RENOVACIÓ EN LA DIRECCIÓ

...apareix la idea que en aquests moments de tribulació cal un plantejament decidit de renovació en la cúpula del partit.

Continuava i continuo pensant, però, que en moments de crisi política cal confiar més en l’experiència i la veterania, més que en la renovació i la joventut.

Correspon ara, després de les derrotes electorals, celebrar els congressos, primer el del PSC i després el del PSOE. El del PSC se celebra en el Palau de Congressos de Catalunya del 16 al 18 de desembre de 2011. La qüestió principal a resoldre en el Congrés era triar la persona que havia de succeir José Montilla com a primer secretari del partit i, al voltant d’ell, la nova Comissió Executiva. Els sectors crítics amb la direcció sortint es vertebraven al voltant de les candidatures de Joan Ignasi Elena i d’Àngel Ros, alcaldes de Vilanova i la Geltrú i Lleida, respectivament. Representaven una inflexió cap a posicions sobiranistes, de defensa del dret a decidir i de marcar un distanciament amb el PSOE retornant a la reivindicació d’un grup parlamentari propi. Àngel Ros representava en tot cas una posició més moderada que la de Joan Ignasi Elena, com ho prova el fet que segueix militant

al PSC, mentre que Joan Ignasi Elena es mou des de fa temps en l’òrbita d’ERC. Finalment, i quan el Congrés va modificar els estatuts per elegir en votació separada el primer secretari, Àngel Ros va retirar la seva candidatura per recolzar, encara que amb prudència, la candidatura de Joan Ignasi Elena.

El candidat natural de la majoria -que havia recolzat sense fissures la gestió de José Montilla i que pràcticament des dels inicis havia hegemonitzat la direcció del partit- era Miquel Iceta, viceprimer secretari i col·laborador estret de Montilla, amb una llarga experiència i d’una capacitat política reconeguda per tothom. De manera inesperada, i a través d’un procés que encara no he estat capaç d’aclarir, apareix la idea que en aquests moments de tribulació cal un plantejament decidit de renovació en la cúpula del partit i que Miquel Iceta no representa suficientment aquesta renovació. Sorgeix en aquell moment la candidatura de Pere Navarro, alcalde de Terrassa. Jo, en aquell moment, compartint el criteri d’altres, tot i que soc un bon amic de Pere Navarro i reconec el seu valor polític, confirmat per la seva brillant gestió al front de l’Ajuntament de Terrassa, em quedo perplex, encara que és una perplexitat silenciosa -sempre he estat disciplinat-, però donat que Miquel Iceta anuncia aviat que tenint present les noves circumstàncies retira la seva candidatura, em poso a disposició de Pere Navarro, primer per ajudar-lo a guanyar la votació davant de Joan Ignasi Elena, i després en la seva gestió com a primer secretari. Continuava i continuo pensant, però, que en moments de crisi política cal confiar més en l’experiència i la veterania, més que en la renovació i la joventut. Desgraciadament els fets em van confirmar en la meva percepció i el que és més notable és que anys després, quan es presenta la necessitat de prendre una decisió en un context similar, es torna a caure en la mateixa equivocació, com explicaré oportunament.

La votació de primer secretari la guanya Pere Navarro si no recordo malament per més d’un 70% i, a partir d’ací, es configura una Comissió Executiva bastant renovada, en la qual figuren els representants dels sectors minoritaris. Daniel Fernández és el nou secretari d’Organització, ja que José Zaragoza, seguint els criteris dominants de renovació decidida també abandona aquesta secretaria, i s’incorporen com a secretaris d’Àrea Antonio Balmón, Jaume Collboni, Manuel Bustos, Núria Marín, Núria Parlon, a més de Joan Ignasi Elena i Àngel Ros, entre d’altres. Jo assumeixo la secretaria de Nova Ciutadania, abandonant la responsabilitat de Formació, cosa que faig amb una certa recança ja que aquesta responsabilitat m’havia donat moltes satisfaccions. L’absència de Miquel Iceta en aquesta Executiva és sens dubte el més sorprenent de la mateixa, així com el fet que José Zaragoza tampoc hi figuri. En Miquel Iceta serà nomenat aviat president de la Fundació Campalans i com a tal podrà assistir a les reunions de la Comissió Executiva, encara que només ho va fer un cop per presentar la proposta de reforma de la Constitució elaborada per un seminari de la FRC.

Entre el 3 i el 5 de febrer de 2012 se celebra el 38è Congrés Federal del PSOE. S’enfronten per la Primera Secretaria Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba. Guanya Rubalcaba per 487 vots, contra els 465 de la Carme. És una altra oportunitat perduda per visualitzar la influència de Catalunya a la resta d’Espanya, que en aquests moments de febre nacionalista hauria estat un senyal convenient. José Zaragoza i Esperança Esteva representen el PSC a l’Executiva Federal i, conseqüentment, esdevenen també membres nats de la Comissió Executiva del PSC.