les fulles dels arbres que veiem a Santpedor
treball preparat pels alumnes de l’Escola d’Adults de Santpedor
1
Parts de la Fulla
2
Classificaciรณ per la forma de la vora:
3
Classificaciรณ per la forma del limbe:
4
Aladern de fulla ampla - (Phillyrea latifolia) Fulles perennes, oposades, arrodonides, d'entre 1,5 a 5 cm. Són d'un verd fosc brillant, més blanquinós per la cara de sota i grogues a la tardor. Són una mica rígides, semblants a les fulles d'una alzina però més llises.
fulles d’Aladern a l’Aiguamoll de la Bòbila al marge esquerra del camí que va cap a la Torre d’Aguait 5
Alzina (Quercus ilex) Fulla perenne. Hi ha la varietat de fulla petita i la de fulla més gran. Les fulles són rígides de color verd fosc, per l’anvers mentre que pel revers són blanquinoses i tenen com pols. Són dentades i punxen per les vores, encara que a les zones humides o amb ombra, les fulles són més grans i sense punxes.
Fulles de l’alzina que hi ha a l’Aiguamoll de la Bòbila, al costat de la torre d’aguait 6
Àlber (Populus alba) i Trèmol (P. tremula) Varietats dels pollancres. Fulla caduca, arrodonida o una mica allargada, amb lòbuls poc profunds. Fan uns 5 cm de diàmetre. En l’Àlber el revers és blanquinós, mentre que en el trèmol el pecíol és més llarg i el revers de la fulla és de color verd clar.
Fulla de l’àlber que hi ha a la cantonada del fons de l’Aiguamoll, al costat del cartell explicatiu de la Història de l’Aiguamoll
7
Ametller (Prunus dulcis) La fulla, caduca, és allargada, en forma de llança una mica corba i finament serrada. Queda un xic plegada pel nervi principal, i la punta no és del tot punxeguda sinó una mica arrodonida.
Fulla tendre agafada d’un ametller dels que hi ha al camí del Coll de l’Om (és el camí que segueix enllà pel costat de llevant de l’Aiguamoll) 8
Aranyoner o Arç negre (Prunus spinosa)
Són fulles caduques, petites (entre 1 i 4 cm), arrodonides i ovalades, finament serrades, i acaben amb punta. Surten perpendiculars a les tiges.
Petites fulles recent sortides d’un dels aranyoners que hi ha al costat de l’entrada de l’Estació Biològica de l’Aiguamoll
9
Argelaga (Genista scorpius)
Fulles caduques simples de 4 a 8 mm de llargada, lanceolades i molt escasses, ovades, rígides i acabades en punta.
L’argelaga i la ginesta tenen fulles poc vistoses perquè les tiges verdes ja fan la funció clorofíl·lica
10
Arbre dels Fanalets o Sapindal de la Xina (Koelreuteria paniculata) Té fulles caduques, compostes, amb 7 o 15 folíols de forma serrada, de 3 a 8 cm de llargada cada folíol.
Fulles i fruits del Sapindal hi ha al marge dret del carrer del Convent (com qui va a l’IES d’Auro), just abans d’arribar a la placeta de l’Auditori. A Can Jorba també n’hi ha molts. 11
Arç blanc (Crataegus monogyna)
Fa unes fulles caduques, verdes, d’entre 3 i 5 cm. Són lobulades i recorden la forma de les fulles de Julivert.
Pels boscos del voltant de Santpedor trobarem arços blancs
12
Auró Blanc (Acer campestre) Les fulles, caducifòlies, són semblants a les del plàtan, però més petites (uns 10 cm). Així com les fulles de l’Auró blanc tenen cinc lòbuls, les de l’auró negre tan sols en tenen tres.
Podem veure aquest auró blanc a l’Aiguamoll de la Bòbila, a prop del cartell que hi ha al fons a mà dreta de la bassa d’amfibis.
13
Auró Negre (Acer monspessulanum) Les fulles, caducifòlies, són més petites que les de l’auró blanc, més arrodonides i de tres lòbuls. Trobem aurons negres enmig de boscos de roures i en paratges de muntanya mitjana.
aquestes fulles són d’un auró negre de Sant Agustí d’Isanta (Solsonès)
14
Auró Roig (Acer rubrum) La fulla és caducifòlia, lobulada, semblant a la dels plàtans (Passeig de Manresa), però més petita i amb el lòbuls més enfonsats. A la bandera del Canadà hi ha una fulla d’auró roig.
L’auró Roig és originari de Nord Amèrica i el Canadà, però podem veure fulles com aquesta en alguns carrers de Santpedor i també al carrer Guimerà de Manresa. Els han plantat aquí per la seva gran bellesa, sobretot a la tardor quan les fulles es van tornant vermelles 15
Avellaner (Corylus avellana) Les fulles sรณn caduques, arrodonides, en forma de cor i cobertes de petits pels, de vores doblement dentades i acabades en una punxa que recorda aquelles claus que dibuixem per agrupar una classificaciรณ }
Pels camins de Castellnou podem trobar avellaners
16
Avet (Avies alba)
Les fulles són perennes, d’agulla però arrodonides per la punta, no punxegudes, i tenen dues ratlles blanques paral·leles.
aquestes agulles d’avet, fotografiades en les últimes nevades de Santpedor, pertanyen a un dels molts avets que anem trobant plantats aquí i allà, després d’haver-nos fet d’arbres de Nadal 17
Bedoll (Betula pendula) És un arbre caducifoli. Les fulles, triangulars, de base arrodonida i llisa, acaben en punxa i tenen doble serra a les vores. Mesuren uns cinc centĂmetres. A la tardor les podem veure en tota la varietat dels grocs i taronges.
Podem trobar una bedoll en el petit pati posterior de l’Ajuntament de Santpedor que dóna al Carrer Jaume Ferran
18
Boix (Buxus sempervirens) Les fulles de boix són perennes, petites (d’un centímetre) i ovalades, rígides i de vora llisa. El seu color habitual és el verd, però al llarg de l’any, van canviant de color passant per totes les tonalitats del groc, del taronja i del vermell.
Trobarem boixos en alguns racons dels voltants de Santpedor, però és més habitual veure’ls en paratges de mitja muntanya
19
Castanyer (Castanea sativa)
Fulles caducifòlies grans, allargades i rígides que poden arribar a la mida d’un pam, dentades i amb nervis molt marcats, agrupades fent com palmes.
El castanyer és un arbre molt d’aquí, però a Santpedor potser no en trobarem cap. Abunda molt cap a la zona de Girona
20
Cirerer d’arboç (Arbutus unedus) Perenne. Fulles d’un verd brillant, entre lanceolades i ovades de 4 a 10 cm, dentades, que s’alternen en les tiges de la planta però agrupades formant com manats. Sovint les veiem una mica deteriorades amb taques i forats vermellosos causats per un fong (Septoria Unedonis) que les ataca.
podem trobar molts cirerers d’arboç pels boscos de Castellnou, més encara a les zones en les que hi va haver incendis 21
Desmai o salze (Salix babylonica)
Fulles caduques, lanceolades, que arriben a mesurar fins a 8 cm de llarg , són finament dentades, amb el revers blanquinós i recobert de pel.
des de la caseta d’aguait de l’Aiguamoll, mirant cap al costat de Montserrat, es veu una cabana que al costat hi té aquest desmai 22
Faig (Fagus) Fulles caduques, simples, planes, de forma ovada d’uns 6 a 8 cm de longitud i acabades en punta. Tenen 6 a 8 nervis secundaris paral·lels a cada costat i el marge pilós. Al tacte són com de paper i són una mica rebregades seguint la disposició dels nervis. A la tardor agafen un color d’aram.
No veurem faigs a Santpedor. Si de cas haurem d’anar a una zona més elevada.
23
Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia)
Fulles caduques compostes: cada fulla és, en realitat, com un conjunt de fulles petites («folíols») allargades en forma de punta de llança i dentades pel marge, que creixen a banda i banda d’un pecíol llarg.
A Santpedor abunden molt, en podem veure a l’entrada del poble venint de Manresa, a ma dreta al costat de la via, i també alguns, molt grans, al costat de la tanca de ferro de Can Jorba 24
Figuera (Ficus carica) Fulles caduques grans i profundament lobulades (5 lòbuls) amb forma palmada i nervis gruixuts, sobretot al revers. Tenen una textura pilosa, més per l’anvers. El revers és més blanquinós. Poden arribar a mesurar 35 cm.
podem trobar figueres a molts racons i patis de Santpedor; al carrer Convent n’hi ha un, i darrera de l’INS d’Auro, a prop de la via, un altre. 25
Garric (Quercus coccifera) Les fulles, perennes, són com les de l'alzina però més petites, d'entre 1 i 2 cm. i les vores, dentades, són més punxegudes. Són de color verd fosc, més brillants en l'anvers que en el revers, i dures.
fulles i aglà d’un garric dels boscos de Castellnou
26
Gatsaule o arbre Cotoner (Salix caprea) Les fulles són arrodonides, ovalades, acabades en punxa, d’uns quatre centímetres de llargada. La vora és llisa amb petites ondulacions. Són de color verd fosc, pel revers són una mica més clares i amb pèl. El qualificatiu llatí «caprea» fa referència a les cabres, que els agrada menjar la seva fulla.
és molt fàcil veure gatsaules a la vorade l’Aiguamoll: veurem els troncsinclinats fins a recolzar-se en les tanquesde troncs que envolten la llacuna 27
Ginesta o argelagó (Spartium junceu)
Tenen poques fulles, que es marceixen aviat, són petites i escasses, de forma allargada o linear d'1,5 a 2 cm de llargada. De fet, són les tiges verdes i cilíndriques de la planta les que és cuiden de fer la funció clorofíl·lica.
Podem veure algunes mates de ginesta, una mica més enllà dels aladerns que hi ha a l’aiguamoll, pel camí que porta a la torra d’aguait 28
Lledoner (Celtis australis)
Fulles caduques, lanceolades, dentades i una mica corbades, asimètriques en la base com les fulles d’om, però més allargades.
Fulles acabades de néixer, al jardinet amb bancs que hi ha a la zona del parc d’exercicis de la gent gran, més enllà de l’IES d’Auro, a l’altra banda de la via.
29
Llentiscle (Pistacia lentisclus) Fulles perennes i compostes, amb 4 a 10 folíols (peces de fulla) disposats oberts de dos en dos a dreta i esquerra fins a l’extrem de la fulla (no alterns).
fulles de llentiscle a l’entrada de l’Aiguamoll de la Bòbila, a la dreta, just abans de la porta de ferro
30
Marfull (Viburnum tinus) Fulla ovalada i brillant (setinada) per sobre, peluda per sota, d'uns 3 a 5 cm. de llarg. Distingirem aquesta fulla mirant-la a contrallum contra el sol: veurem la vora translĂşcida amb els pels destacats.
a Santpedor podem trobar marfull en moltes jardineres de la part vella; tambĂŠ a l'aiguamoll, de seguida que travessem la tanca de ferro, a mĂ esquerra 31
Morera (Morus alba) Les fulles són força grans, fins a 30 cm. carnoses i de superfície rebregada com la d'una fulla d'enciam, amb forma de cor i les bores dentades. Quan arriba la tardor les fulles agafen un color groc intens i cauen en pocs dies fent una bona catifa al lloc on són.
fulles de morera, a la tardor, caigudes a la vorera del Carrer de la Riereta de Santpedor
32
Nabiu o Mirtil (Vaccinium myrtillus) Les fulles del Nabiu o mirtil (en francès myrtille) són caduques, alternes, d'àpex acuminat, amb un pecíol curt, oval, d’uns dos o tres centímetres de llargada. Les vores del limbe són finament dentades. Una mica gruixudes, no gaire, i de color verd, encara que a mesura que avança l’estiu es van tornant grogues i després vermelloses.
no en trobarem a Santpedor, però en podrem gaudir si al Pirineu pugem més amunt dels 1500 metres 33
Noguera (Juglans regia)
Arbre caducifoli. Les fulles són força grans, compostes, amb 5 a 9 folíols que poden arribar a 15 cm de llargada cada un. Els folíols són allargats i acabats en punxa, de forma regular, encara que més ampla cap a la punta. Són de color verd oliva.
fulla d’un noguer plantat en un hort veí de Santpedor 34
Olivera (Olea europaea)
Les fulles són perennes, simples, coriàcies i lanceolades. Tenen les vores llises i l'àpex agut. Fan entre 3 i 8 cm de llargada. L'anvers és d'un color verd fosc; el revers, en canvi, és de color verd-gris o platejat.
no trobar oliveres pels voltants i dins mateix de Santpedor és més complicat que trobar-ne...
35
Om (Ulmus minor) Fulla caduca, més aviat petita (entre 3 i 8 cm) de vora doblement serrada, forma el·líptica i acabada en punxa. La base de la fulla és una mica més llarga d'un costat que de l'altre. El limbe té nervacions paral·leles ben marcades, és força rígid i encartonat.
des de la plaga de la grafiosi han anat desapareixent molts exemplars d’om, però encara en trobarem algun a l’Aiguamoll pels volts de la cabana dels cavalls
36
Om siberià (Ulmus pumila) Les fulles de l’om siberià són igualment de serra doble per la bora i amb una meitat de la fulla més curta que l’altre, però són més grans, suaus i flonges que les de l’ulmus minor
fulla d’om siberià, a la tardor, a la plaça de l’Ajuntament, on n’hi ha quatre exemplars acompanyats de roures martinencs i til·lers
37
Pi blanc (Pinus halepensis) Les fulles d'agulla o «acícules» són perennes i mesuren de 6 a 12 cm de llarg. Estan disposades de dues en dues sobre unes tiges molt curtes. Les puntes no punxen gaire i són de color verd clar, primes i flexibles.
branqueta de pi blanc a l’Aiguamoll de la Bòbila
38
Pi negre (Pinus mugo uncinata) Acícules curtes de 3 a 6 cm, corbades i molt juntes: fan agrupacions de fulles espesses o atapeïdes. Són de color verd fosc.
tampoc trobarem pi negre a Santpedor doncs és un arbre al que li agraden les altures de les muntanyes
39
Pi pinyer o pinyoner (Pinuspinea) Les fulles d’agulla s’ajunten per la base de dues en dues, i són més llargues que les del pi blanc, fan de 15 a 20 cm de llargada.
A Santpedor en podem veure a la zona en forma de plaça d’abans d’entrar a l’Aiguamoll. També al pati de l’INS d’Auro.
40
Pi Roig (Pinus sylvestris) Acícules perennes d'un verd grisenc que tira a blau, recargolades, rígides i punxants. Mesuren de 3 a 7 cm. de llargada.
No és corrent el pi roig a Santpedor, però val la pena distingir-lo perquè n’hi ha molt a Catalunya
Negre 3 a 6 cm, atapeïdes, verd fosc Roig 3 a 7 cm, rígides, blavós Blanc 6 a 12 cm, verd clar, primes i flexibles Pinyer 15 a 20 cm, similar pi blanc 41
Plàtan (Platanus x hybrida) Les fulles caduques són grans, palmades amb cinc lòbuls acabats en punta. De vegades tenen tres lòbuls.
De color verd brillant per l'anvers i mate pel revers. El pecíol és gruixut i llarg, acabat en un petit embut. A la tardor es tornen grogues i després marró clar com el paper d'estrassa. Davant l’Auditori n’hi ha un, però trobarem plàtans a molts llocs, com al Passeig de Manresa 42
Pollancre (Populus nigra) Les fulles són de forma triangular i dentades per les bores. Quan tenen forma de pentàgon (cinc costats) o arrodonida aleshores es tracta d'àlbers o trèmols, que també són varietats del pollancre.
fulles de Pollancre a l’Aiguamoll de la Bòbila, en trobarem molts a les vores dels rius
43
Pomera (Malus domèstica)
Les fulles són de forma ovada, dentades a les vores i de color verd blavós. El revers de la fulla és cobert de pel.
A Santpedor és difícil trobar pomers en altres llocs que no siguin els horts
44
Roure (Quercus) Hi ha unes quantes varietats de roure, amb fulles més grans o més petites. Les fulles, caduques, solen ser més aviat dures (depèn de l’espècie) i amb forma lobulada. A la tardor agafen un color marronós i en molts casos no arriben a caure dels arbres fins que neixen fulles noves.
Hi ha moltes varietats de Roure, les solem distingir per la forma i la grandària de la fulla. A la plaça de l’Ajuntament hi ha Roure Martinenc 45
Saüc (Sambucus nigra) Fulles caduques, compostes de 5 a 7 foliols oposats . Els folíols són lanceolats amb els marges dentats.Trobarem saücs en molts indrets del pobledoncs se solien tenir als voltants de les casesper l’ús medicinal que antigament se’n feia.
En veurem camí de l’Aiguamoll, darrera l’institut, i també a prop de la caseta d’aguait de l’Aiguamoll
46
Tamariu (Tamarix africana)
Les fulles, de color gris blavós, tenen esquames i són allargades. Poden recordar les fulles d’un xiprer, però són força més llargues.
Podem veure uns quants tamarius a la vora del llac de l’Aiguamoll per la banda de llevant
47
Til·ler de fulla petita (Tilia cordata)
Les fulles són simples, caduques, de color verd fosc per sobre i una mica blavós per sota, amb forma de cor i la bora serrada per la punta (àpex). Tenen una certa semblança amb les fulles d'avellaner.
Tenim un bonic til·ler a la part del darrera del pati de l’Institut,a tocar de la tanca, passat l’aparcament, camí de la via
48
Vern (Alnus glutinosa)
Les fulles, caduques, són verdes i fan de 4 a 10 cm de llargada i d'amplada; tenen forma ovalada i el marge amb doble serra. Les fulles noves són enganxoses.
Solen créixer en zones humides. De moment no n’hem vist cap a Santpedor...
49
Xiprer (Cupressus sempervirens)
És un arbre de fulla perenne. Les fulles són esquamoses i ramificades, (com formacions de corall).
A Santpedor en podem veure a l’entrada de la Residència de St. Francesc, al cementiri... També podem trobar xiprers de Ventall, amb el fruit més petit, al camí de l’aiguamoll de la Bòbila, darrera del pati de l’IES abans de travessar la via. 50
Informàtica Escola d’Adults Ajuntament de Santpedor www.cursetsantpedor.blogspot.com Abril 2018
51