15 folíols. Fa un fruit típic, molt semblant a un pebrot verd però de mida petita (uns 5 cm de llarg) que es va assecant i canviant de color fins arribar al marró fosc. Fa una flor groga de 4 pètals. És un arbre invasiu (es reprodueix fàcilment i va menjant terreny als altres arbres). A Santpedor en podem veure alguns exemplars al costat de la gran figuera que hi ha al marge dret del carrer del Convent (com qui va a l’IES d’Auro), just abans d’arribar a la placeta de l’antic convent, ara Auditori. A Can Jorba n’hi ha molts.

Arç blanc (Crataegus monogyna) És un petit arbre caducifoli que molt sovint té forma més d’arbust que d’arbre. Les branques tenen unes espines fortes. Fa unes fulles verdes que recorden la forma de les fulles de Julivert. Fan uns fruits en forma de boleta vermella (cirereta de pastor), amb més os que polpa, molt apreciat pels ocells. Creixen en llocs propers als rius o em els boscos humits tan de la plana com de mitja muntanya. D’abril a juny fan unes flors blanques. A prop de Santpedor en podem trobar a la Font de les Índies (als marges del Torrent de Viladelleva).

Auró Blanc (Acer campestre) És un arbre caducifoli (o sigui: que cada any perd completament les fulles i tornen a créixer quan arriba la primavera). No és molt gran. Cal saber la diferència que hi ha entre les fulles de l’auró blanc i el negre: mentre que les del blanc tenen cinc lòbuls, les de l’auró negre tan sols en tenen tres. També hem de conèixer la diferència entre les sàmares (petit estoig que conté les llavors) de tots dos aurons: les de l’auró blanc tenen una forma de papallona amb les ales ben obertes, mentre que les de l’auró negre són ben tancades en forma d’una «v» cap per avall. El podem trobar a prop de l’estany petit de l’Aiguamoll de la Bòbila, el que hi ha pel camí d’entrant a ma dreta.

Auró Negre (Acer monspessulanum) Les fulles són més petites que les de l’auró blanc, més arrodonides i de tres lòbuls. Són arbres de bon veure a la tardor. Fan una petita flor blanca. Els aurons tenen un escorça grisa que fa com unes escletxes. És una fusta resistent, apreciada per a fer instruments musicals i mànecs d’eines. Antigament es feien servir trossos de branques joves per a fer el bressol del Nen Jesús al Pessebre. Trobem es aurons negres enmig de boscos de roures en paratges de muntanya mitjana.

Auró Roig (Acer rubrum) És un dels arbres més bonics de veure, sobretot a la tardor quan les fulles verdes primer es van tornant grogues i després d’un vermell viu. Deu ser per això que n’han plantat en alguns carrers cèntrics, com al carrer Guimerà de Manresa o al carrer Carles Riba de Santpedor. La fulla és semblant a la dels plàtans (Passeig de Manresa), però més petita i amb el lòbuls més enfonsats. El tronc fa com uns plecs o estries característiques.

Avellaner (Corylus avellana) En algunes excursions de muntanya, abans d'arribar a la zona alta, es passa per sota de llargs «túnels» que fan els avellaners inclinats sobre el camí. Tenen les branques llargues i no gaire gruixudes, llises i d'un color gris clar o platejat. Les fulles són arrodonides, de vores dentades i acabades en una punxa que recorda aquelles claus que dibuixem per agrupar una classificació } Les branques d’avellaner anaven molt bé per fer arcs perquè és una fusta que es manté flexible mesos i anys després d’assecar-se. Les avellanes, que maduren a finals de l'estiu, creixen dins la flor, prenent unes formes que podrien fer pensar en els petits caps d’unes boniques nimfes del bosc.

Avet (Avies alba) De forma natural els avets viuen a l’alta muntanya, entre els 1200 i els 2000 metres. A diferència dels pins, tenen l’escorça llisa, de color gris. Les fulles d’agulla són arrodonides per la punta, no punxegudes, i tenen dues ratlles blanques paral·leles. La pinya és diferent de la dels pins: té forma cilíndrica amb escames planes. Aquí els podem trobar plantats en llocs inversemblants, possiblement perquè en algunes cases, després d’haver-los comprat per fer d’arbres de Nadal, els han plantat en algun lloc on els venia bé. A Catalunya tenim una varietat d’avet original d’Espinelves, l’avet de Masjoan (Abies x masjoanis). Curiosament, en un jardinet de l’Ajuntament que dóna al carrer Jaume Ferran, tenim junts dos exemplars d’arbres típicament nòrdics: un bedoll i un avet!

Bedoll (Betula pendula) Ens van explicar com reconèixer el bedoll: té tronc més aviat blanc, té unes marques negres típiques amb la forma d'una lletra «V» gran, cap per avall... Els bedolls creixen de pressa. Solen estar en zones humides o muntanyoses i a les bores dels rius. Als països nòrdics n'hi ha molts, i també al Pirineu. És un arbre caducifoli. Les fulles, de base arrodonida i llisa, acaben en punxa i tenen doble serra a les vores. A la tardor donen tota la varietat de grocs i taronges. Ja hem dit que n’hi ha un al pati petit que hi ha darrera l’Ajuntament, al carrer Jaume Ferran. Si en tenim oportunitat, val la pena recollir-ne una fulla. És triangular i doblement serrada per la vora, peculiar i bonica.

Boix (Buxus sempervirens) Sense fer-se notar, el boix dóna un aire especial al paisatge i fa una olor característica com d’encens. En alguns llocs de muntanya hi ha camins que s’obren pas enmig d’un bosc de boix. La gent dels voltants tenen cura, de tant en tant, de tallar els troncs que van envaint el camí. Primer els amunteguen en alguns llocs i després, quan han acabat el recorregut, se’ls enduen per la gran utilitat que tenen. Des d’antic es fer servir la fusta de boix per a fer estris casolans i també algunes parts d’instruments musicals. El boix fa una fusta dura, homogènia, bona de tallar amb el ganivet i agradable al tacte. Les fulles de boix són perennes (mai cauen totes alhora). Al llarg de l’any, van canviant de color passant per totes les tonalitats del verd, del groc, del taronja i del vermell.

Castanyer (Castanea sativa) És un arbre gran que podem trobar en llocs frescos on plogui sovint. El podrem conèixer per les fulles grans i rígides que poden arribar a la mida d’un pam, dentades i agrupades fent com palmes, també els podem distingir per les boles peludes que cobreixen les castanyes. Pels voltants de Santpedor no n’hem vist cap. Si en voleu veure, a la Garrotxa n’hi ha molts.

Cirerer d’arboç (Arbutus unedus) És un arbust o arbre petit, amb el tronc i branques de color vermellós i fulles d’un verd lluent, dentades per les vores. Fa un fruit granulós no més gran que una pruna que al principi és de color groc i quan madura es va tornant vermell. Aquest fruit és comestible, però en poca quantitat. D’aquí li ve el nom «unedus» que vol referir-se a menjar-ne un de sol cada dia doncs en més quantitat pot fer mal. Pels voltants de Santpedor en podem veure en els boscos de Castellnou, per exemple al costat mateix de la Torra de Castellnou.

Desmai o salze (Salix babylonica) Arbre molt fàcil de reconèixer per la forma en que cauen les seves blanques primes i flexibles, cobertes de fulles allargades en forma de punta de llança i dentades. A Santpedor en podem veure un en el camp que hi ha just després d’acabat el parc de la Bòbila, en direcció al Coll de l’Om, a mà dreta, al costat d’una casa petita. Té un tronc d’escorça de color gris marronós, llisa de jove i que quan envelleix fa escletxes. De petits agafàvem les branques i en fèiem fuets que espetegaven al picar l’aire.

Faig (Fagus) Els faigs, arbres majestuosos, de fulla caduca, tenen el tronc recte d'un color més aviat gris i una escorça força llisa. Per a conèixer-los ens hem de fixar en la forma de les fulles i també en el fruit en forma de bola amb punxes que recobreix tres fruits com ametlles rebregades: les fages. Tal com passa amb molts altres arbres, va bé fixar-se en les fulles i els fruits que ha anat deixant a terra per assegurar-nos de quina mena d'arbre es tracte. Hi ha un altre tret distintiu: si ens fixem en les branques d'una en una, veurem que avancen fent una forma de ziga-zaga allargada. Recordem la Fageda d’en Jordà, un lloc perfecte per veure el faig.

Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) És un arbre que creix de pressa, amb el tronc de color gris verdós, llis de jove i que es clivella quan es fa arbre gran. El reconeixerem per les fulles compostes: cada fulla és, en realitat, com un conjunt de fulles petites («folíols») i dentades pel marge, que creixen a banda i banda d’un pecíol llarg. El podem reconèixer durant bona part de l’any per les sàmares (estotjos com mongeteres que contenen llavors i pengen agrupats al costat de les fulles). A Santpedor en podem veure a l’entrada del poble venint de Manresa, a ma dreta, al costat de la via, i alguns, molt grans, al costat de la tanca de ferro de Can Jorba, dins el recinte. També a l’Aiguamoll de la Bòbila.

Figuera (Ficus carica) Arbre mediterrani d’escorça llisa de color gris platejat que creix de pressa i fa força branques amb les fulles grans i lobulades i d’on ens venen les fantàstiques figues. A Santpedor tenim una enorme figuera al costat del convent (ara auditori), dins el clos que hi ha entrant a Ca l’Horta, a ma dreta. També en podem trobar una mica més enllà, al costat de l’IES d’Auro, pel darrera, en el camí que porta a l’Aiguamoll, abans de travessar la via.

Garric (Quercus coccifera) És un arbust o arbre petit, una varietat de l’alzina. En realitat és com una alzina en petit, amb les fulles i els barrets de les aglans més punxeguts. Pels voltants de Santpedor, si anem d’excursió cap a la zona del Serrat i Castellnou, o cap a Castelltallat, en trobarem pels marges dels camins i dins els boscos.

Gatsaule o arbre Cotoner (Salix caprea) Arbre o arbust de la família dels salzes que viu als llocs humits o prop de l’aigua. A l’Aiguamoll en tenim bons exemplars. Com els pollancres, solen tenir uns quants troncs junts que surten del mateix lloc. El tronc o troncs són de color gris amb unes escates en forma de rombe. Les fulles són arrodonides, no gaire grans. El nom de «cotoner» li ve per les aments (floracions) en forma de petita borla allargada, una mica més gran que una oliva i molt peluda. El nom llatí «caprea» fa referència a les cabres, que els agrada de menjar les seves fulles.

Ginesta o argelagó (Spartium junceum) Arbust alt i recte amb tiges rectes i estriades. En podem veure a l’Aiguamoll, al costat dels aladerns. Tenen poques fulles que es marceixen aviat. Les flors grogues, tenen forma de papallona d’uns 2 cm i són molt oloroses, surten entre maig i juliol en prats secs o als marges dels camins i carreteres. Als nostres fills els ensenyaven aquesta poesia de Joan Maragall a l’escola: La ginesta altra vegada, la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve al temps de la calor.

Lledoner (Celtis australis) Arbre abundant a la nostra zona. És d’origen mediterrani. Té el tronc gris i llis. La copa de forma arrodonida i les fulles dentades i una mica corbades, asimètriques com les fulles d’om, però més allargades. Fa un fruit que té forma de bola, com una oliva perfectament esfèrica i de color verd. A Santpedor en podem trobar al jardinet amb bancs que hi ha més enllà de l’IES d’Auro, a l’altra banda de la via, en la zona del jardinet amb estris per a fer exercicis la gent gran.

Llentiscle (Pistacia lentisclus) És un arbre o arbust fàcil de reconèixer per la forma i disposició de les fulles. Són fulles perennes i compostes, amb 4 a 10 folíols (peces de fulla) disposats oberts a dreta i esquerra fins a l’extrem de la fulla de dos en dos a la mateixa alçada (no alterns). Fa unes flors petites de color grogós o vermellós de les que en surten unes boletes més petites que els pèsols, de color verd que després s’ennegreix. A Santpedor en podem veure a l’entrada de l’Aiguamoll de la Bòbila just abans de la porta de ferro de l’entrada, a la dreta.

Marfull (Viburnum tinus) És un arbust semblat al saüc, però arran de terra… Fulla ovalada i brillant (setinada) per sobre i peluda per sota. Distingirem aquesta fulla mirant-la a contrallum contra el sol: veurem la vora translúcida amb els pels destacats. Fa unes flors petites agrupades en fluorescències com les flors del saüc. A Santpedor en podem trobar de seguida que entrem a l’Aiguamoll de la Bòbila per la tanca de ferro, a mà esquerra.

Morera (Morus alba) «-Són els arbres que fan les fulles que els hi donem als cucs de seda per menjar». Això és tot el que sabíem de les moreres quan érem petits. No és arbre autòcton sinó que procedeix de la Xina. Té una capçada arrodonida i les fulles són força grans, carnoses com l’enciam, amb forma de cor i les vores dentades. Quan arriba la tardor les fulles agafen un color groc intens i cauen en pocs dies fent una bona catifa al lloc on són. Fan una flor petita que dóna un fruit similar a una mora. A Santpedor el podem veure, per exemple, tot al llarg del carrer de la Riereta (el que surt de l’IES i va cap a l’Aiguamoll de la Bòbila)

Nabiu o Mirtil (Vaccinium myrtillus) Aquest arbust no hauria d’entrar en la selecció d’arbres de per aquí. No el trobarem a Santpedor ni al Bages. Però no el volia deixar fora perquè us el volia presentar. És un arbust que creix en paratges de muntanya, a partir de 1300 metres d’alçada. Fa unes petites fruites esfèriques, com granets de raïm petits, més petits que un pèsol. Tenen un gust semblant al raïm i sovint, quan anem d’excursió a l’estiu ens entretenim pel camí a collirne. Són com una llaminadura i van molt bé per treure la set i enganyar la gana. És una planta que creix més en l’obaga (la vessant ombrívola de les muntanyes). Per això la trobem més al Pirineu francès. Allí en diuen Myrtilles.

Noguera (Juglans regia) Arbre caducifoli que pot arribar als 18-20 m d'alçada, de tronc robust i de capçada ampla. La seva escorça és de color gris blanquinós; inicialment és llisa i es clivella quan el tronc es fa gruixut. Les fulles són força grans, compostes amb 5 a 9 folíols que poden arribar a 15 cm de llargada cada un. Els folíols tenen forma allargada i regular, acabats en punxa. Són de color verd oliva. Tronc gruixut llis de color gris blanquinós. Quan es fa arbre gran queda ple d’escletxes. Fan una flor petita de la que en surt el fruit que tots coneixem: la nou.

Olivera (Olea europaea) Arbre típic de la mediterrània. Pot viure molts anys, més de mil. El tronc és gruixut i es va recargolant a mesura que envelleix; l'escorça és llisa quan l'arbre és jove i amb el temps es va tornant més rugosa. Les fulles són simples, en forma de llança. Són de color verd grisós per l'anvers i platejat pel revers. L’oliva primer és verda i després, quan madura, negra. Si es cull quan es verda serà per fer-ne olives, però si es deixa madurar, normalment serà per fer-ne oli. No fa gaires anys van plantar un camp d’oliveres al marge esquerra del camí que va de l’Aiguamoll cap al Coll de l’Om.

Om (Ulmus minor) L'om és un arbre al que li costa créixer quan està en competència amb altres arbres, però aquesta no és la causa principal de la seva escassedat, sinó la grafiosi, una malaltia que pateixen bona part dels oms des de finals del segle passat i que ha provocat l'extinció de la majoria d'oms a tot Europa. L'om es distingeix fàcilment per la seva fulla més aviat petita i asimètrica (una meitat de la fulla, pel lloc d'on arranca del pecíol, és una mica més gran que l'altra). Té la vora doblement serrada i forma el·líptica acabada en punxa. Les fulles d'om són una mica encartonades. El camí de Santpedor a Manresa que voreja la sèquia, passa per un lloc que es diu «el Coll de l’Om». Prop del pont petit que travessa la sèquia, fins fa poc, hi havia un om esplèndid que finalment va morir per la grafiosi.

Om siberià (Ulmus pumila) Aquesta és la varietat d’om que es va plantar a la plaça gran de Santpedor l’any 2008, juntament amb roures martinencs i til·lers. Les fulles de l’om siberià són igualment de serra doble per la vora i amb una meitat de la fulla més curta que l’altre, però són més grans que les de l’ulmus minor, i més suaus i flonges. En aquestes dues varietats d’om, els troncs de l’om són de color gris i amb fissures de dalt a baix. Si ens fixem en les branques veurem que solen créixer amunt com pilars que apunten al cel.

Pi blanc (Pinus halepensis) Sovint no és recte sinó una mica tort o retorçat, amb l’escorça de color gris blanquinós. La capçada sol ser més esclarissada que en les altres varietats de pi. Les fulles d’agulla fan uns 10 cm. A l'estiu, en els dies de més calor, en algunes zones queda com ressec i sembla que s’hagi de posar a cremar ell tot sol. Per si fos poc, quan és l'època de la processionària, els cucs i les bosses que fan en les branques s'aferrissen amb ells deixant molts exemplars atacats i mig morts. Ens pot ajudar a diferenciar el Pi blanc del Pi pinyoner i el Pi roig el fet que la pinya del Pi blanc té un aspecte més desmanegat i queda inclinada, una mica recolzada cap a la branca que l'aguanta...

Pi negre (Pinus mugo uncinata) És un arbre fort, amb el tronc de color fosc, sovint retorçat i amb branques que surten fins de la part baixa del tronc, arran de terra. Normalment és l'últim arbre que trobem quan ens acostem als 2000 metres d'alçada. Més amunt ja tan sols trobarem matoll i prats alpins. Per a distingir-lo dels altres pins podem guiar-nos per la forma de la pinya, que té els cercles d'esquames de la base desviats cap un costat (no tenen una forma de cercle centrat). No és avorrit i monòton, el pi negre. El pi negre configura el paisatge de muntanya, fent-lo interessant i misteriós. No creix recte amunt i prou, sinó que sovint se’l veu castigat, amb les formes valentes que li han donat les tempestes i els llamps, les fortes ventades i el fred.

Pi pinyer o pinyoner (Pinus pinea) El tronc és gruixut, amb grosses escates d’escorça i capçada arrodonida i esplèndida, més atapeïda que la del pi blanc. Les pinyes són grosses i arrodonides, amb pinyons de closca dura. Les fulles d’agulla s’ajunten per la base de dues en dues, i són més llargues que les del pi blanc, fan uns 15 cm. A Santpedor en podem veure a la zona en forma de plaça d’abans d’entrar a l’Aiguamoll i, en el mateix aiguamoll al final del camí de la dreta que passa entre un bosquet ombriu d’alzines i pins. També al pati de l’IES d’Auro.

Plàtan (Platanus x hybrida) És, per entendre’ns, l’arbre del Passeig de Manresa. Abans en teníem tres a la placeta de davant del Convent (Auditori), però des de les obres de renovació tan sols en queda un. El tronc és de color blanquinós amb una mica de verd clar i groc pàl·lid, amb una escorça com de fullola prima que es desenganxa fàcilment. Les fulles són grans amb tres a cinc lòbuls, i els fruïts són unes boles d’uns tres o quatre cm de diàmetre. No apareixen nous arbres de plàtan espontàniament sinó que s’han de plantar per esqueix (fent servir una petita part de l’arbre original). En posen en les places, passejos i a es vores de les carreteres.

Pollancre (Populus nigra) i Trèmol (Populus tremula) Els pollancres són arbres que creixen en zones humides o als marges dels rius. Hi ha varietats allargades que apunten cel amunt i varietats amb la capçada més arrodonida. El tronc és blanquinós, llis de jove i amb escletxes marcades quan és vell. Les fulles són de forma triangular, dentades per les vores. Els trèmols i els Àlbers tenen la fulla arrodonida . Les fulles del trèmol són més petites, amb el pecíol força llarg i el revers verdós, mentre que les d'Àlber són de color blanc pel revers. Totes tres varietats canvien el color de les fulles a la tardor amb un groc que fa goig de veure. A Santpedor podem trobar totes aquestes varietats a l’Aiguamoll de la Bóbila.

Roure (Quercus) N'hi ha força varietats, amb fulles més grans o més petites. Gran tronc d’escorça rugosa i més fosca que la de l’alzina. Les fulles solen ser més aviat dures (depèn de l’espècie) i amb forma lobulada (corbes que s’endinsen -poc o molt- cap al centre de la fulla). Les aglans solen ser més allargades que les de l’alzina. Una roureda fa un paisatge ferm i bonic, no molt habitual a Catalunya on han proliferat els boscos de pi. La fusta és de bona qualitat, dura i forta.

Saüc (Sambucus nigra) El saüc és un arbre amb moltes branques, com un arbust gran. Les fulles són compostes; o sigui: cada fulla en realitat es compon d'un conjunt de fulles que anomenem «folíols». Cada folíol té la forma una mica allargada, acabada en punta i serrada per les vores. Allò que fa fàcil distingir el saüc són les flors blanques agrupades en inflorescències. Quan maduren fan un fruit negre. Diuen que la flor i el fruit del saüc tenen propietats curatives de tota mena, o sigui que qui prengui una infusió de flor de saüc, si està engripat o es troba malament, li podrà fer bé però no mal. També en fan ungüents. Per això, antigament el deixaven créixer pels voltants de les cases de pagès. Podem veure saücs darrera de l'IES d'Auro , al fons de l'aiguamoll prop de la caseta de guaita...

Tamariu (Tamarix africana) És un arbust que pot fer-se de la mida d’un arbre, més conegut en zones costaneres, però també el trobem en zones àrides de la plana. Poden resistir el fred i el sòl salinitzat. Les branques són primes i pengen cap els costats. Le fulles, de color gris blavós, tenen esquames i són allargades. Poden recordar les fulles d’un xiprer.

Til·ler de fulla petita (Tilia cordata) Arbre gran i majestuós procedent d’Anglaterra. El tronc té l'escorça de color gris, llisa però que es va fent estriada quan va envellint (pot viure mil anys!). Les branques creixen amunt i fan un arbre frondós, bo per a donar ombra. Normalment el trobem en zones humides de mitja muntanya, però a Santpedor en tenim alguns exemplars a la Plaça Gran i també per la part del darrera del pati de l’IES d’Auro. Les fulles són de color verd fosc per sobre i una mica blavós per sota, amb forma de cor; la vora és serrada i la punta s'assembla a la de les fulles d'avellaner. De les flors obertes del til·ler, de juny a finals de juliol en podem fer la infusió de til·la. Primer, però, cal deixarles assecar a l’ombra, doncs al sol perdrien les seves propietats.

Vern (Alnus glutinosa) El tronc és recte. L'escorça és llisa i verdosa de jove però es va tornant marronosa i amb escletxes quan es fa vell. La capçada és ampla i arrodonida. Viu a la vora dels rius. Les fulles són verdes i fan 4-10 cm de llargada i d'amplada; tenen forma ovalada i el marge amb doble serra. Les fulles noves són enganxoses. Els fruits són com pinyes petites amb esquames soldades. A la tardor aquestes pinyes s'obren i cauen els fruits, quedant les pinyes buides a l'arbre.

Xiprer (Cupressus sempervirens) Quan érem petits coneixíem aquest arbre perquè el vèiem als cementiris. Després ens van explicar que antigament també els plantaven a l’entrada de les cases de pagès com a símbol de bona acollida. Els xiprers solen ser allargats i prims. És un arbre de fulla perenne. Les fulles són esquamoses, ramificades. Fan un fruit no gaire gran, d’uns tres o quatre centímetres, com una pinya però compacte. A Santpedor en podem veure a l’entrada de la Residència Sant Francesc, al cementiri, i també al camí de l’aiguamoll de la Bòbila, darrera del pati de l’IES abans de travessar la via.

Santpedor, Abril 2017