Abellerol Ocell migratori. Nia al sud d’Europa i Àfrica del Nord. A l’hivern marxa a l’Àfrica tropical i a l’Índia. Nius típics i fàcils de veure: fa uns forats a les vores dels camins o en costers arenosos. S’alimenta d’abelles, vespes, borinots i altres insectes
Ànec coll-verd
Viu prop dels rius i estuaris. El mascle adult té el cap i el coll de color verd en època d’aparellament. A l’estiu són de color bru tant el mascle com la femella, però el mascle té el bec d’un color groc més viu. Son omnívors però solen menjar plantes.
BERNAT PESCAIRE Pot arribar al metre d’alçària. Plomatge grisós. Viu en zones humides per tot Europa, Àsia i Àfrica. Si és zona calorosa, a l’estiu sol marxar cap a zones més fresques. Menja peixos, granotes i insectes.
Bitxac Ocell d'uns 12 cm de llarg, d'aspecte arrodonit i plomatge marró fosc amb franges negres per sobre i rogenc per sota. Té una franja blanca al coll i una a cada ala. Fa el niu a terra o a poca alçada. Acostuma a parar-se en la part alta dels arbustos, o en els mànecs dels estris dels pagesos (forques, aixades…), sempre en llocs oberts. Captura insectes en vol i se'ls menja en el lloc on s’atura.
Cotxa fumada Viu a Europa (és on sol criar), Àsia i Nord d’Àfrica. Fa 4 cm de llarg. La femella és de color gris clar, el mascle gris negrós (més a la cara) i amb una zona taronja (color rovellat) a la cua. Quan està parat sempre mou la cua. Viu en zones pedregoses i edificis enrunats. S’alimenta d’insectes i llavors.
Cuereta blanca
18 cm de llargada, cua llarga, colors blanc, gris i negre. Camina amb rapidesa movent el cap i la cua de manera elegant. Fa niu amb pels, llana i plomes a les escletxes i forats dels edificis. Viu prop dels rierols i els horts, però tambÊ en zones habitades. Les podem veure pels carres de Santpedor. Menja insectes.
Esparver Té ales curtes i arrodonides, la part superior de les quals és fosca i la inferior blanca amb taques brunes característiques. Cua bastant llarga. Vie en boscos on caça. Hiverna a Catalunya.
ESPLUGABOUS Ocell camallarg que fa 51 cm i que té el plomatge de color blanc amb taques vermelloses i ocres. El bec és llarg i de color groguenc; el coll és allargat i gruixut. Les potes també són llargues i de color fosc, però quan cria es tornen vermelloses. Fa el niu dalt dels arbres o entre els matolls propers a l’aigua. Podem veure una colònia d’esplugabous als arbres del fons de l’aiguamoll de la Bòbila. També se'l veu darrera dels tractors que llauren i deixen al descobert petits animals que estaven sota terra.
Estornell
Ocell que fa uns 21 cm de llarg. El mascle és de color negre amb tons verdosos foscos i purpuris; amb punts blanquinosos a la punta de les plomes, molt més abundants durant l'hivern. El bec és punxegut, groc a l'estiu i fosc a l'hivern.Fa el niu amb herbes seques, plomissol i molsa en forats d'arbres, de penya-segats o d’edificacions. S'agrupa en estols molt nombrosos, sobretot a l'hivern, que es mouen junts formant veritables núvols vivents, molt visibles cap al capvespre.
Falciot 18 cm de llargada i més ample que llarg. Són més grans que les orenetes. Ales en forma de falç (d’aquí li ve el nom, no d’oreneta «falsa»). De color negre i cap gris. Fa crits aguts que omplen l’aire de finals de l’estiu. Cua en forma de forquilla. S’alimenta d’insectes caçats al vol. Niua en forats dels edificis. Fora de quan cria, no para mai de volar i si cau a terra no sap aixecar el vol. A finals de l’estiu migra cap a l’Àfrica i torna a principìs de la primavera al mateix lloc on era l’any anterior. Viu al camp, als penya-segats i als pobles i ciutats.
Garsa Ocell d'uns 46 cm de llarg, de plomatge blanc i negre, amb una llarga cua. Bec i potes fosques. El mascle i la femella viuen junts tota la vida. Fan el niu amb fang i branquetes a la part superior dels arbres. Viu en zones cultivades, als boscos i tambĂŠ en parcs i jardins de les ciutats. Des de molt antic ha tingut la fama de guardar objectes brillants en els seus nius.
Oreneta Color negre blavós, panxa blanca i gorja vermella o rogenca. De la mateixa mida que els faciots, té les ales més curtes i fa un vol graciós, no tan seguit i planejador com el dels falciots. El seu piuar és més com el dels pardals, no fa el crit agut dels falciots. Nia sota les teulades i balcons, amb el típic forat a la part de dalt. El niu és fet de fang i palla, amb un coixí de plomes i herbes seques a dins.
Pardal Ocell molt comú. El podem veure a les terrasses i els patis, i també pels carrers i els camps. No migra. Color marró pel dors i les ales, cap gris clar i també pels costats i per sota. Camina i salta per terra buscant llavors, fruita, insectes i molles de pa.
Perdiu
El cap és de color marronós amb una franja blanca per damunt de l'ull; el coll és blanquinós, el pit és grisós amb taques allargades marronoses, blanques i negres. El bec i les potes són vermelloses. La cua és curta. Viu en camps de cereals i en zones de secà de matolls baixos. Corre amb rapidesa. Quan aixeca el vol fa força soroll amb les ales i ben aviat torna a parar-se a terra si pot amagar-se entre la vegetació. Molt perseguit pels caçadors.
Pit-roig És petit i arrodonit, marronós per sobre i més blanquinós per sota, amb una gran taca taronja al voltant del bec i pel pit. Viu en boscos humits, horts, jardins i parcs. Fa el niu en forats dels arbres o de les parets de pedra. Camina i salta per terra buscant cucs, insectes i fruits. S’apropa a les persones, més a l’hivern.
Puput Ocell d'uns 28 cm de llarg. És de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. El bec és prim, corbat i llarg. Té una cresta que pot obrir i tancar, amb les puntes negres. El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa «pu-puput». Menja formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes. Fa el niu en forats d'arbres vells o en cases enrunades. Viu en zones obertes, horts i boscos. A la tardor emigra a l’Àfrica i torna al febrer.
Rossinyol Color marronós, més fosc pel dors. Cua fosca amb tons vermellosos. Anell clar al voltant de l’ull. Cant musical i harmoniós, sobretot el mascle canta més fort al vespre i de matinada. Viu entre la vegetació, vola baix i ràpid, i costa de veure. Menja insectes, cucs i fruits.
Tudó Com un colom. Té una franja blanca a cada ala. El cap és gris amb una taca blanca a cada costat del coll. El bec és vermellós amb la punta groga. Viu en zones de cultius, arbredes, boscos, i fins i tot en parcs i jardins de les ciutats. Vola amb rapidesa. Quan passes per sota l’arbre on s’està, aixeca el vol i aleteja produint un fort brogit que t’espanta
Xoriguer
És un ocell rapinyaire, d’uns 34 cm de llargada i uns 80 cm d’amplada amb les ales obertes. Cap grisós; el cos és marronós per dalt i més clar per sota, amb taquetes allargades fosques. La part del darrera de la cua té una franja negra característica. Sovint el podem veure fent «l’aleta» (aletejar volant contra el vent, quedant quiet en un punt del cel). Menja animals petits. Fa niu en els arbres, cingles i masies abandonades, i passa el dia volant per zones obertes.